Edició de LleidaDIVENDRES · 29 de desembre del 2017. Any XLII. Núm. 14502 - AVUI / Any XXXIX. Núm. 13372 - EL PUNT

1,20€

1818

70-1

1772

74w

1344

05-1

1641

06®

CONTRAPORTADA P48

Xavi Ubeira. Dir. comercial Baqueira Beret

“Hem de cuidarl’esquiador detemporada, és elclient més fidel”

NACIONAL P22

La pobresaenergèticacastiga mésles donesEl 47% de les personesque consulten lesentitats socials passenfred al seu domicili

CONTRAST · Crítiques a Colauper la pujada de tarifes aBarcelona, que és del 2,5%en el cas de la targeta T-10

El transport públicno s’apujarà el 2018

MOVIMENT · Destaquenels increments registrats enel servei ferroviari i en eld’autobusos urbans

BALANÇ · L’ATM lleidatanaaugmenta un 1,83% el nombrede viatgers entre gener ioctubre, fins a 6,9 milions

LLEIDA P6-7

NACIONAL P15

El president del Parlament balear, Baltasar Picornell, amb la presidenta del Parlament català, Carme Forcadell ■ EFE

Normalitat democràtica

El 155 atura el fomentdel català als jutjats

Nacional P12

Retorn als remitents sense explicació

Reportatge P10

Presos sense postals

2 | EL PUNT AVUIDIVENDRES, 29 DE DESEMBRE DEL 2017

El Punt Avui expressa laseva opinió únicament enels editorials. Els articlesfirmats exposen lesopinions dels seus autors.Punt de Vista

HERMES COMUNICACIONS SAPresident: Joaquim Vidal i Perpinyà.Consell d’Administració: Lídia Vidal i Juventench(vicepresidenta), Eduard Vidal i Juventench, Esteve Colomer i Fonti Joan Vall i Clara.Consell de lectors: Feu-nos arribar les opinions, els suggerimentsi les consultes que desitgeu sobre el nostre projecte editorial i elsnostres productes a conselldelectors@elpuntavui.cat. Tots elscontactes rebran resposta de la direcció.

Direcció Executiva: Joan Vall i Clara(conseller delegat), Xevi Xirgo (InformacióGeneral), Emili Gispert (InformacióEsportiva i local), Toni Muñoz (Serveis),Josep Madrenas (Webs i Sistemes), AlbertParís (Comunicació), Miquel Fuentes(Administració i RH), Lluís Cama(Producció), Concepció Casals (Distribució)i Ricard Forcat.

osta molt de dilu-cidar les notícies

reals de les falses, lesque són veritables deles que són mentides.Amb un mínim de ver-semblança, els dos ni-

vells es confonen. Vivim en aquestmón de desconfiança o de confiançaextrema, depèn de com ho vulguemobservar. Res no ens sembla autèntico, a la inversa, pensem que tot té unapossibilitat de ser cert. Hi ha entitatsinternacionals que preveuen que l’any2020 seran falses la meitat de les notí-cies que rebrem, però a mi em semblaque el càlcul és erroni, almenys en elpaís en què vivim. Aquests últims me-sos han costat tant de distingir queens hem vist empesos per una espiralparanoica que, entre tots, hem anatengrandint. Les targetes censals queinflaven el cens, la possibilitat d’un re-compte matusser que ens desguarniadavant el frau electoral, les crides a di-buixar un llaç groc a la papereta, lessol·licituds urgents per donar sang aSant Joan de Déu. Interessades, vomi-tives, temoroses, ingènues o amb malafe, les mentides ens han envaït, sense

comptar, és clar, les directament rela-cionades amb maniobres polítiques,com aquell llibre “de text” que Ciuta-dans va exhibir al Congrés i que no erade text, o com els bombers de Vic quepenjaven una estelada i que, en reali-tat, l’estaven despenjant. I sensecomptar, tu diràs, amb els muntatgesfotogràfics i les informacions fidedig-nes (“m’ho acaba de dir un cosí delmeu cunyat!”) que no ho eren.

Hi ha una variant de les fake news,però, que no responen a la idea d’en-ganyar sinó que es fonamenten enl’afany de pertorbar la realitat, justa-ment perquè són possibles. No són fal-ses notícies, però ens adverteixen de lacapacitat d’alguns per convertir-les enpossibilitats certes a partir de la crea-ció d’una entelèquia. El cas d’aquestasuposada regió que ha tingut tant derebombori parteix de la base de ridicu-litzar el dret d’autodeterminació a par-tir d’una reductio ad absurdum queoblida, entre d’altres, arguments tansòlids com l’autèntic resultat de leseleccions. Alerta, doncs, amb les gra-cietes.

C

Keep calmJosep M. Fonalleras

Les gracietes

Hi ha una variant de les ‘fakenews’ que no responen a laidea d’enganyar sinó que esfonamenten en l’afany depertorbar la realitat

La vinyetaFer

l cine és un producte del dia delsInnocents: ahir, que n’era la fes-tivitat, va fer 122 anys de la pri-

mera projecció pública d’una pel·lícu-la. No és una xifra rodona, però sem-pre em ve de gust parlar de cine. Al fi-nal em passarà, i ja em comença a pas-sar, que m’agradarà més parlar-ne queveure’n. Aquell dia del 1895 va tenirlloc la invenció del cine com a negoci:els espectadors congregats pels ger-mans Lumière al Grand Café del Bou-levard des Capucines de París van ha-ver de satisfer entrada. Més tard un al-tre francès, Georges Méliès, es va auxi-liar del nou invent per perfeccionar elsseus trucs de màgia. S’hi volia fer ric.Els inicis del cine són d’il·lusionisme iensurts: els espectadors de fa 122anys es van aixecar de les cadires pen-sant-se que un tren els havia d’atrope-llar, i els de Méliès palpaven la panta-lla per mirar de trobar-hi els astronau-tes que havien fet un ull de vellut a laLluna. Els americans, principals bene-ficiaris de l’invent i de la taquilla quedu associada, sempre han disputat alsfrancesos la primacia. Atribueixen elcine a Thomas Alba Edison, l’home

E

amb cara de Spencer Tracy que ho vainventar tot sense treure’s el dit de labutxaca de l’armilla. Edison havia pa-tentat abans que els Lumière un apa-rell que oferia imatges en moviment,però la visió era individual i casolana:un espectador darrere l’altre. EsteveRiambau, director de la Filmoteca deCatalunya, ho remarcava ahir a LaVanguardia: al final Edison ha tingutraó. Les sales de projecció iniciadespels Lumière es despoblen a cada diaque passa i la gent opta per consumirles pel·lícules a casa o en la solitud del’ordinador. Només s’aguanten unsdies als cines les pel·lícules de gran es-

pectacle i combats siderals que, demoment, la raó la donen a Méliès. Elsespectadors dels productes de Mélièstambé menjaven crispetes i els cinesque freqüentaven també semblaven lacasa de la por de les fires, com els mul-ticines d’ara. Riambau situa als anysseixanta i setanta l’esplendor del cineculte, “quan Fellini, Buñuel, Bergmani molts altres tenien estatus d’artistes,amb escriptors, pintors i arquitectes”.Aquest és el cine que evoco i del qualm’agrada parlar. Hi afegiria el delsanys quaranta i cinquanta americans.Afegiria, també Godard, als “molts al-tres”. Jean-Luc Godard va complir fauns dies noranta anys. Va néixer,doncs, quan el cine en tenia noméstrenta i era mut. En la seva pel·lículaEls carabiners dos joves rústics en-tren per primer cop en un cine. Veuena la pantalla una dona que es despullaper ficar-se en una banyera, i no se sa-ben avenir que els altres espectadorses mantinguin impassibles a la butaca.S’aixequen, pugen on hi ha la pantallai intenten palpar la dona i acompa-nyar-la en el bany. La pel·lícula és del1963. Santa innocència.

“Els espectadorsdels films de Mélièstambé menjavencrispetes

Manuel CuyàsVuits i nous

Petita història del cine

| Punt de Vista | 3EL PUNT AVUIDIVENDRES, 29 DE DESEMBRE DEL 2017

Conseller delegat: Joan Vall i Clara.Direcció Comercial: Eva Negre i Maria Àngels Tau-lats (El Punt Avui), Eduard Villacé (Agències), JosepSánchez (L’Esportiu) i Elsa Romero. Webs i Siste-mes: Josep Madrenas (director), Joan Sarola (Siste-mes) i Ramon Buch (Disseny). Recursos Humans:Miquel Fuentes. Administració: Carme Bosch. Pro-ducció i Logística: Lluís Cama. Distribució: Con-cepció Casals. http://epa.cat/c/nd36wi

Podràs gaudir per un dia delsavantatges del web amb aquestcodi QR o entrant a

Accedeix alscontinguts del webEdita: Hermes Comunicacions SA

http://www.elpuntavui.catCentraleta Girona: 972 18 64 00Centraleta Barcelona: 93 227 66 00Atenció al client: 972 18 64 80Redacció Girona: Güell, 68. 17005Redacció Barcelona: Diputació, 284, 4t. 08009

Director: Xevi Xirgo i Teixidor. Vicedirectors: Emili Gispert i Toni Muñoz. Directors adjunts: Jordi Grau (Girona), PepaMasó i Joan Rueda (Informació general), Miquel Riera (Presència i Cultura), Xevi Sala (Europa-Món), Ramon Roca(L’Econòmic), Lluís Martínez (coordinació amb El Punt Avui Televisió), Ferran Espada (Local).Caps de secció: Toni Brosa (Opinió), Pilar Esteban (Europa-Món), Anna Serrano i Carles Sabaté (Nacional), JaumeVidal (Cultura), David Castillo (Suplement Cultura), Andreu Puig (Fotografia), Quim Puigvert (Llengua), Jordi Molins(Disseny), Montse Martínez (Apunts), Carme Torns (Documentació), Susanna Oliveira (Barçakids), Marcela Topor(Catalonia Today), Jaume Batchellí (Producció), Montse Oliva (delegada a Madrid), Pere Gorgoll (Necrològiques),Antoni Dalmau, Tura Soler, Xavier Castillón i Anna Puig (Comarques Gironines), Mercè Ribé (Camp i Ebre), JoanPoyano (Lleida), David Brugué (Catalunya Central), Ricard Palou (Maresme).

El ministre de l’Interior, JuanIgnacio Zoido, va anunciar di-

mecres una sèrie de mesures anti-gihadistes després de la reuniócreada a tal efecte. El PDeCAT, ERCi el PNB no participen des de l’ori-gen en la comissió, en considerarque algunes de les iniciatives es po-drien utilitzar per perseguir ideespacífiques. La realitat ha demostratque aquest tarannà està molt pre-sent en l’ànim de molts polítics es-panyols, no només del PP. Els trespartits van tornar a ser convidatsper dimecres, però van declinard’anar-hi pel poc temps que hi ha-via entre la convocatòria i la reunió.

Les propostes del govern espa-nyol són idèntiques a les d’altrespaïsos: més control, més prohibi-cions i més restriccions. És discuti-ble que aquesta política sigui efec-tiva. Malgrat que ja fa temps ques’aplica arreu, els atemptats terro-ristes continuen. Potser sense capcontrol n’hi hauria més. Però capprohibició evitarà del tot el risc d’unatac. N’hi ha prou sabent robar unvehicle i sent un fanàtic. La soluciómés eficient, tot i que lenta, és pro-porcionar alternatives als joves quees radicalitzen. És a dir, oferir unmissatge prou potent per contra-restar el discurs gihadista.

Una atenció especial mereixendos fets: el primer, que entre lesmesures no figura millorar la coor-dinació amb els Mossos. El segon,que el ministre no va aclarir un puntfosc dels atemptats de l’agost a Ca-talunya: la relació de l’imam de Ri-poll i els serveis d’intel·ligènciad’Espanya. Aquesta relació va evi-tar que fos expulsat en acabar unacondemna per tràfic de drogues.Zoido va anunciar una reforma de lallei d’estrangeria per evitar casoscom aquest. Doncs bé: amb la lleiactual tal expulsió ja era possible.Menys anuncis i més informació.

Mesuresd’efecteslimitats

EDITORIAL

e la mateixa manera que l’altredia els parlava de l’efecte Puig-demont en aquestes eleccions

del 21-D, a mi em sembla que tampocens faríem cap favor si amaguéssim,com alguns volen que amaguem, quehi ha hagut un efecte Arrimadas. Itant, que hi ha sigut. I faríem bé que nil’oblidéssim ni el menystinguéssim,per més que en no haver fet una llistaunitària li hàgim regalat aquesta imat-ge victoriosa. Soc dels que pensen (iara no s’esverin abans d’hora) que,efectivament, si la d’Arrimadas ha es-tat la llista més votada, es fa una micaestrany que ara no provi de fer govern.Arrimadas ho hauria de provar. S’hau-ria de reunir amb tothom, fer rodes depremsa amb aquell to alliçonador queté, i després, després d’unes quantesreunions i de fer-se unes quantes fo-tos, sortir a dir que no, que no ha estatcapaç de fer govern. Però desenga-nyin-se: és per això que no ho fa. Per-

D “Doncs jo troboque sí, que la líderde Cs hauria deprovar de fergovern i reunir-seamb tothom. Iquedar retratada

què sap que ara podrà dir –i amb raó–durant dies i dies que ha guanyat leseleccions; i sap també que si començaa fer negociacions no se’n sortirà i laimatge que finalment quedarà d’ella ésque ha estat incapaç de fer govern. Peraixò prefereix no embolicar-s’hi. Peraixò (per no desgastar-s’hi ni un pèl) iperquè sap –i vostès també n’haurien

de prendre nota– que l’efecte Arrima-das ha vingut per quedar-se. El repted’Arrimadas no és ara fer govern; és, iella ho sap, encarar les eleccions mu-nicipals que hi ha d’aquí a disset me-sos, només disset mesos. A Catalunyai, és clar, a Espanya. O no van veure lanit de les eleccions com es fregava lesmans Albert Rivera, que semblava quehagués guanyat ell les eleccions? Ambun PP desaparegut a Catalunya (quan-ta raó que tens, Juan Arza!), Ciudada-nos provarà de menjar-se tot l’espaiunionista que pugui, inclòs el del PSC-PSOE (o era PSOE-PSC?). L’efecte Ar-rimadas, doncs, no és menor. I menyssi es té en compte que aquesta és unaformació nascuda desacomplexada-ment per anar en contra de tot allòque per a molts representa Catalunya,i que és justament aquest comporta-ment anti (antitot, però en especialanti-immersió lingüística) el que elsha fet grans.

L’efecte ArrimadasXevi Xirgo / xxirgo@elpuntavui.cat

A la tres

Les cares de la notícia

La pel·lícula Incerta glòria, del cineasta AgustíVillaronga, serà la gran favorita a ser la triomfado-ra de la desena edició dels premis Gaudí de l’Aca-dèmia del Cinema Català. Ahir va recollir fins a 16nominacions, seguida de les 14 d’Estiu 1993, l’al-tra gran favorita.

MINISTRE DE JUSTÍCIA

Cap als Gaudí

L’aplicació del 155 continua laminant les compe-tències de la Generalitat. I ho fa en tots els àmbits,també en el foment del català. Justícia ha comu-nicat als advocats que el pla de foment del catalàals jutjats queda aturat perquè depèn del vistiplaudel Ministeri de Justícia espanyol.

-+=

-+=

Normalitat democràticaBaltasar Picornell

Foment del català aturatRafael Catalá

-+=

Agustí Villaronga

Encara que a molts no els agradi, Carme Forcadellés encara la presidenta del Parlament de Catalu-nya. Tot i que la cambra catalana estigui dissoltapel 155, hi ha una diputació permanent, un òrganhabitual en el període entre eleccions, que presi-deix el president o la presidenta de l’ens.

PRESIDENT DEL PARLAMENT DE LES ILLES

DIRECTOR DE CINEMA

De reüllOdei A.-Etxearte

Tabàrnia,diuen

abàrnia. Més val no prendre-s’ho gaire seriosament.Carles Puigdemont no pot tornar de Brussel·les a

Barcelona per ser investit president perquè eldetendrien però a les xarxes només hi ha Tabàrnia. OriolJunqueras continua a la presó, pendent de la decisió deljutge Pablo Llarena el proper dijous. Però contínuamentparlem d’una regió inventada per intentar ridiculitzar elsarguments de l’independentisme. Sembla que és unabroma, però dirigents polítics de pes com la líder de Cs iguanyadora de les eleccions del 21-D, Inés Arrimadas,

s’afegeixen a la campanya quediversos diaris han secundat persubratllar que aquesta “ocurrència”posa l’independentisme “davantdel mirall de les seves pròpiescontradiccions”. Hi ha massa nervisa tot arreu, també a les files delspartits pro-República, davant detantes incerteses. Perquè n’hi ha

moltes, és clar. Però resulta que JxCat, ERC i la CUP hanconservat la majoria absoluta amb una participacióastronòmica, i l’aritmètica parlamentària ha fet inviablequalsevol altra alternativa de govern. És clar que Cs vaquedar primera força, però no és una victòria que espugui gestionar de cap manera. Només els serveix coma argument: Arrimadas podrà repetir durant tota lalegislatura que va guanyar les eleccions. I prou. Ara Csdemana la presidència del Parlament, però la vol com unregal de la resta de grups, perquè no sumen prou ambningú. És ben bé que ha quedat un post-21-D molt còmic.

T

Arrimadaspodrà repetirque vaguanyar leseleccions,i prou

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 29 DE DESEMBRE DEL 20174 | Punt de Vista |

1any

La feblesa del repunt econòmicporta les administracions amantenir les tarifes. Eltransport i les parts reguladesde llum i gas, sense augments.

10anys

20anys

El president del governespanyol insinua que prefereixCiU i el PNB com a socis. Ellíder del PSOE fa un balançtriomfalista de la legislatura.

L’exsenador del PSC Josep MariaSala entra al centre de CanBrians. Polítics com ara Pujol iColom fan costat al sentimentdels militants socialistes.

Preus congelats Zapatero i CiU Sala, a la presóTal diacomavui fa...

“El groc ésllibertat per alsnostres presospolítics

er què el PSC va demanar a laJunta Electoral Central queprohibís tot allò que fos groc,

fins al punt que podríem pensar que tren-car un ou, amb un rovell ben groc, podriaser també un acte delictiu els dies de cam-panya electoral? La política és simbologia,també, i això ho saben prou bé els qui s’hidediquen, a més dels professionals del llen-guatge. Dir que el groc és propaganda elec-toral és pur cinisme, atès que hem viscut opatit unes eleccions il·legítimes en un con-text de plena dictadura del règim del 78que ja no hauria de persistir més. La matei-xa aplicació de l’article 155 o la intoxicacióinformativa de mitjans de comunicacióunionistes han sigut propaganda electoral.

EL COLOR ENS PRODUEIX moltes sensaci-ons, sentiments, diferents estats d’ànim;ens transmet missatges, ens expressa va-lors, malgrat que no existeix més enllà de lanostra percepció visual, i aquí rau la forçadel nostre groc tan reivindicatiu. El groctradicionalment s’ha associat a la intel·lec-tualitat, la intel·ligència, les emocions… Enla cultura occidental el color groc té signifi-cats diferents: d’una banda, és el color de la

¿P llum solar, del poder, de l’acció, i simbolitzala força, la voluntat, l’estímul; de l’altra,també representa l’optimisme, la confian-ça, l’autoestima i la fortalesa emocional, ipsicològicament s’associa amb el desigd’alliberament, un desig que volem per aJordi Cuixart, Jordi Sànchez, Oriol Jun-queras i Joaquim Forn, com també per alsmembres del govern a l’exili.

LA FORÇA D’UN SÍMBOL ÉS imparable quanés compartida per més de dos milions depersones que han soterrat la dictadura del155 i que exigeixen la llibertat dels nostrespolítics reclosos pel que pensen. El groc jaforma part del nostre anhel de llibertat, derepública per a un poble culte, intel·ligent,

que es troba a milions d’anys llum d’uns go-vernants espanyols corruptes, amb la com-plicitat d’altres partits que els fan el joc.

EL GROC ÉS LLIBERTAT per als nostres pre-sos polítics. Els poden tancar físicament,però mai podran tancar les seves idees, quecampen arreu del país: quan pengem uncartell, quan sortim a cridar, quan ens re-unim per consolidar la nostra República,quan presentem la llista inacabable degreuges contra l’administració, quan ensrebel·lem contra la censura als mitjans dela Corporació o quan votem per consolidarla República.Pompeu Fabra, del qual el 2018 celebra-rem el cent cinquantè aniversari del seunaixement i els cent anys de la seva gramà-tica, va dir l’any 1947, durant la Setmanad’Estudis Catalans a Perpinyà: “Cal noabandonar mai ni la tasca ni l’esperança.”Continuem fidels a les paraules del mestre,perquè la tasca per un país socialment mésjust la preservem sense caure en el defalli-ment i l’esperança a 29 de desembre ésd’un groc encès que ens guia amb tots elsseus valors cap a la plena llibertat des de lavictòria.

Joan Abril Espanyol. Filòleg

El groc de la victòriaTribuna

otser s’hauria de recordar que ellema “(Som) un sol poble” va

idear-lo i propagar-lo el PSUC a l’èpo-ca de la transició en què tenia unapresència manifesta i, per tant, unainfluència en l’anomenat cinturó in-dustrial de Barcelona. “Som un solpoble”, que va ser assumit pel catala-nisme polític fins i tot burgès, erauna manera d’afirmar que Catalunyano podia fonamentar-se en l’exclusió.Continua essent així. Per això, l’inde-pendentisme es fa seu aquest lema.Més que mai, perquè no es basa enun nacionalisme o una identitat es-sencialistes. “Un sol poble” és un le-ma inclusiu tot reconeixent la diversi-tat dels orígens i, per tant, dels refe-rents culturals dels catalans. Si s’hade recordar és perquè, per contra,Ciutadans (i també el PP, malgratque sense tant d’èxit) ha aconseguituna part substancial dels vots recor-dant quins són els seus orígens apart dels catalans: han inventat lafractura que diuen que ha creat l’in-dependentisme.

Tanmateix, el fet que hagi calat elmissatge etnicista de Ciutadans hade dur a pensar l’esquerra indepen-dentista (de fet, a l’independentismeen general) i la que no ho és. Eixam-plar la base social de l’independen-tisme no és només una necessitatdel moviment per tenir més adeptes.És una qüestió de justícia social quehauria de ser el sentit de la Repúbli-ca. Són les desigualtats les que creenuna divisió profunda i, en conseqüèn-cia, el sentiment d’exclusió. Per aixòel nou (o el restituït) govern indepen-dentista de la Generalitat hauria dereforçar les polítiques socials justes iintegradores, tot i que, malaurada-ment, ho tindrà encara més difícilamb la intervenció econòmica del go-bierno.

En tot cas, a qui se li hauria de re-cordar més el lema “(Som) un sol po-ble” és a l’esquerra que, sent en parthereva del PSUC, es resisteix a l’inde-pendentisme. No sé si també ha es-tat temptada de recordar els orígensa part dels que se senten exclososper la seva situació econòmica i so-cial. Tampoc no ha renunciat a des-acreditar l’independentisme perquèdins seu hi ha gent de dretes. Aixíjustifica que no en formi part. Quinconservadorisme! Si ets d’esquerres,no has d’apuntar-te a la revolta perdonar-li impuls i una intenció social-ment transformadora? En canvi, ésrealment interessant que l’indepen-dentisme hagi fet que gent de dretessigui més insubmisa que molts quees consideren d’esquerres.

P

Full de rutaImma Merino

Un sol poble

Malgrat tot

b Una convocatòria il·legal iil·legítima en una marc de re-pressió envers la meitat del’electorat, amb censura alsmitjans públics catalans, ambcaps de llista exiliats o empre-sonats, amb la Junta Electoralprenent partit, descarada-ment, a favor de l’unionisme,amb tota la força econòmica imediàtica de l’oligarquia espa-nyola mentint i amenaçant lapoblació i matxucant, un i al-tre cop, amb un partit senseprograma polític que va néi-xer, només i exclusivament,per posar fi a la nostra identi-tat. Unes eleccions militaritza-des i vergonyoses en una de-mocràcia com cal; empara-des, miserablement, per la UE.

I bé, en aquest escenari, elsvotants republicans vàremtornar a guanyar, superant elsvots de la darrera convocatò-ria del 2015 i del referèndumde l’1-O i renovant la majoriaabsoluta independentista al

Parlament. Més de dos mi-lions de ciutadans vàrem do-nar suport, per tercera vegadaa les urnes, a la República Ca-talana.

Malgrat tot, el que hemguanyat a les urnes ho hau-rem de seguir defensant alcarrer, ja que l’Estat espanyolnomés accepta la democràciasi guanya. En primer lloc, hau-rem d’exigir a Espanya i la UEla sortida de la presó dels nos-tres polítics i líders socials i elretorn de l’exili del president ipart del govern. En segon lloc,reclamar als mateixos interlo-cutors respecte a la decisiómajoritària del poble català. I,per acabar, defensar la Repú-blica proclamada.JOAN XURIACHBarcelona

Contempla l’estel

b El camí es fa feixuc... la nités freda i fosca... sembla queles forces es van esgotant...No s’hi val a rendir-se! Malgrat

el fred, el cansament i la boira,cal continuar caminant... calseguir avançant cap a aquellapetita llum que a la llunyaniaem crida i em diu: vine! És tanallunyada que penso que no hiarribaré mai...

De sobte, una forta ventadaem fa perdre el món de vista icaic. Enmig del so de flautes itamborins em desperto... Unssenzills pastors m’han reco-llit... m’han donat de menjar iabric... porten al damunt moltpoc, només un petit sarró plede bondat, d’alegria i sobretotd’il·lusió, molta il·lusió i espe-rança... Un àngel els ha anun-ciat que en una petita cova deBetlem ha nascut un infant...ha nascut el qui portarà lapau, la justícia, la veritat, la hu-militat... a aquest món, el nos-tre món, tan ple d’odi, d’enve-ja, de mentida...

La llum cada vegada es famés gran, la foscor i la boiras’han esvaït... i el cor se m’hail·luminat, se m’ha omplert debonesa i serenor. Què deu te-

nir aquesta llum? Què deu te-nir, que fa que les tempestess’encalmin, que les pors s’es-vaneixin, que els cors s’asse-renin? Què deu tenir?

Continua contemplant-la,no te’n cansis mai, no ten’allunyis, fes-la part de la tevavida... i ho descobriràs.M. TERESA PRATBanyoles (Pla de l’Estany)

Hem guanyat

b Ha guanyat el trident a fa-vor d’un diàleg amb un estatque volem unitari però no uni-format amb una real separa-ció de poders.

Quan el trident guanya,l’Estat se sent descol·locat...

Que consti que els catalans,si bé indignats, mai som vio-lents, però som tossuts, ensdeu venir de Peronella, la pri-mera aragonesa que va sercomtessa de Catalunya.

Parlem?JOAN MARTORELL I BARBERÀMatadepera (Vallès Occidental)

Les cartes adreçades a la Bústia han de portar les dades personals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número de telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin els mil caràcters d’extensió.El Punt Avui es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a bustia-catalunya@elpuntavui.cat

El lector escriu

| Punt de Vista | 5EL PUNT AVUIDIVENDRES, 29 DE DESEMBRE DEL 2017

SísifJordiSoler

escolta arreu delmón. Fa poc

l’Orquestra del Liceuva actuar a la Saladels Drets Humans, aGinebra. Fa anys PauCasals va dirigir a l’As-

semblea General de l’ONU el seu Him-ne a les Nacions Unides. Van imposar-lila Medalla de la Pau per honorar elcompromís del mestre amb la pau, lajustícia i la llibertat. Casals ho va agrair,i va vincular aquests valors amb la ca-talanitat. Aquell “jo soc català” tambél’escamparen ràdios i televisions d’ar-reu. Per acabar, Casals va interpretar Elcant dels ocells, cançó d’arrel catalanaque ell va universalitzar com a cant so-lidari de tots els pobles. En la tardor

d’enguany altres sons han esdevingutsignes internacionals de la nostra cul-tura. L’estaca de Llach ha estat canta-da amb accents amics de Madrid, elPaís Basc, Sardenya, Còrsega, en ma-nifestacions difoses per mitjans de di-versos països. De fa anys, l’himne delBarça, amb música de Manuel Valls iuna lletra digna de Josep Maria Espi-nàs i Jaume Picas, volta pels conti-nents. Són cants allunyats de l’estèticadel “y viva España...” o del “yo soy es-pañol, español, español...” que el 21 dedesembre posaven fons als resultatselectorals d’un partit. Els cants del po-ble ben entonats són un actiu de Cata-lunya al món. Catalans, com Casals,han compost himnes universals. ¿Aixòvol “desinfectar” el vell ministre socia-lista que confiscava fins a un 45% delssous? ¿Això li queda per “descabezar”a la vicepresidenta hereva d’una dretaque el 1978 va votar en contra de laConstitució que ara reivindica?

S’

De set en setJosep Maria Casasús

So català

Els cants del poble benentonats són un actiu deCatalunya al món

Carlos Carrizosa, PORTAVEU DE CIUTADANS

“Un president de la Generalitat no pot estar a la presó oser fugitiu”

La frase del dia

“Som un solpoble, sí, en tantque tots somcatalans, perònacionalment noés del tot cert

es eleccions imposades per Ma-drid han estat un gran èxit per albloc independentista. Ha sumat

més vots que mai, i ha superat de llargel llindar dels dos milions de vots. Elbloc unionista, en canvi, s’ha redistri-buït internament i Ciutadans ha rendi-bilitzat l’escomesa del tripartit del 155i ha acumulat més d’un milió de vots.Atès que va anar a votar un 81,94% delcens electoral, ara més que mai tenimuna radiografia completa del país. S’haacabat la cantarella de la majoria silen-ciosa. Tenim dos blocs, distribuïts en-tre el 47,5% dels independentistes i el43,4% dels unionistes, als quals cal su-mar el 7,4% dels que s’autoqualifiquencom a equidistants. “L’única veritat ésla realitat”, va sentenciar Aristòtil, tot ique molts altres autors han afegit des-prés que la realitat es relativa perquètot depèn de com s’hi aproxima cadas-cú. No hi ha dubte que l’autoengany ésgairebé una norma entre els polítics.

EL PROBLEMA DE CATALUNYA, doncs, ésque l’autonomisme ha estat incapaçd’estendre la catalanitat arreu del país.Tots som catalans, evidentment, peròla idea que repetim de manera mecàni-ca que “som un sol poble” és absoluta-ment falsa. Hem après la lliçó de la his-tòria i no ens barallem, com passa en al-tres llocs del món, malgrat que l’uni-onisme es beneficia de la repressió judi-cial i policial espanyola contra l’inde-pendentisme. És evident que la nacio-nalització espanyola de Catalunya, perdèbil que hagi estat, com va defensaren el seu dia Borja de Riquer, ha tingutels seus efectes. Molts catalans no sen-ten Catalunya com la nació pròpia, finsal punt que, com ha passat moltes vega-des al Parlament amb els diputats deCiutadans o del PP, ni tan sols accep-ten els símbols, com ara l’himne. És fa-mosa a Twitter la fotografia d’una InésArrimadas muda i impertèrrita, tot ique dempeus, al seu escó mentre els al-

L tres diputats cantaven Els Segadors,que s’acompanya d’una altra fotografiaen què Arrimadas va vestida amb la sa-marreta de la roja mentre celebra a corquè vols un gol contra no sé qui. Aques-ta Catalunya també existeix. És una deles dues Catalunyes i no precisamentcon les que va descriure Àngel Carmo-na en el seu estudi sobre la confronta-ció literària entre “jocfloralescos i xa-rons” del segle XIX. La divisió actualafecta el nervi de la nació i té un malpronòstic si no hi sabem posar remei.

L’INDEPENDENTISME d’esquerra va posaren circulació anys enrere la teoria quepodia existir un independentisme sen-se nacionalisme. Des de les pàgines del’Avui ho vaig combatre a bastament,perquè sempre he cregut que aquestplantejament ens portava a la cronifi-cació de la ruptura que ara s’ha fet evi-dent sense cap mena d’embuts. Unafractura que dona peu, per exemple, ala bestiesa aquesta que s’ha inventat

l’unionisme sobre la possibilitat d’inde-penditzar Tarragona i Barcelona de Ca-talunya per constituir una comunitatautònoma nova amb el nom de Tabar-nia (així, sense accent, per remarcar-ne l’espanyolitat). Ja sé que aquestaproposta és estrafolària, però l’unionis-me farà de tot per esquarterar Catalu-nya i debilitar-ne la consciència nacio-nal. De fet, Arrimadas va donar suporta la proposta en una piulada que ellamateixa després va esmenar.

PER QUÈ RECLAMEM la independència sino és per preservar la nació catalana?Una independència sostinguda pelsgreuges econòmics podria esdevenirun mer populisme, un més dels moltsque campen a Europa. Propugnar laseparació per raons econòmiques noés convincent. A més, les actituds polí-tiques fonamentades en el greuge eco-nòmic són patrimoni de l’extrema dre-ta o de la dreta xenòfoba. Barrejar l’in-dependentisme català amb aquest fe-nomen europeu i mundial és el somnihumit de l’unionisme. Cal evitar-ho atota costa. L’important, doncs, és pre-servar la nació i fer-la extensiva a tot-hom. I, per començar, diguem les co-ses pel seu nom i deixem d’autoenga-nyar-nos amb la mentida, difosa tantper un determinat catalanisme comper l’anticatalanisme, que l’ensenya-ment en català arriba a tot arreu. Tot-hom coneix casos que demostren ex-actament el contrari. La immersió lin-güística no s’ha implantat de veritat atot Catalunya i hem acceptat que aixífos per preservar la ficció del famós“un sol poble”. Som un sol poble, sí, entant que tots som catalans, però na-cionalment no és del tot cert. Si l’inde-pendentisme vol créixer, és per aquíque ha d’anar i no pas per intentar ei-xamplar-lo ideològicament. Tenim detot, en aquest sentit. Per contra, re-soldre el problema de la catalanitat ésmés complex.

Agustí Colomines i Companys. Professor d’història contemporània a la UB

Parlem clarTribuna

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 29 DE DESEMBRE DEL 20178 | Nacional |

183538-1179291®

Ciutadans va irrompreahir enmig de les negocia-cions entre les forces inde-pendentistes per presidirel Parlament de Catalunyai va fer valdre el seu resul-tat el 21-D per reclamar lapresidència de la cambra.D’aquesta manera, la for-mació taronja responia ales crítiques del PP i delPSOE-PSC, que li recla-men un pas endavant i quemaniobri per lluitar per lapresidència, malgrat queno disposen de prou su-ports entre la resta de for-ces polítiques.

Mentrestant, el futurpolític de Catalunya conti-nua, en part, en mans de lajustícia espanyola. La rodade contactes iniciada ahirper part de les forces inde-pendentistes per negociarla recuperació de les insti-tucions catalanes no es vatraduir ahir en més troba-des, com a mínim a peu depista. I és que, al marge de

petits i discrets contactesentre els partits, tots elsulls estan posats ara en ladecisió que prengui el jut-ge del Tribunal Suprem,Pablo Llarena, quan el 4 degener torni a prendre de-claració a l’exvicepresi-dent Oriol Junqueras jaque, si opta per deixar-loen llibertat, el diputat re-publicà podria aspirar mésfàcilment que Carles Puig-demont a la presidència dela Generalitat, si el ques’acorda és la restitució delgovern que l’article 155 valiquidar.

Mentrestant, ara perara, l’estratègia de JxCatés posar la pressió en elpresident Mariano Rajoy ila resta de dirigents de lesinstitucions de l’Estat es-panyol perquè permetin elretorn de Carles Puigde-mont i la seva investiduracom a president de la Ge-neralitat d’acord amb elresultat de les urnes del21-D.

A més a més, i abansd’entrar a negociar de ple

la investidura, JxCat volcosir la configuració de laMesa del Parlament ara enmans d’ERC i en lapresidenta Carme Forca-dell, que encara no ha presla decisió de repetir.D’acord amb els resultatsdel 21-D, JxCat, ERC i Ciu-tadans haurien d’obtenirdos seients cadascun i elPSC es quedaria el res-tant.

Cessió d’un escó a la CUPEl focus de les reunionstambé assenyala la pre-ocupació per la situació enquè ha quedat la CUP ar-ran del 21-D, ja que ambquatre diputats no dispo-sa de grup propi i haurà decompartir temps i repre-sentació amb el PP dins elgrup mixt. ERC s’ha mos-trat disposada a cedir undels seus diputats, però ésla CUP que decidirà si hoaccepta en el consell polí-tic de dissabte.

Ara per ara els republi-cans encara no mouranfitxa fins a saber el futur

de Junqueras, tenint encompte que, segons el queja ha assenyalat Rajoy, elprimer ple del Parlamentserà cap al 17 de gener. Elcandidat ha d’obtenir lamajoria absoluta de lacambra i, si no surt escolliten una primera votació, estornaria a fer una segonaelecció entre els dos candi-dats més votats. A l’horade comptar vots també caltenir present que, dels 70escons independentistes,vuit pertanyen a diputatsescollits que són a la presóo a Brussel·les, i Ciutadansja ha advertit que no per-metrà ni el vot telemàtic niconferències d’investidu-ra a distància. ■

Ciutadansambiciona arala presidènciadel Parlament

RedaccióBARCELONA

a Carrizosa respon així a les pressions del PP i el PSOE, quereclamen més iniciativa a la formació taronja a JxCat i ERC,pendents del que faci el Suprem el dia 4 amb Junqueras

El primer secretari del PSC,Miquel Iceta, va valorar la no-va situació política en el con-sell nacional del partit fet ahiri va destacar que, de nou, s’hafet evident la “divisió internasobre quina ha de ser la rela-ció dels catalans amb Espa-nya”.

Davant d’aquest escenari,i tot i no haver obtingut els re-sultats desitjats amb el seuprograma electoral, Iceta esva mostrar fermament con-vençut que la seva aposta po-lítica pel federalisme i un pac-te d’estat són les actuacionsque poden obrir “el carreró

La candidata Inés Arrimadas, la nit de les eleccions anunciant el resultat ■ DANI RÍOS

sense sortida” en què s’ha si-tuat la política catalana arrandels resultats del 21-D, que hadeixat un escenari de blocsque només fan que “bloque-jar”. “El PSC no renunciarà alcatalanisme ni al federalismeper un grapat de vots”, insis-tia.

Iceta també va posar fil al’agulla i va anunciar que, alfebrer, en el pròxim consellnacional presentarà un docu-ment de treball que recolliràel full de ruta per als pròximsdos anys amb l’objectiud’aconseguir la unitat civil i lacohesió social dels catalans.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Un carreró sense sortida

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 29 DE DESEMBRE DEL 201710 | Nacional |

n Joaquim Delgado i la RosaOlivella van anar el dissabtedia 16 a l’acte organitzat enrecord i suport dels quatre

presos polítics que va organitzarCristians per la Independència al’església de Sant Felip Neri de Bar-celona. Allà es van repartir les pos-tals de Nadal destinades als presosque, editades per El Punt Avui encol·laboració amb Cristians per laIndependència, també es van repar-tir amb aquest diari el diumenge dia17. La Rosa va escriure les postalsper al vicepresident Junqueras, elconseller Forn i els Jordis i les va en-viar dimarts (dia 19). L’endemà,Correus li retornava la postal dirigi-da al conseller Forn. “No sabem per-què ens la van retornar”, diu la Ro-sa. El seu marit, en Joaquim, buscaexplicacions i recorda que ell, du-rant el franquisme, va estar vigilat.“També ens ha passat una cosa es-tranya: aquestes eleccions vam re-bre la propaganda electoral de totsels partits menys la del president, lade Junts per Catalunya”, diu.

També li han retornat dues de lesquatre postals que va enviar, aques-

Etes adquirides amb El Punt Avui deldiumenge, en Miquel Fuster. “Lesvaig posar totes quatre a la bústia iel dia 20 me’n van tornar dues, sen-se cap explicació”, diu. En Miqueladmet que primer “vaig pensar ma-lament; estava convençut queaquests de Correus quan van veureque eren cartes per als presos vandecidir boicotejar-les. Però ara hevist que potser aquests dies de tan-ta feina i amb tants contractes

eventuals de pocs dies potser el queha passat és que algun dels treballa-dors s’ha confós... Com que a sotadel destinatari s’hi havia de posarobligatòriament les dades del remi-tent, és fàcil que amb la feinada quedeuen tenir aquests dies s’haginconfós”. “Passen coses i a Europaestan al·lucinant”, assegura. Casatamb una danesa, Fuster asseguraque “Europa està veient el que faEspanya; aquestes coses allà són in-concebibles i cada cop tenim més

simpaties. Ara mateix, uns cone-guts han vingut de Brussel·les i allàestan totalment pendents de nosal-tres. A Espanya se li acaba el crè-dit”, assegura. Les postals que vaigenviar? Doncs per felicitar-los perNadal i dient-los que els esperem.De fet, els volia posar coses molt for-tes però vaig pensar que si posava elque realment pensava hagués tin-gut problemes”, explica en Miquel.

La Margarita Barjau, membre dela comissió per la Dignitat, és unaactivista de tota la vida. I constant.Des que van empresonar els Jordisque cada dia els ha escrit una cartallarga, o una nota o bé una postal, oels ha dibuixat una aquarel·la “per-què m’agrada molt dibuixar”. Quanvan empresonar els consellersQuim Forn, Oriol Junqueras, JordiTurull, Josep Rull, Carles Mundó,Raül Romeva i les conselleres Do-lors Bassa i Meritxell Borràs va ferel mateix. “Ni que sigui una notetapetita. S’ho mereixen”, assegura.Explica que totes les notes i les car-tes i un número de la Grossa per acadascun d’ells les va enviar en unsobre tancat. “El dia que vaig enviarles postals de Nadal del diari i Cris-tians per la Independència als quequeden a la presó, els Jordis, en

Forn i en Junqueras... me les vantornar”, denuncia. Barjau va enviarles postals el mateix dia que van serrepartides “perquè tinc segells desobres”, i diu que l’endemà les tor-nava a tenir a la bústia. Algú podriapensar que al darrere d’això hi ha“la mala fe d’algun empleat”.

Com la Margarita, en Miquel, laRosa i en Joaquim, a la centraletadel diari han trucat altres personesa les quals els ha passat el mateix:l’Antoni Castañero, en Miquel Rius,en Joan Puigbó i d’altres. Els seuscasos quedaran com a “misterissense resoldre” perquè a Correusaquestes devolucions no se les ex-pliquen. Asseguren, en tot cas, queés impossible que hagi estat per mo-tius ideològics per part d’algun fun-cionari, segons ha dit un responsa-ble de comunicació de Correus aBarcelona, que diu que a la postalretornada hi hauria d’haver escrit elmotiu de la devolució. Són uns cas-sos puntuals sobre un gran gruix demés de 130.000 postals reparyides.

Susanna Barreda, esposa de Jor-di Sánchez, va explicar en una en-trevista a El Punt Avui Televisióque el seu marit li ha dit més d’uncop que “les cartes m’han salvat”.En rep unes 200 cada dia. ■

Presos sense postals130.000postals va repar-tir El Punt Avui,en col·laboracióamb Cristians perla Independència,dirigides als qua-tre presos políticsque encara que-den a les presonsespanyoles: elsconsellers QuimForn i Oriol Jun-queras i els acti-vistes Jordi Sán-chez i Jordi Cui-xart, presidentsde l’ANC i Òmni-um.

RETORN · Correus retorna a diverses persones les postals que El Punt Avui i Cristians per la Independència van repartir perfelicitar el Nadal als presos polítics CONSOL· Per als empresonats, les cartes que reben dels ciutadans, unes 200 cada dia,són un gran consol CAP EXPLICACIÓ Correus no entén les puntuals devolucions sobre un gruix de 130.000 postals

Mireia RoureraBARCELONA

La Rosa Olivella ensenya la postal de Nadal a Joaquim Forn que va enviar a Estremera i que Correus li ha retornat ■ DANI RÍOS

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La Margarita Barjau haenviat als presos cartes,notes i aquarel·les que ellava pintant cada dia

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 29 DE DESEMBRE DEL 201712 | Nacional |

1328

08-1

1791

28w

143134-1176509®

La intervenció de la Gene-ralitat per part del governespanyol del PP amb l’apli-cació de l’article 155 de laConstitució també atura elpla de foment del català alsjutjats. En concret, s’haacabat el pla pilot ideat pelDepartament de Justícia,que Carles Mundó encap-çalava, en què es donavaun complement de 14 eu-ros a cada advocat del tornd’ofici que presentava unescrit redactat en català aljutjat. Aquest pla era unamesura més per intentartraslladar als jutjats la rea-litat catalana, perquè no esrespecta ni el bilingüisme

en vigor, perquè menys del10% de les sentències sónredactades en català, llen-gua no obligatòria per a jut-ges ni fiscals, perquè sónd’un cos estatal. Cap a1.500 advocats es van ins-criure en el programa finsa la fi de l’octubre passat.

El Consell de l’Advoca-cia Catalana, en una circu-

lar interna, ha informat elsseus col·legiats que el plade foment del català vençel 31 de desembre i que“com que no hi ha possibi-litat de prorrogar-lo per-què la decisió actualmentcorrespon al Ministeri deJustícia en aplicació del’article 155, aquest pladeixa de ser vigent a partirde l’1 de gener de 2018”,mentre s’espera que el nougovern de la Generalitatpugui reprendre’l. En lacarta als col·legiats, el con-sell hi afegeix que “defen-sarà la possibilitat d’elabo-rar i signar un nou acordamb el Departament deJustícia amb un pla pilotsemblant”, motiu pel qualespera poder-los informard’una nova proposta “apartir del febrer de 2018”.Amb aquesta esperança,hi precisa que si hi ha unnou pla donarien d’alta elsqui ja estan inscrits en elpla de 2016/17.

A més dels advocats, elDepartament de Justíciaofereix classes de català atot el personal que treballaals jutjats i enguany hi vaafegir un mòdul de pràcti-ques al mateix jutjat. ■

a El Departament de Justícia informa el Consell de l’Advocacia Catalana del seu venciment l’1 degener i que la renovació depèn del Ministeri de Justícia a Uns 1.500 advocats s’hi van inscriure

M. PiulachsBARCELONA

El pla de foment del catalàals jutjats, aturat pel 155

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La xifra

14euros pagava el Departa-ment de Justícia per cada es-crit en català presentat perun advocat d’ofici al jutjat.

La jutgessa Laia Boix i treballadors de l’oficina judicial del jutjat mixt 6 de Sant Boivan participar l’estiu passat en el mòdul pràctic de català al jutjat ■ JUANMA RAMOS

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 29 DE DESEMBRE DEL 2017 | Nacional | 15

1344

05-1

1792

84®

8691

98-1

1792

75®

Ajuntament de Sant Antoni de Vilamajor

EDICTE-Aprovació definitiva d’un projecte d’obres i de la relació de béns i drets afectats.La Junta de Govern Local, en sessió ordinària del 14 de desembre de 2017, va adoptar, entre d’altres, l’acord que en la seva part dispositiva diu així:“Primer. Donar-se per assabentada de l’escrit de Masies Agustí, S.L., amb RE 4860, del 27 de novembre de 2017, sense cap pronunciament al res-pecte, atès que no és pròpiament un escrit d’al·legacions contra el projecte ni contra l’afectació dels terrenys de la seva propietat.Segon. Aprovar definitivament el projecte tècnic de l’obra «Construcció d’un voral de vianants del camí d’Alfou», redactat per l’arquitecte tècnic muni-cipal Sr. Josep M. Pedra i Serrano, amb un pressupost per contracte de 28.613,56 euros, més 6.008,85 euros d’IVA (21%), en total 34.622,41 euros.Tercer. Aprovar la relació definitiva de béns i drets afectats a expropiar, per a l’execució del projecte esmentat:1. Parcel·la 1 del polígon 7 del cadastre de rústica

Referència cadastral: 08197A007000010000GXSuperfície d’expropiació: 299,16 m2

Finca registral 3224 inscrita al Registre de la Propietat núm. 3 de GranollersTitular en ple domini: Masies Agustí, S.L.

2. Parcel·la 2 del polígon 7 del cadastre de rústicaReferència cadastral: 08197A007000020000GISuperfície d’expropiació: 222,61 m2

Finca registral 3224 inscrita al Registre de la Propietat núm. 3 de GranollersTitular en ple domini: Masies Agustí, S.L.Total superfície a expropiar: 521,77 m2

Valor total d’expropiació: 5.087,26 eurosQuart. Declarar la necessitat d’ocupació dels béns i drets inclosos en la relació aprovada en el punt anterior.Cinquè. Comunicar a Masies Agustí que en un termini de quinze dies hàbils des de l’endemà de la notificació del present acord poden convenir ambl’Ajuntament, lliurement i per avinença, l’alienació dels béns i drets expressat en el punt tercer. Si en aquest termini l’Ajuntament no rep cap respostao bé l’Ajuntament rebutja les presentades, s’entendrà que no ha estat possible arribar a l’adquisició per avinença.Sisè. Disposar que s’iniciï l’expedient de fixació del preu just dels béns i drets a alienar, si no s’aconsegueixi l’avinença segons l’apartat anterior, uncop ferms aquests acords.Setè. Publicar aquest acord al BOP, al DOGC, al diari El Punt Avui, al tauler d’anuncis de l’Ajuntament i al web municipal, i notificar-lo personalment aMasies Agustí, S.L.”Ho faig públic per a coneixement general, amb indicació que els acords anteriors són definitius en via administrativa i els interessats hi poden interpo-sar els recursos següents:-recurs de reposició, de caràcter potestatiu, a interposar davant l’òrgan que ha dictat l’acte, en el termini d’un mes des de l’endemà de la publicaciód’aquest anunci. Si la resolució d’aquest recurs no és dictada i notificada en el termini d’un mes des del moment d’interposar-lo, s’entendrà desesti-mat per silenci administratiu, moment a partir del qual, dins del termini de sis mesos, es podrà formular recurs contenciós administratiu davant delsjutjats contenciosos administratius de la província de Barcelona contra l’acord d’aprovació definitiva del projecte d’obres, i davant de la sala correspo-nent del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya contra l’acord d’aprovació definitiva de la relació de béns i drets afectats.-directament, recurs contenciós administratiu, davant dels òrgans corresponents de la jurisdicció contenciosa administrativa, en el termini de dos me-sos comptats des de l’endemà de la data de l’última publicació d’aquest edicte.

L’alcaldessa,M. Lluïsa Berdala i CireraDocument signat electrònicament en la data que al marge hi consta

1515

27-1

1650

91®

Els dos regidors de la CUPa l’Ajuntament de Reusque van ser detinguts ahirvan quedar en llibertat

després d’haver compare-gut al jutjat d’instrucciónúmero 2 de Reus. Elsedils, Oriol Ciurana i Mar-ta Llorens, van ser detin-guts dimecres, desprésd’haver-se negat dues ve-

gades a acudir al jutjat, onsón investigats (junt ambd’altres regidors i particu-lars) per un presumpte de-licte d’odi. Tots dos es vanegar a respondre a lespreguntes de cap de les

parts. “Hem resistit ambmolta dignitat, moltatranquil·litat i molta ho-nestedat amb nosaltresmateixos”, va dir ahir Llo-rens a la sortida dels jut-jats, segons recull ACN.

En llibertat els dos regidors de la CUPde Reus després de passar pel jutjatRedaccióREUS

Un centenar de persones van donar suport ls edils ■ ACN

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 29 DE DESEMBRE DEL 2017 | Nacional | 17

8623

22-1

1731

90®

El president del Parla-ment de les Illes Balears,Bernat Picornell (Po-dem), va rebre ahir a latarda Carme Forcadell enuna audiència que en cir-cumstàncies normalshauria estat meramentinstitucional, però que vaestar carregada de simbo-lisme polític, atesa la per-secució judicial espanyo-lista contra Forcadell. Elde les Balears es convertiaaixí en el primer parla-ment a l’Estat que rep lasegona institució catala-

na. De fet, Forcadell cor-responia la visita que vafer Picornell la vigília del’Onze de Setembre a laCiutadella en l’acte d’en-trega de la medalla d’ho-nor als cossos d’emergèn-cies i seguretat que vanparticipar en l’operaciópels atemptats gihadistesa Barcelona i Cambrils.

La reunió entre homò-legs, que va durar mitjahora, va ser a porta tanca-da i va anar seguida d’unrecorregut per la sala deplens amb la membre de lamesa Joana Aina Campo-mar, de MÉS. Ciutadans iel PP van posar el crit al cel

pel suport públic a Forca-dell. El president del PPbalear, Biel Company, vaexigir “neutralitat” políti-ca al balear en l’exercicidel seu càrrec institucio-nal i va posar sobre la taulaels “delictes molt greuscontra l’estat de dret” dequè acusen la presidenta.El portaveu de Ciutadans,Xavier Pericay, consideraque el president del Parla-ment balear no pot rebreen audiència “una personaque està investigada pelsdelictes de sedició, rebel-lió, prevaricació i malver-sació de fons públics”,d’“una gravetat extrema”.

“Un plaer visitar el Par-lament de les Illes Balears.Gràcies al president Balta-sar Picornell per la rebudai l’acollida”, agraïa la presi-denta en una piulada aTwitter. Forcadell no vafer cap menció a la possibi-litat que repeteixi com apresidenta de la cambraen la nova legislatura. La

trobada va precedir el lliu-rament, de mans de For-cadell, de la medalla quel’Obra Cultural Balear(OCB) ha concedit als lí-ders d’Òmnium Cultural,Jordi Cuixart, i l’Assem-blea Nacional Catalana,Jordi Sànchez, encara a lapresó de Soto del Real deMadrid. L’OCB reconeix

els Jordis amb el premiGabriel Alomar per haverorganitzat “exemplar-ment les més grans mobi-litzacions populars a favordel dret a decidir del Prin-cipat i de la resta de poblesamb el pacifisme i la con-seqüent no-violència coma model irrenunciabled’actuació”. ■

Emili BellaBARCELONA

Suport del presidentdel Parlamentbalear a Forcadella És la primera cambra de l’Estat que rep en audiència lasegona institució catalana a El PP i Cs posen el crit al cel

Forcadell, Picornell i Campomar, ahir al Parlament balear ■ EFE / LLITERES

| Nacional | 23EL PUNT AVUIDIVENDRES, 29 DE DESEMBRE DEL 2017

La Mutualitat General de Fun-cionaris Civils de l’Estat (Mu-face) i les asseguradores Asi-sa, SegurCaixa Adeslas, DKV iIgualatorio de Cantabria vansignar ahir, en presència delministre d’Hisenda, CristóbalMontoro, la renovació del con-cert d’assistència sanitàriaper 2.200 milions, 5,62% mésque en l’anterior acord. Elconcert mantindrà l’assistèn-cia als mutualistes de l’admi-nistració pública. ■ REDACCIÓ

SOCIETAT

Muface renova elcontracte peratendre elsfuncionaris

La població aCatalunya arribaja a 7,5 milionsd’habitants

SOCIETAT

La població resident a Catalu-nya era de 7.496.276 personesl’1 de gener del 2017, segonsles estimacions de població del’Institut d’Estadística de Cata-lunya (Idescat). Aquesta xifrarepresenta un augment de47.944 habitants respecte del’any anterior. El componentprincipal de la població l’anypassat va ser el saldo migrato-ri amb l’estranger (38.289 per-sones), seguit del creixementnatural (5.684). ■ REDACCIÓ

Els Mossos investiguen lamort d’una persona que es vatrobar carbonitzada ahir enun camí de Begues. El cos eraprop d’una masia abandona-da coneguda com la Massana,prop del barri de Begues Parc.La policia va rebre l’avís d’uncaçador que passava per l’in-

Un caçador troba uncadàver carbonitzaten un camí de Begues

SOCIETAT

dret cap a les nou del matí. Demoment, no s’han facilitat lesdades sobre la persona mor-ta, ni si és dona o home. Sen’investiga la identitat i es do-na per fet que el cadàver, queno va ser ocultat, va ser cre-mat al mateix lloc on va sertrobat. ■ REDACCIÓ

Restes cremades al camí on s’ha trobat el cadàver ■ ACN

ECONOMIA

La CNMV aprova l’opa de Colonialsobre el 71% que no controla d’AxiareLa Comisión Nacional delMercado de Valores (CNMV)va aprovar ahir l’opa llançadaper Colonial per aconseguir elcontrol del 71% del capitalque encara no controla de lasocietat d’inversió immobilià-ria (socimi) Axiare.

L’operació està valorada en1.033 milions d’euros i té coma objectiu crear la primeraempresa de gestió d’edificisd’oficines en règim de lloguerde l’Estat i també una de lesmés grans d’Europa, atès quela firma resultant de la fusiócontrolarà una cartera d’ac-tius de 10.000 milions d’eu-ros. Un cop aprovada l’opa, laCNMV obrirà un termini d’ac-ceptació de l’operació perquèels accionistes d’Axiare espronunciïn al respecte. Per la

seva banda, la socimi ha man-tingut des del primer momentde llançar-se l’opa una actitudde valorar l’operació com ahostil. Colonial ja és ara el pri-

mer accionista de la societatimmobiliària i falta conèixerl’informe que emetrà el con-sell d’administració d’aquesta,que està presidit per José Luis

López de Herrera-Oria. L’opaes dirigeix a 56,30 milionsd’accions i Colonial ha ofertun preu de 18,36 euros per tí-tol, una xifra lleugerament in-ferior a la cotització en què esmou el valor (ahir va tancar lasessió en 18,55 euros). Colo-nial disposa de l’aval de Caixa-Bank per finançar l’operació.Tot i així, la immobiliària quepresideix Juan José Brugeraja té tancada l’estructura fi-nancera que requereix l’opa irecentment ha emès amb èxituna col·locació de bons per800 milions d’euros així comuna ampliació de capital per416 milions d’euros. L’opa estàcondicionada a l’acceptaciód’un mínim de 16,7 milionsd’accions per sobrepassar el50%. ■ EP

Colonial ofereix 18,36 euros per acció per aconseguir elcontrol de la societat d’inversió immobiliària ■ EP / ARXIU

8011

75-1

1770

67®

1779

16-1

1791

92®

0180

087-

1179

286®

Ajuntament del’Esquirol

ANUNCIMitjançant resolucions de l’Alcaldia nú-meros 183/2017 i 184/2017, de 21 dedesembre de 2017, s’han aprovat ini-cialment els projectes d’Urbanització ide Reparcel·lació voluntària del SUD –PATEL, promogut per PATEL SAU i re-dactats, respectivament, per Joan Ra-mon Rius Oliva (arquitecte) i per JoanNoguera Oller (advocat) i Ramon Colo-mer Oferil (arquitecte).En compliment del que disposa la nor-mativa vigent, es sotmeten els esmen-tats projectes d’Urbanització i Repar-cel·lació voluntària a informació públicamitjançant la publicació del presentanunci en el Butlletí Oficial de la Provín-cia, en el diari El Punt Avui, al taulerd’anuncis municipal i al web municipal,pel termini d’un mes, comptat des del’endemà de la publicació en el BOP.Durant el termini esmentat es podranexaminar sengles expedients en les ofi-cines municipals (c. Nou, 1 – 08511L’Esquirol), tots els dies feiners entre les9 i les 14 hores, i formular-hi les al·lega-cions i reclamacions que s’estiminoportunes.

L’Esquirol, 21 de desembre de 2017L’alcaldeÀlex Montanyà i Rifà

0151

527-

1179

276®

ANUNCIExposat al públic l’acord d’aprovació defi-

nitiva de la modificació de l’Ordenança fis-

cal núm. 1, reguladora de la taxa pel servei

de recepció obligatòria de recollida, trans-

port, tractament i eliminació de residus

municipals i altres residus domiciliaris, re-

sidus comercials i recollida selectiva de

paper-cartró, vidre, envasos i matèria

orgànica (taxa per a la recollida i tracta-

ment de residus sòlids urbans), pels exer-

cici 2018 i següents, mitjançant un edicte

publicat en el BOPL núm. 246 del dia 27

de desembre de 2017, s’informa que el

text íntegre de la modificació consta adjunt

a l’edicte esmentat.

Contra el present acord i atès que fa re-

ferència a una disposició de caràcter ge-

neral, es podrà interposar el recurs con-

tenciós administratiu, davant Sala del Con-

tenciós Administratiu del Tribunal Superior

de Justícia de Catalunya, en el termini de

dos mesos comptats a partir del dia se-

güent al de la publicació d’aquest edicte.

Això no obstant es pot interposar qualse-

vol altre recurs o acció que s’estimi proce-

dent.

Tremp, Pallars Jussà, 27 de desembre de

2017

El president

Constantí Aranda Farrero