prevenció i control integrats de la contaminació (ippc ... › mediamb › ipp › documentacio...

Edificio Expo c/Inca Garcilaso s/n, E-41092 Sevilla - Espanya Telèfon: línia directa (+34-95) 4488-284, centraleta 4488-318. Fax: 4488-426 Internet: http://eippcb.jrc.es; correu electrònic: [email protected]

COMISSIÓ EUROPEA DIRECCIÓ GENERAL CRC CENTRE DE RECERCA CONJUNTA Institut d’Estudis Tecnològics Prospectius (Sevilla) Tecnologies per a un Desenvolupament Sostenible. Oficina Europea per a la Prevenció i Control

Integrats de la Contaminació (IPPC)

Prevenció i control integrats de la contaminació (IPPC)

Document de referència sobre les millors tècniques disponibles per a la cria intensiva d'aviram i bestiar porcí

Novembre de 2002

Resum preliminar

ML-IJ/EIPPCB/ILF_BREF_FINAL Novembre de 2002 2

RESUM PRELIMINAR Aquest document de referència (d’ara endavant, BREF) sobre les millors tècniques disponibles (d’ara endavant, MTD) per a la cria intensiva d'aviram i bestiar porcí reflecteix l'intercanvi d'informació dut a terme a l’empara de l'article 16(2) de la Directiva del Consell 96/61/CE. En aquest resum preliminar –el qual s’ha d’analitzar tenint en compte la introducció estàndard als capítols de les millors tècniques disponibles i les declaracions d’objectius, ús i termes jurídics del prefaci del BREF– es descriuen els principals resultats i conclusions sobre les MTD i els nivells associats d’emissions o consum. Pot ser llegit i interpretat com si es tractés d’un document individual, però, com que és un resum, no presenta la complexitat del text íntegre del BREF. Per tant, no es pretén que el substitueixi com a eina emprada en la presa de decisions sobre les MTD. Objectiu del treball L'objectiu del BREF per a ramaderia intensiva es basa en la secció 6.6 de l'annex I de la Directiva IPPC 96/61/CE com «Instal·lacions per a la cria intensiva d'aviram o bestiar porcí amb més de:

(a) 40.000 places per a aviram, (b) 2.000 places per a bestiar porcí de producció (per sobre de 30 kg), o (c) 750 places per a truges».

La Directiva no defineix el terme «aviram». A partir de la discussió al Grup Tècnic de Treball (GTT) s'arribà a la conclusió que en aquest document «aviram» es refereix a les gallines ponedores, pollastres d'engreix, indiots, ànecs i pintades. Tot i així, en aquest document només es consideren en detall les gallines ponedores i els pollastres d'engreix a causa de la manca d'informació sobre indiots, ànecs i pintades. La producció de bestiar porcí inclou la cria de garrins, la recria dels quals comença amb un pes que varia entre 25 i 35 kg de pes viu. La cria de truges inclou l’acoblament, la gestació i la garrinada de truges i llavores. Estructura de la indústria Agricultura i ramaderia en general L'agricultura i la ramaderia han estat dominades, i encara ho estan, per negocis familiars. Fins a la dècada de 1960 i començaments de 1970 la producció d'aviram i bestiar porcí eren només una part de les activitats d'una explotació agrària mixta, on es conreava i es criaven diferents espècies animals. El pinso es conreava a la granja o es comprava al mercat local, i els residus animals retornaven a la terra com a fertilitzants. Actualment només deu existir un nombre molt reduït d'aquest tipus d'explotacions agràries a la UE, ja que les demandes creixents del mercat, el desenvolupament de material genètic i d'equipament agrícola i la disponibilitat de pinsos comparativament barats estimulà els grangers a especialitzar-se. Com a conseqüència, augmentà el nombre d'animals i la grandària de les explotacions agrícoles i començà la ramaderia intensiva. Al llarg de tot aquest treball s'han pres en consideració qüestions sobre benestar animal i el seu desenvolupament, tot i que no ha estat un impuls principal. La discussió sobre benestar animal prosseguirà, a banda de la legislació europea existent. Alguns estats membres ja disposen de diverses regulacions sobre benestar animal i fomenten sistemes

Resum preliminar


d'estabulació amb especificacions per sobre de les establertes en les regulacions sobre benestar animal. Aviram En l’àmbit mundial, Europa és el segon productor d'ous de gallina, amb aproximadament el 19 % del total mundial i no s'espera que aquesta producció canviï significativament en els propers anys. Els ous per a consum humà es produeixen en tots els estats membres. El major productor de la UE és França (amb un 17 % de la producció d'ous), seguida per Alemanya (16 %), Itàlia i Espanya (14 % ambdues), seguides de prop pels Països Baixos (13 %). Dels estats membres exportadors, els Països Baixos són el principal exportador amb un 65 % de la seva producció destinada a l'exportació, seguits de França, Itàlia i Espanya; a Alemanya el consum supera la producció. La majoria d'ous per al consum produïts a la UE (aproximadament el 95 %) es consumeix a l'interior de la Unió Europea. A la UE la majoria de gallines ponedores viuen en gàbies, tot i que la producció d'ous sense gàbies ha crescut en popularitat durant els darrers deu anys, especialment a Europa del nord. Per exemple, el Regne Unit, França, Àustria, Suècia, Dinamarca i els Països Baixos han incrementat la seva proporció d'ous produïts amb sistemes de granja, semiintensius, de pagès i de jaç profund. El sistema de jaç profund és el sistema sense gàbies més popular a tots els estats membres, excepte França, Irlanda i el Regne Unit, on es prefereixen sistemes semiintensius i de pagès. El nombre de ponedores en una granja varia considerablement des d'uns pocs milers fins a alguns centenars de milers. Es preveu que només un nombre relativament petit de granges per estat membre caigui dins l'àmbit d’aplicació de la Directiva IPPC. El major productor de carn d'aviram a l'Europa dels 15 (UE-15) (per a l'any 2000) és França (26 % de la producció de carn d'aviram d’UE-15), seguida del Regne Unit (17 %), Itàlia (12 %) i Espanya (11 %). Alguns països estan clarament orientats a l'exportació, com els Països Baixos, on el 63 % de la producció no es consumeix a l'interior del país, i Dinamarca, França i Bèlgica, on el 51 %, 51 % i 31 %, respectivament, de la producció no es consumeix a l'interior de cada país. Contràriament, en alguns països, com ara Alemanya, Grècia i Àustria, el consum és superior a la producció; en aquests països, el 41 %, 21 % i 23 % del consum total és importat. La producció de carn d'aviram ha anat augmentant des de 1991. Els majors productors de la UE (França, Regne Unit, Itàlia i Espanya) mostren, tots ells, un increment en la producció de carn d'aviram. Els pollastres d'engreix normalment no mantenen en gàbies, tot i que existeixen sistemes de gàbies. La majoria de producció de carn d'aviram es basa en un sistema «tot dins/tot fora» i utilitzant jaços al terra. Les granges de pollastres d'engreix amb més de 40.000 places i que, per tant, cauen dins l'àmbit d’aplicació de la Directiva IPPC, són molt comunes a Europa. Bestiar porcí La UE-15 representa aproximadament el 20% de la producció porcina mundial, que queda demostrada pel pes de les canals escorxades. El principal productor és Alemanya (20 %), seguida d'Espanya (17 %), França (13 %), Dinamarca (11 %) i els Països Baixos (11 %). Conjuntament produeixen més del 70 % de la producció autòctona de la UE-15. La UE-15

Resum preliminar


és un exportador net de carn porcina i només importa una quantitat molt petita. Nogensmenys, cada productor principal no és un exportador net; Alemanya, per exemple, importà aproximadament el doble del que exportà el 1999. A la UE-15, la producció porcina augmentà entre 1997 i 1999, amb una producció gairebé un 25 % superior el darrer quart de 1998 que el segon quart de 1997. El nombre total de porcs el desembre de 1998 era de 125,4 milions, la qual cosa representa un increment del 5,4 % si es compara amb 1997. El 1999 la producció es frenà i les xifres de desembre de 2000 mostraven, una altra vegada, una lleugera disminució. Les granges porcines són de grandàries molt diferents. A la UE-15, el 67 % de les truges es troben en unitats de més de 100 truges; a Bèlgica, Dinamarca, França, Irlanda, Itàlia, els Països Baixos i el Regne Unit aquesta xifra és superior al 70 %; a Àustria, Finlàndia i Portugal predominen unitats de truges més petites. La majoria de porcs per a l'engreix (81 %) es crien en unitats de 200 o més porcs; el 63 % dels quals en unitats de més de 400 porcs. El 31 % dels porcs per a l'engreix es crien en explotacions de més de 1.000 porcs. A Itàlia, el Regne Unit i Irlanda la indústria es caracteritza per unitats de més de 1.000 porcs d'engreix. Alemanya, Espanya, França i els Països Baixos tenen una proporció significativa de porcs en unitats que contenen entre 50 i 400 porcs d'engreix. A partir d'aquests nombres és obvi que només una quantitat relativament petita de granges es trobaran sota l'àmbit d’aplicació de la Directiva IPPC. Per a la valoració dels nivells de consum i emissió de les granges porcines és important conèixer el sistema de producció utilitzat. La recria i l’acabament normalment tenen com a objectiu un pes en canal de 90 – 95 kg (Regne Unit), 100 – 110 kg (altres) o 150 – 170 kg (Itàlia), pesos que s'obtenen en diferents períodes de temps. Impacte mediambiental de la indústria En les explotacions ramaderes intensives, l'aspecte mediambiental clau és el fet que els animals metabolitzen els pinsos i excreten gairebé tots els nutrients amb els fems. En la producció porcina per a matança el procés de consum, ús i pèrdues de nitrogen s’entén correctament i es mostra a la figura 1. Malauradament no disposem d'una figura equivalent per a l'aviram.

Proteïnes en teixits porcins2,9 kg

Orina 4,4 kg

Fems 5,8 kg

Femta 1,4 kg

Emissions d'amoníac a l'atmosfera 3,0 kg

Dispersió dels fems al sòl 2,8 kg

Proteïnes en els pinsos 8,7 kg

Figura 1: Consum, ús i pèrdues de proteïnes en la producció d'un porc de 108 kg

Resum preliminar


La ramaderia intensiva coincideix amb elevades densitats animals i aquesta densitat es pot considerar un indicador aproximat de la quantitat produïda de fems animals. Una gran densitat suggereix que l'aportació mineral disponible a partir dels fems animals pot superar les necessitats de l'àrea agrícola per al creixement de conreus o el manteniment de pastures. A la majoria de països, la producció porcina es concentra en determinades regions; per exemple, als Països Baixos la producció es concentra a les províncies meridionals; a Bèlgica està molt concentrada a Flandes occidental; a França la producció porcina intensiva es concentra a Bretanya; a Alemanya, a la zona nord-occidental; Itàlia té una concentració de producció porcina a la vall del Po; a Espanya es situa a Catalunya i a Galícia i, a Portugal, la producció es concentra al nord. Les densitats més altes es troben als Països Baixos, Bèlgica i Dinamarca. Es considera que les dades sobre la concentració de la producció ramadera a nivell regional són un bon indicador de si una regió pot patir possibles problemes mediambientals. Això s'indica clarament a la figura 2, que mostra problemes com ara: acidificació (NH3, SO2, NOx), eutrofització (N, P), alteracions locals (olors, sorolls) i una propagació difusa de metalls pesants i pesticides.

QUEIXES OLORS

AMONÍAC OLORS

GASOS

DEPOSICIÓ

ESCOLAMENT

FLUX LATERAL EN SÒL LIXIVIACIÓACIDIFICACIÓ

SOBRECÀRREGA DE NUTRIENTS LIXIVIACIÓ

ROCA SUBJACENT AQÜÍFERS

FLUX DE DRENATGE MICROBIS MATÈRIA

ORGÀNICA NUTRIENTS DE

PLANTES

Figura 2: Il·lustració d'aspectes mediambientals relacionats amb la ramaderia intensiva

Resum preliminar


Tècniques que s’hi apliquen i MTD per a explotacions ramaderes intensives En general, les activitats que es poden trobar en les explotacions ramaderes intensives són:

Selecció i embalatge d'ous (només en

granges de posta)

Emmagatzematge de residus

AbocamentIncineració

Càrrega i descàrrega d'animals

Estabulació

Emmagatzematge de les canals

Tractament d'aigües residuals

Emmagatzematge de fems Tractament dels

fems a la granja

Emmagatzematge de productes

residuals Aplicació sobre la pròpia terra

Barreja de pinsos

Emmagatzematge de

pinsos

Mòlta i trituració

dels pinsos

Compra de pinsos

Descàrrega

EnergiaTractament o aplicació externa

Processament extern

Figura 3: Il·lustració d'aspectes mediambientals relacionats amb la ramaderia intensiva El problema mediambiental principal en la ramaderia intensiva són els fems. Això es reflecteix en l'ordre en què es presenten les activitats que es realitzen a la granja en els capítols 4 i 5 d'aquest document, que comença amb les bones pràctiques agrícoles i segueix amb estratègies d'alimentació per influir en la qualitat i composició dels fems, els mètodes d'eliminació dels fems del sistema d'estabulació, l'emmagatzematge i tractament dels fems i, finalment, l’escampada dels fems. També es tracten altres qüestions mediambientals, com ara els residus, l'energia, l'aigua i les aigües residuals i els sorolls, tot i que en menor detall. S'ha dedicat molta atenció a l'amoníac com a contaminant atmosfèric clau, ja que s'emet en les més altes quantitats. Gairebé tota la informació rebuda sobre la reducció d'emissions procedents de l'estabulació informà sobre la reducció en les emissions d'amoníac. S'assumeix que les tècniques que permeten reduir les emissions d'amoníac també reduiran les emissions d'altres substàncies gasoses. Altres impactes mediambientals es relacionen amb el nitrogen i les emissions de fòsfor al sòl, a les aigües superficials i als aqüífers, i provenen de l'aplicació de fems al sòl. Les mesures per disminuir aquestes emissions no es limiten només a com emmagatzemar, tractar o aplicar els fems una vegada obtinguts, sinó que també inclouen mesures en tota una cadena d'esdeveniments, amb passos per minimitzar la producció de fems. En els paràgrafs següents es resumeixen les tècniques aplicades i les conclusions sobre les MTD per a l'aviram i el bestiar porcí.

Resum preliminar


Bones pràctiques agrícoles en la cria intensiva d'aviram i bestiar porcí Les bones pràctiques agrícoles són una part essencial de les MTD. Tot i que és difícil quantificar els beneficis mediambientals en termes de reduccions de les emissions o de reduccions en el consum d'aigua i energia, sembla clar que una gestió responsable de l'explotació contribuirà a un millor comportament mediambiental d'una explotació intensiva d'aviram o bestiar porcí. Per millorar el comportament mediambiental general d'una explotació ramadera intensiva, les MTD són:

Identificar i implementar programes d'educació i formació per al personal de l'explotació.

Mantenir registres de l'ús d'aigua i energia, de la quantitat de pinso per al bestiar, dels residus produïts i de l'aplicació als camps de fertilitzants inorgànics i fems.

Disposar de procediments d'emergència per resoldre incidents i emissions no programades.

Implementar un programa de manteniment i reparació per assegurar que les estructures i l'equipament es mantenen en bones condicions i que les instal·lacions es mantenen netes.

Planificar acuradament les activitats que es realitzen a l'explotació, com el repartiment de materials i l'eliminació de productes i residus.

Planificar acuradament l'aplicació de fems. Estratègies d'alimentació per a l'aviram i el bestiar porcí La composició dels pinsos per a l'aviram és molt variable, no només entre instal·lacions, sinó també entre els productors. Això és degut al fet que es tracta d’una mescla de diferents ingredients, com cereals, llavors, grans de soia i bulbs, tubercles, arrels i productes d'origen animal (p. ex., farina de peix, de carn, ossos i productes làctics). En el cas dels porcs, els principals ingredients són els cereals i la soia. L'alimentació eficient dels animals està dirigida a aportar la quantitat necessària d'energia neta, aminoàcids essencials, minerals, oligoelements i vitamines per al creixement, l'engreix o la reproducció. La formulació del pinso per a porcs és una qüestió complexa, i és influïda per factors com el pes viu i l'estat reproductiu. El pinso líquid és el que s'aplica més habitualment, però també són corrents les mescles o el pinso sec. A més de formular els pinsos per tal d'ajustar-se a les necessitats de l'aviram i el bestiar porcí, també es donen diferents tipus de pinsos durant els cicles de producció. Vegeu la taula 1 per a les diverses categories i el nombre de pinsos que s'apliquen més habitualment i són MTD. Una tècnica aplicada per reduir l'excreció de nutrients (N i P) en els fems, per a aviram i bestiar porcí, és la «gestió nutricional». La gestió nutricional intenta ajustar de forma més precisa els pinsos amb les necessitats dels animals en els diversos estats de producció, de manera que es redueixi la quantitat de residus nitrogenats procedents de nitrogen no digerit o catabolitzat, i que posteriorment s'elimina a través de l'orina. Les mesures d'alimentació són l’alimentació per fases i la formulació de dietes basades en els nutrients disponibles/digestibles, utilitzant dietes baixes en proteïnes amb suplement d'aminoàcids i dietes baixes en fòsfor amb suplement de fitases o dietes amb fosfats de pinsos inorgànics d'alta digestibilitat. A més, l'ús de certs additius dels pinsos, com els enzims, poden incrementar l'eficiència de l'alimentació i, d'aquesta manera, millorar la retenció de nutrients amb la consegüent reducció de la quantitat de nutrients sobrers als fems.

Resum preliminar


Per al bestiar porcí es pot assolir una reducció de proteïna bruta del 2 al 3 % (de 20 a 30 g/kg de pinso), en funció de la raça/genotip i del punt de partida real; per a l'aviram és de l'1 al 2 % (de 10 a 20 g/kg de pinso). A la taula 1 es presenta l'interval resultant de contingut en proteïna bruta alimentària que es considera MTD. Els valors de la taula només són indicatius, perquè, igual que d’altres, depenen del contingut energètic del pinso. Així doncs, pot ser que calgui adaptar els nivells a les condicions particulars. Actualment es duen a terme recerques sobre nutrició aplicada avançada a diversos estats membres, que poden donar suport a reduccions addicionals en el futur, segons els efectes dels canvis en els genotips. Pel que fa al fòsfor, una base per a la MTD és alimentar els animals (aviram i bestiar porcí) amb dietes successives (alimentació per fases) amb un contingut total de fòsfor menor. En aquestes dietes cal utilitzar fosfats de pinsos d'alta digestibilitat i/o fitases, per tal de garantir una aportació suficient de fòsfor digestible. Per a l'aviram es pot aconseguir una reducció de fòsfor total de 0,05 a 0,1 % (0,5 a 1 g/kg de pinso) segons la raça/genotip, l'ús de pinsos en brut i el punt de partida real, amb l'aplicació als pinsos de fosfats de pinso d'alta digestibilitat i/o fitases. Per al bestiar porcí aquesta reducció és de 0,03 a 0,07 % (0,3 a 0,7 g/kg de pinso). A la taula 1 es mostra l'interval resultant del contingut de fòsfor total alimentari. Pel que fa al bestiar porcí els valors associats a les MTD que es mostren a la taula són només indicatius, ja que, entre altres coses, depenen del contingut energètic del pinso. D'aquesta manera és possible que els nivells s'hagin d'adaptar a les condicions particulars. Actualment, es duen a terme recerques sobre nutrició aplicada avançada a diversos estats membres, que poden donar suport a reduccions addicionals en el futur, segons els efectes dels canvis en els genotips.

Espècie Fases Contingut en proteïna bruta (% en pinso) 1)

Contingut de fòsfor total

(% en pinso) 2) Comentaris

iniciació 20 – 22 0,65 – 0,75creixement 19 – 21 0,60 – 0,70

Pollastre d'engreix

final 18 – 20 0,57 – 0,67< 4 setmanes 24 – 27 1,00 – 1,10

5 – 8 setmanes 22 – 24 0,95 – 1,059 – 12 setmanes 19 – 21 0,85 – 0,9513+ setmanes 16 – 19 0,80 – 0,90

Indiot

16+ setmanes 14 – 17 0.75 – 0,8518 – 40 setmanes 15,5 – 16,5 0,45 – 0.55Gallina ponedora

40+ setmanes 14,5 – 15,5 0,41 – 0,51Deslletat < 10 kg 19 – 21 0,75 – 0,85Garrí < 25 kg 17,5 – 19,5 0,60 – 0,70

25 – 50 kg 15 – 17 0,45 – 0,55Porc d'engreix 50 – 110 kg 14 – 15 0,38 – 0,49

gestació 13 – 15 0,43 – 0,51Truja lactància 16 – 17 0,57 – 0,65

1) Amb una aportació d'aminoàcids equilibrada i de digestibilitat òptima 2) Amb el fòsfor digestible adequat, utilitzant, p. ex., fosfats de pinso d'alta digestibilitat i/o fitases

Taula 1: Nivells indicatius de proteïna bruta en pinsos considerats MTD per a aviram i bestiar porcí Sistemes d'estabulació per a aviram: gallines ponedores La majoria de gallines ponedores encara es mantenen en gàbies. El sistema convencional d'estabulació és en bateria, amb emmagatzematge obert de la gallinassa sota les gàbies, però actualment la majoria de tècniques són millores d'aquest sistema. El principi en què

Resum preliminar


es basa la reducció de les emissions d'amoníac procedent de les gàbies és l'eliminació freqüent de la gallinassa. El seu dessecatge també redueix les emissions, inhibint les reaccions químiques; com més ràpid sigui el dessecatge de la gallinassa menor serà l'emissió d'amoníac. Una combinació d'eliminació freqüent i dessecatge forçat de la gallinassa proporciona la major reducció d'emissions d'amoníac procedents de l'estabulació, i també redueix les emissions de les instal·lacions d'emmagatzematge, però amb un cost energètic associat. Els sistemes de gàbia més habituals i que represeten MTD són:

Gàbies amb eliminació de la gallinassa, com a mínim dos cops per setmana, mitjançant bandes de gallinassa cap a un magatzem tancat.

Gàbies a diferents nivells amb una banda de gallinassa i amb dessecatge forçat per aire, on la gallinassa es retira com a mínim un cop per setmana cap a un magatzem cobert.

Gàbies a diferents nivells amb una banda de gallinassa i amb dessecatge per aire amb remenador, on la gallinassa es retira com a mínim un cop per setmana cap a un magatzem cobert.

Gàbies a diferents nivells amb una banda de gallinassa i amb dessecatge millorat forçat per aire, on la gallinassa es retira com a mínim un cop per setmana cap a un magatzem cobert.

Gàbies a diferents nivells amb una banda de gallinassa i amb un túnel d’assecatge per sobre de les gàbies; la gallinassa es retira cap a un magatzem cobert després de 24 – 36 hores.

El sistema de gàbies amb un emmagatzematge obert i airejat de la gallinassa (també conegut com a sistema de fossa profunda) és una MTD condicional. En regions on domina el clima mediterrani aquest sistema és MTD; en regions amb temperatures mitjanes molt més baixes, aquesta tècnica pot donar lloc a emissions d'amoníac significativament més altes i no és MTD si no es disposa d'un sistema de dessecatge de la gallinassa a la fossa. Tanmateix, com a conseqüència de les exigències establertes per la Directiva 1999/74/CE sobre estabulació de posta i benestar animal, els sistemes de gàbies referits anteriorment seran prohibits. Això impedirà la instal·lació de qualsevol nou sistema de gàbies convencional durant el 2003 i durà a la prohibició total de l’ús d'aquests sistemes al 2012. No obstant això, al 2005 es decidirà si cal revisar la Directiva abans referida; la decisió dependrà dels resultats de diversos estudis i negociacions en curs. La prohibició dels sistemes de gàbies convencionals farà que els grangers hagin d'utilitzar els sistemes de gàbies condicionades o sense gàbies. Actualment s’estan desenvolupant diverses tècniques que apliquen el concepte de gàbies condicionades, però encara es disposa de poca informació. Aquests dissenys, però, seran els únics sistemes de gàbies alternatius permesos en noves instal·lacions a partir de 2003. Els sistemes aplicats d'estabulació sense gàbia que es consideren MTD són:

Un sistema de jaç profund (amb o sense dessecatge forçat de la gallinassa). Un sistema de jaç profund amb terra perforat i dessecatge forçat de la

gallinassa. Un sistema de gàbia amb o sense empriu i/o àrea per gratar exterior.

La informació sobre tots els sistemes d'estabulació anteriors en el text principal del BREF demostra la reducció assolible en les emissions d'amoníac procedents de l'estabulari.

Resum preliminar


Sistemes d'estabulació per a aviram: pollastres d'engreix L’estabulació tradicional per a la producció intensiva de pollastres d'engreix és una construcció simple i tancada, de formigó o de fusta, amb llum natural o bé sense finestres i amb un sistema d'enllumenat, aïllada tèrmicament i amb un sistema de ventilació forçada. També s'utilitzen edificis construïts amb murs laterals oberts (finestres amb gelosies); la ventilació forçada (principi de pressió negativa) s'aplica mitjançant ventiladors i vàlvules d'entrada d'aire. Els pollastres d'engreix es mantenen en jaços (normalment palla tallada, però també s'apliquen encenalls o paper triturat) escampats per tot el sòl de l'estabulari. La gallinassa es retira al final de cada període de creixement. Els pollastres d'engreix normalment es mantenen a una densitat ramadera de 18 a 24 ocells per m2 i els estabularis poden contenir entre 20.000 i 40.000 aus. S'espera que la nova legislació sobre benestar animal limiti les càrregues ramaderes dels pollastres d'engreix. Per reduir les emissions d'amoníac de l'estabulari s'ha d'evitar el jaç humit. Per això es dissenyà una nova tècnica d'estabulació (sistema VEA) en el qual l’atenció es centra en l'aïllament de l'edifici, en el sistema d'abeurador (per evitar el vessament) i en l'aplicació de serradures i encenalls. Malgrat tot, es va observar que les emissions eren iguals que les dels sistemes d'estabulació tradicionals. En sistemes d'estabulació per a pollastres d'engreix, les MTD consisteixen a disposar de:

Un estabulari amb ventilació natural, amb jaç complet a tot el sòl i equipat amb sistemes d'abeurador sense pèrdues.

Un estabulari ben aïllat, amb ventiladors, amb jaç complet a tot el sòl i equipat amb sistemes d'abeurador sense pèrdues (sistema VEA).

Alguns sistemes desenvolupats recentment disposen d'un sistema de dessecatge forçat que impulsa aire a través d'una capa de gallinassa i fems. La reducció en les emissions d'amoníac és considerable (reduccions del 83 al 94 % comparades amb els sistemes tradicionals d'estabulació), però són sistemes cars, augmenten el consum d'energia i presenten alts nivells de pols. Tanmateix, una vegada instal·lats es consideren MTD. Aquestes tècniques són:

Un sistema de sòl perforat amb un sistema de dessecatge forçat per aire. Un sòl a diferents nivells amb un sistema de dessecatge forçat per aire. Un sistema de gàbies a diferents nivells amb laterals amovibles i dessecatge

forçat de la gallinassa. Normalment es disposa d'un sistema per escalfar l'aire en els corrals de pollastres d'engreix. Aquest pot ser el sistema combideck, que escalfa el terra i les substàncies que es troben al damunt (com ara el jaç). El sistema consisteix en una bomba de calor, una instal·lació d'emmagatzematge subterrània, composta de tubs i una capa de bandes buides aïllades (espaiades cada 4 cm) situades de 2 a 4 metres sota terra. El sistema utilitza dos cicles d'aigua: un serveix el corral i l'altre actua com a magatzem subterrani. Els dos cicles són tancats i estan connectats a través d'una bomba de calor. Al corral de pollastres d'engreix les bandes buides es col·loquen en una capa aïllada sota el terra de formigó (10 – 12 cm). Segons la temperatura de l'aigua que circula per les bandes, el terra i els jaços s'escalfaran o es refredaran. Aquest sistema combideck, que també es proposa com a tècnica per a la reducció del consum energètic, és una MTD condicional. Es pot aplicar si ho permeten les condicions locals, per exemple, si les condicions del sòl permeten la instal·lació de magatzems subterranis tancats d’aigua circulant. El sistema només s'aplica als Països Baixos i a Alemanya, a una profunditat de 2 a 4 metres. Encara no se sap si aquest sistema dóna els

Resum preliminar


mateixos resultats en llocs on les glaçades són més fortes i llargues, i penetren el sòl, o en llocs on el clima és molt més càlid i la capacitat de refredament del sòl podria no ser suficient. Sistemes d'estabulació per a bestiar porcí: qüestions generals Es tracten una sèrie de qüestions generals sobre l'estabulació del bestiar porcí, seguides d'una descripció detallada de les tècniques d'estabulació aplicades i de les MTD en l'estabulació per a truges gestants i d’acoblament, per a porcs d’engreix, per a les truges paridores i per als deslletats. Els dissenys per a reduir les emissions d'amoníac a l'atmosfera procedent de sistemes d'estabulació de bestiar porcí, tal com es presenten al capítol 4, impliquen fonamentalment alguns o tots els principis següents:

Reduir les superfícies emissores de fems. Retirar els fems (purins) de la fossa a un magatzem extern de purins. Aplicar un tractament addicional, com ara l'aeració, per obtenir un líquid

d’evacuació. Refredar la superfície dels fems. Utilitzar superfícies llises i fàcils de netejar (per exemple, en les graelles i els

canals de fems). El formigó, el ferro i el plàstic s'utilitzen en la construcció dels terres engraellats. En general, i considerant la mateixa amplada de les graelles, els fems que cauen sobre graelles de formigó triguen més a caure a la fossa que quan s'utilitzen graelles de ferro o de plàstic, i això està associat amb emissions més elevades d'amoníac. Cal destacar que les graelles de ferro no són permeses en alguns estats membres. L'eliminació freqüent dels fems amb una descàrrega amb purins pot provocar pics en les emissions d'olors a cada descàrrega. La descàrrega es realitza normalment dues vegades al dia: una al matí i l'altra al vespre. Aquests pics en les emissions d'olors poden provocar molèsties als veïns. Un tractament addicional dels purins també requereix energia. S'han tingut en compte aquests efectes col·laterals al definir les MTD dels diversos dissenys d'estabulació. Pel que fa als jaços (normalment palla), s'espera que augmenti l’ús de jaços en estabulació de bestiar porcí a tota la Unió Europea a causa d'una major conscienciació sobre el benestar animal. Els jaços es poden aplicar juntament amb sistemes d'estabulació amb ventilació natural (controlada automàticament), on els jaços protegirien els animals de les baixes temperatures, de manera que caldria menys consum d'energia per a la ventilació i la calefacció. En sistemes en què s'utilitzin jaços, la cort es pot dividir en una àrea de fems (sense jaços) i una àrea de terra sòlid amb jaços. Els informes assenyalen que els porcs no sempre utilitzen aquestes àrees de la forma correcta, és a dir, deixen els fems a l'àrea de jaços i/o utilitzen l'àrea de fems, sòlida o engraellada, per folgar. No obstant això, el disseny del corral pot influir en el comportament dels porcs, tot i que els informes mostren que en regions de clima càlid això pot no ser suficient per evitar que els porcs defequin i folguin a les àrees equivocades. El motiu d’aquest raonament és que en un sistema de jaç complet els porcs no tenen la possibilitat de refredar-se folgant sobre un terra no cobert. Una avaluació integrada de l'ús dels jaços hauria d'incloure els costos addicionals per al subministrament dels jaços, per a la neteja i per a l'aplicació al sòl, així com les possibles

Resum preliminar


conseqüències sobre les emissions procedents de l'emmagatzematge dels fems. L'ús de jaços té com a resultat uns fems sòlids que augmenten la matèria orgànica dels sòls. Així, en algunes circumstàncies aquest tipus de fems és beneficiós per a la qualitat del sòl, i això és un efecte col·lateral molt positiu. Al capítol 4 es valoren tècniques d'estabulació aplicades per al bestiar porcí respecte a la reducció potencial en les emissions d'amoníac, les emissions de N2O i CH4, efectes col·laterals (ús de l'energia i l'aigua, olors, sorolls, pols), aplicabilitat, operabilitat, benestar animal i costos; tot respecte a un sistema de referència específic. Sistemes d'estabulació per a bestiar porcí: truges gestants/d’acoblament Els sistemes d'estabulació que s'apliquen actualment per a truges gestants i d’acoblament són:

Sòl totalment engraellat, ventilació artificial i fossa profunda subjacent de recollida (nota: aquest és el sistema de referència).

Sòl totalment o parcialment engraellat amb un sistema de buit subjacent per a la retirada freqüent dels purins.

Sòl totalment o parcialment engraellat amb canals d'evacuació sota terra i on l'evacuació es realitza amb purins frescos o airejats.

Sòl totalment o parcialment engraellat amb tubs/desguassos d'evacuació sota terra i on l'evacuació es realitza amb purins frescos o airejats.

Sòl parcialment engraellat amb una fossa de fems reduïda a sota. Sòl parcialment engraellat amb aletes de refredament superficial dels fems. Sòl parcialment engraellat amb una tragella de fems. Sòl de formigó sòlid amb jaç complet. Sòl de formigó sòlid amb palla i alimentadors electrònics.

Actualment les truges gestants i d’acoblament es poden estabular individualment o en grup. Tanmateix, la legislació de la UE sobre benestar del bestiar porcí (91/630/CEE) estableix uns estàndards mínims per a la protecció dels porcs i exigirà que les truges i les llavores es tinguin en grups, des de 4 setmanes després de l’acoblament fins a 1 setmana abans de la data prevista per garrinar, en explotacions noves o reconstruïdes a partir de l'1 de gener de 2003 i a partir de l'1 de gener de 2013 per a les ja existents. Els sistemes d'estabulació en grup necessiten sistemes d'alimentació (p. ex., alimentadors de truges electrònics) diferents dels sistemes d'estabulació individuals, així com un disseny de l'estable que influeixi en el comportament de les truges (les àrees de fems i de jaç). Malgrat tot, des d'un punt de vista mediambiental, les dades rebudes semblen indicar que els sistemes d'estabulació en grup tenen nivells d'emissió similars als nivells dels sistemes d'estabulació individual si s'apliquen tècniques similars de reducció d'emissions. En la mateixa legislació de la UE sobre benestar del bestiar porcí abans mencionada (Directiva del Consell 2001/88/CE esmena 91/630/CEE) s'inclouen les exigències per a les superfícies del terra. Per a les llavores i les truges prenyades, una part determinada del sòl ha de ser continu i sòlid, en el qual un màxim del 15 % es reserva per a obertures d'evacuació. Aquestes noves mesures fan referència a totes les explotacions de nova construcció o reconstruïdes a partir de l'1 de gener de 2003, i a totes les explotacions en general a partir de l'1 de gener de 2013. No s'ha investigat l'efecte sobre les emissions d'aquests nous tipus de sòls comparats amb el típic sòl totalment engraellat ja existent (que és el sistema de referència). L’obertura màxima del 15 % per a l'evacuació en l'àrea de sòl sòlid i continu és menor que l’obertura del 20 % en l'àrea de sòl engraellat de

Resum preliminar


formigó segons les noves disposicions (una obertura màxima de 20 mm i una amplada mínima de la graella de 80 mm per a truges i llavores). D'aquesta manera l'efecte global és reduir l'àrea buida. En la valoració de les MTD en sistemes d'estabulació, es comparen tècniques respecte al sistema de referència utilitzat per a l'estabulació de truges gestants i d’acoblament, que és una fossa profunda sota un sòl totalment engraellat amb graella de formigó. Els purins es retiren a intervals freqüents o infreqüents. La ventilació artificial elimina els components gasosos emesos pels purins emmagatzemats. El sistema s'aplica habitualment arreu d'Europa. Pel que fa als sistemes d'estabulació de truges gestants i d’acoblament, les MTD són disposar de:

Sòl totalment o parcialment engraellat amb un sistema de buit a sota per a la retirada freqüent dels purins.

Sòl parcialment engraellat amb una fossa de fems reduïda.

Normalment s'accepta que les graelles de formigó provoquen més emissions d'amoníac que les metàl·liques o plàstiques. Tanmateix, per a les MTD exposades no s'aconseguí informació sobre l'efecte dels diferents tipus de graella en les emissions o els costos. Els sistemes d'estabulació de nova construcció amb un sòl totalment o parcialment engraellat i tubs o desguassos d'evacuació subjacents amb evacuació aplicada amb líquid no airejat, són MTD condicional: en els casos en què no s'esperi que el pic d'olor, causat per l'evacuació, provoqui molèsties als veïns, aquestes tècniques són MTD per a sistemes de nova construcció; en els casos en què aquesta tècnica ja estigui disponible és MTD no condicional. Un sistema d'estabulació amb aletes de refredament superficial dels fems que utilitzi un sistema tancat amb bombes de calor dóna bons resultats, però és molt costós. Per tant, les aletes de refredament superficial dels fems no són MTD per als sistemes d'estabulació de nova construcció, però on ja estiguin instal·lades sí que ho són. En situacions de retroinstal·lació, aquesta tècnica pot ser econòmicament viable i, per tant, també pot considerar-se MTD, però això s'ha de decidir amb una anàlisi de cada cas particular. Els sistemes de sòl parcialment engraellat amb una tragella de fems subjacent normalment donen bons resultats, però són difícils d'operar. Per tant, una tragella de fems no és MTD per a sistemes d'estabulació de nova construcció, però sí que ho és quan aquesta tècnica ja estigui instal·lada. Els sistemes de sòl totalment o parcialment engraellat i tubs o desguassos d'evacuació subjacents amb evacuació aplicada amb líquid no airejat són, com ja s'ha comentat abans, MTD quan ja estiguin instal·lats. La mateixa tècnica aplicada amb líquid airejat no és MTD per a sistemes d'estabulació de nova construcció a causa dels pics d'olor, el consum d'energia i l'operabilitat. No obstant això, en els casos en què aquesta tècnica ja estigui instal·lada es considera MTD. Punts de vista divergents Un dels estats membres dóna suport a les conclusions sobre MTD, però segons la seva opinió les tècniques següents també s'han de considerar MTD en aquells casos en què ja estiguin instal·lades, així com en els casos en què es planifiqui una ampliació (amb un edifici nou) que funcioni amb el mateix sistema (en lloc de dos sistemes diferents):

Resum preliminar


Sòl totalment o parcialment engraellat amb evacuació d'una capa permanent de purins en canals subjacents amb líquid airejat o no airejat.

Aquests sistemes, aplicats sovint en aquest estat membre, poden assolir una major reducció en els nivells d'emissió d'amoníac que els sistemes identificats prèviament com a MTD o MTD condicional. El raonament és que llavors no està justificat l'elevat cost de retroequipar els sistemes existents amb qualsevol d'aquestes MTD. Quan es realitza una ampliació, per exemple, amb un nou edifici, en una explotació que ja adopta aquests sistemes, la implementació de MTD o MTD condicionals en reduiria l’aplicabilitat en fer que l'operari utilitzi dos sistemes diferents a la mateixa granja. Per tant, aquest estat membre considera que aquests sistemes són MTD per la seva bona capacitat de reducció d'emissions, la seva operabilitat i per consideracions econòmiques. En sistemes que utilitzen jaços, les dades obtingudes fins al moment indiquen reduccions potencials molt variables en les emissions, i cal recollir més dades per disposar d'una guia millor que indiqui què és MTD en els sistemes basats en jaços. Tot i així, el GTT conclogué que quan s'utilitzen jaços, juntament amb les bones pràctiques com disposar de jaç suficient, canviar el jaç amb freqüència, dissenyar el sòl de l'estable adequadament i crear àrees funcionals, en aquest cas no es poden excloure com a MTD. Sistemes d'estabulació per a bestiar porcí: porcs d’engreix i d’acabament Els sistemes d'estabulació que s'apliquen actualment per a porcs d’engreix i d’acabament són:

Sòl totalment engraellat, ventilació artificial i una fossa de recollida subjacent (nota: aquest és el sistema de referència).

Sòl totalment o parcialment engraellat, amb un sistema de buit subjacent per a la retirada freqüent dels purins.

Sòl totalment o parcialment engraellat amb canals d'evacuació sota terra i on l'evacuació es realitza amb purins frescos o airejats.

Sòl totalment o parcialment engraellat amb tubs/desguassos d'evacuació sota terra i on l'evacuació es realitza amb purins frescos o airejats.

Sòl parcialment engraellat amb una fossa de fems reduïda a sota. Sòl parcialment engraellat amb aletes de refredament superficial dels fems. Sòl parcialment engraellat amb una tragella de fems. Sòl parcialment engraellat amb una superfície sòlida convexa central o una

superfície sòlida inclinada a la part davantera de l’estable, un canal de fems amb parets laterals inclinades i una fossa de fems en pendent.

Sòl parcialment engraellat amb una fossa de fems reduïda i amb parets inclinades i un sistema de buit.

Sòl parcialment engraellat amb una retirada ràpida dels purins i un passadís extern amb jaços.

Sòl parcialment engraellat amb un box cobert. Sòl de formigó sòlid amb jaç complet i clima exterior. Sòl de formigó sòlid amb un passadís exterior amb jaços i un sistema de

circulació de palla. Els porcs d’engreix i d’acabament sempre s'estabulen en grup i la majoria de sistemes per a l'estabulació en grup de les truges són aplicables també aquí. En la valoració de les MTD sobre sistemes d'estabulació, es comparen les tècniques respecte al sistema de referència utilitzat per a l'estabulació de porcs d’engreix i d’acabament, que és un sòl

Resum preliminar


totalment engraellat amb una fossa de fems subjacent i ventilació mecànica. En els sistemes d'estabulació per a porcs d’engreix i d’acabament, les MTD són:

Sòl totalment engraellat amb un sistema de buit per a l'eliminació freqüent. Sòl parcialment engraellat amb una fossa de fems reduïda i amb parets

inclinades i un sistema de buit. Sòl parcialment engraellat amb una superfície sòlida convexa central o una

superfície sòlida inclinada a la part davantera de l’estable, un evacuador de fems amb parets laterals inclinades i una fossa de fems en pendent.

Normalment s'accepta que les graelles de formigó provoquen més emissions d'amoníac que les metàl·liques o plàstiques. Tanmateix, les dades obtingudes sobre les emissions mostren només una diferència del 6 %, però els costos són significativament més elevats. Les graelles metàl·liques no estan permeses a tots els estats membres i no són adequades per als porcs molt pesants. Els sistemes d'estabulació de nova construcció amb un sòl totalment o parcialment engraellat i tubs o desguassos d'evacuació subjacents i amb evacuació aplicada amb líquid no airejat, són MTD condicional: en els casos en què no s'esperi que el pic d'olor, causat per l'evacuació, provoqui molèsties als veïns, aquestes tècniques són MTD per a sistemes de nova construcció; en els casos en què aquesta tècnica ja estigui disponible és MTD no condicional. Un sistema d'estabulació amb aletes de refredament superficial dels fems que utilitzi un sistema tancat amb bombes de calor dóna bons resultats, però és molt costós. Per tant, les aletes de refredament superficial dels fems no són MTD per als sistemes d'estabulació de nova construcció, però sí que ho són on ja estan instal·lades. En situacions de retroinstal·lació aquesta tècnica pot ser econòmicament viable i, per tant, també pot considerar-se MTD, però això s'ha de decidir amb una anàlisi de cada cas particular. Cal destacar que l'eficiència energètica pot ser inferior en situacions en què la calor procedent del refredament no s'utilitza, per exemple, perquè no hi ha deslletats que s'hagin de mantenir calents. Normalment els sistemes de sòl parcialment engraellat amb una tragella de fems subjacent donen bons resultats, però són difícils d’aplicar. Per tant, una tragella de fems no és MTD per a sistemes d'estabulació de nova construcció, però ho és quan aquesta tècnica ja estigui instal·lada. Els sistemes de sòl totalment o parcialment engraellat i tubs o desguassos d'evacuació subjacents amb evacuació aplicada amb líquid no airejat són, com ja s'ha comentat abans, MTD quan ja estiguin instal·lats. La mateixa tècnica operada amb líquid airejat no és MTD per a sistemes d'estabulació de nova construcció a causa dels pics d'olor, el consum d'energia i l'operabilitat. En els casos en què aquesta tècnica ja estigui instal·lada, però, es considera MTD. Punts de vista divergents: Un dels estats membres dóna suport a les conclusions sobre MTD, però, per la mateixa raó i utilitzant els mateixos arguments que s'han referit anteriorment en el cas dels sistemes d'estabulació per a truges gestants i d’acoblament, segons la seva opinió també s'han de considerar MTD les tècniques següents:

Sòl totalment o parcialment engraellat amb evacuació d'una capa permanent de purins en canals subjacents amb líquid airejat o no airejat.

Resum preliminar


En sistemes que utilitzen jaços les dades obtingudes fins a aquest moment indiquen reduccions potencials molt variables en les emissions, i cal recollir més dades per disposar d'una guia millor que indiqui què és MTD en els sistemes basats en jaços. Tanmateix, el GTT conclogué que quan s'utilitzen jaços, juntament amb les bones pràctiques com ara disposar de jaç suficient, canviar el jaç amb freqüència, dissenyar el sòl de l'estable adequadament i crear àrees funcionals, en aquest cas no es poden excloure com a MTD. El sistema següent és un exemple del que podria ser MTD:

Sòl de formigó sòlid amb un passadís extern amb jaços i un sistema de circulació de palla.

Sistemes d'estabulació per a bestiar porcí: truges paridores Els sistemes d'estabulació que s'apliquen actualment per a truges paridores són:

Gàbies amb sòl totalment engraellat i una fossa de recollida subjacent (nota: aquest és el sistema de referència).

Gàbies amb sòl totalment engraellat i una planxa inclinada a sota. Gàbies amb sòl totalment engraellat i una combinació de canal d'aigua i de fems

subjacents. Gàbies amb sòl totalment engraellat i un sistema d'evacuació amb desguassos

de fems subjacents. Gàbies amb sòl totalment engraellat i una fossa de fems subjacent. Gàbies amb sòl totalment engraellat i aletes de refredament superficial dels

fems. Gàbies amb sòl parcialment engraellat. Gàbies amb sòl parcialment engraellat i una tragella de fems.

A Europa les truges paridores normalment s'estabulen en gàbies amb sòls engraellats de ferro i/o plàstic. A la majoria d'estables el moviment de les truges està limitat, però els garrins es mouen lliurement al seu voltant. La majoria d'estables disposen de ventilació controlada i sovint d'una àrea amb calefacció per als garrins, durant els primers dies. Aquest sistema, amb una fossa de fems profunda, és el sistema de referència. La diferència entre els sòls parcialment engraellats i els totalment engraellats no és tan important en el cas de les truges paridores, ja que la truja té un moviment limitat. En tots dos casos la defecació es produeix a la mateixa àrea engraellada. Les tècniques de reducció, per tant, es centren bàsicament en canvis a la fossa de fems. La MTD és una gàbia amb un sòl totalment engraellat de ferro o plàstic i amb:

una combinació de canal d'aigua i de fems o un sistema d'evacuació amb desguassos de fems o una fossa de fems subjacent.

Un sistema d'estabulació amb aletes de refredament superficial dels fems que utilitzi un sistema tancat amb bombes de calor dóna bons resultats, però és molt costós. Per tant, les aletes de refredament superficial dels fems no són MTD per als sistemes d'estabulació de nova construcció, però sí que ho són on ja estan instal·lades. En situacions de retroinstal·lació aquesta tècnica pot ser econòmicament viable i, per tant, també pot considerar-se MTD, però això s'ha de decidir amb una anàlisi de cada cas particular. Les gàbies amb un sòl parcialment engraellat i una tragella de fems subjacent normalment donen bons resultats, però són de difícil operació. Per tant, una tragella de fems no és

Resum preliminar


MTD per a sistemes d'estabulació de nova construcció, però ho és quan aquesta tècnica ja estigui instal·lada. Per a instal·lacions noves les tècniques següents no són MTD:

Gàbies amb sòl parcialment engraellat i una fossa de fems reduïda. Gàbies amb sòl totalment engraellat i una planxa en pendent.

Si aquestes tècniques ja estan instal·lades, però, es consideren MTD. Cal remarcar que amb el darrer sistema poden proliferar mosques amb facilitat si no es prenen mesures de control. Cal recollir més dades per disposar d'una guia millor que indiqui què és MTD en els sistemes basats en jaços. Malgrat tot, el GTT conclogué que quan s'utilitzen jaços, juntament amb les bones pràctiques, com disposar de jaç suficient, canviar el jaç amb freqüència, dissenyar el sòl de l'estable adequadament i crear àrees funcionals, aleshores no es poden excloure com a MTD. Sistemes d'estabulació per a bestiar porcí: porcs de deslletament Els sistemes d'estabulació que s'apliquen actualment per a porcs de deslletament són:

Corts o flatdecks (corts elevades) amb sòl totalment engraellat i una fossa profunda de recollida subjacent (sistema de referència).

Corts o flatdecks amb sòl totalment o parcialment engraellat i un sistema de buit per a la retirada freqüent dels purins.

Corts o flatdecks amb sòl totalment engraellat i una superfície de formigó en pendent per separar fems i orina.

Corts o flatdecks amb sòl totalment engraellat i una fossa de fems amb tragella. Corts o flatdecks amb sòl totalment engraellat i tubs/desguassos d'evacuació

subjacents, on l'evacuació es realitza amb purins frescos o amb purins airejats. Corts amb sòl parcialment engraellat; sistemes de dos climes. Corts amb sòl parcialment engraellat i una superfície sòlida convexa o en

pendent. Corts amb sòl parcialment engraellat amb una fossa de fems superficial i un

canal per a l’aigua d’abeurada rebutjada. Corts amb sòl parcialment engraellat amb graelles de ferro triangulars i canals

de fems amb desguassos. Corts amb sòl parcialment engraellat i tragella de fems. Estables amb sòl parcialment engraellat amb graelles de ferro triangulars i un

canal de fems amb parets inclinades. Corts amb sòl parcialment engraellat i aletes de refredament superficial dels

fems. Sòl parcialment engraellat amb graelles triangulars i un box cobert. Sòl de formigó sòlid amb palla i ventilació natural.

Els porcs de deslletament s'estabulen en grup en corts o flatdecks. En principi, la retirada dels fems és igual per a dissenys de corts que per als de flatdecks. El sistema de referència és una cort o flatdeck amb sòl totalment engraellat amb plàstic o metall i una fossa de fems profunda. En principi se suposa que les mesures de reducció aplicables a les corts convencionals de porcs de deslletament també es poden aplicar al flatdeck, però no s'ha informat d'experiències amb un canvi d'aquest tipus.

Resum preliminar


La MTD és una cort:

o flatdeck amb sòl totalment o parcialment engraellat amb un sistema de buit per a la retirada freqüent dels purins,

o flatdeck amb sòl totalment engraellat a sota del qual es troba una superfície de formigó en pendent per separar els fems i l’orina,

amb sòl parcialment engraellat (sistema de dos climes), amb sòl parcialment engraellat amb plàstic o ferro i una superfície sòlida en

pendent o convexa, amb sòl parcialment engraellat amb plàstic o metall i una fossa de fems

superficial i un canal per a l’aigua de l’abeurador que es rebutja, amb sòl parcialment engraellat amb graelles de ferro triangulars i un canal de

fems amb parets inclinades. Els sistemes d'estabulació de nova construcció amb un sòl totalment engraellat i tubs o desguassos d'evacuació subjacents i amb evacuació aplicada amb líquid no airejat, són MTD condicional: en els casos en què no s'esperi que el pic d'olor, causat per l'evacuació, provoqui molèsties als veïns, aquestes tècniques són MTD per a sistemes de nova construcció; en els casos en què aquesta tècnica ja estigui disponible és MTD no condicional. Un sistema d'estabulació amb aletes de refredament superficial dels fems que utilitzi un sistema tancat amb bombes de calor dóna bons resultats, però és molt costós. Per tant, les aletes de refredament superficial dels fems no són MTD per als sistemes d'estabulació de nova construcció, però sí que ho són on ja estan instal·lades. En situacions de retroinstal·lació aquesta tècnica pot ser econòmicament viable i, per tant, també pot considerar-se MTD, però això s'ha de decidir amb una anàlisi de cada cas particular. Normalment, els sistemes de sòl parcialment i totalment engraellat amb una tragella de fems donen bons resultats, però són difícils d'operar. Per tant, una tragella de fems no és MTD per a sistemes d'estabulació de nova construcció, però sí que ho és quan aquesta tècnica ja estigui instal·lada. Els porcs de deslletament també es mantenen en sòls de formigó sòlid amb jaç parcial o complet. No es van obtenir dades d'emissions d'amoníac per a aquests sistemes. Tanmateix, el GTT conclogué que quan s'utilitzen jaços, juntament amb bones pràctiques com disposar de jaç suficient, canviar el jaç amb freqüència, dissenyar el sòl de l'estable adequadament i crear àrees funcionals, en aquest cas no es poden excloure com a MTD. El sistema següent és un exemple de MTD:

Una cort amb ventilació natural i amb jaç complet. Aigua per a bestiar porcí i aviram En la cria d'aviram i bestiar porcí l'aigua s'utilitza en activitats de neteja i per a l'abeuratge. No es considera pràctic reduir el consum d'aigua dels animals; variarà d'acord amb la seva dieta i, tot i que algunes estratègies de producció impliquen un accés restringit a l'aigua, en general es considera obligatori un accés permanent a l'aigua. En principi s'apliquen tres tipus de sistema d'abeurada: per a l'aviram, abeuradors de tetina de baixa capacitat o abeuradors d'alta capacitat amb tassa, abeuradors de canaleta i abeuradors circulars; per al bestiar porcí, abeuradors de tetina amb canaleta o tassa,

Resum preliminar


abeuradors de canaleta i abeuradors de tetines. Tots tenen avantatges i inconvenients, però no es disposa de prou dades com per arribar a una conclusió de MTD. En les activitats en què s'utilitzi aigua, la MTD consisteix a reduir-ne el consum mitjançant les actuacions següents:

Netejar l'estabulari i l'equipament dels animals amb netejadors d'alta pressió després de cada cicle de producció o cada cria. En el cas de l'estabulació de bestiar porcí, l'aigua de neteja normalment entra al sistema de purins i, per tant, és important trobar un compromís entre la neteja i l'ús de la menor quantitat d'aigua possible. En l'estabulació d'aviram també és important trobar l'equilibri entre la neteja i l'ús de la menor quantitat d'aigua possible.

Dur a terme un calibratge regular dels abeuradors per evitar-ne pèrdues. Conservar un registre de l'ús d'aigua mesurant-ne el consum. Detectar i reparar les fuites.

Energia per a bestiar porcí i aviram En la cria d'aviram i bestiar porcí, la informació sobre l'ús de l'energia es centra en la calefacció i ventilació dels sistemes d'estabulació. La MTD per al bestiar porcí és reduir l'ús d'energia mitjançant l'aplicació de bones pràctiques agrícoles, ja des del disseny de l'estabulari, i un bon ús i manteniment de l'equipament. Hi ha diverses actuacions que es poden dur a terme com a part de la rutina diària per reduir la quantitat d'energia necessària per a la calefacció i la ventilació. Molts d'aquests punts es mencionen en el text principal del document; algunes mesures de MTD específiques es mencionen més endavant: Les MTD per a l'estabulació d'aviram consisteixen a reduir l'ús d'energia realitzant les accions següents:

Aïllar els edificis en regions amb temperatures ambient baixes (coeficient k igual a 0,4 W/m2/°C o millor).

Optimitzar el disseny del sistema de ventilació a cada corral per proporcionar-hi un bon control de la temperatura i assolir un cabal de ventilació mínim a l'hivern.

Evitar resistències en els sistemes de ventilació mitjançant una inspecció freqüent i la neteja dels conductes i els ventiladors.

Instal·lar enllumenats de baix consum.

Les MTD per a l'estabulació de bestiar porcí consisteixen a reduir l'ús d'energia realitzant les accions següents:

Aplicar ventilació natural on sigui possible; això requereix un disseny adequat dels edificis i els estables (és a dir, microclimes als estables) i una planificació espacial respecte a les direccions habituals dels vents per tal de millorar el corrent d'aire; això s'aplica només a estabularis nous.

Optimitzar, en el cas d'estabularis amb ventilació mecànica, el disseny del sistema de ventilació a cada estabulari per proporcionar un bon control de la temperatura i assolir un cabal de ventilació mínim a l'hivern.

Evitar, en el cas d'estabularis amb ventilació mecànica, resistències en els sistemes de ventilació mitjançant una inspecció freqüent i la neteja dels conductes i ventiladors.

Instal·lar enllumenats de baix consum.

Resum preliminar


Emmagatzematge dels fems de bestiar porcí i aviram La Directiva sobre nitrats estableix unes disposicions mínimes sobre l'emmagatzematge de fems en general, amb l'objectiu de proporcionar a les aigües un nivell general de protecció contra la contaminació, així com unes disposicions addicionals sobre emmagatzematge de fems en zones declarades sensibles als nitrats. En aquest document no es tracten totes les disposicions de la Directiva, a causa de la manca de dades, però en els casos en què sí que es tracten, el GTT acordà que les MTD per a tancs d'emmagatzematge de purins, per a piles de fems sòlids o per a fosses de purins són igualment vàlides a l'interior i a l'exterior d'aquestes zones declarades sensibles als nitrats. És MTD dissenyar instal·lacions d'emmagatzematge per a bestiar porcí i aviram amb una capacitat suficient fins que es pugui dur a terme el tractament subsegüent o l'aplicació al terra. La capacitat necessària depèn del clima i dels períodes en què l'aplicació al terra no és possible. Per a l'estabulació de bestiar porcí, per exemple, la capacitat pot variar des dels fems produïts en una granja durant un període de 4 a 5 mesos en un clima mediterrani, a un període de 7 a 8 mesos en condicions atlàntiques o continentals i a un període de 9 a 12 mesos a les àrees boreals. Per a l'estabulació de l'aviram, la capacitat necessària depèn del clima i dels períodes en què l'aplicació al terra no és possible. Per a una pila de fems de porcí sempre situada al mateix lloc, tant a l’explotació com al camp, les MTD són:

Aplicar un sòl de formigó, amb un sistema de recollida i un tanc per al líquid d'escolament.

Localitzar qualsevol àrea d'emmagatzematge de fems de nova construcció on sigui menys probable que provoqui molèsties als receptors sensibles d'olors, prenent en consideració la distància als receptors i les direccions dominants dels vents.

Si cal emmagatzemar la gallinassa, la MTD és emmagatzemar gallinassa seca en un corral amb terra impermeable i amb ventilació suficient. Per a una pila temporal de fems de porcí o aviram al camp, la MTD és col·locar la pila de fems lluny de receptors sensibles, com ara veïns i cursos d'aigua (drenatge dels camps inclòs) on pogués entrar-hi el líquid d'escolament. Les MTD sobre l'emmagatzematge dels purins de porcí en un tanc de formigó o d'acer, consten de:

Un tanc estable capaç de suportar les probables influències mecàniques, tèrmiques i químiques.

Una base i uns murs del tanc impermeables i protegits contra la corrosió. Buidatge regular del contingut per a inspecció i manteniment, si és possible

cada any. Ús de vàlvules dobles en totes les sortides amb vàlvula del tanc. Remoguda dels purins només immediatament abans del buidatge el tanc, per

exemple, per a la seva aplicació al terra. Són MTD cobrir els tancs de purins mitjançant una de les opcions següents:

Una estructura de tenda, terrat o tapadora rígida. Una cobertura flotant, com ara palla tallada, crosta natural, lona, làmina, torba,

agregat d’argila expandida lleuger (LECA) o poliestirè expandit (EPS).

Resum preliminar


Tots aquests tipus de cobertures s'apliquen, però tenen les seves limitacions tècniques i operacionals. Això significa que la decisió de quin tipus de cobertura és preferible s'ha de prendre en cada cas particular. També és viable, com a tanc de purins, una bassa per emmagatzemar-los, sempre que tingui una base i uns murs impermeables (contingut d'argila suficient o folrat amb plàstic) combinats amb una detecció de pèrdues i provisions per a una cobertura. És MTD cobrir les basses on s'emmagatzemen els purins amb una de les opcions següents:

Una coberta plàstica. Una coberta flotant, com ara palla tallada, LECA o crosta natural.

Tots aquests tipus de cobertures s'apliquen, però tenen les seves limitacions tècniques i operacionals. Això significa que la decisió de quin tipus de cobertura és preferible s'ha de prendre en cada cas particular. En algunes situacions pot ser molt costós, o fins i tot tècnicament impossible, instal·lar una cobertura sobre una bassa ja existent. El cost d'instal·lació de cobertures per a basses molt grans o amb formes poc usuals pot ser elevat. Pot ser tècnicament impossible instal·lar una cobertura quan, per exemple, els perfils dels terraplens no són adequats per acoblar-la-hi. Tractament a la granja dels fems de bestiar porcí i aviram El tractament dels fems abans o en lloc de l'escampada a terra es pot produir per les següents raons:

1. Recuperar l'energia residual (biogàs) dels fems. 2. Reduir les emissions d'olors durant l'emmagatzematge o l'escampada al terra. 3. Reduir el contingut de nitrogen dels fems, amb l'objectiu d'evitar la possible

contaminació de les aigües superficials i subterrànies com a resultat de l'escampada, i reduir les olors.

4. Permetre un transport fàcil i segur dels fems a regions llunyanes o quan s'ha d'aplicar a d'altres processos.

S'apliquen diferents sistemes de tractament dels fems, tot i que la majoria de granges de la UE poden gestionar els fems sense necessitat de recórrer a les tècniques que es detallen a continuació. A més del tractament a la granja, els fems de bestiar porcí i d’aviram també es poden tractar (addicionalment) en instal·lacions externes, com la combustió de la gallinassa, el compostatge o el dessecatge. La valoració dels tractaments externs queda fora de l'objectiu d'aquest BREF. Les tècniques aplicades per al tractament a la granja dels fems de bestiar porcí i d’aviram són:

Separació mecànica. Areació dels fems líquids. Tractament biològic dels purins de bestiar porcí. Compostatge dels fems sòlids. Compostatge de la gallinassa amb escorça de pi. Tractament anaeròbic dels fems. Basses anaeròbiques. Evaporació i dessecatge dels purins de bestiar porcí. Incineració de la gallinassa dels pollastres d'engreix.

Resum preliminar


Aplicació d'additius als fems. En general, el processament dels fems a la granja només és MTD sota certes condicions (és a dir, és una MTD condicional). Les condicions del processament dels fems a la granja que determinen si una tècnica és MTD estan relacionades amb condicions com ara la disponibilitat de terra, l'excés o la demanda local de nutrients, l'assistència tècnica, les possibilitats de mercat per a l’energia de biomassa i les regulacions locals. La taula 2 presenta alguns exemples de les condicions per a MTD en el cas de processament de fems de bestiar porcí. La llista no és exhaustiva i altres tècniques poden ser també MTD sota certes condicions. Igualment, és possible que les tècniques escollides siguin MTD sota unes altres condicions. Sota les següents condicions un exemple de MTD: la granja està situada en una àrea amb excedent de

nutrients, però amb prou terra als voltants per escampar la fracció líquida (amb contingut de nutrients reduït) i

la fracció sòlida es pot escampar en àrees llunyanes amb demanda de nutrients o es pot aplicar en altres processos.

separació mecànica dels purins del bestiar porcí mitjançant un sistema tancat (p. ex., centrífuga o barrina) per minimitzar les emissions d'amoníac (secció 4.9.1).

la granja està situada en una àrea amb excedent de nutrients, però amb prou terra als voltants per escampar la fracció líquida tractada,

la fracció sòlida es pot escampar en àrees llunyanes amb demanda de nutrients i

la granja rep assistència tècnica per operar adequadament una instal·lació de tractament aeròbic.

separació mecànica dels purins del bestiar porcí mitjançant un sistema tancat (p. ex., centrífuga o barrina) per minimitzar les emissions d'amoníac, seguida d'un tractament aeròbic de la fracció líquida (secció 4.9.3.) i on el tractament aeròbic està ben controlat de manera que es minimitza la producció d'amoníac i N2O.

hi ha mercat per a l’energia de biomassa i les regulacions locals permeten la cofermentació de

(altres) productes residuals orgànics i l'escampada a terra de productes digerits.

tractament anaeròbic dels fems en una instal·lació de biogàs (secció 4.9.6.).

Taula 2: Exemples de MTD condicionals en el processament a la granja de fems de bestiar porcí Un exemple de MTD condicional en el processament de la gallinassa és:

Aplicar un túnel d’assecat extern amb bandes de gallinassa perforades, quan el sistema d'estabulació per capes no incorpori un sistema de dessecatge dels fems o alguna altra tècnica per reduir les emissions d'amoníac.

Escampada dels fems de bestiar porcí i d’aviram Qüestions generals La Directiva sobre nitrats estableix provisions mínimes sobre l'aplicació de fems al terra amb l'objectiu de proporcionar un nivell general de protecció a totes les aigües contra la contaminació per compostos nitrogenats, així com disposicions addicionals per a l'aplicació de fems a la terra en zones declarades sensibles. No totes les disposicions de la Directiva es tracten en aquest document, però quan es fa, el GTT acordà que les MTD

Resum preliminar


sobre escampada són igualment vàlides a l'interior i a l'exterior d'aquestes zones declarades sensibles. Hi ha diferents etapes en el procés en què es poden reduir i/o controlar les emissions, de la preproducció dels fems a la postproducció i, finalment, a l'escampada a terra. A continuació es detallen les diverses tècniques que es consideren MTD i que es poden aplicar en les diferents etapes del procés. Malgrat tot, el principi de les MTD consisteix a realitzar les quatre accions següents:

Aplicar mesures nutricionals. Equilibrar els fems destinats a l'escampada amb les necessitats del sòl i

conreus disponibles i amb altres fertilitzants (si és el cas). Gestionar l'escampada de fems. Utilitzar només les tècniques considerades MTD per a l'escampada dels fems i

per a l’acabament (si és el cas). Les MTD consisteixen a minimitzar les emissions dels fems cap al sòl i les aigües subterrànies equilibrant la quantitat de fems amb les necessitats previstes dels conreus (nitrogen i fòsfor, i l’aportació de minerals al conreu del sòl i de la fertilització). Es disposa de diverses tècniques per equilibrar la captació total de nutrients del sòl i la vegetació respecte a la producció de nutrients dels fems, com ara un balanç de nutrients del sòl o una valoració del nombre d'animals respecte al sòl disponible. És MTD prendre en consideració les característiques del sòl en qüestió quan s'hi apliquen els fems; en particular, les condicions i el tipus de sòl, les condicions climàtiques, la pluviositat i la irrigació i l'ús del sòl i les pràctiques agrícoles, entre les quals els sistemes de rotació de conreus. La MTD és reduir la contaminació de l'aigua mitjançant totes les accions següents:

No aplicar fems a la terra quan el camp està: hidrosaturat, inundat, gelat o cobert de neu.

No aplicar fems a camps amb fort pendent. No aplicar fems al costat de qualsevol curs d'aigua (deixar una banda de terra

sense tractar). Escampar els fems al més a prop possible i immediatament abans del

creixement màxim dels conreus i de la captació màxima de nutrients. És MTD gestionar l'escampada de fems per reduir molèsties d'olors, on sigui probable que els veïns es vegin afectats, realitzant totes les accions següents:

Escampar els fems durant el dia, quan és menys probable que la gent sigui a casa i evitar els caps de setmana i períodes de vacances.

Tenir en compte la direcció del vent respecte als habitatges propers. Els fems es poden tractar per minimitzar les emissions d'olors, la qual cosa permet una major flexibilitat a l'hora d'identificar els llocs i les condicions meteorològiques adequades per a l'aplicació al terra. Fems de bestiar porcí

Resum preliminar


Les emissions d'amoníac a l'atmosfera, provocades per l'escampada, es poden reduir gràcies a una selecció de l'equipament adequat. La tècnica de referència és una escampadora centrífuga convencional, no seguida d'una ràpida incorporació. Normalment, les tècniques d'escampada que redueixen les emissions d'amoníac també redueixen les olors. Cada tècnica té les seves limitacions i no és aplicable en totes les circumstàncies i/o sobre qualsevol tipus de sòl. Les tècniques que injecten els purins són les que presenten majors reduccions, però les tècniques que escampen purins a la superfície del sòl amb incorporació posterior poden assolir la mateixa reducció. Tanmateix, això requereix energia i treball addicionals (costos) i només s'aplica al sòl laborable que es pot conrear fàcilment. Les conclusions de MTD es mostren a la taula 3. Els nivells assolits són molt específics del lloc i només serveixen com a il·lustració de la reducció potencial. La majoria del GTT acordà que tant la injecció com l'escampada i la incorporació a les 4 hores (si el sòl es pot conrear fàcilment) són MTD per aplicar purins al sòl laborable, tot i que hi havia punts de vista divergents sobre aquesta conclusió (vegeu-ho més endavant). El GTT també acordà que, per aplicar purins a la terra, l'escampadora centrífuga convencional no és MTD. No obstant això, quatre estats membres proposaren que on es realitzi l’escampada centrífuga amb una trajectòria baixa d'escampada i a baixa pressió (per crear gotes grans i evitar, així, l'atomització i el desplaçament pel vent) i els purins s'incorporin al sòl tan aviat com sigui possible (com a mínim abans de les 6 hores) o s'apliquin a un conreu laborable en creixement, aquestes combinacions es considerin MTD. El GTT no ha arribat a un acord sobre aquesta proposta. No s'han proposat tècniques de reducció per a l'escampada de fems sòlids de bestiar porcí. Això no obstant, per a la reducció de les emissions d'amoníac procedents de l'escampada de fems sòlids, el factor important és la incorporació, no la tècnica d'escampada. Per a les pastures la incorporació no és possible. Punts de vista divergents: 1. Dos estats membres no donen suport a la conclusió que l'escampada de purins de

bestiar porcí sobre terra laborable, seguida d’incorporació, és una MTD. Segons la seva opinió, l'escampada en si mateixa, que té associada una reducció de l'emissió del 30 al 40 %, és MTD per a l'escampada de purins de bestiar porcí sobre terra laborable. El seu argument és que l'escampada ja assoleix una reducció raonable de les emissions, que la manipulació addicional que requereix la incorporació és difícil d'organitzar i que la reducció addicional que es pot assolir no compensa els costos addicionals.

2. Un altre punt de vista divergent sobre la incorporació es refereix als fems sòlids de

bestiar porcí. Dos estats membres no donen suport a la conclusió que la incorporació de fems sòlids de bestiar porcí al més aviat possible (com a mínim abans de 12 hores) és una MTD. Al seu parer, la incorporació després de 24 hores, que té associada una reducció de les emissions d'aproximadament el 50 %, és MTD. El seu argument és que la reducció addicional en les emissions d'amoníac que es pot assolir no compensa els costos i les dificultats addicionals que implica organitzar la logística per a la incorporació en temps més reduïts.

Resum preliminar


Ús de la terra MTD Reducció en les emissions Tipus de fems Aplicabilitat

pastures i terra amb una alçada de conreus inferior a 30 cm

mànega de sortida (escampada en bandes)

30 % pot ser inferior si

s'aplica sobre una alçada d'herba >

10 cm

purins

pendent < 15 % per a cisternes i < 25 % per a sistemes umbilicals, no per a purins viscosos o que tinguin un alt contingut de palla, la mida i la forma del camp són importants.

bàsicament pastures

mànega de sortida (escampada en bandes)

40 % purins

pendent < 20 % per a cisternes i < 30 % per a sistemes umbilicals, purins no viscosos, mida i forma del camp, herba inferior a 8 cm d'altura.

pastures injecció poc profunda (canal obert)

60 % purins

pendent < 12 %, majors limitacions per al tipus i condicions del sòl, purins no viscosos.

bàsicament pastures, terra laborable

injecció profunda (canal tancat) 80 % purins

pendent < 12 %, majors limitacions per al tipus i condicions del sòl, purins no viscosos.

terra laborable escampada i incorporació a les 4 hores

80 % purins

la incorporació només és aplicable per a terra fàcilment cultivable, en altres situacions la MTD és escampar sense incorporació.

terra laborable

incorporació al més aviat possible, però com a mínim abans de 12 hores

en 4 hores: 80 % en 12 hores: 60 –

70 %

fems sòlids de bestiar porcí

només per a terra fàcilment cultivable

Taula 3: MTD en equipament d'escampada per a fems de bestiar porcí Gallinassa La gallinassa té un alt contingut de nitrogen disponible i, per tant, és important aconseguir una distribució uniforme de l'escampada i una velocitat d'aplicació adequada. En aquest sentit, l’escampadora rotatòria no és una bona opció; l'escampadora de descàrrega posterior i la mixta són molt millors. Per a gallinassa humida (< 20 % dm) de sistemes de gàbies com els que es descriuen a la secció 4.5.1.4, l'única tècnica d'escampada aplicable és la centrífuga amb una trajectòria baixa i a baixa pressió. No obstant això, no s'ha establert cap conclusió sobre quina tècnica d'escampada és MTD. Per a la reducció de les emissions d'amoníac procedents de l'escampada de gallinassa, el factor important és la incorporació, no la tècnica d'escampada. Per a les pastures la incorporació no és possible.

Resum preliminar


La MTD en l'escampada de gallinassa (humida o seca) és la incorporació abans de 12 hores. La incorporació només es pot aplicar a terra laborable que sigui fàcilment cultivable. Es pot aconseguir una reducció de les emissions del 90 %, però és molt específica del lloc i només serveix com a il·lustració d'una reducció potencial. Punts de vista divergents: Dos estats membres no donen suport a la conclusió que la incorporació de gallinassa sòlida abans de 12 hores és una MTD. Segons la seva opinió, la incorporació a les 24 hores, que té associada una reducció de les emissions d'aproximadament el 60 – 70 % és MTD. El seu argument és que la reducció addicional que es pot assolir en les emissions d'amoníac no compensa els costos i les dificultats addicionals que implica organitzar la logística per a la incorporació en temps més reduïts. Conclusions Una característica d'aquest treball és que les reduccions potencials en les emissions d'amoníac, associades a les tècniques descrites al capítol 4, es donen com a reduccions relatives (en %) respecte a una tècnica de referència. Es fa així perquè els nivells de consum i emissió del bestiar depenen de molts factors diferents, com ara la raça animal, les variacions en la formulació dels pinsos o el sistema aplicat en la fase de producció i gestió, però també d'altres factors com el clima i les característiques del sòl. La conseqüència de tot això és que les emissions absolutes d'amoníac a partir de les tècniques aplicades (sistemes d'estabulació, emmagatzematge de fems, aplicació dels fems al sòl) cobreixen un interval molt ampli, que fa difícil la interpretació dels nivells absoluts. Per tant, s'ha preferit l'ús de nivells de reducció d'amoníac expressats en percentatges. Nivell de consens Aquest BREF té el suport de la majoria de membres del GTT, tot i que s'han trobat punts de vista divergents en cinc conclusions de MTD. Els primers dos punts de vista divergents es refereixen al sistema d'estabulació utilitzat per a truges gestants/d’acoblament i de porcs d’engreix/acabament. El tercer es refereix a l'escampada de purins de bestiar porcí utilitzant una escampadora en bandes amb incorporació posterior. El quart i cinquè punt de vista divergent es refereix al temps entre l'escampada i la incorporació de fems sòlids de bestiar porcí i aviram. En aquest resum es descriuen totalment aquests cinc punts de vista divergents. Recomanacions per a treballs futurs Per a futures revisions del BREF, tots els membres del GTT i les parts interessades han de continuar recollint dades, en un format que permeti una fàcil comparació, sobre els nivells actuals de consum i d'emissió i sobre el comportament de les tècniques que s'han de considerar en la determinació de les MTD. Es disposà de molt poca informació sobre el seguiment i això s'ha de considerar un factor clau en la revisió futura d'aquest BREF. Altres àrees específiques on manquen dades i informació són les següents:

Sistemes de gàbies condicionades per a ponedores. Indiots, ànecs i pintades.

Resum preliminar


Ús de jaços en l'estabulació del bestiar porcí. Costos associats i equipament d'alimentació per a l'alimentació multifase del

bestiar porcí i l'aviram. Tècniques per al processament dels fems a la granja; cal una quantificació i

qualificació addicionals per permetre una millor valoració de les consideracions MTD.

Ús d'additius als fems. Sorolls, energia, aigües residuals i residus. Qüestions com el contingut en matèria seca dels fems i la irrigació. Quantificació de les distàncies als cursos d'aigua quan s'escampen fems a

terra. Quantificació dels camps en pendent quan s'escampen fems a terra. Tècniques de drenat sostenibles.

En aquest document s'ha considerat el benestar animal; tanmateix, fóra útil desenvolupar criteris de valoració per als aspectes de benestar animal en els sistemes d'estabulació. Temes proposats per a projectes futurs d'R+D La secció 6.5 del text principal del BREF presenta una llista d'uns trenta temes que es poden considerar temes potencials per a projectes futurs de Recerca i Desenvolupament. La UE està impulsant i donant suport, a través dels seus programes RTD, una sèrie de projectes sobre tecnologies netes, tractament de les aigües residuals emergents i tecnologies de reciclatge i estratègies de gestió. Potencialment, aquests projectes poden ser una contribució útil en futures revisions del BREF. Es convida, doncs, als lectors a informar l'EIPPCB de qualsevol resultat de recerca rellevant per a l'àmbit d’aplicació d'aquest document (vegeu també el prefaci d'aquest document).

prevenció i control integrats de la contaminació (ippc ... › mediamb › ipp › documentacio...

Documents