la cançoneta del timbre 2015-16

LA CANÇONETA DEL TIMBREcurs 2015 - 16

La música que posemal començar i acabar

les classes

IES NOU DERRAMADORIBI

(Alacant)

LA CANÇONETA DEL TIMBRE

Ramin DjawadiJUEGO DE TRONOS

Juego de tronos (Game of Thrones)es una serie de televisiónestadounidense de fantasíamedieval, drama y aventuras creadapor David Benioff y D. B. Weiss.

Está basada en la serie de novelas Canción de hielo y fuego, del escritor estadounidense George R. R. Martin, cuyo primer libro se titula Juego de tronos.

El tema inicial de esta famosa serie, gracias al éxito de esta y también a su gran composición yambientación de la canción, es conocida en todo el mundo y ha sido versionada de muchas formas.

Disfrutad de este gran tema musical!!!!

18 abril 2016

LA CANÇONETA DEL TIMBREDie Toten Hosen

“Helden und Diebe”

Die Toten Hosen es una banda de punk rock alemana. Formada enDüsseldorf y en actividad desde 1982, en la actualidad estácompuesta por los músicos Andreas Frege, Andreas Meurer,Michael Breitkopf, Andreas von Holst y el inglés Stephen GeorgeRitchie.

Si bien se suele creer que Die Toten Hosen significa "LosPantalones Muertos" en alemán, lo cierto es que su nombre serefiere a una expresión de la lengua germánica: "Hier ist toteHose". Se utiliza para describir lugares aburridos en los que noocurre nada. De esta forma, "Am Abend ist in Freiburg tote Hose"(Friburgo es aburrida de noche) literalmente se traduciría como"en Friburgo hay pantalón muerto".

La mayor parte de sus canciones tienen letras en alemán y son elgrupo de punk-rock de más éxito de su país junto a Die Ärzte. Hanpublicado 14 discos de estudio y 55 sencillos. Sólo en Alemania,han vendido más de 23 millones de copias.

El albúm “Unsterblich” se estrenó el 6 de diciembre de1999, el cual incluye la canción “Helden und Diebe”

11 abril 2016


ANTONIO VIVALDI(1678-1741)

“Les quatre estacions(“La Primavera”)

Amb aquesta obra, Vivaldi va voler plasmar en la música els sentimentsque despertaven en ell les estacions de l'any. Els violins, l'orquestra decordes i el baix aconsegueixen imitar el cant d'ocells, els tretsd'escopeta, els lladrucs dels gossos, la remor de l'aigua dels rierols...Es tracta d'un exemple de música descriptiva, molt de moda en elperíode barroc, encara que Vivaldi la va superar, incorporantinnovacions musicals i dotant-la d'una gran frescor i força expressiva.

Dins de la vasta producció compositiva d'Antonio Vivaldi, "Les quatreestacions" és la seua obra més famosa i difosa. Les quatre partituresque la integren ("La primavera", "L'estiu", "La tardor" i "L'hivern")formen part d'un conjunt de dotze concerts per a violí i orquestraestrenats a Amsterdam en 1725.

Aquests concerts presenten una curiosa particularitat: les seuespartitures estan precedides per un sonet explicatiu. Cada episodi delssonets apareix marcat amb una lletra que, també figura en el fragmentde la partitura que ho il·lustra.

La música que escoltem aquesta setmana correspon a l'inici de laprimavera en la que l’orquestra en una explosió d’alegria, anuncial’arribada de la nova estació.

21 marzo 2016


Martín Palmeri (1965) Misatango a Buenos Aires Credo (1995-96)

“Del constant esdevenir entre les meues dosexperiències musicals més importants - intèrpret iarranjador de tango i director de cor-, naix la idea d'escriure una obra queintegre estes dos facetes que, d'alguna manera, van ser desenvolupades deforma independent.Sempre va ser la meua intenció interpretar el tango amb grups corals,tractant de mantenir l’essència” del gènere.En aquests intents no van faltar els arranjaments “a capella”, ni els concebutsper ser acompanyats per instruments, amb resultats moltes vegadesacceptables però gairebé mai satisfactoris. Les possibilitats tècniques iexpressives dels cors són de gran varietat, però per algun motiu que m'ésdifícil precisar, estan allunyades dels sons “tangueros”.Tenint en compte l'afirmació anterior, l'objectiu d'aquesta obra va sermantenir el discurs acòrdic, la rítmica, els dissenys melòdics i tot el que éscaracterístic del tango, a càrrec dels instruments de l'orquestra, alliberant alcor d'aquesta responsabilitat perquè puga dedicar-se a “cantar la missa”.

L'elecció de la llengua llatina podria explicar-labasant-me en el sentit universal que ha adquiritaquest idioma després de tanta literatura coral,però haig de dir que en la decisió va pesartambé una necessitat estètica meua: el llatí lidóna un hermetisme a l'obra que, des del meupunt de vista, té molt a vore amb el tango i,sobretot amb el tango d'avantguarda.La mistatango a Buenos Aires va ser compostaentre setembre de 1995 i abril de 1996 iestrenada per l'Orquestra Simfònica Nacional deCuba, amb els cors Facultat de Dret de laUniversitat de Buenos Aires i Polifònic Municipalde Vicente López (cors als quals va serdedicada) Julio Pane en primer bandoneó,Hernán Posetti a càrrec del piano i Mariela Junisoprano solista, sota la direcció de Fernando

Álvarez”(Informació extreta de: http://www.martinpalmeri.com.)

15 marzo 2016

LA CANÇONETA DEL TIMBREMARIO KART 8

TEMA INICIAL - Maig 2014

La música que escoltem esta setmana va ser composta perRyo Nagamatsu en col·laboració amb Atsuko Asahi, Shiho Fujiii Yasuaki Iwata.

Creada per a l'octau videojoc deNintendo de la saga Mario Kart, llançatper a Wii U en Europa en Maig de 2014,el tema musical va ser utilitzat per a lapantalla de joc inicial on hi carrega eljoc mentre ixen imatges dels corredorscompetint entre ells ensenyant lesnoves característiques del joc, respectea les versions anteriors.

La música va ser ideada per a que foraanimada i adient, i que només s’escoltara pels jugadors quan estan enel joc. A mes, gràcies a la potència dela consola, podem gaudir d’una músicagravada en directe en alta qualitat permúsics reals, i no amb sonssintetitzats com ocorria en lesanteriors versions de la saga.

També hem de destacar la gransincronia que hi ha entre la música(amb instruments acústics) i lesimatges del videojoc.

7 marzo 2016


Stevens/Tyler/PowerHawaii 5-0

Hawaii 5-0 és una sèrie de televisió de crim i drama nord-americà, remake de la sèrie de televisió original de 1968-1980.La sèrie cobreix les accions d'una xicoteta unitat especial de lapolicia estatal creada pel governador de Hawaii per investigarcrims greus a les illes. L'equip està encapçalat per SteveMcGarrett, ex-marine investigador de delictes des de terrorisme asegrest. McGarrett s'assigna un soci, detectiu Danny Williams"Danno", que recentment s'ha traslladat de Nova Jersey. Vacompletar l’equip seleccionant a una amiga del batxillerat, Chin HoKelly, i el seu cosí anomenat Kono Kalakaua. Cada episodicomença amb un delicte o un cos, seguit per l'assignació del crima la unitat o bé pel mateix governador o pel seu representant. Elgrup de treball utilitza l'autoritat de l'oficina del governador per aaccedir a les escenes dels crims i les investigacions amb elDepartament de policia d'Honolulu (HPD) quan és creuen. Tenintimmunitat diplomàtica (tenint drets) gràcies al governador.

Hawaii Five-0 utilitza la cançó original de la sèrie composta perMorton Stevens, però la música instrumental original està compostaper Brian Tyler i Keith Power. 1 marzo 2016


P.I.Txaikovski (1840-1893) La bella dorment del bosc - Vals(1890)

La Bella Dorment del Bosc, ballet basat en el cèlebre conte de

Perrault, es va estrenar en el Teatre de la Òpera de Sant

Petersburg el primer de gener de 1890, i és el resultat de la

col·laboració de Txaikovski amb Petipa, representant un dels grans

renaixements de la música per a ballet i oposant-se com a

conseqüència als “popurris” musicals del ballet huitcentista, sovint

compost de pàgines de diferents autors i de qualitat discutible.

La suite del ballet, publicada en 1889 després de la mort de Txaikovski,

va ser elaborada pel seu amic Alexandre Siloti, pianista i director

d'orquestra. Ja en vida, Txaikovski li havia encomanat aquesta labor, i

és evident que va ser realitzada molt judiciosament, ja que la suite

combina amb encert pàgines destacables tant per la seua originalitat

com pel seu atractiu líric.

El fragment que escoltem esta

setmana, correspon a l'acte I i el

balla el poble, malgrat la qual cosa té

més de vals cortesà que de ball

popular. Típica dansa de conjunt,

culmina en un clímaxs animadíssim.

Sens dubte és el tema més conegut

d'aquest ballet, aquest és un motiu

recurrent ("mi príncipe azul") en el

film de Walt Disney, La Bella

Durmiente (1958).23 febrero 2016


Revo Feuerroter Pfeil und Bogen

(Arc i Fletxa Carmesí, Japónés: 紅蓮の弓矢 Guren no Yumiya)

És el primer tema d'obertura de l'anime L’Atacals titans, interpretat pel cantant i compositorRevo del grup Sound Horizon.

L'àlbum que inclou aquesta cançó que va eixir ala venda el dia 10 de Juliol del 2013 distribuïtper Pony Canyon.

15 febrero 2016


David Bowie “Space Oddity (1969)”

La música que escuchamos esta semana nos cuenta la historia de

un astronauta que decide abandonar la nave. Su protagonista, el

mayor Tom, mantiene una última conversación con La Tierra. Se

despide de su mujer y sus hijos, atraviesa la puerta del artefacto y

se queda flotando en el espacio exterior observando el planeta en

la distancia. Así es la historia que narra Space Oddity, el primer

gran hit de David Robert Jones, más conocido como David Bowie,

fallecido el pasado 10 de enero de 2016. Dos días antes,

concretamente el 8 de enero, celebraba su 69 cumpleaños y

publicaba un nuevo disco, el número 26 de su carrera.

El músico británico, conocido sobre todo por una especial intuición

para detectar las tendencias del mercado discográfico, fue

reconocido por la crítica musical ya hace años como el artista más

influyente de la historia del rock. Más de cuatro décadas de éxitos

así lo atestiguan, tanto por grandes canciones como Life on Mars,

Heroes o Let’s dance, como por sus revolucionarias aportaciones a

la cultura popular. Cada uno de sus trabajos suponía un giro

radical y sorprendente. Se inventó a Ziggy Stardust, una especie

de rockero llegado de otros mundos; luego llegó Aladdin Sane con

su rayo tricolor en el rostro; más tarde se convirtió en el gran

Duque Blanco y, finalmente, la leyenda alcanzó las cotas más altas

en los años ochenta, demostrando que podía hacer grandes

canciones tanto con la guitarra como con el sintetizador. Su

trayectoria profesional también se acercó al cine y el teatro.

Mientras que en el séptimo arte sus interpretaciones como actor

fueron más que decepcionantes, sobre los escenarios, en cambio,

recibió el aplauso de la crítica, sobre todo por su afición al mimo y

a la Comedia del Arte.

En definitiva, David Bowie representa al artista inquieto, curioso y

preocupado por abrir nuevas vías en lo que a creación se refiere.

Música, cine, teatro y, en general, espectáculo son las palabras

que resumen un currículum artístico, en verdad, asombroso.

8 febrero 2016


Keneth J. Alford “Marxa del Coronel Bogey”

La Marxa del Coronel Bogey va ser composta en 1914pel Major Frederik Joseph Rickets (1881-1945) quisignava els seus treballs amb el pseudònim de KennethJ. Alford.

No busqueu la biografia del Coronel Bogey que dóna nom a aquestacomposició perquè és un personatge que mai va existir (nota: Bogey Man =Home del Sac).

Alguns diuen que el Coronel Bogey era un rang militar, encara que també escreu que el nom pot venir del cop emprat en golf com Bogey, ja que segonsla vídua de Rickets/*Alford, un coronel solia xiular les dos primeres notes dela marxa quan feia un Bogey.

La marxa es va popularitzar durant La Segona Guerra Mundial, o millor dit:es va vulgaritzar gràcies al vocabulari de la tropa quan va decidir posar-li unalletra que, més o menys, venia a dir:

Sir Malcolm Arnold, va tirar mà de la Marxa del Coronel Bogey per adornaruna de les entrades i presentacions de personatges importants.

Com el Major Rickets considerava de mal gust moltes de les ofensives lletresque la soldadesca havia inventat per completar la seua melodia, solament vaconsentir cedir els seus drets a condició que no es cantara cap d'elles, pelque es va recórrer al cant sense paraules per excel·lència: la xiulada.

D’esta manera s’escolta a la pel·lícula El pont sobre el riu Kwai. Aquesta melodia també apareix al videojoc Nintendogs. 1 febrero 2016

Hitler has only got one ballThe other is in the Albert HallHimmler has something sim’larAnd poor old Goebbels has no ballsat all.


John Lennon “Imagine” (1971)

Es tracta del senzill més venut dela carrera de John Lennoncom a solista i la seua lletraalenta el fet d'imaginar-se unmón en pau on no existisquenfronteres ni divisions de religió i nacionalitats, així com la possibilitat que lahumanitat viva lliure de possessions materials.En 1999, el BMI va anomenar a "Imagine" una de les 100 millors cançons del segleXX. L'edició original de "Imagine" apareix en la vint-i-tresena posició dels singlesmés venuts al Regne Unit. Al novembre de 2004, la revista musical Rolling Stone vasituar el tema en el tercer lloc de les 500 Millors Cançons de Tots els Temps. L'1 degener de 2005, Canadian Broadcasting Corporation va anomenar a "Imagine" lamillor cançó dels últims 100 anys en l'espectacle 50 Tracks. La cançó quedaria en ellloc 30 de la llista de les 365 cançons del segle amb major significat històric,elaborada per l'Associació americana de la Indústria Musical. "Imagine" va servotada la millor cançó de tots els temps el 12 de setembre de 2006 pel programa 20to 1 de Nine Networks.

John Winston Ono Lennon (de naixement John Winston Lennon; Liverpool, 9d'octubre de 1940-Nueva York, 8 de desembre de 1980) va ser un músicmultinstrumentista i compositor britànic que va botar a la fama com un delsmembres fundadors de The Beatles, una banda de rock britànic activa durant ladècada de 1960, i reconeguda com la més comercialment reeixida i críticamentaclamada en la història de la música popular. Junt amb Paul McCartney, va formaruna de les parelles de compositors més reeixides del segle xx.Va nàixer i va créixer a Liverpool, on sent adolescent es va familiaritzar amb elgènere musical skiffle, formant la banda The Quarrymen, que posteriorment esconvertiria en 1960 en The Beatles. Quan el grup va començar a desintegrar-se finsa la seua dissolució a finals d'eixa dècada, Lennon va iniciar una carrera com asolista, marcada per uns quants àlbums aclamats per la crítica, incloent JohnLennon/Plastic Ono Band i Imagine, i cançons icòniques com «Give Peace a Chance»e «Imagine» 25 de enero 2016


Ray Parker Jr.

“Los Cazafantasmas” (Ghostbusters, 1984) BSO

Ghostbusters (Cazafantasmas en español) es una canción lanzada en 1984

por el cantante Ray Parker Jr. y fue parte de la banda sonora de la

película Los Cazafantasmas. La canción alcanzó el número uno en el

Billboard Hot 100.

El video musical de la canción fue dirigido por el mismo director de la

película Los Cazafantasmas, Ivan Reitman, y producido por Jeffrey

Abelson. Cuenta con una joven, interpretada por la actriz Cindy Harrell, quien

es perseguida por un fantasma interpretado por Parker, deambulando en el

interior de una casa parcialmente oscura, con diseños de neón vibrantes que

sirven para delinear las características arquitectónicas de la casa, hasta que

la mujer finalmente llama a Los Cazafantasmas. Contiene imágenes de la

película, y contó con cameos de muchos famosos de la época, como

Chevy Chase, Irene Cara, John Candy, Melissa Gilbert, E. Ollie Brown,

Jeffrey Tambor, George Wendt, Al Franken, Danny DeVito, Carly

Simon, Peter Falk y Teri Garr, todos ellos exclamando la línea de la

canción "Ghostbusters!".

Una versión de la canción con un conjunto diferente de voz sirve

como el tema musical spin-off de la serie de dibujos animados The

Real Ghostbusters.

Un remix de la canción sirve como el tema musical de la serie de

dibujos animados Extreme Ghostbusters.

La canción aparece en Ghostbusters: The Video Game. Se

reproduce por completo en los créditos finales del juego (en las

versiones de Wii, PS2, PSP), y en la pantalla Xross Menú Bar de la PS3

cuando un usuario se encuentra en el icono del disco durante más de 3

segundos.

La canción aparece en Lego Rock Band, tanto en las versiones de

consola y en la versión de Nintendo DS.

Beatmania IIDX 14: Gold incluye un remix de "Ghostbusters"

Theme como una pista para jugar.

En Chile, fue utilizado el capítulo 119 de la teleserie juvenil de

Chilevisión Vampiras

En 2013 Ubisoft utilizó la canción de Ray Parker Jr

para el juego Just Dance 2014 con un cuarteto de

bailarines (3 caza fantasmas y 1 fantasma).

18 de enero 2016


Antonio Vivaldi (1678-1741)

“L’Hivern - La pioggia”(“Les quatre estacions”)

Amb aquesta obra, Vivaldi va voler plasmar en la música els sentiments que

despertaven en ell les estacions de l'any. Els violins, l'orquestra de cordes i el

baix aconsegueixen imitar el cant d'ocells, els trets d'escopeta, els lladrucs

dels gossos, la remor de l'aigua dels rierols... Es tracta d'un exemple de

música descriptiva, molt de moda en el període barroc, encara que Vivaldi la

va superar, incorporant innovacions musicals i dotant-la d'una gran frescor i

força expressiva.

Dins de la vasta producció compositiva d'Antonio Vivaldi, "Les quatre

estacions" és la seua obra més famosa i difosa. Les quatre partitures que la

integren ("La primavera", "L'estiu", "La tardor" i "L'hivern") formen

part d'un conjunt de dotze concerts per a violí i orquestra estrenats a

Amsterdam en 1725.

Aquests concerts presenten una curiosa particularitat: les seues partitures

estan precedides per un sonet explicatiu. Cada episodi dels sonets apareix

marcat amb una lletra que, també figura en el fragment de la partitura que

ho il·lustra.

La música que escoltem aquesta setmana correspon al segon

moviment de l’hivern. Hi ha diverses interpretacions sobre el que Vivaldi va

voler expressar en l'obra: el fred, l'abric de la casa al calor del foc, el gel, el

vent colant-se per les portes… Crec que el millor és convidar-vos a imaginar

que hi ha dins de cada detall i cada nota, entenent l'hivern com una estació

de canvi cap a la florida, i que mentre està present tot mor per poder ser

renovat.

7 de enero 2016


Ariel Ramírez (1921-2010) y Félix Luna (1925-2009)

“Los Reyes Magos (Navidad Nuestra)” (Interpretada por Los Calchakis)

2º premio concurso postales navideñas 2015.

Segons conta Félix Luna, al setembre de 1964 Ariel Ramírez el va cridar pertelèfon per demanar-li la seua col·laboració en unes Nadales que havia decompondre per completar l'espai del disc en què es gravaria la Misa Criolla.Passada la mitjanit, després d'acabar el seu torn en el diari Clarín ontreballava, Félix Luna es va dirigir a la casa d'Ariel Ramírez. Mentrestantanava pensant en la seua proposta, i va arribar a la conclusió que, més quenadales, el que calia crear era un retaule crioll sobre el naixement de Jesús,amb les diferents etapes que relataven els Evangelis i la tradició cristiana:l'Anunciació a Maria per l'Àngel Gabriel, la peregrinació de Josep i Maria a larecerca d'allotjament, el Naixement mateix, l'Adoració dels Reis i els Pastors,la Fugida a Egipte. Tot, en clau argentina, amb els ritmes folklòrics autòctonsi les poesies adaptades a ambients propis.

Quan va arribar es van posar a treballar i encara que no tots els temes vanestar complets en aquesta nit, ja estava definida la idea general; van ser sishores de treball intens i fructífer, i Félix Luna tenia la sensació de que havienaconseguit fer una obra de gran bellesa, que transcendiria en el temps. Quanva escoltar l'enregistrament de Los Fronterizos de Navidad Nuestra es va

confirmar la seua impressió, i li va dir a Ariel Ramírez i al director artístic dePhilips: "Això va a córrer per tot el món. Ni vostès ni jo tenim idea del que vaa ser l'èxit de Misa Criolla i Navidad Nuestra...".

Extret de “Así lo hicimos”, escrit per Félix Luna.

El fragment escollit per a l’ocasió i tractant-se de la Vila d'Ibi, no podria serun altre que el de l'Adoració dels Reis. La versió corre a càrrec del grup Los

Calchakis.

Llegaron ya, los reyes y eran tresMelchor, Gaspar y el negro Baltasar

Arrope y miel le llevaránY un poncho blanco de alpaca real.

Changos y chinitas duérmanseQue ya Melchor, Gaspar y Baltasar

Todos los regalos dejaránPara jugar mañana al despertar.

El Niño Dios muy bien lo agradecióComió la miel y el poncho lo abrigó

Y fue después que sonrióY a medianoche el sol relumbró.

(14 - diciembre)


Hollywood Undead“Believe”

(2013)

Hollywood Undead és una banda nord-americana de rap rock originàriade Los Angeles (Califòrnia). La banda es va crear en 2005, quan dosdels seus membres, Deuce i J-Dog, van pujar una cançó anomenadaThe Kids al MySpace del grup. Després de rebre comentaris positius,van decidir organitzar-se i crear Hollywood Undead junt amb els seusamics Shady Jeff, Johnny 3 Tears, Charles P. Scene, Funny Man i DaKurlzz. En una entrevista en la revista Shave, J-Dog va explicar: “Quanvam formar la banda, qualsevol que estiguera en l'habitació en eixemoment i estiguera tocant un instrument, estava ja en la banda”Believe és una cançó del tercer àlbum de Hollywood Undead, anomenatNotes from Underground.

Els actuals integrants de la banda son: Jordon Khristopher"Charlie Scene" Terrell - veu, cors, guitarra principal;Matthew "Da Kurlzz" Busek - bateria, percussió, veu ;Daniel "Danny" Murillo – veu; Jorel Aron "J-Dog" Decker -guitarra rítmica, teclats, sintetitzador, programació, veu,baix elèctric; George Arthur "Johnny 3 Tears" Ragan – veu;Dylan "Funny Man" Álvarez – veu. (9-diciembre)


Klaus Badelt & Hans Zimmer

“HE’S A PIRATE” (piratas del caribe)

Piratas del Caribe: la maldición de la Perla

Negra es una película de aventuras estrenada

en 2003, dirigida por Gore Verbinski y

producida por Jerry Bruckheimer. La historia

cuenta las aventuras que viven el herrero Will

Turner y el excéntrico capitán pirata Jack

Sparrow para rescatar a Elizabeth Swann, hija

del gobernador de Port Royal, que ha sido secuestrada por la

tripulación maldita del barco pirata Perla Negra, capitaneado por Hector

Barbossa.

Klaus Badelt, el autor principal de la música, es un compositor alemán

famoso por componer las bandas sonoras de

películas como Astérix y Obélix, Solomon

Kane y Catwoman, entre otros. Por otra

parte, Hans Zimmer, quien asistió a Klaus en

la composición, es uno de los compositores con

más renombre que hay, gracias a las bandas sonoras de películas como

Gladiator, Madagascar, Batman Begins, El Código Da Vinci, El

Último Samurai, Spirit, Misión Imposible, Pearl Harbor y otros

muchos éxitos.

He’s a Pirate es el tema principal de la película, que además

se utilizó en el resto de películas de la pentalogía de Walt

Disney. Por ello, este tema musical es conocido en todo el

mundo. (1 diciembre)


Joaquim Rodrigo (Sagunt, 22 -11-1901. Madrid 1999)

“Concert d'Aranjuez”

El passat dia 9 de novembre es van complir 75 anys de l'estrena del Concert

d'Aranjuez del mestre valencià Joaquim Rodrigo.

L'estrena mundial va tindre lloc el 9 de novembre de

1940 en el Palau de la Música Catalana de Barcelona, a

càrrec de l'Orquestra Filharmònica de Barcelona sota la

direcció de César Mendoza Lasalle, actuant com a solista

el seu destinatari, el guitarrista Regino Sainz de la Maza.

La vespra del concert, Joaquim Rodrigo i el propi guitarrista, viatjaven cap a

Barcelona al tren de nit, junts en el mateix compartiment del cotxe-llit. A

altes hores de la matinada, Regino va despertar al Mestre amb aquestes

paraules: “M'obsessiona una idea que no em deixa dormir: I si demà, en el

concert, no se sentira la guitarra?”. A conseqüència d'aquesta pregunta, cap

dels dos va poder agafar la son en tota la nit. Però els seus temors no es van

justificar i la guitarra va sonar, i el públic va aplaudir amb gran entusiasme en

finalitzar l'obra.

Va ser precisament el guitarrista el que va proposar al

mestre compondre un concert per a guitarra:

“-Home, has de tornar amb un concert per a guitarra i

orquestra- Per entendrir-me, va afegir amb veu

patètica: -és la il·lusió de la meua vida- i, per fer-me,

com ara es diu, la pilota, va continuar: -Estàs destinat

a fer-ho, ets l’escollit'.” 23 noviembre 2015

Rodrigo va acceptar el repte i el Concert d'Aranjuez va ser compost a París,

en la Rue Saint-Jacques nº 159 (residència del mestre en aquest moment),

en 1939.

Versions del concert.

En la dècada dels 60 (s. XX), i en circumstàncies totalment alienes al

compositor -a qui no se li va sol·licitar el seu consentiment- es produeixen

una sèrie d'enregistraments de l'Adagio (2n moviment del concert) en

versions diferents de l'original.

Sembla el més segur que la primera és l'històric enregistrament de Miles

Davis (1960), en un àlbum baix el títol Sketches of Spain, en el segell

Columbia, i en 1967 la versió cantada, sota el títol Aranjuez, mon amour,

creació del cantant francès Richard Anthony.

Aquestes versions van causar una gran contrarietat i profund disgust al

compositor, qui no estava d'acord amb la transformació de la seua obra, que

ell va considerar una violació del dret moral. Joaquín Rodrigo i la seua esposa

van tractar d'impedir el llançament al mercat i la propagació dels primers

enregistraments. Però tot va ser inútil, i com més tractava de bloquejar-les,

més s'incrementava la seua propagació, i les vendes. Finalment, el propi

compositor es va resignar i va reconèixer que aquesta divulgació a nivell

popular arribava a un públic molt més ampli que la limitada a l'afeccionat a la

música clàssica, i van impulsar un major coneixement i reconeixement de

l'obra clàssica original, el Concert d'Aranjuez per a guitarra i orquestra que,

des de llavors, forma part del repertori universal de totes les orquestres i

guitarristes, sent una de les obres contemporànies més interpretades al món.


ALICE COOPER

“House of Fire”

ALICE COOPER, cuyo nombre real es Vincent Damon Furnier, es un cantantesolista americano de Hard Rock y Heavy Metal. Su nombre fue inicialmente elde una banda de Rock and Roll, The Alice Cooper Band, pionera del géneroconocido como Shock Rock. Surgida en 1964 en Arizona, Estados Unidos,logró su mayor auge durante los años setenta. Posteriormente, su lídercontinuaría como solista tomando el antiguo nombre de la banda, AliceCooper convirtiéndose en un importante icono del Rock que influiría endiferentes géneros como el Heavy Metal, la New Wave y elDeathrock/Batcave Gótico, a lo largo de los años ochenta y noventa. AliceCooper ha aparecido en algunas películas como Wayne's World y a su vez fueuno de los primeros artistas cuya música fue descrita con el término HeavyMetal.

El tema que escuchamos esta semana, House of Fire, pertenece a su álbum“Trash”:

“Trash” - en español “Basura”-. Es el álbum número 18 de Alice Cooper,salió a la venta en 1989 a través de la compañía Epic Records. El disco fueproducido por Desmond Child, mítico “Hit Maker” de los años 80. Ademásde ello, el álbum contó con la participación de figuras del Rockestadounidense como Steven Tyler, Joe Perry, Jon Bon Jovi, RichieSambora, Steve Lukather, Kip Winger o el músico punk Stiv Bators,entre otros.

“Trash” tuvo una producción estelar y cuatro videoclips fueron filmados parapromocionar el álbum, con los temas Poison, Bed of Nails, House of Fire yOnly My Heart Talkin. A la edición del LP, le siguió una maratónica gira

mundial, parte de la cual fue recogida en el vídeo de Alice Cooper Trashesthe World.

Hijo de un predicador, Vincent Damon Furnier (nacido el 4 de febrero de1948 en Detroit, Michigan) luego conocido como "Alice Cooper" fue uno delos pioneros en asociar Rock y espectáculo en sus conciertos y enmontar pequeñas historias teatrales encima de un escenario donde ala vez tocaba un grupo de Rock y crear de sí mismo un personaje surgidode la más sórdida de las pesadillas de Screamin' Jay Hawkins, otros pionerosdel llamado Shock-Rock y anteriores a él. Con maquillajes de aspectosiniestro, inquietantes letras y provocativas representaciones que ilustrabanlos contenidos de sus álbumes. Alice Cooper, eso sí, sería el primero endesarrollar con más sofisticación las puestas en escena respecto a otrosmúsicos influenciados por la estética "glam-teatral", como David Bowie oPeter Gabriel, inspirado notablemente por el citado Arthur Brown.

Esta característica escénica influenciaría notablemente a gruposcomo KISS, White Zombie, Mötley Crüe, Twisted Sister, VinnieVincent Invasion, Marilyn Manson, Lordi, Mercyful Fate, KingDiamond …. La banda en sus inicios acusó una influencia de PinkFloyd, pero la realidad era que Frank Zappa siempre fue sumayor influencia; Zappa aconsejó al grupo incorporar elementosextravagantes en sus actuaciones, tales como tirar “dólaresfalsos” al público; los primeros álbumes de la formación,acusaron de esta manera una influencia del genio, que perviviríaa lo largo de su carrera, en elementos de rock progresivo que sepueden apreciar en los álbumes clásicos del grupo.

16 de noviebre


Giuseppe Verdi (1813-1901)

“Aïda” (Escena i gran marxa)

Verdi va rebre del governador d'Egipte, IsmailPachá, l'encàrrec de compondre una òpera,d'ambient egipci, per a que la seua estrenacoincidira amb els fastos de la inauguració delCanal de Suez. No obstant això, l'obertura delCanal va tindre lloc el 17 de novembre de 1869i l'òpera no estava encara acabada pel que vahaver de representar-se Rigoletto (1851) del propi Verdi.

Altres fonts apunten que Aïda no va ser escrita per celebrar l'oberturadel Canal de Suez, ja que la història en la qual es basa l'obra no li vaarribar a Verdi fins a un any després de l'apertura. Va ser realmentl'impacte causat per Rigoletto, el motiu pel qual se li va encarregar aVerdi l'òpera Aïda.

L’òpera va ser estrenada, sense la presència del seu autor, en el Teatrede l'Òpera de El Cairo, un any mes tard, el 24 de desembre de 1871. Larepresentació va ser grandiosa, com a detall citarem que la corona quecenyia Amneris (filla del Rei d'Egipte) era d'or massís i les armes deRadamés (Capità de la guàrdia egípcia) de plata.

Dos mesos mes tard es va estrenar, amb la presència del seu autor, enel Teatre de la Scala de Milà, el 8 de febrer de 1872. Va constituir unèxit clamorós i el mestre va haver d’eixir a saludar 32 vegades.

L'acció es desenvolupa en l'antic Egipte, a Memfis i Tebas i narra lahistòria d’Aïda, una princesa etíop capturada com a esclava, i Radamés,militar al servei del faraó que es divideix entre el seu amor il'obediència al seu senyor.

El fragment musical que escoltem aquesta setmana correspon a lasegona escena del segon acte, moment en què Radamés torna victoriósi les tropes marxen dins de la ciutat. Es desenvolupa una escenad'enorme espectacularitat que serveix de justificació a colossalsmuntatges.

9 de Noviembre


Monty Norman - John Barry (1933-2011)

“007 James Bond”

La sèrie més longeva de la història del cinema va començar l'any 1962 ambla pel·lícula James Bond contra el doctor No i l'agent secret 007 haesdevingut una de les icones populars més conegudes de tot el planeta. Elpersonatge de James Bond es basa en una sèrie de novel·les de l'escriptorbritànic (i ex espia) Ian Fleming. Ara com ara, la música que acompanya les24 pel·lícules (de moment) de la sèrie, és tant o més famosa que aquestes...

La sintonia original de James Bond va ser composada per Monty Norman (elqual té l'autoria legal), si bé la versió més coneguda (i usada en totes lespel·lícules) és la que va arranjar amb una instrumentalització més ràpida elcompositor John Barry.

Monty Norman és un compositor britànic nascut l'any 1928. Va ser cantantde “big bands” als anys 50 i va cantar també en programes televisius devarietats junt a artistes com Peter Sellers o Benny Hill. Ha compost diversesbandes sonores de pel·lícules, com ara Call me Bwana (amb Bob Hope) itambé ha posat música a videojocs.

John Barry (1933-2011) va ser un compositor britànic, arranjador del “Temade James Bond” i autor també de la música d'11 pel·lícules de la sèrie, des de1962 (Dr. No) fins a 1987 (007: Alta tensión) i de la banda sonora d'altresmés de 80 pel·lícules, entre les quals les famosíssimes Cowboy demedianoche, Robin y Marian o Una proposición indecente. Va ser nominat a 7Òscars, dels quals en va guanyar 5.

Estem d'enhorabona! El proper 6 de novembre s'estrena als cinemes la 24ªpel·lícula de James Bond, Spectre, amb Daniel Craig com a protagonista perquarta vegada. Els altres actors que han interpretat l'agent secret 007 hansigut Sean Connery, George Lazenby, Roger Moore, Timothy Dalton i PierceBrosnan.

3 Noviembre


Kristen Anderson-López y Robert López.

“Suéltalo” (2013)de la película FROZEN

«Let It Go» —en Hispanoamérica titulada en su propia versión

como «Libre soy» y en España como «¡Suéltalo!»— es una

canción de la película de dibujos animados de Disney, Frozen,

interpretada en su versión musical original en la película por la

actriz y cantante estadounidense Idina Menzel en su rol vocal de

la reina Elsa. Los autores de la canción también compusieron una

versión pop simplificada interpretada por la cantante y actriz Demi

Lovato En Latinoamérica fue interpretada por Carmen Sarahí, y en

España por Gisela. La compusieron Kristen Anderson-Lopez y

Robert López. La escena de esta canción se sitúa tras la huida de

la recién coronada reina Elsa por considerarse un peligro para el

reino de Arendelle, puesto que posee poderes incontrolables de

congelar todo lo que toca. Por esta razón decide cambiar de

apariencia, formando su propio reino del cual ella, y solo ella,

formará parte. De esta manera, podrá utilizar sus poderes sin

miedo a hacer daño a nadie.

«Let It Go» ganó el premio Óscar como mejor canción original en

los premios de la Academia de 2014, donde Menzel la interpretó

en vivo. Además, contó con una nominación en los premios Globo

de Oro en la categoría de mejor canción original, pero perdió ante

«Ordinary Love» de U2.

Recibió un buen rendimiento comercial, tanto la versión de Menzel

como la de Lovato. «Let It Go» logró entrar en el top 10 de la lista

Billboard Hot 100, siendo el primer tema de una película animada

de Disney en alcanzar esto, desde que «Colors Of The Wind»

interpretada por Vanessa L. Williams de Pocahontas llegara al

número 4. A nivel mundial, logró vender 10,9 millones de copias

durante el 2014, siendo la quinta canción más vendida de ese

año.

13-Octubre


Ennio Morricone (1928)

“El Bueno, el feo y el malo” (1966)

Durant dos mesos del calorós estiu de1966, la Serra de la Demanda(Almeria, Espanya) es va convertir enpart dels Estats Units. Aquestapacífica i temporal annexió va ser obrad'un curiós director de cinema italià,Sergio Leone, que va trobar en laPenya de Villanueva i a la Vall delArlanza els escenaris idonis per rodarel tercer lliurament d'una sèrie defilms, coneguda en principi com “Latrilogia dels dòlars”.

La pel·lícula que Leone va rodar en laSerra de la Demanda va ser “ElBueno, el Feo i el Malo”,protagonitzada per Clint Eastwood, EliWallach i Lee Van Cleef. Hui figura enla història del cinema com a obraantològica del denominat spaghettiwestern.

Ennio Morricone, el compositor, va optar per seguir la senda marcada en lesanteriors pel·lícules (“La muerte tenia un precio” i “Por un puñado dedolares”) tant pel que fa als instruments (guitarres, violins, flautes,trompetes, ocarines i altres instruments de vent) i sons utilitzats (les famosesxiulades, trets, cops, els mítics crits del tema principal, etc.) com en lainqüestionable funció que tenen les cançons com a identificadores delspersonatges.

Ennio Morricone és autor de nombroses bandes sonores: “Éraseuna vez América” (1985), “La Misión” (1986) , “Los intocables deEliott Ness” (1987) , “Cinema Paradiso” (1981), “Malena” (2001)... Però sorprenentment sols ha rebut un Oscar honorífic al2006.

19-octubre.


ANTONIO VIVALDI(1678-1741)

“Les quatre estacions(“La tardor”)

Amb aquesta obra, Vivaldi va voler plasmar en la música elssentiments que despertaven en ell les estacions de l'any. Els

violins, l'orquestra de cordes i el baix aconsegueixen imitar el cantd'ocells, els trets d'escopeta, els lladrucs dels gossos, la remor del'aigua dels rierols... Es tracta d'un exemple de música descriptiva,

molt de moda en el període barroc, encara que Vivaldi la vasuperar, incorporant innovacions musicals i dotant-la d'una gran

frescor i força expressiva.

Dins de la vasta producció compositiva d'Antonio Vivaldi, "Lesquatre estacions" és la seua obra més famosa i difosa. Les

quatre partitures que la integren ("La primavera", "L'estiu", "Latardor" i "L'hivern") formen part d'un conjunt de dotze concerts

per a violí i orquestra estrenats a Amsterdam en 1725.Aquests concerts presenten una curiosa particularitat: les seuespartitures estan precedides per un sonet explicatiu. Cada episodidels sonets apareix marcat amb una lletra que, també figura en el

fragment de la partitura que ho il·lustra.

La música que escoltem aquesta setmana correspon a l'inici dela tardor i representa un ball desenfadat dels camperols que

celebren la verema. La intervenció del violí solista, rítmicamentvariada, introdueix a un borratxo que, després de diverses

entremaliadures (“travesuras”) acaba dormint-se.

13 de octubre


OUR LAST NIGHT

“SUNRISE” (2014)

Our Last Night és una banda nord-americana de post-hardcore formada

el 2004 per Trevor Wentworth (vocalista), Matthew Wentworth

(guitarra, vocalista), Alex "Woody" Woodrow (baix) , Tim Molloy

(bateria) .

La combinació de les estructures melòdiques amb els sons guturals

d'hardcore, Our Last Night esporàdicament va recórrer l'àrea de Nova

Anglaterra durant tres anys. La banda va començar a perfeccionar el

seu so, movent-se cap a un so més melòdic, post-hardcore amb

moments de metall en el seu tercer àlbum, edat de la ignorància de

2012. Eixe mateix any, el guitarrista Colin Perry va abandonar el grup i

van començar a alterar encara més el seu so com versions acústiques i

elèctriques.

La cançó “sunrise” es va estrenar el 5 de Novembre de 2013 junt amb

àlbum “Oak Island”.

5 de octubre


JAMES HORNER (Los Angeles, EEUU. 1953 – 2015)

“WILLOW”

James Horner va ser un compositor de cinema estatunidenc,famós per bandes sonores com: Llegendes de passió (1994),Apol·lo 13 (1995), Braveheart (1995), Casper (1995),Jumanji (1995), La tempesta perfecta (2000), The legend ofZorro (2005), Avatar (2009) …

Fou nominat nou vegades per a l'Oscar. N'aconseguí dos perTitànic (1997), la seua composició més famosa i la banda sonoramés venuda de tots els temps.

Se'l distingia per la integraciód'elements corals i electrònics en moltesde les seues bandes sonores i per l'úsfreqüent d'elements de la música celta.

La música que escoltarem esta setmanapertany a la banda sonora del lapel·lícula Willow, de l'any 1988,dirigida per Ron Howard, amb guió deBob Dolman, sobre una història deGeorge Lucas, qui també en fou elproductor.

En esta ocasió va ser Horner i noWilliams (col·laborador habitual deLucas) qui va fer la banda sonora.

28 de septiembre


Gioachino Rossini (Italia, 1792-1868)“El barber de Sevilla” (Obertura)

Poques òperes gaudeixen d'una fama similar a la de El barber deSevilla, Il Barbiere di Siviglia, òpera còmica per excel·lència. Lacomplexitat que ens ofereix l'obra mestra de Rossini va molt mésenllà de la seua comicitat, ja que davall d’una aparença simple,aconsegueix crear tot un sofisticat mecanisme tan ben engranatque ens sembla senzill i natural.

El Barber de Sevilla va ser l'única de les òperes de Rossini que vasobreviure a l'oblit que va tindre la major part del seu treball, desde la seua mort en 1868 fins als anys 50 del segle XX.

Rossini era increïblement malfaener, deixava els encàrrecs fins al'últim moment i no dubtava a copiar-se a si mateix les vegadesque fera falta, per tal d'estalviar-se l'esforç de compondre unanova partitura. Per exemple, l'obertura, famosíssima i símbol del'òpera, va ser composta per a L’Aureliano in Palmira i reutilitzadaen Elisabeta Regina d’Inghilterra.

15 al 25 septiembre

la cançoneta del timbre 2015-16

Documents