“la uuniversitat hha dd’imbuir een els pprofessionals uun ... · docent, la participació va...

��

�UNIVERSITAT DE BARCELONAAAnnyy VVII NNúúmm.. 2200 JJuunnyy 2200002222,,44 ¤¤

UNIVERSITAT DE BARCELONAAAnnyy VVII NNúúmm.. 2200 JJuunnyy 2200002222,,44 ¤¤

conversa entre els geògrafs Carles Carreras i Joaquín Bosque

Nova descoberta científica sobre les bases genètiques de l’osteoporosi

El nou claustre atorga la confiança al rectorJoan Tugores

La geografia de la globalització: conversa entre els geògrafs Carles Carreras i Joaquín Bosque

Nova descoberta científica sobre les bases genètiques de l’osteoporosi

MMaannuueell VVáázzqquueezz MMoonnttaallbbáánn ((FFiilloossooffiiaa ii LLlleettrreess,, 11996644))::

““LLaa uunniivveerrssiittaatt hhaa dd’’iimmbbuuiirr eenn eellss pprrooffeessssiioonnaallss uunn ccoonneeiixxeemmeennttccrrííttiicc ddee llaa ssoocciieettaatt””

MMaannuueell VVáázzqquueezz MMoonnttaallbbáánn ((FFiilloossooffiiaa ii LLlleettrreess,, 11996644))::

““LLaa uunniivveerrssiittaatt hhaa dd’’iimmbbuuiirr eenn eellss pprrooffeessssiioonnaallss uunn ccoonneeiixxeemmeennttccrrííttiicc ddee llaa ssoocciieettaatt””

00_portada_2.qxd 13/06/02 8:32 PÆgina 3

A “LA UNIVERSITAT” TROBARÀS LA MAJOR OFERTA EN MÀSTERS,POSTGRAUS I DOCTORATS. JA POTS ESCOLLIR LA TEVA VOCACIÓ.

MÀSTERS, POSTGRAUS I DOCTORATS - 2002/2003CIÈNCIES HUMANES I SOCIALS15 Màsters, 20 Postgraus i 29 Doctorats

CIÈNCIES JURÍDIQUES, ECONÒMIQUES I SOCIALS71 Màsters, 86 Postgraus i 7 Doctorats

CIÈNCIES EXPERIMENTALS I MATEMÀTIQUES 17 Màsters, 28 Postgraus i 27 Doctorats

CIÈNCIES DE LA SALUT45 Màsters, 91 Postgraus i 22 Doctorats

CIÈNCIES DE L'EDUCACIÓ8 Màsters, 32 Postgraus i 8 Doctorats

Més informació: www.ub.edu/acad/postgrau.htm www.ub.edu/acad/doctorat.htm www.ub.edu

ABANS DE DESCOBRIR LA TEVA VOCACIO, JA TENIEM EL MILLOR POSTGRAU PER A TU.

1976: En Joan descobreix la seva vocació.2002: En Joan estudia un postgrau de la UB. *

UNIVERSITAT DE BARCELONA

U

B

´´

FER

RAT

ER

,CA

MP

INS

,MO

RA

LES

juan21x29,7 13/6/02 12:56 Página 1

4ActualitatEl nou claustre atorga la sevaconfiança al rector Joan Tugores

18Opinió• Mossèn Cinto i la seva època• La UB en la formació de Jacint

Verdaguer

20La Universitat avuiMeteorologia i Climatologia:avançats en el temps

30EntrevistaManuel Vázquez Montalbán: “La universitat ha d’imbuir en elsprofessionals un coneixementcrític de la societat”

34RecercaNova descoberta científica sobreles bases genètiques del’osteoporosi

42Una mica d’històriaFundació Guasch Coranty, unaherència per a l’art

44Diàlegs al claustreLa geografia de la globalització.Conversa entre Carles Carreras iJoaquín Bosque

Sumari Nú

me

ro20L’estiu a la Universitat

Un any més, les aules universitàries canvien elseu panorama i deixen pas a les activitats

d’estiu. Un any més, les aules de l’Edifici Històric estornaran a omplir de cursos oberts a tota la ciutada-nia i la Universitat passarà a ser per a tothom.

Enguany celebrem la sisena edició d’Els Juliols dela UB, una iniciativa del meu predecessor, l’enyoratAntoni Caparrós. Aquests cursos permeten mostrar idivulgar aquells aspectes en els quals la nostra uni-versitat destaca, tant en recerca com en docència, ialhora permeten introduir nous coneixements, noustemes i noves perspectives. Enguany s’ha ampliat aseixanta l’oferta de cursos, i també s’amplien lesactivitats a Menorca i Sarajevo durant el mes desetembre.

La UB també organitza, com d’altres anys, cursosd’espanyol per a estrangers, així com d’altres activi-tats formatives, que parlen de la vitalitat de la nostrainstitució, entre les quals destacaria la nova ofertacomplementària no presencial de la UB Virtual.

El curs que ara acaba ens ha portat l’entrada envigor de la Llei orgànica d’universitats i l’inici de laseva “digestió creativa”, com ja vaig indicar en l’edi-torial del número anterior. L’elecció d’un nou claus-tre i l’inici del període de revisió dels Estatuts de lanostra Universitat han marcat aquest final de curs iens ocuparan bona part del que ve.

No vull deixar passar aquesta ocasió per desitjar-vos un bon estiu, tot esperant que el nou curs ensporti una llei catalana d’universitats dins del marcd’un espai universitari català que inclogui també el finançament i que reculli adequadament les aspi-racions i necessitats de la comunitat universitàriacatalana.

Revista de la Universitat de Barcelona

Consell editorial: Joan Tugores, rector. Ramon Alemany, vicerector de Professorat i Organització. Gabriel Oliver, vicerector d’Edicions i Publicacions. Miquel Viñas,

vicerector de Promoció Universitària. Olga Lanau, gerent . Antonio Pérez-Portabella, Banco Santander . Director: Josep Nieto, dir. Gabinet de Premsa .

Directora de Màrqueting i Finançament Extern: Àngela Jover. Redacció, Gabinet de Premsa: Núria Quintana (coordinadora de la revista),

Ester Colominas, Jordi Homs, Rosa Martínez (redactora científica). Administració: Montse Cenzano. Gran Via, 585, 08007 Barcelona. Tel.: 93 403 55 44. Fax: 93 403 53 57.

A./e.: [email protected]. Fotografies: J. M. Rué. Versió digital de la revista: www.ub.es/launiversitat Producció gràfica: Primer Segona Edicions.

Tel.: 93 343 60 60. Disseny original: BPMO Edigrup. Tiratge: 22.000 exemplars. Sol·licitat control OJD. Distribució: Interpàs, Associació Ginesta. Dipòsit legal: B-19682-97.

Editorial

Amb el patrocini de:

3

PA

PER ECOLÒGIC

Imprès enpaper ecològic

Joan Tugores i QuesRector

��

�

03_sumari.qxd 13/06/02 8:30 PÆgina 3

El passat 24 de maig el nou Claustre de laUB, sorgit de les eleccions celebrades el 7de maig, es va reunir per primera vegada.Durant la sessió, el nou Claustre va atorgarla seva confiança al rector Joan Tugores(157 vots a favor, 27 en contra, 58 en blanci 5 de nuls, d’un total de 247 vots emesos)i va delegar en la Mesa (integrada pel rec-tor, la secretària general, el degà de Dret,una estudiant i un membre del PAS) l’ela-boració d’un esborrany de reglament delClaustre que prevegi el procediment deredacció dels nous estatuts.

En el seu discurs davant del Claustre, elrector Joan Tugores va repassar la

gestió feta durant el primer any de man-dat. El rector va demanar la confiança delClaustre per tres raons: per tractar-se d’uncompromís adquirit, pels canvis legislatiusproduïts i previstos en l’entorn universitari,i perquè se sent “amb empenta i idees”per tirar endavant la defensa de la univer-sitat pública com la millor institució per ala creació i transmissió de coneixements,així com per fer els canvis interns que res-ponguin als reptes de noves i canviantsrealitats.

Tugores va recordar les amenaces queactualment pesen sobre la comunitat uni-

versitària catalana, amb un model de fi-nançament i un esborrany d’avantprojectede llei d’universitats catalanes que va qua-lificar de “preocupants”.

Amb vista a l’elaboració dels nous Esta-tuts de la UB, Tugores va demanar la parti-cipació i el consens de tota la comunitatuniversitària. Segons el rector “cal aprofitarl’ocasió per fer uns estatuts oberts i sensereglamentismes innecessaris, que incloguinuna àmplia descentralització amb la corres-ponsabilitat en la presa de decisions”.

El rector també va repassar altres as-pectes de la seva gestió en el darrer any,destacant la recuperació del control delGrup UB, la redefinició del projecte ParcCientífic de Barcelona, i el sanejament i laclarificació de balanços i pressupostos detotes les fundacions i empreses del Grup,per a les quals va anunciar una auditoriaconjunta a partir d’enguany.

Tugores va assenyalar que l’aplicaciódels crèdits europeus en algunes titula-cions, a partir del pròxim curs acadèmic,obre la incorporació de la nostra universi-tat a l’espai universitari europeu, on tambécaldrà inserir i adaptar la recerca d’altnivell que es fa a la UB.

La intervenció del rector va ser seguidaper les dels representants dels diferentsestaments del Claustre, que van mostrar laseva intenció de vot i van comentar aspec-tes de la intervenció del rector.

El nou Claustre de la UB està formatper 300 membres distribuïts de la manerasegüent: 51% professors funcionaris doc-tors (153 representants), 9% resta delpersonal docent i investigador (27 repre-sentants), 30% estudiants (90 represen-tants) i 10% PAS (30 representants).

4

a c t u a l i t a t

Les primeres eleccions al Claustre dela UB des de l’aprovació de la Lleiorgànica d’universitats (LOU) es vancelebrar el passat 7 de maig. Profes-sorat funcionari i PAS van tenir unaparticipació de més del 50%, mentreque els estudiants hi van participarnomés en un 4,8%.

Entre els estudiants L’AEP (Associa-ció d’Estudiants Progressistes) va resul-tar la formació amb més representants,amb un 36,57% dels vots i un total de34 claustrals, seguida de la CEPC (Co-ordinadora Estudiants Països Catala-nas) amb un 15,07% i 16 claustrals, ide l’FNEC, amb un 7% i 11 represen-tants al Claustre. Pel que fa al personaldocent, la participació va ser del 59,1%en el col·lectiu de professors funciona-ris doctors i del 19,7% en la resta delpersonal docent i investigador. La parti-cipació del PAS en les eleccions alClaustre va ser del 53,29%.

Un 7% dels estudiants d’Odontolo-gia, Matemàtiques i Biblioteconomiavan exercir el seu vot electrònic durantuna prova experimental on van poderparticipar els més de 2.000 estudiantsde primer i segon cicles d’Odontologia,Matemàtiques i Biblioteconomia. L’ex-periència, fruit d’un conveni entre laUB i la Fundació Jaume Bofill, formapart d’un estudi sociopolític sobrel’ús de les noves tecnologies en leseleccions i permetrà avaluar aquestmètode de votació i les possibilitatsd’aplicar-lo en futures conteses elec-torals.

Primeres eleccionsdesprés de la LOU

El nou Claustre atorga la sevaconfiança al rector Joan Tugores

El rector Joan Tugores en la seva intervenció davant el Claustre

04_05_actualitat.qxd 13/06/02 8:18 PÆgina 4

5

a c t u a l i t a t

El programa va ser un conjunt de con-ferències, taules rodones i altres acti-

vitats, centrades totes en el tema de laglobalització. Hi havia actes organitzatsper la mateixa UB i d’altres a càrrec delFòrum Social de Barcelona i més col·lec-tius, com organitzacions d’estudiants iONG.

El dia 14 l’Aula Capella va acollir la con-ferència “És que ha canviat alguna cosal’11 de setembre?”, a càrrec del professord’història contemporània i vicedirector delCentre d’Estudis Històrics Internacionalsde la UB, Antoni Segura. A l’Aula Magnavan tenir lloc un conjunt de taules rodonesque es van iniciar amb la dedicada al tema“Altres maneres d’entendre la globalit-zació”, on van participar el professord’estructura econòmica mundial de la UBJosep Maria Vidal Villa i la professorad’economia aplicada de la UAB MirenEtxezarreta.

La taula rodona “Altres maneres depensar el món” va anar a càrrec del pro-fessor del Departament d’AntropologiaCultural i Història d’Amèrica i Àfrica de laUB Ferran Iniesta, el director de l’Ob-servatori del Tibet i Àsia central de la UB,Josep Lluís Alay, i el degà de la Facultatde Belles Arts de la UB, Josep Cerdà.Finalment, va tenir lloc una tercera taularodona titulada “Impactes de determinadaglobalització: pobresa, degradació me-diambiental i retallada de les llibertats”,

amb els professors de la UB Àlex Aguilar,de Biologia Animal, Javier Martínez,d’Estructura Econòmica Mundial, i JoséLuis Gordillo, de la Facultat de Dret.

Els dies 14 i 15 es van celebrar a la Salade Juntes del Rectorat les sessions de tre-ball del seminari De la Desigualdad a laInclusión Social, una iniciativa de la Red deCooperación Euro-Latinoamericana amb lacol·laboració de l’Observatori de la Globalit-zació de la UB i el suport d’Europe-Aid(UE) i la Generalitat. Dins aquest seminari,es va organitzar una taula rodona sobre lacooperació entre Europa i Amèrica Llatina.

El dia 15 també van tenir lloc un seguitd’activitats del Fòrum Social de Barcelo-na, entre les quals una conferència acàrrec de Bernat Cassen, d’ATTAC, unade les entitats que promou el Fòrum. ElParanimf va acollir l’acte “Una altra Euro-pa és possible” amb Manuel VázquezMontalbán i altres representants delFòrum.

La tarda del dia 15 es van celebrar unseguit d’activitats culturals i lúdiques orga-nitzades per associacions d’estudiants iONG al Pati de Ciències i l’Aula Capella.Hi havia, per exemple, tallers de dansesafricanes, música africana, dibuixos cor-porals o preparació de te àrab. Igualmentes van presentar les campanyes solidàries“Per la Pau: prou investigació militar”,“Afganistan: sense les dones no hi hafutur” i el tercer comboi d’ajuda humanità-ria als Balcans. També es van projectarvídeos i documentals com Cúcuta, sobrela realitat colombiana.

Les Universitats amb els Moviments Socials és el nom de les jornades que

es van celebrar a l’Edifici Històric de la UB els dies 14 i 15 de març,

coincidint amb la cimera de la UE a Barcelona, que van substituir l’acti-

vitat acadèmica habitual.

Jornades Les Universitats amb els Moviments Socials

La Universitat va

acollir diversos

actes del Fòrum

Social de Barcelona


Entre els actes hi va haver una taularodona amb la participació de Josune

Aritzondo (PNB), Odón Elorza (PSE-EE),Gorka Knörr (EA), Javier Madrazo (EB-IU)i Patxi Zabaleta (Aralar).

La jornada estava organitzada pelCentre d’Estudis Històrics Internacionals(CEHI) en col·laboració amb la FundacióErnest Lluch, Euskal Telebista, L’OpinióCatalana i Radio Euskadi. El primer acte

va ser una taula rodona amb el títol “Unrepàs a la història recent”, amb JoséMari Garmendia (Universitat del PaísBasc), M. Carmen Garmendia (exconse-llera d’educació del Govern basc) iGurutz Jauregui (Universitat del PaísBasc). Després va començar la sessió“Euskadi avui” amb Javier Elzo (Universi-tat de Deusto), Gaspar Martínez (secre-tari general del Bisbat de Bilbao), Alber-to Surio (Diario Vasco) i Ramón Zallo(Universitat del País Basc). A continua-ció va intervenir Jonan Fernández, coor-dinador general de la conferència depau d’Elkarri, amb un parlament sobreaquesta iniciativa.

A la tarda, es va fer, en primer lloc, lasessió amb representants de les forma-cions polítiques basques. A continuacióhi va haver la taula rodona “Euskadi desde Catalunya” amb Pere Macias (CiU),Joaquim Nadal (PSC) , Josep LluísCarod Rovira (ERC) i Joan Saura (IC).Després va tenir lloc la cloenda amb elrector de la UB, Joan Tugores, el perio-dista Antoni Batista i els catedràticsd’Història Contemporània de la UBRafael Aracil i Antoni Segura, director ivicedirector del CEHI, respectivament.

6

a c t u a l i t a t

Els periodistes Àngel Casas i Antoni Batis-ta van impartir el 21 de març, a l’Aula

Magna de l’Edifici Històric, la sessió “Lescançons de la transició”. Així es cloïa l’ediciód’enguany del curs Memòria de la Transició aEspanya i Catalunya organitzat pel Centred’Estudis Històrics Internacionals (CEHI).

Mitjançant un vídeo i un CD es vanescoltar i veure tot un conjunt de temes i

actuacions musicals seleccionats pelsdos periodistes, que en feien el comen-tari.

La d’enguany és la quarta edició delcurs Memòria de la Transició a Espanya iCatalunya. Entre el professorat hi ha pro-tagonistes del període de transició i des-tacats experts d’aquest moment històric.L’objectiu del curs, adreçat a alumnes de

segon cicle de la UB, és mantenir obertun marc de reflexió i debat. El curs es faen col·laboració amb els vicerectoratsd’Ordenació Acadèmica i d’ActivitatsCulturals i Patrimoni, i també té el suportde l’Institut de Cultura, Arxiu Històric de laCiutat (Ajuntament de Barcelona) i de laDirecció General de Recerca de la Gene-ralitat de Catalunya.

Àngel Casas i Antoni Batista parlende “Les cançons de la transició”

L’Aula Magna de l’Edifici Històric va acollir el 20 de març la jornada “Parlem d’Euskadi. En record d’Ernest

Lluch” amb l’assistència de representants de les principals formacions polítiques basques.

Els participants a la taula rodona de representants polítics bascos

Polítics i docents universitaris bascos recorden Ernest Lluch


7

a c t u a l i t a t

Van assistir a la inauguració el directordel centre, Rafael Aracil; el regidor de

Cultura de Gernika, Imanol Zubizarreta; elregidor de Cultura barceloní, Ferran Mas-carell; i el vicerector d’Activitats Culturalsi Patrimoni la UB, Salvador Claramunt, enrepresentació del rector.

Aracil va destacar el CEHI com el millorcentre de documentació sobre el períodecomprès entre la Guerra Civil i l’arribadade la democràcia a Espanya. Per la sevabanda, el regidor de Cultura de Gernika,Imanol Zubizarreta, va recordar que grà-cies al quadre de Picasso milers de per-sones de tot el món recorden el que vasucceir aquell 26 d’abril de 1937. FerranMascarell va destacar que aquest era unacte d’afirmació democràtica, fet en unlloc pensat per ser “contenidor de l’esperitdemocràtic en un moment històric en quèera amenaçat per la barbàrie”.

Mascarell va recordar que retornar el Ger-nika al seu lloc original era una altra manerad’homenatjar Ernest Luch, la família del qualera present a l’acte, i va anunciar que es fa-rien gestions per tal que més reproduccionsde peces que originàriament eren al Pavellós’hi incorporessin. En concret es va referir al’escultura d’Alberto Saavedra España tieneun camino que conduce a una estrella,actualment instal·lada davant del Centred’Art Reina Sofia de Madrid. Va cloure l’acteel vicerector Salvador Claramunt, el qual va agrair els esforços fets per poder teniraquesta reproducció, i especialment elsuport del Grup Zeta. També va destacar laincorporació recent al CEHI de la bibliotecapersonal del professor José Maria Valverde.

Permis dels hereusPer realitzar la reproducció fotogràfica, elCEHI ha hagut d’obtenir els permisos per-tinents dels hereus de Picasso i adquirir alCentre d’Art Reina Sofia sis diapositivesque reprodueixen diverses seccions del

quadre, que en conjunt han permès obte-nir una imatge idèntica a l’original respec-tant les mides de l’obra (7,82 m x 3,51 m)

El Pavelló de la República va ser construïtal seu moment amb una gran limitació dematerials donades les circumstàncies histò-riques i va suposar una important fita arqui-tectònica. A més del Gernika s’hi van exhi-

bir obres d’altres artistes com Joan Miró,que va preparar per a l’ocasió el panell degrans dimensions El pagès català enrebel·lia, Alberto Sánchez, que va instal·lara l’entrada de l’edifici l’obra El puebloespañol tiene un camino que conduce auna estella, i Juli González, amb la sevaescultura Montserrat.

L’autor de l’edifici, Josep Lluís Sert, ésconsiderat un dels arquitectes espanyolsmés influents del segle XX. Va ser deixe-ble i col·laborador de Le Corbusier. Per al’exposició internacional va dissenyar unpavelló que destacava per la modernitatentre construccions d’altres països detipus neoclàssic i formes grandiloqüents.L’edifici tenia tres plantes. La baixa dona-va accés a un pati a l’aire lliure en el qualcomençava una rampa d’accés al segonpis. Durant l’exposició l’obra de Sert vaacollir múltiples activitats culturals comara representacions teatrals, projecció depel·lícules, audicions musicals, alhora quees mostrava documentació sobre la situa-ció del país en diversos àmbits.

Fons documentalEl CEHI és un centre de recerca fundatper Jaume Vicens Vives el 1949. Entre elsobjectius actuals del CEHI hi ha aprofun-dir, amb el suport dels seus importantsfons documentals, en la història més re-cent de Catalunya (Guerra Civil, franquis-me i transició a la democràcia); col·laboraramb institucions públiques i privades perrespondre a la demanda de determinatsproductes culturals; i desenvolupar la sevadimensió internacional, per exemple ambactivitats en temes com la immigraciómagrebina o la història dels països àrabsmediterranis.

El Pavelló de la República, seu del Centre d’Estudis Històrics Interna-

cionals (CEHI) de la UB, acull des del mes de març una reproducció

fotogràfica del Gernika de Picasso amb les seves mides originals.

El Gernika de Picasso torna al Pavelló de la República

Acte inaugural de la reproducció del Gernika

L’edifici de Josep

Sert va exhibir

obres de Joan Miró,

Alberto Sánchez i

Juli González


8

a c t u a l i t a t

L’objectiu del seminari, que va celebrar-se els divendres de 12 h a 14 h, plan-

teja la necessitat de revisar el concepte dejustícia i pretén analitzar-ne tres modelsteòrics: el model tradicional de justícia coma virtut; el model liberal de justícia com aconsens racional; i la proposta d’un modelalternatiu a partir del dissens.

La Càtedra Joaquim Xirau es va crearl’octubre del 2001 arran de la signaturad’un conveni entre la Generalitat de Cata-lunya, la Universitat de Barcelona i la Uni-versitat Nacional Autònoma de Mèxic, ambl’objectiu de fomentar la docència i la recer-ca en les àrees de les ciències socials i leshumanitats. Té la seu a la Universitat deBarcelona i els seus titulars són acadèmicsmexicans.

El filòsof Luis Villoro torna amb aquestseminari a la seva ciutat d’origen, Barcelo-

na, on va néixer el 1922. És consideratuna de les veus més respectades de lafilosofia política a Amèrica Llatina. En elsdarrers anys ha dedicat la seva tascaintel·lectual a l’anomenada “teoria de lainjustícia”, que ha tingut una importantrepercussió en àmbits como Porto Alegre.

El professor Luis Villoro és investigadoremèrit de l’Institut d’Investigacions Filo-

sòfiques de la UNAM, així com membredel Colegio Nacional des de 1978 i PremiNacional d’Història, Filosofia i CiènciesSocials. Ha estat professor convidat enuniversitats de diferents països al mateixtemps que ha desenvolupat una tascaintel·lectual en la vida pública de Mèxic. Haestat delegat permanent de Mèxic davantla UNESCO a París de 1983 a 1987.

Després de fer estudis a la Facultat deFilosofia i Lletres de la UNAM, Villoro vacursar titulacions de postgrau a la Univer-

sitat de la Sorbona, a París, i a la Ludwi-guniversität de Munich.

També ha estat president de l’Asocia-ción Fiosófica de México i membre del’Asociación Mexicana de Epistemología,Sociedad Argentina de Análisis Filosófico,Sociedad Mexicana de Escritores, Socie-dad para la Historia de la Ciencia en Méxi-co i Sociedad Potosina de Historia.

Entre les seves obres figuren Los gran-des momentos del indigenismo en Méxi-co (Fondo de Cultura Económica), El pro-ceso ideológico de la revolución de in-dependencia (Mèxic, UNAM), Páginasfilosóficas (Universidad Veracruzana), Sig-nos políticos (Grijalbo), El pensamientomoderno. Filosofía del Renacimiento(Fondo de Cultura Económica), Creer, sa-ber, conocer (Editorial Siglo XXI), El podery el valor. Fundamentos de una ética polí-tica (Editorial FCE), Estado plural, plurali-dad de culturas (Editorial Paidós).

El professor Luis Villoro imparteix el primer seminari de la Càtedra Joaquim Xirau

El professor de la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic Luis Villoro

va impartir el primer seminari convocat per la Càtedra Joaquim Xirau

del 19 d’abril al 24 de maig al Seminari de Filosofia Política de la Fa-

cultat de Filosofia, el qual va versar sobre el concepte de justícia.

La Càtedra Joaquim

Xirau ha estat creada

per la Generalitat

de Catalunya,

la UNAM i la UB

El professor Luís Villoro entre els estudiants del seu seminari


17 años de experiencia en la formacióncinematográfica

Equipos de rodaje 35 mm.,16 mm. y video digital

Sala de post-producción lineal Broadcast,salas de post-producción digital (EDIT, AVID,

PREMIERE, IMAC, FINAL CUT PRO),Estudio profesional de post-producción de

sonido con escuchas Dolby

5 largometrajes 35 mm. realizados íntegramentepor los alumnos del centro

Más de 130 cortometrajes filmados(35 mm. y 16 mm.) por los alumnos del centro

10 largometrajes realizados por los profesoresdel centro con la participación del alumnado

Participación de 80 cortometrajes, realizados porlos alumnos, en Festivales Internacionales

Departamento para el asesoramiento y lapromoción del alumno en su relación con

la indústria

Director: HÉCTOR FAVER

INFORMACIÓN De lunes a viernes de 10,30 a 14 y de 16,30 a 20,30 h.MÁS DE 2000 m2. A DISPOSICIÓN DE NUESTROS ALUMNOS

SEDE CENTRAL: Torre Velez, 33 (junto hospital de San Pablo) - 08041 Barcelona. Tel. 93 433 55 01 (8 lineas) - Fax 93 450 42 83www.cecc.es [email protected]

17ANIVERSARIO

CURSOS PARA LA FORMACIÓN DE:

Directorcinematográfico

Guionistacinematográfico

Director de fotografía y Operador de cámara

Montaje y sonido

Interpretacióncinematográfica

Centre d’Estudis Cinematogràfics de Catalunya

PRODUCCIÓN DEL CENTRE DE ESTUDIS CINEMATOGRÀFICS DECATALUÑA REALIZADA INTEGRAMENTE POR LOS ALUMNOS DU-RANTE LA TEMPORADA 2001/02.

• LARGOMETRAJES

Estrenos“Noche de fiesta” de Xavi Puebla . Estreno en Madrid y Barcelona el mes de mayo

En festivales“Después de la luz” de Salomón Shang.

En proceso de post-producción“Viaje a Narragonia” de Germán Berger.“La cicatriz de la muñeca” de James J. Wilson.

RodajesActualmente rodamos en Barcelona el largometraje “Barcelona. Historia de una noche”de Jorge Acebo, Juanma Alonso, Marcelo Bukin, Roberto Castón, Oscar de Gispert,Ramiro Lapiedra y Gustavo Verástegui.

• CORTOMETRAJES

Esta temporada hemos finalizado:“La percepción sensorial alternativa-selectiva” de Juan José Montañés“Con dos cojones” de Manel Martínez“Pasión sombría” de Xavier Cantalejo“Aeoiu” de Jorge Carrascosa.“Help me to remember” de Diego Vázquez.“Todo lo sólido” de Germán Berger.

En proceso de post-producción.“Ronda de nit” de Ramón Termens.“Matriuska” de Milkor Acebedo“Al final tranquilidad” de Pau Guixà.“Noche” de Germán García.“Foto de familia” de J. Ramón Cárdenas.“Habitaciones separadas” de Mercedes Lafaja.“Viernes” de Xavi Puebla.“2+2 = 5” de Jorge Carrascosa.“As muxicas” de Alberto Alonso“Variaciones Barcelona” de Xavier Guardia.“Singladuras” de Oscar de Gispert.“Las cuevas de Alcudia y la saeta en Guadix” de Iván García.“Los niños del Nepal” de Joan Soler y Javier Berrocal.“En la retaguardia” de Coni Docolomansky y Ruth Bosshard.“Divide y vencerás” de Miguel Presno.

En producción.“En silencio” de Tania Balló y Ramón Viña.“A.E.” de Albert Gea.“Cero” de Juan Burguillos.“Libre competencia” de Sergio Críscolo.“Señor metacarpo” de Victor Díaz.“Mercancia” de Santiago Zanou.“Punto y aparte” de Nuria Amigó“Larga distancia” de Nicolás Umpierrez.“Caracol de mica” de David Munk.“3” de Lluís Segura.

• FESTIVALESDurante esta temporada los cortometrajes realizados por nuestros alumnos han sidoseleccionados o premiados en festivales como:Infernale 2001 Berlín, Festival Internacional de Cine Documental y Cortometraje de Bilbao,Festival Internacional de Cine de Valdivia, Kyiv Internacional Film Festival (Ukranie),Festival Internacional de Montpellier, Festival Internacional de Cine de Elche, Semana de CineExperimental de Madrid, Festival de Cine Iberoamericano de Huelva, FestivalInternacional de Cine de Sitges, L´Alternativa, Festival Internacional de cortometrajes“La boca del lobo”, Festival de Cine Experimental Vallecas Puerta de Cine, Festival deCortometrajes de Mieres, Festival de Cortometrajes de Santander, Festival Fantosfreak,Certamen Nacional de Cortometrajes Ciudad de Astorga, Semana de Cine fantástico de Málaga.

• Además de los largometrajes y cortometrajes rodados en formato cinematográfico,cuando termine el presente curso se habrán rodado 230 cortometrajes, 10 documentalesy dos largometrajes en formato digital.

ub_A4.p65 13/06/02, 12:338

Mostrar com es desenvolupava la vi-da quotidiana en cases construïdes

per Antoni Gaudí, moltes de les quals obé han perdut el seu caràcter de residèn-cies privades per esdevenir museus o béno estan obertes al públic, és l’objectiude l’exposició que es podia veure del 7de març al 6 d’abril al vestíbul de l’EdificiHistòric i posteriorment en altres centresde la Universitat. Paral·lelament es va ferun cicle de conferències amb temes com

Gaudí i la UB, els domicilis privats en l'o-bra de l'arquitecte o els escrits de Gaudí.

“Viure en una casa de Gaudí” era el títolde l'exposició, basada en documents grà-fics de l’època. Es tractava de fotografiesdels principals espais que conformavenels habitatges creats per l’arquitectecatalà. Així, es feia una mena de “visitaguiada” que començava amb imatges delpicaporta de la Casa Calvet i del vestíbuld’aquest mateix edifici. Continuava ambfotografies de les escales de la Casa Milà,el saló i la sala de confiança del PalauGüell, el menjador de la Casa Batlló, aixícom el fumador i el jardí (que actualments’ha perdut) de la Casa Vicenç. Les foto-grafies d’aquests espais arquitectònicstambé permetien veure el mobiliari que elmateix Gaudí va dissenyar per a cadaindret. Les imatges anaven acompanya-des de textos explicatius. Un altre apartatde l’exposició incloïa una selecció dedocuments relacionats amb el pas deGaudí per la UB, per exemple el seu expe-dient acadèmic.

La mostra, que vol ser una contribucióde la Universitat a l’Any Gaudí, estavaorganitzada pel vicerectorat d’ActivitatsCulturals i Patrimoni i tenia el suport delgrup de recerca d’Art Català del Moder-nisme al Noucentisme de la UB. Hi haviencol·laborat l’Institut del Paisatge Urbà del’Ajuntament de Barcelona i l’Institut Amet-ller d’Art Hispànic-Arxiu Mas. Està previstque l’exposició tingui un caràcter itinerant

i es va poder veure a la Facultat de Medi-cina el mes d’abril i a Geografia i Històriael mes de maig.

Pel que fa al cicle de conferències, totesles sessions van tenir lloc a l’Aula Magna del’Edifici Històric i van començar el dia 7 demarç amb una intervenció de la catedràticade la UB Mireia Freixa sobre “Gaudí i la Uni-versitat de Barcelona. Els espais gaudi-nians de la Universitat”. El dilluns dia 11 elprofessor de la UB Joan Molet va parlar de“Viure en una casa de Gaudí. Aportacionsde Gaudí a l’arquitectura domèstica” i laprofessora de la UB Teresa-MontserratSala va dedicar la seva intervenció a “Elconcepte d’interiors privats en l’arquitecturade Gaudí”. Finalment, el dimecres 13 la pro-fessora de la UB Laura Mercader va pro-nunciar la conferència “Els escrits d’AntoniGaudí”. A continuació es va celebrar unataula rodona de cloenda amb tots els con-ferenciants del cicle.

10

a c t u a l i t a t

Dependència de la Casa ViçensImatges cedides per l’Institut Amatller d’ArtHispànic-Arxiu Mas

El vestíbul de l’Edifici Històric va acollir,el 21 de febrer, la inauguració de la

mostra “Llegat d’Orient. El patrimoni de lahumanitat a la Xina” en un acte al qual vaassistir, entre d’altres autoritats, el cònsolxinès a Barcelona Meng Gengtu. L’exposi-ció, que va estar oberta fins al 2 de març,constava d’una seixantena de fotografiesde 27 indrets d’aquest país asiàtic declaratspatrimoni de la humanitat per la UNESCO.

Les fotografies, cedides pel consolat,s’aplegaven en sis grans apartats te-màtics: Orígens; Art imperial; Ciutats antigues; Espais naturals; Art budista; iConfuci i Laozi. Les imatges estavenacompanyades per plafons amb textosexplicatius i poesies de Li Bai, de la dinas-tia Tang.

Entre els indrets que recollien les foto-grafies hi havia, per exemple, l’home de

Pequín a Zhoukoudian, la Gran Muralla, oel Temple del Cel a Pequín.

El logo de la mostra tenia com a base elterme “La Xina” escrit en cal·ligrafia xinesa.

L’exposició va estar comissariada perJosep Lluís Alay, director de l’Observatoridel Tibet i Àsia Central . Per part de la UBvan participar en la iniciativa el Vicerecto-rat d’Activitats Culturals i Patrimoni i el deRelacions Internacionals.

Exposició sobre el patrimoni de la humanitat a la Xina

Una mostra il·lustra la vida quotidianaen cases construïdes per Gaudí

Interior del Palau Güell


11

a c t u a l i t a t

L’exposició “Ciento y... postalicas aFederico García Lorca”, creada per

Agustín Julián i patrocinada per ForumFilatélico, recull la interpretació que fan elsdiferents artistes d’una única imatge deLorca. Juntament amb el treball plàstic, lamostra aporta un vessant documental:cadascun dels participants ha escrit alrevers de la seva postal un missatge aFederico García Lorca, completat amb unsegell del Centenari de Lorca i un mata-

segells inspirat en el dibuix Arlequí ofegatdel poeta. Com a suport a cadascuna deles obres, s’ha dissenyat un marc de ferroque gira mostrant al públic les duesdimensions de la col·lecció. A més, elcatàleg de l’exposició recull els textosescrits expressament per a la mostra pertretze reconeguts autors, entre els qualsPaul Bowles, Rosa Regàs, Carmelo Sán-chez Muros, Clara Janés i Emilio Sanz deSoto.

Com s’ha fet en altres indrets on ha estatexposada, durant el període en què la mos-tra va ser a Barcelona el Servei de Correusva marcar tots els sobres que sortissin de laciutat amb un mata-segells especial.

“Ciento y... postalicas a Federico GarcíaLorca”, la primera exposició a Espanya que

dura més de tres anys, es va inaugurar aMadrid l’any 1998 i des d’aleshores havisitat les ciutats de Granada, Melilla,Màlaga, Santander, La Corunya, Jaén,Lleó, Còrdova, Sevilla, Almeria, Tenerife,Cadis, Bilbao, Motril i Alacant, i la Univer-sidad de Asunción, de Xile. Després deBarcelona té previst viatjar, entre d’altresindrets, a Buenos Aires, Montevideo, NovaYork i L’Havana.

La mostra recull

obres d’autors com

Joan Brossa i

Antoni Tàpies

De l’11 d’abril al 8 de maig va estar oberta al vestíbul de l’Edifici Histò-

ric la mostra itinerant “Ciento y... postalicas a Federico García Lorca”,

una col·lecció que recull la visió sobre el poeta de 272 artistes de tots

els corrents i les disciplines de l’art plàstic. Inclou postals de 29 artistes

barcelonins, entre els quals Joan Brossa, Antoni Tàpies, Joan Hernández

Pijuan, Nazario, Perejaume i Albert Ràfols Casamada.

Exposició “Ciento y... postalicas a Federico García Lorca”Exposició “Ciento y... postalicas a Federico García Lorca”


La periodista i escriptora algeriana SalimaGhezali va repassar l’evolució recent delmoviments de dones al seu país, tot rela-cionant-lo amb el context social i polític, alllarg d’una conferència pronunciada el 5 demarç a l’Aula Magna de l’Edifici Històric iorganitzada per la Fundació Solidaritat UB.Per a Ghezali, la manca “d’un espai públicobert a la societat per al debat” és un delsgrans problemes a Algèria, també a l’horade definir en aquest país el paper les dones.

Ghezali va recordar en la seva inter-venció el paper de les dones en la

guerra d’independència d’Algèria. Laperiodista va assenyalar que actualmentaquest paper és vist de manera moltdiferent pels “tradicionalistes”, que par-len de la dona com a "baluard de la con-servació de la identitat nacional,” i pelsector “modernista”, el qual emfasitza la importància de la lluita armada i po-lítica. Segons Ghezali és una llàstimaque ningú “travessi” l’una i l’altra formad’entendre la participació de les dones

en la lluita per la independèn-cia nacional.

També va lamentar que ac-tualment el debat entre elsgrups feministes i els movimentsde dones emmarcats en l’isla-misme no es pugui produir comen el període anterior al Governmilitar, quan era possible expres-sar-se en un espai públic. Laperiodista va denunciar contundentmentl’actual Govern algerià, del qual va dir que“s’apropia de paraules com ara democràcia”.

Islam i modernitzacióGhezali va afirmar que no considera inte-ressant un debat abstracte sobre si l’Islamés o no compatible amb la modernització.En canvi, sí va insistir en el retrocés gene-ral a Algèria en nombrosos camps, comara la salut i l’educació. Per a Ghezali,l’esperança per sortir d’aquesta situacióes troba en la presa de consciència entredeterminats sectors socials.

En el torn de preguntes, Ghezali va as-senyalar com a moviments a favor de ladiferència a Algèria el de les dones i el quees dóna a la Cabília, al nord del país. Pel que

fa a la situació en l’àmbit de la premsa, vaafirmar que la manca d’un espai públic dedebat també fa disminuir la independènciadels mitjans, a més d’haver-hi altres greusproblemes estesos en les empreses perio-dístiques com el de la corrupció.

Ghezali (Alger, 1959), és conegudacom a directora del diari La Nation queactualment no es publica, després denombrosos problemes amb les autoritats.És autora d’obres com Algèria: Una in-sostenible demanda de Pau i Els amantsde Sherezade, a més de poesia. Li hanestat atorgats molts premis per la sevatasca en favor dels drets humans i de ladona com el World Press Review, el PremiOlof Palme i el Premi Sajarov del Parla-ment Europeu.

12

a c t u a l i t a t

Salima Ghezalireclama un espaipúblic de debat a Algèria

La UB i les tres universitats de Mont-peller, agrupades al Pôle Universitai-

re Européen que també agrupa els prin-cipals centres de recerca de la regió, hansignat un acord de col·laboració que per-metrà l’intercanvi d’estudiants per ferpràctiques en empreses, la realitzaciód’estudis de doctorat conjunts, així comaprofundir en les relacions que ja exis-tien en les àrees mèdiques i farmacèuti-ques, entre d’altres.

L’acord va ser signat pel president delPôle, Henri Pujol, els rectors de les tresuniversitats de Montpeller i el rector dela UB, Joan Tugores, a qui acompanyavael vicerector de Relacions Internacio-nals, Jordi Martinell. Aquest convenienforteix les relacions amb els prestigio-sos centres universitaris francesos queja existien en l’àmbit personal o profes-sional des de fa temps, sobretot en elscamps de les ciències experimentals i,

particularment, en els de la medicina i lafarmàcia.

El vicerector Martinell destaca el graninterès que les universitats de la regióLanguedoc-Roussillon tenen per treba-llar conjuntament amb la UB, “un interèsque ja s’ha concretat en la primera fased’un projecte Leonardo de la UE, quecoordina Montpeller i que permet alsnostres estudiants la realització de pràc-tiques en diferents empreses europees”.

La UB i les universitats de Montpellersignen un acord de col·laboració


13

a c t u a l i t a t

El campus Mundet va acollir, el 22d’abril, la inauguració d’una placa

d’homenatge al pedagog i pensador Fran-cesc Ferrer i Guàrdia. Es tracta d’un monò-lit, emplaçat davant l’Edifici de Llevant, ambun bust de Ferrer i Guàrdia i una placa quecommemora la figura d’aquest pedagogaixí com el centenari de l’Escola Moderna.

Ferrer i Guàrdia (Alella, 1854-Barcelona1909) va fundar l’Escola Moderna d’acordamb els principis d’un ensenyament laic iracionalista. Va ser afusellat el 1909 i laseva mort va desencadenar tota una cam-panya de protesta.

Una escultura recordaFerrer i Guàrdia al campus Mundet

L’Institut d’Economia de Barcelona (IEB)de la UB, emplaçat al Parc Científic de

Barcelona, va organitzar el 24 d’abril unauna jornada de debat sobre el sistema denegociació col·lectiva espanyol sota el títol“El sistema de negociació col·lectiva: cap aun nou model?”. La jornada va analitzar elsfactors que contribueixen a l’existència demarcades diferències entre les taxes d’aturdels països occidentals, especialment elsfactors de caràcter institucional. En aques-

ta línia, es van avaluar els possibles efectesque el sistema vigent de negociació col·lec-tiva espanyol pot tenir en la fixació de sala-ris, l’ocupació i l’atur.

La presentació de les jornades va anar acàrrec dels investigadors de l’IEB MartíParellada, Gemma García i Esteve Sanromài hi va participar Juan Francisco Jimeno,professor de la Universitat d’Alcalá i mem-bre de la Fundació d’Estudis d’EconomíaAplicada (FEDEA), i José Ignacio Pérez-

Infante, professor de la Universitat Carles III.A continuació va tenir lloc una taula rodonaamb el subdirector del diari El País AndreuMissé; el secretari general de Foment deTreball, Joan Pujol; el secretari d’Acció Sin-dical de Comissions Obreres-Catalunya,Joan Manuel Tàpia; i la secretària de Políti-ca Sindical d’UGT-Catalunya Carme Rangil.Van cloure la sessió el conseller de Treballde la Generalitat de Catalunya, Lluís Franco,i el director de l’IEB, Antoni Castells.

Debaten els nous sistemes i modelsde negociació col·lectiva

El Comunicacions, diari digital de laUniversitat de Barcelona, ha renovat

la seva imatge. El nou disseny neix ambun doble objectiu: oferir un ventall mésampli d'informacions en pantalla i obrir lapossibilitat d'incorporar nous apartats.

Aproximadament un any després del seunaixement, el Comunicacions digital hafet un canvi de disseny que permet unaportada visualment més àmplia, capaçd’oferir en un primer accés un nombre méselevat de notícies. La nova estructuramanté l’apartat “Avui destaquem”, amb lesnotícies més rellevants del dia, com tambéla classificació d’informacions per temàti-

ques. Les notícies d’actualitatapareixen, en el nou format, desde l’inici de la portada, i s’hi haincorporat un nou espai destinat aentrevistes, reportatges, i informa-cions monogràfiques. El nou dis-seny també posa més a l’abast del’usuari l’accés a la versió digitalde la revista La Universitat i alspunts d’enllaç amb informacionsd’altres unitats i serveis de la UB.

El Comunicacions digital vanéixer com a successor de l’anticComunicacions en paper. Amb la versiódigitalitzada, les notícies de la UB poden

arribar a un públic molt més ampli i l’ac-tualització de les notícies és constant.

El Comunicacions digitalrenova imatge

www.ub.es/comunicacions/


L’estand de la UB al Saló de l’Ensenya-ment , celebrat del 18 al 21 d’abril, va

acollir enguany una novetat destacada: unsistema informàtic que dóna respostesautomàtiques a les consultes i demandesdels visitants a partir de la informació dis-ponible a la UB Web. Després de la "provapilot" al Saló, l’objectiu és fer créixer l’apli-cació per donar informació a tota la comu-nitat universitària.

El sistema ha estat batejat amb el nomde Pythia, sacerdotessa de l’antiga Grèciaencarregada d’anunciar les respostes del’oracle d’Apol·lo Piti a Delfos. La Pythiagrega rebia les preguntes, penetrava al’interior del temple i, asseguda en un trí-pode auri i en situació d’èxtasi, pronuncia-

va paraules més o menys inconnexes queels sacerdots interpretaven i que poste-riorment lliuraven per escrit al sol·licitant.El sistema informàtic Pythia no es regeixper la parapsicologia sinó per un procedi-ment més pràctic i eficaç: recull les pre-guntes sobre la base d’un formulariestructurat a partir de categories o parau-les clau i, a més de les respostes concre-tes –en fitxa individual o per bloc de pre-guntes i respostes– proporciona links ialtres punts on ampliar informació. Pervalidar les preguntes i respostes inclosesal Pythia, el SIAE ha tingut l’ajuda de dife-rents unitats i serveis de la UB.

A més del Pythia, l’estand de la UB alSaló de l’Ensenyament també va dispo-

sar, com cada any, de la col·laboraciód’una vintena de becaris per a l’atencióals visitants, i la difusió de 35.000 tríp-tics i 50.000 CD informatius.

14

a c t u a l i t a t

La UB al Saló de l’Ensenyament

La Facultat de Ciències Econòmiques iEmpresarials va organitzar, el dilluns

18 de març, a l’Aula Magna del centre, lataula rodona “Què demana el mercat alsnostres llicenciats i llicenciades”. Van pre-sentar l’acte el conseller de treball, LluísFranco, el rector de la UB, Joan Tugores, iel degà de la Facultat, Manuel Artis.

La taula rodona va tenir la participacióde Juan Antonio Bordas, d’Arthur Ander-sen, Francesc Gibert, de KPMG, Pere Galí,secretari de Promoció Econòmica delDepartament d’Economia i Finances de laGeneralitat de Catalunya, Jordi Conejos,degà del Col·legi d’Economistes de Cata-

lunya, Glòria Ausió, de Caixa de Catalun-ya, i Francesc Beltran, de Henkel, SA.

Arran d’aquesta iniciativa ha nascut elprojecte de desenvolupar una assignaturade lliure elecció per als alumnes d’econò-miques sobre les activitats professionalsdels economistes i les seves sortides pro-fessionals. Començaria el curs 2002-03 itindria una durada de 6 crèdits repartitsen dos cursos en el segon cicle de la lli-cenciatura. L’assignatura inclouria tallersde treball en temes com ara aplicacionspràctiques de les matèries estudiades al’ensenyament, presentacions d’empreses,tècniques per parlar en públic...

La taula rodona va coincidir el mateixdia amb el Fòrum de l’Ocupació, coordinatper AIESEC (Associació Internacionald’Estudiants de Ciènces Econòmiques iEmpresarials), que se celebra des de fasetze anys. El Fòrum és un espai de tro-bada entre estudiants i empreses a la Uni-versitat, que té com a objectiu principalpotenciar el coneixement mutu entreambdós col·lectius, per tal d’acostar larealitat acadèmica a la realitat empresa-rial. Durant tot el dia hi va haver unaàmplia representació d’empreses distri-buïdes en més de vint estands emplaçatsal passadís central de la Facultat.

Taula rodona a Econòmiquessobre la inserció laboral dels titulats

El 4 de maig va tenir lloc la prova d’accésa la Universitat per a més grans de 25

anys, enguany amb canvis destacats pel quefa a organització, estructura i continguts. A laUB, els exàmens es van fer a la Facultat deCiències Econòmiques i Empresarials i s’hivan inscriure un miler d’aspirants.

La prova d’accés per a més grans de25 anys, que per primer cop ha estat

comuna per al conjunt de les universi-tats de Catalunya llevat de la UOC,aquest any s’ha convocat amb impor-tants novetats d’organització, estructurai continguts. La prova va constar de duesparts: una de comuna per a tots els aspi-rants, amb un comentari de text i unaprova de llengua estrangera; i una provaespecífica, on es donen els canvis més

destacats. Fins ara, els aspirants s’exa-minaven de la prova específica del’ensenyament al qual volien accedir,mentre que a partir d’ara hauran de triarentre dues opcions, una de cientificotèc-nica i de ciències de la salut i unad’humanitats i ciències socials. Cadas-cun dels ensenyaments de la UB té unitinerari d’examen recomanat.

Novetats en la prova d’accés per a més grans de 25 anys


15

a c t u a l i t a t

Fomentar la col·laboració en la recollidaselectiva de residus i l’estalvi dels recur-sos energètics, establir criteris ambien-tals en la política de compres i potenciarl’ús del transport públic per accedir a les instal·lacions són les línies d’accióprioritàries que impulsarà el Programad’Ambientalització de la Gestió al CampusMundet, una iniciativa pionera dinsl’àmbit de la UB amb l’objectiu d’incorpo-rar els valors de la gestió ambiental i eldesenvolupament sostenible a tot l'entornuniversitari.

El Programa està coordinat pel profes-sor Enric Pol del Departament de Psi-

cologia Social, especialista en psicologiasocial i ambiental i director del màster enIntervenció Ambiental: Persona, Societat iGestió, i té el suport de la Comissió deMedi Ambient de la UB, presidida pel vice-rector de Promoció Universitària, MiquelViñas.

D’ençà que es va aprovar, l’octubre de2000, la iniciativa està aportant nousrecursos per millorar la gestió i la presa dedecisions amb criteris de respecte am-biental al Campus Mundet, el qual com-prèn avui dia els ensenyaments de Peda-gogia, Formació del Professorat i l’Institut

de Ciències de l’Educació (Divisió deCiències de l’Educació), Psicologia (Divi-sió de Ciències de la Salut) i el Centre deFormació Continuada-Les Heures. Ambprop de 9.400 estudiants, 65.442 metresquadrats de superfície construïda i sishectàrees de bosc, és un Campus dotatd’una sèrie de particularitats pel que fa adimensions, localització, organització ur-banística, entorn físic i tipus de docència,que el fan especialment adequat per en-degar iniciatives que apuntin cap a modelsde gestió més harmònics amb els criterismediambientals i la sostenibilitat.

Optar per la millora mediambiental im-plica no sols analitzar i coordinar la líniad’actuació i gestió de les unitats amb ca-pacitat de presa de decisió al Campus, sinótambé incidir de forma directa i efectiva enel comportament ambiental, amb la trans-missió dels principis i valors ambientals alcol·lectiu d’alumnes, professors i personaladministratiu i de serveis del Campus. "Noes tracta de duplicar estructures de gestióparal·leles als mecanismes ordinaris –co-menta el professor Enric Po– sinó de po-tenciar la col·laboració amb totes les uni-tats, complementar les dades i els resultatsassolits i aportar criteris comuns i recursosfacilitadors que millorin l’estat mediambien-tal al Campus. Per això, l’objectiu mésimmediat és centrar-se en aspectes delcomportament i el nivell d’ambientalització

dels usuaris, per tal de potenciar accionsque generin canvis visibles i efectius enl’entorn del Campus. Més a llarg termini, esvoldria assolir la certificació ISO 14000,que és un estàndard internacional ambrelació a la idoneïtat de la gestió ambientalper part d’entitats i institucions.”

Recollida selectiva de residusEn una primera fase, el Programa ha dut aterme una diagnosi inicial que ha aportatdades molt significatives sobre l’estructu-ra organitzativa i el comportament am-biental al Campus. Ara, caldrà potenciarles estratègies que incideixin de formamés efectiva sobre qüestions clau en latemàtica mediambiental al Campus: larecollida selectiva de residus i el desple-gament de recursos a l’interior dels edifi-

cis; la política de compres de les unitatsamb capacitat de gestió (departaments,centres, administració del Campus); l’es-talvi i els hàbits per moderar el consumenergètic (calefacció, aire condicionat,etc.), i el desenvolupament d’un pla demobilitat per millorar l’accessibilitat alCampus, que potenciï l’ús del transportpúblic i elimini els punts negres de barre-res arquitectòniques.

Amb vista al futur, un altre dels aspec-tes que potenciarà el Programa d’Ambien-talització de la Gestió és l’ambientalitzaciócurricular, és a dir, la incorporació progres-siva dels continguts ambientals i de lasostenibilitat als currículums formatius dela llicenciatura, tercer cicle i formació con-tinuada dins el marc de la UB.

El campus Mundet, pioner en gestió ambiental i desenvolupament sostensible

L’objectiu més

inmediat és centrar-se

en aspectes del

comportament

i el nivell

d’ambientalització

dels usuaris


16

16

Cóm funciona el món

El passat 28 de febrer, dia que oficial-ment van desaparèixer la pesseta i

altres monedes europees, era a París parti-cipant en un projecte encarregat per laComissió Europea sobre previsió de macro-magnituds per a la zona euro.

Aquell dia, en els diaris, apareixien diver-ses notícies sobre l’euro. En uns casos esressaltava la normalitat i l’acceptació (fins itot la molt favorable acollida) del canvi deles monedes nacionals a l’euro en tots elspaïsos de l’eurozona. En altres, apareixiaque al Regne Unit, Suècia i Dinamarcas’estan replantejant cada vegada més serio-sament (amb enquestes favorables dels ciu-tadans) la introducció de l’euro. I en unsaltres, es feia esment que la introducció físi-ca de l’euro és una cosa i una altra de bendiferent pensar en euros , i s’indicava quetrigarem un any a deixar de pensar en lesnostres antigues monedes.

Alguns fets: primer, per fi vaig utilitzar lesmateixes monedes que portava a la butxacasense necessitat de cap canvi. Segon, vaigveure que la gasolina eurosúper estava entre0,98 i 1,12 euros el litre, més cara que els0,77 que val a Catalunya. Tercer, durant elsopar, al parlar del sou brut anual dels pro-fessors universitaris, a part de confirmar quenosaltres cobrem menys, tots vam parlar entermes d’euros, encara que aquí sí que vaighaver de fer el canvi a pessetes per saber dequines xifres parlàvem. És a dir, per a peti-tes coses ja sí que pensem en euros, peròper a quantitats més grans i per a fets nohabituals encara ho fem en pessetes, i crecque ho seguirem fent bastant temps.

Un altre tema, al meu entendre més relle-vant, és que també ens hem de preparar peraprofitar els efectes psicològics que té l’euroa curt i mitjà termini. Darrerament estemdesenvolupant un treball sobre les estratè-gies de creixement de Figueres, raó per laqual viatjo sovint a aquesta ciutat, gairebé

fronterera. Al carrer, els restaurants i lesgasolineres, hi ha un nombre creixent defrancesos que vénen a comprar o a passar eldia, ateses les diferències de preus entre elsdos països, visualitzades més ara que sols ensmovem en euros. Però cal esperar que eneconomies frontereres es tendeixi a un pro-gressiu anivellament de preus, de maneraque esdevé fonamental aprofitar els avantat-ges competitius que ens arriben via preus.Per això, cal preparar la nostra estructuraproductiva industrial i terciària per aconse-guir fidelitzar i mantenir la demanda quanl’efecte preus hagi desaparegut.

És clar que Barcelona i la seva àrea d’in-fluència ha de competir amb, per exemple,Ille de France. Però hi ha altres batallesplantejades. En molts casos, aquesta com-petència es pot concretar en els pols d’acti-vitat econòmica que constitueixen les ciu-tats que disposaran d’estacions del trend’alta velocitat (per exemple Girona, Fi-gueres, Perpinyà i Montpeller). De cara alfutur, la distància no es mesurarà tant enquilòmetres sinó en temps. La línia d’altavelocitat marcarà un corredor econòmicdiscontinu on els pols podran ser les ciutatson pari el tren. Al nostre entendre, quijugui millor les cartes serà qui guanyarà lapartida, més enllà que ara, a curt termini,els avantatges puguin estar a un costat ol’altre de la frontera. Els que la perdin pas-saran a ser subsidiaris (en termes d’activitateconòmica o residencial) dels guanyadors.

També recentment, l’alcalde de Montpe-ller assenyalava que volia mirar més cap alsud (Catalunya) que cap al nord (París). S’hade pensar que els objectius estratègics de les

ciutats als dos costats de la frontera són moltsemblants en alguns casos. Més enllà del fac-tor habitual del turisme com a motor delcreixement, també hi trobem l’activitat logís-tica (Plataforma Multimodal Logística Py-rénées-Méditerranée, Centre de NegocisSalvador Dalí), i d’altres en què més d’unaciutat vol ser-ne el referent. Així doncs, calque no ens deixem enlluernar pels efectestransitoris de l’arribada de l’euro, i preparemel futur (a mitjà i llarg termini), des d’ara.

Solucions imaginatives com pensar nonomés en termes competitius, sinó en ter-mes de cooperació i complementarietatpoden donar una resposta òptima a la situa-ció. Per exemple, aprofitar l’estructuralogística del sud de França com a comple-ment de la que es pugui consolidar a Cata-lunya, amb una divisió per tipus de pro-ductes, i al mateix temps pensar en una uti-lització conjunta d’infraestructures.


Els efectes psicològics de l’euro

Jordi Suriñach President de la Divisió de CiènciesJurídiques, Econòmiques i Socials de la Universitat de Barcelona

Aquest article ha estat publicat a El Periódico de Catalunyael dia 5 de maig d’enguany.

Trigarem a deixar de “pensar en pessetes”. Però ho acabarem fent,com a la llarga també desapareixeran les diferències de preus queens afavoreixen respecte dels nostres veïns.

BUNIVERSITAT DE BARCELONA

UUna col·laboració de:

Guillem Cifré

16_17_com_funciona_vines.qxd 13/06/02 9:35 PÆgina 16

17

a c t u a l i t a t

Quin paper té la taula en lesrelacions socials i amb lesdones de Casanova?Jo, Casanova, en comptes de veure’l al llitel veig sempre a taula. Li encanta, perexemple, veure menjar gent que semblifamolenca, sobretot noies. Usava moltscops la taula com a preludi d’una sessióamorosa. Li agradaven dones menjadoresi de molta vida; té gràcia que no li agra-dessin ni melindroses ni primetes. El meullibre està embastat sobre la idea que lataula és el lloc on ell coneix les persones;m’agrada aquest paper que fa la taulacom a reunió de persones dispars. Enaquella època, gent important feia anar ala seva taula estrangers, gent de pas… Alsegle XVIII, a les cases importants, tenirquinze o vint-i-cinc comensals diaris eranormal.

Així veiem, per exemple, com Casano-va es reuneix amb els il·lustrats a Madrid,menja a la seva taula. Amb Campoma-nes, Olavide, Sabatini, Grimaldi… Peròen el cas d’Espanya, com que estàempresonat a Madrid i Barcelona, jo emcentro més en la taula de la presó perquèsempre es queixa i la denuncia. D’Espa-nya, en comenta poc gastronòmicament.Com a plat cita les turmes, que li agrada-ven amb bogeria.

Pot comentar altres gustos gas-tronòmics de Casanova?Crec que no es pot portar una vida tanagitada com la seva si no s’és un homeamb un bon davallant. Això va amb el per-sonatge, que feia un metre amb vuitanta-set d’alçada. Abans d’anar a dormir esmenjava dotze aloses com a ressopó. I nonomés menja molt, sinó que li apassionala qüestió gastronòmica. Per exemple,parla almenys de 50 vins de diferents paï-sos. En llocs on no hi ha vi, com Londres,va a vinaters francesos que hi tenen

magatzem i el compra molt car. La bonataula sempre és present. I és un aspecteque li dura fins a la mort. Al final de la sevavida no exerceix d’amador, en canvi conti-nua tenint bon davallant.

En el pròleg a les seves memòries ell espresenta al públic i fa un repàs dels seusgustos. Els plats d’aquest pròleg adquirei-

xen una importància especial perquè sóncom un símbol. Entre d’altres hi ha l’ollapodrida, que era un gran plat perquè porta-va de tot i que es cuinava per al rei Carles III.El cocido que fem avui n’és un pàl·lid reflex.No són uns plats cursis, refinadets… Tégustos forts i variats. Pels seus llibres desfi-len el bon peix de Marsella, les ostres… queeren una de les fúries de l’època.

Com es relaciona l’interès perla gastronomia amb la restad’inquietuds del personatge?El que més caracteritza Casanova és lacuriositat, sense la qual no hi ha gastro-nomia. Casanova va per Europa tastant. Téuna inquietud intel·lectual molt gran. En unpassatge de les memòries diu que sempreha estimat amb bogeria les dones, la bonataula i tot allò que excita la seva curiositatintel·lectual. Ja tenim les tres potes delbanc casanovià: les dones, la bona taula iles produccions intel·lectuals.

És un personatge que es manté viu per-què té una obra mestra i molt complexa.Hi ha molts aficionats a Casanova, i fins itot existeixen dues revistes especialitza-des en la seva figura. És una espècie decenacle internacional.

Marina Pino, guanyadora del premi Sent Soví 2001 de literatura gastronòmica:

“En comptes de veure Casanova al llit, jo sempre el veig a taula”

“Casanova tenia uns

gustos gastronòmics

forts i variats”

L’escriptora i periodista Marina Pino, ambl’obra un Un feroz apetito. Los banquetes delcaballero Casanova, és la guanyadora delpremi de literatura gastronòmica Sent Soví2001, organitzat conjuntament per Freixe-net, la Universitat de Barcelona i RBA.L’autora és tota una experta en aquestafigura del segle XVIII sobre la qual hapublicat a més Casanova, la pasión de forni-car. També ha editat un estudi sobre unaltre personatge històric, Las memorias delAbate de Choisy. Actualment està treballanten una investigació sobre el pas de Casa-nova per Espanya.

Marina Pino al mercat de La Boqueria

16_17_com_funciona_vines.qxd 13/06/02 9:35 PÆgina 17

18

OpinióJordi CasassasCatedràtic del Departament d'Història Contemporània.

Mossèn Cinto i la seva època

Queda pràcticament fora de l'argumentqualsevol valoració de la qualitat

literària de l’obra de mossèn Cinto Verda-guer. Es podria argumentar una certa intuï-ció popular en aquest sentit, però nil’escàndol ni el mite Verdaguer van depen-dre mai d’aquestes alçades parnassianes.Els expliquen l’època i les tenses circums-tàncies que afectaven el conjunt del perío-de, la vida catalana i barcelonina molt enparticular.

Es va tractar, això sí, d’una manifestaciópopular; d’una espècie de plebiscit que enl’acte de l’enterrament del capellà rebel vaevidenciar que les masses començaven afer acte de presència conscient en la socie-tat barcelonina, tot trencant els tancamentsmés propis de les societats velles, fonamen-talment oligàrquiques. I és precisament peraquest fet relativament nou en la històrialocal que es fa difícil l’explicació del "casVerdaguer" i que poden acabar sent fins itot ridículs els posicionaments posteriorsque, per justificar tal o tal postura, fan ser-vir els arguments de l’època.

Mossèn Cinto fou, en els darrers anysde la seva vida, un visionari il·luminat,d’un pietisme malaltís i d’un fanatismeque tan sols s’explica en el si de la secta“Casa de l’Oració” on va anar a raure elpobre i desorientat excapellà almoiner dela família del marquès de Comillas; potexistir, a més, una crisi personal, pròpia del’individu que frega la cinquantena, aixícom l’influx tan malèvol com escandalósde la vídua Duran i de la seva filla gran,Amparo. Però, això darrer, tan sols forenelements d’un escenari que agreujava imagnificava el drama. Paral·lelament,mossèn Cinto era una peça clau del’entramat familiar, eclesiàstic i quasi polí-tic a través del qual el regionalisme catòlics’havia obert camí en l’alta societat barce-lonina i s’estava consolidant com uncorrent polític seriós en el difícil contextde la crisi de la fi del segle XIX: la sevaactuació podia tenir, doncs, un simbolis-me i unes repercussions molt grans, comaixí va ser, al capdavall.

Més enllà de tot això hi ha l’anècdota,els endeutaments i les condemnes, el buitsocial i eclesiàstic, la presència d’extorqui-dors professionals i de les baralles testa-mentàries, els retractaments i els falsos tes-timonis barrejats amb assumptes familiars,amb dignitats ofeses i, sobretot, l’aprofita-ment esbiaixat del cas. Al cap i a la fi,mossèn Cinto va patir molt els darrers anys,el van utilitzar i va morir en la pobresa mésabsoluta i en males condicions i es van dis-putar fins i tot el seu cadàver per evitar quefos “capitalitzat per l’enemic”.

La massa el va prendre com a símbol.Aquell capellà poeta s’havia enfrontat, vol-gués o no, a l’oligarquia local, a la jerarquiaeclesiàstica i a molts dels seus “servents”polítics i professionals liberals, que no l’ha-vien pogut aturar. Ho havia fet en època decrisi, de recessió i de dificultats de tota me-na, atès que el seu “cas” va esclatar entre1893 (any de la bomba del Liceu) i 1895(any d’inici de la Guerra de Cuba i les tro-pes eren enviades a l’illa amb els vaixells dela Transatlántica, companyia propietat delsjesuïtes i dels marquesos de Comillas). Laseva defensa pública, Verdaguer l’haviapublicada a les planes del portaveu repu-blicà La Publicidad i havien sortit a defen-sar-lo destacats positivistes, com ara el doc-tor Turró, en obert enfrontament amb lajerarquia eclesiàstica.

Tot plegat, un escàndol típic del “deca-dent” fi de segle; molt significatiu, però,d’un món que s’acabava i d’unaltre que estava maldant pernéixer i que se significaràper la monstruosa capaci-tat per fer envellir tot el“vell” amb granrapidesa.

18_19_opinio.qxd 13/06/02 9:37 PÆgina 18

Pere FarrésProfessor del Departament de Filologia CatalanaMembre de la Societat Verdaguer

Jacint Verdaguer no fou mai, pròpiament,un universitari, però els profitosos contac-

tes que establí amb professors de la UB i l’ús

que féu de la seva Biblioteca li valguerend'autèntic mestratge. Als quinze anys, el1860, Verdaguer havia acabat els estudisd’Humanitats i Retòrica al Seminari de Vic,els mateixos que havien rebut companysseus, estudiants “externs” d’aquella institu-ció, que aleshores entraven a la Universitat.Francesc Masferrer, un d’aquells estudiants ideixeble, el 1865, de Manuel Milà i Fonta-nals, els posà en contacte: Masferrer féu arri-bar a Milà un poema llarg de Verdaguer,Dos màrtirs de ma pàtria, i comunicà alpoeta la impressió produïda a l’eminentcatedràtic de literatura. Milà orientà Verda-guer i l’encoratjà a participar als Jocs Floralsd’aquell any on fou distingit amb dos accès-sits. Des d’aleshores Verdaguer el considerà“mon amic i mestre estimadíssim”.

El poeta reclamà de nou el consell deMilà el 1867, en compondre un nou assaigde poema èpic, Colom; la carta amb què liregracia les observacions que li ha transmèsés molt explícita: “Vostè ha fet, amb ses lle-tres, del dia d’ahir un dels més feliços que hetingut en la vida. [...] M’ha dit vostè quepodia tirar-lo endavant [el poema]: temps haque esperava amb mal de cor aqueixa parau-la, i puc dir que des de ma edat de quinzeanys somiava sentir-la lo dia que vegés sorti-da de ma ploma alguna cosa que s’ho val-gués una mica.” I encara, l’any següent, sot-meté a Milà el text primigeni del que haviade ser, deu anys més tard, L’Atlàntida.

L’altra coneixença professoral que féu Ver-daguer fou amb Xavier Llorens i Barba, cate-dràtic de filosofia. El 1867, Verdaguer elvisità i, d’aquesta visita, li’n restà una fortaimpressió; tanta, que li fa dir: “Jo l’haguésvist dos anys ha, jo no aniria pel camí delspoemes, que no sé si poré seguir, sinó per unaltre de més pla i de bona petja, que ellm’ensenyà i que tal vegada em duria a mésbona fi que l’altre.”

La presència de Verdaguer als Jocs Floralsde 1865 el relacionà amb la flor i nata delmoviment renaixencista barceloní, i hi deixàuna bona impressió; és així que, quan, peljuny d’aquell any, el jove poeta fou suspès deteologia per un professor del Seminari, com

a “càstig” per haver participat als Jocs Florals,Masferrer li escriu: “Ja saps que si vols deixarla ingrata ciutat, los savis de Barcelonarebran son company amb els braços estesos.”Fou aleshores que conegué Marià Aguiló,des de 1861 oficial primer de la BibliotecaUniversitària, provinent de la Biblioteca pro-vincial de Sant Joan.

La coneixença amb Marià Aguiló esde-vingué autèntica amistat; els unia la vene-ració per les cançons populars. Aguilóajudà a Verdaguer en la tasca, de docu-mentar-se per a elaborar les seves obres.Verdaguer aleshores se servia bàsicamentde les biblioteques de Vic, la del Seminari,l’Episcopal, la del Círcol Literari i les deles famílies d’alguns amics; això no obs-tant, a voltes li calia recórrer a Aguiló i a laBiblioteca de la Universitat; així es desprènde la carta del desembre de 1867 en què,redactant el poema sobre el descobrimentd’Amèrica, demana a Aguiló “si en labiblioteca que està a sa direcció hi havia resde què em pogués aprofitar, i de venir acopiar-ho, si hi fora, per les vinentes festesde Nadal, ja fos sobre els personatges ante-riors o contemporàneos de Colom, sobreles menes d’aucells i d’arbres, sobre relligiói estranyeses de la terra”.

La Biblioteca Universitària possibilità aVerdaguer la coneixença d’un volum quehavia de ser cabdal per a l’obra de temareligiós i místic del poeta, el Llibre d’Amice Amat, de Ramon Llull, “veritable llibred’or de la nostra literatura”. Al pròleg a lesPerles del Llibre d’Amic i Amat, el 1895, elpoeta recorda que trenta anys abans “tinguíla sort de veure’l en la Biblioteca provincialde Sant Joan”, i que se’l copià. El llibre ésel que forma part del Blanquerna, en edicióvalenciana de 1521, conservat a la Biblio-teca de la nostra Universitat.

Verdaguer, no fou un universitari típic;ara bé, bona part de la seva formació literà-ria rebé una decisiva orientació, l’impuls il’ajut de membres molt destacats de la Uni-versitat de Barcelona, que s’adonaren aviatde les extraordinàries qualitats d’aquelljove poeta.

La UB en la formació de Jacint Verdaguer

19

Il·lustració: Mònica Pérez,estudiant de Belles Arts

18_19_opinio.qxd 13/06/02 9:37 PÆgina 19

20

La creació d’aquest nou títol, que si béés únic a Espanya sí té ensenyaments

similars en altres països europeus, respona la constatació d’una demanda creixentde determinat perfil de professionals.D’una banda, hi ha un interès en “produc-tes” meteorològics i climatològics com arales prediccions del temps a diferents es-cales espacials i temporals. Àmbits de tre-

ball com la meteorologia aplicada tambéfan necessaris experts en temes com arala hidrometeorologia o el medi ambient,incloent-hi aspectes com el canvi climàtico l’aprofitament d’energies com la solar ol’eòlica.

L’ensenyament està adscrit a les facul-tats de Física i de Geografia i, de fet, hanascut a partir de la tradició de docència i

recerca que hi havia en ambdós centres.Fins ara, però, els alumnes interessats enla meteorologia i la climatologia noméstenien l’opció de matricular-se en algunesassignatures optatives en els ensenya-ments de Física o de Geografia. La novatitulació consta de 120 crèdits distribuïtsen dos anys i s’hi pot accedir desprésd’haver aprovat el primer cicle de qualse-vol llicenciatura o bé des d’una enginyeria.

Les matèries que s’estudien es podenclassificar en tres grups. D’una banda, hiha aquelles assignatures que poden qua-lificar-se d’introducció i adquisició defonaments de la física, la matemàtica o lacartografia. Els estudiants que accedei-xen al Graduat des d’un ensenyament onja han cursat aquestes matèries podenconvalidar-les. Un altre tipus d’assignatu-res són les que proporcionen una base enmeteorologia i climatologia i incideixen enl’aplicació d’aquests coneixements. Entre

Meteorologia i Climatologia:avançats en el temps

Aquest curs acabarà els estudis la primera promoció del títol propi de la

UB Graduat Superior en Meteorologia i Climatologia, compartit per les

facultats de Física i Geografia. Es tracta d’un ensenyament pioner a

l’Estat que vol respondre a la necessitat de professionals en aspectes

diversos com les prediccions del temps, el canvi climàtic o la contami-

nació atmosfèrica.

l a u n i v e r s i t a t , a v u i

Estudiants de Meteorologia i Climatologia fent pràctiques amb un globus sonda

20_21_uni_avui.qxd 13/06/02 10:38 PÆgina 20

aquestes matèries hi ha, per exemple,agroclimatologia, radiació i òptica atmos-fèrica, química i medi ambient atmosfèric,variabilitat i canvi climàtic, paleoclimatolo-gia, SIG i cartografia climatològica, etc.Finalment, també s’imparteixen assignatu-res sobre tècniques numèriques, de tele-detecció i de modelització. En els progra-mes docents es veuen noves tècniquessorgides en els darrers deu o quinze anys,de manera que s’incorporen a les classesuniversitàries les darreres innovacions.

El professorat de l’ensenyament escompon de docents de les facultats deFísica i de Geografia així com de profes-sionals externs, els quals arriben fins a un40%. Entre aquests darrers hi ha, per

exemple, tècnics del Departament deMedi Ambient de la Generalitat o mete-oròlegs que treballen en mitjans de comu-nicació, com el llicenciat en Física per laUB Tomàs Molina.

Pel que fa als estudiants que s’han matri-culat a l’ensenyament en aquests primerscursos, la major part procedeixen de física igeografia encara que també hi ha, perexemple, enginyers o pilots aeris. Aproxima-dament la meitat dels alumnes ja estan tre-ballant. El professor Àngel Redaño, de laFacultat de Física, coordinador de l’ense-

nyament juntament amb el professor JosepMiquel Raso de Geografia, explica que lamajor part dels alumnes són antics estu-diants de Física que volen aprofundir en elscontinguts de l’ensenyament més enllà deles assignatures optatives que van poder fera la carrera.

Pel que fa a la metolodologia, el 75%de les assignatures tenen un componentpràctic. Normalment aquestes pràctiquesconsisteixen en tasques d’observació i tre-ball amb ordinadors. En aquest sentit, calesmentar que la Facultat de Física és cap-davantera en iniciatives com l’aplicació aCatalunya del model numèric de prediccióMASS (Sistema de Simulació Atmosfèricade Mesoescala), el qual és a disposiciódels alumnes. També hi ha tot un seguitde pràctiques de caràcter optatiu quetenen lloc al Servei de Meteorologia deCatalunya i a TV3.

Per a la formació dels alumnes del Gra-duat, estan a la seva disposició un seguitd’equipaments com: dues estacions meteo-rològiques automàtiques, unequip de recepció d’imatges delsatèl·lit Meteosat, un equip deradiosondatge atmosfèric, radiò-metres, fotòmetres i espectrora-diòmetres, termohigròmetres digi-tals, anemòmetres mòbils o arxiusinformàtics de dades climàtiques.

La imbricació entre el mónprofessional i la nova titulació esreflecteix de forma especialmentclara en el fet que el Departa-ment de Medi Ambient de laGeneralitat subvenciona el 50%del preu les matrícules del títolpropi. A més de l’interès del sec-tor públic, el professor Redaño

explica que els titulats de Meteorologia iClimatologia també tenen cabuda en elsector privat. “Hi ha la mateixa tendènciaque s’està donant als Estats Units, on cadacop hi ha més empreses que s’adonen queels cal una predicció meteorològica a lacarta per a les seves activitats.” Un altrecamp és el dels mitjans de comunicaciópúblics i privats, no sols a Espanya sinótambé en altres indrets geogràfics comAmèrica Llatina.

Així, algunes de les sortides per alsfuturs titulats són els serveis de meteorolo-gia públics i privats, els mitjans de comuni-cació, i l’exercici professional com a espe-cialistes en control de la qualitat de l’aire i lacontaminació atmosfèrica, tècnics de medi

ambient atmosfèric en empreses, expertsen riscos climàtics que exerceixen les se-ves funcions en empreses d’assegurances,o assessors meteorològics.

A hores d’ara, l’experiència de la UB jaha despertat l’interès en altres universitatsespanyoles que també estudien la possi-bilitat de cobrir aquest camp de formació.Fora d’Espanya, s’està en contacte ambcentres llatinoamericans perquè els estu-diants d’aquests països puguin rebre unaformació d’aquest tipus.

21


Algunes sortides

professionals són

els serveis de

meteorologia públics

i privats i els mitjans

de comunicació

Simulació amb el model MASS d’alta resolució

El professorat es

compon de docents

de les facultats de

Física i Geografia i de

professionals externs


22

El professor Álvaro Rodríguez, direc-tor del Departament de PsicologiaSocial de la UB, fa anys que estudiala persuasió coercitiva, de primeranalitzant el món de les sectes (Ellavado de cerebro. Psicología de la per-suasión coercitiva, Ed. Boixareu Uni-versitària, 1992) i ara observant elseu paper destacat en aspectes moltdiversos de l’actualitat: maltracta-ments, assetjament sexual i moral,mètodes agressius de venda, o fana-tismes religiosos i polítics.

Ha publicat recentment, amb elsprofessors Federico Javaloy i EsteveEspelt, el llibre Comportamiento colec-tivo y movimientos sociales (EditorialPrentice Hall, 2001), una anàlisi de laconducta col·lectiva, aquest cop coma font de creativitat, com a agent decanvi social.

Quan parlem de persuasió coer-citiva s’endevina una combina-ció assentada en els límits entreun terme i l’altre, però, quina se-ria la definició més precisa?La intenció de canviar les actituds del’altre, les seves conductes i opinions, uti-litzant la pressió, la força, i no precisamentfísica. És el resultat d’una combinaciósubtil, una qüestió de grau: si es fa massaèmfasi en la coacció, el receptor pot ado-nar-se’n, posar-se a la defensiva, el quenosaltres anomenem reactància. Si, al

contrari, es fa un desplegament exhaustiude les estratègies de la persuasió, amb ungrau de coacció tolerat, és una manipula-ció molt eficaç.

En quins moments o àmbits,des de quins posicionaments oestatus es pot exercir?El cas més massiu és el del poder políticabsolut combinat amb una concepció fanà-tica de la religió, capaç de programar elpensament i la vida de molts dels seus súb-dits. Un exemple clar, sens dubte, són elstalibans. Una altra prova de règims políticstotalitaris, en els quals hi ha una voluntatclara de manipular l’opinió dels ciutadans,l’hem tinguda aquí amb el franquisme. Nor-malment, la persuasió coercitiva la posenen pràctica líders o persones que prenen lainiciativa per canviar els altres. Poden ser

líders religiosos, polítics o socials. És desdel clima de llibertats pròpies de la demo-cràcia des d’on podem realment discriminarel grau de coacció. La persuasió coercitivatambé es dóna en el camp comercial, on laconeixem com a venda agressiva, la que vamés enllà de la publicitat tradicional i en laqual es fa un gran desplegament de mèto-des persuasius i estratègies de coacció,com l’aïllament, la manipulació cognitiva i lapressió emocional. Són coneguts els casosde captació de clients mitjançant un regalprevi i la pressió posterior que es pot arribara exercir per convèncer-los de “la comprade la seva vida”. La persuasió coercitivatambé es pot donar en el món de la pare-lla, en l’àmbit laboral o fins i tot en col·lec-tius concrets com ara l’exèrcit, però en cadaterreny actua de manera diferent.

Quines persones o grups sónmés vulnerables?No hi ha perfils de personalitat concrets,sinó característiques, diguem-ne, “facilita-dores”. Generalment són més vulnerablesels joves, les persones crèdules, lesdependents, les idealistes i les ingènues.També depèn del moment o la situació enquè es trobi la persona o el col·lectiu.

Al contrari, quines són lescaracterístiques més habitualsen aquells que l’exerceixen? En el cas dels col·lectius (sectes, movi-ments polítics o religiosos) hi ha unescaracterístiques de lideratge carismàticque generen influència en un nucli de per-sones que es convertiran en seguidors.Per a aquests seguidors, són personesamb credibilitat, que inspiren confiança,fonts d’informació dignes de crèdit, ques’han constituït en un referent important.Tot el que parteix d’aquestes personesgenera una capacitat d’influència moltforta en el seu entorn. Són persones nar-cisistes que creixen amb el grup i, des delgrup, van guanyant nous adeptes.

Álvaro Rodríguez:“La persuasió coercitivaés una manipulacióaltament eficaç”


“La persuasió

coercitiva també es

dóna en el camp

comercial,

la coneixem com

a venda agresssiva”


El Campus Virtual de Formació Comple-mentària de la Universitat de Barcelona

Virtual (www.complementaria.ubvirtual.com)dóna actualment la possibilitat de seguir através d’Internet cursos d’informàtica o elsde Crèdits UB en línia, on es tracten des dediverses disciplines temes de caràctersocial, humanístic, científic, etc.

La creació de la UB Virtual ha suposatmillorar l’organització interna a l’hora de dis-senyar i impartir tota una sèrie de cursos jaexistents, com són els Crèdits UB en línia,dels quals s’han fet ja sis edicions, una persemestre. Enguany se n’han impartit sobreeconomia mundial, realitat de l’empresa, pro-pietat intel·lectual en la societat de la infor-mació, angoixa davant d’exàmens i altressituacions d’estrès, conèixer els fòssils, saluti estils de vida, i protecció dels drets humans,entre d’altres temes. Es tracta, doncs, d’unaoferta molt variada i amb un marcat caràctertransversal, en què cada qüestió es tractades de diverses disciplines. Aquests cursosequivalen a crèdits de lliure elecció per alsestudiants de la UB, encara que tambéestan oberts a la resta de la societat.

Fins ara han seguit Crèdits UB en línia uns11.000 alumnes, dos terços dels quals ja tre-ballaven. Aquests estudiants afirmen que elmotiu principal per seguir cursos no presen-

cials és una millor adaptació d’horaris a lesnecessitats de cadascú. A l’hora de valorarl’experiència, més de la meitat estan d’acordque les activitats responen a les sevesexpectatives i un 63% creuen que caldriauna major presència d’aquestes modalitatsde formació on-line en l’ensenyament uni-versitari. “De fet, des que van començar elscursos hem detectat que els alumnes dema-nen cada vegada més aquest tipus d’ensen-yament a distància i cada cop s’hi adaptenmillor”, explica el director del Campus Virtualde Formació Complementària, FranciscoPérez. Per exemple, un dels casos en què hiha una major demanda d’aquests cursos sónels alumnes que pràcticament han acabat unensenyament i així poden completar els crè-dits que els falten sense desplaçar-se a laFacultat.

Tutoria i seguiment per InternetEls cursos UB en línia s’imparteixen en uncampus virtual, un entorn d’aprenentatgeque combina materials docents, servei detutoria i seguiment per Internet. A més, faci-lita serveis de suport a l’alumnat: informaciógeneral del curs, servei de bústia de missat-ges entre els usuaris del campus, accés afons bibliogràfics, fòrums oberts i específics,selecció de pàgines web i enllaços d’interèsdocent, materials complementaris i altres.Una mostra de fins a quin punt aquestentorn ha estat valorat positivament pelsestudiants és que un 62% dels matriculatss’hi connecta de forma diària durant els cur-sos i un 22,5% cada dos dies.

També és en aquest campus on s’impar-teixen els cursos d’informàtica, tant de caràc-ter introductori com avançat, sobre utilitzacióde diversos programes d’edició de textos,gestió de bases de dades o creació de pàgi-nes web, entre d’altres. Els cursos d’informà-tica són justament una de les ofertes delCampus Virtual de Formació Complementà-

ria que es poden seguir aquest juliol i que esdetallen en el requadre d’aquesta pàgina.

L’altra oferta per al mes de juliol és lad’UB Solidaritat, nascuda enguany arrande la col·laboració entre UB Virtual, MÓN-3 i la Fundació Solidaritat UB. Tambépodeu trobar en aquesta pàgina el llistatde cursos, impartits per professors de launiversitat i professionals.

Amb vista a l’any acadèmic 2002-2003s’estan preparant cursos d’extensió univer-sitària on-line. Concretament, se n’oferirà unsobre creació de comunitats virtuals ques’iniciarà al principi d’octubre. Aquests cur-sos persegueixen l’objectiu d’obrir l’ofertadel Campus Virtual de Formació Comple-mentària a tota la societat.

23


En marxa el Campus Virtual de Formació Complementària

Cursos UB Solidaritat (juliol 2002)

• El cinquè poder: la societat civil. • Com ens expliquen el món. Co-

municació, migració i desenvolu-pament.

• Desenvolupament global sosteni-ble i canvi climàtic.

• Nou ordre mundial: els EstatsUnits dominaran el món?

• Conflictes ignorats, l'oblit delsconflictes.

Cursos d'informàtica (juliol 2002)

• Aprendre a fer presentacionsamb PowerPoint 2000.

• Confecció de fulls de càlcul ambExcel 2000.

• Creació i utilització de bases dedades: Access 2000.

• Iniciació a la creació de pàginesweb.

• Curs avançat de creació de pàgi-nes web.

Més informació: www.ubenlinia.ub.edu/

Amb vista a l’any acadèmic 2002-2003

s’estan preparant cursos d’extensió

universitària on-line, concretament el de

creació de comunitats virtuals que

s’iniciarà al principi d’octubre.


24

Què troben a la UB les empre-ses que volen innovar?Oferim un model integral en el qual no ensocupem només del tutelatge tecnològic,que és obvi, sinó que a més aportem unacapacitat de gestió en àmbits de màrque-ting, de comunicació, de gestió de projec-tes… És una tasca molt més global queen altres centres. A més tenim equips moltpotents que poden garantir el nivell d’èxitdel projecte. Assegurem molt les fasesdes que ens arriba una idea fins que lavehiculem, fins a arribar a canalitzar leseines de finançament que possibiliten que

el projecte passi de ser una idea a ser unarealitat. De fet, tenim la taxa d’èxit mésalta entre la comunitat d’universitats deCatalunya.

La Fundació, en l’àmbit de la innovació,ha estat sempre punta de llança i d’aixòen fem bandera. La Bosch i Gimperamaterialitza la fusió del talent innovadorde la Universitat amb el món empresarial.Estem treballant en la dimensió no sols

d’acostar-nos al clientextern sinó tambéd’integrar-nos moltmés en el funciona-ment de la Universi-tat. Entenem que elclient intern, els pro-fessors, que són elsque realment donenraó de l’existència dela Fundació, són undels capitals més importants que tenim, elprimer juntament amb el personal de laFundació. Volem que tota la comunitatuniversitària pugui conèixer en quins dife-rents productes i serveis ens movem desde la Fundació; com podem contribuir al’objectiu final, que és atansar-nos més ala societat.

Què s’ha d’oferir a una empre-sa privada per engrescar-la ainnovar?Evidentment competitivitat i valor afegit,però sobretot allò que demana i que lisigui útil. Dit això, ara hem de treballar enla comunicació i el màrqueting. Estem fentmoltes coses, som capaços de fer-ne mol-tes més però, en canvi, no hem sabutcomunicar correctament a la societat quela Universitat no és solament un pou desaviesa sinó que té mecanismes i einescapaços d’aplicar el coneixement i la

recerca. Fem una recerca per a la innova-ció aplicada al món real.

Tradicionalment tenim tres sectors moltforts: biomedicina, alimentació i automo-ció. Serien els sectors estrella, amb elsquals treballem i creiem que encara tenimun recorregut molt important a fer. I com asectors emergents, en els quals entenemque hem d’activar la nostra presència, estrobarien els d’oci (com turisme, cultura) iles àrees socials, per exemple de tecnolo-gies de comunicació, de llenguatge, demass media.

Hi ha moltes capacitats ocultes i po-tencialitats a la Universitat en les qualsestem treballant perquè aflorin. Existeixun Projecte de Gestió del Coneixementque té com a objectiu identificar on te-nim aquestes masses crítiques de conei-xement, de quina manera les hem detractar perquè arribin als diferents sec-tors econòmics.


“Fem una recerca

per a la innovació

molt aplicada

al món real”

Anna Ros (Barcelona, 1962) va ser nomenada directora general de laFundació Bosch i Gimpera el desembre passat. Llicenciada en Psico-logia per la UB, ha acumulat experiència professional en l'àmbit dela gestió de recursos en diferents entorns. En la seva trajectòria des-taquen onze anys al Grup Volkswagen com a directora de RecursosHumans, responsable de projectes de Change Management i Gestiódel Coneixement, entre d’altres. Anteriorment va treballar set anyscom a auditora de comptes, principalment a l’empresa Moore Step-hens. Ara, després dels primers mesos al capdavant de la Fundació,explica quines són les seves línies de treball prioritàries.

Anna Ros: “La Bosch i Gimperamaterialitza la fusió del talent innovadorde la Universitat amb el mónempresarial”

Anna Ros: “La Bosch i Gimperamaterialitza la fusió del talent innovadorde la Universitat amb el mónempresarial”

24_25_uni_avui_cniv_fotos.qxd 13/06/02 9:40 PÆgina 24

25


Com avalua la tasca que s’estàfent perquè els investigadors en-trin al món empresarial, perquèsiguin emprenedors? Es tracta de l’aportació de la Universitat ala cultura emprenedora, un dels objectiusmés importants que el rector ens ha enco-manat a tota la comunitat universitària.Estem compromesos en això les tres“potes”: l’Administració, la universitat i lasocietat.

L’any passat la UB no va presentar capprojecte al Dia de l’Emprenedor; enguanyse n’han presentat 13 dels quals tres vanser finalistes i dos van obtenir premi.Aquest és un èxit de tots plegats, dels pro-fessors que han tirat endavant aquestsprojectes, dels seus equips, de la Universi-tat que ha generat un entorn favorableperquè això succeeixi i, evidentment, de laFundació Bosch i Gimpera, que hi ha dedi-cat el seu know how, els seus esforços iels seus equips per possibilitar-ho.

Com s’està treballant en aquestcamp?Estem treballant en aquest camp amb unenfocament multifactorial. Volem estendrela cultura emprenedora a diferents nivells:els alumnes, els professors, l’àmbit institu-cional i la societat. En aquest objectiu laFundació fa de gran catalitzador. Tenimuna àrea de creació d’empreses quefomenta això, ajuda amb recursos, tutelat-ge, coaching, seguiment, accés a comu-nitats i xarxes, connexions i articulacionsde finançaments intel·ligents (és a dir adhoc). Però, a la vegada, estem interveninten programes com l’EUS amb la Facultatd’Econòmiques, en què equips de la Fun-dació especialment ensinistrats enaquests coneixements d’emprenedoriaes desplacen i participen en les primeresproves pilot d’assignatures o crèdits elcontingut dels quals és sobre creaciód’empreses. Amb equips mixtos de LesHeures i el Centre d’Innovació s ’articulenprogrames de formació perquè arribin alsalumnes, s’hi impliquin els professors, idesprés puguem ajudar al foment de lacultura emprenedora.

Com s’adapta Les Heures a lademanda de formació continua-da dels professionals, semprecanviant?Els nostres valors més importants són lacapacitat de flexibilitzar els formats dels

programes; obtenir una combinació entreprofessors de la casa i els que vénen delmón de l’empresa; i la versatilitat i accés almón de l’empresa per identificar què

necessita la societat en cada moment i,sobretot, què necessitaran en un futur.

En el Consell Assessor de Les Heures ide La Bosch i Gimpera hi ha una bonamostra del teixit empresarial català i diriafins i tot que de l’Estat. La nostra activitatcorporativa, de treball en empresa i con-sultoria també permet identificar aquestesnecessitats en temps real. A la vegada, el

comitè que autoritza i aprova els progra-mes de formació cada any també estàintegrat per una comissió mixta on hi hadirectius de grans empreses privadesimplicats en el procés d’aprovació de laprogramació acadèmica.

L’objectiu és anar per davant de lesnecessitats. Controlar el cicle d’obso-lescència, que cada cop és més ràpid, iformar futur.

Amb quines metodologies es fatot això?Les metodologies són múltiples. S’haabandonat pràcticament la formació clàs-sica on hi ha un ponent que fa una classemagistral. Ara es treballa amb grups parti-cipatius, dinàmiques de grup, tot això ambel suport de noves tecnologies, usantbusiness games o qualsevol tipus deconnexió on-line fins i tot en la formaciópresencial. Les noves tecnologies, siguind’animació de grups de treball, d’eines perfer gestió d’equips… s’utilitzen habitual-ment, així com l’exposició de casos,debats, etc.

“Volem estendre la

cultura emprenedora

entre els alumnes,

els professors, a

nivell institucional i a

la societat”

“Volem estendre la cultura emprenedora als alumnes, els professors, l’àmbit institucional i lasocietat”, diu la nova directora de la Fundació Bosch i Gimpera

24_25_uni_avui_cniv_fotos.qxd 13/06/02 9:40 PÆgina 25

c o l · l a b o r a c i ó

26

La Direcció de Màrqueting i Finança-ment Extern fa, al llarg de l’any, un

seguit d’activitats amb empreses externesa la Universitat, a fi de millorar i condicio-nar el patrimoni i els serveis de la UB, comara equipaments per a les aules i els labo-ratoris, millora i conservació de jardins,obres d’art, instal·lacions, donacions a lesbiblioteques, etc. Aquests “serveis demàrqueting”, sovint requereixen la col·la-boració de la comunitat universitària ialhora reverteixen en un benefici per aaquest col·lectiu.

Proves tast: serveixen per regular ivalidar els productes, serveis o avantatgesque arriben als estudiants. S’intenta queaquestes activitats es distribueixin entretots els centres de la UB.

Lloguer d’espais emblemàtics: rendibi-litzar el patrimoni físic de la UB amb unadoble finalitat: aconseguir recursos econò-mics per al manteniment dels espais i acos-tar la UB al món empresarial per tal de donara conèixer la nostra magnitud i pluralitat.

Publicitat en els diferents centres dela UB: es controla i endreça la publicitat ales facultats, a través de mitjans adequatsi estètics (circuit de pòsters Multicampus,circuit de postals Postalfree, tanques, etc.).

La Universitat i l’empresa Prometeatrehan signat un acord pel qual el personal

de la UB, tant PAS com PDI, així com elsAntics UB, podran fer-se socis del Club delTeatre abonant l’import anual de 36.06 ¤(6.000 ptes.). D’aquesta quantitat, el Clubdel Teatre en revertirà per cada nou soci dela UB 6.01 ¤ (1.000 ptes.) destinats als dife-rents projectes d’activitats culturals de la UB.

Ser soci del Club del Teatre, creat faun any, inclou avantatges com ara:• Dues entrades gratuïtes l’any a

escollir entre diversos espectacles• Descomptes de fins al 50% en entra-

des als teatres de Barcelona• Preus especials en nombroses prees-

trenes. En els propers mesos aquestes condi-

cions s’estendran a les obres programa-des en la major part de festivals d’estiude Catalunya, entre els quals el Grec.

• També es rep al domicili la revista delClub i en ocasions es pot participar en unTeatre-Fòrum, on s’analitzen les obresdes del punt de vista del director, els actorsi altres professionals del món de l’escena.

• El carnet del Club, a més, dóna dret adescomptes en diversos restaurants,cinemes, llibreries, etc., sempre per adues persones.Gràcies a l’acord amb la Universitat, es

difondran a la revista del Club les activitatsculturals de la UB així com la campanya “Fes-te Antic de la UB”, per tal d’incentivar elssocis del Club a fer-se membres d’Antics UB.El conveni també inclou el lliurament de 70entrades gratuïtes per a estrenes destinadesa les empreses col·laboradores de la UB.

Avantatges en el Club del Teatre

Serveis per a la Universitat

Tel. informació Curs del Teatre: 93 309 70 04

26_27_colaboracio.qxd 13/06/02 11:01 PÆgina 26

27


Màrqueting i Finançament ExternCol·laborar amb la UB suposa beneficis de caràcter econòmic, de comunicació, d’imatge, de difusió i desgravacions fiscals.Més informació: Direcció de Màrqueting i Finançament Extern. Tel.: 93 402 90 26. Internet: www.ub.es/ube

L’empresa citricus.com ha patrocinat lesnoves pàgines web de la Direcció de

Màrqueting i Finançament Extern en lesquals, a través de la tecnologia flash, es pre-senta de forma més senzilla i atractiva totala informació sobre els serveis que s’oferei-xen tant a les empreses com a la mateixacomunitat universitària. Entre els nous con-

tinguts que s’incorporen hi ha unes fitxesamb les descripcions i fotos de projectes jafinançats i un apartat de novetats amb elsconvenis de signatura més recent.

La navegació es fa a través d’unes ico-nes en forma de quart de circumferènciaque canvien de mida i es desplacen per lapantalla per respondre a les consultes del’usuari. El nou sistema té com a objectiuuna consulta més senzilla i ràpida de lainformació, alhora que s’obtenen unespàgines amb un important dinamisme. Pelque fa al contingut, s’estructura en quatregrans apartats: Enllaços; Qui som; Què ofe-rim a les empreses; Què oferim al grup UB.

Citricus.com patrocina lanova web de Màrqueting i Finançament Extern

Gràcies al conveni signat amb l’EspaiEscènic Joan Brossa, els estudiants

de la UB podran gaudir d’un 50% de des-compte en els seus espectacles i AnticsUB, PAS i PDI tindran el descompte deldia de l’espectador en totes les funcionsde la setmana.

A més, donaran 100 entrades gratuïtesper obsequiar els compradors de Punt UBi 100 més per temporada a empreses

col·laboradores de la Universitat. Tambés’oferiran tres “nits d’estrena” per a lesempreses patrocinadores i mecenes de laUB durant la temporada. A més, l’EspaiBrossa organitzarà un “espai cultural”durant la trobada anual Universitat-Em-presa. També s’estudiaran col·laboracionsmés específiques amb diversos col·lectiusde la Universitat, com ara Antics UB, Aulade poesia, grups de teatre, etc.

Acord amb l’EspaiEscènic Joan Brossa

La UB i Joyco España han arribat a unacord pel qual s’autoritza aquestaempresa a inserir en l’embolcall delsxiclets Licor del Polo 2 en 1 una sín-tesi dels resultats d’un assaig cínicrealitzat per investigadors de la UBsobre l’eficàcia d’aquest producte.Aquest conveni és fruit d’un contractede col·laboració previ entre els inves-tigadors del Departament de CiènciesMorfològiques i OdontoestomatologiaIsabel Martínez i Emili Cuenca, la Fun-dació Josep Finestres i l’empresaAgrolimen (ara Joyco Inversiones).

Conveni amb JoycoEspaña

La UB ha arribat a un acord amb Pri-mer Segona Publicitat, editora de la

revista La Universitat que ara teniu a lesmans. D’acord amb el conveni, aquestaempresa amplia gratuïtament el tiratge dela publicació fins a 22.000 exemplars,s’augmenta el nombre de pàgines de larevista i s’hi introduiran millores tècniques.

A partir d’arauna revistamillor

L’empresa Telepolis distribuirà en dife-rents espais de la Universitat CD amb

un programa de connexió gratuïta a Inter-net. Segons un acord amb la UB, Telepo-lis donarà a la Universitat un euro percada connexió feta seguint aquest siste-

ma i la quantitat recollida es destinarà aactivitats culturals. A més, s’inclouran pro-ductes UB en el catàleg de punts ques’ofereix als usuaris de Telepolis i es faràdifusió, a través del seu portal, de notíciesde la Fundació Solidaritat UB.

Connexió a Internet

www.ub.es/ube

26_27_colaboracio.qxd 13/06/02 11:01 PÆgina 27


28

En quins àmbits ha tingut llocfins ara la col·laboració entre “laCaixa” i la UB?Fa anys, la UB i “la Caixa” van signar unconveni de col·laboració, que anem reno-vant de forma periòdica, en virtut del qualels estudiants, el professorat i el PASpoden gaudir d’unes condicions finance-res preferents. A més, “la Caixa” fa unaaportació econòmica anual, tant per a lapròpia Universitat com per a la FundacióBosch i Gimpera i el Centre d’EstudisInternacionals.

També gràcies a aquest conveni, i ambla voluntat de ser presents dins la comu-nitat universitària, tenim oficines ins-tal·lades a l’edifici històric, a la Gran Viade les Corts Catalanes, i a les facultatsde Dret, Econòmiques i Físiques.

D’altra banda, l’any passat es va signarun acord de caràcter formatiu consistenten la impartició de cursos adreçats alsdirectors de les nostres oficines per tald’obtenir una diplomatura en Direcció iGestió d’Oficines Bancàries. Aquests cur-sos estan donant uns resultats excel·lents isón una fórmula més de collaboració entreles dues entitats.

Quins motius van decidir “laCaixa” a col·laborar amb la Uni-versitat?“la Caixa”, com a gran institució catalana,té la ferma voluntat de col·laborar estreta-ment amb entitats del nivell i la categoriade la UB. Les dues són capdavanteres enl’àmbit social i d’innovació i per això s’ente-nen a la perfecció.

Per a una entitat financera la comunitatuniversitària és interessant, sobretot per-què s’estableix un contacte amb clientsjoves en el moment en què comencen aintroduir-se en el món professional. Elsestudiants són el futur de la nostra socie-tat i a nosaltres ens agrada estar a laseva disposició quan tenen necessitatsconcretes.

Per a les entitats financeres és“rendible” invertir en centres dedocència i recerca, com les uni-versitats ?El terme “ rendible “ és molt ampli i tambérelatiu. Nosaltres, per poder invertir en

docència i recerca, a través de la Fundació,abans hem d’obtenir beneficis. Si la nostraentitat no fos “rendible” no podríem invertiren res. De tota manera, el llistó de rendibi-litat no pot ser fred com la paraula matei-xa, sinó que també hi hem de trobar elvalor ètic o altres sentits a més dels estric-tament econòmics.

Com veu el futur de la col·labo-ració entre “la Caixa” i la UB, enquins àmbits pot continuar?Penso que el futur de la nostra col·labora-ció depèn del de la pròpia Universitat i dela pròpia Caixa. Donat que crec amb con-venciment que la perspectiva de totesdues és força bona, i referint-me al que hedit al principi, de segur que el futur conti-nuarà sent bo.

Pere Guardiola, director de mercat institucional de “la Caixa”:

“Com a gran institució catalana, tenimla voluntat de col·laborar estretamentamb entitats com la UB”

“Hem de trobar en

la paraula rendible

el valor ètic i altres

sentits a més

dels econòmics”“Els cursos adreçats a directors de les nostres oficines donen un resultat excel·lent”, afirma Guardiola

28_29.qxd 13/06/02 9:43 PÆgina 28

1968: La Núria descobreix la seva vocació.2002: La Núria estudia un doctorat de la UB. *

ABANS DE DESCOBRIR LA TEVA VOCACIO, JA TENIEM EL MILLOR DOCTORAT PER A TU.

A “LA UNIVERSITAT” TROBARÀS LA MAJOR OFERTA EN MÀSTERS,POSTGRAUS I DOCTORATS. JA POTS ESCOLLIR LA TEVA VOCACIÓ.

MÀSTERS, POSTGRAUS I DOCTORATS - 2002/2003CIÈNCIES HUMANES I SOCIALS15 Màsters, 20 Postgraus i 29 Doctorats

CIÈNCIES JURÍDIQUES, ECONÒMIQUES I SOCIALS71 Màsters, 86 Postgraus i 7 Doctorats

CIÈNCIES EXPERIMENTALS I MATEMÀTIQUES 17 Màsters, 28 Postgraus i 27 Doctorats

CIÈNCIES DE LA SALUT45 Màsters, 91 Postgraus i 22 Doctorats

CIÈNCIES DE L'EDUCACIÓ8 Màsters, 32 Postgraus i 8 Doctorats

Més informació: www.ub.edu/acad/postgrau.htm www.ub.edu/acad/doctorat.htm www.ub.edu

UNIVERSITAT DE BARCELONA

U

B

´´

FER

RAT

ER

,CA

MP

INS

,MO

RA

LES

nuria21x29,7 13/6/02 12:52 Página 1

30

Text: Josep Nieto i Núria QuintanaFotos: Josep M. Rué

l ’ e n t r e v i s t a

Manuel Vázquez Montalbán (Barcelona, 1939) va acabar els estudis de Filosofia i Lletres el 1964, amb l’especialitat deFilologia Romànica. Escriptor, periodista i poeta, és conegut internacionalment per la seva sèrie de novel·les policíaquesprotagonitzades pel detectiu Pepe Carvalho, que va començar el 1972 amb Yo maté a Kennedy i que inclou títols com Tatua-je, Los Mares del Sur (Premi Planeta 1979), El Quinteto de Buenos Aires o la darrera, El hombre de mi vida. Dins la seva exten-sa bibliografia figuren obres com Cuestiones marxistas, Crónica sentimental de España, Mis almuerzos con gente inquietante,Galíndez (Premio Nacional de Narrativa 1991 i Premi Literari Europeu), El pianista, El estrangulador, Los alegres muchachosde Atzavara, El escriba sentado o Obra poètica (1963-1990). Ha col·laborat en nombrosos mitjans de comunicació i actualmentpublica de forma habitual a El País i a Interviú. El 1995 li van concedir el Premio Nacional de las Letras Españolas. És doctor honoris causa per la Universitat Autònoma de Barcelona. La seva darrera novel·la és Erec y Enide (Mondadori).

Manuel Vázquez Montalbán: “La universitat ha d’imbuir en els professionals un coneixement crític de la societat”

Manuel Vázquez Montalbán: “La universitat ha d’imbuir en els professionals un coneixement crític de la societat”

30_33_entrevista_2.qxd 13/06/02 11:08 PÆgina 30


El protagonista de la seva darreranovel·la, el professor Matasanz, recor-da que va entrar a estudiar en una uni-versitat plena de nens de papà. Avostè també li va passar?Encara que el curs en què jo vaig entrar a laUniversitat els catedràtics deien que s'esta-va massificant, em sembla que a tot el dis-tricte universitari érem uns 12.000 i a la pri-mera classe de comuns de Lletres, uns 120.La diferència de classe era molt més forta,sobretot perquè la gent que venia d’un sec-tor obrer era menys d’un 1 %. Per tant, esnotava en el llenguatge, les pautes de vida,el vestuari i, moltes vegades, en el substratcultural, perquè molt sovint, en el cas d'a-questa gent, que venia de classe obrera, acasa seva hi havia un llibre o dos.

Els altres sectors tenien un costum dellegir, uns procediments de relacionar-seamb la cutura; en canvi, els que veníemd'aquests sectors obrers teníem una for-mació només memorística. Te la jugavesuna vegada l'any examinant-te per lliure ihavies d’anar amb els coneixements com-pletament mastegats. Això marcava unacerta diferència en algunes assignatures,per exemple en Filosofia, on et trobavesdavant un codi lingüístic que no era aquellper al qual tu estaves preparat.

Recorda els companys amb qui esrelacionava?De seguida tractaves de cercar la gentque estava més a prop teu i amb qui tro-baves certes afinitats. Els primers amb quijo vaig tenir una relació van ser JoaquínMarco (actual catedràtic de castellà a laUB) i Sergio Beser que eren del carrer del’Aurora i del carrer del Tigre. O Josep Ter-mes, que també vivia a prop.

Eren uns anys molt especials, en què esvan produir els “fets del Paranimf”. Això vasignificar que una part dels que hi éremtinguéssim de seguida una gran dedicaciópolítica, gairebé anaves a la facultat mésper conspirar que per estudiar. Nomésestudiaves quan et trobaves el cas d’unprofessor o una assignatura que t’agrada-va molt, però no passava sovint. Ens quei-xem ara de la Universitat però la veritat ésque els professors d’aquella època tam-poc eren extraordinaris, tret d’una minoria,que eren magnífics. En el meu grup mésaviat ens vam dedicar a conspirar i a des-cobrir el Pernaud, que em sembla quevalia sis pessetes al bar de baix i et col·lo-cava des de les nou del matí.

Vostè explica que el seu darrer llibreva sorgir arran d’una classe amb Martíde Riquer. Quins altres noms recordade professors seus?Badia i Margarit era un professor fona-mental. Quan va arribar José ManuelBlecua va ser interessant. Ens va sabermolt de greu que Vilanova perdés la pri-mera convocatòria de càtedra. Tambérecordo amb molt d’afecte Paco Noy,que després va ser director de La Van-guardia… Un professor magnífic eraJoan Petit, que havia estat el mestre deRiquer i venia de la Universitat Autòno-ma de la República. Estava represaliat ifeia classes perquè Riquer li havia obertun espai. Hi havia també José Maria Val-verde, que a comuns feia Filosofia. I desegur que sóc injust no esmentant-ned’altres.

Sobretot era molt atractiu fer-se amb lagent, perquè moltes vegades el quet’ensenyava més era el diàleg al claustre,el petit comerç i l’intercanvi de llibres noautoritzats, al qual es dedicava gent queavui són catedràtics.

En la seva formació intel·lectual, quinpaper creu que han tingut els estudisuniversitaris?La utilització sistemàtica de la bibliografiaen els treballs, una certa metodologiacientífica… això acaba impregnant. I si vo-lies dedicar-te a l’escriptura, i no solamentde ficció, tot l’aprenentatge metodològicdels treballs que presentaves era important.Transmetia una estratègia d’aprenentatge.La mecànica d’aprendre a la Universitat eradiferent, estava basada en l’autonomia. Tupodies decidir si aprenies o no aprenies, sillegies o no.

Va pensar de quedar-se a la Universitat?Encara que jo volia escriure per sobre dequalsevol altra consideració, en un momentdeterminat vaig tenir la temptació de dedi-car-me a la investigació, a la docència. Vaigpensar en la possibilitat d’entrar-hi per mitjàde Vilanova o per mitjà d’aquells quem’havien puntuat alt els treballs.

Però llavors em van detenir i un tribunalmilitar em va condemnar a un any i mig depresó, i això em va desconnectar de la

31

Montalbán diu que a la Dictadura “gairebé anaves a la facultat més per conspirar que per estudiar”.


meva promoció. Quan vaig tornar, em vaajudar a aprovar l’examen de cinquè eldoctor Riquer, que em va muntar un exa-men per a tot el cinquè curs durant unmatí. En aquell moment vaig pensar queallò s’acabava. Amb el temps, el que vaigfer va ser donar dos cursos d’història de lacomunicació a l’Autònoma, als inicis de laFacultat de Ciències de la Comunicació.

Quins creu que són els principals pro-blemes de la universitat catalana?La visió de la universitat com un ens moltvinculat a la societat en totes les sevesdimensions, o bé simplement com un sec-tor serveis que aporta a la societat espe-cialistes no està prou raonada. Sota elfranquisme això era gairebé obligatori per-què creava contínuament conflictes de raói d’impotències, fins i tot professionals.

La universitat també ha de tenir una pre-ocupació pel que passa a la societat, des-vinculada de la funció professional. Had’imbuir el professional del fet que hi ha unapart del seu saber, que lògicament s’integradins el mercat del treball, que la pot reservarper a un coneixement crític de la societat.

Els moviments veïnals, de protesta de con-dicions de consum… seran només ideologiasi no hi ha la contribució dels tècnics, delsque en saben. En l’època dels grans boomsdels moviments veïnals, als anys setanta,quan la pràctica política encara no estavatolerada, bona part de la contundència delmoviment era que al costat seu hi haviaurbanistes, arquitectes… Això era molt inte-

ressant perquè era gent que en sabia molt ino es dedicava només a utilitzar allò perguanyar-se la vida sinó també per ajudar afer una crítica de la política municipal.

Molt poques vegades es dóna, a la uni-versitat actual, la responsabilitat que té coma propietària d’una determinada parcel·la desaber. És a dir, si hi ha un repartiment deltreball i, per tant, uns ens podem permetresaber coses, i encara més, tenim llenguat-ge per explicar-les, això implica una res-ponsabilitat social. La universitat no ha cla-rificat prou aquesta doble dimensió.

És evident que el que s’ha desenvolupatmolt són els instruments per al coneixe-ment. Quan jo estudiava periodismeaquest aspecte era vergonyós i ara fins itot es poden emetre programes de ràdio,de televisió. Qualsevol que hi estigui ficatserà molt crític sobre el que falta, però elsalt qualitatiu ha estat important.

Com creu que encaixa la LOU dins lapolítica del PP?El Partit Popular, sota una aparença departit liberal, connecta amb una culturaque cada vegada impregna més el libera-lisme, que és l’autoritarisme. Amb unasituació de majoria absoluta, consideraque ha de donar una impressió de forçaen quasi totes les disciplines, perquè hancalculat que això els dóna vots.

Les ONG estan molt ben valorades enla seva última novel·la. Quin papercreu que tenen en el món actual?Agafes la llista d’ONG i veus que és la llis-ta de desordres del món. Les dependèn-cies –econòmiques, sexuals, socials…– hisón com en un inventari dels greuges queha creat el sistema dominant. Les ONGhan nascut com a rèplica a coses queestan mal fetes. Durant els anys setanta,els moviments feministes o ecologistesvan lluitar extramurs, però hi va haver unmoment en què els partits no van tenirmés remei que agafar aquestes reivindica-cions i fer-les seves.


32

El professor VázquezMontalbánVázquez Montalbán hauria pogutser catedràtic, com elprotagonista de la seva darreranovel·la, si les vicissituds de lavida i la seva activitat política nol’haguessin dut per altres camins.De fet, l’erudició amb què respona les preguntes i el seu posatseriós, només trencat per algunsomriure que gairebé semblaescapar-se-li, s’adiuen força ambel tarannà d’un professor queimparteix classes magistrals.Però, alhora, el seu saber semblaprovenir no solament dels llibressinó de tot allò que ha viscut forade l’aixopluc de cap aula. A més,amb el mateix posat circumspectetria com a cançó preferida elbolero Tatuaje i sentencia ambuna sola frase la teoria de si l’11de setembre va significar l’entradaal segle XXI: “És una xorrada.”

“Moltes vegades

el que t’ensenyava

més era el diàleg

al claustre”


Amb les ONG pot passar el mateix, ouna cosa més dramàtica. Hi ha tota unateoria que ve del neoliberalisme segons laqual les ONG són inevitables perquè elsistema és molt dur i va molt bé que deter-minades organitzacions siguin com laCreu Roja, que cura les ferides i torna acasa. Fins i tot hi ha la teoria de posar lesONG en nòmina. Això seria catastròfic,segons la meva opinió. Tindrien un caràc-ter assistencial però no donarien aquestavitalitat de pressió social, de dir “aquídetectem aquest problema”. Les ONG hande lluitar contra la tendència a incorporar-se al sistema per la via de les subven-cions. Hi tenen dret, però sense caure enla trampa de deixar de ser no governa-mentals. No s’han de limitar a una pràcti-ca assistencial, també han de passar auna pràctica de conscienciació.

Què en pensa, del Fòrum 2004?És una caixa de Pandora. Veurem, quans’obri, què en surt. De moment, la paraulacultural lligada a la convocatòria delFòrum em sembla excessiva, tret que con-siderem cultural la política immobiliària. Ami m’agraden molt els gratacels, si no aca-

ben sent asfixiants. Fins i tot aquest tandiscutit gratacel fàl·lic de la plaça de lesGlòries em sembla molt atractiu. Ara, unacosa és això i una altra que això de cultu-ral sigui com una disfressa, com un alibi.

Com que el disseny cultural està per fer,no podem treure’n conseqüències ni fer-ne profecies.

No estic en contra ni tan sols d’una polí-tica municipal d’espectacle; ara bé, sid’aquesta trobada, no en queda un mínimd’herència cultural serà bastant lamentable.

Vostè ha dit que al nostre país s’hadesenvolupat poc la literatura gas-

tronòmica. Quines creu que en serienles raons?Una possible raó es produeix a partir de lacontrareforma. En el barroc es trobensobretot manifestacions sobre la gana i aEl buscón o La lozana andaluza aparei-xen evidències del fet que la gent no men-java prou. Hi ha l’opressió del puritanismede la contrareforma i del pudor petitburgès del segle XIX, que amaga tot elpossible el que sigui plaer, tant el sexualcom el dels altres sentits. El sexe, l’erotis-me, no és comú en la literatura espanyolai quan hi apareix és moltes vegades sotael caràcter burlesc.

No anem molt més lluny en altres literatu-res. Et pots trobar excepcions magnífiquesperò, en general, hi ha una certa prudènciaquan es topa amb la gastronomia.

Així com en el cinema hi ha hagut duesgrans pel·lícules La grande bouffe o ElFestí de Babette, en literatura ens n’hemd’anar a El rodaballo de Günter Grass,que més que un llibre de gastronomia ésuna visió simbòlica del paper que aques-ta cuina té en l’hegemonia de la burgesiaprussiana. Como agua para chocolate jaté un aspecte diferent, un element lúdicmolt important. En la literatura espanyolacrec que el primer cas d’utilització sis-temàtica de la cuina com a ingredient lite-rari és la sèrie Carvalho.

El nét li ha canviat el punt de vistasobre la vida?La vida és com l’escala d’un galliner, curtai plena de merda, fins al moment en quèapareix el teu nét, en què es torna llumi-nosa. Partint d’una idea molt escèpticasobre la procreació, el meu fill i el meu nétm’han obligat a canviar d’actitud. Hi hauna cosa molt curiosa en els infants: sónemissors de vibracions positives.

Un llibreIl mestiere di vivere de Cesare Pavese.

Digui’m tres possibles entrevistats pera una nova edició de Mis almuerzoscon gente inquietante.Emmanuelle Béart, Sharon Stone i AvaGardner.

Un restaurantCasa Leopoldo.

Una ciutatBarcelona.

33


L’home de les mil caresManolo Vázquez Montalbán, osimplement “Manolo” per alsamics, és l’home de les mil cares.Algú que al llarg de la seva vidaha estat el “compañero Manolo”en la seva militància clandestina,“Manolo V el Empecinado” o“Sixto Cambra” des de lespàgines del mític Por Favor. Algúque s’ha desdoblat literàriamenten Pepe Carvalho per fer lacrònica sentimental i política de latransició espanyola i que ha estatcapaç d’imbuir-se en lapersonalitat del general Francoper tal d’escriure’n l’autobiografia.Algú que ha begut de les fonts dela cultura popular, aquella quepujava pels celoberts de lapostguerra guiada per “Matilde,Perico i Periquín”, la veu de BobyDeglané i les cançons dedicadesa les interminables tardes deràdio, i l’ha elevat al rang deCultura amb majúscula.

“Les ONG han de

lluitar contra la

tendència a

incorporar-se al

sistema per la via

de les subvencions”


l a r e c e r c a

34

Un equip investigador del Departament deGenètica de la UB i de l’Hospital del Mar-IMIM han descobert dos nous polimorfis-mes o canvis genètics implicats en l’origeni desenvolupament de l’osteoporosi, unamalaltia poligènica i degenerativa queafecta prop de 2 milions de dones a totl’Estat, i caracteritzada per la disminucióde la densitat mineral òssia i la pèrdua deles propietats mecàniques de l’os.

La investigació, publicada al Journal ofBone and Mineral Research, ha estat

dirigida a la UB pels professors del Depar-tament de Genètica Daniel Grinberg iSusana Balcells, i hi han participat lesinvestigadores Natàlia Garcia-Giralt, queés la primera signant de l’article, i AnneBay-Jensen, mentre que l’equip de l’IMIMha estat coordinat per Adolf Díez-Pérez del’Hospital del Mar.

El treball es va iniciar el 1997 en unamostra constituïda per 256 dones amb edatpostmenopàusica, integrades en l’estudimitjançant la xarxa assistencial de l’Hospitaldel Mar. Segons els especialistes, prop d’un50-80% de l’alteració de la massa òssiaassociada a l’osteoporosi té una base genè-tica. El 1994 el gen del receptor de la vita-mina D (VDR) s’associava per primer copamb la determinació genètica de canvis enla densitat mineral de l’os i, per tant, amb elrisc de patir osteoporosi. El 1996 l’equip del’investigador S.H. Ralston, a Escòcia, iden-tificava una primera variant genètica o poli-morfisme –conegut com Sp1– en un altregen, el COL1A1, que es localitza al cromo-soma 17 i és responsable de la síntesi de lacadena 1 del col·lagen tipus 1.

Ara, i arran de l’anàlisi del genotip de lespacients, el treball de l’equip de la UB haculminat amb la descoberta de dos nouspolimorfismes o canvis genètics no detec-tats fins ara, localitzats en l’àrea del pro-motor del gen COL1A1, una zona del DNAforça estudiada in vivo i in vitro en labibliografia científica.

“Atès que l’osteoporosi és una malaltiacompatible amb una vida normal durant un

període de molt anys —explica Daniel Grin-berg– els canvis genèticsassociats haurien de sermenys dramàtics que elsque són responsables,per exemple, de malaltieshereditàries molt greus.Per tant, i considerantque la nostra hipòtesi departida se centrava en laidea que els canvis genè-tics havien de ser moltmés subtils, hem pensatque el defecte genèticpodria estar fora de laregió del gen que codificala proteïna: per exemple,en una zona reguladoradel funcionament del gen.En conseqüència, ens hem centrat enl’estudi del promotor del gen COL1A1, onfinalment hem detectat amb èxit dos nouspolimorfismes o canvis genètics, que hemanomenat PCOL1 i PCOL2.”

Els canvis genètics detectats en el DNAque correspon a la zona del promotor “nocausen canvis qualitatius en el col·lagensintetitzat –comenta Susana Balcells–sinó que, més aviat, el que fan és modifi-

car la quantitat de proteïna que pot sinte-titzar la cèl·lula. Al capdavall, la mutacióprovoca una disminució del nivell decol·lagen que es pot dipositar a la matriuòssia, l’os no és tant resistent i, per tant, elrisc de patir osteoporosi augmenta signifi-cativament”.

Bona part de l’anàlisi genètica del pro-motor ha estat obra de la investigadoraNatàlia Garcia-Giralt, una doctoranda que

fa la tesi al Departament dirigida pels pro-fessors Grinberg i Balcells. Ara, la recercacontinua i té com a objectiu, entre altresqüestions, intentar identificar els factorsde transcripció –que regulen la síntesi decol·lagen– i que interactuen, tal com s’hademostrat, amb les regions del promotorque contenen els polimorfismes.

A més de la detecció dels nous poli-morfismes, l’equip de la UB constata quehi ha un cert grau d’interacció entre elsdos polimorfismes descrits i també amb elpolimorfisme Sp1 –el primer identificat enel gen COL1A1 per altres investigadors el1996– fet que s’evidencia de forma signi-ficativa en l’expressió fenotípica de lespropietats de l’entramat ossi en lespacients analitzades.

Tot i que la línia de treball oberta arapels equips de la UB i l’IMIM se centraen la investigació bàsica sobre les basesmoleculars de la malaltia, amb vista alfutur podria aportar nous elements deconeixement per aplicar dins l’àmbit dela farmacogenètica. Ara com ara, lesrecerques continuen en marxa, i l’objec-tiu més immediat és ampliar les dadesactuals amb l’estudi de nous grups depersones afectades i amb la participaciód’equips interessats igualment en lainvestigació sobre les bases genètiquesde l’osteoporosi.

Nova descoberta científica sobre les bases genètiques de l'osteoporosi

Els investigadors Susana Balcells, Daniel Grinberg i Natàlia García-Giralt

Entre un 50-80%

de l’alteració de la

massa òssia

associada a

l’osteoporosi té

una base genètica

34_35_recerca.qxd 13/06/02 9:51 PÆgina 34

35

l a r e c e r c a

Impulsar la investigació i el desenvolupa-ment d’un futur fàrmac contra l’obesitat ésl’objectiu de la nova companyia ManhattanPharmaceuticals a Nova York (Estats Units),creada per l’acord entre Oleoyl-Estrone De-velopments (OED) —una spin-off sorgida faun any de la Facultat de Biologia de la UB—i una empresa financera nord-americanaespecialitzada en el sector farmacèutic ibiotecnològic.

La creació de Manhattan Pharmaceu-ticals ha tingut el suport de la Funda-

ció Bosch i Gimpera de la UB i el progra-ma de Trampolins Tecnològics del CIDEM,i representa una operació de gran relle-vància econòmica, amb un pagament ini-cial distribuït durant els pròxims anys d’11milions d’euros a Oleoyl-Estrone Develop-ments (OED), una spin-off constituïda perMarià Alemany, Xavier Remesar i José A.Fernández del Grup de Recerca Nitrogen-Obesitat i amb la participació de la UB.Amb seu al Parc Científic de Barcelona,Oleoyl-Estrone Developments (OED) ésuna empresa de base científica i tecnolò-gica que respon a l’objectiu de potenciar

els lligams entre la investigació università-ria i el sistema productiu, a fi d’incorporarels avenços de la recerca de la UB en elprocés d’innovació tecnològica i en latransferència de coneixements a l’entornempresarial.

Ara, Manhattan Pharmaceuticals po-tenciarà el desenvolupament i la comer-cialització mundial d’un nou fàrmac per al’obesitat constituït per l’oleat d’estrona–una hormona esteroïdal present al cosde forma natural i deficitària en les perso-nes obeses– sobre la base de les investi-gacions del grup Nitrogen-Obesitat del’Àrea de Nutrició i Bromatologia de laFacultat de Biologia, que han generatdiverses patents fins ara.

Regular el pes corporalL’equip investigador, capdavanter a escalainternacional en estudis dels mecanismesde regulació del pes corporal via oleatd’estrona, ha fet estudis preclínics en ani-mals de laboratori al llarg de molt detemps, amb resultats altament satisfacto-ris sobre l’acció d’aquesta molècula lipídi-ca en el metabolisme dels greixos i laregulació del pes corporal. En síntesi,l’oleat d’estrona actua com un senyal hor-monal que informa el cervell de l’excés de

teixit adipós i activa el catabolisme delsgreixos al cos. A més, el mecanismed’acció no és gens agressiu, atès que elproducte modifica la ingesta calòrica, peròmanté la taxa metabòlica i la despesaenergètica i no afecta la massa proteicade l’organisme.

En els pròxims mesos, Manhattan Phar-maceuticals posarà en marxa als EstatsUnits els estudis en fase clínica, és a dir, elconjunt de proves farmacològiques fetes

amb humans per avaluar l’acció terapèutica,la toxicitat i els efectes globals del nou pro-ducte sobre la fisiologia humana. Les pro-ves clíniques, que es fan de primer ambvoluntaris sans i després amb pacientsafectats per la malaltia, són altament exi-gents i rigoroses des del punt de vistacientífic i mèdic, i esdevenen el pas decisiui determinant perquè les autoritats sanità-ries aprovin l’entrada d’un nou producte far-macològic en el mercat internacional.

Segons l’Organització Mundial de laSalut (OMS), l’obesitat és un greu pro-blema de salut pública en molts païsosde tot el món, amb una incidència cadacop més significativa en la poblacióinfantil i adulta, variable segons factorscom ara el sexe, el grup ètnic, la predis-posició genètica, l’estil de vida, etc. Lamalaltia, que genera un alt cost econò-mic, sanitari, social i personal, afecta un15% de la població a Espanya, però enel cas dels Estats Units supera el 25%i en altres països com ara Samoa arribafins i tot a valors superiors al 70%.

Neix Manhattan Pharmaceuticalsper desenvolupar un futur fàrmacantiobesitat basat en la recerca a la UB

En els pròxims

mesos la

companyia posarà

en marxa als Estats

Units els estudis en

fase clínica del nou

producte

L’equip investigador, al laboratori


l a r e c e r c a

36

Rapa Nui, l’exòtica illa polinèsia situada albell mig de l’oceà Pacífic i un dels puntsgeogràfics més aïllats a tot el planeta, ésl’escenari de la tesi doctoral en antropologiasocial defensada a la UB per la biòloga M. Eugènia Santa Coloma, dirigida per l’an-tropòleg Grant McCall de la Universitat deNova Gal·les del Sud a Sydney (Austràlia)amb la tutoria del professor Joan Bestarddel Departament d’Antropologia Cultural iHistòria d’Amèrica i Àfrica de la UB.

Més coneguda com illa de Pasqua icustodiada pels enigmàtics moais,

Rapa Nui és una illa d’origen volcànic, ambuna extensió de 166 km2 i un perímetre de58 km, situada al triangle polinesi, a 3.747km de Xile i 4.050 km de Tahití, i és Patri-moni de la Humanitat des del 1995. Pobla-da avui per uns 3.000 habitants, l’illa va serocupada originàriament per navegants polinesis que hi van arribar en els segles IV-V dC, i va ser redescoberta pel navegantholandès Jacob Roggeveen el 5 d’abril de1722, dia de Pasqua. L’illa té una forta tra-dició cultural i aporta un model de societat

aïllada i ben definida, especialment ade-quat per a estudis antropològics i culturals,amb l’exemple dels únics polinesis influïtsculturalment i socialment per un país deparla hispana, que és Xile.

La tesi es basa en el treball de camp fetdurant set anys per la investigadora a RapaNui per analitzar les claus de l’evoluciódemogràfica i social de la població des delsegle XIX fins al XX i dels canvis en laidentitat de la comunitat indígena, arran del’annexió a Xile el 1888 i l’arribada dels pri-mers missioners, que transforma els cos-tums més ancestrals de l’illa i la diferenciad’altres cultures polinèsies. La tesi es basaen una extensiva revisió de dades estadís-tiques (població, migració, matrimonis,defuncions, etc.) de l’Institut Nacionald’Estadística, registre civil, arxius eclesiàs-tics i navals, etc., i d’entrevistes fetes perl’autora als habitants de l’illa. Segons l’auto-ra, l’idioma propi i l’organització familiar sónalguns dels signes culturals més transfor-mats a l’illa, incorporada a la província deValparaíso el 1966, moment en què acabael colonialisme i s’inicia el mestissatge ambels xilens continentals que arriben a RapaNui. Cal recordar que fins a 1964, la pobla-ció originària estava confinada per les auto-ritats a la capital (Hanga Roa) sense poderviatjar lliurement al continent –amb un vai-xell de subministrament anual com a úniccontacte amb l’exterior– i no és fins a 1967quan s’inicia el transport per via aèria. Lallengua pròpia de Rapa Nui –d’origen poli-nesi i prohibida pels colonitzadors fins a

mitjan segle XX– està seriosament ame-naçada, no té reconeixement oficial ipodria arribar a desaparèixer pel contacteamb l’espanyol, l’idioma oficial de l’illa.

La dona a la nova societatTambé hi ha canvis significatius en la famí-lia, sobretot en la situació de la dona a lanova societat, amb la incorporació al móndel treball i l’adequació cap a modelsreproductors més occidentals. Les unionsentre els descendents de la població ori-ginària són cada cop menors, i creix elnombre de parelles mixtes i les de xilenscontinentals. Això provoca una reducció dela comunitat autòctona i una alarmant pèr-dua dels patronímics ancestrals, que és unaltre tret d’identitat dels pobles.

L’arribada dels xilens continentals, l’emi-gració dels illencs, l’ús dels anticonceptius il’impacte de les noves conductes socials dela cultura procedent de Xile han reduït lataxa de creixement a l’illa, que era molt ele-vada a causa de l’alta natalitat, el baix índexde mortalitat i l’escassa influència delsmoviments migratoris. “La situació de lapoblació originària de Rapa Nui –comentaM. Eugènia Santa Coloma– és força contra-dictòria, i hi ha una clara dualitat culturalentre la necessitat de conservar la identitatpolinèsia i els valors culturals més ances-trals, d’una banda, i l’ambició per assolirobjectius més pròxims a la cultura continen-tal, amb nous models socials i un sistemaeconòmic que ha substituït la típica econo-mia de subsistència de l’illa, de l’altra.”

Nova aproximació antropològica i social a la població de Rapa Nui

Pedrera de moais a Rano RarakuFotografies: M. Eugènia Santa Coloma

El centre cerimonial de Tahai al sud-oest de l’illa

36_37_recerca_i_com_funciona.qxd 13/06/02 9:59 PÆgina 36

Una nova col·lecció d’assaig científic a l’abast de tothom, en català,i amb un marcat caràctertransdisciplinari, fruit dels cursos de la Universitat de Barcelona.

Biblioteca Universitària

1. Cap a un món més o menys

igualitari?José María Vidal Villa (coord.)

2. Sociologia de la sexualitat

Òscar Guasch i Andreu (coord.)

3. Espais públicsRosa Tello i Robira (coord.)

4. Aproximació a la neurociència

Mercè Pallàsi Antoni Camins (coord.)

5. Lluís Companys i la seva època

Jordi Casassas i Ymbert (coord.)

6. La vida quotidiana a través dels segles

Maria dels Àngels Pérez Samper (coord.)

37-anunci_juliols 13/6/02 12:55 Página 1

l a r e c e r c a

38

Un estudi dut a terme pel Centre de Recer-ca en Química Teòrica (CeRQT) de la UBubicat al Parc Científic de Barcelona podriaaportar noves idees al disseny de les ano-menades cèl·lules virtuals, una línia de re-cerca en la qual treballen nombrosos inves-tigadors del camp de la biologia, la química,la física, les matemàtiques i la informàticaamb la finalitat de simular la bioquímica deles cèl·lules mitjançant models informàtics.

Les anomenades cèl·lules virtuals sóneines d’experimentació que podrien

accelerar el descobriment de nous fàrmacsi reduir-ne el cost. Es tracta d’aglutinar en unxip els resultats de recerca dels darrers anysobtinguts de l’estudi del comportament deles cèl·lules perquè sigui un ordinador quiprocessi totes les dades i pugui preveure lesreaccions de les cèl·lules i els teixits davantun agent extern com podria ser un fàrmac oun virus causant d’una malaltia.

Però la majoria de models existents finsara regulaven els circuits d’informaciócel·lular simulant el mecanisme dels ano-menats interruptors moleculars, mitjançantels quals les proteïnes de les cèl·lules modi-fiquen les seves estructures com a meca-nisme per activar o desactivar processos

com ara la síntesi d’una altra proteïna.No obstant, segons l’estudi publicatrecentment pel CeRQT a la revista Pro-ceedings of the National Academy ofSciences (PNAS), aquestes proteïnespoden presentar un comportamentmolt diferent del d’interruptormolecular que se’ls estava atri-buint fins ara, ja que s’ha com-provat que les condicionsnecessàries perquè es generiun mecanisme d’interruptor molecular sónmolt més restrictives del que es pensava i,per tant, en molts casos no es dóna aquestprocés malgrat que en el sistema hi hagiproteïnes interconvertibles. “Aquest estudipodria modificar la manera com els investi-gadors programen les cèl·lules virtualsquant als mecanismes d’interruptor molecu-lar”, explica Marta Cascante, investigadoradel Departament de Bioquímica i BiologiaMolecular de la UB i membre del CeRQT.

En concret, l’estudi demostra que la majo-ria dels interruptors moleculars, els qualsfins ara es considerava que provocaven lesrespostes cel·lulars davant de senyalsexterns, no en són els responsables. Lesseves reaccions s’inhibeixen en presènciade quantitats considerables del producte.Els investigadors sostenen que aquestcomportament és degut al fet que el pro-

ducte és similar al reactiuo que l’enzim que catalitza la reacció és elmateix que el de la reacció inversa. A més amés, l’estudi també conclou que perquè elsinterruptors moleculars siguin responsablesde les respostes cel·lulars, les dues formesproteiques han d’estar en una proporciódeterminada, sense que hi influeixi la con-centració total de cadascuna, com es pen-sava fins ara.

El treball és el primer fruit d’una novalínia de recerca del CeRQT duta a terme alParc Científic de Barcelona en la qualtambé han participat l’investigador delDepartament de Química Física de la UBFrancesc Mas, el becari del CeRQT Fer-nando Ortega, així com investigadors de laUniversitat de la República de Montevideo(Uruguai) i del BioCentrum i de la Univer-sitat Lliure d’Amsterdam (Holanda).

Un nou pas cap a la construcció de cèl·lules virtuals

La Tècnica Histològica i l'ObservacióMicroscòpica és el títol del curs impar-

tit per la catedràtica Mercè Durfort, direc-tora del Departament de Biologia Cel·lularde la UB, en la programació internacionalde l’Associació de Televisió Educativa Ibe-roamericana (ATEI), on participen més de200 institucions, universitats i entitatsd’Amèrica i Europa per potenciar la pro-ducció de materials educatius de divulga-ció científica i cultural.

El curs, es va iniciar el mes de generamb una sessió de videoconferència ambMercè Durfort des de l’auditori del Parc

Científic de Barcelona per facilitar un pri-mer contacte amb l’alumnat. Es basa enuna sèrie de documentals sobre tècniquesde fixació, microtomia, tinció i interpretacióde material histològic animal i vegetal, fetaamb el suport de la Unitat d’Audiovisualsde la UB. Els reportatges, en versió cata-lana i castellana, formen part del materialcientífic i divulgatiu de suport a la docèn-cia a diverses facultats de Medicina, Bio-logia, Farmàcia i Veterinària. Mercè Dur-fort és membre d’institucions de prestigicom la Reial Acadèmia de Medicina deCatalunya i l’Institut d’Estudis Catalans

(IEC), la Secció de Ciències Biològiquesdel qual va presidir durant el període1994-2000, i ha estat la primera donaque ha ingressat a la Real Acadèmia deles Ciències i les Arts de Barcelona. Dis-tingida el passat mes de març amb laMedalla Narcís Monturiol al Mèrit Científici Tecnològic de la Generalitat de Catalun-ya, és una destacada especialista en lainvestigació de la gametogènesi demol·luscs i de crustacis, i en el camp de lahistopatologia i l’anàlisi dels processos debioacumulació en bivalves marins ambinterès econòmic en aqüicultura.

Divulgació científica sobrehistologia i observació microscòpica


39

l a r e c e r c a

39

Tres de les iniciatives presentades perla Fundació Bosch i Gimpera, a través

del seu Centre d’Innovació, van resultarguanyadores i una finalista en la cinquenaedició dels premis Barcelona d’OficiEmprenedora, convocats per BarcelonaActiva: eSense Systems va ser guardona-da amb el Premi al Millor Projecte Empre-sarial, Advancell amb el Premi a l’EmpresaInnovadora, i Oryzon Genomics va resultarfinalista d’aquest premi.

eSense Systems, guardó al millor Pro-jecte Empresarial, neix a partir d’un grupd’investigadors del Departament d’Elec-trònica de la UB que han desenvolupat un

nas electrònic portàtil intel·ligent, ambconnexió a Internet, que pretén igualar elcomportament de l’olfacte biològic evitantla seva subjectivitat. El software té múlti-ples aplicacions en els sectors alimentari,químic, mèdic, control mediambiental iseguretat.

Advancell, guardó a l’Empresa Innova-dora, és una spin-off de la UB emplaçadaal Parc Científic de Barcelona i sorgida apartir del Projecte Quasi-Empreses del’FBG, que ofereix a les indústries far-macèutica, dermocosmètica i biotecnolò-gica serveis de recerca i una gran varietatde tècniques innovadores en el camp de

les tecnologies cel·lulars in vitro, substi-tuint l’ús d’animals vius per cultiuscel·lulars i experimentació.

Oryzon Genomics, finalista al Premi al’Empresa Innovadora, és una spin-off dela UB, creada l’any 2000, que centra lesseves investigacions en el camp de lagenòmica funcional (concretament enl’agrogenòmica) que consisteix en la com-prensió científica i l’aprofitament comercialde les propietats dels gens de les diferentsespècies de plantes. La seva missió és laconstrucció d’una plataforma tecnològicaversàtil que permeti identificar les relacionsentre els gens i les seves funcions.

Dues iniciatives de la UB,premis Barcelona d’Ofici Emprenedora

El Grup d’Anàlisi Quantitativa Regional(AQR) de la Universitat de Barcelona,

del qual és responsable el professor JordiSuriñach, ha presentat les previsionseconòmiques per a Catalunya i la ZonaEuro, amb la presència del consellerd’Economia i Finances, Francesc Homs.Les perspectives de creixement presenta-des indiquen que el pitjor de la desaccele-ració de la producció industrial i de l’activi-tat econòmica en l’entorn internacional jaha passat.

El grup que dirigeixen els professorsJordi Suriñach i Manuel Artís ha pre-sentat l’informe de la xarxa de recercaEuropean Forecasting Network (EFN),formada per un conjunt d’institucionsuniversitàries i centres de recerca euro-peus que tenen l’encàrrec de la ComissióEuropea d’analitzar críticament l’evolucióconjuntural de l’economia de la ZonaEuro, formular prediccions a curt terminisobre les principals macromagnituds ivariables financeres, oferir assessora-ment des del punt de vista de la políticaeconòmica i aprofundir en aspectes derellevància sobre el funcionament de laUnió Monetària Europea.

L’anàlisi de la xarxa EFN planteja unesestimacions de creixement global del’economia de la Zona Euro de l’1,2% quepodria arribar fins a l’1,6% a la fi de 2002.Les taxes d’atur continuarien estabilitza-des, l’euro mantindria un tipus de canviefectiu lleugerament depreciat i els tipusd’interès continuarien baixos.

Represa del comerç mundialPer a l’any 2003, les perspectives canvia-rien notablement, principalment de la màd’una represa del comerç mundial quepodria augmentar a taxes del 10% desprésde 2 anys d’estancament. Pel que fa a lesperspectives de l’economia catalana, elgrup AQR de la UB preveu que el 2002 i el 2003 continuarà creixent sensiblementper damunt de la mitjana europea, en uncontext de manteniment del ritme de crei-xement del consum, acompanyat d’unacerta feblesa de la inversió durant el 2002,però que s’enfortirà en el 2003. El comerçexterior apareix amb un creixement mode-rat el 2002, a la vegada que recupera unagran fortalesa per al 2003. Finalment, lataxa d’atur es moderaria lleugerament el2002 i reforçaria la seva reducció el 2003.

Presentades les previsions econòmiquesde Catalunya i la Zona Euro

El professor Jordi Suriñach i el consellerFrancesc Homs a l’acte de presentació


l a r e c e r c a

40

El gran volum d'informació que conté iles prestacions que ofereix a l'usuari la

converteixen en una eina excepcional pera la recerca. La Base de Dades ha estatcreada pel doctor Honoris Causa per la UBAnthony Bonner i desenvolupada al De-partament de Filologia Catalana i a laBiblioteca de la UB, amb la participació dediverses institucions.

És de lliure accés des de la xarxa i ofe-reix una versió en català i una versió enanglès. Escriptors com Cervantes o Sha-kespeare no disposen d'una base de da-des bibliogràfica comparable, que a méss'anirà enriquint amb posteriors entrades.

Es pot accedir a set àmbits diferentsd'informació de qualsevol obra: catàlegs

en què és citada, autoreferències que Llullhi fa a d’altres obres seves i obres on el lli-bre en qüestió és citat, els diversos títolsque ha rebut, íncipits i èxplicits de lesseves diferents versions, manuscrits i edi-cions que la transmeten en qualsevol llen-gua i bibliografia sobre l’obra. La Base deDades també inclou un apartat sobremanuscrits lul·lians que, a partir de la llistade ciutats on es troben aquests còdexs,permet obtenir-ne una descripció i infor-mació bibliogràfica.

Un tercer apartat de la Base de Dadesfacilita l’accés al text complet dels 71 catà-legs lul·lians, produïts des del començament

del segle XIV fins als nostres dies. Final-ment, l’apartat Bibliografia permet fer diver-sos tipus de cerques d’autors i títols de qual-sevol edició lul·liana o qualsevol escrit sobreRamon Llull, ja sigui llibres o articles de re-vistes, des de l’any 1480 fins al present.

La Base de Dades Ramon Llull adoptacom a emblema la Figura Plena lul·liana.

A més de la direcció d’Anthony Bonner,la coordinació de la Llull BD ha estat acàrrec de Lola Badia i Albert Soler. Elscol·laboradors han estat Antònia Calafat,Maite Guisado, Gemma Navarro, JoanSantanach, Olga Turroja i, des de la Biblio-teca de la UB, Dolors Lamarca, MiquelHernández, Lluïsa Núñez i Jordi Torra.

Un dels reptes més importants que plan-tegen els estudis lul·lians moderns és el con-trol de l’enorme volum d’informació sobre

Ramon Llull i la seva obra (original o atribuï-da) que s’ha generat al llarg de 700 anysd’una ininterrompuda tradició lul·lística en elsmés diversos països del món. Llull va ser unautor extraordinàriament preocupat per ladifusió i la pervivència de les seves 265obres. Les 265 obres lul·lianes autèntiquessón transmeses en una gran diversitat dellengües: català, llatí, francès, espanyol, italià,occità, anglès, escocès, hebreu, etc. Són ver-sions antigues, algunes promogudes pelmateix Llull, valuosíssimes per a la determi-nació del text original de les obres del beat.Les obres lul·lianes autèntiques estan con-servades en gairebé un miler de manuscritscustodiats en 110 biblioteques de 80 ciutatsd’arreu del món. L’establiment de diversosnuclis lul·lians arreu d’Europa és fruit, en part,de les seves previsions, però també de lesmés variades vicissituds històriques.

La informació que reuneix la Llull DBprové tant de fonts bibliogràfiques con-trastades com de la consulta directa demanuscrits, catàlegs, edicions, etc.; tan-mateix, s’ha també beneficiat dels arxiusdel Raimundus-Lullus-Institut de l’AlbertLudwigs Universität, Freiburg i.B. (Ale-manya), que ha estat posat a disposiciódels creadors de la Llull DB.

Han participat en l’elaboració de la basede dades el Ministeri d’Educació i Cultura,la Generalitat de Catalunya, la Conselleriad’Educació i Cultura del Govern Balear, laUniversitat de les Illes Balears (ProgramaBlanquerna de la UB i de la UIB. PatronatRamon Llull).

Un dels reptes més

importants dels

estudis lul·lians

moderns és

controlar la norma

volum d’informació

La Facultat de Filologia va acollir el 13 defebrer la presentació de la Base de DadesRamon Llull (Llull DB), un instrument biblio-gràfic consultable a Internet i concebut perordenar, sistematitzar i facilitar la consultaexhaustiva de tota la informació referent al’extensa producció de l’autor o a l’encaramés extensa obra que li va ser atribuïda.

Una base de dades a Internet recull tota lainformació existent sobrel’obra de Ramon Llull

http://orbita.bib.ub.es/llull


41

l a r e c e r c a

Els investigadors de la UBMercè Durfort, Ramon

Gomis i Abel Mariné van rebre laMedalla Narcís Monturiol almèrit científic i tecnològic enl’acte celebrat el 5 de març alPalau de la Generalitat. Creat el1982 pel Govern de la Generali-tat, el premi distingeix cada anyun conjunt d’investigadors quehan contribuït de manera signifi-cativa al progrés científic i tec-nològic de Catalunya.

La catedràtica Mercè Durfort, directoradel Departament de Biologia Cel·lular de laFacultat de Biologia de la UB, ha estat pre-miada pels estudis ultraestructurals de labiologia de la reproducció d’invertebratsaquàtics i de les alteracions cel·lulars pelparasitisme en espècies de bivalves d’in-terès econòmic, així com pel conjunt de laseva trajectòria docent i l’impuls aportat al’àmbit de coneixement de la biologia cel·lu-lar. Mercè Durfort és una destacada espe-cialista en estudis de la gametogènesi demol·luscs i crustacis, com també en histo-patologia i anàlisi de processos de bioacu-mulació en bivalves marins relacionats ambel sector de l’aqüicultura. Membre de diver-ses entitats científiques i presidenta de laSecció de Ciències Biològiques de l’Institutd’Estudis Catalans (IEC) durant el període1994-2000, participa molt activament en ladifusió social del coneixement científic, tantpel que fa a llibres i publicacions especialit-zades com a l’elaboració de vídeos didàc-tics de divulgació científica en el camp dela citologia i la histologia.

Ramon Gomis, especialista en l’àrea dela diabetis experimental, és professor delDepartament de Medicina a la Facultat deMedicina de la UB, consultor sènior del Ser-vei d’Endocrinologia i Nutrició, i adjunt de ladirecció de recerca de l’Hospital Clínic deBarcelona. És l’investigador responsabled’un grup de recerca a la UB centrat en ladiabetis experimental, investigació cel·lular imolecular en illots, amb línies de treballsobre els defectes metabòlics i molecularsdels illots pancreàtics humans i de rosega-dors en la diabetis mellitus, i del tractamentde la malaltia amb l’ús de la teràpia cel·lular.El premi ha estat atorgat per la contribuciócientífica del professor Ramon Gomis enrecerca bàsica i clínica en diabetis mellitus,en especial en l’estudi dels defectes me-tabòlics i moleculars de les cèl·lules ß pan-creàtiques, que són les que generen la insu-lina, l’hormona que regula la concentracióde sucre a la sang.

El catedràtic Abel Mariné, director delDepartament de Nutrició i Bromatologia dela Facultat de Farmàcia de la UB, ha estat

premiat per la seva trajectòriacientífica en el camp de lesciències dels aliments i l’ali-mentació en el si del grup derecerca d’amines biògenes,poliamines i estabilitat d’ali-ments que coordina la profes-sora M. Carmen Vidal a la UB,a més de la seva contribució entasques de gestió de la recercai divulgació científica. És mem-bre del Centre Especial de

Recerca en Nutrició i Ciència delsAliments (CERNCA) de la UB, creat perpotenciar les recerques sobre nutrició i cièn-cia i tecnologia dels aliments i per analitzar-ne l’impacte en la salut individual i col·lectivai l’entorn empresarial. Destacat comunicadorsocial de la ciència, col·labora de forma habi-tual com a expert en nutrició i ciència delsaliments en diversos mitjans de comunicació(premsa escrita, ràdio, etc.) que es fan ressòde l’interès i la preocupació social que, cadavegada més, genera la informació al voltantdels temes d’alimentació i salut.

La resta d’investigadors distingits en-guany amb la Medalla Narcís Monturiol sónRamon Agustí (UPC), Francesc X. Avilés iFàtima Bosch (UAB), Josep Guarro (URV),Andreu Ripoll (International Academy ofAstronautics) i Xavier Vives (CSIC).

Pel que fa a la Placa Narcís Monturiol,atorgada a entitats i institucions especial-ment destacades en el suport a la ciència,ha estat per al Centre de Supercomputa-ció de Catalunya (CESCA), el Centre deVisió per Computador i la Fundació LaMarató de TV3.

Medalla Narcís Monturiol a MercèDurfort, Ramon Gomis i Abel Mariné

El professor de Geografia de la UBJaume Font va rebre, el passat 24

d’abril, el premi Prat de la Riba de l’Institutd’Estudis Catalans pel seu llibre La for-mació de les xarxes de transport aCatalunya, 1761-1935. L’obra és fruitd’una recerca iniciada amb la tesi doctoralde l’autor, el qual la va continuar posterior-ment fins a la publicació del llibre. El textposa en relleu fets com l’establiment d’uns

itineraris al llarg del quals s’han sobrepo-sat les vies de comunicació d’èpoquesdiferents (vies romanes, camins ralsmedievals, ferrocarrils, carreteres i auto-pistes), i les constants històriques que hanpresidit en tot moment la planificació vià-ria. És el cas del predomini dels planteja-ments administrativistes, del dilema entreprioritzar la qualitat o la longitud de lesvies, de la primacia que s’ha donat histò-

ricament als grans eixos i la poca atencióque s’ha posat en el desenvolupamentde la xarxa de vies locals, la qual cosaexplica el manteniment, fins fa ben poc,de situacions d’autèntica incomunicacióviària.

El premi Prat de la Riba es concedeixcada any a una disciplina diferent entre lesde filosofia, dret, economia, geografia, peda-gogia, comunicació social o sociologia.

Jaume Font, premi Prat de la Riba

Ramon Gomis parlant en nom dels guardonats


El testament d’Emília Coranty establia,l’any 1929, com a hereva universal

l’Escola Oficial d’Arts i Oficis Artístics iBelles Arts, antecessora de l’actualFacultat, i posava les bases de la Funda-ció Guasch Coranty. Durant tot aquesttemps, però, la Fundació ha estat pocactiva, i fins a aquest curs no ha pogutcomençar a desenvolupar les seves tas-ques d’una manera més sòlida. Un seguitd’esdeveniments van impedir que la Fun-

dació disposés del seu patrimoni princi-pal, una finca al carrer Ciutat de Balaguerque incloïa una torre amb un ampli jardímodernista. Després de tot un conjunt devicissituds de caràcter bàsicament jurídic,la Generalitat va adquirir la finca. Ambaquesta mesura, la Fundació GuaschCoranty va disposar per primer cop delcapital necessari per desenvolupar laseva tasca de suport i difusió del treballartístic.

Així, l’any passat es van atorgar les pri-meres beques de realització artística dela Fundació. En aquesta primera convo-catòria s’han adjudicat quatre ajuts d’unmilió de pessetes cadascun per a estu-diants de la UB amb la finalitat queaquests alumnes desenvolupin projectesde recerca i experimentació plàstica.Aquesta primera vegada, el jurat que vadecidir quins projectes obtenien lesbeques estava integrat per: Joan Fontcu-berta, fotògraf, Xavier Grau, pintor, Susa-na Solano, escultora, Antònia Vilà, vice-degana de la Facultat de Belles Arts, iJoaquim Chancho, professor del Depar-tament de Pintura.

Els guanyadors van ser Núria Marquès,Rafel Griera, Joan Morey i Daniel Maga-llón. Núria Marquès va titular el seu pro-

jecte Kidul T Bubble To Happiness.Amb aquest nom l’autora es refereix auna peça que “funcionaria com a vehicletransportador, però no físic sinó psíquic aaquest estat de felicitat absoluta, indicata tots aquells éssers que pateixen angoi-xa, ansietat i tota mena de trastorns psí-quics”.

El projecte de Rafel Griera s’anomenaEn joc i el seu punt de partida és un pro-blema de percepció. L’autor explica quela imatge és la d’un camp de futbol on leslínies que marquen l’espai de joc s’hantriplicat per fer impossible el seu ús. Grie-ra vol il·lustrar així com “l’excés d’infor-mació pot arribar a paralitzar-nos, és a dir,es converteix en desinformació.” El pro-

42

u n a m i c a d ’ h i s t ò r i a

Fundació Guasch Coranty, una

El servei a l’alumnat de Belles Arts de la UB és la principal vocació de la

Fundació Guasch Coranty, una entitat creada arran del llegat del matri-

moni d’artistes i estudiosos Francesc Guasch i Emília Coranty. Gràcies al

patrimoni d’aquesta parella de creadors, que van viure entre els segles

XIX i XX, actualment s’atorguen beques i ajuts per desenvolupar projec-

tes artístics d’obra contemporània a estudiants de Belles Arts, i en un

futur proper també es convocarà un premi internacional de pintura.

A la primera

convocatòria s’han

adjudicat quatre ajuts

perquè estudiants

desenvolupin

projectes de recerca

i experimentació

plàstica

Els guanyadors de les beques de la primera edició

42_43_historia.qxd 13/06/02 11:24 PÆgina 42

jecte usa tècniques com la serigrafia il’audiovisual. Joan Morey va presentar elprojecte SURMENAGE-haute couture.

Segons l’autor tot el projecte es desen-cadena des del “terme surmenage (fati-ga corporal i mental)”. D’aquest projecte,en sorgeixen dues vies de treball: unaudiovisual generat en la producció multi-disciplinària d’unes peces de vídeo, foto-grafies i displays que duen a una via derecerca teòrica i de pensament. Finalment,Daniel Magallón va presentar Ficción, “untreball compost de diverses instal·lacionsen les quals es combinen els sistemes deproducció industrial amb fotografies” i onproposa “una reflexió sobre l’entorn urbàmés proper i quotidià”.

Per dur a terme les seves activitats,com ara la concessió d’aquestes beques,la Fundació Guasch Coranty té la seu ala Facultat de Belles Arts, al segon pis del’edifici. Els projectes per al logo de laFundació van ser desenvolupats pelDepartament de Disseny i Imatge a l’as-signatura Projectes I, dirigida pel dissen-yador i professor Jesús del Hoyo. Lespropostes finalistes van ser de GemmaAbelló, Ingrid Marqués i Jesús Fariñas.

Finalment, es va seleccionar la d’aquestdarrer autor.

Es vol que la Fundació esdevingui unmotor de l’activitat cultural, en un sentitampli, de la Facultat. L’entitat està ges-tionada per un patronat que integren el

rector de la UB, que també presideix laFundació, el degà de la Facultat deBelles Arts, la secretària d’aquest centre,el president i el secretari de la Reial Aca-dèmia Catalana de Belles Arts de SantJordi, en qualitat de vocals, i Miquel Llo-bet, patró no nat i antic administrador del’entitat.

a herència per a l’art

u n a m i c a d ’ h i s t ò r i a

Es vol que aquesta

Fundació esdevingui

un motor de

l’activitat cultural

de la Facultat

43

Francesc Guasch Homs (Valls 1861-Barcelona 1923) va estudiar pintura

a l’Escola Oficial de Belles Arts, la Llot-ja. També va ser alumne de l’Escola deSan Fernando, de Madrid, on va ser dei-xeble del paisatgista Carlos de Haes. El 1886 es trasllada a Roma pensionatper la diputació provincial de Tarragona.Precisament coneix la seva esposa enaquesta ciutat italiana i es casen el1888. Com a pintor està present a lesexposicions de Madrid (1887, 1890 i1892), París (1889), Barcelona (1891i 1894), Berlín (1891) i Bordeus. Vaocupar les places de tècnic de museusartístics municipals i de conservador delMuseu de Belles Arts de Barcelona.També va exercir la tasca de crític d’arten diverses publicacions. Actualment, ladiputació de Tarragona conserva algu-nes obres de F. Guasch en els seussalons.

Emília Coranty Llurià (Barcelona1862-1944) és considerada la primeradona que va estudiar a la Llotja, on méstard seria professora auxiliar. Va seralumna de l’Escola de Dibuix de la dipu-tació de Barcelona i de l’Escola Especialde Pintura, Escultura i Gravat aMadrid. L’estada a Roma durantla qual va conèixer FrancescGuasch va ser resultatd’una beca de l’Acadèmiade Sant Jordi. El 1888va participar a l’Exposi-ció Universal de Bar-celona, on va guanyardues medalles debronze, i en va obtenirdues més a l’Exposi-ció de Madrid de1900. La seva obraconsisteix, en gran part,en projectes per a brodats

i pintures de flors. Sempre es va interes-sar molt per l’art fet per dones i vadefensar que calia posar fi a la divisióentre belles arts i arts aplicades.

Un matrimoni dedicat a les Belles Arts

42_43_historia.qxd 13/06/02 11:24 PÆgina 43

44

Carreras: Crec que és la industrialització laque produeix un canvi brutal a les ciutatsperquè abans hi havia una unitat domèsti-ca i econòmica , en què en una casa viviatota la família extensa, fins i tot amb rela-cions que no eren de sang amb elsesclaus, servents, parents... Aleshores laindustrialització trenca aquest sistema, elfragmenta. I també fragmenta l’espai. Lesmateixes cases unifamiliars es divideixenen pisos, es construeixen escales i s’arri-ba a una família molt més reduïda, la qualdeixa de ser una unitat econòmica. Això faque augmenti la densitat extraordinària-

ment perquè desapareixen els patis. LaBarcelona densa, per tant, a la qual arri-bem en el segle XX és del segle XIX, i noés la del segle XVIII i, sobretot, no és la delXV. I això passa en totes les ciutats. Gra-nada o Palma de Mallorca, que no experi-menten l'eclosió industrial de Barcelona,no arriben a viure aquesta densificació.

Bosque: Els grans canvis urbans iniciatstant a Granada com a Màlaga (i a Sevillamenys perquè es van produir més tard)s’esdevenen molt al final del segle XIX. Endarrer terme, en aquest sentit, Granada és

d i à l e g s a l c l a u s t r e

La Geografia de la globalitzacióConversa entre els geògrafs

Carles Carreras i Joaquín Bosque

El geògraf Joaquín Bosque va ser investitdoctor Honoris Causa per la UB el passatmes de març, apadrinat pel catedràticd’aquesta universitat, Carles Carreras. Totsdos especialistes en geografia humana,parlen en aquesta conversa de temes coml’evolució i el present de les nostres ciu-tats, les conseqüències de la globalitzacióo la realitat de les poblacions on viuen:Granada i Barcelona.

Joaquín Bosque Maurel (Saragossa, 1924) es va llicenciar en Filoso-fia i Lletres per la Universitat de Saragossa, el 1945, i es va doc-torar en Geografia per la Universitat de Madrid, el 1956. Va serprofessor de la Universitat de Granada des de 1948 i catedràticde Geografia Humana de la Universitat Complutense des de 1976fins que es va jubilar, com a emèrit, el 1996. L’aportació científicamés important que ha fet és la seva tesi doctoral sobre la ciutat deGranada, primer treball de recerca modern i profund de geografiaurbana que es va fer a Espanya, l’any 1956, considerat encara unpunt de referència. El professor Bosque ha tingut, al llarg de laseva carrera acadèmica, un paper vertebrador de la ciènciageogràfica espanyola mitjançant les dues càtedres, Granada iMadrid, i també ha estat pioner en l’obertura cap a l’estranger.

Carles Carreras (Maó, 1948) és llicenciat en Geografia per la UBamb una tesi sobre el barri d’Hostafrancs. Des d’aleshores haexercit la docència en aquesta universitat, on és catedràtic deGeografia Humana des de 1986. Ha publicat un manual de Geo-grafia Humana (Edicions UB, 1998), i diversos articles i llibressobre temes urbans, en concret sobre Barcelona. Per exempleUniversitat i ciutat (Edicions UB, 2001) o Els eixos comercialsmetropolitans (Ajuntament de Barcelona, 1999). També té obrespublicades en altres àmbits com el de l’organització politicoadmi-nistrativa o el de geografia econòmica, principalment sobrecomerç i consum. Ha estat director de diverses obres col·lectivesde geografia. Des de 1985 és director de la Revista Catalana deGeografia que publica l’Institut Cartogràfic de Catalunya.

44_47_dialegs.qxd 13/06/02 11:27 PÆgina 44


pionera en la creació d’una manera d’orde-nar internament la ciutat. La Gran Via deGranada és contemporània en origen a lade Madrid i una mica posterior, si nom’equivoco, a la Via Laietana, que es potconsiderar com la gran via, però aquí aBarcelona crec que no passa així.

C: Bé, parlem del model de Barcelona.Però, segurament no és un model, no?

B: Jo crec que sí que és un model. Per exem-ple, un element comú entre Madrid i Barce-lona és l’eixample. El de Madrid, en granmanera, ha estat pensat primer que el deBarcelona. La idea inicial comença per sepa-rat. Cada un és realitzat per dos arquitectesdiferents però la influència és claríssima,almenys en l’ordenació global, no en detalls.

C: És obvi que la idea de l’eixample deMadrid és la mateixa i que Cerdà hi vatenir molt a veure, però, a Barcelona,Cerdà no fa un eixample perquè el de Bar-celona té set vegades la superfície de totala ciutat. I, a més a més, això s’implemen-ta en un moment en què la ciutat de Bar-celona té una dinàmica de creixementextraordinària. El de Madrid només doblal’espai; segurament té la mateixa superfí-cie, però no es construeix tot i es porta aterme molt més lentament, perquè la dinà-mica de creixement en aquells momentsera molt inferior. Per tant, no pot ser unmodel perquè a Barcelona no és uneixample, sinó que és una ciutat nova. Pera Madrid és un eixample per a la burgesia.En canvi, aquí hi ha un eixample per a laburgesia, però també hi ha moltes altrescoses, fins i tot avui encara no s’ha acabat.Tenia una racionalitat, amb la qual podiesestar d’acord o en desacord, que hapermès una llarga vida al projecte.

L’altre dia parlava amb el promotor de laRambla del Raval i em va comentar ques’han destruït 1.500 habitatges privats perobrir una rambla al Raval de Barcelona,que ja s’havia projectat en el Pla Cerdà. Hiha promotors que hi volen posar diners. Elproblema és del patrimoni. Nosaltresteníem una ciutat que semblava densaperò que no n’era, perquè tenia moltd’espai domèstic obert, i ara per tenir unescondicions de vida adequades als estàn-dards de vida contemporanis, obrim espaispúblics. I resulta que això suposa la des-trucció d’espai domèstic, destrucció depatrimoni i, a més a més, obrim espais

públics en un moment en què la insegure-tat ciutadana i el conflicte social i ètnicestan posant en perill l’espai públic, o fentque l’espai públic no s’utilitzi o estigui enmans dels exclosos i dels marginats; inosaltres estem molt lluny d’això però ésuna cosa que ja passa als Estats Units oal Brasil. Això és un problema gravíssimper a la nostra ciutat perquè arribarem aaquesta situació.

B: El model de ciutat anglosaxona és unarealitat que s’està estenent. I, en granmanera, és perquè aquest model facilitaque els espais més oberts converteixin laciutat en una ciutat perillosa. Sembla queaquests espais, i jo no entenc per què, sóndominats pels exclosos i, aleshores, els quidominen la ciutat ja no utilitzen aquellespai, o només ho fan amb el cotxe. AlsEstats Units, si una persona passeja pelcarrer, en el moment que surt del centre jaes troba en una certa inseguretat (a Man-hattan, naturalment, a les vuit del vespre janingú no s’atreveix a anar pel carrer).Aquests espais afavoreixen el conflicte.

C: Jo volia dir que l’obligació dels científicssocials és aportar elements de reflexió per-què cadascú pugui fer la seva anàlisi. En eltema de la globalització, que és el que en elfons està per sota o per sobre de tot aquestfenomen d’americanització de què es parla,cal aprofundir-hi perquè, si no, no sabemcontra qui o a favor de qui està la gent. Crecque cal assenyalar que bastants elements

de la societat urbana contemporània actuales deuen a canvis voluntaris dels ciutadansi ciutadanes. O sia, que el model americàque critiquem ens agrada en molts aspec-tes: les condicions de vida, els mitjans decomunicació, els gustos culturals (des delsgastronòmics fins als més musicals,d’espectacles, etc.).

B: Sí, efectivament, cal matisar-ho, però tumateix has dit una cosa que crec que ésequivocada: “Com podem criticar?” Sí,hem de criticar. Jo no estic en contra delmodel americà en els seus aspectes fona-mentals i vàlids, però crec que en moltscasos aquest model implica problemesmolt seriosos. Per exemple, jo diria quetotes les ciutats d’Europa són abans detot, en major o menor grau, aparcamentsgegantescos. Aquí, a Barcelona, hi hamenys nivell d’aparcament incivil que aMadrid, però no hi ha dubte que el proble-ma de convertir les ciutats en un aparca-ment és una cosa molt seriosa. En algunscasos, i no sé si aquí passa, la mogudanocturna arriba a ocupar els carrers decotxes fins al punt que la gent no potentrar-hi amb el cotxe. A Madrid tenim unproblema dur, violent, d’enfrontament,entre els de la moguda i els veïns. No tantpel soroll, que és excessiu, sinó perquè lagent no pot entrar ni sortir de casa seva, is’ha creat un conflicte que ha motivatenfrontaments físics, en els quals els veïnss’uneixen i diuen: “Aquí no entra ni unbotellón més.” És a dir, això és una con-

45


seqüència de l’americanització i del fetindiscutible que s’ha muntat una activitatindustrial en la qual, si no hi ha fàbriquesd’automòbils, tot s’enfonsa. Fins a quin punthauria de passar això? Fins a quin puntaquesta indústria fonamentada en la com-pra d’un vehicle cada tres anys (jo ja no me’lcompro), i a vegades cada any, ha de con-tinuar existint? Són elements criticables.

C: Jo m’he integrat en una lluita contra ladoble moral. Cal criticar en el sentit dedonar elements crítics de judici perquè lagent pugui escollir lliurement. Aleshores, éscert que Henry Ford III, quan va implantar lacadena de producció i va llançar al carrer elmodel T i va donar als seus empleats unaparticipació en el negoci perquè espoguessin comprar el cotxe model T, vacrear la societat del segle XX, que estàbasada en un objecte de consum, que ésl’automòbil, que ha transformat la societat iel territori d’una manera total. A Barcelona,sabem que quan la Seat diu que tanca, nosols tanca aquesta empresa sinó que esprodueix una repercussió en cadena brutal.Avui, per exemple, la gent es lamenta delsproblemes dels pobres ciclistes a la carre-tera, però nosaltres no hauríem construïtuna xarxa de carreteres asfaltades per a lesbicicletes, amb el que costa i amb el que hadestruït de patrimoni natural. Per tant, elsciclistes no tenen dret a protestar, perquèaquesta xarxa no s’ha fet per a ells. I elscarrers i les voreres de Barcelona no s’hanfet perquè hi vagin els ciclistes perquè, sino, serien de terra. I això és una inversióenorme que hem pagat tots durant molt detemps, i és patrimoni; l’asfalt i les voreres deBarcelona són patrimoni igual que ho és laCatedral, que a més a més és un monu-ment fals des del punt de vista artístic ihistòric, i en canvi la gent la fotografia.

B: Evidentment, em sembla que un senyorde Barcelona que va en el seu automòbilell solet i que es queixa perquè els diu-menges o els caps de setmana es pro-dueixen embussos de 14 quilòmetres perentrar a Barcelona (el mateix que passa aqualsevol ciutat) i que està malbaratant unmunt de diners perquè en un vehicle decinc persones, hi va ell sol, no té dret aqueixar-se. Jo he renunciat al cotxe famolt de temps, i no tinc cotxe. Per què hed’aguantar que una família, que podriaviure perfectament amb un cotxe, decidei-xi comprar un esportiu al nen quan fadivuit anys, i com que no té lloc on aparcarho fa al carrer, de manera que ocupa unespai públic que, a vegades, en lloc de serespai públic reservat als cotxes és l’espaipúblic reservat als vianants?

C: Crec que aquest problema es resoldràsol. Barcelona va molt ben orientada enaquest sentit, tot i que poca gent ho sap.Aquí durant un temps es deia: la ciutatestà feta per als ciutadans, no per als cot-xes. Perdó, això és una fal·làcia perquè elscotxes els condueixen els ciutadans. Elsciutadans volen tenir la possibilitat d’anaren el seu automòbil privat del lloc deresidència al lloc de treball, de compra od’oci, i aquests són ciutadans que viuen ala ciutat. Per tant, és una fal·làcia que laciutat sigui per als ciutadans. Ara bé, quèfa l’Ajuntament de Barcelona? L’Ajunta-ment, sense dir-ho a ningú, ha ampliatextraordinàriament l’espai dels vianants endetriment dels cotxes en vies molt cen-trals. En algunes, no. Els taxistes protes-ten, però és una política que es va fentperquè arribarà un dia en què els cotxesno podran circular, s’hauran de prendremesures i Barcelona estarà més o menyspreparada.

B: Gràcies a Déu, això és una política queno solament es produeix a Barcelona, tot ique Barcelona potser és la primera. M’ale-graria molt que fos així i m’alegraria moltque això continués perquè crec que ésmolt important. Això s’està fent, almenys, agairebé tot Espanya.

C: Però el tema de la globalització és mésimportant. A mi el que més em preocupa,sobretot amb vista als meus estudiants, ésla doble moral. De la mateixa manera quehi ha la doble moral catòlica que semprehem criticat, també hi ha la doble moral

ecològica antiglobalització. Hem de tenirclar que el que ens agrada a nosaltres potno agradar a uns altres, que una cosa enspot agradar i tenir aspectes negatius ques’han d’assumir i contrapesar.

A la nostra ciutat ha sortit el tema delcotxe perquè és demagògic i important,però també tenim el tema d’Internet.Avui dia els ajuntaments han d’afavorir lapossibilitat que cada casa pugui teniruna connexió d’RDSI, d’ADSL o decable. I el dia de demà serà una altracosa. S’han hagut de construir clavegue-res, desguassos, xarxes de gas, d’electri-citat, d’aigua, de cotxes... Barcelona, finsi tot, té una altra política espectacular,que és la construcció d’embassamentssubterranis a la ciutat. Bé, doncs això ésuna inversió brutal que sorgeix de l’aug-ment del nivell de vida i de cultura delsciutadans i que carrega sobre l’Adminis-tració amb uns pressupostos i unesnoves necessitats que formen partd’això que anomenem globalització, per-què la globalització és sobretot circula-ció d’informació en tots els sentits. I aixòés positiu al màxim.

B: Crec que hi ha formes o elements deglobalització que són estrictament benefi-ciosos o positius, però el que passa ésque n’hi ha uns altres que no en són. Man-tinc que la globalització, com qualsevol


46


realitat humana, ha de ser coneguda total-ment i ha de ser criticada enterament.

C: Però cal criticar en tots els sentits. Tu ettrobes que amb la globalització vénen i etdiuen: “La difusió de l’hamburguesa o delsistema del fast food...” A veure, en elsegle XVIII van arribar el cacau, el blat demoro o el tomàquet... Com pots explicaravui la cuina mediterrània si abans no haexistit una mundialització? Una mundialit-zació en què uns conqueridors salvatgeshan anat a matar els indis, a robar l’or, peròhan descobert que tenien tomàquets i elshan portat cap aquí.

Per exemple, un empresari català vaaprendre alguna cosa quan va veure queuns joves catalanistes trencaven els vidresdel Burger King de Canaletes i deien:“Hamburguesa no, botifarra sí.” L’empresa-ri va dir: “Apa, doncs aquesta és la solució:posar una franquícia que faci entrepansdels nostres, de tota la vida.” I es va crearla companyia Pans & Company, i tambéen tens a Madrid, on pots menjar entre-pans d’aquests. Doncs això és la globalit-zació perquè aquest senyor mai no s’hau-ria pogut imaginar que posaria a Lisboauns vint establiments de Pans & Company.

Abans, només les persones que teniendiners, poder i que, a més a més, erenintel·ligents (que són tres virtuts difícils detrobar juntes) podien tenir iniciativa. Avui

dia les persones que tenen idees, sensepoder ni molts diners, poden aconseguirvendre-les... No hem de confondre la glo-balització amb l’imperialisme polític, que jaestà inventat.

La geografia avui

Bosque: Crec que hi ha dos aspectes, enl’activitat professional del geògraf. Un ésl’estrictament universitari, lligat, si es vol, auna tradició, que no es remunta fins a l’anti-guitat, en què ja existia la geografia peròd’una altra manera, sinó fins al segle XIX,que és quan s’estableix la geografia comun instrument per ensenyar només geogra-fia. I durant molt de temps, i encara avuimateix, continuem funcionant així a la uni-versitat. Fem geògrafs per reproduir-nosnosaltres mateixos dins d’un àmbit militant.En aquest sentit, penso que hi hem perdutmolt. Ara bé, crec que el geògraf, nonecessàriament universitari sinó aquell queté una visió de l’espai i de la relació espai-home-dona, té una transcendència públicai social. Concretament, a Barcelona, sobre-tot a la Universitat, ha ofert molt més quequalsevol altra universitat espanyola, i fins itot de fora d’Espanya, una versió de divul-gació del coneixement geogràfic, que can-viava molt amb el temps i amb la manera deveure les coses, molt important.

La geografia, des que apareix l’home,existeix perquè cal conèixer la realitat enquè viu. És una estricta necessitat huma-na, que ha arribat fins avui. I jo crec que esmanté, que no ha minvat.

Carreras: És evident que en el segle XIX escrea l’ensenyament universitari de la geo-grafia perquè els ciutadans aprenguin aconèixer l’estat-nació, que s’havia formattambé en el segle XIX, i que siguin soldatscapaços de defensar la seva pàtria, simpli-ficant moltíssim. És una necessitat delsexèrcits del moment. Ara l’estat ha entraten una crisi brutal, els exèrcits ja no exis-teixen pràcticament. I l’aproximació globalés la que no desapareix perquè ara, perexemple, tothom sap on és l’Afganistan iparla dels paixtos. I el dia de demà, perdesgràcia, es parlarà d’uns altres; és millorno ser conegut perquè això significa quepassa alguna cosa dolenta. Aquestademanda ha canviat molt, però existeix.

La característica de la geografia éstenir una formació més superficial dediverses coses que posa en comú, i una

capacitat de treballar a diferents escales,de passar del fet més local al món i desaber com interaccionen aquestes esca-les. Crec que això és el que més ens defi-niria i, a més a més, saber fer mapes. Aixòs’ha perdut molt a causa de l’especialitza-ció i la mecanització. La geografia té unavocació científica molt gran. En aquestmoment manté un debat extraordinari pertornar a una geografia en què hi hagi lageografia física, humana..., en què esrecuperi aquesta visió superficial però queposa en contacte coses diferents.

Penso que, en el desprestigi social de lageografia, hi té una importància fonamen-tal el seu ensenyament en els nivells pri-maris i secundaris. És extraordinàriamentavorrida, en general perquè la imparteixenmajoritàriament professionals que no sóngeògrafs, professors d’història que notenen més remei que fer geografia.

B: És un disbarat que un suposat membre ociutadà de la Unió Europea no sàpiga comés aquesta. Com que Espanya en formapart, ja no compta (o potser sí, però bé, dei-xem-ho), però que no se sàpiga què és laUnió Europea! Un batxiller espanyol no sapquè és, o ho sap perquè li ha interessatsaber-ho... Bé, doncs això és gravíssim. Jofins i tot tinc moltes reticències en relacióamb el que pot passar amb aquesta refor-ma de qualitat de l’ensenyament mitjà. Peròm’agradaria saber si de veritat la senyoraPilar del Castillo i els seus assessors par-teixen del principi que un batxiller ha deconèixer el món on viu, especialment performar part del món en què es troba d’unamanera absoluta. La globalització és possi-ble que revalori el paper social de la labor,la tasca, l’ensenyament o la divulgació,sobretot, geogràfica.

47



La Facultat de Psicologia organitza, el27 de juny, un acte de retrobada amb

tots els seus antics alumnes i especial-ment amb els que fa 25 anys o més quevan acabar els estudis, quan encara erenuna especialitat de Filosofia i Lletres.

L’acte començarà a les 17 h amb una visi-ta de portes obertes a la Facultat, emplaça-da al campus Mundet i que la major partdels titulats fa 25 anys no coneixen.

A les 18.30 h es pronunciaran uns par-laments de benvinguda per part de diver-sos càrrecs acadèmics de la UB. Després,el professor i antic degà de Psicologia,Josep Maria Tous, impartirà una lliçómagistral sobre “La unitat i la diversitat dela psicologia”.

A continuació es lliurarà un record alsqui fa 25 anys o més que van acabar elsestudis, així com als professors que hanimpartit classes durant tot aquest temps alcentre. L’acte es clourà amb una actuació

de la Coral de Psicologia dirigida pel pro-fessor de la Facultat Josep Maria Soler.

La iniciativa segueix la mateixa líniad’acostament als antics alumnes que vatenir l’acte celebrat a l’Escola d’Empresa-rials el mes de desembre passat.

a n t i c s u b

La Facultat de Psicologia es retroba amb els antics alumnes

48

Estiu al Servei d'Esports

Els Antics UB tindran preus avantat-josos en totes les activitats que orga-nitza durant l'estiu el Servei d'Es-ports. La novetat d'enguany és elCampus de Tennis per a nens de 6 a14 anys. A més de practicar aquestesport, també es faran sessions denatació, desenvolupament psicomo-tor o jocs, amb l’objectiu de treballarper al desenvolupament integral delsinfants. Paral·lelament, el Servei d’Es-ports ofereix les activitats tradicionalsd’estiu per a nens i joves, com Min-yons Esport i els Cursos d’IniciacióEsportiva. A més, per al públic engeneral, hi ha l’oferta de l’abonamentUB4 (que permet la lliure pràcticaesportiva en totes les instal·lacions dejuny a setembre) i el programa d’acti-vitats Juliol Esportiu, que comprèn lapràctica, tant lliure com dirigida, detot un ventall d’esports.

Millor correu electrònicEl servei de correu electrònic per alsantics alumnes s'ha millorat. Gràciesa una sèrie d’innovacions tècniquesels usuaris poden gestionar millor lescarpetes per arxivar els missatges.També es facilita la gestió de lesnewsletters, les quals permeten rebreper correu informació sobre promo-cions, ofertes de treball, activitats cul-turals i altres esdeveniments.

Més informatsAntics UB està treballant per fer arribarals titulars del carnet tota aquella infor-mació que els pugui ser d’interès. A mésdel servei de newsletters per correuelectrònic, s’ha endegat un butlletí enpaper que rebran a casa, l’InformatiuAntics. Inclourà notícies sobre avantat-ges per als Antics UB i actes acadèmicso culturals, entre moltes altres coses.

Atenció Antics UB: Gran Via de les Corts Catalanes, 606, 3r, 2a - 08007 Barcelona - Tel.: 93 317 02 53 - Fax: 93 317 07 63 - A./e.: [email protected]

MontserratFreixa, degana de Psicologia:

“Els èxits ifracassos delsantics alumnes són l’únicaspecte tangible darrere la docència”

Quin és l'objectiu d’aquestainiciativa?Entre d’altres coses, volem tenir unabase de dades actualitzada delsantics alumnes. A la llarga, o a lacurta, ens agradaria fer una enquestasobre com els ha anat en el mercatlaboral, si treballen de psicòleg, enquina especialitat… I sobretot quinaaltra formació han necessitat a partde la que han rebut aquí a la Facultat.Això ens serà útil, entre d’altres coses,amb vista a oferir nous ensenyaments,nous títols propis. Els èxits i el fra-cassos dels antics alumnes són l’únicaspecte tangible que hi ha darrere ladocència.

Quins al·licients pot tenir latrobada per als anticsalumnes?Ara ja fa set anys que som al campusMundet. Quan em trobo algun anticalumne em diu que no coneix aquestemplaçament. Només això ja és unmotiu per a la trobada. A més l’alumnevoldrà veure antics professors seus,antics companys, retrobar-se amb laFacultat… De fet, la idea és fer cadaany un acte d’aquest tipus.

Val a dir que en el cas de lanostra Facultat ja tenim un gruixmolt gran d’antics alumnes queestan en contacte amb el centrefent de tutors del practicum.

48_50_antics.qxd 13/06/02 11:39 PÆgina 48

49

a n t i c s u b

Com li han servit elsconeixements que va adquirir ala Universitat?El que vaig aprendre a la Universitat m'haproporcionat la base i els fonaments sobreels quals he bastit els meus coneixementsprofessionals. Sempre he tractat de com-plementar-ho fent cursos de formació. Lameva vida professional ha anat canviantmolt al llarg del temps: vaig començar enl’àmbit de la psicologia clínica infantil i vaiganar evolucionant cap el camp de la psico-logia aplicada a l’empresa. He treballat en

el camp de la selecció de personal, del’orientació en la recerca de feina i de lagestió de la formació. A la Facultat quasino vam tractar aquests temes, perquè enaquella època, els estudis de Psicologia noincloïen cap especialització. En la mevaèpoca per fer Psicologia s’havien d’estu-diar dos cursos comuns a totes les carre-res de lletres. Estudiàvem història, filosofia,història de l’art, llatí i jo fins i tot vaig estu-diar àrab. És una formació humanísticaboníssima encara que no gaire rellevantdes del punt de vista professional!

Quins records té del pas per laUniversitat?Aquells dos primers anys de cursos comunsvan ser molt interessants. La situació a laUniversitat era molt efervescent, plena demanifestacions, assemblees i vagues. Apro-fitàvem les vagues per organitzar seminarisalternatius. Recordo que Rafel Argullol, queera el nostre delegat de curs, va organitzar

un seminari de poesia amb Pere Gimferrer.El professor que recordo millor és MiquelSiguán, que va ser un dels principals impul-sors del desenvolupament de la Psicologiaaquí. A més a més, la meva mare havia estatcompanya seva a la mateixa Universitat, enla postguerra més immediata.

Què li sembla el carnet d’AnticUB?Em sembla una iniciativa interessant permantenir contacte amb la Universitatd’avui. No he utilitzat gaires avantatges delcarnet fins ara, però espero poder aprofi-tar els descomptes en cursos de formacióde la UB.

Què li sembla organitzartrobades d’antics alumnes de lacarrera?Trobo molt bé que es faci una trobadad’antics alumnes a l’actual Facultat dePsicologia el proper juny. Nosaltres, faquatre anys, hi vam fer un sopar per cele-brar que feia 25 anys que havíem acabatla carrera.

Parlen els AnticsAmb l’objectiu de conèixer els Antics UB, anem publicant entrevistes fetesa persones que en teniu el carnet. Així, podeu explicar la vostra relacióamb la Universitat i donar la vostra opinió sobre els Antics UB.

Claudina Ferrando(Psicologia, 1973)

“Quan jo estudiava, la situació a la Universitat era molt efervescent”

“Espero poder

aprofitar els

descomptes en

cursos de formació

de la UB”



50

a n t i c s u b

FORMACIÓ

UB Virtual10% de descompteen els cursos, queapleguen tota la for-mació continuada i depostgrau a distànciaque s’impartia a travésde Les Heures, l’Escola Virtual d’Empresa,l’Escola Virtual de Salut i UB Mèdia.www.ubvirtual.com

Escola d’Idiomes ModernsPreus reduïts als posseïdors del carnet,com si els alumnes fossin estudiants opersonal de la UB.www.eim.ub.es Tel.: 93 403 53 44Internet: www.eim.ub.es Servei de Llengua Catalana

10% de descompte en els cursos gene-rals i en els específics.www.ub.es /slc. Tel.: 93 403 54 78

Coneixements d’informàticaLa Universitat ofereix com a servei als seusantics alumnes, la possibilitat d’acreditarconeixements d’informàtica que posseei-xen però dels quals no tenen titulació. Departament de Formació Externa - Bor-sa de Treball de la UB. Tel.: 93 403 58 73www.ub.es/ofor/cfpweb/aptitud/apti-tud.html

BIBLIOTECA

Els posseïdors del carnet d’Antic tenendret al préstec dels llibres del fons de laBiblioteca de la UB.www.bib.ub.es

SERVEIS

Assegurança sanitàriaEls posseïdors del carnet d’antic alumnede la UB podran gaudir d’una assegu-rança d’assistència sanitària de condi-cions especialment avantatjoses, creadaespecialment per a ells gràcies a unacord entre SANITAS i UNIPSA.Més informació al tel.: 93 488 03 27;a./e.: [email protected]

Servei d’Esports10% de descompte en el Servei d’Esportsde la UB. Internet: www.ub.es/esports/Tel.: 93 333 83 04

Odontologia i podologiaCondicions especials a les clíniquesOdontològica i Podològica de la UB, ges-tionades per la Fundació Josep Finestres.Clínica Odontològica Tel.: 93 335 80 54Internet:www.ub.es/ORL/cbas1.htmClínica Podològica. Tel.: 93 336 26 52 -93 336 26 60Internet: www.ub.es/ORL/cbas1.htm

Assistència informàticaL’empresa Sosmatic atén consultes gra-tuïtes en línia des del portal als titularsdel carnet d’Antic. A més, aquest col·lec-tiu obtindrà un 15% de descompte en laquota de client d’aquesta empresa, quedóna dret a serveis com ara reparacionsd’avaries i atenció personalitzada.

Multicines AribauEls antics alumnes tindran el descomptedel dia de l’espectador en qualsevol ses-sió de dilluns a divendres als MulticinesAribau, Bosque Multicines, Glòries Multi-cines i Gran Sarrià.

Punt UBLa botiga PuntUB, al carrer Bal-mes núm. 21, ofe-reix preus reduïtsals posseïdors delcarnet d’Antics. Hitrobareu productes de la Universitat, desde materials de llibreria i escriptori fins adiferents objectes de regal.Balmes, 21. Tel.: 93 403 53 78

Teatre Nacional20% de descompte sobre el preu detaquilla al Teatre Nacional de Catalunyadurant aquesta temporada 2001- 002.

ATENCIÓ PERSONALITZADA ENSERVEIS FINANCERSEl Santander Central Hispano ha desenvo-lupat un nou concepte per a clients com elsAntics UB. Un estil d’atenció personalitzadaper a tots els socis d’Antics UB que es basaen el tracte personalitzat i en l’oferta de pro-ductes exclusius, en condicions preferents,fruit de l’acord de col·laboració entre AnticsUB i Santander Central Hispano.

OFERTA DE PRODUCTESCom a particular:Comptes corrents i d’estalvis

Mitjans de pagamentSuperhipotequesSupercrèdit personalBestreta de nòminaSupercrèdit cotxe

Com a professional:Pòlisses de crèditSupercrèdit equipamentCredilocalRenting

Formació continuada. Crèdits de:

Postgrau-màsterMatrícula i material docentOrdinadorIdiomes a l’estrangerIntercanvi a l’estranger

A partir d’ara, una professional qualificadaposarà al vostre servei tota la seva expe-riència financera per donar un assessora-ment personal, ampliar informació i aten-dre qualsevol dubte:

Laia Villahoz Fernández

Els avantatges del carnet d’AnticInformeu-vos dels nous avantatges del carnet en el portal d’Antics: www.ub.es/anticsub/, on trobareu altres serveis a la xarxa.



51_52_butlleta.qxd 13/06/02 11:49 PÆgina 51

Cognoms

Nom

Adreça

Població

Codi postal Província Telèfon

DNI Sexe (h/d) Data de naixement (dd/mm/aaaa)

Titulació Any

Sol·licitud de carnet d’Antic AlumnePer tal de poder sol·licitar el carnet d’Antics UB cal haver finalitzat estudis de qualsevolcicle a la Universitat de Barcelona. Rebreu el vostre carnet, amb validesa per a un any,al mes del càrrec bancari. Quota anual 27,05 eur

DADES PERSONALS

Entitat Oficina

Dígit control Núm. compte corrent

DADES BANCÀRIES

Diguen’s com has sabut com fer-te el carnet

Revista Web Un amic Diari Altres

Mitjançant un soci d’Antics (posa-hi el seu nom i li enviarem l’obsequi)

Indica si vols estar inclòs en el directori d’antics per a ús exclusiu d’aquest col·lectiu

SI NO Signatura

Les dades que ens faciliteu seran incorporades al nostre fitxer automatitzat d’antics alumnes. Si voleu accedir o bé rectificar o cancel·lar aquestes dades podeu adreçar-vos per escrit a Antics Alumnes, Universitat de Barcelona. Reial Decret 1332/1994, de 20 de juny.

Visita la nostra web!

www.ub.edu/anticsub

Antics AlumnesGran Vía de les Corts Catalanes, 606, 3r 2a. 08007 Barcelona

Tel. 933 170 253 Fax 933 170 [email protected] www.ub.edu/anticsub

51_52_butlleta.qxd 13/06/02 11:49 PÆgina 52

53


Tota professió busca la seva raó de serdins de la societat en la qual s’insereix,

i l’arqueòleg no n’és una excepció. Lesreflexions que segueixen dibuixen la imat-ge i el paper de l’arqueòleg dins de la nos-tra societat. Quan una comunitat mira capenrere vol trobar les seves arrels en el terri-tori que està ocupant, vol trobar elementsmaterials que justifiquin que aquella terraque trepitgen era seva des de sempre. Depe-nent de la ideologia política dominant, elshabitants del nord-est peninsular hem estat,a vegades, bressol de mediterraneïtat (peroposició a l’europeisme ultramuntà del cen-tre peninsular), a vegades unitat de destídins d’un homogeni món celtibèric. Caldefugir aquest mal ús de l’arqueologia enmans d’uns quants visionaris manipuladors.

Si volem que la nostra comunitat no ensconsideri uns guillats hem d’assolir unpaper de normalitat dins de les estructuresdel país. La legislació ens empara quanobliga els ajuntaments grans a tenir unarqueòleg de plantilla, quan sanciona pervia penal (i no com abans, per via admi-nistrativa) els delictes contra el patrimoni,o quan les remocions de terra de les gransinfraestructures i de moltes construccionsurbanes han de ser objecte de seguimenti, si s’escau, d’excavació per part delsarqueòlegs.

Però, per tal que tothom entengui el nos-tre paper, ho hem d’explicar de maneracomprensible a la societat que ens hadonat, mitjançant les lleis, les responsabili-tats exposades.

L’arqueòleg no té cap ànim de rigidesairracional davant d’un vestigi del passat.Quan una resta arqueològica és irrellevant,es documenta i s’aixeca del lloc on ha estatdurant segles i mil·lennis, i no passa res.Però, en canvi, quan unes restes paguen lapena per la seva singularitat, pel significatsocial, econòmic o polític que tenen per a la

història del país, de la comarca o la ciutat,se’ns ha d’escoltar i atendre les nostres raons.

El patrimoni històric es basteix a partir dela conservació, el coneixement i la difusió derestes rellevants, i no podem destruir-les perconstruir-hi un aparcament o els fonamentsd’un edifici. Avui la tècnica permet canviarla fonamentació de les cases, i la lògica faque els pàrquings es puguin fer uns cente-nars de metres més enllà. Els damnificatsper la troballa de restes arqueològiques, par-ticulars o d’alguna de les administracionspúbliques, han de fer front al trasbals i dis-posar les mesures correctores adients perpreservar el passat de la comunitat on viuen.

Però les raons de l’arqueòleg no s’acabenaquí. La nostra tasca de divulgació i de sensi-bilització ha de ser contínua, una espècie deprèdica constant en el que sovint percebemcom un desert. Tothom hauria de sentir coma pròpies les seves arrels, i deixar que les per-

sones preparades per excavar-les i interpretar-les ens les expliquin. L’arqueòleg té el seucamp de treball, les excavacions, com elmetge o l’arquitecte tenen el seu. No s’had’interferir en la tasca de cap d’aquests pro-fessionals i per això qualsevol feina d’arqueò-leg ha de ser feta per un professional.

Les accions benemèrites envers el patri-moni poden, moltes vegades, malmetre’l, i

ja no parlem de les malintencionades, lesque busquen el lucre o el col·leccionismemal entès. Tots coneixem males pràctiquescom les que estem esbossant i hauríem deprendre consciència cívica per evitar malsirreparables en els elements materials queconformen la nostra història (des de la méspetita ascla de sílex fins a un mosaic romào un castell medieval).

Assenyalem, per acabar, que dues uni-versitats catalanes, la de Barcelona i laRovira i Virgili, són les úniques de totEspanya que tenen als seus plans d’estudisun títol propi de graduat superior en Arque-ologia, que dóna una formació específicaper a aquests professionals. La tradicióarqueològica del nostre país i l’esforçd’aquests dos centres pioners mereixen quela nostra societat abandoni tòpics caducs icontempli amb normalitat la pràctica pro-fessional de l’arqueologia.


Les raons dels arqueòlegs

Josep Maria FullolaCatedràtic de Prehistòria de la UB

Aquest article ha estat publicat a El Periódico de Catalunya el dia 14 d’abril d’enguany.

Els professionals de l’arqueologia no actuen amb una rigidesairracional. Si unes restes són irrellevants, es documenten, es reti-ren i no passa res. Si tenen significat històric, s’han de conservar

BUNIVERSITAT DE BARCELONA

UUna col·laboració de:

La nostra tasca dedivulgació i desensibilització ha de ser contínua

Ismael Carrillo

53_fullola.qxd 13/06/02 12:07 PÆgina 53

54

f o r m a c i ó c o n t i n u a d a

54

Els Juliols, que l’any passat van tenirmés de 2.500 matriculats, són impar-

tits per docents de la UB i d’altres univer-sitats i per professionals de diversosàmbits amb una mitjana de 10 professorsper curs. Tenen generalment una duradade 20 hores lectives i s’organitzen en ses-sions de matí o de tarda, de dilluns adivendres. Cada curs atorga dos crèdits delliure elecció i enguany, com a novetat,poden donar dret a un tercer crèdit sil’alumne fa un treball d’acord amb el pro-fessor.

Els Juliols estan oberts a estudiantsuniversitaris, diplomats, llicenciats, profes-sionals de tots els àmbits i, en general, atots els qui estiguin interessats en algundels temes que s’hi tracten. Els posseïdors

del carnet d’antic alumne gaudeixen d’un10% de descompte al matricular-se. Amés, totes aquelles persones que formalit-zin la matriculació per Internet tambépoden aconseguir el 10% de descompte.

A l’oferta d’Els Juliols també s’inclouen elscursos de la Barcelona European SummerSchool que, com cada any, es faran alPalau de les Heures (més informació awww.heures.ub.es).

Estiu a la Universitat

Els Juliols estan

oberts a estudiants,

titulats, professionals

i al públic en

general

En aquestes pàgines us presentem l’oferta dels cursos d’estiu Els Juliols de la UB, que celebren enguany la

sisena edició. Com sempre, s’organitzen en els àmbits de Recerca interdisciplinària, Actualització de coneixe-

ments, Noves àrees i nous temes d’estudi i Observatori geopolític. Enguany s’augmenta el nombre de cursos

de 47 fins a una seixantena.

Més Informació a: Oficina d’Activitats Institucionals,

emplaçada al vestíbul central de l’edifici de la plaça Universitat. Internet:

www.ub.edu/juliols/, [email protected].: (34) 93 403 58 80

Horari d’atenció al públic:de dilluns a divendres de 10 h. a 13.30 h. i

de 16.30 a 19.00 h

54_57_formacio.qxd 13/06/02 12:12 PÆgina 54

55


Recerca InterdisciplinàriaHomínids + tecnologia = hum@nsJosep M. Fullola, Universitat de Barcelona.Literatura i cinema: lectures comparades i didàcticaCèlia Romea i Gemma Pujals, Universitat de Barcelona.Anatomies de la memòria: la transició política a CatalunyaMarta Rovira i Fèlix Vàzquez, Universitat Autònoma de Barcelona.Cinema expressionista alemany (1919-1927): relacions amb les arts plàstiques i dramàtiquesPalmira González, Universitat de Barcelona.Associacionisme i moviments socials a la Catalunya contemporàniaEnric Prat, Universitat Pompeu Fabra. Institut Universitari d'Història JaumeVicens i VivesÀngels Solà, Universitat de Barcelona.Les dones en la subsistència i el benestar familiar: passat i presentCristina Carrasco i Cristina Borderías, Universitat de Barcelona.La millora de l'eficiència dels medicaments: els actors i les polítiquesM. Dolors Gaspar, Universitat de Barcelona.

Noves àrees i nous temes d’estudiCiutat, educació i participacióJaume Trilla i Núria Obiols, Universitat de Barcelona.Noves perspectives en el tractament i la reutilització d’aigües residualsMiquel Salgot, Universitat de Barcelona. Montserrat Folch, Universitat deBarcelona.Ecologia urbana i sostenibilitatSalvador Rueda, Agència d’Ecologia Urbana de Barcelona.Introducció a les cures pal·liativesFederico Madrid, Institut Català d´Oncologia. Anna Albó, Hospital de laSanta Creu.La mediació: l’alternativa multidisciplinària de resolució de conflictesCarlos Villagrasa, Universitat de Barcelona.Turisme i esport a les societats industrials avançadesHelena Puig, Escola Universitària d’Hoteleria i Turisme CETT-UB.Un escriptor, una ciutatAdolfo Sotelo, Universitat de Barcelona.Viure en el tempsEnric Puig, Universitat Ramon Llull. Joaquim Capdevila, Universitat de Barcelona.Escriptores i culturesÀngels Carabí i Marta Segarra, Universitat de Barcelona.Les masculinitats al segle XXIÒscar Guasch i Àngels Carabí, Universitat de Barcelona.Narrativa audiovisualJoan Marimon, Història de l’Art.Anàlisi de materials: recerca històrica i conservació del patrimoniMercè Gambús i Catalina Genestar, Universitat de les Illes Balears.Cuina, química i gustNan Ferreres i Helena Puig, Escola Universitària d’Hoteleria i Turisme CETT-UB.El tractament de residus: problemes actuals i sistemes de gestióAlbert Sanchis, CESPA GR, SA.Repensem l’economia. Noves aportacions per construir una economia críticaAgustí Colom i Maribel Mayordomo, Universitat de Barcelona.

Actualització de coneixementsAproximació al món de la neurociènciaMercè Pallas i Antoni Camins, Universitat de Barcelona.Científics i periodistes, l’estranya parellaJoaquim Elcacho, Associació Catalana de Comunicació Científica. Josep Nieto, Universitat de Barcelona.Gaudí, arquitectura i dissenyTeresa M. Sala, Universitat de Barcelona. Daniel Giralt-Miracle, Ajuntamentde Barcelona.Les velocitats de la llum: llum ultraràpida i llum aturadaJosep Llosa, Universitat de Barcelona.L’agricultura moderna: de l’alimentació al medi ambientLluís Argemí, Universitat de Barcelona.Manuel Rodríguez Zúñiga, IEG Consejo Superior de Investigaciones Científicas.La salut ambiental: reptes actualsAmàlia Lafuente Joan M. Llobet, Universitat de Barcelona.Introducció a la figura i a l’obra arquitectònica d’Antoni GaudíMireia Freixa, Universitat de Barcelona. Daniel Giralt-Miracle, Ajuntamentde Barcelona.L’Espanya de Franco vista pel cinema de la democràciaJosep Maria Caparrós, Centre d’Investigacions Film-Història. Universitat deBarcelona.

L’herència literària: paraules i personatgesRosa Navarro, Universitat de Barcelona.Catalunya i Europa. Unes relacions llargues i complexesSantiago Alcolea, catedràtic jubilat de la Universitat de Barcelona. Sergi Martínez, Universitat de Barcelona.Ciència regional i economia urbana avui: tècniques per a l’anàlisi socioeconòmicaManuel Artís, Vicente Royuela i Jordi Suriñach, Universitat de Barcelona.El futur de la UE: una Constitució per a Europa?Miguel Ángel Aparicio, Universitat de Barcelona.Educació per a la ciutadania: reptes actualsJulia Victoria Espín, Departament de Mètodes d’Investigació i Diagnòsticen Educació de la Universitat de Barcelona. M. Àngels Marín, Universitat de Barcelona.El cinema, del document a l’assaigMiquel Porter i Moix, Universitat de Barcelona.Europa entre l’emigració i la immigracióAurora García Ballesteros, Universitat Complutense.Antoni Gaudí, l’arquitecte d’una nova BarcelonaMireia Freixa, Universitat de Barcelona. Daniel Giralt-Miracle, Ajuntament de Barcelona.Història d’un diàleg: l’art català i l’art espanyol en l’últim quart del segle XX (1975-2000)Anna Maria Guasch, Universitat de Barcelona.La Corona d’Aragó a l’edat moderna: conflictes, revoltes i revolucionsErnest Belenguer i Àngel Casals, Universitat de Barcelona.Reptes de les esglésies en el segle XXIJoan Bada, Universitat de Barcelona.Tècnica i tecnologia a Catalunya (segles XVIII-XX)Santiago Riera, Universitat de Barcelona.Universitat i SocietatJoan Tugores, Universitat de Barcelona.Saber popular i alimentacióAbel Mariné i M. Carmen Vidal, Universitat de Barcelona. Jaume Serra,Generalitat de Catalunya.Literatura i cinema: adaptar els clàssicsMireia Aragay i Pilar Zozaya, Universitat de Barcelona.Malalties neurodegeneratives: del laboratori a la clínicaJordi Camarasa i Elena Escubedo, Universitat de Barcelona.Què cal saber de les proves diagnòstiques?M. Rosa Girbau, Universitat de Barcelona.Radiografia del quart poder: com funcionen els mitjans de comunicacióJosep Nieto, Universitat de Barcelona.Salut internacional. Aspectes d’actualitatJoaquim Gascón, Hospital Clínic.Cartografia per a comunicadors: del pensament crític al disseny gràficJosep Maria Rabella, Universitat de Barcelona.

Observatori Geopolític de la UBUn nou ordre mundial: globalització o antiglobalització?Josep M. Vidal Villa, Universitat de Barcelona.La globalització: efectes polítics i econòmicsElisenda Paluzié, Universitat de Barcelona.

Les Heures - BEUSSBorsa per a no-expertsAntonio Garrido, Universitat de Barcelona.Direcció eficaç de reunionsXavier Montero, consultor en recursos humansLa intel·ligència emocional com a habilitat directivaCris Bolívar, consultora en psicologia del treball i de la comunicacióLa negociació eficaç a l’empresaFrancesc Beltri, consultor en desenvolupament organitzacionalCom fer un pla de màrqueting: una eina estratègicaJosep Isern, consultor i formador en màrquetingFinances per a no-financersJosep Maria Raventós, assessor i consultor d’empreses. Soci i directord’Heures NetworkGestió de la qualitat totalPatricia Gill, consultora de gestió de la qualitat total i Professora del Màs-ter Europeu de la Qualitat de la UPCIntroducció al comerç electrònicJosep Maria Chaqués, consultor en gestió i tecnologies de la informació

54_57_formacio.qxd 13/06/02 12:12 PÆgina 55


La formació continuada entorn dels diver-sos vessants de la direcció i gestió del'empresa constitueix l’oferta de l’Escolade Negocis de Les Heures (destinada a ladocència presencial) i de l’Escola Virtuald’Empresa (EVE), d’UB Virtual (per a es-tudis a distància). Ambdós casos tenen encomú trets com l’esforç per posar cons-tantment al dia l’oferta formativa i projec-tar-la al futur, així com incorporar nousserveis a l’alumnat. Al mateix temps estreballa per aprofundir en nous mètodesde tipus semipresencial que apleguin lesexperiències de les dues Escoles.

L’àmbit de la direcció empresarial és undels més consolidats dins la formació

continuada de Les Heures i UB Virtual.Actualment l’Escola de Negocis i l’EVEtenen uns 4.000 alumnes, dels quals 1.500segueixen programes de llarga durada i laresta cursos de menor extensió i mésespecialitzats. La gran majoria de matricu-lats són professionals en actiu amb unamitjana d’edat de 29-30 anys, edat ques’incrementa lleugerament en el cas del’EVE. Pel que fa al tipus de professorat, hiha tant docents de la UB i d’altres universi-tats com empresaris, consultors i professio-nals de diversos camps, que conformen unconjunt de docents altament qualificat. El

control i seguiment de qualitat de la docèn-cia es fa mitjançant enquestes als alumnes,en què la puntuació mitjana del professoraten el darrer any ha estat de gairebé 8punts, en una escala de l’1 al 10

Pel que fa a la metodologia, en el cas del’Escola de Negocis es combinen classesmagistrals, que proporcionen una baseteòrica de nivell universitari, amb altres sis-temes com el treball sobre casos concretsa través de simulacions per ordinador, lesquals es fan amb programes informàticsdissenyats per a aquesta finalitat.

Les titulacions de l’Escola de Negociss’estructuren en cinc grans àrees: habili-tats i recursos humans, comercial i de màr-queting, econòmica i financera i jurídica,alhora aquestes cinc àrees es nodreixend’una gran àrea transversal que englobatots els programes de Gestió i Estratègia.D’una banda hi ha els màsters i postgrausde llarga durada i de l’altra els seminarissobre aspectes més concrets. En aquestdarrer cas, es dóna opció a les empresesd’adquirir una matrícula conjunta per a totso un grup de seminaris, de manera quedesprés poden enviar a cadascund’aquests el membre del seu personal mésadequat per rebre aquella formació.

MBA InteruniversitariEntre els màsters, un dels de més prestigi imés consolidat és l’MBA Interuniversitari,que enguany arriba a la vuitena edició i és

una titulació conjunta de la UAB, la UB i laUPC. Pot seguir-se en les modalitats full-time i part-time i té una versió on-line al’EVE, en col·laboració també amb la UOC.A més de l’edició que s’imparteix a Barce-lona també se’n celebra una a Andorra ambla col·laboració de la universitat d’aquestpaís. Un dels aspectes importants d’aquestMBA és que els alumnes fan com a activi-tat els seus plans d’empresa, tasca que elspermet descobrir la interrelació entre lesdiferents disciplines i fer-se una idea de lacomplexitat pròpia de la gestió i la planifi-cació empresarials. Al final del curs elsmillors plans d’empresa reben uns premispatrocinats pel BSCH.

Un exemple de màster que també estroba en la seva vuitena edició, i d’un caràc-ter més específic, és l’MBA en Empreses

Escola de Negocisi Escola Virtual d’Empresa

Executive: Programa Superior enGestió i Direcció d'EmpresesMBA-D: Màster Interuniversitari on-line en Administració i Direcció d'Em-presesMàster en Dret del Treball i de laSeguretat SocialMàster en Direcció Comercial i Màr-quetingMàster en Direcció de RecursosHumansMàster en Direcció de la Produccióde l'EmpresaMàster en Direcció i Administració deFinancesMàster en Gestió de la Comunicacióen les OrganitzacionsMàster en e-Business per Com-petències

Màsters

Direcció de Recursos HumansGestió Mediambiental de l'EmpresaGestió de la Formació Contínua enles OrganitzacionsHabilitats Directives

Postgraus

56

kk.qxd 13/06/02 12:15 PÆgina 56

57


Agroalimentàries. Es tracta d’una titulaciómolt vinculada al món empresarial, deforma que hi ha un consell assessor on par-ticipen diverses firmes del sector.

En l’àrea jurídica, com a titulacions cap-davanteres, hi ha els màsters en Advocaciai en Advocacia Internacional. Tots dos estancoorganitzats amb l’Institut Superior deDret i Economia (ISDE) i, durant la segonameitat del màster, els alumnes poden ferpart de la seva formació en bufets d’advo-cats en diferents ciutats d’Espanya i en lesprincipals capitals mundials, en el cas delmàster en Advocacia Internacional.

Dins l’oferta per al curs 2002-03 desta-ca com a titulació nova el màster en màr-queting Màrqueting Global, que vol donarresposta a les noves necessitats dels pro-fessionals tenint en compte aspectes comla reformulació creativa del pla de màrque-ting o l’aprofundiment en les novestendències del màrqueting virtual.

Aquests són alguns exemples de l’ofer-ta de titulacions de l’Escola de Negocis.En aquesta pàgina hi ha un requadre ambaltres màsters i postgraus. L’Escola tambéposseeix una oferta formativa que s’impar-teix en diversos països d’Amèrica Llatinacom ara l’Argentina, el Perú, Mèxic o laRepública Dominicana. En aquests casoses treballa conjuntament amb alguna uni-versitat de cada indret. Acostuma a usar-se la fórmula de doble titulació i el profes-sorat el formen tant docents de la UB comde la universitat llatinoamericana quecoorganitza el curs.

Un altre cas de col·laboració, en aquestcas de tipus més intern, és la que es portaa terme amb l’Escola d’Empresarials de laUB. Durant el curs 2001-02 es van orga-nitzar conjuntament uns vint programes deformació que es van impartir a la seud’Empresarials.

Escola Virtual d’EmpresaEl director de l’EVE i de l’Escola de Nego-cis, Jordi Solé, explica que cada cop hi hamés demanda d’aquesta formació on-line.Bàsicament es tracta de persones que nopoden assistir a classe per problemesd’horari o d’accessibilitat geogràfica. Ladocència a l’EVE té entre els seus tretscaracterístics l’anomenada “tutoria activa”,és a dir que és el professor qui s’acosta enprimer lloc a l’estudiant en comptes d’espe-rar alguna demanda de l’alumne. Els pro-fessors que participen en l’EVE reben unaformació tant de tipus tecnològic, perquè

puguin aprofitar plenament les eines al seuabast, com pedagògic. Des de la direccióde l’Escola s’assenyala que el sistema dedocència utilitzat és valorat molt positiva-ment pels alumnes, un 80% dels quals afir-men que repetirien el seguiment d’un cursamb aquest model. Els alumnes valorenmolt la interactivitat i, de fet, s’ha constatatque hi ha una major participació que en lesclasses presencials. “Segurament la gentes desinhibeix més”, afirma Jordi Solé.

Entre l’oferta de l’EVE hi ha la versió on-line de l’MBA ja esmentada abans. Altrestitulacions són, per exemple, el màster enDirecció de Recursos Humans o el màsteren Direcció i Administració de Finances.En aquestes pàgines hi ha un requadreamb l’oferta de màsters i postgraus del’EVE. A més existeixen tota una sèrie deprogrames de perfeccionament, quetenen una durada més curta i tractenaspectes més concrets. Sovint els matri-culats en aquests programes segueixenposteriorment un màster o postgrau adistància després d’haver tingut una pri-mera experiència on-line.

Amb vista al futur, tant en el cas del’EVE com en el de l’Escola de Negocis esvol continuar adaptant l’oferta formativa ales demandes que sorgeixen dels profes-sionals i les empreses. Per exemple,l’Escola de Negocis està potenciant novesàrees com ara una de dedicada a la for-mació en temes financers, al mateixtemps que es consoliden ofertes encamps com el jurídic o el màrqueting.També es vol treballar en els propers cur-sos per potenciar els serveis relacionatsamb la docència, com la borsa de treball oles associacions d’antics alumnes. Tant enel cas de l’Escola de Negocis com del’EVE s’està confluint vers una formaciósemipresencial. De fet, els estudiants del’MBA Interuniversitari ja poden seguirpart de les assignatures on-line. Igual-

ment les titulacions que s’imparteixen aAmèrica Llatina també segueixen aquestmètode i s’està treballant per llançar unnou programa d’aquest tipus en l’àrea derecursos humans.

MBA Interuniversitari en Administra-ció i Direcció d'EmpresesMBA en Empreses AgroalimentàriesEmpresa Internacional i Comerç ExteriorGestió d'Empreses de Comunicació,Informació i AudiovisualsGestió i Tècniques Superiors de l'Em-presaDirecció de Recursos Humans i Con-sultoria en les OrganitzacionsPrevenció de Riscos LaboralsGestió i Resolució de Conflictes:Mediació. Especialització en Conflic-tes Públics i Conflictes FamiliarsGestió i Administració de Personal al'Empresa"Global Marketing"Comunicació EmpresarialMàrqueting, Distribució i ConsumAdvocaciaEspecialització en Dret Penal i Cièn-cies PenalsAdvocacia InternacionalDret del Treball i de la Seguretat SocialDret Civil: Dret de la FamíliaAssessoria FiscalDret EmpresarialEspecialització en Auditoria deComptes (Accés al ROAC)E. Logístics (Logistics and SupplyChain Management)

Màsters

PostgrausEmpresa FamiliarTècniques de Gestió EmpresarialGestió de la Formació Contínua en lesOrganitzacionsDret Civil en Nul·litat, Separació iDivorciInfància, Protecció de la Persona iAdopcióPerícia Cal·ligràfica i Grafologia

L’àmbit de la direcció

empresarial és un

dels més consolidats

dins la formació

continuada de les

Heures i UB Virtual

Més informació:www.heures.ub.es/

www.empresavirtual.com

kk.qxd 13/06/02 12:15 PÆgina 57

58

l l i b r e r i a u b

Podeu fer comandes d’aquestes obres a través de les pàgines Internet d’Edicions UB i del Servei de Publicacions: www.edicionsub.com i www.ub.es/spub/sipub.htm

Un altre lloc on podeu adquirir-les és el Punt UB ubicat al carrer Balmes, 21. En aquest establiment també trobareu tot tipus de productes de la UB, com ara material de llibreria o objectes de regal

CONSERVACIÓN DE LABIODIVERSIDAD Y GESTIÓNFORESTALEdicions de la Universitat de BarcelonaCamprodon, J.; Plana, E., 17,5 × 24,5 / 472 pàg.ISBN: 84-8338-275-X

Conservación de la biodiversidad ygestión forestal. Su aplicación en

la fauna vertebrada és el títol del llibrepublicat per Edicions UB i el CentreTecnològic Forestal de Catalunya. Editat

pel biòleg Jordi Camprodon i l'enginyerde forests Eduard Plana, del CentreTecnològic Forestal de Catalunya, el noutítol s'adreça a professionals del sectorforestal , responsables de la gestiód'espais naturals i tots els interessats enla problemàtica de la conservació delmedi ambient, i aporta informació decaràcter tècnic i divulgatiu sobre elconjunt de mesures i tractaments quecaldria incorporar a la gestió forestal delterritori per harmonitzar l’aprofitamentcomercial amb la conservació de lesespècies i dels grups faunístics en lanatura. El llibre s’estructura en tres blocstemàtics, que corresponen a laconservació de la biodiversitat i la políticaforestal, la fauna vertebrada i la gestiódels ecosistemes forestals i, finalment, laconservació de les espècies o grupsfaunístics.

En síntesi , la publicació recull lesponències presentades en el marc delSeminari sobre Gestió i Conservació de laBiodiversitat en Ecosistemes Forestals,celebrat el 1999 al Centre TecnològicForestal de Catalunya, i que ara han estatcomplementades amb nous articles. El

llibre presenta una visió especialitzada ipluridisciplinar sobre qüestions del màximinterès tècnic i científic a l’entorn de ladiversitat biològica, la política forestal, lagestió silvícola i altres camps afins, fent úsdels vertebrats ibèrics com a indicadorsde la diversitat biològica forestal, i mitjan-çant els coneixements aportats per mésde quaranta experts nacionals i inter-

nacionals d’àmbits ben diversos, entre elsquals destaquen els investigadors delDepartament de Biologia Animal de laFacultat de Biologia de la UB Miguel A.Carretero, Joaquim Gosàlbez, José M.López-Martín, Gustavo A. Llorente, AlbertMontori i Xavier Santos.

LISBOA MURAL Cano, G.Publicacions de laUniversitat de Barcelona15,5 × 11 / 96 pàg.ISBN: 84-475-2706-9

MATÈRIA. REVISTA D'ARTNúm. 1, 2001Salabert, P. (Dir.) Dept.d'Història de l'ArtPublicacions de laUniversitat de Barcelona20 × 24 / 326 pàg.ISSN: 1579-2641

AURORAPapeles del SeminarioMaría ZambranoNúm. 4, febrer 2002Publicacions de laUniversitat de Barcelona21 × 29,7 / 146 pàg.ISSN: 1575-5045

LA JURISPRUDÈNCIADELS JUTJATSCONTENCIOSOSADMINISTRATIUS DE CATALUNYA 2000Tornos Mas, J. i Martí iAromir, T. (Coord.)Edicions de la Universitatde Barcelona17 × 24 / 348 pàg.ISBN: 84-8338-305-5

TRATADO DEPINTURAColor, pigmentos yensayoPalet, A.Col·lecció UB, 56Edicions de la Universitatde Barcelona17 × 24 / 175 pàg.ISBN: 84-8338-313-6

Una gestió forestal per a la biodiversitat

El llibre tracta

qüestions sobre la

diversitat biològica,

la política forestal,

la gestió silvícola

i camps afins

58_llibres.qxd 13/06/02 12:27 PÆgina 58

“la uuniversitat hha dd’imbuir een els pprofessionals uun ... · docent, la participació va...

Documents