1. L'ENCS QUE FUIG Maria Antnia Salv Laia Gasull i Andrea Bazn 1r BATX A 2. Maria Antnia Salv Neix a Palma de Mallorca el 1869. Va pertnyer a l'escola mallorquina. El 1903 s premiada al Certamen Literari de les Fires i Festes de Palma Mor a Llucmajor el 1958. 3. L'encs que fuig Publicat el 1926 dins d'Hores serenes al seu segon llibre Espigues en flor. 4. Tema Elogi, admiraci i perplexacitat davant la natura. Nostlgia cap a la natura que ha mort. Sentiment de goig cap al temps passat i la vida. 5. Estructura Cinc cuartets. Versos decasllabs. Rima consonant. Art major. Els versos masculins es combinen amb els femenins. 6. Boira que el cim vas fregant volandera, flaire qui passes amb l'ala del vent, signe de neu que entre molsa i falguera dius ta can per rocosa pendent, rous matinals i poncelles descloses, com jo fruesc vostre encs fugitiu! Dins el misteri que esfulla les roses veig la Bellesa qui passa i somriu. Amb quin plaer d'exquisida recana jo l'he sentida quan passa pel mn, que en sa escomesa ja duu l'enyorana, de tan seguit com s'allunya i se fon! Tota ma vida tremola agrada quan un moment l'he sentida vibrar. Mes ella passa, i qu en resta a la vida sin el neguit de sentir-la passar? Oh aquell desfici qua mai s'agombola! Oh aquella amor consirosa i plaent, de tot quant fuig o qui passa o qui vola, boira del cim o fontana d'argent! Personificaci Hiprbatons Metfores Interrogacions retriques Anfora Polisndeton Anttesi 7. CANONETA INCERTA Josep Carner 8. Josep Carner Neix a Barcelona el 1884. El 1899 guanya per primera vegada els Jocs Florals. Prncep dels Poetes. Mor a Brusselles el 1970. 9. Canoneta incerta Publicat dins de Les estampes a la 1a edici d'El cor quiet. 10. Tema Sentiment d'incertesa davant la vida. Temor per no saber on duu el cam (vida). 11. Estructura Tres octaves. Versos octosllabs i tetrasllabs. Art menor. Rima consonant. Versos parells amb terminaci femenina. Versos senars amb terminaci masculina. 12. Aquest cam tan fi, tan fi, qui sap on mena!? s a la vila o s al pi de la carena? Un lliri blau, color de cel, diu: -Vine, vine!- Per: -No passis! -diu un vel de teranyina. Ser drecera del gosat, rossola ingrata, o b un cam denamorat, colgat de mata? s un recer per a adormir qui passi pena? Aquest cam tan fi, tan fi, qui sap on mena? Qui sap si trist o somrient acull son hoste? Qui sap si mor sobtadament, sota la brosta? Qui sabr mai aquest mat a qu em convida? I s cam incert cada cam, ns cada vida! Personificaci Interrogaci retrica Metfora Anttesi Comparaci