l'esport d'orientació en l'educació física. material didactic

1LL’’eessppoorrtt

dd’’oorriieennttaacciióóeenn ll’’eedduuccaacciióó

ffííssiiccaaMaterial didàctic

LL’’eessppoorrttdd’’oorriieennttaacciióó

eenn ll’’eedduuccaacciióóffííssiiccaa

Material didàctic




Autors:

Francisco José Aragón Mollà

Jordi Domènech Amorós

Maria Dominga Fraile Marchante

Miguel Ángel Hernández de Prado

Miguel Ángel Tirado Ramos

Joaquim Xaudiera Ramos

Agraïments a:

Hans Gemperle

Maria Roig López

Maquetació i impressió:

Gráficas Loyse, S.L.

ISBN-13: 978-84-692-6784-4

Dipòsit Legal: PM 2816-2009

ÍÍnnddeexx

A mode introductori . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5

1. Per què és important saber orientar-nos? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7

2. Els mètodes naturals d’orientació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9

3. Els mapes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 11

4. La brúixola . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13

5. L’esport d’orientació. D’on ve? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15

6. L’esport d’orientació. En què consisteix? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 17

7. L’esport d’orientació. Tècnica i tàctica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 21

BIBLIOGRAFIA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 27




LL’’eessppoorrttdd’’oorriieennttaacciióó

eenn ll’’eedduuccaacciióóffííssiiccaa

Material didàctic




AA mmooddee iinnttrroodduuccttoorrii......“Vostè està aquí” és una de les frases que trobem en nombroses ocasions, acompanyada d’una fletxa queindica la nostra posició, en algun dels macroplànols d’una ciutat que comencem a visitar per vacances, oa un museu, o a un aeroport, o a un parc natural. No són poques les vegades que necessitem trobar indi-cis que ens permetin deduir on ens trobem, bé siguem a un hipermercat, a un poliesportiu, la muntanya,amb el cotxe a la carretera, o a la ciutat de què parlàvem abans. I no només indicis per situar-nos, sinó pertrobar el camí més curt per sortir, tornar o arribar on havíem quedat a les dotze del matí.

Això és orientar-nos: reconèixer on ens trobem i escollir correctament la direcció cap a on desplaçar-nos.

La iimmppoorrttàànncciiaa eedduuccaattiivvaa de l’orientació queda recollida en el nostre ccuurrrrííccuulluumm eessccoollaarr aa ll’’ààrreeaa dd’’eedduuccaa--cciióó ffííssiiccaa, de forma genèrica en tots els cicles de l’etapa primària, on com a criteri d’avaluació es recull lanecessitat que l’alumnat sigui capaç d’orientar-se en l’espai; i de forma específica a l’etapa secundària obli-gatòria, on es matisa que l’alumnat a tercer curs ha de ser capaç de “posar en pràctica tècniques bàsiquesd’orientació en el medi natural, i aplicar amb autonomia les normes de seguretat i conservació del mediambient”; i encara amb major concreció a quart d’ESO, on s’especifica que l’alumnat ha de saber “utilit-zar tècniques avançades d’orientació i desenvolupament del medi natural, amb el compromís de tenir-necura i conservar-lo”.

Es reconeix així el gran potencial pedagògic que l’orientació té, el qual no es reflecteix només en la sevarellevància com a contingut educatiu, sinó també en la seva riquesa didàctica.

CCoomm aa ccoonnttiinngguutt eedduuccaattiiuu, l’adequat tractament didàctic de l’orientació pot contribuir de forma significati-va al desenvolupament del nostre alumnat en tots els seus vessants: a nivell cognitiu, per la contínua pres-sa de decisions a partir de la constant interpretació d’informació -i el que és més interessant: la respostaquasi immediata quant a l’encert d’aquestes decisions-; a nivell afectiu en el foment de l’autoconfiança il’autoestima, perquè és fàcil assolir l’èxit (trobar una pista o una balisa, per exemple) i tothom ho pot acon-seguir; i a nivell social, pel clima de participació solidària que podem incentivar i la necessària organitza-ció de decisions i intercanvi d’opinions a nivell grupal.

DDeess ddeell ppuunntt ddee vviissttaa ddiiddààccttiicc les activitats d’orientació no requereixen pràcticament ni material ni infraes-tructura, i duen intrínseca una motivació per part de l’alumnat -element indispensable en qualsevol procésd’ensenyament-aprenentatge- perquè tenen un caràcter d’aventura, de repte, i les podem realitzar enentorns diferents als quotidians. En aquest sentit ens assegura una participació activa per part del jovent jaque és un aprenentatge basat en el descobriment. És, a més a més, un contingut que, desenvolupat ambuna metodologia adequada, pot contribuir al desenvolupament de totes les competències bàsiques.

A més a més, l’orientació presenta una gran idoneïtat pel treball intradisciplinar i interdisciplinar, el qualpot ser tan ampli i interessant com vulgui el professorat que el desenvolupi, en funció de la seva motivaciói creativitat docent.

D’altra banda, les activitats d’orientació ens permeten afrontar de forma idònia continguts com l’educaciómediambiental: amb una adequada orientació didàctica podem apropar molt el nostre alumnat tant al seuentorn, bé sigui rural o urbà, com al medi natural, perquè els poden arribar a conèixer en profunditat perla recerca constant d’indicis que els permetin resoldre els problemes que els planteja l’orientació. Ara bé,cal matisar: el simple fet de realitzar activitats en el medi natural no comporta un assoliment d’actituds favo-rables cap a la conservació i respecte al medi ambient. Cal fomentar-les.

PPeerr qquuèè ééss iimmppoorrttaannttssaabbeerr oorriieennttaarr--nnooss??

Quan eres petit, els teus pares i avis t’acompanyaven sempre en els desplaçaments per anar a casa delsteus familiars i amics, no sabies arribar a l’escola, però a poc a poc, vas començar a voler anar-hi tot sol...En aquell moment començaves a desenvolupar això que s’anomena sentit de l’orientació.

I ho practiques cada dia i en cada moment. Per anar a l’escola, per tornar a casa després de jugar, persortir a fer una excursió els diumenges...necessites orientar-te. En cas contrari, com podries arribar a trobarels diferents llocs i tornar al teu punt d’origen?

PPooddrrííeemm ddiirr qquuee oorriieennttaarr--ssee ééss uunnaa nneecceessssiittaatt ppeerr aallss éésssseerrss vviiuuss. S’orienten les aus i molts mamífers quanmigren anualment cercant zones més càlides i són capaços de tornar al seu lloc d’origen quan ha passatl’hivern. S’orienten molts animals quan cerquen menjar per a les seves cries i són capaços de cercar-lo itornar on han deixat la cria. S’orienta un ca quan es perd i és capaç de tornar a la casa de la personaque el cuida. S’orienten els peixos en els seus desplaçaments marins i, fins i tot, les plantes, per exemple,els gira-sols. I naturalment ens orientem nosaltres, els humans. És podria dir que oorriieennttaarr--ssee ééss uunnaa qquuaalliittaattqquuee ttoott éésssseerr vviiuu hhaa ddeesseennvvoolluuppaatt ppeerr ppooddeerr ssuubbssiissttiirr.

És, però, en l’ésser humà on la capacitat d’orientar-se ha estat més elaborada com a conseqüència de lanostra capacitat d’enraonar. Així, des dels nostres orígens, hem elaborat els nostres sistemes propis d’orien-tació. Aquests han evolucionat des dels més bàsics (ho veurem al capítol següent) com és l’observació delsestels, del Sol, de la natura (arbres, plantes...), passant per artilugis ideats fa centenars d’anys (brúixoles,mapes, cartes de navegació, etc.), fins als actuals mètodes informatitzats com el GPS que s’ajuden delssatèl·lits.

Segur que tu mateix has tengut alguna vegada la sensació de no saber on ets. Potser t’ha passat enmigd’una ciutat, o a l’hipermercat, o a la platja. O potser havies quedat amb algú en algun lloc i t’has dema-

nat la forma més ràpida d’arri-bar-hi, és a dir, l’itinerari méscurt.

Com has vist orientar-se és unaacció que fem constantment, avegades sense adonar-nos: cer-quem iinnddiicciiss per situar-nos ipoder arribar al lloc on volíemanar.

Què significa, doncs, saberorientar-se?

OOrriieennttaarr--ssee ssiiggnniiffiiccaa ccoonnèèiixxeerr ddeemmaanneerraa bbaassttaanntt pprreecciissaa oonn eennssttrroobbeemm eenn rreellaacciióó aallss oobbjjeecctteessqquuee eennss eennvvoolltteenn ii eessccoolllliirrccoorrrreeccttaammeenntt llaa ddiirreecccciióó ppeerr aarrrrii--bbaarr aa uunn lllloocc ddeetteerrmmiinnaatt.




1

EEllss mmèèttooddeess nnaattuurraallssdd’’oorriieennttaacciióó

Des dels seus orígens, els homes i les dones han elaborat els seus pro-pis sistemes d’orientació. Aquests van des dels més primaris (sol,estels, natura...), passant pels aparells que s’utilitzaven fa centenarsd’anys (primeres brúixoles i mapes, sextants...), fins arribar a lesactuals brúixoles i mapes, fotografies aèries, satèl·lits i, evidentment,el GPS, el qual ens proporciona, amb l’ajuda dels satèl·lits, la nostraposició exacta.

EEllss ppuunnttss ccaarrddiinnaallss ssóónn eellss ppuunnttss ddee rreeffeerrèènncciiaa uunniivveerrssaallss qquuee eennsssseerrvveeiixxeenn ppeerr oorriieennttaarr--nnooss eenn ll’’eessppaaii. Són quatre: NNOORRDD,, SSUUDD,,EESSTT II OOEESSTT.

Entre aquests hi ha quatre punts semicardinals que es defineixen com a NORD-EST, SUD-EST, SUD-OEST INORD-OEST.

Com sabeu, el globus terraqui té un moviment de rotació sobre un eix imaginari que travessa la Terra pelspols, el pol Nord (la part superior de l’eix) i el pol Sud (la part inferior de l’eix). En relació a aquests dospunts cardinals, nord i sud, trobem a la dreta l’est i a l’esquerra l’oest.

QQuuiinn ééss ll’’oorriiggeenn ddeellss ppuunnttss ccaarrddiinnaallss??

Els punts cardinals tteenneenn eell sseeuu oorriiggeenn eenn eell nnoomm ddee lleess ddiirreecccciioonnssddeellss VVEENNTTSS, i les antigues cartes de navegació que s’utilitzaven desdel segle XVIII fins al segle XVI i que estaven marcades amb les ini-cials dels noms dels vuit vents que es coneixien en els països delnord del mediterrani.

Els vents es diferencien segons la direcció en què bufen. Per conve-ni, sempre es pren la direcció d’allà d’on vénen.

CCoomm ppooddeemm uuttiilliittzzaarr eellss ppuunnttss ccaarrddiinnaallss ppeerr oorriieennttaarr--nnooss??

EEll NNOORRDD ééss eell ppuunntt ccaarrddiinnaall ddee rreeffeerrèènncciiaa qquuee eennss ppeerrmmeett iiddeennttiiffiiccaarr eellss aallttrreess.. Qualsevol mapa que utilit-zem (un mapa de carreteres, un mapa geogràfic, el mapa d’una ciutat...) està orientat al NORD. Això voldir que la part de dalt del mapa és el nord, la part de baix el sud, la part dreta l’est i l’esquerra l’oest. Enaltres capítols, aprendràs la importància de saber on està el nord per poder, per exemple, orientar unmapa i desplaçar-te en la direcció correcta




2

PPeerròò,, ccoomm ppooddeemm ssaabbeerr oonn eessttàà eell nnoorrdd??

Segur que has sentit parlar de la bbrrúúiixxoollaa. Aquest instrument té un mecanisme que es compon d’una agu-lla imantada que sempre assenyala el nord. De la brúixola, en parlarem més extensament en un altre capí-tol. Ara ens centrarem en el fet de localitzar el nord si no en disposem.

Hi ha moltíssims indicadors a la natura que ens poden orientar cap al nord. Coneguem alguns:

EELL SSOOLL.. Com saps, al matí el sol sempre surt per l’est i l’horabaixa es pon per l’oest. Si poses els bra-ços en creu, amb un braç assenyales el lloc per on surt el sol (est) i amb l’altre per on es pon (oest),tindràs el nord just davant tu. Per fer-ho has d’observar la seva trajectòria.

EELLSS EESSTTEELLSS.. L’eesstteell PPoollaarr sseemmpprree aasssseennyyaallaa eell nnoorrdd. Pertrobar-lo, primer hem de localitzar el que popularments’anomena “el carro” de l’Óssa Major. Després has detransportar la distància entre els dos estels de la basedel “carro”, quatre vegades cap a la dreta i trobaràsl’estel Polar, el qual forma part de l’Óssa Menor.

La gent que viu a l’hemisferi sud de la Terra no pot uti-litzar l’estel Polar per identificar el nord perquè lesconstel·lacions i els estels que veu no són els mateixosque els que veiem a l’hemisferi nord. L’estel que els ser-veix de guia, en aquest cas, és la Creu del Sud.

EELL TTRROONNCC DD’’UUNN AARRBBRREE TTAALLLLAATT.. Si observes els anells de creixement, veuràs que la distància entreells és major en una part del tronc. La direcció que assenyalen els que estan més separats és el sud(rep més sol i l’arbre creix més), i la direcció que assenyalen els que estan més junts és el nord.

UUNN RREELLLLOOTTGGEE AANNAALLÒÒGGIICC.. Si amb la busca de les hores assenyales el nord,trobaràs el sud en la direcció que marca la bisectriu que forma aquesta buscaamb les dotze. El nord hi serà, per tant, en el costat oposat. Has de tenir molten compte que això ho has de fer amb hhoorraa ssoollaarr, és a dir, que hauràs deendarrerir el teu rellotge una hora si és tardor o hivern i dues hores si és pri-mavera o estiu.

LLAA MMOOLLSSAA.. La molsa apareix en les zones més humides on hi pega menys el sol. Així, si ens fixem,la part d’un arbre o d’un mur de pedra que està cobert de molsa ens indicarà el nord.

Els FFOORRMMIIGGUUEERRSS. Si mires amb una brúixola l’orientació d’un formiguer et sorprendràs de veureque està perfectament orientat al sud. Les formigues també volen aprofitar al màxim la llum i l’escal-for del sol.




EEllssmmaappeess

UUnn mmaappaa ééss llaa rreepprreesseennttaacciióó dd’’uunnaa ppaarrtt ddee llaa ssuuppeerrffíícciiee tteerrrreessttrree ssoobbrree uunn ppaappeerr,, ppeerròò ccoomm ssii vveeiieessssiiss llaatteerrrraa ddeess ddee ddaalltt dd’’uunn aavviióó..

Existeixen molts tipus de mapes en funció de les coses que ens interessa representar: mapes de ccaarrrreetteerreess,mapes ffííssiiccss ii ppoollííttiiccss (que empres a l’assignatura de ciències socials), mapes uurrbbaannss i els mmaappeess ttooppooggrrààffiiccssque són els que utilitzem quan anem per la muntanya ja que reflecteixen, entre altres coses, els llocs caracte-rístics de la zona (camins, carreteres, rius, edificacions, etc.) i els accidents geogràfics més rellevants.

A vegades fem servir ccrrooqquuiiss,, que són dibuixos molt senzills, fets nor-malment a mà, per indicar, per exemple, a un amic o amiga com arri-bar a ca nostra.

Els mapes que s’empren per realitzar l’eessppoorrtt dd’’oorriieennttaacciióó són elsmapes topogràfics, que es realitzen seguint regles molt precises.D’aquesta manera es pot identificar qualsevol punt característic sobreel terreny, determinar angles, calcular la distància que separa dospunts, així com definir l’alçada i el pendent del terreny. La diferènciaprincipal amb els mapes topogràfics és que els d’orientació inclouenmolts més detalls visibles al terreny que et seran de gran ajuda.

CCoomm iinntteerrpprreettaarr uunn mmaappaa dd’’oorriieennttaacciióó??

Els elements al mapa es representen amb diferents símbols i colors. Aquests signes ens ajuden en l’orienta-ció del mapa i ens serveixen per conèixer la nostra ubicació en el terreny.

Els símbols estan impresos en colors diferents, la qual cosa ens facilita la identificació d’un punt caracterís-tic del terreny.

Els mapes d’orientació tenen set ccoolloorrss: eell bbllaanncc,, eell vveerrdd,, eell ggrroocc,, eell mmaarrrróó,, eell bbllaauu,, eell nneeggrree ii eell ggrriiss querepresenten diferents aspectes del terreny, com la vegetació, l’orografia, la hidrografia, les roques i pedres,la planimetria...




3

EEll bbllaauu: permet identificar els elements relacionats ambl’aigua en general: llacs, rius, rierols, pous, fonts, terrespantanoses...

EEll nneeggrree//ggrriiss: marca els detalls artificials sobre el terrenyrealitzats per l’home (camins, senders, tanques, murs,línies elèctriques, cases...) així com les pedres i tallats.

Un altre color emprat és el ppúúrrppuurraa. Aquest color s’utilit-za per marcar el recorregut del mapa (sortida – controls- meta), a més d’aquella informació específica que la per-sona que ha dissenyat el traçat de la carrera (traçador),creu que s’ha de conèixer, com ara les zones prohibides,zones perilloses, punts de pas obligatori, punts d’aigua...

EEll ggrroocc: s’utilitza per assenyalar terrenys oberts,sense gaire vegetació, zones de cultiu i horts.Pot correspondre a un descampat, una clariana,un prat...en definitiva, un lloc amb bona visibili-tat. El trobareu amb intensitats de color diferents.

EEll vveerrdd: permet conèixer la vegetació espessa.Si el color és més fosc vol dir que serà més difí-cil travessar-lo . Les zones del bosc accessiblesen un mapa d’orientació són de color bbllaanncc.

EEll mmaarrrróó : representa formes del terreny communtanyes, valls, clots i munts de terra. Les alça-des es representen per corbes de nivell.

LLaa iinnffoorrmmaacciióó mmaarrggiinnaall ddeell mmaappaa

Tots els mapes porten una sèrie d’instruccions que es coneixen com la informació marginal .. Aquesta etserà de gran ajuda per entendre el mapa, els seus símbols, l’escala , l’equidistància, el cartògraf, l’any quees va dibuixar ....

LL’’eessccaallaa

Els mapes es fan a escala, que és la relació existent entre les dimensions reals i les representades almapa. L’escala es representa com una fracció numèrica on el numerador correspon al mapa i el deno-minador al terreny. Així, un mapa escala 1:10.000 vol dir que 1 cm del mapa son 10.000 cm, és a dir,100 metres del terreny.

L’escala d’un mapa d’orientació pot ser d’1:15.000 o d’1:10.000, per tal de representar els detalls mésmenuts.

LLeess ccoorrbbeess ddee nniivveellll

S’utilitzen per poder dibuixar el relleu d’un mapa.

Imagina que dividim una muntanya en talls horitzontals paral·lelsentre si i a la mateixa distància uns dels altres.

Com veus cada tall forma una línia, la del perímetre de la seva base,que és la que, traslladada al mapa, s’anomena corba de nivell. Així,tots els punts d’una corba estan a la mateixa alçada.

La separació entre les corbes de nivell s’anomena, eeqquuiiddiissttàànncciiaa,que és la distància vertical existent entre dues corbes consecutives,és a dir, l’alçada que puja o baixa entre elles.

Quan les corbes de nivell se separen, el terreny té menor pendent i és més pla. Quan les corbes estanmés pròximes, ens indicaran que hi ha major pendent, per tant més inclinació.

Hauràs de tenir en compte a l’hora de triar la teva ruta les corbes de nivell, ja que t’ajudaran a conèi-xer no sols la forma del terreny, sinó també l’altitud, la duresa i la dificultat d’aquest .

LLeess llíínniieess ddee mmeerriiddiiàà

Ja saps que el globus terrestre el travessen unes línies imaginàries horitzontals, d’est a oest, els paral·lels;i d’altres verticals, de nord a sud, que són els meridians. Doncs bé, en Orientació són de gran impor-tància aquestes darreres ja que si es fan coincidir amb l’agulla magnètica de la teva brúixola et perme-tran en tot moment tenir el mapa orientat, i et facilitaran així la teva localització.

Les reconeixeràs fàcilment (en color blau o negre) ja que van de baix a dalt del mapa i porten, cadas-cuna, una fletxa indicant el nord.

Recorda: has de mantenir sempre el teu mapaorientat!

LLaa lllleeggeennddaa

És la representació de forma gràfica i textualdels elements que apareixen en un mapa.Normalment es col·loca en un del marges i ser-veix de reforç per a la comprensió del mapa.




LLaabbrrúúiixxoollaa

La brúixola és un instrument d’orientació basat en les propietats dels imants i en les propietats magnètiquesde la terra. Amb la brúixola aconseguim determinar el NNOORRDD MMAAGGNNÈÈTTIICC i si sabem el nord també podemconèixer la resta del punts cardinals: est, oest i sud.

Les brúixoles d’orientació s’acompanyen d’uns accessoris que ens permeten situar-nos amb exactitud res-pecte a un punt concret, o ens permeten obtenir direccions molt precises per arribar-hi. Aquests elementssón:

EEll lliimmbbee:: és la divisió gradual de la circumferència(0º a 360º) i conté els punts cardinals (nord, sud,est i oest).

LL’’aagguullllaa mmaaggnnèèttiiccaa:: té una part vermella que sem-pre t’indicarà el nord. Cal que tinguis en compteque, pel fet de ser magnètica, no has d’utilitzar-laprop d’objectes metàl·lics o camps magnètics.Aquesta agulla està muntada lliurement al limbe ienvoltada d’una substància líquida que li permetlliscar amb facilitat.

LLaa fflleettxxaa nnoorrdd:: està dibuixada a la part inferior dellimbe amb unes línies paral·leles a ella. Aquestes línies s’anomenen línies nord-sud, i es fan servir per orien-tar correctament el plànol i prendre rumbs.

LLaa fflleettxxaa ddee ddiirreecccciióó:: juntament amb les línies auxiliars de direcció i els cantons laterals de la base trans-parent, és l’element que utilitzaràs per prendre el rumb d’un punt a un altre.

Altres elements:

••AAggaaffaaddoorr: zona on es col·loca la corda que subjecta la brúixola al teu canell.

••LLuuppaa: ens ajuda a augmentar els detalls del mapa.

••RReeggllee: serveix per mesurar distàncies i ve expressada en cm.

••EEssccaallaa: normalment amb els valors 1:15.000 o 1:10.000 i situada en el cantell superior o a un late-ral. Serveix per mesurar distàncies directes sobre el mapa sense fer servir el regle.

CCoomm uuttiilliittzzaarr llaa bbrrúúiixxoollaa??

11.. AAllgguunneess ccoonnssiiddeerraacciioonnss iinniicciiaallss

En primer lloc cal incidir eenn ttrreess rreegglleess ffoonnaammeennttaallss ppeerrqquuèè llaa bbrrúúiixxoollaa ffuunncciioonnii ccoorrrreeccttaammeenntt::

Sostenir la brúixola hhoorriittzzoonnttaall,, completament plana.




4

Mantenir la brúixola ddaavvaanntt nostre i amb la fflleettxxaa ddee ddiirreecccciióó en el sentit de la nostra marxa. Serem nosal-tres els que girarem però sempre amb la brúixola i la fletxa de direcció davant.

Allunyar la brúixola d’objectes mmeettààll··lliiccss i de ccaammppss mmaaggnnèèttiiccss que poden desviar l’agulla magnètica (lessivelles, el rellotge, la punta del bolígraf, la superfície d’un cotxe, altres brúixoles, línies elèctriques o d’al-ta tensió, etc.)

Bàsicament empraràs la brúixola per orientar el mapa i calcular un rumb.

22.. OOrriieenntteemm eell mmaappaa

Aquest procediment consisteix a col·locar el teu mapa de manera que, des del lloc on et trobis, els detallsdel mapa et quedin alineats amb els detalls del terreny.

Primer posa la brúixola damunt del mapa.

A continuació gira la brúixola i el mapa junts, fins quel’agulla magnètica es trobi paral·lela als meridians delmapa.

Fixa’t que, a més a més, el nord de l’agulla magnèti-ca quedi dirigit cap al nord del mapa. Quan tots dosnords coincideixen (el del mapa i el de la brúixola), jatens el mapa orientat! i tots els elements del terrenyque t’envolten es trobaran en la mateixa disposicióque en el mapa.

Un bon orientador ha de mantenir sempre el seumapa orientat amb el terreny. Això t’ajudarà a identi-ficar en qualsevol moment el lloc on et trobes i a pren-dre totes les decisions de manera exacta i amb mésrapidesa.

33.. CCaallccuulleemm eell rruummbb

Quan has de triar una direcció a seguir pots calcular-la de manera exacta amb aquesta maniobra (tècnicade les 3 passes ):

11aa ppaassssaa:: amb un del cantells llargs de la brúixolauneix el lloc del mapa on estàs amb el punt del mapaal qual vols anar. Cal que la fletxa de direcció assen-yali cap al punt triat.

22aa ppaassssaa:: gira el limbe fins que la fletxa nord i lesseves línies auxiliars (línies nord-sud) siguin paral·lelesa les línies de meridià del teu mapa. Fixa’t que tambécoincideixen amb el nord dibuixat al mapa!

33aa ppaassssaa:: ara, aixeca la brúixola del mapa, posa-la ala teva mà plana i davant l’abdomen aproximada-ment. Gira sobre tu mateix fins que el nord de l’agullamagnètica coincideixi amb el nord del limbe. Ja hotens! La direcció a seguir serà la que t’indica la fletxade direcció.




11aa

22aa

33aa

LL’’eessppoorrtt dd’’oorriieennttaacciióó..DD’’oonn vvee??

És un esport que combina el contacte directe amb la naturalesa amb l’exercici físic. Una CCUURRSSAADD’’OORRIIEENNTTAACCIIÓÓ consisteix, com el seu nom indica, en la realització d’una cursa on la capacitat d’orienta-ció del corredor o la corredora és important.

Es realitza al mmeeddii nnaattuurraall i es tracta d’anar d’un punt de sortida a un altre d’arribada en el mínim tempspossible, amb l’aajjuuddaa dd’’uunn mmaappaa i amb l’obligació de passar per uns controls anomenats bbaalliisseess.

Podem definir l’esport d’orientació,doncs, com una activitat esportiva, indi-vidual o col·lectiva, realitzada en unaàrea natural, rural o urbana, i que con-sisteix a descobrir una sèrie de controlsmaterialitzats en el terreny i que han deser visitats en l’ordre establert pels itine-raris triats, en funció de la informacióque ens dóna un mapa i amb l’ajudad’una brúixola.

El que realment caracteritza aquestesport, i el diferencia d’altres, és que elrecorregut entre cadascun dels puntsde control és triat pel participant, i lla-vors no basta córrer i tenir una bonaforma física, sinó que també s’ha detenir un bon sentit de l’orientació isaber interpretar el mapes.

El seu lema aclareix en què consisteix:ppeennssaa ii ccoorrrree, perquè és millor caminaren la direcció correcta que córrer en ladolenta.

UUnn ppoocc dd’’hhiissttòòrriiaa

LL’’eessppoorrtt dd’’oorriieennttaacciióó aall mmóónn

L’esport d’Orientació neix a finals del segle XIX als països nòrdics, en un primer moment com una pràcticade militars o com una activitat recreativa en algunes associacions esportives, sense cap tipus de regulació.




5

La primera competició de la qual es té coneixement es va organitzar el 7 d’octubrede 1890 a Tjalve (Noruega). Posteriorment, el suec Ernst Killander fou qui va marcarles normes de l’orientació com a competició moderna i va aconseguir que el 1942s’ensenyés a les escoles sueques. Aquest fet va fer que l’esport d’Orientació s’esten-gués ràpidament per Suècia i per la resta dels països escandinaus i altres països euro-peus.

Al 1961 es funda la Federació Internacional d’Orientació (IOF). La IOF organitza iregula l’orientació en tots el països membres i promociona l’orientació arreu del món.També és l’encarregada de dur a terme els campionats mundials.

LL’’eessppoorrtt dd’’oorriieennttaacciióó aa EEssppaannyyaa

Les primeres dades de pràctica d’orientació les trobem el 1955. En aquell temps, es practicava molt alscampaments com a part important de les activitats a l’aire lliure, no de forma competitiva, encara.

A mitjans dels anys seixanta s’organitza la primera competició oficial d’orientació a les Forces Armades iel 1970 es fan les primeres ensenyances a l’INEFC de Madrid.

El 1979 es crea el primer club d’orientació a Espanya, i des del 1985 es van celebrant competicions anivell nacional dins la Liga nacional de Orientación. El 1993 es crea la Asociación de Clubes deOrientación (AECO) i finalment el 2003 es va constituir la Federación Española de Orientación (FEDO).

Actualment se celebren les lligues espanyoles de:

• Orientació a peu

• Orientació en bicicleta de muntanya (OBM)

• Raids d’aventura.

• Campionats d’Espanya en totes les modalitats, amés de l’Universitari i l’escolar.

LL’’eessppoorrtt dd’’oorriieennttaacciióó aa lleess IIlllleess BBaalleeaarrss

L’any 1998 es crea l’Associació de l’esport d’Orientació a Mallorca(ADOM), es fan lligues regionals d’orientació a peu i s’amplia anyrere any el nombre de proves, que arriben a 10 a l’any en diferentsindrets de la geografia balear. Entre el 2003 i el 2004 es crearen 4clubs nous i el 2006 es crea la Federació Balear d’Orientació.

Actualment, la Federació té uns seixanta federats de totes les catego-ries. La mitjana de participants a cada prova és d’uns 80 orienta-dors, encara que entre les quals destaquen dues proves amb unaassistència superior als 150 participants cada una.




LL’’eessppoorrtt dd’’oorriieennttaacciióó..EEnn qquuèè ccoonnssiisstteeiixx??

Imagina’t que avui vas a participar en una cursa d’orientació. Encara no saps res de com funciona. Noméssaps que hauràs d’arribar a un lloc en el mínim temps possible i que hauràs de passar per uns controls ano-menats balises. T’apropes al lloc de sortida que és on es troben els organitzadors, i els demanes els teusdubtes.

QQuuii gguuaannyyaa?? La cursa d’orientació la guanya el participant que fa tot el recorregut en el menor tempshavent trobat tots els controls.

CCoomm ppuucc ddeemmoossttrraarr qquuee hhee ppaassssaatt ppeerr ttoottss eellss ccoonnttrroollss?? Abans de sortir et donaran tres coses:

Una TTAARRGGEETTAA DDEE CCOONNTTRROOLL.. És una cartolina amb unes graelles numerades. S’hi anoten les dades delparticipant, la classe de prova (n’hi ha de diferents tipus: individuals, de relleus, amb bicicleta, nocturnes...),la categoria i l’hora de sortida. Serà, en aquesta targeta, on hauràs de marcar els diferents controls.Serveix per comprovar que un corredor ha passat per tots els punts, en l’ordre establert i sense equivoca-ció.

El control és allò que has de trobar al terreny i que tens marcat al mapa amb diferents símbols de color púr-pura de la següent manera:

••SSoorrttiiddaa:: un trianglede 7mm de costat.

••CCoonnttrroollss ((bbaalliisseess)):: uncercle de 5 a 6 mm dediàmetre.

••MMeettaa:: dos cerclesconcèntrics de 5 i 7mm de diàmetre

Tot el recorregut el tin-dràs unit per línies rec-tes del mateix color il’hauràs de realitzar enl’ordre establert ja queels controls estannumerats correlativa-ment amb tots elsnúmeros orientats sem-pre cap al nord.

El centre del triangle o dels cercles mostren la posició exacta de l’element on està col·locat el control obalisa.




6

La BBAALLIISSAA serveix per senyalitzar el lloc exacte del control al terreny. És un prisma de 30 x 30 cm en colorsblanc i taronja. Normalment la trobaràs penjada d’una estaca, o també suspesa d’alguna branca o pedra.

La balisa no està amagada, esveu sempre quan arribis a l’ele-ment del terreny que t’han des-crit al mapa. Per principiants esveu de molt lluny!

A cada balisa, hi trobaràs elCCOODDII DDEELL CCOONNTTRROOLL.. El codiés el número que t’indicarà queestàs al punt de control correc-te. El trobaràs dibuixat a la bali-sa o al seu suport. Sempre seràuna xifra superior a 30 per evi-tar que et confonguis amb l’or-dre de recerca dels controls.Has de parar atenció que siguiel codi del control que cerques!

Cada balisa tindrà almenys unelement per marcar el teu paspel control que hi quedaràregistrat. Hi ha diferents SSIISSTTEE--MMEESS DDEE MMAARRCCAATTGGEE..Normalment es fa servir lapinça que és un element deplàstic semblant a una grapa-dora. Al seu interior porta unespuntes metàl·liques que deixenun senyal a la targeta de con-trol quan es fa pressió. Cadacontrol té una pinça diferent i,per tant, un senyal distint.Aquests senyals serveixen al’organització per acreditar quehas passat correctament pertots els controls.

Actualment la pinça i la targeta de control s’estan substituint per un sistema electrònic de comprovació delpas dels controls (Sistema Sportident), que col·loquialment s’anomena targeta electrònica.

Un MMAAPPAA, on s’assenyala la localització de les balises. Com pots veure al mapa les balises s’assenyalenamb un cercle, el lloc de sortida amb un triangle i l’arribada amb un doble cercle. A més a més, com aqualsevol mapa disposes d’una llegenda que et permetrà interpretar els símbols que hi apareixen. En lamajoria de proves has de seguir el recorregut que et marca el mapa, però hi ha modalitats com l’Escore,en què pots triar l’ordre que creguis més convenient.

La bbrrúúiixxoollaa t’ajudarà a orientar ràpidament el mapa si no tens suficients indicis naturals per orientar-lo tu.




Una DDEESSCCRRIIPPCCIIÓÓ DDEE CCOONNTTRROOLLSS, en la qual podràs conèixer:

El número de cada balisa. En la fitxa de la dreta, per exemple, la primera balisa ha de tenir el número 32,la segona el 31, la tercera el 48, etc. Això ens permetrà marcar correctament la targeta de control.

La descripció del lloc exacte on es troba a la balisa. Per exemple, la balisa 14 es troba en un tallat, con-cretament al peu d’aquest. La balisa 17 es troba en un forat, exactament en aquell que està situat més alnord, dins del cercle.

Informació general a l’encapçalament de la targeta: categoria dels participants (categoria A), longitud(6600 m.) i desnivell del recorregut (220 m.). La darrera fila assenyala el tram des del darrer punt fins ala meta (en aquest cas, són 25m sense balisar).

A més d’aquesta informació bàsica, si atenem amb major atenció els elements que inclou la fitxa d’infor-mació podem observar més coses. Cada columna significa una cosa diferent que ens dóna informació pertrobar el control.

Columna A: Número d’ordre dels controls.

Columna B: El número identificatiu de cada control.

Columna C: Quan hi ha més d’un element per cercar aquesta columna ensindica quins dels elements hem de buscar.

Columna D: Descripció del lloc on es troba el control.

Columna E: Detalls complementaris.

Columna F: Informació sobre les dimensions del lloc on es troba el control.

Columna G: Emplaçament de la fita o balisa.

Columna H: Altres informacions.

QQuuiinneess ccoosseess hhee ddee tteenniirr eenn ccoommppttee mmeennttrree rreeaalliittzzoo llaa ccuurrssaa dd’’oorriieennttaacciióó??

És important que:

• Seleccionis correctament l’itinerari. Fins que no estiguis convençut de cap a on vas no et desplacis.

• Mantenguis un ritme regular de cursa.

• Mantenguis el rumb en tot moment i et fixis constantment en els indicis que vas passant.

• No entris en camps de conreu ni deterioris la vegetació.







TTèèccnniiccaa ddee ddoobblleeggaarr eell mmaappaa i la ttèèccnniiccaa ddeell ppoollzzee..

LL’’eessppoorrtt dd’’oorriieennttaacciióó..TTèèccnniiccaa ii ttààccttiiccaa

TTÈÈCCNNIICCAA

Són moltes les tècniques que existeixen per facilitar i millorar l’orientació d’una persona en la natura. Arabé, un bon orientador no té perquè ser aquell que coneix moltes tècniques, sinó aquell que coneix i des-envolupa correctament les tècniques i les aplica en el moment adient.

En general, aquestes tècniques són el resultat dels usos del mapa i de la brúixola i es basen en intentarconèixer en tot moment el lloc on ens trobem i, a partir d’aquí, tractar d’arribar als punts marcats en elmapa, tan fàcil i ràpid com sigui possible.

OOrriieennttaacciióó ddeell mmaappaa,, ddoobblleeggaammeenntt ii sseennyyaalliittzzaacciióó aammbb eell ppoollzzee

Existeixen dos mètodes per orientar el mapa: amb la brúixola (veure apartat 4) i amb els detalls que iden-tifiquem sobre el terreny.

Per oorriieennttaarr eell mmaappaa amb l’ajuda dels elements del terreny, primer observarem alguns detalls al voltant d’onens trobem i, a continuació, tractarem de localitzar-lo en el mapa. Una vegada identificats, voltarem elmapa fins que es trobin en la mateixa direcció que els detalls que observem en el terreny. Una vegadaaconseguit, el mapa ja estarà orientat.

En arribar a un encreuament de camins, en canviar de camí, en seguir un torrent... el mapa ha de canviarde posició, adaptant-lo a la direcció que seguim. És un error molt freqüent en els orientadors amb pocaexperiència, mantenir el plànol amb les lletres i títols en la posició correcta per ser llegits, quan un bonorientador ha de tenir el plànol orientat en tot moment respecte el terreny, sense importar-li el text que puguifigurar en el paper.

Aquesta tècnica bàsica de mantenir sempre orientat el mapa durant la competició es complementa amb latècnica de ddoobblleeggaarr eell mmaappaa i la ttèèccnniiccaa ddeell ppoollzzee. Al mateix temps que tenim el mapa a la mà, doblegatper veure simplement la part que ens interessa, amb el dit polze d’aquesta assenyalem en el mapa el llocon ens trobem. Mentre ens movem sobre el terreny, el dit es mou sobre el mapa. D’aquesta manera sabemen tot moment la nostra posició i guanyem temps cada cop que el mirem.

Aquesta tècnica no tan sols ens estalvia temps, sinó que ens ajuda a no cometre errors que ocorren, de tanten tant, en dues àrees pròximes que tenen detalls importants similars.

AApprrooxxiimmaacciióó aammbb eell mmaappaa

Per realitzar la major part del recorregut entre controls ens servirem de la informació que ens ofereix elmapa. La brúixola, en aquest cas, només és utilitzada pels orientadors per orientar el mapa i conèixer ladirecció de la ruta que s’ha de seguir, a no ser que la distància existent entre dos controls sigui petita (50-200 metres). En aquest cas, es prendrà rumb i s’anirà directament amb molta cura.

Generalment, per desplaçar-nos d’un control a un altre tractarem de progressar a través de detalls que des-




7

taquen en el terreny i que siguin fàcilment identificables en el mapa. Aquests poden ser detalls fets per l’ho-me, com camins, tanques...o detalls naturals com solcs, torrents... És el que coneixem com elements lineals.

En aquesta primera part del recorregut cap al control, ens oblidarem de tots els petits detalls que estiguindibuixats en el mapa, tan sols ens interessaran els detalls que destaquin en el terreny i que ens confirmenque anem per la ruta desitjada. És una pèrdua de temps tractar de comprovar tots els elements que ens tro-bem al nostre pas.

Un cop deixats de banda tots els petits detalls que ens trobem, tractarem d’elaborar en la nostra ment unmapa que pugui reunir els grans detalls fàcils de localitzar en el nostre recorregut.

Un d’aquests detalls propers al control es farà servir com a punt d’atac. Aquest ha d’estar situat tan prò-xim al control com sigui possible i destacar del terreny perquè sigui de fàcil localització, de manera queens permeti arribar-hi d’una manera ràpida, sense comprovacions i sense por a no trobar-lo.

Una vegada arribats al punt d’atac ens trobarem ja prop del control, i haurem de fer servir una altra tèc-nica en aquesta part final.

AApprrooxxiimmaacciióó aall ccoonnttrrooll ii ccààllccuull ddee ddiissttàànncciieess

Algunes vegades, el control que tractem de trobar estarà situat en un detall tan destacable en el terrenyque no serà necessari utilitzar cap punt d’atac per poder arribar-hi amb seguretat.

L’aproximació final des del punt d’atac al detall, on es troba situat el control, es realitzarà generalment fentservir la brúixola amb precisió.

Aquest és l’únic mitjà per arribar directament a un control en un lloc on siguin escassos els detalls. Sempreque fem servir la brúixola per dirigir-nos des del punt d’atac al control, tindrem en compte els següentspunts:

Si el punt és petit o està molt enfora, ens hem d’aturar completament cada vegada que vulguem observarla direcció que ens marca la brúixola, ens assegurarem que la mantenim completament horitzontal.

S’han de comptar el passos durant el trajecte, per conèixer la distància que s’ha recorregut en tot moment.

S’ha de tenir en compte que aquest és el lloc més perillós de tot el trajecte, i on més errors es cometen. Noens ha d’importar perdre aquí uns segons, perquè obtindrem des d’aquest moment una major certesa enles mesures, i evitarem poder incórrer en errors que ens faran perdre molt més temps.

Quan en l’àrea on es trobi el control, es tinguin molts detalls, l’aproximació des del punt d’atac al controla través de la brúixola serà completada amb l’ús del mapa. Per fer-ho així, al mateix temps que seguim elrumb de la brúixola, anirem comprovant tots els detalls que ens trobem al nostre pas.

Com hem dit anteriorment, és molt important en tot moment conèixer la distància que hem recorregut capal control. La tècnica per a la mesura de les distàncies és molt senzilla, però és necessària molta pràcticaper arribar a tenir-ne un perfecte domini.

El primer que s’ha de fer és recórrer unes quantes vegades una distància determinada (100 metres normal-ment) sobre un terreny horitzontal, comptant el nombre de vegades que es trepitja un mateix peu, ja siguiel dret o l’esquerre.

Una vegada conegut el nombre de vegades que es trepitja amb un peu, ja coneixem quants dobles pas-sos tenim en 100 metres. Si el resultat és diferent en les diferents mesures, en calcularem la mitjana.




Naturalment, aquestes mesures seran vàlides quan estem corrent en terreny horitzontal i sense cap obsta-cle. Serà diferent si ho fem en un bosc o en un terreny irregular i variat. El millor mètode per saber la mesu-ra en què ens afecten els accidents del terreny és córrer la mateixa distància en diversos tipus de terrenycomptant el nombre de passos. Tot seguit coneixerem la mitjana d’error per cent metres i, per tant, quantshem d’augmentar quan anem cap a dalt o quants hem de reduir quan anem baixant un pendent.

TTèèccnniiccaa ddeell sseemmààffoorr

Tota la tècnica explicada fins ara per traslladar-nos d’un control a un altre, en la majoria dels recorregutses resumeix, per comprendre-ho millor, en tres parts equivalents als colors dels llums d’un semàfor:

Llum verd: significa que en la primera part del recorregut podem córrer amb facilitat. Fent servir el mapatractarem d’aproximar-nos a través de camins o elements que destaquen sobre el terreny. Cal la velocitata la precisió; no és necessari usar una tècnica molt depurada ni una gran exactitud.

Llum taronja: aquesta és la part on tractem de trobar un punt d’atac pròxim al control. Generalment és defàcil localització, però és precís parar més atenció. Per això l’orientador correrà un poc més lent.

Llum vermell: aquest és el tram del recorregut, des del punt d’atac al control, més difícil i on més errades escometen. Per tant, caldrà traslladar-s’hi amb una perfecta concentració. La cursa serà molt més lenta. Talvegada serà necessari anar caminant i es faran servir les tècniques més depurades, amb la major cura pos-sible.




TTÀÀCCTTIICCAA

Una vegada conegudes les característiques del mapa i les tècniques d’orientació, s’obre una segona parten l’aprenentatge d’aquest esport: es tracta de saber adequar tota la informació a les característiques prò-pies del terreny, del circuit, del clima i de l’entorn. Així, existeix un perfecte procés orientador quan podemestablir totes les possibles vies d’accés entre control i control, efectuar-les correctament i, d’entre totes, esco-llir la millor per temps i seguretat: és l’elecció d’itineraris.

L’elecció d’itineraris o rutes és l’acte tàctic principal de la cursa d’orientació. Definim com a acte tàcticaquell procés que permet obtenir un òptim rendiment i acció esport a partir de les diferents tècniques i deles condicions de l’entorn.

FFaaccttoorrss qquuee ccaall ccoonnssiiddeerraarr eenn ll’’eelleecccciióó dd’’iittiinneerraarriiss::

L’elecció d’itinerari es veu influenciada, entre altres factors, per:

NNiivveellll ttèèccnniicc:: com dèiem, per elegir itinerari és bàsic que es tingui un domini ampli de les diferents tèc-niques d’orientació, perquè d’aquesta forma es pot realitzar un major nombre d’itineraris entre tots elspossibles.

NNiivveellll ffííssiicc:: el desgast físic de cada ruta condiciona la seva elecció. Un orientador gran pot realitzaruna ruta amb més desnivells que un petit; un orientador més feble ha de considerar sols les rutes quedesgastin menys, encara que siguin més llargues.

TTiippuuss ddee tteerrrreennyy:: l’espai classe, el pati, els parcs, el bosc... cada una amb unes característiques i unaforma de desplaçament diferent.

TTeerrrreennyyss rrààppiiddss,, lleennttss ii ttèèccnniiccss:: cada orientador es desplaçarà millor en uns terrenys que en d’altres. Elspetits són més ràpids en terrenys sense vegetació, quasi plans, camins sense pedres i superfícies d’as-falt. El més grans poden desplaçar-se amb molta agilitat en itineraris d’espais pedregosos, quebratsabruptes o difícils.




Fixa’t en l’exemple:

Del setè al vuitè control d’una cursa.

Orientar el plànol correctament i triar el camí que surt cap al nord-est. El seguirem fins a la volta que facap a la dreta, al costat d’una clariana. Aquí tenim dues opcions bàsiques:

La primera opció i més senzilla, seria seguir l’itinerari marcat de color blau i córrer pel camí fins a la cruï-lla. Comprovem que tenim el mapa ben orientat i anem pel camí del nord fins arribar al control, que estroba al peu d’un arbre característic a la vora del camí que hem seguit.

La segona opció seria sortir del camí a la volta del camí, cap a la clariana que ens faria de prolongaciódel camí, cap al seu vèrtex nord, cercant un arbre característic. Passaríem pel nord de l’arbre i aniríem capa la primera pedra, la qual deixaríem al nord. Seguint dret cap a una petita depressió amb uns tallats depedra que deixem al sud, i abans d’arribar a l’arbre característic on es troba el control, una altra pedra alnord. Seria com anar seguint un camí fet per miques de pa. En cas de seguir corrent sense veure l’arbre,ens hauríem d’aturar en arribar al camí o en arribar a la tanca de filferro a l’est del camí (línia d’aturada).




BBIIBBLLIIOOGGRRAAFFIIAA::•Tirado, M.A. i Viñes, B. (2007). “L'orientació. Material didàctic: Educació Física”. Santa Margalida:

Edita Ajuntament de Santa Margalida.

•Vicente Gómez Encinas, Jesús Lunas Torres, Pedro Pablo Zorrilla Sanz. “EL DEPORTE DE LAORIENTACIÓN” Ed. Consejo Superior de Deportes. 1996

•Blandford Percy W. “MANUAL DE ORIENTACIÓN. USO DE MAPAS Y BRÚJULAS PARA AVENTU-REROS, EXCURSIONISTAS,, MONTAÑEROS Y NAVEGANTES” Ed. Martínez Roca. Barcelona.1989.

•Consejo Superior de Deportes. “ORIENTACIÓN: UN DEPORTE PARA LA ESCUELA”. Madrid 1981.

•Querol, S. “ORIENTACIÓ: APLICACIÓ A L´AULA” Valencia 1995.

•Costa, P.J. i Giménez, L. (1997). “ORIENTACIÓN EN LA NATURALEZA. Manual Básico de inicia-ción”. Manuales de Actividades Físicas en la Naturaleza ASEEF. Murcia.

•McNeill, Cory-Wright, Renfrew (2006). “Carreras de Orientación. Guia de aprendizaje”. Ed.Paidotribo. Badalona.

++ IINNFFOO DDEE LL’’EESSPPOORRTT DD’’OORRIIEENNTTAACCIIÓÓ..




FEDERACIÓ BALEARD’ORIENTACIÓ[email protected]/de l’Uruguai, s/nEdifici Palma Arena (Velòdrom)07010 Palma de Mallorca, BalearsTel. 652187110

FEDERACIÓN ESPAÑOLA DEORIENTACIÓNwww.fedo.orgPolideportivo Alhóndiga-Sector III. Carretera Leganés-Getafe, Km.0,8 28905 Getafe Madrid Spain Tel: 91 695 2108 Fax: 91 6968862

FEDERACIÓ INTERNACIONALD’ORIENTACIÓRadiokatu, 20 00093 SLU HelsinkiFinlà[email protected]

VIDEO ORIENTACIÓ PER A PRINCIPIANTS(anglès)http://www.youtube.com/watch?v=OZOI9kKuA4I

EL WEB DE SANTI QUEROLhttp://santiquerol.blogspot.com/Professor d’Educació Física interessat en divulgarl’esport d’orientació.

FOTOS I MAPES DE CURSES D’ORIENTACIÓhttp://www.flickr.com/photos/17513421@N00/

FOTOS D’ORIENTACIÓhttp://www.fotogemperle.com/Fotògraf oficial de la FEDO

JOC D’ORIENTACIÓ PER ORDINADOR (DEMO)http://www.catchingfeatures.com/

WEBQUEST D’ORIENTACIÓhttp://www.fbo.es/webquest_orientacion/index.html

l'esport d'orientació en l'educació física. material didactic

Documents