Diari NacionalDILLUNS · 18 de setembre del 2017. Any XLII. Núm. 14403 - AVUI / Any XXXIX. Núm. 13273 - EL PUNT

1,20€

1344

05-1

1570

48w

8011

75-1

1273

22w

P10-13

Benvolgut Puigdemont

JofreLlombart

Periodista

Isabel-ClaraSimó

MelciorComes

Escriptora

Josep MariaFonalleras

M. DolorsRenau

LluísFoix

Escriptor

XavierGraset

PeriodistaPsicòloga ipolítica

EscriptorPeriodistaPeriodista iescriptor

Advocat iescriptor

VicentPartal

Polític

JordiFont

QuimTorra

VINT CARTES · Una vintenad’articulistes accepten la propostadel diari d’adreçar una carta alspresidents català i espanyol

CONVENÇUTS · Alguns autorsdemanen diàleg i pacte, i d’altresanimen a seguir endavant endefensa dels drets democràtics

Benvolgut Rajoy...

Periodista Periodista

JoaquimCoello

Periodista iexpolític

GuillemLópez-Casasnovas

ElisendaPaluzie

Periodista

MatthewTree

JaumeOliveras

Catedràtica dela UOC

Enginyernaval

SalvadorCot

Periodista Professorad’economiade la UB

TianRiba

Advocat ieconomista

ManuelMiliánMestre

JaumeNolla

Periodista

ImmaTubella

NACIONAL P6-7

A Madrid no totsestan en contradel referèndumCentenars de madrilenys planten cara alsetge polític i judicial i es concentrenper defensar la llibertat d’expressió

2 | EL PUNT AVUIDILLUNS, 18 DE SETEMBRE DEL 2017

El Punt Avui expressa laseva opinió únicament enels editorials. Els articlesfirmats exposen lesopinions dels seus autors.Punt de Vista

HERMES COMUNICACIONS SAPresident: Joaquim Vidal i Perpinyà.Consell d’Administració: Lídia Vidal i Juventench(vicepresidenta), Eduard Vidal i Juventench, Esteve Colomer i Fonti Joan Vall i Clara.Consell de lectors: Feu-nos arribar les opinions, els suggerimentsi les consultes que desitgeu sobre el nostre projecte editorial i elsnostres productes a conselldelectors@elpuntavui.cat. Tots elscontactes rebran resposta de la direcció.

Direcció Executiva: Joan Vall i Clara(conseller delegat), Xevi Xirgo (InformacióGeneral), Emili Gispert (InformacióEsportiva i local), Toni Muñoz (Serveis),Josep Madrenas (Webs i Sistemes), AlbertParís (Comunicació), Miquel Fuentes(Administració i RH), Lluís Cama(Producció), Concepció Casals (Distribució)i Ricard Forcat.

hores d’ara és fà-cil observar que

les relacions institucio-nals entre Catalunya iMadrid estan del tottrencades. A tretze

dies de l’1-O no es veu cap acostament.És difícil que hi hagi contacte personal otelefònic entre Rajoy i Puigdemont.Ambdós han agafat el vell camí del migper aconseguir els seus objectius. Puig-demont: “Hi haurà referèndum.” Rajoy:“No hi haurà referèndum.” El distancia-ment dels dos mandataris provoca quela ciutadania estigui vetllant dia a diapels esdeveniments. Els favorables vo-len votar com sigui i els desfavorables,evitar que es voti.

Tot plegat és una situació que nos’havia vist mai. L’únic precedent de re-ferèndum d’autodeterminació a Catalu-nya és el 9-N, com l’1-O, sense consenti-ment del govern espanyol. Però dife-rent. En el 9-N no s’albirava amb clare-dat la continuïtat del procés sobiranista.Els desfavorables a la votació van sermés tolerants, tot i que amb el tempss’ha vist com la justícia ha estat contun-

dent amb els seus organitzadors. Ara,després de l’1 d’octubre, hi haurà un 2d’octubre. Aquest dia hauria de servir,encara que tímidament i amb moltesdificultats, per encetar un principi dediàleg. Si no, serà molt difícil creure enla política.

La picabaralla Catalunya-Madrid ésinstitucional. Entre ciutadans el proble-ma no va més enllà de la rivalitat. Éscert que, darrerament, el sobiranismecatalà a trobat a faltar l’escalf d’un sec-tor espanyol que li ha girat la cara. Iròni-cament, es comenta que només hi do-na suport el periodista Gabilondo i l’en-trenador Del Bosque.

La setmana passada un jutge va sus-pendre un acte a Madrid pel dret a deci-dir i ningú no ha dit gaire res. També éscert que el sobiranisme català no ha fetles aproximacions que s’havien fet al’època de la transició amb l’Assembleademocràtica que va saber aglutinarprogressistes d’una banda i de l’altra.

Ha passat la multitudinària Diada,passarà l’1-0. S’està creant més males-tar de l’esperat. Tornarà la calma, a poca poc, després de l’1-0...

A

Keep calmLluís Falgàs

Després del2-O

Després de l’1 d’octubrehaurà de tornar la calma,i hi haurà d’haver alguntipus de diàleg

La punxa d’en JapJoan Antoni Poch

quest divendres era un diven-dres qualsevol, fins a dos quartsde cinc. Els divendres són els

dies més densos a la meva feina. Hi hala feina del dia i hi ha la de deixar en-carrilada de la millor manera possiblela feina del cap de setmana per als queen fan el torn. A mi aquest cap de set-mana no em tocava. Aquest divendres,a més, a la redacció d’El Punt Avui jaacumulàvem el cansament de l’excep-cionalitat informativa de tota la set-mana. De les últimes setmanes. Delsúltims mesos. Però és igual; això for-ma part de la feina. Era, doncs, un di-vendres qualsevol. Estàvem a la redac-ció i a mi se m’acumulaven coses perfer. La feina del diari del dia, trans-criure una entrevista enregistradaamb un corresponsal a Espanya d’unmitjà internacional que El Punt Avuipublicarà la setmana que ve, escoltarValverde en la roda de premsa prèviaal partit de dissabte i mirar de trobaruna idea per escriure aquest articledels dilluns; bàsicament, continuarparlant del camí i els entrebancs capal referèndum de l’1 d’octubre.

En un moment determinat va sonar

A

el timbre de la porta de la redacció, i alcap d’uns instants hi va haver un mo-viment inusual de gent. Uns quantscompanys de la redacció que estavendavant de les pantalles de l’ordinadores van aixecar i van córrer cap a laporta. “És la Guàrdia Civil?”, pregun-taven uns. “Sí”, van respondre elsavançats. Era previsible que en algunmoment dels últims dies això passés.Si la justícia està perseguint el govern,el Parlament, els alcaldes, les urnes iels fabricants, les impremtes i els im-pressors i tothom que se significa pelreferèndum, els mitjans de comunica-ció que publiquen la campanya institu-

cional també havien de rebre. Era pre-visible, doncs, però l’ensurt no te’ltreu ningú. Ara bé, no us imagineu elque nosaltres també ens imaginàvem.No eren guàrdies civils armats com elsque veiem aquests dies al carrer. Erendos agents de paisà que, discretament,es van identificar, van demanar pel di-rector o el principal càrrec que hi ha-gués al diari, s’hi van asseure i li vanentregar la notificació que prohibeixdifondre la campanya institucional ipromoure el referèndum.

Més aviat diria que, formalment, totva ser molt normal. Sense soroll. Tantque, amb la feinada que teníem, ens hipodríem acabar acostumant. Que, pe-riòdicament, algun jutge ordeni a laGuàrdia Civil que executi ordres derestricció de la llibertat d’expressió id’informació. I potser el mal és aquest.Que això pot passar, passa, amb unanaturalitat que és el que ens hauria defer més por. També, als contraris al re-ferèndum. Jo mateix ara no sé si esticescrivint aquest article dient tot el quem’agradaria dir. I no veig cap altra es-perança que poder votar l’1 d’octubre.Au, ja ho he dit.

“Teníem unafeinada i a dosquarts de cinc vantrucar a la porta

Pep RieraAra torno

La visita

| Punt de Vista | 3EL PUNT AVUIDILLUNS, 18 DE SETEMBRE DEL 2017

Conseller delegat: Joan Vall i Clara.Direcció Comercial: Eva Negre i Maria Àngels Tau-lats (El Punt Avui), Eduard Villacé (Agències), JosepSánchez (L’Esportiu) i Elsa Romero. Webs i Siste-mes: Josep Madrenas (director), Joan Sarola (Siste-mes) i Ramon Buch (Disseny). Recursos Humans:Miquel Fuentes. Administració: Carme Bosch. Pro-ducció i Logística: Lluís Cama. Distribució: Con-cepció Casals. http://epa.cat/c/4ztzel

Podràs gaudir per un dia delsavantatges del web amb aquestcodi QR o entrant a

Accedeix alscontinguts del webEdita: Hermes Comunicacions SA

http://www.elpuntavui.catCentraleta Girona: 972 18 64 00Centraleta Barcelona: 93 227 66 00Atenció al client: 972 18 64 80Redacció Girona: Güell, 68. 17005Redacció Barcelona: Diputació, 284, 4t. 08009

Director: Xevi Xirgo i Teixidor. Vicedirectors: Emili Gispert i Toni Muñoz. Directors adjunts: Jordi Grau (Girona), PepaMasó i Joan Rueda (Informació general), Miquel Riera (Presència i Cultura), Xevi Sala (Europa-Món), Ramon Roca(L’Econòmic), Lluís Martínez (coordinació amb El Punt Avui Televisió), Ferran Espada (Local).Caps de secció: Toni Brosa (Opinió), Pilar Esteban (Europa-Món), Anna Serrano i Carles Sabaté (Nacional), JaumeVidal (Cultura), David Castillo (Suplement Cultura), Andreu Puig (Fotografia), Quim Puigvert (Llengua), Jordi Molins(Disseny), Montse Martínez (Apunts), Carme Torns (Documentació), Susanna Oliveira (Barçakids), Marcela Topor(Catalonia Today), Jaume Batchellí (Producció), Montse Oliva (delegada a Madrid), Pere Gorgoll (Necrològiques),Antoni Dalmau, Tura Soler, Xavier Castillón i Anna Puig (Comarques Gironines), Mercè Ribé (Camp i Ebre), JoanPoyano (Lleida), David Brugué (Catalunya Central), Ricard Palou (Maresme).

Les cares de la notícia

Xavier García Albiol ha felicitat la Guàrdia Civil perhaver confiscat cartells i fullets de l’1-O. Segons elPP, era material delictiu; segons el govern, era ma-terial per fer possible un dret democràtic. El PP vaovacionar Rajoy quan divendres va fer un anuncisemblant. I les llibertats? Molt bé, gràcies.

FISCAL GENERAL D’ESPANYA

Un brillant servei

Es lamenta el fiscal general de l’Estat que si hemarribat al punt que som ara –naturalment, parlantde Catalunya– és perquè les lleis no han estatprou dures. La fiscalia, afirma Maza, es limita aaplicar les lleis. I si fossin més fermes ara es po-drien fer acusacions de sedició. Parlem del futur?

-+=

-+=

El misteri de les urnesPedro Sánchez

S’ha consentit massaJosé Manuel Maza

-+=

Xavier García Albiol

Tenir les urnes amagades, com efectivament hoestan, no és democràcia. Ho diu Pedro Sánchez.Però, per què estan amagades les urnes? Potserés que hi ha una maniobra fosca dels malèvols so-biranistes? O és perquè serien requisades i ja noes podria votar? Sánchez no ho va explicar.

SECRETARI GENERAL DEL PSOE

PRESIDENT DEL PARTIT POPULAR A CATALUNYA

Fins i tot França, que semprehavia estat un referent euro-

peu en relació amb la protecció delsdrets laborals, s’encara a una refor-ma a la baixa que la pot equipararals tristos nivells de la legislació vi-gent a l’Estat espanyol. Difuminatsels efectes de l’eficaç operació demàrqueting que va acompanyar elseu desembarcament a l’Elisi, elpresident Emmanuel Macron hamostrat finalment la seva pitjor ca-ra. I ho ha fet impulsant un noumarc de relacions entre els treba-lladors i els empresaris, en compli-ment del seu programa electoral.Un nou marc pensat, evidentment,per afavorir els segons en un con-text econòmic de tímida recupera-ció.

Les mobilitzacions viscudes lasetmana passada a diferents ciu-tats franceses en contra dels plansgovernamentals de moment sónnomés un advertiment del que potpassar aquesta tardor. Els sindi-cats, que afronten el desafiamentdividits, van aplegar milers de per-sones en unes concentracions quevan acabar amb actes vandàlics, enla línia habitual que en aquest paísacostumen a adquirir sempre lesprotestes vinculades als drets so-cials. Però les autèntiques mobilit-zacions, les més massives, arriba-ran si el president Macron signa fi-nalment l’ordre que significaràl’aplicació de la nova legislació.

Entre d’altres coses la nova nor-mativa abarateix les indemnitza-cions dels acomiadaments i eixam-pla les raons per decidir-los. I, enaquest mateix sentit, ja no deixa enmans judicials la determinació de laquantia, com passava fins ara, sinóque s’estableixen uns nivells d’apli-cació general. Sí, pel que fa a la pro-tecció dels drets laborals, Françarecula i, amb això, reculem una mi-ca més tots plegats.

Reculadalaboral aFrança

EDITORIAL

a Guàrdia Civil comissa a Ca-talunya 1.300.000 cartellsmés i propaganda del refe-

rèndum suspès pel Tribunal Constitu-cional.” Era l’orgullosa piulada del Mi-nisteri de l’Interior sobre les darreresproeses del cos de seguretat a Catalu-nya per intentar frenar la convocatò-ria del primer dia d’octubre. Dissabte,havien interceptat algunes planxesper imprimir publicitat i divendres100.000 pancartes més. Gesta aques-ta última celebrada de manera osten-tosa en la reunió de la junta directivadel PP feta el mateix dia a Barcelona.“S’ha de felicitar la Guàrdia Civil, queha requisat més de 100.000 cartells depropaganda. Ho ha fet en defensa de lallei, de la Constitució i dels drets delsciutadans”, proclamava Mariano Ra-joy. Els dirigents populars es posavendempeus per aplaudir l’heroïcitat. Sialgú hagués engegat el televisor enaquell moment podia dubtar si l’esce-

“L “No té capproblema ques’atropellin dretsfonamentals comel de la llibertatd’expressió i reunió

na formava part de la darrera entregade Torrente. Però no, tot i que ridícu-la, no tenia res de ficció. Les pancartessón material perillós, com a mínim perals populars.

Requisar cartells, prohibir o inter-rompre actes en marxa, identificarpersones que hi participen o altres pel

fet d’enganxar publicitat... L’inici de lacampanya de l’1-O està deixant un pa-norama desolador on fins i tot lesgrans companyies telefòniques hanbarrat el pas al web oficial del referèn-dum per ordre judicial. Mitjans inter-nacionals s’han fet ressò de l’onada re-pressiva sense precedents.

A aquells que encara ho intuïen, elgovern dels populars els està demos-trant que no té cap problema ques’atropellin drets fonamentals com elde la llibertat d’expressió, reunió o co-municació. Tot per a res. A cada accésprohibit, n’apareixen quatre més perentrar al web del referèndum; per unpòster decomissat en són cinc correntper les xarxes; una pancarta despenja-da es multiplica en cartells que s’exhi-beixen l’endemà. I als mítings, cadacop més gent. L’executiu estatal nosembla haver calculat les conseqüèn-cies de les seves actuacions. Divendresaplaudia, veurem si l’1-O també ho fa.

Els aplaudiments del PPAnna Serrano / aserrano@elpuntavui.cat

A la tres

De reüllAnna Ballbona

Digues-lifranquisme

uan va venir la ministra de Defensa, María Doloresde Cospedal, a Barcelona, l’altre dia, del seu discurs

em van cridar poderosament l’atenció dues coses. Vaafirmar que el PP havia nascut per “defensar els valorsque consagra l’única Constitució de consens” que hatingut Espanya. D’un sol cop, es va carregar la històriad’abans del PP, la Constitució republicana i la del 1812,per deixar clar que el partit dels hereus del franquismeés l’únic garant de la democràcia, que comença i acabaamb ells. També va animar la militància a sortir al carrer

per proclamar que “són més forts”.No per convèncer o dir als altresque estan equivocats, sinó perdeixar clar que són més forts.L’argument de la força es plasmacada dia que passa en el procésd’erdoganització d’Espanya, enl’intent de convertir Catalunya en elPaís Basc de quan hi matava ETA.

De manera desigual, als partits independentistes se’lspoden impugnar moltes coses (canviar de plansperiòdicament, no mesurar les pròpies forces i engegarel carro avall...) però l’onada repressiva i autoritària del’Estat ni és justificable ni té cap sentit. Només atia unacrispació que adoba el camp per al primer eixelebratque passa. L’Estat espanyol sempre tindrà més força –lahistòria ho avala– i el pitjor és que aquest és el seu únicargument. No han admès el debat sobre el Tema en cincanys de mobilitzacions i es pensen que ambil·legalitzacions massives extirparan el seu problema.

Q

L’argumentde la força esplasma enl’erdoganit-zaciód’Espanya

EL PUNT AVUIDILLUNS, 18 DE SETEMBRE DEL 20174 | Punt de Vista |

1any

Tret de sortida a la llei delloguers pròpia. El governimpulsarà l’habitatge de lloguercom a alternativa al de propietat.La regulació és de l’Estat.

10anys

20anys

Solbes garanteix a Castells unainversió de més de 4.000milions. Catalunya rebrà tambéels 826 milions que l’Estathauria hagut de pagar el 2007.

José María Aznar qualifica de“pura anècdota” l’esbroncada aRaimon a Las Ventas. Esteve iDuran adverteixen que lescoses no van pel bon camí.

Una llei d’estat Promeses del PSOE Raimon, esbroncatTal diacomavui fa...

es del que estàpassant és culpa

meva, ha declarat elsenyor que passavaper allà. Com si no fosel seu partit el que va

impulsar la recollida de signaturescontra l’Estatut. Com si no fos el seupartit el que va presentar recurs alConstitucional perquè s’anul·lessin ar-ticles que encara avui són vigents, perexemple, a Andalusia. Com si no fos elseu partit el que l’any 2006 va sortir endefensa del tinent general José Menaquan aquest militar va animar l’exèrcita intervenir si l’Estatut sobrepassavaels límits tolerables. Com si no fos elseu partit el que està aplaudint els fis-cals que es querellen contra els políticscatalans que volen cometre el terribledelicte de complir un programa electo-ral i posar les urnes a disposició delsciutadans. Mariano Rajoy no acceptacap culpa del que està passant perquèmai n’ha acceptat per a res. Ell simple-ment és l’home que passava per allà.Passava per allà quan el Prestige vaempastifar les costes gallegues amb

allò que per a ell eren simples filets deplastilina. Passava per allà quan el seupartit maquinava dobles comptabili-tats i amagava el botí sota la catifa. Ipassava per allà quan desapareixienels quaranta mil milions d’euros queentre tots hem hagut de regalar al sec-tor financer en un rescat que ara ensdiuen que ni tan sols va existir. Ara, enla recta final del referèndum, desprésde la nova exhibició de compromís cí-vic i pacífic vist durant la Diada per atots els que no portaven una bena alsulls, es tornen a sentir veus sobre unapossible negociació. Ara, quan s’ha de-mostrat que tot plegat anava de debò ique, malgrat la poca qualitat de la de-mocràcia que tant va costar de recu-perar, els catalans hem après a no te-nir por de les amenaces. El to exhibit aBarcelona per l’home que passava perallà no en deixa gens, de marge per aldiàleg, però mai se sap. Si el govern dela Generalitat ho fa, serà sobre la baseque el poble català no renunciarà aldret a decidir. I sense perdre de vistacom les han gastat sempre, a Madrid,en aplicació de la vella dita castellana:“Prometer hasta el meter y, una vezmetido, olvidar lo prometido.”

R

Full de rutaXevi Sala

L’home quepassava

Mariano Rajoy no acceptamai cap culpa. Ellsimplement passava per allà

“Hi ha gent,catalans, que enshan enganyat

onfesso que és aquesta la primera ve-gada que escric botifler també en fe-mení. És curiós que no hagués tingut

mai necessitat de fer-ho. Ara, però, resultaindispensable. Malauradament és una pa-raula de gran prosàpia en la llengua catala-na. El diccionari de l’IEC (edició del 2007),que és per a mi la bíblia pel que fa a la llen-gua, li assigna exactament els mateixossignificats que li donà l’obra del mestrePompeu Fabra des de la seva primera edi-ció del 1932. Què hi farem? Vol dir que nodeixa de tenir vigència. Que digui que és “elque té les galtes molt grosses” no preocupagaire. Pot ser que li vingui a algú de mena oque li agradi menjar més del compte...També es parla de “presumit i arrogant”.Això tampoc molesta gaire. Però igual-ment especifica que era el que se’ls deia du-rant la guerra de Successió als partidaris deFelip V. Aquí la cosa es torna espessa, ja queara només cal afegir-li un I per tal que encai-xi perfectament amb la situació que ara vi-vim. Finalment, la que resulta més doloro-sa és l’última accepció: “El que col·laboraamb els enemics de la seva terra.” Quinaangúnia que, en aquest sentit, la paraulas’hagi de seguir utilitzant. El que em crida

C l’atenció és que els diccionaris no afegeixina les definicions tan desagradables el voca-ble que més escau: traïdor. Doncs bé, hemde lamentar que botiflers o botifleres, és adir, traïdors o traïdores, aixequin també elcap en la situació actual.

HI HA GENT, catalans que em pensava queho eren de debò, que ens han enganyat. Al’hora de la veritat, quan han d’ensenyar dequè estan fets els homes i les dones, senzi-llament han cercat qualsevol excusa lega-lista per passar-se al costat de Felip, V o VI,tant li fa. Quina vergonya! Després de tantsanys de sotmetiment. Després de tot el quehan perjudicat, menyspreat i criticat, araque s’obre la possibilitat d’aixecar el cap i depoder-se construir un futur molt millor, re-sulta que es passen al costat dels enemics

permanents i constants de Catalunya. Re-cordo que a Caracas, poc abans de morirl’any 1985, Miguel Otero Silva, aquell granescriptor veneçolà, l’única vegada que vaigparlar amb ell, havent demostrat una i milvegades la seva simpatia per Catalunya, empreguntà amb tot el dret: “Fins quan resis-tiran els catalans l’oprobi de la domina-ció?” “Vostè potser ja no ho veurà –li vaigdir, mentre em signava aquell quadern ti-tulat Sobre Cataluña y los catalanes, quetant va perseguir el franquisme–, però tincl’esperança que jo sí.”

AFORTUNADAMENT, encara que n’hi ha al-guns de molt assenyalats, els botiflers sónmolts menys dels que els enemics espera-ven; per això estan tan desesperats i,d’acord amb els principis fonamentals delfranquisme, han decidit oposar la força alsvots. Però, encara que hi hagi espurnes, nosón pas temps favorables per a un règim to-talitari com el que els agradaria imposar.Encara falten uns dies i la darrera Diadava mostrar que la força del poble català ésmajor que mai. Espero que alguns botiflersencara rectificaran si els queda un xic dedignitat.

José M. Murià

Botiflers i botifleresTribuna

Pacma

b Quan es faci el referèndumamb garanties jurídiques in-ternacionals, tota la ciutada-nia (excepte, per desgràcia,els abstencionistes crònics,que sempre han superat el20% en qualsevol consultaelectoral) és cridada a definir-se per quin model de país vol:sobirà o submís. Ben cert ésque un estat no acaba sentdel tot independent en unmón globalitzat, i menys si vo-lem pertànyer a una Europacomunitària més solidària iamb valors. Aquestes lletresvan adreçades sobretot alsvotants i simpatitzants delPacma, que tenen un índex devotació per sobre de l’1%. Sihem de fer un estat nou detrinca, amb una constitució deles més progressistes en totsels àmbits, també s’hi hauràde reflectir el respecte absolutpels animals. Tota mena d’en-titats, associacions i personesa títol individual estan crida-

des a dir la seva, i les vostresreivindicacions han de ser in-corporades. El Pacma preferi-rà viure en un estat del segleXIX, on la fiesta nacional conti-nua sent la matança del torode lídia? La nostra festa nacio-nal és Sant Jordi, amb la rosa iel llibre –dir que es mata eldrac és fer trampa–. Vosaltresescollireu, però l’alternativa ésclara. Aquesta reflexió tambéserveix per a altres partits mi-noritaris progressistes i per-sones indecises.SALVADOR DOMÈNECHSant Quirze (Vallès Occidental)

‘Cop’ a lademocràciab L’1 d’octubre els catalansdonarem un cop a la demo-cràcia, cometrem l’acte mésindigne que pot fer un ésserhumà, farem un greuge a lahumanitat, votarem! Votar,per tots aquests energú-mens de la política espanyo-la és un acte infame. No te-

nim cap dret a decidir el nos-tre propi destí. Els intole-rants, els fanàtics de la “uni-dad de la patria” estan forade si. La Constitució és el lli-bre sagrat per a ells. A sobreencara estan més indignatsper l’èxit de la gran manifes-tació de la Diada, encara queells han observat que hi ha-via molta menys gent i jadiuen que anem de caiguda.El ministre Catalá diu que elmàxim que podríem fer l’1octubre és posar en algunpoble alguna urna, fer actuarels castellers i fer una boti-farrada. Com es permetenaquesta gent humiliar-nosaixí? També han advertit almajor Trapero que han d’ac-tuar i no permetre cap urna,cap papereta, en definitivaposar la nostra policia contrael propi país, contra la sevagent. La perversitat del queestà fent el govern espanyolhauria de tenir una respostacontundent de tot Catalu-nya: votar i marxar d’una ve-

gada d’un territori tan hostil.En nom de la democràcia nohauríem de permetre aques-ta immensa humiliació cons-tant que practiquen elsmembres d’un govern tacatper la corrupció i amb vesti-gis propis dels feixistes.ROSAMARIA CENDRÓSBarcelona

Percentatges

b Si Catalunya aporta el 19%del PIB, quant li toca a cadauna de les 18 autonomies res-tants? Una simple de regla detres us donarà la resposta: el4,5% enrassat per cap.Aquesta és la raó per què ensneguen un referèndum acor-dat. Pels partits castellans, elsseus aliats, les seves sucur-sals a Catalunya, el referèn-dum és innegociable. I tam-poc poden fer-ho els pesca-dors de vots, que ens fantemptadors cants de sirena.JOAN MARTORELL I BARBERÀMatadepera (Vallès Occidental)

Les cartes adreçades a la Bústia han de portar les dades personals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número de telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin els mil caràcters d’extensió.El Punt Avui es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a bustia-catalunya@elpuntavui.cat

El lector escriu

EL PUNT AVUIDILLUNS, 18 DE SETEMBRE DEL 2017 | Punt de Vista | 5

Miquel Iceta, PRIMER SECRETARI DEL PSC

“L’1-O és un muntatge organitzat per independentistes;que no comptin amb nosaltres”

La frase del dia

SísifJordiSoler

“La Xina s’estàdesplaçant capa una estratègiamultilateral imés sofisticada

a Xina és la segona economia mun-dial en termes de producció i d’ex-portacions i una de les que més crèdit

concedeix a la resta del món. Però això nonecessàriament implica tenir una influèn-cia financera i geopolítica equivalent. Finsfa ben poc, països molt més petits que la Xi-na, com el Regne Unit, Holanda o Suïssa,tenien una influència més gran en les fi-nances globals. El govern xinès està fent es-forços per canviar aquesta situació.

EN LA PRIMERA DÈCADA d’aquest segle XXI,els superàvits per compte corrent li vanpermetre donar crèdit a l’exterior, sobre-tot a altres països asiàtics, i a determinadeszones d’Àfrica i Llatinoamèrica. Això va en-fortir els vincles polítics i econòmics entreel gegant asiàtic i altres països, però hi ha-via un certa desconfiança respecte del re-sultat d’aquests vincles: es temia que afa-vorís règims polítics corruptes o que entreels països que necessiten crèdit escollís no-més els que són rics en recursos naturals.Per aquest motiu, en els darrers anys, el go-vern xinès han canviat l’estratègia i estàaugmentant la seva presència a les institu-cions internacionals per mirar de tenir in-fluència des de l’interior d’aquestes. I tam-bé per reorientar-ne les prioritats. La quotade vot de la Xina al Fons Monetari Interna-cional ha augmentat del 3,8% al 6%, el ma-teix que el Japó, encara lluny del 16,5% delsEstats Units. També ha augmentat la quo-ta de vot al Banc Mundial fins al 5% i al BancAsiàtic per al Desenvolupament fins al 6%.Ha augmentat també la seva presència alBanc Africà per al Desenvolupament, alBanc Interamericà per al Desenvolupa-ment i el Banc per al Desenvolupament delCarib. És una decisió lògica. La Xina és elpaís amb una quota més gran del comerçinternacional a l’Àfrica i és el principal mer-cat exportador d’un nombre importantd’economies llatinoamericanes. La seva es-tratègia consisteix a respectar les pautesde funcionament d’aquestes institucions isimplement estar present en fòrums onmés tard podrà influir.

L DE LA MATEIXA MANERA que l’any 2001 vaesdevenir membre de l’Organització Mun-dial del Comerç, aconseguint accés a moltsmercats mundials a canvi d’obrir la sevapròpia economia a exportadors i inversorsd’arreu del món, fa un any la Xina va esde-venir membre del Banc Europeu per a laReconstrucció i el Desenvolupament, queté el compromís d’ajudar només econo-mies que apliquin els principis de democrà-cia multipartidista i pluralisme. No semblacoherent amb la ideologia del partit gover-nant a la Xina, però deixa clar la voluntatdels líders xinesos d’adaptar-se a les múlti-ples realitats del planeta.

D’UNA GRAN TRANSCENDÈNCIA és l’ajut dela Xina a l’expansió del Banc Asiàtic per a laInversió en Infraestructures. Amb més de80 estats membres, ha de tenir un paperimportant en la construcció d’infraestruc-tures en països del continent que en tenenmolta mancança. Del capital actual de100.000 milions de dòlars, la Xina hi ha po-sat el 30%, però en canvi ha acceptat no te-nir cap poder de veto sobre les decisionsque es prenen en el consell directiu.

EL GOVERN XINÈS també ha cercat la coope-ració i la comunió d’interessos amb altresgrans economies desenvolupades, coml’Índia, Rússia, Brasil i Sud-àfrica. L’any2015, amb aquests països, van crear el NouBanc per al Desenvolupament, una institu-ció amb seu a Xangai i un capital de 50.000milions de dòlars que té com a objectiu pro-

moure el desenvolupament sostenible enaquests cinc països. També han constituïtun fons comú de reserves de divises per po-der defensar millor les seves monedes encas de turbulències als mercats financers.La Xina hi posa el 41% del total. La creaciód’aquestes dues institucions suposa una al-ternativa a l’arquitectura financera inter-nacional existent, i contribueix a augmen-tar el poder dels països en desenvolupa-ment.

EL 2013 EL PRESIDENT XI va proposar lacreació de l’anomenat cinturó de la ruta dela seda, que té per objectiu unir amb carre-teres, trens i línies marítimes Àsia, Àfrica iEuropa, tant els països més rics com elsque estan en una pitjor posició però pre-senten potencial de creixement. Ja s’hi hanpressupostat 40.000 milions de dòlars is’espera que acabi implicant una despesade fins a un bilió de dòlars. Amb aquesta ini-ciativa pretenen no només liderar el desen-volupament en àmplies zones d’aquestscontinents, sinó també connectar per treni carretera les seves regions occidentals,fins ara aïllades, amb la resta del món.

PER EXERCIR MILLOR el seu paper de granpotència mundial, la Xina s’està despla-çant cap a una estratègia multilateral i méssofisticada, mirant d’influenciar de mane-ra directa i indirecta les institucions ja exis-tents i alhora creant-ne de noves. El BancAsiàtic per a la Inversió en Infraestructu-res és el millor exemple d’una aproximaciórespectuosa i constructiva a les relacionsinternacionals. I també de creació d’una di-plomàcia econòmica, evitant l’ús de la for-ça de manera bilateral. Mostra com els lí-ders xinesos tenen una considerable capa-citat d’aprendre dels errors i adaptar-se anoves circumstàncies. Evidencia la sevavoluntat d’esdevenir una potència políticaglobal amb capacitat d’introduir en el con-cert internacional els seus punts de vista ila seva manera de fer les coses. Sense veu-re’s obligats a acceptar sempre les ja exis-tents.

Josep Manel Comajuncosa. Professor d’economia d’Esade

L’amable expansió xinesaTribuna

escriptor té ar-mes que dispa-

ren tinta, edifiquen fi-nestres i creen mons.Marc Moreno, editor deLlibres del Delicte, ha

comès la temeritat d’agombolar tretzeescriptors radicals de les comarques gi-ronines i els ha fet escriure un relat degènere negre. El resultat, un llibre talen-tós i divertit titulat Assassins de Girona.Just avui arriba a les llibreries. Desprésdel pròleg de Martí Gironell, on afirmaque tots podem ser un psicòpata, venenuns relats d’extensió variada que enssubmergeixen en una mar d’idees, ac-cions i accidents que reporten, per la viadirecta, la mal anomenada condició hu-mana. Els autors que hi trobareu són

dels que disparen bé, ni mediàtics, ni cui-ners escriptors, ni presentadores escrip-tores, ni futbolistes: Miquel Aguirre, Da-mià Bardera, Mar Bosch, Jordi Dausà,Jair Domínguez, Salvador Macip, CristinaMalagelada, Andreu Pérez, Pep PrietoMir, Josep Torrent, Maribel Torres, Matt-hew Tree i una servidora de vostès. Enaquest llibre vivaç s’hi tracta, també, elfet cultural: “Ser alcohòlic i neuròtic etpot fer guanyar punts en el món dels lli-bres, però l’enveja te’n resta molts” (Dau-sà), “Saber moltes coses sovint no ser-veix per a res” (Domínguez), “Salvat de labrutícia del món, com la idea d’un amorque se somia per no viure’l” (Bosch),“L’expectativa de la resposta traeix lapercepció del temps” (Prieto). El conted’Aguirre és una peça d’orfebreria, i el deMacip, un bon exemple de distòpia. Elgran Bardera edifica un clàssic del gène-re negre. Sense fissures. El meu conte nos’entén, oh meravella. Al nord del país esmata literàriament amb molta trempera.

L’

De set en setAnna Carreras

Assassins

Al nord del país es mataliteràriament ambmolta trempera

“Catalans, Madrid us esti-ma!” L’activista ElenaMartínez concloïa ambaquestes paraules l’acte desuport al referèndum del’1-0 celebrat ahir al mig-dia al Teatro del Barrio, unespai amb escàs afora-ment per acollir els cente-nars de madrilenys queuna hora abans de comen-çar la trobada ja col·lapsa-ven l’accés al recinte i al-guns dels carrers adja-cents. Tant és així que elsorganitzadors van haverd’instal·lar altaveus al car-rer perquè els assistentspodessin seguir els discur-sos. Finalment, els ora-dors van sortir a la portaper dirigir-se a la multitud

que els aclamava ambcrits de “Llibertat!” “De-mocràcia!”, “No, no, nopassaran!”.

Als balcons del popularbarri de Lavapiés, on estroba el teatre, es podienveure banderes republica-nes, i alguna estelada, pera la celebració d’un acteque va agafar volada com aconseqüència de la sus-pensió decretada dillunspassat per un jutge delcontenciós administratiude Madrid pel fet quel’Ajuntament que dirigeixManuela Carmena haviacedit als promotors un es-pai municipal. “Abans dela prohibició ja teníem in-tenció de venir a expres-sar la nostra solidaritatamb els catalans. Tenentot el dret a votar”, assegu-

raven Marina i Ariadna,dos joves del barri. Sergio iMikel, de Carabanchel,també es queixaven de“l’estat d’excepció ques’ha imposat a Catalunya”:“S’acabarà estenent a totl’Estat. No els podem dei-xar sols. Cal que ens mobi-litzem”, exclamaven. “Johe vingut perquè em pen-sava que ja n’havia vist detots colors”, confessavaLola, una de les més vete-ranes entre el públic.

Protagonisme catalàDesafiant, però, el setgejudicial i dels populars, laplataforma de madrilenyspel dret a decidir van optarper modificar el format dela trobada, buscar un es-pai privat i reconvertir-lo,a més, en un al·legat a fa-

vor de la llibertat d’expres-sió i en el qual els oradorscatalans van prendre for-ça protagonisme: JoanTardà, d’ERC; la portaveunacional de la CUP, NúriaGibert; el diputat de Juntspel Sí Eduardo Reyes; elpresident d’Òmnium, Jor-di Cuixart, i la vicepresi-denta de l’ANC, NatàliaEsteve. I un discurs enre-gistrat del també diputatLluís Llach, que no va serpossible escoltar per mo-tius tècnics. En tot cas, latrobada es va cloure ambL’estaca cantat per tot elpúblic, acompanyat a laguitarra pel cantautorJuanjo Anaya.

A banda, durant l’acte al’interior de la sala van in-tervenir també l’advocat imembre de la direcció

d’IU, Alberto Arregui, queva vaticinar que si aquestabatalla de l’1-O es guanya“podem obrir una via d’ai-gua al règim del 78”. Per laseva banda, la diputada del’Assemblea de Madrid perPodem, Isabel Serra, va re-marcar que de vegades“els avenços es produei-xen com a conseqüènciade la desobediència a lleisinjustes”. Entre el públic,hi havia membres de laformació morada, entreells el diputat al CongrésMiguel Urban, així com elsecretari general de Po-dem, Albano Dante Fa-chín, i la diputada d’En Co-mú, Marta Sibina.

Els ponents catalans,en tot cas, van agrair en di-verses ocasions les mos-tres de solidaritat rebu-

des. Tardà, un dels ora-dors més aclamats pelsconcentrats, asseguravaque ahir se sentia “mésmadrileny que mai”, i Cui-xart es vantava d’haverpogut comprovar que “lasolidaritat dels pobles ésinfinita”. Gibert també re-clamava que, davant “elsdies que s’apropen”, l’ex-pressió de suport que es vaveure ahir al carrer Zurita“sigui ferma i permanent”.

Drets fonamentalsPer la seva banda, NatàliaEsteve va sol·licitar que“tots els demòcrates esti-guem units” ara que “lescendres del franquismehan revifat i estan en pe-rill” els drets fonamentalsdel conjunt dels ciutadansde l’Estat.

Montse OlivaMADRID

Riuada solidàriaCLAM Centenars de madrilenys desafien el setge polític i judicial i es concentren en defensa de la llibertat d’expressió i perdonar suport al referèndum MASSIU Polítics i líders socials a favor de l’1-0 protagonitzen un acte que desborda les previsions

Imatge de l’exterior del Teatro del Barrio, a la zona de Lavapiés, que ahir va quedar desbordat per centenars de madrilenys ■ EMILIO NARANJO / EFE

6 | EL PUNT AVUIDILLUNS, 18 DE SETEMBRE DEL 2017

Uns 200 voluntarisde l’ANC reparteixenfullets i enganxenpasquins sobre elreferèndum

Junquerasdenuncia que lamesura ataca dretssocials fonamentalsde les persones

Tardad’encartelladaal centre deBarcelona

Recurs delgovern contrala intervenciód’HisendaNacional

a Carme és una de les mol-tes persones que van “cór-rer davant dels grisos” du-rant el franquisme. “Ho

vaig fer mentre estava a la uni-versitat”, explica mentre s’ajus-ta la pancarta de l’AssembleaNacional Catalana (ANC) que dupenjada al cos, per davant i perdarrere, amb propaganda a fa-vor del sí en el referèndum de l’1d’octubre. Ahir li tocava repartirfullets i enganxar cartells a larambla de Catalunya i el passeigde Gràcia de Barcelona, de ma-nera clandestina, com quan erajove, i ho fa amb molt de gust“per defensar un referèndumque és legal” perquè la llei catala-na els “empara”.

“Toca fer-ho”, diu Josep MariaMartínez, de 65 anys, un menysque la Carme, que ha estrenataquests últims anys la seva face-ta d’“activista”. Com ells, propde 200 persones es van aplegar ala confluència entre la rambla deCatalunya i la Diagonal per “por-tar la normalitat de qualsevolcampanya” al carrer tot i les pro-hibicions del govern espanyol,tal com va explicar Jordi Sàn-chez, president de l’ANC. Sàn-chez va acusar la fiscalia d’haver“assumit decisions impròpies”com ara la “militarització de les

L

policies locals de tots els munici-pis de Catalunya”. El presidentde l’ANC va avisar que les prohi-bicions del president del governespanyol, Mariano Rajoy, a quiva acusar d’estar “disposat a di-namitar l’estat de dret”, no elspodran aturar. “Per cada cartellque ens agafin en posarem deumés en circulació”, va dir.

Un cop acabades les declara-cions de Sànchez davant delsmitjans de comunicació, els vo-luntaris de l’ANC van empren-dre la marxa rambla de Catalu-nya avall, envoltats de fotògrafs i

càmeres de televisió. Van repar-tir fullets i van enganxar algunscartells en trossos que trobavenlliures amb tota normalitat i sen-se incidents. Fins i tot van res-pectar els semàfors, tal com vademanar fa uns dies el tennistaRafa Nadal en el símil que va ferentre el referèndum de l’1-O ipassar els semàfors en vermell.Només la insistència d’una donaa fotografiar a un pam de la caratants voluntaris com podia perdenunciar el “delicte” que esta-ven cometent va trencar, de ma-nera momentània, la monotonia

d’una encartellada plàcida.Ni tan sols els ocupants de les

furgonetes de la Guàrdia Urba-na i dels Mossos d’Esquadra ambquè el seguici es va encreuarquan enfilava el passeig de Grà-cia ja de tornada es van immu-tar, davant la decepció dels fotò-grafs, que tenien el disparador apunt per si hi havia sarau. Resde res. Crits de “Votarem”, d’“In-dependència”, les cançons d’“Onestan les paperetes?”, el “Passi-ho bé” i cap a casa, que, com vadir Sánchez, encara quedenmolts cartells per enganxar. ■

Retorn a la clandestinitat

Raül Garcia i AranzuequeBARCELONA

ACTE · Uns 200 voluntaris de l’ANC es passegen pel centre de Barcelona repartint fullets i enganxantcartells prohibits de l’1-O RESPOSTA · Sánchez denuncia la “militarització” de les policies locals

Voluntaris de l’ANC durant l’encartellada d’ahir als carrers del centre de Barcelona ■ ELISABETH MAGRE

En un ambient forçafestiu –en una zona blin-dada per la policia– a foras’anaven interrompent elsdiscursos amb llargsaplaudiments, i alguns as-sistents s’havien imprèspaperetes de votació perl’1-O, algunes marcadesamb el sí i altres amb el no.“Perquè això no va d’inde-pendència sí o no, va de de-mocràcia”, subratllavenels organitzadors. ■

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“L’estaca no cauràsola, necessitemtibar-la també des deMadrid”

Elena MartínezACTIVISTA SOCIAL

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“Al referèndum del’1-0 votaré que síperquè Andalusias’aixequi”

Eduardo ReyesDIPUTAT DE JUNTS PEL SÍ

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“No socindependentista, peròcomparteixo la lluitadel poble català perl’autodeterminació”Alberto ArreguiDIRIGENT D’IU

“Sí, és cert que estemimprovisant. Tempsenrere ningú no haviaprevist que arribaríemfins aquí”Joan TardàDIPUTAT D’ERC AL CONGRÉS

| Nacional | 7EL PUNT AVUIDILLUNS, 18 DE SETEMBRE DEL 2017

Un bou identificatL’APUNT tell i un domàs que demanava el sí a la independèn-

cia. Així mateix. D’episodis com aquest n’estem te-nim un munt aquests dies. I més que en tindrem.No passarà gaire temps més que la soferta ciutada-nia es preguntarà per què la justícia i les forces del’ordre no apliquen el mateix zel a resoldre els seusproblemes reals. Perquè d’això es tracta, oi?Lluís Martínez

M’assabento que la Guàrdia Urbana de Reus, seguintordres de la fiscalia, va identificar ahir els portadorsdel bou, una figura típica la festa gran de la ciutat. Perquè? El bou anava amb excés de velocitat? Potser vaatacar algun pacífic transeünt? Els agents aplicaven lallei del Parlament que prohibeix les corrides de toros?No. Resulta que l’animal, que és de broma, duia un car-

1112

24-1

1606

01w

EL PUNT AVUIDILLUNS, 18 DE SETEMBRE DEL 20178 | Nacional |

Agents de la Guàrdia Civilvan confiscar ahir mésd’1,3 milions de cartells,díptics i fullets de diversagrandària durant una ins-pecció en una empresa dedistribució de propagan-da, segons va comunicar elMinisteri de l’Interior.

L’actuació d’ahir va ser enuna empresa de Montcadai Reixac i el material era dela campanya de suport alreferèndum. Una part te-nia el logotip de la Genera-litat i l’altra, el de la CUP.

Segons Interior, el ma-terial ja estava empaque-tat en palets i a punt perser distribuït i es tracta dela “intervenció més gran”

de material sobre l’1 d’oc-tubre en els tres dies decampanya. El presidentdel PP català, Xavier Gar-cía Albiol, va felicitar laGuàrdia Civil per l’acció ila va qualificar d’“actuacióa favor de la democràcia ila llibertat”.

Dissabte a la nit i ahirvan continuar també lesidentificacions a càrrec de

les policies locals de perso-nes que participaven enactes al carrer sobre el re-ferèndum en diferentsmunicipis del país. A Bar-celona, en un acte del’ANC a prop de la SagradaFamília, va ser identificatel secretari d’Igualtat, Mi-gracions i Ciutadania,Oriol Amorós, juntamentamb el politòleg RamónCotarelo. Dissabte a la nitun militant de la CUP vaser detingut al barri deSant Andreu, també aBarcelona, en negar-se aser identificat per la Guàr-dia Urbana. Ahir va ser po-sat en llibertat. ■

Més material confiscat imés identificacionsRedaccióBARCELONA

Els palets amb part dels 1,3 milions de cartells i fulletsconfiscats per la Guàrdia Civil ■ ACN

Contra el missatge de lapor i per la dignitat es vanmobilitzar ahir més de 500persones a Tortosa, en unaplaça Barcelona atapeïdaamb motiu de l’acte cen-tral d’ERC a les Terres del’Ebre de la campanya pelsí en el referèndum de l’1d’octubre. Des de l’ombra,al sol, amb banderes o fentel vermut. Molts ni erenmilitants republicans.

La consigna era clara:

l’1 d’octubre s’ha d’anar avotar. “Rajoy té pànic quehi hagi una participaciómassiva l’1 d’octubre”, vaproclamar el conseller deJustícia, Carles Mundó, iva recordar que el dia D ésalguna cosa més: “L’1 d’oc-tubre és la gran moció decensura a Rajoy.”

Mundó va veure inter-romput el seu discurs mésd’una vegada amb crits de“Votarem!”, entre un pú-blic sense vergonya i con-vençut, que va rebutjar eldiscurs de la por respo-

nent desfermat a pregun-tes com ara “Quin estat ésaquest que està disposat aempresonar el presidentde Catalunya?”.

“El que hem de lamen-tar és que allò que no po-den guanyar a les urnes oal carrer ho intentin gua-nyar als despatxos o a lesclavegueres, que encaraés més greu, i sense veurecap fiscal que s’escandalit-zi ni cap jutge que actuï”,va assenyalar el consellerde Justícia, i va constatarque “Rajoy i el govern es-

panyol s’amaguen darre-re les togues perquè handimitit de fer política”.

“Votar no és delicte”La crida a la participació ia la democràcia va ser elleitmotiv de l’acte d’ERCa Tortosa, amb les baixesdel vicepresident OriolJunqueras i del secretarid’Hisenda, Lluís Salvadó,concentrats a aturar l’en-trada en vigor de l’ordreministerial que vol blo-quejar el pressupost cata-là des de Madrid.

El crit de “Votar no ésdelicte” també el va en-tonar la diputada al Con-grés Ester Capella, que varefermar les crítiques con-tra el govern espanyol icontra les institucions ju-dicials amb missatges di-rigits sobretot al fiscal ge-neral de l’Estat: “Un fun-cionari públic a qui pa-guem el sou i que ens insul-ta quan ens diu que estemabduïts vulnera la llei i vamés enllà de les funcionsque li permet la llei.”

L’acte el va obrir la pre-sidenta de la secció locald’Esquerra Republicana aTortosa, Maria Jesús Vi-ña, i el to distès, com és ha-bitual, el va aportar el di-putat al Parlament de Ca-talunya Germà Bel, que vaverbalitzar una altra cons-tant durant l’acte: el su-port als alcaldes inves-tigats per haver donat su-port al referèndum –lamajoria d’ERC a l’Ebre,presents ahir–. “Alfons noes toca... Adam no es to-ca... Jordi no es toca... Pa-co no es toca... Els alcaldesno es toquen”, va cridartot just començar.

Bel, de les Cases d’Alca-nar, va acabar la interven-ció ensenyant ben alt elDNI i la papereta per par-ticipar en l’1-O: “Puc anara votar”, anunciava. ■

a Crit per la participació massiva en el referèndum durant l’acte central d’ERC a l’Ebre a “El que no podenguanyar a les urnes o al carrer ho intenten guanyar als despatxos o a les clavegueres”, diu el conseller

S. Cases / ReusdigitalTORTOSA

Mundó: “L’1-O és la granmoció de censura a Rajoy”

A Reus, diversos agents de laGuàrdia Urbana van identifi-car ahir, a la porta de l’ajunta-ment, els membres que por-taven el Bou de Reus perquèla bèstia duia penjat un car-tell a favor del referèndumi un altre d’Òmnium BaixCamp a favor de la indepen-dència. La policia local vacomplir així amb l’ordre quehavia donat la fiscalia d’infor-mar sobre qualsevol acció

El diputat al Parlament de Catalunya Germà Bel, mostrant el DNI i la papereta per participar en el referèndum, ahir a Tortosa ■ CEDIDA

reivindicativa a favor de l’1d’octubre, malgrat que l’al-calde, Carles Pellicer, s’hamostrat a favor del referèn-dum i va signar un manifestper donar suport a l’1-O, jun-tament amb els grups muni-cipals del PDeCAT, ERC i laCUP. Després de la identifi-cació, el Bou de Reus va con-tinuar la seva marxa, en elmarc del correvermuts per lafesta major de Misericòrdia.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Identificacions festives a Reus

EL PUNT AVUIDILLUNS, 18 DE SETEMBRE DEL 201710 | Nacional |

a Les deu cartesal president delgovern espanyoldonen per aesperancesfrustrades,complicitatsdefraudades igreugesacumulats peruna políticaegoista, pocintel·ligent iautoritària, queempeny en lanecessitat deresoldre elconflicte polític ales urnes

Benvolgut Rajoy...enyor Presidente,Li escric aquesta carta que segur que no llegirà, no perquè no tin-

drà temps, sinó perquè o bé no l’entendrà, o bé pensarà que no li calllegir-la perquè vostè té la Constitució, el Tribunal Constitucional, lapolicia i l’exèrcit. Però sap una cosa, senyor Presidente? Nosaltrestenim la raó. La tenim perquè ningú, absolutament ningú, a bandadels dictadors, té la potestat d’impedir la llibertat d’expressió i eldret de vot.

Senyor Presidente, nosaltres votarem. Jo votaré sí, i accepto sen-se por que hi haurà qui votarà no. Fins i tot acceptaria amb ràbia i de-cepció que el no guanyés, perquè sap, senyor Presidente, jo sóc de-mòcrata i accepto les decisions de la majoria, encara que no m’agra-din.

Miri, senyor Presidente, no escric aquesta carta per demanar-lique accepti el referèndum. L’escric per dir-li que si fa anys haguéssabut actuar amb menys arrogància i més intel·ligència i hagués fetcom el president Cameron, o com els dos presidents canadencs quevaren permetre els referèndums del 1980 i el 1995 al Québec, pot-ser ens hauria enganyat una vegada més, com ho han fet els presi-dents espanyols de totes les ideologies. Però ha fet tard. Ara ja no hiha marxa enrere i el món ens mira i el mira també a vostè.

Senyor Presidente, vostè diu amb contundència que no es farà elreferèndum, i jo li dic que votaré. I ja li dic ara que, si em persegueix,previngui a la seva policia que abans de trair un dret fonamentalcom és el de la lliure expressió, desobeiré.

Passi-ho bé i moltes gràcies!

SVostè té el TC, i nosaltres la raó

Imma Tubella

a meva carta és un lament per la sistemàtica incomprensió i desatencióals problemes i demandes de Catalunya. El tancredisme en política pot

ser un desastre, i cinc anys de silenci passiu davant les malalties de Catalu-nya i els catalans, en lloc de rebaixar la tensió, la projecten al paroxisme.

Com a fundador amb Fraga del que avui és el PP puc assegurar-li que l’es-perit que vostè representa poc té a veure amb el fet fundacional d’un partitque es va iniciar a Catalunya i que, gràcies a empresaris catalans, es va po-der posar en marxa. Els nostres mals d’avui neixen en l’aznarisme i la sevaruptura del pacte del Majestic el 2000. La dissociació amb l’esperit català i la“qüestió catalana” ha estat un continu de dissentiments. La unitat d’Espa-nya és plural, suma històrica de diverses nacionalitats i cultures. No és fruit–o no hauria de ser-ho– de la conquesta i el domini castellà: “e pluribusunum” (“de molts, un”) i el rigor històric ens conduiria a la plurinacionali-tat, lluny d’aquest dogma fals de la unitat.

Arribats a aquest punt, la llista de greuges seria interminable: tracte dis-criminatori fiscal, mesquí retorn en inversions i infraestructures, malvo-lença als catalans, concepte de la solidaritat interregional equivocat o in-just, etc. Per què aquesta ceguesa al corredor mediterrani, que afecta mésdel 45% de les exportacions espanyoles? Com s’explica aquest afany pergripar el motor econòmic d’Espanya (Catalunya, València, Balears) ambuna aportació superior potser al 40% del PIB espanyol? ¿S’ha advertit queaquesta temptació a l’independentisme, gràcies a discriminacions pressu-postàries i a la desatenció de les demandes, pot encendre la flama de laconsciència identitària de la Corona d’Aragó catalanoparlant? Aquest síque seria el drama d’Espanya que gelaria el somriure d’aquestes elits ex-tractives i funcionarials madrilenyes que s’alleten del pressupost de l’Estato que miren per damunt de l’espatlla els seus congèneres de la perifèria.

No és aquest el camí per al retrobament, com no ho és l’abandonamental qual ha sumit la meitat, almenys, dels catalans, que estimem la plural Es-panya, la nostra tradició i furs, i els nostres drets compartits. No hem estatescoltats ni tampoc vam participar de determinats enfocaments, gestos i

informacions que fins a La Moncloa han arribat. Per aquest mo-tiu, des del fratern compartir de la condició d’espanyol, li su-plico que reconsideri la deriva dels esdeveniments, i atengui

la sensatesa dels que pensen com el sotasignat.

LPer què tanta ceguesa?

Manuel Milián Mestre

o tinc dubtes que finalment hi haurà d’ha-ver, senyor Rajoy, un acord amb el govern

que vós presidiu. Ja sigui per al repartiment deldeute o per a un nou finançament autonòmic.Es dirimeix ara com cada una de les parts arri-ba a aquest acord: amb els remers esforçatsacostant-se a port tot i la tempesta, o sota lacustòdia de qui ha trencat el pal major de lanau. Potser serà, doncs, un acord imposat permantenir-nos rellogats en un pis de la vostrapropietat, o potser abastirem un pis tutelat–amb propietari i claus tot i els serveis comunsfederats–, o fins i tot potser acordem una casaaparellada de propietat independent o esta-blim una nova comunitat de propietaris de lesrespectives finques frontereres separades.Com ens agradaria escollir amb il·lusió l’arqui-tectura dels nous habitatges, els plànols dels es-pais per compartir i la nova organització veïnalvolguda, i no pas un torcebraç amb els vostrespoders!

Que caldrà acabar establint un acord, no no-més ho crec jo; també, en l’àmbit

internacional en què em moc,l’exigència d’una entesa co-mença a ser un clam. No hau-

ria de poder ser d’una al-

NPodeu acabar perdent la guerra

tra manera. Senyor Rajoy, no puc pensar que,encara que estigueu temptat a creure que aixíguanyareu la batalla, oblideu que, a pitjor, po-deu acabar perdent la guerra, perquè res no se-ria ja igual per a cap de nosaltres en el futur me-diat. La desafecció de què se us parlava en elpassat, més la frustració dels que ara volem vo-tar, podria fàcilment esdevenir rancúnia. Nopuc encobeir tampoc que, sense que feu capproposta, porteu els catalans –també als que ussón fidels i estan a favor de continuar essent re-llogats– a aquest atzucac. Molts d’ells compar-teixen la reivindicació d’un tracte millor per alnostre país. Sou també president d’un governque representa molts amics meus espanyolsque voldrien l’acord. I no puc creure que ensvulgueu a tots espanyols i alhora menystingueules nostres reclamacions. Quina irresponsabili-tat seria que, més enllà de les gesticulacions decada conjuntura –i déu-n’hi-do les que heu feten el passat–, no hàgiu pensat ara res per a totsaquells que no pensem com vós i volem definirel nostre futur. Jo us prometo que, si ens deixeufer-ho, treballaré per un futur de bona convi-vència i amb la millor re-cuperació dels vincles deveïnat.

Guillem López Casasnovas

enyor Rajoy,Em sembla –i, cregui’m, no soc l’únic– que vostè ha confós el que és

legal amb el que és democràtic. No són una i la mateixa cosa –ni aquí nimolt menys a la Xina–. Li puc ben assegurar, venint com vinc d’una de-mocràcia més o menys autèntica, que aplicar, amb un legalisme exa-cerbat, una Constitució aprovada en una època llunyana (predigital,vaja) i blindada per un estament militar encara franquista, a una reali-tat inimaginable per als pares de la Constitució –la de la Catalunya delsegle XXI–, demostra que la democràcia espanyola no només no estàconsolidada sinó que sota el patrocini del seu gobierno s’està tornantcada cop més inflexible: més tolida, per així dir-ho. Ni vostè mateixs’aclareix a l’hora de defensar aquesta política estranya envers Catalu-nya: afirma que la immensa majoria dels catalans se senten espanyolsperò no els dona cap possibilitat de demostrar-ho; diu que l’Estatut nopermet aquest referèndum, però és el seu partit el que va fer expurgar

l’Estatut en qüestió; diu que és legal ser independentista pe-rò no pas votar a favor de la independència. Aquesta menad’incongruència, la comparteix l’Estat espanyol sencer. Iés per això que estic segur –i, cregui’m, no soc l’únic– que,tard o (molt) d’hora, l’Estat es-

mentat perdrà Catalunya.

S

Tard o d’hora, l’Estat perdràCatalunya

Matthew Tree

| Nacional | 11EL PUNT AVUIDILLUNS, 18 DE SETEMBRE DEL 2017

enyor Mariano Rajoy Brey, aquesta carta és uncomiat i un agraïment. Vostè no volia passar a la

història com el president espanyol sota el mandat delqual Catalunya es va independitzar. Però ha de saberque serà així. Miri, vostè tenia una solució molt fàcil.Perquè el que volien la majoria de catalans era que esreconegués Catalunya com a subjecte polític sobirà. Iés molt probable que, en una relació d’igual a igualamb l’Espanya de matriu castellana, els ciutadans deCatalunya decidissin formar part d’un Estat amb so-biranies compartides. Però ha de saber que la sevaactitud durant aquests anys el farà passar amb lle-tres d’or als llibres d’història del nostre país. Vostè haaconseguit que aquesta setmana Catalunya hagi co-mençat a marxar. Davant el col·lapse del règim del78 al qual el seu partit tant ha contribuït, vostès hanoptat per tornar al 77, perquè en tenien nostàlgia.Prohibir actes polítics, fer entrar la Guàrdia Civil enredaccions de diaris, amenaçar penalment un milerde polítics i milers de ciutadans, humiliar els ciuta-dans amb els seus propis impostos, violentar la poli-cia catalana, segrestar revistes, confiscar cartells,perseguir urnes i paperetes. Gràcies, senyor presi-

dent. Perquè potser l’1 d’octubre vostè ta-llarà la llum, però Catalunya ha descon-nectat, de veritat, aquesta setmana.

SVostè fa que marxem

Tian Riba

envolgut president,Amb el degut respecte, permeti’m fer una petita

aportació a la situació actual de conflicte entre el go-vern central i la Generalitat.

1. El seu raonament i línia de conducta parteix de labase que després de l’1 d’octubre tot quedarà com ara.Crec que això és una creença falsa, tant si hi ha referèn-dum com si no.

2. Si això fos així, vostè hauria d’avaluar què hi gua-nya i hi perd Espanya amb la seva decisió, que cristal·lit-za i per tant fragilitza la situació. Si hi ha alternativespolítiques de conducta amb menys risc perquè tenenmés possibilitats de sortida, per què no les explora?

3. Vostè defensa l’interès d’Espanya. Jo no li he de dirquè ha de fer, però no es deixi influenciar pels més es-trictes dels seus col·laboradors. No sol ser un bon con-sell, qui en patirà les conseqüències per la història noseran ells...

4. La democràcia és sempre un joc d’equilibris. Tras-passar certs límits no és la millor solució encara quel’estricte compliment de la llei ho pugui fer creure. Mésimportant que això és l’opinió de la ciutadania. És enaquesta opinió en què es basa la presa de decisions endemocràcia. La política ha de fer possible la convivèn-

cia d’idees contraposades i també la llei il’opinió. Li desitjo encert. És l’interès demolts senzills ciutadans com jo.

BEl 2-O res serà igual

Joaquim Coello

ogensvolgut sr. President del govern espanyol:Tip de tantes amenaces, de tantes persecucions

i querelles que vostès volen fer passar per un respec-te a la llei i la democràcia; tip de tantes mentides i ma-nipulacions; tip d’haver-me sentit dir de tot per de-fensar la meva Pàtria i la meva llengua, com fa qual-sevol altra persona del món..., li escric aquestes rat-lles per fer-li saber un parell de coses.

Primera: per molt que vostès (govern, TC, advo-cats de l’Estat, cacics habituals de la llotja del Berna-béu i altres rampoines que no diré, Borbons inclosos)insisteixin des de fa segles en voler integrar-nos a laseva construcció d’un país fals, en el qual fins i tot labandera és inventada, li comunico que ni soc ni m’hesentit mai espanyol, puix hom no pot sentir-se allòque no és.

I segona: si vostè no fos un ignorant amb totes leslletres sabria que el català és un poble que, malgratllurs contradiccions, malgrat mantenir un equilibriestrany entre el seny i la rauxa, entre l’almogàver i elbotiguer, malgrat ser tossuts i malfiats, encara quede vegades també mesells (enganyats amb lluents in-sígnies encerclades de paraules falagueres), nosal-tres, catalans, som, per damunt de tot, un poble queestima la Llibertat, i ara que la mata de jonc és unida,

res ni ningú no ens la podràtornar a prendre.Atentament s’acomiadade vostè per sempre més,

NAquí estimem la llibertat

Jaume Nolla i Martí

enyor Mariano Rajoy,Des d’una ciutat metropolitana de Catalunya, un

país que vostè desconeix però que existeix i vibra, li en-vio aquesta carta que no sé si entendrà, però suposo quepot comptar amb el senyor Jorge Moragas per fer-neuna traducció, no sé si fidedigna.

Aquí, a la perifèria de la Península, fa molts anys ques’ha anat configurant la nostra història. Una història depaís independent, amb governants, artistes, intel·lec-tuals, menestrals, jornalers i aturats. Una història quees complicà a Casp però que encara permeté tirar enda-vant com a nació associada, fins que un Borbó, de nomFelip, proclamà el Decret de Nova Planta. Després, tres-cents anys de submissió covaren la més pregona de lesfrustracions. Els borbons no ens han anat bé i de Felip aFelip hem sofert el més gran dels despropòsits.

Però no sé per què li explico tot això quan vostè, quenomés coneix les cròniques publicades al diari Marca,només deu escatir la rivalitat del Barça i el Madrid i, finsi tot, en aquest supòsit és difícil que entengués allò de“més que un club”.

Tres-cents anys de Borbons i d’insaciable alt funcio-nariat han omplert el got de la paciència. Hem aguantatmolt, ja que els lligams amb el poble espanyol són pro-funds i generosos. Fins pensàvem que un estat federalens ajudaria a viure junts. Ara s’ha demostrat que aixòés impossible, i els governs socialistes i populars hanservit per omplir-nos de raons. Hem fet el possible, peròno han existit interlocutors i no queda més que baixardel carro, una actitud que, estic segur, també pot ajudara la reforma de l’estat radial que haurà de ressorgir de lanostra marxa.

Senyor Rajoy, adeu. Seguirem el nostre camí i, cre-gui’m, espero trobar-me amb una Espanya reformada

que sigui la nostra veïna amiga en el conjuntd’una Europa nova i solidària.Atentament,

SHem aguantat molt

Jaume Oliveras iCosta

vostè li ha tocat fer el paper de Sagasta, recordatper haver perdut Cuba. Probablement en la inde-

pendència de Catalunya i la crisi que aquesta obrirà aEspanya hi tindrà més responsabilitat personal que ladel mateix Sagasta, que si més no, tard i malament, vaacabar fent una oferta a l’illa. Però, al capdavall, les per-sones són relativament accessòries. No és una personani un partit els que han optat per un model d’Espanyaque ha negat de manera obstinada i sistemàtica la con-dició de nació a Catalunya, i amb ella la seva llibertatper formar part de l’Estat espanyol o no, i que mai no

han sentit la llengua i la cultura catalanescom a pròpies. Els catalans també hi tenenla seva part de responsabilitat, per la sevaingènua voluntat de canviar Espanya, de

APassi-ho bé i bona sort!

fer que Espanya fos una mena de país que només ellsimaginaven així. Potser no era ingenuïtat, sinó por, imemòria històrica de tantes derrotes i fracassos (desde la República Catalana de Pau Claris el 1640, fins a laderrota de la Generalitat republicana el 1939, passantper la desfeta del 1714).

Fossin quines fossin les raons passades, l’ara i l’aquíés el que compta, i ara i aquí els dirigents catalanistess’han alineat amb la majoria social del país per portar elpaís a la independència. I ho volen fer basant-se en elprincipi democràtic i el dret d’autodeterminació, comuna nació moderna del segleXXI. Votarem doncs, i us di-rem adeu sense acritud. Pas-si-ho bé i bona sort!

Elisenda Paluzie

envolgut Mariano,“Nunca choveu que non escampase”, diuen els ga-

llecs. I és que tot aquest festival que esteu muntant,amb els vostres fiscals, els vostres magistrats i els vos-tres guàrdies civils, són els trons i els llampecs queanuncien una pluja tan intensa que, necessàriament,ha de ser curta. A tots ens ha passat –sobretot enaquestes tardors inestables de finals de setembre iprincipis d’octubre– que una tempesta ha fet que sem-blés la fi del món. Però també és cert que aquí, a la riba

del Mediterrani, sabem millor que ningúque els núvols sempre escampen, pernegres que siguin, i que el soroll, perfort que soni, s’acaba ràpid. I al cap de

poc, quan surt el sol, sempre desco-

BHem arribat al moment de dir prou

brim que el cel apareix més net que mai i que el bosc faolor de bosc.

Ja sé que totes aquestes metàfores són totalmentalienes al paisatge mental de les elits polítiques, finan-ceres i mediàtiques de Madrid, i que tu, Mariano, etsl’encarregat de gestionar els interessos de tota aquestagent. Però vull que sàpigues que fa tres segles que “me-xan por nós e din que chove” i que hem arribat al mo-ment de dir prou. En fi, que si sabessis gallec potser en-tendries millor el que intento dir-te. Però no en saps. I,al capdavall, per això perdràs.

Salvador Cot

EL PUNT AVUIDILLUNS, 18 DE SETEMBRE DEL 201712 | Nacional |

a En aquestmoment claudel procéssobiranista,deu columnistesd’El Punt Avuis’adrecen alpresident dela Generalitat,amb il·lusió iescepticisme,amb lleialtat iesperit crític,amb exigència icomplicitat, fins itot amb un puntd’admiracióper la sevadeterminació

Benvolgut Puigdemont...olt honorable president,En primer lloc, vull agrair-vos, com el primer representant de

la nació, l’esforç, el seny i el coratge que heu demostrat, senyal i pro-va del que demostrareu d’ara endavant, en nom de tots.

El referèndum ha situat el poble català contra el mirall de la sevahistòria. El catalanisme acaba aquest 1 d’octubre; a partir d’alesho-res, comença la història dels catalans lliures. Un punt de no-retornfruit de la radicalitat més democràtica. I és que la revolució delssomriures és ni més ni menys que la lluita per tornar a ésser. No espot ser una mica lliure, o gairebé lliure, sinó que la llibertat és unconcepte absolut i que, com deia Pau Casals, “no és negociable”.

Vivim un moment fundacional i històric, excepcional, decisiu.Cada cop som més a prop de tornar, per fi, a casa. Només depèn denosaltres. Només depèn de la nostra fidelitat a les nostres institu-cions, al que ens fa ser com som, a la terra. Ja no ho somiem, ho fem,és la feina de cada dia. Per això no us demano res, senzillament entinc prou que seguiu servint la nació, com fins ara.

“Si som, siguem i, si no som, deixem-nos de somnis, de records ide follies.” Sempre m’han agradat aquests versos de Climent For-ner, del seu Plany per Catalunya, i em sembla que a vós també.

Una forta abraçada,

MSeguiu servint la nació

Quim Torra

resident,L’informo del malestar que la situació política actual està produ-

int sovint en la convivència entre amics, en les relacions dins les fa-mílies de bona part de la ciutadania. La divisió política està impreg-nant el nucli mateix de la convivència, fent bona aquella frase “allòpersonal és polític i allò polític és personal”. Un malestar que s’ex-pressa en l’exaltació d’uns i la reserva i el silenci dels altres. Molts ca-talans callen bo i sentir que els separen i classifiquen. Coneixem lesarrels d’aquesta situació que darrerament s’ha escenificat en el Par-lament. La polarització recent que deixa poc espai a la paraula i a lanegociació porta a un enfrontament que no sabem com acabarà i po-sa en risc vincles fonamentals per viure i conviure. Vostès no hauriende parlar en nom del poble, sinó d’una part d’aquest poble. Vostè és elpresident de tots, també dels molts que comencen a sentir-se com“els altres” perquè pensen o senten diferent. I tampoc vostès han ex-plicat els trets reals d’aquesta Catalunya nova. Passi el que passi eldia 1 octubre , com reconstruirà el teixit de les relacions, afectes i vin-cles ferits? Aturi aquesta dinàmica, doni temps a rumiar, a fer peda-gogia, a renegociar un procés que tal com va no pot acabar bé. Hi haaltres vies. No vull que ningú hagi de callar en família, ni pensar onprendre el cafè del matí.

PHi ha altres vies

M. Dolors Renau

resident Puigdemont,Sabem que us guia la confiança i co-

herència en cada una de les passes queheu anat fent des que vau assumir elcàrrec. El vostre anunci i mandat depassar de l’autonomia a la preindepen-dència és en la recta final, segons el dis-seny del govern. Vaja, en una autènticacursa d’obstacles.

En aquests darrers cent metres on,per bé que l’ocultació del com ho fareu,del mètode, dieu que es podrà votar l’1d’octubre. És clar que si es vota seràamb un regust estrany, perquè sensepacte amb l’Estat la fórmula no podràser comparable a les d’Escòcia o el Que-bec.

Amb la dissidència dels partits del noel panorama de les urnes queda coix.Però també és cert que aquest és el ter-reny de joc que ha acabat quedant. Se-guiu esperant que des de la Moncloa es

reconsideri la resposta dona-da fins ara: querelles, decla-racions d’il·legalitat i inter-venció de comptes. I ja

PEl 2-O caldrà seguir sumant il·lusions

s’entén que davant d’aquest panorama,d’aquesta paret que ha acabat sent lalectura que es fa de la Constitució –hi haexperts que diuen que hi ha lloc per a unreferèndum legal– sigui més fàcil, aga-fant un aforisme de Ramon Andrés,creure en esvorancs que en oasis.

Però que no falti mai la disposició peral diàleg, per reconsiderar i replantejarel que convingui. I que no us falli mai laperspectiva que el dia 2 d’octubre cal-drà seguir sumant il·lusions i capacitatsper fer d’aquest un país millor.

Un país on ningú se senti exclòs, i onla llibertat i la democràcia siguin horit-zó continu.

Xavier Graset

envolgut president,El conec de fa tant de temps que en-

cara em costa el formalisme de tractar-lo de vostè i adreçar-m’hi com a presi-dent. Vostè té l’amabilitat, cada cop queens veiem, de portar la conversa al Car-les-Jofre i al tuteig. Però com que l’oca-sió és solemne, m’he autoimposat se-guir amb el tractament protocol·larique es mereix el més alt càrrec del meupaís.

President, a més de periodistes te-nim una altra cosa en comú: tenim a ca-sa dos alumnes de primària. Pertanyemja a una generació en què per més im-portant que sigui la feina mai dimitiremde la nostra paternitat ni la descarrega-rem en una mare sotmesa. Tinc entèsque tots dos, després d’una intensa Dia-da –cadascú en el seu àmbit– vam robarhores al dia per folrar llibres i etiquetarmaterial.

És aquí l’epicentred’aquesta carta: laMagalí, la Maria, elJan i la Martina.

BAixò no ho fem pel 1714, sinó pel 2030

Encara ara cal explicar a tothom que ai-xò no es fa pel 1714 ni pel 1939 i, encaramés, ni tan sols pel 1978. És per la Cata-lunya del 2030.

És cert que el país es troba en la cru-ïlla més important de la seva història i siencara som aquí és pels besavis delsnostres besavis, pels pares dels nostrespares i per tota la gent que hagi nascuton hagi nascut ha preferit plantar la lla-vor aquí sense renunciar a les arrelsd’allà.

Però sense noves flors a cada instantno hi ha futur. És per això que, humil-ment, li demano i agraeixo que en cadagest pensi en el país que heretaran mésque del que fugirem. Gràcies, president.Ànims, Carles.

Jofre Llombart

| Nacional | 13EL PUNT AVUIDILLUNS, 18 DE SETEMBRE DEL 2017

envolgut President,Fa uns mesos vaig tenir la gran sort de retrobar a

Eslovènia el president Milan Kucan. Com sabeu, per-què vos hi vàreu ser també en aquells dies treballantcom a periodista a Eslovènia, jo vaig seguir molt deprop tot el procés d’independència d’aquella repúblicaex-iugoslava. Com recordareu, el president Kucan enaquell moment era més jove que vos i res no l’havia pre-parat per fer front a una situació com la que li va tocargestionar.

Però ho va fer. I ho va fer d’una manera magnífica.Jo feia 25 anys, de fet des de la independència, que notornava a Eslovènia. I passar un dia amb ell va resultarun exercici molt agradable i interessant. En un mo-ment de la conversa li vaig demanar al president Ku-can si us donaria cap consell, i ell em va dir que el mésimportant de tot era aclarir de manera definitiva si Ma-drid tenia cap intenció o possibilitat d’establir un dià-leg o no i si estava disposada a actuar per mitjans de-mocràtics o no. Aclarit això tot resta clar.

Aquests dies, quan observe i veig tot el que està pas-sant, no puc evitar recordar aquella conversa i em sem-bla evident que esteu fent el mateix que ell va fer. Dei-xar clar que Madrid no està disposat ni a negociar ni arespectar la democràcia. Espere, en conseqüència,que el resultat final del procés siga el mateix.

BRecordeu Eslovènia?

Vicent Partal

envolgut president,Em permetrà que li expressi el meu reconeixe-

ment per la seva audàcia política. En ser investit pre-sident a començaments del 2016 va dir que en divuitmesos s’hauria acabat el procés i s’obriria un períodeconstituent. També ens va anunciar que no seriapresident un cop quedés enllestida la nova situaciópolítica a Catalunya. La seva valentia política l’haportat a liderar el tràmit urgent de dues lleis, la delreferèndum i la de la transitorietat jurídica i funda-cional de la República, que comporten, de fet, el pri-mer pas de la ruptura unilateral amb Espanya. Ho hafet amb la seguretat que tots els catalans hi estand’acord. Ha concedit múltiples entrevistes, ha parlata bastament del referèndum i ha desafiat les deci-sions del Tribunal Constitucional obrint la campa-nya pel sí a Tarragona davant de milers de persones.Vostè, president, no ha dubtat ni un moment a se-guir endavant en aquest canvi tan rellevant per al fu-tur del país tot i que l’oposició s’abstenia i abandona-va la cambra a l’hora de votar les dues lleis de rupturaunilateral. Vostè ha proclamat l’objectiu d’instituirla república catalana després d’un referèndum sensegaranties jurídiques i en uns terminis que no perme-ten un debat serè i tranquil. Li reconec la seva valen-tia i la seva determinació posant en evidència la man-ca d’iniciativa i el desconeixement que el govern Ra-

joy té de la reacció dels catalans. Però tin-gui en compte el títol de la comèdia deShakespeare: Tot va bé si acaba bé.Cordialment,

BTot va bé, si acaba bé

Lluís Foix

enyor president,Fa més d’un segle, les dones vam lluitar per acon-

seguir el dret al vot. Era il·legal en tots els codis delmón civilitzat, però vam ser tossudes, i ara ningú noposaria en dubte la nostra legitimitat com a ciutada-nes.

Ara fa uns pocs anys els nois de tot l’Estat espa-nyol es van negar a fer la mili. L’article 30 de la Cons-titució els hi obligava, però van aconseguir, per unavegada, que el llibre que Moisès va baixar del Sinaí, laConstitució Espanyola, es doblegués als desitjos delsseus ciutadans.

Encara fa més pocs anys, l’Estat espanyol va assu-mir el transvasament de l’Ebre, però la força delsebrencs va substituir, amb èxit, els plans estatals.

Et sic de caeteris. Cada cop que els ciutadans i ciu-tadanes, amb un elevat nombre de participants, hanvolgut alguna cosa, ho han aconseguit, tant en rè-gims totalitaris com en els estats aparentment de-mocràtics.

Desitjo, senyor president, que la nostra veu no si-gui silenciada aquest cop. I ho desitjo per diversesraons: en primer lloc, perquè els ciutadans som elssobirans, en un estat de dret, i en segon lloc perquèles objeccions legalistes es basen en l’article 2 de laConstitució (aquella del Sinaí...), que va ser redactat,com hi ha proves sobreres, per un cop d’estat militar.

Senyor president: estem al vostre costat. I volemser lliures.

SEstem al vostre costat

Isabel-Clara Simó

envolgut Carles,Recordo encara una conversa, aquest estiu, en

què em deies que ho teníeu tot previst. Tot volia dirtot, i m’imaginava un panell enorme, en algun salódel Palau, amb una mena de pluja de fletxes matemà-tica de variants i de possibilitats, no solament les pre-visions per aprovar i de decretar un referèndum, si-nó la geografia sencera d’entrebancs que es podia di-buixar a partir de la convocatòria.

No sé si tot el que està passant sortia en aquestmapa. Vull dir el que anem sabent dia a dia, i que cadadia ens deixa més astorats, aquest edifici on l’aiguadegota i embruta les parets d’una humitat que ro-mandrà en la societat espanyola durant molt temps.Perquè aquesta és la qüestió, potser la principal. Araja no estem parlant d’independència (si és que maiha estat aquest, el tema) sinó de principis democrà-tics. I això no ens afecta només a nosaltres, sinó alsciutadans espanyols que contemplen com l’Estats’esquerda (anava a dir s’enruna; potser seria massaexagerat).

Espero que el mapa contempli tots els accidents.No pas els cims, sinó les fondalades; no pas les valls,sinó també els barrancs. Havia de costar molt delimi-tar un territori amb tants sotracs. Si realment el te-niu tan apamat és que vau preveure l’escenari amb eldetall d’un visionari. Un dia o un altre ens l’hauràs

d’ensenyar, Carles, aquest mapa.

BL’Estat s’esquerda

Josep Maria Fonalleras

n moments com aquest, president, crec que l’únicque cal demanar-li és fidelitat a la paraula donada.

Sabem que l’Estat espanyol no descansa i que farà elspossibles perquè no es pugui votar; sabem també queés possible que si es continua desobeint les resolucionsjudicials l’Estat decideixi usar la força. Sí, són escena-ris escabrosos. Es fa difícil demanar a algú un coratge

que no sabem si personalment seríem capa-ços de mantenir. Com a president de la

Generalitat ja s’ha anat fins a un puntde no-retorn, fins a l’extrem a què sesabia que podien arribar les coses ambl’estratègia de seguir el mandat que

EPresident, no deixi mai de somriure

sorgia de les passades eleccions. Catalunya es mereixun estat propi, però no és gens senzilla la tasca de por-tar la nau enmig d’una tempesta d’intransigència iamenaces. Només per això ja mereix tota l’admiració iel respecte. No deixi d’expressar-se amb la paraulatranquil·la, enraonada, convençuda i alhora irònica,capaç de fer-se sempre escoltar. No deixi mai de som-riure. El món l’espera, i rere seu hi ha tot un país. Peròabans caldrà superar les esculleres. La gent no té por,però ha de sentir que als seus líders no els tremola laveu. Ens emparen principis més nobles que les simpleslleis escrites.

Melcior Comes

resident, sabeu que un estat encara té molt de po-der, més si es tracta d’un estat de dret, cosa que li

confereix l’aval de la Unió Europea i de la resta d’estatsde dret del món. És un fet, d’altra banda, que l’Estat es-panyol, sota l’influx del partit que avui el governa, hadisparat contra Catalunya: ha liquidat el pacte estatu-tari aprovat a les Corts i referendat pels catalans i, ambaixò, ha desarborat la “constitució territorial espanyo-la”, element essencial del pacte constitucional.

Des de la perspectiva que em dona l’edat i haver es-tat en el combat per Catalunya contra el fran-

quisme, penso sincerament que, davantd’aquesta enormitat, la nostra única forçaés la unitat del catalanisme. Una unitatque, com en altres moments cabdals –So-

PConvoqueu-nos a tots, sota la senyera de tots

lidaritat Catalana, Assemblea de Catalunya...– no ésviable sobre la base del “programa màxim” de ningú,sinó sobre la base d’un denominador comú que propug-ni el canvi imprescindible que ens cal i que doni lloc auna resistència nacional d’ampli abast i de llarg alè, totgarantint el consens social i la unitat civil que fan la na-ció.

Ens volen derrotar. No podem seguir amb una estra-tègia que ens divideix. Ni fiar-ho tot a l’adveniment decap “dia gloriós”. No us conformeu a ser el president demig país. Convoqueu-nos a tots, sota la senyera de tots.

Jordi Font

EL PUNT AVUIDILLUNS, 18 DE SETEMBRE DEL 201714 | Nacional |

avier Pérez Royo (Sevilla,1944), catedràtic de dretconstitucional de la Universi-tat de Sevilla, premi Blanquer-

na l’any 2007, ha estat una de lesveus més crítiques que s’han sentit al’Estat espanyol contra la sentènciade l’Estatut del Tribunal Constitucio-nal del juliol del 2010. En aquesta en-trevista amb El Punt Avui es mostrapessimista sobre una sortida al con-flicte entre Catalunya i Espanya i ad-voca perquè els polítics treballin perbuscar-hi una solució.

Com valora l’actual moment de con-frontació entre el govern espanyol iel català?Ho veig difícil, però també està pas-sant el que s’havia dit que passaria.Aquí no hi havia marxa enrere pre-vista per cap dels dos interlocutors,ni pel govern de la nació ni pel governde la Generalitat, ni per la majoriaparlamentària que li dona suport aCatalunya, i, en conseqüència, estàpassant el que havia de passar. Si capdels dos feia marxa enrere s’aprova-ria la llei del referèndum, després lallei de transitorietat, que no era ne-cessària, però bé, s’ha aprovat, i el de-cret de convocatòria, i en el momenten què això es produís, hi hauria lareacció del govern de la nació i el xocs’hauria produït. Ara s’ha de veurefins on arriba tot plegat. Previsible-ment, si no canvia res, la justícia ac-tuarà i la Guàrdia Civil també, bus-cant paperetes, fent tot el que ha es-tat fent aquests últims dies.

JCreu que el Tribunal Constitucionalanirà fins al final en l’aplicació de lareforma de la llei?És cert que no tots els membres deltribunal estan d’acord amb la refor-ma i amb el nou paper que se’ls assig-na. Dos segur. Així em consta a mipersonalment. Els altres no ho sé.Una majoria, en cas d’una votació,crec que sí que hi serà per aplicar lallei i adoptar les mesures que calguin.El TC preferiria no haver de prendre-les, i el fet que hagin sorgit aquestesdiscrepàncies fan més difícil al go-vern haver de dirigir-s’hi, però al finalel tribunal acceptarà prendre les me-sures que li siguin demanades.

Creu que es celebrarà el referèn-dum?Crec que de referèndum no n’hi hau-rà. Ara bé, que hi hagi una mena de9-N més ampli o menys ampli, algunacosa així sí que és possible. Però unreferèndum de veritat no el veig pos-sible. Sense pacte un referèndum noés possible. Es podrà fer una partici-pació ciutadana amb urnes, però unreferèndum com cal, no. Això exigeixuna normalitat que deixa d’existir enel moment que el govern de la naciól’impugna activament. En aquestescircumstàncies estem davant d’unasituació de molta tensió, anòmala,tot el contrari del que ha de ser unavotació com cal, en què els ciutadansvan a votar lliurement. El referèn-dum o és pactat o no és referèndum.Pot haver-hi una participació ciuta-dana que pot desbordar les institu-cions de l’Estat i que pot tenir unaimportància política gran, però quejurídicament no significa res.

Organitzar un referèndum no és il·le-gal a Espanya. S’hauria pogut arribara un acord per fer-ne un sobre Cata-lunya?La meva opinió és que la convocatò-ria d’un referèndum és molt fàcil defer o impossible. Si hi ha acord entreel govern de la nació, la majoria parla-mentària i la comunitat autònoma deCatalunya, el referèndum s’organitzasense cap problema. Entre altres co-ses perquè qui volgués i tingués la ca-pacitat per fer-ho el podria recórrer.Després ja veuríem si se’n sortiria.Ara bé, si el govern de la nació es tan-ca en banda, és impossible, com hecomentat abans. Estem davant d’unduel polític, per tant.

La clau és que la celebració d’un re-ferèndum a Catalunya suposaria ‘defacto’ reconèixer Catalunya com asubjecte polític en l’àmbit interna-cional i això no es vol reconèixer nides del PP ni des del PSOE?La clau és que ni tan sols és possiblepreguntar sobre això. És un tema quees considera resolt i sobre el qual noes pot preguntar. Així ho considera elgovern de la nació. La Constitució nopermet preguntar sobre això. Si esvolgués fer-ho s’hauria de revisar laConstitució. Canviar-la. No simple-ment reformar-la, sinó revisar-la perla via de l’article 188, que significariaun canvi de constitució.

Des de Catalunya això es veu del totimpossible.Perquè ho és. Jurídicament és possi-ble, però políticament no. I això no hopensen només a Catalunya, també enmolts altres llocs.

S’ha llegit la llei del referèndumd’autodeterminació. Què li sembla elpreàmbul en què s’esmenta el dretinternacional com a empara?No té cobertura jurídica i els argu-ments que s’hi donen és com fer de lanecessitat virtut. Alguna cosa haviende dir-hi, però jurídicament no hi hacap solució. En el sentit que ni el dretconstitucional ni el dret internacio-nal protegeixen aquest dret d’autode-terminació ni a Catalunya ni al Que-bec ni a Escòcia, ni a cap territorid’un estat democràticament organit-zat. Una altra cosa diferent és que undeterminat territori vulgui ser inde-pendent. Políticament, això és per-fectament legítim. En aquest cas, sila demanda ciutadana té prou pes iconsistència, teòricament s’hauràd’atendre i s’haurà de negociar. Peròuna cosa és que políticament hi puguihaver el dret a defensar que volemser independents i l’altra que tin-guem dret a ser independents. En elcas de Catalunya, ja s’ha manifestatla voluntat de ser-ho i s’ha volgut ne-gociar-ho amb l’Estat espanyol. Laqüestió és com es vehicula això. Ara

Miquel RieraGIRONA

Javier PérezRoyo veu moltdifícil ara mateixuna sortida alconflicte entreCatalunya iEspanya a causa del’immobilisme delgovernespanyol ■ EFE

“Un referèndumacordatés possible”

ENS ESCOLTEN

ENTESA “Un referèndum és molt fàcil. Només cal l’acord entre els governs perfer-lo” REFERÈNDUM “Un referèndum de veritat en les condicions actuals no elveig factible” TRIBUNAL CONSTITUCIONAL “Acceptarà el que li demanin”

Francisco Javier Pérez RoyoCatedràtic de dret constitucional de la Universitat de Sevilla

❝Si es vol reconèixerCatalunya com asubjecte polític caldriarevisar la Constitució, nonomés reformar-la

| Nacional | 15EL PUNT AVUIDILLUNS, 18 DE SETEMBRE DEL 2017

mateix no hi és aquest vehicle.

Però la política ho pot tot, oi?Evidentment. Si a Catalunya hi ha-gués clarament una majoria del 55 oel 60% això no ho aturava ningú. Elque passa és que no hi és. No hi hamajoria. Hi ha una majoria parla-mentària com a conseqüència de lallei electoral, però el plebiscit es vaperdre. El 27-S hi va haver fins i totmés vots a favor dels partits que nodefensaven explícitament la inde-pendència.

Hi havia, però, algunes opcions queno es van definir ni pel sí ni pel no. Iaquests vots no es poden comptaren el bàndol del no.La independència no ha passat del47% en cap moment. Això suposa un33% del cens electoral. I els sondejoselectorals també van en aquest sen-tit. Si no recordo malament, la matei-xa nit de les eleccions el cap de llistade la CUP, Antonio Baños, va dir ques’havia perdut el plebiscit. Després, alcap de pocs dies, va haver de plegar.Els altres van dir que s’havia guanyat

i que hi havia base jurídica suficientper anar cap a la independència. Ivan tirar endavant. Però, material-ment, no és veritat que es guanyés elplebiscit.

Quina sortida veu ara mateix al con-flicte?De moment cap. Cal veure què acabapassant aquestes setmanes que ve-nen, però ara mateix no hi ha sortidaperquè cadascú es reafirma en la se-va posició. Mentre això es mantinguiaixí, només hi ha la radicalització dela situació i del xoc.

Creu que Europa pot intervenir?No ho crec. De moment no.

Ni per sota mà?No es pot saber. També pot ser quediguin al govern de Rajoy que man-tinguin la posició i que no cedeixin enabsolut. A Europa tampoc li interessaun procés de fragmentació. Però es-tem especulant. Hem jugat a apre-nent de bruixot, s’ha obert la caixa dePandora i ara mateix no sabem capon tirarà tot. ■

Si a Catalunya hi haguésclarament una majoriadel 55 o 60%, això no hoaturava ningú, però noha passat del 47%

❝ Hem jugat a aprenent debruixot, s’ha obert lacaixa de Pandora i aramateix no sabem cap ontirarà tot

❝

1344

05-1

1719

71w

Més de 1.400 professors,investigadors i universita-ris de tot el món han sig-nat un manifest obert enquè avalen el referèndumde l’1 d’octubre, tot dema-nant el vot afirmatiu.Aquest vot, s’afirma en elmanifest, és l’alternativa asubordinar-se “a l’arbitra-rietat d’un Estat que ésmajoritàriament hostil”.

En el manifest es re-marca el compromís delssignants “en la construc-ció del nou país”, que volenque se situï al costat de lesnacions més avançades enels territoris de la ciència ila tecnologia. “Demanemals nostres conciutadansque, per construir un fu-tur millor per a nosaltres iper als nostres fills, igno-rin les amenaces dels quitenen com a únic argu-ment l’ús irracional de la

força i votin sí l’1-O”, s’hiafegeix.

Els firmants treballenen institucions i universi-tats de l’Estat espanyol,Suïssa, el Regne Unit, Bèl-gica, França, Mèxic i elsEstats Units, entre altrespaïsos. Aquest manifest ésobert i es pot signar per in-ternet, raó per la qual s’es-pera que les adhesionsaugmentin els pròximsdies. L’accés estava blo-quejat ahir al vespre. ■

RedaccióBARCELONA

Manifest de científics afavor del vot afirmatiua Més de 1.400 investigadors i professors que treballenarreu es comprometen amb “la construcció del nou país”

EL PUNT AVUIDILLUNS, 18 DE SETEMBRE DEL 201716 | Nacional |

8011

75-1

1691

50®

acte de la CUP als jardinsde Vallparadís, a Terrassa,va concentrar un miler depersones, atretes per un

cartell amb figures combatives comels diputats Anna Gabriel i BenetSalellas, que han portat el pes de lesnegociacions sobre el referèndumamb el govern català; l’antropòlegManuel Delgado, i l’activista i sindi-calista Juan Manuel Sánchez Gordi-llo, alcalde de Marinaleda (Andalu-sia), que va tancar l’acte. Tots ellsvan brandar el referèndum com lamillor eina perquè els ciutadans de-cideixin sobre el seu futur i tinguinl’oportunitat de canviar el sistema.N’és una prova “l’embat judicial” i“la suspensió dels drets bàsics” ambquè ha respost el govern espanyol ala demanda dels catalans. “És el se-nyal que aquest referèndum té algu-na cosa nova”, alertava Salellas, quecreu que el simple fet d’anunciar laconvocatòria de l’1-O ha tret “la ca-reta al franquisme, que mai va mar-xar de casa nostra i per això encaraté tanta potencialitat”, hi va afegir.En la mateixa línia es va pronunciarla diputada Anna Gabriel, que, enun moment del discurs, es va adre-

L’çar directament a les esquerres queara descobreixen que “l’1-O s’estàconvertint en una lluita pels dretscivils i polítics que ja fa anys quel’Estat atropella”, i que, en canvi, noacaben de fer-se seu el referèndum,que “ataca la línia de flotació delsque es van quedar amb el poder es-tablert pel règim del 78”, alertava.“Apunteu-vos a la recuperació delpoder popular”, els va etzibar Ga-briel. La diputada va compararaquesta “revolta popular” que perells encarna l’1-O amb la lluita perla municipalització de l’aigua quedu a terme l’alcalde de Terrassa,Jordi Ballart, i a la qual la CUP es vaafegir des del primer instant. “Vamacompanyar l’alcalde, perquè allò,igual que l’1-O, també anava de des-bordar la llei i els interessos dels lob-bies”, recordava la diputada a Ba-llart, i alhora li retria la seva negati-va a obrir col·legis electorals el diadel referèndum. I és que la CUPcreu que “el món s’està despertant;és la gent senzilla la que planta caraa l’imperi reclamant més sobirania”i, per aconseguir-ho, no hi ha resmillor que “anar a votar”, “votar pelsí” i “revertir el sistema de dalt abaix”, va afirmar la diputada, queal llarg del discurs va anar exposant“com a mostres de dignitat” tot un

seguit de lluites socials i laboralsque han tingut lloc a Terrassa desdel segle XIX, amb els primers tre-balladors, el 1890, que van sortir alcarrer l’1 de Maig per reclamar unajornada de vuit hores i els veïns quecontinuen lluitant per fer fora el na-zisme dels seus barris.

Marinaleda, amb l’esteladaEl punt final a l’acte electoral el va po-sar l’activista i alcalde de Marinaleda,que es va posar els assistents a la but-xaca amb una encesa defensa del re-ferèndum com “un camí inequívoccap a la llibertat”. “El capitalisme dei-xa els treballadors sense poder eco-nòmic i sense instruments per defen-sar-nos; per això, ara l’única manerade lluitar pels nostres interessos ésreclamar sobirania i poder per als po-bles”, va sentenciar. “La vostra lliber-tat és la meva llibertat i la del pobleandalús”, hi va afegir. I va demanarals assistents que acabin “aquestcamí amb dignitat”. “Teniu l’honorde subvertir la llei, de trencar ambel sistema establert i caminar cap ala justícia social. Trenqueu les cade-nes a favor de la vida i de la utopia”,va concloure l’alcalde, que té hissa-da l’estelada a la façana de l’ajunta-ment i que va ser acomiadat ambforts aplaudiments del públic. ■

Emma AnsolaTERRASSA

Desperta,referèndum!MISSATGE La CUP alerta que l’embat judicial demostra la por de l’Estat espanyol que l’1-O“torpedini” el sistema de poder del 78 CRIDA Gabriel insta l’alcalde de Terrassa a sumar-se ala revolta de la mateixa manera que la CUP es va afegir a la lluita per recuperar el servei d’aigua

La diputada Anna Gabriel, amb Gordillo, alcalde de Marinaleda, ahir en l’acte a Terrassa ■ JORDI ALEMANY

EL PUNT AVUIDILLUNS, 18 DE SETEMBRE DEL 201718 | Nacional |

“Sense democràcia no hiha dretes ni esquerres, isense regles del joc, no hiha democràcia”, va afir-mar Pedro Sánchez ahiren la Festa de la Rosa cele-brada a Gavà, que va aple-gar uns 20.000 militants isimpatitzants socialistes,segons Miquel Iceta.

El líder del PSC, el se-cretari general del PSOE il’alcaldessa de Gavà i amfi-triona, Raquel Sánchez,van prendre la paraula entres discursos en què, ma-joritàriament, van parlardel referèndum de l’1-O i elconflicte legal i polític queenfronta els independen-tistes amb el govern i elstribunals estatals. “Apos-tar per la legalitat i al ma-teix temps per un referèn-dum il·legal i sense garan-ties és absolutament im-

possible”, va afirmar Pe-dro Sánchez, que no vaqüestionar en cap mo-ment les actuacions delgovern del PP i els tribu-nals per impedir el refe-rèndum de l’1-O.

En tot cas, va repartirllenya a uns i altres per ha-ver arribat fins a aquestpunt: “Dividir Catalunyano és estimar-la, i defensarla unitat d’Espanya no ésconfrontar territoris perguanyar unes eleccions.Uns i altres van llançar elbumerang de la confronta-ció de territoris per obte-nir rèdits electorals, i arael bumerang ens torna atota la societat.”

Crida al diàlegEn diverses ocasions vaapel·lar al tarannà pluraldel seu partit i al diàleg,sempre respectant elmarc legal, per resoldre elconflicte plantejat. “Da-

vant el fatalisme, hem deconstruir un missatged’esperança, sense haverde trencar res, amb diàlegi més autogovern per a Ca-talunya”, va dir, i va res-pondre les amenaces llan-çades per Rajoy divendresa Catalunya: “Vostè farà elque hagi de fer perquè nohavia fet abans el que hau-ria d’haver fet, que és dia-logar i buscar una soluciópolítica a Catalunya. Peròsi vostè fa aquest pas iconstrueix una solució po-lítica a la crisi territorialde Catalunya comptaràamb el suport sincer i lleialdel Partit Socialista.”

Pressions a alcaldesPedro Sánchez va desta-car la tolerància del PSC iva carregar contra “lacampanya de pressions iassetjament que pateixenels alcaldes socialistes quees neguen a col·laboraramb el referèndum”. Con-sidera que “va ser un errorque Rajoy intentés arribara La Moncloa confrontantterritoris”, però adverteixque aquest error “mai nopot justificar la deriva delsque tracten d’imposar unavia unilateral al marge dela legalitat i la democrà-cia”. No s’ha de caure en“la trampa de la votació il-legal de l’1-O”. “La demo-cràcia és molt més que po-der votar –va afirmar–.Votar tenint les urnesamagades, imprimint-seles paperetes a casa, hoanomenen democràcia,però no ho és. Volem unvot amb garanties, que re-forci l’autogovern de Cata-lunya en una Espanya re-novada.”

En un matí assolellat,davant d’una militànciaentregada, Pedro Sán-chez va recordar figuresdel socialisme català comPasqual Maragall i els ma-laguanyats Ernest Lluch iCarme Chacón, i va reivin-dicar el llegat del PSC-PSOE: “Hem fet de la res-ponsabilitat i el sentit d’es-tat un tret d’identitat. Elssocialistes oferim diàleg,compromís, acció. No ensresignem al silenci i al fata-lisme dels que fan de laquietud una virtut.” Enaquest sentit, va afirmarque la constitució no és“intocable”, i que “no éscert que les identitats na-cionals siguin excloents”.“Reafirmo el nostre com-promís amb una Espanyaplural –hi va afegir–. Vo-lem que Catalunya se sentireconeguda i que no s’ex-clogui del compromís ambla resta d’Espanya.” ■

Bernat SalvàGAVÀ

Sánchez diu que tenir urnesamagades no és democràciaa El secretari general del PSOE adverteix en la Festa de la Rosa de Gavà que no s’ha de caure en “latrampa de la votació il·legal de l’1-O” a Reivindica la pluralitat, el diàleg i el compromís del PSC

Pedro Sánchez i Miquel Iceta van carregar ahir contra el referèndum de l’1-O en la Festa de la Rosa, que es va celebrar a Gavà ■ TONI ALBIR / EFE

“Dividir Catalunya noés estimar-la, idefensar la unitatd’Espanya no ésenfrontar territoris perguanyar eleccions”

“L’1-O és unmuntatge organitzatper independentistes;que no comptin ambnosaltres”Miquel IcetaPRIMER SECRETARI DEL PSC

“Hem de construir unmissatge d’esperança,amb diàleg i mésautogovern per aCatalunya””Pedro SánchezSECRETARI GENERAL DE PSOE

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

Crits de “Pedro!” i aplaudi-ments van interrompre elpasdoble que sonava pels al-taveus a la Pineda de Gavàquan Pedro Sánchez, MiquelIceta i Raquel Sánchez, alcal-dessa de la ciutat, van arribara la Festa de la Rosa. Desprésde les intervencions de Ra-quel Sánchez, l’amfitriona, idel Mingo, un avi amb bastóamb què el PSC va continuarla broma a les xarxes socials

sobre una errada en un cartell(¿Votar sin garantías? Con-mingo no cuenten), MiquelIceta va agafar el micròfon iva començar a repartir llenya.Primer per a Oriol Junqueras,que “quan era alcalde no po-sava l’estelada a l’ajunta-ment” i ara demana als alcal-des del PSC que desobeeixinla llei i col·laborin en el refe-rèndum. “Aquesta és la hipo-cresia que volem denunciar”,

va dir. Després li va tocar aAda Colau: “No pots dir quetens un acord amb la Genera-litat per a l’1-O i no ensenyar-lo. Si representes la nova polí-tica, has de practicar la trans-parència.” També va fer unacrida a no participar en l’1-Operquè és “un muntatge or-ganitzat per independentis-tes que només té l’objectiude la independència”. “Que nocomptin amb nosaltres!”

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Miquel Iceta diu que el referèndum “és un muntatge”

| Nacional | 19EL PUNT AVUIDILLUNS, 18 DE SETEMBRE DEL 2017

134405-1171448w

l 79,5% dels veïns deVallbona de les Monges(Urgell) van donar su-port a les formacions pro

referèndum en les darrereseleccions al Parlament. El mo-ment s’atansa, però l’Ajunta-ment no consta com a adherit ala votació de l’1 d’octubre. Ni ésmembre de l’Associació de Mu-nicipis per la Independència.

Aquest divendres, l’abadessadel monestir cistercenc de Vall-bona va rebre la visita del pri-mer tinent d’alcalde: “Li vaigpreguntar si no havien rebut lacarta del Rajoy, i em va respon-dre que no, perquè sols la tenenels qui volen la independèn-cia...”, explica Anna Maria Cam-prubí i Argany. Habitualment,els 224 veïns censats dels tresnuclis del municipi –Vallbona,

ERocallaura i Montblanquet–acudeixen a votar a la sala deplens del consistori. “El 9-N jaens van venir a última hora ademanar-nos una sala del mo-nestir, i allà es va fer. Ara tambéels hem dit que els hi cedirem,perquè la gent pugui votar”, diuCamprubí, abadessa des de fadisset anys. I hi afegeix: “És unasala que deixem en ocasions,quan ens la demanen per a re-unions grans de l’hostatgeria.Té entrada des de la plaça i nocal accedir a la zona del con-vent.”

Aquests dies, Vallbona estàde festa major, i l’alcalde hamarxat fora de vacances. Els in-tents d’aquest diari per localit-zar-lo han estat infructuosos.És batlle d’una candidatura in-dependent. Com Carles Ahuma-da, portaveu de l’oposició, queté 3 dels 7 regidors municipals,però d’una candidatura de for-

macions d’esquerres. “Crec quehi hauríem d’estar adherits, pe-rò és responsabilitat de l’alcal-de, amb qui no he pogut parlar.A la sortida del darrer ple li vamcomentar la conveniència d’ad-herir-nos-hi, però no ho deu ha-ver fet.” Ahumada no veu “capproblema” en anar a votar almonestir i assegura que a Vall-bona “hi ha ganes de votar”.Dins el monestir també: “Jo de-sitjo que es voti i ho veig tancomplicat... Tinc clar què vota-ré, però no ho preguntaria maia la resta de monges... No espregunta ni durant l’elecciód’abadessa. En tot cas, totesvam votar el 9-N.” El monestirforma part de l’Arquebisbat deTarragona, però en la quotidia-nitat depèn del també cister-cenc abat de Poblet. L’abadessaafirma: “El 9-N ningú ens va dirres. I en últim terme els mones-tirs som independents.” ■

ALTERNATIVA · El monestir de Vallbona de les Monges accedeix a ser seu electoral per al referèndum perquè “els veïnspuguin votar” MOTIU · Normalment les eleccions es celebren a la sala de plens, però l’Ajuntament no s’ha adherit a l’1-O

Eva PomaresVALLBONA DE LES MONGES

Les urnes conventuals

La comunitat cistercenca del monestir de Vallbona està formada per 8monges i s’ha mantingut ininterrompudament al llarg de 850 anys ■ E.P.

EL PUNT AVUIDILLUNS, 18 DE SETEMBRE DEL 201720 | Nacional |

a un any i mig que Maart-je Bakker és corresponsalper a Espanya, el Marroc iPortugal del diari holan-

dès Volkskrant, un rotatiu ambcobertura nacional i una líniaeditorial progressista. Bakkerviu a Madrid, però aquests diesés a Barcelona per explicar unamica més a fons als seus lectorsquè és el procés català.

‘Volkskrant’, el diari on treballa,ha ampliat la cobertura a Cata-lunya pel referèndum?Sí, jo me n’encarrego. El primerarticle el vaig publicar la setma-na que el Parlament de Catalu-nya va aprovar la llei del refe-rèndum. Dilluns passat vaig es-criure un altre article sobrecom el govern espanyol i els tri-bunals han intentat frenar elspassos dels catalans. Aquí vaigexplicar els plans del govern ca-talà i també la reacció espanyo-la, per exemple, amb el temadels locals electorals i les cartesals alcaldes del president Puig-demont donant-los suport i delpresident Rajoy pressionant-los. També vaig ser a la Diada–era la primera vegada que hianava– per veure quanta gentfeia costat al referèndum.

F

SOLUCIÓ · “La resposta holandesa seria que al final hi ha d’haver diàleg,però no sé si amb l’actual govern de Madrid és possible” RECLAM · “Hi hauna majoria important de catalans que vol el referèndum i cal escoltar-la”

Maartje BakkerCorresponsal del diari holandès ‘Volkskrant’ a Espanya,Portugal i el Marroc

ENS MIREN

“A la Diada emvan dir que és larevolució delssomriures”

Marta MonederoBARCELONA

Què li va semblar?Com que la situació era tensa,vaig pensar que potser hi hauriaagressivitat, però la impressióva ser que tot era molt pacífic.Algú em va dir que aquesta és larevolució dels somriures. Emsorprèn que no hi hagués capprograma oficial, la gent sortiaal carrer i s’ho passava bé. Tam-bé em va sobtar que l’ANC reco-llís diners per l’independentis-me. A l’article recordava què vapassar el 1714. En aquell mo-ment, les dones i els nens vanlluitar contra l’exèrcit espanyol.I vaig fer un paral·lelisme ambel gran nombre de dones i nensque hi havia a la Diada.

Què més té previst publicar?Estic a Barcelona i busco pare-lles en què un membre pensi vo-tar que sí i l’altre que no [si vo-leu dir-hi la vostra, podeu con-tactar a corresponsalvolksk-rant@gmail.com].

Els seus lectors tenen un inte-rès especial pel procés català?No es pot comparar amb l’inte-rès sobre el Brexit. Jo intentoestimular l’interès, però al webno són els articles més llegits. Im’he preguntat per què. Potserperquè els holandesos pensenque no tindrà influència en laseva vida personal.

Quines són les informacionsque atreuen més als lectors ho-landesos?Les del Marroc, perquè a Holan-da hi ha una comunitat bastantgran de marroquins. Tambéd’altres com ara la història de lafalsa filla de Dalí, temes més di-vertits. En el conflicte entre Ca-talunya i Espanya, que ja fatemps que dura, potser els ho-landesos pensen que ja saben dequè va.

Creu que la Generalitat està le-gitimada per impulsar el refe-rèndum?Se’m fa difícil jutjar-ho des de lameva posició. Com a correspon-sal em dedico a descriure l’ac-tualitat, què passa allà on soc.Crec que, com a periodista, elmeu paper no és opinar.

Com valora que la Guàrdia Civilescorcolli impremtes buscantpaperetes?He vist els catalans molt moles-tos per això i també reaccionsque deien que l’acció de la Guàr-dia Civil no té a veure amb la lli-bertat de premsa. No sé què vapassar exactament a El Vallenc,però diria que hi havia un lligamentre el govern català i l’editordel setmanari. I crec que l’acciópolicial no tenia res a veure ambels continguts de la publicació.

Hi haurà referèndum l’1-0?Això seria predir el futur. Séque molts cops als periodistesens pregunten què passarà, pe-rò jo no ho sé. Només escric so-bre el que passa.

Quina podria ser una possiblesolució a les demandes catala-nes?La resposta holandesa seria queal final cal dialogar i pactar desde tots dos bàndols. Crec que nohi ha gaire voluntat de parlar,però no sé si és possible ambl’actual govern de Madrid. Pen-so que l’única solució seria tor-nar a la mesa de negociació i es-coltar les demandes dels cata-lans. És cert que hi ha una ma-joria important de catalans quedesitja que hi hagi un referèn-dum i la proposta s’ha d’escol-

tar. Per a mi, el moment clau vaser la retallada de l’Estatut perpart del PP. A partir d’aleshoresles coses van empitjorar i potsercaldria retrocedir fins a aquellpunt i poder tornar a negociarsent capaços d’entendre queCatalunya reclama una sèrie decompetències.

El govern holandès simpatitzaamb el dret a decidir dels cata-lans?No he vist que en digués res.Aquesta setmana em trobo ambl’ambaixador holandès i podrésaber què en pensa. És Jean-Claude Juncker, el president dela Comissió Europea, qui parlaen nom de la UE, i a Holanda espensa que si a Brussel·les li estàbé, doncs endavant.

No hi ha cap moviment sobira-nista semblant, encara que si-gui més petit, al seu país, oi?Només de vegades a l’altra ban-da de l’Atlàntic, a les AntillesHolandeses, ho pensen, però non’estic gaire al cas. Sí que hi hasentiments que no tothom sesent holandès. Hi ha gent que sesent més frisona [de Frísia, alnord dels Països Baixos] queholandesa. Jo soc de Drenthe,una regió situada a l’est, amb laseva identitat però sense de-mandes sobiranistes.

Maartje Bakker, corresponsal del diari holandès ‘Volkskrant’ a Espanya,Portugal i el Marroc ■ EL PUNT AVUI

❝Als holandesos elsinteressen mésnotícies com la de lafalsa filla de Dalí queel procés català

| Nacional | 21EL PUNT AVUIDILLUNS, 18 DE SETEMBRE DEL 2017

1344

05-1

1719

89®

El govern presentarà unrecurs amb efectes sus-pensors contra l’ordre delMinisteri d’Hisenda quesuposa la intervenció deles finances de la Generali-tat. Així ho va explicarahir el vicepresident delgovern i responsabled’Economia, Oriol Jun-queras, en una entrevistaa TV3. El titular de finan-ces de la Generalitat va as-segurar que la mesuraadoptada pel ministeri deMontoro està fora de la lleii fins i tot va defensar que“va més enllà de l’article155” de la Constitució.“Suposa un atac a drets so-cials fonamentals, perquèho bloqueja tot”, hi va afe-gir. Entre les partides delspressupostos que podrienestar en risc va citar lesd’empresa, agricultura,cultura i també la rendagarantida de ciutadania,acabada d’estrenar.

El recurs pretén aturarl’entrada en vigor de l’or-dre ministerial que es vapublicar dissabte al BOE ique donava un termini de48 hores al govern catalàper presentar el compro-mís de no-disponibilitatpressupostària. “Hi haconseqüències de magni-

tud social que van més en-llà del debat sobre la inde-pendència”, es va lamen-tar el vicepresident, queva convidar els ciutadansa anar a votar l’1 d’octu-bre. Responent a la cridadels socialistes feta ahirmateix a no anar a votar,Junqueras va avisar que“tots els que criden perquèno es vagi a votar estanaplanant el camí al PP”.Considera que l’Estat“s’ha saltat totes les lleis” i“ha introduït l’article 155de la Constitució per dar-rere” i fins i tot, va dir, “l’hasuperat”. ■

El govern presentarà unrecurs per deixar en suspensla intervenció d’Hisendaa Junqueras denuncia la gravetat de la mesura de Montoro, perquè “ataca dretssocials fonamentals” a En risc, partides d’empresa, agricultura i la renda garantida

RedaccióBARCELONA

El vicepresident Oriol Junqueras dissabte durant la trobada amb alcaldes ■ E. MAGRE

El govern va activar dissabtea la nit un compte de Twitter(@ref1oct) per informar so-bre tots els aspectes relacio-nats amb el referèndum de l’1d’octubre. És una resposta albloqueig judicial dels llocsweb. En les primeres piula-des, el compte, que es pre-senta com el “canal oficial deTwitter del referèndum d’au-todeterminació de Catalu-nya” demana als seguidorsque en facin difusió per aju-dar a comunicar tot tipus

d’informació sobre l’actuali-tat i organització de la convo-catòria.

@ref1oct piula en català,aranès, castellà i anglès.“Malgrat les traves de l’Estat,des que vam fer públicref1oct.eu hem tingut708.000 visites. Per cadaporta tancada, una d’oberta”,deien ahir al migdia. S’hi pottrobar l’espot amb instruc-cions per votar i també infor-mació sobre les entitats inte-ressades en el referèndum.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Nou Twitter sobre el referèndum

El Tribunal Superior deJustícia de Catalunya(TSJC) crearà un grup deseguiment per donar su-port a les actuacions delsjutjats de guàrdia de Cata-lunya durant la jornada del’1 d’octubre. Així ho vaacordar el ple de la Sala delGovern del TSJC el 15 desetembre, amb la voluntatde garantir que els jutges imagistrats catalans actu-ïn de “forma responsable iamb sotmetiment ple i ex-clusiu a la Constitució”.L’acord d’aquest òrgan ju-dicial detalla que amb lacreació d’aquest grup esvol donar resposta als di-

versos escenaris en què espuguin trobar els jutjatsde guàrdia davant la cele-bració del referèndum. Lamesura també respon a lasuspensió de la llei del refe-rèndum i la de la de transi-torietat jurídica.

L’Associació Professio-nal de la Magistratura vadonar suport a la iniciativadel TSJC perquè pot resul-tar útil “per solucionarqualsevol incidència o si-tuació imprevisible”, men-tre que alguns membresde l’associació Jutges perla Democràcia la van criti-car amb duresa perquè,segons el seu parer, cons-titueix un atac a la inde-pendència dels jutges i elsmagistrats. ■

El TSJC ajudaràels jutjats deguàrdia l’1-O

RedaccióBARCELONA

a Pretén garantir que els jutgesactuïn d’acord amb la Constitució

Reunió del ple del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya(TSJC) a Barcelona ■ EP

EL PUNT AVUIDILLUNS, 18 DE SETEMBRE DEL 201740 | Apunts |

La graella

TV3

06.00 Notícies 3/24. 08.00 Els matins. Amb Lídia Heredia. S’entrevista

Xavier Domènech, portaveu d’En Comú Podem, després que aquesta formació hagi decidit fer una crida a la participació en el referèndum de l’1 d’octubre. També es comenta Entre nosaltres, reportatge sobre l’impacte dels atemptats de Barcelona i Cambrils.

10.45 A tota pantalla. Amb Núria Roca. 13.55 Telenotícies comarques. Amb Núria Solé. 14.30 Telenotícies migdia. Amb Carles Prats i Raquel Sans. 15.45 Cuines . Pasta amb curri . 15.55 Com si fos ahir. Els Vilella tornen del seu cap de

setmana a la casa rural. Per a alguns ha anat bé, però per a d’altres no tant. El Marcos segueix ficant-se on no el demanen i l’Helena comença a estar-ne tipa. A la consultoria, la Sandra es pren molt seriosament la feina i la Gemma no li acaba d’agradar.

16.35 Tarda oberta. Amb Vador Lladó i Ruth Jiménez.

Magazín d’entreteniment amb dues parts ben diferenciades, un talk show d’una banda, i un espai protagonitzat per l’humor, de l’altra.

20.15 Està passant. Programa d’humor amb Toni Soler . 21.00 Telenotícies vespre. Amb Toni Cruanyes. 22.00 Merlí. Walter Benjamin (Estrena de la nova

temporada). 22.55 Merlinari. Els grans temes de la

sèrie Merlí tenen continuïtat en aquest programa en format documental d’entreteniment .

23.35 Merlí. Els presocràtics: Comença el nou curs

a l’Institut Àngel Guimerà. El Merlí és rebut amb aplaudiments. A la classe dels peripatètics hi ha una alumna nova, l’Oksana, i el Pol sembla que ha deixat els estudis.

00.30 Més 3/24 . Amb Xavier Grasset. 02.05 Gran reserva.

SUPER 3 / 33 06.01 Mic . Inclou Megaminimals . 06.32 Espies de veritat . 07.22 Doraemon. 08.12 Prodigiosa: Les aventures de

Ladybug i Gat Noir. El faraó . 08.39 Nils Holgersson. 09.00 L’hora del Timmy . 10.00 Calimero . 10.40 Les noves aventures de Peter

Pan . 11.30 La Supermots . 11.57 Els Dalton . 12.25 Kung Fu Panda . 13.15 El detectiu Conan . 14.11 Shin Chan. 15.00 Bola de drac . 15.50 Olivia . 16.23 Lulú Brum-brum . 17.11 Raa Raa, el lleó escandalós . 17.30 Noddy, un detectiu al País de

les Joguines . 17.55 Misha, la gata violeta . 18.10 El Mic i els seus amics. 18.35 Súper 4 . 19.05 Kung Fu Panda. El padrí . 19.30 Info K. 19.42 Info eKonomia. 19.45 Pat, el gos . 20.04 Els germans Kratt . 20.55 El detectiu Conan. 21.25 Com si fos ahir. 22.00 Km33. 22.40 Trens singulars. 23.35 A taula . 00.25 L’hort al plat. 01.25 Cuina nòrdica amb Tareq Taylor. 01.55 Les costes franceses des de

l’aire. www.elpuntavui.tv

La nostra graella

08.30 Notícies locals. 09.00 L’entrevista. Programa d’entrevistes dirigit

i presentat per Mònica Hernández. Convidat:David Alegret, tenor. Inclou la col·laboració deValèria Gaillard, periodista de Cultura d’ElPunt Avui.

10.00 Ben trobats. Magazín presentat per ClaraTena.

12.00 Notícies locals. 13.00 En joc.   14.30 Notícies locals. 15.30 Dosos amunt! Programa d’actualitat

castellera. La diada de Santa Tecla, el primerdiumenge de festes de Tarragona, central’atenció principal del programa i l’analitzaremamb el comentarista tècnic de lestransmissions, Joan Beumala. Tambérepassarem les actuacions de l’Avi Emili deTerrassa i la festa major del Poblenou.Reemissió.

16.30 Notícies locals.

17.30 Religions. Amb Mireia Rourera. 18.00 Notícies locals. 19.00 L’illa de Robinson. Programa d’anàlisi de

l’actualitat conduït per Igor Llongueres. ◗ Tertúlia. Amb la col·laboració d’Ada Llorens,

Jordi Grau, Vicent Partal, Eva Arderiu i MònicaMorros.

20.30 Notícies locals. 21.30 L’illa de Robinson. Programa d’anàlisi de

l’actualitat conduït per Igor Llongueres.Reemissió.

23.00 Notícies locals.

El jesuïta i doctor en estudis islàmics Jaume Flaquerés el convidat d’aquesta tarda al programa Religions,presentat per Mireia Rourera, que engega temporadaavui.

Conversa amb Jaume Flaquer

17.30 RELIGIONS

La televisió

Conversa amb Giulia Valle

17.00 GOING NATIVE

En aquesta edició, Neil Stokes entrevista Giulia Valle,contrabaixista i compositora catalana, dins l’espaiL’hora d’anglès (English Hour).

www.clubdelsubscriptor.cat

972 18 64 45 De dilluns a divendres,de 8 del matí a 3 de la tarda

Atenció al client972 18 64 80 i també aatencioclient@elpuntavui.cat

SORTEIG ACONSEGUEIX 2

ENTRADES GRATUÏTES

HI HA RES MÉSAVORRIT QUE

SER UNAPRINCESA ROSA?

Teatre Orfeó Montsià d’Ulldecona, dissabte 7 d’octubre,

a les 6 de la tarda

Inscriu-t’hi a www.clubdelsubscriptor.cat o al 972 18 64 45

Tens temps fins al dimarts 26 de setembre. Molta sort!

SORTEIG ACONSEGUEIX 2

ENTRADES GRATUÏTES

CABARET

Teatre Victòria de Barcelona, divendres 22 i

dissabte 23 de setembre, a 2/4 de 10 del vespre

Inscriu-t’hi a www.clubdelsubscriptor.cat o al 972 18 64 45

Tens temps fins al dijous 21 de setembre. Molta sort!

801175-1170885L

El Punt Avui no es fa responsable dels productes i serveis de tercers, responsabilitat que assumeixen íntegrament les empreses col·laboradores

NOSOYRUSA#Festival TNT

Espectacle en castellà

Teatre Alegria de Terrassa,

dijous 28 de setembre, a les 7 de la tarda

OFERTA 2x1Preu de l’entrada: 10,50 euros

Per a reserves, cal trucar al 972 18 64 45

TRIO FORTUNY En concert

Música

Auditori Teatre Espai Ter de Torroella de Montgrí,

dissabte 7 d’octubre a les 9 del vespre

OFERTA 2x1LIMITADA

Preu de l’entrada: 10 euros

Per a reserves, cal trucar al 972 18 64 45

2x1 LIMITADA

Cal presentar la targeta directament

a les taquilles

CASTELL TEMPLER

DE GARDENYTuró de Gardeny, s/n de

Lleida

Tots els caps de setmana i festius,

de 10 a 2/4 de 2 del migdia

Preu de l’entrada: 2,60 euros

2x1 LIMITADA

Cal presentar la targeta directament

a les taquilles

2x1 LIMITADA

Cal descarregar el val delnostre web i presentar-lo

juntament amb la targeta de subscriptor

EPICENTRECentre de Visitants del

Pallars Jussà

Passeig del Vall, 13de Tremp

Preu de l’entrada: 3 euros

CENTRE DEVISITANTS DE

L’ESTANY

Plaça del Monestir, 4 del’Estany (Moianès) Més informació:

www.viulestany.cat

Preu de l’entrada: 2 euros