la cançoneta del timbre

LA CANÇONETA DEL TIMBRE

La música que posemal començar i acabar

les classes

IES NOU DERRAMADORIBI

(Alacant)


PIOTR ILICH THAIKOVSKI RUSSIA (1840-1893)

CONCERT PER A PIANO NÚM. 1

En 1874, quan Txaikovski començava a ser conegut dins del l món musical,

va escriure el seu primer concert per a piano i orquestra. Una vegada

acabada la partitura, el compositor la va sotmetre segons el parer del seu

amic Nikolai Rubinstein, a qui havia dedicat el concert. Rubinstein va opinar

que la partitura mancava de valor i que la malaptesa del conjunt excloïa

qualsevol temptativa de correcció. Aquest judici va fer que Txaikovski

sotmetés el concert a una primera revisió i li’l dediqués al famós director

d'orquestra Hans von Bülow. Amb gran entusiasme, l'artista alemany va

estrenar l'obra a Boston el 25 d'octubre de 1875, durant una gira de concerts

a Estats Units. Uns anys més tard, en 1889, Txaikovki va dur a terme una

nova i acurada revisió donant a l'obra la seva forma definitiva.

Los créditos iniciales de la película La gran mentira de Edmund Goulding son

de esta obra.

20/10/2014


Kōji Kondō – 近藤浩治 (Nagoya, Japón, 1961)

La leyenda de Zelda

És reconegut per les seues bandes sonores per a diversos videojocs produïts per

Nintendo. És, junt amb Nobuo Uematsu i Koichi Sugiyama, un dels compositors

més destacats del gènere. És el compositor de la música principal de Súper Mario

Bros. Amb el tema de la vall Gerudo en TheLegend of Zelda: Ocarina of Time, és

fortament influenciat per la música espanyola.

Encara que la imatge pública dels videojocs, pot

ser l'estereotip de l'adolescent jugant sol a la

seua habitació, la veritat és que la indústria dels

jocs electrònics mou molts milions i cada

vegada està més introduïda al món de la cultura.

De fet, la indústria musical té una part molt important que jugar en aquest sector.

Des del moment en què els jocs d'ordinador naixen, i això és més o menys des que

existeixen ordinadors, allà a mitjan segle XX, sempre s'han acompanyat d'algun

tipus de so. Però el realment sorprenent és el progrés: hem passat de sons de

computadora a encarregar a estrelles de rock i a orquestres simfòniques, que

facen música en exclusiva per als videojocs.

Fins i tot grans orquestres com, per exemple la

London Philharmonic Orchestra, ha enregistrat un

disc amb les més famoses melodies de videojocs,

entre les quals s’inclou la que estem escoltant

esta setmana.

4/11/2014


MODEST MÚSORGSKIRUSSIA (1839-1881)

(adaptació per orquestra de Maurice Ravel en 1922)

“La gran porta de Kíev”

Musorgski és sens dubte, la personalitat més original de la generació de

compositors posteriors a Glinka (el pare del nacionalisme rus). Entre les seues

obres destaca la suite per a piano, Quadres d'una exposició, escrita al juny de

1874 com a homenatge pòstum al seu bon amic, el pintor i arquitecte Víctor

Hartmann, que havia mort l'any anterior.

La partitura conté abundants passatges "antipianístics", com si l'autor hagués

volgut expressar les seves idees musicals fent cas omís de les limitacions de

l'instrument. Més que peces per a piano, els Quadres semblen projectes

destinats a l'orquestració. En aquest sentit, va ser extraordinària la versió

orquestral que d'aquesta obra va realitzar Maurice Ravel en 1922.

Els títols de quasi totes les parts musicals coincideixen amb els quadres de

Hartmann. També apareix una melodia que representa el passeig lent de l'autor

per l'exposició, que podem escoltar al principi i entre alguns quadres.

El quadre en concret que escoltem aquesta setmana és: La gran porta de Kíev,

que descriu amb gran solemnitat el projecte de la gran porta monumental que

s'havia d'erigir a Kíev i que mai va ser construïda. 10/11/2014


George Gershwin (Nueva York,1898 - California, 1937)

“Obertura Cubana”Actualment les fronteres entre música popular i clàssica estan mésvagament definides que abans i a Amèrica, George Gershwin haexercit un important paper en aquesta erosió de barreresdefinitòries.L'Obertura Cubana respon a les preocupacions de Gershwin pelselements rítmics i melòdics de la música popular americana.Aquesta obra, el títol inicial de la qual era Rumba, va nàixer com aconseqüència d'un viatge de Gershwin a Cuba, país que durantmolts anys va fascinar a molts nord-americans. S'ha suggerit fins itot que aquesta illa estava predestinada a formar part de La Unió, iaixí hauria estat de no haver-se donat les imprevisiblescircumstàncies històriques que han portat a una peculiarindependència nacional. La Cuba que percebia el turista americà,era la representada pel tema vibrant de la rumba d'aquesta obra deGershwin. Però a la rumba trepidant s'oposa un altre tema, més rici de caràcter líric, enfrontat a aquella. Gershwin transcendeix aquíal turista i s'apropa a una Cuba més amagada i menys sorollosa,més viva i més autèntica.L'Obertura Cubana es va estrenar el 16 d'agost de 1932 en elLewisohn Stadium de Nova York. 17/11/2014

LA CANÇONETA DEL TIMBRE2/12/2014

Carl Orff Munich (Alemania) (1895 – 1982)

Carmina Burana (Tanz)

Entre els compositors alemanys contemporanis, Carl Orff és una de les

personalitats més interessants.

Mereix especial importància la seva obra titulada Schulwerk (treball escolar), en

la qual es concedeix especial importància a l'educació musical dels xiquets.

Després d'una carrera poc significativa, Orff es va donar a conèixer

mundialment, el 8 de juny de 1937, amb l'estrena a Frankfurt de Carmina

Burana. Aquesta obra és en realitat una gran cantata escènica amb mímica i

ballet, no obstant això, actualment es tendeix a interpretar-la en versió

simfònica.

Els textos utilitzats per Orff per a aquesta composició procedeixen d'una

col·lecció de poemes medievals reunits en un còdex descobert en 1803 en el

monestir benedictí de Beuern (Alta Baviera). Aquests textos, la majoria del

segle XII, encara que el manuscrit data del XIII, estan escrits en gran part en

llatí medieval, però també en antic alemany amb mescla de llatí i de francès.

Els seus temes són variats i d'ells emana una filosofia simple i directa de l'amor

i de la vida en general.

De la col·lecció completa dels Carmina Burana,

Orff va escollir 25 cançons i les va ordenar de

manera que pogueren ser representades en un

escenari. Quant a la música, es va adaptar a la

senzillesa dels textos.

Consta d'una introducció, la famosíssima

Fortuna Imperatix Mundi, tres parts i un final.

El fragment que escoltem aquesta setmana

correspon a la primera part i és instrumental.


Johann Sebastian Bach(Eisenach 1685 – Leipzig 1750)

Suite orquestral núm. 2 per a flauta i instruments de corda

Badinerie. En la segona meitat del segle XVII i primera del XVIII l'ideal de totes les cortseuropees, grans o menudes, fou en la mesura de les seues possibilitats, ser unreflex de Versalles.

La de Köthen no va ser excepció a aquesta norma. I per a ella, i en aquestambient, va compondre Bach les seues Suites Orquestrals destinades a serinterpretades pel Collegium Musicum en les cerimònies solemnes de la cort.

No se sap amb exactitud la data de la seua composició, encara que sembla quevan ser al final de l'estada de Bach a Köthen.

També és dubtosa la finalitat específica per la qual Bach va compondreaquestes Suites. La hipòtesi més versemblant és la que estaven destinades acerimònies de tall, com a banquets o danses, encara que després es van usartambé en simples concerts.Cadascuna d'aquestes Suites consta d'unasuccessió de danses amb noms francesos.

La que escoltem aquesta setmana correspon a la Suite núm. 2 i és la dansafinal – La Badinerie – dansa molt breu i molt viva. Pren el seu nom del verbfrancès bardiner (bromejar).

El terme va començar a usar-se a causa de la inclusió d'aquesta dansa com amoviment de *suite barroca, en veure's com a massa breu, juganera i alegre.

9/12/2014

LA CANÇONETA DEL TIMBRE15-12-2014

RIU RIU CHIU (Anónim)

Cançoner d’Uppsala o del Duc de Calàbria (S: XVI)

El Cançoner d’Uppsala va ser descobert per Rafael Mitjana a la biblioteca de laUniversitat sueca del mateix nom i transcrit per Jesús Bal. Es tracta d'un llibreque conté villancets espanyols de l'època renaixentista. Va ser recopilat en la cort de Ferran d'Aragó, Duc de Calàbria a València ipublicat en 1556, a Venècia per Jeroni Scotto, un dels impressors mésconeguts de la seua època. “Riu, riu, chiu”, inclòs en el Cançoner d’Uppsala o del Duc de Calàbria(S. XVI), és possiblement el villancet nadalenc més famós del Renaixement(pràcticament, no hi ha ensemble, cor o grup vocal de música antiga que no eltinga en el seu repertori). Ens ve a dir que, així com els grans rius suposen una barrera natural per alsllops, oferint per tant protecció als ramats dels pastors de la ribera oposada,Déu va mantenir immune de tota taca de pecat original a la Mare de Déu(simbolitzada en aquest cas per una cordera).

En aquest cas, en tractar-se d'un villancet pastoral s'ha substituït la serp pelllop. Com veiem, se'ns explica d'una manera simbòlica, que la Mare de Déu vaser preservada del pecat original des del primer instant de la seua concepció,és a dir, de la immaculada concepció de Maria.

Riu, Riu, Chiu,la guarda ribera,Dios guardó el lobode nuestra cordera.

El lobo rabiosola quiso morder,mas Dios poderosola supo defender,

quísole hazer queno pudiesse pecar:ni aún originalesta virgen no tuviera.Riu, Riu, Chiu,la guarda ribera,Dios guardó el lobode nuestra cordera.


MAURICE RAVEL (1875-1937)

BOLERO En 1928, Ida Rubinstein va demanar a Ravel que composara unballet per a ella. El músic, que anava cap als Estats Units, vaprometre fer-ho a la tornada mentre decidia orquestrar algunespeces d’Albéniz.

En tornar es va assabentar que Fernández Arbós posseïa l'exclusivad'orquestració de les obres d’Albéniz (i encara que aquell li va volercedir aquest privilegi), Ravel va optar per compondre una obraoriginal que constara d’un sol tema, la força expressiva de la qualradicara en la instrumentació.Així va nàixer el popular Bolero, que es va estrenar en l'Opera deParís el 20 de novembre de 1928.

L’obra consta d’un sol tema (melodia) que es repeteix 16 voltes,passant per cadascun dels instruments de l’orquestra al llarg detota la composició. 12/01/2014

EQWEQWEQEQ

Ida Rubinstein


GIOACHINO ROSSINI (1792-1868)

GUILLEM TELL (OBERTURA)

(Título original en francés, Guillaume Tell) Es una ópera en cuatro actos. El libreto en francés deÉtienne de Jouy eHippolyte Bis, basados en la obra Wilhelm Tell de Friedrich Schiller que tiene

como protagonista al legendario héroe de la independencia suiza Guillermo Tell.

Segons conta la llegenda, Guillem Tell, natural de Bürglen (Suïssa)era un ballester famós per la seua punteria.

Cert dia en que Guillem Tell passava per la plaça major acompanyatpel seu fill, va refusar inclinar-se en senyal de respecte davant elbarret instal·lat a la plaça simbolitzant al sobirà de la Casa d'Àustria(en aquell moment absent). Per tal mostra de rebel·lia davant elseu legítim senyor, el governador d’Altdorf, Hermann Gessler, unindividu colèric i sanguinari, va detenir a Tell.

Llavors, assabentat de la seua fama com a ballester, el va obligar adisparar la seua ballesta contra una poma col·locada sobre el capdel seu propi fill, el qual va ser situat a 50 passos de distància. SiTell encertava, seria lliurat de qualsevol càrrec. Si no ho feia, seriacondemnat a mort.

Tell va intentar en va que Gesslercanviés el seu càstig, de manera que vaintroduir dues fletxes en la seuaBallesta. Va apuntar i gràcies a la sevahabilitat va aconseguir encertar en lapoma sense ferir al seu fill. Enpreguntar-li el governador per la raó dela seua segona fletxa, Guillerm Tell li vacontestar:“La segona anava destinada el teu cor,perquè si haguera matat al meu fill, enesta ocasió no hauria fallat”.


JOSEPH HAYDN (1732-1809)

SIMFONIA “SORPRESA” (2n moviment – Andante)

A Haydn se’l coneix com el “Pare” de la simfonia, perquè va serqui va proposar un model que utilitzarien posteriorment totsels compositors.

Però, a banda d’aquest fet, curiosament Haydn és elpersonatge més simpàtic de la història de la música: tenia uninalterable sentit de l'humor. Les seves bromes estanreflectides en les innombrables històries que se li atribueixen,però també la intel·ligència amb que les feia ja quemusicalment utilitzava multitud de recursos que han estatemprats posteriorment per molts altres autors.

Ens preguntarem, Com es poden gastar bromes fent música?Com podem sorprendre o ser sorpresos a través d'ella?. Doncsa partir de diversos elements: la sorpresa, la repetició, lavelocitat, els moviments mecànics , els finals inesperats...

Una de les “bromes” més conegudes es troba en la Simfonianúm. 94 en Sol M, “La sorpresa”. Conta la tradició que a Haydnno li agradava (lògicament) que la gent s’adormira en els seusconcerts, i per això introduïa en algunes ocasions un efecte pera despertar a l'audiència i aixina recuperar la seua atenció. Devegades sorprenia amb alguna “estridència” que nonecessàriament es trobava en la partitura, per a això ell mateixs'encarregava de tocar els timbals.

És al final de la frase inicial en la Simfonia “Sorpresa”, quanapareix inesperadament un ff executat per tota l'orquestra,just en el moment que només s’escolta a la corda tocant pp ien pizzicatto. Mira-ho aquí a baix:

TXAN!

JOSEPH HAYDN


Sintonia d'entrada de la sèrie d'animació

X-Men

X-Men és una sèrie animada que va ser estrenada el 31 d'octubrede 1992 (temporada 1993–1994) per la Fox com a part del blocprogramàtic "Fox Kids", emès els dissabtes al matí, i que teniasèries animades com El Món de Bobby i Vivint amb Louie, i unaprogramació d'acció com VR Troopers, dirigida a un públic infantil.

X-Men va ser el segon intent de Marvel Comics per realitzar unasèrie animada dels X-Men, després d'una experiència pilot de mitjahora titulada: Pryde Of The X-Men, de Stan Lee (creador de Hulk)que va ser emès diverses vegades entre 1991 i 1992. No obstantaixò, aquesta iniciativa no va rebre bona audiència.

La popularitat i èxit de X-Men (juntament amb Batman) vafomentar l'estrena de variades sèries animades basades en còmicsen els 90.

L´autor de la música no tenim clar si es Shuki Levy o Ron Wasserman Qui ho descobrisca: un punt més en Música. 09/02/2014


Henry Mancini (1924-1994)

La Pantera Rosa

La Pantera Rosa, dirigida per Blake Edwards en 1963, va ser la primerapel·lícula d'una saga de nou films similars, dirigits majoritàriament pel propiEdwards.

En ella es mostren les vicissituds de l’inspectorClouseau per aconseguir detenir el “Fantasma”, unfamós lladre de joies que intenta fer-se amb Lapantera rosa, una valuosa pedra preciosa enl'interior de la qual pot veure's la silueta d'unapantera.

En aquesta primera entrega es va recórrer a unaanimació per il·lustrar el títol i els crèdits inicials ifinals de la pel·lícula. Blake Edwards va encarregaral prestigiós animador Friz Freleng (creador dePorky, Piolín i Speedy Gonzales, entre altres) quecreara un dibuix animat. Només li va demanar trescoses: que fóra graciosa, muda i de color rosa.

La película con Peter Sellers

Un dels elements més identificables de La Pantera Rosa és la música del títol iels seus crèdits, composta per Henry Mancini per a la pel·lícula original iutilitzada en distintes adaptacions en les distintes entregues posteriors i en elsdibuixos animats.

Però sent honests, Mancini mereix un major recordatori perquè el seu estil i laseua habilitat musical va marcar una època.

Va estar nominat a l'Óscar en 17 ocasions,obtenint-ho en quatre, amb Desdejuni ambdiamants (1962) a l'apartat de millor bandasonora original i millor cançó ("Moon River"),cantada per l’inoblidable Audrey Hepburn ,Dies de Vi i Roses (1963), en el de millorcançó, i a l'apartat a la millor adaptació musicalde Victor Victòria. També va ser nominat enmoltes ocasions pels més importants premis,havent guanyat 20 Grammy i un Globus d'Or. 16-02-2015 Henry Mancini


F. Chopin (Polonia 1810 – París 1849)

POLONESA EN LA MAJOR OP. 40 NÚM. 2

Polonesa: Dansa cortesana,de ritme ternari i de caràctersolemne. Si bé és en efected'origen polonès, van ser elscompositors alemanys delsegle XVIII, Telemann iJ.S.Bach entre altres, els quivan contribuir a la sevadifusió.

En aproximar-se l'hivern de 1838, la salut de Chopin s'haviaressentit i el seu metge li va aconsellar el clima saludable de lesIlles Balears. Una vegada allí, van llogar la cel·la núm. 4 delmonestir La Cartoixa de Valldemossa on Chopin va rebre de París elseu piano Pleyel.

El que se suposava un viatge de plaer, salut i creació, es vaconvertir en tot el contrari: l'hivern que es va abatre sobre les illesaquest any va ser plujós sense interrupció. La constant humitat nova fer sinó empitjorar els seus pulmons.

Però, va ser precisament en esta localitatmallorquina on Chopin va composar laPolonesa en la Major, núm. 1 Op. 40. El pianista polonès Anton Rubistein va dirque esta polonesa corresponia a la glòria dePolònia, en contraposició a la núm. 2 en domenor, que simbolitzava la tragèdia.

Durant la invasió de Polònia al setembre de 1939 per l'exèrcitalemany al començament de la Segona Guerra Mundial, la ràdiopolonesa va emetre cada dia aquestes obres com a protestanacionalista i per unir al poble polonès. 23/02/2015


Giuseppe Verdi Italia (1813-1901)

La Traviata ( Brindis )

La Traviata, òpera basada en el drama d’Alexandre Dumas, “Ladama de les camèlies”, és el tercer títol de la cèlebre "trilogiapopular verdiana" (juntament amb Il Trovatore i Rigoletto). La idea de posar música a una història tan controvertida, resultavaper a l'època una aposta atrevida. La Traviata es va estrenar en el Teatre La Fenice de Venècia, el6 de març de 1853. Aquesta première va ser un fracàs, però larepresentació que va tenir lloc un any després, el 6 de maig de1954, va tenir un èxit enorme, convertint-se des de llavors en unade les òperes més representades en els diferents teatres del món.

El fragment que escoltem aquesta setmana, és al famosíssim“brindis” que s'inclou en l’ òpera.


Clément JanequinFrancia (1485 - 1558)

Le chant des oiseaux

La intenció d’utilitzar la música amb propòsits descriptius es perd en la nit delstemps. La pregunta de si la música per si sola és capaç de descriure aspectesextramusicals, també es molt antiga i mai no ha rebut una resposta definitiva.Per això, és qüestionable si els oients reconeixen el que es descriu amb lamúsica sense l’ajuda de títols, sinopsi, notes de programa, cites de melodiesconegudes que s’associen a temes molt determinats, com les marxes militars,els himnes, les cançons d’amor tradicionals, les cançons de caça o lespatriòtiques. Les imitacions òbvies de sons reals, com els efectes de tempestadels tambors o les aproximacions als sons de la natura, possiblement hagensigut utilitzats pels compositors durant segles.

No anem a ser nosaltres qui donem la solució a la qüestió, per tant, desprésd’escoltar la proposta musical d’esta setmana, segur tindrem més argumentsper posicionar-nos a favor o en contra del poder descriptiu de la música.

“Le chant des oiseaux” (El cant dels pardals) forma part de les anomenadesChansons descriptives, que utilitzaven gran quantitat de sons onomatopeics(típics de finals del XVI).

Per si us heu quedat en ganes de més o us agrada molt este tipus de música,Janequin té altres dos “joies”: La bataille, on se senten els sons dels canons,de les trompetes i fins i tot els crits dels ferits i La chasse (La caça), on siteniu imaginació, escoltareu els gossos lladrar.

Si vols ver un video curiós fet amb esta música: https://www.youtube.com/watch?v=XoTfSQOqOis


Extremoduro – Yo, minoría absoluta (2002)

En 1987 Roberto Iniesta, cantante y guitarra, formaExtremoduro en su Plasencia natal. Tras losconciertos iniciales y una época de parón, de nuevovuelve a la carga al año siguiente, ya con Salo albajo y Luis Von Fanta a la batería, para dar riendasuelta a su explosiva combinación de poesíadesgarradora y rock transgresivo, como él mismoautoetiquetaría su estilo musical. Tras vender 250participaciones a mil pesetas (6 euros) entreamigos y vecinos a cambio de su posterior primerdisco, la banda se autofinancia su primera maketa,

en Enero de 1989, cuyas canciones serían la base de su primer larga duración. Losproblemas con Avispa les llevan a grabar, en 1991, su segundo disco, Somos UnosAnimales, con otra independiente, Pasión, y con un invitado de lujo, Rosendo.

Con Carlos “El Sucio” al bajo y Salo ahora a la guitarra, la autoproducción del mismo y laexperiencia anterior les permite conseguir un sonido más logrado, y sin promoción algunaconsiguen distribuir 8.000 ejemplares, lo que muestra el apoyo del público a pesar de laignorancia total por parte de los medios incluso especializados. Los conciertos se empiezana suceder por diversos puntos del estado, mientras el grupo, sumido en la época del caos,compaginaba buenas actuaciones con otras deplorables como consecuencia de la adiccióna las drogas de sus componentes. Los contactos de Carlos “El Sucio” permiten a la bandagrabar su tercer disco, en 1992, con la multinacional Dro. De esta forma se publica, enformato doble, Deltoya, con colaboraciones como Salvador Domínguez o Ariel Roth,incluyendo un himno de la talla de Ama, Ama y Ensancha El Alma, basado en un poemade su amigo Manolo Chinato. Con unas condiciones muy superiores a los anterioresálbumes, tanto en grabación como en distribución, el grupo continúa poco a pocohaciéndose un hueco cada vez mayor en el panorama estatal.

En 1998, con Cantera a la batería, Diego albajo e Iñaki Antón a la guitarra,compaginando ya su formación en el grupocon la de su banda inicial, Platero Y Tú,publican su séptimo trabajo (obviando lacantidad de recopilaciones que su primeracompañía empieza a editar), CancionesProhibidas, con el que de nuevo alcanzan eldoble platino. Tras la posterior gira, en laque son acompañados por Fito Y LosFitipaldis, el grupo decide tomarse untiempo de descanso, durante el cual Iñakicontinúa su labor en Platero.Posteriormente se embarcan Robe, Fito e Iñaki con Manolo Chinato en la publicación en el2001 de Extrechinato y Tú, disco que compagina las poesías recitadas de Chinato con lamúsica de los demás miembros y alguna canción cantada por Robe y Fito. Tras el singularproyecto, en el 2002 atacan de nuevo con Yo, Minoría Absoluta, un álbum si cabe máspotente que el anterior y con un cierto regreso a los inicios. 16-03-2015


BILL CONTI (EEUU 1942) GONNA FLY NOW(ROCKY)

Rocky es la película que llevó al estrellato a Sylvester Stallone. Lahistoria narra la búsqueda del sueñoamericano por parte de Rocky Balboaun ítalo-estadounidense de clase bajaque recauda deudas para unprestamista de Filadelfia. Rocky tienetalento para el boxeo y tendrá laoportunidad única de combatir por eltítulo de los pesos pesados. Tuvotanto impacto mediático que el propioStallone realizó otras cuatro secuelas:Rocky II, Rocky III, Rocky IV yRocky V o Rocky Balboa.

Pese a haber participado otros músicos ycompositores, como el grupo Survivor y sufamoso “Eye of the Tiger”, el compositor de lamelodía principal, “Gonna fly now”, fue BillConti, quien versionó su propia canción paralas demás entregas de la saga, excepto de lacuarta.

“Gonna fly now” es una canción famosaen todo el mundo que estuvo en elnúmero 1 de las listas de éxito deEstados Unidos después del estreno de lapelícula.

Bill Conti es también el compositor de bandas sonoras de películascomo Evasión o victoria, Elegidos para la gloria (oscar en 1983),Karate Kid, Norte y Sur, Master del universo, Espia como puedas, Theperfect game, etc. 23-03-2015


Igor Stravinski (1882-1971) La consagració de la primavera – Glorificació de l’escollida

(Le sacre du printemps – Glorification de l’elue )

Aquesta famosa obra, la tercera que va escriure Stravinski per alsBallets Russos de Sergei Diaghilev, és considerada per molts com lacomposició que ha donat origen a la música contemporània. Stravinski va concebre la idea d'escriure un ballet que reflectira unacerimònia en la qual "una verge escollida per al sacrifici dansavafins a la mort". El fragment que escoltem aquesta setmana: “Glorificació del’escollida” ens mostra el precís instant de l'elecció de la jove.

Quan Diaghilev va escoltar l'obra al piano, es va quedar un pocperplex al principi, però de seguida va comprendre que es trobavadavant una obra mestra.

En efecte, la música de La consagració de la primavera va superarde bon tros, la novetat i audàcia dels seus anteriors ballets. Peraixò no és d'estranyar que la seua estrena provocara un delsmajors escàndols que es recorden en un teatre.

Molt s'ha escrit sobre la jornada del 29 de maig de 1913 als CampsElisis de París.

Pierre Monteux dirigia a l'orquestra i els decorats i el vestuari erenobra de Nicholas Roerich. Tot el París Musical i l'alta societats'havien congregat pràcticament per escoltar l'últim de Stravinski.Certament, la impressió general és que anaven a trobar-se algunacosa semblat a L'ocell de foc o Petruchka, però a partir dels primerscompassos del solo de fagot que obri l'obra tot es va desbordar. Alsriures i esbroncs van seguir algunes desercions de la sala i lesprotestes furioses dels qui demanaven silenci, per considerar allòuna obra d'art. Els crits van anar en augment i els ballarins erenincapaços d'escoltar les indicacions verbals de Nijinski, quis’escridassava entre bastidors pujat a una cadira. L'escàndol vadegenerar en violència física i Diaghilev no va tenir millor idea quefer apagar diverses vegades les llums de la sala, la qual cosa vaempitjorar les coses, en lloc d'atenuar-les. Stravinski, descompost,va abandonar el teatre plorant, mentre que a Nijinski van haver desubjectar-lo, doncs estava disposat a pegar-se amb el públic. Larepresentació no va arribar a la seua fi.Hagueren de passar set anys per a que l’obra tinguera elreconeixement definitiu de públic i crítica. 30-03-2015

PARA VER LA OBRA:

https://www.youtube.com/watch?v=BryIQ9QpXwI


JOHN WILLIAMS (EEUU 1932)

”HOOK”

Hook és una pel·lícula americana de 1991 del gènere de lafantasia dirigida per Steven Spielberg. Està protagonitzadaper Robin Williams, Dustin Hoffman, Julia Roberts, BobHoskins, i inclou a Maggie Smith, Caroline Goodall, CharlieKorsmo, i Amber Scott.

Hook es presenta com la seqüela de les aventures originalsde Peter Pan, mostrant un Peter ja adult que s'ha oblidatde la seua infantesa. Ara es diu "Peter Banning", i és unadvocat d'èxit amb dona i dos fills. El Capità Garfi segrestaels seus dos fills, i ell ha de tornar al País de Mai Més irecuperar el seu esperit juvenil com a Peter Pan per tal dedesafiar el seu antic enemic.

La música és una volta més delgran John Williams, compositorde bandes sonores importantscom Tiburón, E. T. elextraterrestre, Superman, StarWars, Indiana Jones, ParqueJurásico, La lista de Schindler,Memorias de una geisha, HarryPotter, Inteligencia Artificial,etc. 13-04-2015


CLAUDIO MONTEVERDI (Italia 1567-1643)

”L'Orfeo” (Obertura)

L’Orfeo de Monteverdi és la partitura d’òpera més antiga de lesque es conserven. Monteverdi hi va introduir solos, duets, madrigals, dances,... quecontrasten amb el recitatiu tan necessari. Així mateix també va usar una rica orquestra de 40 instruments perfer les caracteritzacions de situacions i personatges. Així trobemflautes, cornetes, trompetes, trombons (que sonen en les escenesde l’infern i la mort), l’orgue de fusta (amb Orfeo) i sona unafamília completa de corda (en les escenes del somni), etc. Lapartitura a més a més conté quasi 30 números breus musicals comuna toccata i ritornellos, dances,...

Dins d'Orfeo ja s’hi troben els elements queformaran part de l’òpera en els segles futurs: Laseparació del recitatiu i l’ària, la forma estròfica iels ritornellos, la inserció de danses, la intervenciódel cor, la introducció simple i purament orquestral(que és la que escoltem aquesta setmana). Endefinitiva direm que es pot considerar l’Orfeo deMonteverdi, com la primera gran òpera de lahistòria de la lírica i també com a la base deldesenvolupament posterior del gènere.

ARGUMENT :

Orfeu i Eurídice són amants i el seu amor es veu trencat per la mortd’Euridice degut a la mossegada d’una serp. Davant d’aquesta mortOrfeu queda perdut i decideix anar a buscar el seu amor al infernon hi va amb la seva lira com a única arma. Allí els seus cant ilaments endolceixen el cor de Prosepina que demana a Plutó(senyor de les tenebres) que torni a la vida a Eurídice. Plutóaccedeix amb la condició que Orfeu no podrà dirigir ni una solamirada a Eurídice fins que aquests no hagen deixat l’infern, i si aixòno es compleix els amants s’hauran de separar per sempre més.Durant el retorn a casa Orfeu no pot aguantar la temptació i mira laseva estimada i davant de la seua desesperació aquesta torna a sercaptada per les forces del infern separant els dos amants persempre més.

20-04-2015


DEEP PURPLE

“SMOKE ON THE WATER”

Fue una banda creada en Gran Bretaña a finales de la década de los 60

por los autores Ritchie Blackmore, Ian Gillan, Roger Glover, Jon Lord, e

Ian Paice. Evolucionaron desde el rock psicodélico hasta el hard rock

siendo base del heavy metal surgido en los años 70.

Comenzaron su andadura en la industria musical bajo el nombre de

Roundabout, un combo que acompañaba a las andanzas en solitario de

Chris Curtis, antiguo componente del grupo The Searchers.

Smoke on the Water en español: “ Humo sobre el agua ” es una

canción lanzada en el influyente álbum Machine Headen el año 1972.

La canción cuenta la historia del incendio del Casino de Montreux el 4 de

diciembre de 1971 durante un concierto de Frank Zappa donde una

persona del público, arroja una bengala hacía el techo del escenario y se

incendia el lugar donde iba a empezar a grabar al día siguiente Deep

Purple el álbum "Machine Head". El humo del incendio sobre el lago

Lemán inspiró la letra de la canción a Ian Gillan. https://www.youtube.com/watch?v=3z0-dhFEsj8

27-04-2015


José María Pérez VilaplanaCocentaina: (1929-1998)

“Guàrdia Jalifiana (1952)”

La música que escoltem esta setmana és una famosa marxa del mestreVilaplana, qui és autor també de nombroses composicions per a músicafestera, que a ben segur haureu escoltat, com per exemple: Zoraidamir(marxa cristiana), Gentileza 72 (marxa cristiana), Homenaje (pas-doble),Segrelles (pas-doble), o Voluntat de fer (marxamora) entre altres.

Dia de l'AvísNo existeix en l'àmbit dels Moros i Cristians capaltra població que tinga una celebraciósemblant al dia de l'Avís, es pot dir que lesnostres Festes Majors es componen de quatredies de Festes, un a maig (Avís) i els altres tresa setembre , aquest és un cas únic i una de lesmés importants peculiaritats de les nostresfestes de Moros i Cristians.L'Avís tradicionalment se celebrava el segondiumenge de maig: el "Dia de la Mare de Déudels Desemparats", però recentment es vatraslladar al dia anterior. Les festes d'Ibis'haurien de celebrar a maig ja que és la data de la festa de la "Mare de Déu",però per raons de treball (els iberuts que s'anaven a "gelar" -vendre gelat- aaltres poblacions), es va decidir passar-les a setembre, data en què escelebren actualment.El dia anterior l'Avís és el dia del Trasllat, on es trasllada La Xicoteta (imatge dela Mare de Déu dels Desemparats més petita que la que surt en la processó desetembre) des de l'Asil Sant Joaquim fins a l'església, d'aquesta manera jaestarà tot preparat per començar al dia següent el dia de l'Avís.Dissabte per la vesprada és la "Processó del trasllat", per emular la desetembre que és patronal, segueix la mateixa direcció de sortida d'aquestaúltima. Es tracta de tornar al seu puesto (foto) la imatge petita de la Mare deDéu (la Xicoteta) a l'Asil de Sant Joaquim. 4-5-2015


Mägo de OZ“Fiesta pagana” (2000)

Mägo de Oz és un grup de Heavy Metal-Hard Rock amb fortesinfluències de música celta. Es fundat el maig del 1989 pel bateriaTxus di Fellatio. El nom s'obté d'afegir l'anomenat umlaut del heavymetal a "El Mago de Oz", novel·la infantil d'en Lyman Frank Baum.

Durant els primers anys Mägo de Oz es va convertir en un delsgrups més importants de Madrid, gràcies a la seva manera originalde compondre i al seu directe demolidor.

Fiesta pagana és una cançó extreta de l'àlbum doble Finisterra(2000), sent la primera cançó del segon disc.1.

Com a senzill, va ser publicat per Locomotive Music, junt amb lacançó, El Senyor de los gramillos. La seva composició va ser acàrrec de Txus di Fellatio, el bateria, compositor, i lletrista del grup.

11-05-2015


KING KONG BOY

“QUAN CAU EL TELÓ”

King Kong Boy és un grup de rock i mestissatge amb tocs pop i

d'altres estils, com reggae, disco, funky o ritmes llatins. Provenen de la

Safor amb punt de reunió a Gandia, després de molts canvis de

formació i una primera maqueta (Involució, 2012) en 2014 llancen el seu

primer disc d'estudi, Alcem el Vol, produït per Mark Dasousa a l’Atomic

Studio d’Ondara, qui ha editat discos de grups com La Raíz, Smoking

Soul’s o Aspencat.

Actualment el grup està format per: Eduard Banyuls i Íngrid

Bencivenga a les veus, Rubén Martín a la guitarra, Vicent Calabuig

al baix, Clara Calvo al teclat, Josep Oliver al trombó, Marc Martínez

a la trompeta, Jordi Bañuls al saxo tenor, Rubén Llopis a la bateria i

Mireia Bañuls com a dissenyadora i fotògrafa.

Quan cau el teló és la cançó que obre el disc, una proposta

ballable, amb una tornada fàcilment recordable i parts instrumentals

amb molta presència, un tema pop rock que presenta les intencions del

grup als pocs segons d’escoltar-la, tant a la lletra com a la música. És

també el tema del què s’ha fet el videoclip oficial de la banda de la

Safor.

18-05-2015

la cançoneta del timbre

Documents