DISSABTE · 1 de setembre del 2018. Any XLIII. Núm. 14746 - AVUI / Any XL. Núm. 13616 - EL PUNT

1,50€

8546

62-1

1797

87®

1115

91-1

1527

83®

El fantasma del 155INSISTÈNCIA · Sánchezamenaça per segon dia ambsuspendre l’autonomia i nomésofereix votar un nou Estatut

RESPOSTA · Torra l’avisa queell deu obediència al Parlament ial poble català, però la trobada depresidents es manté a l’octubre

DEMÀ AMB EL DIARI I A EL PUNT AVUI TV

Conversa Torra-Puigdemont

P6,7

Tres camions circulant per l’N-340 en un dels punts més perillosos de la carretera ■ ACN

NACIONAL P12

No podran passar per l’N-340 ni l’N-240 i es desviaran a l’AP-7 i l’A-2

Prohibit el pas de camions

EUROPA-MÓN P20,21

La UE proposarà eliminar el canvi d’horaribianual, vigent des dels anys setanta

El canvi d’horapodria tenir elsdies comptats

Iniciativa per recollir fonscontra l’esclerosi infantil

Nacional P10

Nacional P8

El Suprem ha estataturat tot l’agost

Colau no participarà en lamanifestació de la Diada

Nacional P8

2 | EL PUNT AVUIDISSABTE, 1 DE SETEMBRE DEL 2018

l groc no es reco-mana a persones

irascibles, irritables.Per contra, diuen queva bé per a la concen-tració, alleuja la de-

pressió, estimula el cervell, combatl’estrenyiment, i ajuda pels problemesde bilis, fetge i pàncrees. Ho diu la cro-moteràpia, una teràpia alternativa,que alimenta la creença que els colorstenen un impacte directe en la salut,que curen certes malalties. El cas ésque fins i tot jo, en el desig de tastar lacura definitiva, he rebut algun flaix decolors impactant el mes cos. Cada co-lor té aplicació i beneficis diferents. Defet, tot i que hi ha un general nord-americà del 1800 que ja defensava al-guna idea en aquesta línia, qui més lava estendre és el doctor, i també coro-nel indi emigrat als EUA Dinshah Gha-dialhi, que l’any 1933 va publicar el seucorpus en tres volums i va patentar ivendre més de deu mil equips de llumSpectro-Chrome, que havien de servirper combatre fins a 316 malalties a ba-se de la combinació de colors i la seva

projecció sobre el cos. El cas és que laFood amb Drugs Administration ame-ricana el va acusar d’estafa perquè lamajoria de títols que deia tenir erenfalsos. L’últim judici que va haver desuperar, va tenir més de 70 testimonisi experts que van dir que la cromoterà-pia no tenia cap mena d’efecte ni valor.El tribunal el va acusar d’alentir la cu-ració de certes malalties amb el seu gi-ny, el van condemnar a tres anys depresó, multa de 20.000 dòlars, i vanprohibir la fabricació d’aquella màqui-na. Tot això l’any 1931. Ara que hi pen-so, amb quina màquina em devien pro-jectar res a mi? Els colors a l’Índia tam-bé els associen als xacres, els puntsenergètics que tenim repartits pel cos.I les Holi Partys, que després de les ba-tucades són l’ingredient festiu quehem incorporat darrerament a les fes-tes de cultura popular, també omplende colors els cossos d’aquells que hiparticipen. Però parlant de cromoterà-pia, ara resulta que el groc ofèn segonsquines mirades, i els botiguers han devigilar com fan els aparadors. Ofèn elcolor més que la presó com a respostapolítica?

E

Keep calmXavier Graset

Cromoteràpia

Ara resulta que el groc ofènsegons quines mirades. Ofènel color més que la presó coma resposta política?

ls fets es remunten a 1972 peròno els he conegut ni m’han en-tristit fins ara. Francis Ford Cop-

pola va voler confiar la banda sonorad’El Padrí a Nino Rota, el compositoritalià col·laborador de Fellini i Viscon-ti, entre altres. Rota es va fer el ronso:no li abellia il·lustrar una pel·lícula degàngsters americans ni haver-se dedesplaçar a Hollywood. Coppola el vaconvèncer dient-li que podria treballardes de Roma i que volia una músicaevocadora de la Itàlia originària delprotagonista i la seva família. Els doshomes també devien parlar de diners.Com que era una superproducció, demolts diners. Al cap d’un temps, Cop-pola rebia la partitura. La va incorpo-rar a la pel·lícula. Tots l’hem sentida:aquella trompeta melancòlica, aquellvals... La banda sonora, com altres ele-ments de la producció, va aspirar al’Oscar d’aquell any. Al final va ser reti-rada de la competició. Rota ja haviautilitzat la mateixa música en duespel·lícules italianes anteriors. Hi haviaunes minúscules diferències instru-mentals i rítmiques, però la resta eraidèntica. Vaig descobrir la superxeria

E

l’altre dia, escolant a Catalunya Ràdioun programa dedicat a la música de ci-ne. Parlem de Nino Rota, un senyor se-riós, amb prestigi. I parlem d’una pel-lícula que posa en evidència la corrup-ció, raó de ser de la màfia.

Haydn o Haendel, per dir dos com-positors antics, també es van plagiar aells mateixos profusament. Però erenuns acords, uns fragments... La capaci-tat creativa és limitada. Nino Rota nol’havia pas exhaurida quan va fer ElPadrí. Encara compondria Amarcord,Casanova o Prova d’orchestra, totestres amb Fellini. O la segona part d’ElPadrí, perquè Coppola, que deu ser un

bon noi, va reincidir en l’oferta. Va ob-tenir l’Oscar. No recordo la música dela segona part. No és la mateixa?

He dit que m’he entristit. Ja hauriad’estar resignat. Tales de Milet, el parede la filosofia occidental, va ser un es-tafador: va comprar trulls a preu rega-lat després d’anunciar als seus propie-taris, que el tenien per un endeví in-fal·lible, que no hi hauria aquell any co-llita d’olives. Va ser la millor. El mora-lista Sèneca estava en contra delsjueus i els cristians perquè el dia dedescans setmanal que propugnavenbeneficiava els milers d’esclaus que te-nia i el perjudicava a ell. Seguim? Pot-ser m’he enfilat massa. Però què nohan de fer persones menys exposadesa l’escrutini de la història? Com enspoden sorprendre currículums o títolsuniversitaris fraudulents?

Marlon Brando, per fer de don VitoCorleone, va cobrar més que tot l’elencjunt. Sempre es va presentar al rodat-ge sense haver memoritzat el paper.Els actors als quals donava la rèplicasostenien un cartell perquè el llegís. Hiha un pam de net, el meu i el de vostè abanda?

“No sabia queNino Rota va fertrampa amb labanda sonora

Vuits i nous

El PadríManuel Cuyàs

El Punt Avui expressa laseva opinió únicament enels editorials. Els articlesfirmats exposen lesopinions dels seus autors.Punt de Vista

HERMES COMUNICACIONS SAPresident: Joaquim Vidal i Perpinyà.Consell d’Administració: Lídia Vidal i Juventench(vicepresidenta), Eduard Vidal i Juventench, Esteve Colomer i Fonti Joan Vall i Clara.Consell de lectors: Feu-nos arribar les opinions, els suggerimentsi les consultes que desitgeu sobre el nostre projecte editorial i elsnostres productes a conselldelectors@elpuntavui.cat. Tots elscontactes rebran resposta de la direcció.

Direcció Executiva: Joan Vall i Clara(conseller delegat), Xevi Xirgo (InformacióGeneral), Emili Gispert (InformacióEsportiva i local), Toni Muñoz (Serveis),Josep Madrenas (Webs i Sistemes), AlbertParís (Comunicació), Miquel Fuentes(Administració i RH), Lluís Cama(Producció), Concepció Casals (Distribució)i Ricard Forcat.

La vinyetaFer

inc-cents quaranta-quatre milnou-cents vuitanta-dos euros ésel preu de 1.828 portàtils HP

15-BWO59NS; o de 1.651.460 xerin-gues d’un sol ús estèrils Von Braun de50 ml; o de 3.027 tauletes SamsungGalaxy Tab A; o de 10.362 fonendos-copis Littman Select; o de 9.731 im-pressores HP Envy 4527 d’injecció detinta; o de 778.545 ampolles d’un litrede llet Puleva; o de fer 2.724 endoscò-pies digestives; o de 54.490 compas-sos escolar Staedler; o de 45.415 es-toigs escolars de gran capacitat; o de282.374 tisores multiusos també per aescoles; o de 68.985 flautes de plàsticHohner Melody 9508 de les que s’uti-litzen habitualment a les classes demúsica; o de 123.859 paquets de folisNavigator; o de 2.270.758 gomes d’es-borrar Milan; o de 2.448 bicicletes Mo-ma Bikes plegables; o de 11.847 apa-rells microones blancs de la marca Ce-cotec de 1.200 W; o de 28.713 motxi-

C “Amb aquestaquantitat vostè i jopodríem comprar1.828 portàtils, dosmilions de gomesd’esborrar o pagar272.491 matrículesuniversitàries

lles impermeables per anar a escola dela marca Backpeck Casual; o de956.108 paquets de fideus per a fide-uada de 0,5 kg de la marca Bonpreu; ode 279.477 paquets de retoladors Alpi-no de 12 unitats; o de 1.816.606 bolí-grafs Bic Cristal; o de 68.208 USB de

32 GB d’ArcSparc; o de 389.272 litresde benzina de 98 octans; o de 27.249menús de 20 euros al restaurant; o de681.227 preservatius Durex MutualClimax; o de 2.724.910 bolquers Do-dot Bebé-seco de la talla 4; o de272.491 matrícules de primer cursd’universitat; o de 286.832 llibretesOxford de tapa tova i de 80 fulls cadas-cuna; o de 9.908 texans per a nens dela marca Levi’s Kids Trousers; o de10.899 sabatilles Adidas Originals Su-perstar; o de 707.768 paquets d’unquilo de sucre fi Azucarera; o de1.397.389 quilos de pomes golden; ode 15.159 subscripcions anuals a la re-vista National Geographic; o de49.438 calculadores de la marca Casiocom la que jo he fet servir per comptartot això... I, és clar, 544.982 euros és,també, el cost del bufet belga d’advo-cats que ha contractat l’Estat espa-nyol per defensar el jutge Llarena, ique pagarem entre tots.

544.982 eurosXevi Xirgo / xxirgo@elpuntavui.cat

A la tres

El president espanyol PedroSánchez sembla que s’hagi

oblidat ràpidament de qui li va do-nar suport en la moció de censura ide qui li permetrà mantenir-se alcapdavant de l’executiu. Si no és ai-xí, no s’entenen de cap manera lesamenaces directes al govern de laGeneralitat i al president Quim Tor-ra de tornar a aplicar l’article 155 ide reobrir el front judicial fetesaquest dijous a la nit, bàsicamentcontestant a intencions catalanesque no s’han verbalitzat en cap mo-ment i que encara menys s’hanconcretat. Com molt bé li va contes-tar ahir el president Torra, si aquestés el camí del diàleg que vol em-prendre el govern del PSOE, les ne-gociacions estan condemnades alfracàs des del primer moment. Ahir,la portaveu Isabel Celaá va puntua-litzar que una nova aplicació de l’ar-ticle 155 –que sempre s’havia ditque era un fet extraordinari– no haestat en cap moment sobre la tauladel govern espanyol, però semblaevident que el PSOE no pot evitarrendir-se a la pressió constant delPP i de Cs, que, en el tema català, noestan disposats ni a cedir el poc quesembla que voldrien negociar elssocialistes. Un PSOE que, per ex-emple, encara no ha retirat cap delsrecursos interposats pel PP contrales lleis catalanes, i que tampoc haprovocat cap canvi en la fiscalia ge-neral respecte als presos polítics.

En tot cas, la resposta del presi-dent Torra ahir, des de Perpinyà, onva agrair l’important i incondicionalsuport rebut des de molts sectorsde la societat nord-catalana –no-més calia veure el llaç groc a la sola-pa de l’alcalde Marc Pujol–, no dei-xa cap dubte de la voluntat nego-ciadora del govern català. Ni tam-poc que el camí de l’independentis-me continuarà fidel als planteja-ments de no-violència i de convi-vència que l’han definit fins ara.

Amenaçaramb el 155no és el camí

EDITORIAL

Les cares de la notícia

La ràdio pública catalana ha tornat a presentaruna oferta atractiva per a una nova temporadaque informativament es presenta complicada. Enun moment d’atacs a periodistes i amb la llibertatinformativa qüestionada, la professionalitat deCatalunya Ràdio queda fora de sospita.

PRESIDENT DEL GOVERN ESPANYOL

Inici de temporada

En plena polèmica atiada per Ciutadans i el PP so-bre els llaços grocs i sense que hi hagi hagut capcanvi de rumb per part de la Generalitat, l’amena-ça de Pedro Sánchez d’aplicar el 155 a Catalunyaarriba fora de context. I encara més a les portesd’una trobada entre els dos presidents.

-+=

-+=

Canvi d’horari polèmicJean-Claude Juncker

Amenaça fora de llocPedro Sánchez

-+=

Saül Gordillo

La UE ha fet una macroenquesta, majoritàriamenta alemanys, en què es proposa abolir l’horari d’es-tiu. Sigui quina sigui la decisió que es prengui, pe-rò, s’hauria d’aprofitar per corregir la disfuncióque suposa que l’Estat espanyol no sigui a la zonahorària que li pertoca. Regal del franquisme.

PRESIDENT DE LA COMISSIÓ EUROPEA

DIRECTOR DE CATALUNYA RÀDIO

EL PUNT AVUIDISSABTE, 1 DE SETEMBRE DEL 2018 | Punt de Vista | 3

De reüllCarme Vinyoles

No oblidemVictoire

dvertia Elie Viesel, supervivent dels camps nazis,que el botxí sempre mata dues vegades, la segona

amb el silenci. Hi ha una dona que viu ara l’horror d’unapresó duríssima pel fet de treballar per la reconciliació i lajustícia després d’un genocidi. No és l’única defensoradels drets humans que paga un preu tan alt: d’altres,encara pitjor, ja no hi són. Però per ella, per la sevaintegritat personal i pels valors que representa, encaras’és a temps d’actuar i cal actuar. És Victoire Ingabire,(Kigali, 1968); part de la seva família va ser assassinada

per extremistes tutsis i hutus enaquella instigadíssima barbàrie queals noranta es va desfermar a la zonadels Grans Llacs –rica en minerals,recordem-ho– davant la indiferènciacòmplice de la comunitatinternacional. Exiliada a Holanda, vapromoure participatives sessions deDiàleg Inter-Ruandès: Barcelona

(2006), el Masnou (2008), Palma (2009), entre d’altresciutats europees. Les seves idees?: “El genocidi va serpossible per una política sistemàtica d’exclusió i demanipulació psicològica dels grups” o “Hutus, tutsis itwas tenim la responsabilitat de construir un país on ladiversitat cultural sigui un bé col·lectiu i no un pretext peral conflicte”. Amb aquesta convicció i coratge va tornar aRuanda per participar en les eleccions del 2010. Acusadade traïció pel règim de Kagame, encara no n’ha sortitlliure. No oblidem Victoire, perquè amb el nostre silenci elbotxí l’està enterrant en vida

A

Viu l’horrord’una presóduríssima pelfet de defensarel diàleg i lajustícia

http://epa.cat/c/oijv9t

Conseller delegat: Joan Vall i Clara.Direcció Comercial: Eva Negre i Maria Àngels Tau-lats (El Punt Avui), Eduard Villacé (Agències), JosepSánchez (L’Esportiu) i Elsa Romero. Webs i Siste-mes: Josep Madrenas (director), Joan Sarola (Siste-mes) i Ramon Buch (Disseny). Recursos Humans:Miquel Fuentes. Administració: Carme Bosch. Pro-ducció i Logística: Lluís Cama. Distribució: Con-cepció Casals.

Accedeix alscontinguts del webEdita: Hermes Comunicacions SA

http://www.elpuntavui.cat972 18 64 00Güell, 68. 17005. Girona

Director: Xevi Xirgo i Teixidor. Vicedirectors: Emili Gispert i Toni Muñoz. Directors adjunts: Joan Rueda, Miquel Riera,Xevi Sala i Ferran Espada.Caps de secció: Toni Brosa (Opinió), Anna Serrano i Carles Sabaté (Nacional), Anna Puig i Jordi Nadal (Comarques Giro-nines), Pilar Esteban (Europa-Món), Jaume Vidal i Xavier Castillón (Cultura), Montse Martínez (Apunts), Pere Gorgoll (Ne-crològiques), Marcela Topor (Catalonia Today), Montse Oliva (delegada a Madrid), Jordi Molins (Disseny), Quim Puigvert(Llengua), Jaume Batchellí (Producció) i Antoni Dalmau i David Brugué (Tancament).

Podràs gaudir per un dia delsavantatges del web amb aquestcodi QR o entrant a

1any

L’Assemblea Nacional Catalanaavisa que si no hi ha una granmobilització el procés arribarà“coix” a la fita del primerd’octubre.

10anys

20anys

Pedro Solbes utilitza en la sevaofensiva contra el finançamentarguments similars als del’advocat de l’Estat, que buidende contingut l’Estatut.

Wall Street perd més de 500punts, la segona caiguda mésgran de la història, per la pord’una complicació de les crisisde Rússia i el sud-est asiàtic.

Diada de rècord Embat a l’Estatut Es desplomaTal diacomavui fa...

EL PUNT AVUIDISSABTE, 1 DE SETEMBRE DEL 20184 | Punt de Vista |

emps era temps,una força política

nova irrompia ambforça en el panoramapolític espanyol, ambun discurs populista

de duresa contra la corrupció emboli-cat en la bandera. Liderat per RosaDíaz, UPyD semblava un partit cridata trencar amb el bipartidisme impe-rant a l’Estat des de la Transició, i atre-ia polítics i personalitats com ArcadiEspada, Albert Boadella o FernandoSavater. Va superar el milió de vots enles eleccions generals del 2011 i en leseuropees del 2012. Tanmateix, l’apari-ció de Podemos després del 15-M i latria de Ciudadanos per part de l’esta-blishment per fer-hi front van deixarUPyD sense espai. Les rates van co-mençar a fugir d’un vaixell que s’en-fonsaria molt ràpidament. Rosa Díezes radicalitzaria encara més per recu-perar terreny, però el remei resultà pit-jor que la malaltia.

El patró es repeteix. Després d’unascens fulgurant, i quan semblava cri-dat a reemplaçar Rajoy a La Moncloa,

Albert Rivera es troba sense espai iamb enquestes que pronostiquen unacaiguda molt pronunciada. Fa nomésvuit mesos, el diari El País es pregunta-va: “Serà Albert Rivera el pròxim presi-dent del govern?”, i afegia que “la vic-tòria catalana i la conjuntura col·lo-quen el líder de Ciudadanos en la posi-ció del gran salt”. Tanmateix, el triplemortal de Pedro Sánchez va erosionarde forma sobtada l’etiqueta de renova-ció i anticorrupció del partit d’Arrima-das i Girauta. És aleshores quan deci-deixen fer servir la mateixa recepta fa-llida de Rosa Díaz: la radicalització gro-tesca. L’analista de dades Joe Brew ex-plica que fins a la publicació del barò-metre del CIS que el 2 d’agost consta-tava la caiguda brusca de Ciudadanos,el compte oficial del partit a Twitter nohavia fet cap menció als llaços grocs. Apartir d’aquell moment, les piuladessobre el tema s’inicien i es disparen, iaixí començà una estratègia de comu-nicació que no fa res més que demos-trar la seva desesperació. El fantasmad’UPyD els amenaça de prop.

T

Full de rutaGermà Capdevila

El fantasmad’UPyD i Cs

Fins que el 2 d’agost el CIS vacomençar a constatar lacaiguda de Cs en les enquestesque el compte del partit aTwitter no va començar a parlardels llaços grocs

ranquil, em digué en Salvadorquan vaig anar a demanar-li quecom a president de la Diputació

de Girona ens donés un cop de mà perarranjar un pis que acabàvem de llogarcom a seu del nou Col·legi de Periodis-tes de Girona. No veig la manera de jus-tificar-ho com a despesa de l’organismeque presideixo, continuà, però tinc unacaixa secreta, que només conec jo, quefaig servir per a casos com aquest. Par-lem dels anys vuitanta, quan les asso-ciacions de la premsa de Catalunya vanpassar a convertir-se en el primer Col-legi de Periodistes de l’Estat espanyol.Gràcies a aquest ajut d’en Salvador và-rem poder aixecar una seu mínima-ment digna, que encara perdura i queha tingut una gran utilitat.

M’ATREVIRIA A DIR –I SÉ QUE ÉS MOLT FORTel que dic– que en Salvador Carrera ésla persona més equilibrada que he co-negut mai, i amb els meus quasi 80anys i per la meva feina n’he tractadamolta, de gent. La seva imatge ésd’aquelles que no s’esborren, en positiués clar, no el vaig veure mai córrer, mai,ni tampoc riure esbojarradament. Te-

T nia un somriure que donava pau, pre-nia decisions quan calia, i amb moltaseguretat, no es feia enrere fàcilment.Una de les altres grans virtuts que te-nia en Salvador era la seva senzillesa.Venia d’una banca, suposo que econò-micament era una persona molt sol-vent, i de ben segur amb diners sufi-cients per portar una vida podríem dirde ric. Quanta gent hem vist que amb elsuport dels diners han volgut aparèixercom uns grans “senyors”, comprant totallò que els interessava, sobretot el po-der. Va portar una vida política inten-sa, va ser alcalde de Ribes de Freser, vaser president de la Diputació de Giro-na, fou elegit per al Congrés dels Dipu-tats i també va estar al Senat. Ocupavallocs de responsabilitat, feia una feinade formigueta, com algú l’ha definit, norecordo que mai es barallés amb ningú,i això que en política és fàcil tenir dis-cussions amb gent que no són del teumateix parer. En el fons era una perso-na amb mentalitat de poble, portava,segons m’han explicat, una petita car-tolina a la butxaca, on anava apuntantels temes que tenia pendents. No recor-do que lluís mai d’aparells sofisticats.

Amb la seva cartolina a la butxaca ana-va que xutava, allí hi tenia apuntat totel que havia de fer, ja fossin collonades,com diria en Pla, o bé els grans temesd’alta política.

QUAN VA DEIXAR LA POLÍTICA, no es va tan-car a casa, va ser president del ConsellSocial de la Universitat de Girona. Hi vaentrar per treballar, podeu estar-ne se-gurs, no per deixar-se veure per tal quees parlés d’ell. Tenia amics, en Salva-dor? Segurament que sí, però em sem-bla que no gaires. Amb tot, podríem dirque tots els que el vam tractar habitual-ment ens consideràvem quelcom mésque coneguts o saludats. Una micad’amics sí que ho érem. I ens ho demos-trava amb el seu tracte exquisit.

LA SEVA DISCRECIÓ VA DURAR fins al finalde la seva vida. Era considerat el solterd’or. Es va casar amb la meva amiga Ire-ne Rigau. I en els darrers anys va des-aparèixer de l’escena pública, amb lamateixa serenor que en plena vitalitat.Descansa en pau, Salvador, amb la ma-teixa pau que et va acompanyar tota lavida.

Pep Collelldemont. Periodista

Salvador CarreraTribuna

“Tots contraColau”b Vivim una situació crítica, alnostre país i arreu. Hi ha tantde patiment, tantes injustíciesi tant desprestigi de la política–per la seva connivència ma-joritària amb els poderosos–,que destaquen els lideratgesforts de persones que vanmés enllà dels partits polítics ique han demostrat que sóncapaces de plantar cara aaquests poderosos. Els ano-menats “ajuntaments delcanvi” ens en donen diversosexemples, i segurament eld’Ada Colau és el més repre-sentatiu. Tothom sap que elsproblemes de grans ciutatscom Barcelona no s’arreglenen els tres anys que porta go-vernant, però és indiscutibleque s’ha iniciat una nova eta-pa de transformació a la ciutatque incideix ja en les condi-cions de vida de molta gent,tot i que necessita un segonmandat per acabar d’afrontar

els grans reptes pendents. Elproblema és que això generauna gran reacció en contra–per impedir-ho– de tots elslobbies que veuen amenaçatsels seus privilegis. Els propersmesos seran clau. Colau had’acabar el mandat aguantantles pressions dels poderososaliats polítics i mediàticsd’aquests lobbies, que hanoptat per un barroer “totscontra la Colau”. Segur que notot s’ha fet perfecte, però ésridícul culpabilitzar-la de tot.

Hi ha hagut un canvi real deprioritats (pels temes socials,els serveis públics, l’habitatge,les necessitats dels barris, elfeminisme...) i una manera defer diferent, començant perencapçalar un equip sense lli-gams amb les famílies més ri-ques de la ciutat i pel sou realque cobra, del qual dona unabona part a projectes socials.És la nova veu dels que nor-malment no tenen veu. Avuiaquest municipalisme és unagran palanca de canvi i una

esperança per a molta gent.XAVIER RIU SALABarcelona

Presos polítics il’AmicalMauthausenb M’ha disgustat el Sr. EnricGarriga, president de l’AmicalMauthausen, que a La Repú-blica del 25 d’agost diu: “Noens pronunciem [sobre elspresos catalans] perquè nos-altres entenem que el prespolític és aquell que està em-presonat sense cap motiu le-gal. Qui l’envia a la presó és ungovern, no un jutge, com és elcas dels actuals polítics cata-lans presos.” Senyor Garriga,vaig ser dos cops a la presódurant el franquisme i m’hivan enviar jutges, jutges delrègim, és clar. Com ara. I al Tri-bunal de Orden Público ana-ven amb toga, com ara. Tam-bé anaven amb toga els jutgesalemanys del 1933 al 1945. Totera molt legal, per exemple les

execucions. Ja va dir Montes-quieu que la més cruel tiraniaés l’embolcallada de llei i dejustícia.JORDI GILBerga (Berguedà)

Coses de l’idioma

b Enguany, tot i que el 155 hamigpartit la celebració del nai-xement del mestre PompeuFabra, el seny ordenador de lallengua catalana, els nostresacadèmics i professors de ca-talà haurien d’homenatjar-loesmerçant-se en bandejar elsmots espuris pues i buenuque repetidament sentim enels mitjans de comunicació.Doncs bé –pues buenu–, aveure si entre tots posem curaen parlar correctament la nos-tra llengua, altrament queda-rem empantanegats com enels temps del “català que araes parla” del comediògraf Se-rafí Pitarra...JORDI PAUSASParís

Les cartes adreçades a la Bústia han de portar les dades personals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número de telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin els mil caràcters d’extensió.El Punt Avui es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a bustia-catalunya@elpuntavui.cat

El lector escriu

| Punt de Vista | 5EL PUNT AVUIDISSABTE, 1 DE SETEMBRE DEL 2018

Quim Torra, PRESIDENT DE LA GENERALITAT

“Sempre ens trobareu en la via de l’obediència al poble deCatalunya, el diàleg, la convivència i la no-violència”

La frase del dia

“Catalanitatbàsica que nomésdeixa fora del cercleaquells que odienaquesta catalanitat ila voldrienexterminar en unaCatalunya del futur

ortem algunes setmanes deba-tent si el tema dels llaços grocs ésimportant, suficient, inútil. I Ri-

vera i Arrimadas ens n’acaben de donarla resposta. Per a certs objectius és i seràencara més important. Per a d’altres, ésinsuficient. La tallada de llaços i la mani-festació amb violència farcida d’energú-mens franquistes han provocat una ona-da de solidaritat que ha saltat més enllàdels Monegres i la Sénia. Això vol dir quemolts demòcrates, molts d’ells no inde-pendentistes, d’aquí o de fora, s’han can-sat d’aguantar les campanyes d’incitacióa l’odi de la dreta espanyolista i dels seusmètodes violents encoberts per la com-plicitat del directori policial i judicial queavui mana a Espanya. La togacràcia i laporracràcia han agafat el comanda-ment polític i marquen l’agenda d’un go-vern del PSOE tou i contradictori. Aixídoncs, en un dels cercles de complicitatamb possibilitats de ser més ampli, el dela lluita pels drets civils i contra la re-pressió política i ideològica, les accionssimbòliques dels llaços grocs han acabatfent efectiva aquesta ampliació, en laqual cal perseverar.En el camp antirepressiu hi ha, però,mancances. Hi ha una autèntica coordi-nació de les defenses dels ciutadansafectats per les accions policials o judi-cials prevaricadores? Si hi és no la conei-xem. Hi ha una caixa de solidaritat quees preocupi dels ciutadans anònims in-volucrats en processos d’acusacions po-lítiques? En comptes de demanar pure-sa ideològica a aquells intel·lectuals, ar-tistes o professionals que han denunciatla presó preventiva i les limitacions a lallibertat d’expressió, s’està fent prou peraglutinar-los i ampliar-los; per donar-losa ells el principal protagonisme en el cer-cle ampli de la defensa de les llibertats?Per sota del cercle de la defensa delsdrets civils n’hi ha de més amplis encara.L’un, el de la catalanitat bàsica. El defi-neix prou bé la darrera campanya de Pla-taforma per la Llengua, que és capaç de

P sumar gent que no es pronuncia política-ment o que és oposada a favor de consi-derar el català una llengua imprescindi-ble en la configuració de la nova identifi-cació que han de compartir la immensamajoria dels ciutadans que han nascut ohan decidit viure a Catalunya. Catalani-tat bàsica que només deixa fora del cer-cle aquells que odien aquesta catalanitati la voldrien exterminar en una Catalu-nya del futur com és el cas de la cúpula deCs i PP acompanyats de tota la parafer-nàlia ultranacionalista espanyola.Hi ha un cercle bàsic de drets socials, deprosperitat i de seguretat que uneix to-tes les classes populars catalanes siguinespanyolistes o republicanes. En tot casen aquest cercle potser toca, a partir deproblemes concrets, trobar espais dediàleg sense prejudicis polítics quen’analitzin les causes i en proposin solu-cions des de la societat catalana.Estic convençut que si s’accepta la no in-terferència de les institucions de l’Estatni de la Generalitat en un primer mo-ment, es poden arribar a conclusionscompartides de com solucionar els pro-blemes. Només la intoxicació ideològicai nacionalista pot evitar un diàleg fructí-fer que acosti tota la població que hi par-

ticipi a vies emancipadores. I l’emanci-pació de veritat es fa sempre contra lesoligarquies. I si bé n’hi ha de locals, totssabem com els grans poders oligàrquicsestan vinculats a l’Estat.Observant ara d’altres cercles socialsmés restringits que el de la defensa delsdrets civils, hi trobem el de la poblaciómés polititzada que ha arribat a la con-clusió que, si més no, el règim monàr-quic del 78 no dona més de si per a millo-rar la qualitat democràtica. Aquí hi haels republicans i antifranquistes de totsels pelatges, una part dels quals a casanostra no són pas independentistes. Iaquí hi hauria d’haver bona part delselectors d’esquerra espanyols. Per aixòPodemos hauria de mirar de no girarl’esquena a les bases electorals de la peri-fèria peninsular, que és on té la força i onhi ha més sentiment antimonàrquic, iactivar el combat obert per la/les Repú-blica/ques.Si en cadascun d’aquests cercles s’ana-litzés desapassionadament com feravançar les posicions democràtiques,socials i populars, descobririen que en-front hi ha no només un règim del 78, si-nó un Estat de fonaments oligàrquics onmana un capitalisme extractiu aliat del’alta burocràcia, amb un control asfi-xiant de l’opinió pública per un oligopolimediàtic i amb uns aparells d’ADN fran-quista com el judicial i el policial que po-sen a les cúpules inquisidors i depuren iexpulsen els professionals demòcratesque gosen denunciar aquesta anomalia.Serem capaços davant d’un Estat oligàr-quic i que violenta lleis i persones, des decada cercle bastir estratègies no violen-tes actives que complementin campa-nyes com la dels llaços grocs? Estratè-gies que canalitzin energies que es per-den en autolesions? O posant totes lesexpectatives a exigir i delegar a institu-cions febles com la Generalitat subalter-na que emprenguin combats que no elspertoquen i ruptures que en solitari se-gur que no faran?

Josep Huguet

Els cerclesTribuna

SísifJordiSoler

om a Bordeus. Es-tem acabant de

sopar en un restau-rant. Per a mi menjarformatge de postres

és com si m’obliguessin a resar el pa-renostre a l’inrevés. Sort n’hi ha del vi idel sensacional enòleg que galvanitzael sopar en una taula massa (poc éssempre massa, en aquest cas) pobla-da de professors, i, per tant, propensaa caure en el parany de parlar de peda-gogia sense aplicar-se aquell punt d’in-flexió rebel en què la teoria reconeixl’excés de teoria. De cop, emergidad’entre la marea de taules veïnes, unaminyoneta preciosa, d’uns vuit anys,es palplanta davant meu amb un pa-per a les mans i em pregunta: “Ets enLluís Muntada?”. (Dissortadament) “Sí,guapíssima! A què dec el goig?” –lidic–. “Els meus pares m’han dit quehauries de passar aquest examen”–contesta la noieta que té dos estanysblaus als ulls i uns cabells que dibuixenondes–. Amb la mirada busco els seuspares. Els descobreixo, somrient-nosdes d’una taula del restaurant. Deumetres de distància dansen amb elsvint anys que fa que vaig tenir l’Alba ien Jose d’alumnes. L’examen. “Jo diréuna frase i tu has d’acabar-la, eh!”.“D’acord, senyoreta!”. “Mai-no-et-ba-nyaràs-dues-vegades...” –comença allegir–. I jo: “a la mateixa banyera!” (He-ràclit). “Pen-so, a-les-hores...”. “Existei-xo!” (Descartes). “La-llei-moral-al-meu-cor...”. “I el cel estelat sobre la meva tes-ta!” (Kant). “No-no!”, –em corregeix–:“sobre-el-meu-cap”. “I ja l’última: “To-tes-les-coses-perseveren”...”. (Spinoza,amic!): “en el seu ésser!”. La noietapuntua l’examen. He tret un 8 sobre 10.Totes les coses perseveren en el seu és-ser. Li demano el paper per escriure-hiun altre pensament, de regal per alsseus pares. És de Plató: “El temps és laimatge mòbil de l’eternitat.”

Comença el nou curs escolar. Vingaamunt!

S

De set en setLluís Muntada

Bordeus

EL PUNT AVUIDISSABTE, 1 DE SETEMBRE DEL 20186 |

L’alcaldessa deBarcelona demanaa Torra que governii als partits querebaixin la tensió

El Suprem no harespost a les sevespeticions malgrathaver declarat hàbiltot el mes d’agost

Els presospolíticsdenuncienindefensió

Colau noassistirà a lamanifestacióde la DiadaNacional

L’article 155 era el botónuclear que els pares de laConstitució van copiar dela llei de Bonn del 1949 perno haver de ser utilitzatmai, però desprecintar-loa l’octubre ha tingut perals seus valedors l’efectenou de poder atemoriramb un mer recordatori.Davant la represa del curspolític que a Catalunyavindrà marcat per la Diadai pel primer aniversari del’1-O, el president espa-nyol, Pedro Sánchez, sos-té que “en cap moment”s’ha plantejat aplicar unnou 155, però, al mateixtemps, alerta el presidentQuim Torra que “ja sap onporta” el desacatament i elretorn a la via unilateral i lireprotxa parlar només al’independentisme, que és“una minoria”.

Tot i que a La Moncloa jano hi ha Mariano Rajoy, elSenat no ha canviat i el PPhi continua tenint la majo-ria absoluta que el 155 ex-igeix, i Pablo Casado ja haofert al president els seusvots –Ciutadans també,però és irrellevant, perquèté només tres senadors– sivol iniciar el requerimentprevi que activa la suspen-sió de l’autogovern. Des deColòmbia i ahir de nou desde Costa Rica, Sánchez nocita mai explícitament el155, però l’article del botónuclear està latent en elsmissatges que envia a laGeneralitat. “Nosaltresadvertim perquè ja es varecórrer aquest camí l’anypassat, advertim simple-ment de quines son lesconseqüències de tornar ala unilateralisme, de tor-nar a trencar la legalitat”,

va reiterar ahir des de SanJosé en una compareixen-ça amb el president de Cos-ta Rica, Carlos Alvarado.

“Crisi de convivència”En una setmana àlgida alvoltant dels llaços grocs,Sánchez va rescatar el seudiagnòstic que Catalunyaviu una “crisi de convivèn-cia”, una expressió que ellhavia fet seva el 2016, queell va desterrar més tardquan Carles Puigdemont liho va retreure i que ara denou recupera. El retretque Sánchez fa a Torra ésel fet d’adreçar-se nomésals independentistes, que,segons ell, no són majoria.“A Torra li diria que obriun diàleg entre catalans,Catalunya ha de parlaramb Catalunya. Torra úni-cament es dirigeix a unapart, a una minoria majo-ritària, però no a la majo-ria. La majoria s’ubica enl’autogovern, no en la in-dependència”, va esgrimirel president espanyol. Laconcreció del que Sánchezvol com a solució a Catalu-nya l’oferia la portaveu,Isabel Celaá. “No accep-

tem un referèndum. Unaaltra qüestió és que volemtreballar per l’acord sobrel’Estatut i aquest és el quees podria votar”, va dir laportaveu. El més concretque va dir Sánchez és que“dins la Constitució hi haun espai enorme” per solu-cionar al conflicte.

Des de Perpinyà, on vainaugurar l’exposició 55urnes per a la llibertat, elpresident Torra va instarSánchez a exposar “d’unavegada per sempre” la se-va proposta per a Catalu-nya, en lloc d’“amenaçaramb l’article 155”. OnSánchez veu el perill dedesobeir i rebobinar a l’oc-tubre del 2017, Torra hiveu un punt de partida queneix l’1-O. “Almenys con-fio que en la pròxima re-unió a l’octubre se’ns ex-pressi quin és el seu pro-jecte per a Catalunya, te-nint en compte que venimd’un referèndum d’auto-determinació i d’una de-claració política d’inde-pendència. Aquest és elpunt de partida que nosal-tres posem sobre la taula”,va advertir. Torra, a més,

va fer saber a Sánchez queel trobarà “en la via d’obe-diència al poble de Catalu-nya, el diàleg, la convivèn-cia i la no-violència”.

Per sota de l’escalada dedeclaracions i l’amenaçavelada de reeditar el 155,Sánchez i Torra estan de-terminats a celebrar unasegona reunió a Barcelonaa l’octubre que continuï eldesglaç iniciat el 9 de ju-liol. Si bé des de Costa Ricael president espanyol vaubicar la cita “abans d’aca-bar l’any”, les dues partsno posen en dubte que lacita se celebri a pesar delque a Madrid es batejacom a “tardor calenta”.Sánchez, de fet, va presu-mir d’exemplificar el com-

promís del govern d’Espa-nya amb els catalans” tantacudint a la cita amb Torraa Barcelona com desloca-litzant el Consell de Minis-tres de Madrid per cele-brar-lo un divendresd’aquest any per primeravegada a la Ciutat Comtal.

Durant una visita a laSegarra, la consellera dePresidència, Elsa Artadi,es va referir a aquests ges-tos i va exigir a Sánchez“més fets, més accions imenys paraules i taran-nà”, a més de receptar“més pausa” i “pensar unamica més en solucions po-lítiques per a una situaciópolítica”. Justament, Ar-tadi es va reunir .es va re-unir dimecres a Madrid en

secret amb la vicepresi-denta del govern espanyol,Carmen Calvo. La trobadava ser de treball intern.

Bilateral i llaços grocsUna de les primeres citesdel curs i prèvia a la Diadaserà la Junta de Seguretatque aplegarà dijous que veel conseller d’Interior, Mi-quel Buch, i el ministre delram, Fernando Grande-Marlaska, amb els llaçosgrocs a l’ordre del dia per-què així ho ha imposat elgovern espanyol. Desd’Olot, el conseller Buchva afirmar que no s’oposaa parlar de la polèmica delsllaços grocs en la Junta deSeguretat, tot i considerarque “no és l’espai idoni”.

Sota l’ombra de l’arTO Sánchez no es planteja aplicar-lo però adverteix Torra que“ja sap on porta” la via unilateral FET Mantenen la cita al’octubre XOC El líder espanyol li retreu “parlar a la minoria” iofereix votar un Estatut i el president “obeirà el poble català”

David PortabellaMADRID — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“Ens trobarà en la viad’obediència al poblede Catalunya, eldiàleg, la convivència ila no-violència”Quim TorraPRESIDENT DE LA GENERALITAT

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“Només advertim deles conseqüències del’unilateralisme, ja queaquest camí ja es varecórrer l’any passat”Pedro SánchezPRESIDENT ESPANYOL

“Que Sánchez exposid’una vegada persempre la propostaper a Catalunya en llocd’amenaçar ambl’article 155”

“Torra es dirigeix a laminoria majoritària ino a una majoria. Lamajoria s’ubica enl’autogovern i no en laindependència”

Sánchez ambel presidentde Costa Rica,CarlosAlvarado ■

J. GUILLÉN / EFE

| Nacional | 7EL PUNT AVUIDISSABTE, 1 DE SETEMBRE DEL 2018

El dia 4L’APUNT dents, l’acord entre JxCat i ERC per aplicar la suspen-

sió decretada pel jutge Llarena als diputats en presópreventiva Junqueras, Romeva, Sànchez, Rull i Turull, ia l’exili Puigdemont i Comín. El primer ple no serà finsa l’octubre, amb el debat de política general, però mal-grat aquesta escassa activitat, dimarts que ve s’en-cendran els motors. Veurem si hi ha rodes per moure.Emma Ansola

El dia 4 de setembre queda assenyalat en vermell coml’inici del nou curs polític. A la ja anunciada conferèn-cia del president de la Generalitat, Quim Torra, que tin-drà lloc a la tarda, s’hi ha afegit ara la reobertura delParlament. Aquest dia, a les deu del matí, hi ha previs-ta una nova reunió dels membres de la mesa i la juntade portaveus en sessió ordinària. Entre els temes pen-

El president Quim Torrava ser ahir a la Catalunyadel Nord per assistir a lainauguració de l’exposició55 urnes per la llibertat,organitzada pel Comitède Solidaritat Catalana.La mostra, una interven-ció d’artistes plàstics fetaamb el material de les ur-nes que van servir per alreferèndum de l’1-O a laCatalunya del Nord, espot veure a la localitat dePerpinyà coincidint ambla 28a exposició Visa pourl’Image de fotoperiodisme.

A Perpinyà, on va arri-bar després de visitar laBressola de Sant Galdric,el president de la Genera-litat va ser rebut per l’alcal-de del municipi, Jean-MarcPujol, amb un llaç groc a lasolapa. L’alcalde de Perpi-nyà va lliurar al presidentTorra la medalla d’or de laciutat, que va oferir als pre-sos polítics. El gest de Pujolcontrasta amb la seva ne-gativa fa dos mesos a trac-

tar el conflicte català. Ahir,en canvi, Pujol fins i tot valliurar el manifest de su-port a la llibertat dels pre-sos polítics, que ha estatsignat per alcaldes de di-versos municipis de la Ca-talunya del Nord i que ahirfinalment portava incor-porada la signatura delrepresentant de Perpinyà.Un suport que el mateixedil havia denegat al juny,quan altres alcaldes de lazona van iniciar la recolli-da de suports per exigirl’alliberament i el retorn

dels polítics “exiliats” i elrespecte per les “llibertatsfonamentals” dels ciuta-dans de Catalunya. Alsmunicipis del Pertús, Ba-nyuls, Argelers, Prats deMolló, Font-romeu i Vila-franca de Conflent, s’hiafegeix ara Perpinyà, i jasón cent els alcaldes quedemanen posar fi a la “re-pressió” contra els repre-sentants “legítims” del po-ble i de l’anterior govern dela Generalitat, “empreso-nats o a l’exili per opinionspolítiques”. ■

a L’alcalde de Perpinyà rep el president Torra amb el llaçgroc i signa el manifest de suport, que ja té cent signatures

La Catalunya del Nordreclama la llibertatdels presos polítics

RedaccióBARCELONA

El Punt Avui publicarà demàel contingut d’una conversaque el director del diari, XeviXirgo, va mantenir amb elspresidents Carles Puigde-mont i Quim Torra a Brussel-les. La conversa també es po-drà veure i escoltar demà a ElPunt Avui TV a les 13.30, a les18 i a les 22 hores. El diari re-uneix per primer cop els dosúltims presidents de la Gene-

El president Torra rep la medalla d’or de mans de l’alcalde de Perpinyà ■ EFE

ralitat en una mateixa entre-vista, en què repassen juntsla situació del país i analitzenla tardor que s’atansa ambdates cabdals com l’Onzede Setembre, l’aniversari del’1-O, la celebració del judicicontra els membres de l’an-terior govern en presó pre-ventiva i l’intent d’aprovarels pressupostos amb laCUP i els comuns.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Puigdemont i Torra, demà al diari

Per Buch, tant la col·loca-ció de llaços com la seva re-tirada per part de brigadesciutadanes convocadesper Ciutadans son un aferde convivència que “nos’ha de tractar en una tau-la policial” sinó en altresàmbits com ara les taulessocials. El conseller d’Inte-rior va fer una crida a laciutadania perquè, en casde possibles discussionspels llaços en espais pú-blics, s’avisi els Mossosperquè facin de mediadorsi s’eviti així que “ningús’enfronti amb ningú”. LaMoncloa ha agraït que el lí-der del PP, Pablo Casado,renunciï a portar la tensióal carrer com fa Albert Ri-vera en aquest front. ■

rticle 155

Ahir, l’endemà de la comuni-cació del Ministeri de Justíciaque ha contractat el bufetbelga Liedekerke per defen-sar el jutge Pablo Llarena aBèlgica davant la demandacivil de Carles Puigdemont,es va conèixer la identitat del’advocat que portarà el cas.L’advocat a qui tots els con-tribuents de l’Estat pagaran545.000 euros és HakimBoularbah, de 45 anys.

Especialista en dret privati dret processal civil i alhoraprofessor a la Universitat deLieja, el lletrat té la doble na-cionalitat marroquina i belga iés soci al bufet Liedekerke. La

direcció del cas en què el go-vern de Sánchez uneix l’Estati la persona de Llarena conti-nua sent de l’advocacia del’Estat, però la llei 52/1997d’assistència jurídica a l’Estati institucions públiques nopreveu la intervenció d’advo-cats de l’Estat davant els tri-bunals ordinaris estrangers.La paradoxa del dispendi demig milió d’euros públics enla defensa de Llarena pel queell va dir en un acte privat i re-munerat el febrer a Oviedo ésque és un procés que el jutgeestà decidit a boicotejar noacudint a la citació de di-marts que ve a Brussel·les.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Boularbah, l’advocat del mig milió

EL PUNT AVUIDISSABTE, 1 DE SETEMBRE DEL 20188 | Nacional |

L’alcaldessa de Barcelona,Ada Colau, va fer públicahir que no assistirà a lamanifestació de la Diadaorganitzada per l’ANC iÒmnium perquè no sesent “cridada a partici-par”, ja que considera queés una convocatòria in-equívocament “indepen-dentista” i que, a més, de-fensa “la via unilateral”,amb la qual no estàd’acord. Hi va afegir, però,

que, com a cap del governmunicipal, participarà entots els actes oficials queorganitzaran tant el con-sistori com la Generalitat,com ara l’ofrena floral almonument de Rafael Ca-sanova, i que el consistoritambé “col·laborarà en lapart de la mobilització ciu-tadana perquè es pugui ce-lebrar amb èxit”.

Més enllà de la Diada, ianalitzant el context polí-tic general aprofitant unaentrevista a RAC1, les re-ferències a la polèmica so-bre els llaços grocs van serinexcusables. “Són un fetde llibertat d’expressió–va opinar l’alcaldessa–, lagent els pot portar, penjarllaços o pancartes, però el

que ens hem de preguntarsón les causes i buscar so-lucions polítiques a aques-ta situació d’excepcionali-tat política.” Dit això, vaadmetre que “a ningú liagrada que l’espai públicestigui monopolitzat perun color o una expressiópolítica” i també va dema-nar que no es col·loquiaquesta simbologia deplàstic en boscos i parcs dela ciutat “perquè no és bomediambientalment”.

La Colau més crítica esva poder veure quan vaapel·lar a “a partits comCiutadans que no vinguina incendiar els carrers,perquè és clar que una ve-gada que hem fet fora elPP i entre tots hem rebai-

xat la situació de conflicte ihem començat a parlar dediàleg, Ciutadans ha tro-bat que no tenia cap paperperquè viu del conflicte aCatalunya i busca crear-loen comptes de calmar lesaigües”. També va ser es-pecialment contundent a

l’hora de condemnar qual-sevol mena d’agressió “si-gui del color que sigui”:“No les tolerarem i cap potquedar impune.”

En clau de política mu-nicipal, la líder dels co-muns també es va referir ala més que possible candi-

datura de Manuel Vallsper Cs. “No sabem quinmodel de ciutat vol perquèno ha viscut aquí, fa moltsanys que és a França, i éssorprenent que vulgui sercandidat a l’alcaldia d’unaciutat que no coneix ni haviscut” va reblar. ■

a L’alcaldessa deBarcelona empara elsllaços grocs dins lallibertat d’expressió

RedaccióBARCELONA

Colau no anirà a la Diadai insta a rebaixar la tensió

L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, durant una entrevista a aquest diari al juny ■ A. PUIG

El penalista Jordi Pina,defensor dels diputats deJxCat empresonats JordiSànchez, Jordi Rull i JosepTurull, va denunciar ahiruna nova situació d’“inde-fensió” dels seus represen-tats, ja que el Tribunal Su-prem ha estat inoperatiutot l’agost, malgrat que lasala penal, de maneraexcepcional, va habilitaraquest mes estival per ac-celerar la causa contraels independentistes al·le-gant que alguns d’ells es-tan en presó preventiva.En concret, l’1 d’agost pas-sat Pina va enviar al Su-prem un escrit de súplicaen què li demanava la lli-bertat provisional dels po-lítics, i encara espera res-posta. Tampoc ha funcio-nat el web de consulta del’alt tribunal, indica.

La sala penal del Su-prem va dictar l’11 de ju-liol passat una resolucióen què habilitava el mesd’agost per donar “la mà-

xima celeritat” a la causaper garantir els drets d’al-guns dels processats, enpresó preventiva ja fa deumesos en el cas de JordiSànchez i el presidentd’Òmnium, Jordi Cuixart.La mesura va enutjar els

advocats defensors perquèasseguren que el magistratPablo Llarena va prémerl’accelerador per tancar lainstrucció de la causa, totdenegant-los proves i testi-monis, que ara sol·licita-ran per al judici.

Pel que fa a la situaciódels nou presos polítics,els seus defensors en vantornar a demanar la lliber-tat a la sala del Suprem,quan Llarena els la va de-negar per enèsima vegada.La sala del Suprem tam-

poc va canviar cap coma,i el 26 de juliol passat–quan ja feia prop d’unmes que els presos políticseren en centres peniten-ciaris catalans– va negar-los la llibertat adduint riscde fugida per la proximitat

del judici. Pina va presen-tar un escrit de súplica ala mateixa sala del Su-prem perquè alliberésSànchez, Rull i Turull, pe-rò ahir va denunciar queencara espera la respostade l’alt tribunal espanyol,que suposadament treba-llava a l’agost.

L’equip de Pina tambés’ha trobat amb traves almateix Suprem, a Madrid,i demana canvis al tribu-nal. El penalista exposaque el Suprem va habilitarun web perquè els lletratspoguessin presentar i re-bre documentació, un sis-tema que asseguren queno ha funcionat.

L’advocat va rebre el 27d’agost la notificació de lesdiligències d’ordenació dela causa, un tràmit amb elqual les parts tenen accésa les resolucions i als infor-mes originals i, després deconsultar-los, es demananova prova, o se sol·licital’obertura del judici oral ol’arxivament. Amb aquesttràmit, es donaven deudies a les defenses per con-testar. La defensa de Sàn-chez, Rull i Turull exposaque la secretaria judicialno els ha resolt el problemani anant personalment alSuprem, a Madrid, i quese’ls ha argumentat que“els oficials de la causa es-tan de vacances fins al 3 desetembre”. Davant aques-ta nova indefensió, dema-na al tribunal que suspen-gui el termini de consulta oque l’allargui. ■

Mayte PiulachsBARCELONA

a El tribunal, de manera excepcional, va habilitar aquest mes estival per agilitzar la causa contraels independentistes a Sànchez, Rull i Turull asseguren que no els ha respost la petició de llibertat

Els presos polítics denuncienun Suprem aturat tot l’agost

Concentració a la presó de Lledoners per demanar la llibertat dels polítics catalans ■ JUANMA RAMOS