anna frank. la biografia grÀfica - norma editorial · aquesta novel·la gràfica es va concebre...

4
ANNA FRANK. LA BIOGRAFIA GRÀFICA ISBN Castellà: 978-84-679-1573-0 ISBN Català: 978-84-679-3158-7 Cartoné. 19 x 26 cm 19.50 . 160 pàgines LA CASA OCULTA A L’HOLOCAUST A principi dels anys trenta, es va multiplicar el nombre d’alemanys que creuaven la frontera per fugir de la persecució nazi. Els Frank van formar part d’aquell èxode forçós. La família, originària de Frankfurt, pertanyia a la burgesia mercantil jueva i va emigrar a la veïna Holanda després de l’ascens a la cancelleria del Reich del líder nacionalsocialista Adolf Hitler, el 1933. Per sondar la profunditat del precipici al qual estava a punt d’abocar- se Alemanya, recordem que aquell mateix any 63.000 jueus van abandonar la seva pàtria per refugiar-se a l’estranger ja que les autoritats germàniques havien posat en marxa una maquinària implacable que va demolir qualsevol indici d’oposició: 150.000 dissidents (comunistes i jueus, majoritàriament) van ser detinguts per a una posterior “reeducació”; es va proveir cada casa amb una bandera amb la creu gammada que havia d’onejar a la façana; les SA i les SS es van infiltrar a la policia alemanya i van sembrar el terror i l’odi; la universitat va patir la depuració d’estudiants i acadèmics; la judicatura es va omplir de magistrats addictes que van legislar d’acord amb el dictat del nou règim; els sindicats es van suprimir en favor del Front Alemany Obrer; les vagues van esdevenir il·legals; es va boicotejar el comerç jueu i, als patis de les escoles, entre la canalla es va popularitzar un joc de taula anomenat “jueus fora”. En la seva fugida d’Alemanya, els Frank van ajornar un trist destí que els va arribar una dècada més tard a Amsterdam, el 4 d’agost del 1944. En aquell moment, ja feia més de dos anys que vivien una existència clandestina, amagats amb la família Van Peel a les golfes d’un edifici comercial situat al carrer Prinsengracht, a prop d’un dels cèlebres canals d’Amsterdam. Els Frank havien pres la determinació d’ocultar-se a l’annex d’aquell habitatge quan els nazis van imprimir un gir dramàtic a l’ocupació i van començar a circular rumors sobre l’existència de camps de concentració. Para más información contactad con JOSEFINA BLAYA Departamento de prensa: tel.: 933 036 824 E-mail: [email protected] Facebook y Twitter: Norma Editorial Instagram: norma_editorial • www.NormaEditorial.com NOVA EDICIÓ EN CATALÀ

Upload: others

Post on 28-May-2020

3 views

Category:

Documents


0 download

TRANSCRIPT

ANNA FRANK. LA BIOGRAFIA GRÀFICAISBN Castellà: 978-84-679-1573-0ISBN Català: 978-84-679-3158-7Cartoné. 19 x 26 cm19.50 €. 160 pàgines

LA CASA OCULTA A L’HOLOCAUST

A principi dels anys trenta, es va multiplicar el nombre d’alemanys que creuaven la frontera per fugir de la persecució nazi. Els Frank van formar part d’aquell èxode forçós. La família, originària de Frankfurt, pertanyia a la burgesia mercantil jueva i va emigrar a la veïna Holanda després de l’ascens a la cancelleria del Reich del líder nacionalsocialista Adolf Hitler, el 1933. Per sondar la profunditat del precipici al qual estava a punt d’abocar-se Alemanya, recordem que aquell mateix any 63.000 jueus van abandonar la seva pàtria per refugiar-se a l’estranger ja que les autoritats germàniques havien posat en marxa una maquinària implacable que va demolir qualsevol indici d’oposició: 150.000 dissidents (comunistes i jueus, majoritàriament) van ser detinguts per a una posterior “reeducació”; es va proveir cada casa amb una bandera amb la creu gammada que havia d’onejar a la

façana; les SA i les SS es van infiltrar a la policia alemanya i van sembrar el terror i l’odi; la universitat va patir la depuració d’estudiants i acadèmics; la judicatura es va omplir de magistrats addictes que van legislar d’acord amb el dictat del nou règim; els sindicats es van suprimir en favor del Front Alemany Obrer; les vagues van esdevenir il·legals; es va boicotejar el comerç jueu i, als patis de les escoles, entre la canalla es va popularitzar un joc de taula anomenat “jueus fora”. En la seva fugida d’Alemanya, els Frank van ajornar un trist destí que els va arribar una dècada més tard a Amsterdam, el 4 d’agost del 1944. En aquell moment, ja feia més de dos anys que vivien una existència clandestina, amagats amb la família Van Peel a les golfes d’un edifici comercial situat al carrer Prinsengracht, a prop d’un dels cèlebres canals d’Amsterdam. Els Frank havien pres la determinació d’ocultar-se a l’annex d’aquell habitatge quan els nazis van imprimir un gir dramàtic a l’ocupació i van començar a circular rumors sobre l’existència de camps de concentració.

Para más información contactad con JOSEFINA BLAYA Departamento de prensa: tel.: 933 036 824 E-mail: [email protected] Facebook y Twitter: Norma Editorial Instagram: norma_editorial • www.NormaEditorial.com

NOVA EDICIÓ EN CATALÀ

Para más información contactad con JOSEFINA BLAYA Departamento de prensa: tel.: 933 036 824 E-mail: [email protected] Facebook y Twitter: Norma Editorial Instagram: norma_editorial • www.NormaEditorial.com

LA VOLTA AL MÓN D’UNA DIARISTA

Entre el 12 de juny del 1942 i l’1 d’agost del 1944, la jove Anna Frank (filla petita del matrimoni format per Otto Frank i Edith Hollander) va emprendre la redacció d’un diari íntim que es va publicar pòstumament en neerlandès sota el títol La casa del darrere (després El diari d’Anna Frank). L’obra va fer la volta al món i es va instal·lar a l’Olimp literari, on avui dia figura al costat d’altres testimonis de l’Holocaust com les memòries de Primo Levi, els diaris de Victor Kemplerer, la poesia de Paul Celan o les novel·les de Jorge Semprún.

Des que es va publicar el 1947, El diari d’Anna Frank ha generat multitud d’adaptacions en mitjans tan diversos com la ràdio, el teatre, la televisió o el cinema. Fins i tot va inspirar un anime dirigit per Akinori Nagaoka el 1995! La historieta no es va quedar enrere en aquest afany adaptador i només al Japó, segons la Jewish Telegraphic Agency, se’n van produir moltíssimes adaptacions. Anna Frank, la biografia gràfica és obra del guionista nord-americà Sid Jacobson (1929) i del dibuixant porto-riqueny Ernie Colon (1931), i compta amb la col·laboració de la Casa d’Anna Frank, institució encarregada de gestionar l’edifici (ara museu) on els Frank es van refugiar durant l’ocupació nazi.

Aquesta novel·la gràfica es va concebre com a material didàctic per acostar la figura de la jove diarista a un ampli espectre de lectors. Es va publicar per primer cop de forma simultània en neerlandès i en anglès el 2010. Norma editorial la va traduir al castellà el 2011, la va reeditar el 2013 i va publicar-ne una segona edició el 2014. Ara incorpora al catàleg una edició en català, la primera fins avui.

EPÍGONS D’OTTO FRANK

Abans que una adaptació literal del cèlebre diari, Anna Frank, la biografia gràfica és un recorregut exhaustiu i cronològic per la vida de la protagonista, començant pels orígens familiars i acabant per la detenció al carrer Prinsengracht i la seva mort al camp de concentració de Bergen-Belsen l’any 1945. Com a epíleg, assistim a l’esforç del seu pare per publicar el diari i convertir-lo en font d’inspiració per a milers de lectors d’arreu del món. Amb aquesta novel·la gràfica, Jacobson i Colon esdevenen epígons moderns d’Otto Frank i traslladen al segle XXI el seu noble esforç de difusió.

Sid Jacobson es va formar com a periodista, va escriure en tabloides i diaris esportius, va ser lletrista de Frankie Avalon, Earl Grant i del quartet de Doo Wop Dion and the Belmonts. Però va destacar, sobretot, per la seva tasca com a guionista i editor als segells Harvey i Marvel (on va dirigir una línia d’historieta infantil dedicada a l’adaptació de fites televisives dels vuitanta com Muppets Show i Fraggle Rock). Va conrear la literatura amb la novel·la Streets of Gold (1985) i va signar amb el seu amic Ernie Colon les novel·les gràfiques 9/11 Comission Report (2006), After 9/11: America’s War of Terror (2008), A Graphic Biography: Che (2009) i Anna Frank, la biografia gràfica (2010).

Ernie Colon és un artista veterà que va començar la seva carrera retolant còmics per a l’editorial Harvey, on va conèixer Sid Jacobson i on va agafar experiència com a dibuixant en títols com Richie Rich o Casper durant els anys seixanta i setanta. Als vuitanta i noranta, va treballar en el gènere de superherois per a les editorials Marvel i DC. Era un autor versàtil que tan aviat cultivava el cartoon i l’humor (Scooby Doo, Beetlejuice) com la ciència-ficció o el gènere d’espasa i bruixeria (Amethyst, The Medusa Chain). Amb Sid Jacobson, ha trobat un filó en la biografia i la recreació històrica.

Para más información contactad con JOSEFINA BLAYA Departamento de prensa: tel.: 933 036 824 E-mail: [email protected] Facebook y Twitter: Norma Editorial Instagram: norma_editorial • www.NormaEditorial.com

Para más información contactad con JOSEFINA BLAYA Departamento de prensa: tel.: 933 036 824 E-mail: [email protected] Facebook y Twitter: Norma Editorial Instagram: norma_editorial • www.NormaEditorial.com