annex 3 tema 1 tgest atceconomia.gencat.cat/.../arxius/annex-3/annex3-tema-01.pdf · t. gestors...

www.cef.es SumariJUNy 2017

T. GesTors ATC. ANNeX 3 TemA 1

1. Eldretfinancer:concepteicontingut

2. La Hisenda Pública a la Constitució espanyola i a l’Estatut d’Autonomia

3. LesfinancesdelaGeneralitat

4. ElpressupostdelaGeneralitat

P.º Gral. Martínez Campos, 5 28010 MaDriD Tel. 914 444 920Gran de Gràcia, 171 08012 BarCelona Tel. 934 150 988alboraya, 23 46010 ValènCia Tel. 963 614 199Ponzano, 15 28010 MaDriD Tel. 914 444 920

www.cef.es [email protected] 902 88 89 90

“Tots els drets reservats. Qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d'aquesta obra només pot ser realitzada amb l'autorització del Centro de Estudios Financieros, CEF, llevat excepció prevista per la llei. Dirigiu-vos a CEDRE (Centro Español de Derechos Reprográficos, www.cedro.org) si necessiteu fotocopiar o escanar cap fragment d'aquesta obra (www.conlicencia.com; 91 702 19 70 / 93 272 04 47)”.

www.cef.es 1‒1JUNy 2017

1. EL DRET FINANCER: CONCEPTE I CONTINGUT

1.1. ConCEPtE

Assenyala Rodríguez Bereijo que la delimitació del camp d’estudi del Dret financer, i, per tant, la seva definició pot fer-se des de dos enfocaments o concepcions diferents.

Una concepció objectiva o material, des de la qual es tracta de delimitar el Dret financer, sobre la base de la concreta activitat que regula i que rep la denominació tècnica de «activitat financera».

Una concepció subjectiva, que construeix la noció de Dret financer fonamentalment sobre la base del subjecte o ens que té atribuït l’exercici de la funció financera.

1.1.1. Concepción objectiva

La concepció objectiva gira, doncs, fonamentalment sobre la noció d’ activitat financera» que pot caracteritzar-se, en una primera aproximació, com aquella dirigida a l’obtenció dels mitjans econòmics precisos per satisfer les necessitats col·lectives i complir les funcions que a cada moment tingui enco-manades.

D’una forma més completa s’ha definit l’activitat financera com la «acció de l’Estat de detracció d’ingressos de les economies privades i la seva posterior ocupació o inversió en forma de despeses pú-bliques» (R. Bereijo).

Així entesa, l’«activitat financera» compren els tres aspectes següents de l’anomena’t «cicle financer»:

a) L’obtenció d’ingressos.

P.º Gral. Martínez Campos, 5 28010 MaDriD Tel. 914 444 920Gran de Gràcia, 171 08012 BarCelona Tel. 934 150 988alboraya, 23 46010 ValènCia Tel. 963 614 199Ponzano, 15 28010 MaDriD Tel. 914 444 920

www.cef.es [email protected] 902 88 89 90

tEMA

1 El dret financer: concepte i contingut. La Hisenda Pública a la Constitució espanyola i a L’Estatut d’Autonomia. Les finances de la Generalitat. El pressupost de la Generalitat


Oposicions

1‒2 www.cef.es

T. GesTors ATC

b) La conservació i gestió dels fons.

c) L’aplicació dels mateixos a les despeses públiques.

1.1.2. Concepción subjectiva

Al costat de la postura objectiva, per raó del subjecte que desenvolupa aquesta «activitat financera» es parla d’«Administració Financera» com l’òrgan que dins de l’Estat té encomanada l’exacció dels in-gressos públics i la gestió i distribució dels recursos obtinguts.

Llavors des de la perspectiva subjectiva, el Dret financer seria l’integra’t pel conjunt de normes que regulen l’administració financera de l’Estat i altres ens públics o, més breument, «el Dret de la Hisenda Pública», sempre en sentit orgànic.

1.1.3. Definició del Dret financer

Exposades les dues postures bàsiques des de les quals pot contemplar-se el Dret financer pot dir-se que el tret comú a moltes definicions del Dret financer és la seva referència als tres moments de l’activi-tat financera i que constitueix, l’anomena’t «cicle financer».

Sainz de Bujanda considera que el Dret financer és «la disciplina que té per objecte l’estudi siste-màtic de les normes que regulen els recursos econòmics que l’Estat i els altres ens Públics poden emprar per al compliment de les seves finalitats, així com el procediment jurídic de percepció dels ingressos i d’ordenació de les despeses i pagaments que es destinen al compliment dels serveis públics».

Per la seva banda, Rodríguez Bereijo ens ofereix el següent concepte de Dret financer: «L’ordena-ment propi i singular de la Hisenda Pública, això és, el conjunt de normes que regulen l’exercici de les funcions financeres de l’Estat i altres ens públics».

D’aquesta definició cal deduir les següents notes característiques del Dret financer:

És un ordenament jurídic públic, que comprèn normes i principis propis que pertanyen al camp del Dret públic.

Regula l’exercici d’una funció pública, la qual cosa implica que l’actuació dels ens públics està presidida per la realització d’un fi públic: la fi instrumental de l’ens, i perquè l’ interès tutelat és un interès públic que se situa per sobre dels interessos privats dels particulars, amb els quals l’ens públic entra en relació en exercitar les seves funcions.

La funció pública és una funció financera: el que suposa que solament és Dret financer l’exer-cici d’aquelles funcions públiques que es proposin com a objectiu l’obtenció d’ingressos, l’administració i gestió dels recursos monetaris obtinguts i la realització de les despeses amb vista a la satisfacció de les necessitats públiques.

1.2.ContinGut

En connexió amb l’assenyalat fins ara, podem dir que dins del Dret financer i en funció del seu res-pectiu objecte poden, en principi, diferenciar-se els tres moments següents que conformen el contingut essencial de l’activitat financera i que conjuntament constitueixen el denominat «cicle financer»:


www.cef.es 1‒3

Oposicions Annex 3

JUNy 2017

a) El de l’ ingrés públic (obtenció de recursos).

b) El de la gestió dels recursos.

c) El de la despesa.

No obstant això, si bé des d’un punt de vista lògic, l’activitat financera pot dividir-se als tres mo-ments citats, Sainz de Bujanda ha posat en relleu que, «des d’un punt de vista estrictament jurídic, la gestió abasta tant les operacions encaminades a l’obtenció de recursos, com les que es dirigeixen a la transformació dels recursos obtinguts en serveis públics».

Des d’aquesta òptica, jurídicament pot considerar-se una àmplia delimitació del contingut del Dret financer com a sector normatiu que regula tant els ingressos com les despeses públiques. El Dret financer tindria, doncs, en expressió de César Albiñana, un «contingut ambivalent», representat pels dos vessants de l’activitat financera (ingressos i despeses públiques).

Així se sol fer coincidir aquest doble contingut material amb dues ordenacions jurídiques (la dels ingressos públics i la de les despeses públiques) que, alhora es troben polaritzades per dues institucions del Dret financer: el tribut i el Pressupost.

El Dret financer es divideix en dues parts o branques: el Dret tributari i el Dret pressupostari.

2. LA HISENDA PÚBLICA A LA CONSTITUCIÓ ESPANYOLA I A L’ESTATUT D’AUTONOMIA

La Constitució de 1978 dedica expressament un dels seus títols, el VII (arts. 128 a 136), a la «Eco-nomia i Hisenda», començant amb l’establiment del principi de subordinació de tota la riquesa del país, en les seves diferents formes, a l’ general (art. 128.1) i reconeixent la iniciativa pública en l’activitat econòmica amb l’especificació que «mitjançant llei es podrà reservar al sector públic recursos o serveis essencials, especialment en cas de monopoli i així mateix acordar la intervenció d’empreses quan així ho exigís l’ general».

Prèviament, i en tant principi rector de la política social i econòmica, l’article 40.1 de la pròpia Constitució indica:

«Els poders públics promouran les condicions favorables per al progrés social i econò-mic i per a una distribució de la renda regional i personal més equitativa, en el marc d’una política d’estabilitat econòmica. De manera especial realitzaran una política orientada a la plena ocupació».

L’Estatut en l’article 201.2 estableix que: «2. El finançament de la Generalitat es regeix pels prin-cipis d’autonomia financera, coordinació, solidaritat i transparència en les relacions fiscals i financeres entre les administracions públiques, i també pels principis de suficiència de recursos, responsabilitat fis-cal, equitat i lleialtat institucional entre les esmentades administracions».

A partir del que disposa la Constitució i l’Estatut de Catalunya els principis fonamentals que han d’inspirar la regulació de l’activitat financera poden sistematitzar-se en tres grups:

• Principis generals del Dret financer.


Oposicions

1‒4 www.cef.es

T. GesTors ATC

• Principis específics dels ingressos públics (Dret tributari).

• Principis específics de les despeses públiques (Dret pressupostari).

En aquest epígraf del tema s’exposen tant sols els principis generals del Dret financer perquè els del Dret pressupostari o tributari s’estudien en altres epígraf del temari.

2.1.PrinCiPisGEnEraLsdELdrEtfinanCEr

Poden considerar-se com principis d’aquest tipus els següents:

• Principi de legalitat financera.

• Principi de justícia financera.

• Principi de control.

• Principi de redistribució de la renda i riquesa.

• Principi de solidaritat i coordinació entre les diverses Hisendes públiques.

• Lealtat institucional entre les Hisendes públiques

2.1.1. Principi de legalitat financera

Aquest principi aplica tant en matèria d’ingressos públics com en relació amb les despeses públiques.

A) Principi de legalitat en matèria d’ingressos públics

Es reconeix aquest principi en els següents preceptes:

• L’article 31.3 CE preceptua que «solament podran establir-se prestacions personals o patrimonials de caràcter públic conformement a la Llei».

• L’article 133.1 CE, per la seva banda, determina: «La potestat originària per establir els tributs correspon exclusivament a l’Estat mitjançant Llei». Així mateix, respecte dels «beneficis fiscals» l’apartat 3 del mateix article 133 estableix que: «Tot benefici fiscal que afecti als tributs de l’Estat haurà d’establir-se en virtut de Llei».

• L’article 133.2 CE d’acord amb el qual «les comunitats autònomes i les corporacions locals podran establir i exigir tributs d’acord amb la Constitució i les Lleis».

• L’article 203.5 AEC «La Generalitat té competència per a establir, mitjançant una llei del Parlament, els seus tributs propis, sobre els quals té capacitat normativa.

• Finalment, considerant l’indubtable aspecte financer de la figura, no pot oblidar-se que «l’Estat i les comunitats autònomes han d’estar autoritzats per Llei per emetre Deute Públic o contreure crèdits» (art. 135.3 CE).

B) Principi de legalitat en matèria de despeses publiques

En general, el principi s’enuncia a l’apartat 4 de l’article 133 CE: «Les Administracions Públiques solament podran contreure obligacions financeres i realitzar despeses d’acord amb les lleis».


www.cef.es 1‒5

Oposicions Annex 3

JUNy 2017

Atès l’estret vincle existent entre les despeses publiques i el Pressupost, en aquest sentit ha de tenir-se en compte el principi de «legalitat pressupostària» previst tant en la CE (art. 134.1) com en l’Estatut (art. 212) al establir que correspon al Parlament l’examen, esme-na, aprovació i control del pressupost.

2.1.2. Principi de justícia financera

Tant la Constitució com l’Estatut afirmen en articles diferenciats per als ingressos i per a les despe-ses públiques el principi de «justícia» o «equitat», de manera que de la consideració conjunta cal dedu-ir-se el més ampli de «justícia financera».

A) Principi de justícia tributària

Trobem consagrat aquest principi al primer apartat de l’article 31 de la Constitució que, li-teralment, s’expressa de la següent manera: «Tots contribuiran al sosteniment de les despe-ses públiques d’acord amb la seva capacitat econòmica, mitjançant un sistema tributari just inspirat en els principis d’igualtat i progressivitat que, en cap cas, tindrà abast confiscatori».

El transcrit article, de forma expressa, invoca doncs el caràcter «just» que ha de tenir el sistema tributari, si bé, lluny de limitar-se a aquesta pura afirmació la completa enumerant una sèrie de principis que emmarquen i conformen, en certa manera, la noció de «justícia» programada pel precepte constitucional; tals principis són els de generalitat, capacitat eco-nòmica, igualtat i progressivitat.

I l’EAC en l’apartat sisè de l’article 203 disposa que: « L’exercici de la capacitat normati-va en l’àmbit tributari, per part de la Generalitat, es basa en els principis d’equitat i d’efi-ciència».

B) Principi de justícia de la despesa pública

L’article 31.2 de la Constitució preveu el denominat «principi de justícia material de la despesa pública», complement necessari de l’abans estudiat «principi de justícia tributà-ria» per poder fonamentar passivament la noció més completa de «justícia financera».

El precepte indicat determina textualment: «La despesa pública realitzarà una assignació equitativa dels recursos públics i la seva programació i execució respondran als criteris d’eficiència i economia».

2.1.3. Principi de control de l’activitat financera

Donada la seva transcendència, tant la Constitució com l’Estatut estableixen i reconeixen l’existència, respecte de l’activitat financera (tant en matèria d’ingressos com de despeses públiques), d’un especial control en configurar en el seu article 136.1 el Tribunal de Comptes com a «suprem òrgan fiscalitzador dels comptes i de la gestió econòmica de l’Estat, així com del sector públic», i, a Catalunya l’article 80.1 EAC la Sindicatura de Comptes, que depenent orgànicament del Parlament , és l’òrgan fiscalitzador ex-tern dels comptes, de la gestió econòmica i del control d’eficiència de la Generalitat, dels ens locals i de la resta del sector públic de Catalunya.

2.1.4. Principi de redistribució de la renda i riquesa

L’article 131.1 de la Constitució determina que: «L’Estat, mitjançant Llei, podrà planificar l’acti-vitat econòmica general per atendre a les necessitats col·lectives, equilibrar i harmonitzar el desenvolu-


Oposicions

1‒6 www.cef.es

T. GesTors ATC

pament regional i sectorial i estimular el creixement de la renda i de la riquesa, i la distribució més justa d’aquesta darrera». En aquest sentit, l’article 138.1 propugna el «establiment d’un equilibri econòmic, adequat i just entre les diverses parts del territori espanyol».

2.1.5. Principis de solidaritat i coordinació entre les Hisendes Públiques.

La realització del principi de solidaritat que proclama l’article 2 de la CE s’encomana a l’Estat en l’art 138 CE quan diu:

«1. L’Estat garanteix la realització efectiva del principi de solidaritat consagrat en l’article 2 de la Constitució i vetllarà per l’establiment d’un equilibri econòmic adequat i just entre les diverses parts del territori espanyol, i atendrà assenyaladament les circumstàncies del fet insular.

2. Les diferències entre els estatuts de les diverses comunitats autònomes no podran im-plicar en cap cas privilegis econòmics o socials».

I l’EAC en l’article 201.4, respecte a l’article 138.2 de la Constitució, estableix que el finançament de la Generalitat no ha de comportar efectes discriminatoris envers Catalunya respecte a les altres co-munitats autònomes.

Manifestació concreta del principi de solidaritat en l’àmbit financer, són els fons de compensació interterritorial a càrrec dels pressupostos generals de l’Estat amb la finalitat de corregir desequilibris eco-nòmics interterritorials i fer efectiu el principi de solidaritat (art 158 CE).

D’altra banda, i finalment, ha de subratllar-se l’article 156.1 CE: «1. Les comunitats autònomes gau-diran d’autonomia financera per a acomplir i exercir les seves competències d’acord amb els principis de coordinació amb la Hisenda estatal i de solidaritat entre tots els espanyols».

2.1.6. Principi de lleialtat institucional entre les Hisendes Públiques

L’article 209 de l’EAC disposa que «D’acord amb el principi de lleialtat institucional, s’ha de va-lorar l’impacta financer, positiu o negatiu, que les disposicions generals aprovades per l’Estat tinguin sobre la Generalitat o les aprovades per la Generalitat tinguin sobre l’Estat, en un període de temps de-terminat, en forma d’una variació de les necessitats de despesa o de la capacitat fiscal, a fi d’establir els mecanismes d’ajustament necessaris.

Les dues administracions s’han de facilitar mútuament l’accés a la informació estadística i de gestió que sigui necessària per a exercir millor les competències respectives, en un marc de cooperació i transparència».

2.2.PrinCiPisGEnEraLsdELdrEttributariiPrEssuPostari

Aquest principis s’esposen en els altres epígraf del temari.

3. LES FINANCES DE LA GENERALITAT

La regulació de les finances de la Generalitat de Catalunya ve establerta en la Llei de finances pú-bliques de Catalunya, aprovada mitjançant Decret legislatiu 3/2002, de 24 de desembre (d’ara en enda-vant TRLFPC) i per les altres lleis que la despleguin.


www.cef.es 1‒7

Oposicions Annex 3

JUNy 2017

3.1.ELsrECursosdELaGEnEraLitat

D’acord amb els articles 202 de l’Estatut i 7 del TRLFPC els recursos de les finances de la Gene-ralitat són constituïts per:

1. El rendiment dels impostos establerts per la Generalitat.

2. El rendiment dels tributs que li cedeix l’Estat.

3. Un percentatge de participació en la recaptació total de l’Estat pels impostos directes i in-directes, fins i tot els monopolis fiscals.

4. El rendiment de les taxes de la Generalitat, ja siguin de creació pròpia, o bé a conseqüència de la transferència de serveis de l’Estat.

5. Les contribucions especials que estableixi la Generalitat en l’exercici de les seves compe-tències.

6. Els recàrrecs sobre impostos estatals.

7. Quan s’escaigui, els ingressos procedents del Fons de Compensació Inter territorial.

8. Les altres assignacions amb càrrec als pressupostos generals de l’Estat.

9. L’emissió de deute i el recurs al crèdit.

10. Els rendiments del patrimoni de la Generalitat.

11. Els ingressos de dret privat.

12. Les multes i les sancions que imposi en l’àmbit de les seves competències.

13. Els ingressos dels preus públics.

14. Els altres ingressos que, d’acord amb la llei que els sigui aplicable, tinguin la consideració d’ingressos de dret públic.

3.2.ComPEtènCiEsfinanCErEs

L’administració dels ingressos de la Hisenda de la Generalitat correspon al conseller o a la conse-llera d’Economia i Finances i la de les entitats autònomes als seus presidents/presidentes o directors/di-rectores, llevat que no tinguin personalitat jurídica pròpia, en aquest cas l’administració correspon també al conseller o a la consellera d’Economia i Finances (art 9 TRLFPC).

Corresponen a la Generalitat la gestió, la recaptació, la liquidació i la inspecció dels tributs estatals cedits totalment, i també aquestes funcions, en la mesura en què s’atribueixin, respecte als cedits parci-alment, d’acord amb el que estableix l’article 204 de l’Estatut.

Els tributs cedits totalment, són aquells respecte als quals corresponen a la Generalitat la totalitat dels rendiments i la capacitat normativa.

Els tributs cedits parcialment, que són aquells respecte als quals corresponen a la Generalitat una part dels rendiments i, si s’escau, la capacitat normativa.

La gestió, incloent-hi totes les fases del procediment, dels tributs propis de la Generalitat i dels im-postos cedits, i, si s’escau, dels impostos de l’Estat recaptats a Catalunya i dels recàrrecs sobre impostos


Oposicions

1‒8 www.cef.es

T. GesTors ATC

estatals, s’ajustarà a les disposicions de l’Estatut d’autonomia, a les lleis del Parlament de Catalunya, als reglaments que aprovi el Govern i a les normes de desplegament que sigui autoritzat a dictar el conseller o la consellera d’Economia i Finances, sens perjudici de l’aplicació de les disposicions de l’Estat en tots els casos en què sigui procedent. (art 11 TRLFPC).

Els drets de la Hisenda de la Generalitat no podran ésser alienats, gravats ni arrendats, llevat en els supòsits regulats per les lleis.

Tampoc no es concediran exempcions, condonacions, rebaixes ni moratòries en el pagament dels ingressos, llevat en els casos i en la manera que determinin les lleis.

Únicament per decret acordat pel Govern es podrà transigir i sotmetre a arbitratge en les conteses que sorgeixin sobre els drets de la Hisenda de la Generalitat (art. 12 TRLFPC).

Per efectuar la recaptació dels tributs i dels altres ingressos de dret públic, l’administració financera de la Generalitat gaudeix de les prerrogatives legalment establertes i actua d’acord amb els procediments administratius corresponents (art. 13.1 TRLFPC).

Pel que fa a l’endeutament els articles 16 i 17 del TRLFPC estableixen que :

1. L’endeutament de la Generalitat adoptarà, segons escaigui, una de les modalitats següents:

a) Operacions de crèdit en forma de préstecs concertats amb persones físiques o jurídi-ques.

b) Emissió d’emprèstits en forma de deute públic.

c) Emissió de deute de la Tresoreria.

2. Les operacions de crèdit que la Generalitat concerti amb persones físiques o jurídiques per un termini de reemborsament igual o inferior a un any han de tenir per objecte atendre ne-cessitats transitòries de tresoreria.

3. La Llei de pressupostos ha d’autoritzar el límit màxim d’aquestes operacions per a cada exercici. L’autorització de les operacions i de llurs característiques particulars correspon al Govern, que pot delegar l’exercici ordinari d’aquestes competències en la persona titular del departament competent en matèria d’economia i finances o en la persona titular de la Direcció General de Política Financera, Assegurances i Tresor.

4. EL PRESSUPOST DE LA GENERALITAT

4.1. ConCEPtE i norMAtivA

La hisenda pública anomena pressupost al pla econòmic d’un grup polític, per tant podem dir que el pressupost és l’expressió comptable del pla econòmic de la hisenda pública per un període determinat.

Seguint la definició donada per NEUMARK, podem definir el concepte de pressupost com: «el resum sistemàtic, confeccionat en períodes regulars, de les previsions, en principi obligatòries, de les despeses projectades i de les estimacions dels ingressos previstos per cobrir les esmentades despeses».


www.cef.es 1‒9

Oposicions Annex 3

JUNy 2017

4.1.1. Les fonts normatives que regulen pràcticament la totalitat dels aspectes relaci-onats amb el pressupost són les que s’esmenten a continuació

a) L’Estatut d'autonomia de Catalunya, aprovat per Llei orgànica 6/2006 de 19 de juliol.

Article 212:

«El pressupost de la Generalitat té caràcter anual, és únic i inclou totes les des-peses i tots els ingressos de la Generalitat, i també els dels organismes, les institu-cions i les empreses que en depenen. Correspon al Govern d’elaborar i executar el pressupost, i al Parlament, d’examinar-lo, esmenar-lo, aprovar-lo i controlar-lo. La llei de pressupostos no pot crear tributs, però pot modificar-ne si una llei tributària substantiva així ho estableix».

b) El text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya, aprovat per Decret Legislatiu 3/2002, de 24 de desembre(TRLFPC).

L’article 27 defineix més acuradament el pressupost de la Generalitat:

«1. El pressupost de la Generalitat de Catalunya constitueix l’expressió quanti-ficada, conjunta i sistemàtica de les obligacions que, com a màxim, poden reconèixer la Generalitat i les seves entitats autònomes, i dels drets que poden liquidar-se durant l’exercici corresponent. 2. El pressupost de la Generalitat de Catalunya ha d’empro-var-se equilibrat entre l’estat d’ingressos i l’estat de despeses».

L’article 28 determina que el pressupost ha de coincidir amb l’any natural i l’article 29 es-pecifica que el pressupost de la Generalitat ha d’incloure la totalitat de les seves despeses i ingressos.

Una altra característica que s’ha de remarcar és indicada en l’article 34.1, que diu que els ingressos i les obligacions reconegudes s’hauran d’aplicar al pressupost pel seu import íntegre.

Finalment, cal destacar el que indica l’article 35 sobre el fet que els crèdits per a despeses s’han de destinar a la finalitat exclusiva expressada explícitament en el pressupost i que, a més, tenen un abast l’imitatiu, per la qual cosa no es poden adquirir compromisos en una quantia superior als seus imports.

c) La Llei orgànica de finançament de les comunitats autònomes, Llei orgànica 8/1980, de 22 de setembre.

L’article 21 especifica que els pressupostos de les comunitats autònomes tenen caràcter anual i igual període que els de l’Estat, i que s’hi inclouen la totalitat de les despeses i els ingressos dels organismes i les entitats que en formen part.

També especifica que si els pressupostos no s’aproven abans del primer dia de l’exercici econòmic corresponent, queden automàticament prorrogats els anteriors.

Finalment, regula que els pressupostos de les comunitats autònomes han de ser elaborats amb uns criteris homogenis per tal de poder consolidar-los amb els de l’Estat.

d) La Llei general pressupostària, Llei 47/2003, de 26 de novembre.

El pressupost presenta un triple vessant: polític, jurídic i comptable.


Oposicions

1‒10 www.cef.es

T. GesTors ATC

4.1.2. El pressupost com a document polític

Com a document polític, és el reflex econòmic i financer de l’estratègia política d’un govern defi-nida a través d’un procés de presa de decisions i d’assignació de recursos a partir de les relacions entre les forces polítiques i socials del país.

El pressupost és un acte d’habilitació del poder legislatiu (el Parlament) al poder executiu (el Govern), perquè aquest pugui adoptar i executar decisions sobre les despeses públiques. Es desprèn de la definició del pressupost quan ens diu: «...de les obligacions econòmiques que, com a màxim, podran reconèixer...»

4.1.3. El pressupost com a document jurídic

És un acte legislatiu mitjançant el qual s’autoritza l’import màxim de les despeses, que un govern pot realitzar en un període de temps determinat que s’han de destinar en les atencions que específicament es detallen, i es preveuen els ingressos necessaris per cobrir-les.

Seguint a Sainz de Bujanda, un concepte jurídic del pressupost ha de considerar:

• Quant als ingressos, que aquests són una simple previsió o càlcul comptable dels recursos que l’estat espera recaptar amb aplicació de les lleis que regulen els ingressos públics. La previsió d’ingressos del pressupost no té cap efecte l’imitatiu en la seva quantia i exacció.

• Quant a les despeses, que el pressupost és una habilitació l’imitativa del poder legislatiu al poder executiu o Govern, que expressa de forma xifrada les quantitats que es poden gastar i en les atencions que específicament i detalladament consten en el pressupost.

4.1.4. El pressupost com a document comptable

El pressupost és també un document comptable que segueix una sèrie de principis i estructures que han de permetre el control i l’anàlisi dels ingressos i les despeses.

4.2.PrinCiPisPrEssuPostaris

Els principis pressupostaris són el conjunt de regles o criteris que han de regir l’elaboració i l’exe-cució del pressupost. Els principis pressupostaris es poden agrupar en tres categories: principis polítics, principis comptables i principis econòmics.

4.2.1. Principis polítics

A) Principi de legalitat: el pressupost s’aprova mitjançant una llei.

B) Principi d’universalitat: El pressupost ha de comprendre tots els ingressos i despeses de la Generalitat durant un any.(art. 212 EAC i art. 29.1 TRLFPC).

C) Principi d’unitat en sentit estricte: el pressupost ha de ser únic. Ha d’integrar el pressupost de la Generalitat, el dels organismes autònoms i empreses públiques que en depenguin (art. 212 EAC i art. 31 TRLFPC).


www.cef.es 1‒11

Oposicions Annex 3

JUNy 2017

D) Principi d’anualitat, la vigència del pressupost es limita a l’any natural.

E) Principi d’especialitat: aquest principi concreta el caràcter l’imitatiu de les despeses. Vol dir que l’habilitació que dóna el poder legislatiu al poder executiu no és genèrica, sinó que té tres aspectes:

Especialitat qualitativa: els crèdits pressupostaris només es poden utilitzar en la finalitat en què s’han aprovat (art. 35.1 TRLFPC).

Especialitat quantitativa: no es poden autoritzar despeses en quantitat superior a l’import del crèdit pressupostari aprovat (art. 35.2 TRLFPC).

Especialitat temporal: només es pot fer ús de les despeses durant l’any de l’exercici pressupostari (art. 38.1 TRLFPC).

4.2.2. Principis comptables

A) Principi de pressupost brut: els ingressos líquids i les obligacions reconegudes s’apliquen al pressupost pel seu import íntegre (art. 34 TRLFPC).

B) Principi d’unitat de caixa: tots els ingressos públics i també les despeses s’han de canalit-zar en una caixa única, el Tresor públic. No es tracta d’una unitat física, hi poden haver diverses dependències, ni tampoc materialitzar tots els fons en un sol compte bancari, sinó que es tracta d’una unitat comptable (art. 54 i sg del TRLFPC).

C) Principi d’exercici tancat: vol dir que a final d’any s’anul·len tots aquells crèdits o assig-nacions de despesa que no han estat gastats (Art. 37.1 TRLFPC).

4.2.3. Principis econòmics

A) Principi d’equilibri: això vol dir que hi ha d’haver una equivalència, un anivellament entre els ingressos i les despeses. S’ha de procurar que els ingressos ordinaris basats en els tri-buts siguin suficients per finançar la despesa ordinària.

B) Principi de mínim deute públic: l’ús de l’endeutament per part del sector públic ha de ser raonable, atès que un elevat deute avui representa comprometre una major despesa futura.

4.3.LEsEstruCturEsPrEssuPostàriEs

El règim pressupostari dels ens públics consisteix en la necessitat de programar-ne l’actuació eco-nòmica, de manera que hi hagi un equilibri entre els ingressos i les despeses, amb la peculiaritat que mentre els ingressos són una mera previsió, les despeses tenen un caràcter l’imitatiu, és a dir, no es pot gastar més del que s’ha calculat.

Aquestes limitacions serien molt difícils de controlar si només hi hagués una xifra global del pres-supost. Es fa necessari, doncs, descompondre i classificar les despeses.

De l’exposa’t, tenim una primera classificació en: Estat de despeses i Estat d’ingressos.


Oposicions

1‒12 www.cef.es

T. GesTors ATC

Des del punt de vista de l’activitat financera adreçada a satisfer les necessitats públiques:

• Les despeses es classifiquen en:

– Despeses corrents (o despeses de funcionament): són les despeses que corresponen a l’activitat normal i habitual de l’entitat pública, les que són necessàries per a la pres-tació dels serveis públics propis de l’entitat. Són les despeses de personal i el consum de béns i serveis.

– Despeses de capital: són les excepcionals o no habituals per la seva pròpia naturale-sa, les que comporten un enriquiment del capital físic del país o de l’entitat, com les inversions reals i les transferències de capital.

• Els ingressos es classifiquen en:

– Ingressos corrents: són els que es produeixen d’una manera regular i constant al llarg de cada exercici econòmic (impostos directes i indirectes, taxes, vendes de béns nor-mals o usuals, les transferències corrents i els ingressos patrimonials-interessos, di-vidends).

– Ingressos de capital: són els que es produeixen d’una manera discontínua o irregular, i que requereixen en cada cas una decisió particular de l’entitat pública per a la seva realització: alienació d’inversions reals, transferències de capital, variació d’actius financers i variació de passius financers.

Podem dir, per tant, que l’estructura d’un pressupost és la manera d’ordenar les previsions de des-peses i d’ingressos, i això es fa seguint determinats criteris classificadors.

L’estructura del pressupost de despeses s’estructuren en funció d’una triple classificació: orgànica, econòmica, per programes, i, si escau, territorial.

L’estructura del pressupost d’ingressos s’estructuren en funció d’una doble classificació: orgànica i econòmica.

Atès que amb caràcter general els ingressos no són finalistes (principi de no afectació), no s’utilitza un criteri funcional per classificar-los.

4.3.1. La classificació orgànica

A) La classificació orgànica de les despeses mostra l’estructura interna i la forma en què s’or-ganitza l’Administració per al compliment de les seves missions. Permet conèixer quin òrgan és el responsable de la pressupostació i posterior execució dels diferents programes de despesa als quals s’han assignat unes dotacions econòmiques concretes.

La classificació orgànica ens respon a la pregunta de: qui gasta? Es distribueix per centres gestors de la despesa, es divideix en seccions pressupostàries i dins aquestes en serveis i dins aquets per entitats

B) La classificació orgànica de l’estat d’ingressos presenta una diferència substancial amb la classificació de l’estat de despeses del pressupost: l’estat d’ingressos és únic per als òrgans que configuren el subsector Generalitat (òrgans superiors, departaments del Govern i fons no departamentals).


www.cef.es 1‒13

Oposicions Annex 3

JUNy 2017

4.3.2. La classificació econòmica

La classificació econòmica: ens respon a la pregunta: en què es gasta?

A) Pel que fa a les despeses, la classificació econòmica les ordena segons la seva naturalesa econòmica i mostra l’objecte de la despesa, és a dir, en què es gasta.

La classificació econòmica es pot desglossar en: capítols, articles, conceptes, subconcep-tes, aplicacions i subaplicacions

L’agrupació més genèrica en què es pot ordenar la despesa és la dels capítols. En l’estat de despeses hi trobem nou capítols:

• Capítol 1. Remuneracions de personal• Capítol 2. Despeses de béns corrents i de serveis• Capítol 3. Despeses financeres• Capítol 4. Transferències corrents• Capítol 5. Fons de contingència d’execució pressupostària• Capítol 6. Inversions reals• Capítol 7. Transferències de capital• Capítol 8. Variacions d’actius financers• Capítol 9. Variacions de passius financers

B) La classificació econòmica de l’estat d’ingressos és similar a la del de despeses i es com-pon de: capítols, articles, conceptes, subconceptes, subaplicació.

Econòmicament, els ingressos es classifiquen també en corrents, de capital i financers. Els capítols 1 a 5 d’ingressos constitueixen els ingressos corrents; els capítols 6 i 7 es corres-ponen amb els ingressos de capital; i els capítols 8 i 9 contenen els ingressos financers.

4.3.3. La classificació per programes

L’objectiu de la classificació funcional i per programes és agrupar les despeses que es realitzen per obtenir una finalitat concreta (programa), independentment de quin és el centre gestor que la realitza i fins i tot sense considerar quina naturalesa té.

D’aquesta manera, el codi funcional assoleix un caràcter transversal, ja que permet agrupar les despe-ses dels diversos departaments i ens públics de la Generalitat, sempre que la seva finalitat sigui coincident.

La classificació funcional i per programes de la despesa respon a la pregunta: per a què es gasta?

4.3.4. La classificació territorial

L’article 30.2 del Text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya expressa: «L’estat de despeses reunirà la classificació orgànica, funcional i econòmica i per programes. S’hi inclourà la clas-sificació territorial per àmbits comarcals i supracomarcals, quan escaigui, de les despeses d’inversió».

La classificació territorial de la despesa respon a la pregunta: ON es gasta?


annex 3 tema 1 tgest atceconomia.gencat.cat/.../arxius/annex-3/annex3-tema-01.pdf · t. gestors...

Documents