Dia del Col·legiHomenatgea les Juntes

Consell editorial: Jordi Català, Miquel Darnés,Manel Gastó, Montse Grau, Santiago Montaner,Agustí Morera, Joan Ribó

Direcció: Manel Gastó

Coordinació: Patricia Serrano

Assessor de comunicació: Miquel Darnés

Col.laboracions en aquest número:Jordi Barril, Rafael Cabeza, Jordi Castañeda,Pedro Correa, Jordi Garriga, Jordi Goula,Tamara G. Cisneros, Infonomia, Instalaciones yTécnicas del Confort, Joan-Marc Passada, AlbertPunsola, Isaías P. Santamaría (Normativa)

Correcció lingüística: L’Apòstrof

Disseny gràfic i maquetació:Estudi Freixes-El Petit Estudi

Fotografies: Attic, Canetti Fotografia,Marc Javierre, Medicus Mundi Catalunya,Parlament, Ruca, Lourdes Segade

Publicitat: Àrea comercial (Ricard Piqué)Passeig de Gràcia, 50, 5è - 08007 Barcelonarpique@cetib.org Tel.: 932 72 54 30

Fotomecànica, impressió i enquadernació:Sprint Copy, SL

Edita: Col.legi d’Enginyers Tècnics Industrials de BarcelonaConsell de Cent, 365 - 08009 BarcelonaTel.: 934 96 14 20 Fax: 932 15 20 81theknos@cetib.org

DL: B-35390-67

ISBN: 1137-0017

© CETIBEls criteris exposats en els articles signats sónd’exclusiva responsabilitat dels autors i norepresenten necessàriament l’opinió del Col.legi.

Aquesta publicació utilitza paper estucat brillant ecològicde 90 g. i estucat brillant de 125 g. amb laminat

TheknosNúm. 121. Juny de 2008

En Portada

28

22

24

ARXI

U

Climatització i confort

SUMARI

26 38EDITORIAL_05La ciència dels números

OBSERVATORI_07I en vindran 50 més

OPINIÓ_08Deu anys amb l’euro

INFORMACIÓ COL.LEGIAL_09

DIA DEL COL·LEGI_16

COMISSIÓ DEL MES_19Comissió de Vinculats a Empresa

RETRAT PROFESSIONAL_22Alejandro Nasarre

SOSTENIBILITAT_24Enfrontats a la famMés que una facturaLa dadaL’aigua, l’energia de la societat

ENTREVISTA_38Manuel Campo Vidal, enginyer tècnic i periodista

INNOVACIÓ_42Micromàquines i ciborgs

ARTICLE TÈCNIC_44La marca de frenada en la reconstrucció d’accidents de trànsit

RESPONSABILITAT SOCIALCORPORATIVA_48Medicus Mundi Catalunya

CULTURA_49Attic, Fira d’Invents i d’Idees de Vilanova i la Geltrú

NORMATIVA_50

THEK

NO

S·N

úm. 1

21 J

UN

Y de

200

8

5

Un capicua és un nombre que no varia sise n’inverteixen les xifres. Capicua és als números el quepalíndrom a les lletres. “Tramaran anar a Mart” o “Cullarròs a la sorra Lluc”. Als capicues se’ls suposa bona sort.Col·leccionistes de bitllets i jugadors de loteria busquen laxifra que pot llegir-se del dret o de l’inrevés. L’últim anycapicua va ser el 2002 i no en tornarem a viure un altre finsal 2112. El 20 de febrer d’aquell 2002 hi va haver qui vaencendre les alarmes anunciant terribles cataclismes, va serel darrer dia capicua (20-02-2002).

La loteria de Nadal sorteja els números entre el 00000 iel 65999. En total hi ha 660 capicues i la probabilitat quela grossa recaigui en un capicua és de l’1%. A la Viquipè-dia, font inesgotable de curiositats, expliquen que la con-jectura capicua diu que si a un nombre natural se li sumael seu capicua, després de diferents passos repetint el pro-cés, s’obté un altre nombre capicua. Així, si al 35 li sumemel 53 obtenim el 88. En el cas del 96 el procés és més llarg:96 + 69 = 165; 165 + 561 = 726; 726 + 627 = 1353; 1353+ 3531 = 4884. Si ens fixem en el 89 hauríem de fer 24 pas-sos per arribar al capicua 8.813.200.023.188. Les matemà-tiques tenen aquestes coses. Són la ciència més exacta i mai–mai– fallen.

El gos d’en Tintín té un nom que és capicua Milú(1001). Però en el francès original el nom és Milou i la xifraes pronuncia [milœ]. Les lletres tenen aquestes coses. Nosón mai –mai– exactes.

El 121 és un capicua més, que en aquest cas coincideix

amb el número de portada d’aquest Theknos. No s’editavaun Theknos capicua des del juliol de 2006. Fa exactament22 Theknos. 22, un número que casualment també és capi-cua. En aquella ocasió estava dedicat a les motos i aquestcop l’En portada parla de sòls radiants.

El sòl radiant és una tecnologia que ja s’usava en laRoma clàssica. Ells l’anomenaven hipocaust. S’utilitzavasobretot en les termes i en les cases de les famílies benes-tants. El funcionament d’aquella tecnologia no era gairediferent dels actuals sòls radiants. A l’exterior de l’edificis’hi construïa un forn i l’aire calent que produïa es condu-ïa per canalitzacions que recorrien el sòl de l’habitatge. Elperfeccionament de la tècnica ha dut als actuals sòlsradiants, que escalfen a l’hivern i refresquen a l’estiu. El sis-tema destaca pel confort i l’estalvi d’energia que suposa res-pecte d’altres sistemes de climatització.

En les pàgines d’aquesta revista capicua també es fabalanç d’InstalMat, el primer Saló Integral de Materials pera Instal·lacions. El Col·legi hi va col·laborar, tant en la difu-sió de l’esdeveniment com en les jornades tècniquesparal·leles. La primera experiència de Fira de Barcelonacentrada en el sector de les instal·lacions ha tingut una aco-llida molt bona per part d’empreses i professionals. La firava rebre més de 12.000 visitants i va comptar amb la parti-cipació de quasi 200 expositors. Des de l’organització, jas’ha anunciat una segona edició per al maig del 2010.

Fins al maig de 2009 no tornarem a tenir un Theknoscapicua. No falta gaire: onze mesos. 11.

La ciència dels números

EDITORIAL

E l passat 30 de maig vam celebrar el Dia de Col·legi, data enquè reconeixem públicament els companys i companyes que han estat fidels ala nostra estimada institució durant els darrers 25 i 50 anys. Tant per a uns comper als altres són molts anys dedicats a l’enginyeria tècnica industrial, per tantés just que la gran família que forma el CETIB manifesti públicament el seuagraïment a l’esforç i esperit de companyonia, participació i col·laboraciódemostrat any rere any.

Tots som coneixedors que enguany celebrem les noces d’or del Col·legi, encaraque la nostra professió ve de molt més lluny i anys abans ja existia una associació.Però va ser un 1 de maig de 1958 quan uns quants centenars de companys quecomponien l’Associació de Perits Industrials de Catalunya i Balears van transfor-mar-se en Col·legi Professional. Des d’aleshores la gran família que formem elsenginyers tècnics industrials no ha parat de créixer. Dels pocs centenars d’aquellaèpoca, fins a arribar als milers d’ara. Ara bé, la nostra família no és una família qual-sevol, sinó que és una família envejada per molts, enveja sana, però enveja. I perquè dic envejada? Doncs, perquè una de les coses que provoca més gelosia iadmiració a la vegada entre els humans és l’esperit de superació, el fet d’assolirreptes difícils, el fet de sortir amb un cert desavantatge inicial i acabar la cursaen els llocs d’honor. Perquè la nostra família no ha gaudit d’antuvi d’un lloc pri-vilegiat en la societat, ni per tradició ni per herència. Al contrari que altres famí-lies, nosaltres hem hagut de lluitar de valent per ocupar el nostre espai, que cadavegada és més important i reconegut.

Atesa l’efemèride i l’avinentesa, des de laJunta de Govern vam creure pertinent apro-fitar l’ocasió per fer un reconeixement exprésa tots i cadascun dels exmembres de les dife-rents Juntes de Govern que durant aquestsmig segle han dut el timó del Col·legi. Desegur que tots ells han sacrificat i destinatmolt del seu temps per al Col·legi i s’han hagut d’enfrontar a problemes i rep-tes, deixant de banda en moltes ocasions altres obligacions. Deixeu-me ambaquestes quatre línies agrair-los un cop més llur dedicació, ja que el CETIB éscom és gracies als encerts de tots plegats. Potser també hi ha hagut algun desen-cert, perquè fer coses sempre comporta el risc d’equivocar-se. Però de ben segurque els primers superen els segons amb escreix.

I ara, precisament, quan una altra vegada ens trobem a les portes d’un nou can-vi a causa de la reestructuració motivada per l’EEES i les noves titulacionsd’Enginyeria de Grau que s’esdevindran, és quan més que mai hem d’anar tots auna, afrontant plegats els reptes que es plantegen. La història és cíclica, i des delsenginyers de segona passant pels directors d’empresa, perits industrials, fins als actu-als enginyers tècnics industrials, la nostra professió ha hagut d’afrontar reptes ineguits. Malgrat tota mena d’entrebancs, ha crescut, s’ha consolidat, té un lloc reco-negut en la nostra societat i hi ha col·laborat amb il·lusió, rigor i professionalitat.Confiem que els nostres successors de 2058 celebrin el centenari amb una institu-ció encara molt més forta i vigorosa, i ens recordin amb un xic de nostàlgia, emu-lant i modificant la que ha esdevingut a hores d’ara ja típica frase de la música delrock and roll tot dient: “Aquells vells enginyers tècnics industrials que mai moren”.

Joan a Ribó I Degà ribo@cetib.cat

OBSERVATORI

THEK

NO

S·N

úm. 1

21 J

UN

Y de

200

8

7

I en vindran 50 més

El dia 2 de juny de 1998,els dirigents de la Unió Europa vanprendre la decisió històrica d’introduirl’euro l’1 de gener de 1999, amb la par-ticipació d’onze països entre els quals hihauria Espanya. Al mateix moment,van crear el Banc Central Europeu,amb efectes retroactius d’un dia abans,per substituir els onze bancs centrals iprendre a les seves mans les regnes de lapolítica monetària de la zona euro.Després de moltes discussions sobrequina havia de ser la paritat adient ambel dòlar, va sortir al voltant del canvi 1euro = 1,17 dòlars. Deu anys després,320 milions d’europeus –més que lapoblació dels Estats Units– de 15països el fem servir i gaudim dels avan-tatges que ha aportat el mercat únic.

Era lògic que en una data tan asse-nyalada la Comissió Europea fes unbalanç exhaustiu de l’esdeveniment; elpodeu trobar (només en anglès) ahtpp://ec.europa.eu/economy_finance/emu10/reports_en.htm.

Bé, i què diu l’informe? Com erad’imaginar, és encens pur. En moltescoses té raó, però en d’altres, potser licaldria pecar una mica menys de cofo-isme. Així, per exemple, té raó quanassegura que l’euro ha ajudat a rebaixarles taxes d’interès, passant-les a un 5%de mitjana en lloc del 9% dels anysnoranta. Això ha afavorit la inversiópública i privada que ha arribat al 22%del PIB, una taxa mai assolida abans.També ha estimulat el comerç intern,en desaparèixer els costos i riscos decanvi entre les monedes, passant del25% del PIB al 33%. La nova discipli-na ha millorat els dèficit públics quehan assolit la mitjana del 0,4% del PIB,quan als 80 i 90 eren del 4% i avui ésuna moneda sòlida, buscada per tercerspaïsos com a reserva oficial, i represen-ta el 25% del total, la segona desprésdel dòlar.

Pel que fa a Espanya, hem de dir

que hem tingut molta sort, si més no,perquè en temps de turbulències comels que estem passant, amb la inflaciógairebé més alta de l’eurozona i amb eldèficit exterior més gran (10% del PIB,el segon mundial després dels EUA), elmés probable és que tinguéssim la pes-seta feta un drap brut, amb devalua-cions continuades i uns tipus d’interèspels núvols.

Pel que fa als efectes molt positius,segons la Comissió, que crec que sóndubtosos, podem col·locar la inflació ila creació d’ocupació. Tots recordemque un dels grans enrenous de l’entradaen circulació de l’euro moneda (el2002) ha estat la falsa conversió quemolts van fer de forma automàtica d’1euro = 100 pessetes, pujant els preusd’un feix de béns i serveis d’una mane-ra brutal i que, per un motiu o altre, nohan tingut una translació directa al càl-cul de l’IPC. Aquest és un problemaque l’hem tingut aquí, a França, a Ità-lia, a Alemanya… amb protestes serio-ses per part de les associacions de con-sumidors. Però la Comissió no haacceptat mai les crítiques. La creaciód’ocupació –16 milions de llocs de tre-ball en deu anys– tampoc es deu estric-tament de l’euro. Una bona part ve

d’Espanya en els anys del boom especu-latiu de la construcció i també de la ter-ciarització progressiva de l’economiaamb entrada de gent de fora i una bai-xada pronunciada de la productivitatgeneral, més acusada, per exemple, aEspanya.

D’altra banda, a aquestes alçades,amb un euro per sobre dels 1,55 dòlars–castigant durament els exportadors ipermetent l’entrada de productessobretot asiàtics a preus regalats–, estroba a faltar una política de tipus decanvi que, en teoria, depèn del ConsellEuropeu, però a la pràctica és en mansdel Banc Central Europeu, que mane-ga els tipus d’interès. I tant o mésimportant que la paritat amb el dòlar,cal resoldre el problema amb totes lesmonedes lligades al bitllet verd, sobre-tot el yuan xinès, que en ser tan baix fala guitza als productes europeus. Perquè us penseu que ja estudien fer partsde l’Airbus, el projecte més emblemàticd’Europa, a Mèxic o l’Índia?

En definitiva, sense negar quel’euro ha estat un èxit que probable-ment ni els mateixos creadors espera-ven, no estaria de més fer una micad’autocrítica i esmenar aquells aspectesque són millorables.

Jordi Goula I jgoula@lavanguardia.es

THEK

NO

S·N

úm. 1

21 J

UN

Y de

200

8

9

THEK

NO

S · N

úm. 1

21 J

UN

Y de

200

8

8

OPINIÓ

Deu anys amb l’euro

JOAN

-MAR

C PA

SSAD

A

INFORMACIÓ COL·LEGIAL

Carrer Bailèn, 68: l’espai de la formació

Les obres del local ja estan en marxaJa han començat les obres d’adequació del nou local del CETIB situat al carrer Bailèn número 68 deBarcelona. L’obra civil del recinte ha estat adjudicada a Duinsa, que des de mitjan mes d’abril treballaen la remodelació, mentre que les instal·lacions van a càrrec de l’empresa Obrelsa, que començarà aexecutar les obres aquest mateix mes.

CAN

ETTI

FOT

OGRA

FIA

La façana posterior s’estintolarà per fer-hi uns finestrals com els de l’esquerra

Planta del nou local del Col·legi que tindrà un vestíbul-sala d’exposicions, cinc aules de formació, dos despatxos, un ‘office’, un magatzem i una zona de càrrega i descàrrega

�Duinsa ha desenrunat el local, duràa terme un tractament perimetral de lesparets fins a una alçada aproximadad’un metre i mig per evitar les humitatsper capil·laritat, ha tirat els envans queel dividien, unificarà els paviments i elsrecobrirà de nou amb resina, i s’encar-regarà d’aixecar nous murs divisoris ide construir els lavabos. El pati acolliràels sistemes de climatització en unapetita cambra existent i s’hi habilitarà

un jardí. La intervenció més impor-tant, però, serà l’estintolament d’unapart de la façana posterior del local perfer-hi uns finestrals –intervenció queha requerit la instal·lació d’una biga–per dotar de llum les aules, tal com estroba l’altra meitat d’aquesta façana.Segons Duinsa, el ritme de les obres ésel previst i, si no hi ha cap impediment,estaran a punt en la data acordada alcontracte: a mitjan mes d’agost.

Quant a les instal·lacions, la com-panyia Obrelsa hi comença a treballaraquest mateix mes de juny. Pel que fa almobiliari, el Col·legi ha demanat pro-postes a quatre empreses diferents queencara està valorant.

El col·legiat Francesc Xavier deMiguel, guanyador del concurs d’ideesper a la remodelació del nou local, és eldirector d’obra i l’encarregat d’informarel CETIB del desenvolupament.

Duinsa treballa en la divisió de l’espai i en un tractament per prevenir la humitat

FRAN

CESC

XAV

IER

DE M

IGUE

L

INFORMACIÓ COL·LEGIALTH

EKN

OS

· Núm

. 121

JU

NY

de 2

008

10

�El passat 14 de maig, la sala d’actesdel Col·legi va acollir la celebraciódels 50 anys d’una de les promocionsde Perits Industrials Mecànics del’Escola Industrial d’Urgell (actual-ment l’EUETIB). La comissió organit-zadora estava formada per Josep MariaSegarra, vocal de la Junta, AlexandreVidal i Francesc Vivas. Una trentena decompanys, acompanyats de les sevesmullers, es van trobar, emocionats, al’entrada del Col·legi on se’ls va donarla benvinguda.

La presentació de l’acte va anar acàrrec del col·legiat i company de lapromoció Alexandre Vidal; seguida-ment es va commemorar els companysabsents amb la tradicional nadala cata-lana de “El Cant dels Ocells”. Un altrecompany, Francesc Vivas, va recordardes del faristol de la sala el pas dels pre-sents per l’Escola Industrial d’Urgell famig segle, rememorant el passat ambil·lusió de futur. Amb pinzellades anec-

dòtiques va recordar companys de clas-se i professors que van marcar la sevacarrera, recalcant que “podem estarcontents de la nostra professió i del’educació que hem rebut”.

L’evolució de l’enginyeria tècnicaindustrial al llarg d’aquests 50 anys,que coincideixen amb els del CETIB,els va elogiar el periodista del diari ElPeriódico, expert en economia i escrip-

tor, Josep Maria Ureta. Ureta va quali-ficar la professió com “aquella que téun mèrit que no es veu”, per la sevaimportant càrrega ètica i la seva volun-tat de fer les coses bé. Manel Nicolàs,vicesecretari, va agrair a tots els pre-sents, en representació del CETIB,l’adaptació constant que han mostrat alllarg de la seva trajectòria professional.A continuació, l’actual director del’EUETIB, Martí Llorens, el va seguiramb unes paraules sobre l’escola cente-nària, edifici emblemàtic de la ciutat,on van estudiar.

Va tancar l’acte de commemoraciód’aquesta promoció de Perits Indus-trials Mecànics Josep Maria Segarra,que va agrair l’assistència dels seuscompanys. El CETIB va obsequiar alspresents amb una copa de cava a la ter-rassa del Col·legi i van dinar posterior-ment en germanor al restaurant del’Hotel Catalonia Berna del carrerRoger de Llúria.

50 anys de la promoció de Perits Industrials Mecànics de l’Escola d’Urgell

CAN

ETTI

FOT

OGRA

FIA

La sala va acollir una trentena de companys i familiars

�Després de la gran apagada que vapatir Barcelona l’estiu passat, la Gene-ralitat va impulsar un projecte de lleiper millorar la qualitat del servei elèc-tric de manera que tots els abonatspuguin estar alimentats per un mínimde dues subestacions elèctriques. Estracta de la Llei de la qualitat elèctrica,que està en tramitació al Parlament, isobre la qual el Consell de Col·legis esva manifestar el passat 13 de maigdavant la comissió parlamentària queestà tramitant la llei.

Jordi Català, secretari de la Juntadel CETIB, va valorar positivament lainiciativa legislativa, si bé va lamentarque arribi tan tard i com a conseqüèn-cia de l’apagada de l’agost passat. Cata-là va afegir la necessitat que la llei ques’aprovi no pretengui solucionar d’undia per l’altre problemes estructurals, ja

que “els textos [legislatius] molt ambi-ciosos difícilment es poden executar ies converteixen en instruments inútils inegatius”.

També va intervenir davant lacomissió el vicesecretari del CETIB,Manel Nicolàs, que va exposar lanecessitat que la futura llei estableixi un

calendari d’acompliment més ampli.Per a Nicolàs, cal reforçar les estacionstransformadores i augmentar-ne elsinterconnexionats. Així mateix, ésnecessari que Generalitat, ajuntamentsi companyies arribin a acords per ins-tal·lar aquestes estacions i facilitar laconstrucció de noves línies.

Segons el president del Consellassessor d’Endesa, Anton Costas,l’aplicació de la nova llei comportariafer front a una factura de 3.500 milionsd’euros. En aquest sentit, des del Con-sell es proposa un pacte entre les com-panyies i l’Administració per cercarsolucions alternatives a la xarxa antiga iestudiar quines estacions transforma-dores es poden reformar i quines no.

La transcripció íntegra de la compareixença està disponible awww.parlament.cat

PARL

AMEN

T

Nicolàs i Català durant la seva intervenció

�El Col·legi d’Enginyers TècnicsIndustrials de Barcelona va formular,dintre del període d’informació pú-blica, una sèrie d’al·legacions a l’a-vantprojecte de llei de prevenció icontrol ambiental de les activitats(LPCAA), que pretén suplir la vigentLlei 3/1998, de 27 de febrer, de laintervenció integral de l’Administra-ció ambiental (LIIA).

El Departament de Medi Am-bient i Habitatge (DMAiH) ha co-municat al Col·legi les al·legacionsque han estat estimades de formatotal o parcial i que, a continuació, usfem saber.

1. Elaboració d’un procediment gene-ral d’obertura d’activitats. Està enfase de tramitació una normativaespecífica sectorial en les diversesmatèries d’intervenció de les dife-

rents administracions públiques enl’obertura d’establiments.

2. Qualificació dels projectes com a“tècnics” i, en aquest sentit, tambées produirà una substitució delterme projecte bàsic per projectetècnic.

3. Major precisió de les definicionssubstancials i no substancials,però es farà en el desplegamentreglamentari.

4. Unificació de la terminologia ambl’expressió “tècnic/a competent”.

5. Harmonització de les ordenancesmunicipals.

6. El plànol d’emplaçament ha de serde la cartografia municipal del Plad’Ordenació Urbanística Munici-pal a escala 1:500 o 1:1000, aixícom cal requerir un plànol desituació a escala 1:2000 o 1:5000amb coordenades UTM de la car-

tografia municipal o de l’InstitutCartogràfic de Catalunya on s’hau-rà de situar i assenyalar l’ac-tivitat.En tot cas, s’inclouria en el des-plegament reglamentari.

7. Els informes preceptius i vincu-lants s’hauran de tenir en comptequan aquests siguin emesos forade termini, sempre que es notifi-quin abans de la proposta provi-sional de resolució.

8. Revisió de l’aplicació subsidiàriadel Reglament d’obres, activitats iserveis de les corporacions locals(ROAS), en el règim d’intervenciódels ens locals en matèries no sub-jectes a aquesta Llei que no dispo-sin d’un procediment específic.

9. Incorporació dels col·legis profes-sionals a la Comissió d’Avaluació iSeguiment de l’Aplicació de la Llei.

10.Revisió general dels annex II i III.

Medi Ambient estima algunes de les al·legacions del CETIB a la LPCAAEl Consell exposa el seu posicionament sobre les solucions de la Generalitat al tall elèctric

�El Consell de Col·legis d’EnginyersTècnics Industrials de Catalunya(CCETIC) i CYPE Ingenieros vanaprofitar el marc d’InstalMat per signarun conveni de col·laboració que supo-sarà una bonificació en l’adquisició delsprogrames de CYPE de fins a un 50%,una part del qual subvencionaran elsmateixos col·legis. Les empreses on tre-balli un enginyer tècnic industrialcol·legiat també tindran descomptes defins a un 25% en els productes de lacompanyia.

CYPE desenvolupa programarid’arquitectura, enginyeria i construccióadaptat a les necessitats del sector. Ambaquest conveni, els col·legiats podenadquirir, per exemple, el grup de pro-grames de CYPECAD a meitat depreu. Això inclou els mòduls de pilars ibigues de formigó i metàl·lics, lloses,escales, murs d’edificació, etc. Per amés informació: www.cype.es.

THEK

NO

S·N

úm. 1

21 J

UN

Y de

200

8

12

�L’estand del Col·legi, situat al’entrada principal de la fira, voliapotenciar la professionalitat del’enginyer tècnic industrial com a pro-jectista d’instal·lacions. Sota l’eslògan“Fem projectes” es mostrava la poliva-lència dels enginyers tècnics indus-trials. Per mitjà d’una pantalla de plas-ma i un díptic de suport es mostravenprojectes d’instal·lacions que requerei-xen un projecte d’un tècnic competent,com un enginyer tècnic industrial.

Per exemplificar aquesta mena deprojectes, dos ordinadors permetienconsultar els plànols de reforma del

local que ha adquirit el Col·legi al car-rer Bailèn. Es podien veure els projectesd’instal·lació elèctrica, de climatització,de sanejament, etc. A més, un plòterpermetia imprimir-ne una còpia.

A banda de promocionar la profes-sió, des de l’estand també es va donarresposta a un centenar de consultesrelacionades amb el Col·legi o ambl’enginyeria tècnica industrial, com ara“on puc trobar un enginyer tècnicindustrial?”, “si faig un projecte fora dela demarcació del CETIB, on l’he devisar?”, “com puc posar un anunci a laborsa de treball del Col·legi?” o “els

enginyers tècnics industrials poden fercertificacions energètiques?”.

Jornades tècniques. Paral·lelament alSaló, es van fer unes jornades tècni-ques amb un enfocament eminent-ment pràctic. Les jornades es vanestructurar en tres grans blocs temà-tics: domòtica, eficiència energètica inova normativa. Segons l’organització,van assistir-hi més de 12.000 personesque van valorar molt positivament elfet que al caràcter comercial del Salós’hi unissin unes jornades de caire for-matiu i de reciclatge professional.

CAN

ETTI

FOT

OGRA

FIA

L’estand del Col·legi estava situat a l’entrada principal del recinte i durant els quatre dies que va durar el saló el van visitar més de mig miler de persones

INFORMACIÓ COL·LEGIAL

InstalMat, el Saló Integral de Materials per a Instal·lacions, va tancar la primera edició amb més de12.500 visitants i gairebé 200 expositors. El CETIB, que va col·laborar en l’organització de la fira, vaser-hi present amb un estand per on van passar més de mig miler de persones en els quatre dies queva durar el Saló. Des de l’organització es valoren molt positivament els quatre dies de fira i ja s’haanunciat la segona edició, prevista per al maig del 2010.

El Col·legi hi ha participat amb un estand molt concorregut

InstalMat tanca la primera edicióamb un balanç molt positiu

Alguns dels temes tractats a les jor-nades van ser el nou reglament de gas,la ICT, la llei reguladora de la subcon-tractació en el sector de la construccióo el manteniment d’instal·lacions elèc-triques en els habitatges. El vocal de laJunta de Govern del Col·legi, Francesc

Amer, va moderar la jornada dedicadaal RITE, a la qual van participar com aponents Pere Esquerra, de JG Asocia-dos, i J. Manuel Santacruz i Luis Expó-sito, d’ECA. El col·legiat Lluís Ferrerova intervenir en una ponència sobreeficiència energètica.

El Col·legi promociona la professió a ‘El Periódico’

Per potenciar el mis-satge de l’estand, elCol·legi va participar a“Catalunya Constru-eix”, el suplement queEl Periódico de Catalu-nya va encartar en laseva edició del 12 demaig. En un article queduia per títol “Estar aldia de la normativa és

una de les millors garanties de qualitat”, elCol·legi exposava la necessitat de comptar amb lacol·laboració d’un enginyer tècnic industrial per aldesenvolupament dels projectes d’instal·lacions.

La complexitat que han anat adquirint les ins-tal·lacions fa necessària la intervenció d’un tècniccompetent, tant en la projecció com en l’execucióde la instal·lació. En aquest sentit, l’article publi-cat a El Periódico transmet aquest missatge a laciutadania i als agents del sector per tal de pro-mocionar la professió.

En el mateix monogràfic el rotatiu publicaval’opinió del degà, Joan Ribó, sobre el paper quejuga el Col·legi en defensa del sector de les ins-tal·lacions.

El CETIB i CYPE firmen un acordde col·laboració

EL P

ERIÓ

DICO

CAN

ETTI

FOT

OGRA

FIA

El director comercial de CYPE, Julián González; elvocal del CETIB, Francesc Amer i el degà, Joan Ribó

Wolf Iberica

1. La iniciativa és molt interessant i podria aportar moltís-sim al sector sempre que s’aconseguís tornar a captarl’interès dels professionals que, en aquests moments, estàmolt focalitzat en la fira de climatització de Madrid. Sino som capaços de revertir aquesta situació oferint unabateria de serveis bàsics (estands barats que convidin aparticipar, transports fluids, pàrquings suficients i asse-quibles, etc.) i novetats reals en tecnologia, ens tememque tot quedarà en un mer intent amb poc futur, i laveritat és que seria una pena desaprofitar un esdeveni-ment que ha nascut amb tant interès entre tots nosaltres.

2. Els reptes principals del sector en aquests moments,segons el nostre entendre, són: exigir l’especialització i laformació en les noves tecnologies de tots els professio-nals, començant per l’administració, que hauria d’im-pulsar de manera decidida i continuada l’aplicació cor-recta del RITE i CTE, les enginyeries, que haurien deliderar aquesta transformació tecnològica i no admetentsuccedanis econòmicament més barats però eficientmentineficaços. La formació de les instal·ladores per part delscentres de formació especialitzats (en estret contacte ambtècnics i fabricants) és l’element clau perquè aquestanova etapa es pogués consolidar, ja que les instal·ladoressón la base i el fonament perquè tot això tingués conti-nuïtat. Per últim, els fabricants sempre hauriend’orientar els productes a donar solucions cada cop mésavançades, rendibles i ecològiques, desestimant els ele-ments convencionals que no s’ajustin a l’objectiu del’estalvi energètic i la sostenibilitat.

3. Lògicament cap dels dos primers punts no tindria sentitsense aconseguir una cooperació real entre els tres esta-ments. S’hauria d’establir un protocol de col·laboracióben elaborat (auspiciat i finançat per l’administració) pertal que dins d’aquest tots poguéssim intercanviar conei-xements i necessitats a fi d’obtenir bons professionals benformats i eficients en tots els camps esmentats. D’aquestamanera aconseguiríem prestigiar de nou el sector i, sensdubte apareixerien noves i bones vocacions.

La presència del CETIB a InstalMat va ser possible gràcies a la col·laboració de sis patrocinadors que vantenir presència a l’estand: Aplicacions Informàtiques del Vallès, Zigurat, General Cable, IL3 – Universitat deBarcelona, Schneider Electric i Wolf Iberica. Els patrocinadors fan una valoració molt positiva de la prime-ra edició del Saló Integral de Materials per a Instal·lacions.

1. Com valora la iniciativa d’un saló dedicat a les instal·lacions? Què creu que pot aportar al sector una fira d’aquest tipus?

2. Quins reptes de futur tenen les empreses vinculades al sector de les instal·lacions?

3. Quines relacions creu que s’haurien d’establir entre empreses privades, centres de formació i col·legis professionals perpotenciar la professió?

Zigurat

1. És una iniciativa molt positiva per professionalitzar idonar a conèixer un sector en alça. Aquest tipus defira aporta al professional el coneixement de nousproductes i normatives vigents al mercat perquèpugui aplicar-les dins dels seus projectes, tot aconse-guint més eficàcia, rendibilitat i efectivitat.

2. Amb la implantació del CTE, les empreses subminis-tradores hauran d’adaptar-se a una exigència més granquant a prestacions i justificacions tècniques requeri-des per la nova normativa.

3. Aquesta simbiosi entre empreses privades, centres deformació i col·legis professionals hauria de mantenir-se. De tots és sabut l’esforç que fan els col·legis pro-fessionals per donar a conèixer als seus col·legiats laformació especialitzada més adient, com trobar-la i aqui adreçar-se. Per una altra banda, tenim les empre-ses privades que necessiten professionals amb amplisconeixements sobre la matèria i les normatives i,entremig, ens trobem nosaltres, Zigurat, l’únicaempresa del sector que dedica tots els seus recursos ipotencial humà a la creació de cursos especialitzatsseguint un pla d’aprenentatge pràctic, directe, real iprogressiu a diferents nivells de coneixement, totcobrint les necessitats i demandes del sector comtambé la manca informativa que moltes vegadespatim. Com a exemple tenim el conveni de CypeIngenieros amb el Consell de Col·legis d’EnginyersTècnics Industrials de Catalunya (CCETIC), que esva signar durant la fira d’Instalmat, i pensem que seràimportant per a la implantació d’un programari espe-cialitzat en el col·lectiu d’enginyers tècnics indus-trials.

Schneider Electric

1. La nostra opinió potser no és la més autoritzada ja que,a més del fet que la nostra empresa no ha estat present enaquest fira amb estand propi, la condició de fabricants dematerial elèctric fa que no puguem copsar tota la impor-tància que segurament li dóna el col·lectiu dels ins-tal·ladors que, a més, inclou totes les especialitats mésenllà de l’electricitat. L’aportació d’aquest tipus de firesmai no es pot apreciar en una primera edició perquènecessiten continuïtat, però ja és un èxit haver començat.

2. Nosaltres som fabricants de material elèctric, i per tantno coneixem des de dins les necessitats de les empresesinstal·ladores. Però probablement la formació i la pro-fessionalització dels equips siguin de les més impor-tants perquè aquesta necessitat, en els temps que vivim,és comuna també a molts altres col·lectius.

3. Donant per suposat que aquestes relacions s’hand’establir, la qüestió és com fer-ho. Per començar, establirrelacions entre l’empresa privada i els centresd’ensenyament és allò del que tothom parla però encarapocs practiquen. Les inversions que aquestes iniciativesnecessiten són importants i, a més a més, són a mitjà-llarg termini, i les empreses no sempre tenen aquestesdisponibilitats. Segurament estem en el bon camí perquèja hi ha moltes iniciatives. Nosaltres mateixos tenim rela-cions molt especials amb les escoles de FP i d’enginyersa través del nostre Centre de Formació (ISEF). En aquestsentit, l’aportació dels col·legis professionals és impor-tant per tancar el cicle formatiu: la universitat aportaensenyament i titulació, l’empresa privada aporta reci-clatge dels coneixements i li dóna un sentit pràctic alsestudis, i els col·legis posen en contacte l’alumne amb elcol·lectiu professional del qual demà seran membres.

THEK

NO

S·N

úm. 1

21 J

UN

Y de

200

8

15

THEK

NO

S·N

úm. 1

21 J

UN

Y de

200

8

14

Els patrocinadors de l’estanddel CETIB valoren InstalMat

INFORMACIÓ COL·LEGIAL

CAN

ETTI

FOT

OGRA

FIA

Al CETIB va ser un dels principals col·laboradors de la fira

CAN

ETTI

FOT

OGRA

FIA

Francesc Amer va moderar una conferència sobre el RITE

Patrocinadors

THEK

NO

S·N

úm. 1

21 J

UN

Y de

200

8

17

THEK

NO

S·N

úm. 1

21 J

UN

Y de

200

8

16

DIA DEL COL·LEGI

En total es van repartir 43 insígnies

CAN

ETTI

FOT

OGRA

FIA

Sopar de germanor al restaurant El Xalet, cloenda del Dia del Col·legi i el Concert de Primavera

Alfonso de Lucas, col·legiat 189, recorda vells temps El precol·legiat Arnau Ballester parla del futur com a ETI

Laura Simó va versionar èxits de Joan Manuel Serrat

�El Petit Palau de la Música Catalanaes va anar omplint de mica en mica latarda del 30 de maig. L’ocasió s’hovalia: retre homenatge als col·legiatsamb 25 i 50 anys de vinculació amb elCol·legi i distingir els membres de lesjuntes anteriors. El degà, Joan Ribó, vainiciar l’acte amb un discurs d’agraï-ment als companys que durant aquesttemps han contribuït al creixement delCETIB. A més, va donar el tret de sor-tida oficial als actes de commemoraciódel cinquantè aniversari de la institució.Ribó va voler agrair especialment la tas-ca feta pel seu predecessor, Antoni Car-rillo, que també va ser present a l’acte.

Cal buscar l’origen del CETIB coma col·legi en l’1 de maig de 1958. Erenanys de desarrollismo i de carreteres ple-nes de 600. “En tot aquest temps, alCol·legi hem format una gran famíliaque és envejada per l’esperit de supera-ció i lluita que ha demostrat”, va afir-mar el degà en el seu discurs. “Necessi-tem un Col·legi fort per tenir una pro-fessió forta, per això cal la col·laboraciói la implicació de tots”, va sentenciar,abans de donar pas al vídeo Ahir, avui idemà en què cinc col·legiats expliquenparlen del CETIB. Des d’Alfonso deLucas, de 98 anys, fins a Arnau Balles-ter, un jove que està acabant els estudis.

L’acte va continuar amb el lliura-ment de les insígnies als col·legiatsque complien 25 i 50 anys de vincu-lació amb el Col·legi. A mesura queels homenatjats anaven pujant, la sevafotografia de l’expedient d’entrada alCol·legi es projectava en una granpantalla: el pas del temps era més queevident en tots els rostres. MiquelOliveras, darrer degà del Col·legi deCatalunya abans de la segregació, vadirigir-se al públic i va recordar lesdificultats viscudes ens els primersanys de col·legis segregats en un dis-curs en què va repassar la història mésrecent de la institució.

Cada any, el calendari cetibià té marcat amb vermell una jornada molt especial. És un dia per mirar enrere icaminar endavant. Un dia per recordar que el CETIB són persones i que les persones fan Col·legi. Un dia enquè la música té un protagonisme especial. És el Dia del Col·legi i el Concert de Primavera, unes hores d’undivendres en què els col·legiats recorden les vivències que fan del CETIB alguna cosa més que un Col·legi.

Un dia per mirar enrere i caminar endavant

CANETTI FOTOGRAFIA

La diputada Dolors Puig durant el seu parlament

Joan Ribó va destacar la necessitat de tenir un Col·legi fort per poder defensar els interessos de la professió

CAN

ETTI

FOT

OGRA

FIA

CAN

ETTI

FOT

OGRA

FIA

DIA DEL COL·LEGI

19

COMISSIÓ DEL MES

Lluís Latorre, vicepresident, Ramon Gasch, president, i Carles Calvet, secretari, tots ells membres de la junta rectora de la Comissó de Vinculats a Empresa del CETIB

Comissió de Vinculats a Empresa

“La interconnexió entre lesComissions de treball és possible”

CAN

ETTI

FOT

OGRA

FIA

THEK

NO

S·N

úm. 1

21 J

UN

Y de

200

8

�El pdp (Projecte de Projectes), que es perfilava com unarealitat a mitjans de l’any passat, ha anat adquirint forma alllarg d’aquest últim any. S’han constituït quatre grups detreball per desenvolupar-lo: emprenedors, mentoring, firad’empreses i relacions professionals i comercials, a partd’altres projectes que ja han vist la llum com el Concurs deRelats per a Enginyers, o la millora del web de la Comissió.Aquests grups es troben periòdicament amb Carles Calvet,secretari de la Comissió, que actua com a coordinador perpresentar, posteriorment i de manera consensuada, propos-tes a la Junta Rectora, i aconseguir així tirar endavant elsprojectes amb més fluïdesa i productivitat.

El projecte LIDER (Llançament d’Iniciatives de Desen-volupament d’Empaties Relacionals), basat en el pdp, agluti-na els tres projectes més ambiciosos, mentoring, fira i rela-cions, i s’emporta bona part de l’esforç però també de l’èxit:“Amb aquest macroprojecte ens estem acostant a d’altrescomissions, com la d’Ensenyament, i el propòsit és que ensrecolzem les unes a les altres per aconseguir diversos objecti-us”, esgrimeix Ramon Gasch, president de la Comissió.Membres de les juntes rectores de les comissions es vanreunir el 5 de maig amb el degà per donar peu al Grup de

Treball de les Comissions, que vol ser la veu de les activitatsi focalitzador dels interessos de totes elles. Aquesta novaagrupació s’ha plantejat per potenciar les activitats en comú:“més presència suposa més recursos i la possibilitat de fer mésprojectes”, puntualitza Calvet. Aquest projecte, doncs, “nonomés ajuda a treballar plegats amb altres Comissions, és unpunt d’inflexió exterior gràcies a projectes com el mentoring,que vol mostrar la professió als estudiants d’enginyeria tècni-ca i, més endavant, als alumnes d’institut”, explica Gasch.

Lluís Latorre, vicepresident de la Comissió i interventordel CETIB, forma part de en la Mesa de Treball sobre elsVinculats a Empresa del Consell General de Col·legisd’Enginyers Tècnics Industrials (COGITI), constituïda aMadrid el gener passat. Aquesta Mesa vol arrencar un pro-jecte d’àmbit nacional que encara s’està constituint.

En el primer trimestre de l’any, la Comissió ha proposatles conferències “Emoció i raó” i “Hàbits per aconseguir lamàxima efectivitat”, dirigides a la millora del rendimentprofessional. La Comissió està molt interessada també aimpulsar la creació i promoció de publicacions tècniques.

Tamara Gutiérrez I tgutierrez@cetib.org

Des de fa tres anys en el Dia del Col·legi es ret homenatge a alguncol·legiat que hagi destacat per la seva tasca en favor del CETIB.L’any passat va ser Josep Maria Morral i l’anterior, Manuel Casas.

Aquest any el Col·legiat Distingit no ha recaigut en ningú estre-tament vinculat al CETIB durant els darrers anys. O sí? Aquest anytampoc hi ha hagut llàgrimes d’emoció en pujar a l’escenari. O pot-ser n’hi ha hagut moltes? Aquest any el col·legiat no té nom icognoms. O és que en té molts? Aquest any el Col·legiat Distingithan estat els Col·legiats Distingits. En plural.

34 membres de les anteriors juntes de govern del Col·legi vanpujar a l’escenari del Petit Palau. D’aquesta manera, l’actual Juntaha volgut homenatjar totes les persones que s’han compromèsd’una manera especial amb el Col·legi, dedicant part del seu tempsi esforços a la institució.

En representació de tots ells, Joaquím Lladó, secretari durant undels mandats d’Antoni Carrillo, va voler agrair a les parelles de totsels membres de junta la comprensió i l’esforç demostrat aquellesnits en què les obligacions col·legials no deixaven arribar a casa finstard. Un sentiment compartit per molts dels que van pujar a

l’escenari del Petit Palau. Lladó també va destacar la tasca feta pelsdarrers degans. De l’actual Col·legi en va remarcar que ha consoli-dat l’activitat iniciada en els últims mandats. L’homenatge es vatancar amb una gran foto de família.

La Diputada al Congrés i col·legiada, Dolors Puig, va serl’encarregada del discurs final. Puig va parlar dels reptes que téencara la societat i de la rellevància que tindrà en un futur imme-diat l’R+D+i. Del Col·legi va destacar la seva incidència en el poderlegislatiu en les iniciatives parlamentàries que afecten la professió.

La part musical de l’acte va anar a càrrec de la cantant LauraSimó, el pianista Francesc Borrull, el contrabaixista Jorge Sarraute iel bateria Daniel Levy, que van interpretar diverses peces de JoanManuel Serrat. La darrera, Paraules d’amor, va fer posar la pell degallina a més d’un, ja que va ser el mateix públic qui va cantar elscors de la cançó.

Des del Petit Palau, uns autocars van dur els assistents al res-taurant El Xalet, on es va celebrar un sopar de germanor amb mésde 180 persones amb una magnífica vista de Barcelona com acomensal d’honor.

Fotografia de família dels 34 membres de les juntes anteriors que van ser reconeguts com a Col·legiat Distingit, acompanyats pels membres de l’actual Junta de Govern

Homenatge compartit

18

THEK

NO

S·N

úm. 1

21 J

UN

Y de

200

8

Patrocinadors

CAN

ETTI

FOT

OGRA

FIA

THEK

NO

S·N

úm. 1

21 J

UN

Y de

200

8

RETRAT PROFESSIONAL

Un cul inquiet del’enginyeria tècnica

Alejandro Nasarre, director de construcció de noves plantes de Doga

23

MAR

C JA

VIER

RE

THEK

NO

S · N

úm. 1

21 J

UN

Y de

200

8

Qualitat indispensable d’un ETI: Ha detenir una gran vocació, gran esperitd’anàlisi i capacitat de desenvolupar per ellmateix el que pugui sense esperar que lidiguin sempre què ha de fer.

Una virtut: Em dedico plenament a latasca que he de fer en cada moment, sócvoluntariós i no m’importa el sacrifici.

Un defecte: Que la feina prevalgui perdamunt de tot. Sóc massa exigent amb lagent i també amb mi mateix.

Un lloc per viure: Barcelona, la ciutat onvisc des dels deu anys, quan m’hi vaig tras-lladar amb la meva família des d’Aragó.

Un viatge: M’agradaria anar al Carib o aAustràlia.

Un llibre: Tinc ganes de llegir La catedral

del mar, que parla de Barcelona.

Un somni: En l’àmbit personal, que elsmeus fills siguin feliços i em facin avi moltaviat. En l’àmbit professional, m’agradariaque els sistemes d’ensenyament tinguessinmolt més en compte la formació pràcticadels alumnes.

A qui admira? A Leonardo da Vinci per-què era generalista. M’hauria agradat serel seu aprenent.

Etigrafia

22

�A les portes de la jubilació, es resisteix a abandonar l’enginyeria tècnica:“Sóc un amant de la professió”, assegura Alejandro Nasarre, director deconstrucció de noves plantes de la multinacional Doga. De fet, hi ha estatvinculat des dels 14 anys, quan va començar a treballar d’aprenent a laindústria mentre estudiava per a mestre industrial. En acabar, l’any 1960,es va decidir per estudiar Enginyeria Tècnica Industrial Mecànica amb lafinalitat de poder assumir més responsabilitats.

Nasarre ha passat per moltes empreses i càrrecs, començant per unaintensa formació pràctica –una de les mancances dels estudis actuals, segonsell– a diverses indústries. L’any 1966 entra a Doga, fabricant de sistemes pera eixugaparabrises, com a cap de tallers i, més tard, ascendeix a director deplanta i de control de qualitat. Set anys després, deixa l’empresa i es traslla-da a Figueras, fabricant de cadires, on exerceix de cap de planta. Les inquie-tuds professionals el duen a un nou canvi, aquest cop a una enginyeria enla qual desenvolupa la planta de Derbi a França o un ambiciós projecte de47.000 m2 de naus industrials a Nigèria. Durant els vuitanta i principis delsnoranta ocupa càrrecs de responsabilitat en tres empreses d’instal·lacionsisotèrmiques de les quals recorda situacions curioses que es va trobar al’hora de climatitzar tanatoris o sales d’autòpsia: “Fins i tot em van cridarper fer una conferència sobre el fred al sector mortuori!”, recorda divertit.

Quan la darrera d’aquestes empreses tanca a causa de la crisi a mitjandels noranta, passa uns anys dedicat a la docència i a l’exercici lliure, finsque Toni García, director general de Doga, li truca perquè es faci càrrec deldisseny i la construcció d’una nova planta de la companyia a Pamplona.“Nasarre és un veritable mestre, i s’ha de diferenciar del professor que faclasse: el mestre és qui realment ensenya”, afirma el director, mentrel’al·ludit enrogeix lleugerament i s’apressa a aclarir que no s’esperava aque-lla intervenció. Així és com, 25 anys més tard, retorna al grup que ara éscasa seva: corre jovial pels tallers –telèfon en mà–, es coneix totes les màqui-nes i el seu funcionament –algunes les ha dissenyat ell mateix– i els treba-lladors el saluden quan passa somrient pel seu costat: “Què tal, Alejan-dro?”. Darrerament també ha encapçalat l’ampliació de la planta d’Abrera(Baix Llobregat), la seu central, i la construcció d’una nova fàbrica a laXina. En l’actualitat dirigeix la creació d’un centre tecnològic on Doga des-envoluparà els prototipus dels seus productes: motors de corrent continu,eixugaparabrises, electroventiladors i altres components per a l’automòbil.

Aquest mes es jubila, però la seva energia i vitalitat li impedeixen fer-hodel tot i seguirà treballant per a Doga com a professional en exercici lliure.Tot i així, explica que a partir d’ara podrà “fer més coses”, com llegir, jugara escacs i seguir practicant esports com el kickboxing –“Però no competei-xo, eh?”, aclareix ràpidament– o les arts marcials. També té pensat exercirel mentoring per iniciar els joves enginyers tècnics en la professió.

Patricia Serrano I pserrano@cetib.org

THEK

NO

S·N

úm. 1

21 J

UN

Y de

200

8

Albert Punsolaalbertpv@auna.com

�L’arròs ha pujat més d’un 60% desque va començar l’any, i el preu del blatde moro s’ha duplicat. A Mèxic el preude les tortillas –aliment bàsic– s’ha qua-druplicat i a l’Índia el cost del’alimentació en general ha pujat un20%. El fenomen també s’ha deixatnotar en botigues i grans superfícies dela Unió Europea i els Estats Units. Ésuna reacció en cadena: l’alteració en elpreu dels cereals repercuteix en lacriança dels animals i fa que aquestsproductes alimentaris siguin més cars.

A mitjan segle XX es va produir unarevolució agrícola, caracteritzada perl’augment espectacular de la producti-vitat que va possibilitar atendre lademanda creixent de la població. Vahaver-hi episodis puntuals de fam,deguts més a una mala gestió políticaque no a la capacitat del sistema perproduir aliments, què ha passat perarribar a la situació actual?

Els experts identifiquen les causesen una confluència de factors. Lapoblació mundial creix a raó de 87milions de persones més cada any. LaXina i l’Índia no només pateixen laqüestió demogràfica, en els darrers anysel seu enriquiment, amb la consegüentemergència de noves classes mitjanes,ha canviat els patrons d’alimentació,que s’acosten cada vegada més als delspaïsos occidentals, amb més productescarnis que, al seu torn, necessiten mésproducció de vegetals i més aigua.Paral·lelament, els efectes del canvi cli-màtic amb fortes sequeres combinadesamb inundacions estan malmetent les

collites a molts indrets del món. A totaixò s’afegeix el canvi d’orientació en elnegoci de molts agricultors substituei-xen els conreus que dedicaven al mer-cat alimentari per l’energètic.

Aliments o combustible. L’auge delsbiocombustibles s’explica per qüestionsambientals –menys emissions–, peròsobretot per raons econòmiques coml’augment del preu del petroli i la cons-tatació que s’ha entrat en una fase dedeclivi d’aquest producte que serà méso menys llarga però que difícilmentfarà baixar el preu del cru en el futur.

En aquest context la producció debiocombustibles és un negoci rendibleque ha fet que molts agricultors del’Amèrica del Sud, i també dels EstatsUnits, hagin reorientat el seu negoci.Les fàbriques de biocombustibless’estan multiplicant, no solament per-què els agricultors guanyen més diners,sinó també perquè el govern té uninterès estratègic a reduir la seva depen-dència energètica exterior. La tendènciaa substituir conreus alimentaris perenergètics s’estén per altres continents.

En un sistema globalitzat ideal, lesmancances d’un indret es veurien com-pensades per l’excedent d’un altre. Peròl’augment de preus dels productesbàsics està causant restriccions al’exportació de molts països quepodrien proveir el mercat mundial jaque, vistes les perspectives, prefereixenassegurar-se la pau interna. Cal recor-dar que la fam és un dels principals de-sencadenants de revoltes i guerres civils.

Els observadors estan d’acord queuna crisi tan complexa només es potafrontar amb una combinació comple-xa de mesures. En el costat de les solu-cions es parla d’un ús més racional del’aigua i de les terres de conreu, d’unsistema de comerç internacional mésjust per als productors dels païsospobres i d’un enfocament del canvi cli-màtic que eviti que el consumd’energia passi per davant d’una neces-sitat humana vital: menjar.

SOSTENIBILITAT

Molts productors substitueixen els conreus alimentaris pels energètics

Enfrontats a la fam

24

THEK

NO

S·N

úm. 1

21 J

UN

Y de

200

8

25

El cost de l’alimentació ha augmentat un 20% a l’Índia, un país que està occidentalitzant els seus hàbits

ARXI

U

Els preus dels aliments no paren de pujar i la seguretat alimentàriadel planeta corre perill. Es tracta fonamentalment d’un problema degestió ambiental a escala global que no té fàcil solució.

WWF/Adena ha creat una calculadora energètica per contribuir a l’estalvi

Més que una factura�WWF/Adena ha elaborat i ha posata disposició del públic una calculadoraque permet als usuaris obtenir la sevafactura ambiental elèctrica i conèixerd’aquesta manera els impactes sobrel’ambient del seu consum elèctric. Lacalculadora treballa amb les dades del’Observatori de l’Electricitat deWWF/Adena i amb les que hi introdu-eix el mateix usuari. Actualment lesfactures elèctriques només detallen elconsum de manera estricta. Ambaquesta nova eina –disponible en líniaa www.wwf.es–, la informació s’ampliaa altres conceptes com: l’origen del’electricitat consumida (detallant qui-na ha estat la contribució de cada font),la qualitat ambiental (quins han estatels impactes en l’ambient per produirl’energia que s’ha fet servir) i, més con-cretament, les emissions a l’atmosfera iels residus produïts (emissions de diò-xid de carboni, òxids de nitrogen i resi-dus nuclears generats). L’usuari nomésha d’agafar la factura convencional iintroduir en la calculadora les dades del

període facturat i els kWh consumits.Existeix l’opció d’utilitzar aquestesdades de diverses factures successivesper conèixer l’evolució en el temps.

La calculadora energètica s’ha con-cebut per part dels seus creadors comquelcom més que un estri en línia: espersegueix un objectiu de sensibilitza-ció en el consumidor que es tradueixien un canvi d’hàbits cap a l’estalvi. Finsi tot han estimat que es podria arribara un 60% d’estalvi en el consumd’energia elèctrica en el conjunt de lesllars espanyoles si l’ús de la calculadoraes fes molt extensiu.

L’àmbit domèstic ha augmentatmolt el seu consum en els darrers anys,fins i tot de manera més ràpida que lacreació de noves llars. La causa no ésaltra que l’augment dels aparells iequipaments basats en l’electricitat.En aquest sentit WWF/Adena té ahttp://topten.wwf.es un lloc d’infor-mació sobre l’eficiència energètica delsequips que hi ha en el mercat. Tot ple-gat forma part d’una campanya quel’organització impulsa amb l’objectiude crear consciència i fomentar un úsmés racional dels recursos per part del’usuari.

La calculadora energètica es pot utilitzar ‘online’

WW

W.W

WF.E

S

“En un sistema globalitzatideal, les mancances d’un in-dret es veurien compensadesper l’excedent d’un altre” 6.000

La dada. Un total de 6.000 espècies d’amfibis estan ame-naçades d’extinció. La dada es podria afegir al sac de les estadísti-ques que, en una societat acostumada a processar diàriament milersde dades, acaben per no significar res per a ningú. Però la publica-ció del llibre Sustaining Life ha fet canviar completament aquestaperspectiva de pèrdua de valor de la informació, o almenysd’aquesta informació.

Sustaining Life és una obra ambiciosa a la qual han contribuït uncentenar d’experts i que ha estat publicada per la Universitatd’Oxford. En aquesta es posa en relleu la connexió entre el decre-ment de la biodiversitat i la pèrdua d’oportunitats d’obtenir nousfàrmacs que poden aportar grans avenços en la lluita contra moltesmalalties. En els anys 80, per exemple, va desaparèixer una espècieparticular d’amfibi, en concret de granota, que tenia la peculiaritat

d’inhibir la segregació d’àcids i enzims en el seu estómac ja quel’estómac era el lloc de cria de la descendència; així evitava queaquesta fos, literalment, digerida. Aquesta peculiaritat podria haverdonat la clau als científics per trobar un fàrmac realment efectiu pera l’úlcera d’estómac, que afecta desenes de milions de persones atot el planeta, però l’extinció d’aquesta espècie ha barrat per sem-pre aquesta línia d’investigació. Afortunadament altres amfibis hanobert la porta per millorar el tractament de la pressió alta i per rege-nerar teixits danyats. Els mamífers també són importants i així s’hadescobert que els óssos produeixen una substància que afavoreix lacreació de cèl·lules en els ossos: una esperança per a l’osteoporosi.La llista de potencialitats és enormement llarga i en aquest sentitSustaining life ens recorda que la civilització humana no és una fitaque es pugui separar de la natura.

Aquests tractaments ens permetrientenir plantes de menors dimensionsmés a prop dels punts de consum,com ara concentracions turístiques,hotels, agrupacions industrials, etc.Hi ha molts exemples de plantesdessaladores o dessalabradores deproduccions menors d’1 hm3/any ales Canàries, Balears o Alacant,Múrcia que funcionen des de famolts anys amb uns costosd’inversió i d’operació molt raona-bles (de 0,5 a 1,5 milions eurosd’inversió per capacitats d’1hm3/any, segons si són aigües salo-bres o de mar i costos d’operaciód’entre 0,25 i 0,5 euros/m3).

- Reutilització d’aigua per al’agricultura i la indústria, per almanteniment de cabals ecològics iper a la recàrrega d’aqüífers. Dispo-sem de dos dels tractaments de rege-neració d’aigües residuals més gransd’Espanya en el Baix Llobregat: eld’El Prat i el de Sant Feliu de Llo-bregat. A més, hi ha experiènciasobre reutilització, ja que fa més de15 anys es van posar en marxa trac-taments de reutilització per part delConsorci de la Costa Brava.

- Connexió temporal del minitrans-vasament de l’Ebre (Consorcid’Aigües de Tarragona) amb la xar-xa d’Aigües Ter-Llobregat, modifi-cant la llei, si s’escau, i compensantals regants pels cabals cedits.

Mesures a mitjà termini:- Dur a terme les infraestructures pre-

vistes i avaluar la necessitatd’ampliar les mesures.

- L’ús de les dessaladores permetràalliberar recursos i recuperar tant enquantitat com en qualitat els aqüí-fers que podran ampliar la reservaper a èpoques de sequera (per exem-ple: els aqüífers del Besòs, El Llo-bregat o la Tordera). Estudiar lanecessitat d’alguna dessaladora mésque podria situar-se a la part alta dela Costa Brava o a Tarragona, i deplantes de menor dimensió distri-buïdes arreu del país, tal com s’hacomentat anteriorment, ja que lasuma de petites intervencionspodria arribar a solucionar una part

important del problema.- Tractaments de regeneració i xarxes

de distribució d’aigua reutilitzadaper a l’agricultura, la indústria i elsmunicipis, que permetin un úspràctic de l’aigua reutilitzada. Cal,però resoldre dos dels problemesmés importants: acords amb elsagents implicats per a la utilitzacióde l’aigua regenerada i la creació dexarxes de distribució amb les difi-cultats que comporta.

- Recàrrega d’aqüífers mitjançantaigües regenerades, tal com preveuel RD 1620/2007.

- Foment de l’autoabastament d’ai-gua i mesures d’estalvi d’aigua en lesnoves llicències ambientals delsnous projectes industrials, d’oci iresidencials.

- Interconnexió de les xarxes del CAT(minitransvasament de l’Ebre) iAigües Ter-Llobregat per a situa-cions temporals de sequera.

- Per últim, un cop avaluades la restade propostes, i com a mesura com-plementària i de garantia de submi-nistrament en situacions crítiques,els transvasaments. Pel que hem vistfins ara, aspectes de tipus ambien-tal, socioeconòmics, locals, culturalsi polítics fan difícil el transvasamentde les conques de l’Ebre. És per aixòque s’hauria d’estudiar, per que no,el transvasament del Roine. Un exemple de model sostenible

que aposti per les fonts pròpies i alhoraque diversifiqui les accions i fonts desubministrament recolzant-se amb lesmillors tecnologies disponibles (MTD)podria ser la gestió d’aigua que es portaa terme en el municipi de El Prat.L’Ajuntament i la companyia munici-pal Aigües del Prat van elaborar fa anysun pla director de l’aigua on preveienaccions diverses que ara s’estan implan-

tant. A part, és clar, de les grans infraes-tructures supramunicipals com ara laEDAR del Llobregat amb el seu tracta-ment de regeneració d’aigua i la dessa-ladora metropolitana del Prat.

Entre aquestes accions destaquen:- En col·laboració amb la Comunitat

d’Usuaris d’aigua del delta del Llo-bregat i l’Agència Catalana de l’Ai-gua, la creació d’una barrera contrala intrusió marina, salina amb aiguaregenerada, per protegir l’aqüífer i,per què no, es podrien plantejar enun futur recarregar-lo si s’escau.

- El planejament d’una xarxa d’aiguareutilitzada d’ús no potable tant enles noves zones d’expansió com enles zones ja consolidades que hopermetin.

- La recuperació de pous amb com-postos orgànics volàtils o d’altrespous amb un grau elevat de minera-lització, mitjançant tractaments destripping de l’aigua o d’osmosiinversa respectivament.

- El Prat s’han assegurat, també, quearribi una canonada de la xarxad’aigües Ter-Llobregat com a mitjàde seguretat en cas de possibles pro-blemes d’abastament.

- A tot aquest seguit de mesures espoden afegir altres de gestió pròpiesd’una companyia d’aigües com sónels dipòsits, la sectorització, la tele-gestió, etc. Fins i tot es podriencombinar amb energia fotovoltaicaque, encara que simbòlicament, potcompensar l’increment de consumenergètic.

La solució del problema passa per larealització d’un anàlisi cost-benefici deles mesures a adoptar, basant-se en laprotecció del medi i la diversificaciódels recursos, recolzant-se en la tecnolo-gia disponible i administrant de formacorrecta els temps per no haver demirar al cel cada vegada que s’ha deprendre una decisió important.

Rafael CabezaComissió de Medi Ambient, Energia, i Seguretat

�Quant a les similituds, sembla queles dues situacions poden tenir un ori-gen estructural i hi ha grans dificultatsper afrontar de forma satisfactòrial’emergència. Però sobre tot, s’ha fetpalès la gravetat del problema pel ciuta-dà acostumat a obrir l’aixeta ol’interruptor d’on sempre surt aigua os’encén la llum.

Continuant amb el símil energètic,creiem que hi ha uns trets comuns comés la diversificació energètica. A ningúno se li acudiria omplir el país de cen-trals nuclears o plaques fotovoltaiquesper pal·liar la demanda d’energia. Pertant, no hauríem de simplificar el debatfins a l’extrem de dir “dessaladores sí” o“transvasaments no” o a l’inrevés, fins alpunt de pensar que unes són solucionsd’esquerres i d’altres de dretes.

Un altre tret comú és l’autoabas-tament. Aquest és un dels grans objec-tius energètics perquè permet una inde-pendència de conjuntures internacio-nals, pujades de preus o situacions polí-tiques no controlables. Una bona fontd’autoabastament seria la dessalació,que tot i que genera emissions de CO2.Les emissions de CO2 de totes les des-saladores previstes pel pla “AGUA” delMinisteri de Medi Ambient no superenles emissions d’un cicle combinat, delsinstal·lats en els últims anys. Un altrecriteri a favor de les fonts pròpies és queminimitzen les infraestructures de dis-tribució i les pèrdues del sistema. Enca-ra que, malauradament, haurem decomptar, al igual que el petroli, ambfonts d’abastament externes per garan-tir el subministrament.

L’aigua, com el petroli, cada copcosta més d’obtenir. Es busquen fonts

més llunyanes, de vegades, de difícilaccés i de pitjor qualitat. Això s’acabatraduint en un major cost per al mateixrecurs al qual ens haurem d’anar acos-tumant.

Tenint en compte aquestes premis-ses, es consideren un seguit de mesuresper solucionar el problema. La primerapassa per despolititzar el problema dei-xant treballar als tècnics i evitant la con-frontació política, encara que la respon-sabilitat i la presa de decisions és delspolítics. Un altre aspecte important ésseparar amb claredat les mesuresd’índole temporal i d’emergènciad’aquelles que són de tipus estructural,ja que la gestió és diferent, especialmentpel que fa al temps. Cal també introdu-ir la serenor necessària per afrontar elproblema perquè, encara que pot arri-bar a ser molt greu, s’ha de situar en laseva justa mesura. Els experts diuen que45 hm3 podrien pal·liar temporalmentel problema de la sequera i aquesta xifrarepresenta un 4% de la demanda totalde les conques internes de Catalunya.

Les mesures d’emergència són:

Contenció de la demanda:- Grans acords per contenir la

demanda amb els agents socials(agricultors, patronals, sindicats,associacions ciutadanes i professio-nals), exigint esforços i compromísi preveient les compensacions perti-nents per als afectats.

- Aplicació del decret de sequera envigor, extremant la seva vigilància.

Ampliació de l’oferta:- Utilització de les aigües subterrànies

dels pous en què es pugui potabilit-zar directament l’aigua o ques’hagin de tractar, ja que tracta-ments com l’osmosi inversa, elec-trodiàlisi reversible (EDR), strippingde l’aigua, noves tècniques de filtra-ció (ultrafiltració, microfiltració,etc), bescanvi iònic o la decantacióllastrada poden solucionar proble-mes de nitrats, compostos volàtils,trihalometans o d’altres compostos.

THEK

NO

S·N

úm. 1

21 J

UN

Y de

200

8

26

SOSTENIBILITAT

La dessalació és un bon exemple d’autoabastament

L’aigua, l’energia de la societatLa situació de sequera actual ens recorda el tall elèctric que va patir la ciutat de Barcelona el juliol pas-sat. En aquell cas va ser un tall de subministrament que va afectar una zona de Barcelona i ara parlemde restriccions a l’ús a l’àrea metropolitana de Barcelona.

AIGÜ

ES T

ER L

LOBR

EGAT

La dessaladora del Llobregat es troba en ple procés de construcció i es preveu que estigui a punt per a l’any 2009

“No hauríem de simplificarel debat fins a l’extrem dedir ‘dessaladores sí’ o ‘trans-vasaments no’ o a l’inrevés”

Podeu consultar l’informe:“Anàlisi de la situacióde l’aigua a Catalunya”al web del CETIB

THEK

NO

S·N

úm. 1

21 J

UN

Y de

200

8

27

Instalaciones y técnicas del confort

�Aquest tipus d’instal·lació es veiéacompanyada d’innombrables incon-venients, conseqüència de la corrosiódels tubs de metall i els insuficientsnivells d’aïllament dels habitatges.Actualment, el desenvolupament delsmaterials plàstics per a la conducció del’aigua, la millora dels nivellsd’aïllament i la possibilitat de regular

correctament les instal·lacions, perme-ten als usuaris gaudir d’uns nivells deconfort excel·lents mitjançant la clima-tització per sòl radiant/refrescant.

Avantatges. La climatització per sòlradiant ofereix unes condicions demàxim confort, i això es deu als factorssegüents:- Hi ha una distribució uniforme de

temperatures amb la qual cosas’eliminen les zones excessivament

fredes o calentes i es genera unaemissió o absorció de calor moltuniforme a tot el local.

- S’eliminen els corrents d’aire, causade gran nivell de disconfort.

- Es disposa d’un ambient molt salu-dable ja que s’eliminen els correntsd’aire que remouen la pols i causenproblemes entre les personesal·lèrgiques, asmàtiques, etc.

La superfície del terra passa a ser

EN PORTADA

THEK

NO

S·N

úm. 1

21 J

UN

Y de

200

8

29

La calefacció per sòl radiant s’empra des de l’antiguitat. Al començament consistia a canalitzar els fums de lacombustió per sota el terra amb la finalitat d’elevar-ne la temperatura i aportar calor al local. Posteriorment, jaa mitjans del segle passat, es van començar a emprar noves instal·lacions que es basaven en el transport d’aiguacalenta per l’interior d’una sèrie de tubs enclosos al terra de l’habitatge.

Climatització i confort

Sòl radiant i refrescant, unasolució integral de climatització

l’element emissor, amb la qual cosas’eviten els problemes que solen origi-nar altres tipus d’elements emissors pelque fa a la decoració. És la instal·lacióideal en locals amb sostres elevats, jaque mantenen les condicions de con-fort en la zona d’ocupació i es redueixel cost energètic de la instal·lació, per-què permet treballar amb temperaturesinferiors en calefacció i superiors enrefrescament amb un grau equivalentde confort.

És una instal·lació silenciosa, tantper l’absència de radiadors com per lescaracterístiques pròpies del polibutilè.

Funcionament. La calefacció per sòlradiant consisteix bàsicament enl’emissió de calor per part de l’aiguaque circula per tubs enclosos en la llo-sa de formigó que constitueix el terra.D’aquesta manera aconseguim unagran superfície com a element emissorde calor. En els mesos freds, a una tem-peratura entorn dels 35-40 graus,l’aigua recorre els tubs que cobreixen elterra i aporta l’escalfor necessària percalefactar l’habitatge.

Existeix, així mateix, la interessantpossibilitat d’emprar aquest tipusd’instal·lació per a una climatitzacióintegral, proporcionant calefacció al’hivern i refrescament a l’estiu.D’aquesta manera, en els mesos càlidsfarem circular aigua a l’entorn dels 15 oCper la instal·lació, que absorbirà l’excésde calor del local i proporcionarà unaagradable sensació de frescor.

Es tracta d’un tipus d’instal·lacióespecialment indicat per a la climatit-zació d’habitatges, oficines i locals debaixa càrrega latent. La seva aplicacióés òptima en locals d’alçada impor-tant ja que proporciona climatitzacióen el volum ocupat pel cos humà, demanera que s’aconsegueixen estalvisimportants.

Tot sistema de climatització perse-gueix el confort com a estat desitjable,però, perquè es doni, cal que hi hagiuna proporció d’intercanvi de tempe-ratures entre la radiació, la convecció,l’evaporació i la conducció.

Segons les investigacions, la proporcióideal és tal com es mostra a la figura 1.

En el supòsit que aquestes propor-

cions no es donin, es presenta el ques’anomena estrès tèrmic.

El sòl radiant/refrescant és el siste-ma de climatització que més s’acosta al’estat ideal de confort. Vegem en quèes basa (veure figura 2).

L’objectiu de les instal·lacions declimatització és crear ambients confor-tables on la humitat, la temperatura, ila puresa i velocitat de l’aire puguingarantir les condicions òptimes.

Els fonaments en què se sosté el sòlradiant/refrescant són els següents:- La circulació de l’aigua es produeix

a través de tubs encastats al terra.- En calefacció, l’emissió màxima és

de 100 W/m2 en zona d’ús (T

màxima de 29 oC) i fins a 160W/m2 perimetrals (T màxima de35 oC). Amb calefaccions tradicio-nals, s’escalfa l’aigua entre 70 i 80 oCper aconseguir temperatures d’uns20 oC.

- En refrescament, l’absorció és entre40-55 W/m2 (T mínima de 19 oC),

Condicions per al confort

40 - 50% RadiacióDepèn de la temperaturade les superfícies que ens envolten

15 - 30% ConveccióDepèn de la temperatura ivelocitat de l’aire

25% ConduccióDepèn de les temperaturesde les superfícies amb què estemen contacte

30 - 35% EvaporacióDepèn de l’activitat física,de la temperatura de les superfíciesinteriors i de la temperatura de l’aire

Figura 1

Paret

Terra

Tubs Hep2O

Figura 2

29ºC

35ºC 160 W/m2

100 W/m2

THEK

NO

S·N

úm. 1

21 J

UN

Y de

200

8

28

EN PORTADATH

EKN

OS

·Núm

. 121

JU

NY

de 2

008

30

segons les característiques del sòl.

En refrescament, a més, serianecessari controlar les condicionshigromètriques, de manera que latemperatura superficial no descendei-xi per sota de la temperatura de rosa-da i evitar, així, la formació de con-densacions.

Components de la instal·lació. Unainstal·lació de climatització per sòlradiant/refrescant es compon de gene-rador, els elements necessaris per a ladistribució del fluid i la regulació.

Generadors. Els sistemes de sòlradiant/refrescant optimitzen la utilit-zació de generadors de la màxima efi-ciència energètica, amb la qual cosa esdisminueix el consum, es redueixl’emissió de contaminants a l’atmos-fera i es respecta el medi ambient. La

integració de bombes de calor aire-aigua, en combinació amb calderes decondensació i captadors solars tèr-mics, aporta solucions per a una cli-matització integral (figura 3).

Bomba de calor aire-aigua. La bombade calor tipus aire-aigua és l’aparellideal per a la instal·lació de sòlradiant, ja que permet la integració dela calefacció i la refrigeració en unmateix aparell. La bomba de caloraire-aigua és una màquina el propòsitde la qual és refrigerar i/o escalfar unlíquid, generalment aigua, mitjançant

el qual es climatitza una instal·lació.Aquest sistema permet disposar de

temperatures independents en cadaun dels locals climatitzats per tald’obtenir-ne el màxim confort i, alho-ra, aconseguir el consum més ajustat.Aquestes màquines són combinablesamb diferents sistemes de generacióde calor, com calderes i captadorssolars (figura 4).

El funcionament d’una bomba decalor és el mateix que el de qualsevolaparell de refrigeració, llevat que el ciclede funcionament és reversible, això voldir que en invertir el flux de refrigerant,

19ºC 40/55 W/m2 12ºC

7ºC

50ºC35ºC

Esquema de principiaire-aigua

passa de refrigerar a escalfar.A l’estiu absorbim la calor que duu

l’aigua que entra a l’ intercanviador deplaques i la cedim a l’aire exterior mit-jançant la bateria exterior, de maneraque refredem l’aigua.

A l’hivern absorbim la calor que hiha a l’exterior (fins a –273 oC, que ésel 0 absolut, tot és quantitat de calor)i aquesta calor la cedim mitjançantl’intercanviador de plaques a l’aigua,de manera que escalfem l’aigua.

Un cop tenim l’aigua freda ocalenta, i mitjançant una o més bom-bes d’aigua, la portem als diferentsaparells terminals: aerotermos(murals, sostre, terra, conductes cas-set), sòl radiant, etc. D’aquesta mane-ra refrigerem o escalfem les estances.

Selecció de la bomba de calor. És pràc-tica molt usual determinar la capacitatde la bomba de calor mitjançant lesdades del catàleg. Això és un errorgreu, ja que les dades subministradespels fabricants als catàlegs són a unadeterminada temperatura exterior deprojecte. Per això, la selecció s’ha de fersempre mitjançant les dades ofertespels fabricants en la documentació tèc-nica i a la temperatura del projecte.

Les condicions en les quals elsfabricants donen les capacitats en elscatàlegs comercials són:

En aquesta mena de documenta-ció vénen les capacitats i consums dediferents temperatures exteriors iinteriors.

Les bombes de calor són perfecta-ment vàlides per treballar fins a tem-peratures de –10 oC de temperaturaexterior i fins i tot inferiors. Per aixònomés cal seleccionar adequadamentla màquina, en les condicions exter-nes de treball determinades en el pro-jecte.

En cas de disposar d’una font decalor suplementària, és possible selec-cionar la bomba de calor per cobrir lesnecessitats de refrigeració i a vegadessuplementar la capacitat de la bombaamb aquesta font d’energia. En cas deser elèctrica, la font suplementària noha de superar 1,2 vegades el consum decompressor o compressors.

Com a exemple de selecció, vegeula taula 1.

Estalvi energètic. Al sòl radiant/refres-cant es treballa amb unes temperaturesideals per a una bomba de calor. Lesbaixes temperatures d’impulsió d’aiguaa l’hivern (entre 35 i 45 oC) i altes tem-peratures a l’estiu (entre 12 i 16 oC)permeten, a més d’estalviar energia,conferir més capacitat a la màquina(vegeu la taula 1).

D’aquesta manera, una instal·lacióequipada amb bomba de calor permetdisposar de climatització al menor costenergètic, incloent-hi suport d’altrestipus d’energia com gas, electricitat,gasoli, etc.

Medi ambient. Tot estalvi energètic, apart de l’aspecte econòmic, comportamés respecte al medi ambient. La bom-ba de calor, juntament amb un bonaïllament tèrmic, ens permetrà estal-viar, participar en la consecució delsobjectius de reducció d’emissions de

Temperatures

Exterior Aigua Interior

Hivern

Estiu

7 ºC seca6 ºC humida

Sortida 45 ºCEntrada 40 ºCSortida 7 ºC

Entrada 12 ºC

20 ºC

35 ºC seca27 ºC seca

19 ºC humida

Figura 4

Figura 3

Taula 1

THEK

NO

S·N

úm. 1

21 J

UN

Y de

200

8

32

CO2 i millorar el medi ambient.Les bombes de calor aire-aigua,

comparades amb altres sistemes debomba de calor, com per exemple, elssistemes aire-aire, necessiten menyscàrrega de refrigerant i tenen menyspossibilitats de fuites. En conseqüèn-cia, això genera menor impactemediambiental, tal com demostra lafórmula següent:

GWPEfecte hivernacle

CO2 1R-134a 1200R-407c 1600R-410a 1890R-404a 3750

Avantatges

Instal·lacions. Les bombes de caloraire-aigua comparades amb sistemesaire-aire:- No requereixen materials i eines

diferents a les utilitzades en el mónde la calefacció.

- Les canonades poden ser del mate-rial més còmode per a l’instal·ladori les bombes de calor es lliuren«plug and play» (connectar i fun-cionar).

- No hi ha límits ni distàncies míni-mes entre els diferents elementsque conformen la instal·lació.

- Donen més llibertat a l’hora dedissenyar una instal·lació.

Manteniment. Les bombes de calor aire-aigua requereixen del mantenimentmínim per funcionar, ja que no dispo-sen, a l’hora de treballar, de cremadors,xemeneies, combustibles, així com refri-gerants i olis al llarg de la instal·lacions.

Com que no necessiten personalaltament qualificat per al manteni-ment, i en general tampoc elementsexclusius per al funcionament i elmanteniment, aquest és fàcil i econò-mic. Tenint en compte la seva senzi-llesa i compatibilitat amb tota menade generadors, controls i elementsterminals de qualsevol tipus, lesmodificacions, ampliacions, refor-mes, etc. de les instal·lacions no pre-senten els problemes que originenaltres sistemes.

Distribució. El fluid portador és distri-buït als circuits emissors mitjançantcol·lectors d’anar i tornar als quals esconnecten. El conjunt col·lectorincorpora la sèrie d’elements següent(figura 5):- Purgadors per extreure l’aire con-

tingut a la xarxa de canonades quedificulta la circulació de l’aigua idisminueix la transmissió de calor.

- Vàlvules d’ompliment i buidatge.- Vàlvules manuals al col·lector

d’anada que permeten obrir i tan-car el pas de l’aigua als circuits enfunció de la temperatura assolida allocal, amb la possibilitat d’automa-tització mitjançant un termòstatambient per a zonificació de tem-peratures.

- Reguladors de cabal de lecturadirecta que permeten ajustar fà-cilment el cabal adequat a cadacircuit.

- Termòmetres, tant a l’anada com alretorn, per comprovar visualmentles temperatures del sistema.

Element emissor. A la figura 2 veiem ladisposició dels components de l’ele-ment emissor que es descriuen a conti-nuació.

Tub. El tub és l’element principal. Ésl’encarregat de transportar l’aigua a tra-vés de la instal·lació per a la transmissióde calor. El polibutilè (PB) és, entretots els materials plàstics emprats encanalitzacions, el termoplàstic ques’adapta millor al disseny i l’execució deles instal·lacions del sòl radiant gràciesa la seva flexibilitat i comportament allarg termini.

En comparació amb altres materialsplàstics, el PB presenta un reduïtmòdul d’elasticitat que permet mésfacilitat d’instal·lació del material, aixícom menys dilatació tèrmica que gene-ra unes tensions tan reduïdes que sónperfectament absorbides pel material.

Per una altra banda, i en concor-dança amb la norma EN 1264, es reco-mana l’ús de tubs amb capa de barrerad’oxigen. D’aquesta manera, es redueixl’aportació d’oxigen a l’aigua, fet queprotegeix de la corrosió els componentsmetàl·lics de la instal·lació, de maneraque s’eviten futurs problemes de fun-cionament en la instal·lació.

El tub de polibutilè sistema Hep2Oamb barrera d’oxigen, en rotlles sensememòria d’ús exclusiu per a ins-tal·lacions de sòl radiant/refrescant, ésidoni per a aquesta aplicació, ja que téuna extraordinària flexibilitat que faci-lita i agilita la instal·lació. D’altra ban-da, la capa de barrera d’oxigen, internaal tub, queda totalment protegida

durant el procés d’instal·lació.La distribució del tub pot ser en

serpentí o espiral, i aquesta última dis-posició és la recomanada ja que permetmés uniformitat en la distribució de lacalor, així com més homogeneïtat detemperatures. En qualsevol cas, s’hande respectar sempre els radis de curva-tura mínims definits per al tub, que enel cas del tub de polibutilè és vuit vega-des el diàmetre.

Per a l’aplicació del sòl radiant/re-frescant, es recomana la utilització detub de diàmetre exterior de 20 mmamb una distància màxima entre tubsde 150 mm. Així, disposarem d’unatemperatura homogènia sobre lasuperfície del terra i unes pèrdues decàrrega assumibles a la instal·lació.

Materials aïllants. La capa d’aïlla-ment sobre el forjat evita que la calordespresa pels tubs es transmeti cap a laplanta inferior. La resistència tèrmicad’aquest material aïllant permet maxi-mitzar la transmissió de calor cap al

local ubicat a sobre. La col·locaciód’aquestes plaques aïllants s’had’efectuar de manera que les juntesentre els panells no estiguin alineadesunes amb les altres.

La banda del sòcol perimetral sesitua al llarg de les parets, de maneraque es permeti el moviment de la placai s’evitin les pèrdues de calor en el perí-metre del local. La valona plàstica ques’hi adhereix es col·loca per sobre de lesplanxes aïllants, de manera ques’impedeixi qualsevol filtració de mor-ter entre el sòcol i les planxes. La partsuperior del sòcol perimetral no s’ha detallar fins que no s’hagi completat elrecobriment del terra.

L’aplicació d’aquesta mena d’instal·la-ció requereix uns nivells mínimsd’aïllament a l’habitatge. Les tempera-tures màximes, entre 29 i 35 oC, i míni-ma de 19 oC sobre la superfície del ter-ra determinen la capacitat màximad’emissió de calor de la calefacció iabsorció en refrigeració. Per aquestmotiu, és requisit per a la instal·lació el

compliment dels nivells d’aïllamentrequerits.

Llosa de morter. La placa de morterencercla els tubs i emmagatzema i trans-met la calor cedida per l’aigua que circu-la a través d’aquests mateixos tubs.

L’espessor mínima d’aquesta capaper sobre dels tubs, segons indicacióde la norma EN 1264 i per raonsd’execució, ha de ser de 30 mm, coma mínim. És recomanable l’ús d’addi-tius que fluïdifiquin el formigó, fetque permet un perfecte recobrimentdels tubs i evita possibles bosses d’aireque afecten negativament la transmis-sió de la calor.

Recobriment del terra. Els sistemes declimatització per terra radiant/refres-cant permeten l’ús de qualsevol tipusde paviment. Tot i això, i com és lògic,el seu comportament davant la trans-missió de calor diferirà en relació alsdiferents coeficients de conductivitattèrmica.

EN PORTADA

TEWI = GWP · M · [f · n + (1 - r)] + n · E · c

n= anys de vidaM= kg de refrigerant del sistemaf= fracció de pèrdues de gas per anyr= fracció de càrrega de gas recuperada

després de n anysE= consum d’energia (kWh/any)c= emissió específica de CO2 per kWh

Figura 5. Components del conjunt col·lector

Jordi Garrigajordi.garriga@telefonica.net

La primera pregunta és obligada: comarriba de l’enginyeria tècnica a ser undels periodistes de més prestigi del país?Jo sempre havia volgut ser periodista,però el meu pare, que era electrònic, vaconsiderar que era millor que fes unacarrera tècnica, així és que li vaig fer casi vaig venir a Barcelona per estudiarEnginyeria Tècnica Industrial. Vaigestudiar l’especialitat d’Electrònica,però un cop vaig acabar, de seguida emvaig dedicar de ple al periodisme.

Com creu que l’ha ajudat ser enginyertècnic en el desenvolupament de laseva carrera professional?He de confessar que m’ha costat unamica de reconèixer-ho, però al cap deltemps he vist que la formació tècnicam’ha permès fer moltes coses dins delcamp del periodisme i la comunicació.L’organització industrial, per exemple,que sempre va ser una de les assignatu-res que més m’agradaven, m’ha ajudatextraordinàriament, sobretot en tas-ques de gestió i direcció.

Sovint se sent la queixa que els perio-distes no acaben d’explicar bé determi-nades informacions tècniques o secto-rials. Creu que falta una certa “culturatècnica” en l’àmbit del periodisme?Sense cap mena de dubte, falta culturatècnica. Bona part de les coses que enspassen tenen a veure amb la tècnica i latecnologia, i cada vegada més serà així.Des de la sequera fins a l’ordenació delterritori o la reconstrucció d’accidents,tot passa, com a periodistes, per unabona comprensió tècnica. També faltaun cert raonament del pragmatisme al’hora de prendre algunes decisionsempresarials o polítiques. Penso que, sies vol ser periodista, s’ha d’estudiarPeriodisme, però complementant-hoamb un altre tipus de cultura.

Per a això caldria trencar el dualismeentre ciències i lletres…Sí. Els estudis estan excessivamentcompartimentats. Falta humanisme enel món de la ciència i la tècnica, i faltatècnica en el món de les lletres.

THEK

NO

S· N

úm. 1

21 J

UN

Y de

200

8

39

ENTREVISTA

Nascut a Osca (1951) el periodista i presentador Manuel Campo Vidaltornava a l’actualitat durant la passada campanya electoral en ser elmoderador del primer debat cara a cara televisat entre José LuisRodríguez Zapatero i Mariano Rajoy. Campo Vidal té un currículum enel qual destaca, curiosament, el fet de ser enginyer tècnic industrialper la UPC. Va començar en el periodisme el 1972 en el diari barcelo-ní Tele/eXprés i la seva cara va començar a ser familiar als vuitanta,quan assumia la direcció i presentació del Telediario 2 de TVE. Tambéha col·laborat amb la cadena SER i Antena 3, va fundar d’AudiovisualEsport i actualment presideix l’Acadèmia de les Ciències i les Arts deTelevisió d’Espanya i dirigeix la productora Lua Multimedia.

LOUR

DES

SEGA

DE

Manuel Campo Vidal, president de l’Academia de les Ciències i les Arts de Televisió d’Espanya

“Em resulta dramàtic començaruna tertúlia i ja saber, a priori,el posicionament dels tertulians”

es veu potenciat per l’aparició de les denominades xarxessocials, els blocs… La tecnologia i Internet estan obrint unnou món pel que fa al concepte de comunicació de masses.

Creu que la indústria de la comunicació s’està preparantper a tot això?Encara s’aprecia una actitud una mica massa defensiva. Perexemple, als diaris els ha costat massa assumir que haviende tenir les seves edicions publicades a Internet… Laindústria no s’està preparant prou, però també és cert quede la mateixa manera que al món hi ha una concentraciómés gran dels mitjans de comunicació, tots aquests fenò-mens units ofereixen l’oportunitat de veure néixer nousgrups de comunicació, com per exemple els diaris gratuïts,productores com Media Pro i un llarg etcètera. En el sec-tor de la comunicació, hi ha un espai nou i innovador.

Precisament, a través de Lua Multimedia, estan tirant enda-vant nous formats, com el programa per a emprenedorsGeneració XXI (Barcelona TV), que a més ha esdevingut unaplataforma de suport a l’emprenedoria.Així és. No podem tenir una televisió que només busquicantants i gent per ballar i gandulejar. Havíem de buscarprogrames que fomentessin la cultura del treball. Hem fetcinc temporades a Andalusia i dues a Catalunya.

En aquest país, això de voler fomentar la cultura de l’esforçi el caràcter emprenedor, no sembla anar a contracorrent?Sí, en part és una mica cert. Aquest país ha tractat mala-ment els empresaris i ara és moment de donar suport alsemprenedors, entre altres raons perquè les grans empresesproductores de treball s’han acabat. Hem de trobar novesformes de creació de treball perquè el futur no estarà lligata tenir enormes corporacions ocupadores, ja que aquestesvan en altres mercats de treball, com l’Àsia. Les noves fontsde creació de riquesa estaran en les empreses innovadores,de dimensions més petites, que han de crear els jovesemprenedors. Aquesta realitat necessita suport. S’ha depotenciar la creació d’empresa i deixar de demonitzar-la.

Arran de presentar el primer debat entre Zapatero i Rajoys’ha parlat molt de l’Acadèmia, que vostè presideix. Expli-qui’m què és l’Acadèmia i quins són els vostres objectius.L’Acadèmia és una entitat amb 11 anys d’existència, i estàfeta a semblança de la dels Estats Units, que ja té 60 anys ique és el nostre referent. Tenim uns mil socis i agrupem elsprofessionals del sector per defensar la dignitat dels profes-sionals i de les empreses. Rebre l’encàrrec d’organitzar elsdos debats entre Zapatero i Rajoy va ser una demostracióde confiança que ens ha permès fer un salt endavant. Arael repte que em plantejo com a president de l’Acadèmia ésconsolidar la institució, i no solament com una entitat delsprofessionals, sinó de la societat en general. Hem de seruna eina, i els debats van demostrar que ho podem ser. Perals debats, vam poder superar l’atrinxerament de què abansparlàvem, però ara això s’ha de consolidar.

THEK

NO

S· N

úm. 1

21 J

UN

Y de

200

8

El periodisme, en què s’ha convertit?Entre els teletips que arriben d’agènciesper a les informacions internacionals, iles pressions dels polítics o dels grupseconòmics a què pertanyen els mitjans,existeix el periodisme independent?Existeix, però no passa pel millormoment. Però és que, segurament, elque no passa pel millor moment és lacredibilitat del periodisme en general.Això succeeix per dos motius: en pri-mer lloc, es troba a faltar de maneraalarmant la consulta, per part delsperiodistes, a una segona o tercera font.Això és gravíssim. Documentar-se icontrastar la informació és l’abecé delperiodisme, però això cada vegadasembla que es fa menys, i no pot ser.

I això de qui és culpa? Del periodista decarrer que rep ordres i treballa sotapressió, o dels seus caps?Això és culpa de tothom. La tendènciaa la rutina, que és l’enemic principal,Internet, que per a massa professionalsés la principal font d’informació…

Quin és el segon factor de desprestigique volia comentar?L’excessiu atrinxerament dels mitjans idels periodistes que treballen en elsmitjans. A més, s’està avançant enaquest atrinxerament. Això, sens dub-te, mina la credibilitat dels mitjans idels periodistes. Si volem defensar ladignitat del periodisme hem de superaraquests aspectes, i és possible. Però éscert que sovint em resulta dramàticcomençar una tertúlia i ja saber, a prio-ri, el posicionament dels tertulians.

S’ha arribat massa lluny en el joc i en larelació existent entre periodisme, polí-tica i objectius empresarials?Sí, hi ha una aproximació excessiva. Ésmés, hi ha periodistes que pretenen

definir les línies d’un partit. Però igualque a la transició dèiem que els militarstornessin a les casernes, ara hauríem dedir que els periodistes tornin a la redac-ció…, i els bisbes a les esglésies.

Com veu la professió del periodisme engeneral? Tant pel que ara comentava,com per l’aparició de nous formats icanals, hi ha un canvi profund del ques’entén per informació i per periodisme?Segurament. Un bon exemple és latelevisió. Un dels canvis més profundsno és ni la fragmentació d’audiències nil’aparició de molts més canals. El queés realment important és que, gràcies a

les eines que ens ofereix la tecnologia,s’ha trencat el paradigma de l’espec-tador passiu. Ara molta gent vol ser, ipot ser, també difusora. I ni els qui hoestudiem ens adonem de la profunditatdels canvis que vénen. Com diu el pro-fessor Manuel Castells, hem de comen-çar a pensar en mitjans de comunicacióindividuals de masses. Avui ja existei-xen xarxes de comunicació que arriba-ran a ser més potents que els massmedia. A Espanya ja ho vam viure entreels dies 11 i 14 de març de 2004, arrandels atemptats de Madrid i les nits de“telèfon mòbil”. Estem entrant enl’època del “ciutadà reporter”, fet que

40

ENTREVISTA

“Documentar-se i contrastarla informació és l’abecé delperiodisme, però sembla quecada vegada es fa menys”

LOUR

DES

SEGA

DE

THEK

NO

S·N

úm. 1

21 J

UN

Y de

200

8

43

THEK

NO

S·N

úm. 1

21 J

UN

Y de

200

8

42

Infonomiainfo@infonomia.com

�La “cosa” es movia i sonava silen-ciosa com una serp, en efecte. La sevafunció no era menys selvàtica: explo-rar las clavegueres de les ciutats a larecerca d’avaries, que podien ser arre-glades a distància, gràcies a les càme-res de vídeo i braços artificials ins-tal·lables en el seu “cos”. La seva for-ma articulada resultava, òbviament,molt més adequada per a aquesta fun-ció que un objecte de moviments rec-tilinis.

Veurem molts aparells així, petits iespecialitzats en tasques molt concre-tes. I autònoms, energèticament inavegacional (determinaran quin és elpas següent per prendre d’acord ambla situació del terreny). Un exemplede robot domèstic (consumer robot) eltenim ja en els aspiradors robot, apa-rells que recorren autònomament lacasa buscant pols, que reboten en lesparets, i que tornen a la posició origi-nal en què poden connectar-se al’endoll per recarregar les bateries. Unaltre són els robots de planxats, per noparlar de les mascotes mecàniques,com l’Aibo de Sony.

En el món del gran consum(detergents, netejadors, etc.), unentreveu una tendència dels fabri-cants a augmentar els seus marges através de petits aparells o gadgets (perexemple, vendre un aparell per nete-jar el cotxe a pressió d’aigua combi-nada amb sabó en lloc de vendre tansols el sabó a litres, o una màquinaper aplicar-se el fil dental).L’objectiu, fer-nos pagar un diferen-cial pel trasto, el “Gizmo”. La manerade fer-ho: vendre’ns petites màquines

(micromàquines) que subministrinsubstàncies o facin petits moviments(delivery devices).

En un altre ordre de coses, trobemmicromàquines per a l’activitat indus-trial. Per exemple, petits helicòpters(com de modelisme) amb càmeres pervigilar l’estat d’una collita (per ferfotografies aèries en diferents zones del’espectre electromagnètic), o per vigi-lar fronteres, o el trànsit. Òbviament,la primera cosa que hem vist d’això és

en el camp militar: petits avions ohelicòpters (d’uns 200 grams de pes)que prenen imatges del camp enemic(són tan petits que l’enemic ni els veuni els detecta).

El futur és de tota classe de robots,però, a curt termini, aquests seranpetites màquines especialitzades(micromàquines), no robots amb for-ma humanoide. A llarg termini, elfutur serà de les nanomàquines,màquines amb dimensions en eldomini molecular o, fins i tot, atò-mic. Algun expert ha dit que en robò-tica estem avui, comparativament,com estava la informàtica el 1978. Eltemps ho dirà. El principal problemaper resoldre: la navegació autònoma,o sigui, com la micromàquina veu peron va i per on ha d’anar, així com lacapacitat de reacció a aquestes condi-cions de l’entorn, en temps real. I laseva alimentació energètica. Encara

INNOVACIÓ

On acaba la persona i on comença la màquina?

Micromàquines i ciborgsFa un temps, a l’Stanford Research Institute, el científic Roy Kornbluh va fer una demostració d’unprototip de robot articulat, amb l’aspecte d’una serp mecànica, les articulacions del qual no eren ser-vomotors (sorollosos i brillants), sinó que estaven construïdes de múscul artificial, una mena de polí-mer que canvia de forma d’acord amb l’electricitat que rep.

que ja hi ha qui proposa robots quemengen.

Mentrestant, hi ha humans que jaestan experimentant amb la implanta-ció de xips en el seu propi cos: elsciborgs, una cosa que fa molt pocsanys encara era ciència-ficció. Es trac-ta d’éssers mig-humans mig-màqui-nes, o al revés, amb capacitats físiquesi/o psíquiques augmentades. Uns’imagina éssers amb cargols connec-tats als seus òrgans, i amb una força,això, sobrehumana. La realitat actualen aquest camp és una mica menysespectacular però no menys sorpre-nent. La combinació de biologia ienginyeria per millorar el cos humàestà a l’ordre del dia: hi ha un muntde peces del cos que poden ser substi-tuïdes per pròtesis. Potser les quemecànicament estan més avançadessón les cames artificials el disseny deles quals permet fins i tot córrermillor a qui les porta que als humans“normals”.

Ja hi ha al mercat exoesquelets(aparells en què es munta una perso-na, i que l’emboliquen com una espè-cie de carcassa exterior, amb unsuport per als peus i els braços, desdels quals executa els seus moviments,que la màquina multiplica) per ajudara paraplègics a caminar, o simple-ment, per multiplicar les capacitatsmusculars en casos de deficiència (oper a soldats “multiplicats” en forçaper la màquina), o per accelerar elsprocessos de rehabilitació de pacientsque han sofert una embòlia (robots deteràpia física, se’ls anomena). Algunsd’aquests invents ja experimentenamb la connexió directa de la màqui-na al cervell humà, i eliminen, pertant, la frontera entre home i màqui-na. Perquè, en aquests casos, on acabala persona i comença l’eina? Méscomplicada serà aquesta separacióquan les màquines en qüestió siguinminúscules, microscòpiques. Nanoso-lucions per a l’humà.

Una altra àrea de superhumanacióve de la mà de la genètica. No sola-ment per resoldre algunes malaltiesavui incurables sinó, de forma méscapritxosa, per fer-nos, per exemple,més resistents en el partit de futbol

amb els amics durant el cap de setma-na. Per no parlar dels fàrmacs ja exis-tents, que ajuden a superar probleme-tes de l’edat (la Viagra al capdavant).O de l’èxit de mercat de les empresesque modelen el cos al gust del client.

Ja hi ha un moviment de biòlegsque opinen que la mort no és inevita-ble. Potser el més mediatitzat ha estatel professor de la Universitat de Cam-bridge Aubrey de Grey, creador de ladisciplina científica de la biogeronto-logia, que té com a objectiu final, lite-ralment, trobar una curació a la malal-tia de l’envelliment (“to expedite thedevelopment of a true cure for humanaging”). Una cosa semblant diu elprestigiós futurista Ray Kurzweil,

quan assegura que algun dia (proper)s’aconseguirà la immortalitat.

Queden dos dubtes sobre aquestparticular. Un és si tothom tindràaccés a la superhumanació o bé, arri-bat el cas, a la immortalitat, o si, comsempre, serà sols per a rics. I dos, siavançarà més ràpidament el desenvo-lupament d’humanoides (màquinesquasi humanes) que de superhomes(humans quasi màquines). Possible-ment, aquestes dues qüestions tin-dran una importància crítica, avuiimpensable, en els pròxims cinquantaanys. Mentrestant ens haurem deconformar potser amb els anuncis aInternet que prometen un allarga-ment de penis.

“S’entreveu una tendènciadels fabricants a augmentarels seus marges a través depetits aparells o ‘gadgets’”

RUCA

El futur és de tota classe de robots que, a curt termini, seran petites màquines especialitzades (micromàquines)

THEK

NO

S·N

úm. 1

21 J

UN

Y de

200

8

44

ARTICLE TÈCNIC

Pedro Correa FerrerCEAP

�L’estructura de les carrosseries ixassís actuals és analitzada contínua-ment per les empreses i els fabricants,que fan assajos de col·lisió, a fi decomparar les deformacions en acci-dents de trànsit reals i millorar el dis-seny i l’enginyeria dels vehicles pelque fa a la seguretat, i fins i tot s’haarribat a generar taules valorativesrelatives a la seguretat de tots elsmodels de vehicle comercialitzats.

A l’hora de fer una pericial tècni-ca d’un accident de trànsit intervenenfactors empírics que requereixen elconeixement de les matemàtiques, latopografia del terreny, la física,l’enginyeria, els materials i un sens fide factors, que mai no es poden reco-llir amb total exactitud ja que en elscàlculs reconstructius sempre esdepèn d’un rang de valors entre elmàxim i el mínim, que s’apliquen enel càlcul davant la varietat de dadescom són els coeficients aproximatsque s’utilitzen, com per exemplel’estat de desgast de les rodes d’unpneumàtic, l’estat de desgast i mate-rial de la calçada, la capacitat de reac-ció del conductor segons l’edat o lescircumstàncies, les condicions atmos-fèriques, la inclinació de la calçada,els olis i altres líquids o pintures llis-cants, les marques vials sobre la calça-da, les característiques tècniques delsvehicles, l’aerodinàmica, les càrreguesen els vehicles i un llarg etcètera.

A Barcelona, quan s’han de ferdictàmens pericials, els cossos poli-cials utilitzen diversos sistemesd’anàlisi física i matemàtica. El pro-cediment de càlcul en què es fona-

menten els dictàmens dels Mossosd’Esquadra i la Guàrdia Civil és simi-lar al que utilitzen algunes empresesprivades, com Cevismap o CentroZaragoza, que també s’encarreguende la formació d’aquest cos.

En canvi, pel que fa a la GuàrdiaUrbana de Barcelona, la metodologiaque utilitza es correspon a la que fanservir les universitats nord-america-nes d’investigació d’accidents detrànsit, i aquest sistema és el predilec-te de la Direcció General de Trànsit(DGT), ja que algunes edicionsexposen aquest sistema com a mèto-de que cal aplicar a l’hora de calcularvelocitats de vehicles sobre la base dela marca de frenada.

Quant a la metodologia utilitzadapels Mossos d’Esquadra i la GuàrdiaCivil, aquests càlculs s’assemblen alsexposats en el conegut sistema físic

descrit en molts llibres de física comel mètode o principi de conservaciód’energia, segons el qual la pèrduad’energia cinètica del vehicle es deu altreball fet en la “distància de frenada”que evidentment és diferent del con-cepte de “longitud de la marca de fre-nada”.

D’altra banda, la Direcció Gene-ral de Trànsit estableix en les sevesedicions que el mètode de càlcul perestimar la velocitat en accidents, i

La marca de frenada en lareconstrucció d’accidents de trànsitEn el camp pericial dels accidents de trànsit, en múltiples ocasions es requereix, com en altres situacions jurí-diques pericials, aplicar el mètode del confrontament, amb assajos purament físics que estudien els fenò-mens mecànics que es produeixen i a partir dels quals es dedueixen les fórmules o lleis que els regeixen.

ARXI

U

La marca de frenada és un dels factors que cal analitzar per fer la reconstrucció d’accidents de trànsit

partint de la longitud de la marca defrenada en comptes de la distància defrenada, es fa mitjançant el mètode deStannard Baker, que es basa en la fór-mula,

que es pot fer mitjançant l’ús de fór-mules precises o el monograma ques’exposa al cuadre de la dreta.

Incertesa. Per valorar els dos mèto-des, en comparem les formulacions iens plantegem la qüestió de si la dis-tància de frenada utilitzat en algunscasos per alguns tècnics correspon ala de les marques de frenada o bé a lasuma de les anteriors més la longitudprèvia a aquestes, pels temps de reac-ció. Aquesta resposta queda a l’aire,tant a través del mètode físic com através del mètode de Stannard Baker,que recull conclusions d’assajos noteòrics sinó pràctics i observats.

Problema. Calculeu la velocitat d’unvehicle que deixa una marca de frena-da de 15,6 m, negligint els temps dereacció tant del sistema de frenadadel vehicle com del conductor, i esta-blint com a coeficient de fregament elde la mescla asfàltica de 0,7 sensependent i sense vent.

Mètode 1Aplicant el mètode utilitzat per laGuàrdia Civil i els Mossos d’Esqua-dra, que es fonamenta en la distànciade frenada i en la fórmula de velocitatinicial, només podríem aplicar el 15,6

a la constant D, ja que la longitudprèvia de frenada i fins i tot sensemarca de frenada és desconeguda pelstècnics a l’hora de prendre una medi-ció, i aquesta no es pot especular ambexactitud, ja que es regeix en l’ús del’aplicació de constants amb rangsvariables o intervals mínims i màxims:

Obtindríem (negligint temps des-coneguts de reacció) un resultat develocitat mínima de 14,63 m/s, queequivaldria a 52,62 Km/h, als qualscaldria sumar la velocitat desconegu-da consumida en el procés previ a la

d = 0,00394 v2/ (F+f) metres

2

3

45

-ΔΕc = Wr

-(Εcf - Εci) = FrD

-(0 − mv2) = μND

mv2) = μmgD

v=

12

12

2μgD

6789

10

15

20

25303540455060708090

100

150

200

250

300

4

5

6

789

15

10

20

25

303540455060

708090

100

200150

250

v = 15,9 d (F+f) Km/h

1,301,201,101,000,900,800,700,600,500,450,400,350,30

0,25

0,20

0,15

0,100,090,08

F+f = 0,00394 v2/d

Resistència al lliscament

(factor d’adherència

+ pendent)F + f

v= 2μgD

v= 15,9 D (F + p)

ARTICLE TÈCNIC

impregnació de marques de frenada,segons les característiques del vehicle,conductor, paviment i pneumàtics.

Mètode 2Aplicant el mètode de StannardBaker

i negligint els temps desconeguts dereacció, s’arribaria a un resultat develocitat mínima de 52,54 Km/h, alsquals s’hauria de sumar la velocitatdesconeguda i consumida en el pro-cés previ a la impregnació de marquesde frenada, segons les característiquestècniques del vehicle, conductor,paviment, pneumàtics, etc.

Tot això es pot calcular, compro-var o corroborar mitjançant el pràcticnomograma de la dreta.

Dels càlculs, estudis, experiència iexercici lliure de la professió,l’enginyer tècnic que subscriu conside-ra que tots dos mètodes ens aproximena la velocitat mínima real a què circulaun vehicle si aquest no col·lideix ambcap obstacle i negl·ligint reaccions itemps fins i tot sense marca de frena-da, però es dictamina com a més ade-quat el que s’exposa en algunes edi-cions de la DGT, que correspon almètode de Stannard Baker amb elnomograma exposat més amunt i lafórmula:

ja que aquesta s’extreu d’obser-vacions reals de frenades de vehicle a

diferència de la fórmula física que esrelaciona amb assajos generals ambqualsevol massa sigui o no un vehi-cle. Així doncs, és molt més espeífi-ca i directa la fòrmula de StannardBaker ja que estableix la velocitatdirectament després del mesurament

de la marca d’un cotxe enlloc de lamassa. En el mètode Stannard Bakeres consideren alguns factors com aral’aerodinàmica del vehicle, que esnegligeix en el principi físic. Per lesraons exposades aquest mètode esconsidera més ajustat a la realitat.

d = 0,00394 v2/ (F+f) metres

2

3

456789

10

15

20

25303540455060708090

100

150

200

250

300

4

5

6

789

1510

20253035404550

60

70

8090

100

200150

250

v = 15,9 d (F+f) Km/h

1,301,201,101,000,900,800,700,600,500,450,400,350,30

0,25

0,20

0,15

0,100,090,08

F+f = 0,00394 v2/d

Resistència al lliscament

(factor d’adherència

+ pendent)F + f

v= 15,9 D (F + p)

v= 15,9 D (F + p)

THEK

NO

S·N

úm. 1

21 J

UN

Y de

200

8

47

PUBLIREPORTATGE

Pere Sust, Clara Martínez i Oriol Arnall,prescriptors del grup Eurofred, distribuï-dor exclusiu a Espanya de Fujitsu GeneralLtd., van presentar el nou sistema Aquater-mic, que permet climatitzar i produir aiguacalenta sanitària amb un únic aparell.

La sessió va tenir lloc el 22 de maig ala sala d’actes del CETIB on es van reunirdiversos professionals del sector.

L’objectiu de la jornada era donar aconèixer aquest nou sistema anomenatAquatermic, que s’ha introduït en el mer-cat amb gran èxit.

Per resumir la jornada, podem desta-car els punts següents:

L’Aquatermic és un nou sistema declimatització (calefacció i aire condicio-nat) i producció d’aigua calenta sanitària,que es compon d’una unitat interior i unaexterior connectades frigoríficament.

Aquatermic és un sistema alimentatelèctricament per una unitat exteriorFujitsu amb un COP extraordinàriament

alt que permet obtenir uns alts rendi-ments amb un baix consum i garantir elseu funcionament en situacions de tem-peratures exteriors extremes.

Es tracta d’un sistema altament eco-lògic que compleix amb el CTE actual ique es pot utilitzar com a font d’energiasecundària en sistemes d’instal·lacionssolars. De fet, el sistema Aquatermic esrecomana instal·lar conjuntament ambels elements solars de la marca Daitsu,també comercialitzats pel Grup Eurofred,i d’aquesta forma optimitzar al màxim elrendiment del sistema. Durant la jornadaes van mostrar diferents exemplesd’aplicacions i dissenys d’instal·lacions.

També es van fer diversos exemplesde càlculs i dimensionaments per a laselecció del sistema Aquatermic mésidoni en funció de l’aplicació i la zonageogràfica. Variants com la temperaturaexterior, la temperatura de l’aigua, elnombre de persones, etc., són bàsiques

a l’hora de fer un càlcul encertat.Finalment es van presentar estudis

econòmics que evidencien la rendibilitatd’aquest tipus d’instal·lació en compara-ció d’altres sistemes convencionals, aixícom l’enorme estalvi energètic (més d’un70%) que, gràcies a l’elevat COPd’aquesta unitat, es pot obtenir.

Tots els assistents a la jornada que hovan desitjar van poder sol·licitar un exem-plar del programa CLIMASUM per al càl-cul de sistemes solars Daitsu d’acord ambels paràmetres exigits pel nou CTE, queés el complement perfecte per introduirl’Aquatermic en qualsevol projecte.

La jornada va ser un èxit i tots elsassistents es mostraren interessats i moltparticipatius en el debat que es va obrirdurant el torn de preguntes posterior a lapresentació.

Per a més informació:www.grupoeurofred.com

Aquatermic

La climatització ecològica i intel·ligent

THEK

NO

S·N

úm. 1

21 J

UN

Y de

200

8

49

Jordi Castañedajordicastanyeda@hotmail.com

�Invents ben curiosos i altres de méselaborats són els que podreu trobarentre el 26 i el 29 de juny a la Firad’Invents i Idees Attic, a Vilanova i laGeltrú.

Aquesta fira vol revolucionar lestrobades entre inventors, empreses ipúblic. Pep Torres, director d’Attic,explica: “A la majoria de firesd’invents només trobem els estandson l’inventor intenta vendre el seuproducte. A Attic també volem quel’inventor aprengui i per això posemal seu abast una sèrie de recursos queli poden ser útils”. L’inventor sortiràde la fira reforçat gràcies a les confe-rències on se’l posarà al dia, per exem-ple, de noves tendències sobre comvendre el producte o se li donaranrecursos de coaching per a les èpoqueson la llumeta d’inventor sembla queestigui fosa. Per als més agosarats esposa en marxa la idea express onl’inventor tindrà 5 minuts per vendreel seu estri a empresaris amb visió denegoci.

D’altra banda, s’habilitarà unazona anomenada Hamaca Club. Tor-res diu que es pretén que aquestazona “sigui un espai de relació entreinventors i que s’estableixin vinclesde negoci i col·laboració”.

I com que tanta feina ha de tenirla seva recompensa, es lliuraran, perprimera vegada, els premis Attic, querecompensaran aquelles innovacionsmés rellevants de la fira.

L’espectador no quedarà indife-rent del seu pas per la fira. Una de lesnovetats d’enguany és la Dummyzone (un dummy és aquell ninot arti-culat que s’utilitza per fer les provesd’accidents de cotxe), on el visitantpodrà provar alguns invents com unparaigua que aguanta vents de fins a100 quilòmetres per hora.

En una altra sala hi haurà Nidea,una exposició d’una sèrie d’inventssorprenents i originals. No deixa deser curiosa la rajola que porta unsensor de pes per detectar quanl’usuari hi és damunt. Té diversesutilitats: des de sistema d’alarma finsa mètode de règim alimentari si esposa just davant la nevera. D’altra

banda, no passa desapercebut unpaper de bombolles digital que imitael soroll de quan es peten les bombo-lles i provoca una sensació antiestrès,un teclat làser projectable o una rodaenorme que funciona com un skate ipermet agafar grans velocitats.

Per concloure la visita es podràadquirir algun dels invents quehagin cridat l’atenció del visitant alSupermercattic.

Donat l’interès que desperta lafira i per la gran quantitat d’inven-tors que s’hi presenten, queda clarque el doctor Franz de Copenha-guen i els seus invents del TBO vancrear escola i qui pensa que “està totinventat” va ben equivocat.

CULTURA

Més informacióFira d’Invents i Idees AtticDel 26 al 29 de juny de 2008De 10 a 14 h i de 16 a 20 hEdifici NeàpolisVilanova i la GeltrúPreu de l’entrada: 5 euroshttp://attic08.com

�El CETIB ha contribuit a aquestprojecte amb 3.000 euros.

Moçambic té poca capacitat insti-tucional per donar resposta a les neces-sitats de salut de la població, a causa,entre d’altres, de l’escassa disponibilitatde recursos i d’una planificació i gestiódeficients, tant pel que fa als recursoshumans i materials, com als recursoseconòmics. Per pal·liar aquestes man-cances s’han fet esforços per posar enmarxa un sistema informàtic en els dis-trictes sanitaris, capaç de processar lainformació que es genera a partir delsistema d’informació sanitària (SIS)d’una forma més eficaç que capaciti elpersonal perquè l’usi o perquè el faciservir adequadament.

Desafortunadament, aquests esfor-ços xoquen amb la realitat dels distric-tes, en els quals, a més de la precàriaformació dels recursos humans, himanquen els equipaments informàticsnecessaris. A més, el subministramentd’energia elèctrica perquè puguin fun-cionar, quan n’hi ha, pateix nombrosos

talls. Aquest és el cas de les seus deNamuno i Balama. La intervenció deMedicus Mundi Catalunya s’ha centrata millorar les capacitats de planificaciói gestió del SIS d’aquests districtes.

La proposta d’intervenció consis-teix en la instal·lació de plaques solars ales seus de districte de Balama i Namu-no per al subministrament de energia ila dotació de equipaments informàticsapropiats per a la instal·lació del pro-grama precís per al processament dedades del SIS. A més, s’està proporcio-nant la formació adequada al personal

encarregat de processar-ne les dades, jaque les seves destreses informàtiques nosón suficients i és necessari capacitar-los, no únicament en l’ús del nou pro-grama, sinó també en el funcionamentbàsic de l’ordinador. Finalment, perassegurar l’èxit de la sistematització il’ús de dades del SIS per a la planifica-ció i gestió, s’està donant l’adequatseguiment tant al procés d’introducciói processament de dades, com a l’úsque de la informació obtinguda fan lesautoritats sanitàries dels districtes.

L’objectiu últim del projecte és lamillora de la capacitat d’anàlisi de lesautoritats sanitàries per a la presa dedecisions que afecten la salut de lapoblació d’aquesta zona.

RESPONSABILITAT SOCIAL CORPORATIVA

Medicus Mundi Catalunya

Instal·lació de plaques solars per al subministrament d’energia

MED

ICUS

MUN

DI

La formació del personal és part del projecte

Medicus MundiC/ Elisa, 17 baixos 08023 - Barcelonawww.medicusmundi.es/catalunyacatalunya@medicusmundi.es

Attic, Fira d’Invents i d’Idees de Vilanova i la Geltrú

Repensar la inventivaDe ben segur que, alguna vegada, mirant de posar remei a alguna cosa que no acaba de rutllar del totbé, heu trobat una solució casolana en forma d’invent. Probablement, haureu pensat que jugàveu a serel Doctor Franz de Copenhaguen i que el que acabàveu de fer semblava un invent del TBO.

Medicus Mundi Catalunya treballa des de 1999 a la província de Cabo Delgado en projectes de suport aldesenvolupament de l’atenció primària de salut, al costat de les autoritats sanitàries del Ministeri de Salutde Moçambic. Des de març de 2007, s’està duent a terme el projecte d’instal·lació de plaques solars peral subministrament d’energia i dotació d’equipament informàtic als nuclis de Balama i Namuno.

ATTI

C

Senz Umbrella, paraigua que suporta vents de més de50 quilòmetres per hora

Clocky, despertador que corre per l’habitació fins que elpropietari s’aixeca per aturar-lo

Celebrity Weighing Scales, bàscula que en lloc de quilosindica quin famós pesa igual

THEK

NO

S·N

úm. 1

21 J

UN

Y de

200

8

LEGISLA

CIÓ EU

ROPEA

NORMATIVA I LEGISLACIÓTotes les referències publicades en aquesta secció es poden consultar o descarregar en format PDF al Servei de Biblioteca i Documentació de l’àrea pri-vada del web del Col·legi (www.cetib.cat). Les normes UNE les podeu sol·licitar al Servei de Documentació Tècnica del CETIB.

NO

RMES

UN

E

2193/121DOGC núm. 5131(15.05.2008)Decret 106/2008, de 6 de maig,del Departament de la Presi-dència, de mesures per a l’eli-minació de tràmits i la simplifi-cació de procediments per faci-litar l’activitat econòmica.

2194/121BOPB núm. 97 (22.04.2008)Anunci de l’Ajuntament deManlleu d’aprovació definitivade l’Ordenança reguladora delsestabliments de serveis públicsde telecomunicacions.

2195/21BOPB núm. 109 (06.05.2008)Anunci de l’Ajuntament deMollet del Vallès d’aprovació

definitiva de l’Ordenança mu-nicipal de garatges i aparca-ments.

2196/121BOPB núm. 116, annex 1(14.05.2008)Edicte de l’Ajuntament deCastellar del Vallès d’aprovaciódefinitiva de l’Ordenançamunicipal reguladora de les lli-cències d’obres menors.

2197/121BOPB núm. 118, annex 1(16.05.2008)Edicte de l’Ajuntament deCornellà de Llobregat d’aprova-ció definitiva de l’Ordenançareguladora de la intervencióintegral de l’administració am-biental en les activitats i ins-tal·lacions.

LEGISLACIÓ

ESTATAL

2190/121DOUE núm. L 114 (26.04.2008)Directriu 2008/46/CE delParlament Europeu i del Con-sell de 23 d’abril de 2008 per laqual es modifica la Directriu2004/40/CE sobre les disposi-cions mínimes de seguretat i desalut relatives a l’exposició dels

treballadors als riscs derivatsdels agents físics (camps electro-magnètics) (divuitena Directriuespecífica d’acord amb l’article16, apartat 1, de la Directriu89/391/CEE).

2191/121DOUE núm. C 111

(06.05.2008)Comunicació de la Comissióen el marc de l’aplicació de laDirectriu 97/23/CE del Parla-ment Europeu i del Consellrelativa a l’aproximació de leslegislacions dels Estats mem-bres sobre equips a pressió(2008/C 111/10).

NO

RMES U

NE

AUTO

NÒ

MIC

ALE

GIS

LACI

Ó L

OCA

L

51

PUBLIREPORTATGE

El Grup SGS, líder mundial en inspec-ció, assaig i certificació, va celebrar elpassat dijous 15 de maig una jornadatècnica on es va informar de l’evoluciódurant els tres anys de SGS com aempresa autoritzada per la Generalitatde Catalunya per fer inspeccions ini-cials de baixa tensió.

La jornada va tenir un gran èxitd’afluència, motivat per l’interès perpart del col·lectiu de col·legiats delCETIB de conèixer l’abast de l’autorit-zació de SGS per fer inspeccions debaixa tensió a Catalunya i saber lesmillores que suposarà el final de laconcessió de les EIC, l’aprovació de lanova Llei de seguretat industrial il’obertura definitiva del mercat regla-mentari prevista per al 2009.

L’autorització de SGS com a orga-nisme de control per a inspeccions ini-cials de baixa tensió ja ha permès, enels últims tres anys, agilitzar la legalit-zació de les instal·lacions de moltesempreses, gràcies al servei ràpid i pro-fessional que ofereix SGS a Catalunya.

Es van presentar els avantatgesque SGS ofereix als col·legiats delCETIB, dins del marc del conveni decol·laboració signat entre SGS i elCETIB:

- Inspeccions inicials en un màxim dedos dies

- Recollida gratuïta de la documen-tació

- Enviament gratuït de la documen-tació tramitada

- No necessitat de contracte de l’ins-tal·lador amb SGS

- Servei de contractació telemàtica(www.es.sgs.com/contactosbt)

- Segones inspeccions gratuïtes- Mateixos preus que les EIC

Per finalitzar, SGS va presentar lanova aplicació per contractació telemà-tica d’inspeccions inicials de baixa ten-sió, desenvolupada per SGS per agilitzar

els tràmits de contractació i pensadacom el pas següent després del visatelectrònic. Per aquest motiu, en les pro-peres setmanes, el Col·legi habilitarà unaccés directe des del Tecnovisat.

Grup SGSDepartament d’Inspecció ReglamentàriaC/ Llull, 95-97, 5a planta08005 BarcelonaTel.: 93 320 36 55Fax: 93 320 36 46es.barcelona.ir@sgs.comwww.sgs.es

SGS

Conferència al CETIB, 15 de maig de 2008

SGS es consolida a Catalunya comorganisme de control autoritzat en BT

Oscar Costa, responsable d’Inspecció Reglamentàriade SGS a Catalunya

CAN

ETTI

FOT

OGRA

FIA

2192/121BOE núm. 120 (17.05.2008)Correcció d’errates del Reialdecret 223/2008, de 15 defebrer, del Ministeri d’Indústria,Turisme i Comerç, pel quals’aproven el Reglament sobrecondicions tècniques i garantiesde seguretat en línies elèctriquesd’alta tensió i les seves instruc-cions tècniques complementà-ries ITC-LAT 01 a 09.

UNE 23007-2:1998 1ª ModificaciónSistemas de detección y de alar-ma de incendios. Observacio-nes: Esta 1ª modificación com-plementa y modifica UNE23007-2:1998.

UNE-EN 12416-1:2001+A2Sistemas fijos de lucha contraincendios. Sistemas de extin-ción por polvo. Parte 1:Especificaciones y métodos deensayo para los componentes.Observaciones: Esta normaanula y sustituye a las NormasUNE-EN 12416-1:2001 y UNE-EN 12416-1:2001/A1:2005.

UNE-EN 14540:2006+A1Mangueras de lucha contraincendios. Mangueras planasestancas para sistemas fijos.Observaciones: Esta normaanula y sustituye a la NormaUNE-EN 14540:2006.

UNE-EN 15032:2007+A1Productos químicos utilizadosen el tratamiento del agua depiscinas. Ácido tricloroisocia-núrico. Observaciones: Estanorma anula y sustituye a laNorma UNE-EN 15032:2007.

UNE-EN 15072:2007+A1Productos químicos utilizadosen el tratamiento del agua depiscinas. Dicloroisocianurato

sódico anhidro. Observaciones:Esta norma anula y sustituye ala Norma UNE-EN 15072:2007.

UNE-EN 15073:2007+A1Productos químicos utilizadospara el tratamiento del agua depiscinas. Dicloroisocianuratosódico dihidratado. Observa-ciones: Esta norma anula y sus-tituye a la Norma UNE-EN15073:2007.

UNE-EN 15362Productos químicos utilizadosen el tratamiento del agua depiscinas. Carbonato de sodio.

UNE-EN 15363Productos químicos utilizadosen el tratamiento del agua depiscinas. Cloro.

UNE-EN 15513Productos químicos utilizadosen el tratamiento del agua depiscinas. Dióxido de carbono.

UNE-EN 15514Productos químicos utilizadosen el tratamiento del agua depiscinas. Ácido clorhídrico.

UNE-EN 1947:2003+A1Mangueras de lucha contraincendios. Mangueras semirrí-gidas de descarga y conjuntosde manguera con accesorios de

unión para bombas y vehículosde lucha contra incendios.Observaciones: Esta normaanula y sustituye a la NormaUNE-EN 1947:2003.

UNE-EN 55011Límites y métodos de medidade las características relativas alas perturbaciones radioeléctri-cas de los aparatos industriales,científicos y médicos (ICM)que producen energía en radio-frecuencia. Observaciones: Estanorma anulará y sustituirá a lasNormas UNE-EN 55011:1999,UNE-EN 55011/A1:2000 yUNE-EN 55011/A2:2003 antesde 2009-11-01.

UNE-EN 55011:2008/A2Límites y métodos de medidade las características relativas alas perturbaciones radioeléctri-cas de los aparatos industriales,científicos y médicos (ICM)que producen energía en radio-frecuencia. Observaciones: Esta2ª modificación complementay modifica a la Norma UNE-EN 55011:2008.

UNE-EN 55015:2007/A1Límites y métodos de medidade las características relativas ala perturbación radioeléctricade los equipos de iluminación ysimilares. Observaciones: Esta1ª modificación complementa

y modifica a la Norma UNE-EN 55015:2007.

UNE- EN 55016-1-3Especificación para los métodosy aparatos de medida de las per-turbaciones radioeléctricas y dela inmunidad a las perturbacio-nes radioeléctricas. Parte 1-3:Aparatos de medida de las per-turbaciones radioeléctricas y dela inmunidad a las perturbacio-nes radioeléctricas. Equipo(s)auxiliar(es). Observaciones: Es-ta norma anulará y sustituirá ala Norma UNE-EN 55016-1-3:2007 antes de 2009-07-01.

UNE- EN 60974-12Equipos de soldadura eléctricapor arco. Parte 12: Dispositivosde conexión para cables de sol-dadura. Observaciones: Estanorma anulará y sustituirá a laNorma UNE-EN 60974-12:1997 antes de 2008-07-01.

UNE-EN 62305-4Protección contra el rayo. Parte4: Sistemas eléctricos y electró-nicos en estructuras. Observa-ciones: Esta norma, junto conlas Normas UNE-EN 62305-1:2007, UNE-EN 62305-2:2007 y UNE-EN 62305-3:2008, anulará y sustituirá a laNorma UNE 21185:1995antes de 2009-02-01.