història del disseny gràfic

of 42/42
Historia del disseny grafic Alemanya 1914 - 1940 NÚRIA ARMENGOL ANNA BALNQUÉ MARIONA CASTELLS MIREIA COS GEMMA CUEVAS CLARA ESPAR CONFERÈNCIA 3 ` `

Post on 21-Jul-2015

98 views

Category:

Design

1 download

Embed Size (px)

TRANSCRIPT

  • Historia del disse

    ny grafic

    Alemanya

    1914 - 1

    940

    NRIA A

    RMENG

    OL

    ANNA B

    ALNQU

    MARIO

    NA CAS

    TELLS

    MIREIA

    COS

    GEMMA

    CUEVA

    S

    CLARA

    ESPAR

    CONFERNCIA 3

    `

    `

  • Aquest mn de dissenyadors i decoradors que

    noms dibuixen i pinten ha de convertir-se de nou en

    un mn de gent que construeix.

    Walter Gropius

  • 1. Context histric 2. Eix cronolgic 3. Moviments del perode 3.1 Dadaisme 3.2 Expressionisme 4. Escola Bauhaus 5. Personatges importants de lpoca 6. Conclusions 7. Bibliografia i webgrafia

    ndex

  • Segle XX:

    Grans avenos en el camp de la tecnologia, la medicina i la cincia.

    Marcat pel fi de lesclavitud i lemancipaci de la dona. Perodes de crisi Gran Depressi,

    rgims totalitaris, genocidi jueu, I Guerra Mundial i II Guerra Mundial.

    Context histric

  • Perode dentreguerres 2a GM1a Guerra Mundial

    Nova Tipograa

    Ring Neuer werbegestaler

    Expressionisme (1905-1920)

    Dadaisme (1916-1925)

    Holocaust

    Bauhaus (1919- 1933)

    Gran Depressi

    Arribada de

    Hitler al poder

  • Moviments del perode

  • DISSENY GRFIC ORIGEN

    CARACTERSTIQUES

    Dadaisme

  • ORIGEN Comprn des del 1916 al 1925 i apareix

    durant la I Guerra Mundial (1914-1918).

    Precedent del surrealisme. Hugo Ball principal fundador del

    moviment.

    Cabaret Voltaire on es fan els primers manifestos del moviment.

    Objectiu principal escandalitzar la burgesia.

    Dadaisme

  • CARACTERSTIQUES

    Llibertat de l'individu. Defensa el caos contra l'ordre. Prioritat a l'atzar. Contrari al Modernisme s de formes expressives com el gest,

    l'escndol i la provocaci.

    Qestionament sobre qu s lart. s del fotomuntatge. s d'objectes quotidians. Alliberaci de regles o normes. L'anti-art.

    Dadaisme

  • DISSENY GRFIC

    Disseny futurista. Importncia de la combinaci del text i

    la imatge.

    s del muntatge. Tipografia amb formes i ornamentaci. s del disseny dadaista per

    lautopromoci i la publicitat.

    Substituci del dibuix a m per la fotografia.

    Dadaisme

  • Expressionisme

    DISSENY GRFIC ORIGEN

    CARACTERSTIQUES

  • ORIGEN Expressionisme Sorgeix a Alemanya desprs de la I Guerra

    Mundial.

    Moviment parallel al fauvisme francs. Neix en contraposici dels models

    anteriors dEuropa, especialment Les

    Belles Arts.

    Antecedents: o Filosofia de Nietzsche o Alguns quadres de Van Gogh o Obra d Edvard Munch

  • CARACTERSTIQUES Expressionisme Deformaci intencionada de la realitat,

    les figures i lanatomia per representar

    sentiments pessimistes.

    Representaci dramtica de la societat. Predominen els valors emocionals. s de les lnies per transmetre el ritme

    dels sentiments.

    Cromatisme molt limitat ( colors primaris) i abandonament de

    lharmonia dels colors.

  • DISSENY GRFIC

    Expressionisme Neix amb la formaci del grup dartistes

    Brke el 1905 i sestn fins el 1920.

    Impacte emocional a travs de les distorsions del color i la forma.

    Utilitzaci del gravat. Tres grans centres urbans: Dresde, Munich i Viena

    Situacions histriques representatives: o Anys de guerra Otto Dix o Postguerra i crisi econmica o Nova Objectivitat

  • ORIGEN CONTEXT

    TIPOGRAFIA

    PRINCIPIS TERICS

    ARQUITECTURA

    POQUES RELACI AMB EL DISSENY

    Escola Bauhaus

  • ORIGEN Escola Bauhaus Staatliches Bauhaus nom de lescola dart i

    darquitectura dAlemanya.

    Fundada al 1919 per Walter Gropius a Weimar.

    Tamb s el nom del model educatiu que desenvolup i aplic l'escola.

    Bau, "construcci + Haus, "casa es tradueix com "Casa d'Arquitectura.

    Declarada al 1996 Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

  • CONTEXT CONTEXT Escola Bauhaus La Bauhaus comena i acaba amb la histria

    de la Repblica de Weimar (1919 1933).

    1919 Walter Gropius uneix lEscola Ducal dArtesania i lEscola Ducal Superior dArts Plstiques dAlemanya

    amb lesperana de crear un nou ordre a partir dun art

    nou, la Bauhaus.

    La creaci s conseqncia de les avantguardes artstiques de comenament de segle.

    Presentava un alt grau de contingut crtic i comproms amb les esquerres.

  • 1919 1923 POQUES Escola Bauhaus

    La recuperaci dels mtodes artesanals en l'activitat

    constructiva, elevar la potencia d'artesana al mateix nivell que

    les Belles Arts i intentar comercialitzar els productes que,

    integrats en la producci industrial, es convertiran en objectes

    de consum assequibles per al gran pblic

    Gropius

  • 1919 1923 POQUES Escola Bauhaus

    LEscola disposava de diferents tallers. Entre el primers estudiants destaquen Marcel Lajos

    Breuer i Joost Shmid.

    Lensenyana de Paul Klee (1920) es basava en les formes elementals.

    Vasili Kandinski (1922) havia participat en les reformes educatives en l'poca de la Revoluci Russa. Optava per un art ms intellectual i raonat, caracterstic de la

    segona poca.

    s una fase d'experimentaci de formes, productes i dissenys i per tant, tamb d'educadors de disseny.

  • 1925 1933 POQUES Escola Bauhaus

    1923 Publicaci de la revista De Stijil, per Theo Van Doesburg, fundador del Neoplasticisme.

    A partir de 1923 se substitueix la tendncia expressionista per la Nova Objectivitat (ms sobria).

    Laszlo Moholy-Nagy (1920) introdueix les idees del constructivisme rus de El Lissitsky i Ttalin, que

    apostaven per un art basat en la idea i no en la inspiraci.

    1923 construcci duna casa familiar. 1925 es dissol l'escola a Weimar, per continua la seva

    tasca a la ciutat de Dessau.

  • Nova Bauhaus POQUES Escola Bauhaus

    Desprs del seu tancament gran part dels integrants de la Bauhaus marxen cap als Estats

    Units on intenten continuar lEscola.

    El 1951 Max Bill, seguint les lnies de la Bauhaus original, funda la Hochsule fr Gestaltung (Alta

    escola per a la formaci) a Ulm. Rep el nom de

    Bauhaus o, Neues Bauhaus (Nova Bauhaus)

    Tomas Maldonado emfatitza el carcter cientfic i racionalista aplicat a les arts.

  • PRINCIPIS TERICS

    Escola Bauhaus

    Unificaci teoria + prctica + activitats artstiques. Ruptura amb la tradici. Predomini de la funci sobre la forma. Adequaci de lhabitatge a les necessitats humanes. Efectiva planificaci urbana. Abscncia dornamentaci. Limitaci a formes i colors fonamentals bsics.

  • ARQUITECTURA Escola Bauhaus Disseny acurat a nivell esttic i funcional.

    Sistema densenyament 3 etapes daprenentatge: o Curs obligatori anomenat Vorkurs durant sis mesos o Instrucci prctica i formal de tres anys o Examen + cursos prctics sota el ttol darquitecte

    1925 construcci de ledifici Bauhaus organitzat per blocs segons les funcions.

    Arquitectura basada en un tot unitari i coherent.

  • DISSENY GRFIC

    Escola Bauhaus La Bauhaus va establir les bases normatives del disseny grfic i el disseny industrial.

    Inserci de matries de publicitat i creaci + preocupaci per la fotografia.

    Impresos sense ornaments.

    Informaci directa a travs de la combinaci del text i la fotografia = Typophoto (Moholy-Nagy).

  • TIPOGRAFIA Escola Bauhaus Creaci dun nou llenguatge el protagonista del qual

    era la tipografia.

    Importants aportacions en el desenvolupament i el significat de la tipografia entesa com la part dun disseny o un disseny en si mateix.

    Utilitzaci de la tipografia com un instrument de comunicaci.

    Creaci de noves tipografies per necessitat o per reaccions a altres tipografies.

  • Personatges importants

  • John Heartfield 1891-1968

    Pioner del fotomuntatge. Membre del grup dadaista de Berln.

    Especialitzaci en cobertes i sobrecobertes.

    Obres a destacar: o Muntatge del llibre

    Deutschland ber alles

    o Portada de la revista Die Rote Fahme

  • Sobrecoberta que va realitzar pel llibre satric de Tucholsky,

    Deutschland ber alles.

    Amb ls dun muntatge simple va enganxar unes orelles a la part

    posterior duns pantalons i ho va titular Llenguatge berlins.

    Coberta de la revista del Partit

    Comunista Die Rote Fahme, el 1928.

    Per tal de recordar que per votar els comunistes calia fer-ho a la llista electoral nmero cinc va recrrer a la imatge duna m.

  • Jan Tschichold 1902-1974 Iniciador i gerent propagandstic de la Nova tipografia*.

    Conscienciat de la importncia de: o La fotografia. o Els tipus de pal sec com a base ms correcta.

    o Les parts no impreses. o Les lnies obliqes o verticals. o DIN (Deutsche Industrie Nromen).

  • * Nova tipografia

    Moviment de disseny editorial i tipogrfic format a inicis del segle XX, el qual t el seu

    origen en el conegut llibre de Jan Tschichold. Proposava les bases que havien de guiar al dissenyador per a aconseguir els millors resultats. Entre elles destaquen:

    - La claredat en la comunicaci - Lorganitzaci lgica dels textos - Lasimetria en la composici de les pgines - Ls de lletres de pal sec

  • Kurt Schwitters 1887-1948

    Un dels principals activistes de la Nova Tipografia.

    Excls del moviment Dad Berln, funda Dad Hannover.

    Crea el seu diari, Merz, dedicat a aquest moviment i nou corrent.

    Funda el Ring neuer Werbegestalter, moviment molt important.

  • Portada del primer nmero del diari Merz, que va aparixer el 1923. Les seves pgines estaven disposades dacord amb els principis de la Nova Tipografia: pal sec i la pgina interrompuda amb filets gruixuts. Contenia el programa tipogrfic del propi Schwitters, el principi ms important del qual era fes-ho duna manera que ning ho hagi fet abans.

  • Cercle de nous dissenyadors publicitaris.

    Kurt Schwitters creador del moviment.

    Finalitat promoci d'una visi comuna de l'avantguarda.

    Especialitzaci en exposici per promocionar-se en esdeveniments importants.

    Ring neuer Werbegestatler

  • Herbert Bayer 1900-1985 Membre de la Bauhaus. Fams pels seus dissenys pels diners durgncia del Govern

    Municipal durant la inflaci del

    1923, incls un bitllet de cinc

    milions de marcs.

    Lobra ms ambiciosa de Bayer daquella poca va ser un cartell per a lexposici del

    seixant aniversari del seu antic professor, Kandinsky.

  • Cartell per a lexposici commemorativa del seixant aniversari del seu antic professor Kandinsky.

    Estava imprs en vermell i negre sobre paper de cartell

    taronja, en el qual lextremada rectangularitat salleugerava amb una inclinaci sobre el paper.

  • Lszl Moholy- Nagy 1895-1946

    Fotgraf i pintor hongars.

    Un dels ms importants professors i terics de l'art i de la fotografia

    (Escola Bauhaus)

    Impulsor i membre de la Nova Visi.

    Renov la tipografia, lescenografia i la fotografia basant-se en el seu rigor geomtric i en les relacions

    dart i indstria, i fou un promotor de materials nous.

  • Willi Baumeister 1889-1955

    Va ser un pintor informalista, escengraf, fotgraf i tipgraf

    alemany.

    Professor vinculat a lexperincia cubista.

    Les seves pintures sn geometritzants, per amb el pas del temps es converteix en un artista abstracte.

  • Walter Dexel 1890-1973

    Un dels mxims exponents del Constructivisme el 1920.

    Pintor autodidacta, tipgraf i dissenyador publicitari.

    Fotgraf molt influenciat pel cubisme i lexpressionisme.

    Vinculaci amb artistes de la Bauhaus.

  • Max Burchartz 1887-1961

    Fotgraf i pintor alemany.

    Pioner del disseny modern.

    Estretament vinculat a la Bauhaus.

    Va installar la primera agncia publicitria moderna a Alemanya.

    Es va dedicar a crear una nova tipografia i una nova manera de concebre el disseny.

  • Conclusions Influncia del dadaisme i lexpressionisme. Creaci de lEscola Bauhaus, que va elaborar les bases

    normatives del que actualment coneixem com a

    disseny industrial i disseny grfic.

    Importncia de la contribuci de lescola Bauhaus en lesttica i la pedagogia.

    Desenvolupament dun nou moviment tipogrfic anomenat Nova Tipografia.

    Ampli ventall de dissenyadors creen noves maneres de dissenyar i dutilitzar la tipografia.

  • Bibliografia

    R.Hollis, El diseo Grfico. Ediciones Destino

    (2000).

    J.R. Triad Tur, M. Pendas Garca, X. Triad

    Subirana. Histria de lart. Vicens Vives

    Philip B. Meggs, Alston W. Purvis. Historia del

    diseo grfico. Ed.RM (2009)

  • F i

    NRIA

    ARME

    NGOL

    ANNA

    BLAN

    QU

    MARIO

    NA CA

    STEL

    LS

    MIRE

    IA CO

    S

    GEMM

    A CUE

    VAS

    CLAR

    A ESP

    AR

    Grcies per la vostra atenci