al t.m. de castellÓ de farfanya › mediamb › informacio_publica › l1aai... · 8.1. relaciÓ d...

www.tecnics.org

[email protected]

PROJECTE DE CANVI D'ORIENTACIÓ I AMPLIACIÓ

DE EXPLOTACIÓ PORCINA DE TRUGES "MEDÀ"

AL T.M. DE CASTELLÓ DE FARFANYA

(LA NOGUERA)

Marca oficial: 213:BD

PROMOTOR: MEDÀ SCP. Explotació ubicada a:

T.M. de Castelló de Farfanya Polígon 8 Parcel·les 248

Activitat de l’annex I de la llei 20/2009 sotmesa a règim d’Autorització Ambiental

Castelló de Farfanya, Juny de 2013 L’Enginyer Tècnic Agrícola:

Jordi Barrera Coberó Col·legiat núm. 2738 del Col·legi d’Enginyers

Tècnics Agrícoles i Perits Agrícoles de Catalunya

Documents del projecte:

Memòria

Annexos (1. Dades constructives i de normativa) (2. Memòria compatibilitat urbanística) (3. Estudi bàsic de seguretat i salut) (4. Relació de documentació aportada)

Plànols (1. Situació) (2. Emplaçament) (3. Situació relativa a la parcel·la) (4. Planta de distribució i secció de la nau 15 (canvi d’ús)) (5. Planta de distribució i secció de la nau 17 (a construir)) (6. Planta de fonamentació de la nau 17 (a construir)) (7. Planta de l’estructura i coberta de la nau 17 (a construir)) (8. Planta de distribució i secció de la nau 18 (a construir)) (9. Planta de fonamentació, estructura i coberta de la nau 18) (10. Plantes de la nau 19 (a construir)) (11. Secció de la nau 19) (12. Plantes de la nau 20 (a construir)) (13. Secció de la nau 20)

Plec de condicions

Pressupost

(1. Medicions) (2. Pressupost general) (3. Resum del pressupost)

Índex de la memòria.

1. OBJECTIUS .......................................................................................................................................5

1.1. PROMOTOR....................................................................................................................................5 1.2. MOTIVACIÓ ...................................................................................................................................5 1.3. OBJECTIU ......................................................................................................................................6

2. ANTECEDENTS ................................................................................................................................7

2.1. CAPACITAT ACTUAL......................................................................................................................7 2.2. DADES ACTUALS DE L’EXPLOTACIÓ ..............................................................................................8

3. SITUACIÓ GEOGRÀFICA..............................................................................................................9

4. DADES DE L’ACTIVITAT ............................................................................................................11

4.1. CAPACITAT ACTUAL....................................................................................................................11 4.2. CAPACITAT PROJECTADA I CLASSIFICACIÓ ACTIVITAT ................................................................11 4.3. DESCRIPCIÓ DE L’ACTIVITAT .......................................................................................................12

4.3.1. Producció porcina ..............................................................................................................12 (a) Lactació ..................................................................................................................................12 (b) Interval de deslletament cobrició fèrtil (IDCF)......................................................................13 (c) Gestació..................................................................................................................................13 (d) Deslletament ...........................................................................................................................13

5. DESCRIPCIÓ DE LES INSTAL·LACIONS.................................................................................15

5.1. RELACIÓ D’ELEMENTS CONSTRUCTIUS........................................................................................15 5.2. NAU 15; GESTACIÓ EN BOXES (EXISTENT; A REFORMAR).............................................................17 5.3. NAU 17; TRUGES EN PARIDERES (A CONSTRUIR) .........................................................................18

5.3.1. Moviments de terra.............................................................................................................18 5.3.2. Fonaments ..........................................................................................................................19 5.3.3. Estructura ...........................................................................................................................19 5.3.4. Pavimentació ......................................................................................................................19 5.3.5. Coberta ...............................................................................................................................20 5.3.6. Tancaments.........................................................................................................................20

5.4. NAU 18; CUBRICIÓ I CONTROL (A CONSTRUIR) ............................................................................20 5.4.1. Moviments de terra.............................................................................................................21 5.4.2. Fonaments ..........................................................................................................................21 5.4.3. Estructura ...........................................................................................................................22

5.4.4. Pavimentació ......................................................................................................................22 5.4.5. Coberta ...............................................................................................................................22 5.4.6. Tancaments.........................................................................................................................22

5.5. NAU 19; GESTACIÓ EN GRUP (A CONSTRUIR) ...............................................................................23 5.5.1. Moviments de terra.............................................................................................................24 5.5.2. Fonaments ..........................................................................................................................24 5.5.3. Estructura ...........................................................................................................................24 5.5.4. Pavimentació ......................................................................................................................25 5.5.5. Coberta ...............................................................................................................................25 5.5.6. Tancaments.........................................................................................................................25

5.6. NAU 20; GESTACIÓ EN GRUP (A CONSTRUIR) ...............................................................................26 5.6.1. Moviments de terra.............................................................................................................27 5.6.2. Fonaments ..........................................................................................................................27 5.6.3. Estructura ...........................................................................................................................27 5.6.4. Pavimentació ......................................................................................................................28 5.6.5. Coberta ...............................................................................................................................28 5.6.6. Tancaments.........................................................................................................................28

6. ENTORN DE L’EXPLOTACIÓ.....................................................................................................29

6.1. DISTÀNCIES I ENTORN .................................................................................................................29 6.1.1. Distància al casc urbà........................................................................................................29 6.1.2. Distància a escorxadors i indústries agroalimentàries ......................................................30 6.1.3. Distància a indústries de gestió de residus d’origen animal..............................................30 6.1.4. Captació d’aigües de consum humà i aigües superficials ..................................................30

7. SISTEMA DE PRODUCCIÓ..........................................................................................................31

7.1. DESCRIPCIÓ DEL SISTEMA D’EXPLOTACIÓ ...................................................................................31 7.1.1. Alimentació.........................................................................................................................31 7.1.2. Abeuradors .........................................................................................................................31 7.1.3. Allotjament .........................................................................................................................31 7.1.4. Desinfecció i desinsectació.................................................................................................31 7.1.5. Mesures sanitàries..............................................................................................................32 7.1.6. Sistema de neteja i periodicitat...........................................................................................32 7.1.7. Sistema de ventilació ..........................................................................................................32

8. FONTS ENERGÈTIQUES..............................................................................................................33

8.1. RELACIÓ D’ENERGIES QUE UTILITZA L’EXPLOTACIÓ ...................................................................33 8.1.1. Energia elèctrica ................................................................................................................33 8.1.2. Instal·lacions de combustió ................................................................................................33

9. MATÈRIES PRIMERES I PRODUCTES AUXILIARS UTILITZATS A L’EXPLOTACIÓ.34

9.1. MATÈRIES PRIMERES PER A L’ALIMENTACIÓ I JAÇ.......................................................................34 9.2. ALTRES PRODUCTES I SUBSTÀNCIES AUXILIARS ..........................................................................34

10. CONSUM I GESTIÓ D’AIGÜES ...............................................................................................35

10.1. CONSUM D’AIGÜES..................................................................................................................35 10.2. GESTIÓ DE LES AIGÜES ............................................................................................................36

11. GENERACIÓ DE RESIDUS.......................................................................................................37

11.1. QUALIFICACIÓ I QUANTIFICACIÓ DELS RESIDUS.......................................................................37 11.2. GESTIÓ DELS ANIMALS MORTS ................................................................................................37 11.3. GESTIÓ DE RESIDUS ZOOSANITARIS .........................................................................................38

12. BIOSEGURETAT ........................................................................................................................39

12.1. MESURES DE PREVENCIÓ SANITÀRIA .......................................................................................39 12.1.1. Tanca perimetral i mesures sanitàries................................................................................39 12.1.2. Desratització, desinfecció i desinsectació ..........................................................................39 12.1.3. Dependències d’higiene personal.......................................................................................39

13. IMPACTE SOBRE EL MEDI.....................................................................................................41

13.1. ÀMBIT TERRITORIAL................................................................................................................41 13.1.1. Qualitat del sòl ...................................................................................................................41

13.2. PAISATGE ................................................................................................................................42 13.3. HIDROLOGIA I ECOSISTEMES FLUVIALS ...................................................................................42

13.3.1. Zona vulnerable..................................................................................................................42 13.3.2. Cursos d’aigua superficials................................................................................................43 13.3.3. Qualitat del medi receptor..................................................................................................43 13.3.4. Zones humides ....................................................................................................................43 13.3.5. Àrea i unitat hidrogeològica...............................................................................................43 13.3.6. Captacions d’aigües superficials i subterrànies.................................................................43 13.3.7. Àrea d’especial protecció d’aigües superficials.................................................................43 13.3.8. Gea .....................................................................................................................................44 13.3.9. Flora i fauna.......................................................................................................................44 13.3.10. Hàbitats naturals d’interès comunitari...........................................................................44 13.3.11. Espais naturals protegits ................................................................................................44 13.3.12. Qualitat de l’aire, soroll i altres emissions ....................................................................45 13.3.13. Qualitat acústica.............................................................................................................45 13.3.14. Qualitat de l’aire ............................................................................................................45 13.3.15. Il·luminació externa........................................................................................................46

14. BENESTAR ANIMAL.................................................................................................................47

14.1. BENESTAR ANIMAL EN PORCÍ ..................................................................................................47 14.1.1. Benestar animal en les truges.............................................................................................47 14.1.2. Benestar animal en els garrins ...........................................................................................49 14.1.3. Benestar animal en les truges de reposició ........................................................................50

15. GESTIÓ DE DEJECCIONS RAMADERES.............................................................................51

15.1. SISTEMA DE GESTIÓ DE DEJECCIONS ........................................................................................51 15.2. VOLUM GENERAT ....................................................................................................................51 15.3. CAPACITAT D’EMMAGATZEMATGE DELS PURINS.....................................................................52 15.4. PLA DE GESTIÓ DE DEJECCIONS................................................................................................54

16. MILLORS TÈCNIQUES DISPONIBLES .................................................................................55

16.1. GESTIÓ DE L’ALIMENTACIÓ .....................................................................................................55 16.1.1. Elecció del pinso que cal administrar ................................................................................55 16.1.2. Adaptació de la dieta a les necessitats de l’animal ............................................................56 16.1.3. Maneig dels sistemes d’alimentació i menjadores..............................................................56

16.2. GESTIÓ DE L’AIGUA.................................................................................................................56 16.3. GESTIÓ DELS ALLOTJAMENTS I DE LES INSTAL·LACIONS .........................................................57 16.4. EMMAGATZEMATGE I GESTIÓ DE DEJECCIONS RAMADERES.....................................................58

17. NORMATIVA D’APLICACIÓ CONTEMPLADA ..................................................................59

17.1. NORMATIVA D’EDIFICACIÓ......................................................................................................60

18. RESIDUS DE LA CONSTRUCCIÓ...........................................................................................61

19. CONCLUSIONS...........................................................................................................................62

20. PRESSUPOST ..............................................................................................................................64

20.1. PRESSUPOST DE CONSTRUCCIÓ DE LES OBRES PROJECTADES...................................................64

Projecte de canvi d'orientació i ampliació de explotació porcina "medà" al T.M. de Castelló de Farfanya

1. OBJECTIUS

1.1. PROMOTOR

La persona interessada i que és el titular de l’explotació ramadera a reconvertir, i que, per tant, actua com a promotor d’aquest projecte és: MEDA SCP, amb domicili al Camí/ Caranilles, s/n, de Castelló de Farfanya (codi postal: 25136) (Noguera – Castelló de Farfanya), amb NIF: J-25.343.773.

1.2. MOTIVACIÓ

El promotor encarrega a l’Enginyer Tècnic Agrícola i Enginyer

Agrònom Jordi Barrera Coberó (amb NIF: 78.084.183-B), col·legiat núm. 2738 del Col·legi Oficial d’Enginyers Tècnics i Perits Agrícoles de Catalunya, la redacció del present projecte:

Projecte de canvi d'orientació i ampliació de explotació porcina

"medà" al T.M. de Castelló de Farfanya (La Noguera)

El projecte s’utilitzarà per la seva presentació a l’excel·lentíssim

Ajuntament de Castelló de Farfanya i a l’Oficina Virtual de Tràmits, per tal d’obtenir la corresponent autorització d’activitat, d’acord amb les prescripcions que marca la llei 20/2009 per a les activitats sotmeses a règim d’Autorització Ambiental (annex I de l’esmentada llei modificada per la llei 9/2011 de 30 de desembre).

Memòria 5


1.3. OBJECTIU

La redacció del present projecte és per complir el següent

objectiu:

Canvi d’orientació productiva en la que no es farà fase de transició a l’explotació i ampliació el nombre de reproductores de l’explotació porcina de producció de garrins fins a 1067 caps, .

L’explotació està adaptada a la legislació de benestar animal (Real Decret 1135/2002, de 31 d’octubre, relatiu a les normes mínimes per a la producció porcina).

L’execució del projecte comportarà l’adaptació interior de la nau 15 existent, i la construcció de les naus 17, 18, 19 i 20 (més que naus són mòduls o sales però és manté el terme per tenir així la vinculació amb documents anteriors dels que disposa el promotor).

En el projecte també es descriuen els complements i mesures correctores necessàries pel bon funcionament de l’explotació.

Memòria 6


2. ANTECEDENTS

L’explotació porcina “Medà SCP” és una granja de producció de garrins, els qual surten de l’explotació desprès del deslletament a altres granges del grup de la integradora de la qual forma part el promotor.

L’explotació ha fet l’esforç d’adaptar les instal·lacions de truges de gestació a la legislació de benestar animal (Decret 1135/2002).

Des del punt de vista legislatiu, es tracta d’una activitat ramadera ja existent molt abans de la publicació del reial decret d’ordenació del sector porcí (324/2000); així, s’ha de tenir en compte que davant la possible existència de normes reguladores de l’emplaçament i mesures correctores de les explotacions ramaderes, l’activitat tractada es considera “existent” i anterior a l’aplicació d’aquestes.

2.1. CAPACITAT ACTUAL

L’explotació actualment disposa de la següent capacitat:

Espècie productiva Aptitud Capacitat Porcina Truges 675 Porcina Transició 1350 Porcina Reposició 60

Memòria 7


2.2. DADES ACTUALS DE L’EXPLOTACIÓ

Nom explotació: MEDÀ Titular: MEDÀ SCP NIF: J-25.343.773 CCAE: 01.231 Explotació intensiva de bestiar porcí Emplaçament explotació:

Camí Caranilles

Municipi: Castelló de Farfanya Codi postal: 25136 Comarca: La Noguera Marca oficial: 213:BD Número de registre: L 11 06308 Coordenades UTM X: 310.935 Y: 4.633.715

Memòria 8


3. SITUACIÓ GEOGRÀFICA

L’explotació està situada a:

Terme municipal: CASTELLÓ DE FARFANYA

Paratge: Camí Caranilles

Polígon: 8

Parcel·la: 248

Les coordenades UTM de l’emplaçament de l’explotació són:

X= 310.935

Y= 4.633.715

La superfície total de la parcel·la és de 17.248 m2 (17,248 ha).

Imatge 1: Imatge cadastral de la ubicació de l’explotació.

Memòria 9


Imatge 2: Fitxa cadastral de l’explotació.

Memòria 10


4. DADES DE L’ACTIVITAT

4.1. CAPACITAT ACTUAL

L’explotació actualment disposa de la següent capacitat:

Espècie productiva Aptitud Capacitat Porcina Truges 675 Porcina Transició 1350 Porcina Reposició 60

4.2. CAPACITAT PROJECTADA I CLASSIFICACIÓ ACTIVITAT

Amb l’ampliació i el canvi d’orientació de l’explotació passarà a tenir la següent capacitat:

Espècie productiva Aptitud Capacitat URP Porcina Truges 1067 711,37 Porcina Reposició 60 -

Total 711,37

L’activitat d’explotació porcina de producció de garrins, amb l’anterior capacitat, equivalent a 711,37 URP (unitats ramaderes procedimentals), de la qual s’ocupa aquest projecte té la següent classificació segons la Llei 20/2009 (modificada 9/2011 omnibus):

Annex I: Activitat sotmesa al règim d’Autorització Ambiental

de l’Administració de la Generalitat de Catalunya.

11.1.i: Explotació porcina amb una capacitat superior a 750 places de truges reproductores.

Memòria 11


4.3. DESCRIPCIÓ DE L’ACTIVITAT

L’activitat que es porta a terme a les instal·lacions de

l’explotació porcina és la producció de garrins.

La classificació segons el codi CCAE és:

01231 Explotació ramadera intensiva de bestiar porcí

4.3.1.Producció porcina

L’activitat que es porta a terme a les instal·lacions de l’explotació porcina és la producció de garrins, la qual segueix el següent esquema:

El pla productiu de l’explotació serà el següent:

Part Deslletar Cobrició Part Lactació IDCF Gestació

(a) Lactació

El període de lactació mínim serà de 21 dies però per tal de sincronitzar el zel de les truges s’agruparan els deslletaments i això

Memòria 12


suposarà l’allargament de la lactació en alguns animals assolint un període de lactació més llarg que en molts casos serà fins al 28 dies.

Les truges en aquesta fase s’allotjaran en gàbies individuals adaptades per aquesta fase en un parc paridera.

(b) Interval de deslletament cobrició fèrtil (IDCF)

La mitjana de temps entre el deslletament i el moment de cobrició fèrtil és de 12 dies. Les truges en aquesta fase s’allotjaran en gàbies individuals.

(c) Gestació

El període de gestació de les truges és de 114 dies. Els primers 28 dies post cobrició fèrtil les truges s’allotjaran en gàbies individuals per tal d’evitar avortaments deguts a baralles entre elles. A partir dels 28 dies post cobrició fèrtil les truges s’allotjaran en grup fins els 7 dies abans de la data prevista de part.

(d) Deslletament

Un cop els garrins han finalitzat el període de lactació, aquests

es deslleteran i es portaran en naus adequades per aquests.

El maneig dels garrins serà el següent:

Deslletament Sortida transició - 21-28 dies - 60-65 dies

- 5-6 kg - 18-20 kg

Transició ( 35 - 40 dies )

Memòria 13


Després d’aquest període de deslletament els garrins es portaran en granges d’engreix externes a l’explotació.

Memòria 14


5. DESCRIPCIÓ DE LES INSTAL·LACIONS

5.1. RELACIÓ D’ELEMENTS CONSTRUCTIUS

En total a la parcel·la on es duu a terme l’activitat ramadera s’hi comptabilitzaran els següents elements constructius.

Núm. Edifici Ús / destinació (1) Superfície m2

Nau 1 Existent Gestació en parcs 171,00 Nau 2 Existent Gestació en boxes 245,00 Nau 3a Existent Gestació en parcs 36,00 Nau 3b Existent Gestició en boxes 80,00 Nau 4 Existent Parideres 105,00 Nau 5 Existent Parideres 105,00 Nau 6 Existent Parideres 80,00 Nau 7 Existent Parideres 67,00 Nau 8a Existent Gestió de boxes 140,00 Nau 8b Existent Gestació en parcs 32,90 Nau 9 Existent Parideres 42,00 Nau 10 Existent Parideres 84,00 Nau 11 Existent Vestidor i magatzem 41,00 Nau 12 Existent Parideres 288,00 Nau 13 Existent Gestació en parcs 490,00 Nau 14 Existent Reposició 41,00 Nau 15 A canviar d’ús Gestació en boxes 269,00 Nau 16 Existent Reposició 110,00 Nau 17 A construir Parideres 266,89 Nau 18 A construir Gestació en boxes 119,85 Nau 19 A construir Gestació en parcs 664,00 Nau 20 A construir Gestació en parcs 202,00

Total 3679,64 (1) Porcí d’engreix, porcí reproductor, boví de llet, magatzem agrícola, coberts, habitatge, etc.

Memòria 15


A la taula següent es fa una relació de les places de cada aptitud que té cada nau-sala per al correcte maneig de l’explotació el qual està adaptat al RD1135/2002 de benestar animal de les explotacions porcines.

Nau aptitud productiva superfície places Nau 1 Gestació en parcs 171 67 Nau 2 Gestació en boxes 245 100 Nau 3a Gestació en parcs 36 12 Nau 3b Gestició en boxes 80 32 Nau 4 Parideres 105 22 Nau 5 Parideres 105 22 Nau 6 Parideres 80 12 Nau 7 Parideres 67 12 Nau 8a Gestió de boxes 140 51 Nau 8b Gestació en parcs 32,9 14 Nau 9 Parideres 42 8 Nau 10 Parideres 84 12 Nau 11 Vestidor i magatzem 41 Nau 12 Parideres 288 60 Nau 13 Gestació en parcs 490 193 Nau 14 Reposició 41 35* Nau 15 Gestació en boxes 269 85

Nau 16 Reposició 110 35 boxes + 3 corrals de

20 primales = 105*

Nau 17 Parideres 266,89 48 Nau 18 Gestació en boxes 119,85 50 Nau 19 Gestació en parcs 664 240 Nau 20 Gestació en parcs 202 75 * places de truges primales o de reposició

En el plànol núm. 3 es visualitza la distribució relativa de les diferents instal·lacions dins el complex de l’explotació.

Als següents apartats es defineixen les naus ramaderes a construir (nau 16, 17, 18, 19 i 20) i la que té un canvi d’ús (nau 15).

Memòria 16


5.2. NAU 15; GESTACIÓ EN BOXES (EXISTENT; A REFORMAR)

La nau 15 és una edificació de planta rectangular amb unes dimensions de 27,30 m de llargada i 9,60 m d’amplada. La superfície edificada és de 262,08 m2.

Actualment la nau disposa de truges de gestació en parcs per gestació confirmada on hi ha un passadís central i corrals a banda i banda, però per poder agrupar les places en un mateix edifici i per millorar el maneig, un cop duta a terme l’actuació d’aquest projecte, convé que aquestes places siguin igualment de gestació però amb boxes.

Les fosses es mantindran igual com estan ara i tant sols es modificara els corrals que seran substituits pels boxes individuals de les truges, les quals seran de cubrició-control o gestació pendent de confirmació.

La nau tindrà la capacitat per allotjar 85 truges de gestació en boxes distribuïdes en dues fil.leres de boxes que estaran cara a cara.

La nau disposa de les següents fosses interiors per a l’emmagatzematge de purins (les quals es mantindran intactes):

Descripció Núm. Fosses

Longitud (m)

Amplada (m)

Profunditat (m)

Volum (m3)

Nau 15 2 26,90 1,90 0,60 61,33

Total (m3) 61,33

La capacitat total d’emmagatzematge de purins de la nau és de 61,33 m3.

Memòria 17


5.3. NAU 17; TRUGES EN PARIDERES (A CONSTRUIR)

La nau 17 tindrà unes dimensions en planta de 23,33 x 11,44 m, és a dir, una superfície edificada de 266,89 m2. L’alçada al lateral de la nau serà de 3,80 m i de 5,30 m al carener. El volum edificat serà de 1201,02 m3.

La distribució de la nau serà a través d’un passadís lateral de maneig on s’hi distribuiran 4 mòduls. Cada mòdul tindrà una capacitat de 12 parideres, amb un total 48 parideres.

La superfície de les corraletes serà tot eslat. A la part inferior d’aquestes hi haurà les fosses internes d’emmagatzematge de purins les quals tindran les següents dimensions:

Núm. Fosses

Longitud (m)

Amplada (m)

Profunditat (m)

Volum (m3)

4 9,60 5,60 0,60 129,02

Total (m3) 129,02

La ventilació de la nau serà forçada a través ventiladors en xemeneia col·locats a un extrem de cada mòdul. També es disposarà de sistema de calefacció i refrigeració.

Les obres de realització de la nau consistiran en els següents processos:

5.3.1.Moviments de terra

La superfície ocupada per la nau és de 266,89 m2. Es retirarà els primers 20 cm de profunditat per eliminar la capa vegetal de la

Memòria 18


zona ocupada per l’obra i s'anivellarà el terreny per tal de poder realitzar l'obra.

Un cop acondicionat el terreny es procedirà a excavar l’espai que ocuparan les fosses de la granja i de les fonamentacions.

Les terres resultants de l'acondicionament i de les excavacions s'aplicaran en camps de cultiu de la pròpia finca de l'explotació.

5.3.2.Fonaments

Les fonamentacions seran de cimentació correguda HA-25 vibrat, amb una secció de 60 x 60 cm. A l’interior de la fonamentació hi haurà una riostra amb 6 barres d’acer B-500-S de 12 mm i envoltada de cèrcols d’acer B-500-S de 8 mm cada 25 cm.

5.3.3.Estructura

L’estructura de la nau estarà formada pels propis tancaments on s’hi recolzaran les biguetes pretensades de 22 cm de perfil, separades entre eixos 1,15 m.

5.3.4.Pavimentació

El paviment de l’interior de la nau es realitzarà amb formigó HM-20 anivellat amb regle i de 15 cm d’altura. Aquest paviment es situarà sobre una malla de 15 x 15 cm i B-500-S de 6 mm. Aquesta malla reposarà sobre la capa de graves de 10 cm prèviament compactada.

Memòria 19


5.3.5.Coberta

La coberta de la nau serà a dos aigües i amb un 25% de pendent per vessant. Aquesta coberta es realitzarà amb plaques de fibrociment sense amiant i amb fibres de polipropilè. A la part inferior de la placa s’aplicarà una capa de 3 cm d’escuma de poliuretà.

5.3.6.Tancaments

Els tancaments es realitzaran amb blocs de formigó de 20 x 40 x 30 cm a la zona de les fosses i a partir d’aquesta alçada es realitzaran amb bloc de termoargila de 20 cm.

5.4. NAU 18; CUBRICIÓ I CONTROL (A CONSTRUIR)

La nau 18 tindrà unes dimensions en planta de 17,00 x 7,05 m, és a dir, una superfície edificada de 119,85 m2. L’alçada al lateral de la nau serà de 3,20 m i de 4,73 m al carener.

La distribució de la nau serà a través d’un passadís central de maneig on s’hi distribuiran 25 boxes a banda i banda. Cada boxe farà 0,62 m d’ample i 2,00 m de fons:

Descripció Núm. corrals

Longitud (m)

Amplada (m)

Superfície (m2)

Nau 19 gestació en

grup 24 5,50 4,00 528,00

Total (m2) 528,00

Hi haurà 2 fosses de 2m a banda i banda de la nau a construir. A la part inferior d’aquestes hi haurà les fosses internes

Memòria 20


d’emmagatzematge de purins les quals tindran les següents dimensions:

Núm. Fosses

Longitud (m)

Amplada (m)

Profunditat (m)

Volum (m3)

2 16,60 1,90 0,60 150,48

Total (m3) 150,48

La ventilació de la nau serà natural a través de les finestres.



La superfície ocupada per la nau és de 119,85 m2. Es retirarà els primers 20 cm de profunditat per eliminar la capa vegetal de la zona ocupada per l’obra i s'anivellarà el terreny per tal de poder realitzar l'obra.



5.4.2.Fonaments

Les fonamentacions seran de cimentació correguda HA-25 vibrat, amb una secció de 60 x 60 cm. A l’interior de la fonamentació hi haurà una riostra amb 6 barres d’acer B-500-S de 12 mm i

Memòria 21


envoltada de cèrcols d’acer B-500-S de 8 mm cada 25 cm.

5.4.3.Estructura

L’estructura de la nau estarà formada per pilars prefabricats de formigó armat de 0,4 x 0,4 m situats en els laterals de la nau, amb una distància entre eixos de 5,67 m. Sobre aquests pilars s’hi recolzaran les jàsseres prefabricades de formigó de 7,05 m de llum, les quals suportaran les biguetes pretensades de 22 cm de perfil, separades entre eixos 1,15 m.

5.4.4.Pavimentació


5.4.5.Coberta


5.4.6.Tancaments

Els tancaments es realitzaran amb blocs de formigó de 20 x 40 x 30 cm a la zona de les fosses i a partir d’aquesta alçada es realitzaran amb bloc de termoargila de 20 cm

Memòria 22


5.5. NAU 19; GESTACIÓ EN GRUP (A CONSTRUIR)

La nau 19 tindrà unes dimensions en planta de 66,40 x 10,00 m, és a dir, una superfície edificada de 664,00 m2. L’alçada al lateral de la nau serà de 3,80 m i de 4,93 m al carener.

La distribució de la nau serà a través d’un passadís central de maneig on s’hi distribuiran 12 corraletes a banda i banda. Cada corral farà 5,50 m d’ample i 4,00 m de fons:


Longitud (m)

Amplada (m)

Superfície (m2)

Nau 19 gestació en

grup 24 5,50 4,00 528,00

Total (m2) 528,00

La superfície de les corraletes parcialment d’eslat. A la part inferior d’aquestes hi haurà les fosses internes d’emmagatzematge de purins les quals tindran les següents dimensions:

Núm. Fosses

Longitud (m)

Amplada (m)

Profunditat (m)

Volum (m3)

2 66,00 1,90 0,60 150,48

Total (m3) 150,48

La ventilació de la nau serà natural a través de les finestres.

Memòria 23







5.5.2.Fonaments


5.5.3.Estructura

L’estructura de la nau estarà formada per pilars prefabricats de formigó armat de 0,4 x 0,4 m situats en els laterals de la nau, amb una distància entre eixos de 6,00 m. Sobre aquests pilars s’hi recolzaran les jàsseres prefabricades de formigó de 10,00 m de llum, les quals suportaran les biguetes pretensades de 22 cm de perfil, separades entre eixos 1,15 m.

Memòria 24


5.5.4.Pavimentació


5.5.5.Coberta


5.5.6.Tancaments

Els tancaments es realitzaran amb blocs de formigó de 20 x 40 x 30 cm a la zona de les fosses i a partir d’aquesta alçada es realitzaran amb bloc de termoargila de 20 cm.

Memòria 25


5.6. NAU 20; GESTACIÓ EN GRUP (A CONSTRUIR)

La nau 20 tindrà unes dimensions en planta de 40,00 x 5,00 m, és a dir, una superfície edificada de 20000 m2. L’alçada al lateral de la nau serà de 2,90 m i de 3,80 m al carener. Aquesta nau es disposarà annex a la nau 13 ja existent de gestació confirmada per tal d’augmentar les places d’aquesta aptitud i així poder tenir lloc per poder moure els diferents lots de truges de l’explotació

La distribució de la nau serà a través d’un passadís lateral de maneig tocant a la nau 13 existent on s’hi distribuiran 8 corraletes a una banda. Cada corral farà 5,00 m d’ample i 4,00 m de fons:


Longitud (m)

Amplada (m)

Superfície (m2)

Nau 20 gestació en

grup 8 5,00 4,00 160,00

Total (m2) 160,00

La superfície de les corraletes parcialment d’eslat. A la part inferior d’aquestes hi haurà les fosses internes d’emmagatzematge de purins les quals tindran les següents dimensions:

Núm. Fosses

Longitud (m)

Amplada (m)

Profunditat (m)

Volum (m3)

1 40,00 1,90 0,60 45,60

Total (m3) 45,60

La ventilació de la nau serà natural a través de les

Memòria 26


finestres.






5.6.2.Fonaments


5.6.3.Estructura

L’estructura de la nau estarà formada pels propis tancaments on s’hi recolzaran les biguetes pretensades de 22 cm de perfil, separades entre eixos 1,15 m.

Memòria 27


5.6.4.Pavimentació


5.6.5.Coberta


5.6.6.Tancaments

Els tancaments es realitzaran amb blocs de formigó de 20 x 40 x 30 cm a la zona de les fosses i a partir d’aquesta alçada es realitzaran amb bloc de termoargila de 20 cm

Memòria 28


6. ENTORN DE L’EXPLOTACIÓ

6.1. DISTÀNCIES I ENTORN

D’acord amb la delimitació de la zona potencialment afectable, s’especifiquen en la següent taula resum les distàncies de l’explotació a nuclis urbans, establiments i a instal·lacions:

Nom / Descripció Distància a l’explotació

ramadera (m) (1) Nucli urbà més proper Castelló de Farfanya 977 Infraestructures i equipaments No n’hi ha -

Explotacions ramaderes a

menys d’1 km No n’hi ha a menys de 1000 metres > 1000

Indústries càrnies a menys d’1

km No n’hi ha -

Indústries d’aprofitament de

subproductes o de gestió de

residus d’origen animal

No n’hi ha -

Captacions d’aigua de consum

humà No n’hi ha -

Captacions d’aigua superficials Riu Farfanya

Font del molí

430 m

355 m

(1) Des del centre dels edificis del nucli productiu.

6.1.1.Distància al casc urbà

El casc urbà més proper és el de Castelló de Farfanya el qual

està a una distància de 977 m.

Memòria 29


6.1.2.Distància a escorxadors i indústries agroalimentàries

No existeix escorxadors ni centres d’aprofitament de cadàvers, i

tampoc cap indústria agroalimentària en un radi de 1000 m.

6.1.3.Distància a indústries de gestió de residus d’origen animal

No existeixen indústries de gestió de residus d’origen animal a

l’entorn de l’explotació.

6.1.4.Captació d’aigües de consum humà i aigües superficials

A l’entorn no hi ha captacions d’aigües per al consum humà ni

aigües superficials.

Memòria 30


7. SISTEMA DE PRODUCCIÓ

7.1. DESCRIPCIÓ DEL SISTEMA D’EXPLOTACIÓ

7.1.1.Alimentació

L’alimentació és a base de pinsos compostos en sec, distribuïdes amb un sinfí.

7.1.2.Abeuradors

Els abeuradors són incorporats a la tolva d’alimentació i en cassoleta.

7.1.3.Allotjament

L’allotjament de les truges és en gàbies individuals durant el període de lactació i cobrició control, i la resta de temps són allotjades de forma lliure en grup.

L’allotjament dels garrins és en corraletes.

7.1.4.Desinfecció i desinsectació

La desinfecció i la desinsectació es realitzaran després de cada cicle amb productes autoritzats.

Memòria 31


7.1.5.Mesures sanitàries

Es disposarà de malles metàl·liques a les finestres que eviten l’entrada d’ocells i de rosegadors.

7.1.6.Sistema de neteja i periodicitat

La neteja de les instal·lacions es realitzarà després de cada cicle amb aigua a alta pressió.

7.1.7.Sistema de ventilació

El sistema de ventilació és natural a través de les obertures als laterals de les naus i forçada en els mòduls de parideres i garrins de transició.

Memòria 32


8. FONTS ENERGÈTIQUES

8.1. RELACIÓ D’ENERGIES QUE UTILITZA L’EXPLOTACIÓ

8.1.1.Energia elèctrica

L’energia que s’utilitza a l’explotació és energia elèctrica procedent de fonts externes, i que s’empra per a les necessitats d’il·luminació i acció d’automatismes d’alimentació.

Tipus d'energia Quantitat Unitat Mesura estalvi

Energia elèctrica procedent

de Endesa 12 kW

Utilització d’il·luminació natural durant

hores diürnes

8.1.2.Instal·lacions de combustió

L’explotació disposa d’una calefacció de biomassa de 40 kcal/h.

Memòria 33


9. MATÈRIES PRIMERES I PRODUCTES AUXILIARS UTILITZATS A L’EXPLOTACIÓ

9.1. MATÈRIES PRIMERES PER A L’ALIMENTACIÓ I JAÇ

Productes (1) Descripció Quantitat màxima

emmagatzemada Unitat Procedència

Sistema

d’emmagatzematge

(2)

Pinso Pinsos compostos 105 tn

Indústries de

fabricació de

pinsos

Sitges aèries

Desinfectant Desinfectant 20 Litres Comercial Garrafes

(1) Pinso, palla, cereals, farratges, components del pinso, etc. (2) Pinso: sitges aèries prefabricades, sitges aèries d’obra, magatzem agrícola annex a edificis ramaders, magatzem

agrícola en edifici independent, altres. Farratges i subproductes: sitja trinxera d’obra/formigó amb recollida de lixiviats, sitja trinxera d’obra/formigó sense recollida de lixiviats, sitja trinxera de terra, bales d’ensitjat a l’aire lliure, magatzem agrícola annex a edificis ramaders, magatzem agrícola en edifici independent, altres.

9.2. ALTRES PRODUCTES I SUBSTÀNCIES AUXILIARS

Productes Descripció Quantitat màxima

emmagatzemadaUnitat Procedència

Sistema

d’emmagatzematge

Olis de motor

Adobs químics

Desinfectants Desinfectants 10 Litres Establiment comercial Magatzem annex

Combustibles (1) Biomassa 1000 Kg Subminis - trador Magatzem annex

Altres:

Memòria 34


10. CONSUM I GESTIÓ D’AIGÜES

10.1. CONSUM D’AIGÜES

El consum d’aigua de l’explotació després d’assolir la capacitat

projectada serà el següent:

Volum abastat

m3/dia m3/any

Procedència (1)

Ús (2)

15 5475 Xarxa municipal

Aigua de beguda i

neteja

d’instal·lacions (1) Pou, captació d’aigües superficials, xarxa pública, cisternes, recirculació interna, altres (indiqueu-los). (2) Aigua de beguda per als animals, neteja de la sala de munyir, neteja de les naus, neteja de dipòsits, aigua de desinfecció de

naus, aigües de neteja de cubes procedents de tractaments fitosanitaris, etc.

El consum anual d’aigua per a l’abeurament dels animals i

també per a la neteja de les instal·lacions serà d’uns 5475 m3 com a màxim, ja que no hi haurà la granja a plena capacitat durant tot l’any.

Memòria 35


10.2. GESTIÓ DE LES AIGÜES

La neteja de les naus porcines es realitzarà amb aigua a alta pressió després de cada cicle. Les aigües brutes van a parar a les fosses internes de purins de les naus.

Dades d'utilització i tractament de les aigües Destí de les aigües de neteja Fosses internes Segregació aigües pluvials (S/N)

Si

Destí de les aigües pluvials Entorn de l’explotació Recollida d’aigües de patis i zones brutes (S/N)

No hi ha patis

Destí de les aigües de patis i zones brutes

-

Recollida d’aigües d’escorrenties de sitges o altres (S/N)

No hi ha sitges on s’hi filtri l’aigua ja que són sitges aèries i estanques

Destí de les aigües d’escorrenties o altres

-

Recollida d’aigües d’altres instal·lacions (S/N)

No hi ha altres instal·lacions

Memòria 36


11. GENERACIÓ DE RESIDUS

11.1. QUALIFICACIÓ I QUANTIFICACIÓ DELS RESIDUS

Després de l’augment de capacitat de l’explotació, l’estimació

de la generació de residus serà la següent:

Tipus de residu (descripció) (1) Classe (1) Codi (1) Producció anual Unitat

Zoosanitaris Especial 180205 50 Kg

Cadàvers No especial 020102 15,24 m3

5 %

Purins No especial 020106 5441,70 m3

(1) Codi i identificació del residu, segons el CER (Catàleg Europeu de Residus), o tipus de subproducte.

11.2. GESTIÓ DELS ANIMALS MORTS

Aquest residu apareix com a conseqüència de les baixes que es

produeixen a l’explotació, i han de tractar-se de forma que no produeixi cap impacte ambiental negatiu mitjançant el contracte de recollida a través d’un gestor autoritzat.

L’estimació de la generació d’animals morts de l’explotació serà d’un 5 % de la capacitat de bestiar d’aquesta, aproximadament uns 9 m3 en volum.

El titular de l’explotació disposa d’un contracte on s’especifica el servei de recollida de cadàvers a través d’un gestor autoritzat per la Junta de Residus (empresa GREFACSA) (aquest es tramita actualment a través d’una pòlissa d’assegurança a través de l’entitat AGROSEGURO). En el present projecte s’adjunta una còpia del contracte de la recollida de cadàvers entre el gestor autoritzat i el

Memòria 37


titular de l’explotació. Un cop s’obtingui el permís per a la capacitat projectada es realitzarà un nou contracte per reflectir la capacitat final.

Els cadàvers dels animals es dipositen un contenidor estanc i impermeable. El contenidor està en una zona de fàcil accés pels vehicles de recollida. Aquest i el seu entorn es mantindran en bones condicions de neteja i desinfecció. Quan es produeixi una baixa s’avisarà el servei de recollida amb la màxima brevetat possible.

11.3. GESTIÓ DE RESIDUS ZOOSANITARIS

Aquests residus estaran constituïts per envasos de cartó o plàstic de medicaments, desinfectats, insecticides, productes de neteja, vials de vacunes, etc.

Se’n produirà una quantitat anual aproximada d’uns 50 kg/any.

L’explotació disposarà d’un contenidor estanc i homologat per a guardar els residus zoosanitaris durant un període de no més de 6 mesos; passat aquest temps o quan es cregui convenient aquests residus seran retirats per un gestor autoritzat per la junta de residus (pels mateixos laboratoris que els han subministrat, per l’ADS comarcal de la zona, ...).

Actualment el promotor disposa de contracte vigent amb un gestor autoritzat de residus zoosanitaris.

Memòria 38


12. BIOSEGURETAT

12.1. MESURES DE PREVENCIÓ SANITÀRIA

12.1.1. Tanca perimetral i mesures sanitàries

En el present projecte es prescriu un tancament metàl·lic a tot

el perímetre de l’explotació de manera que no es pugui accedir a les instal·lacions porcines.

També es disposaran de teles ocelleres a les finestres de les naus de l’explotació, les quals evitaran l’entrada de rosegadors i ocells a les naus.

12.1.2. Desratització, desinfecció i desinsectació

Durant els períodes de buit sanitari es procedeix a una desinfecció de les instal·lacions mitjançant fenols i amoni quaternari en solucions adequades. També es realitzen fumigacions dels locals i desratització periòdica mitjançant productes autoritzats.

Es controlen tota mena d’insectes, sobretot mosques, a

l’interior de la nau emprant insecticides escaients.

Es vetlla també pel manteniment i desinfecció dels exteriors de

la nau, per tal de tenir un emplaçament de l’activitat prou acurat i que no causi cap mena de molèstia.

12.1.3. Dependències d’higiene personal

L’explotació disposarà de dependències d’higiene personal on els operaris podran canviar-se de roba i s’hi disposarà de bosses de

Memòria 39


plàstic per a persones dels serveis veterinaris o d’altres alienes a l’explotació i també de màquines de polvorització de solucions desinfectants.

Els exteriors de l’explotació hauran d’estar nets, vigilant que no s’hi acumulin males herbes o deixalles.

Memòria 40


13. IMPACTE SOBRE EL MEDI

13.1. ÀMBIT TERRITORIAL

El territori que podrà ser afectat per aquesta activitat comprèn

la parcel·la on s’ubica l’explotació i les parcel·les on s’aplicaran les dejeccions com a fertilitzant agrícola.

Per a la prevenció de les possibles contaminacions a la pròpia

parcel·la d’ubicació es disposarà de les instal·lacions d’emmagatzematge de residus (fosses de purins) totalment impermeabilitzades i estanques. Es prendran també mesures d’higiene i control dels exteriors de la nau procedint a neteges periòdiques de la mateixa per mantenir-la en bones condicions.

13.1.1. Qualitat del sòl

La granja està ubicada en una parcel·la qualificada com a

rústica, i l’ús d’aquesta és agrícola.

Els sòls d’aquesta zona propera a l’explotació són profunds, de textura argilosa i amb un nivell mitjà-baix de matèria orgànica. La majoria d’ells pertanyen a l’ordre dels Inceptisols, si bé també presenten algunes característiques pròpies dels fluvisols, degut al seu procés de constitució.

Així, doncs, el sòl on s’ubica l’explotació és adequat per portar a

terme l’exercici de l’activitat. No obstant, caldrà que les instal·lacions d’emmagatzematge de residus siguin totalment impermeables per tal de mantenir-les totalment estanques i evitar així l’escolament i filtracions al sòl de residus i lixiviats.

Memòria 41


13.2. PAISATGE

L’àmbit d’estudi hi predomina el paisatge típic dels secans de la

Noguera, caracteritzat per l’alternança entre els camps de cultius herbacis de secà i formacions vegetals pròpies del secans de la Noguera (pinedes, vegetació gipsòfila i alzinars/carrascars) .

A l’entorn de la zona d’estudi hi ha la presència de diversos camins rurals amb baixa densitat de trànsit.

Imatge 3: Explotació i el seu entorn natural.

13.3. HIDROLOGIA I ECOSISTEMES FLUVIALS

13.3.1. Zona vulnerable

L’explotació es troba a una zona vulnerable amb relació a la contaminació de les aigües per nitrats procedents de fonts agràries (Decret 283/1998, de 21 d’octubre, DOGC núm. 2760 i Decret 476/2004, de 28 de desembre, DOGC núm. 4292)

Sí No Especifiqueu quina: Àrea 6: La Noguera; T.M. de Castelló de Farfanya.

Memòria 42


13.3.2. Cursos d’aigua superficials

L’establiment es troba pròxim a cursos d’aigua superficials i/o sistemes fluvials?

Sí No

13.3.3. Qualitat del medi receptor

No hi ha abocaments. El medi de l’entorn de l’explotació és de conreus herbacis de secà.

13.3.4. Zones humides

L’establiment es troba pròxim a zones humides?

Sí No

13.3.5. Àrea i unitat hidrogeològica

En quina àrea i unitat hidrogeològica es troba l’establiment?

Lleida (codi 206)

13.3.6. Captacions d’aigües superficials i subterrànies

Es realitzen captacions d’aigües superficials i subterrànies?

Sí No Descripció:

13.3.7. Àrea d’especial protecció d’aigües superficials

Existeix una àrea d’especial protecció d’aigües superficials o subterrànies destinades a consum humà pròxima?

Sí No

Memòria 43


Existeix una àrea d’especial protecció d’aigües superficials o subterrànies destinades a altres usos (regadiu, vida aquàtica, usos recreatius, etc.) pròxima?

Sí No Especifiqueu usos:

13.3.8. Gea

Existeixen punts d’interès geològic pròxims?

Sí No Quins?

13.3.9. Flora i fauna

En l’entorn de l’establiment trobem:

Espècies de la flora i fauna protegides

Arbres o arbredes monumentals

Terrenys forestals

Zones de reserva naturals o refugi de fauna salvatge

13.3.10. Hàbitats naturals d’interès comunitari

Hi ha hàbitats naturals d’interès comunitari pròxims?

Sí No Quins?

A la parcel·la on s’ubica l’explotació hi ha un hàbitat d’interés comunitari proritari de Vegetació Gipsòfila ibèrica.

13.3.11. Espais naturals protegits

L’establiment es troba pròxim a:

Xarxa Natura 2000 (LIC, ZEC, ZEPA)

Espais naturals de protecció especial

Memòria 44


PEIN (Pla d’espais d’interès natural)

Figures de protecció municipal

La zona del municipi on s’ubica l’explotació està inclosa a la zona ZEPA Secans de la Noguera.

13.3.12. Qualitat de l’aire, soroll i altres emissions

L’activitat ramadera descrita no emetrà en cap moment a l’atmosfera cap tipus de substància considerada contaminant per a la determinació de l’ICQA (SO2, NO2, CO i PST) en quantitats que vulnerin la qualitat de l’aire en l'espai físic afectable.

13.3.13. Qualitat acústica

Hi ha una zona d’especial protecció de la qualitat acústica pròxima a l’establiment?

Sí No

13.3.14. Qualitat de l’aire

L’activitat ramadera descrita no emetrà en cap moment a l’atmosfera cap tipus de substància considerada contaminant per a la determinació de l’ICQA (SO2, NO2, CO i PST) en quantitats que vulnerin la qualitat de l’aire en l'espai físic afectable.

Es troba l’establiment en una àrea classificada com a zona de protecció especial de l’ambient atmosfèric pròxim a ella?

Sí No

Existeix alguna servitud que pugui tenir incidència sobre l’establiment?

Sí No

Memòria 45


13.3.15. Il·luminació externa

L’explotació disposa d’il·luminació externa que s’utilitza en les

tasques de càrrega i descàrrega d’animals durant períodes nocturns.

Les instal·lacions de l’activitat ramadera disposen de làmpades ubicades a les façanes dels extrems de les naus, les quals il·luminen les entrades d’aquestes.

Les làmpades en qüestió són de vapor de sodi a baixa pressió, les quals projecten una il·luminació vertical damunt de les entrades de les naus. Aquestes làmpades disposen d’elements de protecció a la part superior dels pàmpols, els quals eviten la projecció del flux lluminós per damunt de la horitzontal de la làmpada.

Memòria 46


14. BENESTAR ANIMAL

14.1. BENESTAR ANIMAL EN PORCÍ

La normativa vigent, en matèria de benestar animal en porcí, és

un decret a nivell espanyol (RD 1135/2002 de 31 d’Octubre) que transcriu a la legalitat estatal la directiva europea de benestar animal.

L’explotació disposarà de la següents capacitats de bestiar porcí segons la seva aptitud:

1067 places de truges

60 places de truges de reposició

14.1.1. Benestar animal en les truges

Capacitat i maneig de les truges:

L’explotació disposarà de 1067 places de truges per a la producció de garrins.

Les truges lactants i en fase de cobrició-control i inici de gestació fins als 28 dies post-cobrició estaran allotjades en gàbies individuals.

Les truges de l’explotació es criaran en grup durant el període comprès entre les quatre setmanes següents a la cobrició fèrtil i els set dies abans de la data prevista del part.

Dimensionament segons l’estat productiu:

El maneig de l’explotació segons les diferents fases del

Memòria 47


cicle de producció és el següent:

Cicle productiu i dimensionament necessàri

dies núm . Places

necessàries

Pre - part 7

Lactació 21 Places parideres 195

Cobrició - control / inici

gestació 28

Interval deslletament

cobrició fèrtil 12

Places boxes 290

Gestació en grup 79 Places gestació en grup 573

Duració cicle 147 Total places 1067

Allotjament truges en fase de pre-part i lactació:

Les truges s’allotjaran a les parideres durant els 7 dies previs al part i els 21 dies de lactació.

L’explotació disposa de 148 places de parideres ubicades en diferents mòduls de les naus existents i ha projectat la construcció de 48 places de noves parideres, és a dir, una capacitat final de 196 parideres.

Allotjament truges en fase cobrició – control i inici de gestació:

Les truges s’allotjaran en gàbies individuals entre el període de deslletament i cobrició fèrtil, i els primers 28 dies de gestació.

L’explotació disposa de 318 places de boxes individuals distribuïdes a la nau general.

Memòria 48


Allotjament truges en fase de gestació en grup:

Les truges s’allotjaran en grup durant el període posterior als 28 dies de gestació i els 7 dies abans de la data prevista de part.

L’explotació disposarà de la següent superfície útil per allotjar les truges de gestació en grup:


Longitud (m)

Amplada (m)

Superfície (m2)

Nau 1 10 4,20 3,65 153,30

Nau 3b 2 4,20 3,40 28,56

Nau 8b 2 5,05 3,20 32,32

Nau 13 28 4,95 3,20 443,52

Nau 19 24 5,50 4,00 528,00

Nau 20 8 5,00 4,00 160,00

Total (m2) 1345,70

Segons el RD 1135/2002, cada truja ha de disposar d’un mínim de 2,25 m2. Tenint en compte que l’explotació necessitarà 573 places de gestació en grup, la superfície útil per a cada truja serà de 2,34m2.

Segons aquestes característiques de les instal·lacions per a truges de gestació en grup, l’explotació estarà adequada als requisits en benestar animal del RD 1135/2002.

14.1.2. Benestar animal en els garrins

L’explotació no dur a terme la fase de destete els animals es

Memòria 49


porten a altres explotacions del grup de l’integrador.

.

14.1.3. Benestar animal en les truges de reposició

L’explotació tindrà una capacitat per a 60 places per a truges de reposició, les quals estaran allotjades en grup. La superfície útil per aquests animals serà la següent:


Longitud (m)

Amplada (m)

Superfície (m2)

Nau 14 1 8,50 12,30 67,47

Nau 16 3 5,00 3,20 48,00

Total (m2) 115,47

L’explotació disposa de 161,92 m2 útils per a les truges de reposició, tenint en compte que la capacitat serà de 60 places, la superfície útil serà de 1,92 m2/truja reposició, un valor superior als 1,64 m2/truja recomanats pel RD 1135/2002.

Memòria 50


15. GESTIÓ DE DEJECCIONS RAMADERES

15.1. SISTEMA DE GESTIÓ DE DEJECCIONS

En el context agropecuari modern, la producció ramadera és font generadora d’elevades quantitats de materials orgànics. Eliminar les matèries orgàniques produïdes és un greu problema, si no es poden aplicar a terrenys de cultiu de forma adequada o bé ser transformats.

En aquest projecte que ens ocupa, la gestió dels purins produïts

a la explotació es realitzarà a través del Pla individual del que disposa el promotor i que serà modificat amb les característiques de l’ampliació projectada.

15.2. VOLUM GENERAT

Nitrogen Purí Fem

Tipus bestiar i

fase

productiva

Place

s

% de

temps

estabul

at

N

estànda

rd

(KgN/pl

aça i

any)

%

reducc

ió

N

Nitrogen

intensiu

(kg

N/any)

Nitrogen

total

(kg

N/any)

Purí

estàndard

(m3/plaça i

any)

Total

purí

(m3/any)

Fem

estàndar

d

(t/plaça i

any)

Total

fem

(t/any)

Total

fem

(m3/any

)

Truja amb

garrins fins a

deslletament

(0-6 kg)

1067 100 15 12 14084,4 14084,4 5,1 5441,70 - - -

Truja de

reposició 60 100 8,5 12 448,8 448,8 2,5 150 - - -

Memòria 51


Memòria 52

Nitrogen Purí Fem

Tipus bestiar i

fase

productiva

Place

s

% de

temps

estabul

at

N

estànda

rd

(KgN/pl

aça i

any)

%

reducc

ió

N

Nitrogen

intensiu

(kg

N/any)

Nitrogen

total

(kg

N/any)

Purí

estàndard

(m3/plaça i

any)

Total

purí

(m3/any)

Fem

estàndar

d

(t/plaça i

any)

Total

fem

(t/any)

Total

fem

(m3/any

)

Total 14533,2 14533,2 5591,20

Així, segons les disposicions del Dept. d’Agricultura l’estimació de la quantitat anual de purins produïts a l’explotació serà de 5591,20 m3 amb 14533,2 kg de nitrogen.

15.3. CAPACITAT D’EMMAGATZEMATGE DELS PURINS

El volum d’emmagatzematge de purins que disposarà

l’explotació serà el següent:

Identificació del femer,

fossa o bassa

Capacitat

assignada a

l’explotació

(m3)

Imperm

e-

abilitat

(sí/no)

Material

impermea-

bilitzant

Tipus

de

cobertur

a

Dimensions

(m)

Sistema

recollida

sucs i lixiviats

Fosses internes nau 1 47,05 Sí Formigó Nau 1 x 18,85 x 3,9

x (0,64+0,64)/2 -

Fosses internes nau 2 53,12 Sí Formigó Nau 1 x 39,7 x 1,2 x

(0,88+1,35)/2 -

Fosses internes nau 2b 47,13 Sí Formigó Nau 1 x 34,3 x 1,2 x

(0,94+1,35)/2 -

Fosses internes nau 3 9,07 Sí Formigó No 1 x 20,15 x 0,9

x (0,4+0,6)/2


Memòria 53


fossa o bassa

Capacitat

assignada a

l’explotació

(m3)

Imperm

e-

abilitat

(sí/no)

Material

impermea-

bilitzant

Tipus

de

cobertur

a

Dimensions

(m)

Sistema

recollida

sucs i lixiviats

Fosses internes 3b 10,42 Sí Formigó Nau 1 x 8,5 x 1,9 x

(0,6+0,69)/2

Fosses internes nau 4 21,42 Sí Formigó Nau 1 x 35 x 1,2 x

(0,47+0,55)/2


(0,47+0,55)/2 -


x (0,4+0,47)/2 -


(0,47+0,38)/2 -

Fosses internes nau 7b 1,06 Sí Formigó Nau 1 x 10,6 x 0,4 x

(0,25+0,25)/2 -


(0,6+0,6)/2

Fosses internes nau 8b 13,61 Sí Formigó Nau 1 x 15 x 1,1 x

(0,82+0,83)/2

Fosses internes nau 8c 25,84 Sí Formigó Nau 1 x 20 x 1,9 x

(0,83+0,53)/2


(0,45+0,5)/2


(0,6+0,6)/2


x (0,6+0,6)/2


(0,67+0,67)/2


(0,9+0,75)/2


x (0,6+0,6)/2


(0,55+0,55)/2

Fosses internes nau16 33,50 Sí Formigó Nau 1 x 21 x 2,9 x

(0,55+0,55)/2


Memòria 54


fossa o bassa

Capacitat

assignada a

l’explotació

(m3)

Imperm

e-

abilitat

(sí/no)

Material

impermea-

bilitzant

Tipus

de

cobertur

a

Dimensions

(m)

Sistema

recollida

sucs i lixiviats

Bassa 630,00 Sí No 1 x 21 x 12 x

(2,5+2,5)/2

Fosses internes nau17 129,02 Sí Formigó Nau 4 x 9,6 x 5,6 x

(0,6+0,6)/2


(0,6+0,6)/2


(0,6+0,6)/2


(0,6+0,6)/2

Per tant, el volum total disponible de cabuda de purins a l’explotació serà de 5591,20 m3.

Tots aquests espais són i hauran de ser estancs i impermeables.

Així, doncs, amb el volum d’emmagatzematge tenim que

l’explotació disposarà d’una capacitat d’emmagatzematge de 4,23 mesos, una capacitat superior als 4 mesos requerits pel Departament d’Agricultura.

15.4. PLA DE GESTIÓ DE DEJECCIONS

L’explotació presenta complementariament a aquest projecte un

document de modificació del pla de gestió de dejeccions ramaderes on s’acredita els requisits per a l’ampliació de l’explotació porcina.


16. MILLORS TÈCNIQUES DISPONIBLES

16.1. GESTIÓ DE L’ALIMENTACIÓ

Les estratègies d’alimentació tenen per objectiu millorar la

eficiència del procés digestiu i metabòlic per tal de reduir l’excreció de nutrients (nitrogen i fòsfor) i de metalls pesants. Per una adequada gestió de l’alimentació cal tenir presents els aspectes següents:

16.1.1. Elecció del pinso que cal administrar

Els pinsos formulats per tal de millorar l’eficiència nutricional

tindran en compte els següents aspectes:

tenir un baix nivell de proteïna

pinsos amb una composició en aminoàcids equilibrada sobre la base de la proteïna ideal ajustada a les necessitats de cada fase productiva

contenir poc fòsfor i aquest estarà complementat amb l’enzim fitassa

contenir fosfats inorgànics altament digestibles

utilitzar additius per millorar l’eficiència digestiva i metabòlica

administrar dietes riques en fibra i en polisacàrids

incorporar sals acidificants a la dieta

Memòria 55


16.1.2. Adaptació de la dieta a les necessitats de l’animal

S’ajustarà el contingut de nutrients amb la demanda que té

l’animal en cada una de les fases de creixement.

16.1.3. Maneig dels sistemes d’alimentació i menjadores

Per garantir una bona distribució de l’aliment serà necessari:

ajustar les menjadores per evitar pèrdues d’aliment

neteja i seguiment sistemàtic dels sistemes de distribució i de les menjadores

16.2. GESTIÓ DE L’AIGUA

Per tal de millorar la gestió de l’aigua a l’explotació es

realitzaran les següents accions:

Aspectes generals:

calibrar regularment les instal·lacions de subministrament d’aigua per evitar fuites

separar l’aigua de la pluja de les dejeccions

fer un seguiment de l’ús de l’aigua.

Interacció entre l’animal i l’aigua:

disposar d’un número suficient de punts d’aigua segons el tipus i el número d’animals

utilitzar abeuradors perquè l’animal faci un bon ús de l’aigua (abeuradors cassoleta, integrats en menjadores, etc)

Protocol de neteja:

Memòria 56


retirar les restes de menjar abans de netejar

utilitzar equips d’alta pressió

netejar els allotjaments al final de cada període de producció

remullar parets, terres, menjadors..., abans de la neteja

netejar de manera ordenada, per no haver de netejar dos cops la mateixa superfície

16.3. GESTIÓ DELS ALLOTJAMENTS I DE LES INSTAL·LACIONS

L’adequada gestió d’allotjaments i instal·lacions inclou

recomanacions en el disseny i en el posterior maneig. La fase de disseny ha condicionat les possibilitats de millora mediambientals posteriors.

Disseny d’allotjaments i instal·lacions:

emmagatzematge separat de l’aigua de la pluja i de les dejeccions

ús de materials i superfícies llises, de fàcil neteja

Maneig de les condicions ambientals:

mantenir una temperatura confortable

mantenir una densitat d’animals adequada

ventilar correctament

Maneig de les dejeccions i de l’aire contaminat:

reduir el temps d’emmagatzematge de les dejeccions en granja

neteja freqüent dels allotjaments i foses mitjançant aigua reciclada

ús d’additius (inhibidors enzimàtics, àcids, ...)

Memòria 57


16.4. EMMAGATZEMATGE I GESTIÓ DE DEJECCIONS RAMADERES

L’emmagatzematge i gestió de les dejeccions ramaderes es durà a terme en les següents condicions:

Instal·lacions d’emmagatzematge impermeables i estanques

Es realitzarà de forma periòdica una inspecció de les instal·lacions d’emmagatzematge per tal de prevenir possibles fuites en aquestes

Les instal·lacions d’emmagatzematge de purins es buidaran cada 4 mesos (segons requeriments del DAR)

Memòria 58


17. NORMATIVA D’APLICACIÓ CONTEMPLADA

Llei 20/2009, de 4 de desembre, de prevenció i control ambiental d’activitats.

Ordre del 7 d’abril de 1994 de ordenació de les explotacions ramaderes porcines, avícoles, cunícoles i bovines sobre la base del decret 61/1994 (legislació autonòmica catalana).

Real decret 324/2000 d’ordenació del sector porcí modificat pel Real Decreto 3483/2000 (legislació estatal espanyola).

Decret 220/2001 de gestió de les dejeccions ramaderes (legislació autonòmica catalana).

Decret 1135/2002 de normes mínimes de benestar animal (legislació estatal espanyola).

Normativa local municipal (Ajuntament de Castelló de Farfanya).

Les normatives preses a nivell d’edificació es desglossen al següent subapartat:

Memòria 59


17.1. NORMATIVA D’EDIFICACIÓ

Accions a l’edificació adoptades en aquest projecte segons el

document DB-SE-AE de la norma CTE (Codi Tècnic de l’Edificació).

Per al càlcul dels elements resistents d’aquest projecte, s’ha partit del CTE i de la norma EHE-2008 per als elements de formigó.

La construcció de l’obra projectada haurà de complir amb l’especificat en el Decret 89/2010, pel qual s’aprova el Programa de gestió de residus de construcció de Catalunya.

Memòria 60


18. RESIDUS DE LA CONSTRUCCIÓ

En compliment del Decret 89/2010, pel qual s’aprova el Programa de gestió de residus de construcció de Catalunya, regulador d’enderrocs i altres residus de la construcció, es realitzarà una gestió adequada d’aquests residus tal com s’exposa a continuació.

Els residus que s’originen en la construcció d’aquesta instal·lació seran de dos tipus:

Residus d’excavació

Residus de construcció

Els residus d’excavació amb un volum de 250 m3 estaran constituïts per terra de conreu que el mateix promotor reciclarà destinant-la a la mateixa finca pel seu anivellament.

Els residus de la construcció estaran constituïts per fraccions de material d’obra prefabricat i restes de material fabricat in situ. Tant el propietari com l’empresa constructora intentaran reciclar en el mateix moment de la construcció el màxim de material possible reutilitzant-lo en la mateixa obra. La resta de residus es destinaran a la planta de reciclatge o abocador d’enderrocs autoritzat més proper.

Memòria 61


19. CONCLUSIONS

Així, pel que s’exposa als punts anteriors l’explotació ramadera “Medà SCP” és apte de canviar l’orientació i la posterior obtenció de l’Autorització Ambiental per a la següent capacitat, ja que compleix amb els requisits legislatius bàsics en matèria d’activitat agropecuària i en matèria mediambiental i disposa de suficients mesures correctores per dur a terme l’activitat:

1067 places de truges

60 places de truges de reposició

La gestió de les dejeccions generades per la capacitat projectada estarà contemplada al Pla individual del promotor modificat i presentant juntament amb el tràmit d’ampliació.

Les instal·lacions de l’explotació i les seves capacitats compleixen amb els criteris establerts pel Real Decreto 1135/2002, relatiu a les normes mínimes de protecció dels porcs.

En l’aspecte sanitari es seguiran les normes dictades pels Serveis Tècnics Veterinaris competents, pel que respecta a vacunacions, tractaments, etc.

Per tant, per la direcció dels vents, l’existència d’aigües suficients, la distància a altres granges similars o nuclis urbans i rurals, es considera que aquesta explotació no pot ocasionar molèsties al veïnat.

El bon funcionament i la viabilitat tècnica de l’explotació ramadera queden garantits si es compleixen les prescripcions d’aquest projecte. Ara bé, la correcta gestió de les dejeccions ramaderes no s’inclou en aquest document sinó que ocupa un altre

Memòria 62


document. Així, la complementació entre el projecte i el PGDR (Pla de Gestió de les Dejeccions ramaderes) es garanteix l’adequació a les prescripcions de la Llei 20/2009 de l’activitat projectada.

Memòria 63


Memòria 64

20. PRESSUPOST

20.1. PRESSUPOST DE CONSTRUCCIÓ DE LES OBRES PROJECTADES

El pressupost d’execució material de la construcció de les naus

17, 18, 19 i 20 ascendeix al valor de cent dinou mil vint-i-cinc euros. (#104.736# euros).

El pressupost final (execució material + IVA) de la construcció de les naus 17, 18, 19 i 20 ascendeix al valor de cent quaranta mil quatre-cents quaranta-nou euros. (#126.731# euros).

Castelló de Farfanya, juny de 2013

L’Enginyer Tècnic Agrícola:

Jordi Barrera Coberó

Col·legiat núm. 2738 del Col·legi d’Enginyers Tècnics

Agrícoles i Perits Agrícoles de Catalunya

ANNEX I

INFORMACIÓ GEOTÈCNICA

Índex de l’annex 1.

1. DESCRIPCIÓ GEOLÒGICA...........................................................................................................2

1.1. MARC GEOLÒGIC...........................................................................................................................2 1.2. DESCRIPCIÓ LITOLÒGICA...............................................................................................................2

2. CARACTERÍSTIQUES DEL TERRENY .......................................................................................3

3. ACCIÓ SÍSMICA...............................................................................................................................4

4. EXCAVABILITAT ............................................................................................................................4

5. EXPANSIVITAT................................................................................................................................4

6. AGRESSIVITAT QUIMÍCA ............................................................................................................5


Annex 1.- Informació geotècnica 2

1. DESCRIPCIÓ GEOLÒGICA

1.1. MARC GEOLÒGIC

La zona d'estudi es localitza dins la Depressió Central Catalana. Geològicament es tracta d'una depressió tardana d’avantpaís, relacionada amb l’evolució de l’orogen pirinenc (Puigdefàbregas et al., 1986), actuant el marge septentrional com a marge de conca tectònicament actiu. La geometria, estructura i rebliment sedimentari de la conca en aquest sector estan clarament condicionats per l’orogènesi dels Pirineus i de la serralada Costero-Catalana. La conca es reblí durant el Terciari amb formacions marines i evaporítiques i posteriorment amb dipòsits sedimentaris continentals provinents de l’erosió de les serralades limítrofs.

A la zona d’estudi, el substrat Terciari aflorant està representat per la secuència sedimentària de dipòsits detrítico-lacustres del trànsit de l’Oligocè al Miocè, Terciari, tractant-se d'una successió de fàcies al·luvials i lacustres. L’enterrament i consolidació d’aquests dipòsits conformen el que hom coneix com substrat Terciari, entès aquí el substrat com el basament litològic consolidat dels dipòsits granulars superficials (Quaternari).

1.2. DESCRIPCIÓ LITOLÒGICA

La zona reconeguda se situa sobre una extensa superfície estructural que correspon a un competent nivell margo-calcari situat en el sostre de la unitat deposicional. Així, el subsòl reconegut es caracteritza per la disposició a escassa fondària de les litologies consolidades del substrat Terciari (absència de dipòsits granulars recents - Quaternari). Solament val a diferenciar-hi la disposició d’un nivell granular superficial d’escàs gruix que bàsicament es tracta del sòl i/o d’un nivell d’alteració superficial. Aquest nivell superficial està



format per una barreja solta de llims amb graves, tot i que bàsicament es tracta de litologies força alterades del sostre del substrat litològic Terciari.

El substrat litològic Terciari de la zona correspon a un nivell margo-calcari amb intercal·lacions lutítiques. La potència del nivell margo-calcari aflorant varia entre 5 i 10 m. Aquest nivell s’organitza en cicles de fàcies, la base dels quals són més margosos i el sostre més calcaris; i es presenta en una alternança de capes de calcàries i margues, entre les quals s’intercalen nivells centimètrics i decimètrics de margocalcàries. Les diferents capes es manifesten amb una continuïtat lateral molt extensa. Petrogràficament, les calcàries són biomicrites amb restes de caràcies, ostracodes i gasteròpodes. L’associació de fàcies del substrat Terciari zonal s’interpreta com dipositat en un ambient lacustre-palustre

- font: Mapa Geològic d’Espanya E 1:50000. ITGE. Fulles núm. 390 i 361 -

Geotècnicament, cal destacar l’elevada competència de les litologies terciàries zonals, fet que els hi confereix una gran capacitat portant.

2. CARACTERÍSTIQUES DEL TERRENY

Encara que el substrat consistent té una gran capacitat de càrrega, degut a la possible alteració i fissuració, s’ha considerat una capacitat de càrrega de 2 Kp/cm2 del substrat consistent del terreny.



3. ACCIÓ SÍSMICA

Segons allò que disposa la Norma de Construcció Sismo-resistent (NCSE- 02), el municipi en el qual es contruirà la nova nau se situa en una zona amb una acceleració sísmica bàsica (ab) inferior de 0,04 g. Per tant, l’obra prevista, de normal importància, no li és d’aplicació allò que estableix la Norma de Construcció Sismo-resistent (NCSE-02).

4. EXCAVABILITAT

El nivell granular superficial és fàcilment excavable amb

maquinària convencional (retromàquina excavadora,..etc.). No així les litologies del substrat litològic Terciari que són molt poc o gens ripables, sobretot dels bancs de calcàries, la qual cosa farà necessari per a la seva extracció emprar eines esmicoladores (martells pneumàtics,..etc.).

5. EXPANSIVITAT

Donat que a la zona no és coneix cap patologia relacionada amb fenòmens d’expansivitat de sòls, es pot considerar que el seu potencial expansiu és nul.



6. AGRESSIVITAT QUIMÍCA

Atesa la naturalesa carbonatada del terreny i l’absència de litologies sulfatades (guixos), hom pot considerar plenament que el terreny de la zona no és agressiu envers el formigó i llurs components segons allò que estableix la Instrucció de Formigó Estructural (EHE).




Col·legiat núm. 2738 del Col·legi d’Enginyers Tècnics Agrícoles i Perits Agrícoles de Catalunya

ANNEX II

COMPLIMENT C.T.E.


ANNEX 2. COMPLIMENT C.T.E 1

1. COMPLIMENT DEL CODI TÈCNIC DE L’EDIFICACIÓ

L’edifici projectat compleix amb els requisits bàsics de seguretat i habitabilitat que li són d’aplicació segons el Codi Tècnic de l’Edificació.

4.1. PRESTACIONS DE L’EDIFICI

L’edifici només es podrà destinar als usos previstos en el

projecte. La dedicació d’algunes de les seves dependències a un ús diferent del projectat requerirà d’un projecte de reforma i canvi d’ús que serà objecte de llicència nova. Aquest canvi d’ús serà possible sempre i quan el nou destí no alteri les condicions de la resta de l’edifici ni sobrecarregui les prestacions inicials del mateix quant a estructura, instal·lacions, etc.

Les prestacions per als diferents requisits bàsics i en relació amb les exigències del Codi Tècnic de l’Edificació es detallen en la Taula 1.



Taula 1. Exigències bàsiques dels requisits bàsics del CTE, prestacions en el projecte que les contemplen i que les superen.

Requisit bàsic Exigència bàsica Prestacions en el

projecte Prestacions que superen el CTE

SE 1: Resistència i estabilitat Contemplada - DB-ES Seguretat estructural SE 2: Aptitud al servei Contemplada -

SI 1: Propagació interior No és d’aplicació - SI 2: Propagació exterior No és d’aplicació - SI 3: Evacuació d’ocupants Contemplada - SI 4: Instal·lacions de protecció contra incendis

No és d’aplicació Contemplada

SI 5: Intervenció dels bombers No és d’aplicació -

DB-SI Seguretat en cas d’incendi

SI 6: Resistència estructural a l’incendi No és d’aplicació -

SU 1: Seguretat davant el risc de caigudes Contemplada -

SU 2: Seguretat davant el risc d’impacte o atrapament Contemplada -

SU 3: Seguretat davant el risc de tancament Contemplada -

SU 4: Seguretat davant el risc causat per il·luminació inadequada

Contemplada -

SU 5: Seguretat davant el risc causat per situacions amb alta ocupació

No és d’aplicació -

SU 6: Seguretat davant el risc d’ofegament Contemplada -

SU 7: Seguretat davant el risc causat per vehicles en moviment

Contemplada -

Seguretat

DB-SU Seguretat d’utilització

SU 8: Seguretat davant el risc causat per aplicació del llamp

Contemplada -

HS 1: Protecció davant la humitat

Contemplada -

HS 2: Recollida i evacuació de residus Contemplada -

HS 3: Qualitat de l’aire interior Contemplada - HS 4: Subministrament d’aigua Contemplada -

DB-HS Salubritat

HS 5: Evacuació d’aigües Contemplada -

DB-HR

Protecció davant el soroll

- No és d’aplicació -

HE 1: Limitació de demanda energètica No és d’aplicació -

HE 2: Rendiment de les instal·lacions tèrmiques

Contemplada -

HE 3: Eficiència energètica de les instal·lacions d’il·luminació

Contemplada -

HE 4: Contribució solar mínima d’aigua calenta sanitària

Contemplada -

Habitabilitat

DB-HE

Estalvi d’energia i aïllament tèrmic

HE 5: Contribució fotovoltaica mínima d’energia elèctrica

No és d’aplicació -



2. SEGURETAT ESTRUCTURAL

4.2. SEGURETAT ESTRUCTURAL (ES)

Cal verificar aquelles situacions en les que, de ser superades,

pot considerar-se que l’edifici no compleix algun dels requisits estructurals pels quals va ser concebut (estats límits). Si superar un determinat estat límit comporta un risc per a les persones es tracta d’un estat límit últim, mentre que si només afecten el confort dels usuaris, el correcte funcionament de l’edifici o l’aparença de l’edificació es tracta d’un estat límit de servei.

4.3. ESTATS LÍMITS ÚLTIMS

L’estabilitat global de tot l’element estructural s’ha calculat

segons les fórmules del DB SE apartat 4.2.1. A més, s’ha comprovat la resistència de l’estructura portant, element estructural, secció, punt o unió entre elements d’acord amb la fórmula 4.2 del DB SE apartat 4.2.1.

4.4. ESTATS LÍMITS DE SERVEI

La fletxa activa de les biguetes és inferior a 1/300 de la seva

llum i els desplaçaments horitzontals cap de pilar no superen 1/500 de la seva alçada.



4.5. ACCIONS EN L’EDIFICACIÓ (ES-AE)

En una primera classificació, les accions en l’edificació es poden separar en accions permanents (G), variables (Q) i accidentals (A). Seguidament es detalla el mètode per a la seva determinació.

4.5.1 Accions permanents (G)

Les accions permanents tenen en compte el pes propi de l’estructura, les càrregues mortes i el pes d’envans, murs de tancament i separacions.

El pes propi de l’estructura correspon al pes dels perfils laminats que formen l’estructura.

Les càrregues mortes s’estimen uniformement repartides en la planta. Són elements tals com el paviment i el pes dels envans o separacions.

El pes propi d’envans pesats i murs de tancament es consideren al marge de la sobrecàrrega deguda als envans. En l’annex C del DB-ES-AE s’inclouen els pesos d’alguns materials i productes.

El pretesat es regirà per el que estableix la Instrucció EHE. Les accions del terreny es tractaran d’acord amb allò establert en DB-ES-C.



4.5.2 Accions variables (Q)

El DB SE-AE classifica les accions variables en: sobrecàrrega d’ús, de vent, tèrmica i la de neu. La seva determinació s’ha realitzat segons s’indica a continuació:

a) sobrecàrrega d’ús: la taula 3.1. del DB SE-AE proporciona els valors característics de les sobrecàrregues més corrents en edificis.

Categoría de uso Subcategorías de uso Carga

uniforme [kN/m2]

Carga concentrada

[kN]

A Zonas residenciales A1 Viviendas y zonas de habitaciones en, hospi-tales y hoteles 2 2

A2 Trasteros 3 2 B Zonas administrativas 2 2

C1 Zonas con mesas y sillas 3 4

C2 Zonas con asientos fijos 4 4

C

Zonas de acceso al público (con la excep-ción de las superficies pertenecientes a las

C3

Zonas sin obstáculos que impidan el libre movimiento de las personas como vestíbulos de edificios públicos, administrativos, hoteles; salas de exposición en museos; etc.

5 4

categorías A, B, y D) C4 Zonas destinadas a gimnasio u actividades físicas 5 7

C5 Zonas de aglomeración (salas de conciertos, estadios, etc)

5 4

D1 Locales comerciales 5 4 D Zonas comerciales D2 Supermercados, hipermercados o grandes

superficies 5 7

E Zonas de tráfico y de aparcamiento para vehículos ligeros (peso total < 30 kN) 2 20 (1)

F Cubiertas transitables accesibles sólo privadamente (2) 1 2

Cubiertas accesibles G1(7) Cubiertas con inclinación inferior a 20º 1(4) (6) 2

Cubiertas ligeras sobre correas (sin forjado) (5)

0,4(4) 1 G únicamente para con-servación (3) G2 Cubiertas con inclinación superior a 40º 0 2



b) acció deguda al vent: l’acció del vent s’ha determinat seguint el procediment descrit en el DB SE-AE apartat 3.3.2. i annex D.

c) accions tèrmiques: No s’han contemplat accions tèrmiques ja que l’edifici no té una longitud superior als 40 m de llargada, de manera que tampoc s’han de contemplar la col·locació de juntes de dilatació.

d) accions degudes a la neu: el valor de la càrrega de neu s’ha determinat a partir de l’equació 3.2 del DB SE-AE apartat 3.5. La taula 3.7 del DB SE-AE determina que la sobrecàrrega de neu a la zona d’estudi (zona 2) és entre 0,5 – 0,6 kN/m2.



3. SEGURETAT EN CAS D’INCENDI

L’aplicació dels requisits indicats en el DB SI Seguretat en cas

d’incendi del Codi Tècnic de l’Edificació és exigible en la mesura que existeixi risc per a les persones i voluntària si únicament hi ha risc per als béns. Com que es projecta una edificació ramadera, de poca superfície, una planta, ocupació mínima i ocasional, amb suficient separació respecte d’altres edificis, no són exigibles les condicions de propagació interior (Secció SI 1), propagació exterior (Secció SI 2), instal·lacions de protecció contra incendis (Secció SI 4), intervenció dels bombers (Secció SI 5) i resistència al foc de l’estructura (Secció SI 6), d’acord amb el document Criterios para la interpretación y aplicación del Documento Básico DB SI – Seguridad en caso de incendio del Código Técnico de la Edificación del Ministerio de la Vivienda i actualitzat el 9 d’agost de 2007. Per tant, és suficient, per a aquest tipus d’edificació, aplicar les condicions d’evacuació (Secció SI 3) que puguin resultar necessàries per a la seguretat de les persones.

4.6. PROPAGACIÓ INTERIOR

No és exigible el compliment de l’exigència de seguretat de

propagació interior en una edificació ramadera.

4.7. PROPAGACIÓ EXTERIOR

No és exigible el compliment de l’exigència de seguretat de

propagació exterior en una edificació ramadera. Això no obstant,s’haurà de complir amb les mesures de prevenció dels incendis forestals, especificades en el Decret 64/1995, de 7 de març .



4.8. EVACUACIÓ D’OCUPANTS

Es disposarà d’una sortida practicable, ja que l’edifici consta

d’una sola planta i el recorregut d’evacuació és inferior als 50 m ja que hi ha una sortida directa a l’espai exterior segur i l’ocupació no excedeix de les 25 persones. La porta de sortida tindrà una amplada mínima de 0,80 m. La sortida serà senyalitzada conforme la norma UNE 23034:1988.

4.9. INSTAL·LACIONS DE PROTECCIÓ CONTRA INCENDIS

Tot i que no és exigible el compliment de l’exigència de seguretat de dotació d’instal·lacions de protecció contra incendis en una edificació ramadera, es preveu, com a element addicional de seguretat disposar d’un extintor portàtils de pols ABC.

4.10. INTERVENCIÓ DELS BOMBERS

No és exigible el compliment de l’exigència de seguretat

d’intervenció dels bombers en una edificació ramadera.

4.11. RESISTÈNCIA AL FOC DE L’ESTRUCTURA

No és exigible el compliment de l’exigència de resistència al foc

de l’estructura en una edificació ramadera.



4. SEGURETAT D’UTILITZACIÓ

4.12. SEGURETAT DAVANT EL RISC DE CAIGUDES

4.5.3 Relliscositat dels sòls

En principi, com que l’edificació ramadera es pot considerar d’ús restringit, ja que es pot considerar que l’ús de la zona serà per un màxim de 10 usuaris, no li són d’aplicació els límits de relliscositat de sòls.

4.5.4 Discontinuïtats en el paviment

Atès que l’edificació ramadera es pot considerar d’ús restringit, no és obligatori aplicar mesures per a limitar el risc de caigudes com a conseqüència d’ensopegades.

4.5.5 Desnivells

No es preveuen desnivells en l’edifici que es projecta.

4.5.6 Escales i rampes

No es preveuen escales i rampes en l’edifici que es projecta.



4.13. SEGURETAT DAVANT EL RISC D’IMPACTE O ATRAPAMENT

4.13.1 Impacte

L’alçada lliure de pas en zones de circulació és superior a 2,1 m, que és el mínim fixat en el DB SU apartat SU 2-1. per a zones d’ús restringit, com correspon a l’edificació ramadera. En els llindars de les portes, l’alçada lliure serà de 2 m, com a mínim. Els elements fixos que sobresurtin de les façanes i que estiguin situats sobre zones de circulació estaran a una alçada mínima de 2,2 m. En zones de circulació, les parets no tindran elements sortints no surtin del terra, que volin més de 0,15 m en la zona d’alçada compresa entre 0,15 m i 2 m mesurada a partir del terra i que presentin risc d’impacte.

No hi ha possibilitat d’impacte amb elements insuficientment perceptibles.

4.13.2 Atrapament

Les portes corredores d’accionament manual tindran una distància superior a 0,2 m fins l’objecte fix més proper. Els elements d’obertura i tancament automàtic compliran amb les especificacions tècniques pròpies.

4.13.3 Seguretat davant el risc de tancament en recintes�

No hi ha portes amb dispositiu de bloqueig des de l’interior. La força d’obertura de les portes de sortida serà de 150 N com a màxim.



5. SALUBRITAT

4.14. PROTECCIÓ DAVANT A LA HUMITAT

4.14.1 Paviments

Com que la presència d’aigua en el terreny és baixa i la permeabilitat del terreny s’estima que és superior a 10-5 cm/s, per a complir amb els requeriments del DB HS apartat HS-1.2.2. el grau d’impermeabilitat dels paviment serà de 2. Com que el paviment es construirà sobre solera sense intervenció, caldrà utilitzar formigó de retracció moderada perquè el paviment s’executarà in situ i fer una hidrofugació complementària del paviment mitjançant l’aplicació d’un producte líquid reblidor de porus sobre la superfície acabada del mateix.

4.14.2 Façanes

Les façanes tindran alta resistència a la filtració, per evitar l’entrada d’humitats a l’estructura.

4.14.3 Cobertes

La coberta tindrà alta resistència a la filtració, per evitar l’entrada d’humitats a l’estructura.

4.14.4 Qualitat de l’aire interior�

En l’edificació ramadera projectada no es poden aplicar els requisits de qualitat de l’aire interior establerts en la Secció HS 3 del Codi Tècnic de l’Edificació.

4.14.5 Subministrament d’aigua�

No està projectat el subministrament d’aigua en l’edificació.



6. PROTECCIÓ CONTRA EL SOROLL

La Norma Bàsica de l’Edificació de Condicions Acústiques en els

Edificis NBE-CA-88 no és d’aplicació als edificis ramaders.

7. ESTALVI D’ENERGIA

D’acord amb el DB HE apartat HE-1.1.2., s’exclouen de l’àmbit d’aplicació d’aquesta exigència bàsica les instal·lacions industrials, tallers, edificis agrícoles i ramaders no residencials.

No s’ha contemplat la instal·lació d’energia elèctrica ni cap

instal·lació d’energia tèrmica.

Castelló de Farfanya, juny de 2013 L’Enginyer Tècnic Agrícola:



ANNEX III

PLA DE CONTROL DE QUALITAT

Índex Pla control de qualitat 1. JUSTIFICACIÓ DEL COMPLIMENT DEL DECRET 375/88.......................................................... 2

2. AIGUA PER PASTAR............................................................................................................................ 3

2.1. CONTROLS EN EL MOMENT DE LA RECEPCIÓ..................................................................................... 3 2.2. ASSAIGS DE LABORATORI................................................................................................................. 3

3. ÀRID PER ELABORAR FORMIGÓ.................................................................................................... 4


4. CIMENT PER ELABORAR FORMIGÓ ............................................................................................. 6


5. ADDITIUS PER A FORMIGÓ.............................................................................................................. 8


6. ADDICIONS PER ELABORAR FORMIGÓ: CENDRES VOLANTS, FUM DE SÍLICE.............. 9

6.1. CONTROLS EN EL MOMENT DE LA RECEPCIÓ................................................................................... 10 6.2. ASSAIGS DE LABORATORI............................................................................................................... 11

7. FORMIGÓ FET A L’OBRA ................................................................................................................ 11

7.1. CONTROL PREVI A L’INICI DE L’OBRA............................................................................................. 12 7.2. CONTROLS EN EL MOMENT DE LA RECEPCIÓ................................................................................... 12 7.3. ASSAIGS DE LABORATORI............................................................................................................... 12

8. FORMIGÓ FABRICAT EN CENTRAL............................................................................................. 13


9. RODONS D’ACER PER A FORMIGÓ.............................................................................................. 15


10. SISTEMES DE SOSTRES PREFABRICATS................................................................................ 18



ANNEX 3. PLA DE CONTROL DE QUALITAT 2

1. JUSTIFICACIÓ DEL COMPLIMENT DEL DECRET 375/88

Aquest document té la finalitat d’establir els criteris bàsics per al desenvolupament del projecte de control de materials, a fi de complir el decret 375/88 d’1 de desembre de 1988 publicat en el DOGC amb data 28/12/88, desenvolupat en l’Ordre de 13 de setembre de 1989 (DOGC 11/10/89) i ampliat per les Ordres de 16 d’abril de 1992 (DOGC 22/6/92) i 29 de juliol de 1994 (DOGC 12/9/94). L’enginyer autor del projecte d’execució d’obres enumerarà i definirà els controls de qualitat a realitzar que siguin necessaris per a la correcta execució de l’obra. Aquests control seran, com a mínim, els especificats a les normes de compliment obligat, i en qualsevol cas tots aquells que l’enginyer consideri precisos per a la seva finalitat, podent en conseqüència establir criteris especials de control més estrictes que els establerts legalment, variant la definició dels lots o el nombre d’assaigs i proves preceptius i ordenant assaigs complementaris o l’aplicació de criteris particulars, els quals seran acceptats pel promotor, el constructor i la resta de la Direcció Facultativa. L’enginyer que intervingui en la direcció d’obres elaborarà dintre de les prescripcions contingudes al projecte d’execució un programa de control de qualitat, del qual haurà de donar coneixement al promotor. En el programa de control de qualitat s’haurà d’especificar els components de l’obra que cal controlar, les classes d’assaig, anàlisis i proves, el moment oportú de fer-los i l’avaluació econòmica dels assaigs, anàlisis i proves que vagin a càrrec del promotor. Opcionalment el programa de control de qualitat podrà preveure anàlisis i proves complementàries en funció del contingut del projecte. Aniran a càrrec del promotor/propietari les despeses del assaigs, anàlisis i proves fetes per laboratoris, persones o entitats que no intervinguin directament en l’obra, restant obligat aquell a satisfer-les puntualment en el moment en què es produeixi el seu acreditament. El resultat de les proves encarregades haurà de ser posat a disposició de la Direcció Facultativa. A tal efecte el promotor/propietari es compromet a realitzar les gestions oportunes i a complir amb les obligacions que li corresponguin per tal d’aconseguir el compliment puntual dels laboratoris i d’altres persones contractades a l’efecte.



El retard en la realització de les obres motivat per la manca de disponibilitat dels resultats serà del risc exclusiu del promotor/propietari, i en cap cas imputable a la Direcció Facultativa, la qual podrà ordenar la paralització de tots o part del treballs d’execució si considera que la seva realització, sense disposar de les actes de resultats, pot comprometre la qualitat de l’obra executada. El constructor resta obligat a executar les proves de qualitat que li siguin ordenades en compliment del programa de control de qualitat, restant facultat el propietari per rescindir el contracte en cas d’incompliment o compliment defectuós comunicat per la Direcció Facultativa.

2. AIGUA PER PASTAR

− L’aigua que s’utilitzarà en l’elaboració del formigó haurà d’estar sancionada per la pràctica i complirà les condicions indicades a l’article 27 de la “Instrucción de Hormigón Estructural” (EHE). En cas de dubte, es realitzarà el control de recepció i els assaigs pertinents, segons que s’indica a l’article 81.2 de l’EHE. En cas que no quedi expressament indicat, l’enginyer responsable de l’obra establirà el nombre, forma i freqüència necessaris per realitzar els controls següents:

2.1. Controls en el moment de la recepció Documentals: − Es justificarà, per part del constructor, que l’aigua utilitzada compleix les condicions exigides en els articles 27 i 81.2 de l’EHE (mitjançant assaigs de laboratori), o bé justificarà especialment que no altera perjudicialment les propietats exigides al formigó, ni a curt ni a llarg termini, segons que s’indica a l’article 81.2 de l’EHE.

2.2. Assaigs de laboratori En cas de dubte raonable, la Direcció Facultativa es reserva el dret de fer els assaigs següents en laboratori homologat, amb la metodologia referenciada entre parèntesi i els criteris d’acceptació indicats als articles 27 i 81.2.3 de l’EHE: − Determinació del pH (UNE 7234/71) − Determinació de substàncies disoltes (UNE 7130/58)



− Determinació del contingut total de sulfats (UNE 7131/58) − Determinació del Ió-clor (UNE 7178/60) − Determinació d’hidrats de carboni (UNE 7132/58) − Substàncies orgàniques solubles en èter (UNE 7235/71) La presa de mostres es farà segons UNE 7236/71

3. ÀRID PER ELABORAR FORMIGÓ

− L’àrid que s’utilitzarà en l’elaboració del formigó complirà les condicions indicades a l’article 28 de l’EHE i tindrà les característiques que s’especifiquen en la memòria, plec de condicions, pressupost i plànols. És a dir: Mida mínima i màxima de l’àrid (EHE, art. 28.2): − Quan no hi hagi experiència prèvia d’ús es realitzaran assaigs d’identificació, segons que s’indica a l’article 28.1 de l’EHE i els corresponents a les condicions físico-químiques, físicomecàniques i granulomètriques especificats a l’article 28.3 de l’EHE. − Esta prohibida l’utilització d’àrids que continguin sulfurs oxidables. − Els àrids es transportaran i emmagatzemaran de manera que s’eviti la seva segregació i contaminació, i hauran de mantindré les seves característiques gramulomètriques fins la seva incorporació a la mescla. − Cada procedència diferent serà considerada com a lot independent. En cas que no quedi expressament indicat, l’enginyer responsable de l’obra establirà el nombre, forma i freqüència necessaris per realitzar els controls següents:

3.1. Controls en el moment de la recepció Documentals: − Es controlarà la correspondència entre la comanda i el subministrament mitjançant la comprovació de l’albarà. Cada càrrega d’àrid anirà acompanyada d’un full de subministrament que estarà sempre a disposició de la Direcció d’Obra i en el que figuraran, com a mínim, les dades especificades a l’article 28.4 de l’EHE. − Es justificarà, per part del constructor, que l’àrid utilitzat compleix les condicions exigides en l’article 28 de l’EHE (mitjançant assaigs de laboratori o experiencia prèvia) o bé justificarà explícitament que no altera especialment les



propietats exigibles al formigó, ni a curt ni a llarg termini, segons que s’indica a l’article 81.3.3 de l’EHE. − En cas d’utilitzar escòries siderúrgiques, es comprovarà que no contenen silicats inestables ni compostos ferrosos, segons que s’indica a l’article 28.1 de l’EHE. Operatius: − Es realitzarà la presa de mostres necessàries per a possibles comprovacions posteriors.

3.2. Assaigs de laboratori En cas de dubte raonable, la Direcció Facultativa es reserva el dret de fer els assaigs següents, en laboratori homologat, amb la metodologia referenciada en el primer parèntesi i els criteris d’acceptació indicats en el segons: − Estabilitat d’escòries siderúrgiques () (EHE, art. 28.1) − Mida màxima/mínima de l’àrid (UNE EN 933-2/96) (EHE, art. 28.2) − Contingut de fins (UNE 933-2/96) (EHE, art. 28.3.3) − Coeficient de forma en graves (UNE 7238/71) (EHE, art. 28.3.3) − Índex d’àrids laminars en graves (UNE 933-3/97) (EHE, art. 28.3.3) − Compostos totals de sofre (UNE EN 1744-1/99) (EHE, art. 28.3.1) − Sulfats solubles en àcids (UNE EN 1744-1/99) (EHE, art. 28.3.1) − Contingut de clorurs (UNE EN 1744-1/99) (EHE, art. 28.3.1) − Terrossos d’argila (UNE 7133/58) (EHE, art. 28.3.1) − Partícules toves (UNE 7134/58) (EHE, art. 28.3.1) − Partícules de baix pes específic (UNE 7244/71) (EHE, art. 28.3.1) − Contingut de matèria orgànica en sorres (UNE EN 1744-1/99) ( EHE, art. 28.3.1) − Equivalent de sorra EAV (UNE 83131/90) (EHE, art. 28.3.1) − Reactivitat amb els àlcalis del ciment (UNE 146507/99 EX i UNE 146508/99 EX) (EHE, art. 28.3.1) − Coeficient de friabilitat en sorres (UNE EN 1097-1/97) (EHE, art. 28.3.2) − Resistència al desgast en graves (UNE EN 1097-2/99) (EHE, art. 28.3.2) − Absorció d’aigua en sorres (UNE 83133/90) (EHE, art. 28.3.2) − Absorció d’aigua en graves (UNE 83134/90) (EHE, art. 28.3.2) − Pèrdua de pes amb sulfat magnèsic (UNE EN 1367-2/99) (EHE, art. 28.3.2)



4. CIMENT PER ELABORAR FORMIGÓ

− El ciment que s’utilitzarà en l’execució de l’obra tindrà les característiques que s’especifiquen en la memòria, plec de condicions, pressupost i plànols, d’acord amb els criteris indicats en la “Instrucción para la recepción de cementos” (RC-97) i complirà les condicions indicades a l’article 26 de l’EHE. Es a dir: Tipus de ciment (RC-97, art. 8): Distintiu de qualitat: Altres característiques: − No s’utilitzaran lots de ciment que no vinguin acompanyats del certificat de garantia del fabricant, firmat per una persona física (EHE, art. 81.1.1). − Criteris de definició de remesa, lot i mostra (RC-97, art. 10 o a definir per l’enginyer): En cas que no quedi expressament indicat, l’enginyer responsable de l’obra establirà el nombre, forma i freqüència necessaris per realitzar els controls següents:

4.1. Controls en el moment de la recepció

Documentals: − Es comprovarà que el ciment disposa de la documentació que acredita que està fabricat i comercialitzat de manera legal (RC-97, art. 10.b). − Es controlarà la correspondència entre la comanda i el subministrament mitjançant la comprovació de l’albarà i la documentació annexa, els quals contindran totes les dades indicades en l’article 9.b.1 de la RC-97. Operatius: − Es comprovarà la temperatura del ciment de cada partida en el moment de l’arribada, segons l’article 26.2 de l’EHE. − Es comprovarà, per a cada partida, que la forma de subministrament s’ajusti a les indicacions de l’article 26.2 de l’EHE i de l’article 9 de la RC-97. − En cas de no disposar d’un distintiu oficialment reconegut o un certificat CC-EHE, abans de començar les feines de formigonat i sempre que variïn les



condicions de subministrament, es realitzarà la presa de mostres corresponent als assaigs de recepció previstos a la RC-97 (art. 10.d), als previstos al Plec de Prescripcions Tècniques Particular i als necessaris per la determinació del contingut de clorurs (EHE, art. 81.1.2). En aquest cas, i com a mínim cada tres mesos d’obra, es comprovaran les següents especificacions: composició del ciment, principi i final d’adormiment, resistència a compressió i estabilitat de volum. − En cas de disposar d’un distintiu oficialment reconegut o un certificat CC-EHE, els assaigs de recepció podran substituir-se per una còpia del corresponent certificat, segons s’indica als articles 10.b de la RC-97 i 81.1.2 de l’EHE. En aquest cas, la direcció d’obra pot, mitjançant comunicació escrita, dispensar de la realització dels assaigs previstos al Plec de Prescripcions Tècniques Particulars, de la determinació del contingut de clorurs i de les comprovacions trimestrals esmentades al paràgraf anterior, que seran substituïdes per la documentació d’identificació del ciment junt amb els resultats de l’autocontrol. (RC-97, art. 10.b; EHE, art. 81.1.2; Decret 375/88, annex 1). − Es realitzarà una presa de mostres preventiva, segons s’indica en els articles 81.1.2 de l’EHE i 10.c de la RC-97.

4.2. Assaigs de laboratori En cas de dubte raonable, la Direcció Facultativa es reserva el dret de fer els assaigs següents, en laboratori homologat, amb la metodologia referenciada entre parèntesi i els criteris d’acceptació especificats per a cada tipus de ciment a la RC-97 i/o especificats en el segon parèntesi: − Pèrdua al foc (UNE EN 196-2/96) − Residu insoluble (UNE EN 196-2/96) − Contingut de sulfats (UNE EN 196-2/96) − Contingut de clorurs (UNE 80217/91) (EHE, art. 30.1) − Putzolanicitat (UNE EN 196-5/96) − Principi i final d’adormiment (UNE EN 196-3/96) − Estabilitat de volum (UNE EN 196-3/96) − Resistència a compressió (UNE EN 196-1/96) − Composició potencial del clinker (UNE 80304/86) − Calor d’hidratació (UNE 80118/86 EX) − Índex de blancor (UNE 80117/87 EX) − Alúmina (UNE 80217/91) − Àlcalis (UNE 80217/91) − Finor de molta (UNE 80122/91 o UNE 80108/86) − Pes específic (UNE 80103/86) − Superfície específica Blaine (UNE 80122/91) − Humitat (UNE 80220/85) − Òxid de calç lliure (UNE 80243/86) − Titani (UNE 80228/88 EX)



− Composició i especificacions dels ciments comuns (UNE 80301/96) − Composició i especificacions dels ciment resistents a sulfats i/o a l’aigua del mar (UNE 80303/96) − Composició i especificacions dels ciments blancs (UNE 80305/96) − Composició i especificacions del ciments de baix calor d’hidratació (UNE 80306/96) − Composició i especificacions dels ciment per usos especials (UNE 80307/96) − Composició i especificacions dels ciments d’aluminat de calci (UNE 80310/96) − Fals adormiment (UNE 80114/96) (EHE, art. 26.2)

5. ADDITIUS PER A FORMIGÓ

− Els additius que s’utilitzaran en l’elaboració del formigó s’incorporaran en una proporció no superior al 5% del pes de ciment, segons l’article 29.1 de l’EHE i tindran les característiques q e s’especifiquen en la memòria, plec de condicions, pressupost i plànols. És a dir: Tipus d’additiu: Proporció: − Esta prohibida l’utilització d’additius que continguin clorurs, sulfurs, sulfits o altres components químics que puguin produir o afavorir la corrosió de les armadures. En cas que no quedi expressament indicat, l’enginyer responsable de l’obra establirà el nombre, forma i freqüència necessaris per realitzar els controls següents:

5.1. Controls en el moment de la recepció Documentals: − Es controlarà, per a cada additiu diferent, la seva designació, segons s’indica a l’article 29.1 de l’EHE. − Es comprovarà el certificat d’assaigs previs per a cada additiu diferent, segons que s’indica a l’article 81.4.2 de l’EHE. − Es comprovarà el certificat de garantia del fabricant, signat per persona física, per a cada additiu diferent agregat en les proporcions i condicions previstes, segons els articles 29.1 i 81.4 de l’EHE.



− Es comprovarà el certificat de laboratori conforme l’additiu no conté compostos químics que puguin afavorir la corrosió de les armadures, per a cada additiu diferent i segons l’article 81.4.2 de l’EHE. Operatius: − En cas de formigó fet a l’obra, es comprovarà l’etiquetat en cada subministrament, segons que s’indica en els articles 29.1 i 81.4 de l’EHE. − Es realitzarà la presa de mostres necessària per a possibles comprovacions posteriors.

5.2. Assaigs de laboratori En cas de dubte raonable, la Direcció Facultativa es reserva el dret de fer els assaigs següents, en laboratori homologat i amb la metodologia referenciada entre parèntesi: − Anàlisi infraroig (UNE EN 480-6/97) − Residu sec en additius líquids (UNE EN 480-8/97) − Pèrdua de massa en additius secs (UNE 83206/85) − Pèrdua per calcinació (UNE 83207/85) − Residu insoluble en aigua destil·lada (UNE 83208/85) − Contingut d’aigua no combinada (UNE 83209/86) − Contingut d’halogenurs totals (UNE 8210/88 EX) − Contingut de compostos de sofre (UNE 83211/87 EX) − Pes específic en additius líquids (UNE 83225/86) − Densitat aparent en additius sòlids (UNE 83226/86) − Determinació del pH (UNE 83227/86) − Determinació de la consistència mitjançant la taula de cops (UNE 83258/88 EX) − Determinació del contingut d’aire inclòs (UNE 83259/88 EX) La presa de mostres es farà segons UNE 83254/87 EX. En el cas d’haver d’efectuar assaigs sobre mostres de formigó, aquestes es prepararan segons la UNE 480-1/98.

6. ADDICIONS PER ELABORAR FORMIGÓ: CENDRES VOLANTS, FUM DE SÍLICE



− L’utilització d’addiccions sols es podrà fer amb coneixement del sol·licitant del formigó i l’autorització expressa de la direcció de l’obra. En qualsevol cas es compliran les condicions indicades a l’article 29.2 de l’EHE. Percentatge de cendres volants respecte el pes de ciment: Percentatge de fum de sílice respecte el pes de ciment: − En cas d’utilitzar addicions en l’elaboració del formigó, es farà servir sempre ciment del tipus CEM I. A més, en estructures d’edificació, la quantitat de cendres volants no excedirà del 35% i la de fum de sílice del 10% del pes del ciment. − Cal considerar que ambdues addicions poden produir una disminució del pH, accelerant la carbonatació si no es protegeix el formigó. − Abans d’iniciar l’obra, i cada cop que es produeixi una modificació de les característiques de qualitat del producte, es realitzaran en un laboratori homologat els assaigs previstos a l’article 29.2.1 ó 29.2.2 de l’EHE, segons es tracti de cendres volants o fum de sílice. La determinació de l’índex d’activitat resistent es farà amb ciment de la mateixa procedència que el previst per executar l’obra. − Per comprovar l’homogeneïtat del subministrament, com a mínim cada tres mesos, es determinarà per les cendres volants el contingut d’anhídrid sulfúric, la pèrdua al foc i la finor, i pel fum de sílice el contingut de clorurs i la pèrdua al foc. En cas que no quedi expressament indicat, l’enginyer responsable de l’obra establirà el nombre, forma i freqüència necessaris per realitzar els controls següents:


Documentals: − Es comprovarà el certificat de garantia, emès per un laboratori homologat, conforme l’addició no conté compostos químics que puguin afectar la durabilitat del formigó o afavorir la corrosió de les armadures, i a més compleix les especificacions de l’article 29.2.1 ó 29.2.2 de l’EHE, segons es tracti de cendres volants o fum de sílice, d’acord amb les indicacions de l’article 81.4 de l’EHE. Operatius: − Es realitzarà la presa de mostres necessària per a possibles comprovacions posteriors.



6.2. Assaigs de laboratori En cas de dubte raonable, la Direcció Facultativa es reserva el dret de fer els assaigs següents, en laboratori homologat, amb la metodologia referenciada entre parèntesi i els criteris d’acceptació que consten als articles 29.2.1 ó 29.2.2 de l’EHE, segons es tracti de cendres volants o fum de sílice: − Contingut d’anhídrid sulfúric (UNE EN 196-2/96) − Contingut de clorurs ( UNE 80217/91) − Contingut d’òxid de calç lliure (UNE EN 451-1/95) − Pèrdua al foc (UNE EN 196-2/96) − Finor (UNE EN 451-2/95) − Índex d’activitat resistent (UNE EN 196-1/96) − Expansió (UNE EN 196-3/96) − Contingut d’òxid de silici (UNE EN 196-2/96)

7. FORMIGÓ FET A L’OBRA

− El formigó que s’utilitzarà en l’execució de l’obra serà elaborat “in situ”, complirà les condicions indicades a l’article 69.3 de l’EHE i i tindrà les característiques que s’especifiquen en la memòria, plec de condicions, pressupost i plànols. Element a construir: Tipus de formigó (en massa o armat, EHE, art. 39.2): Resistència (EHE, art. 39.2): Consistència (EHE, art. 30.6): Mida màxima del granulat (EHE, art. 28.2): Tipus d’ambient (EHE, art. 8.2): Contingut mínim de ciment (EHE, art. 37.3.2): Relació màxima aigua/ciment (EHE, art. 37.3.2): Altres característiques: − Coeficient de minoració adoptat en el càlcul (EHE, art. 15.3): − Modalitat dels assaigs de control (EHE, art. 88): − Criteri de divisió de lots (EHE, art. 88.4 o a definir per l’enginyer): En cas que no quedi expressament indicat, l’enginyer responsable de l’obra establirà el nombre, forma i freqüència necessaris per realitzar els controls següents:



7.1. Control previ a l’inici de l’obra

− En els casos previstos a l’article 37.3.2. (classes d’exposició III ó IV, o qualsevol classe específica d’exposició) i prèviament a l’inici de les operacions de formigonat caldrà comprovar el compliment de les especificacions relatives a la durabilitat del formigó, contingut mínim de ciment i relació màxima aigua/ciment, validant les dosificacions proposades. Aquesta comprovació es farà mitjançant l’assaig de penetració d’aigua sota pressió (UNE 83309/90 EX) segons s’especifica a l’article 85.2 i amb els criteris d’acceptació que consten a l’article 85.3. de l’EHE. − Justificació per part del constructor (mitjançant experiència o assaigs previs) que el formigó resultant de les dosificacions previstes compleix les condicions exigides en l’article 30 de l’EHE i en el plec de condicions, segons el que s’indica a l’article 68 de l’EHE.


Documentals: − Es comprovarà mitjançant les anotacions al llibre registre de fabricació del formigó que aquest s’ha fabricat segons les dosificacions previstes i prèviament acceptades per la direcció d’obra (EHE, art. 69.3). Operatius: − Es comprovarà la consistència en la forma, freqüència i toleràncies indicades en l’article 83 de l’EHE. − Es realitzaran provetes segons l’article 88 de l’EHE en el nombre necessari i amb el criteri de divisió de lots indicat anteriorment, per tal de disposar de dades de resistència a compressió a 7 i 28 dies. − Es realitzarà la presa de mostres necessària per a possibles comprovacions posteriors (d’acord amb l’UNE 83300/84). Totes les provetes disposaran de marca identificativa del lot al qual pertanyen i de la seva col·locació en obra.

7.3. Assaigs de laboratori



Es realitzaran prescriptivament les següents determinacions en laboratori homologat, amb les indicacions de les normes referenciades entre parèntesi i amb els criteris de tolerancia expressats en l’article 88 de l’EHE: − Resistència a compressió als 7 dies (EHE, art. 88) − Resistència a compressió als 28 dies (EHE, art. 88) En cas de dubte raonable, la Direcció Facultativa es reserva el dret de fer els assaigs següents, amb la metodologia i els criteris d’acceptació referenciats entre parèntesi: − Mida màxima del granulat (UNE EN 933-2/96) (EHE, art. 28.2) − Ió-clorur total (EHE, art. 30.1) − Densitat (UNE 83317/91) − Resistència als cicles glaç-desglaç (ASTM C-666/89) − Penetració d’aigua sota pressió (UNE 83309/90 EX) (EHE, art. 85)

8. FORMIGÓ FABRICAT EN CENTRAL

− El formigó que s’utilitzarà en l’execució de l’obra procedirà de central formigonera, complirà les condicions indicades a l’article 69.2 de l’EHE i tindrà les característiques que s’especifiquen en la memòria, plec de condicions, pressupost i plànols. És a dir: (veure EHE, art. 69.2.8) Element a construir: Designació del formigó per propietats: Tipus (en massa, armat o pretesat, EHE, art. 39.2): Resistència (EHE, art. 39.2): Consistència (EHE, art. 30.6): Mida màxima del granulat (EHE, art. 28.2): Tipus d’ambient (EHE, art. 8.2): Designació del formigó per dosificació: Tipus (en massa, armat o pretesat, EHE, art. 39.2): Consistència (EHE, art. 30.6): Mida màxima del granulat (EHE, art. 28.2): Tipus d’ambient (EHE, art. 8.2): Contingut mínim de ciment (EHE, art. 37.3.2):



Designació, classe resistent i característiques addicionals del ciment (RC-97): Altres característiques: − Coeficient de minoració adoptat en el càlcul (EHE, art. 15.3): − Modalitat dels assaigs de control (EHE, art. 88): − Criteri de divisió de lots (EHE, art. 88.4 o a definir per l’enginyer): En cas que no quedi expressament indicat, l’enginyer responsable de l’obra establirà el nombre, forma i freqüència necessaris per realitzar els controls següents:


Documentals: − Es controlarà la correspondència entre la comanda i el subministrament mitjançant la comprovació de l’albarà, signat per persona física, el qual contindrà totes les dades indicades en l’article 69.2.9.1 de l’EHE. − Es comprovarà el nivell d’homologació de la central productora, que pot ser un distintiu oficialment reconegut o un certificat CC-EHE (EHE, art. 81). Operatius: − Es comprovarà la consistència en la forma, freqüència i toleràncies indicades en l’article 83 de l’EHE. − Es realitzaran provetes segons l’article 88 de l’EHE, en el nombre necessari i amb el criteri de divisió de lots indicat anteriorment, per tal de disposar de dades de resistència a compressió a 7 i 28 dies. − Es realitzarà la presa de mostres necessària per a possibles comprovacions posteriors (d’acord amb l’UNE 83300/84). − En cas de formigons fabricats en una central que no disposi d’un distintiu oficialment reconegut o un certificat CC-EHE, es realitzaran els assaigs de recepció en obra dels components del formigó, segons que s’indica a l’article 81 de l’EHE. − Sota l’autorització expressa de la direcció d’obra es podrà aplicar una reducció en el nombre d’amassaments a assajar per cada lot segons s’estableix a l’apartat 3 de l’annex al Decret 375/88.



Totes les provetes disposaran de marca identificativa del lot al qual pertanyen i de la seva col·locació en obra.

8.2. Assaigs de laboratori Es realitzaran prescriptivament les següents determinacions en laboratori homologat, amb les indicacions de les normes referenciades entre parèntesi i amb els criteris de toleràncies expressats en l’article 88 de l’EHE: − Resistència a compressió als 7 dies (EHE, art. 88) − Resistència a compressió als 28 dies (EHE, art. 88) En cas de dubte raonable, la Direcció Facultativa es reserva el dret de fer els assaigs següents, amb la metodologia i els criteris d’acceptació referenciats entre parèntesi: − Mida màxima del granulat (UNE EN 933-2/96) (EHE, art. 28.2) − Ió-clorur total (EHE, art. 30.1) − Densitat (UNE 83317/91) − Resistència als cicles glaç-desglaç (ASTM C-666/89) − Penetració d’aigua sota pressió (UNE 83309/90 EX) (EHE, art. 85)

9. RODONS D’ACER PER A FORMIGÓ

− Els rodons d’acer per armar que s’utilitzaran en l’obra compliran les condicions indicades a l’article 31 de l’EHE i tindran les característiques que s’especifiquen en la memòria, plec de condicions, pressupost i plànols: És a dir: Designació (EHE, art. 31): Diàmetres: Distintiu de qualitat (EHE, art. 31.5.1): Altres característiques: − No s’utilitzaran partides d’acer que no vinguin acompanyades del certificat de garantia del fabricant, firmat per una persona física (EHE, art. 90.1). − Nivell de control (EHE, art. 90): − Criteri de divisió de lots (EHE, art. 90.3 o a definir per l’enginyer):



En cas que no quedi expressament indicat, l’enginyer responsable de l’obra establirà el nombre, forma, freqüència i toleràncies necessaris per realitzar els controls següents:


Documentals: − Es controlarà, per cada subministrament diferent, la correspondència entre la comanda, l’albarà i allò especificat en el projecte. − En el cas d’acers certificats, aquells que disposen d’un distintiu oficialment reconegut o un certificat CC-EHE, es sol·licitarà per cada partida l’acreditació d’aquest distintiu i el certificat de garantia del fabricant (EHE, art. 31.5.1). − Els acers no certificats aniran acompanyats, per cada partida, dels assaigs corresponents, fets en un laboratori homologat, conforme compleixen les exigències establertes a l’EHE (EHE, art. 31.5.2). − En barres corrugades i malles electrosoldades es sol·licitarà, per a cada subministrador i tipus d’acer, el certificat específic d’adherència, segons que s’indica al article 31 de l’EHE. Operatius: − Es realitzaran les determinacions necessàries per lot, segons l’article 90.2 i 90.3 de l’EHE, amb l’objecte de verificar que la secció equivalent compleix les especificacions de l’article 31.1 de l’EHE. − En barres corrugades, es realitzaran les determinacions necessàries per lot, segons l’article 90.3 de l’EHE, amb l’objecte de verificar que les característiques dels resalts s’ajusten a les variacions consignades obligatòriament en el certificat específic d’adherència, segons que s’indica a l’article 31.2 de l’EHE (control normal). − En barres corrugades i malles electrosoldades, es realitzaran les determinacions necessàries per lot, amb l’objecte de verificar el gravat de les marques d’identificació (tipus d’acer, país d’origen i marca del fabricant) segons que s’indica a l’article 31.2 de l’EHE. − Es comprovarà l’absència d’esquerdes en les zones de doblegat i ganxos d’ancoratge, mitjançant inspecció visual (control a nivell reduït) o després de l’assaig de doblegat - desdoblegat segons s’indica a l’article 31.2 de l’EHE (control a nivell normal).



− En el cas d’existir unions per soldadura es comprovarà l’aptitud pel soldatge segons l’article 90.4 de l’EHE. − Com a mínim dos cops al llarg de l’obra es determinarà el límit elàstic, la carrega de trencament i l’allargament en trencament en una proveta de cada diàmetre, tipus i subministrador d’acer, segons l’article 90.3 de l’EHE (control normal). − En el cas de les malles electrosoldades aquestes determinacions es faran sobre dos assaigs per cada diàmetre principal utilitzat, e inclouran l’assaig de resistència a l’arrencament del nus soldat (EHE, art. 90.3) (control normal). − Es realitzarà la presa de mostres necessària per a la possible realització de posteriors assaigs de comprovació. − En el cas d’acers certificats, que disposin d’un distintiu oficialment reconegut o un certificat CC-EHE i sota l’autorització expressa de la direcció d’obra es podrà deixar d’assajar l’acer en les condicions que estableix l’apartat 2 de l’annex al Decret 375/88. Totes les provetes disposaran de marca identificativa del lot al qual pertanyen i la seva col·locació en obra.

9.2. Assaigs de laboratori Es realitzaran prescriptivament les següents determinacions en laboratori homologat, amb la metodologia referenciada en el primer parèntesi i els criteris d’acceptació indicats en el segon: − Límit elàstic (UNE, 7474-1/92) (EHE, art. 90.5) − Càrrega de trencament (UNE 7474-1/92) (EHE, art. 90.5) − Allargament en trencament (UNE 7474-1/92) (EHE, art. 90.5) − Doblegat-desdoblegat (UNE 36068/94 i EHE, art. 31.2 i 31.3) (EHE, art. 90.5) − Resistència a l’arrencament del nus soldat (UNE 36462/80) (EHE, art. 90.5) En cas de dubte raonable, la Direcció Facultativa es reserva el dret de fer els assaigs següents en laboratori homologat, amb la metodologia referenciada en el primer parèntesi i els criteris d’acceptació indicats en el segon: − Soldatge (EHE, art. 90.4) (EHE, art. 90.5) − Adherència (UNE 36740/98) (EHE, art. 31.2)



10. SISTEMES DE SOSTRES PREFABRICATS − Els sistemes de sostres (biguetes i peces d’entrebigat) que s’utilitzaran en l’execució del’obra tindran les característiques que s’especifiquen en la memòria, plec de condicions, pressupost i plànols, d’acord amb els criteris indicats a la “Instrucción para el proyecto y la ejecución de forjados unidireccionales de hormigón armado o pretensado” (EF-96) i “Instrucción de Hormigón Estructural” (EHE). És a dir: Per les biguetes: Tipus (armada, pretesada, ...): Forma (semibigueta, ...): Cantell: Llum màxima: Per les peces d’entrebigat: Tipus (resistent o no): Material (ceràmic, morter de ciment, ...): Pel conjunt del sistema: Intereix: Distintiu de qualitat: − Coeficient de majoració de càrregues emprat en el càlcul (EF-96, art. 6.1 i EHE, art. 12): En cas que no quedi expressament indicat, l’enginyer responsable de l’obra establirà el nombre, forma i freqüència necessaris per realitzar els controls següents:


Documentals: − Es controlarà la correspondència entre la comanda i el subministrament mitjançant la comprovació de l’albarà. − Es comprovarà, per a cada sistema de sostre, l’autorització d’ús, segons s’indica a l’article 10.1 de l’EF-96. − Es sol·licitarà, per a cada sistema de sostre, la justificació documental del fabricant garantitzant les característiques especificades a l’autorització d’ús, segons que s’indica a l’article 9.1 de l’EF-96. Aquesta comprovació no caldrà fer-la si el sistema de sostre te un distintiu de qualitat oficialment reconegut. Operatius:



− Es comprovarà el gravat del codi d’identificació de cada bigueta (fabricant i tipus), segons l’article 9.1 de l’EF-96. − Es controlarà el bon estat aparent de les peces d’entrebigat. − Es verificaran les característiques geomètriques i d’armat reflectides en l’autorització d’us del sistema de sostre, segons que s’indica a l’article 9.1 de l’EF-96. − Es comprovarà la compatibilitat entre biguetes i peces d’entrebigat, per a la seva utilització conjunta, d’acord amb l’article 4.1 de l’EF-96.

10.2. Assaigs de laboratori En cas de dubte raonable, la Direcció Facultativa es reserva el dret de fer els assaigs següents, d’acord amb l’article 9 de l’EF-96, en laboratori homologat i amb els criteris referenciats entre parèntesi: Per les biguetes: − Col·locació d’armadures (EF-96, art. 2 i EHE, art. 66, 67 i 37.2.4) − Armadures passives (EF-96, art. 2.1 i EHE, art. 31) − Armadures actives (EF-96, art. 2.2 i EHE, art. 32) − Quantia mínima (EHE, art. 42.3) − Armadura transversal (EHE, art. 44) − Formigó (EHE, art. 30) − Destesat i fissuració (EHE, art. 49) Per les peces d’entrebigat: − Càrrega (EF-96, art. 3.1). − Resistència al foc (UNE 23727/90) (EF-96, art. 3.1). − Resistència a compressió (EF-96, art. 3.2), en el cas d’entrebigats resistents.




Col·legiat núm. 2738 del Col·legi d’Enginyers Tècnics


ANNEX IV

ESTUDI BÀSIC DE SEGURETAT I SALUT


Annex 4.- Estudi bàsic de seguretat i salut 1

ESTUDI BÀSIC DE SEGURETAT I SALUT:

Projecte d’ampliació d’explotació porcina d’engreix “Medà SCP”

al TM de Castelló de Farfanya

Promotor : MEDÀ SCP

Situació : Camí Caranilles s/n

Localitat: Castelló de Farfanya 1.- MEMÒRIA: 1.1.- CARACTERISTIQUES DE L’OBRA 1.1.1.- Emplaçament de les naus.- La instal·lació en projecte estarà ubicada a: Terme Municipal : Castelló de Farfanya Partida : Camí Caranilles Polígon : 8 Parcel·la : 248 1.1.2.- Instal·lacions en projecte.- Les instal·lacions en projecte són quatre naus porcines amb una superfície edificada de 1252,74 m2. Aquestes estan descrites a la memòria del projecte. 1.1.3.- Pressupost d’execució material.- El pressupost d’execució material (vegeu doc pressupost) de l’explotació ascendeix a 104.736.-€. 1.1.4.- Duració de l’obra i número de treballadors.- S’ha previst una duració de l’obra de sis mesos. El número màxim de treballadors seran 3. 1.1.5.- Materials previstos en la construcció.- No s’utilitzaran materials perillosos, ni tòxics. Tampoc elements o peces constructives de perillositat desconeguda.



1.2.- CONSIDERACIO GENERAL DE RISCOS 1.2.1.- Situació de les naus: Per la situació de la parcel·la no urbanitzable, i trobar-se en una secció de la finca apartada i protegida del trànsit de persones alienes a l’obra, no constitueix cap risc. 1.2.2.- Topografia i entorn: Nivell de risc baix i sense condicionants, tant a la circulació de vehicles com a la programació dels treballs en relació a l’entorn i sobre el sòl. 1.2.3.- Instal·lacions sota terra: Els fonaments tindran una profunditat màxima de 1,50 m. en el cas de les sabates, amb excavació a màquina. Es considera que no són necessàries mesures addicionals. 1.2.4.- Nau en projecte: Risc baix o normal en tots els components projectats, tant en el dimensionat dels elements constructius com per l’altura de la nau. 1.2.5.- Pressupost d’Execució de l’Obra: Correspon executar la present Memòria Bàsica de Seguretat i Salut. 1.2.6.- Duració de l’obra i número de treballadors: Els riscos normals per un calendari d’obra norma., i nombre de treballadors petit, i per tant fàcil d’organitzar. 1.2.7.- Materials previstos en la construcció, perillositat i toxicitat: Tots els materials usats en la construcció de la nau són coneguts i no suposen cap risc addicional, per la seva composició o les seves dimensions. Els materials auxiliars en la construcció o productes, no se’n preveuen altres que els coneguts i no tòxics.



1.3.- FASES DE L’OBRA Es considera l’obra en una fase de construcció: 1º.- Es considera la realització de l’obra, en una fase, relacionant els procediments constructius, riscs, mesures preventives i les proteccions personals i col·lectives. 2º.- La fase d’implantació de l’obra o centre de treball, sobre les parcel·les, així com el muntatge del tancat de l’ obra i el barracó auxiliar, es de responsabilitat del Constructor, donada la directa vinculació d’aquest amb l’obra. 3º.- Al finalitzar la jornada de treball, així com la S.H.T. fora del recinte de l’obra, queda fora de la fase de l’obra considerada en aquest Estudi Bàsic de Seguretat. 1.4.- ANÁLISIS I PREVENCIÓ DE RISCS EN LES FASES D’OBRA Es començarà pels fonaments, amb màquina retroexcavadora, fent les rases i carregant les terres directament sobre el camió. Posada l’armadura, preparada prèviament a cel obert o al taller, es formigonarà directament des del camió formigonera, amb embut i canal. En els tancaments exteriors i interiors es posarà bastida sobre cavallets. En la coberta es col·locarà una barana perimetral el mes aviat que permeti l’organització de l’obra. En els treballs interiors es tindrà cura prèviament, d’escollir el lloc més adequat per posar els materials. Les eines a emprar seran les tradicionals. La col·locació d’instal·lacions es farà per procediments tradicionals. 1.5.- TIPUS DE RISCS Analitzats els procediments i equips a emprar en els diferents treballs de l’obra, se’n dedueixen els següents riscs:

Caigudes d’altura en les rases de fonaments. Caigudes d’altura de coberta i en treballs de façana.



Caigudes en el mateix nivell de treball, per acumulació de materials.

Atropellaments en el desplaçament de maquinària d’excavació i camions.

Cops i talls amb objectes de treball en tot el procés de l’obra.

Generació de pols o excés de gasos tòxics. Projecció de partícules en el decurs de quasi tots els treballs.

Explosions i incendis. Electrocucions en la manipulació d’eines de ferro i sobre la xarxa d’alimentació elèctrica.

Revinclades, esquitxades i punxades. Efectes d’ambient amb pols al llarg de tota l’obra. Risc en la temporada d’estiu per l’exposició al sol i a les altes temperatures.

Risc general del treball en els operaris sense formació pròpia, per el lloc de treball de l’obra.

1.6.- MESURES PREVENTIVES EN L’ORGANITZACIÓ DEL TREBALL Sobre la base de l’organització de l’obra, on les mesures de S.H.T., siguin conegudes per l’encarregat de l’obra vetllant pel seu acompliment, les mesures preventives a prendre en l’obra seguiran els següents criteris:

Normativa de direcció dirigida i donada als operaris de màquines i eines per l’aplicació correcta en tot el funcionament.

Cuidar de l’acompliment de la normativa vigent en: manipulació de maquinaria i eines; moviment de materials i càrregues; utilització de mitjans auxiliars.

Mantenir les eines en bon estat de conservació. Disposició i ordenament del tràfic de vehicles, accessos i pas pels operaris.

Senyalització de l’obra en general i d’acord amb la normativa vigent.

Protecció de forats en general, per tal d’evitar la caiguda d’objectes.

Proteccions en fatxades per evitar la caiguda d’objectes o persones.

Assegurar l’entrada i sortida de materials de forma organitzada i coordinada amb els operaris de l’obra.

Ordre i neteja en tota l’obra.



Delimitació de les zones de treball i tancat si fos necessari per la prevenció.

Mesures específiques: En fonaments posar tanca o tapar l’excavació durant la interrupció del procés constructiu.

En excavació, tanca per l’excavació, neteja dels costats de l’excavació, fer talús en rampa amb protecció lateral de la mateixa.

En l’aixecament de l’estructura, coordinació dels treballs de la col·locació de les proteccions col·lectives, protecció de forats en general, entrada i sortida de materials en cada planta amb mesures adequades.

En el ram de paleta treballar conjuntament amb bastides normalitzades. Si no fos possible, aconseguir que la bastida acompleixi la normativa oficial.

1.7.- PROTECCIONS COLECTIVES Les proteccions col·lectives necessàries s’estudiaran sobre els plànols de l’explotació i en consideració a les partides d’obra pel que fa als tipus de riscs indicats anteriorment i les necessitats dels treballadors. Les proteccions previstes són:

Senyals vàries de l’obra d’indicació de perill. Senyals normalitzades per el trànsit de vehicles. Tanca de l’obra delimitant i protegint el centre de treball.

Senyalització amb corda del marge de la rampa d’excavació.

Barana rígida, tancant el perímetre del buidat de terres.

Xarxes per treballs de desencofrats. Xarxes per protecció de forats horitzontals. Es comprovarà que totes les màquines i eines disposin de les seves proteccions col·lectives d’acord amb la normativa vigent.

Es podran adoptar majors proteccions col·lectives, si resulten de la normativa vigent i que aquí no s’hagin esmentat, i les que consideri necessàries l’autor del Pla de Seguretat.



Tot això lligat amb la formació dels treballadors en la prevenció de riscs. 1.8.- PROTECCIONS PERSONALS Les proteccions necessàries per la realització dels treballs previstos des del projecte són:

Protecció del cos d’acord amb la climatologia, mitjançant roba de treball adequada.

Protecció del cap, extremitats i ulls dels treballadors, i contra caigudes d’alçada, amb els següents mitjans:

Casc Politges de seguretat Cinturó de seguretat Ulleres antipartícules Pantalla de soldadura elèctrica Ulleres per soldadura autògena Guants fins de goma per contactar amb el formigó. Guants de cuir per la manipulació de materials Guants de soldador Davantal de cuir Ulleres antipols Botes d’aigua Impermeables Protectors engomats Protectors de sorolls Complements pel calçat

1.9.- ANALISIS I PREVENCIÓ DELS RISCS EN LA MAQUINARIA I EINES 1.9.1.- Mitjans auxiliars: Els mitjans auxiliars previstos en la realització de l’obra son:

Bastides Escales manuals



Altres mitjans senzills d’us corrent. El acompliment de la prevenció se realitzarà mitjançant l’aplicació de l’Ordenança de Treball, ja que tant les bastides com les escales de mà són totalment normalitzades. 1.9.2.- Maquinària i eines: La maquinària prevista d’utilitzar en obra és:

Pala carregadora Retroexcavadora Camions Camió grua

La previsió d’utilització d’eines:

Serra circular Vibrador Talladora de material ceràmic Formigonera Martell picador Eines manuals diverses

La prevenció sobre la utilització d’aquestes màquines i eines es desenvoluparà d’acord amb els principis:

1.Reglamentació oficial. S’acomplirà l’indicat amb el Reglament de màquines, en les I.T.C. corresponents i amb les especificacions dels fabricants.

2.Les màquines i eines a utilitzar en l’obra disposaran del seu fulletó d’instruccions d’ús que inclouen:

Riscs pels usuaris Mòduls d’ús amb seguretat

3.No se preveu l’ús de màquines sense reglamentar. 1.10.- ANALISI I PREVENCIÓ DE LOS RISCOS CATASTRÒFICS L’únic risc catastròfic previst es l’incendi. No es preveu l’acumulació de materials amb resistència alta al foc. El risc considerat possible es cobrirà amb les següents mesures:



Realitzar revisions periòdiques en la instal·lació elèctrica de l’obra.

Col·locar en llocs o locals independents, els materials molt inflamables amb senyalització del seu major risc.

Prohibir fer foc dins del recinte de l’obra, en cas de necessitar escalfar-se algun treballador, haurà de fer-se de manera controlada en contenidors, amb bidons per exemple, on es mantindran les brases.

Disposar en l’obra d’extintors, millor polivalents, en llocs com l’oficina, en el vestidor, etc.

1.11.- CÀLCUL DELS MITJANS DE SEGURETAT El càlcul dels mitjans de seguretat es farà d’acord amb l’establert en el R.D.555/86 i a partir de l’experiència en obres similars. El càlcul de les Proteccions Personals es a partir de fórmules generalment admeses com les de SEOPAN i el càlcul de les Proteccions Col·lectives resulten de l’amidament d’elles sobre plànols del projecte de les naus. 1.12.- MEDICINA PREVENTIVA I PRIMERS AUXILIS Medicina preventiva: Les possibles malalties professionals que poden originar-se en aquesta obra són les normals que tracta la Medicina del Treball i la Higiene Industrial. Això es resoldrà d’acord amb els Serveis Mèdics d’Empresa que exerceixen la direcció i control de les malalties professionals, tant pel que fa a la utilització dels mitjans preventius com de l’observació mèdica dels treballadors. Primers auxilis: Per atendre els primers auxilis, es disposarà d’una farmaciola d’urgència als vestuaris, i es comprovarà que entre els treballadors de l’obra, un al menys, hagi rebut curset de socorrisme. Es donarà coneixement del Centre Mèdic més proper a l’obra, bé sigui ambulatori o Hospital, amb l’adreça i telèfon en lloc visibles, com pot ser en la tapa de la farmaciola. 1.13.- MESURES D’HIGIENE PERSONAL I INSTALACIONS DEL PERSONAL Las previsions per aquestes instal·lacions d’higiene del personal són:



Barracots metàl·lics per vestuari, menjador i serveis.

Totes les instal·lacions disposaran d’electricitat, per l’ enllumenat i la calefacció, de la provisional de l’obra. 1.13.1.- Dotació de les instal·lacions: Es considera les necessitats generals segons càlculs:

Nº de treballadors : 3. M² superfície vestidors: 10. Nº taquilles : 3.

Dotació de lavabos: un cambra amb placa turca amb cisterna, aigua corrent i paper higiènic. Una dutxa amb aigua freda i calenta, un lavabo amb aigua freda i calenta, sabó, assecador i mirall. Dotació del vestuari: taquilles individuals amb clau, banc de fusta i mirall. Dotació de mitjans per l’evacuació de deixalles: contenidors de brossa amb bosses de plàstic reglamentàries. Es portaran al contenidor municipal més proper diàriament. 1.14.- FORMACIÓ SOBRE SEGURETAT El pla de seguretat especificarà, el Programa de Formació dels treballadors i s’assegurarà que aquests coneguin el pla. Amb aquesta funció preventiva s’establirà el programa de reunions del Comitè de Seguretat i Higiene. La formació i explicació del Pla de Seguretat el farà un tècnic en seguretat.





PLÀNOLS

PLEC DE CONDICIONS

Índex del Plec de Condicions Tècniques

1. CONDICIONS GENERALS DE CARÀCTER TÈCNIC...................................................................2

1.1. GENERALITATS ............................................................................................................................2 1.2. REPLANTEIG................................................................................................................................2 1.3. DISPOSICIONS GENERALS .............................................................................................................2

2. CONDICIONS GENERALS DE CARÀCTER TÈCNIC...................................................................2

2.1. SORRES .......................................................................................................................................2 2.2. GRAVES ......................................................................................................................................2 2.3. CALCARIES..................................................................................................................................3 2.4. CALÇ HIDRÀULICA.......................................................................................................................3 2.5. CIMENTS .....................................................................................................................................3 2.6. MAÓ I PECES CERÀMIQUES ..........................................................................................................3 2.7. MORTERS ....................................................................................................................................3 2.8. FORMIGONS ................................................................................................................................3

2.8.1. Proves:..................................................................................................................................4 2.8.2. Dosificacions:.......................................................................................................................4 2.8.3. Armadures: ...........................................................................................................................4

2.9. MATERIALS NO CONSIDERATS EN AQUEST PLEC .............................................................................4

3. OBRES.................................................................................................................................................4

3.1. FONAMENTS ................................................................................................................................4 3.2. ESTRUCTURA I FORJATS ...............................................................................................................4 3.3. OBRES ALÇADES ..........................................................................................................................5 3.4. PAVIMENTS .................................................................................................................................5 3.5. OBRES NO INCLOSES EN EL PLEC ..................................................................................................5

4. CLÀUSULA ADDICIONAL ...............................................................................................................5

5. CONDICIONS DE CAIRE LEGAL ...................................................................................................5

5.1. RESPONSABILITAT DEL CONTRACTISTA..........................................................................................5 5.2. VICIS AMAGATS............................................................................................................................6 5.3. ACCIDENTS DE TREBALL ..............................................................................................................6 5.4. DANYS A TERCERS........................................................................................................................6 5.5. RESCISSIÓ DE CONTRACTE ...........................................................................................................6 5.6. POLICIA D’OBRA..........................................................................................................................6

.


Plec de condicions 2

PLEC DE CONDICIONS TÈCNIQUES

1. Condicions generals de caràcter tècnic

1.1. Generalitats Tots el materials a utilitzar en els treballs tindran que tenir les condicions adients, a criteri de la direcció tècnica, aquesta, podrà ordenar que es retirin, enderroquin o refacin en qualsevol fase dels treballs, o durant el període de garantia, els productes, elements, materials etc., que al seu parer, deteriorin l’aspecte, seguretat i bona fi de l’obra.

1.2. Replanteig

Una vegada netejat el solar, es procedirà al replanteig de l’obra amb presència del contractista marcant-se les alineacions i rasants dels punts i dels eixos de les rases i pous, que tindran que quedar perfectament situats. Així mateix es marcarà una línia desnivell que assenyalarà el plànol que es pren com a referència pel moviment general de terres. Aquest replanteig el revisarà el Director de l’obra.

1.3. Disposicions generals

Aniran per compte del contractista els apuntalaments que siguin necessaris per a contindre les terres. No es realitzarà el terraplenat de les rases o de fonaments fins que no hagi estat autoritzat per la direcció tècnica de l’obra.

2. Condicions generals de caràcter tècnic

2.1. Sorres

Les sorres podran ésser naturals o artificials. Les primeres seran silícies soltes, exemptes de terres, no deixant rastres ni coloracions roges al comprimir-les amb la mà. Les segones tindran que netejar-se completament del pols impalpable que es produeix al colpejar-se.

2.2. Graves

La grava per a formigonar tindrà que trobar-se neta, exempta de terres i sense grumolls, tenint una resistència superior al 10% de la del formigó que tindrà que formar-ne part. No s’admetrà graves procedents de roques geladices, atacables pels àcids exfoliables.



Els àrids, tant sorres com graves, tindrà que trobar-se exemptes de substàncies perjudicials com argiles, llims, materials orgànics. No tindran que ésser actius davant del ciment, i descomposar-se per els efectes dels agents exteriors a que han de trobar-se sotmesos a l’obra. Els àrids tindran que tenir una densitat elevada i ésser compactes. Es tindrà en compte al fabricar-se els morters i formigons, la humitat dels àrids. Es rebutjarà els àrids amb forma de lloseta. Seran acceptables tant els àrids de matxaqueix com els rodats.

2.3. Calcaries

Les calç aèries que es facin anar tindran que procedir de forns o fàbriques acreditades i s’entregaran preferentment amb terrós, no contindran ossos, calitxes ni qualsevol altra substància estranya. Quan s’apagui la calç tindrà que donar una pasta dúctil i sucosa al tacte i que quant s’eixugui endureixi lleugerament, conservant-se indefinidament pastosa amb llocs humits o dintre de l’aigua.

2.4. Calç hidràulica

No s’admetrà calç hidràulica que presenti compacticitat excessiva o lleugera vitrificació a les arestes, per assenyalar una cocció excessiva i així mateix les que sols s’apaguin superficialment, quedant sense apagar-se el nucli central, símptoma de cocció incomplerta.

2.5. Ciments

Aquest compliran el Plec de Condicions de la Norma de Conglomerants Hidràulics del 9 d’abril i 24 de juny de 1964. Arribaran a l’obra amb els mateixos envasos precintats de fàbrica, no essent acceptada cap partida que no compleixi aquesta condició. S’emmagatzemaran en un lloc ventilat i totalment protegit de la humitat. El director tècnic podrà exigir al adjudicatari, en tot moment, la pràctica en laboratoris de reconeguda solvència, d’assajos sobre el període de fraguat, estabilitat de volums, resistència a la compressió, tracció, flexió, de barreges anàlegs a les utilitzades a obra, realitzades en les mateixes condicions, als set dies i vint-i-vuit dies del fraguat, temps que es reduirà a la quarta part en el cas de les barreges de superciments.

2.6. Maó i peces ceràmiques Compliran al que al respecte dicta la Norma NBE-FL/90. Seran homogenis en tota la seva massa. No presentaran forats, esquerdes, etc. Ni defecte de qualsevol tipus. Tindran una regularitat absoluta de forma i mesures. Tindran les seves cares perfectament planes, arestes vives i fines, sense presència de sorres, sílice o escòries de ferro. Al tallar-se no s’observaran taques blanques o calitxes, procedents dels trossos de calç barrejats a l’argila de fabricació.

2.7. Morters

Es complirà al respecte el que indica la Norma NBE-FL/90.

2.8. Formigons



Es complirà la Norma EH-91 i en quan a la recepció, la instrucció per a la fabricació i subministra de formigons preparats. Ordre de 5 de maig de 1972.

2.8.1. Proves: Sempre que els tècnics directors les demanin, el contractista realitzarà provetes d’assaig cilíndriques de 15 cm o 30 cm d’altura del formigó en massa que s’utilitzi en els elements de formigó armat.

2.8.2. Dosificacions: Sinó existeix indicacions en contra, les dosificacions seran les següents: 200 Kg de C.P.,425 l. de sorra, 850 l de grava i 170 l. d’aigua. (1:3:6). Als elements corrents: 285 Kg C.P,410 l. de sorra, 850 l. de grava i 170 l. d’aigua(1:2:4). Jàsseres i pilars:350 Kg de C.P.,400 l. de sorra,800 l. de grava i 170 l. d’aigua(1:1.1/2:3). El formigó resultant té que ésser plàstic i tou sols per aquells casos en que sigui difícil el recobriment de les armadures.

2.8.3. Armadures: Les armadures es doblegaran en fred per a diàmetres inferiors a 25 mm. i en calent els que passin de 30 mm. S’evitarà l’escalfament o refredament sobtat. Els doblegats es faran de manera que el radi de curvatura sigui, al menys, igual a cinc vegades el diàmetre de la barra. 2.9.4-Encofrats. Les superfícies internes es netejaran i humitejaran abans de tirar el formigó. Es convenient que, els encofrats de murs i pilars, tinguin una obertura en la seva part fonda per a facilitar la seva neteja, que es tanqui abans del formigonat.

2.9. Materials no considerats en aquest plec

Qualsevol material que no hagi estat consignat en aquest plec i fos necessari utilitzar, reunirà les condicions que es requereixin per a la seva funció, remetent-nos a les normes corresponents.

3. Obres

3.1. Fonaments

S’adoptarà com a coeficients de treball del terreny, el determinat en els assajos geotècnics que s’hagin pogut realitzar, adoptant els corresponents coeficients de seguretat, i tenint en compte en el cas de fonaments correguts, una reducció a la fatiga admissible resultant per igualtat d’assentaments a la fonamentació. Cas de no fer-se els assajos geotècnics, la fatiga del terreny serà determinada per la direcció facultativa, per el que el contractista facilitarà els mitjans necessaris per l’execució dels treballs que tinguin que fer-se abans de començar l’obra, a fi que es pugui determinar les característiques del terreny, per al que es tindrà en compte el que disposa la Norma NBE AE-88.

3.2. Estructura i forjats

Les cargues i sobrecàrregues a tenir en compte en el càlcul de l’estructura i dels forjats, seran les que preveu el capítol corresponent de la Norma NBE-AE-88. Accions a l’edificació.



Les biguetes utilitzades als forjats, tindran la corresponen fitxa tècnica degudament autoritzada que tindrà que facilitar a la direcció facultativa quan aquesta o consideri oportú.

3.3. Obres alçades

La direcció de les obres determinarà en cada cas el tipus d’aglomerant a utilitzar. Els gruixos, trobades i forma dels elements de fàbrica, s’ajustaran exactament al indicat als plànols adjunts, excepte en el cas d’ordre expressa de modificació del director de l’obra, qui resoldrà així mateix, els possibles dubtes referents a l’interpretació del que s’indica. Tota obra que no s’ajusti aquestes condicions s’enderrocarà i reposarà en qualsevol moment dels treballs o dintre del període de garantia fixat en el contracte d’adquisició. Així mateix s’enderrocarà i refarà totes aquelles obres que s’hagin executat amb una tècnica constructiva defectuosa o presentin imperfeccions, esquerdes o qualsevol desperfecte, quan així es cregui necessari el director de les obres.

3.4. Paviments Compliran la norma tecnològica NTE-RST de 27 d’octubre de 1973.

3.5. Obres no incloses en el plec Si en el transcurs del treballs fos necessari realitzar treballs diferents dels indicats en el present plec, es realitzaran seguint exactament les instruccions dictades per els directors de les obres, no tenint l’adjudicatari altre dret que el de rebre el seu import, bé als preus indicats al pressupost si hi són inclosos en ell, o bé els que es determini prèviament per a cada cas.

4. Clàusula addicional Tot el que no hagi estat tractat en aquest plec de condicions, tindrà que remetres al Plec General de Condicions Varies de la Edificació, realitzat per el centre Experimental d’Arquitectura, aprovat per el Consell Superior de Col·legis d’Arquitectes d’Espanya i adoptat per a les seves obres per la Direcció General d’Arquitectura.

5. Condicions de caire legal

5.1. Responsabilitat del contractista

El contractista es responsable de l’execució de les obres en les condicions establertes al contracte, i en els documents que composen el projecte. Com a conseqüència d’això, vindrà obligat a la demolició i reconstrucció de les obres mal executades a criteri de la direcció tècnica de l’obra, sense que serveixi d’excusa el que els tècnics directors hagin examinat i reconegut la construcció, ni el que hagin estat abonades a les liquidacions parcials.



5.2. Vicis amagats Quan per part dels tècnics directors siguin ordenades obres de demolició, per a reconèixer els treballs efectuats davant la sospita de l’existència de vicis amagats, les esmentades obres seran abonades per el contractista, sempre que els vicis existeixin realment, en cas contrari ho seran pel propietari.

5.3. Accidents de treball El contractista es troba obligat a prendre totes les mesures de seguretat que les disposicions legals vigents indiquin, per evitar en lo possible accidents als treballadors i als visitants. Dels accidents i perjudicis de tot tipus que puguin produir-se, per no complir el que estigui legislat sobre aquesta matèria el contractista, en serà l’únic responsable, o en el seu cas els seus representants a l’obra, ja que es considera que en els preus contractats es troben inclosos totes les despeses necessàries per a complimentar degudament les esmentades disposicions legals.

5.4. Danys a tercers

El contractista serà responsable de tots els accidents que per inexperiència o oblit es produeixin , tan a l’edificació on es realitzen les obres com a les propietats contigües. Serà, per tant, de compte del contractista el pagament de les indemnitzacions a qui correspongui i quan sigui necessari, de tots el danys i perjudicis que puguin produir-se.

5.5. Rescissió de contracte La interpretació de quants casos de rescissió poguessin presentar-se, correspon al tècnic, tenint-se que sotmetre el contractista als criteris d’aquest sense dret a reclamació .

5.6. Policia d’obra Seran a càrrec i compte del contractista la policia d’obra del solar, que vetllarà per la conservació de les seves llindes. El contractista es responsable de tota falta relativa a la policia urbana i a les Ordenances Municipals en aquests aspectes vigents.



Jordi Barrera Coberó Col·legiat núm. 2738 del Col·legi d’Enginyers Tècnics


PRESSUPOST

Medicions

Projecte d'ampliació de l'explotació porcina de producció de garrins "Granja Medà" al T.M. de Castelló de Farfanya

Llargada Amplada Alçada

NAU 17

Capítol 1.- Moviments de terres

1,1desbrossament i neteja del

terreny

1,00 24,00 12,00 288,00

288,00 m2

1,2

obertura de rases per riostres

perimetrals i per a pous de

fonamentació amb dipòsit de

terres a la mateixa finca

3,00 23,69 0,60 0,60 25,59

2,00 11,80 0,60 0,60 8,50

2,00 9,20 0,60 0,60 6,62

40,71 m3

1,3

capa de 10 cm de gruix, de

graves compactades, com a

solera de paviments

1,00 23,33 11,44 266,90

266,90 m2

Parcials Totals Unitatsnúm. Unitat d'obraParts

iguals

Dimensions (en metres)

Pressupost/Medicions pm 1


Llargada Amplada AlçadaParcials Totals Unitatsnúm. Unitat d'obra

Parts

iguals


Capítol 2.- Fonamentacions i paviment

2,1

paviment de formigó, elaborat,

transportat i posat a l'obra, de

20 cm de gruix, incluit p.p. de

juntes., HA-25/P/10/l, de

consistència plàstica i grandària

màxima de granulat de 10 mm,

abocat amb camió

1,00 23,33 11,44 266,90

266,90 m2

2,2

formigó armat en

fonamentacions de rases i

sabates, elaborat, transportat i

posat a l'obra, amb l'armadura

corresponent., HM-20/P/40/l, de


màxima del granulat de 40 mm,

abocat des de camió

riostra fonamentació 3,00 23,69 0,60 0,60 25,59


sabates pous pilars 2,00 9,20 0,60 0,60 6,62

40,71 m3

Capítol 3.- Tancaments

3,1

blocs de formigó de 40x20x20,

reomplerts amb formigó HM-20,

amb armat segons normativa

3,00 23,69 0,60 42,64

2,00 11,80 0,60 14,16

2,00 9,20 0,60 11,04

67,84 m2

3,2

fabrica de bloc de termoargila

de 30x19x24 cm, rejuntat amb

morter 1:4 de ciment portland

3,00 23,33 3,20 223,97

2,00 11,44 3,60 82,37

3,00 9,60 3,60 103,68

410,02 m2




Parts

iguals


Capítol 4.- Estructura i coberta

4,1

biguetes pretensades de

formigó, de 22 cm de cantell i

moment flector útil de 1250

kg·m, inclús pletines de

subjecció i muntatge

56,00 5,90 330,40

330,40 ml

4,2

coberta per pendents inferiors

del 40%, formada amb plaques

de fibrociment gran-ona, inclús

p. p. solapes i ganxos de

fixació. Completament

montada.

1,00 23,33 11,44 266,90

266,90 m2




Parts

iguals


NAU 18



terreny

1,00 18,00 8,00 144,00

144,00 m2

1,2





2,00 17,45 0,60 0,60 12,56

2,00 7,55 0,60 0,60 5,44

4,00 1,50 1,50 1,50 13,50

31,50 m3

1,3



solera de paviments

1,00 17,45 7,55 131,75

131,75 m2




Parts

iguals



2,1







abocat amb camió

1,00 17,00 7,05 119,85

119,85 m2

2,2

formigó armat en











31,50 m3


3,1




4,00 17,00 0,60 40,80

2,00 7,05 0,60 8,46

49,26 m2

3,2




2,00 17,00 3,20 108,80

2,00 7,05 3,60 50,76

deducció finestres -12,00 1,50 1,00 -18,00

deducció portes -2,00 2,00 1,00 -4,00

137,56 m2




Parts

iguals



4,1

jàsseres de formigó

prefabricades de 7,05 m de

llum

2,00 2,00

2,00 ut

4,2






30,00 5,70 171,00

171,00 ml

4,3pilars prefrabicats de 30 x 30

cm de 4- 5 m d'alçada

4,00 4,80 19,20

19,20 ml

4,4






montada.

1,00 17,00 7,05 119,85

119,85 m2




Parts

iguals


NAU 19



terreny

1,00 66,80 10,40 694,72

694,72 m2

1,2





2,00 66,80 0,60 0,60 48,10

2,00 10,40 0,60 0,60 7,49

20,00 1,50 1,50 1,50 67,50

123,08 m3

1,3



solera de paviments

1,00 66,80 10,40 694,72

694,72 m2




Parts

iguals



2,1







abocat amb camió

1,00 66,40 10,00 664,00

664,00 m2

2,2

formigó armat en











123,08 m3


3,1




2,00 66,40 0,60 79,68

2,00 10,00 0,60 12,00

91,68 m2

3,2




2,00 66,40 3,20 424,96

2,00 10,00 3,60 72,00


deducció portes -2,00 2,00 1,00 -4,00

404,96 m2




Parts

iguals



4,1

jàsseres de formigó

prefabricades de 10,00 m de

llum

10,00 10,00

10,00 ut

4,2






132,00 6,15 811,80

811,80 ml

4,3pilars prefrabicats de 30 x 30

cm de 4- 5 m d'alçada

20,00 4,80 96,00

96,00 ml

4,4






montada.

1,00 66,40 10,00 664,00

664,00 m2




Parts

iguals


NAU 20



terreny

1,00 40,80 5,80 236,64

236,64 m2

1,2





1,00 40,80 0,60 0,60 14,69

2,00 5,80 0,60 0,60 4,18

18,86 m3

1,3



solera de paviments

1,00 40,80 5,80 236,64

236,64 m2




Parts

iguals



2,1







abocat amb camió

1,00 40,40 5,40 218,16

218,16 m2

2,2

formigó armat en










18,86 m3


3,1




1,00 40,40 0,60 24,24

2,00 5,80 0,60 6,96

31,20 m2

3,2




1,00 40,40 3,20 129,28

2,00 5,80 3,60 41,76


deducció portes -2,00 2,00 1,00 -4,00

137,04 m2




Parts

iguals



4,1






41,00 5,40 221,40

221,40 ml

4,2






montada.

1,00 40,40 5,40 218,16

218,16 m2


Pressupost general


Núm.

d'unitatsUnitats d'obra Preu/unitat Import (euro)

NAU 17


288,00 m2 de desbrossament i neteja del terreny 1,05 302,40 €

40,71m3 d'obertura de rases per riostres perimetrals i per a pous de

fonamentació amb dipòsit de terres a la mateixa finca6,50 264,58 €

266,90m2 de capa de 10 cm de gruix, de graves compactades, com a

solera de paviments1,23 328,28 €

Total capítol 1 895,26 €


266,90

m2 de paviment de formigó, elaborat, transportat i posat a l'obra, de

20 cm de gruix, incluit p.p. de juntes., HA-25/P/10/l, de consistència

plàstica i grandària màxima de granulat de 10 mm, abocat amb

camió

12,25 3.269,47 €

40,71

m3 de formigó armat en fonamentacions de rases i sabates,

elaborat, transportat i posat a l'obra, amb l'armadura corresponent.,

HM-20/P/40/l, de consistència plàstica i grandària màxima del

granulat de 40 mm, abocat des de camió

65,85 2.680,44 €

Total capítol 2 5.949,90 €


67,84m2 de blocs de formigó de 40x20x20, reomplerts amb formigó HM-

20, amb armat segons normativa35,55 2.411,78 €

410,02m2 de fabrica de bloc de termoargila de 30x19x24 cm, rejuntat amb

morter 1:4 de ciment portland24,45 10.024,89 €



330,40

ml de biguetes pretensades de formigó, de 22 cm de cantell i

moment flector útil de 1250 kg·m, inclús pletines de subjecció i

muntatge

6,30 2.081,52 €

266,90

m2 coberta per pendents inferiors del 40%, formada amb plaques de

fibrociment gran-ona, inclús p. p. solapes i ganxos de fixació.

Completament montada.

12,45 3.322,85 €


Pressupost parcial 1


Núm.


NAU 18









119,85




camió

12,25 1.468,16 €

31,50





65,85 2.074,28 €









2,00 ut de jàsseres de formigó prefabricades de 7,05 m de llum 300,00 600,00 €

171,00



muntatge

6,30 1.077,30 €

19,20 ml pilars prefrabicats de 30 x 30 cm de 4- 5 m d'alçada 55,50 1.065,60 €

119,85




12,45 1.492,13 €




Núm.


NAU 19









664,00




camió

12,25 8.134,00 €

123,08





65,85 8.105,08 €









10,00 ut de jàsseres de formigó prefabricades de 7,05 m de llum 300,00 3.000,00 €

811,80



muntatge

6,30 5.114,34 €

96,00 ml pilars prefrabicats de 30 x 30 cm de 4- 5 m d'alçada 55,50 5.328,00 €

664,00




12,45 8.266,80 €




Núm.


NAU 20









218,16




camió

12,25 2.672,46 €

18,86





65,85 1.242,19 €









221,40



muntatge

6,30 1.394,82 €

218,16




12,45 2.716,09 €



Resum del pressupost


Nau 17:

Capítol 1.- Moviment de terres 895 €

Capítol 2.- Fonamentacions i paviment 5.950 €

Capítol 3.- Tancaments 12.437 €

Capítol 4.- Estructura i coberta 5.404 €

24.686 €

Nau 18:





13.410 €

Nau 19:

Capítol 1.- Moviment de terres 2.384 €




53.493 €

Nau 20:





13.148 €

104.736 €

Pressupost d'execució material 104.736 €

21% d'IVA 21.995 €

126.731 €

El present pressupost final ascendeix a l'expresada quantitat de:

Cent vint-i-sis mil set-cents trenta-un euros


L'Enginyer Tècnic Agrícola:

Jordi Barrera CoberóCol·legiat núm. 2738 del Col·legi d'Enginyers Tècnics Agrícoles

i Perits Agrícoles de Catalunya

Resum del pressupost

PRESSUPOST FINAL

TOTAL EXECUCIÓ MATERIAL

Total nau 17

Total nau 18

Total nau 19

Total nau 20