annex 3, tema 21economia.gencat.cat/.../annex-3-2020/annex3-tema21.pdf · 2021. 1. 7. · annex 3...

www.cef.es SumariOCTUBRE 2020

P.º Gral. Martínez Campos, 5 28010 MADRID Tel. 914 444 920Gran de Gràcia, 171 08012 BARCELONA Tel. 934 150 988Alboraya, 23 46010 VALÈNCIA Tel. 963 614 199Ponzano, 15 28010 MADRID Tel. 914 444 920

www.cef.es [email protected] 902 88 89 90

T. GESTORS ATC. ANNEX 3 TEMA 21

1. L’impost sobre l’emissió d’òxids de nitrogen a l’atmosfera produïda per l’aviació comercial

1.1. Objecte1.2. Fet imposable

1.3. Exempcions1.4. Subjecte passiu1.5. Base imposable1.6. Tipus de gravamen i quota íntegra1.7. Quotalíquidaibonificació

1.8. Meritació 1.9. Autoliquidació

2. L’impost sobre l’emissió de gasos i partícules produïda per la indústria

2.1. L’objecte2.2. Fet imposable2.3. Subjecte passiu2.4. Base imposable2.5. Base liquidable2.6. Tipus de gravamen i quota íntegra2.7. Bonificacionsalaquotaíntegra2.8. Període impositiu i meritació

2.9. Autoliquidació

3. El gravamen de protecció civil

3.1. Concepteifinalitat3.2. Fet imposable3.3. Subjecte passiu3.4. Càlcul del gravamen3.5 Meritació

4. Els cànons sobre els residus

5. El cànon de l’aigua

5.1. Fet imposable5.2. Subjecte passiu5.3. Base imposable

"Tots els drets reservats. Qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d'aquesta obra només pot ser realitzada amb l'autorització del Centro de Estudios Financieros, CEF, llevat excepció prevista per la llei. Dirigiu-vos a CEDRE (Centro Español de Derechos Reprográficos, www.cedro.org) si necessiteu fotocopiar o escanar cap fragment d'aquesta obra (www.conlicencia.com; 91 702 19 70 / 93 272 04 47)".

Sumari www.cef.es

T. GESTORS ATC Oposicions

5.4. Tipus de gravamen i quota tributària

5.4.1. Usos domèstics 5.4.2. Usos industrials i assimilables, agrícoles i ramaders

5.5. Gestió i meritació

6. La tarifa d’utilització de l’aigua. El cànon de regulació. El cànon d’ocupació o d’utilització

7. La contribució especial per a l’establiment, la millora i l’ampliació dels serveis de prevenció i extinció d’incendis i de salvaments

7.1. Fet imposable 7.2. Subjecte passiu 7.3. Base imposable 7.4. Tipus de gravamen i quota tributària 7.5. Meritació i gestió


P.º Gral. Martínez Campos, 5 28010 MADRID Tel. 914 444 920Gran de Gràcia, 171 08012 BARCELONA Tel. 934 150 988Alboraya, 23 46010 VALÈNCIA Tel. 963 614 199Ponzano, 15 28010 MADRID Tel. 914 444 920

www.cef.es [email protected] 902 88 89 90

www.cef.es 21‒1OCTUBRE 2020

TEMA

21Els tributs propis de la Generalitat (II): l’impost sobre l’emissió d’òxids de nitrogen a l’atmosfera produïda per l’aviació comercial. L’impost sobre l’emissió de gasos i partícules produïda per la indústria. El gravamen de protecció civil. Els cànons sobre els residus. El cànon de l’aigua. La tarifa d’utilització de l’aigua. El cànon de regulació. El cànon d’ocupació o utilització. La contribució especial per a l’establiment, la millora i l’ampliació dels serveis de prevenció i extinció d’incendis i de salvaments

1. L’IMPOST SOBRE L’EMISSIÓ D’ÒXIDS DE NITROGEN A L’ATMOSFERA PRODUÏDA PER L’AVIACIÓ COMERCIAL

1.1. OBJECTE

L’impost sobre l’emissió d’òxids de nitrogen a l’atmosfera produïda per l’aviació comercial, va ser creat per la Llei 12/2014, de 10 d’octubre de l’impost sobre l’emissió d’òxids de nitrogen a l’atmosfera produïda per l’aviació comercial, de l’impost sobre l’emissió de gasos i partícules a l’atmosfera produïda perla indústria i de l’impost sobre la producció d’energia elèctrica d’origen nuclear (en endavant L12/14). La llei es desenvolupa a nivell reglamentari pel Decret 178/2015, de 4 d’agost, pel qual s’aprova el Reglament de l’impost sobre l’emissió d’òxids de nitrògens a l’atmosfera produïda per l’aviació comercial, l’impost sobre l’emissió de gasos i partícules a l’atmosfera produïda per la indústria i l’impost sobre la producció d’energia elèctrica d’origen nuclear.

L’impost es va crear amb la voluntat de gravar les emissions contaminants en els processos d’enlairament i d’aterratge (cicle LTO: landing and take-off) de l’aviació comercial, pel dany que aquestes emissions provoquen en la qualitat de l’aire de la zona on s’ubica l’aeroport o l’aeròdrom, però la seva configuració inicial podia entrar en conflicte amb la normativa europea sobre ajuts d’estat, motiu pel qual la Llei 2/2016, de 2 de novembre, de modificacions urgents en matèria tributària, en va modificar el fet imposable, la base imposable i el tipus de gravamen.

El Decret llei 12/2019, de 9 de juliol, de mesures urgents en matèria tributària i de lluita contra el frau fiscal, va elevar el tipus impositiu en l’impost sobre l’emissió d’òxids de nitrogen a l’atmosfera produïda per l’aviació comercial a 3,5 euros per quilogram d’òxids de nitrogen.

La Llei 5/2020, del 29 d’abril, de mesures fiscals, financeres, administratives i del sector públic i de creació de l’impost sobre les instaŀlacions que incideixen en el medi ambient, introdueix una modificació tècnica amb relació als instruments d’informació que s’han d’utilitzar per a determinar les emissions que són objecte de gravamen.


21‒2 www.cef.es


L’objecte de l’impost sobre l’emissió d’òxids de nitrogen a l’atmosfera produïda per l’aviació comercial és gravar l’emissió d’òxids de nitrogen de les aeronaus en vols comercials de passatgers i de mercaderies en els aeròdroms durant el cicle LTO (landing and take-off), que comprèn les fases de rodada d’entrada a l’aeroport, de rodada de sortida de l’aeroport, d’enlairament i d’aterratge, pel risc que provoca en el medi ambient (art. 2 L12/14).

1.2. FET IMPOSABLE

Constitueix el fet imposable de l’impost sobre l’emissió d’òxids de nitrogen a l’atmosfera produïda per l’aviació comercial l’emissió d’òxids de nitrogen de les aeronaus en vols comercials de passatgers i de mercaderies durant el cicle LTO en aeròdroms pertanyents a municipis declarats zones de protecció especial de l’ambient atmosfèric per la normativa vigent (3.1 L12/14).

Als efectes d’aquesta llei, els vols de posicionament no es consideren vols comercials 3.1 L12/14). És a dir, aquells vols que es realitzen per moure un avió a una altra base amb la finalitat de substituir un altre avió, per exemple, per motius de compliment d’horaris preestablerts.

L’article 3.3 L 12/14 estableix que no resten subjectes a aquest impost els vols següents:

a) Els vols efectuats per aeronaus medicalitzades.

b) Els vols d’helicòpters destinats al transport de malalts.

c) Els vols destinats a serveis públics, com ara la presa d’imatges del trànsit, la cartografia, la lluita contra incendis o altres serveis anàlegs.

La zona de protecció especial està definida a la Llei 22/1983, de 21 de novembre, de protecció de l’ambient atmosfèric, com aquella zona en què es constata que s’ultrapassen els nivells de contaminació admissible i que per a reduir-los cal realitzar accions que van més enllà de la correcció d’una situació excepcional produïda per causes meteorològiques o accidentals; o bé quan es constata que s’ha arribat al 90 % de la xifra d’admissibilitat d’algun dels paràmetres d’alerta i a més es produeix una situació que dóna lloc a un risc potencial molt elevat d’ultrapassar els nivells permissibles.

Aquesta zona de protecció especial ha de ser establerta pel Govern, el qual, mitjançant acord del 23 de setembre de 2014, va identificar 40 municipis de les comarques del Barcelonès, el Baix Llobregat, el Vallès Occidental i el Vallès Oriental que composen aquesta zona. Per tant, l’impost s’aplica únicament en els termes municipals següents: Badalona, Barcelona, L’Hospitalet de Llobregat, Sant Adrià de Besòs, Santa Coloma de Gramenet, Castelldefels, Cornellà de Llobregat, Gavà, Martorell, Molins de Rei, Esplugues de Llobregat, el Papiol, Pallejà, el Prat de Llobregat, Sant Andreu de la Barca, Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan Despí, Sant Just Desvern, Sant Vicenç dels Horts, Viladecans, Badia del Vallès, Barberà del Vallès, Castellbisbal, Cerdanyola del Vallès, Montcada i Reixac, Ripollet, Rubí, Sabadell, Sant Cugat del Vallès, Sant Quirze del Vallès, Santa Perpètua de Mogoda, Terrassa, Granollers, La Llagosta, Martorelles, Mollet del Vallès, Montmeló, Montornès del Vallès, Parets del Vallès i Sant Fost de Campsentelles.

1.3. EXEMPCIONS

L’article 4 L12/14 estableix que resten exempts de l’impost sobre l’emissió d’òxids de nitrogen a l’atmosfera produïda per l’aviació comercial:


www.cef.es 21‒3

Annex 3

OCTUBRE 2020

Oposicions

a) Les aeronaus amb un factor d’emissió inferior a dos quilograms d’òxids de nitrogen per cicle LTO.

b) Els vols que es donen en situacions excepcionals, com ara els aterratges induïts per problemes d’operativitat en aeròdroms propers, els aterratges d’emergència o les accions específiques de suport a zones on es duen a terme campanyes solidàries i humanitàries.

1.4. SUBJECTE PASSIU

Són subjectes passius de l’impost sobre l’emissió d’òxids de nitrogen a l’atmosfera produïda per l’aviació comercial, a títol de contribuents, les companyies aèries i les persones físiques o jurídiques que operen o noliegen vols que surten d’un aeròdrom de Catalunya (art. 5 L12/14).

1.5. BASE IMPOSABLE

La base imposable de l’impost sobre l’emissió d’òxids de nitrogen a l’atmosfera produïda per l’aviació comercial és constituïda per la quantitat, en quilograms, d’òxids de nitrogen emesa durant el cicle LTO de les aeronaus durant el període impositiu (art. 6.1 L12/14).

A l’efecte de determinar la base imposable d’aquest impost, s’han d’aplicar els factors d’emissió que determina). la guia d’inventaris d’emissions EMEP/EEA, de l’Agència Europea de Medi Ambient. En el cas de models d’aeronau no inclosos en aquesta guia, s’ha d’aplicar el factor d’emissió declarat pel fabricant corresponent al motor instaŀlat en aquests models d’aeronau i, si no n’hi ha, el factor d’emissió del motor que per les seves característiques tècniques sigui equiparable pel que fa a l’emissió d’òxids de nitrogen. En el cas dels helicòpters, els factors d’emissió aplicables són els que estableix l’Oficina Federal d’Aviació Civil de Suïssa (art. 6.2 L12/14).

La base imposable d’aquest impost es calcula sumant les bases imposables parcials que resulten de multiplicar, per cada model d’aeronau del contribuent, el nombre de vols anuals pel factor d’emissió d’òxids de nitrogen corresponent a aquell model d’aeronau (art. 6.3 L12/14).

1.6. TIPUS DE GRAVAMEN I QUOTA ÍNTEGRA

El tipus de gravamen es fixa a partir de l’exercici 2020 en 3,5 euros per quilogram d’òxid de nitrogen (fins a l’exercici 2019 el tipus és de 2,5 euros per quilogram d’òxid de nitrogen). La quota íntegra s’obté de multiplicar la base imposable pel tipus impositiu (art. 7 L12/14).

1.7. QUOTA LÍQUIDA I BONIFICACIÓ

La quota líquida de l’impost sobre l’emissió d’òxids de nitrogen a l’atmosfera produïda per l’aviació comercial s’obté d’aplicar a la quota íntegra, si escau, una bonificació per l’import que resulti d’aplicar el 5 % sobre el producte de la quota íntegra pel percentatge d’aeronaus del contribuent que disposen d’aleta d’extremitat. Aquest percentatge es calcula respecte de les aeronaus que operen en l’aeròdrom corresponent. Si la bonificació no és aplicable, la quota líquida coincideix amb la quota íntegra (art. 8 L12/14).


21‒4 www.cef.es


1.8. MERITACIÓ

L’article 9.1 L12/14 estableix que el període impositiu de l’impost sobre l’emissió d’òxids de nitrogen a l’atmosfera produïda per l’aviació comercial és l’any natural, sens perjudici del que estableix l’apartat 2.

El període impositiu és inferior a l’any natural en els supòsits que l’inici de les activitats a l’aeròdrom corresponent s’esdevingui en una data posterior a l’1 de gener o que el cessament de les activitats s’esdevingui en una data anterior al 31 de desembre. A aquest efecte, no es consideren els casos de successió en l’execució de les activitats o de canvi de la denominació del subjecte passiu si no impliquen un cessament de l’activitat, sens perjudici del que disposa la Llei general tributària (art. 9.2 L12/14).

L’impost es merita l’últim dia del període impositiu (art. 9.3 L12/14).

1.9. AUTOLIQUIDACIÓ

El subjecte passiu està obligat a presentar l’autoliquidació de l’impost sobre l’emissió d’òxids de nitrogen a l’atmosfera produïda per l’aviació comercial i a efectuar-ne l’ingrés corresponent en les condicions i els terminis que s’estableixen per reglament. El model d’autoliquidació s’ha d’aprovar per ordre del conseller del departament competent en matèria tributària (art. 10 L12/14).

Els contribuents han de presentar el model d’autoliquidació 990 i efectuar l’ingrés de l’import del deute tributari entre l’1 i el 20 de febrer de l’any següent a la meritació de l’impost i, en cas de cessament de l’activitat, en el termini d’un mes des de la data en què aquest cessament es produeixi. L’ingrés del deute tributari s’ha d’efectuar juntament amb la presentació de l’autoliquidació per via telemàtica.

2. L’IMPOST SOBRE L’EMISSIÓ DE GASOS I PARTÍCULES PRODUÏDA PER LA INDÚSTRIA

2.1. L’OBJECTE

L’impost sobre l’emissió de gasos i partícules produïda per la indústria es va aprovar per la Llei 12/2014, de 10 d’octubre, de l’impost sobre l’emissió d’òxids de nitrogen a l’atmosfera produïda per l’aviació comercial, de l’impost sobre l’emissió de gasos i partícules a l’atmosfera produïda perla indústria i de l’impost sobre la producció d’energia elèctrica d’origen nuclear (en endavant L12/14). La llei es desenvolupa a nivell reglamentari pel Decret 178/2015, de 4 d’agost, pel qual s’aprova el Reglament de l’impost sobre l’emissió d’òxids de nitrògens a l’atmosfera produïda per l’aviació comercial, l’impost sobre l’emissió de gasos i partícules a l’atmosfera produïda per la indústria i l’impost sobre la producció d’energia elèctrica d’origen nuclear.

Aquest impost es va crear com un instrument d’estímul i d’incentiu a la reducció de la contaminació atmosfèrica i a la instaŀlació de millores tècniques per a la reducció de les emissions atmosfèriques, amb la finalitat última d’incrementar la qualitat de l’aire dels ciutadans propers als centres industrials; i, amb aquest objectiu, queden afectes els seus ingressos a dotar el Fons per a la protecció de l’ambient atmosfèric, al Programa de vigilància i control ambiental atmosfèric a la indústria i a altres mesures compensatòries de la contaminació atmosfèrica.


www.cef.es 21‒5

Annex 3

OCTUBRE 2020

Oposicions

L’article 11 L12/14 estableix que l’impost sobre l’emissió de gasos i partícules a l’atmosfera produïda per la indústria grava l’emissió a l’atmosfera de les substàncies a què fa referència l’article 12, amb la finalitat d’incentivar conductes més respectuoses amb el medi ambient atmosfèric i aconseguir una millor qualitat de l’aire, generades en les instaŀlacions següents:

a) Les instaŀlacions industrials classificades en l’annex I.1 de la Llei 20/2009, del 4 de desembre, de prevenció i control ambiental de les activitats.

b) Les instaŀlacions de combustió amb una potència tèrmica nominal superior a 20 megawatts tèrmics.

2.2. FET IMPOSABLE

L’impost segueix el principi aplicable a la tributació mediambiental de «qui contamina paga». El fet imposable de l’impost sobre l’emissió de gasos i partícules a l’atmosfera produïda per la indústria és constituït per les emissions canalitzades a l’atmosfera d’òxids de nitrogen, de diòxid de sofre, de partícules i de carboni orgànic total que es generen tant en instaŀlacions industrials incloses en l’annex I.1 de la Llei 20/2009 com en instaŀlacions de combustió amb una potència tèrmica nominal superior a 20 megawatts tèrmics, sempre que les emissions de les instaŀlacions siguin superiors a 150 tones anuals de diòxid de sofre, de 100 tones anuals d’òxids de nitrogen, de 50 tones anuals de partícules o de 150 tones anuals de carboni orgànic total (art. 12 L12/14).


És subjecte passiu de l’impost, en concepte de contribuent, la persona física o jurídica que realitza l’activitat que té com a conseqüència l’emissió gravada pel tribut (art. 13 L12/14).

2.4. BASE IMPOSABLE

Quant a la base imposable, l’article 14 L12/14 estableix que aquesta és constituïda per les emissions màssiques de cadascuna de les substàncies esmentades abans produïda a cada instaŀlació, expressada en tones per any, i calculada com la suma de les emissions màssiques de cada focus de la instaŀlació.

A la vegada, per computar l’emissió màssica anual de cada focus d’emissió cal aplicar la fórmula següent:

càrrega màssica anual de cada focus = =concentració × cabal × hores anuals de funcionament × (1 tona/109 mg)

On:

– Concentració és la concentració mitjana anual de cada focus emissor, expressada en miŀligrams per metre cúbic normal (mg/Nm3), i determinada:

A) per un sistema automàtic de mesurament (SAM), quan la normativa sectorial o el permís mediambiental corresponent a la instaŀlació estableix la obligatorietat de disposar d’aquest sistema; o bé


21‒6 www.cef.es


B) per un sistema de mesurament manual, quan no és obligatori disposar del SAM, i sempre que aquest sistema utilitzi el mètode de còmput determinat per la norma UNE-EN corresponent a la substància emesa.

Aquesta concentració s’ha de computar per cada substància contaminant, i s’entén que la concentració mitjana anual de cada contaminant, computada d’acord amb algun dels sistemes esmentats abans, és la mitjana de tots els dies ponderada per les hores de funcionament de cada dia.

– Cabal és el cabal mitjà anual de cada focus emissor, expressat en metres cúbics normals per hora (Nm3/h), i determinat:

a) per un sistema automàtic de mesurament (SAM), quan la normativa sectorial o el permís mediambiental corresponent a la instaŀlació estableix la obligatorietat de disposar d’aquesta sistema;

b) per un sistema de mesurament manual, quan no és obligatori disposar del SAM, i sempre que aquest sistema utilitzi el mètode de còmput determinat per la norma UNE-EN 15259; o bé

c) per un sistema de càlcul substitutiu del SAM, quan la normativa sectorial o el permís ambiental ho permeten, i sempre que hi hagi una base de càlcul diària i es disposi de la corresponent autorització administrativa.

El cabal s’ha de calcular per a cada focus emissor, i és el mateix per a tots els contaminants del mateix focus. El cabal mitjà anual equival a la mitjana de tots els dies ponderada per les hores de funcionament de cada dia.

– Hores anuals de funcionament és el temps anual de funcionament de cada focus, expressat en hores, i es determina:

• per un sistema automàtic de mesurament (SAM), quan la concentració o el cabal s’han mesurat amb un SAM. En aquest cas, les hores diàries de funcionament s’obtenen a partir del nombre de minuts d’activitat diferent de la parada o l’arrencada, i dividit entre 60; o bé

• a partir de la declaració realitzada pel titular de la instaŀlació, quan el focus no funciona 24 hores al dia o 365 dies l’any.

Les hores de funcionament són les mateixes per a tots els contaminants del mateix focus, i les hores anuals són la suma de les hores diàries de cada focus.

En qualsevol cas, no computen als efectes de calcular la base imposable:

• les emissions de calderes que utilitzen gas natural, propà, gas liquat del petroli, gasoil, fueloil, turba, lignit, hulla, antracita, coc, biomassa o biogàs, quan la caldera té una potència nominal inferior a 2,3 megawatts tèrmics;

• les emissions d’instaŀlacions de cogeneració amb potència nominal inferior a 20 megawatts tèrmics i que utilitzen com a combustible gas natural o biogàs amb un contingut de sofre igual al del gas natural.

Imaginem, doncs, una instaŀlació industrial de producció de components químics, que disposa de 3 focus d’emissió:


www.cef.es 21‒7

Annex 3

OCTUBRE 2020

Oposicions

• un focus emet partícules i òxids de nitrogen; d’acord amb el sistema de mesurament instaŀlat, aquest focus emet, de mitjana i amb caràcter anual, 0,006 tones de partícules per metre cúbic normal, i 0,008 tones d’òxids de nitrogen per metre cúbic normal. A més, el cabal del focus és de 3 metres cúbics normals per hora de funcionament, i el focus ha funcionat 5.000 hores durant l’any;

• un altre focus emet diòxid de sofre, amb una concentració de 0,035 tones per metre cúbic normal, un cabal de 2,5 metres cúbics per hora de funcionament, i 3.000 hores de funcionament anual;

• finalment, un tercer focus emet carboni orgànic total, amb una concentració de 0,03 tones per metre cúbic normal, un cabal d’1 metre cúbic normal per hora de funcionament, i 5.000 hores de funcionament anuals.

Per determinar la base imposable, cal calcular la càrrega màssica anual de cada focus:

A) el primer focus emet dos tipus diferents de substàncies contaminants, per tant cal realitzar el càlcul de manera diferenciada:

a) quant a les partícules, la concentració és de 6.000.000 miŀligrams per metre cúbic normal (0,006 tones per 109), per tant, la càrrega màssica equival a 6.000.000 mg/Nm3 × 3 Nm3/h × 5.000 h = 90.000.000.000 miŀligrams, és a dir, 90 tones;

b) quant als òxids de nitrogen, la concentració és de 8.000.000 miŀligrams per metre cúbic normal, per tant la càrrega màssica equival a 8.000.000 mg/Nm3 × × 3 Nm3/h x 5.000 h = 120.000.000.000 miŀligrams, és a dir, 120 tones;

B) per al segon focus, que només emet diòxid de sofre, la seva concentració és de 35.000.000 miŀligrams per metre cúbic normal, per tant, la càrrega màssica és de 35.000.000 mg/ Nm3 × 2,5 Nm3/h × 3.000 h = 262.500.000.000 miŀligrams, és a dir, 262,5 tones;

C) finalment, el tercer focus té una concentració de carboni orgànic total de 30.000.000 milligrams per metre cúbic normal, de manera que la seva càrrega màssica és de 30.000.000 mg/Nm3 × 1 Nm3/h × 5.000 h = 150.000.000 miŀligrams, és a dir, 150 tones.

Per tant, la base imposable és la suma de les càrregues màssiques dels diferents focus d’emissió, 90 tones de partícules + 120 tones d’òxids de nitrogen + 262,5 tones de diòxid de sofre + 150 tones de carboni orgànic total = 622,5 tones.

2.5. BASE LIQUIDABLE

L’article 15 L12/14 estableix que la base liquidable de l’impost sobre l’emissió de gasos i partícules a l’atmosfera produïda per la indústria s’obté de reduir la base imposable de cada tipus de contaminant en els imports següents:

a) Diòxid de sofre: 150 tones anuals.

b) Òxids de nitrogen: 100 tones anuals.

c) Partícules: 50 tones anuals.

d) Carboni orgànic total: 150 tones anuals.


21‒8 www.cef.es


Per tant, en el nostre exemple la base liquidable és de 40 tones de partícules (90 – 50) + 20 tones d’òxids de nitrogen (120 – 100) + 112,5 tones de diòxid de sofre (262,5 – 150) + 0 tones de carboni orgànic total (150 – 150) = 172,5 tones.

2.6. TIPUS DE GRAVAMEN I QUOTA ÍNTEGRA

L’article 15 L12/14 estableix que la quota íntegra de l’impost sobre l’emissió de gasos i partícules a l’atmosfera produïda per la indústria és el resultat d’aplicar a la base liquidable, per a cada substància, els tipus següents:

a) 45 euros per tona de diòxid de sofre.

b) 75 euros per tona d’òxids de nitrogen.

c) 60 euros per tona de partícules.

d) 45 euros per tona de carboni orgànic total.

En el nostre exemple, la quota íntegra és la suma de:

• per les partícules, 40 tones per 60 euros/tona = 2.400,00 euros;

• pels òxids de nitrogen, 20 tones per 75 euros/tona = 1.500,00 euros;

• pel diòxid de sofre, 112,5 tones per 45 euros/tona = 5.062,50 euros; i

• pel carboni orgànic total, 0 euros atès que la base liquidable és de 0 tones.

Per tant, la quota íntegra és de 2.400 + 1.500 + 5.062,50 = 8.962,50 euros.

2.7. BONIFICACIONS A LA QUOTA ÍNTEGRA

L’article 17 L12/14 estableix que la quota líquida de l’impost sobre l’emissió de gasos i partícules a l’atmosfera produïda per la indústria s’obté d’aplicar a la quota íntegra les bonificacions següents:

a) Una bonificació del 50 % del percentatge que resulta de la càrrega màssica anual provinent d’instaŀlacions de cogeneració situades en establiments industrials amb una potència nominal superior a 20 megavatts tèrmics que utilitzen com a combustible gas natural o biogàs respecte de la càrrega màssica anual de l’establiment. Als efectes d’aquesta bonificació, el contingut de sofre del biogàs no pot ésser superior al que estableix la normativa per al gas natural.

b) Una bonificació del 10 % de la inversió efectuada en el període impositiu en béns de l’actiu material destinats a la protecció del medi ambient, sempre que comporti una millora de les exigències establertes per la normativa i que estiguin incloses en programes, convenis o acords amb l’administració competent en matèria de medi ambient. Donen dret a la bonificació, als efectes del que estableix aquest article, les inversions associades a evitar la contaminació atmosfèrica en els àmbits següents, sempre que siguin certificades per la Direcció General de Qualitat Ambiental i que l’import màxim de la bonificació no superi el 15 % de la quota íntegra:

1r. Tractament o reducció de les emissions a l’atmosfera.


www.cef.es 21‒9

Annex 3

OCTUBRE 2020

Oposicions

2n. Canvis de combustible per combustibles més nets.

3r. Pavimentació per a evitar emissions difuses.

4t. Canvi en els processos amb la finalitat de reduir les emissions a l’atmosfera.

Suposem, doncs, que en el nostre exemple s’han realitzat inversions durant l’exercici per import de 500.000 euros, que compleixen els requisits esmentats; la bonificació inicial seria del 10 % de 500.000 = = 50.000 euros, però cal aplicar el límit màxim del 15 % de la quota íntegra, en aquest cas 15 % sobre 8.962,50 = 1.344,38 euros.

Per tant, la quota tributària és de 8.962,50 – 1.344,38 = 7.618,12 euros.

2.8. PERÍODE IMPOSITIU I MERITACIÓ

El període impositiu de l’impost sobre l’emissió de gasos i partícules a l’atmosfera produïda per la indústria és l’any natural, sens perjudici del que estableix l’apartat 2 (art. 18.1 L12/14).

El període impositiu és inferior a l’any natural en els supòsits que l’inici de les activitats s’esdevingui en una data posterior a l’1 de gener o que el cessament de les activitats s’esdevingui en una data anterior al 31 de desembre (art. 18.2 L12/14).

A l’efecte del que estableix l’apartat 2, no es consideren els casos de successió en l’execució de les activitats o de canvi de la denominació del subjecte passiu si no impliquen un cessament de l’activitat en la instaŀlació, sens perjudici del que disposa la Llei general tributària (art. 18.3 L12/14).

L’impost es merita l’últim dia del període impositiu (art. 18.4 L12/14).

2.9. AUTOLIQUIDACIÓ

El subjecte passiu de l’impost sobre l’emissió de gasos i partícules a l’atmosfera produïda per la indústria està obligat a presentar l’autoliquidació per a cada una de les instaŀlacions en què duu a terme les activitats gravades, i a efectuar-ne l’ingrés corresponent en les condicions i els terminis que s’estableixen per reglament.El model d’autoliquidació s’ha d’aprovar per ordre del conseller del departament competent en matèria tributària (art. 19 L12/14).

L’ingrés del deute tributari s’ha d’efectuar, juntament amb la presentació de l’autoliquidació, per via telemàtica. L’impost s’autoliquida mitjançant el model 980.

3. EL GRAVAMEN DE PROTECCIÓ CIVIL

3.1. CONCEPTE I FINALITAT

El gravamen de protecció civil es va aprovar mitjançant la Llei 4/1997, de 20 de maig, de protecció civil de Catalunya (en endavant LPC), amb la finalitat exclusiva de contribuir a finançar les activitats de previsió, prevenció, planificació, intervenció, informació i formació en matèria de protecció civil així com en relació amb les activitats dels serveis de prevenció i d’extinció d’incendis (art. 58 LPC).


21‒10 www.cef.es


Es tracta, doncs, d’un tribut finalista vinculat als elements patrimonials ubicats a Catalunya i afectes a activitats que, per la seva pròpia naturalesa, poden implicar l’activació de plans de protecció civil, entenent per aquest concepte de «protecció civil» totes aquelles accions destinades a protegir les persones, els béns i el medi ambient davant situacions de greu risc coŀlectiu, de catàstrofes i de calamitats públiques.

Aquests plans de protecció civil poden ser territorials, especials o d’autoprotecció, i el seu conjunt ha de contenir la previsió d’emergències a què es pot veure sotmès el territori a causa de situacions de catàstrofe o calamitats públiques, el catàleg de recursos humans i materials disponibles i els protocols d’actuació per a afrontar-les, a més de les directrius bàsiques per restablir els serveis i recuperar la normalitat.

Per la incidència que tenen en el còmput del gravamen de protecció civil, escau esmentar els plans especials de protecció, el quals estableixen les emergències generades per riscs concrets la naturalesa dels quals requereix uns mètodes tècnics i científics adequats per avaluar-los i tractar-los (per exemple, riscs d’inundacions, sísmics, químics, de transport de mercaderies perilloses, d’incendis forestals o volcànics).

Com és de veure, doncs, el gravamen de protecció civil és un impost relacionat directament amb les activitats que poden originar riscos l’amplitud i la gravetat de llurs efectes els fa assolir el caràcter de calamitat pública, de manera que el seu producte queda afecte al fons de seguretat que, d’acord amb la normativa, s’ha de constituir per tal de finançar les activitats de previsió i de control esmentades abans.

3.2. FET IMPOSABLE

És justament aquesta finalitat la que determina la configuració del fet imposable del gravamen, si bé es podria parlar de fins a sis fets imposables diferents de l’impost, ja que el gravamen, d’acord amb el que estableix l’article 59 LPC, subjecta a tributació els elements patrimonials i les instaŀlacions afectes a les activitats següents:

a) L’activitat de magatzem, dipòsit o producció de substàncies perilloses. Es consideren substàncies perilloses les establertes en el Reial decret 840/2015, de 21 de setembre, pel qual s’aproven mesures de control dels riscos inherents als accidents greus en els que intervinguin substàncies perilloses. L’annex 1 d’aquest reial decret estableix el llistat de les substàncies que, a aquests efectes, es consideren perilloses, distingint entre categories de substàncies perilloses (per exemple els explosius o els gasos o aerosols inflamables) i substàncies perilloses nominades (per exemple, l’àcid clorhídric o el clor).

En aquest annex del Reial decret, a més d’identificar les substàncies considerades perilloses, també s’estableix una quantitat, expressada en tones, a partir de la qual l’establiment es considera de nivell superior, la qual cosa determina l’obligatorietat d’adoptar mesures de control i vigilància addicionals, d’acord amb aquesta normativa sectorial.

Aquesta quantitat és fonamental des del punt de vista del gravamen de protecció civil, ja que només queden subjectes a tributació els elements patrimonials afectes a les activitats de magatzem, dipòsit o producció de substàncies perilloses quan la quantitat d’aquestes substàncies present a les instaŀlacions supera, amb caràcter general, el 10 % de la quantitat mínima a què es refereix el Reial decret 840/2015; i, per al cas que la instaŀlació estigui ubicada en sòl urbà, el 5 % d’aquesta quantitat.

Per exemple, d’acord amb el Reial decret 840/2015, el clor és una substància qualificada de perillosa, i es considera establiment de nivell superior aquell en el que hi ha com a mínim 25 tones de clor. Per tant, queden subjectes al gravamen de protecció civil tots aquells magatzems que tinguin dipositades, com a mínim, 2,5 tones de clor (o 1,25 tones si el magatzem es troba


www.cef.es 21‒11

Annex 3

OCTUBRE 2020

Oposicions

ubicat en sòl urbà). Aquells magatzems que, tot i tenir dipositat clor, no arribin a aquests volums, no queden subjectes al gravamen de protecció civil.

b) L’activitat de transport, per mitjans fixos, de substàncies perilloses, definides, novament, d’acord amb el que estableix el Reial decret 840/2015.

c) L’activitat d’aterrament i enlairament produïda en els aeroports i aeròdroms, sense perjudici del gravamen que pugui ser aplicable sobre les instaŀlacions industrials annexes a les pròpies de l’aeroport o aeròdrom en relació amb l’activitat de magatzem, dipòsit o producció de substàncies perilloses que s’hi pugui produir. Queden no subjectes, però, les activitats d’aterrament i enlairament d’aeronaus d’emergència.

d) L’activitat de les preses hidràuliques.

e) L’activitat de les instaŀlacions i estructures destinades a la producció o la transformació d’energia elèctrica.

f) L’activitat de les instaŀlacions i estructures destinades al transport o al subministrament d’energia elèctrica.

L’article 60 LPC estableix que no es genera l’obligació del pagament del gravamen en relació amb:

a) Els elements patrimonials afectes a activitats desenvolupades directament per l’Estat, per la Generalitat, per l’Agència Catalana de l’Aigua, per les corporacions locals o per llurs organismes autònoms de caràcter administratiu. L’exempció no s’aplica si els esmentats ens actuen per mitjà d’empresa pública, privada o mixta o, en general, d’empreses mercantils, ni tampoc als organismes autònoms de caràcter industrial, comercial, financer o anàlegs.

b) Les instaŀlacions i les estructures afectes a la producció de combustibles, de carburants o d’energia elèctrica, mitjançant la transformació de residus sòlids i líquids.

c) Les estacions transformadores d’energia elèctrica la tensió de les quals en el primari sigui igual o inferior a 25 quilovolts (kv), i també les xarxes de distribució de tensió igual o inferior a 25 quilovolts (kv).

d) Les instaŀlacions de producció d’energia elèctrica incloses en el règim especial regulades per la Llei de l’Estat 40/1994, del 30 de desembre, d’ordenació del sistema elèctric nacional, en el capítol II, els articles 26 i següents, i el Reial decret 2366/1994, del 9 de desembre, de potència nominal inferior a 50 megawatts.

e) Les conduccions de gas propà i de gas natural canalitzat de pressió inferior a 36 quilograms per centímetre quadrat.

f) Les centrals nuclears.


En tots els supòsits, és subjecte passiu en qualitat de contribuent la persona física o jurídica que realitza alguna de les activitats que configuren el fet imposable del gravamen (art. 61 LPC).

3.4. CÀLCUL DEL GRAVAMEN

Pel que respecta al càlcul del gravamen, cal distingir dues situacions:


21‒12 www.cef.es


a) Si el subjecte passiu realitza alguna de les activitats abans esmentades i està afectat per un pla especial de protecció civil expressament destinat als riscos que es poden derivar d’aquestes activitats, la base imposable del gravamen està constituïda per l’import de la facturació de cada instaŀlació o xarxa en què es desenvolupa l’activitat. Sobre aquesta facturació s’ha d’aplicar el tipus de gravamen del 0,1 %, sense que l’import resultant no pugui superar els 128.577,00 euros per cada tipus d’activitat.

Per exemple, suposem una empresa afectada per un pla especial que realitza l’activitat de dipòsit de substàncies perilloses i també l’activitat de transport d’aquestes substàncies. La facturació associada a les instaŀlacions de magatzem és de 225.500.000 euros, mentre que la facturació relativa a les xarxes de transport és d’1.750.000 euros. L’import del gravamen és:

0,1 % de la facturació associada al magatzem: 0,1 % × 225.500.000 = 225.500,00 euros. En aquest cas s’aplica el límit de 128.577,00 euros.

0,1 % de la facturació associada al transport: 0,1 % × 1.750.000 = 1.750,00 euros. En aquest cas no s’aplica el límit de 128.577,00 euros.

Per tant, l’import total del gravamen és de 128.577,00 (activitat de dipòsit) més 1.750,00 euros (activitat de transport) = 130.327,00 euros.

b) Si el subjecte passiu que realitza les activitats subjectes al gravamen no està afectat per un pla especial de protecció civil, per determinar l’import del gravamen cal, en primer lloc, aplicar el tipus de gravamen sobre la base imposable establerta per cada cas; i, en segon lloc, determinar si és d’aplicació el límit màxim establert legalment.

Per aplicar el tipus de gravamen sobre la base imposable corresponent a cada activitat, cal estar a les regles següents:

• Activitat de magatzem, dipòsit o producció de substàncies perilloses: la base imposable és la quantitat mitjana anual de substància o conjunt de substàncies perilloses presents a la instaŀlació, expressada en quilograms; i el tipus de gravamen és calcula dividint 2.305 per les quantitats mínimes, en quilograms, establertes a l’annex 1 del Reial Decret 840/2015.

Per exemple, i continuant amb l’exemple anterior del clor, la quantitat mínima establerta a l’annex 1 del Reial decret 840/2015 és de 25 tones, és a dir, 25.000 kg. Per tant, el tipus de gravamen corresponent al clor és de 2.305/25.000 = 0,0922 euros/kg.

Així, si la quantitat mitjana anual de clor present a les instaŀlacions del subjecte passiu ha estat, per exemple, de 5.000 kg, el gravamen corresponent a aquesta activitat, en un primer moment, és de 5.000 × 0,0922 = 461,00 euros.

• Activitat de transport, per mitjans fixos, de substàncies perilloses: la base imposable és el nombre de metres lineals de la xarxa per la qual es transporta la substància; i el tipus de gravamen és, per a les conduccions de gas canalitzat de pressió igual o superior a 36 kg/ cm2, 0,3227 euros/metre lineal; i per a la resta de supòsits de transport, 0,0046 euros/metre lineal.

• Activitat d’aterrament i enlairament produïda en els aeroports i aeròdroms: la base imposable és el moviment mitjà dels 5 anys naturals anteriors, expressat en nombre de vols segons la capacitat de les aeronaus; i el tipus de gravamen es determina atenent a aquesta capacitat, d’acord amb la taula següent:


www.cef.es 21‒13

Annex 3

OCTUBRE 2020

Oposicions

Capacitat de l’aeronau, en passatgers Tipus de gravamen (euros/nombre de vols)

Entre 1 i 12 ................................................................................................. 12,28Entre13i50 ............................................................................................... 25,56Entre51i100 ............................................................................................. 48,95Entre101i200 ........................................................................................... 88,81Entre201i300 ........................................................................................... 141,96Entre301i400 ........................................................................................... 195,11Entre401i500 ........................................................................................... 248,25501omés ................................................................................................... 301,40Aeronaus de càrrega: tots els casos ....................................................... 12,28

Es preveu, a més, una deducció de la quota equivalent a multiplicar el nombre d’aterraments o d’enlairaments d’emergència per 1,5.

Per exemple, suposem un aeroport que, en els 5 anys immediatament anteriors, ha tingut el moviment mitjà següent:

Capacitat de l’aeronau, en passatgers Nombre de vols

Entre201i300 ........................................................................................... 25.000Entre301i400 ........................................................................................... 10.000Entre401i500 ........................................................................................... 5.000501omés ................................................................................................... 300

A més, durant l’exercici s’han produït 500 aterraments d’emergència.

El gravamen, en una primera instància, es computa de la manera següent:

25.000 vols pel tipus de gravamen de 141,96 euros/nombre de vols = 3.549.000,00 euros.



300 vols pel tipus de gravamen de 301,40 euros/nombre de vols = 90.420,00 euros.

Per tant, la quota íntegra de l’impost és la suma dels imports anteriors: 6.831.770,00 euros.

S’ha d’aplicar, però, la deducció pels aterraments d’emergència, equivalent a 500 aterraments per 1,5 euros = 750,00 euros.

Per tant, la quota tributària del gravamen, en un primer moment, és de 6.831.020,00 euros. Com veurem més endavant, sobre aquest import caldrà aplicar un límit per determinar l’import definitiu a ingressar en concepte de gravamen de protecció civil.

• Activitat de les preses hidràuliques: la base imposable són els metres cúbics de capacitat de la presa, i el tipus de gravamen es fixa en 0,00023 euros/m3.


21‒14 www.cef.es


• Activitat de les instaŀlacions i estructures destinades a la producció o transformació d’energia elèctrica: la base imposable és la potència nominal expressada en megawatts, i el tipus de gravamen és de 22,07 euros/megawatt.

• Activitat de les instaŀlacions i estructures destinades al transport o subministrament d’energia elèctrica: la base imposable són els metres lineals de la xarxa, i el tipus de gravamen es determina atenent a la potència expressada en quilovolts de cada tram de la xarxa, d’acord amb la taula següent:

Tram de potència, en quilovolts Tipus de gravamen (euros/metre)

Entre26i110 ................................................................................................... 0,0009Entre111i220 ................................................................................................. 0,0046

Entre221i400 ................................................................................................. 0,0092Mésde400 ....................................................................................................... 0,0369

Suposem, doncs, una xarxa de transport d’energia elèctrica de 2 trams: un tram de 50.000 metres, de potència 50 quilovolts; i un segon tram, de 100.000 metres, de potència 105 quilovolts. El gravamen corresponent es calcula:

a) Per al primer tram, 50.000 pel tipus de gravamen 0,0009 euros/metre = 45,00 euros;

b) Per al segon tram, 100.000 pel tipus de gravamen 0,0046 euros/metre = 460,00 euros.

Per tant, el gravamen corresponent a aquesta activitat és de 505,00 euros.

Ara bé, una vegada aplicades les regles anteriors, cal determinar si és procedent aplicar el límit màxim de la quantitat a ingressar en concepte del gravamen. A aquest efecte, l’import del gravamen no pot superar en cap cas l’import del 0,1 % de la facturació corresponent a cada instaŀlació o xarxa; i, a més, l’import a ingressar per cada activitat no pot superar els 128.577,00 euros.

Suposem, doncs, un subjecte passiu de l’impost no afectat per un pla especial de protecció civil, que realitza les activitats següents:

• Per una banda, diposita substàncies perilloses en dues instaŀlacions: en una instaŀlació diposita nitrat d’amoni, en una quantitat mitjana anual de 10.000.000 kg, i a l’altra instaŀlació diposita fluor, en quantitat mitjana anual de 1.500 kg. La facturació de la primera instaŀlació és de 500.000,00 euros; la de la segona, de 250.000,00 euros;

• Per altra banda, també realitza l’activitat de transport d’aquestes substàncies, mitjançant una xarxa de 150.000 metres lineals. Aquesta xarxa té una facturació d’1.000.000,00 euros.

Per determinar l’import del gravamen cal realitzar les operacions següents:

• Respecte del dipòsit de nitrat d’amoni, el tipus de gravamen, d’acord amb l’annex 1 del Reial decret 840/2015, és de 0,000231 euros/kg. Per tant, la quota és de 10.000.000 × 0,000231 = = 2.310,00 euros.

• Ara bé, la facturació d’aquesta instaŀlació és de 500.000,00 euros, per tant el primer límit que no es pot superar és el 0,1 % d’aquesta facturació, és a dir, 500,00 euros. Com és de


www.cef.es 21‒15

Annex 3

OCTUBRE 2020

Oposicions

veure, el gravamen calculat (2.310 euros), supera el límit de facturació, per tant, el gravamen corresponent és de 500,00 euros. Respecte del dipòsit de fluor, el tipus de gravamen, d’acord amb l’annex 1 del Reial decret 840/2015, és de 0,11525 euros/kg. Per tant, la quota és de 1.500 × 0,11525 = 172,88 euros.

La facturació associada a aquesta instaŀlació és de 250.000,00 euros, per tant el límit de facturació és el 0,1 % de 250.000 = 250,00 euros. Així, com que el gravamen calculat (172,88 euros) no supera aquest límit de facturació, el gravamen corresponent és de 172,88 euros.

Calculat el gravamen per a cada instaŀlació, ara cal calcular-lo per a tota l’activitat; per tant, el gravamen corresponent a l’activitat de dipòsit de substàncies perilloses és de 500,00 euros més 172,88 euros, és a dir, 672,88 euros. Aquesta quantitat no supera els 128.577,00 euros (límit aplicable al conjunt de l’activitat), per tant, el gravamen corresponent a aquesta activitat coincideix amb 672,88 euros.

• Respecte de l’activitat de transport de substàncies perilloses, el gravamen calculat és de 150.000 × 0,0046 = 690,00 euros. El límit de facturació és del 0,1 % d’1.000.000 = 1.000,00 euros, per tant, el gravamen calculat no supera aquest límit.

A més, aquest gravamen calculat tampoc no supera el límit per activitat (128.577,00 euros), per tant, el gravamen corresponent a aquesta activitat és de 690,00 euros.

Així doncs, el gravamen total corresponent a aquest subjecte passiu és de 672,88 (gravamen per l’activitat de dipòsit de substàncies perilloses) més 690,00 euros (gravamen per l’activitat de transport de substàncies perilloses), per tant, de 1.362,88 euros.

Tornant a l’exemple anterior de l’activitat d’aeroports i aeròdroms, vam veure que el gravamen calculat és de 6.831.020,00 euros. Suposem ara que la facturació associada a aquest aeroport és de 150.000.000,00 euros.

El límit per facturació és el 0,1 % de 150.000.000 = 150.000,00 euros. Per tant, com que el gravamen calculat (6.831.020,00 euros) supera aquest límit, el gravamen corresponent a aquest aeroport és de 150.000,00 euros.

Però, a més, cal computar el límit per activitat, que és de 128.577,00 euros; per tant, el gravamen determinat en el paràgraf anterior (150.000,00 euros) supera aquest límit màxim per activitat, de manera que el gravamen definitiu corresponent a aquesta activitat és de 128.577,00 euros.

3.5 MERITACIÓ

El gravamen es merita el 31 de desembre i que el període impositiu es correspon amb l’any natural, llevat del cas de cessament de l’activitat, cas en què el gravamen es merita el dia del cessament; o el cas d’inici d’activitats o desafectació durant l’any dels elements patrimonials gravats, cas en què el període impositiu equival al nombre de dies de l’any durant els quals s’ha realitzat l’activitat. Tant en un cas com en l’altre la quota, calculada d’acord amb les regles anteriors, s’ha de prorratejar pel nombre de dies transcorreguts.

L’impost s’exigeix en règim d’autoliquidació, amb el model 900, havent-se d’ingressar i presentar l’autoliquidació entre els dies 1 i 31 del mes de març següent al de l’any de meritació.


21‒16 www.cef.es


4. ELS CÀNONS SOBRE ELS RESIDUS

La Llei 8/2008, de 10 de juliol, de finançament de les infraestructures de gestió dels residus i dels cànons sobre la disposició del rebuig de residus (en endavant Llei 8/2008), regula diferents figures impositives configurades com impostos ecològics, la finalitat dels quals és fomentar la minimització i la valorització dels residus municipals, així com disminuir el desequilibri existent entre els municipis que han desplegat la recollida selectiva de la fracció orgànica d’aquests residus i aquells municipis que no ho han fet, al temps que es procura l’optimització de les instaŀlacions de disposició final del rebuig. Amb aquests efectes, la recaptació d’aquests cànons queda afectada al finançament del Fons de gestió de residus creat per la Llei 6/1993, de 15 de juliol, reguladora dels residus.

Per altra banda, la competència per a la gestió dels residus generats a Catalunya correspon a l’Agència de Residus de Catalunya, que té encomanada, d’acord amb la Llei 8/2008, la gestió, la comprovació, la inspecció i la revisió dels actes derivats de l’aplicació d’aquests cànons.

La Llei 8/2008 estableix els cànons que a continuació s’assenyalen sobre la disposició del rebuig dels residus:

a) Cànons sobre la disposició del rebuig de residus municipals.

b) Cànon sobre la deposició controlada de residus industrials.

c) Cànon sobre la deposició controlada dels residus de la construcció.

A) Els cànons sobre la disposició del rebuig de residus municipals, regulats en els articles 8 a 16 Llei 8/2008, contenen dos conceptes:

• Per una banda, el cànon sobre la deposició controlada dels residus municipals, el fet imposable del qual és la destinació d’aquests residus a instaŀlacions de deposició, ja siguin de titularitat pública com privada.

• Per altra banda, el cànon sobre la incineració de residus municipals, el fet imposable del qual és la incineració d’aquests residus en instaŀlacions d’incineració, ja siguin públiques o privades.

En ambdós casos cal tenir present que els cànons s’apliquen sobre residus que, d’acord amb la Llei reguladora dels residus, tenen la consideració de municipals, és a dir, aquells residus generats en els domicilis particulars, els comerços, les oficines i els serveis, i també els que no tenen la consideració de residus especials i que per llur naturalesa o composició es poden assimilar als que es produeixen en els dits llocs o activitats. Tenen també la consideració de residus municipals els residus procedents de la neteja de les vies públiques, zones verdes, àrees recreatives i platges; els animals domèstics morts; els mobles, els estris i els vehicles abandonats; i els residus i els enderrocs procedents d’obres menors i de reparació domiciliària.

Per tant, la destinació d’aquests residus a la seva deposició o incineració genera l’obligació de tributar, essent el subjecte passiu en qualitat de contribuent l’ens local titular del servei de gestió dels residus o l’ens al qual s’ha delegat aquesta competència, o bé el productor dels residus quan aquests no són objecte del servei de recollida municipal.

No obstant això, la norma preveu que el titular de la instaŀlació de deposició o d’incineració actuï com a subjecte passiu substitut del contribuent, de manera que és aquest substitut qui ha de complir les obligacions materials i formals derivades de l’exacció del cànon.


www.cef.es 21‒17

Annex 3

OCTUBRE 2020

Oposicions

Queden, però, exempts del cànon l’Estat, la Generalitat de Catalunya i les corporacions locals quan portin a terme la disposició dels residus amb motiu d’actuacions de remediació, recuperació i descontaminació d’espais degradats i sòls contaminats, quan estan declarades d’interès general.

La base imposable es correspon amb la quantitat de residus expressada en tones, i el tipus de gravamen és el següent:

Any d’aplicació Tipus de gravamen per deposició (euros/tona)

Tipus de gravamen per incineració (euros/tona)

2017 30,00 14,502018 35,60 17,802019 41,30 20,602020 47,10 23,60

L’article 1 de la Llei 5/2020 modifica l’apartat 1 de l’article 15 de la Llei 8/2008, que resta redactat de la manera següent:

«1. Es fixa el tipus de gravamen de 71,60 euros per tona de rebuig de residus municipals destinats a dipòsit controlat».

5. Es modifica l’apartat 2 de l’article 15 de la Llei 8/2008, que resta redactat de la manera següent:

«2. Es fixa el tipus de gravamen de 35,80 euros per tona de rebuig de residus municipals que s›incinera».

L’article 1 de la Llei 5/2020 modifica l’apartat 2 de la disposició addicional segona de la Llei 8/2008, que resta redactat de la manera següent:

«2. Els tipus de gravamen del cànon sobre la deposició controlada i incineració de residus municipals regulat per l›article 15 s›assoleix gradualment, en el termini de quatre anys, d›acord amb la taula següent:

Any d’aplicació Tipus de gravamen per deposició Tipus de gravamen per incineració

2020 47,10euros/tona 23,60euros/tona2021 53,10euros/tona 26,50euros/tona2022 59,10euros/tona 29,60euros/tona2023 65,30euros/tona 32,70euros/tona2024 71,60euros/tona 35,80euros/tona»

Cal tenir present que, a partir de 2018, les instaŀlacions d’incineració que no disposin de l’acreditació d’eficiència energètica tributen amb aplicació del tipus de gravamen de les instaŀlacions de deposició.

Finalment, la meritació del cànon coincideix amb la data en què es lliuren els residus a la instaŀlació de deposició o d’incineració i els titulars d’aquesta els accepten. El cànon s’exigeix en règim d’autoliquidació, amb caràcter trimestral, i s’ha de presentar durant els primers 20 dies naturals del mes següent al de finalització de cada trimestre.


21‒18 www.cef.es


B) El cànon sobre la deposició controlada de residus industrials (art. 16 bis a 16 undecies Llei 8/2008)

Són residus industrials aquells materials sòlids, gasosos o líquids resultants d’un procés de fabricació, de transformació, d’utilització, de consum o de neteja la persona productora o posseïdora dels quals té voluntat de desprendre-se’n i que no poden ser considerats residus municipals.

El fet imposable d’aquest cànon és la destinació d’aquests residus a la deposició controlada en instaŀlacions públiques o privades. Queden, però, exempts del cànon l’Estat, la Generalitat de Catalunya i les corporacions locals quan portin a terme la disposició dels residus amb motiu d’actuacions de remediació, recuperació i descontaminació d’espais degradats i sòls contaminats, quan estan declarades d’interès general, així com els productors de residus que hagin presentat un acord voluntari amb l’Administració per impulsar la valorització i el reciclatge dels residus, durant el temps de vigència d’aquest acord.

És subjecte passiu en qualitat de contribuent la persona física o jurídica productora del residu, si bé actua com a subjecte passiu substitut la persona titular de la instaŀlació. La base imposable està constituïda per la quantitat de residus expressada en tones, i el tipus de gravamen és de 15,80 euros/tona.

Amb efectes a partir del 12 de juliol de 2019 es preveu una bonificació del 40 % de la quota pels residus generats al municipi de Flix, per als subjectes passius que disposin de projectes de transformació sectorial o de reindustrialització del municipi aprovats pel departament competent en matèria d’indústria, sempre que considerin el manteniment o la nova implantació d’activitat industrial, així com el manteniment o la creació d’ocupació, en els termes establerts per l’Acord del Consell de Ministres de l’1 de desembre de 2017, pel qual es considera d’interès general el projecte de reindustrialització en el municipi de Flix.

La meritació del cànon coincideix amb la data en què es lliuren els residus a la instaŀlació de deposició i el titular d’aquesta els accepta. El cànon s’exigeix en règim d’autoliquidació, amb caràcter trimestral, i s’ha de presentar durant els primers 20 dies naturals del mes següent al de finalització de cada trimestre.

C) El cànon sobre la deposició controlada de residus de la construcció (art. 17 a 25 Llei 8/2008).

Són residus de la construcción qualsevol substància o objecte considerat residu i produït en una obra de construcció o de demolició, llevat de les terres i runes que hagin de ser reutilitzades com a rebliment d’una altra obra autoritzada.

El fet imposable d’aquest cànon és la destinació d’aquests residus a la deposició controlada en instaŀlacions públiques o privades, essent subjecte passiu en qualitat de contribuent la persona física o jurídica productora del residu, i actuant com a subjecte passiu substitut la persona titular de la instaŀlació.

La base imposable està constituïda per la quantitat de residus expressada en tones, i el tipus de gravamen és de 3 euros/tona. No obstant això, per a les deposicions realitzades entre el 31 de març i el 31 de desembre de 2017, el tipus de gravamen és d’1,5 euros/tona.

La meritació del cànon coincideix amb la data en què es lliuren els residus a la instaŀlació de deposició i el titular d’aquesta els accepta. El cànon s’exigeix en règim d’autoliquidació, amb caràcter trimestral, i s’ha de presentar durant els primers 20 dies naturals del mes següent al de finalització de cada trimestre.

5. EL CÀNON DE L’AIGUA

El cànon de l’aigua està regulat en els articles 62 a 77 bis del Decret legislatiu 3/2003, de 4 de novembre, pel qual s’aprova el Text refós de la legislació en matèria d’aigües de Catalunya, (en endavant


www.cef.es 21‒19

Annex 3

OCTUBRE 2020

Oposicions

DLeg 3/2003) que el configura com un impost amb finalitat ecològica, la recaptació del qual queda afecta a la prevenció en origen de la contaminació i a la recuperació i manteniment dels cabals ecològics i a la dotació de les despeses d’inversió i d’explotació de les infraestructures previstes a la planificació hidrològica.

L’execució de les competències de la Generalitat en matèria d’aigües i obres hidràuliques està assignada a l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), la qual té encomanada la gestió del cànon de l’aigua. La norma preveu, però, que l’ACA pugui delegar les competències de gestió i recaptació del cànon en les entitats locals de l’aigua (ELA), que són entitats locals o agrupacions d’entitats locals amb personalitat jurídica pròpia i capacitat per gestionar un o més sistemes públics de sanejament i de subministrament d’aigua.

5.1. FET IMPOSABLE

L’article 64.1 DLeg 3/2003 estableix que constitueix el fet imposable de l’aigua l’ús real o potencial de l’aigua, en els termes establerts per l’article 2.14.

El cànon de l’aigua grava l’ús real o potencial de l’aigua, entès aquest ús com la captació d’aigua directament del medi o d’una infraestructura; la seva distribució i consum; la producció per mitjà d'instaŀlacions de tractament d’aigua marina; però també l’emissió de contaminants en les aigües i les activitats de recollida i de tractament d’aigües que donin lloc posteriorment a abocaments al medi receptor, així com qualsevol altra aplicació de les aigües que pugui repercutir de manera significativa en el seu estat.

L’article 64.2. DLeg 3/2003, estableix que resten exempts de pagament del cànon de l’aigua els usos d’aigua següents:

«a) Els usos que en fan l’Agència Catalana de l’Aigua, les ELA, i també els òrgans de l’Estat, les comunitats autònomes i els ens locals, per a operacions d’investigació o control, els sondeigs experimentals que no siguin objecte de cap aprofitament, les operacions de gestió i millora del domini públic hidràulic, i les efectuades amb destinació a obres hidràuliques públiques de llur competència.

b) Els consums fets pels serveis públics d’extinció d’incendis o els que amb les mateixes característiques siguin efectuats o ordenats per les autoritats públiques en situacions de necessitat extrema o catàstrofe.

c) Els destinats a la prestació gratuïta, per part de les administracions que en siguin titulars, dels serveis d’alimentació de fonts públiques i monumentals, neteges de carrers i regs de parcs, jardins i camps esportius públics, i també els altres serveis que s’estableixin per reglament, sempre que l’aigua emprada per a aquests usos tingui la qualitat d’aigua no potable o procedeixi de fonts alternatives de producció, com ara l’aigua regenerada o reutilitzada, i no hagi estat distribuïda per mitjà de les xarxes de subministrament d’aigua potable.

d) [No vigent].

e) El consum d’aigua per a l’ús agrícola, llevat que hi hagi contaminació de caràcter especial en naturalesa o quantitat per adobs, pesticides o matèria orgànica, comprovat pels serveis d’inspecció de l’Administració competent.

f) Els usos domèstics de l’aigua en tots els nuclis de població identificats en el Nomenclàtor estadístic d’entitats de població de Catalunya que tinguin menys de 400 habitants de població base i que no disposin de subministrament domiciliari d’aigua ni de sistema de sanejament en alta.

g) La utilització d’aigües pluvials per a usos domèstics i la utilització d’aigües freàtiques sense cap més utilitat que la d’impedir la inundació o el deteriorament de les instaŀlacions en


21‒20 www.cef.es


què es fa una activitat, llevat que aquestes aigües s’aboquin a un sistema de sanejament públic o incorporin càrrega contaminant.

h) Els destinats a la distribució d’aigua en alta, fets per corporacions de dret públic adscrites a l’Administració hidràulica».


El subjecte passiu en qualitat de contribuent és la persona física o jurídica, pública o privada, usuària de l’aigua, però s’estableix que actua com a subjecte passiu substitut del contribuent l’entitat subministradora; per tant, és aquesta entitat qui ve obligada al compliment de les obligacions materials i formals derivades del cànon. A la vegada, aquest substitut ha de repercutir al contribuent, a la factura corresponent al servei de subministrament de l’aigua, l’import del cànon (art. 66 DLeg 3/2003).

5.3. BASE IMPOSABLE

L’article 67 del DLeg 3/2003 estableis que la base imposable del cànon està constituïda pel volum d’aigua utilitzat, o, si no es coneix, pel volum d’aigua estimat, expressat en metres cúbics. La determinació d’aquesta base es realitza, en primera instància i amb caràcter preferent, pel sistema d’estimació directa, mitjançant comptadors homologats o altres mecanismes de control equivalents. No obstant això, es preveu l’aplicació del sistema d’estimació objectiva en els supòsits següents:

A) Usos i captacions d’aigua que no tenen instaŀlats dispositius de mesurament directe.

En aquest cas el consum mensual es determina a partir de la fórmula

consum mensual = 37.500 × p/(h + 20)

On:

– p és la potència nominal del grup o grups elevadors, expressada en kilowatts;

– h és la profunditat dinàmica mitjana de l’aqüífer, expressada en metres.

B) Subministrament mitjançant contractes d’aforament (sistema de subministrament mitjançant l’entrada d’un cabal constant d’aigua en un sistema de dipòsits situats a la part més alta de les instaŀlacions interiors d’un immoble o bé a la part baixa, si es disposa d’un grup de pressió): la base s’estima en funció del volum contractat.

C) Subministrament mixt: la base es determina aplicant la fórmula corresponent al sistema de subministrament, més la mitjana dels volums lliurats o facturats per l’entitat subministradora en l’any anterior.

D) Abastament a tercers: la base es determina calculant 500 litres per persona abonada i dia pel nombre de persones abonades.

En qualsevol cas, es preveu un volum mínim de facturació, de:

• 6 metres cúbics per persona usuària i mes;

• 3 metres cúbics per plaça i mes, en el cas d’establiments hotelers; i

• 3 metres cúbics per unitat d’acampada i mes, per als establiments de càmping.


www.cef.es 21‒21

Annex 3

OCTUBRE 2020

Oposicions

En el cas d'usos industrials d’aigua vinculats a activitats estacionals, sempre que el període de funcionament de l’activitat superi els 7 mesos, els mínims de facturació s’han de computar tenint en compte el tipus d’activitat, el nombre de places i d’unitats d’acampada (en cas d’establiments hotelers i càmpings), el nombre de dies d’obertura i el consum d’aigua.

5.4. TIPUS DE GRAVAMEN I QUOTA TRIBUTÀRIA

El tipus de gravamen del cànon de l’aigua s’expressa en euros per metre cúbic, d’acord amb la base imposable a la qual s’aplica (art. 68 DLeg 3/2003). Quant al tipus de gravamen, cal distingir segons els usos domèstics i els usos industrials i assimilables, agrícoles i ramaders de l’aigua.

5.4.1. Usos domèstics

En el cas d’usos domèstics, entesos com els usos residencials, particulars o comunitaris, efectuats per persones físiques o jurídiques, que es corresponen amb l’ús de l’aigua per a sanitaris, per a dutxes, per a cuina i menjador, per a rentades de roba i de vaixelles, regs de jardins, piscines i altres zones comunitàries, refrigeració i condicionaments domiciliaris, i amb altres usos de l’aigua que es puguin considerar consums inherents o propis de l’activitat humana en habitatges, el tipus de gravamen resulta d’aplicar l’escala següent:

Consum mensual Tipus de gravamen ( /m3)

Fins a 9 m3

Apartirde9ifinsa15m3

Apartirde15ifinsa18m3

A partir de 18 m3

0,49360,5685multiplicatpelcoeficient2=1,1370,5685multiplicatpelcoeficient5=2,84250,5685multiplicatpelcoeficient8=4,548

Quan el nombre de persones que viuen a l’habitatge on es produeix el subministrament d’aigua és superior a 3, d’acord amb les dades del padró d’habitants, els trams de consum a efectes de determinar el tipus de gravamen són els següents:

Nombre de personesBase imposable mensual (m3)

1er tram 2on tram 3er tram 4rt tram

4 Fins a 12 Entre12i20 Entre20i24 Mésde245 Fins a 15 Entre 15 i 25 Entre25i30 Mésde306 Fins a 18 Entre18i30 Entre30i36 Mésde367 Fins a 21 Entre 21 i 35 Entre 35 i 42 Mésde42

Mésde7(npersones) Fins a 3n Entre 3n i 5n Entre 5n i 6n Mésde6n

Quan l’aigua s’utilitza per a reg eficient i prové de fonts pròpies, s’aplica, sobre el quart tram, el coeficient de 0,5 fins a 600 metres cúbics trimestrals; i de 0,2 a partir d’aquest volum d’aigua.

Per tant, en un habitatge on viuen 2 persones, els primers 9 m3 de consum d’aigua tributen a 0,4936 euros/m3; entre 9 m3 i 15 m3, es tributa a 1,137 euros/m3; etc. En canvi, si a l’habitatge conviuen, per exemple, 5 persones, els primers 15 m3 de consum tributen a 0,4936 euros/m3; entre 15 i 25 m3 tributen


21‒22 www.cef.es


a 1,137 euros/m3, etc. Finalment, si a l’habitatge conviuen 10 persones (n = 10), els primers 30 m3 de consum tributen a 0,4936 euros/m3; entre 30 i 50 m3 tributen a 1,137 euros/m3; etc.

A més, si es tracta de persones amb un grau de discapacitat superior al 75 %, aquests trams s’incrementen en 3 m3 addicionals. Per tant, si es tracta d’una persona amb discapacitat que viu en un habitatge amb una altra persona, per exemple, el primer tram no és de fins a 9 m3 (cas general en el supòsit d’habitatge de 2 persones), sinó de fins a 12 m3 (9 m3 per aplicació de la regla general, més 3 m3 addicionals perquè es tracta d’una persona amb discapacitat). Si aquesta persona conviu amb 4 persones més, el primer tram és de fins a 18 m3 (15 m3 perquè es tracta d’un habitatge de 5 persones, i 3 m3 addicionals perquè es tracta d’una persona amb discapacitat).

Finalment, per determinar el tipus de gravamen aplicable als usos domèstics de l’aigua, cal aplicar, sobre el tipus establert d’acord amb les regles anteriors, un coeficient establert en funció de la població base del municipi (suma de la població permanent més l’estacional calculada i ponderada d’acord amb les regles establertes a la normativa del cànon), per tal de tenir present la càrrega contaminant. Aquest coeficient és:

Consum mensual Tipus de gravamen (/m3)

Finsa2.000habitants ..................................... 0,662Entre2.001i10.000habitants ......................... 0,819Entre10.001i50.000habitants ....................... 0,978Mésde50.000habitants .................................. 1

Imaginem, doncs, un habitatge on conviuen 4 persones, una d’elles amb una discapacitat del 85 %, i en un municipi de 25.000 habitants. Per determinar el tipus de gravamen, cal estar als trams corresponents als habitatges amb 4 persones, més 3 m3 addicionals per persona amb discapacitat, i aplicant el coeficient de 0,978 per tractar-se d’un municipi d’entre 10.001 i 50.000 habitants. Per tant:

Consum mensual Tipus de gravamen (/m3)

Fins a 15 m3 ...................................................... 0,4827Apartirde15ifinsa23m3 .................................. 1,112Apartirde23ifinsa27m3 .................................. 2,780A partir de 27 m3 ............................................. 4,448

Amb independència d’aquest tipus de gravamen per usos domèstics, s’estableix una tarifa social de 0 euros/m3, en el cas de consums iguals o inferiors a 9 m3, i l’aplicació d’un coeficient del 0,5 sobre els tipus de gravamen establerts d’acord amb les regles anteriors per a consums superiors al primera tram, per part de:

a) pensionistes del sistema de la seguretat social no contributiu per jubilació, jubilació per invalidesa o invalidesa;

b) pensionistes de més de 60 anys que cobren la pensió mínima per jubilació o viduïtat o incapacitat permanent, quan els ingressos de la unitat familiar no superen el doble de l’indicador de renda de suficiència, incrementat en un 30 % per cada membre de la unitat familiar addicional a partir del segon;

c) perceptors del fons d’assistència social o del fons de la Llei general de la discapacitat;

d) perceptors de prestacions socials per atendre situacions de necessitat bàsiques d’acord amb la Llei 13/2006, de 27 de juliol, de prestacions socials de caràcter econòmic;


www.cef.es 21‒23

Annex 3

OCTUBRE 2020

Oposicions

e) famílies amb tots els membres de la unitat familiar en situació d’atur, quan els ingressos de la unitat familiar no superen el doble de l’indicador de renda de suficiència, incrementat en un 30 % per cada membre de la unitat familiar addicional a partir del segon;

f) destinataris dels fons de la prestació econòmica de la renda garantida de ciutadania; i

g) persones i unitats familiars en situació de vulnerabilitat econòmica o risc d’exclusió residencial o qualsevol altra que requereixi especial protecció.

5.4.2. Usos industrials i assimilables, agrícoles i ramaders

En els supòsits d’usos industrials i assimilables, agrícoles i ramaders de l’aigua, el tipus aplicable sobre la base imposable es determina d’acord amb el règim ordinari o d’acord amb el règim especial, segons el cas (art. 70.1 DLeg 3/2003).

En el règim ordinari, el tipus resulta de la suma d’un tipus de gravamen general, corresponent a l’ús, determinat segons el que estableix l’article 71, i d’un tipus de gravamen específic, corresponent a la contaminació, fixat d’acord amb l’article 72 (art. 70.2 DLeg 3/2003).

En el règim especial, el tipus resulta de la suma del tipus de gravamen general, fixat segons el que estableix l’article 71, i del tipus de gravamen específic, fixat a partir de dades de contaminació individualitzades, d’acord amb el que estableix l’article 72 bis (art. 70.3 DLeg 3/2003).

5.5. GESTIÓ I MERITACIÓ

Quant als aspectes de gestió del cànon, com s’ha comentat anteriorment, l’article 75 DLeg 3/2003 estableix que les entitats subministradores, en tant que substitutes del contribuent, estan obligades a repercutir íntegrament l’import del cànon a l’usuari final en la factura corresponent a la prestació del servei de subministrament d’aigua. Així mateix, aquestes entitats han d’autoliquidar i ingressar els imports repercutits en concepte de cànon, juntament amb el cànon corresponent als seus autoconsums.

Ara bé, la norma preveu que aquestes entitats subministradores, quan es troben en situació de compliment total de les seves obligacions envers l’ACA, poden aplicar-se una bonificació sobre l’import a ingressar calculada en funció del nombre d’abonats totals, d’acord amb la tarifa següent:

Nombre d’abonats Percentatge de bonificació

Finsa1.000 ............................................................................................ 3,00 %Entre1.001i10.000 ............................................................................... 2,00 %Entre10.001i100.000 ........................................................................... 0,50 %Entre100.001i500.000 ......................................................................... 0,20 %Mésde500.000 ...................................................................................... 0,10 %

Per determinar el percentatge de bonificació, cal aplicar, sobre el nombre d’abonats de cada tram, el percentatge corresponent; sumar els resultats obtinguts per cada tram; i, finalment, dividir pel nombre total d’abonats. A més, sobre aquesta bonificació s’aplica el coeficient d’1,5 quan cap dels municipis de subministrament supera el milió de metres cúbics anuals.


21‒24 www.cef.es


L’autoliquidació s’ha de realitzar per períodes mensuals quan el volum de facturació supera els 500.000 m3 anuals, i trimestral en altre cas. Així mateix, les entitats estan obligades a presentar una declaració resum de la repercussió neta per a cadascun dels municipis de subministrament, i, quan la facturació supera els 500.000 m3, també una declaració detallada de la facturació, amb expressió de la totalitat de les dades que resulten de la repercussió del cànon.

6. LA TARIFA D’UTILITZACIÓ DE L’AIGUA. EL CÀNON DE REGULACIÓ. EL CÀNON D’OCUPACIÓ O D’UTILITZACIÓ

A més del cànon de l’aigua, el Decret legislatiu 3/2003 també regula, com ingressos propis de l’Agència Catalana de l’Aigua, el cànon de regulació, la tarifa d’utilització de l’aigua (art. 78 DLeg 3/2003) i el cànon d’ocupació o d’utilització de béns de domini públic hidràulic (art. 80 DLeg 3/2003). En els tres casos, la gestió d’aquests cànons correspon a l’ACA.

A) El cànon de regulació s’aplica en el cas de persones que es beneficien de les obres de regulació de les aigües superficials o subterrànies, quan la Generalitat de Catalunya explota i conserva les obres hidràuliques amb càrrec al seu pressupost.

Estan obligades al pagament del cànon les persones beneficiades per les obres esmentades, entenent que són beneficiàries les persones físiques o jurídiques així com altres entitats titulars de drets d’ús de l’aigua usuàries directes de l’aigua o titulars d’aprofitaments efectuats dins de l’àmbit territorial de l’obra realitzada.

L’import del cànon es fixa en les despeses de caràcter anual de manteniment i funcionament de l’obra, inclosos els costos de personal; despeses de l’organisme gestor imputables a la gestió de l’obra de regulació, incloses les financeres i els tributs que satisfà l’Agència per la titularitat de l’obra i altres conceptes; i les despeses d’inversió de l’obra principal i altres conceptes de despesa de caràcter pluriennal. A partir d’aquests paràmetres, l’ACA determina i aprova el cànon de regulació corresponent a cada exercici abans de l’1 de gener, mitjançant un estudi econòmic sotmès a informació pública. En el cas d’usos d’aigua per a la producció d’energia elèctrica, el tipus aplicable per a cada embassament no pot superar el 50 % del valor anual del preu final mitjà del mercat diari de l’energia elèctrica en el mercat lliure, publicat per l’operador corresponent.

Una vegada establert l’import del cànon, aquest es distribueix entre les persones beneficiàries atenent al volum d’aigua captada per cadascuna d’aquestes persones, i, en el cas de producció o de millora hidroelèctrica, en funció de la producció generada i de la millora que ha comportat la infraestructura.

B) Quan es tracta d’obres o d’actuacions hidràuliques diferents de les obres de regulació, incloses les obres de correcció del deteriorament del domini públic hidràulic, les persones que se’n beneficien estan obligades al pagament de la tarifa d’utilització de l’aigua.

L’import d’aquesta tarifa es fixa, per a cada exercici, sumant l’import total previst per a les despeses de funcionament i de conservació de les obres realitzades; les despeses d’administració de l’organisme gestor imputables a l’obra; i l’import equivalent al 4 % del valor de les inversions realitzades.

Aquest import total s’ha de distribuir entre les persones beneficiàries, atenent a criteris de racionalització de l’ús de l’aigua, equitat en el repartiment de les obligacions i autofinançament del servei. A més, es preveu l’aplicació d’un coeficient corrector en funció del volum d’aigua consumida, que no pot ser superior a 2 ni inferior a 0,5.


www.cef.es 21‒25

Annex 3

OCTUBRE 2020

Oposicions

C) Finalment, l’ocupació, la utilització i l’aprofitament de béns de domini públic hidràulic que requereixen autorització o concessió es graven amb un cànon d’utilització del domini públic hidràulic, destinat a protegir-lo i millorar-lo.

Estan obligats al pagament d’aquest cànon les persones autoritzades o titulars de la concessió. Resten, però, exempts d’aquest cànon els concessionaris d’aigua per l’ocupació o la utilització dels terrenys necessaris per a dur a terme la concessió i les entitats locals per l’ocupació d’aquests béns per a la realització d’actuacions de recuperació de la qualitat mediambiental, de les funcions ecològiques i de l’adequació per a l’ús públic i social dels cursos fluvials.

La base del cànon es correspon amb el valor de mercat dels terrenys ocupats; el valor de la utilització de l’aigua o el benefici resultant; i el valor dels materials consumits en cas d’aprofitament, o de la utilització que se’n deriva.

El tipus de gravamen és del 5 %, en els supòsits d’ocupació i d’utilització; i del 100 % en el cas d’aprofitament.

7. LA CONTRIBUCIÓ ESPECIAL PER A L’ESTABLIMENT, LA MILLORA I L’AMPLIACIÓ DELS SERVEIS DE PREVENCIÓ I EXTINCIÓ D’INCENDIS I DE SALVAMENTS

Mitjançant la Llei 16/2008, de 23 de desembre, de mesures fiscals i administratives es van regular els aspectes essencials de la contribució especial per a l’establiment, la millora i l’ampliació dels serveis de prevenció i extinció d’incendis i de salvaments, que va ser incorporada a l’ordenament jurídic amb els articles 60 a 66 de la Llei 5/1994, de 4 de maig, de regulació dels serveis de prevenció i extinció d’incendis i de salvaments de Catalunya.

7.1. FET IMPOSABLE

En tant que contribució especial, aquest tribut pretén gravar l’obtenció per l’obligat tributari d’un benefici especial o d’un augment de valor dels seus béns com a conseqüència de la realització d’obres públiques o de l’establiment o l’ampliació de serveis públics, en aquest cas, per l’establiment, la millora i l’ampliació del servei de prevenció i extinció d’incendis i de salvaments a càrrec de la Generalitat a tot el territori de Catalunya, amb excepció de la ciutat de Barcelona, on és l’Ajuntament qui presta aquest Servei (art. 62 i 63 Llei 5/1994).


Són subjectes passius de la contribució, atenent al benefici especial que obtenen, les companyies asseguradores que tenen contractades pòlisses en els rams d’incendis i multirisc que es refereixen a béns o a activitats situades o produïdes en el territori d’aplicació del tribut (art. 64 Llei 5/1994).

7.3. BASE IMPOSABLE

La base imposable de la contribució es fixa en el cost total de les obres i de les despeses d’establiment, millora i ampliació del servei, a partir de les quantitats consignades en els pressupostos de la Generalitat, i


21‒26 www.cef.es


integrat pel valor real de redacció de projectes i treballs pericials; l’import de les obres i indemnitzacions; el valor dels terrenys ocupats permanentment pel servei; i l’import del material adquirit (art. 65 Llei 5/1994).

7.4. TIPUS DE GRAVAMEN I QUOTA TRIBUTÀRIA

La quota global de la contribució és el 90 % de la base imposable (art. 66.1 Llei 5/1994).

La quota s’ha de repartir entre els subjectes passius en proporció a les primes corresponents als rams establerts per l’apartat 3, meritades i efectivament cobrades en l’exercici anterior al que es liquida per llur activitat en el territori de Catalunya, entesa en els termes de l’article 64 (art. 66.2 Llei 5/1994).

L’article 66.3 de la Llei 5/1994 estableix que els rams d’assegurances a què fa referència l’apartat 2, de conformitat amb la classificació feta per l’òrgan de l’Administració de l’Estat competent en matèria d’assegurances, són els següents:

a) Incendis. Les primes en aquest ram es computen en el 100 %.

b) Multirisc de qualsevol tipus. Les primes en aquest ram es computen en el 50 %.

La base individual s’obté d’aplicar a les primes meritades i efectivament cobrades en l’exercici anterior, en els rams assenyalats, els percentatges que s’indiquen per a cadascun d’aquests rams en l’apartat 3 (art. 66.4 Llei 5/1994).

La quota individual es fixa en el 5 % de la base individual calculada d’acord amb l’apartat 4, sens perjudici de la regularització posterior establerta per l’apartat 6 (art. 66.5 Llei 5/1994).

Si la suma total de les quotes exigibles al conjunt dels subjectes passius és superior o inferior al 90 % de la base imposable, l’excés o el defecte s’ha de traslladar als exercicis successius fins a la seva amortització total (art. 66.6 Llei 5/1994).

Els subjectes passius estan obligats a presentar una declaració tributària en els termes i les condicions que s’estableixin reglamentàriament (art. 66.7 Llei 5/1994).

La contribució especial es liquida per aplicació de l’estimació directa de la base d’acord amb les dades subministrades pel subjecte passiu, sens perjudici de la facultat de comprovació de l’Administració tributària. Així mateix, i en el cas que concorrin les causes legalment previstes, l’Administració tributària pot aplicar el mètode d’estimació indirecta establert per l’article 53 de la Llei de l’Estat 58/2003, del 17 de desembre, general tributària, i la normativa de desplegament corresponent (art. 66.8 Llei 5/1994).

7.5. MERITACIÓ I GESTIÓ

La contribució es merita el dia 1 de gener de cada exercici, i el cobrament de les quotes individuals es realitza mitjançant la signatura d’un conveni de coŀlaboració de vigència anual entre l’Agència Tributària de Catalunya i el Departament d’Interior o l’entitat representant de les entitats asseguradores. Aquest conveni fixa l’import de les quotes individuals, sense perjudici de la seva regularització posterior, en els termes comentats en el paràgraf anterior


annex 3, tema 21economia.gencat.cat/.../annex-3-2020/annex3-tema21.pdf · 2021. 1. 7. · annex 3...

Documents