DILLUNS · 4 de febrer del 2019. Any XLIV. Núm. 14900 - AVUI / Any XLI. Núm. 13760 - EL PUNT

1,20€

1515

27-1

1905

78Q

3832

13-1

1479

45®

HOMILIA · L’abat, Josep MariaSoler, es compromet a aclarir els fets i atendre les víctimes

PÚBLIC · El primer denunciantli demana la dimissió per “haverocultat” el cas durant 20 anys

Montserratdemana perdópels abusos

El primer denunciant d’abusos sexuals a Montserrat va portar la seva protesta al monestir ahir al matí ■ JUANMA RAMOS

NACIONAL P13

Els familiars de tots els presos,convençuts que es desmuntaranles acusacions però sense cap confiança en l’absolució Els familiars, al TAV cap a Madrid ■ ACDC

Esperançaescèptica

P6-8 NACIONAL P17

Sis detingutsper una altraagressiósexual en grupVan dur la noia a unanau de Sabadell

La 080 BarcelonaFashion obre passarel·la

Nacional P16

Europa - Món P18,19

La ‘premier’ britànica, Theresa May ■ EFE

May insisteix enrenegociar el ‘Brexit’

Punt de Vista

Aznar i el profetaJeremies

Tribuna

Jordi Creus

L’acudit deTajani

Keep calm

Manuel Milián Mestre

Ampliació de la xarxa decàrrega del cotxe elèctric

Nacional P14,15

2 | EL PUNT AVUIDILLUNS, 4 DE FEBRER DEL 2019

es riallades vanser ben sonores.

I val a dir que estavenben justificades. I aixòque l’escenari no eraun teatre, ni el prota-

gonista, un còmic d’aquells que tantconnecten amb el seu públic. L’espaiera l’hemicicle del Parlament Europeui l’orador, el seu president, Antonio Ta-jani. I el tema? El suport a l’autoprocla-mat president de Veneçuela, JuanGuaidó.

“A alguns països només els interes-sa el petroli, a nosaltres ens interessala gent i el patiment del poble veneçolà[...]. Hem d’estar al costat de la lliber-tat i dels drets humans, i no de l’opres-sió”, va deixar anar Tajani sense ni des-pentinar-se. I no, no li va caure la carade vergonya sobre el faristol. És el queté tenir-la dura com el ciment armat.

Recordeu quin va ser el paper de Ta-jani –polític procedent de Forza Itàlia,el partit creat per Silvio Berlusconi–davant de les porres contra les urnesde l’1 d’octubre? I davant de les deten-cions i les presons preventives dels

membres del govern legítim de Catalu-nya? Tajani sempre va defensar queallò que passés a Catalunya (també elsmés de mil ferits que el ministre desin-fectador Josep Borrell nega) era unafer intern espanyol. Ara, pel que esveu, allò que passa a Veneçuela, quetambé té unes lleis i una Constitució,com Espanya, no és un afer intern delsveneçolans. I Tajani, com Trump o Bol-sonaro, es permet llençar ultimàtumsperquè es convoquin eleccions presi-dencials en aquell país caribeny en eltermini d’una setmana. I tot en nom dela llibertat i la democràcia. Per això, Ta-jani ha fet el mateix amb el règim del’Aràbia Saudita, que esquartera perio-distes a les seves ambaixades. Per aixòhan posat un termini a Israel perquèabandoni els territoris ocupats pales-tins, seguint el mandat de l’ONU. Peraixò, també ha exigit al rei Mohamed VIdel Marroc (el germà menor de JoanCarles I, segons el rei emèrit) que tre-gui les seves urpes del Sàhara Occi-dental i deixi fer el referèndum d’auto-determinació, tal com fa anys que vanaprovar, també, les Nacions Unides.

L

Keep calmJordi Creus

L’acudit deTajani

El president del ParlamentEuropeu parla de “llibertat”i “drets” a Veneçuela, i d’“aferintern” a Catalunya, l’AràbiaSaudita, Palestina o el Sàhara

El Punt Avui expressa laseva opinió únicament enels editorials. Els articlesfirmats exposen lesopinions dels seus autors.Punt de Vista

HERMES COMUNICACIONS SAPresident: Joaquim Vidal i Perpinyà.Consell d’Administració: Lídia Vidal i Juventench(vicepresidenta), Eduard Vidal i Juventench, Esteve Colomer i Fonti Joan Vall i Clara.Consell de lectors: Feu-nos arribar les opinions, els suggerimentsi les consultes que desitgeu sobre el nostre projecte editorial i elsnostres productes a conselldelectors@elpuntavui.cat. Tots elscontactes rebran resposta de la direcció.

Direcció Executiva: Joan Vall i Clara(conseller delegat), Xevi Xirgo (InformacióGeneral), Emili Gispert (InformacióEsportiva i local), Toni Muñoz (Serveis),Josep Madrenas (Webs i Sistemes), AlbertParís (Comunicació), Miquel Fuentes(Administració i RH), Lluís Cama(Producció) i Ricard Forcat.

l 1931, Curzio Malaparte va pu-blicar La tècnica del cop d’estat.El llibre, que va ser prohibit tant

pels governs dels estats totalitaris comde les democràcies burgeses, defensauna tesi molt simple: el derrocamentd’un règim no és qüestió d’ideologia,sinó de procediment. Perquè puguisortir bé cal frenar la maquinària esta-tal, qüestionar els tres poders –legisla-tiu, executiu, judicial–, alimentar elmalestar social, construir un relat so-bre el deteriorament de les condicionsde vida, la seguretat, els serveis pú-blics... Si avui fos viu, Malaparte hiafegiria el paper de les xarxes socials iels mitjans de comunicació, genera-dors d’opinions, notícies i rumors queen aquest moment de fake news sónutilitzades com a armes de guerra cul-tural i psicològica.

Vegem el que passa a Veneçuela, ones viu el final del règim impulsat perHugo Chávez, centrat en la lluita con-tra la pobresa i l’exclusió social, unmodel que s’ha vist assetjat per les in-tromissions i els boicots exteriors –so-bretot dels EUA i els seus aliats–, blo-quejat per la canviant situació mun-

E

dial i, en la mesura que queia el preudel petroli, sotragat per una crisi so-cial, econòmica i política en què nos’han reconegut els propis errors. Ésdifícil lluitar contra la inflació, la po-bresa i la fam, és complicat defensaruna terra d’homes lliures quan unapart de la comunitat internacionalt’acusa d’autoritarisme i et retreu queles eleccions presidencials van serfraudulentes, és arriscat impulsar elpatriotisme hispanoamericà i el nousocialisme quan la gent ha d’emigrar il’oligarquia no ha deixat de conspirar.Una situació de màxims de la qual sor-geix una pregunta: l’autoproclamació

de Guairó, amb el suport de Trump, ésun cop d’estat? Els conspiradors anun-cien que s’ha de mobilitzar la ciutada-nia i fer un torcebraç al govern. Si ésdèbil caurà, si es mostra fort es potpreparar l’opinió pública mundial perjustificar una intervenció militar.Trump ha avisat. En una entrevista ala cadena Fox, el seu assessor de segu-retat John Bolton va assegurar que lescompanyies nord-americanes tenenmolt en joc, ja que un cop Maduro si-gui fora “és una oportunitat de negocique no es pot deixar passar”. No sóntrets a l’aire. Sorprèn que el guardiàde l’ordre mundial, expert a fer cauregoverns de tota mena i condició, nohagi reaccionat d’igual forma en conèi-xer que una monarquia absolutista,l’Aràbia Saudita, es permet el luxed’esquarterar un periodista crític, ouna potència comunista, la Xina, tre-balla per capolar la democràcia a Tai-wan i Hong Kong. No sé si allà hi apli-caran la tècnica del cop d’estat, però síque, com va escriure Umberto Eco, enels temps actuals si ha d’haver-hi unadictadura serà mediàtica o no serà. Enfi, hipocresia sense fronteres. ■

“ El derrocamentd’un règim no ésqüestió d’ideologia,sinó de procediment

Pau LanaoCròniques acròniques

Hipocresia sense fronteres

La vinyetaFer

| Punt de Vista | 3EL PUNT AVUIDILLUNS, 4 DE FEBRER DEL 2019

Les cares de la notícia

A la Biblioteca Museu Víctor Balaguer de Vilanovai la Geltrú es pot veure, fins al 13 d’octubre, lamostra La presència del Prado. Episodis d’una his-tòria. Aquest equipament cultural de la capital delGarraf té obres del Prado des de fa 137 anys! Unaraó més per visitar-lo.

PRES. DE L’ASSOCIACIÓ CATALANA PELS DRETS CIVILS

El Prado de Vilanova

El signe positiu d’aquesta secció és, en realitat,per als familiars de tots els presos polítics, exiliatsi represaliats per l’Estat espanyol a causa del pro-cés de venjança encetat d’ençà del referèndumde l’1 d’octubre. Ara comença una fase que seràmolt dura, però ells continuen al peu del canó.

-+=

-+=

Premiada, per fiLaura Pedro

Perseverança infinitaMeritxell Lluís

-+=

Mireia Rosich

Laura Pedro, juntament amb Lluís Rivera, hanguanyat el Goya 2019 als Millors Efectes Especialsper la pel·lícula Superlópez. Pedro, que també esva endur el Gaudí fa uns dies, és la primera donaque ha guanyat aquest premi en aquesta catego-ria. Una anomalia que comença a resoldre’s.

GOYA ALS MILLORS EFECTES ESPECIALS

DIR. DEL MUSEU VÍCTOR BALAGUER DE VILANOVA

Després de l’escàndol alsMaristes, casos d’abusos in-

fantils com els que s’han denunciatara a Montserrat o els que durantmoltes dècades presumptamentva perpetrar el capella de Vilobíd’Onyar –en aquest i altres munici-pis i al col·legi Bell-lloc de Girona–,refermen la idea que la xacra de lapederàstia té un abast també a l’Es-glésia Catòlica de casa nostra de di-mensions desconegudes. Si bé éscert que l’actitud del Vaticà s’hatornat més combativa contra la pe-deràstia des de l’elecció del papaFrancesc, encara hi ha reticències adepurar totes les responsabilitats.Els abusos sexuals sobre infants noés un cas exclusiu de la comunitatcatòlica. Malauradament aquestesaberracions les trobem en moltsestadis de la societat i majoritària-ment en entorns de la mateixa fa-mília de les víctimes. Però les auto-ritats eclesiàstiques han de tenirmolt present que el que resulta in-tolerable són les moltes dècadesd’impunitat amb què es van produirles agressions.

L’Església ha afrontat la proble-màtica en connivència amb l’agres-sor, donant l’esquena a les víctimes,abusant del seu poder i finalment –imés greu encara– fent d’encobri-dors del delicte sense denunciar-hoa la policia, traslladant de parròquiao de comunitat depredadors se-xuals i posant així en perill els in-fants d’altres indrets. La dificultatde jutjar els fets –per la seva habi-tual prescripció quan es produeix ladenúncia– és quelcom que ha desolucionar el legislador. Però aixòno eximeix l’Església d’un immensdeute amb la societat que ha de re-parar no només demanant perdósinó posant negre sobre blanc a lallarga llista d’abusadors que ha em-parat fins ara, sense esperar quemés víctimes hagin de passar pelmal tràngol de fer d’acusadors.

L’Esglésiaha de fer netdels abusos

EDITORIAL

n trasllat fins a les presons deMadrid dur, d’onze hores i encabines individuals com taüts,

però sense grillons i sense prendre elsgiratoris a tota velocitat. Un expe-dient immediat al guàrdia civil que vaenregistrar el trasllat des d’una de lesfurgonetes del comboi, mentre encaras’espera que es prenguin mesures con-tra els policies nacionals que insulta-ven i es mofaven de l’exvicepresidentOriol Junqueras el dia que es va dictarpresó contra ell, i tothom té en la reti-na els comiats de l’“A por ellos”. L’ac-ceptació de gran part dels testimonisde la defensa, excepte, curiosament,de part dels proposats per la de JordiCuixart, l’únic sense càrrec políticdels empresonats, i de les proves pro-posades, en contraposició a una ins-trucció plena de denúncies d’irregula-ritats, com ara, i només com a exem-ple, l’ús d’informes d’un altre procedi-ment judicial, l’obert al jutjat número

U “L’Estat ha posaten marxa unaoperació deblanqueig delsexcessos que hacomès fins ara

13 de Barcelona, fet del tot improce-dent, o que s’acceptessin tots els infor-mes de la Guàrdia Civil, plens de da-des, si més no, estranyes, signades perun comandament que es dedicava a in-sultar els líders sobiranistes des delseu perfil de Twitter. El llançamentd’un vídeo per a ús intern però, sobre-tot, extern, en què es lloa la democrà-cia espanyola tot i obviant totes les da-

des d’organismes internacionals queles contradiuen. Etcètera.

Tot plegat és una gran operació demaquillatge, de blanqueig d’una ins-trucció que tothom dona per fet queEuropa censurarà. En realitat, Europaja ho ha fet cada cop que ha pogut ambles euroordres. Ara, conscient d’això,l’Estat espanyol cerca la manera de fercreure que el judici té totes les garan-ties homologables en un país democrà-tic quan el procés contra l’1-0 no espot separar en fases, és un tot. Iaquest tot es basa en una venjançadels poders de l’Estat, començant perla corona i el seu discurs del 3-O, perl’èxit absolut, a nivell ciutadà, de l’1-O.Miquel Iceta deia l’altre dia que aquestjudici és el fracàs de la política. I ésexactament això, el fracàs d’un Estatque no sap fer política, que actua comuna piconadora i obvia, fins i tot, elsdesitjos de la majoria de la població ca-talana.

Operació de maquillatgeJoan Rueda / jrueda@elpuntavui.cat

A la tres

De reüllAnna Puig

Estar al’altura

o són ni les sis del matí. Negra nit, encara. I unafurgoneta dels Mossos s’endú la Dolors Bassa.

Gairebé set mesos després de la seva arribada a lapresó del Puig de les Basses, la Dolors recorre el camíinvers, per tornar a Madrid, a Alcalá Meco. Explicava, laDolors, que a la presó madrilenya, pel fet d’estar en unmòdul de respecte en què hi ha preses amb boncomportament, tenia més llibertat de moviments –si ésque la paraula llibertat es pot utilitzar en aquest cas–. AFigueres, la rutina i les mesures de seguretat eren

asfixiants. Però ho entomava ambuna enteresa que feia feredat. LaDolors i la resta de presos polítics jasón a Madrid per fer front al judicide la ignomínia. Tancats i privats dellibertat, encara que sigui en unmòdul de respecte, han de fer frontal moment més important de laseva vida. Ni tan sols durant la

celebració del judici els han deixat lliures. Fins aquíarriba la venjança. Però no perden la dignitat ni lafermesa, i, davant això, el país ha d’estar a l’altura. Nopot ser de cap altra manera. Certament, la mobilitzacióno ha decaigut mai i el suport als presos ha estatconstant. Però ara sí que és un tot o res. Ara jutgen elgovern legítim, el que va posar les urnes. El que ha estatdurament castigat. I segurament serà sentenciat. I si nohi ha una resposta de país, del govern i de la societat,tots plegats, a l’altura d’aquesta greu situació, llavors,sincerament, no ens mereixem la independència.

N

Ni tan sols peljudici els handeixat lliures.Fins aquíarriba lavenjança

http://epa.cat/c/yqutfn

Conseller delegat: Joan Vall i Clara.Direcció Comercial: Eva Negre i Maria Àngels Tau-lats (El Punt Avui), Eduard Villacé (Agències), JosepSánchez (L’Esportiu) i Elsa Romero. Webs i Siste-mes: Josep Madrenas (director), Joan Sarola (Siste-mes) i Ramon Buch (Disseny). Recursos Humans:Miquel Fuentes. Administració: Carme Bosch. Pro-ducció i Logística: Lluís Cama.

Accedeix alscontinguts del webEdita: Hermes Comunicacions SA

http://www.elpuntavui.cat972 18 64 00Güell, 68. 17005. Girona

Director: Xevi Xirgo i Teixidor. Vicedirectors: Emili Gispert i Toni Muñoz. Directors adjunts: Joan Rueda, Miquel Riera,Xevi Sala i Ferran Espada.Caps de secció: Toni Brosa (Opinió), Anna Serrano i Carles Sabaté (Nacional), Anna Puig i Jordi Nadal (Comarques Giro-nines), Pilar Esteban (Europa-Món), Jaume Vidal i Xavier Castillón (Cultura), Montse Martínez (Apunts), Pere Gorgoll (Ne-crològiques), Marcela Topor (Catalonia Today), Jordi Molins (Disseny), Quim Puigvert (Llengua), Jaume Batchellí (Produc-ció) i Antoni Dalmau i David Brugué (Tancament).

Podràs gaudir per un dia delsavantatges del web amb aquestcodi QR o entrant a

EL PUNT AVUIDILLUNS, 4 DE FEBRER DEL 20194 | Punt de Vista |

1any

Òmnium reclama a les forcesindependentistes generositatper investir president, fergovern i deixar enrere lesconseqüències del 155.

10anys

20anys

El president d’Iberia opina quel’aèria competidora hauria de“desaparèixer o béfusionar-se”i no rebre dinerpúblic.

Els menors “il·legals” tornen alsseus llocs habituals deBarcelona. Una vintena de‘nens del carrer’ dormen de noual pont de Marina.

Crida a la unitat Iberia contraataca Menors “il·legals”Tal diacomavui fa...

l Punt Avui Televi-sió acaba d’estre-

nar un programa d’en-trevistes literàries–que els lectors tro-ben puntualment

també transcrites en la versió en pa-per– que destaca per damunt de totesles altres televisions, incloses les públi-ques, que gairebé no tenen cap pro-grama similar en la nostra llengua.Aquesta és una dada que per si matei-xa ja ens hauria de deprimir a l’horad’imaginar la futura independència.Perquè la república de les lletres nohauria de ser mai una quimera, sinóuna realitat palpable i expansiva. Demoment –només cal mirar amb ullscrítics què ens ofereix TV3– pel que faa la literatura també ens toca confiaren el futur, ara que les graelles esban-deixen els programes culturals i els su-plements de llibres pateixen les retalla-des dels diaris. En qualsevol cas, parlarde llibres ajuda a llegir-los o ajuda a lle-gir-ne més, així ho volem pensar elsqui estem rere l’espai literari Protago-nistes, que cada dimarts ofereix als es-

pectadors una conversa amb una es-criptora o un escriptor dels Països Ca-talans. La resta de la setmana, la tele-visió dedica la conversa a altres perfils,des d’alcaldes fins a emprenedors,veus que també constaten quin paístenim i quin podem arribar a assolir. Ino hi ha res millor que apropar-se a laliteratura per desmuntar alguns delstòpics que l’emmascaren. Un 27% dela població afirma que llegeix habitual-ment ficció en català, cada dia surtenal mercat tres novetats i qualsevol lli-breria amb cara i ulls té un fons de40.000 títols vius. En el llenguatgedels llibreters, volums vius significaque es poden encarregar, trobar i com-prar. No és cert que es llegeixi poc itampoc ho és que es publiqui massa.No n’hi ha, de llibres dolents, tot depènde les ulleres amb què vulguem llegir-los. Escriure una obra, convèncer uneditor perquè s’hi jugui els quartos iexposar-la a la despietada selva delmercat no és un procés fàcil per a nin-gú. Sobretot per als que ho aconse-gueixen.

E

Full de rutaXevi Sala

La repúblicade les lletres

No és cert que es llegeixi poci tampoc ho és que espubliquin llibres dolents. Non’hi ha, de dolents, tot depènde les ulleres amb quèvulguem llegir-los

a franja de costa és llaminera i elsector de la construcció torna apressionar periòdicament per se-

guir construint a primera i segona línia, atot el litoral català. Economia i paisatgehaurien de poder conviure però, tanma-teix, amb l’excusa de la necessitat de re-activació econòmica, el fantasma del ci-ment no descansa mai. Disfressat de con-veniència, es ven com a benefici incontes-table per a les poblacions costaneres i, enmés d’una ocasió, es passeja amb cotxesde luxe. ¿Recordeu Sheldon Adelson,aquell americà tronat de perfil excèntric,estil Donald Trump, que va estar a puntd’aconseguir que la Generalitat li aprovésel projecte del macrocasino Eurovegas?

EN PLENA RECESSIÓ ECONÒMICA, el 2012,la mobilització de grups ecologistes i totsels dubtes que va sembrar Eurovegas (unprojecte destinat al joc que pretenia ex-empcions fiscals importants) van aconse-guir que el parc agrari del Llobregat no estoqués. Ara sembla que un altre projecte,el BCN World, s’obre camí a la Costa Dau-rada, amb un complex que es dividirà entres espais: BCN Dream, Smart Cities i

L Beach Club, amb hotels, teatres, botiguesi més de 700 metres quadrats destinats aljoc. Encara que sigui millor que l’Eurove-gas, és aquest un model que interessa alpaís? Sigui com sigui, s’hi ha previst cons-truir 150 apartaments turístics. A un ni-vell més modest, altres personatges i em-preses inversores han vist en la Costa Bra-va la màquina de fer pipes i, al llarg de lesdarreres dècades, la pressió de les entitatsecologistes, que ha rebut un gran suportpopular, ha pogut frenar uns quants pro-jectes agressius. Quan fa més de quarantaanys de la campanya en defensa dels ai-guamolls de l’Empordà, capitanejada perl’ornitòleg i naturalista Jordi Sargatal,l’entitat ecologista SOS Costa Brava haaconseguit una moratòria de la Generali-tat que, de moment, aturarà les urbanit-zacions a menys de 500 metres del mar.Tot i això, només es frenaran vuit dels di-vuit projectes urbanístics i seguiran enda-vant urbanitzacions com la dels JardinsSa Riera Living a Begur, que comportaràla destrucció d’una zona boscosa i la cons-trucció de més de 50 habitatges en espaisa tocar del mar. És cert que la càrrega deles indemnitzacions deu ser massa feixu-

ga per als ajuntaments i la Generalitat pe-rò, per evitar-ho, potser caldria aplicar lallei amb rigor a l’hora de classificar terre-nys forestals i de sòl urbà. Seria ingenupensar que tot s’acabarà amb una mora-tòria que afecta projectes aprovats en 22municipis, entre ells Port de la Selva, Ca-daqués, Palafrugell, Palamós i Begur.

HI HA MOLTS INTERESSOS EN JOC i lestemptacions d’especular són massagrans per afirmar que l’ecosistema fràgilde la costa quedarà sa i estalvi. Com vapassar amb els aiguamolls de l’Empordà itambé amb les Terres de l’Ebre quan es vapromulgar el Plan Hidrológico Nacional,aquesta nova embranzida pot servir peresperonar la consciència territorial. Al-guns municipis com l’Escala semblen ha-ver-ho entès força i han acabat protegintzones de gran valor mediambiental, his-tòric i agrari com Vilanera, actual corre-dor biològic entre els parcs naturals delMontgrí, les Illes Medes i el Baix Ter i delsAiguamolls de l’Empordà. Són petites vic-tòries prou importants. Perquè la conser-vació del paisatge, com la qüestió feminis-ta, no ens permet abaixar mai la guàrdia.

Núria Esponellà. Escriptora

Costa fràgilTribuna

“No ens posemen un jardí”b Cada cop sento mésaquesta expressió manllevadadel castellà en detriment deles nostres més genuïnes,com ara ficar-se en un mulla-der, en un embolic, en un bonmerder, en un destret, en uncacau, en un vesper... i moltesaltres. No embastardim lanostra llengua.CARME MEIX I FUSTERBarcelona

Els museuscom a modelb Diuen que la gent no va alsmuseus i com que el tema ésingrat cal justificar-lo ambteories conspiratives: que si hiha una desestructuració depúblic, que la relació dels mu-seus amb els visitants s’estàtransformant, que els museushan de ser més oberts, que siel públic ha d’interactuar. I lamés curiosa de totes: que els

museus han d’oferir al públicel que realment vol. I jo empregunto: què vol veure el pú-blic quan va als museus? Unstriptease, potser?

Davant d’aquesta situacióels responsables dels museusbusquen idees en altres sec-tors de la cultura. Han vist perexemple que quan un text tea-tral demana un mínim esforçde comprensió quatre canço-netes garanteixen la catarsi.O al cinema, que amb guionsinfantiloides i una pila d’efec-tes especials s’aconsegueixque els arguments l’entenguinfins i tot les cries de tortugababaua del CRAM. Segura-ment d’aquí cinquanta anys lameitat dels museus estarantancats. Serà la collita d’allòque estem sembrant. La cul-tura deixa de ser atractivaperquè els nivells d’exigènciaescolar estan rebaixant el llis-tó i s’han banalitzat les huma-nitats en l’ensenyament. I aixòens ha portat a un empobri-ment de la sensibilitat. Si ens

carreguem els boscos, la de-sertització serà total. I la re-plantada, una utopia.MÀRIUS ARMENGOU ISCHUPPISSERBarcelona

(Des)funcionsdel governb El darrer baròmetre delCEO no deixa gaire ben paratl’executiu de Quim Torra. Elsenquestats suspenen la sevatasca amb un 4,66. Com acomparació, veiem que el2011, pitjor any de les retalla-des, el govern d’Artur Masaconseguí un 4,96. A més, el53,1% dels enquestats consi-dera que el govern no sap re-soldre els problemes del país.Potser tocaria deixar els sim-bolismes i començar a treba-llar per les demandes políti-ques (implementar la Repúbli-ca) i socials (atur, retallades,vaga de taxis...) de la ciutada-nia. Som en un moment ex-cepcional, i a les portes d’un

judici que marcarà la nostrahistòria, però mai es pot dei-xar de gestionar el dia a dia.La gent ha de percebre que elgovern treballa i aquest ex-ecutiu no dona aquesta imat-ge. Fem avançar el país.ARNAU RULLÓ I GONZALOEl Prat de Llobregat(Baix Llobregat)

Resposta aRamon Gausachsb Quan demanes la baixad’un servei (Movistar Plus...)tarden uns dies o un mes atreure’l. Mentrestant, si fasservir aquest servei durantaquest període queda auto-màticament anul·lada la tevapetició. Si tarden un mes, hasd’estar vigilant que ningú el fa-ci servir: ningú de la casa opersones que venen de pas.És una tàctica poc honrosa;la fan servir empreses pocrespectuoses.ISABEL MAS TREPATMolins de Rei (Baix Llobregat)

Les cartes adreçades a la Bústia han de portar les dades personals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número de telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin els mil caràcters d’extensió.El Punt Avui es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a bustia-catalunya@elpuntavui.cat

El lector escriu

EL PUNT AVUIDILLUNS, 4 DE FEBRER DEL 2019 | Punt de Vista | 5

Josep Maria Soler, ABAT DE MONTSERRAT

“Els meus germans de comunitat i jo mateix demanemhumilment perdó a les víctimes [dels abusos sexuals]”

La frase del dia

SísifJordiSoler

“És exageratparlar de miopiacolonial d’Espanyaenvers el conflictecatalà? Ni l’Estat, niels governs deMadrid han estat al’altura

eremíac és el qualificatiu d’una visióadversa, saturada de mals presagis iprofètica. Va ser el paper dramàtic

que li va correspondre al profeta Jeremiesen l’Antic Testament. Ell, des del seu do di-ví del preconeixement, clamava amb la se-vera veu contra els mals venidors; els seuscoetanis desatenien els seus presagis, aug-mentant el seu grau de desesperació. Elmateix li va succeir, segons relata Homer,a Cassandra davant la imminent destruc-ció de Troia. Una altra veu que defallia aldesert dels milers de sords, igual que l’an-goixant clam del profeta Jeremies. Es do-na algun parangó entre nosaltres, avui, enaquesta pàtria dels infortunis i dels moltnegres núvols?

PAS A PAS, ELS AVATARS s’apropen ambpassos sincopats, però inexorablementdefinitoris. A poc a poc, s’endevina el sub-conscient castellanista de la tradicional vi-sió d’Espanya, després de la unitat dels reisCatòlics, que (ex pluribus unum) vanconstruir una integració composta departs diverses, amb l’eix polític axial delregne de Castella i la confederació catala-no-aragonesa dels regnes d’Aragó. Unifica-ció des de la diversitat, amb cultures dife-renciades, tradicions, usos i costums –finsi tot jurídiques– d’una altra contextura igènesi. També distinta llengua. Des d’ales-hores, han transcorregut més de 500anys; per ventura temps suficient per es-borrar l’ADN dels orígens? En absolut. Ca-talunya segueix fidel a les seves arrels. LesBalears també. El País Valencià trontolla amitges, en una esquizofrènia d’identitat,segons la seva naturalesa originària o la se-va posició geogràfica. (Si no hagués tingutdubtes sobre el que és, mai no hagués ac-ceptat la imposició nominal de ComunitatValenciana en el seu Estatut.)

A QUÈ VE DONCS AQUESTA HEGEMONIA cas-tellana i aquesta voluntat de domini impe-ratiu de la insensibilitat madrilenya? Polí-ticament aquest és el nexe del ingent pro-blema territorial de l’Espanya d’avui i, sens

J dubte, de l’Espanya del futur: no partim dela unitat (ex pluribus) sinó de la reunifica-ció. I el que es reuneix no necessàriamentesborra la personalitat, la identitat d’ori-gen. Simplement, la rebaixa. Ni amb cincsegles n’hi ha prou per negar la identitatd’origen, com demostra el castellanismedels usos polítics d’un Estat, eminentmentcastellà –com Tarradellas sempre subrat-llava–, que no ha perdut continuïtat en leselits del funcionariat, que són els que de ve-ritat el controlen per sobre de les lleis i delspartits. Si a les elits de l’etern funcionariatde tall madrileny s’uneixen els grandís-sims interessos de l’elit economicofinan-cera (l’anomenada llotja del Bernabeu),s’arribarà a la conclusió que Catalunya ésimprescindible per al sosteniment dels ne-gocis, per a la sostenibilitat de la hisendapública i el pressupost de l’Estat i dels inte-ressos egoistes d’aquest mercat del 20%del PIB català, sense què ni Espanya, ni lesconveniències de les dues elits resultarienviables.

ÉS EXAGERAT parlar de miopia colonial perpart de l’Estat espanyol envers el conflictecatalà? Mai admetré les formes amb quès’ha produït el procés, ni el parany fariseude proclamar la República Catalana, sen-se, després, aplicar la declaració màgica alpaper del DOGC. Aquest ardit desmereix

rls qui tracten d’exhibir la seva gosadia.Ara bé, ni l’Estat espanyol, ni els governsde Madrid, ni la percepció de determinatspolítics estan a l’atura dels esdeveniments.Aznar, Rajoy i Soraya Sáenz de Santama-ría són els responsables de l’esclat del con-flicte català. Primer, històricament el pro-blema va existir des de molt antic (Corpusde la Sang, 1714, Macià, octubre del 1934,etc.). Ramon Tamames assenyala en undels seus llibres fins a onze intents seces-sionistes de Catalunya els últims segles.Segon, la fórmula de l’arranjament no potser el castellanisme del domini que s’impo-sa per principi, ni tampoc l’ordeno y man-do, ni menys el xoc frontal i violent, com vapassar a les Filipines i a Cuba el 1898. Ter-cer, la temptació madrilenya a la imposiciótaxativa roman en el subconscient demolts dels polítics de la dreta i de bona partde l’esquerra espanyola. Si hi havia dubtes,va arribar VOX per restituir l’ortodòxiasempiterna. El factor judicial va ser impo-sat per la inhibició reticent d’un MarianoRajoy irresponsable, secundat per una vi-cepresidenta tutora de la tecnoestructurade l’Estat (aquest funcionariat semifeu-dal) que pretenia desviar cap al tracta-ment judicial allò que era per si mateix unaqüestió essencialment política.

FINALMENT, EL DETONANT del problemacatalà va ser el canvi de rumb d’Aznar, el2000, en guanyar la primera majoria ab-soluta del PP, que el va conduir a trencarel pacte del Majèstic i escapçar el pont dela concòrdia. Atesos tants errors del PP ide Rodríguez Zapatero des del 2000 finsal 2019, sobta que la intel·ligència d’Az-nar el circumscrigui de nou al pal, ambun 155 de grau màxim? Costa entendrela seva tossuderia. Si és certa la frase queli atribueixen –“O aturem el cop ara, o ai-xò no s’acabarà mai”–, por en tincd’aquesta “aplicació indefinida, llarga iprofunda” del 155. El contrari que va fer,després dels fets d’octubre del 1934, elmeu parent Don Ignacio Villalonga. Ne-gres presagis de Jeremies.

Manuel Milián Mestre. Periodista i consultor d’empreses

Aznar i el profeta JeremiesTribuna

om que estem ins-tal·lats en la repú-

blica declarativa moltstenim la impressió queens hem oblidat de larepública de la quoti-

dianitat. Sembla com si les qüestionsmés generals que tenen una gravetatsingular i que afecten sentiments, perso-nes i famílies i naturalment també elsgrans principis hagin deixat en una posi-ció subsidiària, subordinada, les qües-tions de la governació efectiva del país ide les persones i col·lectius que integremaquest país. Des d’alguns sectors de lesclasses dirigents, des de diversos àmbitsinstitucionals, es tracta amb un certmenyspreu la reclamació que altres sec-tors fan d’una atenció efectiva a les co-ses petites, a les coses més urgents, a lesnecessitats dels homes i de les dones deCatalunya. Com si hi hagués contradic-ció i incompatibilitat entre una governa-ció efectiva amb el poder que tenen i lescompetències pròpies de les institucionsen matèries d’ordre més pragmàtic il’existència del judici que s’anuncia pera aquests dies.

Quedi clar que vull els presos a casa,que crec que la presó preventiva ha estatinjusta i cruel i que els fonaments del ju-dici són fràgils i molt prims. Penso fins itot que la distensió real necessària fariaimprescindible que els presos i les preses(que han estat més soles i més aïllades)poguessin afrontar el judici des d’un con-fort domèstic i no des de la presó.

Mentrestant, però, els que ens gover-nen farien bé de governar. D’omplir elDOGC, de prendre decisions, d’impedirla crisi del model sanitari català, d’evitarque tanquin parcs de bombers, de nete-jar les lleres dels rius, d’atendre la quoti-dianitat més estricta. En el passat queara es vol ignorar havíem après que laveritat és revolucionària i que la revolucióde les coses petites aporta els ingre-dients imprescindibles per als granscanvis, sovint més que les proclamesque no se sostenen en fonaments sòlids.

C

De set en setJoaquim Nadal i Farreras

Governar

6 | EL PUNT AVUIDILLUNS, 4 DE FEBRER DEL 2019

Un denunciant vol queJosep Maria Solerdimiteixi per haverencobert els fetsdurant 20 anys

Els republicansmostren la seva forçaaplegant una trentenad’alcaldes a SantVicenç dels Horts

Perdó de l’abatde Montserratpels abusossexuals

ERC “tornariaa actuarde la mateixamanera” l’1-ONacional

JUDICI · Els familiars dels presos estan convençuts que es desmuntaran les acusacions però no confien en una absolucióDESIG · Compten que almenys els processats puguin tornar a Catalunya mentre no es conegui la sentència POR · Temen que la“intoxicació” mediàtica espanyola influeixi en el tribunal MECO · Bassa i Forcadell viuen amb il·lusió el retrobament a la presó

Familiars dels presos polítics, dissabte, anant cap a Madrid per visitar els empresonats a Alcalá-Meco i Soto del Real ■ ASSOCIACIÓ CATALANA PELS DRETS CIVILS

| Nacional | 7EL PUNT AVUIDILLUNS, 4 DE FEBRER DEL 2019

El revers de la fotode Lledoners

L’APUNT tat, cansament, esperança i escepticisme. No éscontradictori: les mirades dels familiars alberguentot això alhora. És la tornada a una rutina ignomi-niosa de llargs desplaçaments a entorns hostils pera visites fugaces de 40 minuts amb vidres pel mig.Els i les de l’altra banda estan ferms i animats, peròla situació és la que és: exasperant.Emili Bella

Les cares dels familiars dels presos polítics anant ambTAV cap a Madrid per visitar-los a les presons ho diuentot. És la imatge més potent del drama humà queamaga tota aquesta persecució política en forma defarsa judicial, el revers de la fotografia que va difondreÒmnium Cultural dels reclusos homes quan encaraeren a Lledoners. S’hi veu dignitat, indignació, sereni-

Malgrat tots els malgrats,Dolors Bassa i Carme For-cadell viuen amb il·lusió elretrobament a la presód’Alcalá-Meco després demig any separades. S’hanescrit regularment, peròdes que el seu camí es va bi-furcar a Catalunya, noméses van poder veure una ve-gada per videoconferèn-cia. A Madrid cadascuna téuna cel·la individual, peròpoden estar estones plega-des quan els convé. Un delsavantatges del mòdul derespecte és que no les tan-quen amb clau durant eldia. Tornar a estar juntes iqui sap si retrobar algunacompanya amb qui ha-guessin fet amistat, és pot-ser l’únic consol del fetd’haver hagut de tornar aMadrid per a l’imminentjudici; això i sublimar lesganes de poder-se explicarfinalment davant de l’opi-nió pública estatal i inter-nacional. “«El judici seràfàcil, perquè diré la veri-tat», diu la Dolors”, segonsla seva germana Montse.

“Fins ara estava sola iera molt diferent”, consta-ta el marit de l’expresiden-ta del Parlament, BernatPegueroles. A part de re-trobar-se, tant l’una coml’altra abandonen unespresons amb una trentenad’internes per anar a unmòdul –on mengen en si-lenci– amb preses selec-cionades en funció delcomportament. Tota laresta és un calvari, tantper a elles, que hand’afrontar un judici mara-tonià, com per a les famí-lies, que tornen a haver defer 1.400 quilòmetresd’anada i tornada de la Me-seta per “40 minuts de vi-dre”, en l’argot usat per lagermana de l’exconsellera.

Els presos no han mar-xat de casa, perquè quanvan venir a Puig de les Bas-ses, Mas d’Enric i Lledo-ners, no van pas tornar acasa. Deixar terres catala-nes, però, té múltiples con-seqüències. D’entrada, jano tindran tantes visites,ni institucionals –“Ellesles agraeixen tant per po-der aguantar la setmana,els dona energia”– ni tam-poc familiars. “Les mares

no poden baixar a Madridcom nosaltres”, continuaBassa. La seva té 87 anys inomés es veu amb cord’anar-hi un cop al mes. Lade Forcadell en té 90 i nopodrà fer el viatge. L’ex-presidenta era justamenta Mas d’Enric, al Catllar, ino al Puig de les Basses, al’Empordà, per estar aprop de la seva mare, queviu al Baix Ebre, a una ho-ra de viatge. “A l’Ebre no hiha ni AVE ni avió, s’had’agafar el cotxe, i és mas-sa pesat”, constata Pegue-roles, que no té cap ganesd’escoltar durant el judiciel testimoni dels guàrdiescivils que van venir a pegarels votants de l’1-O i nomésacudirà al Suprem en mo-ments assenyalats, comquan declari la seva dona.

Bassa i Forcadell veu-ran els presos homes du-rant el judici, després quees poguessin abraçar ar-ran del trasllat. El fet quehagin d’estar pràctica-ment cada dia al tribunal,ja que les vistes es desen-voluparan de dimarts a di-jous però els dilluns i els di-vendres també seran hà-bils, “farà que es passingairebé més temps al Su-prem que a la presó”, ob-serva Susanna Barreda,parella de Jordi Sànchez,que ocuparà amb el seu fill

Oriol les dues cadires al ju-dici reservades a cada fa-mília. La primera setmanasegur que hi serà; després,només de tant en tant, per-què, com cap altra parella,no es pot traslladar durantmesos a Madrid. Els dipu-tats estan suspesos de soui els cònjuges no poden dei-xar de treballar.

El que preocupa de veri-tat la parella del president

d’Òmnium, Txell Bonet,no és tant el problema lo-gístic, les condicions deltrasllat humiliant cap aMadrid o el règim peniten-ciari, que al cap i a la fi as-sumeix com un viacrucispersonal, sinó la vergonyacol·lectiva que representala presó preventiva injusti-ficada, el fet que el tribunalhagi rebutjat proves peri-cials com l’encarregada ados membres amb més de30 anys d’experiència aScotland Yard que demos-tra tècnicament que niCuixart ni Sànchez van ac-tuar de forma violenta el20-S o durant l’1-O, quehagi descartat testimonis

clau “que els molesten” oque no accepti observa-dors internacionals. Bonetinsisteix que els testimo-nis vetats no són per obte-nir meres opinions perso-nals, com argumenta el tri-bunal, sinó aportacionstècniques d’experts, comara relators especials deles Nacions Unides quehan fet informes sobredrets humans, premis No-bel de la pau i personalitatscom Paul Preston i NoamChomsky, signants delmanifest Let catalans vo-te, que l’acusació no dubtaa utilitzar a l’hora d’inten-tar demostrar la dimensióinternacional dels pre-sumptes delictes.

“No em preocupa tant elcamió de la Guàrdia Civilamb què van fer el trasllat,sinó que quan els convéutilitzen el Let catalansvote i després tomben elsseus signants com a testi-monis”, reflexiona la pare-lla de Jordi Cuixart.

La de Raül Romeva,Diana Riba, denuncia la in-defensió “personal i jurídi-ca” d’haver sabut tan tardla data d’inici del judici,amb el trasllat en curs, iconfia que un cop acabinles sessions els presos tor-nin directament a les pre-sons catalanes sense ha-ver d’esperar la sentència.

“Sortirem de la presó pro-visional i la incertesa quegenera i entrarem en unaetapa nova”, valora.

Dia més, dia menysLa presidenta de l’Associa-ció Catalana pels Drets Ci-vils, Meritxell Lluís, parellade Josep Rull, afronta el ju-dici convençuda que ambel Codi Penal a la mà hi pothaver sentència absolutò-ria, malgrat tenir forçadubtes havent vist com haanat la instrucció. “Els in-terns diuen que quan estàsen presó preventiva la pre-só és un dia més i quan tensla sentència, un dia menys,però m’agradaria pensarque un cop acabi el judiciels tornen cap aquí. Quevinguessin a casa, no aprop de casa”, desitja.

L’esperança que, com amínim, puguin tornar acentres catalans és trans-versal, per bé que LauraMasvidal, esposa de QuimForn, pensa que quan esti-guin pendents de sentèn-cia “seria un bon momentperquè poguessin sortir”.Ara bé, constata que “vis-tos els arguments del jutgeper no deixar-los anar, fa-ran el que voldran”. Masvi-dal, que també relativitzala preocupació per les con-dicions del règim peniten-ciari, en canvi tem espe-

cialment que la pressiómediàtica influeixi en elsmagistrats: “La intoxica-ció que es farà en l’opiniópública espanyola, mal-grat que diguin que els tri-bunals són independents,incidirà moltíssim en el re-sultat del judici. Això síque em fa por.” La parellade l’exconseller d’Interiorté molta confiança en ladefensa, però és “tremen-dament escèptica” en rela-ció amb la sentència: “Hevist com interpreten lescoses, com no tenen capvergonya en redactar unesinterlocutòries que sónper posar-se les mans alcap i, per tant, confiança,no, no veig el Supremdient: «Perdonin, ens hemequivocat, no havien deser a la presó.» No sé quès’inventaran, però és obvique justa no serà.”

Francesc Riera, cunyatde l’exvicepresident OriolJunqueras, coincideix que“el més normal és quequan estiguin pendents desentència tornin a Catalu-nya, però ja hem vist quehan passat coses que nosón normals”. “Hi ha un in-terval entre quan acaba lavista oral i la sentència quepot ser de mesos, i volemcreure que tornaran capaquí”, espera. Riera pensaque la resolució està mésque escrita, serà condem-natòria i dura: “Seria unasorpresa grata que l’A porellos judicial ara fes untomb.”

Tampoc Blanca Bragu-lat, parella de Jordi Turull,pronostica una absolució,però sí que els traslladin denou cap a Catalunya.“Afrontem el judici ambmolta serenor sabent queés un pas més que hem depassar”, es resigna. A Sotoels presos no tindran bo-nes nits diàries amb megà-fon, ni televisió o ràdio encatalà. “A Madrid el Jordideia que veient la televisióa Estremera, de la maneraque els mitjans expliquenel que està passant aquí,no li estranya que els di-guin colpistes”, comentaBragulat.

Pegueroles conclou: “Nohan fet res, estem en mansde gent que dirà el que vol-drà. Tot això és un teatre.”La setmana vinent comen-ça la funció. ■

Emili BellaBARCELONA

“Estic seguraque Bárcenasi Rato van entrardirectament al mòdulde respecte”

Susanna BarredaPARELLA DE JORDI SÀNCHEZ

“Les mares de lespreses són les primeresque pateixen el trasllat.Ja no les podran veuretan sovint”

Montse BassaGERMANA DE DOLORS BASSA

“El més normal és quequan estiguin pendentsde sentència tornin aCatalunya, però ja hemvist coses no normals”

Francesc RieraCUNYAT D’ORIOL JUNQUERAS

“La intoxicació que esfarà en l’opinió públicaespanyola incidiràmoltíssim en el resultatdel judici”

Laura MasvidalPARELLA DE QUIM FORN

Jordi Cuixart i Jordi Sànchezes coneixen de sobres Sotodel Real i podran fer de Ciceróa la resta. Pràcticament tot eltemps que s’hi van estar l’al-tra vegada va ser separada-ment, en mòduls diferents. Elque sí que ha canviat, i no éspoca cosa, és el director delcentre penitenciari. És “im-portant”, per a Susanna Bar-reda, que recorda amarga-ment com l’anterior titular vafastiguejar l’expresident de

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

l’ANC: “Malgrat el règim peni-tenciari, el funcionament de-pèn molt del criteri del direc-tor. El que hi havia era unapersona amb un tarannà queva fer la vida molt complicadaal Jordi, el va tenir castigat unmes sense deixar-lo sortir dela cel·la, només per als àpats iper a trucades; el van canviarde mòdul i cada mòdul és unpetit poble.” Els últims diesels Jordis van poder coincidirfinalment al mòdul de res-

pecte. Aquesta vegada estantots junts, com a Lledoners, jaque els drets adquirits s’here-ten de presó en presó, i algu-nes famílies esperen ara queel nou director sigui d’una al-tra pasta. “Després de veureles condicions de Soto delReal, la meva admiració capal Cuixart i el Sànchez, que hivan haver d’estar tants me-sos sols, s’ha incrementat demanera contundent”, piulavaahir Josep Rull. Els presos po-

lítics comparteixen penalamb els polítics presos LuisBárcenas i Rodrigo Rato. “Es-tic segura que aquests dosvan entrar directament almòdul de respecte”, s’ensu-ma Barreda.

A Soto, com l’anomenen,les famílies tindran dos vis-a-vis al mes, un de familiar iun altre d’íntim, i a partir deles vuit del vespre ja no po-dran rebre visites, ni tan solsdels advocats.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Canvi de director a Soto del Real

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Tornen els viatgesde 1.400 km fins aMadrid per “40minuts de vidre”

EL PUNT AVUIDILLUNS, 4 DE FEBRER DEL 20198 | Nacional |

ERC tornaria a actuar dela mateixa manera que l’1d’octubre del 2017, “lleialals ciutadans”. Una tren-tena d’alcaldes republi-cans van mesurar ahir laseva força de cara als co-micis municipals del mesde maig amb un acte con-junt al municipi del seupresident, Oriol Junque-ras, en què es va llegir elmanifest Alcaldes i alcal-desses per la democràcia,tota una declaració deprincipis. Els batlles tam-bé es van declarar compro-mesos amb la democràciai van denunciar el judicidels presos polítics. Entred’altres, hi havia els mà-xims representants dePrats de Lluçanès, Cam-brils, Sant Vicenç delsHorts, Salt, Montgat, Ca-net, Arenys de Mar, SantJulià de Ramis, Palafrugelli Viladrau, així com l’exal-calde de Sabadell.

“Reiterem el nostrecompromís amb les urnesi afirmem solemnementque tornaríem a actuar dela mateixa manera: de ma-nera pacífica, cívica i fer-ma, lleials als nostres con-ciutadans i conciutada-nes”, assegura el comuni-cat conjunt, que va llegirl’alcaldessa d’Arenys deMar, Annabel Moreno. “L’1d’octubre aquest país vaprotagonitzar una gesta

democràtica sense prece-dents. Els alcaldes i alcal-desses vam ser al costatdels nostres conciutadans[...] seguint el mandat de-mocràtic per a la celebra-ció del referèndum als nos-tres municipis, i per aquestmotiu l’Estat espanyol hadesfermat una onada re-pressiva instrumentalit-

zant l’aparell judicial i per-metent la intimidació d’es-camots parafeixistes quehan actuat impunement ales nostres places i car-rers”, denunciaven.

De fet, es van referir aljudici dels presos políticsassegurant que “els nos-tres líders polítics seuranal banc dels acusats en

l’enèsima mostra de re-pressió política i persecu-ció judicial que vivim a Ca-talunya, amb penes quearriben als 25 anys de pre-só i amb un grup feixistaexercint d’acusació al cos-tat de la fiscalia”.

Tot i que qualifiquen eljudici d’“injust i vergo-nyós”, en el comunicat elsalcaldes recorden que,“passi el que passi, no po-dran aturar l’anhel de lli-bertat i justícia”, i assegu-ren: “No defallirem fins aveure els presos i exiliatsretrobats amb les seves fa-mílies i amics i restituïtsplenament en la seva vidapolítica, civil i social. Noens aturarem fins que si-guem lliures, fins a la Re-pública si així ho vol la ma-joria de la societat.”

Governar el paísEl candidat a l’alcaldia deBarcelona, Ernest Mara-gall, va participar en l’acteassegurant que “el properalcalde de Barcelona ha defer el que calgui per la Re-pública”. “No es tracta deguanyar unes eleccions,sinó de governar el país”,hi va afegir. “Governar enaquest moment, quan faltamenys d’una setmana pera l’inici del judici més terri-ble sobre tots nosaltres, ésel millor servei que podemfer a Catalunya i als políticspresos”, va assegurar.

Per la seva banda, el vi-cepresident del govern,conseller d’Economia i ad-junt a la presidència d’ERC,Pere Aragonès, va posaren relleu durant la seva in-tervenció el paper del mu-nicipalisme en la cons-trucció republicana: “Elsajuntaments seran, comsempre, a primera línia endefensa de la llibertat”, vadir. I va recordar que el ju-dici “farà seure al bancdels acusats dos milionsde ciutadans”. ■

a Els republicans demostren la seva força en un acte amb una trentena d’alcaldes a Sant Vicençdels Horts a Maragall: “El proper alcalde de Barcelona ha de fer el que calgui per la República”

E.G.P.SANT VICENÇ DELS HORTS

ERC “tornaria a actuar de lamateixa manera” que l’1-O

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

MÉS PRESOS POLÍTICS

500dies de presó provisional,aproximadament, hauranviscut els presos políticsabans de l’inici del judici.

“Els ajuntamentsseran, com sempre,a primera línia endefensa de lallibertat”Pere AragonèsVICEPRESIDENT DEL GOVERN DE LAGENERALITAT

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La xifra— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La frase

El vicepresident i conseller d’Economia, Pere Aragonès, envoltat d’alcaldes i candidats republicans ■ EFE

Un excàrrec del TEDH, críticamb la falta d’observadors

Un grup de creients cristiansde Reus ha organitzat pregà-ries bisetmanals, obertes atots aquells que “vulguin pre-gar per la justícia i la defensadels drets humans en el judicidels encausats pel procés ca-talà” i que se celebraran elsdimarts a la tarda i els dijousal matí mentre duri el judicidels presos polítics. Els volun-

Creients de Reus organitzenpregàries per un judici just

El portaveu de Ciutadans alParlament, Carlos Carrizosa,va renyar ahir Societat CivilCatalana per haver dit que se-ria un “error” aplicar l’article155 de la Constitució a Catalu-nya perquè suposaria “afegirmés gasolina al foc”. Pel políticde dretes, les declaracions dellíder de SCC són “més pròxi-mes a les tesis del PSC”.

L’exvicepresident del TribunalEuropeu de Drets Humans(TEDH) Josep Casadevallcreu que seria “fort no deixarentrar observadors interna-cionals al judici” dels presospolítics. En una entrevista alprograma Via lliure de RAC1,Casadevall considerava queaixò “seria un tret al peu delTribunal Suprem”. “És impor-

Cs renya SCC i diuque el 155 nos’hauria d’aixecar

taris es trobaran a la parrò-quia de Sant Francesc d’Assísde Reus, al número 12 del car-rer de la Misericòrdia. “Cre-iem en la força de la pregàriai volem demanar a Déu quesostingui en la veritat i la justí-cia tots els encausats en el ju-dici, les seves famílies, els ma-gistrats, els fiscals, els advo-cats i els periodistes”, diuen.

tantíssim que hi hagi obser-vadors internacionals”, ja que“és un element que tindràpes al seu moment”, va dir da-vant la possibilitat que el casarribi a Europa. “El TEDH po-dria recomanar que es tornésa fer el judici”, va dir, i va afir-mar que “Estrasburg podriafer que [els líders polítics]sortissin de la presó”.

Per Carrizosa, SCC estàmés a prop del PSC ■ ARXIU

EL PUNT AVUIDILLUNS, 4 DE FEBRER DEL 201910 | Nacional |

na lectura ràpida als escritsde l’acusació en el judici alprocés independentista etsitua veloçment a la cam-

bra catalana i, com si d’una màqui-na del temps es tractés, et retorna ala legislatura passada, l’onzena(2015-2017). L’acusació recons-trueix fil per randa l’activitat parla-mentària que va tenir lloc a la cam-bra a partir del 9 de novembre del2015, quan les forces independen-tistes, arran dels resultats electo-rals del 27-S, posen fil a l’agulla alprograma, ni qüestionat ni il·legalit-zat, amb què havien guanyat leseleccions i aproven la primera de-claració política, la resolució 1/XI,també anomenada declaració de so-birania. Per a l’acusació va ser “unatac a la legalitat democràtica iconstitucional”; per a la defensa, elcompliment d’un mandat democrà-tic a través d’una declaració políti-ca. A partir d’aquí l’escrit de la fisca-lia del Suprem desencadena total’activitat parlamentària fins a arri-bar al 27-O del 2017 amb la declara-ció d’independència polèmica.

Es tracta d’un relat de fets queno deixa marge al dubte ni a la con-fusió. Totes les actuacions que s’hinarren es van portar a terme; la de-claració de sobirania (resolu-ció1/XI), la creació d’una comissiód’estudi sobre el procés constituent(resolució 5/XI), l’informe de lesconclusions (resolució 263/XI), lallei de pressupostos amb partidesper a l’1-O, les lleis del referèndum itransitorietat jurídica, i la creacióde la sindicatura electoral (resolu-ció 807/XI). Conjuntament ambaquestes actuacions, l’escrit reculltambé les interlocutòries del TCque anul·laven les esmentades reso-lucions. És la part més objectiva del’escrit d’acusació, que la fiscaliaacabar de completar amb un relatsubjectiu; les mobilitzacions i lesprotestes d’una societat civil orga-nitzada que lluitava, a través de me-canismes acceptats com la desobe-diència civil, per la convocatòriad’un referèndum. Segons l’acusa-ció, eren accions tumultuàries prò-pies d’una rebel·lió.

És precisament aquest relat i elseu contingut el que confereixen aljudici que començarà el 12-F el seucaràcter polític: una declaració polí-tica en un parlament rep com a res-posta l’anul·lació del text i querellescriminals per als seus protagonistes

U

a través dels òrgans judicials del’Estat. I aquí sorgeix la primera ca-racterística del que és un judici polí-tic, segons l’exdiputat i advocat Be-net Salellas, que també forma partde l’equip legal de Jordi Cuixart.Des dels àmbits del poder, el consti-tuït, “la maquinària jurídica i elsseus mecanismes processals es po-sen en moviment per assolir objec-tius polítics” mentre es fa al·lusió alsuposat control de l’ordre públic.Ho explica al llibre Jo acuso, la de-fensa en judicis polítics, que potservir de guia per seguir i entendreel judici del 12-F, sobretot en aque-lles causes com les de Cuixart, quija ha avançat que aniran a acusardirectament l’Estat de censurar ifiscalitzar drets civils i polítics com

ara el de la llibertat d’expressió i elde manifestació que a Catalunya esvan defensar el setembre i l’octubredel 2017 a través d’instrumentscom ara la desobediència civil i pací-fica, acceptats i reivindicats al llargde la història.

Altres característiques dels judi-cis polítics és que lluny d’intentarrehabilitar l’acusat, tal com sol pas-sar en qualsevol judici penal per de-lictes comuns, en aquest cas el ques’intenta és “neutralitzar-lo i expul-sar-lo” del sistema. És el que es co-neix com el dret penal de l’enemic;com a trets, Salellas en destacatres: l’acusació es construeix no so-bre els fets que s’han produït sinó“que s’anticipa i intervé de maneracautelar fins i tot abans que arribi a

passar res”, durant la seva aplicacióhi ha una “pèrdua generalitzada dedrets, llibertats i garanties” i, final-ment, les penes previstes solen ser“d’una gravetat i desproporció des-mesurada”.

El llibre Jo acuso també posaexemples de judicis històrics i endetalla els procediments. El casDreyfus, en què es va condemnarun oficial francès d’origen jueu d’al-ta traïció el 1894. El judici es va re-obrir amb un contraatac protago-nitzat per l’escriptor Émile Zola queva adreçar una carta al president dela República acusant (J’accuse)l’exèrcit francès de vulnerar proves.L’opinió pública es va fer ressò delcas i en un segon judici es van rebai-xar penes. També recull les cir-cumstàncies del cas Companys, jut-jat per un consell de guerra suma-ríssim que va durar una setmana isense les mínimes garanties proces-sals, i el procés de Burgos contra ac-tivistes bascos que va propiciar l’as-

sassinat del comissari Melitón Man-zanas l’any 1968. Salellas, però, nonomés fa un recorregut per judicishistòrics, sinó que també aporta laseva experiència al capdavant deljudici contra el que es va anomenarescamot Dixan, l’any 2003, en ple-na guerra contra l’Iraq, un cas queva quedar arxivat pel Suprem i re-obert per l’Audiencia Nacional ar-ran de l’atemptat de l’11-M. Entreels judicis més recents, també s’in-clou l’aturada del Parlament el junydel 2011. S’aprovaven els primerspressupostos de les retallades i l’ac-ció va ser qualificada com un intentd’assalt que va portar a l’AudienciaNacional vint persones. En el judici,el 2014, el Parlament, la Generali-tat, la fiscalia i Manos Limpias vanser acusació. Hi va haver absolució,però els acusadors ho van traslladaral Suprem, que va revocar-ne l’abso-lució i va dictar penes de presó per avuit activistes. El magistrat que vasignar aquella sentència va ser Ma-nuel Marchena, qui jutjarà l’1-O.Aquella condemna està recorregu-da al Tribunal Europeu de DretsHumans i pendent de sentència, i lapetició d’indult per als acusats vaaturar el seu ingrés a la presó finsque el govern ho resolgui. ■

Política al contraatac

116pàgines té el llibre‘Jo acuso, la defensaen judicis polítics’,que ha escrit l’advo-cat Benet Salellasamb epíleg de JordiCuixart i pròleg deltambé advocat Oli-vier Peter. Està edi-tat per Pagès Edi-tors.

OBRA · L’exdiputat i advocat Benet Salellas escriu ‘Jo acuso’, en què explica què és un judici polític i les bases d’actuació de ladefensa MÉS · Ho descriu com un combat entre dos poders desiguals, “el constituït i el constituent”, i analitza alguns casosjutjats a Espanya, França i Alemanya RESPOSTA · Planteja una defensa activa de les idees dins de la sala i també al carrer

Emma AnsolaBARCELONA

El magistrat Manuel Marchena (al mig) presideix el tribunal que jutjarà el procés independentista ■ ACN

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

L’escrit d’acusació contral’1-O recull un relat completde l’activitat al Parlamentdurant l’onzena legislatura