les preguntes fonamentals de la filosofia

Iván García

PREGUNTES I PROBLEMES

FILOSÒFICS

APRENDRE FILOSOFIA O

APRENDRE A FILOSOFAR?

- Podem coneixer les preguntes de la

FILOSOFIA i reflexionar, la qual cosa

ens fa aprendre a pensar i raonar

PREGUNTES I PROBLEMES

FILOSÒFICS

-El procés de pensar s’inicia quan ens

formulem una pregunta i reflexiones

sobre aquesta.

PREGUNTES I PROBLEMES

FILOSÒFICS

Trobem dues modalitats de preguntes.

1- Les que contenen els problemes

fonamentals sobre els que tracta la

FILOSOFIA.

2- Les que es refereixen a l’activitat de

pensar.

PREGUNTES I PROBLEMES

FILOSÒFICSPREGUNTES QUE FORMEN EL CONTINGUT DE

LA FILOSOFIA

Les preguntes filosòfiques mostren la

curiositat que sentím pel que ens

envolta.

Per exemple: Es infinit l’univers?

PREGUNTES I PROBLEMES

FILOSÒFICSPREGUNTES QUE FORMEN EL CONTINGUT DE

LA FILOSOFIA També ens formulem preguntes per

coneixen’s a nosaltres mateixos.

Per exemple: Perquè sóc com soc?

PREGUNTES I PROBLEMES

FILOSÒFICSCLASIFICACIÓ DE LES PREGUNTES

FILOSÒFIQUES

PREGUNTES I PROBLEMES

FILOSÒFICS

Preguntes de les ètiques aplicades:

Orientació per afrontar problemes i

preguntes com :

-Injusticia de la destribució

de la riquesa.

(Es inevitable que

hi hagi pobres?)

PREGUNTES I PROBLEMES

FILOSÒFICS

PREGUNTES DE L’ACTIVITAT

FILOSÒFICASon preguntes d’aprendre a pensar.

Ens conecta amb el dialeg filosòfic, que

no es una altra cosa que un diàleg, però

amb la característica de que es

reflexiona sobre uns valors.

ALGUNRES PREGUNTES

FILOSÒFIQUES

PREGUNTES PEL COSMOSSón preguntes sobre l’univers, per

exemple: Com es va crear l’univers?

Christian Wolf: Introdueix el terme

cosmologia (part de la FILOSOFIA que

estudia el mon en general)

L’ORIGEN DE L’UNIVERS

L’ORIGEN DE L’UNIVERS

Hi ha dues teories que actualment són

les més conegudes:

- La teoria del big bang

- La teoria big crunch

LA PREGUNTA PEL SENTIT

DE L’EXISTÈNCIA

SENTIT

COM A FINALITAT

COM A SIGNIFICACIÓ

COM A VALOR

EL SENTIT, PROBLEMA O

MISTERI?

Problema: Situació en que hi ha alguna

cosa desconeguda que s’ha de

descobrir i implica dificultats.

Misteri: No ens dificulta res, sinó que

ens fa reflexionar per resoldre’l.

TIPUS DE RESPOSTA PER

LA PREGUNTA PEL SENTIT

No hi ha sentit

• La vida no te sentit i tant l’existència humana comel món son absurds.

Hi ha un sentit imminent

• Pels que consideren que la vida te sentit però finsa la mort que es el nostre límit.

Hi ha un sentit transcendent

• Pels que creuen que després de la mort hi ha vida, per lo tant segueix tenint sentit l’existència.

RELIGIÓ I SENTIT

DUES DIMENSIONS

DIMENSIÓ DE L’ENCONTRE

DIMENSIÓ DE RESPOSTA

RELIGIÓ

RELIGIÓ COM A

RELLIGAMENT

RELIGIÓ COM A RELACIÓ

LA PREGUNTA PER LA

MORTLa mort es el final de la vida

A partir de la nostra concepció de mort

podem definir la vida.

CONCEPTES DE VIDA

Hi ha dos tipus de concepte de vida:

-Concepte biològic

-Concepte filosòfic

LA MORT: Es allò que ens acaba passant a tots els éssers naturals.

MORT I FILOSOFIA:

Plató o Ciceró deien que la FILOSOFIA era una

preparació per a la mort

LA MORT COM A DEFINICIÓ DE L’ESSER HUMÀ:

Es basa en l’existencialisme que diu que per als essers humans, l’essencia es

existitr.

EXPERIÈNCIA DE LA MORT:

Ningú pot explicar la sevamort ja que ningu la viura

SENTIT DE LA MORT I

TRANSCENDÈNCIA

DUES POSICIÓNS BÀSIQUES

MONISME

MATERIALISTA

ESPIRITUALISTA

DUALISME

DEFENSA ELS DOS TIPUS DE REALITAT DEL

MONISME

EL MAL

El mal es podria definir com la ausencia

del bé. Hi a diferents tipus de mal:

-Mal Metafisic

-Mal Fisic

-Mal Moral

EL MAL COM A

INJUSTICIAEs possible que els homes bons

pateixin, algún dels diferents tipus de

mal, i a això se li anomena l’absurd que

es el sofriment del just.

Alguns filosofs recorren al misteri per

explicar-s’ho.

DEU I LA JUSTÍCIA

Immanuel Kant: Ens explica la injusticia

de que persones bones paguin

injusticies i que alguns malvats no

paguin els seus crims

LES PREGUNTES PER LA

CIÈNCIA

La ciència se separa de la filosofia i

s’originen diferents conceptes de

ciència:

La ciència com a un coneixement

totalment fiable, i la ciència que no

distingeix entre la ciència moderna i

l’antiga (mites, màgia).

LA CIÈNCIA:

INDUCTIVISMEInductivisme: La ciència s’identifica am lo

cert i fiable. El que no pot verificar-se, no

es considerat científic.

Per lo tant no es clar com obtenir lleis

científiques totalment vertaderes, ja que

quasi mai es verifiquen tots els cassos

posibles.

LA CIÈNCIA:

INDUCTIVISMEEs pot dir per tant que allò que l’inductivisme

defensa es només probable.

Un exemple: No podem

afirmar que tots els goril·les

tenen el pel marró, si no

s’ha comprobat el pèl de

TOTS el goril·les.

EL GIR HISTORICOSOCIOLÒGIC

DE LA CIÈNCIA

Thomas S. Kuhn: Proposa que es

consideri ciència els aspctes històrics i

sociològics.

EL GIR

HISTORICOSOCIOLÒGIC DE

LA CIÈNCIA

Es defineix a la comunitat cientifica com

a un grup de científics que comparteixen

teories, i la revolució cientifica com a

proces de substituir una teoria per una

altra

CONCEPCIÓNS ALTERNATIVES DE LA

CIÈNCIA

CONCEPCIÓ DEL TOT VAL: Paul Feyerabend

propossa que la ciència no es una activitat racional i que no te característiques

especials.

CONCEPCIÓ RETOPRICA DE LA

CIÈNCIA: La ciència es retorica i el seu objectiu es facilitar la coomprenció de

la realitat

CONDICIONAMETS DE LA CIÈNCIA

EPISTEMOLÒGICS

Ciència com a coneixement fal·lible

Condicionamentevolutiu

(desenvolupament)

TECNOLÒGICSCiència

condicionada per la tecnología.

ECONOMICS I POLÍTICS

Fer avançar la tecnología es car, i s’ha de dependre

del poder economic.

DISCURS CIENTÍFIC

La ciència no respontotes les preguntes

que ens qüestionem

CONDICIONAMENT ÈTIC

Reflexionar i pensar sobre els problemes

i millorar-los

LA PREGUNTA PER LA

UTOPIADefinició actual de utopia: Alguna

cosa es utopica quan la volem pero es

troba fora de les nostres possibilitats per

aconseguir-la.

Definició Grega:

No existent o irreal.

ORIGEN DE LA UTOPIA

La utopia s’inicia quan estem insatisfets

i intentem buscar alternatives per trobar

la satisfacció

CARACTERÍSTIQUES DE LA UTOPIA

ORIGEN: Origen en el rebuig de les

condicións socials i busca de millores.

FONAMENTACIÓ: Es basa en la

naturalesa i el bécomú.

FUNCIÓ: Basicamente una funció critica

OBJECTIU: Conduira una societat

perfecta

METODOLOGIA: Ampliar la realitat.

CARÁCTER GLOBAL

FORMES D’UTOPIA EN LA

HISTÒRIA

Algunes formes utopiques són per exemple:

-Populars: Descriu un model de societat ideal,

sense problemes.

-Clasiques: Descriu una societat justa.

-Il·lustrades: Es centra en la bona educació

per crear un bon ideal d’home.

-Libertàries: Societat basada en la iniciativa

priada i el mercat.

CRÍTICA AL PENSAMENT

UTOPIC

Des del pla teòric (politics):

-Impossibilitat de la seva realització.

- Condemna al totalitarisme: Per poder dur

a terme aquests pensaments caldria

recorrer a la violència.

CRÍTICA AL PENSAMENT

UTOPICDes dels esdeveniments:

- Utopia de la ciència i la tecnologia, que ens hansolucionat molts problemes però ens han portatd’altres

- Intents de realitzar una societat igualitaria.

- La utopia del mercat es inutil ja que hi ha moltapobresa i misèria.

- Xarxes de comunicació per controlar i unificar,fan que disminueixi la capacitat per fer front alsproblemes.

DEFENSA DE LA UTOPIA

Defensa de les crítiques del realisme polític:

-Possibilitat de realització: Tot allò que es real te

possibilitats de millorar.

-Respecte a el totalitarisme: Els canvis per

millorar no s’han de fer d’una manera

dictatorial, sino respectuosa i respectant a les

persones.

IDEA D’ UNA SOCIETAT

JUSTAActualment una societat justa ha de

contenir dos aspectes bàsics.

-Un nucli ètic universal.

-El contingut utòpic.