anàlisi de la ud eso

ANÀLISI UNITAT DIDÀCTICA

-L’APARELL LOCOMOTOR- UD 3r d’ESO

Olga Espada

INS Europa UPF 2015

2

ÍNDEX

o Presentació de la unitat didàctica

o Competències treballades

o Objectius

o Seqüència didàctica

o Tasques realitzades a les sessions

o Material del alumne

3

1. Presentació de la unitat didàctica

La unitat didàctica anomenada “El sistema locomotor i l’esport” serà impartida a

alumnes de 3r d’ESO a l’assignatura de Biologia i Geologia. Els alumnes de 3r d’ESO

es troben segregats en tres grups segons el seu rendiment acadèmic. El primer grup,

G1 constituït per 22 alumnes, presenta un bon rendiment acadèmic, uns bons resultats

a les avaluacions, una bona actitud a classe, fa els deures i estudia pels exàmens.

Després tenim el G2 constituït per 20 alumnes, presenta un rendiment acadèmic

més divers, amb uns resultats acadèmics depenent de l’alumne, a classe tots presenten

una actitud més dispersa amb problemes per a concentrar-se, costa que entreguin els

deures i normalment no estudien gaire pels exàmens finals.

Per últim, el G3, grup format per 12 alumnes, amb majors problemes de

conflictivitat i rendiment acadèmic. Són alumnes que passen les classes sense treure

un bolígraf i una llibreta, que tenen major nombre de suspensos. Aquestes condicions

fan que tinguin adaptació curricular.

La Unitat didàctica que he preparat es treballarà als grups de G1 i G2. En aquests

cas he pensat en una seqüència d’activitats que fos atractiva i coherent pels alumnes

que presenten una actitud més desmotivada i passiva a classe. En el cas de G3 treballen

per un projecte interdisciplinari entre tecnologia i Biologia.

L’objectiu de la Unitat didàctica és que tots els alumnes comprenguin quina és la

funció del sistema locomotor per quins teixits està composat, quins tipus d’ossos

constitueixen el nostre organisme, si tots ells tenen la mateixa funció. Quins són els

principals músculs del nostre cos quines lesions podem patir, quina importància tenen

els hàbits posturals en la nostre salut física i veure com tots aquests conceptes queden

englobats en un conjunt d’interaccions entre les diferents parts del nostre cos, que

permeten el moviment als éssers vius. A efectes avaluatius, els alumnes hauran de

conèixer anatòmicament el sistema esquelètic, el sistema muscular, articulacions,

lligaments i lesions i malalties més freqüents. La seqüència d’activitats plantejada te una

progressió en el nivell de coneixement. Les primeres activitats són senzilles i pretenen

donar un primer contacte amb conceptes bàsics de la unitat. Per tal de fomentar un bon

coneixement d’aquest, començarem amb activitats més senzilles i simplistes

relacionades amb l’esquelet, la seva estructura i les seves parts. La seqüència de

activitats anirà augmentant en grau de complexitat.

El context que he plantejat a la Unitat Didàctica es l’esport. Tinc coneixement

que molts dels alumnes de 3r practiquen algun tipus d’esport d’aquesta manera serà

pròxim i entenedor per a ells, a la vegada que integraran tots els coneixements d’una

manera practica i real al seu entorn. La Unitat didàctica s’iniciarà amb una activitat de

construcció de models d’os amb argila i filferro de casa, per donar consistència aquests

models que construirem entre tots.

4

Per parelles hem construït diferents parts del cos i hem pensat quin tipus d’os

estàvem construint, quina funció té, quina estructura i on tenen cabuda els ossos dins

del sistema locomotor. Hem dedicat dues sessions a la construcció dels ossos. La

tercera sessió, ha consistit en dedicar la primera mitja hora de la sessió a comparar els

nostres models amb models construïts pels científics. En concret la presentació de

cranis de la Luci (Australopithecus afarensis). Amb la mostra d’un model hem conegut

que els científics també utilitzen els models per estudiar i aprendre la forma de com eren

els ossos fossilitzats. L’altre meitat de sessió en la presentació d’una activitat nova, la

realització d’uns campaments esportius pels alumnes de 3r d’ESO. Activitat de 1h i mitja

de durada, els alumnes han de realitzar una sèrie de qüestions on han de pensar i buscar

quins ossos i músculs es treballen amb la realització de diferents esports d’aventura que

són els que ells han seleccionat que volen practicar en aquests campaments d’esport

ficticis.

Els alumnes podran decidir si volen anar a un alberg de muntanya o de platja, i

podran decidir quins esports voldran escollir segons l’alberg escollit. En total escollirem

5 esports i aquests 5 esports seran els que presentem a l’Institut com a proposta de 3r

d’ESO. La repartició és de 5 grups de 4 alumnes cadascun. On cada grup treballa un

esport diferent. Amb cada esport hauran d’explicar quins ossos i músculs es treballen.

Després, amb el mateix context dels campaments, pensarem per grups el tractament

d’una possible lesió que podem tenir.

Posteriorment a la setmana santa, s’iniciarà la Unitat Didàctica amb una pràctica

de mesura dels ossos per parelles. Els alumnes es mesuraran els diferents ossos del

cos i determinaran la seva longitud. La hipòtesi que volem desmentir és si existeixen

diferències entre nois i noies. Per això haurem de pensar quins ossos volem comparar

a partir de mitjanes. D’aquesta manera introduirem conceptes com, el dimorfisme sexual

i el creixement dels ossos. Després de la pràctica de mesura dels ossos, i d’haver

analitzat les dades, realitzarem una pràctica d’hàbits posturals amb jocs de pistes per

equips. Aprofitarem el context de l’esport, per introduir continguts relacionats amb els

hàbits posturals, coneixements que poden integrar en la seva vida quotidiana i amb la

ergonomia adaptada al nostre cos. Una nova sessió de lesions esportives amb

esportistes olímpics, aprofitarem el nostre context per a poder plantejar diferents lesions

que presenten alguns esportistes coneguts. Per últim, una pràctica on veurem els ossos

i músculs per dins. La última sessió serà un examen teòric. Amés se’ls donarà una

graella perquè autoregulin els coneixements que han adquirit.

Al llarg de la seqüència l’objectiu és, aprofundir en els continguts clau de la unitat

perquè aquests siguin diversos i globalitzadors i així aconseguir un aprenentatge

significatiu i ajudar a adquirir major alfabetització científica, intentant incrementar la

motivació dels nostres alumnes i diversificant tant el context com la gestió de l’aula. A

més la seqüència de activitats basada en la Taxonomia de bloom, planteja una sèrie de

tasques amb la intencionalitat de construir el coneixement dels alumnes des de un grau

de complexitat bàsic fins una integració del coneixement més complexa. Dins d’aquesta

diversitat s’integren activitats d’idees prèvies, activitats de comprensió lectora,

d’activitats pràctiques, d’integració dels coneixements, de opinió, d’exposició oral, etc.

Es important que aconseguim que els alumnes tinguin una certa autoregulació dels

continguts que es treballaran per tal de tenir bons resultats en les seves avaluacions.

5

2. Competències

2.1. Competències generals d’ESO

2.1.1. Competència en comunicació lingüística i audiovisual

Comprendre la informació i expressar idees i raonaments per escrit i de forma

oral.

Redactar petits text escrits relacionats amb el sistema locomotor.

Relacionar termes i expressions col·loquials amb el lèxic científic.

Realització d’activitats que promouen la interacció entre els companys.

2.1.2. Competència matemàtica

Pressa de dades de forma experimental.

Comprensió de la pròpia naturalesa de la ciència.

Elaboració de diferents càlculs a partir d’aquestes dades.

Interpretació dels resultats.

2.1.3. Tractament de la informació i competència digital

Interpretar les diferents fonts d’informació tant escrites com disposades a

internet.

Utilitzar els recursos disposats pel professor.

Desenvolupar estratègies per a la cerca d’informació a Internet.

Utilitzar els diferents coneixements adquirits a diferents contexts plantejats.

2.1.4. Competència social i ciutadana

Reflexionar sobre l’esport a nivell personal i esport d’elit a partir d’esportistes

reals.

Desenvolupar empatia amb persones que pateixen malalties i discapacitats.

Conèixer les normes bàsiques de seguretat i higiene postural.

2.1.5. Competència per aprendre a aprendre

Resolució d’hipòtesis de manera efectiva.

Fomentar l’esperit crític davant fets i idees acceptades socialment.

Establir connexions entre coneixements teòrics adquirits i fets quotidians.

2.1.6. Competència cultural i artística

Valorar la qualitat estètica i la creativitat en la presentació de les tasques.

2.1.7. Autonomia i iniciativa personal

Conèixer les pròpies capacitats i limitacions.

Treball cooperatiu.

2.2. Competències específiques de la matèria

Aconseguir una bona alfabetització científica dins d’un context més social i

tecnològic de la ciència, i per tant, més globalitzador.

Verbalització del nou coneixement científic adquirit.

Integració dels coneixements a dins de la seva vida quotidiana.

Desenvolupament de la competència científica a través del tractament de

diferents textos de procedències vàries on hauran d’aplicar els seus criteris de

selecció.

6

3. Objectius

L’eix vertebrador de la seqüència gira entorn a la proposta de campaments

esport ius d’est iu. El context d’aprenentatge de la ciència a l’escola ha de ser

rellevant socialment; per això les relacions entre la biologia i l’esport, a més de tenir

forta repercussió i rellevància social són motivadores per l’adolescent.

3.1. Objectius d’aprenentatge

Que l’alumne conegui les funcions de l’esquelet i la musculatura dins

l’organisme.

Constatar que l’alumne coneix la composició i l’estructura dels ossos.

Observar que l’alumne pot identificar i localitzar correctament els principals

ossos de l’esquelet humà.

Conèixer els beneficis que l’esport té per la salut i algunes de les lesions més

habituals de l’aparell locomotor.

Verificar que l’alumne sap quins són els elements de les articulacions mòbils.

Conèixer les funcions de la musculatura dins l’organisme.

Comprovar que l’alumne comprèn el mecanisme muscular que permet el

moviment del cos.

Relacionar adequadament els diferents tipus de teixit muscular amb la seva

funció específica.

Diferenciar el paper que juguen els diferents sistemes esquelètics i muscular, en

els bons hàbits posturals i el tractament de possibles lesions.

Que els alumnes puguin desenvolupar hàbits de vida saludables que

contribueixin a una millora de la qualitat de vida.

3.2. Objectius actitudinals

Fomentar la creativitat i rigurositat en la redacció de diversos textos.

Motivar l’alumnat amb la diversificació de les tasques.

3.3. Objectius procedimentals

Aprendre a treballar en grup, tant si es treballa en parelles com en grups.

Cercar la informació i ser capaç de sintetitzar-la de forma adient.

Redacció de diferents textos amb correcció estructural i gramatical.

7

4. Seqüenciació de la unitat didàctica

SESSIÓ 1

Fase del cicle: Presentació de la unitat, idees prèvies i activitat de Construcció d’un

model d’os.

Descripció:

Presentació de la unitat didàctica (10’)

Introducció a continguts de la unitat i idees prèvies (15’)

Presentació i inici de l’activitat Construcció d’un model d’os. En aquesta activitat

per parelles introductòria a la unitat es pretén, mitjançant el modelatge d’argila

que els alumnes construeixin diferents peces òssies del nostre cos. L’objectiu

principal de l’activitat és que l’alumnat s’adoni de la complexitat estructural dels

ossos com a peces amb una morfologia concreta i precisa en el conjunt de

l’esquelet. A la finalització de l’activitat, a la següent sessió, els alumnes hauran

de donar resposta a diverses qüestions relacionades amb els ossos treballats.

Aquestes qüestions ja hauran estat presentades als alumnes a l’inici de la tasca.

(35’)

Gestió de l’aula:

La primera part de la sessió, mitjançant una presentació powerpoint, s’introduiran

els continguts essencials que es tractaran al llarg de tota la unitat.

La segona part de la sessió, o muntatge dels models, es realitzarà per parelles.

Cada parella, assignada pel professor, serà l’encarregada del modelatge d’una

de les peces finals.

Atenció a la diversitat:

El treball manipulatiu de construcció del model, s’espera que tingui un efecte

motivador per allunyament de les pràctiques habituals en l’aula de biologia.

Els grups i parelles formats pel professor, seran el més heterogenis possibles.

Avaluació:

Es valorarà l’actitud, durant la fase d’idees prèvies i durant l’activitat de

modelatge.

Materials i recursos:

Dispositiu multimèdia per projecció de la presentació de la unitat i vídeos a l’activitat. Mitjançant un vídeo de modelatge d’un crani i amb estructures per aquells ossos que presenten més dificultat a la seva construcció s’intentarà facilitar la tasca dels diferents grups.

Serà necessària argila, figures de porexpan, diaris, retoladors cartolines, plànols en 2D ossos.

8

GUIA DE CONSTRUCCIÓ

DELS OSSOS DEL COS

9

Construcció de models d’os

Primer de tot heu de saber que els models representen alguna cosa, objecte que simula la realitat, però no es en si la realitat mateixa. En aquest cas anem a construir models d’ossos humans per conèixer la seva estructura, forma, funció i unió.

QUÈ VOLEM FER? Construirem models de diferents ossos del nostre cos. Models de:

Crani: 3 cranis, 6 alumnes

Braç: húmer, cúbit, radi esquerres, 4 alumnes

Cama: fèmur, tíbia i peroné, maluc esquerre (pelvis), 6 alumnes

Columna vertebral: vèrtebres toràciques i costelles (cervicals o toràciques o lumbars), 4 alumnes

QUÈ APRENDREM? Conèixer quina forma tenen

Conèixer quina funció tenen

Com són els ossos de les vísceres.

Com són els ossos responsables del desplaçament.

Quins ossos formen articulacions fixes, mòbils i semimòbils.

QUÈ FAREM SERVIR? Materials

Argila

Figures de porexpan

Diaris

Silicona líquida

Retoladors

Cartolines

Plànols en 2D i vídeos de com realitzar els models.

QUINS PASSOS HEM DE SEGUIR?

Interpretar plànols en 2D i aplicar-ho en 3D,

Mirar vídeos per la construcció dels ossos,

Agafar un tros d’argila per la construcció,

Tenir en compte quins són els ossos que constitueixen cadascuna de les parts. Elaboreu els ossos tenint en compte com integrar-los entre ells.

Indicar les parts de cada os.

QÜESTIONARI Els ossos que esteu modelant són ossos llargs, curts o plans?

Els ossos que esteu modelant tenen funció axial o apendicular?

Quina funció exerceixen al cos humà?

Formen part d’articulació? En cas afirmatiu, quin tipus? Fixe, mòbil o semimòbil? Un exemple d’articulació fixe: ossos del crani, sacre; exemple d’os semimóbil les vèrtebres, exemple de articulació mòbil ossos de les mans.

10

QUINS SÓN ELS OSSOS DE L’ESQUELET HUMÀ?

TIPUS D’OS 1. Óssos llargs: La seva llargada és més important que el gruix o l'amplada.

Són els que constitueixen les extremitats. Són óssos llargs, entre d'altres el fèmur, la tíbia, el peroné, l'húmer, el radi, el cúbit, ...

2. Ossos curts: La seva llargada és pràcticament igual que l'amplada i el gruix, generalment són força petits. Predominen a les zones de les articulacions. Són óssos curts, entre d'altres els carps. els tars, les vèrtebres, ...

3. Óssos plans: La llargada i l'amplada són gairebé iguals, però el gruix és més petit. Són óssos plans, entre d'altres l'omòplat. els parietals, l'occipital, el frontal, ...

QUINES SÓN LES FUNCIONS DE L’ESQUELET? El sistema ossi humà consta d'óssos i articulacions i fa diferents funcions:

Protecció

Sosteniment

Moviment

Emmagatzematge

Regulació hormonal

11

La funció protectora consisteix en protegir els òrgans interns més importants de les accions exteriors, com per exemple el crani, que protegeix el cervell, les costelles que protegeixen el cor i els pulmons, o les vèrtebres de la columna que protegeixen la medul·la espinal.

La funció de sosteniment consisteix en donar estabilitat als òrgans interns i en mantenir el cos en l'espai. Aquests també donaran suport als músculs, permetent que aquests no perdin la seva estructura.

La funció de moviment consisteix en permetre els diferents moviments que poden per les diferents parts del cos.

Emmagatzematge: Els ossos poden emmagatzemar calci, i estan involucrats en el metabolisme del calci, mentre que la medul·la òssia pot emmagatzemar ferro en forma de ferritina, i està involucrada en el metabolisme humà del ferro.

Regulació hormonal: Les cèl·lules òssies alliberen una hormona, que contribueix a la regulació del sucre en sang (glucosa) i del greix.

CLASSIFICACIÓ:

L’esquelet axial (blau)

L’esquelet axial esta composat per 80 ossos aproximadament, representa el sustent del pes de tot el cos, a més de protegir els òrgans interns, com el cor, els pulmons, el cervell...etc. L’esquelet axial està format per: crani, columna vertebral, costelles i l’estèrnum.

Ossos de la columna vertebral (26 ossos) dividits en 7 vertebres cervicals(coll), 12 toràciques, 5 lumbars, 1 sacre (format per la fusió de 5 vertebres i còccix (format per la fusió de 4 vèrtebres).

Cap amb 29 ossos, dividit en crani amb 8 ossos; cara amb 14 ossos, oïda amb 8 i el hioides que es un os localitzat a la gola que no esta articulada.

Tòrax amb 25 ossos dividit en 12 parells de costelles i l’estèrnum.

L’esquelet apendicular (taronja)

L’esquelet apendicular té 126 ossos aproximadament, constituïts per les extremitats superiors i inferiors del cos, com els braços, cames. Ossos llargs encarregats del moviment i sustent dels músculs del cos.

Ossos de la cintura escapular o de l’espatlla format per 4 ossos.

Ossos de la extremitat superior 32 ossos en cada braç dividits en: braç amb un

os, avantbraç amb dos ossos, carp o canell amb 8 ossos, metacarp o ma amb 5

ossos i falanges o dits amb 14 ossos.

Ossos de la cintura pèlvica o maluc formada per 3 ossos units.

Ossos de l’extremitat inferior 31 ossos a cada cama dividits en: 3 cama, 8 al tars,

5 al metatars i 14 ossos a les falanges.

12

PROJECTE 1: CONSTRUCCIÓ D’UN CRANI (6 ALUMNES)

Et proposem que construeixis un crani humà! Per la construcció d’aquest crani hauràs de potenciar la teva visió en 3D i imaginar-te’l com podria ser. Aquí teniu alguns recursos online i imatges en 2D que mostren com són els ossos del crani, la seva forma i estructura.

Al crani podeu veure molts ossos, són 8 els ossos principals, construïu els vostres cranis i dibuixeu amb una línia el límit de cadascun dels ossos un cop estiguin assecats.

El crani és una caixa òssia que protegeix dels cops i conté l’encèfal principalment. El crani humà està format per de 8 ossos principals que formen una cavitat oberta i ovoide de espessor variable amb una cavitat aproximada de 1450ml als adults.

Els ossos principals que s’hi poden diferenciar són: Frontal, Parietals (hi ha dos);Occipital; temporals (hi ha dos), Etmoids; Esfenoids

Repartiu-vos per parelles per a construir i modelar 3 cranis.

PROJECTE 2: CONSTRUCCIÓ DE LA EXTREMITAT SUPERIOR

(4 ALUMNES)

Et proposem que construeixis els ossos d’un braç humà! Per la construcció d’aquest braç hauràs de potenciar la teva visió en 3D i imaginar-te’l com podria ser. Aquí teniu alguns recursos online i imatges en 2D que mostren com són els ossos de la cama, la seva forma i estructura.

És un conjunt de 64 óssos (32 per cada braç) articulats entre ells que formen part de l’esquelet apendicular superior. Té una funció de suport als músculs, permetent al ésser humà interactuar amb el seu entorn i a mantenir l’equilibri durant la locomoció. No hi ha cap funció protectora de cap òrgan en aquesta part del cos humà. Els óssos que podem diferenciar a cadascun dels braços són: Clavícula, omòplat, húmer, cúbit, radi, óssos carpians (8 en total), óssos metacarpians (5) i les falanges (14). Repartiu-vos per parelles per a construir i modelar: húmer, cúbit i radi esquerres.

PROJECTE 3: CONSTRUCCIÓ DE L’EXTREMITAT INFERIOR

(6 ALUMNES)

Et proposem que construeixis els ossos d’una cama humana! Per la construcció d’aquesta cama hauràs de potenciar la teva visió en 3D i imaginar-te’l com podria ser. Aquí teniu alguns recursos online i imatges en 2D que mostren com són els ossos de la cama, la seva forma i estructura.

És un conjunt de 62 óssos (31 per cada cama) articulats entre ells que formen part de l’esquelet apendicular inferior. La seva funció com a estructura òssia és donar suport als músculs que intervenen en la locomoció humana i l’equilibri. No trobem cap funció protectora a les extremitats inferiors. Els óssos que podem diferenciar a cadascuna de les cames són: Coxal (format per la unió de tres óssos), fèmur, tíbia, peroné, ròtula, óssos tarsians (un total de 7), metatarsians (5) i les falanges (14). Repartiu-vos per parelles per a construir i modelar: fèmur, tíbia i peroné, maluc esquerre.

13

PROJECTE 4: CONSTRUCCIÓ DE LA COLUMNA VERTEBRAL

(4 ALUMNES)

Et proposem que construeixis algunes vertebres de la columna vertebral humana i costelles! Per la construcció d’aquesta columna hauràs de potenciar la teva visió en 3D i imaginar-te’l com podria ser. Aquí teniu alguns recursos online i imatges en 2D que mostren com són els ossos de la columna, la seva forma i estructura.

Per elaborar aquesta columna, decidiu quin tram de columna voleu construir, formant part de les diferents peces que trobem a la columna vertebral.

Són un total de 26 óssos (en un adult), que formen una estructura complexa de peces articulades entre sí amb discos, donant suport al crani i sostenint-se sobre la pelvis. Forma part del esquelet axial i conforma un eix vertical a l’ésser humà, protegint la medul·la espinal i donant suport a una bona quantitat de músculs del cos que donen suport i equilibri per a la locomoció. Es diferencien 5 regions al llarg de la columna vertebral, essent, de dalt a baix; cervical (vèrtebres C1 a C7), toràcica (vèrtebres T1 a T12), lumbar (L1 a L5), sacra (fusió de 5 ossos) i coxígea (fusió de entre 3 i 5 ossos). Repartiu-vos per parelles per a construir i modelar: cervicals toràciques i costelles.

Recursos bibliogràfics, atles anatòmics:

Atles anatòmics digitals:

http://www.edu365.cat/aulanet/coshuma/

http://www.boneclones.com/catalog-human-adult-skulls.htm

http://www.xtec.cat/~rvillanu/locomotor/locomotor.htm

https://www.youtube.com/watch?v=UBdtyo-4eM0

Vídeos per la construcció del crani:

https://www.youtube.com/watch?v=Jq_GMIAEHqk

https://www.youtube.com/watch?v=QC7dbX2Gi6A

https://www.youtube.com/watch?v=Sdo_2mxLvFY

ATLES ANATÓMIC

CRANI

14

BRAÇ

cúbito

15

HÚMER

CÚBIT I RADI

CAMA

16

FÈMUR

TIBIA I PERONÉ

17

PELVIS

18

COLUMNA VERTEBRAL

VÈRTEBRES TORÀCIQUES

19

COSTELLES

20

SESSIÓ 2

Fase del cicle: Continuació de l’activitat per parelles Construcció d’un model, elaboració

del qüestionari i posada en comú.

Descripció:

Entrega dels fulls de qüestionari, finalització dels models iniciats la sessió

anterior i resolució de les preguntes plantejades (30’)

Posada en comú dels models realitzats i de la resolució de les qüestions sobre

l’activitat (30’)


La continuació de l’activitat es realitzarà de manera idèntica a la de la sessió

anterior.

Durant els 30’ dedicats a la finalització hauran de donar també resposta a les

qüestions plantejades pel professor.

En la posada en comú, cada parella exposarà de forma breu, davant la resta dels

companys, les respostes del seu qüestionari obtingudes a partir del model

treballat.

Les diferents exposicions i els reforços de continguts per part del professor, no

haurien d’excedir els 5’ de durada per parella d’estudiants.

La resta de companys atendran a l’exposició de cada parella, d’aquesta manera

queden integrats els nous coneixements relacionats amb la sistema esquelètic.

Les preguntes que han de respondre estan relacionades amb conceptes com,

quin tipus d’os han modelat?, quina funció exerceix?, quina estructura té?, s

pertany al aparell axial o apendicular?, etc.


A la posada en comú per parelles es pretén fer novament èmfasi amb els

principals ossos que formen el sistema esquelètic. I d’aquesta manera generar

un clima d’interès per part dels alumnes, a fer-los especialment partícips de la

classe. El professor corregirà i ajudarà a fer èmfasis a les parts que consideri

important reforçar durant les diferents exposicions.

Aquest treball, dut a terme en dues sessions en petit grup, incrementa l’intercanvi

de coneixements entre l’alumnat afavorint l’aprenentatge.

L’activitat també és adequada per poder consultar bibliografia (atles d’anatomia,

CD,..).

Avaluació:

Es valorarà l’actitud de les diferents parelles, i de la participació de l’alumnat

durant la posada en comú.

Recollida a la finalització de la classe dels models i els qüestionaris.

22

QÜESTIONARI MODELS D’OS

1.- Quin os estàs modelant?

2.- on es situa aquest os? Descriu a quina part del cos es troba.

3.- digues quin tipus d’os és? (pla, llarg, curt)

4.- Forma part d’alguna articulació? Amb quin os forma articulació?

5.- Pertany a l’esquelet axial o apendicular? Perquè?

23

QÜESTIONS FINALS RELACIONADES AMB LA CONSTRUCCIÓ

DELS NOSTRES MODELS

Quines dificultats heu tingut alhora de construir el vostre model?

Creieu que els models de fang s’ajusten a la realitat?

Creieu que els ossos son així de massissos per dins? Com creieu que són?

Perquè creieu que volen models com aquests els científics?

24

SESSIÓ 3

Fase del cicle:

Repàs del Sistema esquelètic entre tots amb les fitxes del model. (30’)

Tancament de la pràctica de construcció de models ossis amb la presentació

d’un exemple de model d’os com es el de la Luci (Australophitecus afarensis)

Resolució de qüestions relacionades amb la construcció de la Luci. (30’)

Resolució qüestionari idees prèvies de la importància del esport.


La primera part de la sessió, el qüestionari de models i l’inici de qüestions

relacionades amb l’esport, es treballarà de forma individual. I ho comentarem

entre tots.

La segona part es crearan els grups de treball per l’activitat Campaments

esportius que es mantindran fins a la sessió 6.


Per la posada en comú s’intentarà generar un ambient participatiu de tot el grup

amb preguntes dirigides per part del professor cap al màxim nombre

d’estudiants.

Els grups formats per l’activitat seran composats tenint en compte la

compatibilitat dels alumnes i sent el més heterogenis possibles.

Avaluació:

La pràctica consisteix en el treball cooperatiu per resoldre la fitxa esportiva

plantejada.

Es valorarà sobretot la posada en comú en forma de debat que englobarà la

unitat.


Full del qüestionari previ (1 per grup)

Dispositiu multimèdia per projecció vídeos i presentació assignatura.

Dispositius informàtics amb connexió a internet per l’activitat grupal.

25

QÜESTIONARI D’IDEES PREVIES: L’ESPORT

Creieu que hem de cuidar la salut dels nostres ossos, músculs, lligament,

articulacions?

De quina manera creieu que podríem cuidar el nostre cos?

Heu tingut alguna lesió alguna vegada (trencament d’os, esquinç, luxació)?

Heu tingut mal d’esquena alguna vegada?

Com creieu que podem associar això a practicar exercici regularment?

L’estil de vida d’un esportista és diferent del d’una persona que no fa esport? En

què es diferència?

26

Quines avantatges i quins inconvenients té la pràctica de l’esport?

Per tant, perquè és important l’esport?

Pràctiques algun esport al llarg de la setmana? Quin?

T’interessa l’esport? Segueixes algun esportista o club pels diaris, televisió o

mitjans de comunicació?

Tens algun hobbie que no sigui l’esport? Quin?

27

SESSIÓ 4

Fase del cicle: Continuació i finalització de l’activitat Campaments esportius.

Descripció:

Introducció d’una nova activitat: “Els Campaments esportius”: la idea que se’ls

planteja és que l’escola a rebut una subvenció econòmica i els alumnes de 3r

tenen la oportunitat de participar en uns campaments esportius. Però l’escola vol

saber quins són els seus interessos. Tenen la opció d’escollir uns campaments

amb esports relacionats amb la muntanya o amb la platja. Han de pensar les

seves preferències i per consens de tots decidirem si marxem albergs de

muntanya o platja i quins esports volem practicar. En decidirem 5 esports i els

treballarem per grups de 4 alumnes. Un cop tinguem decidit l’alberg i els 5

esports que volem treballar, cada grup prepararà una fitxa tècnica de l’esport que

volen practicar on hauran d’especificar quins músculs i ossos i articulacions es

treballen quan es practica cadascun dels 5 esports plantejats.(30’)

Se’ls disposarà de vídeos relacionats amb els esports plantejats per si no

coneixen tots els esports que se’ls proposa.

Posada en comú: cada grup treballarà sobre un esport i haurà d’explicar als

companys quins ossos i músculs es fan servir quan es practica l’esport

seleccionat. (60’)

Gestió de l’aula i atenció a la diversitat:

Acord democràtic dels esports que voldrem practicar.

Inici d’elaboració de la fitxa tècnica de l’esport.

Avaluació:

Entrega de l’activitat a la finalització de classe que s’avaluarà a la part del treball

en grup.

Es valorarà l’actitud presentada pels integrants del grup.


Dispositius informàtics amb connexió a internet (mínim 1 per cada 2 alumnes).

Vídeos dels esports d’aventura seleccionats.

28

FITXA TÈCNICA DE L’ESPORT

Alberg/Hotel escollit:

Ubicació:

Esport seleccionat :

Integrants del grup:

Seleccioneu una descripció que correspongui al vostre esport:

L’esport d’aventura de muntanya o d’aigua?

És un esport d’equip o un esport individual?

Imatge

29

Pot ser un esport competitiu?

Perquè us interessa aquest esport?

QUINES PARTS DEL COS ES TREBALLEN FENT L’ESPORT

SELECCIONAT

Quins ossos estan movent-se i quin tipus de moviment fan?

Quins músculs estem fent funcionar quan el practiquem?

30

Quines articulacions pateixen més? Podeu explicar el motiu?

Recomanaríeu la pràctica habitual d’aquest esport? Perquè?

32

SESSIÓ 5

Fase del cicle:

Correcció per grups de les fitxes d’esport treballades. (30’)

Síntesi dels continguts treballats del sistema esquelètic i muscular amb l’inici

d’elaboració dels apunts d’estudi. (30’)

Descripció:

Els grups formats des de la sessió 3, ara pensaran quin possible tractament pot

tenir alguna de les lesions més freqüents que esdevenen amb la pràctica de

l’esport.

Per grups se’ls assignarà una lesió que hauran d’esbrinar quin seria el

tractament adequat. I l’explicarà als companys.


Continuació amb el treball cooperatiu amb els grups heterogenis formats a la

sessió 3.

Avaluació:


en grup.




Graella per elaborar els apunts d’estudi.

33

Biologia i geologia 3r d’ESO

Repàs final sistema locomotor i sistema muscular

Conceptes que ja hem treballat:

La funció del sistema locomotor és:

El sistema locomotor està composat per 5 grups:

Les funcions dels ossos, músculs, tendons, articulacions i lligaments són:

El Sistema esquelètic: funcions:

34

Quines formes i parts poden tenir els ossos del nostre cos?

Diàfisis: • Epífisis:

Perquè estan formats els nostres ossos?

La composició dels nostres ossos:

• Formats per és un tipus de cèl·lula especial que viu dins del teixit ossi i que s’encarrega de secretar o reabsorbir el teixit ossi, la matriu òssia.

• submergides en una substància entre cèl·lules • Substància rígida molt rica en sals minerals (calci i fòsfor).

• Cada___________________ • Recobert per una fina capa de líquid que ocupa la seva llacuna,

Forma entra en contacte amb prolongacions d’osteòcits veïns mitjançant unions de comunicació.

La composició dels nostres ossos:

El teixit ossi pot ser:

Teixit ossi esponjós.

Conté , encarregada de fabricar

les cèl·lules sanguínies.

Teixit ossi compacte.

35

Conté la , teixit gras localitzat als canals

dels ossos llargs.

Indiqueu al dibuix: teixit ossi compacte, teixit ossi esponjós,

Medul·la òssia vermella, medul.la òssia groga.

El teixit ossi està viu o mort?Perquè?

Quins diferèrencia hi ha entre moll de l’os, medul·la espinal i medul·la ossia?

Moll de l’os i medul·la ossia.

Importància de l’esport per la salud física:

Avantatges:

1. Beneficis físics: reducció de malalties cardíaques, osteoporosis, diabetis, hipertensió, colesterol,...

Inconvenients:

1. Més probabilitat de patir lesions òssies, musculars,... que una persona que no practiqui esport.

36

Sistema muscular: funcions

Qui forma aquest sistema muscular?

Amb qui s’uneix?

Quines funcions te el sistema muscular?

Que composa el teixit muscular?

Funcions

Principals músculs que composen el nostre sistema muscular:

Músculs del cap:

37

Músculs del tronc:

Músculs de les extremitats superiors:

Músculs de les extremitats inferiors:

Teixit muscular

Tipus de teixit muscular

Músculs de teixit muscular llis:

Músculs de teixit muscular estriat esquelètic:

Músculs cardíacs:

Salut del sistema esquelètic i muscular

• Elements del sistema esquelètic: Resistents i flexibles a la vegada moltes possibilitats de lesionar-se.

Cal evitar moviments bruscos i violents, males postures utilitzar elements de protecció adients a cada esport, practicar esport amb regularitat, realitzar escalfament previ.

38

SESSIÓ 6

Fase del cicle:

Escollirem les lesions que volem conèixer (5’)

Sessió de tancament, on treballarem les lesions esportives a partir del context

plantejat sobre els Campaments d’esport.

Realització de la tasca primer en parelles (10’)

Elaboració de la graella entre tots (35’).

Entrega de la graella autoavaluativa: Com porto els continguts de la unitat? (5’).

Cas d’esportista d’elit com a exemple de lesió: deures per setmana santa.(5’)

Descripció:

Els grups formats des de la sessió 3, ara pensaran quin possible tractament pot

tenir amb un cas real de lesió d’un esportista conegut.


Continuació amb el treball cooperatiu amb els grups heterogenis formats a la

sessió 3.

Avaluació:


en grup.




39

o PRÀCTICA LESIONS ESPORTIVES

Ja vam comentar a les sessions anteriors què, amb la pràctica de l’esport, tenim més possibilitats de poder patir lesions en el nostre cos. Pensem en les lesions esportives que podem patir si anéssim a fer els Campaments esportius: Pensem entre tots!

Per conèixer les principals lesions esportives i saber descriure millor cadascuna de les parts afectades pensarem entre tots, les lesions més freqüents que podem patir i que se’ns acudeixin, i farem una breu descripció del que passa quan patim aquesta lesió, amb quins esports podem patir la lesió i si coneixem algun tractament.

Tindrem 10 minuts per a resoldre-ho per parelles i després ho debatrem en grup el quadre i apuntarem les idees clau.

Tipus de lesió o dolors derivats de l’esport

Parts del cos que poden estar

afectades

Descripció de la lesió

Alguns esports que poden

provocar aquesta lesió

Tractament

Rampes

Esquinç de lligaments

Luxacions/dislocacions

Trencament d’os

Trencament fibril·lar

Contractures

Agulletes

40

o GRAELLA D’AUTOAVALUACIÓ

SOM CONSCIENTS DEL QUE SABEM? SISTEMA LOCOMOTOR (sessions 1-6) Avaluació final (Sessió 8)

Sessió Pregunta guia del context

Idees científiques Sóc capaç d’explicar... ? Molt, bastant, poc o gens (Sessió 6)

Llibre digital

Molt, bastant, poc o gens

S1 S2

Construïm ossos amb argila?

Sistema locomotor

Funció del sistema locomotor

Pàg.

Quines parts composa el sistema locomotor

Funcions dels ossos, músculs, articulacions, tendons i lligaments

S3 Els models d’os també el fan servir els científics!

Sistema esquelètic

Funcions del sistema esquelètic

Pàg.

Esquelet axial, esquelet apendicular

Tipus d’articulacions

Tipus d’ossos que composen el nostre cos

Els principals ossos que formen el nostre esquelet

S5 Imatges amb microscòpia òptica i electrònica:

Composició del sistema esquelètic

Quines cèl·lules composen el sistema esquelètic i funcions

Pàg.

S5 Un os està viu? Composició interna d’un os, parts i estructura

Parts d’un os: epífisi i diàfisi

Pàg.

Tipus de teixits ossis: teixit ossi esponjós i teixit ossi compacte.

Tipus de medul·la òssia que composa cada teixit.

Quina diferència hi ha entre la medul·la òssia, moll de l’os i medul·la espinal?

S4 S5

Campaments esportius d’estiu!

Sistema muscular

Importància del esport per la salut del sistema muscular i esquelètic.

Pàg.

Funcions del sistema muscular.

41

Els principals músculs que formen el nostre esquelet

Els principals teixits que formen els músculs del nostre cos

Contracció muscular.

Insercions musculars als ossos.

Possibles lesions que podem patir fent esport.

Tractament de les lesions.

S6 Quines lesions podem patir?

Sistema esquelètic i muscular

Importància de l’esport per la salut del nostre cos.

Pàg.

Lesions esportives.

Malalties òssies i musculars.

Tractament de lesions.

S7-8 Joc per equips: Hàbits posturals

Sistema esquelètic i muscular

Salut del sistema muscular i esquelètic: importància de la higiene postural i hàbits.

Pàg.

S9 Treball pràctic: Un os s’assembla a una roca calcària?

Sistema esquelètic i ossi

Estructura d’un múscul i un os per dins.

Pàg.

Característiques d’un os: estructura i composició

Quines són les semblances i diferències d’un os amb una roca calcària?

Voldries saber alguna cosa més?

42

o DEURES SETMANA SANTA

NOTÍCIA

ESPN – OTROS DEPORTES, 20 Ago 2011

REBECCA BROSS SE LESIONA UNA RODILLA ST. PAUL, Minnesota – La vigente campeona Rebecca Bross ha quedado fuera de los Campeonatos USA de Gimnasia después de lesionarse su rodilla izquierda en el ejercicio de salto de potro. Supuestamente lastimada por una luxación de rotula. Bross todavía estaba girando en el aire y aterrizó, cuando al parecer su rodilla quedó forzada. Ella se derrumbó sobre la colchoneta, gritando, y el entrenador Valeri Liukin inmediatamente saltó sobre la plataforma y llamó a los instructores. Mientras los instructores comprobaban la rodilla, Bross cubría su cara con sus manos y Liukin palmeaba su cabeza. Después de varios minutos, la pierna derecha de Bross estabilizada y fue transportada fuera de la plataforma. Abandonó la arena en una silla de ruedas, con la pierna elevada, mientras el público la aplaudía. Esta era la primera competición de Bross desde que se le practicó cirugía en el tobillo en el mes de noviembre.

ELS RESULTATS MÈDICS: com para les radiografies de a dalt amb les de a baix trobes diferencies aparents?

43

QÜESTIONS RELACIONADES

Quina lesió a patit?

Quins ossos i músculs són els afectats?

Què li a ocasionat la lesió?

Quin tractament se’t acudeix?

44

SESSIÓ 7

Descripció:

Preguntes idees prèvies (powerpoint) dels seus hàbits posturals i breu explicació.

(5’)

Qüestionari individual: “Quins són els meus hàbits posturals?” (10’)

Comentem entre tots els resultats (5’)

Activitat grupal: (anàlisi dels 5 hàbits posturals): Recomanacions diferent

context. (20’)

Posada en comú (20’).


L’activitat sobre els hàbits posturals es per grups on els alumnes hauran d’anar

resolent una sèrie de incògnites relacionades amb els Hàbits Posturals.

La part teòrica, amb l’explicació dels continguts essencials de l’assignatura, serà

impartida pel professor intentant fer partícips amb preguntes als alumnes.


L’activitat Hàbits posturals pretén fer veure la importància d’una bona higiene

postural en l’alumnat.

Amb l’explicació teòrica es pretén emfatitzar aquells conceptes on els alumnes

puguin seguir presentant dificultats, dedicant una especial atenció en els

problemes que s’hagin en les sessions anteriors.

Avaluació:

La tasca d’hàbits posturals no s’avaluarà en aquesta unitat.


Full d’activitat Hàbits posturals. (1 per alumne)

Ordinadors amb connexió a internet per la elaboració de a la tasca. (1 per

alumne).

45

ACTIVITAT HÀBITS POSTURALS

3r d’ESO G1, G2

46

SISTEMA LOCOMOTOR

PRÀCTICA HÀBITS POSTURALS

Avui treballarem els bons hàbits posturals. Al llarg del dia adoptem moltes posicions que podem mantenir durant més o menys temps.

Si adoptem uns bons hàbits posturals al llarg del dia, podrem prevenir futures malalties al nostres ossos, articulacions, lligaments i músculs.

Algunes malalties que es poden desenvolupar provocades per uns mals hàbits posturals són: mals d’esquena, escoliosis, lordosis, cifosis, hèrnia discal.

Responeu el següent qüestionari per saber si teniu o no uns hàbits posturals saludables

que protegiran la salut del vostre cos.

1.- Quina postura adoptes dormint?

De costat

Cap per a baix

Cap per amunt

Altres:

2.- Quantes hores creus que passes de peu?

[ ] Menys de 2 hores [ ] entre 2-5 hores [ ] més de 5 hores al dia.

3.- Quina posició adoptes quan has d’estar moltes hores en peu o quan camines?

Amb el cos recte i l’esquena recte sense moviment.

Amb les cames una mica flexionades i l’esquena recte

Amb el cos relaxat l’esquena corbada i tot el cos recolzat cap a un costat.

Altres:

47

4.- Quantes hores passes assegut?


5.- Quina posició adoptes quan has d’estar moltes hores assegut?

Amb l’esquena recte i mirant cap el davant.

Amb tot el cos inclinat cap un costat.

Amb l’esquena corbada cap enfora.

Altres:

6.- Quantes hores passes davant del ordinador?


7.- De quina manera situes el cap i el cos davant la pantalla?

Amb el cos recte i el cap recte, paral·lel a la pantalla del ordinador.

Amb el cos cap enrere de la pantalla i el cap mirant cap a baix.

Amb el cos cap endavant, molt a prop de la pantalla i l’ordinador cap a una banda de la

taula.

Altres:

8.- Quants quilograms de pes creus que portes a la motxilla aproximadament cada dia?

9.- De quina manera portes la motxilla?

El pes queda situat a la teva esquena i les tires estan adaptades a la teva alçada.

El pes penja per sota del cos portes les tires excessivament llargues i la motxilla queda

separada del teu cos.

10.- Quina cadira és més incòmode per a tu?

11.- Perquè creus que és incòmode?

48

12.- Portes tacons algun dia de la setmana?

13.- Quants centímetres d’alçada?

14.- Si heu de portar moltes bosses a les mans de quina manera les transporteu?

De qualsevol manera intento portar les bosses com puc

Reparteixo més pes al meu braç més fort

Reparteixo el pes de manera equitativa, perquè quedin compensats tots dos costats.

15.- De quina manera aixequeu una caixa que es trobi al terra?

Encorbo l’esquena i l’aixeco amb les cames rectes

Encorbo l’esquena i flexiono també les cames per subjectar-la millor

Mantinc l’esquena recta i flexiono les cames per subjectar bé la

caixa.

16.- com subjecto la caixa mentre la transporto?

Agafo la caixa i la poso en un ombro.

Agafo la caixa per a baix estirant els braços, quedant la caixa enganxada al meu cos.

Agafo la caixa doblegant els braços i mantenint la caixa en l’aire.

ACTIVITAT EN GRUPS

Ara treballarem per grups. Cada grup haurà de pensar quines són les conseqüències dels mals hàbits posturals i haurà de fer una proposta o consell per a poder corregir aquests possibles mals hàbits.

GRUP 1: HÀBITS POSTURALS PER DORMIR

Quins hàbits posturals són els més adequats per dormir?

Perquè són adequats?

Quin és la posició més aconsellable per dormir?

Quins ossos i quins músculs poden estar afectats?

Quines malalties podríem desenvolupar amb una mala posició per dormir?

49

Quin consell donaries si fossis venedor de matalassos?

GRUP 2: HÀBITS POSTURALS PER TREBALLAR DAVANT DE L’ORDINADOR

Quins hàbits posturals són els més adequats per estar assegut moltes hores?

Perquè són adequats?

A quina distància ens hem de mantenir de la pantalla del ordinador?

Quina és la col·locació més adequada de les mans? Perquè?

Quin tipus de cadira és la més adequada per a treballar? Perquè?


Quines malalties podríem desenvolupar amb una mala posició per asseure’s?

Quin consell donaries als treballadors d’una oficina si fossis el director?

GRUP 3: HÀBITS POSTURALS PER A PORTAR LA MOTXILLA CADA DIA

Quina és la manera més adequada per a portar la motxilla?

Quin és el màxim de pes aconsellable per portar diàriament?

Quin tipus de motxilla és la més aconsellable?


Quines malalties podríem desenvolupar amb una mala posició i sobrepès de la motxilla?

Quin consell donaries als alumnes del institut Europa si fossis el director?

GRUP 4: HÀBITS POSTURALS PER A PORTAR TACONS

És aconsellable portar tacons?

Quina és l’alçada màxima de tacó que s’aconsella utilitzar?

Quin calçat és més adient per a cada dia?


Quines malalties podríem desenvolupar amb l’ús excessiu de tascons?

Quin calçat recomanaries a un client si fossis venedor d’una sabateria?

GRUP 5: HÀBITS POSTURALS PER A TRANSPORTAR OBJECTES PESANTS

Quina és la manera més adequada per aixecar un objecte situat al terra? Perquè?

Quin és la manera (posició dels braços, tronc, etc.) més adequada per a transportar un

objecte d’un lloc a un altre? Perquè?

Quin és el màxim de pes aconsellable que podem transportar amb les mans?

Quina és la màxima distància que pots transportar un pes amb les mans?


Quines malalties podríem desenvolupar amb una mala posició del cos o sobrepès?

Quin normes de seguretat recomanaries a uns treballadors d’un magatzem?

RESUM

Els bons hàbits posturals es troben en cadascun dels nostres moviments quotidians. Com per exemple quan estem dormint, asseguts, drets o movent objectes pesants. Aquests han de ser saludables pel nostre cos, especialment de la nostre esquena i cames. Per tant algunes recomanacions importants:

Hem de intentar anar canviant les postures del nostre cos si hem de estar molta estona sense moure’ns fent el mateix.

Hem de procurar que la majoria de moviments o postures quan estem dormint, drets, asseguts o davant del ordinador mantinguin l’esquena el més recte possible, però amb naturalitat.

50

Hem de evitar sobrecarregar una part del nostre cos per evitar possibles lesions, com contractures musculars, desviacions de columna, hèrnies discals, genolls desviats, etc.

Hem d’evitar sobrecarregar l’esquena de pes diàriament. Només portar el pes imprescindible.

Limitar l’ús de tacons i prescindir de l’ús de tacons alts. Tenim més possibilitat de patir una lesió com un esquinç i podem arribar a desviar la columna vertebral.

És recomanable fer estiraments musculars regularment per no tenir la musculatura descompensada.

I gràcies a l’esport podem evitar que algunes malalties derivades de mals hàbits posturals s’agreugin per falta de tonificació muscular.

51

SESSIÓ 8

Fase del cicle: Síntesis final de la unitat.

Descripció:

Entrega de l’informe de pràctiques de la sessió anterior (10’).

A la primera part de la sessió es farà entrega de totes les activitats corregides

que s’han anat recollint al llarg de la unitat.

Observació de les mostres d’ós i roca calcària preparades la sessió anterior i

resolució de les qüestions plantejades a partir de l’experiment.

Es donarà un temps perquè els alumnes les revisin les altres activitats

entregades i es dedicarà un temps a resoldre dubtes que puguin sorgir. (30’)

La segona part de la sessió es dedicarà a fer la síntesis final dels continguts

treballats a la unitat. La mecànica consistirà en que repassem entre tots els

continguts que els alumnes creuen que són els trets importants treballats al llarg

de les sessions, i per tant, matèria d’examen. (20’)


Durant la primera part, es realitzarà la posada en comú de l’activitat Protegim el

nostre cos en format de debat i posteriorment, el professor es dedicarà a resoldre

els dubtes que puguin continuar existint després de l’entrega de les altres

activitats corregides. Les resolucions les realitzaran els mateixos alumnes, amb

el professor com a guia, i es faran en forma de debat grupal.

La segona part, el professor preguntarà a l’alumnat pels continguts que creuen

que són susceptibles d’entrar a l’examen final. Ell serà l’encarregat de fer

partícips als alumnes.


Al llarg de la sessió s’intentarà que els mateixos alumnes generin les preguntes,

les resolguin i defineixin els continguts clau per l’examen final amb la intenció

d’augmentar la seva implicació en la matèria.

Que ells mateixos determinin quins continguts són els importants, els farà

conscients d’allò que deuen estudiar.

Avaluació:

S’avaluarà la participació, en les diferents fases de la sessió, sumativament a

l’apartat avaluació de la unitat.


Projector multimèdia per recolzar les explicacions de síntesis d’unitat amb les

imatges pertinents.

52

SESSIÓ 9

Fase del cicle: Realització del treball pràctic de la dissecció de la pota de pollastre.

Descripció:

Realització de la pràctica de dissecció (40’)

Posada en comú de l’activitat. (20’)


L’observació i dissecció de la pota de pollastre serà duta a terme per grups.

Aquesta activitat s’haurà de dur a terme en laboratori. S’haurà de prestar atenció

a les diferents manipulacions dels estris per part de l’alumnat.


Comprendre d’una manera pràctica i manipulativa com es composa la

l’estructura dels ossos i músculs.

Avaluació:

Els alumnes hauran de presentar un informe de pràctiques on es tindrà en

compte la rigurositat de l’informe.

A la següent sessió, els alumnes hauran de fer entrega d’un informe de

pràctiques sobre l’activitat realitzada.


Guió i qüestions a resoldre en el treball pràctic (1 per grup)

Cuixes de pollastre (1 per grup)

Equip de dissecció (1 per grup)

53

PROTOCOL PRÀCTICA DISSECCIÓ POTA DE POLLASTRE

Quin problema hem de resoldre: “Com sabem que un os està viu?”

L’anatomia de la cama d’un home i d’un pollastre no és igual. Existeixen forces diferències significatives tant als músculs com als ossos que l’estructuren.

Però quines diferències podem observar?

Diferències als ossos

A més d’existir diferències en l’estructura tant als ossos com als músculs que el composen, també existeixen diferències en el moviment, en la pròpia locomoció del pollastre.

Explica breument les diferències i igualtats del moviment d’una cama humana i

un pollastre.

Descripció locomoció humana Descripció locomoció pollastre

Dibuixeu la cuixa de pollastre amb pell: indica on es troben les articulacions.

54

Traurem els músculs, “la carn”, buscarem on estan, els tendons, articulacions i cartílags. Dibuixa la cuixa de pollastre ja oberta i indica on es troben cadascuna de les parts:

Observeu que els músculs són: flexibles, resistents, que es poden contreure i

poden recuperar la seva forma original. Descriu quina textura, color, forma

tenen.

Podem separar les cèl·lules musculars unes de les altres? Perquè?

Ja has arribat als ossos. Recorda les característiques que tenen que vam comentar a classe. Els ossos són: flexibles, resistents, diferents per fora que per dins.

Ara agafeu un os de la cama del pollastre. Podries dir quin tipus d’os és, quina

funció desenvolupa al sistema locomotor i quines parts de l’os identifiques?

Pots explicar com són de diferents els ossos per dins que per fora? Pots observar

millor els teixits que composen l’os mitjançant lupes.

55

LESIONS ESPORTIVES

Al costat esquerre tens la radiografia de la tíbia (os de la cama esquerre) d’un company de l’institut que ahir es va lesionar jugant a futbol i al costat una radiografia de la cama dreta no lesionada. Segur que podeu fer un bon diagnòstic de la seva lesió!

Com s’anomena la lesió que pateix?

Els metges han operat la cama del noi, l’han enguixat i tenen previst que en un parell de mesos la lesió hagi remès i el pacient s’hagi restablert. · Però...... quina característica tenen els ossos que els permet “curar-se” i tornar al seu estat normal?

Com podem demostrar que un os està viu? Explica alguna evidència que et

demostra que un os esta viu.

56

SESSIÓ 10

Fase del cicle: Examen final de la unitat i entrega de les tasques realitzades al llarg de

la unitat.

Descripció:

Realització de l’examen final de la unitat durant tota la sessió. (60’)


Examen que es realitzarà de forma individual.


La formulació de l’examen consistirà en diverses preguntes sobre els continguts

treballats al llarg de la unitat i seran formulades amb un augment progressiu de

la seva complexitat amb la finalitat d’obtenir un gradient de qualificacions.

Avaluació:

Examen final 40% de la nota final.


Full d’examen

57

Alumne: nom i cognom:

Data:

Grup:

AS.COM - FÚTBOL, 6 Feb 2015

Beto haurà d’estar de baixa dos mesos degut a una luxació a l’espatlla esquerra i probablement necessitarà una intervenció quirúrgica

Les proves a les quals va estar sotmès Beto ens confirmen que el porter sevillista ha patit una luxació que el mantindrà allunyat del terreny de joc durant dos mesos. El doctor Jiménez, metge del club, va aclarir el diagnòstic als mitjans de comunicació dient: “L’articulació de l’espatlla està subjecte per uns lligaments que també han quedat afectats i probablement s’hagin trencat en el moment de la dislocació. Estan valorant la possibilitat de operar-lo”. El xoc que es va produir entre la cama de Benzema i l’espatlla de Beto, mentre Benzema intentava fer el darrer gol del partit, va ser decisiu pel futur del club del Sevilla. L’acció ocorreguda amb Benzema deixarà molt afectat l’equip del Sevilla que haurà de posar en substitució a la porteria a Sergio Rico, que haurà d’assumir el paper de titular.

1. Llegeix la notícia atentament i respon les qüestions relacionades.

a. Quina lesió a patit l’esportista? Explica, quines parts es veuen afectades

i què passa quan pateixes aquest tipus de lesió.

b. Explica que és la contracció muscular.

58

2. Referent a la notícia de la primera pregunta, hem vist que en Beto a patit una

dislocació de l’espatlla. Quins ossos i quin músculs trobem a l’espatlla?

Situa, indica i escriu, utilitzant el dibuix de acontinuació, quins ossos i músculs de l’espatlla coneixes.

2.1. Per altre banda, hem vist que en Benzema estava corrent quan va xocar amb en Beto i per tant, feia servir les cames. Situa també els ossos i músculs que coneguis de la cama.

3. Explica dos avantatges i dos inconvenients que té la pràctica de l’esport.

Avantatges Inconvenients

59

4. Els alumnes de primer d’ESO són encara petits i no saben molt bé quina és la

manera més adequada per a seure a classe, per a portar la motxilla, per estar

davant de l’ordinador, en definitiva els seus adequats hàbits posturals. Vosaltres

sou de tercer i podríeu donar als alumnes de primer algunes recomanacions, que hem treballat a classe i ja coneixem, perquè no acabin tenint mal

d’esquena.

a. Tria un hàbit postural (asseure a classe, portar la motxilla, estar davant

del ordinador), explica dues recomanacions, justifica perquè les donaries

o quin benefici ens aporta.

Hàbit postural que vull explicar:

Recomanació 1

Perquè ho recomano

Recomanació 2

Perquè ho recomano

Alguna recomanació més

5. Recordem els ossos de la pràctica!

Indica les parts externes i internes que coneguis, quin tipus d’os és i quina funció fa.

6. Els ossos estan vius?

Aquesta imatge correspon a un tall transversal d’un os, on vam veure que els “puntets negres” corresponen a les cèl·lules òssies que viuen en el interior dels nostres ossos i que s’encarreguen d’estructurar-los. a. Nosaltres a la pràctica vam dir dos

exemples que demostren que els ossos estan

vius sense necessitat de veure un os per dins.

b. Quines funcions té el sistema esquelètic? Anomena una de les 5 que

s’han dit a classe.

anàlisi de la ud eso

Documents