Antonio Núñez (2015)

ÍNDEX

6.- EL FUTURISME6.- EL FUTURISME

8.- L'ABSTRACCIÓ8.- L'ABSTRACCIÓ

7.- EL DADAISME7.- EL DADAISME

9.- EL SURREALISME9.- EL SURREALISME

EL FUTURISME

1.- ART SEGLE XX (EL FUTURISME)1.- ART SEGLE XX (EL FUTURISME)

És un moviment que es desenvolupa fonamentalment a Itàlia gairebé simultàniament al cubisme en Paris.

- El seu desig de trencar amb el passat

- L’Exaltació de tot el que és modern: La tecnologia, les màquines ...

Els artistes van buscar de manera obsessiva reproduir nocions i percepcions vinculades a la idea de progrés com ara : El moviment, el dinamisme, el canvi i la transformació

Es caracteritza per:

Russolo,: Dinamismeo d’un automòbil Luigi Russolo: Dinamisme d’un tren (1910)

1.- ART SEGLE XX (EL FUTURISME)1.- ART SEGLE XX (EL FUTURISME)

El moviment neix al 1909 quan el poeta italià Filippo Tomasso MARINETTI publica al diari “Le Figaro” el primer manifest futurista.

El propi nom del moviment “Futurisme” emfatitza la seva voluntat de descartar l'art del passat i celebrar el canvi i la innovació.

CARACTERÍSTIQUES

- Rebuig del passat, de la tradició, i defensa d’un nou art.

- Exaltació de la societat industrial, el progrés, la màquina, el dinamisme, l’energia i la vilolència.

- Glorifiquen la tecnologia, la velocitat, el moviment. S’exalta la bellesa de la màquina

“Un cotxe de carreres... un cotxe brogent, que sembla que corre sobre la metralla, és més bell que la Victòria de Samotràcia.”

- Els futuristes equiparen el museus als cementiris.

1.- ART SEGLE XX (EL FUTURISME)1.- ART SEGLE XX (EL FUTURISME)

- Reivindiquen la ciutat moderna: Exalten la vida trepidant de la ciutat: el soroll, els gratacels...

Umberto Boccioni. El carrer davant la casa (1911)

- Es glorifica la guerra...“Única higiene del món”, el militarisme, el patriotisme i es declara el menyspreu per la dona i pel feminisme.

Gino Severini: Tren blindat en marxa (1915)

1.- ART SEGLE XX (EL FUTURISME)1.- ART SEGLE XX (EL FUTURISME)

Giacomo Balla: Nena corrent al balcó (1912)

Umberto Boccioni. Càrrega dels llancers (1915)

- Tecnicament utilitzen en pintura una amplia gama de colors, i la tècnica del divisionisme, el simultaneisme per expressar el moviment

1.- ART SEGLE XX (EL FUTURISME)1.- ART SEGLE XX (EL FUTURISME)

El moviment, el dinamisme que presenten totes les obres futuristes és una representació simbòlica del canvi, del progres que caracteritzà a la societat moderna industrial. .

Els principals artistes futuristes van ser Umberto Boccioni (1882-1916), Carlo Carrà (1881-1966), Gino Severini (1883-1966) i Giacomo Balla (1874-1958).

PRINCIPALS AUTORS

Carlo Carra: Funeral del anarquista Galli Boccioni: La ciutat s’aixeca (1910)

1.- ART SEGLE XX (EL FUTURISME)1.- ART SEGLE XX (EL FUTURISME)

Formes úniques de continuïtat en l’espai.

PAU15

PAU15

PAU15

“Representació simbòlica de l’energia interna i dinàmica de l’home modern, que viu en l’època industrial i que avança amb decisió cap el futur.”

Umberto Boccioni (1913)

L’ABSTRACCIÓ

1.- ART SEGLE XX (L’ABSTRACCIÓ)1.- ART SEGLE XX (L’ABSTRACCIÓ)

Considerat el moviment més trencador del segle XX, prescindeix completament de qualsevol referent de la realitat. Els artistes abstractes composen els seus quadres mitjançant la combinació de línies, formes i colors en un sentit purament plàstic.

Wassily Kandinsky:1ª aquarel.la abstracta 1910

La intenció de Kandinsky era la de provocar en l’espectador un impacte emocional a partir de la contemplació de les taques de colors i les formes.

El moviment l’inicià Wassily Kandinsky cap el 1910 quan abandonà la figuració per influir en l’ànima de l’espectador a través de la forma i el color.

L’ABSTRACCIÓ

1.- ART SEGLE XX (L’ABSTRACCIÓ)1.- ART SEGLE XX (L’ABSTRACCIÓ)

Considerat el moviment més trencador del segle XX, prescindeix completament de qualsevol referent de la realitat.

Wassily Kandinsky:1ª aquarel.la abstracta 1910

La intenció de Kandinsky era la de provocar en l’espectador un impacte emocional a partir de la contemplació de les taques de colors i les formes.

El moviment l’inicià Wassily Kandinsky cap el 1910 quan abandonà la figuració per influir en l’ànima de l’espectador a través de la forma i el color.

Els artistes abstractes composen els seus quadres mitjançant la combinació de línies, formes i colors en un sentit purament plàstic.

1.- ART SEGLE XX (L’ABSTRACCIÓ)1.- ART SEGLE XX (L’ABSTRACCIÓ)

“L’observador ha d’aprendre a mirar el quadre com la representació gràfica d’un estat d’ànim, i no pas com a representació de certs objectes”.

1.- ART SEGLE XX (L’ABSTRACCIÓ)1.- ART SEGLE XX (L’ABSTRACCIÓ)

Per Kandinsky els colors i les formes són els mitjans més purs per expressar o provocar una emoció.

Kandinsky elimina intencionadament l’element figuratiu per tal d’incidir més directament en la sensibilitat de l’espectador.

Amb aquesta intenció realitzarà a partir de 1910 tres tipus d’obres que ell anomenarà:

Impressions Improvisacions Composicions

En elles Kandinsky expressa les Impressions que rep directament del món exterior

Aquestes obres són una expressió inconscient I espontània del món interior de l’artista.

Són obres resultat d’unaelaboració lenta i meditadaa partir d’impressions iimprovisacions prèvies

“La pintura de Kandinsky no no va adreçada al sentit de la vista , sinó a l’ànima”

1.- ART SEGLE XX (L’ABSTRACCIÓ)1.- ART SEGLE XX (L’ABSTRACCIÓ)

Una altra característica de la pintura de Kandinsky és la relació que aquest estableix entre música i pintura.

Per Kandinsky, música i pintura són una mateixa cosa, per ell una pintura és com una composició musical, es capaç de transmetre o provocar en el espectador una emoció, un estat d'ànim o un sentiment.

Els colors i les formes són a la pintura el els instruments i els sons a la música:

“El blau clar era la flauta, el fosc el violoncel, i el més fosc el contrabaix. El groc es torna agut i no pot baixar i fer-se profund, el blau al revés. L’equilibri ideal es troba en el verd... La calma...”

1.- ART SEGLE XX (L’ABSTRACCIÓ)1.- ART SEGLE XX (L’ABSTRACCIÓ)

COMPOSICIÓ IV

Composició IV és una de les pintures de Kandinski on podem observar la intencionalitat del pintor d’abandonar la figuració per provocar a traves dels colors i les formes una emoció en l’espectador.

És una obra de transició cap a l’abstracció, donat que encara podem observar en ella certs elements que per les seves formes remeten a objectes de la natura (muntanya, castell, barques...) tot i que la intencionalitat del pintor ja no es representar aquests,

Kandinsky el que vol és que l’espectador es limiti a la contemplació dels colors, les línies i les formes, i desenvolupi una emoció, un sentiment

Aquesta intencionalitat de Kandinsky de dirigir-se més que a la vista, dirigir-se directament a l’ànima, a la sensibilitat de l’espectador queda palesa en que prescindeix del títol.

PAU14

PAU14

1.- ART SEGLE XX (L’ABSTRACCIÓ)1.- ART SEGLE XX (L’ABSTRACCIÓ)

El terme art abstracte s’aplica a totes aquelles manifestacions plàstiques en que l’artista rebutja voluntàriament al concepte tradicional de l’art com a imitació de la realitat

L'abstracció supera el simple reconeixement dels objectes i figures representats i cerca despertar emocions per mitjà de les línies, els colors i les formes.

PRIMERES TENDÈNCIES DE L’ABSTRACCIÓ

Sota aquestes premisses es desenvolupen dos PRIMERES TENDÈNCIES significatives:

EL SUPREMATISME EL NEOPLASTICISME

K. Malevitch: Quadrat negre sobre fons blanc

P. Mondrian: Composició en vermell, groc i blau

1.- ART SEGLE XX (L’ABSTRACCIÓ)1.- ART SEGLE XX (L’ABSTRACCIÓ)

EL SUPREMATISME

Tendència que és desenvolupa principalment a Rússia, on un conjunt d’artistes representaran la modernitat revolucionaria abans de l’arribada de l’estalinisme.

El seu màxim representant serà en Kasimir MALEVICH (1878 -1935)

Aquesta tendència utilitza les formes geomètriques simples ( quadrat, cercle, triangle) i una gama cromàtica molt reduïda per depurar al màxim el llenguatge Artistic.

1.- ART SEGLE XX (L’ABSTRACCIÓ)1.- ART SEGLE XX (L’ABSTRACCIÓ)

EL NEOPLASTICISME

Aquesta tendència que es desenvolupa principalment a Holanda a través de les obres dels seus creadors Pietr Mondrian (1872-1931) i Theo Van Doesburg (1883-1931) , cerca la puresa plàstica total treballant només amb formes geomètriques regulars i utilitzant els colors primaris (groc, vermell, blau) i neutres (blanc, negre, gris).

Els neoplasticistes eliminen tot el que superflu, és a dir les formes, i centren el seu interès en el que ells consideren essencial: l’estructura.

EL DADAISME

1.- ART SEGLE XX (EL DADAISME)1.- ART SEGLE XX (EL DADAISME)

El Dada o Dadaisme va ser un moviment anti-artístic sorgit en la ciutat de Zurich (Suïssa) en 1916, país neutral, quan tota Europa estava en guerra.

En aquesta ciutat van coincidir un grup d’artistes que exiliats dels seus països hi hi van cercar refugi durant el conflicte bèl·lic i que tenien com a centre de reunió el “Cabaret Voltaire”.

Dada és una paraula sense cap significat inventada pel poeta Tristan Tzara i amb la que es designa una actitud de protesta, de rebuig a tot allò establert.

El dadaistes realitzen obres absurdes, nihilistes i il·lògiques, com a reflex de la bogeria destructora de la Primera Guerra Mundial.

Les obres dels artistes dada tenen un caràcter provocador orientat a desprestigiar l’obra d’art tradicional. Els dadaista es burlaven de l’art burges.

“Pels Dadaistes l'art ha de ser un acte de rebel·lia.”

La difusió del moviment es realitzà a través de la revista DADA, amb la qual el Dadaisme va tenir una gran difusió i es va estendre per ciutats com Paris, Londres o Nova York...

1.- ART SEGLE XX (EL DADAISME)1.- ART SEGLE XX (EL DADAISME)

Els dadaistes van utilitzar diversos mitjans per la creació: La Pintura, l’escultura, el collage, el ready-made i fins i tot la poesia fonètica.

En la realització de les seves creacions van fer servir tota mena de materials, fins i tot deixalles tretes de papereres tals com : bitllets, etiquetes, trossos de fusta o metall...

En realitat els objectes importaven poc, el que realment contava és la manipulació imaginativa que es fa d’aquests objectes.

La sorpresa, l'escàndol i la ironia van ser principis de l'actuació dels dadaistes

1.- ART SEGLE XX (EL DADAISME)1.- ART SEGLE XX (EL DADAISME)

RAOUL HAUSMANN 1919Cabeza mecànica: L'esperit del nostre temps

1.- ART SEGLE XX (EL DADAISME)1.- ART SEGLE XX (EL DADAISME)

En 1917, Marcel Duchamp presenta el seu primer ready-made, la màxima expressió del fet anti-artístic.

Duchamp va enviar a la Societat d'artistes independents un urinari col·locat en posició invertida, signat amb el pseudònim R. Mutt i amb el títol La Font.

Amb aquest acte provocador, Duchamp inicia, sense voler-ho, un nou camí dins de la producció artística i de la funció de l'artista.

L’obra d’art no es realitza, sinó que s'escull, d'entre els objectes quotidians.

“L’artista doncs, no és sol el que pinta o esculpeix, sinó també el que escull un objecte”

El sentit de provocació que comportava el Dadaisme ha estat fonamental per tal d'entendre l'evolució posterior de l'art

Tots els corrents conceptuals de la segona meitat del segle XX que consideren més important l'acte creador que no el resultat de la creació mateixa són hereus de l'esperit Dada.

El Dadadaisme significà doncs, el primers pas cap la concepció de l’obra d’art com un acte creador, més que no pas, com el resultat material d’aquest procés.

1.- ART SEGLE XX (EL DADAISME)1.- ART SEGLE XX (EL DADAISME)

1.- ART SEGLE XX (EL SURREALISME)1.- ART SEGLE XX (EL SURREALISME)

El Surrealisme apareix el 1924 quan André Breton (poeta francès) redacta a Paris el primer manifest surrealista i el defineix com:

“Automatisme psíquic pur mitjançant el qual algú es proposa d’ expressar verbalment , per escrit o de qualsevol altra forma el funcionament real del pensament en absència de qualsevol control exercit per la raó i al marge de tota preocupació moral o estètica”

Aquest moviment en un principi va sorgit molt lligat al dadaisme moviment amb el qual el surrealisme comparteix característiques com la llibertat, la immediatesa , l’ absurditat (manca de lògica) o fins i tot el caràcter provocatiu que poden tenir algunes de les seves obres.

1.- ART SEGLE XX (EL SURREALISME)1.- ART SEGLE XX (EL SURREALISME)

Dintre del Surrealisme podem diferenciar dos corrents:

CORRENT AUTOMATISTA

Mecanisme pel qual les idees, surten a l’exterior a través de la paraula , l’escriptura o la pintura de manera ràpida , espontània i fluida, sense fer cas en cap moment de la coherència o el sentit.

CORRENT ONÍRIC (MON DELS SOMNIS)

Els somnis és l’altre via, per la qual el pintor aconseguia entrar en el món surrealista. L’artista recrea associacions d’imatgesestranyes i inquietants pròpies dels somnis. Es tractava de plasmar imatges oníriques,

En aquestes dues vies s’hi reconeix la influència rebuda de la psicoanàlisis de Sigmun Freud i les seves idees sobre l’inconscient i els somnis

“una persona té el món del conscient que el controla, però el món del subconscient existeix sense el control de la persona..”

Els surrealistes a les seves obres intenten plasmar, aquest món del subconscient.

1.- ART SEGLE XX (EL SURREALISME)1.- ART SEGLE XX (EL SURREALISME)

En general, els artistes surrealistes, no són partidaris de l'abstracció sinó que utilitzen el naturalisme.

Trenquen amb les convencions socials, fan grans excentricitats... Les dites de Dalí són un exemple de l’automatisme irracional.

Pinten formes allargades, espais buits i opressius, metamorfosis, etc.

CARACTERÍSTIQUES DEL SURREALISME

En general en les seves obres el dibuix és meticulós, presentant moltes vegades una minuciositat gairebé fotogràfica en el tractament dels detalls

“Sueño causado por el vuelo de una abeja alrededor de una granada un segundo antes del despertar” Salvador Dalí 1944

1.- ART SEGLE XX (EL SURREALISME)1.- ART SEGLE XX (EL SURREALISME)

LA PERSISTÈNCIA DE LA MEMÒRIA SALVADOR DALÍ (1931)

1.- ART SEGLE XX (EL SURREALISME)1.- ART SEGLE XX (EL SURREALISME)

Amb una minuciositat gairebé fotogràfica Dalí ens presenta un paisatge oníric

Un caràcter oníric que vindria reforçat per la inclusió de l'autoretrat de Dalí dormint.

Amb aquesta escena irracional, procedent del món del somnis, l’obra evoca una de les grans obsessions dels essers humans: El pas del temps:

“Tot és efímer i fugisser, tot és desfà i es descompon amb el pas del temps”

1.- ART SEGLE XX (EL SURREALISME)1.- ART SEGLE XX (EL SURREALISME)

Sols hi ha un element capaç de fer front al pas del temps: la memòria, doncs permet a l’home fer que allò passat encara visqui en els records

I és aquí, on potser, troben l’autèntic significat del que representen els rellotges tous.

Mentre que el rellotge “dur” significaria el present, aquell temps que encara no s’ha integrat en la memòria, els rellotges tous representarien el temps passat que conservem en la memòria: els records

Els rellotges tous són la memòria, els records que hem aconseguit mantenir lliure de la descomposició què caracteritza al temps pressent.

1.- ART SEGLE XX (EL SURREALISME)1.- ART SEGLE XX (EL SURREALISME)

El temps present, aquell que és descompon apareix representat al quadre amb les formigues que recobreixen el rellotge dur.

PAU15PAU15 PAU15PAU15

Les formigues són sempre, dins el llenguatge dalinià un símbol de descomposició, de putrefacció, de desfeta, de transformació, de desaparició, en definitiva de l’acció inexorable del pas del temps, que ho desfà i lo transforma tot.

Entenem doncs, el títol del quadre, “” La persistència de la memòria” entenen la memòria com a únic element capaç de fer front a la desfeta i desaparició que el pas inexorable del temps provoca en qualsevol existència, i representat al quadre mitjançant “els rellotges tous”..

1.- ART SEGLE XX (EL SURREALISME)1.- ART SEGLE XX (EL SURREALISME)

NIT DE LLUNA LEANDRE CRISTÒFOL (1935)

Escultura no figurativa i simbòlica s'emmarca dins del corrent del surrealisme de l’automatisme pur (l’objecte trobat )

També presenta una certa connexió amb els Ready-Made de Marcel Duchamp: Transformació de objectes quotidians en objectes poètics.

Però Cristòfol s'aparta del no-significat propi de l’autor dadaista. , donat que segons les pròpies paraules l'artista la peça és un retrat matern.

“Va arribar un moment en que vaig veure que els perdia i vaig pensar que si feia una composicióamb un fus d’aqueslls amb què filava la marei un ou de sargir mitges, tindria amb allò un record de la meva mare.PAU15PAU15 PAU15

AMPLIAR INFORMACIÓAMPLIAR INFORMACIÓ

AMPLIAR INFORMACIÓ

VIDEOS PÀGINES WEB

EL FUTURISME

EL DADAISME

L’ ABSTRACCIÓ

EL FUTURISME

EL DADAISME

L’ ABSTRACCIÓ

EL SURREALISME EL SURREALISME

http://hdartantonio.blogspot.com.es/