avantguardes. disseny gràfic a castelló (versió de lectura)

of 63/63
a V a N T G U a R d E S d i s s e n y g r à f i c a C a s t e l l ó Colla Rebombori 2011

Post on 29-Mar-2016

226 views

Category:

Documents

2 download

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Llibre de la COLLA REBOMBORI 2011

TRANSCRIPT

  • a V a NT G U a R

    d E S

    di

    ss

    en

    y

    gr

    f

    ic

    a

    C

    as

    te

    ll

    Colla Rebombori 2011

    REVISARLLOM

  • Qu s lart, sin una m

    anera de mirar?

    Th

    om

    as L

    ou

    is Ber

    ger

  • a V a NT G U a R

    d E S

    di

    ss

    en

    y

    gr

    f

    ic

    a

    C

    as

    te

    ll

  • Imprimeix: Grficas Casta.

    Disseny i maquetaci: vetavisual.com

    Dipsit Legal:

    ISBN:

    Edita: Associaci Cultural Colla Rebombori.www.collarebombori.cat

    Aquest llibre sha presentat a la convocatria dels premis de la Generalitat Valenciana per a la promoci de ls del valenci.

    Portada i pintures: Manolo Alegre.

    Consell de Redacci:M. Alegre, F. Aparisi, E. Artola,J. M. Carceller, M. Gmez, X. Llombart.

    Sobre el nou cicle formatiu de Fotografia a lEscola dArt i Disseny de CastellrafaeL BaLLesTer an, 76

    Crear escolaJaime gimnez de haro, 84

    Collaboraci amb empreses del sector cermic industrial de CastellJ. enrique r. CoLLado, 96

    Avantguardes i artistes daraamaT BeLLs, anToni aLBaLaT, Lex domneCh,sergio aBad, PorCar queraL i xiPeLL, 102

    Memria en paper cutrosaBeL gumBau gonzLez, 110

    Petges i marbres amb retrat al fonsmaneL garCia grau, 111

    Ars / Lart efmermanueL aLegre, 112

    Publicitat no en cobertam ngeLs Pons i ferran aParisi, 116

    BrancalJoseP miqueL CarCeLLer, 6

    Imatges de CastellrosaLa TorrenT, 10

    Un centre per a la reflexi: lEACCeriC gras, 20

    Una galeria dart PiLar doLz, 26

    Iconografia festeramiqueL gmez, 34

    LEscola dArt i Superior de Disseny de Castell i el seu futurfranCesC aguiLar i domenJ, 42

    25 Anys de disseny grfic a lEscola dArt i Superior de Disseny de CastellViCenT VidaL i aLain CamPos, 48

    Activitats culturals i extraescolars de lEASD Castell: lexpansi de lartJos anTonio arias (KeCo), 56

    La cermica a lEscola dArt i Superior de Disseny de CastellmigueL monar mez, 68

    taula

  • BrancalJosep Miquel Carceller

    Naix febrer, el curt, i em dispose a brancalejar, a fer servir el verb que ens ha regalat el professor, his-toriador, poeta i amic de Rebombori, Francesc Mezquita. Brancal, diuen els diccionaris, s cadascun dels costats dun portal, especialment si s de pedra i, per extensi, sha fet costum, en llibres com els nostres, anomenar aix el prleg, lescrit que fa dentrada, que presenta la publicaci i els articles que la configuren. Permeteu-me que brancalege, doncs tot i saber que s un verb no acceptat per cap de les institucions normatives de la llengua i que briga la porta daquest llibre, el dinov de la Bi-blioteca Bsica de Castell, de la, ja sabeu, Editorial sense nim de lucre que s la Colla Rebombori.

    Si esteu llegint aquestes lnies vol dir que ja heu girat noranta graus, com pertoca, aquest llibre i no llibret, ni revista que hem titulat Avantguardes i hem subtitulat Disseny grfic a Castell, i que us interessa o, si ms no, desperta la vostra curiositat el tema que enguany hem triat: el disseny, les arts plstiques ms trencadores, innovadores, creatives, i la gent, els grups, els espais que a la nostra ciutat shi relacionen.

    Avantguardes, perqu ens hem perms la llicncia de pluralitzar el substantiu avantguarda, terme militar que fa referncia a la primera lnia datac, al destacament duna unitat a la qual precedeix en la marxa i que, figuradament, defineix, en un moviment, els grups dels precursors o dels qui sostenen la tendncia ms avanada i volen anar en contra de la tradici, trencar amb ella, rompre amb lart de les habilitats manuals, de lofici, de les normes establertes.

    Disseny grfic a Castell, perqu la capital del riu Sec, la ciutat nascuda al segle xiii al tocar de la intersecci del parallel 40 N de latitud i del meridi 0 de longitud, la nostra ciutat i el seu entorn ms immediat s, de sempre, objectiu i referent dels llibres de Rebombori, i perqu desprs dexplicar i mostrar, anualment, des de 1997, larquitectura civil i religiosa, lurbanisme, lhorta,

    6|7

  • els oficis, els costums, la mar i la marjal, els fets, les ficcions, les prediccions, el sec, els jocs, el lleure, la msica i els msics, la sostenibilitat paisatgstica, mediambiental i lingstica, la romeria magdalenera, els orgens medievals i la producci literria de valor que sest produint en valenci, volem enguany donar la paraula a la gent que, ara i ac, sap de disseny i de les tcniques plstiques ms avantguardistes, a la gent que ha acceptat la nostra invitaci a participar daquest nou projecte que es concreta en aquest llibre que teniu a les mans i que ja podeu trobar tamb, penjat en pdf, al nostre lloc web: www.collarebombori.cat.

    He llegit en algun lloc, navegant per lunivers infinit dInternet que no sha de confondre dissenyadors amb artistes, malgrat el com denominador que representa la creativitat en ambds camps, i que el disseny dun producte o dun sistema es fa a mida, amb un mtode de treball propi, que comena amb una fixaci despecificacions i atn a valors com la viabilitat (tcnica i econmica), lecologia, lergonomia, la fiabilitat, la durabilitat, el cicle de vida del producte o sistema, la legislaci, el pressupost, els possibles mals usos, lentorn i circumstncies especfiques, el decrum, la cultura dels diferents usuaris,... La producci artstica, en principi, s ms lliure, t mtodes i tcniques de treball diferents i les seues accions no pretenen estar justificades.

    En aquest llibre, que no pot, ni vol, ser exhaustiu i que, com en altres que hem publicat, potser tindr continutat i abraar ms camps, hem intentat que no trobeu res de buit, superflu, ornamental, com sovint passa quan el mot disseny saplica a certs objectes costosos o de luxe, que pretenen aix justificar el seu preu; a certes creacions artstiques comercials, o b a objectes intils o amb una utilitat, en tot cas, discutible.

    De manera que, si seguiu avant, gaudireu dun disseny ben modern i visualment impactant, com correspon al tema que ens ocupa; passejareu pels carrers i places de Castell, i reflexionareu sobre escultures, faanes, harmonies, proporcions i desficacis; sabreu de la trajectria de lEspai dArt: qu s, qu ha fet i significat, i com ha sacsejat el nostre panorama artstic; coneixereu les fites de lemblemtica galeria Cnem; llegireu i opinareu sobre la Magdalena i lart, sobre gaiates i cartells, jurats, tendncies, evolucions i tradicions; trobareu un bon nombre de pgines protagonitzades per lEASD, grcies als textos i illustracions signats per part del seu professorat, que expliciten el que ha suposat i ha aportat desprs de ms dun quart de segle de presncia a Castell; veureu mostres de lobra actual de diferents creadors; sentireu com els mots dels poemes us desperten sensacions i anhels i, potser, fins i tot, podreu aprofitar els productes que anuncien, a les darreres pgines, les empreses tan especials que ens serveixen, novament, per tenir la quota necessria de publicitat.

    Tant de bo tingueu una bona lectura o, si ms no, una agradable passejada visual.En parlem i ens escoltem.

    8|9

  • Imatges de CastellRosala Torrent

    Universitat Jaume I de Castell

    Sota aquest ttol, Imatges de Castell, no pretenc dibuixar un Castell complaent amb ell mateix, que insisteix una i altra vegada a repetir les mateixes estampes a fi de palliar una realitat ben anodina. Castell, malauradament, no ha arribat a ser ciutat bonica i no ha arribat a ser-ho perqu, sistemticament, ha perdut la seua identitat, a mans dels que haurien dhaver-la conservat. Primer van ser els desastrosos anys seixanta, amb el seu desarrollismo fero, els que van portar els responsables de lurbanisme de llavors a compartir somnis amb lespeculaci. Des daleshores, els despropsits es van acumular i sembla que encara no han acabat. Sorprn veure com els que havien dencarregar-se de crear espais agradables en la ciutat, no tenen aquesta qesti com a prioritria. Moltes vegades, es mamprenen accions que acaben en clamorosos fracassos. I, lamentablement, no hi hi ha conscincia daqueix fracs.

    Complaent-nos noms quan calga fer-ho, per, iniciarem un recorregut per alguns llocs de Castell, no duna manera sistemtica, per valorant algunes realitzacions i experincies concretes relacionades amb lmbit cultural.

    I comenar amb un record, el dun espai urb que, al mateix centre de Castell, fa ja prou anys, exercia les funcions daparcament: lactual plaa de Santa Clara. Quan els cotxes van comenar a desaparixer per a donar pas a les obres de la plaa, vam sentir un cert alleujament tots els que hi passvem diriament, sortejant els vehicles, per aquesta tranquillitat es va congelar a mesura que la plaa safaionava amb la fredor de la pedra. En el seu centre, dinamitant la possibilitat duna visi lmpida, es va installar una escultura de vetusta temtica, amb problemes de resoluci i que ha dificultat en ms dun sentit ls de lespai. Ja en un altre mbit, vaig suggerir que un canvi de lloc de la pea afavoriria no sols la prpia plaa sin la mateixa escultura. Encara que amb aix no acabarien els problemes daquest espai limtrof amb el mercat. Caldria posar mfasi en aquesta relaci, en compte de tractar de rimar amb la resta dedificis circumdants.

    10|11

  • Anys desprs de la desafortunada resoluci de la plaa, alg va pensar que, en efecte, la pedra era excessiva, que lambient era dur i, per disminuir-ne limpacte visual, shi van introduir pesades jardineres amb arbres. Cada vegada que els veig pense en pardals engabiats. Aqueixos arbres que necessiten arrelar-se a la terra, pareixen voler arrancar a crrer des de la seua pres, retallada qualsevol possibilitat destendre convenientment les seues branques. Estan molt b els arbres en les ciutats, per descomptat, per en la terra, i no rentant la conscincia de qui prviament va censurar el seu normal creixement.

    Encara sort que, des de la plaa, entrem al mercat i ens sorprn lanar i vindre de la gent, que revisa la pesquera del dia. El sarau que envolta lacte quotidi de la compra i les diverses espcies de peixos que ens contemplen des de les bancades ens reconcilien amb el Castell dedificis que fereixen el sentit com. Un dels actes ms bells a qu pot aspirar el ser hum s travessar les portes dels mercats. All busquem les mateixes coses, ens iguala linters per all que, al cap i a la fi, cada dia ens mant amb vida. Si des del mercat del peix anem al de les fruites i verdures, ens adonarem que els amos daquests establiments s que posseeixen el sentit innat de lharmonia i del bon gust. Mirem amb embadaliment la disposici dels aliments, ens delectem amb les petites pirmides de fruites, amb aqueix gest dels comerciants repartint, entre els buits de la fruita acabada de vendre, els nous productes. Ells s que tenen el gust per la correcci que manca als que, a lexterior, haurien de procurar-nos una vida ms harmnica.

    No siguem, per, del tot negatius; tamb s cert que el procs de vianalitzaci dal-guns carrers ha contribut a qu la ciutat respire un poc ms tranquilla i que poguem ensenyar als pocs turistes que es desplacen a la ciutat (hi ha qui coneix les platges sense ha-ver-se acostat mai a la nostra capital) una srie de carrers en qu, si fem un esfor dimaginaci, podem intuir lantiga imatge que tenien. El nou ric, no obstant aix, no va apreciar el que possea i ho va deixar perdre, aix que, al costat de la caseta eclctica de dues plantes, tmida en la seua bellesa, va alar ledi-fici sense grcia que hui hem de suportar.

    Afortunadament, la vida a Castell, pels matins, s dinmica, els carrers somplin de persones que amb la senzillesa dels treballadors van dun costat a un altre, somriuen, parlen i conviuen. Les ciu-tats sn sobretot les seues gents i, per aix, a vegades, Castell ens sembla bella. Per quan aquei-xes persones es retiren a sa casa (ms prompte, curiosament, que en altres ciutats de major rigor climtic) sens tornen a tirar damunt els edificis, lescassetat de racons verds, a vegades la falta de neteja. Aix s, ltimament, ens podem trobar amb una moda nova en forma descultures, perqu, de sobte, Castell sha vestit amb peces escultriques de figures humanes, algunes de les quals gra-ciosament resoltes, per que, en la seua repetici, sincerament ens sorprenen. Des que va aparixer el iaio que, amb la seua nta, llig en un banc de lAvinguda Rei En Jaume, shan multiplicat unes figures moltes vegades ancorades en el tpic (alg va oblidar que estem en el segle XXI i que la tradici t els seus propis llocs) i algunes altres descontextualitzades que acaben per enfadar-nos.

    El sarau que envolta el quotidi acte de la compra i les diverses espcies dels peixos

    que ens contemplen des de les bancades ens fan reconciliar-nos amb el Castell

    dedificis que fereixen el sentit com.

    12|13

  • Es tractava, supose, de voler humanitzar la ciutat, per, com deia, lextemporani dalguns plantejaments i a vega-des el seu forat emplaament desdiuen de la qualitat dal-guna delles. Perqu hi ha, com diem, alguna dexcellent resoluci, i altres que, escapant de la figura humana, es tro-ben en un lloc idoni. Per no s la norma comuna.

    I s que molt haurem de parlar de les escultures a Castell. Una altra vegada hem dutilitzar la paraula malauradament, aquesta vegada per a qualificar alguns treballs descassa qualitat, obra, no obstant aix, de conegudssims artistes de la nostra zona. s una veritable pena que alg que ha tingut en el seu cervell i a les seues mans la possibilitat de proporcionar-nos un llegat ric daqueixa calidesa i imaginaci que es pressuposa als mediterranis, es perd ara en projectes de tipus escolar per que, al contrari daquests, no sallotgen a les pgines dun quadern, sin en alguna de les grans rodones dels accessos a la ciutat. Aix ocorre amb una recent escultura, la positiva inspiraci de la qual (denunciar la violncia), no pot evitar caure en el tpic; o amb altres ms antigues que fereixen per plantejament i dimensions els llocs on se situen. Davant da ens preguntem: qui s el responsable de lembelliment de la ciutat? Quin currculum lavala? Qui contracta? Amb quin criteri? El cas s que jo s que hi ha en la nostra ciutat persones que estan en disposici de poder iniciar el cam del canvi. Per qu no ho fan?

    La veritat s que des de fa temps volia escriure un article com aquest. Sn anys de veure com aquesta ciutat, que va ser per a mi dadopci i que s la meua ciutat (encara que la vida em va portar a la vena Benicssim), deixa passar les oportunitats de posar-se guapa. Llig amb tristesa un eslgan tan bonic com paradoxal amb el qual sha intentat potenciar la nostra ciutat Passi per Castell. Perqu els que tenim afecte per la ciutat sabem que s molt difcil que aquesta alce passions, llevat que prenguem com a prpia la primera definici que per a aquesta paraula ens dna el diccionari:

    Passi: Acci de patir. En tot cas, no hem de deixar-nos embenar els ulls i tancar-los a la realitat. Si aix ho fem, lnica cosa que aconseguirem s perpetuar el que no est b. No, no tanquem els ulls, sapiem que s una barbaritat destruir un sol metre despai verd, i per tant ho s prescindir de molts metres del parc Ribalta, perqu per ell hi passe un troleibs. Jo he sentit prou persones defendre aquest projecte adduint el mal estat previ del parc, per s que s tan senzill respondre: si est en mal estat simplement que ho arreglen, o s que conv que estiga en mal estat per a tindre una coartada?

    Bo, donem una altra volta per Cas-tell i anem-nos als centres cultu-rals. I ac, com no podia ser de cap altra manera, cal alegrar-nos per dos edificis com lAuditori i el Museu de Be-lles Arts, ambds no sols bones mostres darquitectura sin dintegraci amb lespai circumdant. I tots dos lluitant per oferir una programaci que satisfaga, en el primer dels casos, al nombre ms gran de pblics possible sense perdre la quali-tat de loferta, i el segon intentant amb xit desigual atraure diversos collectius a les seues activitats. Compleixen b la funci per a la qual es van destinar i encara que, segurament, la crisi passar tamb factura per ells, de moment mantenen un nivell. Ms difcil ho t lEspai dArt Contemporani, perqu en poques de vaques flaques lart contemporani, ja de difcil accs a un pblic majoritari, comena a ser desprotegit pels seus propis promotors. LEspai se situa en un edifici que, allat, haguera pogut tindre el seu inters, per que, en el seu enclavament, resulta contraproduent visualment. No lha ajudat molt la prtesi afegida al cos central de ledifici, perqu, per molt que siga dun dels arquitectes ms celebrats actualment, la veritat s que aquestes construccions afigen confusi visual i exerceixen una evident violncia sobre lentorn. Castell ha de suavitzar-se, no caure en la trampa del modern pel modern. No aprenem! No es va saber veure tampoc que la seua cafeteria hauria de ser un centre que invitara a lassossec i a la xarrada. Per all de ser in es va encarregar el projecte a un magnfic artista francs, al qual molt probablement no li haguera agradat prendres cap caf en ella. Amb tot, lEspai est encabo-tat a acostar-nos el ms actual. Algunes vegades amb projectes no massa clars. No obstant aix, ha de continuar el seu treball, perqu cobreix la necessria faceta de mostrar lestrictament contemporani i a ms duna manera no habitual en el context espanyol.

    Enfoquem, per, una altra qesti, i recordem que la cultura s molt ms que algun bon edifici o idea. Perqu, tamb, la cultura a Castell sallotja en llibreries que, com a Babel o Argot, han conjugat la faceta de venda de llibres amb la de llocs per a promocionar i difondre diferents activitats vinculats amb ells.

    Perqu els que tenim afecte per la ciutat sabem que s molt difcil que aquesta llevant passions, llevat que prenguem com prpia la

    primera definici que per a aquesta paraula ens dna el diccionari: Passi: Acci de patir

    14|15

  • La pionera Babel va consolidar al seu voltant un nucli de clients que utilitzaven la llibreria com a punt de trobada, cosa que succeeix tamb actualment amb Argot, on fins i tot ens hi podem prendre un caf. Sn aquestes empreses les que em convencen que en la ciutat hi ha un potencial i una base que podria allargar-se si trobara un bon espill on reflectir-se. Aquestes llibreries i altres llocs, com alguna galeria dart (i ac no podem deixar de mencionar a Cnem), han intentat modificar els nostres hbits. Difcil tasca, fins i tot desprs de la consolidaci de la Universitat, lalumnat de la qual, curiosament, no fa massa soroll a Castell. I no em referisc al soroll de les nits, sin al que tamb hauria de dur-lo a compartir les experincies culturals que ac es generen. I en aix tenim part de culpa el professorat, potser no massa implicat a potenciar que lalumnat trobe respostes adequades a uns interessos que tenim el deure de suscitar en ells. A pesar de lelevat nombre destudiants universitaris, no sn massa visibles als centres de cultura. Noms ltimament, i a partir desdeveniments com la Nit de lart, sels pot veure, a impuls dalgun professor o professora, en les diferents galeries i espais dart. Aquesta inici-ativa, sens dubte una de les ms interessants que shan plantejat en la ciutat, a imatge de les que shan fet en altres ciutats espanyoles i estrangeres, ha servit perqu aquesta primera vegada que es trepitja un centre dart siga linici, per a alguns, duna relaci ms continuada amb el mn de les exposicions. s un pas petit per efectiu.

    Com veiem, no tot sn ombres, per sn molt allargades. Continuem passejant per la ciutat, enfrontem-nos a aqueixes tremen-des mitgeres que destrueixen qualsevol sentit esttic i que acovardeixen amb la seua mola a la menuda casa que es va resistir a la demolici. Anem a les terrasses dels bars per a veure que noms uns pocs shan preocupat per adoptar un mobiliari adequat. No s, per descomptat, la seua culpa. s lAjuntament, com a responsable de la imatge de la ciutat, qui hauria de vetlar per aquest tipus de coses, planificar i delimitar aqueix tipus de mobiliari. Perqu, encara que existisca una normativa respecte daix, o b no es compleix o aquesta normativa pareix insuficient. La mateixa falta trobem en un altre aspecte que defineix molt b a una ciutat: el dels aspectes publicitaris i tipogrfics dels distints establiments. Faltats dorientaci, els cartells i lluminosos de les botigues no tenen qual-sevol sentit unitari. Lideal seria proposar models segons els distints carrers o zones que pogueren contribuir a delimitar espais i que dalguna manera identificaren els distints llocs. Sempre he pensat, passejant per la ciutat, que hauria dhaver-hi una srie dexperts que, analitzant casa per casa, carrer per carrer, treballaren sobre una orientaci comuna per a introduir lnies harmniques que contri-buren a la bellesa de la ciutat, perqu lharmonia s salut per als habitants dels espais.

    Lideal seria proposar models segons els distints carrers o zones que pogueren

    contribuir a delimitar espais i que dalguna manera identificaren els distints llocs.

    16|17

  • Des de la teoria de lart se sap ja des de fa segles que determinades lnies, formes i colors, desperten en nosaltres unes vivncies i sensacions determinades, i que tenim ms predisposici a la felicitat si aquestes sadeqen a aqueix sentit innat per lequilibre que tenim els sers humans. Independent-ment de consideracions subjectives, es reconeixen com bells els objectes que tendeixen a mantin-dre aquest equilibri. Les parts equilibradament disposades, la simetria, lharmonia, la proporci, el ritme, etc., constitueixen la condici objectiva de la bellesa Per s que, a ms, lesperit hum pareix tendir a lequilibri, a la norma, i per aix observa bellesa en aquells objectes que les contenen. I, encara que lart no ha basat en la bellesa la seua ra de ser, molt al contrari hi ha magnfiques obres dart basades en la categoria de la lletjor, la veritat s que, pel que fa a lurbanisme, les nostres pre-ferncies suneixen a lharmnic. Si en lart podem fer altres consideracions, no aix en els espais p-blics, que demanden que vetlem per ells en defensa del seu equilibri. I a s el que rarament trobem a Castell, on fins i tot hem ocultat amb cermiques de gust decididament kitsch els espais que es generen entre els volums duna esglsia, com s el cas de la de la parrquia de Sant Vicent, al costat de la plaa Fadrell. Un despropsit fcil de solucionar per que ac segueix, impertrrit i feli amb si mateix. Torne a preguntar-me de qui ha estat la idea, amb quins criteris sha actuat.

    No estem tractant de fer una enumeraci de les incongruncies urbanstiques de Castell, ni de linconvenient dalguns dels adorns escul-trics que ltimament shan introdut en el pai-satge urb. No acabarem ni en cinc ni en cinc mil pgines. Simplement, intente posar alguns exemples del que hi ha en la nostra ciutat i dalgunes coses que podrien sense grans esforos refor-mar-se. Cert que no podem serrar pel quart pis molts dels edificis que salcen en els carrers; cert que no podem reemplaar totes les fatxades per unes altres ms conservades; per el que s que podem s elaborar un pla de remodelaci dels carrers on es contemplen ntegrament latenci daqueixes faanes, el de les voreres, el dels rtols dels comeros i les cadires i tendals dels bars. Volem passejar per uns carrers on no sens bombardege amb imatges extempornies o de dubts gust. Jo crec que en aix estarem tots dacord; llavors, per qu no es fa?

    Si en lart podem fer altres consideracions, no aix en els espais

    pblics, que demanden que vetlem per ells en defensa del seu equilibri. I a s

    el que rarament trobem a Castell...

    18|19

  • Una altra de les caracterstiques, que crec ms importants i, perqu no dir-ho, atractives, que ofereixen els museus i centres dart contemporani com lEACC, s que disposen duna maduresa intellectual notable. Per aquest motiu, saben arriscar-se, obrin nous horitzons i afavoreixen lantagonisme. No sempre all que veiem en un museu gaudeix duna veritat o un discurs inamovible. Moltes de les exposicions que podem veure en aquests museus fixen la seua mirada en aix: en lanlisi de la condici humana qu i qui som, com i perqu actuem com actuem, qu volem i qu perseguim, etc. Per aix, van allunyar el cnon, van trencar lhegemonia del mercat i van mostrar algunes manifestacions radicals i inconformistes. Tot aix per a despertar-nos, per a fer-nos partcips de la contemporanetat, per a formar part del pensament actual, de la cultura del present.

    Amb la primera exposici de lEACC, en 1999, ja vam descobrir quines serien les bases del seu funcionament i els seus objectius de cara a la societat de Castell: impulsar el quefer artstic. Per aix, van buscar el dileg entre la msica, la literatura, la pintura, la fotografia i laudiovisual amb una mostra inaugural que va comptar amb obres de Jeff Wall, Pepe Espali i Carles Santos. s ben sabut que el centre ha albergat alguns dels creadors ms eclctics, transgressors i reconeguts del mn. Des de la seua posada en marxa el centre ha vist desfilar obres dIda Appleborg, Juan Dvila, Len Golub, William Kentridge, Zoe Leonard, Tracey Moffatt, Brosse Nauman, Simen Siz Ruiz, Nancy Spero, Georges-Toni Stoll, Miroslaw Balka, Eugenio Dittborn, Jean-Luc Godard, Flix Gonzlez-Torres, Chris Marker, Antoni Muntadas, Doris Salcedo, Louise Bourgeois, Marlene Dumas, Robert Gober, Nan Goldin, Jenny Holzer, Barbara Kruger, Marcel Odenbach, Cindy Sherman, Rosemarie Trockel, Isidoro Valcrcel Medina, Krzysztof Wodiczko, David Wojnarowicz, Berta Sichel, Daniel Buren, Paul Sharits, John Cage, John Knight, Lawrence Weiner, Anne Veronica Janssens, Antonio Ortega, Bernard Bazile, Cesare Pietroiusti,

    Denicolai & Provoost, Dan & Lia Perjovschi i ms recentment lvaro Perdices. La llista, no obstant aix, no s completa perqu al llarg daquests onze anys les collaboracions, projectes didctics, conferncies i seminaris han aconseguit portar a Castell a nombrosos intellectuals, a ms dels artistes locals com Jol Mestre, Julia Galn, Pilar Beltrn, Carmen Ballester, Ramn Roig...

    Sabem des de fa temps, des daquesta poca en qu es proclamava als quatre vents all de la Post-modernitat, que ning no es creu res. Portem molt de temps immersos en una crisi de la ra, en una crisi de les respostes niques. Arrere deixem luniperspectivisme, la categoritzaci, lobjectiva-ci, luniversal, la histria... Estem lluitant contra el discurs illustrat i la seua legitimitat, i per aix vam creure que la millor opci per a completar la nostra missi era la deconstrucci. Aquest fet, que a simple vista no ens diu res, en realitat ens diu molt, perqu viure hui, sigues un artista o escrip-tor contemporani, o un simple comptable, significa viure una vida de paradoxa i contradicci. Com diria el filsof britnic Marshall Berman: ser modern s estar aclaparat per les immenses organit-zacions burocrtiques que tenen el poder de controlar i, sovint, destruir totes les comunicacions, valors, vides... Franz Kafka ho reflectiria a la perfecci en la seua Metamorfosi. Aquesta crisi de la ra de la qual fugim, s la crisi de la certesa, del narrador, de la histria, de la realitat ordenada.

    No sempre all que veiem en un museu gaudeix duna veritat o un discurs inamovible. Moltes de les exposicions que podem veure en aquests museus fixen la seua mirada en aix:

    en lanlisi de la condici humana

    Lawrence Weiner. Foto: ngel Snchez

    lvaro Perdices. Foto: Paco Poyato Branches (Detalle)

    22|23

  • Potser, per aix, estem en una constant confusi, por, falta de sentit, passivitat... I continuem buscant respostes. Algunes, les que corresponen a aquest debat amb el mn de lart actual les podem descobrir o redescobrir, desentranyar i debatre a lEspai dArt Contemporani de Castell, que crec s el gran centre per a la reflexi de la cultura actual. La trilogia Micropoltiques [7] va ser un dels grans projectes realitzats perqu mantinga aquesta opini. Aquesta mostra va revisar i va analitzar aspectes que tenen a veure amb la vida familiar, amb les relacions ntimes, amb la societat de consum, la immigraci, levo-luci del rol social de la dona, el control i la vigilncia exercides per les estructures de poder en lentorn ciutad, o el qestionament dels rols sexuals; tot aix, a travs de lobra duna selecci dartistes dels ltims 30 anys, que contnuament han estat posicionant-se i proposant la quotidianitat com alguna cosa transformadora i que pot resultar subversiva dels valors establits.

    La funci de lartista consisteix a ser perptuament la veu i la conscincia del seu temps. En aquest sentit, lEACC serveix com a mitj de relacionar certes preocu-pacions que existeixen en la nostra societat. Aix, estem davant dun centre que mostra un art que t com a fun-ci una espcie densenyana moral, didctica i, perqu no dir-ho, de controvrsia. Lobra dart ha de penetrar en el pblic no mitjanant la identificaci passiva, sin mitjanant una crida a la ra que exigeix, alhora, acci i decisi. Un clar exemple da va ser lexposici Aven-cidamientos discretos.

    Exposicions monogrfiques, projectes collectius, cer-tmens locals, un premi nic com el Premi dArt Con-temporani de la Diputaci Provincial... LEACC ha aconseguit en aquesta dcada mostrar totes i cadas-cuna de les prctiques artstiques que tenen lloc en el mn: performance, videoart, ready-made, installacions, concerts, audicions potiques, cinematografia, etc. Sota la direcci de Jos Miguel Garca Corts, Manuel

    Garca, Juan de Nieves i, ara, Lorenza Barboni, lEspai, com est escrit al seu ideari, vol ser testimo-ni de lavenir de les prctiques artstiques i dels seus processos de presentaci i difusi de la nova consideraci del fet artstic en suma, vol ocupar un destacat lloc dintervenci i acci, dintenses complicitats amb els agents artstics i amb la societat en general. La veritat s que ho ha aconseguit, i amb molt bona nota. Grcies a lEACC sn moltes les persones i institucions que coneixen Castell. Sens dubte, lEspai dArt Contemporani ha dotat a la nostra ciutat i provncia dun reconeixement internacional que era quasi impensable fa deu anys. LEACC s un autntic motor cultural del qual cal aprofitar-se per a continuar avanant. Castell, a pesar que molts no ho creuen, s un excellent terreny per al cultiu cultural.

    Micropolticas

    Jeff Wall. Milk(1984)

    24|25

  • Una galeria dart Pilar Dolz

    Galerista

    Eren uns altres temps... i nosaltres tenem unes altres esperances. El 1974 un grup damics amb solidari inters per la cultura i lart, i amb estima i generositat vers la petita comunitat que era aleshores Castell, vam decidir obrir una galeria on es poguera contemplar la vida a travs de lart.

    Davant la impossibilitat, en el moment, de manifestar un ideari comproms amb la realitat, decidrem daplegar-nos al voltant duna galeria dart; sota el paraiges del comer podrem reunir-nos, dialogar i, entre les exposicions, invitar alguna persona que ens contara experincies, fera alguna xarrada, podem presentar algun llibre, algun concert...

    Quin tipus dart havem de mostrar? Naturalment el mes prxim a nosaltres: els dels artistes expectants de la novetat en una ciutat dormida a les innovacions dels nous llenguatges artstics. Artistes que produen obres amb inquietuds, que es feien unes preguntes sempre difcils de respondre, que buscaven nous camins ms enll de les produccions convencionals.

    A qui dirigem la nostra proposta? A persones demcrates, a ciutadans lliurepensadors que no estaven dacord amb les coses que passaven en aquell moment, a persones que volien o somiaven amb horitzons ms oberts, naturalment a persones encuriosides per les noves experincies culturals, a espectadors inquiets i dinmics, a possibles compradors que no creien en un art caduc i retardatari.

    Es van fer magnfiques exposicions de les figures senyeres del moment. La primera va ser de Boix, Heras i Armengol, presentada per Joan Fuster. Hi va haver desprs tot un seguit dartistes, com ara: Andreu Alfaro, Manolo Momp, Manolo Salamanca, Pablo Serrano, J. Hernndez Pijun, Eusebi Sempere,

    Quin tipus dart havem de mostrar? Naturalment el ms prxim a nosaltres:

    els dels artistes expectants de la novetat en una ciutat dormida a les innovacions

    dels nous llenguatges artstics.

    26|27

    Galeria Cnem a ArteLisboa 2010. Fons de la Galeria Cnem.

    Galeria Cnem a la mostra De Romania.

    Entrada a la Galeria Cnem, al carrer Antonio Maura de Castell

  • Manolo Alegre, 2010.

    32|33

  • Iconografia festeraAMB PoCA LLUM, SENSE FoC NI FUM

    Miquel Gmez

    Resulta difcil trobar cap escrit, estudi, assaig, o qualsevol retall de premsa, que faa, ni que siga de passada o de retruc, cap comentari crtic al voltant de leterna gaiata o monument gaiater, sempre el mateix, immutable, perdurable, repetible, reutilitzable que no reciclable i intercanviable en el temps sense que eixe fet puga donar origen a queixa o protesta per all de qu no evoluciona i sem-pre ens donen gat per llebre.

    Quan sha tractat el tema, que ha sigut en poques ocasions, ha estat normal la manca total dobjectivitat. Sempre sha parlat des de lptica interessada de les Gaiates, de la Junta de Festes, del mateix ajuntament, dels intellectuals al servei de la festa, dels mitjans de comunicaci locals i aliens (completament bolcats a

    enaltir la illustraci que defineix la festa, sense cap mena de pudor crtic), de la gent de lantic rgim, iniciadora daquestes festes, etc. Tots han actuat sempre amb la intenci devitar qualsevol possible crtica o comentari una mica objectiu.

    Lart dins la festa (lart aplicat a les gaiates, als cartells anunciadors oficials, a la prpia decoraci festvola, a la vestimenta oficial...) ha estat marginat quant no prohibit duna manera efectiva i real per no escrita que afavors el manteniment de costums inamovibles, immutables i que no per-meten levoluci artstica lexpressi grfica i visual aplicat ara al conjunt de la festa. No shan do-nat premis a gaiates innovadores (tot el contrari), no shan premiat cartells dacord amb els corrents de lart en cada moment. Si us adoneu, la gaiata sempre s igual, la mateixa o b se naprofita part de la de lany anterior; els cartells sempre sn iguals si no segueixen els mateixos criteris artstics; la vestimenta sempre s igual; les cavalcades no canvien o b sallarguen amb el mateix esquema de desfilada. Sembla com si el temps no passara. I si passa s per fer-ho tot ms llarg, ms pesant, ms carregat de bombo. Ms coent?

    Lart dins la festa ha estat marginat quant no prohibit duna

    manera efectiva i real, que afavors el manteniment de costums inamovibles.

    34|35

  • La festa de la Magdalena fou oficialitzada, all per lany 1945 (recordem: finals de la guerra mundial, postguerra a la ciutat amb militars i falangistes al poder, reines de festes filles de prohoms del rgim, esquema de festes marcadament autoritari i centralista -Junta Central de Fiestas-, uniformitzadora amb la vestimenta i els balls -Seccin Femenina-, amb el pensament, etc). Des daleshores, el conjunt de la representaci grfica i de les arts emprades en exterioritzar tot all que puga dir o fer la festa no ha evolucionat en cap ni un dels seus apartats. Les gaiates poden perfectament canviar-se les dun any per un altre i ning no se nadonaria (de fet crec que ning no se nadona).

    Hi ha una norma no escrita que ve a dir que per mantenir les tradicions cal evitar qualsevol pos-sibilitat devoluci en la seua representaci visual i artstica. Les poques gaiates que han intentat devolucionar en alguna ocasi (la dotze, la sis...) han estat marginades a lhora de valorar el seu treball artstic. I si parlem dels cartells anunciadors: trobeu diferncies entre el de lany 1946 i lany, posem per cas..., 1989? O entre els dels anys 1954-1981 i 2011?

    El temps sembla que no passe per all que expressa grficament i enllumena les nostres festes; alg podria dir que encara som a lany 45 del segle passat: vestim, ens expressem i mostrem les festes amb el llenguatge visual dels anys de la postguerra. I pel que fa a la llengua, el castell segueix sent

    la llengua dominant. En un detall menut s ha evolucionat la festa: la senye-ra ja no s la del seu moment, la de les quatre barres, ara ens mostren una senyera que es va inventar els anys setanta del passat segle amb una franja verda i fins i tot hi ha qui la senyoreja fent de rei en Jaume. Ja de passada, i malgrat ser del tot evident, cal dir que continua sent lautoritat poltica qui diu la darrera paraula a lhora de triar els dirigents per la festa (o cal dir avalar els candidats?) Talment com quan la falange, la dreta catlica aix si i els franquistes organitzaven les festes de la Magdalena.

    La semblana amb un art neobarroc i carregat, pesant, inamovible, coent en una paraula, que es va instaurar a linici renovat de la nostra festa major, ha

    marcat lescassa evoluci de tot all que puga tindre alguna cosa amb les representaci grfica i lart aplicat o la illustraci als monuments gaiaters. Ms de mig segle desprs de la implantaci de la darrera variant de la nostra festa, en cap moment ha significat un daltabaix en tot all referent a lart.

    La literatura a lefecte est redactada, fonamentalment, per gent de la festa o vinculats afectivament (la Junta de Festes i les prpies gaiates), per intellectuals a servei de lestabliment gaiater, que so-vint imiten lestil dels iniciadors de les renovades festes de la Magdalena de lany 1945 (membres de la SCC...). No cal dir que la teoria no canvia en aquests 65 any de festes renovades; s ms, sha anat simplificant la simbologia fins arribar a tres elements nics (us sona...?): lescut de la ciutat, el gaiato amb el farolet i ledifici de la Magdalena. No en tenim, daltres referents fes-tius? Ah si...! El verd. No ha canviat en alguna cosa la festa? La gent i la societat no ha canviat, ni que siga passant a ser una societat formalment democrtica? La festa ha de ser i tractar-se igual ara al segle XXI que en poca franquista? La iconografia a ls, no hauria de canviar ni que fra per anar dacord amb els temps?

    En plena poca dexpansi de les noves tecnologies i de laplicaci constant i permanent de la il-lustraci i les arts aplicades a la indstria, al treball, als mitjans de comunicaci, al carrer, al disseny constant en tots els quefers de la vida, lestndard i referent de la festa ha de restar ancorada en els ideals grfics i visuals de la postguerra? Qu no passa el temps per aquests smbols?

    Alg podria dir que encara som a lany 1945 del segle passat: vestim, ens expressem i mostrem les festes amb el llenguatge visual dels anys de la postguerra.

    Sha anat simplificant la simbologia fins arribar a tres elements nics (us sona...?):

    lescut de la ciutat, el gaiato amb el farolet i ledifici de la Magdalena

    36|37

  • LEscola dArt i Superior de Disseny de Castell i el seu futur

    Francesc Aguilar i Domenj

    Professor dinteriorisme i director de lEASD Castell des de 2006

    Centre educatiu dedicat al disseny (i no a lartesania ni les Belles Arts), lEscola dArt i Superior de Disseny de Castell (EASD Castell) t, al seu ideari educatiu, la integraci de les diferents disciplines artstiques amb les tcniques dideaci i creaci prpies del procs projectual o procs de disseny. Tamb s fonamental el coneixement dels processos de producci artesanal i industrial a les diferents especialitats, per poder situar lofici o professi de dissenyador als llocs que pot ocupar dins del procs productiu.

    El disseny al servei de la societat est en la base de lideari educatiu de lescola, que s concreta en lestudi i la investigaci en el camp del disseny per a la transformaci i adequaci de lentorn hum i per a la millora de la qualitat de vida en el context de les comarques de Castell i la seua economia.

    El centre desenvolupa la seua activitat educativa mitjanant diferents especialitats de disseny grfic, producte i interiorisme, a dos nivells dins el marc europeu de leducaci superior:

    En primer lloc, per al nivell de capacitaci de Tcnic Superior, oferim sis Cicles Formatius de Grau Superior de Grfica Publicitria, dIllustraci, de Fotografia Artstica, de Cermica Artstica, de Paviments i Revestiments, de Projectes i Direcci dObres de Decoraci.

    En segon lloc, per al nivell de Dissenyador, impartim tres diferents Estudis Superiors de Disseny, que des del present curs 2010-11 ja sn tres Graus en Disseny amb validesa a tot lEspai Europeu dEducaci Superior: graus en Disseny Grfic, en Disseny de Producte i en Disseny dInteriors.

    lEASD Castell desenvolupa la seua activitat educativa mitjanant

    diferents especialitats de disseny grfic, producte i interiorisme

    42|43

    i

    n

    t

    e

    r

    i

    o

    r

    i

    s

    m

    e

  • Com a arquitecte, admire lideal del disseny integral o art total de lArts and Crafts de William Morris, com feia Gaud en la seua producci tan personal, des dels seus edificis fins a les manetes de porta dissenyades per ell mateix o tota mena de productes mobiliari, objectes ds, etc, tots sota el mateix programa esttic o figuratiu. Aquest ideal que en versi segle XX i sobre base industrial van proclamar tamb professors/dissenyadors membres de lescola Bauhaus alemanya en les entreguerres europees, crec que s possible fer-ho efectiu en algunes de les produccions de la nostra escola o, si ms no, les caracterstiques del nostre centre educatiu fan possible anar en aquesta direcci.

    44|45

    Els estudis de carcter projectual, tant als Cicle Formatiu de Grau Superior com als Estudis Superiors de Disseny o els Graus en Disseny, existeixen com a assignatura o com a crdits de projecte final. Aquest projecte consisteix a realitzar una proposta de disseny en la qual shi integren els coneixements acumulats durant els estudis. En ell es mesura la capacitat daprofitar els coneixements tant en el procs de disseny com en la plasmaci final davant dun tribunal de projectes.

    Aquests ltims cursos shan produt molts progressos a lEASD Castell: laugment destudis, del cicle de Fotografia Artstica aquest any i els Estudis Superiors de Disseny dInteriors el curs anterior; la implantaci, enguany tamb, dels tres Graus en Disseny; des de fa tres anys, les beques Erasmus per a professors i alumnes, tant per a eixir com per a vindre, tant destudis com de prctiques en empreses; laugment constant dalumnes any rere any des del curs 2006-07, passant a tenir mes de cinc-cents alumnes durant el curs 2010-11; la bona acollida dels cursos despecialitzaci, etc.

    Sha datribuir lorigen daquesta evoluci positiva a lexistncia, en primer lloc, dun professorat capacitat i illusionat en la feina de construcci daquest espai per al disseny i a la sort de disposar dun equip directiu extraordinari, per organitzar i traure el mxim rendiment dels recursos humans i materials i plantejar nous desafiaments. No sha doblidar la collaboraci de les administracions locals en la consecuci dels nous estudis i tamb dels ens locals pblics i privats en la difusi de la cultura del disseny en aquestes contrades. Com a director, continuar facilitant el clima per seguir avanant i millorant.

    Admire lideal del disseny integral o art total dels arts and Crafts de William Morris, a qui Gaud no va ser ali en la

    seua producci tan personal

    Mesurem la capacitat dels alumnes per aprofitar els seus coneixements tant en el procs de disseny com en la plasmaci final davant dun tribunal de projectes

    d

    i

    s

    s

    e

    n

    y

    d

    e

    s

    p

    a

    i

  • comunicatius que estaven en la base del disseny. En el pitjor dels escenaris es va arribar a una banalitza-ci-trivialitzaci del contingut i una hipertrfia dels aspectes visuals i formals. Un pur efectisme i barro-quisme digital que feia abstraures a les produccions grfiques emfatitzant, sense vergonya, els seus com-ponents tcnics i tecnolgics. Les noves formes de comunicaci digital i els nous documents electrnics generats en les pgines web constitueixen un nou i

    complex camp per al disseny grfic. La nova arquitec-tura grfica i les mltiples possibilitats dafegir imat-ges mbils, animaci o vdeo, fotos, grfics i texts in-teractivament fan que el disseny grfic deixe de ser un mitj esttic de missatges encapsulats (llibre, cartells, anuncis, etc). La professi ha ampliat el seu radi dac-ci amb la desaparici de la frontera entre les discipli-nes creatives a causa de locupaci massiva daquei-xes noves tecnologies digitals. La formaci de disse-nyadors sha anat adaptant el millor possible a aquest nou escenari tecnolgic, per en comparaci amb la impressi, aquests nous mitjans digitals encara es-tan en els inicis, i lactual generaci de dissenyadors

    encara experimenta el seu potencial comunicatiu. Pareix no obstant aix que hem arribat a una situa-ci en qu sest aconseguint un equilibri entre lestil i el contingut i si b es percep un clar individua-lisme creatiu en molts dissenyadors, en lactualitat el nou pluralisme del disseny grfic pot considerar-se una resposta al multiculturalisme de la societat global actual i un senyal danhel dels dissenyadors de desenvolupar un estil propi sense perdre de vista la importncia del contingut.

    Amb motiu de la celebraci del 25 aniversari de lEASD, el Departament dExpressi i Representa-ci Artstica i el Departament dels Estudis Superiors de Disseny Grfic en collaboraci amb lAjun-tament de Castell i la Fundaci Dvalos-Fletcher van organitzar lexposici 25 anys de Disseny Grfic a lEscola dArt i Superior de Disseny de Castell.

    La mostra arreplegava una selecci de treballs i projectes dexalumnes titulats en les especialitats de Disseny Grfic, Grfica Publicitria i Illustraci des de la implantaci daquestes disciplines en el Centre. Lexposici ens va oferir una diversitat creativa desenvolupada mitjanant diferents projec-tes grfics realitzats tant per a particulars, empreses o institucions. El desenvolupament del teixit empresarial en les nostres comarques ha afavorit un major increment destudis de disseny i din-dstries relacionades amb el sector (impressi digital, impressi de grans formats, pancartes, etc).

    Un dels condicionants per a poder participar en aquesta exposici era que els exalumnes havien destar en actiu, desenvolupant la seua activitat tant de forma individual com en equip, per compte propi o aliena i que la majoria dels treballs presentats hagueren sigut publicats.

    Helena Torres. 2007-2008

    El nou pluralisme del disseny grfic pot considerar-se una resposta al

    multiculturalisme de la societat global actual i un senyal danhel dels dissenyadors de desenvolupar un estil propi sense perdre

    de vista la importncia del contingut.

    50|51

    Acte dinauguraci de lexposici 25 anys de Disseny Grfic a lEASD de Castell, a la sala de Dvalos-Fletcher.Fotos de J. Antonio Arias (Keco)

  • Manolo Alegre, 2010.

    54|55

  • Activitats culturals i extraescolars de lEASD Castell: lexpansi de lart

    Jos Antonio Arias (Keco)

    Professor de fotografia i responsable dActivitats Culturals de lEASD de Castell.

    A poc que mirem enrere, ens podem sorprendre fcilment si pensem en la gran quantitat de mostres, projeccions, exposicions, conferncies, tallers i les ms variades activitats imaginables que han tingut lloc en nom de la nostra escola al llarg daquests anys. Quants esforos reunits, quantes illusions posades, quantes satisfaccions arreplegades en nom de lalumnat i del professorat darrere duna incipient creativitat artstica que no ha pogut mai contindres en un espai tan redut com la ment humana!

    Com s sabut, qualsevol que crea una cosa ho fa des des dell i per als altres, amb la idea que la seua qualitat siga observada i, si s possible, valorada, reconeguda i admirada. Si en un centre educatiu dedicat a la creativitat unim centenars dalumnes amb el seu professorat, lexpressi del seu ser, modelada el ms correctament possible, ha de sorgir i fer-se notar i com ms, millor. Dins i fora del centre.

    Per tornant al passatper on comenar?

    Un bon punt de partida seria la mostra 1984-2004, 20 anys creant. Una mostra collectiva de professors que va tindre lloc en la sala dexposicions de la Fundaci Dvalos-Fletcher, amb la collaboraci de la Fundaci CAM i de Tau Cermica. Aquell maig del 2004 va suposar un punt dinflexi per a una fornada de nou professorat que, o b va entrar a formar part de lescola, o b estava a punt de fer-ho. Els visitants daquella exposici vam

    Pintura realitzada per lalumnat de lEASD Cs durant les Jornades de Disseny de 2007.Foto de J. A. Arias (Keco).

    Si hi ha un esdeveniment de gran envergadura pel qual la nostra escola s coneguda a tots els nivells, aqueix s

    CREACTIVA i les seues Jornades de Disseny

    56|57

    Exposici Revestir Idees a lEASD per a la Nit de lArt de 2008.Foto: Elvira Gonzlez

    Bou surrealista al claustre de la EASD Cs. amb columnes revestides a lestil Mir.Foto de J. A. Arias (Keco)

  • Martn Ruz de Aza, Ana Mir i Emili Padrs, Sara Montoliu i Luca Ortz per Disseny de Producte, aix com Ramn Esteve, Isabel Lpez, Fco. Jos Clausell i Ismael Bells per Disseny dInteriors.

    A ms de gran quantitat de comunicacions dartistes, professors i professionals de diferents mbits, tallers de cermica com els de Steep Kepp, Enric Mestre, Pepe Barrachina o Mara Bofill, dillustraci com els dAjubel o Arantza Sestayo, de cmic com el de Mark Buckingham, danimaci com els de Mara Trenor o Pablo Llorens; i de Fotografia com el de Jordi Font de Mora, entre altres, han deixat el llist de qualitat de les jornades molt alt.

    I s que aquesta trobada anual entre lalumnat i els professionals de les seues respectives especialitats s una porta oberta plena de valuosos consells i idees respecte al seu futur laboral.

    Havent complit el passat curs 20092010 la seua primera dcada, s important ressaltar que en aquelles Jornades de Disseny es va optar per convidar nicament a antics alumnes com a ponents, a manera de celebraci. Encara que ocasionalment sha recorregut a ells al llarg daquestos deu anys, ens va parixer la millor forma de reconixer el seu actual valor com a professionals desprs del seu pas per la nostra escola.

    No obstant aix, Creactiva no acaba amb les Jornades de Disseny, ja que comprn moltes altres accions. Grcies a entitats tan significatives com lAjuntament, la Diputaci, o la Fundaci Dvalos Fletcher de la nostra ciutat, entre molts altres, hem pogut tindre una participaci activa en Cevisama febrer rere febrer; o en un altre dels llocs on hem tingut molt dinters

    per dona a conixer els treballs del nostre alumnat: el Museu de Belles Arts de Castell. Tamb mitjanant Castell Cultural, el principal museu dart de la ciutat va permetre en els ltims anys als seus visitants apreciar la fase final del seu esfor creatiu amb una exposici dels seus projectes finals de carrera. Disseny grfic, disseny de producte, Illustraci, cermica i interiorisme es donen la m cada curs per conformar una mostra sense comparaci i totalment unificada, malgrat la diversificaci dels seus continguts. Daquesta activitat es va editar, grcies a lajuntament, un llibre-catleg. I com passa altres vegades, lexposici es reedit al nostre centre i daltres espais expositius. Fent un rpid recompte, els treballs dels nostres alumnes han estat portats constantment a les ms importants galeries i sales dart de la nostra ciutat com la de Pictograma, el Centre Municipal de Cultura, la sala Abadia i ledifici Hucha de la Fundaci Caixa Castell, el centre cultural Sant Isidre, el casino Castell-Puerto Azahar, Castalia Iuris, El Corte Ingls i un llarg etc. La collaboraci i lajuda de tots aquests llocs i persones s tan imprescindible per al desenvolupament artstic del nostre centre com la nostra gran gratitud cap a ells.

    Per si hi ha un acte que podrem qualificar de verda-derament popular, almenys de cara al pblic, haur-em de parlar de la Nit de lArt. Organitzada per Aza-hart, Vivero de Ideas, el segon divendres de cada mes de maig, la gran majoria de galeries, sales expositives, i museus de la ciutat obrin les seues portes al pblic de 20 a 1 hores, perqu els amants de lart puguem realitzar un interessant recorregut artstic sense pre-cedents a la ciutat de Castell. Desprs duna primera

    Disseny grfic, disseny de producte, Illustraci, cermica i interiorisme es donen

    la m cada curs per a conformar una mostra sense comparaci i totalment unificada.

    60|61

    Actuaci de Beln i el seu grup durant la Nit de lart 2010. Foto de J. A. Arias (Keco)

    Actuaci de Tabad, Grup de Percussi a la Nit de larticle de 2008. Foto dElvira Gonzlez.

    Pintura realitzada per lalumnat de lEASD Cs durant les Jornades de Disseny de 2007. Foto de J. A. Arias (Keco).

    Estand de la EASD Cs. durant la celebraci de Cevisama 2008.Foto de J. A. Arias (Keco)

    Inauguraci de lexposici de projectes finals de carrera en el Museu de Belles Arts de Cs.en 2010. Foto: Keco

  • Va ser per aix que amb motiu del 25e aniversari de lEASD, en 2009, es va pensar fer una gran celebraci. Calia realitzar un acte de grans proporcions i, aix, a labril daquell any, es va oferir una gala en el Teatre Principal. Dansa espanyola a crrec del ballet de Lola Ramos, teatre per part dArteatre dOna i un concert de Tabad, grup de percussi, van amenitzar una entretinguda vetllada.

    Sintent plasmar dalguna manera el sentiment duni, esfor i connexi entre el personal docent, el no docent i lalumnat els tres autntics pilars de lEscola al llarg de 25 llargs anys reblerts dinoblidables experincies per a fer possible la nostra labor.

    64|65

    Daltra banda, la galeria Octubre de la Universitat Jaume I de Castell va allotjar el mes de novembre una collectiva de 54 professors, titulada 25x25: 1984-2009. 25 anys de docncia. La mostra, amb molt diverses obres de format 25x25, es va acompanyar dun excellent catleg que romandr com a vestigi de la nostra incipient creativitat, complementria a la nostra labor docent, siga quina siga la nostra especialitat.

    Per a acabar, completarem un enorme cercle imaginari al voltant de les nostres activitats culturals i extraescolars tornant de nou a la Fundaci Dvalos-Fletcher on va tindre lloc en el mes dabril del 2009 lexposici 25 anys de Disseny Grfic.

    Desprs daquest rpid reps als darrers anys dactivitat de lescola cal dir que el motor de tots aquests esforos organitzatius ha de ser sobretot la illusi per mostrar i donar a conixer alguns dels xits creatius del nostre alumnat perqu confiem en la seua capacitat per a assolir, tard o dhora, els seus somnis, i de pas, per qu no, una petita part dels nostres com a docents.

    Membres del jurat del concurs de cartells de la Nit de S.Joan 2010.Foto de J. A. Arias (Keco)

    Taller de Cermica al rebedor de la EASD CS. el 2005. Foto: Keco.

    Manuel Boix Duran seua ponncia en Les Jornades de Disseny de 2007.Foto: Keco

    Taller de Rak a a la Nit de lArt 2008.Foto de J.A. Arias (Keco)

  • Manolo Alegre, 2010.

    66|67

  • La cermica a lEscola dArt i Superior de Disseny de Castell

    Miguel Monar Mez

    Mestre de taller de tcniques cermiques en lEASD Cs.

    Les comarques de Castell tenen una llarga tradici en lmbit de la cermica, amb exemples des-tacats al llarg de la histria tant en la cermica popular com en el terreny artstic o en la indstria, camp en qu actualment s una referncia internacional. Hi trobem museus, exposicions, concur-sos, conferncies, instituts tecnolgics, biblioteques especialitzades i un llarg etctera dactivitats. s per a que Castell ha entrat recentment a formar part de la xarxa UNIC, que agrupa a les ciutats europees de major tradici cermica.

    Des de la seua fundaci en 1984, lEscola dArt i Superior de Disseny ha sigut un fidel reflex de lin-ters de la societat castellonenca per la cermica: els diferents estudis de lescola comprenen des de la tradici popular fins a les tcniques modernes de producci, des del disseny industrial fins a lexpressi artstica. En lactualitat lescola oferta els cicles formatius de Cermica Artstica i Disseny de Paviments i Revestiments Cermics i el curs despecialitzaci de Motlles per a Cermica.

    Els estudis de Disseny de Paviments i Revestiments Cermics

    En 1988/89 se van implantar els estudis experimentals de Disseny de Paviments i Revestiments Cermics. Estudis pioners a Espanya, que naixien per a cobrir la necessitat de la indstria cermica de comptar amb dissenyadors capaos daportar un valor afegit als seus productes. Lxit daquesta experincia va fer que sestablira com a titulaci dArts i Oficis amb una duraci de cinc cursos i posteriorment amb la implan-taci de la LOGSE, com a Cicle Formatiu dArts Plstiques i Disseny, es va quedar en dos anys.

    68|69

  • Al llarg dels anys aquests estudis han evolucionat de la m de la indstria, amb la qual han estat estretament lligats mitjanant convenis de collaboraci, prctiques dels alumnes en lempreses i la directa collaboraci amb Alicer, que actualment s lrea de Disseny i Arquitectura de lInstitut de Tecnologia Cermica, que ha proporcionat tecnologia i recursos per a la completa formaci de lalumnat de lescola.

    De la implantaci i lxit daquests estudis ens parla laltssim percentatge de collocaci dels nostres titulats. Actualment hi ha poques indstries i estudis de disseny que no compten amb professionals formats en lEASD de Castell. Tamb cal ressenyar lelevat nombre de premis i mencions aconseguits pels alumnes en el Concurs Internacional de Disseny Cermic de Cevisama, una de les fires de cermica ms importants a nivell mundial.

    Els estudis de Cermica Artstica

    Lespecialitat de Cermica Artstica celebra aquest curs el seu 25 aniversari. Al llarg daquests anys dactivitat ininterrompuda, aquests estudis shan distingit per donar a lalumnat una formaci inte-gral que incorpora tant tcniques tradicionals, com a conceptes i procediments actuals. A permet a lestudiant, una vegada acabada la carrera, exercir la seua labor professional com a ceramista rea-litzant productes funcionals amb disseny actual, desenvolupant la seua creativitat en lmbit artstic, o b com a treballador en la indstria cermica. Amb la implantaci de la LOGSE, a partir de lany 1998 els estudis van incorporar noves assignatures com la de disseny assistit per ordinador, a fi de donar una formaci ms actual i completa.

    Des dels seus inicis lespecialitat de cermica ha estat present i activa en la vida cultural i artstica de Castell. Shan realitzat exposicions amb lobra realitzada pels alumnes en diferents sales de Cas-tell, Borriana, Vila-real i lAlcora. Shan organitzat conferncies, tallers i exposicions de ceramistes dmplia trajectria i reconeixement internacional, com Enric Mestre, Maria Bofill o Jean Paul Aza-s. El treball dels alumnes sha vist tamb reconegut pels premis obtinguts en diferents concursos com el Nacional de Cermica Ciutat de Castell, el de cermica taurina La Revolera, el del Collegi dagents comercials de Castell o el Concurs de Disseny Cermic de Cevisama.

    Una altra activitat on lescola est present cada any s la Nit de lArt de Castell. Ac el Departament de Cermica participa en les exposicions i en la realitzaci duna cocci de cermica Rak a laire lliure, en la qual el pblic visitant pot decorar la seua prpia obra cermica. Aquesta s una tcnica especialment cridanera perqu les peces es trauen del forn al roig viu i es refreden rpidament soter-rant-les en serradura, de manera que saconsegueixen uns efectes decoratius especials.

    Actualment hi ha poques indstries i estudis de disseny que no compten amb professionals

    formats en lEASD de Castell.

    70|71

  • Per a evitar aquestes contrarietats educatives s imprescindible (com suggereix aquest autor) acla-rir el marc teric en qu es fonamenta lensenyana i per a aix s necessria no sols una reflexi collectiva sobre el qu i el com ensenyar, sin tamb, naturalment, fer ms fluida i harmoniosa la quotidiana tasca docent en equip.

    IV

    Al nostre entendre, el docent que imparteix fotografia en les Esco-les dArt ha de tindre, almenys, aquests tres propsits essencials: 1) aconseguir que els alumnes no odien la fotografia; 2) tractar que els alumnes tinguen certa curiositat per la fotografia i, si s possible, despertar per ella una intensa passi; 3) finalment i per descomptat, transmetrels els continguts, prctiques, destreses i actituds a qu ens obliga la llei.

    Si el primer objectiu fracassa, si no funciona, diguem-ne, eixa pedago-gia negativa, tota la resta seran treballs damor de docncia perduts.

    Per com saconsegueix a? Afortunadament, el Cicle Superior de Fo-tografia de lEscola dArt de Castell est format per un grup de pro-fessors no sols professionalment competents, sin a ms (punt certa-ment important) molt implicats i motivats a posar en marxa aquest nou projecte. A a cal afegir la progressiva adequaci despais i ma-terials que sest realitzant perqu lensenyana daquesta disciplina siga el ms profitosa i ajustada a les necessitats actuals.

    V

    La importncia que ha adquirit la fotografia i que continua adquirint de manera exponencial des-prs de laparici massificada dels suports digitals s ja un tedis lloc com periodstic, i que Susan Sontag ho resumeix amb aquesta feli observaci en el seu llibre Sobre la fotografa:

    El ms lgic dels estetes del segle XIX, Stphane Mallarm, va dir que en el mn tot existeix per a culminar

    en un llibre. Hui tot existeix per a culminar en una fotografia.

    En efecte: amb fotografies conclou tant la boda en la parrquia del cant, com lentrega dun Premi Nobel, com el Projecte final dun alumne de qualsevol de les especialitats de les escoles dart i dis-seny valencianes.

    80|81

    Foto de lalumna Beatriz Muoz Garcia, Sense ttol.

    Foto de lalumne Pako Sanz Zaragoza. S/T

    Foto de lalumne Pako Sanz Zaragoza. ngel.

    Foto de lalumne Batiste Safont. Ttol: Metalingstica.

    Foto de lalumna Ruth Muoz.Ttol: Sus recuerdos, sus momentos

  • Dirigit pels professors Vicent Vidal i Alain Campos amb els alumnes dIllustraci i de Disseny Grfic, al vestbul t encara presncia un gran ventall amb un radi que co-mena al mur central, obrint el seu arc tensat amb cor-dells, cap al Conservatori de Msica. Les teles trapezo-dals estaven basades en els pintors Antonio Saura, pintor expressionista del grup El Pas i Luis Gordillo, pintor sevill neofiguratiu que ha influt, des de finals dels anys setanta fins a lactualitat, en molts pintors.

    Dirigit pel professor Jaime Gimnez, ajudat pels profes-sors Ricardo Gmez, Julin Otero, Nacho Igual i pintat els alumnes de primer curs de Disseny dInteriors, Disseny Grfic i Disseny de Producte, es va fer un muntatge basat en el pintor santander Juan Usl sobre un quadre que pareix una sntesi abstracta del gos semiafonat de Fran-cisco de Goya de la srie de pintures negres.

    Vam interpretar la seua obra de forma tridimensional amb tres grans telons. Lltim tel de fons tenia un to blavs que vam pintar els professors Ricardo Gmez i jo mateix amb compressor i pistola; el tel intermedi, de plstic transparent, va ser dividit per la metat, i pintat amb franges amples amb gruixuts pinzells de dreta a es-querra i de dalt baix, de color blau ms intens; i el primer tel era un collage de maia negra i lnies orgniques tam-b negres, trames obliqes desquerra a dreta i de dalt a

    baix, i tallat per un triangle de franges taronja de baix a dalt i desquerra a dreta, i franges obliqes.En el centre hi havia una forma trapezodal de color magenta.

    La dimensi de cada tel era de deu metres dalt per quatre metres dample. El muntatge pretenia fer veure els alumnes una posada escnica en la qual lespectador podia circular entre les capes de la pintura i formar part daquest espai. El pes dels telons era tan gran que van haver dajudar tamb alguns professors.

    Darrere dels telons sinstall una collecci de pirmides triangulars, sn-tesi duna jornada creativa amb els alumnes, i hi va haver una audici del disc de Gambeta, La llegenda del temps. En aquesta classe, cada alumne escollia les tcniques que li abellia resoldre. Desprs van dibuixar el de-senvolupament duna pirmide triangular i el treball individual de cada alumne es definia amb lelecci de cada cara de la pirmide amb els seus dibuixos. Des dac podien o fotografiar o treballar amb Photosohp el seu resultat per a poder conformar cada pirmide. Totes ells es van penjar a distintes altures amb fils de nil al voltant dun focus red, que projectava totes les ombres sobre el sl, i on es van estendre els texts de les seues canons. Van formar aix un cercle que contenia lenergia potica de tots els alumnes. El professor Jaime Gimnez va dirigir aquest projecte amb els alumnes de lassignatura de Color del primer curs, de les especialitats de Disseny Grfic, Disseny dInteriors i Disseny de Producte.

    Amb aquesta collaboraci resumim una part del procs creatiu de les darreres tres convocatries de la Nit de lArt, que el lector pot complemen-tar amb el treball que en aquest llibre (pag. 56) aporta Jos Antonio Arias.

    92|93

  • Aix mateix, desenvolupa la seua tasca formativa. Sha adaptat gradu-alment a levoluci constant dun sector industrial fort i molt dinmic. Ha establert concerts de collaboraci per a la realitzaci de prctiques formatives en empreses. Ha participat en congressos nacionals. Ha adequat els seus plans formatius i ha creat estudis de nivell superior, per a desenvolupar experincies didctiques de collaboraci, com el Projecte Escola Indstria.

    PROJECTE: ESCOLA/INDSTRIA

    Aquest projecte s una experincia didctica, que va nixer en 1993 i consisteix en la realitzaci dun projecte de collaboraci entre escola i indstria en el sector cermic de paviments i revestiments, per al desenvolupament de prototips industrials de recobriments cermics.

    Els objectius que persegueix sn:

    Duna banda, proporcionar als alumnes ( futurs professionals) experincies industrials mitjanant

    les quals puguen contrastar i verificar els coneixements que reben durant la seua etapa de forma-ci acadmica.

    Aproximar la seua formaci a les necessitats que la indstria de

    hui demanda, responent aix a les expectatives tant de la forma-ci acadmica, com del sector industrial.

    Estimular i potenciar la capacitat creativa dels alumnes, mitjan-ant la constataci de les seues idees produdes industrialment, pel seu futur mig de realitzaci professional i humana.

    Facilitar lobjectiu dintegraci social i laboral dels nostres jvens,

    mitjanant la transmissi duna formaci acadmica, que li ser-vir per a la seua integraci professional.

    98|99

    Sonia Moreno / Dorita Priz. 1996 Amparo Nebot. 1998

    Portades de diferents catlegs del projecte Escola / Indstria

    Alberto Garca. 2010 Alejandro Fernndez. 2008

    El Projecte EscolaIndstria ha perms collaborar amb el sector cermic de paviments i

    revestiments per al desenvolupament de prototips industrials de recobriments

    Lilian Prez. 2006

  • NOUS HORITZONS. 2010-11

    Unint esforos, i en contnua comunicaci amb el nostre entorn, acostant el sector industrial al mn acadmic; lEscola dArt i Su-perior de Disseny de Castell continua, vint-i-tres anys desprs de la creaci de lespecialitat experimental en disseny de paviments i revestiments cermics, amb la formaci de nous especialistes en lmbit del disseny de productes per al sector cermic industrial, preparant aix futurs dissenyadors industrials que contribusquen, des de la seua activitat professional, al desenvolupament i incre-ment de la competitivitat del nostre teixit industrial, com ara el recent Grau en Disseny de Productes Cermics per a lHbitat i lUrbanisme amb una ptica global que comprn i relaciona els productes cermics amb lhbitat i lurbs del segle XXI.

    E

    v

    a

    M

    a

    r

    t

    n

    e

    z

    .

    2

    0

    1

    0

    V

    a

    n

    e

    s

    a

    T

    o

    r

    r

    e

    s

    .

    2

    0

    0

    9

    Sonia Cardona. 1998

    Javier Prats. 2008

    100|101

    Cal facilitar lobjectiu dintegraci social i laboral

    dels nostres jvens, mitjanant la transmissi duna formaci

    acadmica, que li servir per a la seua integraci professional.

  • Memria en paper cut

    El paper s el llac sobre el qual aquests ocells majestuosos de la ment van a descansar (...)

    James Cowan

    Potser en algun gramdaquesta polpa secabategue una resqucia de nosaltres.El tacte de la fullamenaria les manscap a un record fi, entramatamb la percia de qui talla sedoses ales dngel en paper.Araque el sol de la vespradamha dut a imaginar-te,germines davant meu amb el vigor del cnem, les besades suranten tous camps de cot,el lli enriuat dantic desigsolcant la mitja tarda.Busque, llavors, la deuque brollava aquelles horesmanllevades al tediper pastar amb tot plegatla consistncia dun instant.Potser una paraulaentre paper i escletxaproclame la memria de nosaltres.

    Rosabel Gumbau Gonzlez

    Petges i marbresamb retrat al fons

    (fragment)

    A lOlga

    I aquell rostre de Van Gogh, enigmtic, reptador, capa domplir una vida com la nostra,

    al museu dOrsay, sotjant-nostotes les rebellies i totes les endreces i tots els queviures

    al bell mig de la tarda encesa. Aquell esguard que val cosa gens ximple, us ho

    torno a prometretota una ciutat i tota una existncia.

    Manel Garcia Grau

    ...tempos... (avatar)mar arza2007Paper sobre alumini i fusta.

    110|111

  • ARS

    Manuel Alegre

    I

    Reflex del seu temps, lart sha tornat extremadament narcisista i endogmic, vctima passiva dels efectes del pensament nic, que comena a envair el comportament ms quotidi.

    II

    Els efectes de la globalitzaci shan deixat sentir en lmbit del disseny i la publicitat, i en les qestions de gust, que sanivellen pel punt ms baix.

    III

    A lart dels vuitanta se li demanava que fos jove; en els noranta, lablia a penes li va demanar res. Ara, malgrat tot, els artistes segueixen creant rutinriament, des dun art de relectura histrica revisat amb nous mitjans, ms que no des duna visi crtica o compromesa.

    IV

    El paper absolutament preponderant que ha assolit el mn de la imatge a la societat contempornia i que t com a base el fet fotogrfic, planteja cada dia, amb major agudesa, reflexions ms serioses sobre la fotografia i la seua consideracin esttica, ms enll del camp de lestricta representaci don ha estat desplaada per les noves tecnologies.

    V

    Lexcs de consum genera indigesti. Si ho traslladem al terreny de la cultura, lempatx s considerable. El consum, lestadstica, lxit, el nombre de visitants, de consumidors de la cultura sn lnica mesura de rendibilitat cultural.

    VI

    La cultura ha deixat de ser cultiu de lesperit o de la intelligncia per passar a encarnar una certa idea de consum illustrat i de plusvlua intellectual.

    VII

    El sistema de lart s complex i delicat amb un discurs fragmentat i transversal. No solament basta amb el fet que existeixen bons artistes (que nhi ha), cal un missatge crtic comproms, ambicis i poders, uns mitjans de comunicaci que aposten per la renovaci i lexcellncia, una bona xarxa de galeries, de centres dart, de museus i de colleccions, amb contactes internacionals, que puguen potenciar la produccin artstica, la difusi i els intercanvis entre els artistes i collectius ms renovadors. Calen institucions pbliques i privades fortes que possibiliten la creaci, que ajuden els artistes i tot el sistema artstic a consolidar posicions en el mercat nacional i internacional, per tal que lart castellonenc ocupe un espai important.

    Doncs b, tot aix no existeix, o existeix en condicions precries o frgils; lart contemporani a Castell s feble i limitat, no pot reduir-se a clnics Potatoes , mitologies en ferro o fluixes installacions.

    112|113

  • 114|115

    Lart efmer

    Per Manuel Alegre

    I

    la manifestaci fragmentadadelements narratius i de signescalligrficsimmersos dins del camp pictrictradueixen en color i gestles evocacions, les sensacions,les abstraccions de la llum

    dibuixar el desigamb llapis de colors

    (lafany de voler veureall que no es veu)

    II

    lart daccila performanceel happeninglart conceptualla installaci(amb el seullenguatge esmicolat)

    la idea reemplaalobjectecrear objectes sense emprentasense obrasense conseqncies

    els museusespais dartsn les noves catedralsde loci contemplatiules ciutatsconvertides en museus monumentalsparcs jurssics del lleurei lespectacle cultural

    el TOT sha homologatamb el NO-RES

    lartista ha deixat de serpoeta de somnis immaterials

  • Sacab dimprimir el llibreAvantguardes. Disseny grfic a Castella lobrador de Grfiques Casta dOndael 13 de febrer, onomstica de les que es diuen Viridianala qui sempre diu la veritatcom la protagonista de la pellcula de Luis Buuelestrenada ara fa 50 anys, el 1961,que va provocar un bon rebomborii va ser censurada, durant anys i panys, a lEspanya daleshores.

  • a V a NT G U a R

    d E S

    di

    ss

    en

    y

    gr

    f

    ic

    a

    C

    as

    te

    ll

    Colla Rebombori 2011

    REVISARLLOM