annex 2011 definitiu

Annex

Memòria 2011

Programes de les activitats formatives

2

Índex

Serveis socials i món local ............................................................ 6

Confidencialitat i protecció de dades personals als serveis socials bàsic ...................... 7

Informació i reciclatge sobre les prestacions del Departament de Benestar Social........ 10 i Família

Qualitat personal en el desenvolupament de la tasca professional ..............................13

Recursos tècnics innovadors per al suport a l'autonomia personal i la promoció de la vida independent ..........................................................................................15

Treball familiar ....................................................................................................16

Assistent d'atenció domiciliària...............................................................................17

Intervenció familiar i social ....................................................................................19

Intel·ligència emocional en el treball familiar............................................................20

Manteniment, neteja, organització del domicili de persones dependents ......................22

Atenció a la gent gran ................................................................. 23

Gestió i direcció de centres residencials d'atenció a la gent gran.................................24

Acompanyament a la pràctica de l'estimulació basal..................................................28

Curs bàsic d'estimulació basal ................................................................................29

Qualitat personal i pràctica ètica en el desenvolupament de la tasca professional en una residència de gent gran (Montblanc).............................................................31

Qualitat personal i pràctica ètica en el desenvolupament de la tasca professional en una residència de gent gran (Barcelona) .............................................................31

Cures pal·liatives en un centre residencial de gent gran.............................................32

Atenció centrada en la persona. (Continuació 2010)..................................................35

Atenció centrada en la persona ..............................................................................37

Voluntats anticipades en els serveis residencials d'atenció a la gent gran.....................39

La intervenció quotidiana. ètica i el perill del maltractament institucional.....................41

Cuidar el/la cuidador/a (Badalona)..........................................................................43

Cuidar el/la cuidador/a (L’Espluga de Francolí) .........................................................43

El repte del treball en equip (2a part)......................................................................45

Urgències geriàtriques i primers auxilis en una residència de gent gran .......................47

3

L'actuació del personal d'atenció directa davant de trastorns conductuals ....................49

Treball en equip en un centre residencial de gent gran ..............................................51

Acompanyament en la mort ...................................................................................53

Fisioteràpia respiratòria en geriatria ......................................................................56

4 Mòduls formatius del curs d’auxiliar de gerontologia...............................................57

Animació social de persones dependents en institucions ............................................59

Recursos tècnics innovadors per al suport a l'autonomia personal i la promoció de la vida independent ..........................................................................................61

Nutrició i disfàgia en gent gran...............................................................................62

Automotivació, implicació i eines per fer activitats dirigides a persones dependents en institucions......................................................................................................64

Comunicació i treball d'equip interdisciplinari en una residència de gent gran ...............66

Atenció a persones amb discapacitat........................................... 68

Estimulació basal..................................................................................................69

Recursos tècnics innovadors per al suport a l'autonomia personal i la promoció de la vida independent.........................................................................71

El diagnòstic de l'esquizofrènia ...............................................................................73

Jornada d’actualització sobre les síndromes de base genètica.....................................75

Síndrome d'apnea i hipoapnea de la son..................................................................77

Orientació i assessorament a les persones usuàries en hàbits saludables .....................78

Noves tecnologies per a la promoció de l'autonomia i l'atenció a la dependència...........80

Sessió informativa sobre el certificat de discapacitat: avantatges de sol·licitar la valoració de la discapacitat...............................................................81

Ús de tècniques de comunicació alternativa i augmentativa .......................................83

Parlem de sexualitat. Eines per promoure la sexualitat saludable en persones amb discapacitat Intel·lectual lleu............................................................. 87

Atenció a la infància i l’adolescència .............................................90

Acolliments familiars .............................................................................................91

El treball de casos amb adolescents que presenten trastorns de comportament............93

La intervenció sistèmica en menors tutelats II .........................................................95

Atenció educativa a infants i adolescents amb trastorns mentals. Anàlisi de casos ........96

Les eines bàsiques de l'educador: protocol d'observació, PEI i ITSE ............................97

4

L'acció educativa al centre d'acolliment amb infants i adolescents víctimes d'abús sexual: detecció d'indicadors, treball educatiu................................................99

El vincle educatiu: com dissenyar la intervenció educativa a partir del vincle de base segura ......................................................................................101

Taller pràctic d'elaboració i redacció d'informes .......................................................102

Les emocions i l'estrès cerebral ..............................................................................104

La filosofia en l'adolescència II ..............................................................................105

Sessió de seguiment del Taller de filosofia en l'adolescència II ...................................107

Nous enfocaments i mirades des de les polítiques públiques d'atenció a la infància i l'adolescència ...................................................................................108

Marc jurídic de la protecció pública a la infància i l'adolescència .................................111

Seminari d'introducció a l'artteràpia ........................................................................114

Els factors clau que afavoreixen la inserció dels joves tutelats i extutelats ...................116

Atenció al desenvolupament en l'adolescència II: contenció emocional i el desenvolupament psicològic...................................................................................117

Intervenció social i professional en la protecció pública a la infància i l'adolescència......119

Eines i instruments professionals davant de situacions de risc i desemparament...........123

Sessió d'actualització jurídica sobre el llibre II del Codi Civil de Catalunya en la matèria que afecta la infància i l’adolescència .......................................................129

IV Jornades Posem en joc l'educador. "Factors de resiliència en els equips socioeducatius" ....................................................................................................130

Acollida i atenció a persones nouvingudes ................................ 133

Diversitat i relacions interculturals. Competències professionals interculturals (1r nivell).........................................................................................134

Diversitat i relacions interculturals. Competències professionals interculturals (2on nivell).......................................................................................136

Ètica .......................................................................................... 138

L'ètica de les professions i organitzacions en l'àmbit de la infància i adolescència .........139

L'ètica en el sistema de serveis socials: els comitès d'ètica ........................................141

L'ètica en la direcció planificació en serveis socials....................................................143

Jornada de presentació dels treballs realitzats pels espais de reflexió ètica ..................145

Ètica aplicada al treball social dels equips PADES......................................................146

Ètica en l’acolliment i l’adopció ...............................................................................148

5

Qualitat .......................................................................................150

Curs bàsic de qualitat. Certificat ISO 9001:2008 151

Millora contínua de la qualitat. Norma ISO 9001:2008 153

Conceptes bàsics de qualitat i de seguretat aplicats al sistema de protecció a la infància i l'adolescència 156

Promoció de l’eradicació de la violència masclista i/o familiar ....158

Violència masclista en les relacions entre progenitors 159

Exercici de la marentalitat en el supòsit de violència masclista 161

Elaboració d'informes tècnics als Serveis Tècnics de Punt de Trobada 163

L'abordatge de la violència masclista des d'una perspectiva intercultural 164

Atenció a la dèpendència.............................................................166

Formació de formadors/es per al reciclatge de la valoració de la dependència 167

III Jornades en motiu del dia mundial de l'alzheimer. Què és la felicitat? Una reflexió des de l'ètica 169

Formació en altres àmbits ......................................................... 171

L’Atenció a nens i nenes amb autisme o en risc de patir-ne 172

Treball en equip i resolució de conflictes 174

Jornada formativa sobre planificació de menús i higiene alimentària 177

Formació per a gestors del Títol de Família Nombrosa 178

Programa d'especialització en direcció de Serveis Socials 180

6

Serveis socials i món local

7

Confidencialitat i tractament de dades personals al s serveis socials bàsics •

5 edicions: - Tarragona, 12 i 15 de juliol de 2011. - Girona, 6 i 10 d’octubre de 2011. - Lleida, 14 i 21 d’octubre de 2011. - Barcelona, 2 i 8 de novembre de 2011. - Barcelona, 15 i 21 de novembre de 2011.

• Línia formativa: Serveis socials bàsics i món local.

• Unitat gestora de l'activitat formativa: Gabinet Tècnic.

• Codi: 941.01.01-05.

Presentació

La pràctica diària del treball social comporta que els i les professionals del treball social siguin

coneixedors/es d’informació íntima i de situacions de vida de les persones i de les famílies amb les que

treballen. Molta d’aquesta informació es registra en expedients personals individuals i/o familiar, dels

quals cal garantir-ne la guarda i custòdia i la seva seguretat. D’altra banda, la pràctica professional porta

a situacions complexes, en les quals és important tenir elements de judici que orientin als i les

professionals del treball social en el correcte ús i traspàs d’informació de caràcter confidencial.

Aquesta activitat formativa tracta sobre els aspectes que s’haurien de tenir en compte per al correcte

tractament de la informació social, la custodia d'expedients i de dades personals i el secret professional,

d'acord amb l'aplicació de la normativa relacionada amb la protecció de dades personals i les bones

pràctiques en l’exercici de la confidencialitat a l'àmbit dels serveis socials.

Objectius

• Conèixer els aspectes rellevants de la normativa de protecció de dades de caràcter personal que

són d’aplicació en la tasca quotidiana dels i les professionals del treball social, per tal d’assegurar

la correcta utilització de les dades de la ciutadania.

• Clarificar dubtes respecte al correcte tractament de la informació en la tramitació d’expedients,

la confidencialitat de les dades en les comunicacions, l’exercici del secret professional dels/les

treballadors/es dels serveis socials i els drets de les persones ateses pels serveis socials bàsics.

• Obtenir elements de judici ètic que ens permetin efectuar bones practiques professionals

relacionades amb el respecte a la confidencialitat i al respecte de la intimitat de les persones

usuàries dels serveis socials bàsics.

Persones destinatàries del curs

Professionals dels serveis socials bàsics.

8

Continguts

Primera sessió: Com tractem les dades personals dels i les usuaris/es dels serveis socials

bàsics

1. Introducció

2. Què és la protecció de dades personals?

3. Normativa de referència: europea, estatal, catalana

4. Conceptes bàsics

5. Objectes, exclusions i casos específics

6. Principis de la protecció de dades

7. Drets i obligacions

8. El consentiment

9. Comunicacions o cessions de dades

10. L’encarregat del tractament de dades personals

11. Mesures de seguretat

12. Procediment i exercici dels drets ARCO: accés, rectificació, cancel·lació i oposició

13. Tipologia de fitxers de dades. Creació i Inscripció

14. Organismes responsables.

15. Casos pràctics.

Segona sessió: El secret professional i la confidencialitat, des de la perspectiva ètica de la

pràctica professional i de les organitzacions

1. Aspectes conceptuals: intimitat, privacitat, confidencialitat, secret professional...

2. Aspectes ètics derivats del secret professional i de la confidencialitat.

3. Elements del procés de comunicació i interacció entre persones usuàries i professionals del

treball social. Diversitat d’agents implicats.

4. Bones pràctiques associades a l’ús i al traspàs de la informació. Qui ens pot demanar

aquesta informació? Quines dades facilitem a terceres persones?. Com trametre informació

sensible.

5. Organitzacions que actuen amb valors ètics. Com treballar els aspectes ètics relacionats amb

la confidencialitat: comitès d’ètica i codis deontològics.

6. Dificultats per garantir la confidencialitat i el secret professional en la pràctica del treball

social dels equips de serveis socials bàsics: propostes de millora.

7. Casos pràctics.

Docència

Núria Giralt, Lletrada de l’Assessoria Jurídica del Departament d’Acció Social i Ciutadania. Núria Terribas, Llicenciada en dret. Especialista en biodret. Directora de l’Institut Borja de Bioètica.

9

Metodologia

Les sessions seguiran una metodologia teòric-pràctica, en la qual es combinarà l’exposició teòrica amb el

treball de cassos pràctics.

Durada

• 50 hores

10

Informació i reciclatge sobre les prestacions del Departament de Benestar Social i Família •

Edició: Barcelona, 24 d’octubre, 7 i 14 de novembre de 2011.

• Línia formativa: Serveis socials bàsics i món local.


• Codi: 941.03.01.

Presentació

La progressiva incorporació de professionals a la xarxa de serveis socials bàsics deguda a l’aplicació de la

ràtio de la Llei de Serveis Socials i l’increment de la gestió com a conseqüència de la implantació de la

Llei de la Dependència ha posat de manifest la necessitat de dotar als i les professionals de la xarxa de

Serveis Socials Bàsics dels coneixements i la informació necessària per tramitar les prestacions que el

Departament de Benestar Social i Família estableix a la seva Cartera.

Així mateix, els canvis recents en la normativa d’aplicació d’algunes d’aquestes prestacions fan

aconsellable una actualització dels coneixements relatius als criteris i requisits d'accés a les diverses

prestacions i dels procediments de tramitació de les mateixes.

Objectius

• Assolir una gestió eficaç i eficient de les prestacions de la Cartera de Serveis Socials, millorant

l’atenció a la ciutadania.

• Donar suport als ens locals en la formació i reciclatge dels coneixements per a la tramitació de

les prestacions del Departament de Benestar Social i Família.



Continguts i docència

L’estructura general de continguts de les diferents sessions serà la següent:

• Criteris i requisits d'accés a les diverses prestacions.

• Procediments de tramitació i unitats responsables de la seva gestió.

• Informació que cal facilitar a la ciutadania.

11

PRIMERA SESSIÓ (DIA 24 D’OCTUBRE DE 2011):

� Primera part: Prestacions i ajuts de suport a les famílies i a víctimes de la violència de

gènere.

A càrrec de Carmina Llonch, Cap de la Secció de gestió de Prestacions de la Secretaria de Família.

De 9.30 a 11 hores

o Prestació econòmica per infant a càrrec.

o Prestació econòmica per part, i adopció o acolliment múltiple.

o Ajut per part, adopció o acolliment múltiple, sotmès a nivell d’ingressos de la unitat

familiar.

A càrrec de Pau Llobet Roura, tècnic del Servei de subvencions i prestacions familiars.

De 11 a 12 hores

o Títols de Família monoparental.

A càrrec de Montse Gàllego, Servei de prestacions de l’Institut Català d’Assistència i Serveis Socials.

De 12 a 12.30 hores

o Ajut econòmic de mesures de protecció integral contra la violència de gènere.

� Segona part: Prestacions i ajuts de suport als joves tutelats i extutelats.

A càrrec d’Eduard Hernandez. Coordinador tècnic de la Direcció General d’Atenció a la Infància i

l’Adolescència (DGAIA).

De 12.30 a 13.30 hores

o Prestació per a l’acolliment d’una persona menor d’edat tutelada per la Generalitat.

o Prestació per a joves extutelats/des.

SEGONA SESSIÓ (DIA 7 DE NOVEMBRE DE 2011):

� Primera part: Prestacions no contributives de la seguetat social i altres prestacions socials.

A càrrec de Montse Gàllego, Servei de prestacions de l’Institut Català d’Assistència i Serveis Socials.

De 9.30 a 12 hores

o Prestació no contributiva per jubilació.

o Prestació no contributiva per invalidesa.

o Prestació complementària per a pensionistes de la modalitat no contributiva, per

invalidesa i jubilació.

o Prestació per al manteniment de les despeses de la llar per a determinats col·lectius

o Prestació per atendre les necessitats bàsiques.

o Altres prestacions gestionades des de l’ICASS: Complement a favor de titulars d’una

12

pensió de la Seguretat Social en la seva modalitat no contributiva que resideixen en

un habitatge llogat.

� Segona part: Prestacions econòmiques de dret de concurrència

A càrrec de Maria Isabel Ezpeleta i Yolanda Vilalta, del servei d’Atenció a Persones dels Serveis

Territorials de Girona.

De 12 a 13.30 hores

o Programa Unificat d’Ajudes tècniques (PUA).

o Ajuts a la supressió de barreres arquitectòniques.

o Programa de suport a l’autonomia a la pròpia llar.

o Prestació per acolliment residencial per a gent gran.

o Prestació per centre de dia per a gent gran.

o Prestació per a estades temporals per a gent gran amb discapacitat.

o Prestació per a l’accés als serveis d’habitatge per a persones amb problemàtica

social derivada de malaltia mental.

TERCERA SESSIÓ: (DIA 14 DE NOVEMBRE DE 2011)

� Prestacions econòmiques de dret subjectiu que es deriven de la implantació del Sistema

català d’Atenció a la Dependència.

A càrrec de Rafael Olmos, Secció de Nòmines de l’ICASS i Elena Pèrez, Roig, Servei de Promoció de

l’Autonomia Personal.

De 9.30 a 13.30 hores

o Prestació econòmica per a cures en l’entorn familiar i suport als cuidadors/es no

professionals,

o Prestació econòmica vinculada al servei per a persones en situació de dependència.

o Prestacions d’assistent/a personal per a persones amb dependència.

Durada

• 12 hores.

13

Qualitat personal en el desenvolupament de la tasca professional

• Amposta, 11,18,25 i 27 d’octubre de 2011 • Línia formativa: Serveis Socials i món local • Unitat gestora de l’activitat formativa: Gabinet Tècnic • Codi : 941.02.01

Objectius • Descobrir la qualitat personal del nostre caràcter com a primera base per aconseguir una qualitat

en el nostre treball i vida personal • Saber autoavaluar les actituds i els comportaments propis • Eines per relacionar-se millor amb els altres i amb la feina

Continguts • Concepte de qualitat humana

• Les necessitats humanes

• Les actituds. Factors que les determinen: esquemes mentals

• Els paradigmes

• El llenguatge intern

• L’autoestima

Metodologia

En el curs sánalitza que és i significa la qualitat humana. Séstudia a través de casos pràctics i de reflexions grupals com la maduresa i el carácter són elements bàsics en la feina i com això ens ajuda a ser més eficaços i eficients en les nostres tasques. En el curs sánalitzen també documentals en DVD que parlen del tema de la Qualitat Humana.

Persones destinatàries

Professionals dels serveis socials bàsics d’atenció social, dels serveis socials especialitzats i dels Serveis Territorials del Departament de Benestar Social i Família.

14

Docència

Assumpció Salat. Psicòloga. Consultora en Formació i Recursos Humans. AGAPE SFI, SL Iolanda Andilla . Psicòloga.Consultora i formadora. AGAPE SFI, SL

Dades del curs

• Durada: 20 hores • Dates: 11,18, 25 i 27 d’octubre de 2011 • Lloc: Amposta • Horari: de les 9.30 a les 14.30 hores

15

Recursos tècnics innovadors per al suport a l’auton omia personal i la promoció de la vida independent

•

Barcelona, 12 de desembre de 2011. • Línia formativa: Formació especialitzada. Atenció a persones amb discapacitat.


• Codi: 941.04.01

Objectius

• Conèixer els recursos tècnics més actuals per al suport a la vida independent de persones amb discapacitat/dependència dins del seu propi habitatge.



Programa

Visita a l'habitatge adaptat amb els recursos tècnics més actuals per al suport a la vida independent de persones amb discapacitat, al Centre de Vida Independent de Collserola.

Docència

Professionals de l'Associació per la Vida Independent.

Durada

• Durada: 1,5 hores

16

Treball Familiar

•

7 edicions: Pineda, Salt, Figueres, Barcelona (grup matí i grup tarda), Fornells de la Selva i Sort. Curs 2011. • Línia formativa: Formació especialitzada. Serveis Socials i món local.


• Codi: 941.50.01-941.56.01

Continguts

Mòdul formatiu 1. Higiene i atenció sanitària domiciliària.

1.1. Característiques i necessitats de les persones dependents. 1.2. L’atenció domiciliària. 1.3. Higiene de la persona dependent. 1.4. Principis d’alimentació i nutrició. 1.5. Dieta familiar i planificació de menús diaris i setmanals. 1.6. Administració de medicaments i aliments. Recollida d’eliminacions. Constants vitals. 1.7. Primers auxilis. Mòdul formatiu 2: Atenció i suport psicosocial domiciliari.

2.1. Psicologia bàsica aplicada a l’atenció psicosocial domiciliària de persones dependents. 2.2. L’atenció domiciliària. 2.3. L’atenció psicosocial en el domicili. 2.4. Tècniques de comunicació alternativa. 2.5. Tècniques i procediments de seguretat, higiene, tècniques de primers auxilis. Mòdul formatiu 3. Suport domiciliari i alimentació familiar.

3.1. El pla de treball en la unitat de convivència. 3.2. Tècniques de gestió del pressupost de la unitat de convivència. 3.3. Neteja i manteniment del domicili. 3.4. Compra i conservació de productes d’ús comú en el domicili. 3.5. Conservació, processat i higiene dels aliments. 3.6. Tècniques bàsiques de cuina. 3.7. Teleassistència. Mòdul formatiu 4: Entrenament en les habilitats d’autonomia personal i social.

4.1. Funcionament global de l’ésser humà. 4.2. Habilitats d’autonomia personal i social. 4.3. Tècniques aplicables a l’entrenament d’habilitats autonomia personal i social. 4.4. Desenvolupament de projectes d’entrenament d’habilitats d’autonomia personal i social.

Durada 700 hores

17

Assistent d’atenció domiciliària

•

Barcelona, abril - juliol 2011

• Línia formativa: Formació especialitzada. Serveis Socials i món local.


• Codi: 941.57.01

Continguts

Mòdul formatiu 1. Higiene i atenció sanitària domiciliària.

Unitat formativa 1: Característiques i necessitats d’atenció higienicosanitària de les persones dependents 1.1.1. Identificació de les característiques i necessitats de les persones dependents. 1.1.2. Delimitació de l’àmbit de l’atenció domiciliària. 1.1.3. Aplicació de tècniques d’higiene de la persona amb dependència.

Unitat formativa 2: Administració d’aliments i tractaments a persones dependents en el domicili

1.2.1. Planificació del menú de la unitat de convivència. 1.2.2. Utilització de tècniques d’alimentació. 1.2.3. Recollida d’eliminacions. 1.2.4. Administració de medicació en el domicili.

Unitat formativa 3: Millora de les capacitats físiques i primers auxilis per a les persones dependents

1.3.1. Mobilitat de la persona dependent. 1.3.2. Tècniques de mobilització, trasllat i deambulació. 1.3.3. Mesura de constants vitals. 1.3.4. Aplicació de tècniques de seguretat i primers auxilis.

Mòdul formatiu 2. Atenció i suport psicosocial domiciliari.

Unitat formativa 1: Manteniment i rehabilitació psicosocial de les persones dependents en el domicili 2.1.1. Psicologia bàsica aplicada a l’atenció psicosocial domiciliària de persones dependents. 2.1.2. Relació social de les persones grans i discapacitades. 2.1.3. Prestació d’orientació a la persona dependent i els seus cuidadors principals. 2.1.4. L’ambient com factor afavoridor de l’autonomia personal, comunicació i relació social. 2.1.5. Elaboració d’estratègies d’intervenció psicosocial.

Unitat formativa 2: Suport en les gestions quotidianes de les persones dependents

2.2.1. Elaboració d’estratègies d’intervenció en autonomia personal. 2.2.2. Intervenció d’acompanyament i suport en la relació social, en la resolució de gestions i en l’entorn familiar. 2.2.3. Ajudes tècniques i tecnològiques per la vida quotidiana. 2.2.4. Motivació i aprenentatge de les persones grans, discapacitades i/o malaltes. 2.2.5. Serveis d’atenció domiciliària.

Unitat formativa 3: Interrelació i comunicació amb la persona dependent i el seu entorn

2.3.1. Identificació dels problemes de comunicació i llenguatge relacionats amb els principals trastorns generals. 2.3.2. Comunicació de les persones dependents. 2.3.3. Aplicació de tècniques per afavorir la relació social i les activitats d’acompanyament.

18

Mòdul formatiu 3. Atenció domiciliària i alimentació familiar.

Unitat formativa 1: Gestió, aprovisionament i cuina en la unitat familiar de persones dependents 3.1.1.Elaboració del pla de treball en la unitat de convivència. 3.1.2.Aplicació de tècniques de gestió del pressupost de la unitat de convivència. 3.1.3.Confecció de la llista de la compra. 3.1.4.Compra i conservació de productes d’ús comú en el domicili. 3.1.5.Aplicació de tècniques bàsiques de cuina. 3.1.6.Higiene alimentària.

Unitat formativa 2: Manteniment, neteja i organització del domicili de persones dependents

3.2.1. Aplicació de tècniques de neteja de la llar. 3.2.2. Aplicació de tècniques de rentat, repàs i planxat de la roba. 3.2.3. Revisió i manteniment bàsic del domicili. 3.2.4. Riscos domèstics. 3.2.5. Teleassistència.

Durada 600 hores

19

Intervenció familiar i social

•

3 edicions. Barcelona i Salt (2 edicions). Curs 2011



• Codi: 941.58.01-03

Continguts

1. LA FAMÍLIA 1.1. La família com a sistema 1.2. Teoria de la comunicació humana 1.3. Estructura familiar: sistema i subsistemes 1.4. Canvis i dificultats familiars de l’actualitat 1.5. Context i metacontext de la intervenció professional 1.6. Context, derivació i demanda 1.7. Introducció al treball personal 1.8. Treball personal: Jo i els altres

2. DINÀMIQUES DINS LES FAMÍLIES

2.1. Normes i mites dintre de les famílies 2.2. Interacció cultural i societat 2.3. Dinàmiques familiars 2.4. Tipus de problemàtica en l’àmbit familiar 2.5. Transformació i canvi a les famílies 2.6. El genograma familiar trigeneracional 2.7. Hipòtesis relacionals 2.8. La família 2.9. La família i el seu entorn

3. MODEL D’INTERVENCIÓ AMB LES FAMÍLIES (I)

3.1. Revisió històrica de la teràpia familiar 3.2. La comunicació i pensament estratègic 3.3. El sistema terapèutic 3.4. L’entrevista terapèutica: la primera entrevista 3.5. La família (II) 3.6. La família i l’entorn (II)

4. MODEL D’INTERVENCIÓ AMB LES FAMÍLIES (II)

4.1. El constructivisme i el constructivisme social 4.2. Teràpia centrada en solucions 4.3. L’escola transgeneracional 4.4. La teràpia familiar socioeducativa: una nova proposta 4.5. El diagnòstic sistèmic 4.6. La funció del síndrome

Durada 100 hores

20

Intel·ligència emocional en el treball familiar

•

Salt, juny - juliol 2011



• Codi: 941.59.01

Continguts

1. ¿QUÉ ÉS LA INTEL·LIGÈNCIA EMOCIONAL? ORIGEN DE LA INTEL·LIGÈNCIA EMOCIONAL 1.1. El model de intel·ligència emocional de Mayer- Salovey- Caruso 1.2. El concepte de intel·ligència emocional del Dr. ReuvenBar On

2. LA INTEL·LIGÈNCIA I LA INTEL·LIGÈNCIA EMOCIONAL 3. EL CERVELL EMOCIONAL 4. COMPONENTS DE LA INTEL·LIGÈNCIA EMOCIONAL 5. PROGRAMA D’ENTRENAMENT

5.1. Autoconeixement emocional 5.2. Autocontrol emocional 5.3. Automotivació 5.4. Reconeixement d’emocions alienes 5.5. Relacions interpersonals 5.6. Altres competències

6. LES EXPRESSIONS EMOCIONALS I LA INTERACCIÓ SOCIAL 7. APRENENT A FER ÚS DE LA INTEL·LIGÈNCIA EMOCIONAL 8. LA INTEL·LIGÈNCIA EMOCIONAL AL TREBALL

8.1. Com influeixen les emocions al treball? 8.2. L’altre costat de l’eficiència 8.3. Com la intel·ligència emocional pot donar suport a fer front les nostres responsabilitats 8.4. Les deu causes principals del fracàs o del lideratge

9. INTEL·LIGÈNCIA EMOCIONAL I SALUT

9.1. Aplicar la intel·ligència emocional a les cures mèdiques 9.2. Autodeterminació en comptes de indefensió

10. LA INTEL·LIGÈNCIA EMOCIONAL I LA PARELLA

10.1. El matrimoni 10.2. L’enamorament, els amants i l’amor 10.3. El companyerisme dintre del matrimoni 10.4. Característiques difícil de tolerar a la parella 10.5. La separació i el divorci 10.6. Mètode de solució i negociació de conflictes a la parella

21

11. LA INTEL·LIGÈNCIA EMOCIONAL A LA INFÀNCIA

11.1. Les emocions a la infància (com es desenvolupen) 11.2. La intel·ligència emocional al context familiar 11.3. Comunicació efectiva dintre de l’entorn familiar 11.4. Acompanyament emocional a infants 11.5. Treball psicoeducatiu amb infants entorn les emocions

12. TREBALL EXPERIENCIAL

12.1. Identificació, expressió i gestió emocional

Durada 50 hores

22

Manteniment, neteja, organització del domicili en p ersones dependents

•

Barcelona, febrer - juliol 2011



• Codi: 941.60.01

Continguts

Unitat formativa 1: Gestió, aprovisionament i cuina en la unitat familiar de persones dependents

1.1.Elaboració del pla de treball en la unitat de convivència 1.2.Aplicació de tècniques de gestió del pressupost de la unitat de convivència. 1.3.Confeció de la llista de la compra. 1.4.Compra i conservació de productes d’ús comú en el domicili. 1.5.Aplicació de tècniques bàsiques de cuina. 1.6.Higiene alimentària.

Unitat formativa 2: Manteniment, neteja i organització del domicili de persones dependents

2.1. Aplicació de tècniques de neteja de la llar 2.2. Aplicació de tècniques de rentat, repàs i planxat de la roba 2.3. Revisió i manteniment bàsic del domicili 2.4. Riscos domèstics 2.5. Teleassistència

Durada 100 hores

23

Atenció a la gent gran

24

Gestió i direcció de centres residencials d’atenció a la gent gran. Recursos humans, qualitat i gestió econòmica i financera.

• Girona. Setembre – Desembre 2011 • Línia formativa: Atenció a la gent gran. Formació personal directiu • Unitat gestora de l’activitat formativa: Gabinet Tècnic. • Codi : 942.20.01

Presentació L'envelliment mundial de la població s'ha convertit en un dels trets característics de la societat del S. XXI, el que obliga a tota una sèrie d'adaptacions socials, econòmiques, educatives, culturals i científiques amb la nova situació. L'accés al coneixement, l'educació i la capacitació són indispensables per a una vida activa i plena que afavoreixi el desenvolupament de les societats i la igualtat d'oportunitats. La nostra formació parteix precisament dels esmentats conceptes, alhora que tractem de posar de manifest una necessitat en la millora de la qualificació dels professionals que treballen amb i per a gent gran per tal d’obtenir una millora en la qualitat de vida. La nova Llei de promoció de l’autonomia personal i d’atenció a persones en situació de dependència i el nou marc normatiu creat per la Llei de serveis socials, marca un abans i un després en la protecció social del nostre país. El mercat laboral europeu envelleix de forma irreversible. En menys d'una dècada, la població de més de 65 anys serà majoritària a tot el continent, un fet històric que, a més d'anecdòtic, portarà importants conseqüències socials i d’atenció a les persones. Aquest curs, promogut pel Gabinet Tècnic del Departament de Benestar Social i Família de la Generalitat de Catalunya, vol oferir un espai formatiu que capaciti els/les directores de residències de gent gran per potenciar la tasca dels recursos humans, millorar la qualitat dels serveis i optimitzar la gestió econòmica i financera. Es proposa una metodologia d’ensenyament-aprenentatge semipresencial, on es compaginen les tradicionals sessions docents presencials amb els recursos i el potencial que ofereix l’entorn de l’aula virtual de la Facultat d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés – Universitat Ramon Llull. Aquesta metodologia vol ajudar a fer compatible el seguiment del curs amb les exigències professionals i la vida personal de les persones que desenvolupen la seva feina en l’àmbit del serveis socials d'atenció a les persones grans. Objectius • Millorar la formació de les persones que gestionen els centres residencials d'atenció a la gent gran, especialment en relació al desenvolupament de les funcions de gestió de personal i gestió econòmica.

• Adquirir i millorar les habilitats per a la planificació de l'equip de professionals que intervenen en un centre residencial de gent gran.

• Desenvolupar estratègies per a la planificació de tasques i gestió del temps i horaris.

25

• Desenvolupar el sistema organitzatiu del centre responent als requeriments de les noves lleis i des de la perspectiva dels processos de millora de qualitat assistencial.

• Aportar eines que facilitin el desenvolupament organitzatiu dels diferents aspectes relacionats amb la gestió econòmica i financera

Continguts

Gestió de recursos humans

� Disseny dels llocs de treball, funcions i quantificació, segons la legislació i segons el model de centre. La selecció del personal. L’organització d’horaris

� El treball en equip: condicionants, conducció de reunions, resolució de conflictes, consens � Motivació del personal: participació, presa de decisions, responsabilització, direcció per

objectius � Coordinació i circuits de funcionament � Seguretat laboral � Dret laboral i seguretat social

Qualitat i avaluació

� Definició i evolució del concepte de qualitat � La qualitat en els serveis; els serveis socials per a gent gran � Tècniques, eines i metodologies per la qualitat � La implantació d’un sistema de gestió de la qualitat � Les normes ISO 9000-2000 � L’excel·lència empresarial

Gestió econòmica i financera

� El pressupost: confecció, seguiment, liquidació i anàlisi de desviacions � Comptabilitat. Pla general comptable i pla general comptable de centres de serveis socials � Comptabilitat de costos, centres de cost i indicadors � L’inventari. Control d’existències � Gestió de compres � Gestió de facturació i cobrament de serveis � Anàlisi de la situació econòmica financera. Anàlisi i control de costos � Dret financer i tributari

Metodologia La metodologia d’aquesta activitat formativa serà semipresencial. Combinarà les sessions presencials amb el treball virtual dels alumnes en l’entorn de l’aula virtual de la Facultat d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés. Aquesta fórmula requerirà de la participació activa de les persones assistents al curs mitjançant la lectura de documentació, participació en fòrums de discussió i la realització de diverses activitats d’avaluació continuada. Sessions presencials En total es faran sis sessions presencials d’una durada de cinc hores cadascuna. Cada sessió presencial s’estructurarà de la següent manera:

26

• Una fase de presentació dels continguts del mòdul. • Proposta pràctica dels continguts treballats. • Enllaç de les activitats presencials amb les activitats que es desenvoluparan en l’aula virtual. Sessions virtuals Les sessions virtuals es desenvoluparan en l’aula virtual i l’entorn de l’eCampus. La participació de l’alumnat del curs consistirà en: • Lectura de documentació aportada pel/per la docent i pels alumnes. • Fòrums de dubtes i discussió a partir de documents de lliure accés en format electrònic, enllaços a planes web, preguntes i casos/situacions. • 8 activitats a enviar pels/per les alumnes que estaran relacionades amb els continguts treballats a les sessions presencials. • 1 activitat de síntesi de tots els continguts. Els requeriments informàtics per a les sessions virtuals són: CPU: pentium , entre 1GHz i 2GHz Memòria RAM: 1 gb (1.024Mb) Resolució del monitor: 1.024x768 píxels Unitat CD i DVD Persones destinatàries

Aquest curs està adreçat als directors i les directores, en actiu, de centres residencials d'atenció a la gent gran, titularitat de l’ICASS, concertats i en col·laboració, preferentment de les comarques de Girona.

Docència

El curs l’impartirà la Fundació Pere Tarrés. Escoles Universitàries de Treball Social i Educació Social- Universitat Ramon Llull i el dirigirà: Sr. Xavier Lorente i Guerrero. Llicenciat en Gerontagogia. Professor agregat de la Facultat d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés – Universitat Ramon Llull. Els docents que intervindran són: Dra. Montserrat García: Doctora en Antropologia. Programa Integral per a persones cuidadores no professionals - Institut de Formació de la Fundació Pere Tarrés. Sr. Jordi Llecha: Llicenciat en antropologia i diplomat en ASC. Gerent de FISS. Expert en Qualitat. Sr. Ferran Bartumeus: Diplomat en Treball Social. Expert en Planificació de serveis i organització interna. Sra. Montse Alsina: Diplomada en Infermeria i Fisioteràpia. Experta en Gestió socio-sanitària. Directora de Residència Geriàtrica. Sra. Alicia Artiaga: Llicenciada en Ciències Econòmiques i Empresarials per la Universitat Pompeu Fabra. Responsable d'Administració i Finances d'Amnistia Internacional de Catalunya

27

Durada El curs es realitzarà entre setembre i desembre de 2011. La modalitat semipresencial es distribuirà en: 30 hores presencials (6 sessions) i 45 hores de treball virtual tutoritzat o guiat. A més hi hauran les hores de treball autònom de l’alumne i el taller d’introducció a l’aula virtual. Calendari de les sessions presencials El calendari previst és el següent: • Taller d’introducció a l’aula virtual : 14 de setembre de 2011 • 1a sessió presencial: 21 de setembre de 2011 • 2a sessió presencial: 5 d’octubre de 2011 • 3a sessió presencial: 19 d’octubre de 2011 • 4a sessió presencial: 2 de novembre de 2011 • 5a sessió presencial: 16 de novembre de 2011 • 6a sessió presencial: 30 de novembre de 2011 Lloc i horari de les sessions presencials • El Departament de Benestar Social i Família informarà en el correu electrònic que s’enviarà a les persones admeses del lloc concret on es desenvoluparan les sessions presencials, que serà a la ciutat de Girona o als seus voltants. • L'horari de les sessions serà de les 9.30 a les 14.30 hores.

28

Acompanyament a la pràctica de l’estimulació basal

• 3 edicions.

- Barcelona, 22 i 29 de març i 5 i 12 d’abril de 2011 - Barcelona, 4,11,18 i 25 de maig de 2011 - Barcelona, 27 de setembre, 4,11 i 18 d’octubre

• Línia formativa: Atenció a la gent gran

• Unitat gestora de l’activitat formativa: Gabinet Tècnic.

• Codi : 942.03.01-03

Presentació El treball directe amb els usuaris d’un centre residencial és variant, flexible i requereix la resolució de situacions no previstes o treballades teòricament. Tanmateix sabem que un cop immersos en la nostra realitat quotidiana, els canvis actitudinals, procedimentals, organitzatius, etc, són difícils i requereixen d’un espai i un temps per a promoure’ls. Aquest curs pretén ser la base per a la posta en marxa del concepte Estimulació Basal en la pràctica professional que es desenvolupa en un centre residencial d’atenció a la gent gran. Objectius

• Oferir una orientació pràctica sobre la posta en marxa del concepte d’Estimulació Basal en el propi lloc de treball

• Augmentar la confiança en el treball amb l’Estimulació Basal • Contribuir a la creació de dinàmiques de treball basades en l’Estimulació Basal el més fluides i

funcionals possible • Trobar noves estratègies per analitzar situacions pràctiques • Facilitar la cerca d’estratègies per a la resolució/comprensió de dificultats en la pràctica i la

cerca d’elements d’avaluació de la nostra intervenció amb el concepte

Continguts • Activitats de vida diària i intervenció per al desenvolupament: la pràctica del concepte 24 hores • Àrea somàtica en activitats específiques i quotidianes • Àrea vestibular en activitats específiques i quotidianes • Àrea vibratòria activitats específiques i quotidianes


Curs adreçat al personal d'atenció directa del Departament de Benestar Social i Família que treballa als centres residencials d'atenció a la gent gran de l'Institut Català de Serveis Socials (ICASS), preferentment de la residència de Gràcia, que hagin realitzat el curs bàsic d’Estimulació Basal.

Docència

Anna Esclusa Feliu. Pedagoga. Terapeuta Affolter. Formadora d’Estimulació Basal®.

Durada

• 24 hores

29

Curs bàsic d’estimulació basal

•

Santa Coloma de Gramenet, 27 d’abril, 5,12,19 i 26 de maig de 2011



• Codi : 942.04.01

Presentació

"L'educació i el desenvolupament són possibles per a tothom, per greu que sigui la seva situació vital”.

Heus aquí el motor que va impulsar el pedagog alemany, Andreas Fröhlich a la creació i

desenvolupament de la Estimulació Basal®, un projecte educatiu inicialment pensat per a facilitar la

possibilitat i necessitat de la educació de nens molt greument discapacitats. Amb els anys l’Estimulació

Basal® ha evolucionat fins a convertir-se en un concepte de referència en molts països europeus en

l’acostament a qualsevol persona que tingui necessitat de suport continuat o puntual en els àmbits de la

percepció, la comunicació i el moviment. El contacte físic i la proximitat corporal són els mitjans centrals

que permeten la trobada amb l’altre independentment del seu coeficient intel·lectual, el seu nivell

d’activitat i la seva capacitat comunicativa simbòlica. El concepte ofereix tant idees per al treball

terapèutic, com propostes d’estructuració de les activitats de la vida diària de forma que aquestes es

converteixin en activitats de desenvolupament i estimulació per a l’usuari. No es requereix d’un temps

addicional per a aplicar l’ Estimulació Basal® sinó que aquesta s’ofereix com una nova forma d’acostar-

nos i acompanyar a l’usuari.

Objectius

- Acostar-nos a l'experiència vital de les persones greument discapacitades.

- Proporcionar reflexions, continguts i estratègies que facilitin elements teòrics i pràctics per a la posada

en marxa del concepte.

- Conèixer els aspectes bàsics i la seva fonamentació.

- Viure, des de la pròpia experiència personal, diferents tècniques de l'Estimulació Basal.

- Explorar situacions que puguin viure les persones amb pluridiscapacitat, de l’entorn que les envolta i de

la nostra intervenció.

- Sensibilitzar la nostra capacitat de comunicació per així poder oferir vies de relació més ajustades a les

seves possibilitats.

- Examinar part de la diversitat d’ofertes d’estimulació i la seva adequació.

- Reflexionar sobre la pròpia pràctica.

30

Continguts

� Definició del model de desenvolupament en què s’ubica l'Estimulació Basal®

� Acostament a les necessitats humanes bàsiques i a les persones greument discapacitades

� Definició conceptual de l'Estimulació Basal®

� La globalitat en el desenvolupament humà

� La percepció en l'Estimulació Basal®

� Objectius essencials de l'Estimulació Basal® i la seva aplicació en la pràctica

� La comunicació en Estimulació Basal: reflexions teòrico-pràctiques

� La importància del tacte i del contacte: elements bàsics del contacte

� Àrees bàsiques de l'Estimulació Basal® i la seva aplicació:

- Àrea somàtica: aspectes vivencials, terapèutics i quotidians

- Àrea vestibular: aspectes vivencials, terapèutics i quotidians

- Àrea vibratòria: aspectes vivencials, terapèutics i quotidians


Curs adreçat al personal del Departament de Benestar Social i Família que treballa als centres

residencials d'atenció a la gent gran de l'ICASS, preferentment de la residència de Santa Coloma de

Gramenet.

Docència

Anna Esclusa Feliu. Pedagoga. Terapeuta Affolter. Formadora d'Estimulació Basal®. La docència d'aquesta activitat formativa està coordinada per MAP Assessorament i Serveis

Durada

• 25 hores

31

Qualitat personal i pràctica ètica en el desenvolupament de la tasca professional en una residència de gent gran •

2 edicions: Montblanc, 19 i 20 d’octubre i 14 i 15 de novembre de 2011 i Barcelona, 7,8,9,10 i 11 de novembre de 2011



• Codi 942.14.01 i 942.14.02

Objectius

• Aportar les eines i les tècniques necessàries als professionals per a oferir una atenció personalitzada i de qualitat • Conèixer els principis ètics que guien la pràctica assistencial • Potenciar la qualitat assistencial i les bones pràctiques • Prendre consciència de la importància de l’actitud professional, del tipus de cuidatge que fa cadascú i de les possibilitats de millora personal

Continguts a. Les necessitats emocionals de la gent gran b. El tracte digne i el respecte dels drets de les persones grans c. Els valors i l’ètica professional d. La qualitat assistencial i les bones pràctiques e. L’actitud del professional: la comunicació, l’assertivitat i l’empatia f. Eines per una atenció personalitzada g. Autoavaluació i pla de millora personal

Persones destinatàries del curs Curs adreçat al personal d'atenció directa del Departament de Benestar Social i Família que treballa als centres residencials d'atenció a la gent gran de l'ICASS, preferentment de les residències Llar Conca de Barberà de Montblanc i el Mil·lenari de Barcelona.

Durada

1a edició • 20 hores • Lloc: Montblanc. Llar Conca de Barberà • Dates: 19 i 20 d’octubre i 14 i 15 de novembre de 2011 • Horari: de les 9.30 a les 14.30 hores 2a edició • 20 hores • Lloc: Barcelona. Auditori de l’Institut Català de les Dones (ICD) • Dates: 7,8,9,10 i 11 de novembre de 2011 • Horari: de les 9.30 a les 13.30 hores

32

Cures pal·liatives en un centre residencial de gent gran

• L’Hospitalet, 21,22,23,24 i 25 de novembre de 2011



• Codi : 942.06.01

Objectius 1. Conèixer la metodologia i les eines de treball en l'àmbit pal·liatiu. 2. Conèixer i abordar la simptomatologia. 3. Treballar aspectes d'impacte emocional, dol i mort.

Programa 21 de novembre de 2011

Mòdul 1 Dr. Benito Fontecha. Geriatra. Coordinador mèdic. Hospital Sociosanitari de l’Hospitalet

- Presentació i objectius del curs

- Metodologia de treball

- Valoració geriàtrica en l’atenció al final de la vida

- Introducció a les cures pal·liatives

Mòdul 2 Olga Corral i Lucía Sánchez . DUEs. UFISS de Cures Pal·liatives. Hospital Sociosanitari

de l’Hospitalet

- Cures d’infermeria en situació de final de vida

Constants a controlar. Freqüència. Fulls de constants....

- Vies Alternatives a l’endovenosa

Via oral, via subcutànea, via rectal. Maneig de bombes d’infusió.

22 de novembre de 2011

Mòdul 1 Olga Corral i Lúcia Sánchez

- Lideratge d’infermeria en l’atenció residencial de persones grans al final de la vida

Elaboració del pla de cures

Revisió de problemes

Treball en equip i rols professionals

Reconeixement de situacions de final de vida

33

Mòdul 2 Dr. Benito Fontecha

- DOLOR. Abordatge, mecanismes. Mecanismes. Fisiopatologia i escala analgèsica. Fàrmacs.

Escala de

dosis


Mòdul 1 Rosa Fernández. Psicòloga especialitzada en Cures Pal·liatives

- Abordatge de la comunicació amb pacients i familiars en l’entorn residencial


- Control de símptomes

Símptomes cardíacs i respiratoris

Símptomes digestius

Símptomes neurológics


Mòdul 1 Rosa Fernández

- Les pèrdues. Atenció a l’equip i a la família

- Prevenció del Burn-Out

- Estratègies d’afrontament


- Final de vida en pacients amb demències (Alzheimer i altres demències)


Mòdul 1 Dr. Benito Fontecha, Olga Corral y Lucía Sánchez

- Pautes d’actuació en situacions d’urgència

Presa de decisions

Utilitat de la planificació avançada en la presa de decisions

Últimes hores i criteris de derivació


- Consideracions bioètiques

Hidratació. Si? No? Quan?

Alimentació. Hidratació al final de la vida

Decisió delegada

Designació de tutor

34



residencials d'atenció a la gent gran de l'ICASS, preferentment de la residència Feixa Llarga de

L’Hospitalet.

Durada • 20 hores

35

Atenció centrada en la persona (continuació 2010) •

Girona, 10 i 12 de novembre de 2010 i 20 de gener de 2011


•

Unitat gestora de l'activitat formativa: Gabinet Tècnic

Presentació

El terme atenció centrada en les persones sovint s'usa en relació als serveis d'assistència. Com passa amb molts altres termes que s'usen amb freqüència, però, hi ha una forta tendència a interpretar-los de maneres diferents, segons siguin les persones i els contextos. El concepte d'atenció centrada en la persona no és fàcil de copsar ni d'articular d'una manera clara. Per a alguns significa atenció individualitzada; per a altres és una base de valors. N'hi ha que la veuen com un conjunt de tècniques per a treballar amb les persones, mentre que, per a altres, és una perspectiva fenomenològica i un mitjà de comunicació. La definició d'atenció centrada en les persones no és fàcil.

A continuació presentem el què es considera una definició contemporània (Brooker, 2004):

o Primer, cal respectar i valorar l'individu com a membre de ple dret de la societat. Cal veure els/les usuaris/es dels serveis socials com a ciutadans/es amb tots els seus drets i deures.

o Segon, cal elaborar un pla d'atenció individualitzat en sintonia amb les necessitats canviants de les persones, amb nous elements de compensació i prenent com a referència la millora de qualitat de vida de les persones.

o Tercer, cal arribar a comprendre la perspectiva de la persona usuària. Quin sentit li dóna aquesta persona a la seva situació? Quins indicis tenim sobre això darrer?

o Quart, cal oferir una psicologia social de suport a fi d'ajudar les persones a viure una vida en què percebin benestar.

Objectius

- Prendre consciència del potencial d'intervenció en un centre residencial o de dia coneixent les característiques de l'atenció centrada en la persona en contraposició de l'atenció centrada en la malaltia.

- Identificar les estratègies d'intervenció que comporta el treball de l'atenció centrada en la persona.

- Evidenciar el procés de canvi iniciat i necessari en el treball amb les persones usuàries de centres residencials i de dia per a millorar la qualitat de vida de totes elles i de les persones que hi treballen.

- Identificar propostes de millora per introduir el model als centres i seguiment de la proposta (sessió del 20 de gener de 2011)

36

Continguts

- Marc teòric de l'abordatge "L'atenció centrada en la persona". - El context relacional com a prioritat de l'atenció. - Capacitats personals per a atendre les persones en una residència o centre de dia. - Aspectes a tenir presents en l'elaboració d'un pla d'intervenció individual. - Aspectes complementaris de la planificació centrada en la persona. Metodologia Les classes tindran una orientació teòrico-pràctica, basada en exposicions teòriques, roleplaying, exercicis i visualització d'un vídeo. Es facilitarà l'intercanvi d'experiències i la interacció en la resolució dels exercicis.


Curs adreçat al personal d'atenció directa i indirecta del Departament de Benestar Social i Família que treballa als centres residencials d'atenció a la gent gran de l'Institut Català de Serveis Socials (ICASS), preferentment de la residència Puig d’en Roca de Girona.

Docència

Josep Vila Miravent . Llicenciat en Psicologia i Master en Gerontologia Clínica. Elena Fernández Gamarra. Llicenciada en Psicologia i Master en Gerontologia Clínica. Activitat coordinada per Alzheimer Catalunya Fundació.

Durada

• 15 hores

37

Atenció centrada en la persona

•

Terrassa, 8,10 de novembre i 15 de desembre de 2011



• Codi 942.09.01

Presentació

El terme atenció centrada en les persones sovint s'usa en relació als serveis d'assistència. Com passa amb molts altres termes que s'usen amb freqüència, però, hi ha una forta tendència a interpretar-los de maneres diferents, segons siguin les persones i els contextos. El concepte d'atenció centrada en la persona no és fàcil de copsar ni d'articular d'una manera clara. Per a algunes persones significa atenció individualitzada; per a altres és una base de valors. N'hi ha que la veuen com un conjunt de tècniques per a treballar amb les persones, mentre que, per a altres, és una perspectiva fenomenològica i un mitjà de comunicació. La definició d'atenció centrada en les persones no és fàcil.

A continuació presentem el que es considera una definició contemporània (Brooker, 2004):

o Primer, cal respectar i valorar l'individu com a membre de ple dret de la societat. Cal veure els/les usuaris/es dels serveis socials com a ciutadans/es amb tots els seus drets i deures.

o Segon, cal elaborar un pla d'atenció individualitzat en sintonia amb les necessitats canviants de les persones, amb nous elements de compensació i prenent com a referència la millora de qualitat de vida de les persones.

o Tercer, cal arribar a comprendre la perspectiva de la persona usuària. Quin sentit li dóna aquesta persona a la seva situació? Quins indicis tenim sobre això darrer?

o Quart, cal oferir una psicologia social de suport a fi d'ajudar les persones a viure una vida en què percebin benestar.

Objectius

- Prendre consciència del potencial d'intervenció en un centre residencial o de dia coneixent les característiques de l'atenció centrada en la persona en contraposició de l'atenció centrada en la malaltia.

- Identificar les estratègies d'intervenció que comporta el treball de l'atenció centrada en la persona.

- Evidenciar el procés de canvi iniciat i necessari en el treball amb les persones usuàries de centres residencials i de dia per a millorar la qualitat de vida de totes elles i de les persones que hi treballen.

- Identificar propostes de millora per introduir el model als centres i seguiment de la proposta (tercera sessió)

38

Continguts

- Marc teòric de l'abordatge "L'atenció centrada en la persona". - El context relacional com a prioritat de l'atenció. - Capacitats personals per a atendre les persones en una residència o centre de dia. - Aspectes a tenir presents en l'elaboració d'un pla d'intervenció individual. - Aspectes complementaris de la planificació centrada en la persona. Metodologia Les classes tindran una orientació teòrico-pràctica, basada en exposicions teòriques, roleplaying, exercicis i visualització d'un vídeo. Es facilitarà l'intercanvi d'experiències i la interacció en la resolució dels exercicis.


Curs adreçat al personal d'atenció directa i indirecta del Departament de Benestar Social i Família que treballa als centres residencials d'atenció a la gent gran de l'ICASS, preferentment de la residència de Terrassa

Docència

Josep Vila Miravent. Llicenciat en Psicologia i Master en Gerontologia Clínica. Elena Fernández Gamarra. Llicenciada en Psicologia i Master en Gerontologia Clínica. Activitat coordinada per Alzheimer Catalunya Fundació.

Durada

• 15 hores

39

Voluntats Anticipades en els serveis residencials p er a gent gran

• Girona, 20 de juny de 2011 • Línia formativa: Atenció a la gent gran • Unitat gestora de l’activitat formativa: Gabinet Tècnic.

• Codi : 942.13.01

Introducció Cada persona té una manera particular d’entendre com viure i com morir d’acord amb els seus valors personals, les seves creences, la seva cultura.. i té dret a participar en la planificació de la seva atenció sanitària, fins i tot, en el cas de perdre la capacitat d’expressar la seva voluntat. La participació de la persona en la presa de decisions, com a paradigma del respecte per la seva autonomia, és un valor indiscutible de la relació assistencial. Un instrument que pot ajudar a possibilitar aquesta participació és el document de voluntats anticipades (DVA). La transcendència d’elaborar un document d’aquest tipus recomana acompanyar-lo amb una reflexió sobre els seus objectius, els requisits, els límits, les formes i les conseqüències. En l’àmbit de les residències de gent gran, per a garantir una atenció curosa i respectuosa a les persones, la planificació anticipada de com es vol que sigui aquesta atenció és un element de qualitat a promoure. De vegades, però, hi ha dificultats per a introduir el tema, formalitzar el document, actualitzar i aplicar.. fins i tot per determinar quina n’ha de ser la contribució dels professionals. Objectius Definir i aclarir el concepte del DVA, el seu procediment i quina pot ser la contribució dels professionals d’una residència de gent gran. Reflexionar sobre la transcendència d’elaborar un document d’aquest tipus.

Continguts

• Presentació conceptual

• Marc jurídic a Catalunya

• Especificitat de les Voluntats Anticipades (VV.AA.) en l’àmbit sociosanitari

• Taller pràctic sobre models i continguts dels DVA



residencials d'atenció a la gent gran de l'ICASS, preferentment de la residència Puig d’en Roca de

Girona.

40

Docència

Núria Terribas. Directora de l’Institut Borja de Bioètica. Llicenciada en Dret. Jurista especialitzada en bioètica. Vocal del Comitè de Bioètica de Catalunya. Membre i assessora legal de diversos Comitès d’Ètica Assistencial.

Durada • 4 hores

41

La intervenció quotidiana: ètica i el perill del ma ltractament institucional

• Girona, 23,25,30 de novembre i 2 de desembre de 2011 • Línia formativa: Atenció a la gent gran • Unitat gestora de l’activitat formativa: Gabinet Tècnic.

• Codi : 942.17.01

Objectius 1. Examinar la definició, classificació i formes de maltractament institucional. 2. Identificar les causes, així com els signes d'alarma que poden aparèixer. 3. Identificar les problemàtiques que existeixen per a la seva denúncia. 4. Analitzar els aspectes d’ètica assistencial que influeixen 5. Abordar les possibles actuacions per tal de prevenir-lo

Continguts • Definicions, tipologia i característiques del maltractament i específicament de maltractament institucional.

• Característiques de les residències i com afecten als drets dels residents: - Intimitat - Dignitat - Independència - Llibertat d'elecció - Satisfacció - Coneixement i defensa dels drets

• Aspectes que poden incidir en el maltractament institucional: - Aspectes materials - Atenció personal - Forma de vida - Relacions personals dins la residència - Treball en el medi residencial

• L’ètica assistencial - L’atenció centrada en la persona. - La tasca de l’equip. - Els comitès d’ètica assistencial.



residencials d'atenció a la gent gran de l'ICASS, preferentment de la residència Puig d’en Roca de Girona.

42

Docència

Josep de Martí. Llicenciat en Dret (sessió 23 de novembre) Mei Castillo. Psicòloga. Educadora Social (sessions 25 i 30 de novembre) Quico Mañós. Educador Social (sessió 2 de desembre) Activitat coordinada per EAI Consultoria

Durada • 20 hores

43

Cuidar el/la Cuidador/a

• 2 edicions: L’Espluga de Francolí, 14,17,21 i 24 d’octubre de 2011 i Badalona 2, 12 i 14 de desembre de 2011 • Línia formativa: Atenció a la gent gran • Unitat gestora de l’activitat formativa: Gabinet Tècnic. • Codi : 942.16.01-02

Introducció Existeixen una sèrie d’eines que ens ajuden a viure en un millor benestar físic, mental i emocional i que haurien de convertir-se en hàbits de comportament. Si ho aconseguim, millorarem personalment, milloraran les nostres relacions amb els demés i podrem donar una major qualitat assistencial a les persones grans que atenem. Aquest curs ofereix als professionals que treballen en un residència de gent gran, i que han de tenir cura de persones amb un grau elevat de dependència, com afrontar de manera assertiva els problemes concrets que es produeixen i com aprofitar les situacions límit per a treballar la resiliència. Les persones assistents podran aprendre a conèixer el seu caràcter i personalitat, a identificar quan cauen en comportaments reactius, i com els pensaments i les emocions condicionen la seva realitat de vida o de treball. En aquest curs s’estudia també la teoria de la projecció en les relacions humanes, és a dir, com moltes vegades veiem el problema en l’altre i no som conscients del què hi ha en nosaltres mateixos. Les projeccions ens afecten i ens fan viure moltes situacions conflictives. Es reflexiona també sobre la relació entre caràcter i malalties o somatitzacions físiques. Tot això queda recolzat per la medicina i la biologia i en concret per les aportacions que fan la psiconeuroinmunología i la epigenètica. Objectius • Descobrir la importància de la pròpia percepció del cos, la ment i les emocions i de la seva cura,

entenent el propi benestar com a base per a la qualitat d’una assistència integral • Saber autoavaluar les actituds i els comportaments propis, davant de situacions d’estrés, segons el

nivell de maduresa o proactivitat • Treballar les capacitats i els recursos propis per a desenvolupar la motivació i l’automotivació • Fomentar la comprensió, el respecte i l’empatia amb les persones grans que atenem, els companys

i l’entorn

Continguts generals

- Concepte de qualitat humana

- El caràcter i la personalitat

- Els comportaments proactius i reactius

- Autovaloració de la pròpia conducta

44

- Els comportaments reactius de víctima, salvador i perseguidor

- Els valors i els principis que han de guiar la nostra conducta

- La motivació i l’automotivació personal

Continguts específics

- L’entorn de la persona depenent en un centre assistit

- Diferents graus de dependència. Entendre com la persona viu la relació amb el/la cuidador/a de manera diferent segons el seu grau de dependència

- Anàlisi de la tasca de la persona cuidadora. Preguntes clau. Saber adaptar la tasca del/de la cuidador/a a cada necessitat particular de la persona cuidada

- La Síndrome del Burnout (Cremat). Història, símptomes i prevenció

- La responsabilitat del nostre cos, de la nostra vida

- Els aspectes positius de totes les situacions. Les persones a les que cuidem suposen un repte i una oportunitat de millora per les persones cuidadores

- Entendre el sentit de la nostra tasca com a cuidadors/es, l’autèntic servei a la persona cuidada. La importància d’unir esforços i treballar tots/es en una mateixa direcció

- La paraula acceptar: sentit i aplicació

Metodologia Casos pràctics i reflexions grupals. Sessions de treball molt participatives amb intercanvi de coneixements i experiències semblants Persones destinatàries

Curs adreçat al personal del Departament de Benestar Social i Família que treballa als centres residencials d'atenció a la gent gran de l'ICASS, preferentment de la residència Jaume I de l’Espluga de Francolí i Sant Roc de Badalona.

Docència

Assumpció Salat . Psicòloga. Consultora en formació i RRHH amb la col·laboració i recolzament de Montse Bullich. Especialista en Geriatria.

Durada • 20 hores

45

El repte del treball en equip (2a part): fonament p er a la definició d’eines d’intervenció comunes

•

Mataró, 15,16,17,22,23,24,29 i 30 de novembre de 2011 i 1 de desembre de 2011

•Línia formativa: Atenció a la gent gran

•Unitat gestora de l'activitat formativa: Gabinet Tècnic.

•Codi : 942.02.01

Presentació

Les dinàmiques de treball en equip no només són necessàries en la realitat gero assistencial actual,

sinó que a més, esdevenen l’eix vertebrador de la intervenció de les persones a les que s’adreça. En

conseqüència, el treball en equip esdevé una necessitat objectiva, motiu pel qual estem obligats a

desenvolupar la nostra pràctica de manera cooperativa, compartint instruments, metodologies,

objectius i llenguatges des del consens i el diàleg interprofessional.

Esdevenir conscients de la necessitat del treball en equip ens permetrà planificar les accions del

Programa d’Atenció Individual de les persones des d’una perspectiva global, plantejant estratègies de

qualitat cap a les persones grans que atenem i evitar en conseqüència, caure en la terciarització dels

mateixos en àmbits d’intervenció professionals.

Facilitar d’un espai on els professionals puguin reflexionar sobre els diversos interrogants que es

deriven de l’acció professional i del propi treball en equip és necessari per tal de construir noves

propostes de treball. Aquest espai implica:

• Parlar des d’un altre espai diferent a l’habitual, facilitant l’ intercanvi de sabers i experteses i

aportant un registre diferent en la interrelació de la institució i les seves pràctiques.

• Intercanviar diferents sabers tècnics respecte a la metodologia de treball en equip del centre:

planificació de treball, procediments comuns,…, etc.

• Dotar de continguts teòrics els elements constitutius de la pràctica quotidiana, per tal d’afavorir el

disseny i contingut dels diversos mètodes a utilitzar.

46

Objectius

Els objectius generals es concreten en els següents:

1. Promoure la visió compartida sobre el treball en equip (avantatges i inconvenients)

2. Plantejar els instruments necessaris per al treball en equip

3. Potenciar dinàmiques de consens (filosofia guanyar-guanyar: cooperació vs. competència)

4. Potenciar dinàmiques de comunicació interna

5. Elaborar metodologia de treball compartida


Personal de coordinació i tècnic de la residència de gent gran de l’ICASS de Mataró

Continguts

EL MARC DE TREBALL • Condicionants del treball en equip • Les disciplines i les professions • Els rols professionals • Els factor humà • L’avaluació de capacitats • La qualitat de vida • La definició del PIA com instrument de treball en equip • Estratègies de seguiment i reavaluació ANÀLISI DE CASOS • Anàlisi dels procediments actuals (punts forts i punts de millora) • Revisió dels procediments a definir • Propostes de procediments de millora i seguiment Metodologia S’utilitzarà una metodologia diversa, d’una banda un format teòric per dotar de punts de referència i marc de treball compartit, així com estratègies eminentment pràctiques fonamentades en dinàmiques de treball en equip que permetin promoure la reflexió, el debat i fer emergir així, les estratègies que esdevinguin necessàries per tal de reconvertir-les en procediments d’actuació compartits.

Docència Mei Castillo. Psicòloga. Educadora Social. Consultora sènior EAI Consultoria

Durada

• 36 hores

47

Urgències geriàtriques i primers auxilis en una res idència de gent gran

• Sant Llorenç Savall, 25 d’octubre, 8,15,22 i 29 de novembre de 2011 • Línia formativa: Atenció a la gent gran • Unitat gestora de l’activitat formativa: Gabinet Tècnic. • Codi : 942.05.01

Presentació Molts dels professionals d'atenció directe dels centres residencials d'atenció a la gent gran no disposen d'uns coneixements sanitaris específics i precisen d’una mínima formació per poder atendre aquelles situacions que més habitualment és donen en gent gran i que precisen d'una atenció urgent Objectius • Identificar quines són les situacions d’urgència i primers auxilis més habituals en l’atenció a la gent gran • Conèixer els protocols bàsics d’actuació en la intervenció dels primers auxilis • Aplicar els coneixements en situacions simulades de contextos reals

Continguts • Primers auxilis. Conceptes generals • Valoració de l’accidentat i protocol d’actuació • Suport vital bàsic • Obstrucció de la via aèria i maniobra de Heimlich • Actuació en:

Lipotímia i xoc Hemorràgies Picades i mossegades Ferides i cremades Intoxicacions Traumatismes de l’aparell locomotor Traumatisme craneoencefàlic, toràcic abdominal Immobilitzacions Febre i mal de cap Mal de panxa, vòmits, diarrea i restrenyiment Epilèpsia

• La farmaciola de primers auxilis • Exercicis pràctics:

Reanimació cardiopulmonar Maniobra de Heimlich

48


Professionals d’atenció directa del Departament de Benestar Social i Família que treballa als centres

residencials d'atenció a la gent gran de l'ICASS dels centres residencials d’atenció a la gent gran,

preferentment de la residència Sant Llorenç Savall

Docència

Ricard Ollé. Diplomat en Infermeria. Coordina l’activitat AULA ACTIVA

Durada • 20 hores

49

L’actuació del personal d’atenció directa davant de ls trastorns conductuals

• Girona, 15,18, 22 i 25 de novembre • Línia formativa: Atenció a la gent gran • Unitat gestora de l’activitat formativa: Gabinet Tècnic. • Codi : 942.11.01

Objectius • Donar eines als professionals per comprendre el comportament d’un usuari en una situació determinada. • Formar els professionals amb eines, bàsicament pràctiques, necessàries per a la resolució de situacions assistencials concretes: Apràxies en les AVD (vestir, menjar, higiene, desplaçaments...) Respostes agressives al contacte físic Por al contacte Hiperactivitat Realització assistencial de les AVD davant trastorns de conducta (com rentar, com vestir, com fer un canvi postural..)

Continguts

- Introducció: Què es la demència?

Demència en la malaltia d’Alzheimer

Demència Vascular o multiinfart

Altres quadres de demència

- Símptomes en les demències

Símptomes cognitius

Símptomes psicològics i conductuals

Alteració en les AVDs

- Altres problemes psiquiàtrics als que cal fer front en un centre residencial

- Abordatge dels símptomes conductuals

Estratègies conductuals

Abordatge farmacològic

Us de contencions físiques

Metodologia S’alternaran informacions teòriques concises amb les activitats vivencials i les experiències dels/les alumnes.

50



residencials d'atenció a la gent gran de l'ICASS, preferentment de la residència Girona

Docència

Montserrat Lacalle. Psicòloga de MAP Assessorament i Serveis

Durada • 20 hores

51

Treball en equip en un centre residencial de gent g ran

•Lleida, 6,11,20 i 27 d’octubre de 2011

•Línia formativa: Atenció a gent gran.

•Unitat gestora de l'activitat formativa: Gabinet Tècnic.

•Codi 942.12.01

Presentació Els directius i les directives, els i les professionals dels equips d’institucions residencials per a la gent gran veuen com creix la complexitat de les situacions amb les que han de treballar alhora que hi ha una disminució dels recursos. Es troben immersos en processos de canvis continuats en els encàrrecs, funcions, demandes i estructures organitzatives. Cada cop reben més pressió per fer la seva feina, tant per part del seu medi organitzatiu i social com de les persones residents amb les que treballen i les seves famílies. Aquest entorn, sovint, els genera malestar, ansietat, impotència, ràbia, inseguretat, contradiccions de valors i dificultats de coordinació i treball en equip. Situació que influeix en la seva salut i en els resultats de la seva pràctica professional. Per això, és important disposar d’espais de formació i comunicació grupal on els i les professionals de l’equip puguin compartir formes de fer i processos que ajudin a entendre diferents percepcions i pràctiques i facilitin dinàmiques comunicatives que portin satisfacció i eficàcia en la tasca que realitzen. Aquesta proposta formativa pretén acompanyar processos de reflexió i contrast que ajudin a l’aprenentatge de capacitats comunicatives en equip, així com a enfortir un marc de treball comú, responsable, flexible i obert.

Objectius

• Poder reflexionar, analitzar i compartir la pràctica professional • Tenir més consciència d’aspectes subjectius, organitzatius i de context que estan incidint en el desenvolupament del seu rol professional, en el treball en equip i en els resultats de la seva feina

• Enfortir el marc de treball comú entre aquestes i aquests professionals, revisar maneres de fer grupals, que es basin en la interdependència, la responsabilització, l’obertura, la creativitat i la rendibilitat dels recursos

• Avançar en maneres de veure i de fer que siguin més adequades per als i les professionals i per les persones residents i les seves famílies, influint en el seu medi organitzatiu i social

52

Continguts

• Comprendre millor l’organització. Aspectes tècnics i aspectes relacionals. Formar part d’un equip i d’una organització

• Persona, equip i context. Anàlisi de rol i contribució professional de cadascú • El treball en equip: objectius, valors, sistemes de suport, comunicació, complementarietat del rols, organització interna, resultats

• Les persones residents i el seu entorn. Necessitats, demandes i emocions

Metodologia Metodologia participativa, a partir de les experiències i propostes que aportin les persones participants, amb breus referències teòriques dels temes tractats. Persones destinatàries

Directors/es, els i les professionals que treballen en centres residencials d’atenció a la gent gran de l’ICASS preferentment de la residència Llar Sant Josep de Lleida

Docència Mercè Janer i Armeijach. Psicòloga. Consultoria i formació en lideratge i desenvolupament d’equips

Durada • 20 hores

53

Acompanyament en la mort



• Tres edicions: 942.10.01 Tarragona, 3,10,17 i 24 d’octubre de 2011 942.10.02 Reus, 19,26 i 28 d’octubre i 2 i 4 de novembre de 2011 942.10.03 Móra d’Ebre, 7,9,11,14 i 16 de novembre de 2011

Objectius

• Contextualitzar la mort en les pèrdues vitals • Conèixer els trets significatius dels processos de pèrdua i dol • Adquirir tècniques de suport i de comunicació per acompanyar en la mort i el patiment • Oferir elements teòrico-pràctics per a facilitar l’elaboració del dol en les pèrdues • Millorar les competències professionals per atendre adequadament les situacions abans i després de

la mort

Continguts

1. La mort 1.1. Aspectes biològics 1.2. Aspectes socials, culturals i antropològics 1.3. Reflexions entorn de la transcendència 2. El procés del final de la vida 2.1. Definició. Característiques i símptomes 2.2. Planificació d’atencions especials en la fase final de la vida - Actuacions davant del deteriorament general i progressiu - Actuacions davant d’una situació aguda i/o agònica - Actuacions post-mortem. Procediments d’alta - Descripció de les diferents actuacions: . Cures especials i/o preventives . Cures de confort . Gestió del dolor . Atencions psicosocials i espirituals . Atencions a la família 2.3. Anàlisi de l’impacte que suposa la fase final de la vida sobre els diferents “actors”que intervenen

3. Processos de reajustament davant de la mort 3.1. Fases i tasques a realitzar amb la finalitat de retornar a l’equilibri trencat després de la pèrdua, malaltia o mort

54

4. Comunicació 4.1. Objectius de la comunicació 4.2. Components de la comunicació 4.3. Especificacions sobre el codi no verbal 4.4. Llenguatge no verbal 4.5. L’escolta 4.6. Habilitats de comunicació 4.7. El coneixement de la veritat 4.8. Conseqüències d’un accés inadequat a la informació 4.9. Conseqüències de donar males notícies . Preguntes clau . Males notícies . Donar o no males notícies . Generalitats de com donar males notícies . Com contestar a les preguntes difícils? . Metodologia de com donar males notícies . Protocol de com donar males notícies

5. Relació d’ajuda i acompanyament 5.1. Definició i metodologia 5.2 Projeccions que dipositem en els nostres usuaris 5.3 Treball personal del/de la cuidador/a 5.4. Autocura del/de la professional

6. Gestió i suport emocional davant del patiment 6.1. Tipus de relació humana: Codependència vs. interdependència 6.2. Empatia vs. implicació emocional 6.3. Gestió de pensaments, sensacions, emocions i sentiments 6.4. Gestió de la por, la tristesa i la ràbia

Docència

Carles Romero . Psicòleg clínic. Màster en Gerontologia Social. Especialitzat en acompanyament en processos de dol i mort.

Activitat coordinada per la Fundació Pere Tarrés


Curs adreçat al personal d'atenció directa del Departament de Benestar Social i Família que treballa als centres residencials d'atenció a la gent gran de l'ICASS, preferentment de la residència Mare de Déu de la Mercè de Tarragona, residència de Reus i residència Natzaret de Móra d’Ebre.

55

Durada 1a edició Dates: 3,10,17 i 24 d’octubre de 2011 Horari: de les 9 a les 14 hores Lloc: Residència de gent gran Mare de Déu de la Mercè de Tarragona 2a edició Dates: 19,26 i 28 d’octubre i 2 i 4 de novembre de 2011 Horari: de les 9 a les 13 hores Lloc: Residència de gent gran de Reus 3a edició Dates: 7,9,11,14 i 16 de novembre de 2011 Horari: de les 9.30 a les 13.30 hores Lloc: Residència Natzaret de Móra d’Ebre

56

Fisioteràpia respiratòria en geriatria •

Barcelona, 4,11,18 i 25 de maig de 2011

• Línia formativa: Atenció a gent gran.


• Codi 942.18.01

Objectius

- Assolir i aprofundir en el coneixement de la fisiopatologia respiratòria en geriatria. - Adquirir coneixements sobre la valoració i diagnòstic funcional de fisioteràpia respiratòria. - Aplicar les tècniques terapèutiques més eficaces en geriatria. - Saber interpretar paràmetres i qüestionaris específics de respiratori de qualitat de vida.

Continguts

1. Característiques diferencials de l’anatomia i fisiologia de la respiració en geriatria. Biomecànica i fisiologia respiratòria. Conceptes i paràmetres bàsics aplicables a la fisioteràpia respiratòria.

2. Tipus de patologia respiratòria en geriatria. 3. Tècniques de tractament (drenatge de secrecions, reeducació respiratòria, tècniques d’estalvi

energètic, educació d’inhaladors, aerosolteràpia, tècniques d’adaptació a l’esforç, diferents programes d’entrenament a l’esforç) i suport instrumental (sistemes de pressió espiratòria positiva, inspiròmetres d’incentiu, Treshold, diferents aparells de suport ventilatori).

4. Eines d’exploració i valoració actualitzades. Protocol d’actuació. 5. Avaluació dels resultats de la nostra actuació terapèutica


Curs adreçat als/les fisioterapeutes, que treballen en centres residencials de gent gran propis, gestionats, concertats o col·laboradors de l'Institut Català de Serveis Socials (ICASS).

Docència Immaculada Castillo Sánchez. Fisioterapeuta respiratòria de l’Hospital General de Granollers (servei de pneumologia). D.U. Diplomatura Universitaria de Fisioteràpia Respiratòria i cardio-vascular. Universitat de Claude Bernard Lyon 1. Màster en Gerontologia mèdica, clínica i psico-social, reconegut per l’Institut d’Estudis de la Salut (IES). Coordinadora de la comissió de respiratori del Col·legi de fisioterapeutes de Catalunya. Durada • 20 hores.

57

Quatre mòduls formatius del curs d’auxiliar de gerontologia: - Suport en l’organització d’intervencions en l’àmb it institucional.

- Desenvolupar intervencions d’atenció física dirig ides a persones dependents en l’àmbit institucional.

- Desenvolupar intervencions d’atenció sociosanitàr ia dirigides a persones dependents en l’àmbit institucional.

- Mòdul de pràctiques professionals no laborals Barcelona, gener – maig 2011

Línia formativa: Atenció a gent gran.

Unitat gestora de l'activitat formativa: Gabinet Tècnic.

Codi 942.08.01

Objectiu

• Assolir els coneixements i tècniques que permetin atendre, d’acord amb la família i l’equip sanitari i social, a persones grans en les seves tasques habituals.

• Desenvolupar les habilitats necessàries per a l’atenció i per a una bona comunicació amb l’entorn i dins l’equip de treball.

• Potenciar les actituds que permetin portar a terme les competències pròpies de la professió de forma personalitzada i promovent l’autonomia de la persona atesa.

Continguts

Mòdul formatiu 1016_2: Suport en l’organització d’intervencions en l’àmbit institucional

- Unitat formativa 0127: Suport a la recepció i acollida en institucions de persones dependents

- Unitat formativa 0128: Suport en l’organització d’activitats per a persones dependents en institucions Mòdul formatiu 1017_2: Desenvolupar intervencions d’atenció física dirigides a persones dependents en l’àmbit institucional Mòdul formatiu 1018_2: Desenvolupar intervencions d’atenció sociosanitària dirigides a persones dependents en l’àmbit institucional Mòdul pràctiques 0029: Mòdul de pràctiques professionals no laborals Docència A càrrec del professorat de l’Escola de Treball Familiar de l’Institut de Formació de la Fundació Pere Tarrés.

58

Persones destinatàries Persones que treballen o volen treballar en centres residencials i centres de dia per a gent gran i que tenen interès i actitud en l’atenció a les persones, preferentment que hagin realitzat el mòdul formatiu: Suport psicosocial, atenció relacional i comunicativa en institucions.

Durada La durada dels tres mòduls formatius és de 236 hores lectives i la del mòdul de pràctiques és de 80 hores.

59

Animació social de persones dependents en instituci ons

• 2 edicions:

- Barcelona, 4,6,11,13,18 i 20 de maig de 2011 - Girona, 22,25,29 de novembre i 1,13 i 15 de desembre de 2011

• Línia formativa: Atenció a la gent gran • Unitat gestora de l’activitat formativa: Gabinet Tècnic. • Codi : 942.19.01

Presentació El Pla Estratègic de Serveis Socials de Catalunya recull com a línia d’actuació prioritària del

Departament de Benestar Social i Família la capacitació, el suport i la protecció de les persones que

treballen en el Sistema Català de Serveis Socials.

D’altra banda, l’Acord de criteris comuns d’acreditació per tal de garantir la qualitat dels centres i

els serveis del Sistema per a l’Autonomia i Atenció a la Dependència (Resolució de 2 de desembre

de 2008, de la Secretaria de Estado y Política Social, Familias y Atención a la Dependencia y a la

Discapacitat) estableix, dins els requisits i estàndards de qualitat, els objectius de formació per als i

les professionals dels centres que desenvolupen tasques d’atenció directa, i que seran exigibles

progressivament d’acord amb el següent calendari: un 35% de la plantilla per al 2011, i fins a un

100% per al 2015. D’acord amb aquestes instruccions, les entitats prestadores de serveis hauran

de col·laborar i desenvolupar plans de formació contínua per al conjunt dels seus/ves

treballadors/es.

En el marc de desplegament d’aquesta línia d’actuació del Pla Estratègic de Serveis Socials de

Catalunya, i d’acord amb l’escenari que determina l’Acord d’Acreditació, el Gabinet Tècnic del

Departament de Benestar Social i Família organitza aquest curs Animació social de persones

dependents en institucions amb un programa formatiu que es desenvoluparà d’acord als

continguts de la Qualificació Professional ATENCIÓ SOCIOSANITÀRIA A PERSONES DEPENDENTS

EN INSTITUCIONS SOCIALS amb l’objecte que els i les professionals auxiliars que desenvolupen

tasques d’atenció directa en centres d’atenció a persones dependents puguin millorar els

coneixements per a facilitar l'acreditació de competències professionals.

Continguts 1. Participació a l’atenció psicosocial de les persones dependents en la institució

sociosanitària.

Foment de l’adaptació de les persones dependents a la institució.

Foment de la relació social de les persones dependents.

Utilització de l’ambient com a factor que afavoreix l’autonomia personal, la comunicació i la relació

social.

60

2. Reconeixement de les característiques psicològiques de les persones dependents en

institucions.

Conceptes fonamentals: cicle vital, conducta, motivació, emocions, alteracions...

Procés d’envelliment.

Discapacitats en les persones dependents.

3. Acompanyament de les persones usuàries.

Concepte d’acompanyament de les persones dependents a la institució.

Àrees d’intervenció, límits i deontologia.

Funcions i paper del professional a l’acompanyament.

Intervencions més freqüents.

Tècniques i activitats per afavorir la relació social. Tècniques bàsiques de comunicació: individuals i

grupals.

Acompanyament a les activitats.


Professionals auxiliars de gerontologia de centres residencials d'atenció a la gent gran, gestionats,

concertats o col·laboradors de l'Institut Català d'Assistència i Serveis Socials (ICASS).

Docència

Jordi González Guillen. Llicenciat en Psicologia. Expert professional i coach àmbit d’atenció a les persones Aquesta activitat formativa està coordinada per GRUPAULA

Dades del curs

• Durada: 30 hores • Dates: 4,6,11,13,18 i 20 de maig de 2011 • Lloc: Barcelona • Horari: de les 9 a les 14 hores

61

Recursos tècnics innovadors per al suport a l'auton omia personal i la promoció de la vida independent: Visi ta al Centre de Vida Independent •

Barcelona, 30 de setembre de 2011



• Codi 942.21.01

Objectiu

Conèixer els recursos tècnics més actuals per al suport a la vida independent de persones amb discapacitat/dependència.

Programa

Visita a l'habitatge adaptat amb els recursos tècnics més actuals per al suport a la vida independent de persones amb discapacitat/dependència, al Centre de Vida Independent de Collserola.


Professionals de centres d’atenció a la gent gran, titularitat de l’ICASS, concertats o en col·laboració.

Docència Professionals de l'Associació per la Vida Independent.

Durada • 1 hora 30 minuts

62

Nutrició i disfàgia en gent gran •

Tres edicions:

Tarragona, 27,29 de setembre i 4 i 6 d’octubre de 2011 Barcelona, 19,20,26 i 27 d’octubre de 2011 Lleida, 4,8,11 i 15 de novembre de 2011



• Codi 942.22.01 – 942.22.02 – 942.22.03

Presentació La disfàgia es defineix com la dificultat per empassar i deglutir aliments i begudes ocasionada per alteracions estructurals o funcionals. La disfàgia té una gran prevalença en la població de gent gran. S’estima que el 15% de les persones majors de 65 anys pateix disfàgia i la incidència en centres residencials es calcula en un 40%. La disfàgia no és una malaltia en si, és un símptoma però si no es detecta i es tracta correctament pot comportar problemes greus de salut, com pneumònia i aspiració amb elevat risc d’infeccions, també desnutrició i deshidratació. Els personal assistencial de les residències de gent gran precisa de formació per conèixer els signes d’alerta indicatius de disfàgia, el maneig de les mesures dietètiques d’acord amb les possibilitats de deglució i una sèrie de recomanacions a l’hora de donar aliments.

Objectius

• Conèixer les característiques d’una alimentació saludable per les persones grans i les conseqüències d’una nutrició insuficient

• Proporcionar els coneixements necessaris per entendre la disfàgia i les seves conseqüències en el fet alimentari

• Conèixer alternatives i tècniques per tal que la persona afectada de disfàgia continuï tenint una alimentació equilibrada, variada i satisfactòria

Continguts

1. Canvis fisiològics en el procés d’envelliment 2. Necessitats nutricionals i alimentàries de la persona gran 3. Canvis que afecten la manera d’alimentar-se: abordatge de la disfàgia 4. Característiques de l’alteració de la deglució (disfàgia): a. Aspectes fisiopatològics: - Fases de la deglució - Tipus de disfàgia b. Diagnòstic

63

5. Recomanacions generals sobre l’alimentació de la gent gran 6. Tractament: adaptació dietètica de les recomanacions generals en persones amb disfàgia 7. Estratègies per afavorir l’alimentació en persones amb disfàgia o demències 8. Principals conseqüències d’una alimentació insuficient, enriquiments i suplementació nutricional 9. Seminaris pràctics: elaboració de menús, pràctica de diagnòstic i adaptació de receptes a persones afectades


Curs adreçat al personal assistencial de residències i centres de dia d’atenció a la gent gran

Docència Dietistes-Nutricionistes Diplomades de l’Institut d’assessorament dietètic i nutricional (IADIN), en col·laboració amb personal diplomat en infermeria

Durada 1a edició • Durada: 20 hores • Lloc: Tarragona • Dates: 27,29 de setembre i 4 i 6 d’octubre de 2011 • Horari: de les 9.30 a les 14.30 hores 2a edició • Durada: 20 hores • Lloc: Barcelona • Dates: 19,20,26 i 27 d’octubre de 2011 • Horari: de les 9.30 a les 14.30 hores 3a edició • Durada: 20 hores • Lloc: Lleida • Dates: 4,8,11 i 15 de novembre de 2011 • Horari: de les 10 a les 15 hores

64

Automotivació, implicació i eines per fer activitat s dirigides a persones dependents en institucions

• Sant Sadurní d¡Anoia. Dues edicions 1a edició: 19, 26 d’octubre i 2 de novembre de 2011 2a edició: 9,16 i 23 de novembre de 2011



• Codi : 942.23.01 i 942.23.02

Introducció La pràctica d’ activitats de les persones grans permet alentir el procés d' envelliment i retardar la disminució progressiva del moment, així com, mantenir la forma i l' autonomia en les activitats quotidianes. La investigació mèdica geriàtrica ha confirmat, diverses vegades, que una dosi adequada d' activitat psicològica i física augmenta el benestar psicofísic i millora el resultat fisiològic de les persones grans de forma rellevant. A més, beneficia altres capacitats: la memòria i l' aprenentatge, les habilitats mentals, la interrelació personal i el benestar general. Les persones auxiliars d’un centre residencial d’atenció a la gent gran han d’estar motivades i preparades per, aprofitant els espais lliures del dia a dia, realitzar activitats dirigides a les persones que atenen i dinamitzar el grup.

Objectius • Actuar amb entusiasme i professionalitat en qualsevol situació, gràcies a l’automotivació, la qual cosa

permet trobar sentit a la nostra tasca diària i contribueix a fer créixer la nostra autoestima, el nostre

autoconcepte i la nostra autoconfiança com a persones i com a professionals.

• Millorar i ampliar els coneixements i les tècniques dels/ de les professionals per a dur a terme activitats

dirigides a les persones usuàries d’una residència d’atenció a la gent gran.

• Aconseguir la realització d'activitats de lleure per tal de dinamitzar a les persones residents i al grup,

d’importància cabdal tant per a la millora de qualitat de vida de cadascuna d’elles, com també per la

interrelació positiva entre elles.

Continguts

1.- La importància de disposar d’eines i recursos que ens permetin comprendre i analitzar aquells aspectes considerats clau en l’automotivació, i conèixer què és allò que motiva els altres

L' automotivació en el context de la geriatria

Causes de la desmotivació personal

Eines d'automotivació

65

Els manaments de l'automotivació

Pla d'acció personalitzat

La motivació del nostres companys/es professionals

2. Activitats de lleure i altres per tal de dinamitzar tant als usuaris con el grup

Donar a conèixer als usuaris altres opcions d’esbarjo, oci compartit...

Fomentar l’interès i la motivació de les persones usuàries envers l'hàbit de la relació

Estimular el desenvolupament intel·lectual, social i cultural de les persones usuàries

Actuar com a suport de dinamització i d'informació pels altres professionals del centre

Fomentar actituds de respecte i convivència

Actuar com a referent socialitzador i normalitzador

Tipus d’activitats adreçades als usuaris que aporten valor


Personal auxiliar de gerontologia que treballa en la residència Casa dels Avis de Sant Sadurní d’Anoia

Docència

Jordi González. Llicenciat en Psicologia. Expert professional i coach àmbit d’atenció a les persones

Durada 1a edició: 19,28 d’octubre ( de les 10 a les 13.30 hores) i 2 de novembre de 2011 ( de les 10 a les 13.00)

22a edició: 9,18 de novembre ( de les 10 a les 13.30 hores) i 23 de novembre de 2011 ( de les 10 a les

113.00 hores)

66

Comunicació i treball d’equip interdisciplinari en una residència de gent gran

• Sant Sadurní d’Anoia, 8,10 i 15 de novembre de 2011



• Codi : 942.24.01

Introducció La realitat de molts equips és que, en general, cadascun dels seus membres, exerceix la seva acció dins la seva àrea de competència, moltes vegades, sense grans interaccions amb els altres membres de l’equip. L'origen dels equips professionals en geriatria sorgeix de la necessitat d'aconseguir resultats o objectius que difícilment es podrien aconseguir individualment. Ajudar positivament a les persones residents en l’ etapa final de vida, requereix més habilitats i coneixements professionals que el d’un professional pugui posseir i ,per tant, l'abordatge ha de ser des d'un equip interdisciplinari. Objectius • Millorar les competències de comunicació formal i treball d’ equip en la residència

• Adequar l’organització de l'equip interdisciplinari per desenvolupar l'escolta activa, con element intern de valor afeixi’t

• Aconseguir que la totalitat de l’equip de professionals tècnics, amb competències diferenciades, assoleixin objectius comuns

Continguts

1. LA COMUNICACIÓ INTERNA COM ESTRATÈGIA DE GESTIÓ

• Relació amb altres professionals de la residència

• Coneixement i comprensió d'una professió

• Factors principals del clima laboral

• La comunicació interprofessional

• La comunicació afectiva amb els professionals i els usuaris

• La comunicació cognoscitiva – afectiva integral

• Pla de comunicació interna personalitzada

67

2. EL TREBALL D'EQUIP A LA RESIDÈNCIA

• Naturalesa del treball, funcions diverses i les de menor especialització

• Habilitats personals i professionals amb l’equip

• Realització professional: Formació i capacitat multidisciplinar

• La residència en el seu conjunt

• Grau d'implicació amb els objectius de la residència

• Reconeixement intern i extern de la capacitat professional


Personal tècnic i de direcció que treballa en la residència Casa dels Avis de Sant Sadurní d’Anoia

Docència

Jordi González. Llicenciat en Psicologia. Expert professional i coach àmbit d’atenció a les persones

Durada

• 10 hores

68

Persones amb discapacitat

69

Estimulació Basal

•

Badalona, 4,10,11,17 i 18 d’octubre de 2011

• Línia formativa: Atenció a les persones amb discapacitat


• Codi : 943.01.01

Presentació

"L'educació i el desenvolupament són possibles per a tothom, per greu que sigui la seva situació vital”. Heus aquí el motor que va impulsar el pedagog alemany, Andreas Fröhlich a la creació i desenvolupament de la Estimulació Basal®, un projecte educatiu inicialment pensat per a facilitar la possibilitat i necessitat de la educació de nens molt greument discapacitats. Amb els anys l’Estimulació Basal® ha evolucionat fins a convertir-se en un concepte de referència en molts països europeus en l’acostament a qualsevol persona que tingui necessitat de suport continuat o puntual en els àmbits de la percepció, la comunicació i el moviment. El contacte físic i la proximitat corporal són els mitjans centrals que permeten la trobada amb l’altre independentment del seu coeficient intel·lectual, el seu nivell d’activitat i la seva capacitat comunicativa simbòlica. El concepte ofereix tant idees per al treball terapèutic, com propostes d’estructuració de les activitats de la vida diària de forma que aquestes es converteixin en activitats de desenvolupament i estimulació per a l’usuari. No es requereix d’un temps addicional per a aplicar l’ Estimulació Basal® sinó que aquesta s’ofereix com una nova forma d’acostar-nos i acompanyar a l’usuari.

Objectius

- Acostar-nos a l'experiència vital de les persones greument discapacitades. - Proporcionar reflexions, continguts i estratègies que facilitin elements teòrics i pràctics per a la posada en marxa del concepte. - Conèixer els aspectes bàsics i la seva fonamentació. - Viure, des de la pròpia experiència personal, diferents tècniques de l'Estimulació Basal. - Explorar situacions que puguin viure les persones amb pluridiscapacitat, de l’entorn que les envolta i de la nostra intervenció. - Sensibilitzar la nostra capacitat de comunicació per així poder oferir vies de relació més ajustades a les seves possibilitats. - Examinar part de la diversitat d’ofertes d’estimulació i la seva adequació. - Reflexionar sobre la pròpia pràctica.

Continguts

- Definició del model de desenvolupament en què s’ubica l'Estimulació Basal® - Acostament a les necessitats humanes bàsiques i a les persones greument discapacitades - Definició conceptual de l'Estimulació Basal® - La globalitat en el desenvolupament humà

70

- La percepció en l'Estimulació Basal® - Objectius essencials de l'Estimulació Basal® i la seva aplicació en la pràctica - La comunicació en Estimulació Basal: reflexions teòrico-pràctiques - La importància del tacte i del contacte: elements bàsics del contacte - Àrees bàsiques de l'Estimulació Basal® i la seva aplicació: - Àrea somàtica: aspectes vivencials, terapèutics i quotidians - Àrea vestibular: aspectes vivencials, terapèutics i quotidians - Àrea vibratòria: aspectes vivencials, terapèutics i quotidians


Curs adreçat al personal del Departament de Benestar Social i Família que treballa als centres residencials de l'ICASS, preferentment de la residència d'atenció a persones amb discapacitat de Can Ruti

Docència

Carlos L. Pérez Gerez. Educador Social. Formador d'Estimulació Basal

Durada

• 25 hores

71


•

Barcelona, 3 de juny de 2011. • Línia formativa: Formació especialitzada. Atenció a persones amb discapacitat.


• Codi: 943.11.01-03

Objectius

• Conèixer els recursos tècnics més actuals per al suport a la vida independent de persones amb discapacitat dins del seu propi habitatge.


Col·lectiu de metges/esses dels Centres d'Atenció a la Discapacitat (CADs) i dels equips de valoració de la discapacitat.

Programa

Visita a l'habitatge adaptat amb els recursos tècnics més actuals per al suport a la vida independent de persones amb discapacitat, al Centre de Vida Independent de Collserola.

Docència


Durada

• 4,5 hores

72


• Barcelona, 4 de novembre de 2011. • Línia formativa: Formació especialitzada. Atenció a persones amb discapacitat.


• Codi: 943.12.01

Objectiu

Conèixer els recursos tècnics més actuals per al suport a la vida independent de persones amb discapacitat/dependència.


Professionals de les unitats dels serveis centrals del Departament de Benestar Social i Família especialitzades en l’àmbit de la dependència i la discapacitat.

Programa

Visita a l'habitatge adaptat amb els recursos tècnics més actuals per al suport a la vida independent de persones amb discapacitat/dependència, al Centre de Vida Independent de Collserola.

Docència


Durada

• 1,5 hores

73

El diagnòstic de l’esquizofrènia •

Barcelona, 20 de maig de 2011.

• Línia formativa: Formació especialitzada. Atenció a persones amb discapacitat.


• Codi: 943.02.01

Presentació

L’esquizofrènia és una malaltia cerebral greu que pateix l’1% de la població. D’acord amb el psiquiatre Dr. Jordi Obiols “l’esquizofrènia afecta a moltes funcions psicològiques (percepció, pensament i parla, emocions i conducta social), sol aparèixer durant l’adolescència o joventut i té una evolució crònica. Probablement, sota el nom esquizofrènia s’amaguen malalties diferents, amb causes, quadre clínic i pronòstic diferents”. Sovint, la vida de relació social queda seriosament limitada en les persones que pateixen esquizofrènia. La medicació aconsegueix el control de diversos aspectes de la malaltia, però sovint no és suficient per aconseguir que la persona afectada reintegri plenament a la societat. Una gran majoria de persones amb esquizofrènia tenen problemes seriosos per trobar o mantenir feina de forma estable. La cartera de serveis socials recull diverses prestacions de servei adreçades a atendre problemàtiques socials derivades de salut mental, com el servei de llar amb suport, el servei de llar residència, el servei de residència assistida, el servei de club social (que té per objecte el foment de la participació i la inclusió mitjançant el lleure, dins un marc de relacions), el servei prelaboral (orientat a capacitar les persones amb trastorn mental sever per iniciar un itinerari d’inserció laboral per tal d’aconseguir la seva integració social i laboral), el servei de suport a l’autonomia a la pròpia llar (que té per objecte contribuir al desenvolupament de la persona en les activitats de la vida diària, tant a la seva llar, com a la comunitat, possibilitant la seva autonomia), i finalment, el servei de tutela per a persones incapacitades legalment.

Objectius

• Reconèixer els símptomes de l’esquizofrènia i el seu diagnòstic, els subtipus d’esquizofrènia, la seva evolució i el tractament de la malaltia.

• Conèixer els aspectes rellevants que afecten a la qualitat de vida de les persones que pateixen esquizofrènia i a les capacitats per a la seva integració social i laboral.


Col·lectiu de psicòlegs/gues dels Centres d'Atenció a la Discapacitat (CADs) i dels equips de valoració de la discapacitat.

Programa

1. El diagnòstic de l’esquizofrènia. Diagnòstics diferencials. 2. Evolució de la malaltia. 3. Tractaments. 4. Interferència en la qualitat de vida de les persones que pateixen esquizofrènia. Quotidianitat i

capacitats laborals.

74

Docència

Dr. Jordi Obiols. Catedràtic de Psicopatologia. Unitat de Recerca en Psicopatologia i Neuropsicologia de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Bibliografia

1. J.Obiols “La evaluación clínica y psicométrica de los trastornos del espectro esquizofrénico”, a V. Caballo (ed) Manual para la evaluación clínica de los trastornos psicológicos. Pirámide, 2006.

2. J.Obiols. Una mente escindida: la esquizofrenia. Oceano. 2001. 3. R. Penadès i C. Gastó. El tratamiento de rehabilitación neurocognitiva en la esquizofrenia. Herder

2010.

Durada

• 5 hores.

75

Jornada d’actualització sobre les síndromes de base genètica •

Barcelona, 27 de maig de 2011.



• Codi: 943.04.01

Objectius

• Actualitzar els coneixements relacionats amb trastorns del neurodesenvolupament i reflexionar sobre la intervenció psicològica amb persones que presenten aquests trastorns.


Col·lectiu de psicòlegs/gues dels Centres d'Atenció a la Discapacitat (CADs) i dels equips de valoració de la discapacitat.

Programa

1. Trastorns del neurodesenvolupament: característiques, tipus, concepte malaltia i trastorn,

plasticitat cerebral.

2. Bases genètiques de la conducta: gens i conducta, tipus d’herència, característiques de

susceptibilitat, heretabilitat, fenotip conductual, complexitats dels fenotips.

3. Intel·ligència i funcionament intel·lectual límit.

4. Trastorns de neurodesenvolupament vinculats a síndrome genètica: concepte, clínica i

etiopatogenia del retard mental, comorbilitat i diagnòstic.

5. Concepte i bases genètiques, manifestacions clíniques sistèmiques , fenotips cognitius-

conductuals, diagnòstic, tractament simptomàtics, tractaments dirigits a dèficits neurobiològics i

recomanacions pràctiques de : síndrome xfràgil; síndrome prader-willi ; síndrome angelman.

6. Concepte i bases genètiques, manifestacions clíniques sistèmiques, fenotips cognitius-

conductuals, diagnòstic i tractaments simptomàtics, etc… d’altres síndromes amb retard mental

com: síndrome williams; síndrome de rett; síndrome de cornelia de lange, síndrome de noonan,

síndrome de down, distròfia miotònica steiner, esclerosis tuberosa, malaltia de duchenne,

moebius, etc…..

7. Intervenció psicològica als trastorns del neurodesenvolupament: llenguatge, autisme,

discapacitat intel·lectual, estimulació primerenca i continuïtat de tractaments al llarg de la vida.

76

Docència

Dr. Josep Artigas Pallarés, Doctor en Medicina i Llicenciat en Psicologia. Especialista en Pediatria i

Neurologia. Consultor sènior de la Unitat de Neuropediatria de la Corporació Sanitària Parc Taulí de

Sabadell.

Bibliografia

Es recomana la lectura prèvia dels articles de Revista de neurologia, que es poden descarregar gratuïtament a text complert a la pagina: www.revneurol.com, un cop donat d’alta com a usuari/a.

Durada

• 5 hores.

77

Síndrome d’apnea i hipopnea de la son •

Barcelona, 17 de juny de 2011.



• Codi: 943.07.01

Presentació

El Síndrome d’apnea o hipopnea de la son és una malaltia greu que afecta al voltant d’un 5% de la població. Es caracteritza per la presència de ronc intens seguit de parades respiratòries durant la son i la somnolència diürna. Les aturades de la respiració poden ser totals -apnees- o parcials –hipoapnees. Moltes de les persones afectades acostumen a tenir problemes socials deguts a aquesta malaltia: rendeixen poc a la feina, perden la memòria, se’ls fa difícil concentrar-se, tenen una escassa atenció o s’adormen conduint.

Objectius

• Conèixer els símptomes, el diagnòstic i els tractaments del síndrome d’apnea o hipopnea de la son, així com els principals riscos associats a la malaltia.



Programa

1. Síndrome d’apnea o hipopnea de la son: concepte, fisiopatologia, epidemiologia i clínica. 2. Diagnòstic del síndrome d’apnea o hipopnea de la son. 3. Tractament del síndrome d’apnea o hipopnea de la son. 4. Síndrome d’apnea o hipopnea de la son i risc cardiovascular. 5. Síndrome d’apnea o hipopnea de la son i accidentalitat.

Docència

Dr. Carles Sanjuás Benito, cap de servei de pneumologia adjunt de l’Hospital del Mar. Dr. Miquel Àngel Félez Flor, metge adjunt de l’Hospital del Mar. Coordinador del àrea assistencial de trastorns respiratoris de la son.

Bibliografia

Normativa recent sobre SAHS de la Sociedad Española de Neumología (SEPAR). Durada

• 5 hores.

78

Orientació i assessorament a les persones usuàries en hàbits saludables •

2 edicions: - Barcelona, 17 de juny i 1,8 i 15 de juliol de 2011. - Barcelona, 16, 23 i 30 de setembre i 7 d'octubre de 2011.



• Codi: 943.05.01

Objectius

• Conèixer l’estructura d’un procés d'orientació i assessorament en hàbits saludables a les persones usuàries i la seva aplicació.

• Saber quines són les competències necessàries en un/a professional que realitza l'orientació i l'assessorament en hàbits saludables.

• Aplicar els continguts en simulació de casos reals. • Reflexionar sobre l’efectivitat del nostre rol professional. • Qüestionar l’aportació personal dins l’equip de treball.

Programa

• El canvi d’hàbits. La conversa com a recurs pel canvi d’hàbits. Canvi de paradigma per canviar els hàbits. Aplicació d’aquestes eines i recursos de manera experiencial.

• Competències del professional. Escolta activa. Escolta empàtica. Construcció del Rapport. Feedback. Les preguntes. Comprensió. Connexió.

• Definició del rol professional. Exercici del lideratge en l’àmbit de la salut. Com preparar-nos per a liderar el canvi d’hàbits.

• Treball en equip. Creació de sinergies. Implicació en el projecte com missió i visió.

Metodologia

Utilitzarem el coaching com a metodologia d’aprenentatge. Docència

Hermínia Gomà i Quintillà. Psicòloga. Coach. Directora del Màster en Coaching i Lideratge Personal per la U.B. Directora de l’Institut Gomà.


Col·lectiu de treballadors/es socials dels Centres d'Atenció a la Discapacitat (CADs) i dels equips de valoració de la discapacitat.

79

Durada

1 edició • Dates: 17 de juny i 1,8 i 15 de juliol de 2011. • Lloc: Barcelona. • Horari: de 9.30 a 14.30 hores. • Durada: 20 hores. 2 edició • Dates: 16, 23 i 30 de setembre i 7 d'octubre de 2011. • Lloc: Barcelona. • Horari: de 9.30 a 14.30 hores. • Durada: 20 hores.

80

Noves tecnologies de promoció de l’autonomia person al •

Barcelona, 14 d’octubre de 2011.



• Codi: 943.06.01

Presentació

Viure amb independència i formar part de la comunitat és un dret contemplat en la Convenció Internacional de les Nacions Unides sobre els drets de les persones amb discapacitat. Viure amb independència implica disposar d’autonomia personal i tenir la capacitat per controlar, afrontar i prendre decisions sobre com viure d’acord amb les normes i preferències pròpies i facilitar l’execució de les activitats de la vida diària. Això implica un dret però també una capacitat. La progressiva atenció en vertebrar una societat de les diferències ha portat a desenvolupar diferents normes legals de protecció o de promoció de l’autonomia de les persones amb una discapacitat. Ara el repte es facilitar eines, prestacions i serveis que possibilitin d’una forma real aquestes capacitats i l’exercici d’aquests drets. La recerca aplicada, el desenvolupament de les ciències biomèdiques i socials i les noves tecnologies són i seran fonamentals per aconseguir aquests reptes.

Objectius

• Conèixer diferents projectes desenvolupats per l’Institut Guttmann de desenvolupament o d’innovació en l’àmbit de la rehabilitació/habilitació de les funcions cognitives, les funcions físicomotores i en l’àmbit psicosocial, que incideixen directament en l’autonomia personal de les persones amb una gran discapacitat física i orgànica.



Programa i docència

09:00 a 10:30 Rehabilitació neuropsicològica i tecnologies aplicades, a càrrec de la Dra. Teresa Roig.

10:30 a 12:00 Rehabilitació funcional i tecnologies aplicades a l’autonomia de les persones amb

discapacitat, a càrrec del Dr. Josep Medina. 12:00 a 12:30 Descans. 12:30 a 14:00 Laboratori de mesures potenciadores de l'autonomia, satisfacció personal i qualitat de vida de les persones amb lesió medul·lar o dany cerebral adquirit, a càrrec del Sr. Àngel Gil. Durada

• 5 hores.

81

Sessió informativa sobre el certificat de discapaci tat. Els avantatges de sol·licitar la valoració. •

2 edicions: - Arenys de Mar, 17 d’octubre de 2011. - Barcelona, 20 d’octubre de 2011.



• Codi: 943.08.01 -02

Objectius

• Obtenir informació bàsica sobre el certificat de discapacitat, per tal d'oferir una millor orientació a la ciutadania i evitar que es sol·licitin valoracions de la discapacitat i/o revisions que no aportin cap tipus d'avantatge, que comporten un increment de demandes innecessàries als Centres d'Atenció a la Discapacitat.


Personal que desenvolupa tasques informatives a les Oficines d'Atenció al Ciutadà, professionals dels Serveis Socials Bàsics, personal del Departament de Benestar Social i Família i altres professionals del Sistema Català de Serveis Socials.

Programa

• Quan i per què sol·licitar la valoració de la discapacitat: avantatges del certificat de discapacitat. • Quan cal demanar una revisió de grau i quan no. Diferència entre valoració de la discapacitat i

dependència. • Apunts sobre com es realitza una valoració de la discapacitat:

- normativa en la qual es basen les valoracions. - qui forma els equips de valoració de la discapacitat, equips propis i col·laboradors de la zona. - tasques dels Centres d'Atenció a la Discapacitat (CADs) i tasques dels equips col·laboradors. - situació de la llista d'espera.

Docència

Edició de Barcelona Sra. Mònica Ribas Gironès. Subdirectora general d'Atenció a les Persones i Promoció de l'Autonomia Personal. Sra. Montse Garcia Treviño. Directora de l’Equip de Valoració d’Adults de Barcelona (EVAB). Edició d’Arenys de Mar Sra. Mònica Ribas Gironès. Subdirectora general d'Atenció a les Persones i Promoció de l'Autonomia Personal. Sr. Josep Maria Ferrés. Director de CAD.

82

Durada

1 edició

• Lloc: Arenys de Mar. • Data: 17 d’octubre de 2011. • Horari: de 9.30 a 14.30 hores. • Durada: 5 hores.

2 edició

• Lloc: Barcelona • Data: 20 d’octubre de 2011. • Horari: de 9.30 a 14.30 hores. • Durada: 5 hores.

83

Ús de tècniques de comunicació alternativa i augmen tativa

•

3 edicions:

- Mollerussa, 15, 22, 28 de setembre i 5, 13, 20 d'octubre de 2011;

- Reus, 19, 26 d'octubre i 2, 9, 16 i 23 de novembre de 2011;

- Barcelona, 10, 17 i 24 d'octubre i 7, 14 i 21 de novembre de 2011.



• Codi: 943.09.01-03

Presentació

El Pla Estratègic de Serveis Socials de Catalunya recull com a línia d’actuació prioritària del Departament de

Benestar Social i Família la capacitació, el suport i la protecció de les persones que treballen en el Sistema

Català de Serveis Socials.

D’altra banda, l’Acord de criteris comuns d’acreditació per tal de garantir la qualitat dels centres i els

serveis del Sistema per a l’Autonomia i Atenció a la Dependència (Resolució de 2 de desembre de 2008, de

la Secretaria de Estado y Política Social, Familias y Atención a la Dependencia y a la Discapacidad)

estableix, dins els requisits i estàndards de qualitat, els objectius de formació per als i les professionals dels

centres que desenvolupen tasques d’atenció directa, i que seran exigibles progressivament d’acord amb el

següent calendari: un 35% de la plantilla per al 2011, i fins a un 100% per al 2015. D’acord amb aquestes

instruccions, les entitats prestadores de serveis hauran de col•laborar i desenvolupar plans de formació

contínua per al conjunt dels seus/ves treballadors/es.

En el marc de desplegament d’aquesta línia d’actuació del Pla Estratègic de Serveis Socials de Catalunya, i

d’acord amb l’escenari que determina l’Acord d’Acreditació, el Gabinet Tècnic del Departament de Benestar

Social i Família organitza aquest curs Ús de tècniques de comunicació alternativa i augmentativa amb un

programa formatiu que es desenvoluparà d’acord als continguts de la Qualificació Professional ATENCIÓ

SOCIOSANITÀRIA A PERSONES DEPENDENTS EN INSTITUCIONS SOCIALS amb l’objecte que els i

les professionals auxiliars que desenvolupen tasques d’atenció directa en centres d’atenció a persones

dependents puguin millorar els coneixements per a facilitar l'acreditació de competències professionals.

Introducció

La comunicació, a més de ser un procés mitjançant el qual es transmet informació, suposa també un

intercanvi de sentiments i opinions, ja que es du a terme entre persones que viuen i senten d’una

determinada manera; és un procés d’interacció social. En la nostra societat, la forma de comunicació més

estesa, encara que no la única, es la comunicació oral. Tot i que podem considerar la comunicació com un

84

procés senzill i comú per a totes les persones, la gran quantitat d’elements que hi intervenen fa que

estiguem parlant d’un procés realment complex, que es pot veure alterat per un gran nombre de factors,

afectant no només la comunicació com a tal, sinó també la relació que establim amb les persones del

nostre entorn. Cal considerar que la comunicació no és només una necessitat que tota persona té, sinó que

també és el mitjà que permet la satisfacció de moltes altres necessitats; aquest punt esdevé especialment

important en l’àmbit de persones que no sempre es poden valer per sí mateixes, és a dir, de les persones

dependents. Això ens fa pensar que la nostra capacitat de comunicació no es valora únicament per la

manera en que podem satisfer les nostres pròpies necessitats, sinó també pel grau en que facilita als

demés la satisfacció de les seves. Quan parlem de persones amb dependència, estem parlant de persones

que estan vivint una situació personal específica, en la que aquests factors que determinen la capacitat

comunicativa poden estar alterats o, si més no, poden dificultar l’establiment de la relació comunicativa. És

per això que resulta imprescindible conèixer quines són les circumstàncies que configuren la situació

individual d’aquestes persones per tal de poder trobar els recursos i les estratègies que ens permetin dur a

terme aquest procés comunicatiu amb elles, i, d’aquesta manera, afavorir les seves relacions socials i el seu

desenvolupament diari en tots els aspectes de manera que el seu dia a dia resulti gratificant.

Objectius

• Adquirir els coneixements, habilitats i actituds de la unitat de competència corresponent, de manera

que les persones assistents puguin donar suport i estimular la comunicació de les persones usuàries de

centres residencials que atenen persones amb discapacitat.

• Relacionar els continguts del temari amb l'experiència professional dels i les alumnes, de manera que

puguin integrar els nous coneixements i habilitats a la seva pràctica quotidiana.

• Clarificar dubtes derivats del procés comunicatiu que es presenten a l'entorn de treball.


Professionals d’atenció directa de centres residencials d'atenció a persones amb discapacitat gestionats o

col·laboradors de l'Institut Català d'Assistència i Serveis Socials (ICASS) que hagin acreditat el 80%

d'assistència al curs Millora del procés comunicatiu amb l'usuari/a organitzat pel Gabinet Tècnic del

Departament de Benestar Social i Família durant l'any 2010.

85

Programa

El temari d'aquest curs correspon a la segona part de la unitat formativa de Tècniques de

comunicació amb persones dependents ens institucions (50 h).

ÚS DE TÈCNIQUES COMUNICATIVES ALTERNATIVES I AUGMENTATIVES

1. Necessitats especials de comunicació.

2. Estratègies i recursos d’intervenció comunicativa.

3. Sistemes alternatius de comunicació: - Concepte i classificació.

- Ús del vocabulari bàsic de l’atenció sociosanitària a institucions d’atenció social als llenguatges

alternatius usuals: BLISS, SPC i LSE.

4. Ajudes tècniques per a la comunicació alternativa i augmentativa.

5. Tècniques de comunicació amb persones malaltes d’alzheimer.

Metodologia

A partir del nivell de coneixements previs dels i les alumnes per tal d’adaptar les exposicions a la seva

capacitat receptiva i d’integració. La metodologia de les sessions s'estructurarà seguint l'esquema següent:

• presentació del temari,

• recollida dels coneixements previs dels i les alumnes,

• expectatives dels i les alumnes respecte al temari concret,

• exposició teòrica dels continguts,

• plantejament de dubtes i comentaris,

• plantejament i debat de situacions hipotètiques amb la participació activa dels i les alumnes,

• realització d'activitats amb las quals els i les alumnes hagin d’aplicar els coneixements exposats

al llarg de la sessió, com poden ser activitats de “role-playing”. Els i les alumnes hauran d’aportar

també les seves reflexions sobre aspectes que s’hagin comentat durant la sessió i que, en el

desenvolupament de la seva feina, hagin pogut aplicar.

Docència

Montse Guillén Arqué, Institut de Sociologia i Psicologia Aplicades (ISPA). Llicenciada en “Ciències de

l’Educació, especialitat de Pedagogia Terapèutica” per la Facultat de Filosofia i Ciències de l’Educació de la

Universitat de Barcelona. Post-grau de “Patologia del Llenguatge” de l’Escola de Patologia del Llenguatge de

l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona. Logopeda al Centre Pilot de Paràlisi Cerebral Arcàngel

Sant Gabriel i Escola d’Educació Especial ASPACE.

86

Lucero Montoya, Institut de Sociologia i Psicologia Aplicades (ISPA). Llicenciada en Psicologia i formació

en Teràpia Sistèmica Familiar i Grupal. Psicòloga, responsable tècnica i coordinadora d'auxiliars educatives

del centre INTRESS.

Durada

1a Edició 25 hores. 2a Edició 25 hores. 3a Edició 25 hores.

87

Parlem de sexualitat. Eines per promoure una sexual itat saludable en persones amb discapacitat intel·lectua l lleu.

•

Barcelona, 19,21,26,28 de setembre i 3 d’octubre de 2011

• Línia formativa: Atenció a persones amb discapacitat


• Codi : 943.10.01

Introducció

Si bé la sexualitat és un aspecte important en el desenvolupament humà, a diferència d’altres temàtiques

relacionades amb la promoció de la salut, sovint no es troba la manera d’abordar-la. Aquestes dificultats

per tractar el tema es donen d’especial manera quan es treballa amb joves i adolescents amb discapacitat

intel·lectual lleu. A la vegada es detecta en aquest àmbit un buit informatiu, una manca de programes,

d’iniciatives i recursos específics degut a que sovint no es contempla la dimensió sexual de les persones

amb discapacitat, tant per part dels seus educadors/es com de les seves famílies.

Mitjançant l’efecte multiplicador que té la formació de professionals, amb aquest curs es vol contribuir

en la facilitació de l’accés a aquest col·lectiu a una educació afectiva i sexual per promoure la seva

autonomia personal i la gestió de decisions que suposin una vivència de la sexualitat més saludable.

Aquest curs ha estat concebut per a facilitar eines de promoció de la salut sexual als i les professionals que

intervenen en la seva educació. El curs pretén dotar d’instruments pràctics als/les educadors/es i altres

agents que acompanyen a diari el col·lectiu i contribueixen en el seu creixement personal, per tal

d’incorporar a la seva activitat educativa missatges que promoguin una sexualitat saludable que capaciti les

persones per gestionar els riscos relacionats amb la infecció per Virus de la immunodeficiència Humana

(VIH), altres Infeccions de Transmissió Sexual (ITS) i els embarassos no planificats.

Objectius

• Presentar la sexualitat des d’una visió àmplia que contempli els aspectes culturals, socials i biològics

que hi poden influir.

• Treballar la prevenció d’embarassos no planificats, el VIH i altres ITS des del marc de la promoció de la

salut sexual, tant des de la seva vessant emocional com física, prenent la responsabilitat individual

com a punt de partida.

• Construir un concepte de sexualitat des del respecte per les pròpies decisions, sensacions i desitjos.

88

Continguts

• La sexualitat, un concepte pluridimensional: el plaer, els sentiments i les emocions, els possibles riscos

a gestionar i les seves solucions.

• Com treballar aspectes relacionats amb la vivència dels sentiments i les emocions, destacant la

importància de la comunicació i el respecte en les relacions interpersonals.

• Activitats per a debatre els mites al voltant de la sexualitat i la influència del gènere en la presa de

decisions relacionades amb la sexualitat.

• Visibilització dels estereotips de gènere i treball en la deconstrucció de mites al voltant del gènere, la

salut sexual i el VIH/sida.

• Conceptes bàsics relacionats amb el VIH/sida: evolució de la infecció, detecció, mecanismes de

transmissió i prevenció.

• Com treballar la prevenció del VIH i altres ITS, des del foment de les habilitats tècniques, personals i

socials.

• El VIH/sida com a malaltia social (estereotips, percepció de risc, invisibilització, estigmatització...)

• Com treballar aspectes vinculants en els processos de la negociació del condó: la predisposició i

intencionalitat davant l’ús del condó.

• Com treballar a partir dels mites i creences entorn el condó.

• Breu descripció de les Accions Educatives de SIDA STUDI

• Les reflexions i les dades més qualitatives que s’extreuen de l’experiència de treball en aquest àmbit.

Docència

David Paricio Salas. Treballador social i antropòleg.

Francina Costa Guillén. Treballadora social.

Activitat coordinada per l’Associació SIDA STUDI

Metodologia

Més enllà de les aportacions teòriques, es tracta d’una formació amb un caràcter bàsicament pràctic en la

qual es treballaran amb els/les professionals diferents dinàmiques: role-playing, pluja d’idees, debats,

construcció col·lectiva de conceptes, treball en grups...

• Proporcionar coneixements sobre les responsabilitats legals del VIH/sida relacionats amb l’activitat

professional.

• Detectar aspectes de les persones amb discapacitat intel·lectual lleu a tenir presents en el moment de

plantejar una intervenció educativa.

89


El curs s’adreça als/les professionals (educadors/es, monitors/es, psicòlegs i psicòlogues, etc.) que

treballen en centres ocupacionals, llars residencials o altres recursos per a persones amb discapacitat

intel·lectual lleu.

Durada

• 20 hores

90

Atenció a la infància i l’adolescència

91

Acolliments familiars

•

Badalona. 25, 26 de maig, 8 i 9 de juny de 2011

• Línia formativa: Atenció a la infància i l’adolescència


• Codi: 945.02.01

Objectius - Apropar als educadors la realitat actual de l’acolliment en família aliena

- Integrar conceptes que ajudin a la preparació d’un nen que passa de viure en un CRAE a viure amb una família acollidora

- Debatre sobre aspectes relatius a la preparació d’un nen davant l’acolliment: sobre les característiques del nen i sobre la seva història

- Vivenciar situacions a les que exposem els nens Programa L’inici:

- Treball amb el nen sobre la seva història anterior a l’ingrés al Centre: aspectes que ha de conèixer l’educador

- Relació del nen amb la seva família biològica: aspectes a rescatar i aspectes a entendre - Conseqüències del patiment en les etapes infantils - Parlem per reparar i ajudar a entendre la seva història

El nen/a al CRAE:

- Necessitats de vincular-se dels nens/es: El maternatge com a font de confiança i seguretat

- La importància del procés de vinculació al CRAE com a referència per futures vinculacions - Com preparar el nen pel canvi

El pas a la família acollidora:

- Aspectes que es valoren a l’hora de validar una família acollidora - La preparació de la família acollidora per part de la ICIF - Emocions del tutor/a en el procés de traspàs en el traspàs - Aspectes a transmetre a la família acollidora - L’acomiadament - Mantenim contacte amb el nen/a desprès de constituir-ne l’acolliment?

Discussió

- Què ens trobem en el treball diari respecte a l’acolliment dels nens - Dificultats i dubtes que generen els canvis - L’acolliment és un molt bon recurs per facilitar el desenvolupament sa d’un nen tutelat.

Estem convençuts?

92

Persones destinatàries del curs Curs adreçat al personal educador del Departament de Benestar Social i Família que treballa als centres d’atenció a la infància i l’adolescència, preferentment del CRAE Mª Assumpta. Docència

Associació d’Ajuda Social Cel Obert Durada • 16 hores

93

El treball de casos amb adolescents que presenten trastorns de comportament

•

Palau Solità i Plegamans, 24 de març, 28 d’abril, 26 de maig, 16 de juny, 7 de juliol, 22 de setembre, 6 d’octubre, 10 de novembre i 1 de desembre de 2011.



• Codi: 945.05.01

Presentació

Es tracta de disposar d’un espai on poder fer un treball de reflexió sobre l’acció que els professionals desenvolupen en relació a les diferents dimensions de les seves pràctiques. Els continguts de la formació bascularan al voltant de dos eixos: els trastorns de comportament i el treball d’anàlisi de casos. Es tracta d’introduir elements conceptuals i metodològics per millorar les possibilitats de comprensió d’aquests fenòmens i introduir estratègies que permetin sostenir els processos de treball educatius. El treball realitzat a les sessions, motivarà als professionals a realitzar una anàlisi guiada de les seves pràctiques amb la finalitat de generar hipòtesis de treball i si escau cercar nous enfocaments i fer propostes de millora de l’acció educativa. Al llarg de les sessions treballarem a partir d’elements conceptuals i metodològics que ens ajudin a planificar i avaluar els elements claus de l’acció educativa individualitzada.

Objectius

• Aportar elements teòrics i tècnics per a analitzar els trastorns de comportament des d’una perspectiva multidisciplinar.

• Dissenyar eines metodològiques per l’avaluació i la planificació educativa individualitzada. • Valorar l’anàlisi de casos com a instrument de regulació i control del procés d’acció educativa. • Analitzar la pràctica per millorar la conceptualització dels processos educatius i fer-los operatius. • Treballar amb hipòtesis de treball que donin una dimensió global al cas; amb les seqüències i

estratègies necessàries. • Obrir un espai comú de reflexió vers la pràctica professional que permeti als educadors millorar la

qualitat de l’atenció educativa als subjectes. • Utilitzar els coneixements utilitzats a l’àrea teòrica i metodològica per reflexionar i aportar solucions

a alguns dels problemes que comporta la pràctica educativa.

94

Continguts

• Anàlisi dels trastorns de comportament � Factors socio-culturals.

� Factors familiars.

� Factors educatius.

� Factors psicològics.

• Estratègies d’intervenció � Principis bàsics del treball educatiu.

� Estratègies d’acció educativa.

• Fonaments bàsics en el procés d’anàlisi de casos:

� Anàlisi del context.

� El model educatiu.

� Del treball descriptiu al treball explicatiu.

� Fonaments de l’avaluació inicial.

• Elements metodològics: 1. Les Fases d’anàlisi.

o Encàrrec institucional. o Demanda educativa. o Avaluació inicial. o Hipòtesi educativa.

2. Les fases de Planificació.

o Els objectius. o Les àrees de treball.

� Àrees de suport � Àrees educatives.


Curs adreçat al personal educador del Departament d'Acció Social i Ciutadania que treballa als centres d’atenció a la infància i l’adolescència, preferentment del CREI Els Castanyers. Docència

Encarna Medel. Supervisora i formadora d’equips del camp social i educatiu. Consultora Universitat Oberta de Catalunya.

Durada

• 18 hores

95

La intervenció sistèmica amb menors tutelats II

•

Gavà, 1 d’abril, 20, 27 de maig i 3 de juny

• Línia formativa: Formació especialitzada. Atenció a la infància i l’adolescència


• Codi: 945.07.01

Objectius 1. Augmentar la comprensió sobre els funcionaments familiars i les seves conseqüències en la

construcció de la personalitat d’infants i adolescents.

2. Conèixer eines d’anàlisi i el plantejament del treball a fer amb els infants1, tenint en compte “l’equipatge” que han rebut de la seva família.

3. Poder plantejar noves maneres d’actuar amb l’infant respecte de la seva relació familiar.

Continguts 1. Aplicació pràctica dels conceptes sistèmics en el treball del CRAE

2. El treball familiar amb l’infant i l’adolescent des de la tutoria

3. Relació entre els professionals del CRAE i les famílies dels infants atesos

4. Supervisió i plantejament de situacions reals dels infants atesos al CRAE i les seves famílies

Persones destinatàries del curs Curs adreçat al personal educador del Departament de Benestar Social i Família que treballa als centres d’atenció a la infància i l’adolescència, preferentment del CEI El Calamot. Docència Adela Camí Dealbert. Diplomada en Treball Social, Educadora Social i Psicoterapeuta familiar i de parella. Durada • 20 hores

1 Es cita infant com a persona menor d’edat legal, i per tant Infant i adolescent.

96

Atenció educativa a infants i adolescents amb trast orns mentals. Anàlisi de casos

•

Esparraguera. 17, 24 de novembre, 1 i 2 de desembre de 2011



• Codi: 945.11.01

Objectius Obtenir eines que permetin millorar l’anàlisi de casos en l’atenció educativa a infants i adolescents amb trastorns de conducta. Continguts En cada sessió es tractaran 2 casos de menors. El comú denominador serà el presentar comportaments disruptius que poden ser la manifestació d’algun tipus de trastorn mental. Els casos seran presentats pels professionals implicats. En cada presentació hauran de constar els següents aspectes:

- Anamnesi del menor - Problemes que presenta - Intervencions que s’hagin portat a terme - Preguntes que suscita el cas Un cop acabada la presentació s’obrirà un torn d’intervencions per part dels participants en el curs. Seguidament, el docent destacarà els aspectes més rellevants per tal de poder elaborar una orientació diagnòstica i un conjunt de mesures adreçades a les posteriors intervencions. Persones destinatàries del curs Curs adreçat al personal d’atenció directa de centres d’acolliment i residencial de la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’ Adolescència, preferentment del Centre Can Rubió. Docència Josep Moya. Psiquiatre. Coordinador de l'Observatori de Salut mental de Catalunya. Durada • 20 hores

97

Les eines bàsiques de l’educador: protocol d’observ ació, Projecte educatiu Individual (PEI) i Informe tutori al de seguiment educatiu (ITSE)

•

Vic. 31 de maig, 7 i 14 de juny de 2011


• Unitat gestora de l'activitat formativa: Gabinet Tècnic

• Codi: 945.03.01

Objectius - Optimitzar la recollida i sistematizació de l’observació dels educadors per a la realització del PEI i l’ITSE.

- Clarificar i millorar el procés d’elaboració i redacció dels informes educatius de forma eminentment pràctica, fent èmfasi en el tipus de llenguatge a emprar i en la jerarquització de la informació.

- Millorar en l’elaboració d’objectius educatius.

- Treballar els aspectes ètics a tenir presents en la redacció d’informes. Programa - El trasllat de la informació: del registre d’observació al PEI. - Els elements a tenir en compte per elaborar un bon informe:

• La tria de la informació pertinent en funció del destinatari de l’informe. • L’estructura de l’informe tutorial de seguiment educatiu. • El llenguatge com a constructor de realitats. La redacció i l’ús d’un llenguatge

professionalitzat. • La formulació d’objectius.

- Els elements ètics a tenir presents en els informes. Metodologia La metodologia del curs compagina les explicacions de la docent amb el treball eminentment pràctic, on els educadors seleccionaran la informació a traslladar a l’informe tutorial, la redactaran i n’elaboraran els objectius que d’aquesta descripció se’n desprenguin. Tot això es farà a partir d’exercicis pràctics que aportarà la docent, com d’altres que es realitzaran de manera individual i/o en petit grup. Paral·lelament la docent anirà recollint tot el treballat, per tal d’un cop finalitzat el taller, entregar un document- protocol tant a nivell d’estructura com de contingut, facilitador i que serveixi coma guia als educadors per a l’elaboració de futurs informes.

98

Persones destinatàries del curs Curs adreçat al personal educador del Departament de Benestar Social i Família que treballa als centres d’atenció a la infància i l’adolescència, preferentment del Centre Residencial Osona. Docència Marta Montoya Lahoz. Directora del CRAE Kairós, membre de la Cooperativa EDUVIC i docent de l’Escola ITINERE. Durada • 12 hores

99

L’acció educativa al Centre d’acolliment amb infant s i adolescents víctimes d’abús sexual: detecció d’indi cadors, treball educatiu

•

Girona. 28 de setembre, 5, 13, 19 i 26 d’octubre



• Codi: 945.09.01

Objectius - Conèixer què és l’abús sexual infantil, les seves característiques i les seves conseqüències.

- Donar estratègies per poder detectar possibles casos d’abús sexual a menors.

- Conèixer les possibles intervencions educatives per reduir els efectes de l’abús sexual infantil.

- Aprofundir en la prevenció dels abusos sexuals o les situacions abusives en els centres residencials.

Programa CONCEPTUALIZACIÓ de l’abús sexual infantil:

- Definició i Falses creences

- Incidència i prevalença

- Perfil de l’abusador/a. Dinàmiques familiars

DETECCIÓ de l’abús sexual infantil:

- Indicadors

- Detecció, comunicació i principis bàsics d’actuació

REVELACIÓ

- Importància de la revelació, dificultats i necessitats

- La revelació com a factor de risc

INTERVENCIÓ EDUCATIVA

- Concepte de resilience o resistència a l’estrès

- Atenció Terapèutica

- Treball en xarxa

100

PREVENCIÓ EN EL CENTRE

- Intervenció educativa en situacions diàries i en relació als seus iguals.

- Educació Sexual.

- Situacions de risc

Persones destinatàries del curs Curs adreçat al personal educador del Departament de Benestar Social i Família que treballa als centres d’atenció a la infància i l’adolescència, preferentment del Centre d’Acolliment Llar Infantil Nostra Senyora de la Misericòrdia. Docència

Pilar Polo – Psicòloga de la Fundació Vicki Bernadet Durada • 20 hores

101

El vincle educatiu: com dissenyar la intervenció ed ucativa a partir del vincle de base segura

•

Lleida. 24 d’octubre, 7, 14 i 21 de novembre de 2011



• Codi: 945.12.01

Continguts

- Els bons tractes infantils i de desenvolupament del vincle de base segura.

- Maltractament infantil, trauma, separació i el trastorn del vincle.

- Model del vincle adult de les o dels educadors i la seva influència en la relació amb els

infants.

- Indicadors que ens informen de la qualitat del vincle.

- Avaluació del vincle com a estratègia que permet a l’educador i a la educadora dissenyar la seva intervenció.

- Estratègies educatives per construir amb els infants un vincle de base segura.

- Anàlisi de casos o situacions educatives presentades per els i les participants.

- Presentació de material audiovisual per a il·lustrar els continguts.

Persones destinatàries del curs Curs adreçat al personal educador del Departament de Benestar Social i Família que treballa als centres d’atenció a la infància i l’adolescència, preferentment del centre Llars infantils Torre Vicens. Docència

Dr. Jorge Barudy. Neuropsiquiatre, psiquiatre infantil, màster en psicoteràpia i teràpia familiar. Durada • 20 hores

102

Taller pràctic d’elaboració i redacció d’informes

•

Tarragona. 3, 10, 17 i 24 de maig de 2011



• Codi: 945.01.01-04

Objectius - Optimitzar la recollida i sistematització de l’observació dels educadors per la realització de l’Informe Tutorial. - Clarificar i millorar el procés d’elaboració i redacció dels informes educatius de forma eminentment pràctica, fent èmfasi en el tipus de llenguatge a emprar i en la jerarquització de la informació. - Millorar en l’elaboració d’objectius educatius. - Treballar els aspectes ètics a tenir present en la redacció d’informes. Programa - El trasllat de la informació: del registre d’observació a l’informe tutorial. - Els elements a tenir en compte per elaborar un bon informe:

• La tria de la informació pertinent en funció del destinatari de l’informe. • L’estructura de l’informe tutorial. • El llenguatge com a constructor de realitats. La redacció i l’ús d’un llenguatge professionalitzat. • La formulació d’objectius.

- Els elements ètics a tenir presents en els informes. Metodologia La metodologia del curs compagina les explicacions de la docent amb el treball eminentment pràctic, on els educadors seleccionaran la informació a traslladar a l’informe tutorial, la redactaran i n’elaboraran els objectius que d’aquesta descripció se’n desprenguin. Tot això es farà a partir d’exercicis pràctics que aportarà la docent, com d’altres que es realitzaran de manera individual i/o en petit grup a partir de la informació que els mateixos educadors extrauran de les carpetes tutorials de les que ja disposen per treballar en el CA amb els nois i noies. Així el treball es farà a partir de casos reals. Paral·lelament la docent anirà recollint tot el treballat, per tal d’un cop finalitzat el taller, entregar un document- protocol tant a nivell d’estructura com de contingut, facilitador i que serveixi coma guia als educadors per a l’elaboració de futurs informes.

103

Persones destinatàries del curs Curs adreçat al personal educador del Departament de Benestar Social i Família que treballa als centres d’atenció a la infància i l’adolescència, preferentment del Centre d'Acollida Mare de Déu de la Mercè. Docència

Marta Montoya. Directora del CRAE Kairós. Durada 1a edició – Grup A • : 6 hores. 2a edició – Grup B • : 6 hores. 3a edició – Grup C • : 6 hores. 4a edició – Grup N • : 6 hores.

104

Les emocions i l’estrès cerebral

•

Tarragona. 28 de novembre de 2011



• Codi: 945.23.01

Objectius

• Entendre l’impacte que tenen les experiències traumàtiques en el funcionament del Sistema Nerviós Central.

• Entendre les diferents estratègies adaptatives que posa en marxa el SNC davant els

experiències traumàtiques amb l’objectiu de “sobreviure” en aquella situació i l’aprenentatge que això genera.

• Com poder generar canvis en les estratègies adaptatives inadequades dels infants i

adolescents que han patit experiències traumàtiques. • Desprendre models disfuncionals de comportament per poder aprendre nous models de

comportament més adaptats socialment. Programa

• Vivències que desborden las capacitats adaptatives del Sistema Nerviós Central

• Estats d’alerta: Programa de supervivència.

• Educadors: Programa per ensenyar a viure. Persones destinatàries del curs Curs adreçat al personal educador del Departament de Benestar Social i Família que treballa als centres d’atenció a la infància i l’adolescència, preferentment del Centre d’Acolliment Mare de Déu de la Mercè. Docència Dr. Josep Mombiela Sanz. Institut Mèdic del Desenvolupament Infantil Durada • 5 hores

105

La filosofia en l’adolescència II

•

Tortosa, 16, 17, 30 i 31 de maig de 2011



• Codi: 945.06.01

Objectius Proporcionar als educadors eines per aprofundir el treball amb el projecte Filosofia 3/18 (iniciat l'any passat) en tant que projecte educatiu d'ampli espectre que pretén ajudar les persones a ser més reflexives i autònomes i proporcionar-los eines per millorar la seva capacitat de judici, tenint cura especial d'un tractament alhora cognitiu i emocional.

Continguts 1ª sessió (16 de maig)

1ª part: - Estat de la situació. - Introducció al diàleg i les habilitats de pensament. 2ª part - Com dialogar: decàleg del bon diàleg. - Plans de diàleg i exercicis: diferències i aplicacions. - Pràctica dialògica a partir del cinema 2ª sessió (17 de maig)

1ª part - Pràctica dialògica a partir de la fotografia - Paper dels i de les mestres com a facilitadors/res del diàleg. 2ª part - Pràctica dialògica a partir de la pintura - Preparació d'una pràctica. 3ª sessió (30 de maig)

1ª part - Pensar el Drets Humans: proposta de reflexió, a partir d'activitats, sobre els Drets Humans. 2ª part - Pensar els Drets dels Joves: proposta de reflexió, a partir d'activitats, sobre els Drets del Joves. 4ª sessió (31 de maig)

1ª part - L'avaluació figuroanalògica com a eina procedimental i valorativa. Creació de recursos d’avaluació. - Posada en comú de les pràctiques realitzades.

106

2ª part - Repensar el Projecte Filosofia 3/18 en funció de la seva utilitat als Centres de Menors. - Espai per dubtes i preguntes. Persones destinatàries del curs Curs adreçat al personal educador del Departament de Benestar Social i Família que treballa als centres d’atenció a la infància i l’adolescència, preferentment del CRAE Coll de l'Alba. Docència Glòria Arbonés Villaverde. GrupIREF, Grup d’Innovació i Recerca per l’ensenyament de la Filosofia

Bibliografia - GrupIREF; de Puig, I., coord. [et al.] Pensar els drets humans. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 2010 (Apunts de Pau i Drets Humans, 2) - GrupIREF; de Puig, I., coord. [et al.] Som joves, tenim drets... i deures. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 2010 (Apunts de Pau i Drets Humans, 3) Durada • 20 hores

107

Sessió de seguiment del curs La filosofia en l’adol escència II

•

Tortosa, 25 de novembre de 2011



• Codi: 945.06.02

Objectius - Millorar l’aplicació de les activitats i metodologia del Projecte Filosofia 3/18 al CRAE. - Resoldre dubtes i preguntes de les persones experimentadores. - Revisar i adequar les propostes inicials.

Continguts - Revisió dels resultats de les activitats aplicades al CRAE des de la realització dels dos cursos de formació. - Valoració de l’impacte de l’experimentació. - Valoració de la transferència de l’experimentació a altres moments i àmbits de la convivència. - Com seguim? Persones destinatàries del curs Curs adreçat al personal educador del Departament de Benestar Social i Família que treballa als centres d’atenció a la infància i l’adolescència, preferentment del CRAE Coll de l'Alba. Docència Glòria Arbonés Villaverde. GrupIREF, Grup d’Innovació i Recerca per l’ensenyament de la Filosofia Durada • 4 hores

108

Nous enfocaments i mirades des de les polítiques pú bliques d’atenció a la infància

•

Lleida. 21, 25, 28 de novembre i 2 de desembre de 2011



• Codi: 945.14.01

Objectius - Objectiu general: Oferir coneixements sobre la infància des de una perspectiva amplia que permeti mirar-la des de altres enfocaments i abordar el treball quotidià amb noves eines. - Objectius específics:

� Obtenir eines des de la perspectiva dels drets.

� Mirar als infants i adolescents com a subjectes i actors de drets.

� Tenir present la participació de la infància i la adolescència en tots els àmbits de la vida.

� Introduir eines des de la comunicació i la participació en primera persona dels nens i les nenes.

Programa Sessió 1. Dilluns 21 de novembre

9.30h. Benvinguda i recollida documentació

10-11h. Presentació: Canvi de paradigma de les polítiques d’infància a Catalunya: l’infant com a subjecte de drets Docent: Josep Villena. Psicòleg, president de Diomira.

11h. Pausa

11.30-13h. Nou enfocament per a comprendre la infància: la infància en l’estructura social Docent: Ferran Casas. Catedràtic de Psicologia Social Universitat de Girona.

13-14.30h. Polítiques d’infància a Europa, Espanya i Catalunya Docents:

- Ferran Casas. Catedràtic de Psicologia Social Universitat de Girona - Araceli Lázaro. Analista de Polítiques social i programació d’infància i adolescència i Secretària

de l’Observatori dels Drets a la Infància.

109

Sessió 2. Divendres 25 de novembre

9.30-11h. Infància i nous conceptes de risc Docent: Carles Alsinet. Professor de Psicologia Universitat de Lleida.

11h. Pausa

11.30-13h. La participació infantil: infants i adolescents com a subjectes de drets Docent: Josefina Fernández. Professora Titular de Treball Social de la Universitat de Barcelona.

13-14.30h. Eines per al foment de la participació infantil a diferents àmbits: com fer real el dret de l’infant a ser escoltat Docent: Josefina Fernández. Professora Titular de Treball Social de la Universitat de Barcelona. Sessió 3. Dilluns 28 de novembre

9.30-11h. Benestar social, drets i polítiques per a la infància Docent: Isaac Ravetllat. Professor de Dret Universitat de Barcelona.

11h. Pausa

11.30-13h. Els nens i les nenes en els processos migratoris Docent: Isaac Ravetllat. Professor de Dret Universitat de Barcelona.

13-14.30h. Desigualtat social i pobresa infantil Docent: Carles Alsinet. Professor de Psicologia Universitat de Lleida. Sessió 4. Divendres 2 de desembre

9.30-11.30h. Infància i noves tecnologies: l’infant en la societat de les pantalles Docent: José Manuel Pérez Tornero. Catedràtic de Periodisme i director del Gabinet de Comunicació i Educació de la UAB.

11.30h. Pausa

12-14.30h. Cloenda Docent: Josep Villena. Psicòleg, president de Diomira. - Passi d’audiovisual: ‘Convenció dels drets de l’infant. 20è aniversari’ - Debat i reflexions finals - Avaluació

110


- Personal de la Direcció General d’Atenció a la Infància i Adolescència.

- Persones que treballen en Serveis Socials Especialitzats en Atenció a la Infància i l’Adolescència.

- Persones que treballen en Serveis Socials Bàsics en àmbits relacionats amb l’atenció a la infància i l’adolescència.

- Persones de treballen en l’Administració local en matèries relacionades amb l’atenció a la Infància i l’Adolescència.

Durada • 20 hores

111

Marc jurídic de la protecció pública a la infància i l’adolescència

•

4 edicions - Girona. 17, 24, 31 de maig, 7, 14, 21 i 28 de juny de 2011. - Barcelona. 19, 26 de maig, 2, 9, 16, 23 i 30 de juny de 2011. - Tarragona. 29 de setembre, 6, 13, 20, 27 d’octubre, 3 i 10 de novembre de 2011 - Granollers. 19, 26 d'octubre, 2, 9, 16, 23 i 30 de novembre de 2011



• Codi: 945.13.01-945.13.04

Presentació En el marc de la nova Llei dels drets i de les oportunitats en la infància i l’adolescència, des de la Direcció General d’Atenció a la Infància i Adolescència (DGAIA), com a organisme encarregat de dissenyar les polítiques d'infància i adolescència, i amb una visió integral i transversal del conjunt de les actuacions que es duen a terme des de totes les administracions i altres agents socials que hi intervenen, es vol fomentar i potenciar un pla de formació que esdevingui referent per a tots els professionals dels diferents organismes que la formen, així com l’Observatori dels Drets de la Infància i la resta de professionals que treballen en l’àmbit de la infància i adolescència a Catalunya. Neix així el Pla de Formació de la Direcció General d’Atenció a la Infància i Adolescència dins del Pla Director de Formació del Departament de Benestar Social i Família. En el Pla de Formació de la DGAIA s’ha dissenyat un programa de Formació Especialitzada en Polítiques Públiques d’Infància i Adolescència a Catalunya que vol ajudar a posar a disposició de les persones que treballen en l’àmbit de les administracions públiques amb competència en l’atenció a la infància i l’adolescència i dels serveis socials especialitzats en infància i adolescència una eina formativa pluridisciplinària i uns instruments útils per afrontar amb seguretat i èxit la seva activitat quotidiana en l’àmbit de la protecció pública a la infància i l’adolescència. L’activitat formativa Marc jurídic de la protecció pública a la infància i l’adolescència forma part del programa de Formació Especialitzada en Polítiques Públiques d’Infància i Adolescència a Catalunya. Objectius La Llei dels Dret i les Oportunitats en la Infància i l’Adolescència, representa un canvi en la concepció de la infància i l’adolescència, que ens obliga a treballar amb nous instruments i noves metodologies. El sistema de protecció dins el marc de la nova Llei, configura un sistema de descentralització que es fonamenta en la distinció entre la situació de risc i les situacions de desemparament. En aquest curs, es vol donar als participants les eines perquè es familiaritzin amb els conceptes, mètodes i procediments administratius de protecció a la infància i l’adolescència a Catalunya. Programa I. Introducció.

� Marc jurídic � Xarxa de protecció

112

II. Expedient informatiu i intervenció en situació de risc.

� Expedient informatiu � Intervenció en situació de risc

III. Desemparament, Tutela i Guarda. � Concepte de desemparament. Indicadors. Factors i mitjans de prova � Procediment de desemparament � Procediment de tutela i guarda

IV. Mesures de protecció. � Acolliments en centre � Acolliments en família extensa � Acolliments familiars en família aliena, acolliment preadoptiu, adopció i UCAE � Mesures de transició a la vida adulta i autonomia personal i suport a l’emancipació o

la majoria d’edat

V. Altres actuacions en matèria de protecció. � Prestacions econòmiques i patrimoni dels menors � Menors estrangers no acompanyats. � Documentació dels infants i adolescents tutelats

VI. Processos judicials. � Responsabilitat penal de menors � Processos judicials en matèria d’infància i adolescència

Metodologia Les sessions tindran una gran part teòrica, però també incorporaran pràctica. A cada sessió es realitzarà un cas pràctic d'anàlisi de casos referits a la part teòrica. La distribució dels continguts serà la següent: Sessió 1a: - Continguts: Blocs I i II - Durada: 4 hores - Horari: de 9.00h a 13.00h Sessió 2a: - Continguts: Bloc III; punt 1 - Durada: 4 hores - Horari: de 9.00h a 13.00h Sessió 3a: - Continguts: Bloc III; punts 2 i 3 - Durada: 5 hores - Horari: de 9.00h a 14.00h Sessió 4a: - Continguts: Bloc IV; punts 1, 2 i 3 - Durada: 5 hores - Horari: de 9.00h a 14.00h Sessió 5a: - Continguts: Bloc IV; punt 4 i Bloc V; punt 1 - Durada: 4 hores - Horari: de 9.00h a 13.00h Sessió 6a: - Continguts: Bloc V; punts 2 i 3 - Durada: 5 hores - Horari: de 9.00h a 14.00h

113

Sessió 7a: - Continguts: Bloc VI - Durada: 4 hores - Horari: de 9.00h a 14.00h Persones destinatàries del curs Professionals que treballin dins l’àmbit d’infància i l’adolescència. Preferentment:

� Serveis socials bàsics i especialitzats en infància i l’adolescència (EAIA). � Professionals de la DGAIA. � Altres professionals de l’àmbit de l’atenció a la infància i l’adolescència.

Docència Juristes del Servei de Suport Jurídic de la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència i de l’Institut Català de l’Adopció.

Durada • 32 hores.

114

Seminari d’introducció a l’artteràpia

•

2 edicions: - Girona. 2 de juny de 2011 - Barcelona. 27 de setembre, 4, 13, 20 i 27 d’octubre de 2011



• Codi: 945.19.01-02

Presentació L’ artteràpia és una pràctica terapèutica que inclou de manera fonamental el treball amb diferents arts, cercant les possibilitats creatives de cada persona. Es tracta d’un camí cap a la integració i la restauració de part de les capacitats que configuren l’ésser humà.

Es treballa a partir dels interessos i les possibilitats de cadascú dins d’un marc professional i acollidor on l’artterapeuta acompanya l’ evolució i els canvis que puguin produir-se en les persones, ja sigui en relació a la manera d’ afrontar les seves dificultats i/o malalties, ja sigui en el desenvolupament de les seves capacitats expressives i creatives.

Objectius • Donar a conèixer els fonaments teòrico-pràctics i metodològics de l’artteràpia a professionals

de l’àmbit d’infància, adolescència i família

• Conèixer recursos de l’ artteràpia com a elements d’intervenció

• Possibilitar la vivència d’una experiència d’un taller artterapèutic Programa • Introducció teòrica a l’ artteràpia. Què és i per a què serveix?

• Objectius de l’ artteràpia

• Metodologia

• Presentació d’ un cas pràctic

• Taller vivencial d’ artteràpia adreçat als participants Metodologia La sessió es divideix en una primera part de presentació de l’artteràpia per par dels docents amb una explicació del recorregut d’un jove en el seu treball artterapèutic. I una segona part, totalment pràctica, on es proposa als participants la possibilitat de vivenciar en primera persona una proposta artterapèutica a través d’ un taller.

115

Persones destinatàries del curs A tots aquells professionals de l'àmbit d'infància, adolescència i família que: - estiguin interessats i encuriosits per la relació entre l’art i la teràpia i pels processos de creació artística. - cerquin en l’Artteràpia una nova manera de pensar i intervenir en el seu treball, ja vinguin del món educatiu, sanitari, artístic, de la salut mental, socio-comunitari, etc. - desitgin potenciar i a fer créixer les seves capacitats i habilitats creatives. Docència • Julian Camacho. Artterapeuta. Educador Social. Membre de GREFART (Associació

Professional d’Artterapeutes) • Alicia Expósito. Artterapeuta membre professional de l'Associació Grefart. Llicenciada en

Coreografia i Tècniques d’Interpretació de la Dansa. Curs I i II d’Especialització en Supervisió d’Artteràpia de la UdG. Màster integratiu en Artteràpia UdG. Coordinadora i docent del Diploma de Postgrau en Artteràpia i del Màster integratiu en Artteràpia UdG (Universitat de Girona).

Durada • 4 hores.

116

Els factors clau que afavoreixen la inserció dels j oves tutelats i extutelats

•

2 edicions: - Girona. 17 de juny de 2011 - Barcelona. 28 de juny de 2011



• Codi: 945.20.01-02

Objectius • Fer una anàlisi i identificació de quins son els factors clau que poden afavorir o dificultar la inserció

sociolaboral dels joves tutelats i extutelats. • Compartir aquesta identificació i anàlisi entre els professionals directament implicats i que tenen

aquesta funció en els diferents recursos d’atenció d’aquests adolescents i joves. • Posar en comú les estratègies d’èxit i d’aquesta manera aprofitar les oportunitats identificades. Programa • Introducció.

- L’ocupabilitat per competències. - Els factors competencials.

• Identificació dels factors clau amb especial incidència en els joves tutelats i extutelats.

• Identificació dels punts forts i les dificultats a vèncer.

• Possibles estratègies a desenvolupar des dels recursos d’atenció a adolescents i joves tutelats i

extutelats. Persones destinatàries del curs

Educadors i professionals de centres i recursos destinats a joves entre 16 i 21 anys. Docència Juan Fran Jiménez Montiel. Coordinador del Programa d’inserció laboral i de l’Espai Cabestany de l'Àrea de Suport a Joves Tutelats i Extutelats (ASJTET).

Durada • 5 hores.

117

L'atenció al desenvolupament en l'ado lescència II: contenció emocional i el desenvolupament psicològic

•

Barcelona. 14, 21, 28 de setembre i 5 d’octubre de 2011



• Codi: 945.22.01

Objectius - Definir i reconèixer en la pràctica les dinàmiques de relació que promouen la maduració de

l’adolescent.

- Descriure la funció de contenció emocional front les ansietats prototípiques d’aquesta etapa evolutiva.

- Reconèixer els principals conflictes que poden produir-se en la relació educador-educand i conèixer estratègies per afrontar-ho.

- Examinar la relació entre l’ acció educativa i els seus efectes sobre el sentiment d’identitat de l’ adolescent.

- Conèixer les principals característiques psicopatològiques dels joves amb experiències de negligència i /o maltractament durant la infància.

Programa - Maduració i entorn:

• Coexistència d’aspectes adults i infantils. Les respostes de l’entorn. Tenir cura vs. respectar l’autonomia.

• La construcció de la Identitat. Autoestima y confiança. Crítica, exigència i reconeixement.

• Tolerància i transformació d’ ansietats en la relació.

- Els conflictes.

• Disciplina i límits: les normes. Els càstigs, les sancions i els premis.

• Diàleg i negociació.

• Responsabilitat i Autonomia.

• L’ abordatge multi i interdisciplinari per adolescents multiproblemàtics.

- Característiques psicopatològiques dels joves amb experiència infantil de negligència i/o maltractament:

• Trauma i dissociació. Repetició en l’adolescència.

• Incontinència en la conducta.

• Dificultats de simbolització.

• Ansietats de separació/abandonament.

118

Metodologia El curs es desenvoluparà a partir de la presentació d'aspectes conceptuals i la seva aplicació pràctica a través de l’ estudi de casos (prioritàriament aportats pels propis participants), amb recomanacions sobre metodologia per a la intervenció dels professionals. Persones destinatàries del curs Adreçat a educadors responsables de la custòdia d'adolescents atesos per la DGAIA i l‘ASJTET i encarregats de l’elaboració i el seguiment de plans educatius i d’ atenció adaptats a les seves necessitats. Especialment orientat als professionals que l'any 2010 van realitzar el curs Atenció al desenvolupament en l’ adolescència I. Docència • Begoña Vázquez. Psicòloga Clínica. Psicoanalista SEP-IPA. Psicoterapeuta de l'Equip d’Atenció al

Menor Sant Pere Claver Fundació Sanitària. • Jorge Tió. Psicòleg Clínic. Psicoanalista SEP-IPA. Psicoterapeuta de l'Equip d’Atenció al Menor Sant

Pere Claver Fundació Sanitària. Durada • 16 hores

119

Intervenció social i professional en la protecció p ública a la infància i l’adolescència

•

Lleida. 27 d'octubre, 3, 10 i 24 de novembre de 2011



• Codi: 945.16.01

Presentació En el marc de la nova Llei dels drets i de les oportunitats en la infància i l’adolescència, des de la Direcció General d’Atenció a la Infància i Adolescència (DGAIA), com a organisme encarregat de dissenyar les polítiques d'infància i adolescència, i amb una visió integral i transversal del conjunt de les actuacions que es duen a terme des de totes les administracions i altres agents socials que hi intervenen, es vol fomentar i potenciar un pla de formació que esdevingui referent per a tots els professionals dels diferents organismes que la formen, així com l’Observatori dels Drets de la Infància i la resta de professionals que treballen en l’àmbit de la infància i adolescència a Catalunya. Neix així el Pla de Formació de la Direcció General d’Atenció a la Infància i Adolescència dins del Pla Director de Formació del Departament de Benestar Social i Família. En el Pla de Formació de la DGAIA s’ha dissenyat un programa de Formació Especialitzada en Polítiques Públiques d’Infància i Adolescència a Catalunya que vol ajudar a posar a disposició de les persones que treballen en l’àmbit de les administracions públiques amb competència en l’atenció a la infància i l’adolescència i dels serveis socials especialitzats en infància i adolescència una eina formativa pluridisciplinària i uns instruments útils per afrontar amb seguretat i èxit la seva activitat quotidiana en l’àmbit de la protecció pública a la infància i l’adolescència. L’activitat formativa Intervenció social i professional en la protecció pública a la infància i l'adolescència forma part del programa de Formació Especialitzada en Polítiques Públiques d’Infància i Adolescència a Catalunya. Objectius Facilitar als professionals les eines necessàries perquè la intervenció professional contempli la globalitat de la infància i l’adolescència, posant major èmfasis en la prevenció i la promoció. Dotar de instruments i d’indicadors per avaluar les necessitats dels infants i adolescents quan els seus progenitors o guardadors no poden exercir completament llurs responsabilitats.

Programa 1.- El maltracta infantil : concepte i tipologia (Teresa Pastó) 1.- Definició de maltractament / Bon tracte

2.- Tipologia : 2.1.-Maltracta físic 2.2.-Maltracta psíquic o emocional 2.3.-Negligència. Abandonament 2.4.-Abús, sotmetiment i/o explotació sexual

120

2.5.-Explotació laboral o inducció a la mendicitat 2.6.-Corrupció 2.7.-Sotmetiment a drogués o fàrmacs 2.8.-Maltracta prenatal 2.9.-Maltracta institucional 2.10.-Violència masclista.

3.- Factors que afavoreixen la pervivència del maltracta 3.1.-Culturals 3.2.-Econòmics 3.3.-Legals 3.4.-Polítics

4.- Importància de la prevenció i la millora de la detecció 2.- Necessitats de la Infància i l’Adolescència (Teresa Pastó) 1.- Aspectes rellevants del desenvolupament evolutiu dels nens/es

2.- Necessitats dels infants/adolescents 2.1.-Físiques 2.2.-Emocionals 2.3.-Cognitives 2.4.-Socials 2.5.-Protecció

3.-Vincle. Empatia

4.- Conseqüències del maltracta/bontracta en l’infant 3.- Noves vulnerabilitats vinculades als processos de socialització (Teresa Pastó) 1.- Els fracàs escolar

2.- Els conflictes i els maltractaments entre iguals

3.- La violència escolar

4.- Els moviments migratoris

5.- Les noves tecnologies, els massmedia 4.- Factors de risc i factors de protecció i resiliència (Nuria Vilarrubias) 1.- Factors de risc en l’entorn personal, familiar i social de l’infant o adolescent 1.1. Factors predisposants 1.2. Factors desencadenants

2.- Factors protectors en l’entorn personal, familiar i social de l’infant o adolescent 2.1. Recursos i capacitats de protecció de la família o de la xarxa familiar 2.2. Recursos i capacitats de protecció del sistema educatiu 2.3. Recursos i capacitats de protecció de la xarxa social

3.- Factors de resiliència 5.- Necessitats de nous indicadors de risc i de noves tècniques específiques per a la detecció i l’abordatge dels nous factors de risc i protecció (art. 79 de la Llei) (Nuria Vilarrubias) 1.- El Mòdul de Suport a la Gestió del Risc

2.- El RUMI (RUMI-Hospitals i RUMI-Infància Respon)

3.- Llistat d’indicadors i factors a síni@

121

6.- Tècniques d’avaluació i de validació diagnòstica (Nuria Vilarrubias) 1.- Fases del procés d’avaluació i diagnòstic

2.- Elements que cal tenir en compte a l’hora d’avaluar una situació 2.1. Tipus i característiques de l’incident 2.2. Antecedents 2.3. Intervencions realitzades per altres equips 2.4. Factors de risc, protecció i resiliència 2.5. Resposta familiar a la intervenció dels serveis 2.6. Indicadors de risc i/o de maltractament 2.7. Avaluació del risc 2.7.1. Pronòstic de recuperació de les funcions parentals:

� Consciència de problema � Motivació pel canvi � Gravetat i temporalitat de la situació � Vinculació paterno-filial � Suport de la xarxa social i familiar � Disponibilitat i accessibilitat dels serveis � Característiques personals dels progenitors o guardadors

3.- Pla d’intervenció global del cas 7.- Intervenció professional (Miguel Martos) 1.- Intervenció de Serveis Socials Bàsics 1.1.- Funcions i competències dins el marc de la Llei d’Infància 14/2010 dels Drets i Oportunitats pels Infants i Adolescents. Situació de risc lleu i moderat 1.2.-Pla d’intervenció 1.3.-Informes socials. Informes derivació EAIA Informes a DGAIA i Fiscalia

2.- Intervenció de Serveis Socials Especialitzats (EAIA) 2.1.- Funcions i competències. 2.2.- Procés d’intervenció i pressa de decisions 2.3.- Situació de risc greu. Compromís socioeducatiu 2.4.- Situació de desemparament. Presa de decisions 2.5.- Informes: síntesi avaluativa, informe-proposta, informe semestral de seguiment,

expedients econòmics, comunicats,...

3.- DGAIA: funcions, competències, recursos

4.- Circuit actual del sistema de protecció infantil a Catalunya

5.- Treball en xarxa 8.- Programes d’Intervenció familiar (M. Àngels Balsells) 1.- Preservació familiar en la protecció de la infància: context actual 1.1.- Definició i evolució 1.2.- El treball amb la família com a mecanisme de protecció de la infància

2.- Parentalitat positiva 2.1.- Definició i principis 2.2.- Condicionants de la parentalitat positiva: necessitats del menor, escenari educatiu- familiar i context social. 2.3.- Perfil de les famílies amb necessitats de recolzament per a la parentalitat positiva

3.- Programes grupals d’educació familiar per a la preservació familiar. 3.1.- Objectius 3.2.- Continguts 3.3.- Aspectes metodològics: estratègies pel treball en grups. 3.4.- Promoció de les competències parentals

122

4.- Eixos dels programes d’educació familiar per a la reunificació familiar. 4.1.- Objectius i continguts mes rellevants 4.2.- Promoció de les competències parentals en famílies amb menors en situació d’acolliment. 9.- Bibliografia/webs


• Personal del Servei Territorial d’Atenció a la Infància i l’Adolescència de Lleida. Direcció General

d’Atenció a la Infància i Adolescència.

• Educadores i Educadors de centres residencials i d’acollida.

• Professionals de Serveis Socials Especialitzats en Atenció a la Infància i Adolescència.

• Personal d’altres serveis d’infància i SSB. Docència - Teresa Pastó. Pedagoga. EAIA Raval Nord. - Nuria Vilarrubias. Responsable de programació i avaluació. Gabinet Tècnic del departament de Benestar Social i Família. - Miguel Martos. Cap del Servei d'atenció a la infància i l'adolescència de les comarques de Barcelona. - M.Àngels Balsells. Professora de la facultat de Ciències de l'Educació de la Universitat de Lleida.

Durada • 20 hores.

123

Eines i instruments professionals davant de situaci ons de risc i desemparament

• Barcelona. 27 de setembre, 4, 13, 20 i 27 d’octubre de 2011



• Codi: 945.15.01

Presentació En el marc de la nova Llei dels drets i de les oportunitats en la infància i l’adolescència, des de la Direcció General d’Atenció a la Infància i Adolescència (DGAIA), com a organisme encarregat de dissenyar les polítiques d'infància i adolescència, i amb una visió integral i transversal del conjunt de les actuacions que es duen a terme des de totes les administracions i altres agents socials que hi intervenen, es vol fomentar i potenciar un pla de formació que esdevingui referent per a tots els professionals dels diferents organismes que la formen, així com l’Observatori dels Drets de la Infància i la resta de professionals que treballen en l’àmbit de la infància i adolescència a Catalunya. Neix així el Pla de Formació de la Direcció General d’Atenció a la Infància i Adolescència dins del Pla Director de Formació del Departament de Benestar Social i Família. En el Pla de Formació de la DGAIA s’ha dissenyat un programa de Formació Especialitzada en Polítiques Públiques d’Infància i Adolescència a Catalunya que vol ajudar a posar a disposició de les persones que treballen en l’àmbit de les administracions públiques amb competència en l’atenció a la infància i l’adolescència i dels serveis socials especialitzats en infància i adolescència una eina formativa pluridisciplinària i uns instruments útils per afrontar amb seguretat i èxit la seva activitat quotidiana en l’àmbit de la protecció pública a la infància i l’adolescència. L’activitat formativa Eines i instruments professionals davant de situacions de risc i desemparament forma part del programa de Formació Especialitzada en Polítiques Públiques d’Infància i Adolescència a Catalunya. Objectius Partint dels principis bàsics de protecció i de l’encàrrec institucional, els objectius generals d’aquest curs es centren en:

• Analitzar les diferents eines i instruments professionals utilitzats davant de les diferents situacions de desemparament.

• Aportar elements que possibilitin el creixement de la cultura de programació i avaluació

dins dels paràmetres de les bones pràctiques i l’atenció de qualitat. Programa I. Introducció Mesures d’atenció social i educativa davant les situacions de desemparament: Diferents respostes d’atenció i protecció infantil i/o juvenil a la separació familiar.

• La substitució de les funcions parentals: encàrrec administratiu i desenvolupament des de la pràctica professional o convivència familiar en les diferents modalitats d’acolliment.

124

II.

a) Acolliment institucional en centre públic o concertat 1. Elements organitzatius bàsics del centre com a institució educativa: • Projecte Educatiu de Centre. Reglament de Règim Interior.

Araceli Lázaro. a) El Projecte Educatiu de Centre com a instrument bàsic de l’organització del centre. Resposta a:

- ON estem? Anàlisi del context (legal, socioeducatiu i cultural)

- QUI som? Trets d’Identitat que ens defineixen.

- QUÈ pretenem? Formulació d’Objectius.

- Com ens organitzem? La concreció de l’estructura (de quins mitjans disposarem)

b) El Reglament de Règim Interior com a instrument bàsic de la regulació del funcionament del centre. Ha de formalitzar l’estructura del centre.

- COM, QUI, QUAN farem allò que hem definit al PEC.

- Diferències entre Reglament i Normatives.

• El compliment de la Convenció dels drets de la Infància als centres

residencials i d’acolliment. Araceli Lázaro a) La carta dels drets i deures dels infants i els adolescents que viuen als centres.

b) Els sistemes de participació dels nens, nenes i adolescents a la vida dels centres.

• Planificació Anual i Memòria de gestió. Ana Avellaneda. - Planificació Anual i Memòria de gestió.

El cicle de la planificació per la millora contínua. El continuum planificació-avaluació. Què planifiquem i a partir de què ho fem Aspectes més importants de la memòria i la planificació anuals.

• Pla Estratègic de coordinació interna i externa. Ana Avellaneda. - Pla Estratègic de coordinació interna i externa.

La coordinació, element bàsic del treball en equip Coordinació interna:

Reunions. Objectius, integrants i periodicitat. Recull escrit: el diari, incidències, registres.

Coordinació externa:

Entrevistes i reunions: Objectius, integrants i periodicitat.

Trucades i correus electrònics. Informes, derivacions.

Recollida del pla de comunicació en un Pla Estratègic específic.

125

• Treball en equip i Supervisió. Ana Avellaneda - Treball en equip i Supervisió.

Què s’entén per treball en equip en un centre La responsabilització La presa de decisions La participació SUPERVISIÓ - La supervisió. Element necessari per a la millora de la tasca educativa i el

creixement de l’equip. - Tipus de Supervisió segons l’objectiu i moment de l’equip - Aspectes més importants a tenir en compte per seleccionar el tipus de

supervisió.

2. Elements educatius bàsics de l’atenció personalitzada i de grup. Araceli Lázaro • Projecte Educatiu Individual ( Document d’Observació, PEI i Informe Tutorial de

Seguiment Educatiu)

a) Els projectes educatius individuals. Definició de possibilitats educatives i correlació amb l’encàrrec legal i professional.

Definició de PEI. Diferències entre:

- PEI marcat per la necessitat de qualitat en la relació educativa.

- PEI com a compliment de la normativa legal.

b) El PEI com a resposta tècnica per abordar necessitats de persones. El subjecte d’intervenció

- Edat biològica i social. - Bagatges culturals individuals de l’entorn. - Circuit administratiu / circuit social. Possibles contradiccions. - La infància, l’adolescència i les persones adultes dins dels entorns afectius,

socials i conductuals. - Dèficits detectats en els processos de supervivència. - Respostes interdisciplinàries? En base a quin projecte individual?

c) Fases d’elaboració. La importància del procés. Definició dels agents interns i externs en

l’acció educativa.

- Observar: PER QUÈ, QUÈ, QUI COM - Dissenyar objectius: PER A QUI, QUAN i QUANT - Realitzar el previst: QUI,COM,QUAN - Avaluar: QUE,QUI,COM. - REPROGRAMAR.

• Programa d’acció tutorial. Ana Avellaneda

- Programa d’acció tutorial.

La tutoria com una de les variables en l’atenció individualitzada La figura del tutor: funcions principals.

Funcions amb el nen/a Funcions dins l’equip educatiu Funcions de coordinació i seguiment extern Funcions amb la família del nen/a.

126

- El Pla d’Acció Tutorial Acollida Acompanyament en l’estada Sortida del centre. Planificar i avaluar l’acció tutorial.

• Assemblees participatives i altres espais de grup. Ana Avellaneda

- Assemblees participatives i altres espais de grup. - L’Assemblea com espai de participació

b) Acolliment en família.

• L’acolliment familiar i l’adopció. Dolors Prats Marc de referència:

- Marc legal - Competències de l’ Institut Català de l’Adopció - Concepte - Acolliment en família extensa i acolliment en família aliena - Classes d’acolliment. Simple o Permanent - Tipologies d’acolliment . - Límits de l’acolliment familiar - Criteris de bona pràctica

L’acolliment en família extensa

- Concepte i característiques bàsiques. - Competència dels diferents equips.

L’adopció - Concepte - Procés: - Informació - Estudi i formació - Pla d’acoblament - Seguiment - Finalització - Adopció internacional - Atenció Post-adoptiva

• L’acolliment en família aliena Jordi Ripoll

- Concepte.

- Característiques de les classes i tipologies d’acolliments: o Acolliment simple: d’urgència i de diagnòstic, de “curta durada”, de “llarga

durada” o Acolliment permanent o Unitats Convivencials d’Acció Educativa (UCAE) o Acolliments de caps de setmana i vacances en família col·laboradora

- Criteris a tenir en compte en la proposta de la tipologia d’acolliment

127

- Recuperabilitat

- Temporalitat

- Vinculació

- Riscos associats: permís intern, lleialtat, filiació,...

- Encàrrec i funcions de les famílies acollidores: � Encàrrec legal, � Encàrrec afectiu � ...i en relació a la família d’origen

- Competències dels diferents equips que intervenen en la mesura de l’acolliment en família aliena. EAIA i ICIF, ICA i EFI

- ICIF. Definició, composició, funcions i àmbits d’actuació:

- Difusió/sensibilització/informació/Captació o Estudi i Formació o Acoblament o Seguiment o Finalització

- Procés d’estudi de sol·licituds i formació de famílies acollidores : � Informació: la Sessió Informativa. � Entrevistes: social, psicològica, familiar, domiciliària, devolutiva. Objectius i

continguts. L’”equip d’estudi”. � Formació Inicial. Per què durant el procés?.Objectius i continguts � Requisits. � Valoració: la interdisciplinarietat com a eina. � Informe psicosocial: tipus, estructura, continguts i límits � fase d’espera: “manteniment de la borsa de famílies”

- Pla d’acoblament: la coordinació entre equips

- Seguiment : � tipus d’intervencions, � l’acció individual-grupal, � l’espai amb-per al nen/a, � recollida d’informació d’altres equips/serveis, � eines: registres, informes.

- L’acompanyament/ supervisió en la relació amb la F. d’Origen: objectius, modalitats, planificació, registre.

- Finalització de l’acolliment.

Metodologia Les sessions combinaran la reflexió conceptual amb l’aplicació pràctica de les diferents eines i/o instruments professionals presentats. Persones destinatàries del curs - Personal de la Direcció General d’Atenció a la Infància i Adolescència.

- Educadores i Educadors de centres residencials i d’acollida.

- Professionals de Serveis Socials Especialitzats en Atenció a la Infància i Adolescència.

128

Docència • Araceli Lázaro. Analista de Polítiques Socials d'Infància i Adolescència i Secretària de l'Observatori dels drets de la Infància. • Ana Avellaneda. Coordinadora de Qualitat de la DGAIA. • Dolors Prats. Cap de la Unitat d'Acoblaments i Seguiment de Menors de l'ICA. • Jordi Ripoll. Cap del Servei d'Acolliments familiars de Creu Roja.

Durada · Durada: 25 hores

129

Sessió d’actualització jurídica sobre el Llibre II del Codi Civil de Catalunya, en la matèria que afecta a la infànci a i l’adolescència

•

Barcelona. 20 de desembre de 2011



• Codi: 945.24.01

Presentació Durant l’any 2011 ha entrat en vigor el Llibre II del Codi Civil de Catalunya, relatiu a la persona i la família, que incideix de manera transcendental en la funció jurídica dels professionals de la DGAIA. Cal tenir un coneixement ampli de les modificacions que afecten directa o indirectament a l’àmbit d’infància i adolescència. Objectius Actualització jurídica respecte el Llibre II del Codi Civil de Catalunya, relatiu a la persona i la família. Continguts S’analitzaran les diferents modificacions legislatives, els avanços o dificultats que representen i l’aplicació en la pràctica. Persones destinatàries del curs Professionals de l’àmbit jurídic de la DGAIA. Docència Dra. Mª Elena Lauroba Lacasa, professora titular de Dret Civil de Universitat de Barcelona Durada • 3 hores

130

IV Jornades Posem en joc l’educador/a. “Factors de resiliència en els equips socioeducatius”.

•

Lleida, 15 i 16 de novembre de 2011

• Línia formativa: Formació especialitzada. Atenció a la infància i l’adolescència.


• Codi: 945.17.01

Presentació Donem la benvinguda a les IV Jornades de Posem en joc l’educador/a, aquest any titulades “Factors de resiliència en els equips socioeducatius” i inspirades en la valoració de les jornades anteriors, on sorgeix la voluntat de profunditzar en la contenció emocional que viu sovint l’educador i en el treball en equip. En definitiva, indagar en la gestió de les emocions de l’educador. La salut mental de l’educador és el principal tema de les jornades. L’Educador treballa diàriament en un entorn complex i ha de comptar amb la seva capacitat de resiliència per tal d’adaptar-se i integrar-se al seu equip de treball. Es tracta de potenciar la seva intel·ligència emocional per a desenvolupar-se personalment i professional. La supervisió d’un equip permet detectar quines són les emocions que s’hi involucren i com afecten a nivell personal i d’equip. El saber gestionar aquestes emocions és la clau per trobar eines i mitjans per a la cura de l’educador social. Volem, doncs, juntament amb la col·laboració d’excel·lents professionals i les bones pràctiques dels centres de les nostres terres de Lleida, enriquir i millorar la tasca de l’educador social d’avui. Objectius Reflexionar sobre les característiques d’un equip resilient i aprendre a gestionar les dificultats de la tasca educativa, per tal de cercar eines d’optimització i integració en l’equip. Continguts Temes a tractar en els equips educatius:

- La cura de l’educador

- La resiliència en l’entorn de treball

- La supervisió com a factor de resiliència per a l’educador i per a l’equip educatiu

- L’autogestió de l’equip de treball i les eines de que disposen

Programa

1r. DIA, 15 DE NOVEMBRE 2011

08:30h. Recepció i entrega material

131

09:00h. Inauguració de la Jornada

A càrrec de:

- Sr. Joan Ramon Saura i Aranda, Director dels Serveis Territorials del Departament de Benestar Social i Família a Lleida.

- Sr. Josep Lluís Ortuño i Camara, Director General de la DGAIA. 09:30h. Ponència: “Jo en el meu equip socioeducatiu”

A càrrec de la Sra. Gemma Filella i Guiu, doctora en Ciències de l’Educació, professora titular de la Universitat de Lleida (UdL) i directora del postgrau en Educació Emocional organitzat a la UdL. El seu perfil investigador es centra en l’orientació psicopedagògica en general i més en concret en l’educació emocional. Ha publicat diversos articles sobre l’educació emocional i ha participat com autora de diversos llibres com “Actividades para el desarrollo de la de Inteligencia emocional en los niños” (Parramon, 2009), o “La educación emocional en la práctica” (Horsori, 2010). 10:30h. Ponència: “La resiliència. Característiques d’un equip resilient”

A càrrec de la Sra. Assumpció Salat i Bertran. Llicenciada en Psicologia i Diplomada en Professorat d’Ensenyament. Va començar en el camp de la formació i consultoria a l’any 1989 i des de llavors ha treballat en vàries empreses i organitzacions públiques. Ha desenvolupat un treball pioner introduint la reflexió sobre l’essència humana i les seves potencialitats com a instrument de qualitat i excel·lència a les organitzacions. 11:30h. Torn de preguntes 11:45h. Pausa cafè 12:15h. Bones pràctiques

- Llars Infantils Torre Vicens Actua. Situat a Lleida i amb 32 places de menors de 3 a 18 anys, dividits en 4 llars, 2 d’infants i 2 d’adolescents. “Sistemes de comunicació i l’experiència de la supervisió en les Llars Torrevicens Actua.

- CRAE Vilanova de Bellpuig. Situat a Vilanova de Bellpuig i amb 32 places de nois i noies entre 4 i 18 anys. “Jornades de treball en equip”.

- Centre d’acollida Raïmat. Situat a Raïmat i amb 22 places d’infants i adolescents. “Les reunions de torn de treball”.

- CRAE Casa Don Bosco. Situat a Lleida i amb 7 places de nois adolescents de 14 a 18 anys. “La confiança i la coherència de l’equip”.

- Llars Infantils Torre Vicens. Situat a Lleida i amb 28 places entre 0 a 14 anys. “Coordinació digital en equips educatius”.

13:30h. Torn de preguntes 14:00h Fi de la sessió 2n. DIA, 16 DE NOVEMBRE 2011 9:00h. Ponència: La supervisió: un diàleg transformador per la construcció de noves realitats A càrrec del Sra. Adela Camí Dealbert. Diplomada en Treball Social i Educadora Social habilitada; Psicoterapeuta familiar i de parella. Màster en Teràpia Familiar Sistèmica; actualment directora general d’EDUVIC SCCL i Supervisora.

132

10:45h. Torn de preguntes 11:00h Pausa cafè 11:30h Taula Rodona Convidats: - Pepín de la Rosa com a representant i president del Col·legi d’Educadors de Catalunya

- Esther Melción com a Directora del CRAE Enric Llaberia

- Enric Lletjós com a professional de l’Educació Social en l’àmbit de la supervisió de l’educador

- M. Àngels Balsells com a professional i professora a la Facultat de Ciències de l’Educació de la Universitat de Lleida

- Marta Serra com a Psicoanalista i Psicòloga en l’àmbit de la salut mental.

Moderador: Jordi Baiget, Educador Social. 13.30h Conclusions 14.00h Final de les Jornades Persones destinatàries Jornades adreçades als educadors i educadores de centres residencials d’acció educativa i altres professionals dels diferents àmbits dels serveis socials que intervenen en l’atenció directa a la infància i l’adolescència. Durada

• 10,5 hores

133

Acollida i atenció a persones nouvingudes

134

Diversitat i relacions interculturals. Competències professionals interculturals (1r nivell)

• Tarragona, 2,9.16 i 21 de juny de 2011 • Línia formativa: Acollida i Atenció a persones nouvingudes • Unitat gestora de l’activitat formativa: Gabinet Tècnic. • Codi : 951.01.01

Introducció Els/les professionals del camp social, educatiu i cultural han de desenvolupar cada cop més habilitats de comunicació i relació intercultural amb persones nouvingudes, així com gestionar aspectes creixents de diversitat en l’entorn organitzatiu i social en el que treballen.

Aquest taller tracta de la diversitat i de la relació intercultural, la seva comprensió, gestió i integració. Objectius

• Obrir la percepció de la diversitat com una realitat i una possibilitat d'enriquiment personal i col·lectiu.

• Millorar la consciència de la diversitat personal i de les pròpies normes, valors culturals, prejudicis i estereotips

• Tenir en compte elements del sistema de referència de l'altre, la persona i la seva cultura. • Facilitar la comprensió dels elements que faciliten i els que provoquen dificultats en les relacions

interculturals. • Millorar les competències professionals interculturals.

Continguts • Conceptes de diversitat, relació intercultural, percepció selectiva, emocions, prejudicis i

etnocentrisme. • Etapes en el procés de la relació intercultural. • Metodologia per a l'anàlisi de situacions de relació intercultural on s'han viscut obstacles o dificultats significatives.

• Factors que faciliten i que dificulten la relació intercultural partint de les experiències dels

participants. • Competències professionals interculturals: coneixements, habilitats i actituds

Metodologia

Metodologia participativa basada en situacions i experiències que aportin les persones participants. Exposicions teòriques breus en les que es fonamenten els aspectes pràctics del taller.

135


Professionals dels serveis socials que treballin amb persones nouvingudes o que donin suport expert en aquesta temàtica a persones d'altres àmbits que intervenen professionalment en aquest camp. Les places són limitades. És important que les persones assistents es puguin comprometre a participar en totes les sessions i durant tot l’horari.

Docència

Mercè Janer i Armeijach. Consultora i formadora en diversitat i relació intercultural, lideratge, comunicació i desenvolupament d’equips de persones. Participarà una persona representativa d'un col·lectiu d'immigrants del territori.

Durada

• 21 hores

136

Diversitat i relacions interculturals. Capacitats professionals interculturals (2n nivell)

• Vic, 3,10,17 i 24 de novembre de 2011 • Línia formativa: Acollida i Atenció a persones nouvingudes • Unitat gestora de l’activitat formativa: Gabinet Tècnic. • Codi : 951.02.01

Introducció Els/les professionals del camp social, educatiu i cultural han de desenvolupar cada cop més capacitats per a la comunicació intercultural amb persones d’altres orígens culturals en un entorn organitzatiu i social cada vegada més complexa. Aquest taller tracta de la diversitat, la relació intercultural i de la necessitat de desenvolupar capacitats professionals interculturals.

Objectius • Ampliar la consciència de quines són les normes, prejudicis i valors culturals del/ de la professional,

així com els de l’organització i el context on es treballa. • Entendre millor les situacions i les demandes generades per la diversitat cultural i donar-hi respostes

adequades. • Millorar les capacitats professionals interculturals.

Continguts

• L’organització i el context: mesures polítiques, recursos i formes organitzatives. • Competència cultural dels/ de les professionals: coneixements, habilitats i actituds. • Procés de la relació intercultural: descentrament, entrar a conèixer a l’altre, negociació i

mediació. • En cada sessió es farà anàlisi de situacions de relació intercultural on s’han viscut obstacles

o dificultats significatives.

Metodologia

Metodologia participativa basada en l’anàlisi i el treball grupal de situacions i experiències que aportin els participants. Exposicions teòriques breus en les que es fonamenten els aspectes pràctics del taller.

137


Professionals de diferents sectors, serveis socials, educatius i culturals que treballin amb persones nouvingudes o que donin suport expert en aquesta temàtica a persones que intervenen professionalment en aquest camp. Es prioritzaran les sol·licituds de les persones que van participar en la 1a. part d’aquest taller de formació, realitzat en aquest territori, durant el 2010. Les places són limitades. És important que les persones assistents es puguin comprometre a participar en totes les sessions i durant tot l’horari.

Docència

Mercè Janer i Armeijach. Psicòloga. Consultoria i formació en programes de relació i comunicació intercultural, lideratge i desenvolupament d’equips

Durada

• 21 hores

138

Ètica

139

L’ètica de les professions i organitzacions en l'àm bit de la infància i l'adolescència

•

Barcelona. 8, 20, 22 i 29 de juny de 2011

• Línia formativa: Ètica


• Codi: 952.01.01

Introducció El curs vol formar en ètica per a dinamitzar espais de reflexió on consensuar les polítiques ètiques a seguir a la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA).

Objectius • Sensibilitzar en qüestions d'ètica de l’organització, entesa com una gestió per valors inseparable de

l'ètica professional, de la gestió dels recursos i de la qualitat dels serveis prestats. • Assumir la necessitat imperativa d'un comportament coherent entre tots els professionals de la DGAIA

i amb les polítiques del Departament de Benestar Social i Família. • Dotar d'eines i habilitats consensuades per a la presa de decisions des de la perspectiva ètica.

• Comprendre la rendibilitat de l'actuació ètica: aconseguir qualitat, credibilitat, adhesió i eficiència.

Programa 1a part. Aclariments terminològics

a) Ètica i moral en les societats plurals. Ètica de l'individu. Ètica de l'organització. Ètica professional. Ètica civil.

b) Ètica de la responsabilitat retroactiva i proactiva. La gestió de l'error, de la contradicció i del risc.

c) La gestió per valors. La pertinença, la coherència i la democràcia participativa. 2a part. Instruments per a la gestió ètica

a) La gestió de la transparència: identitat, imatge i publicitat des d'un punt de vista ètic.

b) El codi ètic, els comitès d’ètica i els espais de reflexió.

c) L'organització com comunitat educativa dels professionals i de pedagogia social.

d) El lideratge ètic. 3a part. Principis ètics, valors i protocol per a la presa de decisions en ètica

a) Dignitat, autonomia, justícia, no maleficència, beneficència.

b) Metodologia per a la presa de decisions ètiques: comentari de casos.

140

Persones destinatàries del curs Curs adreçat als professionals que han d’impulsar el desenvolupament de la dimensió ètica en l’organització de la Direcció General d’Infància i l’Adolescència, així com als professionals dels serveis especialitzats d’infància i adolescència que ja tinguin una formació bàsica en matèria d’ètica. El grup dels professionals que han d’impulsar els espais de reflexió ètica en els centres i serveis d’atenció a la infància i adolescència de tot el territori.

Docència Dra. Begoña Roman, professora d’ètica de la Facultat de Filosofia de la Universitat de Barcelona. Presidenta del Comitè d’Ètica de Serveis Socials de Catalunya. Col·laboradora de l’Institut Borja de Bioètica.

Durada • 22 hores

141

L’ètica en el sistema de serveis socials: els comit ès d’ètica

•

4 edicions: - Tarragona, 17 i 22 de novembre de 2011. - Girona, 21 i 28 de novembre de 2011. - Barcelona, 5 i 19 de desembre de 2011. - Lleida, 13 i 20 de gener de 2012.

• Línia formativa: Formació especialitzada.


• Codi: 952.05.01-04

Introducció

El curs vol oferir una formació ètica als professionals dels serveis socials que tinguin interès per les qüestions ètiques, i vulguin saber quin és el funcionament dels comitès d’ètica de l’àmbit social. El curs combinarà les explicacions teòriques amb la resolució de casos pràctics.

Objectius

• Sensibilitzar sobre el sentit i l’abast de la reflexió ètica en l’àmbit dels serveis socials. • Dotar de la capacitat d’identificar i analitzar qüestions ètiques que es plantegen en l’àmbit dels

serveis socials. • Dotar d’eines i habilitats per a la presa de decisions, tant en la pràctica quotidiana dels professionals

com en els comitès d’ètica. • Oferir estratègies de funcionament dels comitès d’ètica.


Professionals del Sistema Català de Serveis Socials que vulguin implantar Comitès d'ètica als seus centres.

Programa

1. Antropologia 1.1 L’ésser humà: un ésser pluridimensional i plurirelacional 1.2 La dimensió ètica de la persona humana 1.3 La dignitat humana 2. Aclariments terminològics 2.1 Moral i ètica 2.2 Ètica i dret 2.3 Els drets humans 2.4 El codi ètic 2.5 Ètica professional 2.6 Ètica de les organitzacions

142

3. Els comitès d’ètica 3.1 Orígens i desenvolupament dels comitès d’ètica 3.2 Criteris per a prendre decisions 3.3 Metodologies per a prendre decisions 3.4 Constitució i funcionament dels comitès d’ètica 4. criteris per a la constitució d’espais de reflexió ètica de serveis socials (ERESS) 5. Casos pràctics 5.1 Presentació i resolució de casos pràctics

Docència

Ester Busquets i Alibés, col·laboradora de l’Institut Borja de Bioètica (URL). Professora de bioètica a la Facultat de Ciències de la Salut i el Benestar de la Universitat de Vic. Durada 8 hores

143

L’ètica en la direcció i la planificació en serveis socials

•

2 edicions: - Tarragona, 13 i 20 de setembre de 2011. - Barcelona, 22 i 28 de novembre de 2011.

• Línia formativa: Formació especialitzada.


• Codi: 952.03.01-02

Introducció

El curs vol explicitar l’ètica del lideratge per a promoure, des de la gestió de la coherència i la integritat institucional, un ethos corporatiu.

Objectius

• Sensibilitzar en qüestions d'ètica de l’organització, entesa com una gestió per valors inseparable de l'ètica professional, de la gestió dels recursos i de la qualitat dels serveis prestats.

• Assumir la necessitat de gestionar la coherència i integritat de les polítiques del Departament de Benestar Social i Família.

• Dotar d'eines i habilitats consensuades per a la presa de decisions des de la perspectiva ètica. • Explicitació dels principis, virtuts i valors de la gestió. • Assumir lideratge professional i institucional. • Incentivar en els equips consciència de pertinença i compromís per a forjar un ethos corporatiu.


Curs adreçat a persones professionals de les diverses unitats directives del Departament de Benestar Social i Família, dels serveis centrals i dels serveis territorials, que tenen la responsabilitat de liderar les polítiques d’atenció a les persones en el camp dels serveis socials.

Programa

1. El directiu de serveis socials: conciliant ètiques i nivells de consciència en l'equip a) La necessitat del nivell postconvencional: deliberació, teleologia i estratègia b) La forja del lideratge d’equips i del ethos corporatiu c) Cínics, resistents i escèptics: la gestió de la desconfiança d) La responsabilitat social corporativa: organitzacions ciutadanes, relacionals, honestes, transparents 2. Coherència i integritat: la gestió des de la confiança a) Elements de la coherència ètica b) El codi, espais de reflexió d'ètica i les memòries: per a què? c) Perills: voluntarisme, paternalisme, gestió reactiva i defensiva, individualisme, protocolarització d) Conflictes d'interessos i dilemes

144

3. La memòria i l'aprenentatge: contra l'autocomplaença a) La gestió del risc: bones pràctiques b) La gestió de la contradicció c) La gestió de l'error d) La innovació

Docència

Dra. Begoña Roman, professora d’ètica de la Facultat de Filosofia de la Universitat de Barcelona. Col·laboradora de l’Institut Borja de Bioètica.

Dades del curs

Primera edició

• Dates: 13 i 20 de setembre de 2011. • Lloc: Tarragona • Horari: de 10 a 14 hores. • Durada: 8 hores.

Segona edició

• Dates: 22 i 28 de novembre de 2011. • Lloc: Barcelona • Horari: de 10 a 14 hores. • Durada: 8 hores.

145

Jornada de presentació els treballs realitzats pels Espais de Reflexió Ètica d’Infància

•

Barcelona. 3 d’octubre de 2011



• Codi: 952.04.01

Introducció Dins del Pla de Qualitat de la DGAIA es troba la línia "Ètica a l'Organització", on estan inclosos uns Espais de Reflexió Ètica, que estan formats per diferents dispositius del sistema de protecció a la Infància i l'Adolescència. Aquests Espais han comptat amb el suport de la Dra. Begoña Roman, presidenta del Comitè d'Ètica dels Serveis Socials de Catalunya. Com a resultat d'aquest suport, s'han elaborat diferents treballs sobre els dilemes ètics que es presenten en la pràctica diària, ja sigui en els EAIA o en els Centres del sistema de Protecció

Objectius Donar a conèixer els treballs realitzats, així com la metodologia emprada.

Programa 10.00 h. Presentació de la Jornada a càrrec del Director General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència. 10.15 h. Presentació del Comitè d'Ètica de Serveis Socials i dels Espais de Reflexió Ètica a càrrrec de Begoña Roman, presidenta del Comitè d'Ètica de Serveis Socials de Catalunya. 10.45 h. Exposició i posterior taula rodona de presentació dels treballs realitzats pels diferents espais de reflexió ètica, sobre els temes i casos de dilemes ètics. 13.00 h. Torn obert de paraules 13.30 h. Cloenda Persones destinatàries del curs - Personal de la DGAIA.

- Personal dels centres propis i concertats amb la DGAIA.

- Personal dels Equips d'atenció a la infància i l'adolescència (EAIA).

Durada • 4 hores

146

Ètica aplicada al treball social del Equips del Pro grama d’Atenció Domiciliària i Equips de Suport (PADES)

•

Barcelona, 13,20 i 27 d’octubre i 3 i 10 de novembre de 2011

• Línia formativa: Formació Especialitzada. Ètica


• Codi: 952.06.01

Presentació

La tasca que desenvolupen els equips de PADES reclama una bona formació tècnica, però al mateix temps exigeix també una bona formació sobre els aspectes ètics, a fi de poder donar resposta a qüestions com aquestes: Què fer quan una família no vol dir al seu familiar que s’està morint? Què fer quan la família no respecta les decisions del moribund? Què fer davant de peticions legítimes que són contràries a la legislació? Què fer...?

Aquest curs pretén ajudar a reflexionar críticament sobre aquestes i moltes d’altres qüestions que es plantegen en l’atenció al final de la vida, i ajudar a trobar orientacions ètiques per a millorar la tasca dels treballadors/es dels equips de PADES.

Objectius

• Sensibilitzar sobre la importància que té la reflexió ètica en l’exercici professional • Dotar de la capacitat d’identificar i analitzar qüestions ètiques que es plantegen els/les

treballadors/es socials dels PADES en el seu exercici professional • Facilitar a aquests/es professionals d’eines i habilitats per a la presa de decisions en la pràctica

quotidiana • Millorar l’atenció individual i familiar

Continguts 1. Qüestions d’ètica 1.1 La dimensió ètica del professional

1.2 La dignitat humana i drets humans 1.3 Ètica i moral / Ètica i dret 1.4 Teories ètiques 1.5 Ètica professional 1.6 Ètica de les organitzacions

2. Ètica al final de la vida en l’àmbit del treball social

2.1 Morir avui en una societat multicultural 2.2 Aspectes ètics i legals en les intervencions al final de la vida 2.3 Documents de Voluntats Anticipades

3. Informació i comunicació

3.1 El dret a la informació i el consentiment informat 3.2 El consentiment informat: un procés 3.3 Excepcions al dret a la informació i al consentiment informat 3.4 La comunicació durant el procés assistencial

147

4. Taller de casos pràctics

4.1 Criteris per a prendre decisions 4.2 Procediments per a prendre decisions 4.3 Els comitès d’ètica

Persones destinatàries del curs Curs adreçat als/les treballadores socials del Departament de Benestar Social i Família que treballen als equips PADES Docència Ester Busquets i Alibés, col·laboradora de l’Institut de Bioètica (URL). Professora de bioètica de la Facultat de Ciències de la Salut i el Benestar de la Universitat de Vic Durada • 25 hores

148

Ètica en l’acolliment i l’adopció

•

3 edicions. Barcelona. 19 de desembre de 2011, 9 i 10 de gener de 2012



• Codi: 952.02.01 - 952.02.03

Introducció El curs vol explicitar la perspectiva ètica professional i organitzativa en l’acolliment i l’adopció per a promoure, des de la gestió de la coherència i la integritat institucional, la millora en la qualitat dels serveis.

Objectius • Sensibilitzar en qüestions d'ètica de l’organització, entesa com una gestió per valors inseparable de

l'ètica professional, de la gestió dels recursos i de la qualitat dels serveis prestats. • Assumir la necessitat de gestionar la coherència i integritat de les polítiques de l’Institut català de

l’adopció. • Dotar d'eines i habilitats consensuades per a la presa de decisions des de la perspectiva ètica. • Assumir lideratge professional i institucional. • Incentivar en els equips consciència de pertinença i compromís per a forjar un ethos corporatiu.

Continguts 1. Conciliant ètiques i nivells de consciència en l'equip a) La necessitat del nivell postconvencional: deliberació, teleologia i estratègia b) Ètica cívica, organitzativa, professional i personal c) La gestió de la desconfiança i el compromís d) Perills: voluntarisme, paternalisme, gestió reactiva i defensiva, individualisme, protocolarització 2. Coherència i integritat: la gestió des de la confiança a) Els elements de la coherència ètica: protocol per a la presa de decisions b) El codi de valors, els espais de reflexió ètica i les memòries: com i per a què? c) La responsabilitat social corporativa: organitzacions ciutadanes, relacionals, honestes, transparents d) Conflictes d'interessos i dilemes: bones pràctiques.

149

Persones destinatàries del curs Curs adreçat als professionals de l’ICA i als professionals de les ICIF i les ECAI.

Docència Dra. Begoña Roman, professora d’ètica de la Facultat de Filosofia de la Universitat de Barcelona. Presidenta del Comitè d’Ètica de Serveis Socials de Catalunya. Col·laboradora de l’Institut Borja de Bioètica.

Durada Primera edició • 4’5 hores Segona edició • 4’5 hores Tercera edició • 4’5 hores

150

Qualitat

151

Curs bàsic de qualitat. Certificació ISO 9001:2008

•

4 edicions:

- La Mercè (Tarragona), 17 de maig de 2011. - Conca de Barberà (Montblanc), 19 de maig de 2011. - Gràcia (Barcelona), 31 de maig de 2011. - Sant Josep (Lleida), 06 de juny de 2011.

• Línia formativa: Formació especialitzada. Qualitat.


• Codi: 953.02.01-04

Presentació

Aquest curs està orientat a entendre la metodologia de millora contínua de la qualitat i identificar estratègies pràctiques per a la implantació d’un sistema de gestió de la qualitat d’acord amb la Norma ISO 9001:2008, com una estratègia per millorar la qualitat assistencial dels centres residencials per a persones grans del Programa de Recursos Propis de l’Institut Català d’Assistència i Serveis Socials (ICASS).

Objectius

• Identificar els conceptes clau de la Millora contínua. • Identificar aspectes pràctics que es deriven de la implementació d’un sistema de gestió de la qualitat

segons Norma ISO 9001:2008 en un centre. • Identificar els aspectes bàsics relacionats amb la planificació, la implementació i el seguiment dels

processos d’atenció a la persona usuària al centre residencial.


20 professionals de cadascun dels centres de l’Institut Català de Serveis Socials (ICASS), on es preveu implantar un sistema de gestió de la qualitat acord amb la Norma ISO 9001:2008 durant 2011. Els centres proposats inicialment són els següents:

• La Residència Assistida i Centre de Dia de Gent Gran de Gràcia, a Barcelona. • La Residència Assistida i Centre de Dia de Gent Gran La Mercè, a Tarragona. • La Residència Assistida i Centre de Dia de Gent Gran Sant Josep, de Lleida. • La Residència Assistida i Centre de Dia de Gent Gran Conca de Barberà, a Montblanc. • La Residència Assistida i Centre de Dia de Gent Gran Jaume I, a l’Espluga de Francolí.

Es recomana que siguin els professionals que es preveu que formin part del Comitè de Qualitat del centre i que no participen en cap dels mecanismes de participació de què disposa el Programa de Recursos Propis per dinamitzar el sistema de gestió de la qualitat consensuat.

Programa

Qualitat de l’atenció. La qualitat en els serveis d’atenció a persones. Certificació ISO com a eina de millora. Documentació del sistema de gestió de la qualitat dels centres propis de l’ICASS. Aspectes metodològics de la millora contínua de la qualitat. Exercici pràctic: Detecció i priorització d’oportunitats de millora i anàlisi causal. Gestió del canvi.

152

Metodologia La formació tindrà una orientació pràctica; es combinaran exposicions teòriques, anàlisi de casos i treballs pràctics relacionats amb la quotidianitat dels centres, per tal de facilitar la integració dels continguts abordats. A més, aquest curs proporciona seguiment on-line o telefònic per a clarificar possibles dubtes dels temes abordats en el curs.

Docència

M. Elisabet Herrera Cardenal.

Dades del curs

Primera edició

• Lloc: Tarragona, RGG La Mercè. • Data: 17 de maig de 2011. • horari: De 9:30 a 13:30 hores. • Durada: 4 hores presencials i 1 hora de treball on-line o de multiconferència.

Segona edició

• Lloc: Montblanc, RRG de la Conca de Barberà. • Data: 19 de maig de 2011. • horari: De 9 a 13 hores. • Durada: 4 hores presencials i 1 hora de treball on-line o de multiconferència.

Tercera edició

• Lloc: Barcelona, RRG Gràcia. • Data: 31 de maig de 2011. • horari: De 10 a 14 hores. • Durada: 4 hores presencials i 1 hora de treball on-line o de multiconferència.

Quarta edició

• Lloc: Lleida, RGG Sant Josep. • Data: 6 de juny de 2011. • horari: De 13 a 15 hores i de 15:45 a 17:45 hores. • Durada: 4 hores presencials i 1 hora de treball on-line o de multiconferència.

153

Millora contínua de la qualitat. Norma ISO 9001:200 8

•

Lloc i dates:

RGG Conca de Barberà (Montblanc), 18 de maig de 2011. RGG La Mercè (Tarragona), 25 de maig de 2011. RGG Sant Josep (Lleida), 1 de juny de 2011.

• Línia formativa: Formació especialitzada. Qualitat.


• Codi: 953.01.01 - 953.01.03

Presentació

Aquest curs està orientat a conèixer i saber utilitzar les eines metodològiques necessàries per facilitar la implantació d’un sistema de gestió de la qualitat d’acord amb la Norma ISO 9001:2008, com una estratègia per millorar la qualitat assistencial dels centres residencials per a persones grans del Programa de Recursos Propis de l’Institut Català d’Assistència i Serveis Socials (ICASS).

Objectius

• Conèixer els conceptes bàsics de millora contínua de la qualitat. • Identificar els aspectes conceptuals i pràctics dels diferents punts de la Norma ISO 9001:2008. • Identificar els requisits dels sistema de gestió de la qualitat a nivell de requisits generals i de la

documentació. • Relacionar aspectes pràctics de la responsabilitat de la direcció en la gestió de la qualitat: política i

planificació de la qualitat, comunicació i acta de revisió per part de la direcció. • Identificar aspectes pràctics de la gestió de recursos i oportunitats de millora relacionats amb la

provisió de recursos, els recursos humans, les infraestructures i l’ambient de treball. • Identificar els aspectes bàsics relacionats amb la planificació, desplegament, seguiment i traçabilitat

dels processos d’atenció a la persona usuària. • Conèixer i utilitzar les eines metodològiques necessàries per a facilitar la posada en marxa i el

seguiment de les activitats d’avaluació i millora de la qualitat als centres. • Definir les estratègies de canvi relacionades amb la implantació d’accions de correcció, correctives i

preventives. • Identificar les principals resistències al canvi i establir l’estratègia de canvi més adient al centre.


5 professionals que formin part del Comitè de qualitat de cadascun dels centres propis de l’Institut Català d’Assistència i Serveis Socials (ICASS) que preveuen implantar un sistema de gestió de la qualitat acord amb la Norma ISO 9001:2008. Són els següents:

• La Residència Assistida i Centre de Dia de Gent Gran de Gràcia, a Barcelona. • La Residència Assistida i Centre de Dia de Gent Gran La Mercè, a Tarragona. • La Residència Assistida i Centre de Dia de Gent Gran Sant Josep, de Lleida. • La Residència Assistida i Centre de Dia de Gent Gran Conca de Barberà, a Montblanc. • La Residència Assistida i Centre de Dia de Gent Gran Jaume I, a l’Espluga de Francolí.

Es reservaran algunes places per professionals dels centres ja certificats amb un paper clau en el manteniment dels sistema de gestió de la qualitat que no hagin fet la formació prèviament.

154

Programa

Primera sessió Qualitat de l’atenció. La qualitat en els serveis d’atenció a persones. Millora contínua de la qualitat. Certificació ISO com a eina de millora contínua a les organitzacions. Metodologia de l’avaluació i millora de la qualitat. Exercici pràctic: Detecció i priorització d’oportunitats de millora i anàlisi causal. Documentació del sistema de gestió de la qualitat dels centres propis de l’ICASS. El Manual de qualitat. El control de procediments, documents i registres. DOCENT: M. Elisabet Herrera Cardenal Segona sessió La responsabilitat de la direcció: La política de qualitat. Els objectius de qualitat i la planificació del sistema de gestió de qualitat. La comunicació interna. Acta de revisió per la Direcció. La gestió dels recursos. Els recursos humans (formació, competència,...). La gestió d’infraestructures (edificis, equipaments, informàtica i serveis de suport). L’ambient de treball i la seguretat. La verificació d’equips. El procés de compres. Avaluació de proveïdors. La planificació del servei. Procediments generals i específics de servei. Processos relacionats amb el client. Requisits del servei. La prestació del servei. La identificació i traçabilitat de serveis. Seguiment i mesura. La mesura, anàlisi i millora de la qualitat. La satisfacció del client. L’auditoria interna. DOCENT: Joaquín Uris Sellés Tercera sessió El control del servei no conforme Monitorització mitjançant indicadors. Anàlisis de dades del quadre de comandament. Exercici pràctic: Anàlisi i priorització d’accions de millora i Monitoratge mitjançant indicadors. Estratègia del canvi. Cloenda del curs. DOCENT: M. Elisabet Herrera Cardenal

Metodologia

La formació tindrà una orientació pràctica; es combinaran exposicions teòriques, anàlisi de casos i treballs pràctics relacionats amb la quotidianitat dels centres, per tal de facilitar la integració dels continguts abordats. A més, aquest curs proporciona seguiment on-line o telefònic per a clarificar possibles dubtes dels temes abordats en el curs.

155

Docència

M. Elisabet Herrera Cardenal i Joaquín Uris Sellés.

Durada

• 20 hores presencials (repartides en 3 sessions) i 5 hores de treball on-line o de multiconferència per a clarificar temes pendents dels productes esperats amb la realització del curs.

156

Conceptes bàsics de qualitat i de seguretat aplicat s al sistema de protecció de la infància i l’adolescènci a

•

Tarragona. 8, 10, 15, 17 i 22 de novembre de 2011

• Línia formativa: Qualitat


• Codi: 953.03.01

Objectius Introduir als assistents sobre els aspectes fonamentals de:

- Planificació, mesura i millora de la qualitat.

- Avaluació, indicadors i monitoratge.

- Adquisició de coneixements de conceptes bàsics de seguretat. Programa Dia 1

- Presentació del Curs

- Marc teòric: Definicions de qualitat Dimensions de la qualitat Fases d’avaluació i millora de la qualitat

- Marc normatiu: Llei de Servei Socials Llei de drets i oportunitats en la infància i l’adolescència Pla Director d’Infància - La seguretat. Un enfocament diferent de la feina. Cultura de la seguretat en l’atenció a les persones Prevenció d’esdeveniments adversos: AMFE Anàlisi d’errades: Anàlisi Causa Arrel. Sessió a càrrec del Sr. Ignasi Samper

Dia 2

- La qualitat en els serveis d’atenció a les persones La qualitat de vida

- Models d’avaluació externa de la qualitat EFQM, Joint Comission, ISO

- La metodologia de processos. Conceptes bàsics.

- La metodologia de la presa de decisions. Conceptes bàsics Sessió a càrrec del Sr. Ignasi Samper

157

Dia 3

- El Pla de Qualitat. Què és i què pretén.

- La millora contínua. La gestió del canvi.

- Mètodes d’anàlisi i d’avaluació en la millora contínua. Detecció d’oportunitats de millora Anàlisi causal Avaluació mitjançant indicadors Tipus d’indicadors Confecció d’indicadors Quadre de Comandament Sessió a càrrec de la Sra. Anna Avellaneda

Dia 4

- A partir de casos concrets posar en pràctica els mètodes d’avaluació.

- Treball en Grups. Sessió a càrrec de la Sra. Anna Avellaneda

Dia 5

- Posta en comú del treball de Grups.

Sessió a càrrec de la Sra. Anna Avellaneda

Persones destinatàries del curs - Professionals dels serveis socials especialitzats en infància:

• Tècnics dels Serveis de DGAIA • Professionals d’EAIA • Professionals de Centres.

- Professionals dels serveis socials bàsics Docència Ignasi Samper. Departament de Benestar Social i Família.

Ana Avellaneda. Coordinadora de Qualitat de la DGAIA. Durada • 20 hores

158

Promoció de l’eradiació de la violència masclista i/o familiar

159

Violència masclista en les relacions entre progenit ors

•

5 edicions: - Barcelona, 3 i 17 de juny de 2011. - Girona, 10 i 17 de juny de 2011. - Barcelona, 30 de setembre i 5 d’octubre de 2011. - Tarragona, 30 de setembre i 7 d’octubre de 2011. - Lleida, 21 i 28 d’octubre de 2011.

• Línia formativa: Promoció de l’eradicació de la violència masclista i/o familiar


• Codi: 955.01.01

Objectius

Obtenir eines per reconèixer i abordar les seqüeles del maltracte tant en la víctima com en el victimari. Persones destinatàries del curs Professionals dels Serveis tècnics de Punt de Trobada.

Programa Primera sessió Violència Masclista a la parella i rols parentals. 1.1. Violència en les relacions de parella.

1.2. Dades actuals.

1.3. Comprensió de la violència entre adults progenitors. (Model ecològic, gènere, cicle de la violència)

1.4. Violència i cicle vital.

1.5. Tipologia dels abusos i efectes en les víctimes.

Relació de maltractades amb la xarxa de serveis: Complicitats i greuges. Dones maltractades i serveis.

2.1. Procés de la dona maltractada i demanda d’ajuda.

2.2. Les dones com a demandants de serveis, mites.

2.3. Victimització secundària de les dones maltractades.

160

Segona sessió Utilització dels fills i filles per continuar amb el maltractament.

3.1.Rols parentals.

3.2.Els fills i filles com a víctimes, efectes de la violència en els menors.

3.3.Continuïtat de la violència després de la separació.

Relació de maltractadors amb els serveis: Complicitats i greuges.

4.1.Homes maltractadors i serveis.

Docència Beatriu Masià i Masià, Llicenciada en Filosofia. Màster en Estudis de les dones. Cofundadora, i membre del equip d’intervenció amb dones maltractades de Tamaia. Rakel Escurriol Martínez, Llicenciada en Psicologia. Màster Interdisciplinari d’Estudi i Intervenció en Violència Domèstica”. Membre de l’Equip d’Intervenció amb Dones Maltractades de Tamaia. Durada 10 hores

161

Exercici de marentalitat en els supòsits de violènc ia masclista

• 5 edicions: - Lleida, 28 i 30 de juny de 2011. - Barcelona, 5 y 7 de juliol de 2011. - Girona, 27 i 29 de setembre de 2011. - Tarragona, 18 i 20 d’octubre de 2011. - Barcelona, 15 i 17 de novembre de 2011.



• Codi: 955.02.01-05

Objectius

• Dotar els i les professionals dels serveis de la xarxa específica d’intervenció amb dones en situació de violència d’instruments de suport a les dones ateses per diferents recursos i tenen dificultats per exercir el rol de mares.

• Disposar d’eines teòriques i pràctiques per a la valoració de las competències marentals de mares que han estat afectades per la violència, així com pautes de suport per a la reparació o rehabilitació d’aquestes.


Professionals dels serveis d’acolliment i dels centres d’intervenció especialitzada d’atenció integral a dones en situació de violència masclista.

Programa

1. Marc teòric.

• Model integral per a l’abordatge de la violència masclista.

• Factors que faciliten l’aparició i la perpetuació de la violència masclista.

• Factors que possibiliten la resiliència (primària i secundària).

• Els efectes de la violència masclista en l’individu, en la dona, en el seu rol de mare, en els fills i filles i en la comunitat.

2. Instruments pedagògics per a la sensibilització.

• La complexitat de les respostes a la violència masclista.

• La ruptura dels vincles socials i afectius.

• Les estratègies d’afrontament com a resposta davant la violència.

• La comunitat com element de resistència i superació.

• Compartir l’experiència traumàtica amb altres: el valor de la revelació.

• El reconeixement com a víctima de una situació de violència.

• El procés de reparació.

162

3. El desafiament de la funció parental.

a) Les capacitats parentals fonamentals (capacitat d’afecció, empatia).

b) Les habilitats parentals (els models de criança, la capacitat de participar a xarxes socials i d’utilitzar els recursos comunitaris)

• Com afecta la violència a les capacitats marentals.

• La transmisió transgeneracional del trauma.

• Com intervenir en la recuperació i/o rehabilitació de las competències marentals.

• Factors que faciliten, dificulten o impedeixen el desenvolupament de les capacitats marentals.

• Els grups de suport a la marentalitat (recolzar, reforçar i empoderar les dones que han estat víctimes de violència masclista en el seu rol de mares. Compartir las experiències traumàtiques d’una relació de parella “tòxica”i estratègies per superar aquestes experiències).

Docència

Maryorie Dantagnan

Psicòloga clínica infantil, responsable dels programes d’infància d’EXIL. Programa d’atenció terapèutica per a fills i filles de violència masclista. Programa d’atenció terapèutica per a nens i nenes víctimes de maltractaments amb mesura de protecció. Programa de suport a fills adoptius amb experiència de maltractament prèvia a la adopció. Programa de suport a ex-menors víctimes de prisió política i tortura en Chile. Co-directora de IFIV (Institut de Formació e Investigació - Acció sobre la violència i les seves conseqüències). Publicacions de diversos llibres sobre maltractament infantil. Patricia Jirón Psicòloga responsable clínica d’EXIL. Programa de suport a víctimes de violència, tortura i violació de drets humans. Programa de suport individual i grupal a dones víctimes de violència masclista (immigrades i no immigrades). Programa de suport a las capacitats marentales. Programa de suport a ex-menors víctimes de presó política y tortura en Chile. Ariadna Nuño Psicòloga d’EXIL. Programa de suport a víctimes de violència, tortura i violació de drets humans. Programa de suport a dones víctimes de violència masclista (immigrada i no immigrada). Programa de suport a las capacitats marentals. Programa d’Intervenció em crisi. Membre de l’equip de suport Salut Mental per a Incidents crítics a Metges Sense Fronteres. Emilia Comas Psicòloga d’EXIL. Programa de suport a la marentalitat. Suport individual i grupal a mares víctimes de violència masclista. Programa psicoterapèutic per a nens i nenes que han estat víctimes de violència. Colaboració en el llibre: "Desafíos invisibles de ser madres y padres" de Jorge Barudy i Maryorie Dantagnan.

Durada

10 hores

163

Elaboració d’informes als Serveis Tècnics de Punt d e Trobada

• Barcelona, 23 i 25 de novembre de 2011.



• Codi: 955.04.01

Objectius

Dotar d’eines per transmetre adequadament als organismes derivants del desenvolupament de les visites, així com de les incidències puntuals que es puguin donar.


Professionals dels Serveis Tècnics de Punt de Trobada.

Programa

Contingut i límits de la informació que s’ha de plasmar als informes:

- pla de treball, - propostes en relació al règim de visites, - informes de seguiment, - informes de tancament,

informes d’incidències.

Docència

Matilde González i Montserrat Anton del Servei d’assessorament tècnic en l’àmbit de la família, del Departament de Justícia.

Durada

Primera edició

• 10 hores.

164

L’abordament de la violència masclista des d’una perspectiva intercultural

• 2 edicions. 28, 30 de novembre, i 12 i 16 de desembre de 2011



• Codi:

Objectius

• Analitzar la violència masclista des d’una visió intercultural • Donar a conèixer la situació de les dones migrades que pateixen violència masclista • Facilitar eines de detecció i d’intervenció davant de casos de maltractaments a dones culturalment

diverses.


Professionals de tots els recursos i serveis que intervenen directament en l’abordatge de la violència masclista amb dones migrades

Programa

Sessió 1: Introducció Intercultural

1. Glossari de conceptes bàsics. Posicionament vers la violència masclista.

2. anàlisi de l’impacte de la multiculturalitat en els processos de ciolència. Diferents formes de violència en l’àmbit de la parella i en l’àmbit comunitari.

3. Perspectiva intercultural i gènere.

4. Desenvolupament de competència intercultural com a eina de gestió de la diversitat.

5. Efoncament intercultural en l’abordatge de la violència masclista.

Sessió 2: Vulnerabilitat de les dones migrades davant la violència masclista

1. Rumors i estereotips vinculats a la violència en dones migrades.

2. Principals factors de vulnerabilitat de les dones migrades davant la violència masclista

3. Dones en situació de violència: Llei d’estrangeria Plan de atención y prevención de la violencia de genero en población extranjera inmigrante (2009-2012)m Llei catalana 5/2008 del dret de les dones a eradicar la violència masclista.

4. Codis familiars i rol de la dona en la diversitat cultural

5. Similituds i diferències en la concepció de la violència i del maltractament des de la diversitat cultural.

165

Sessió 3: Eines i estratègies d’abordatge de la violència masclista amb perspectiva intercultural.

1. Pautes d’intervenció per abordar la violència masclista, atenent les especificitats de les dones migrades.

2. Anàlisi de casos pràctics i treball en grups.

3. Circuits Territorials i Recursos específics.

Sessió 4: Prevenció i detecció.

1. Conclusions: Deteció de necessitats i atenció psicosocial de la violència masclista en dones migrades.

2. Pautes per a la prevenció i sensibilització de dones de diferents cultures.

3. Dinàmiques grupals.

Metodologia

Activa i participativa, resultat de la combinació d’explicacions teòriques i la realització de dinàmiques a partir de les quals treballar els continguts plantejats. Així s’introduiran els diferents conceptes en cada sessió i es treballaran continguts a través d’activitats, exercicis i dinàmiques.

Durada

Primera edició • 18 hores.

segona edició

• 18 hores.

166

Atenció a la dependència

167

Formació de formadors/es per al reciclatge de la va loració de la dependència •

5 edicions: - Barcelona, 7 i 21 d’octubre de 2011. - Barcelona, 7 i 21 d’octubre de 2011. - Barcelona, 14 i 28 d’octubre de 2011. - Barcelona, 21 d’octubre i 4 de novembre de 2011. - Barcelona, 28 d’octubre i 11 de novembre de 2011.

• Línia formativa: Formació especialitzada. Atenció a la dependència


• Codi: 956.01.01-05

Objectius

• Donar a conèixer els canvis que es produeixen en els barems de valoració de la dependència segons el Reial Decret 174/2011, d’11 de febrer).

• Formar a formadors d’aquests canvis per tal que ho puguin transmetre als equips de persones valoradores de la dependència a Catalunya.

Programa

Primera sessió presencial (5 hores): • Canvis introduïts en el BVD i a l’EVE. • Aspectes a tenir en compte en col·lectius específics. • Casos pràctics. Es realitzaran 4 casos dels col·lectius específics.

Espai virtual (4 hores tutoria- virtual):

• Discussió i treball de casos pràctics tutoritzats a distància. La discussió es realitzarà sobre 2 casos, 1

general i un altre específic.

Segona sessió presencial (5 hores): • Dubtes més freqüents a partir dels casos treballats a l’espai virtual. • Presentació de 3 casos pràctics específics. • Continguts i metodologia de la formació a impartir.

Metodologia

La formació té una durada de 14 hores, de les quals 10 hores són presencials i les altres 4 es corresponen a treball de discussió de casos que es realitzarà virtualment.

Docència

• Professionals dels equips SEVAD formats en el nou barem de valoració de la dependència. • Professionals del Departament de Benestar Social i Família.

168


Persones que utilitzen els barems de valoració de la dependència, personal dels equips SEVAD i personal dels CADS. Pel que fa als CADS preferentment el metge/ssa i el psicòleg/a. En el cas dels equips SEVAD, valoradors i valoradores amb experiència. És adient que les persones assistent tinguin habilitats per poder transmetre i formar a d’altres persones.

Durada

1a edició • 14 hores. 2a edició • 14 hores.

3a edició • 14 hores.

4a edició

• 14 hores.

5a edició

• 14 hores.

169

III Jornada en motiu del dia mundial de l’alzheimer . “Què és la felicitat? Una reflexió des de l’ètica”

• Barcelona, 15 de setembre de 2011 • Línia formativa: formació especialitzada. Promoció de l’autonomia personal. • Unitat gestora de l'activitat formativa: Gabinet Tècnic. • Codi: 956 02 01

Presentació

Enguany, amb motiu del Dia Mundial de l’Alzheimer, l’Institut Català d’Assistència i Serveis Socials (ICASS), des del Departament de Benestar Social i Família, hem treballat en una jornada de conferències que tenen la voluntat d’obrir un diàleg i un espai de reflexió amb els familiars, els professionals d’atenció i les unitats de recerca de les ciències i les humanitats a partir de les preguntes que sorgeixen en conjuminar ètica i felicitat en els processos d’envelliment i de pèrdua de la pròpia memòria.

Programa

9 h Recepció i entrega de material 9.30 h Inauguració i presentació de la Jornada Honorable Senyor Josep Lluís Cleries, conseller de Benestar Social i Família Presentació de la Jornada 10 h Primera taula El Comitè d’Ètica de Serveis Socials Presenta i coordina el senyor Pablo Hernando, llicenciat en psicologia, màster en bioètica per la UCM i

president de la Societat Catalana de Bioètica. Ponència (La durada de la ponència és de 30 min.) - El perquè del Comitè d’Ètica de Serveis Socials i el seu programa en relació amb les residències. Un diàleg

amb els assistents. A càrrec de la senyora Mercè Vidal, secretària del Comitè d’Ètica de Serveis Socials, llicenciada en ciències de l’educació i inspectora de serveis socials del Departament de Benestar Social i Família, i el senyor Xavier Cardona Iguacen, professor de la FCS Blanquerna-URL, consultor en bioètica en residències de gent gran i membre del Comitè d’Ètica de Serveis Socials. 10.30 h Col·loqui (La durada del col·loqui és de 30 min.) 11 h Pausa i cafè 11.30 h Segona taula Ètica i felicitat. Una reflexió des d’alguns dels pensadors cabdals del pensament occidental Presenta i coordina el senyor Pablo Hernando, llicenciat en psicologia, màster en bioètica per la UCM i president de la Societat Catalana de Bioètica.

170

Ponències (La durada de cadascuna de les ponències és de 30 min.) - Ètica i felicitat, s’oposen entre si? A partir del pensament moderadament utilitarista de Sòcrates, analitzarem les reflexions de Kant que afirmen que només podem aspirar no a ser feliços, sinó a ser dignes de la felicitat. A càrrec del senyor Rogeli Armengol, doctor en medicina, psiquiatre, acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya, membre del Comitè de Bioètica de Catalunya i autor del llibre La felicidad y el dolor: una mirada ética. 12 h - Què significa tenir ”una vida reeixida”? Fa gairebé 2500 anys, Aristòtil es va fer aquesta pregunta i va proposar que s'articulés sobre la prudència, la justícia i l'amistat. La seva Ètica a Nicòmac ens continua fent pensar avui en un món diferent i des de la perspectiva de les persones grans i amb discapacitats. A càrrec del senyor Ramon Alcoberro Pericay, doctor en filosofia per la UB, professor associat d'ètica a la UdG, membre del grup de recerca en biopolítica de la UdG i consultor a la UOC. Col·loqui (La durada del col·loqui és de 30 min.) 13 h Tercera taula Felicitat i ètica. Interrelació entre la persona malalta, la seva pèrdua de consciència i les persones que en tenen cura Presenta i coordina el senyor Pablo Hernando, llicenciat en psicologia, màster en bioètica per la UCM i president de la Societat Catalana de Bioètica. Ponències (La durada de cadascuna de les ponències és de 30 min.) - Si no és ell mateix, llavors què és? Donar espai a l’Alzheimer –i d’altres trastorns que afecten la consciència, l’autonomia, etc- duu la societat a pensar de nou l’essència i els límits del subjecte. En aquesta elaboració, la societat incorpora desplaçaments cabdals de la filosofia contemporània. A càrrec del senyor Wanceslao Galán, professor de filosofia a la UOC - Felicitat i malaltia de l’Alzheimer Com podem articular la qüestió de la felicitat i l’ètica a partir de l’atenció que es dóna a les persones que pateixen deteriorament cognitiu avançat? Pensarem si, tot i la malaltia, queden encara espais, moments de felicitat per als malalts i com els familiars i els qui els atenen ho viuen. A càrrec de la senyora Ester Busquets, llicenciada en filosofia i diplomada en infermeria. Col·laboradora de l'Institut Borja de Bioètica (URL) i professora de bioètica a la UVic. 14 h Col·loqui (La durada del col·loqui és de 30 min.) 14. 30 h Cloenda institucional Senyora Carmela Fortuny, directora general de l’Institut Català d’Assistència i Serveis Socials (ICASS)


Jornada adreçada a les famílies de malats d’Alzheimer, els professionals que en tenen cura i els que treballen en unitats de recerca de l’àmbit de la ciència i les ciències humanes.

Durada

5 hores

171

Formació en altres àmbits

172

L'atenció a nens i nenes amb autisme o en risc de p atir-ne.

•

1 edició: Girona, 23 i 30 de setembre i 7 i 14 d'octubre de 2011.

• Línia formativa: Formació especialitzada. Altres àmbits


• Codi: 944.01.01

Introducció

Considerem l'autisme com un dels trastorns que interfereixen el desenvolupament de l'infant de forma més severa. Especialment, quan la gravetat és alta, trobem alteracions en el desenvolupament de capacitats bàsiques com la relació, la comunicació, l'organització de les emocions, la creativitat i la simbolització i els interessos. La detecció, el diagnòstic i l'atenció primerenca són considerats fonamentals per a millorar el pronòstic i per influir en la forma en que el trastorn autista s'estructura. De tota manera sabem que aquest tipus de trastorn es presenta de forma diferent en cada infant i els seus signes primerencs poden ser difícils de detectar. D'altra banda també som conscients, després d'anys d'experiència, que no s'ha d'esperar que el diagnòstic de l'autisme sigui evident per començar a intervenir i que l'ajuda s’ ha d'iniciar davant les primeres sospites. Per poder intervenir de forma primerenca és bàsic que les persones que conviuen amb l’infant o que l'atenen (pediatria, escoles bressol, escola) sàpiguen valorar els senyals d'alarma que transmet la família o que observen en el mateix infant. També sabem que la intervenció a l’infant petit amb risc d'autisme no es pot basar només en una intervenció amb l’infant sinó que és bàsica l'ajuda a la família i a les persones que en tenen cura (escola bressol, escola, altres). És important que la intervenció ajudi a entendre l’infant i que generi un tracte adequat a les seves necessitats, dificultats i capacitats. D'altra banda, hem de tenir també present que hi pot haver un alt grau de patiment en la família i els professionals que requerirà una ajuda adequada. Detectar, diagnosticar i intervenir en èpoques tan primerenques és una oportunitat per influir de manera notable en el desenvolupament però també posa als professionals davant d'una situació complexa ja que s'ha d'acostar la família a pensar en el risc de la presència d'un trastorn que pot ser molt invalidant en el futur en un moment relacional inicial molt delicat i quan el diagnòstic i el pronòstic no són clars. Per tot això és convenient que els CDIAP organitzin la seva intervenció pensant en les característiques d'aquests infants i les seves famílies i en la necessitat d'una col·laboració estreta amb l'escola, amb els serveis de pediatria, amb salut mental y amb serveis socials. Un dels objectius d'aquest curs és pensar que hauria de fer el CDIAP, com podria organitzar els seus recursos, per ajudar a detectar, per diagnosticar i per intervenir d'una forma prou especialitzada i integral en infants amb autisme o en risc d’autisme.

Objectius

• Conèixer les característiques i necessitats dels nens i les nenes que presenten risc d'autisme, de les

seves famílies i de l’entorn escolar.

• Crear abordatges diferenciats i especialitzats per a l’atenció de l‘autisme en els CDIAPs.

• Reflexionar sobre la col·laboració amb altres serveis sanitaris,educatius i socials per aconseguir oferir

una atenció global, intensiva i individualitzada del/de la nen/a amb autisme o amb risc de patir-lo.

173

Programa

1. Introducció a l’autisme. Classificacions, criteris diagnòstics, sistematologia freqüent.

2. Signes de sospita d’autisme en els primers anys de vida.

3. Detecció del/la nen/a amb risc d’autisme fora i dintre del CDIAP (relació amb pediatria i escola

bressol).

4. La influència de l’entorn i de les primeres relacions en la simptomatologia i estructura de caire

autístic. Intervenció amb el nen/a, la família i l’escola.

5. Disseny de programes dintre el CDIAP per a la detecció , diagnòstic i intervenció amb nens/es amb

autisme o amb risc de patir-lo:

o Canvis en l’organització del CDIAP per a facilitar la detecció interna, el diagnòstic, la

creació i utilització de recursos per a l’atenció individualitzada en funció de l’edat, la

gravetat de la patologia i la situació familiar i social.

o Suport i supervisió als terapeutes del CDIAP. Mecanismes d’especialització dintre d’un grup

“generalista” com és el CDIAP.

o Atenció terapèutica amb la família en el domicili. PTSD (Personal de Suport Terapèutic

Domiciliari).

o Assessorament i coordinació amb l’escola o Col·laboració en programes de formació a la

escola i en pediatria.

o Avaluació del programa i investigació

6. Possibilitat de coordinació i col·laboració amb el CSMIJ.

Docència

Rafael Villanueva Ferrer, psicòleg clínic i logopeda.

Josep Maria Brun Gasca, psicòleg clínic.


Professionals dels CDIAPs.

Durada

20 hores.

174

Treball en equip i resolució de conflictes. •

2 edicions: - Barcelona, 7, 14, 20 de juny i 4 de juliol de 2011. - Barcelona, 28 i 30 de novembre i 12 i 14 de desembre de 2011.

• Línia formativa: Formació especialitzada. Altres àmbits


• Codi: 944.02.01-02

"Tornar als orígens.

En l'època de les cavernes, l'única manera de subsistir a l'aguait de les bèsties salvatges era treballant en

equip. Avui al món empresarial, les bèsties de la globalització ronden voraces. Com sobreviure? Tornant als

nostres orígens, formant comunitats ". David Fischman

Introducció

Els i les professionals dels serveis socials, i en concret els i les referents i auxiliars de tutela, estan

detectant des de la seva pràctica quotidiana noves necessitats de les persones usuàries. Per altra banda,

les intervencions que es realitzen i la relació que s'estableix amb les persones tutelades sovint queda

cronificada, de manera que no possibiliten ni el canvi ni el desenvolupament de processos i dinàmiques per

a la resolució dels conflictes que es generen.

Aquest fet, fa necessari promoure metodologies que facilitin una altra manera d'acompanyar a les persones

tutelades, desenvolupant intervencions interpersonals que possibilitin la presa de consciència i la

responsabilitat de cadascuna de les situacions en les que les persones usuàries es troben, per des d'aquí,

potenciar les capacitats i les actituds de canvi.

Aquest curs de Treball en equip i resolució de conflictes, s’orienta a l’aprenentatge de tècniques i recursos

que possibilitin intervencions des d’aquesta perspectiva, facilitant eines que permetin als i les professionals

dels serveis de tuteles desenvolupar noves estratègies personals i professionals de comunicació i de relació.

Unes estratègies orientades al canvi d'actitud necessari perquè el seu SABER SER, SABER ESTAR I SABER

FER possibiliti el canvi de les persones beneficiàries mitjançant un acompanyament respectuós i la presa de

consciència de la realitat i dels processos que la persona usuària està vivint perquè, des d'aquí, es

responsabilitzi d'ella amb totes les conseqüències.

Els coneixements en metodologies basades en el treball en equip i en la resolució de conflictes és clau per

que els i les professionals puguin fer front a les realitats actualment existents i una bona eina per superar

les sensacions, emocions i sentiments de soletat, incerteça, decepció, etc... en la seva feina diària.

175

Objectius

• Conèixer i aprendre les tècniques bàsiques de treball en equip i resolució de conflictes.

• Desenvolupar estratègies personals i professionals de comunicació i de relació amb les persones

usuàries que facilitin intervencions interpersonals orientades a la presa de consciència i a la

responsabilitat de les persones ateses, que potenciïn les seves capacitats i les actituds de canvi.

Programa

1. El treball en equip interdisciplinari i la resolució de conflictes: concepte, metodologia, avaluació.

2. Les tècniques del treball en equip i de resolució de conflictes.

• Les tècniques d'avaluació del treball interdisciplinari.

• Treball en equip, sistemes de coordinació i continuïtat assistencial.

3. El principi de realitat.

• Reconèixer que hi ha, per acompanyar el procés d'ajuda.

• Acceptar la impotència professional.

• Com treballar amb angoixa.

4. Comunicació intra i interpersonal en el treball en equip i la resolució de conflictes.

• Conèixer - millor. Quins són els meus recursos.

• Reconèixer les meves potencialitats i debilitats.

• Com posar-los en pràctica.

• Els meus conflictes i dificultats.

• Barreres i resistències emocionals

5. Comunicació interna i externa.

• Congruències i incongruències en la comunicació.

• L'expressió i la comunicació no verbal

6. Eines per saber ser, estar i fer amb persones en situació de dificultat.

• Mètodes i tècniques de couseling i coaching aplicades a la relació d’ajuda i al treball social.

• Del racional a l'emocional.

Metodologia

El curs es realitzarà des d'una metodologia activa i participativa, reflexionant i descobrint les tècniques

necessàries per treballar en equip i resoldre conflictes.

Docència

Oskar Ignacio Ekai Pagoto. Educador Social. Psicòleg i Psicoterapeuta reconegut per la FEAP. Membre

Titular Didàctic de la AETG. Coach Ontològic certificat per Newfield Netword Xile. Format en Couseling i

supervisor a Alemanya. Supervisor d'equips. Director del Centre de Teràpia Gestalt ISURI de Blanes

(Girona).

176


Auxiliars i referents de serveis de tuteles.

Dades del curs

Primera edició

• 20 hores. Segona edició

• 20 hores.

177

Jornada formativa sobre planificació de menús i hig iene alimentària

• Barcelona, 29 de novembre de 2011 • Línia Formativa: Altres Àmbits • Unitat gestora de l’activitat formativa: Gabinet Tècnic • Codi: 944.04.01

Programa

De 10 a 12 hores

Consideracions sobre els àpats i menús en centres residencials per a la infància i l’adolescència

Maria Manera Bassols i Gemma Salvador Castell Subdirecció General de Promoció de la Salut de la Direcció General de Salut Pública

De 12 a 12.30 Pausa De 12.30 a 13.30 hores

Consideracions sobre els àpats i menús en residències per a gent gran Jaume Serra Farró Subdirecció General de Promoció de la Salut de la Direcció General de Salut Pública De 13.30 a 14.30 hores Bones pràctiques d’higiene alimentària en centres residencials Emilio Vicente Tascón Agència Catalana de Salut Alimentària

Persones destinatàries Inspectors/es del Departament de Benestar Social i Família

Dades de la jornada Durada: 4,5 hores Data: 29 de novembre de 2011 Horari: de les 10 a les 14.30 hores Lloc: Barcelona. Palau de Mar. Pl. Pau Vila, 1. Soterrani. Aula 2

178

Formació per a gestors del Títol de Família Nombros a

•

5 edicions. Barcelona. 28, 29, 30 de novembre, 1 i 2 de desembre de 2011

• Línia formativa: Altres àmbits

• Unitat gestora de l'activitat formativa: Secretaria de Família, amb el suport del Gabinet Tècnic.

• Codi: 944.03.01-05

Objectius - Presentar el Manual per a la gestió del Títol de Família Nombrosa revisat i reestructurat. - Fornir als professionals de la xarxa d’un marc de referència homogeni amb la incorporació i

fixació de criteris davant de noves realitats. - Acreditar els professionals com a gestors d’aquest títol. Programa - Categories de títol de Família Nombrosa - Alta, renovació i pèrdua del títol - Edat i Formació - Estrangeria - Convivència - Tipologies de famílies - Casos pràctics Persones destinatàries del curs Professionals de les oficines de Benestar Social i Família (OBSF) i dels Punts d’ Atenció Ciutadana (PAC) que han de gestionar Títols de Família Nombrosa.

179

Docència • Sílvia Mateu Gonzàlez. Administrativa. Servei de Prestacions Econòmiques i Subvencions. Secretaria

de Família. • Susanna Villacampa Guillen. Tècnica. Llicenciada en Dret. Servei de Prestacions Econòmiques i

Subvencions. Secretaria de Família. Durada Primera edició • 4 hores Segona edició • 4 hores Tercera edició • 4 hores Quarta edició • 4 hores Cinquena edició • 4 hores

180

Programa d’especialització en direcció de Serveis S ocials

•

Terrassa. Curs 2011

• Línia formativa: Altres àmbits


Objectius Els objectius formatius bàsics d’aquest programa són dos: 1- Aportar coneixements avançats i homogenis en matèria d’exercici de la funció directiva, de la funció

gestió i del desenvolupament organitzatiu, en totes les seves dimensions fonamentals, als responsables executius i gerencials dels serveis socials de Catalunya.

2- Promoure la creació d’una cultura comuna de gestió, direcció i visió i promoure, també, la

construcció d’un arsenal d’eines de gestió i treball compartit entre els directius i directives dels serveis socials i fomentar el seu desenvolupament i actualització continuada mitjançant el treball col·lectiu que puguin realitzar aquests directius recolzant-se, entre d’altres instruments, en la xarxa relacional que pugui sorgir del propi programa formatiu.

Programa Mòdul 1. La direcció del centre ( 1 ECTS - 3 sessions)

- Missió i funcions de la direcció. - Avaluació global del centre el dia d’avui i de cara el futur. La matriu DAFO. - Direcció estratègica. El pla estratègic. - Direcció tàctica. Organitzar els mitjans.

Màrqueting i comunicació Mòdul 2. Els serveis socials a Catalunya (0,5 ECTS - 1 sessió)

- Els serveis socials i les polítiques socials a Catalunya. - Necessitats i serveis. - Equipaments dels serveis socials. - Atenció social a la dependència.

Mòdul 3. La gestió dels recursos humans (1,5 ECTS - 3 sessions)

- Administració laboral dels recursos humans. - Gestió per competències. - Selecció i formació de personal.

181

Mòdul 4. La gestió econòmica i financera. Relació mercantil i dret fiscal (2 ECTS - 5 sessions)

La gestió econòmica i financera

- Anàlisi i diagnòstic econòmic financer. - Control de costos. - Control de gestió.

La relació mercantil

Marc fiscal

Mòdul 5. Qualitat (1 ECTS - 2 sessions)

- Aspectes claus per implantar un sistema de gestió de qualitat. - Documentar un sistema de gestió per processos (el mapa de processos). - Avaluació, revisió i millora del sistema de gestió de qualitat. - Bona pràctica per avaluar la satisfacció dels grups d’interès.

Mòdul 6. Habilitats directives (1,5 ECTS - 3 sessions)

- Direcció i desenvolupament de persones. - Resoldre problemes i prendre decisions de forma àgil i eficaç. - Comunicació interpersonal. - Treball en equip. - Lideratge. - Motivació. - Estrès i burn-out.

Mòdul 7. Prevenció i riscos laborals (0,5 ECTS - 1 sessió)

- Marc normatiu i referencial. - Gestió de la prevenció de riscos laborals. - Aplicacions específiques en l’àmbit dels centres de serveis socials. Mòdul 8. Projecte

- Treball tutoritzat sobre algun dels aspecte treballats en el curs que el/la alumne tria. Persones destinatàries del curs Directors i directores de serveis socials que exerceixen funcions de direcció de centres o serveis amb responsabilitats de gestió recursos humans i gestió econòmica. Docència Escola de negocis EUNCET

182

Durada Constarà de 18 sessions presencials en horari de 9.00 a 13.30 hores al matí i de 14.30 a 17.30 hores a la tarda. Les classes es realitzaran els dijous (2 o 3 dijous al mes) i sumaran un total de 135 hores presencials que es complementaran amb una formació no presencial equivalents a 50 hores.

La formació no presencial se seguirà a través d’un espai virtual habilitat per al curs, des d’on els participants comptaran amb el suport i ajuda d’un tutor.

La durada és de 10 crèdits ECTS, que són l’equivalent a 250 hores totals de treball de l’estudiant en el curs, dins i fora de l’aula.