AIQSNEW

S

PUBL

ICAC

IÓ T

RIM

ESTR

AL D

E L’A

SSOC

IACI

Ó DE

QUÍ

MIC

S I E

NGI

NYE

RS D

E L’I

QS

NÚM

. 63

D

ESEM

BRE

2012

LLUÍS VICTORI SJ MEDALLA D’OR DEL P. VITÒRIA

FLAIXOS:ASSEMBLEA GENERAL AIQS

GRUPS PROFESSIONALS:MICROALGUES I INDÚSTRIA

01 portada_AIQS63.indd 1 03/12/12 13:26

AIQS

NEW

S 63

2

04

18

22

28

39

44

46

Sumari

FLAIXOS FLASHES NEWS IN BRIEF

Altes i baixes

Segona jornada de Biosimilars: present i futur

Assemblea General de l’AIQS

El bosó de Higgs, per Antoni Méndez Vilaseca, catedràtic de Física Teòrica de la UAB

HABILITATS DIRECTIVES HABILIDADES DIRECTIVAS MANAGEMENT SKILLS

“Liderazgo eficaz y equipos de alto rendimiento (parte II)”, por Pedro Farrés

A FONS A FONDO IN DEPTH

Entrevista al Pare Lluís Victori, SJ, medalla d’or del Pare Vitòria en reconeixement als seus 50 anys de docència i pastoral

GRUPS PROFESSIONALS GRUPOS PROFESIONALES PROFESSIONAL GROUPS

EUROCOAT 2012, resum de ponències del GPP

Technip Iberia: 40 años al servicio de la industria

Microalgas e industria: nuevos mercados, nuevas soluciones

AIXÍ SÓN ASÍ SON THAT’S THE WAY THEY ARE

Raquel Lafuente: “A l’estranger he trobat oportunitats professionals que a Espanya avui dia són molt difícils de trobar”

Dr. Enric Julià i Danés: “Escric per a mi i per a les persones del meu entorn”

OPINIÓ PERSONAL OPINIÓN PERSONAL PERSONAL OPINION

“Cuina, Química i Gastronomia”, per Josep Obiols, professor emèrit de l’IQS

PETIT ANECDOTARI PEQUEÑO ANECDOTARIO COLLECTION OF STORIES

El P. Vitòria i els antics alumnes, per Lluís Victori, SJ

Arxiu AIQSDes de l’AIQS, agrairem els Associats/des que, de cop i volta, obren un calaix i troben un aparell, fotografia, escrit, manual de química, llibret, etcètera, antic, però en bon estat, de quan estudiaven o de quan estudiava el seu pare, mare, avi, àvia, etcètera, que si no ho volen conservar, sisplau, que no se’n desfacin, que ens avisin o ens ho facin arribar a l’AIQS.

02-03 sumari edit_AIQS63.indd 2 27/12/12 16:34

En aquest darrer News de l’any trobareu una crònica del que va succeir a la darre-ra Assemblea General Ordinària de l’AIQS, on es va fer entrega dels Premis Pare Sal-vador Gil d’enguany. En pàgines interi-ors trobareu una àmplia galeria fotogràfica de l’acte. La portada l’hem volgut dedicar al Dr. Lluís Victori Companys, SJ, qui recent-ment va rebre la medalla d’or del Pare Vi-tòria en reconeixement als seus 50 anys de docència i pastoral. La medalla l’hi va entregar el President del Patronat de la Fundació IQS, Enric Puig Jofra, SJ, en un emotiu acte celebrat a l’Institut. La trajec-tòria del Pare Victori és remarcable. Des-prés de més de 50 anys a l’IQS, en aquests moments ell és considerat com la memò-ria històrica del centre, i d’això en donen fe les anècdotes sobre el nostre estimat Químic que comparteix amb tots nosal-tres en cada número del News.En aquesta ocasió també comptem amb un interessant article sobre el possible des-cobriment del Bosó de Higgs, anunciat el passat mes de juliol i que va tenir una gran repercussió als mitjans de comunica-ció. Les activitats organitzades pels Grups Professionals de l’Associació en els darrers mesos estan igualment presents en aquest número del News amb la crònica de la jor-nada sobre l’ús de les microalgues a la in-dústria organitzada pel Grup Professional de Medi Ambient i un resum de les con-ferències que membres del Grup Profes-sional de Pintures van fer en la passada edició de l’EROCOAT 2012.Feliç lectura i bon any 2013.

En este último News del año encontra-réis una crónica de lo que sucedió en la última Asamblea General Ordinaria de la AIQS, donde se hizo entrega de los Pre-mios Padre Salvador Gil de este año. En páginas interiores encontraréis una am-plia galería fotográfica del acto. La portada la hemos querido dedicar al Dr. Lluís Victori Companys, S. J., quien re-cientemente recibió la medalla de oro del Padre Vitoria en reconocimiento a sus 50 años de docencia y pastoral. La medalla se la entregó el Presidente del Patronato de la Fundación IQS, Enric Puig Jofra, S. J., en un emotivo acto celebrado en el Instituto. La trayectoria del Padre Victori es destaca-ble. Después de más de 50 años en el IQS, en estos momentos él está considerado como la memoria histórica del centro, y de ello dan fe las anécdotas sobre nuestro querido Químico que comparte con todos nosotros en cada número del News.En esta ocasión también contamos con un interesante artículo sobre el posi-ble descubrimiento del Bosón de Higgs, anunciado el pasado mes de julio y que tuvo una gran repercusión en los medios de comunicación. Las actividades orga-nizadas por los Grupos Profesionales de la Asociación en los últimos meses están igualmente presentes en este número del News con la crónica de la jornada sobre el uso de las microalgas en la industria orga-nizada por el Grupo Profesional de Medio Ambiente y un resumen de las conferen-cias que miembros del Grupo Profesional de Pinturas realizaron en la pasada edi-ción del EROCOAT 2012.Feliz lectura y feliz año 2013.

AIQS

NEW

S 63

3

JUNTA DIRECTIVA ASSOCIACIÓ DE QUÍMICS I ENGINYERS DE L’INSTITUT QUÍMIC DE SARRIÀPresident: Jaume Árboles MuntadasVicepresident: Josep Beumala GriñóSecretària: Laia Ros Blanco Vicesecretari: Josep-Albert Jover SerraTresorer: Pedro Farrés RibéSotstresorer: Iván Anaya Benavides Vocals: Ricard Aguirre Alpuente, Joan Grimalt Obrador, Jordi Martí Gascón, Albert Palomer Benet, Josefina Pons Calabuig, Albert Puyuelo Gómez.

AIQSVia Augusta, 390, 08017 BarcelonaTel.: 93 267 20 12 - 93 267 20 00Tel. i fax directe: 93 280 42 76www.aiqs.es - aiqs@aiqs.es

Consell de redacció: Josep-Albert Jover Serra, Lidia Sirera Pérez.

DISEÑO Y REALIZACIÓN: BPMO EDIGRUPC/ Guitard, 43, 1ª planta08014 BarcelonaTel.: 93 363 78 40www.grupobpmo.comCoordinación editorial: Daniel MartínezDirección de arte: Marta SolàMaquetación: David IzquierdoAsesoramiento lingüístico: Raúl PelegrínProducción: Rosa AusióImprenta: Enlaze3 Print ManagementTiraje: 2.000 ejemplaresDepósito legal: B-37419-97

AIQS ES MIEMBRO DE LA FEDERACIÓN ESPAÑOLA DE INGENIEROS QUÍMICOS

AIQS ES MIEMBRO DE LA EUROPEAN FEDERATION OF CHEMICAL ENGINEERING DESDE 1974

AIQSNEW

S

PUBL

ICAC

IÓ T

RIM

ESTR

AL D

E L’A

SSOC

IACI

Ó DE

QUÍ

MIC

S I E

NGI

NYE

RS D

E L’I

QS

NÚM

. 63

D

ESEM

BRE

2012

LLUÍS VICTORI SJ MEDALLA D’OR DEL P. VITÒRIA

FLAIXOS:ASSEMBLEA GENERAL AIQS

GRUPS PROFESSIONALS:MICROALGUES I INDÚSTRIA

NEW

S AI

QS N

ÚM. 6

3DE

SEM

BRE

2012

AIQS News no comparteix necessàriament les opinions expressades pels seus col·laboradors.AIQS News no comparte necesariamente las opiniones expresadas por sus colaboradores.

A partir del 21 de desembre, podreu consultar a la nostra web la versió íntegra de l’AIQS News en els idiomes català i castellà.A partir del 21 de diciembre, podréis consultar en nuestra web la versión íntegra de AIQS News en los idiomas catalán y castellano.

DANOS TU OPINIÓN SOBRE ‘AIQS NEWS’Queremos saber qué opinas de la revista de la AIQS. ¿Te resultan interesantes los contenidos? ¿Te gusta el diseño? ¿Cambiarías algo? ¡Es tu oportunidad! Haznos llegar tu opinión a lidia.sirera@aiqs.es. ¡Nos ayudará a mejorar tu revista!

JAUME ÁRBOLES MUNTADASPRESIDENT

no comparteix necessàriament les opinions expressades pels seus col·laboradors.

JAUMPRESIDENT

02-03 sumari edit_AIQS63.indd 3 04/12/12 13:04

AIQS

NEW

S 63

4N

EWS

IN B

RIEF

FLA

SHES

FLA

IXO

S Relació d’empreses amb les quals l’AIQS té en vigor un acord de col·laboració

NOTA: PER BENEFICIAR-SE D’AQUESTS SERVEIS ÉS IMPRESCINDIBLE PRESENTAR EL CARNET D’ASSOCIAT A L’AIQS. TROBAREU INFORMACIÓ MÉS DETALLADA A LA NOSTRA PÀGINA WEB: HTTP://WWW.AIQS.EU/

Club Nàutic d’Arenys de Mar• Tel.: 93 792 16 00

Fax: 93 792 07 44• www.cnarenys.com

ana@cnarenys.coma) CURS DE VELA INFANTIL I

JUVENIL I ADULTS (mínim 4 alumnes).

b) CURS AMB LASER BAHIA (mínim 3 alumnes). A determinar: 5 dissabtes, 5 diumenges. PREU 190 €; Preu acompanyant 180,50 €; Preu associat AIQS 171 €; curs/alumne.

c) SORTIDES EN CREUER (mínim 4 alumnes). Dates i horaris per determinar. PREU 95 €; Preu acompanyant 90,25 €; Preu associat AIQS 85,50 €; sortida/persona.

*Llicència d’escola (assegurança vàlida per tot l’any 2011).SÈNIORS 15 / INFANTILS 10.News publicat 49

Halcón Viajes Necessites llogar un cotxe o

reservar un hotel? No dubtis a contactar amb Halcón Viajes. Nº de col·lectiu 89816. Oficina responsable: Viajes Halcón – Sra. Montse López: halcon482@halcon-viajes.es

News publicat 62

Oradesa, serveis de consultoria jurídicaDes de l’Associació us facilitarem els contactes dels advocats d’Oradesa, que podran resoldre les vostres consultes jurídiques.Primera consulta gratuïta.News publicat 59

Marítim•Tel.: 93 224 04 40. Fax: 93 224 04 41•maritim@claror.org – www.claror.org•Des del 50% fins al 100% de descompte en

la matrícula i descomptes en la quota mensual.

News publicat 50

NaturlandiaL’ecoparc temàtic dels Pirineus15% de descompte per a tu i fins a quatre acompanyants en tot el que ofereix Naturlandia, els 365 dies l’any.Reserves: • reserves@naturlandia.ad• www.naturlandia.adNews publicat 60

AsedesaCorredoria d’assegurances•Tel.:932010521 •Realitzaciódetottipus

d’assegurances amb tracte preferent.

News publicat 48

Díaz de Santos Barcelona•Tel.:932128647•barcelona@diazdesantos.es•www.diazdesantos.es•10%dedescompte en

qualsevol llibre comprat o encarregat a la botiga de Balmes.

News publicat 48

AYCE Consulting, S. L.• 5% de descompte en la

contractació de qualsevol dels nostres serveis d’assessoria: laboral, comptable-fiscal, mercantil, LOPD, FTFE i elaboració de la declaració de la renda.

•Tel.: 934.158.441• general@ayce.es – www.ayce.esNews publicat 58

Vanguard Rent a Car • www.vanguardrent.com•Descuentos en el alquiler de

vehículos. Motos: 25% sobre tarifa general. Turismos: 25% sobre tarifa general. Minibús y vehículos industriales: 25% sobre tarifa general.

News publicat 50

Pinchazos 24 h• Tel.: 93 426 13 56•www.pinchazosyneumaticos24h.com• Servei permanent garatge Espanya:

condicions especials per a rodes noves (no punxades).

News publicat 48

AVIS Alquile un Coche, S. A.Nuestro AWD (Avis Worldwide Discount) es K484706. • A través de nuestro centro de reservas o

www.avis.es: 5% de descuento en la tarifa prepago

Internet diaria. 5% de descuento en la tarifa prepago

Internet fin de semana. • Servicio gratuito Avis Preferred: Contrato

preimpreso y sin necesidad de firmarlo para recoger el coche.

• Confirmación inmediata de la reserva: gracias a la clave personal, número de descuento AWD: K484706.

News publicat 50

Llibreria Hispano Americana5% de descompte en llibres. Més informació: •Tel.:933175337 •www.llibreriaha.comNews publicat 54

DAGUISA Hotels AndorraTarifa privilegi. Informació i reserves: 00 376 804 200. E-mail: reserves@daguisa.com www.daguisa.com 10% de descompte tot l’any 2012.News publicat 62

Mas El Sunyer Turisme Rural Casa rural a Beget amb 5% de descompte.• Tel.: 972 741 220• maselsunyer@maselsunyer.cat• www.maselsunyer.catNews publicat 53

CICAprendre idiomes té un 10% de descompte per a tots els membres de l’AIQS a la Secretaria d’Idiomes de la Institució Cultural del CIC. Tel.: 932 001 133 – web: www.iccic.eduNews publicat 60

GHT Hoteles•Reservesindividuals; contactar amb

l’hotel escollit. Reserves de grup (a partir de 20 persones), contacteu amb: Sra. Corali Cunyat.

•Tel.:618638628•corali@ghthotels.com•Descomptedel10%en el cost de

l’allotjament i el tipus de pensió escollida. Aquestes condicions no s’aplicaran la setmana del 24 de juny ni entre el primer i el tercer dissabte del mes d’agost.

News publicat 50

04-13 flaixos_AIQS63.indd 4 04/12/12 13:22

5N

EWS

IN B

RIEF

FLA

SHES

FLA

IXO

S

Altes i baixesINCORPORACIONS

NOM COGNOMS ANY PROMOCIÓ

Caterina Aloy Reverté Màster Bioenginyeria IQS 2012

Patricia Karina Carvajal Vallejos DR. IQS 2006

Elisenda Cirera Domènech 2005

Karina Cuevas Alliegro Màsters IQS:

Prevenció Riscos Laborals 2012

Enginyeria Química 2008

Jorge Kucharski Teotino 2010

Joan Nieto Castro 1999

Oriol Planas Marquès 2012

Marina Rivera Velasco 2006

DES DEL 13/07/2012 FINS AL 22/10/2012

DEFUNCIONS, TANT D’ASSOCIATS COM DE NO ASSOCIATS

NOM COGNOMS ANY PROMOCIÓ

Joan Castellò Puig 1947

Enrique Curtó Bigorra 1957

Ángel Díez-Cascón Menéndez 1972

José Manuel Zaldívar Comenges 1981

DES DEL 13/07/2012 FINS AL 22/10/2012

Prestigi Hoteles• Tel.: (00) 376 873 600• booking1@prestigi.ad • www.prestigihotels.com• 10% de

descompte en els hotels Prestigi Andorra.

News publicat 50

DiR10% de descompte quota o Modalitat Club Empresa. Regal d’una motxilla en el moment d’alta.Coses a tenir en compte:•A partir dels 50 anys

és obligatori passar una revisió mèdica (es paga a part). Si la parella és client DIR o es vol apuntar, també gaudirà dels mateixos descomptes. Fills, fins a 24 anys, 20% de descompte.

•Què s’ha de fer: Tant si ja ets client DIR

o vols ser-ho només has d’anar al centre DIR que t’interessi i presentar el teu carnet d’associat en vigor de l’AIQS.

News publicat 62

Derby Hotels Collection•info@derbyhotels.com•10%dedescuento

sobre la mejor tarifa disponible, en cada uno de sus hoteles de Barcelona, Madrid y Londres.

News publicat 52

Hoteles Silken•Reservas:

902 36 36 00•silken@hoteles-

silken.com•www.hoteles-

silken.com•Descuento del 10%

sobre la mejor tarifa disponible (best available rate – BAR) a la venta el día de interés.

News publicat 50

AIQS

NEW

S 63

La expiración de patentes (especialmente entre 2012 y 2015) de importantes fármacos biológicos, la crisis económica y el aumento

del número de compañías que están apostando por la diversificación a otros productos hacen prever que el sector de los biosimilares sea el de

mayor crecimiento del mercado farmacéutico en los próximos años. La 2ª Jornada de Biosimilares, organizada por el GPF de la AIQS, tratará

las claves del mercado de estos fármacos, tanto en sus aspectos técnicos, regulatorios y de su comercialización, como en la visión

de la Administración y de los médicos prescriptores. Y todo ello presentado por algunos de los mayores especialistas en el tema.

La jornada se celebrará en el IQS el próximo 29 de enero. Más información: tel. 932.672.012; aiqs@iqs.es

El Grupo Profesional Farmacéutico de la AIQS

organizará la ‘2ª Jornada de Biosimilares: presente y futuro’

04-13 flaixos_AIQS63.indd 5 04/12/12 13:22

AIQS

NEW

S 63

6N

EWS

IN B

RIEF

FLA

SHES

FLA

IXO

S

Com s’ha estat fent cada any, va haver-hi un balanç de totes les activitats que s’han dut a terme des de l’Associació. També es van comunicar els guanyadors del quart certamen literari Sant Albert: Categoria Relat Curt: La Fundición, presen-tat sota el pseudònim PCB, per Jordi Caldés Casas. A l’AIQS News 64 es publicarà el con-te i l’entrevista amb el guanyador.Categoria Relat Infantil, declarat desert.

PREMIS P. SALVADOR GILPosteriorment es van entregar els Premis Pare Salvador Gil del curs 2011-2012. Els premiats van ser:• Àrea de coneixement

en Química: Laboratori d’Enginyeria de Teixits, De-partament de Bioenginyeria IQS, titu-lat: Study of human adipose tissue derived progenitor cells behavior in 3D environa-

Assemblea General Ordinària 2012

EL PASSAT DIVENDRES 23 DE NOVEMBRE ES VA CELEBRAR L’ASSEMBLEA GENERAL ORDINÀRIA DE L’ASSOCIACIÓ DE QUÍMICS I ENGINYERS DE L’IQS A LA SALA MULTIMÈDIA DE L’INSTITUT QUÍMIC DE SARRIÀ.

D’ESQUERRA A DRETA: JOSEP BEUMALA, PERE REGULL, JAUME ÁRBOLES, LAIA ROS I PERE FARRÉS

ment under electrical and chemical induc-tion for cardiogenic differentiation, dirigit pel Dr. Carlos Semino i el Dr. Ramón Bragós, va ser per a l’alumna Lourdes Recha Sancho.

• Àrea de coneixement en Enginye-ria–Màster en recerca en Enginyeria Quí mica, Departament de Bioenginye-ria, Grup de Biomaterials IQS, titulat Funcio nalización de nanotubos de carbo-no para su aplicación en terapia génica, dirigit pel Dr. Salvador Borrós i el Dr. Víctor Ramos, va ser per a l’alumna Ana-Delia de Pablo Corredor.

A final del sopar van ser entregades les in-sígnies commemoratives a les promocions del 2000, 1987 i 1962, així com un clauer a la promoció 1972 (que fa 40 anys que van acabar) i els diplomes corresponents a la promoció 1952 (amb motiu dels 60 anys que fa que van acabar la carrera).

04-13 flaixos_AIQS63.indd 6 04/12/12 13:22

7N

EWS

IN B

RIEF

FLA

SHES

FLA

IXO

SAIQS

NEW

S 63

Ana-Delia de Pablo Corredor

Lourdes Recha Sancho

04-13 flaixos_AIQS63.indd 7 04/12/12 13:22

AIQS

NEW

S 63

8N

EWS

IN B

RIEF

FLA

SHES

FLA

IXO

S

Prom. 2000 –12 anys– insígnia de bronze

Elisabet Roma Vives Roger Prat Aldrich

Foto grup promoció 2000

04-13 flaixos_AIQS63.indd 8 04/12/12 13:22

9N

EWS

IN B

RIEF

FLA

SHES

FLA

IXO

SAIQS

NEW

S 63

Pere Fullana Palmer Carles Malet Falcó

Foto grup promoció 1987

Prom. 1987 –25 anys– insígnia d’argent

04-13 flaixos_AIQS63.indd 9 04/12/12 13:22

AIQS

NEW

S 63

10N

EWS

IN B

RIEF

FLA

SHES

FLA

IXO

S

Francesc Malgosa Granja

Foto grup promoció 1972

Ramon Valls Enrich

Prom. 1972 –40 anys– clauer

04-13 flaixos_AIQS63.indd 10 04/12/12 13:22

11N

EWS

IN B

RIEF

FLA

SHES

FLA

IXO

SAIQS

NEW

S 63

Foto grup promoció 1962

Vicente Martínez Morato José Mª Anter Aguilar

Prom. 1962 –50 anys– insígnia d’or

04-13 flaixos_AIQS63.indd 11 04/12/12 13:22

AIQS

NEW

S 63

12N

EWS

IN B

RIEF

FLA

SHES

FLA

IXO

S

Prom. 1952 –60 anys– diploma

Manuel Lobo Gil

Jaume Mestre Fontanet

04-13 flaixos_AIQS63.indd 12 04/12/12 13:22

13N

EWS

IN B

RIEF

FLA

SHES

FLA

IXO

SAIQS

NEW

S 63

Foto grup promoció 1952

Joaquim Padró Gibert

04-13 flaixos_AIQS63.indd 13 04/12/12 13:22

NEW

S IN

BRI

EF F

LASH

ES F

LAIX

OS

El bosó de HiggsL’ANUNCI DEL POSSIBLE DESCOBRIMENT DEL BOSÓ DE HIGGS HA TINGUT UN GRAN RESSÒ. NO ÉS UNA PARTÍCULA MÉS. ÉS UN PILAR BÀSIC QUE EXPLICA L’ORIGEN DE LA MASSA. SENSE ELL, LA TEORIA NO SE SOSTÉ EN LA SEVA FORMA ACTUAL.

Higgs de 83 anys assistia emocionat al seminari del 4 de juliol: “[...] For me, it’s really an incredible thing that happened in my lifetime”.

LES PARTÍCULES ELEMENTALSDes del descobriment de l’electró (e-) l’any 1896 per J. J. Thomson, del protó (p+) l’any 1911 per E. Rutherford i del neutró (n) l’any 1932 per J. Chadwick, la llista de partícules elementals va anar augmentant fins a arribar, als anys 60 del segle XX, al centenar llarg.Les primeres partícules “noves” es van observar en plaques fotogràfiques exposades als raigs còsmics. Es produïen en col·lidir partícules molt accelerades que ens arriben de l’espai exterior amb els protons i neutrons dels àtoms de l’atmosfera terrestre. Així es va descobrir el muó (m-), els pions (p-, p0, p+), els kaons (k-, k0, anti-k0, k+), etc. Els anys 50, amb els primers grans acceleradors construïts a Europa i als Estats Units, se’n van descobrir moltes més: lambda (L0), sigma (S-, S0, S+), xi (X- , X0), omega (W-), eta (h0), rho (r-, r0, r+)… fins a arribar a l’esmentat centenar llarg. Però avui sabem que la majoria d’elles tenen constituents: els quarks.Els quarks van ser proposats l’any 1963, independent-ment, per M. Gell-Mann i G. Zweig. La proposta era molt atractiva perquè amb tres tipus de quark (que actu-alment identifiquem amb les lletres u, d i s) es podia ex-plicar la majoria del centenar llarg de partícules com a aglomerats de tres quarks o de parelles quark-antiquark.El 1968 es va tenir la primera evidència experimen-tal que els quarks no eren una especulació teòrica sinó que existien realment, tot i que no de forma aïllada. De llavors ençà s’han descobert noves partícules que ens han fet augmentar la llista de quarks fins a un to-tal de 6 que, en ordre creixent de massa, denotem per: u, d, s, c, b i t.

El passat 4 de juliol de 2012, el CERN (Laboratori Euro-peu de Física de Partícules) va anunciar el possible des-cobriment del bosó de Higgs. L’anunci es va fer en un seminari en el qual les dues col·laboracions internaci-onals, vinculades als detectors ATLAS i CMS de l’acce-lerador LHC (Large Hadron Collider), van presentar les dades que havien obtingut i analitzat de forma indepen-dent en els darrers mesos, i que evidenciaven l’existència d’una partícula de massa 125 GeV (equivalent a la massa de 133 protons) amb característiques compatibles amb les del tan buscat bosó de Higgs. El bosó de Higgs és una partícula que juga un paper que no és fàcil d’explicar de forma intuïtiva. La necessitat de la seva existència obe-eix a raons tècniques de consistència matemàtica de la teoria que descriu les partícules elementals i les seves in-teraccions, l’anomenat Model Estàndard. Per aquest mo-tiu, el seu descobriment era tan esperat. El bosó de Higgs és un pilar bàsic de la teoria i, sense ell, no se sosté en la seva forma actual. Aclarim, primer de tot, les dues parau-les que componen el seu nom, bosó i Higgs:• Bosó: nom genèric de les partícules de spin enter (0,

1, 2...) en contraposició amb fermió, que és el nom genèric de les partícules de spin semi-enter (1/2, 3/2...). En el cas del bosó de Higgs, el valor de l’spin és 0.

• Higgs: cognom del físic anglès Peter W. Higgs, actualment professor emèrit de la Universitat d’Edimburg, que l’any 1964 va proposar un mecanisme teòric que curava certes inconsistències de la teoria i que predeia l’existència del que anomenem bosó de Higgs. El seu article del 1964 va ser rebutjat per la revista Physics Letters, amb l’argument que “no era d’òbvia rellevància per a la física”. L’article es va publicar finalment al Physical Review Letters [Higgs, P. (1964). “Broken Symmetries and the Masses of Gauge Bosons”. Physical Review Letters 13 (16): 508]. Un Peter

AIQS

NEW

S 63

14

VISTA AÈRIA DEL CERN I

DE L’LHC, CONSTRUÏT A

UNS CENT METRES SOTA

TERRA. ELS DETECTORS

ATLAS I CMS S’HAN

DEDICAT A LA RECERCA

DEL BOSÓ DE HIGGS.

AL FONS, GINEBRA I EL

LLAC LÉMAN

FOTO

CER

N

14-17 flaixos higgs_AIQS63.indd 14 04/12/12 13:10

15N

EWS

IN B

RIEF

FLA

SHES

FLA

IXO

S

Els quarks són partícules molt peculiars. Si prenem la càrrega elèctrica del protó com a unitat, els quarks tenen càrregues elèctriques fraccionàries (+2/3 en el cas de u, c i t; -1/3 en el cas de d, s i b). Són fermions, ja que tots tenen spin 1/2. No existeixen en forma aïllada sinó únicament formant part, com a constituents, d’altres partícules. Les seves masses són diferents: el més lleuger té una massa molt inferior a la del protó i el més pesat té

una massa equivalent a uns cent protons. D’altra banda, avui sabem que cadascun dels 6 quarks existeix en tres varietats o colors (que denotem per B, V i R) amb idèntica massa. La característica “color” no té res a veure amb el color habitual, però hi té una similitud (i per això se li dóna aquest nom): és una característica dels quarks que no tenen les partícules de les quals en són constituents, de la mateixa manera que barrejant adequadament blau, verd i roig, obtenim blanc. Així doncs, tenim un total de 18 quarks (els 6 tipus esmentats, cadascun en 3 colors).

A part de les partícules constituïdes per quarks, hi ha 6 partícules més que anomenem leptons. Tres tenen càrrega -1 (l’electró e-, el muó m- i el tauó t-) i tres tenen càrrega 0 (el neutrí electrònic ne, el neutrí muònic n

m i el

neutrí tauònic nt). Tots tenen spin 1/2.

La llista de partícules elementals conté, doncs, 24 fermions de spin 1/2: 18 quarks i 6 leptons. És costum usar el nom genèric de “matèria” per referir-se a aquests 24 fermions. Però la llista encara no és completa. Li hem d’afegir els 12 transmissors de les forces.

LES QUATRE FORCES I ELS SEUS TRANSMISSORSHi ha quatre tipus de força a les quals les partícules de matèria són sensibles. Dues ens són familiars perquè es manifesten al món macroscòpic: la gravitatòria i l’electromagnètica. Les altres dues només es manifesten en el món subatòmic: la força forta i la força dèbil.• La força gravitatòria: està causada per la massa

i és la més feble de totes. Per exemple, l’atracció gravitatòria entre un protó i un electró és 1039 vegades més feble que la seva atracció elèctrica.

• La força electromagnètica: causada per la càrrega elèctrica. L’adveniment de la mecànica quàntica, el primer terç del segle XX, per descriure el món subatòmic va fer que la teoria clàssica de l’electromagnetisme es reformulés en forma de teoria quàntica i es convertís en el que es coneix com a electrodinàmica quàntica o, abreujadament, QED (quantum electro dynamics). Com a teoria, la QED és de gran complexitat matemàtica, però les seves prediccions concorden amb les mesures experimentals amb un grau de precisió extraordinari. La descripció que la QED fa dels fenòmens electromagnètics es basa en un procés bàsic: l’emissió o l’absorció d’un fotó per part de les partícules que tenen càrrega elèctrica (els quarks i els leptons carregats). El fotó fa, doncs, el paper de transmissor de la força electromagnètica. La seva massa és 0, la qual cosa equival a dir que es mou sempre (en el buit) a la velocitat de la llum i també que l’abast de la força electromagnètica és infinit, és a dir, que dues càrregues interaccionen electromagnèticament per allunyades que estiguin l’una de l’altra.

L’article de Higgs del 1964 va ser rebutjat a ‘Physics Letters’: no era d’òbvia rellevància per a la física

AIQS

NEW

S 63

PETER HIGGS AL SEMINARI DEL 4 DE JULIOL DE 2012 AL CERN

FOTO

CER

N

ESQUEMA DEL DETECTOR ATLAS QUE, JUNTAMENT AMB EL DETECTOR CMS,

S’HA DEDICAT A LA RECERCA DEL BOSÓ DE HIGGS (FOTO CERN).

14-17 flaixos higgs_AIQS63.indd 15 04/12/12 13:10

NEW

S IN

BRI

EF F

LASH

ES F

LAIX

OS

Aquest fet és general. L’abast d’una força (la distància fins on es manifesta) és inversament proporcional a la massa de la partícula transmissora. Si el fotó fos pesat, l’abast de la força electromagnètica seria finit: com més pesat fos, més curt. La QED té una propietat matemàtica de conseqüències molt importants: té simetria gauge. Es tracta d’una qüestió molt tècnica que es pot resumir dient que les equacions que descriuen l’electrodinàmica quàntica són invariants sota unes transformacions matemàtiques anomenades transformacions de gauge. Aquesta invariància o simetria té conseqüències molt importants. Una d’elles és la llei de conservació de la càrrega, és a dir, que en qualsevol procés la càrrega elèctrica total s’ha de conservar. Una altra és que el transmissor de la força (el fotó) ha de tenir massa 0 i que el buit ha de ser elèctricament neutre. Ambdues coses estan relacionades. Si el buit tingués càrrega elèctrica, els fotons interaccionarien constantment amb ell i serien frenats, cosa que faria que l’abast de la força fos finit i, conseqüentment, que el fotó tingués massa. Una última conseqüència de la simetria gauge és que la QED és una teoria renormalitzable. Això significa que quan es fan càlculs amb la teoria per predir el resultat d’un experiment, aquests càlculs donen resultats infinits que són reabsorbits amb una redefinició (renormalització) de les masses i càrregues de les partícules i s’obtenen, així, prediccions precises. Aquesta renormalitzabilitat és una propietat irrenunciable per a les teories de les altres dues forces que ens queden per descriure.

• La força forta: causada pel color dels quarks. Podríem dir que el color és la càrrega forta. Únicament els quarks i, de retruc, les partícules que els contenen són sensi-bles a aquesta força. La teoria que la descriu és matemà-ticament similar a la QED i s’anomena cromodinàmica quàntica o QCD (quantum cromo dynamics). Els trans-missors de la interacció són els gluons (n’hi ha 8) i el procés bàsic és l’emissió o l’absorció d’un gluó per part d’un quark. La QCD és també una teoria amb simetria gauge, la qual cosa la fa renormalitzable, alhora que pre-diu que els gluons han de tenir massa 0 i que la força ha de tenir abast infinit, cosa que l’experiment confirma. Un altre èxit de la QCD és que prediu la impossibilitat que un quark existeixi en forma aïllada.

• La força dèbil: causada per unes “càrregues dèbils”, magnituds que juguen un paper similar al de la càrrega elèctrica o al del color. La força dèbil és responsable de la majoria de desintegracions de les partícules elemen-tals. El problema és que els transmissors d’aquesta for-ça (són tres, anomenats W+, W- i Z0) tenen massa molt elevada i això no es pot encabir en una teoria amb si-metria gauge. Veurem tot seguit com es va resoldre el problema. Abans, però, completem la llista de partícu-les elementals amb els 12 transmissors (fotó, 8 gluons, W+, W- i Z0). Tots tenen spin 1 (són, per tant, bosons) i és costum usar el nom genèric de “radiació” per refe-rir-se a ells. Tenim, doncs, la “matèria” (18 quarks i 6 leptons) i la “radiació” (12 transmissors).

LA UNIFICACIÓ ELECTRO-DÈBILL’any 1961, S. L. Glashow, de la Universitat de Har-vard, va proposar una elegant teoria amb simetria gauge que descrivia correctament tots els fenòmens coneguts en què intervenia la força dèbil o l’electro-

magnètica. La teoria unificava ambdues forces en una única força electro-dèbil (un fet similar a la unifica-ció, el segle XIX, de l’electricitat i el magnetisme en una única força electromagnètica). La teoria de Glas-how tenia, però, un problema. La simetria gauge li prohibia que els transmissors de la força tinguessin massa i, en aquest cas, per altres raons tècniques en les quals no entrarem, prohibia també que els quarks i els leptons tinguessin massa. Glashow va afegir “a mà” les masses dels quarks, dels leptons i dels trans-missors de la força dèbil a la teoria, tot conscient que amb això trencava la simetria gauge i, per tant, re-nunciava a la renormalitzabilitat.Quasi simultàniament, Y. Nambu, de la Universitat de Chicago, havia introduït el concepte de trencament espontani d’una simetria. Això succeeix quan un sistema físic té una simetria i el seu estat fonamental (el de mínima energia) no és únic, sinó que hi ha un conjunt de possibles estats fonamentals que col·lectivament tenen la simetria, però cadascun d’ells, individualment, no. Ho podem il·lustrar amb un exemple quotidià. Si fem aguantar un llapis de punta en posició vertical sobre una superfície plana horitzontal, aquest sistema té una simetria rotacional al voltant del llapis. Com que el sistema és inestable, el llapis acabarà caient en alguna direcció, buscant l’estat de mínima energia. S’haurà perdut llavors la simetria rotacional, tot i que el conjunt de totes les possibles caigudes conserva globalment aquesta simetria. Llavors diem que, en caure el llapis, s’ha trencat espontàniament la simetria rotacional.

Les lleis que governen l’evolució del sistema són simètriques, però l’estat fonamental ja no ho és.Aquí és on entra Peter Higgs quan en el seu article de l’any 1964 demostra que, si una teoria que descriu una força té simetria gauge i aquesta simetria es trenca espontàniament, alguns transmissors adquireixen massa. En altres paraules, Higgs va demostrar que l’afirmació que la simetria gauge prohibeix les masses dels transmissors no és certa quan aquesta simetria es trenca espontàniament. La idea subjacent és que, en algun moment després del big bang, l’univers, des d’una posició simètrica inestable, va “caure” (com el llapis) en una direcció concreta de forma que l’estat de mínima energia (el buit) va perdre la simetria i va deixar de ser neutre pel que fa a algun tipus de càrrega. Els transmissors sensibles a aquesta càrrega del buit interaccionen constantment amb ell i són frenats, fet que provoca que l’abast de la força que transmeten sigui finit, la qual cosa fa que aquests transmissors tinguin massa. D’altra banda, cal dir que per fer possible aquest trencament espontani de la simetria, és necessari que, a més de “matèria” (quarks i leptons) i de “radiació“ (transmissors), hi hagi partícules de spin 0: els bosons de Higgs!

La necessitat de la seva existència obeeix a raons tècniques de consistència matemàtica de la teoria de l’anomenat Model Estàndard

AIQS

NEW

S 63

16

14-17 flaixos higgs_AIQS63.indd 16 04/12/12 13:10

La pregunta que sorgeix és si quan es trenca espontàni-ament la simetria gauge la renormalitzabilitat es manté. La resposta és afirmativa. Ho van demostrar G.‘t Hooft i M. J. G. Veltman, de la Universitat d’Utrech, l’any 1972 (van rebre el Premi Nobel de Física l’any 1999).L’any 1967, S. Weinberg i A. Salam, independentment, van aplicar aquesta idea a la teoria de Glashow de la for-ça electro-dèbil i, enlloc d’afegir “a mà“ les masses dels quarks, dels leptons i dels transmissors de la força dèbil, ho van fer forçant que la simetria gauge es trenqués es-pontàniament. El preu era la necessària existència del bosó de Higgs (en aquest cas, només un). Per això es diu so-vint que el bosó de Higgs explica l’origen de la massa. Tota l’evidència experimental acumulada des de llavors ha cor-roborat amb gran precisió la teoria de Glashow-Weinberg-Salam de la força electro-dèbil (l’any 1979 van rebre conjuntament el Premi Nobel de Física). Aquesta teoria, juntament amb la QCD que descriu la força forta, configu-ren l’anomenat Model Estàndard, del qual únicament que-dava per confirmar l’existència del bosó de Higgs.

LA RECERCA DEL BOSÓ DE HIGGSEl Model Estàndard prediu moltes propietats del bosó de Higgs. Concretament, prediu la intensitat amb què interacciona amb les altres partícules però, en canvi, no prediu el valor de la seva massa. Això, i el fet que inte-racciona molt dèbilment amb la matèria, el fa molt difí-cil de produir i de detectar.A l’accelerador LHC del CERN (un doble sincrotró de protons de 27 km de circumferència) es fan col·lidir fron-talment feixos de protons que es mouen en direccions oposades amb una energia de 4 TeV (és a dir, amb una velocitat del 99,999997% de la velocitat de la llum). La teoria prediu que, de tant en tant, es produirà un bosó de Higgs (aproximadament un cop cada desena de milers de milions de col·lisions). El bosó de Higgs produït es desin-tegra immediatament i ho pot fer de diverses maneres. Les que s’han buscat són aquelles en què es desintegra en dos fotons o en dues parelles leptó-antileptó, que són els senyals que millor es poden separar del “soroll de fons” (hi ha altres processos que poden produir aquestes partí-cules). Tot plegat fa que aquesta recerca sigui literalment la d’una agulla en un paller. Però després de mesos d’ad-quisició de dades i de la seva anàlisi, els dos grups que han estat treballant independentment amb els dos detec-tors ATLAS i CMS han coincidit que hi ha una partícula de massa 125 GeV amb característiques compatibles amb les del bosó de Higgs del Model Estàndard.És realment el bosó de Higgs? La resposta es podrà do-nar més acuradament en els propers mesos, quan s’ha-gin acumulat prou dades que augmentin la significació estadística de les mesures i redueixin els errors expe-rimentals. Però també cal dir que, per raons diverses, s’han elaborat extensions teòriques del Model Estàn-dard. Aquestes extensions contenen noves partícules encara per descobrir i moltes tenen més d’un bosó de Higgs amb característiques que poden diferir de les del bosó de Higgs del Model Estàndard. Els propers mesos seran, doncs, crucials per discernir entre les diferents possibilitats. Serà interessant!

ANTONI MÉNDEZ VILASECACATEDRÀTIC DE FÍSICA TEÒRICA DE LA UAB I MEMBRE DE L’IFAE

17N

EWS

IN B

RIEF

FLA

SHES

FLA

IXO

SAIQS

NEW

S 63

COL·LISIONS OBSERVADES

AMB ELS DETECTORS ATLAS

(EN QUÈ ES PRODUEIXEN

QUATRE LEPTONS) I CMS

(EN QUÈ ES PRODUEIXEN

DOS FOTONS). L’ANÀLISI

D’AQUESTS TIPUS

D’ESDEVENIMENTS HA

PERMÈS CONCLOURE

L’EXISTÈNCIA D’UNA

PARTÍCULA DE MASSA 125

GEV, POSSIBLEMENT EL BOSÓ

DE HIGGS (FOTO CERN).

TRENCAMENT ESPONTANI D’UNA SIMETRIA. EL SISTEMA TÉ SIMETRIA ROTACIONAL

PERÒ EL LLAPIS, QUAN CAU, PERD AQUESTA SIMETRIA, TOT I QUE EL CONJUNT DE

TOTES LES CAIGUDES POSSIBLES, COL·LECTIVAMENT, LA CONSERVA.

LES PARTÍCULES ELEMENTALS DEL MODEL ESTÀNDARD

14-17 flaixos higgs_AIQS63.indd 17 04/12/12 13:10

EN EL ARTÍCULO ANTERIOR PLANTEÉ UNA SERIE DE CUALIDADES QUE DEBE TENER UN LÍDER Y QUE, SI SOMOS CAPACES DE TRANSMITIRLAS AL EQUIPO,

NO HAY DUDA DE QUE HABREMOS DADO UN GRAN PASO. ESTE ES UN PUNTO SERIO EN EL QUE QUIERO EXTENDERME UN POCO MÁS.

A NADIE SE LE ESCAPA QUE LOS MIEMBROS DE UN EQUIPO SE TOMAN SU TIEMPO PARA MEDITAR SI EL QUE SE POSTULA COMO LÍDER TIENE CUALIDADES Y,

LO MÁS IMPORTANTE, SI VAN A COLABORAR CON ÉL.

AIQS

NEW

S 63

18M

ANAG

EMEN

T SK

ILLS

HAB

ILID

ADES

DIR

ECTI

VAS

HAB

ILIT

ATS

DIRE

CTIV

ES

Liderazgo eficaz y equipos

de alto rendimiento (parte II)

18-21 habilitats directives_AIQS63.indd 18 04/12/12 13:25

Y esto se hace antes, durante y al final del ciclo en cada organiza-ción, lo que conlleva saber que el líder está siempre cuestionado y que a muchos esta sensación les pesa y llegan incluso a pensar que les perjudica en su trabajo. Estas percepciones son lógicas, pero deben quedarse ahí.Para ello es básico que, para fa-cilitar la labor del líder, los miembros del equipo, una vez meditadas y despejadas sus du-das, hagan una especie de de-claración de principios dirigida al líder para que, gozando de la confianza del equipo, pue-da empezar o seguir ejerciendo como tal y acercarse a la meta prevista. Así, las percepciones mencionadas quedarán aparca-das hasta más ver. Esto vale tan-to para un miembro nuevo en una organización en la que ya hay un líder, como para empe-zar a formar un nuevo equipo con un líder nuevo. Voy a poner un sencillo ejem-plo. Se trata de dos equipos de-portivos, digamos de fútbol. Supongamos que hay un equi-po, al que llamaremos “los

profesionales”, que está ya for-mado desde hace tiempo con un núcleo de jugadores de pres-tigio y con un líder reconocido y que domina desde hace años en la liga. Por otro lado, este año acaba de aparecer en el campeonato de liga un nuevo equipo al que llamaremos “los recién llegados” y que se ha formado con jugadores poco conocidos y un líder que se es-trena como tal.De inicio estaremos de acuer-do en que ambos equipos ne-cesitan un líder y esperemos que a nadie se le ocurra pen-sar que no lo necesitan, que con la autogestión pueden funcionar. Sin líderes no so-mos nada. Todos debemos tener muy claro que necesita-mos un líder, no debemos te-ner ninguna duda, porque las dudas no ayudan a la difícil

19 M

ANAG

EMEN

T SK

ILLS

HAB

ILID

ADES

DIR

ECTI

VAS

HAB

ILIT

ATS

DIRE

CTIV

ESlabor del líder y retrasan to-dos los proyectos. Superada esta etapa, la primera conside-ración que se han de plantear los miembros de ambos equi-pos es decidir si al que llaman líder lo van a apoyar y a acep-tar y, por tanto, trabajarán con él para conseguir los ob-jetivos propuestos.Sigamos con el ejemplo y pon-gamos a los dos equipos en si-tuaciones diametralmente opuestas. “Los profesionales” van a empezar la temporada con un objetivo claro: ganar la liga. El equipo tiene suficien-tes argumentos para conseguir-lo: buenos jugadores y un líder que conoce su oficio y que va a tener un nivel de exigencia máximo. En el otro bando, “los recién llegados” se plantean un objetivo totalmente diferen-te: ganar el treinta por ciento

Todos debemos tener claro que necesitamos un líder, no debemos tener ninguna duda, porque las dudas no ayudan a la difícil labor del líder y retrasan todos los proyectos

AIQS

NEW

S 63

18-21 habilitats directives_AIQS63.indd 19 04/12/12 13:25

AIQS

NEW

S 63

20 M

ANAG

EMEN

T SK

ILLS

HAB

ILID

ADES

DIR

ECTI

VAS

HAB

ILIT

ATS

DIRE

CTIV

ES de todos los partidos que dis-puten. El equipo tiene jugado-res novatos, pero con muchas ganas, y cuentan con un líder, asimismo novato y que tam-bién va a tener un altísimo ni-vel de exigencia. Tanto el líder como el equipo están altamen-te motivados en esta su primera temporada.¿En qué cambia entonces el li-derazgo de uno u otro equipo? En nada. Fijémonos que, aunque son dos escenarios de equipo total-mente diferentes, ambos líderes tendrán las mismas competen-cias, las mismas dificultades y el mismo altísimo nivel de exi-gencia; por otro lado, ambos equipos tendrán las mismas servidumbres, los mismos es-fuerzos y deberán cumplir sus objetivos marcados.¿Qué quiero decir con estas afir-maciones? Que desde la ópti-ca del liderazgo, entendiendo como tal las características y cualidades de un líder, poco im-porta si la imagen del equipo es de “profesional o veterano” o de “aficionado o novato”. Ambos equipos tienen un líder y han de ejercer como tal. Es evidente que para ambos equipos los objetivos (proyec-tos convincentes) son diferen-tes, pero son objetivos para los dos y se han de alcanzar. Y ha de ser también evidente que tanto los niveles de exigencia y persua-sión, como el de confianza ga-nada, han de ser idénticos. Pero no nos quedemos ahí, si-gamos un poco más y pregun-témonos “¿Qué hace entonces diferente un equipo de otro y un líder de otro?”. Lo que los hace diferentes es cómo am-bos líderes desarrollarán todas estas capacidades y su manera de manifestarlas. Esta es la cla-ve: el talento y la perseveran-cia para liderar y saber encarar las diferentes situaciones que durante la temporada van apa-reciendo y que les permitirá al-canzar los objetivos definidos y no fracasar.Esta es la gran dificultad, lo que llamaríamos la dinámica del li-derazgo en situaciones diferen-tes, aunque las cualidades que hay que tener, repito una vez más, no cambian.

Flexibilidad y gestión de emociones

El equipo tiene pocos conocimientos pero una gran motivación. El líder habla y dirige qué se hace y cómo se hace. El equipo no puede ni quiere hacerlo solo. Nadie del equipo puede opinar.

“ YO DIRIJO, YO DECIDO”.

1 FASE DEL CONTROL

El equipo empieza a tener conocimientos y, dándose cuenta de las dificultades que le van apareciendo, baja algo su motivación. Necesita que el líder le preste el máximo apoyo. Puede ser que algún miembro del equipo se atreva a decir algo. El líder sigue hablando y dirigiendo, pero ahora ya empezará a “venderles” el proyecto con todas sus dificultades. Comunicación y persuasión.

“TE ESCUCHO, TE APOYO, PERO YO DECIDO”.

2 FASE DE LA PERSUASIÓN

PARA SER UN BUEN LÍDERSi a las cualidades del buen lide-razgo, planteadas en el artículo anterior, añadimos las que he-mos tratado ahora, vemos que para ser un buen líder debemos:• Disponer de un proyecto

que enamore.• Comunicarlo con un mensa-

je que se entienda y escuchar cuando hay que hacerlo.

• Seducir al equipo para que se embarque en la misma nave.

• Generar la confianza precisa, exponiendo al equipo la credi-bilidad del proyecto.

• Ser flexible, dirigiendo y apo-yando, siguiendo las fases de madurez del equipo.

Ahora podemos preguntar-nos dónde quedan los adjeti-vos que después de la palabra líder leemos en muchos libros y artículos: positivo, amigable, ca-rismático, autoritario, permisivo, democrático, indiferente, trans-formacional, realista, visionario, discordante, transaccional, late-ral, eficaz, persuasivo, pasional, autocrítico, emocional, primal, resonante, moral, etc.

Quedan en ser flexible, como he escrito antes. El líder ha de saber comportarse y adjetivar-se según entienda qué es lo que necesita el equipo en cada fase de su madurez.

SER UN ‘COACH’Y aquí introduzco otra compe-tencia muy importante para el líder: la de saber individuali-zar el trato con los miembros del equipo cuando sea necesa-rio, es decir, ser un coach. Siem-pre habrá algún miembro al que deberemos de personalizar en el trato y aquí entra el líder, sus emociones y las del equipo. So-bre coaching escribiré en un fu-turo; sobre emociones ya lo hice en un artículo anterior.Por tanto, y por si fuera poco, añadamos al líder estos dos nue-vos conceptos: ha de ser un coach (entrenador personal) y un gestor de emociones. Ya estamos configurando la fo-tografía de un buen líder y, a medida que vamos viendo su complejidad y su mucha dificul-tad, aparece un interrogante con

18-21 habilitats directives_AIQS63.indd 20 04/12/12 13:25

AIQS

NEW

S 63

21 M

ANAG

EMEN

T SK

ILLS

HAB

ILID

ADES

DIR

ECTI

VAS

HAB

ILIT

ATS

DIRE

CTIV

ES

varias preguntas: ¿dónde se pue-den conseguir tantas habilidades? ¿Cómo se aprenden? ¿O es que quizá se nace ya con todas ellas? La respuesta se debe trasla-dar al futuro en el tiempo.

Es posible que con todos los descubrimientos de las neu-rociencias se llegue a la con-clusión de que en alguna microparte del cerebro está ubicada esta capacidad innata de liderazgo. Confiemos en la ciencia que, como en muchas ocasiones, nos va respondien-do a muchas preguntas.Por el momento, no obstante, hemos de jugar con las pocas cartas que tenemos. La primera es que, para ser un buen líder, te ha de atraer el liderazgo como el imán atrae al hierro; la segunda

es que al probarlo te ha de gustar; la tercera es que te has de sentir cómodo al ir avanzando, y la cuarta es que has de sentir que el beneficio del equipo está por encima del tuyo propio.

A partir de ahí, si tienes o vas adquiriendo y desarrollando las habilidades descritas, ya quedarás confirmado como tal. Por tanto, ¿el líder nace o se hace? Ya he dado suficientes pistas para contestar razonablemente a la tan recurrente pregunta.De todo lo dicho anterior-mente se desprende un prác-tico corolario. Si sentimos atracción, nos gusta, nos sen-timos cómodos y pensamos en el equipo antes que en no-sotros mismos, lideraremos con alegría y con optimismo,

que iremos transfiriendo al equipo. Y esto no es una ni-miedad, ya que hay estadís-ticas muy fiables de que las organizaciones que mejor fun-cionan, en todos los sentidos, son las que están lideradas por personas con estos perfiles vivenciales positivos.Se acaba el artículo y ha llegado el momento de hacer un somero resumen, agrupando las características para un líder de éxito en dos grandes grupos: las cosas del querer, donde ponemos la actitud, la voluntad y la seguridad, y las cosas del poder, donde encontramos los conocimientos, las habilidades y la experiencia.Esto es lo que nos da el buen cóctel del liderazgo, con el que podemos llegar a la excelencia, que es la pasión por liderar.

Termino, como casi siempre, con una frase para meditar, en este caso atribuida a Von Kara-jan: “Has de pensar en dejar la batuta cuando empiezas a mo-lestar a la orquesta”.

La dinámica del liderazgo en situaciones diferentes, lo que se define como el liderazgo situacional, nos va a aportar dos nuevas habilidades que ha de tener todo líder y que se suman a las ya expuestas: la flexibilidad y la gestión de las emociones. Según este modelo, distinguimos cuatro fases que transcurren hasta llegar a la madurez de un equipo.

Cuando la experiencia de la fase anterior es positiva, llega y cae por su propio peso la cuarta. Poca dirección y poco apoyo. El equipo ha conseguido los máximos conocimientos y su motivación es alta para dar este paso. Quiere y puede, ya que su confianza es máxima. El líder deja la dirección en manos del equipo.Es como si la autoridad del líder bajase de intensidad, mientras la responsabilidad del equipo va en aumento.

“YO OS HE DIRIGIDO, PERO LOS ACTORES SOIS VOSOTROS; YO DELEGO, TÚ DECIDES”.

4 FASE DE LA DELEGACIÓN

El equipo ya ha adquirido bastantes conocimientos. El líder ahora escucha opiniones, las contrasta con el equipo y pactan decisiones; es importante no desmotivarlos, ya que pueden aparecer dudas en el equipo que afecten a su rendimiento. Poca dirección y mucho apoyo. Hay que generar mucha confianza en esta fase.

“TE ASESORO, TE APOYO Y DECIDIMOS JUNTOS”.

3 FASE DEL ASESORAMIENTO

Si nos sentimos cómodos y pensamos en el equipo antes que en nosotros mismos, lideraremos con alegría y con optimismo, que iremos transfiriendo al equipo

18-21 habilitats directives_AIQS63.indd 21 04/12/12 13:25

AIQS

NEW

S 63

22IN

DEP

TH A

FON

DO A

FO

NS

En cert grau, represento la memòriahistòricade l’IQS

LLUÍS VICTORI, SJ

22-27 a fons_AIQS63.indd 22 04/12/12 13:28

EL DR. LLUÍS VICTORI COMPANYS, SJ, VA REBRE, EL PASSAT 27 DE SETEMBRE, LA MEDALLA D’OR DEL PARE VITÒRIA EN RECONEIXEMENT ALS SEUS 50 ANYS DE DOCÈNCIA I PASTORAL. LA MEDALLA LI VA ENTREGAR EL PRESIDENT DEL PATRONAT DE LA FUNDACIÓ IQS, ENRIC PUIG JOFRA, SJ, EN UN EMOTIU ACTE CELEBRAT A L’INSTITUT QUÍMIC DE SARRIÀ. EN AQUESTA ENTREVISTA, EL DR. VICTORI REPASSA LA SEVA EXTENSA TRAJECTÒRIA AL QUÍMIC.

AIQS

NEW

S 63

23IN

DEP

TH A

FON

DO A

FO

NS

aquell cas, només es reconeixia el meu vessant docent. En can-vi, la de l’IQS ho fa pel doble vessant, i això ho valoro molt, pel que acabo de comentar.

VOSTÈ TAMBÉ HA GLOSSAT LA FIGURA DEL P. VITÒRIA, I VA TENIR UN PAPER DESTACAT EN ELS ACTES D’HOMENATGE QUE SE LI VAN FER, L’ANY 2008, AMB MOTIU DEL 50 ANIVERSARI DE LA SEVA MORT. COM VALORA AVUI LA SEVA TASCA?L’IQS es va fundar a principis del s. XX, en una època en què es va començar a crear una bar-rera entre ciència i fe. Crec que un aspecte que em diferencia del Pare Vitòria és que ell, en front de la ciència, tenia una postura apologètica, un enfo-cament fruit de l’època: partia de la base que calia defensar-se

de la ciència i, en aquest sen-tit, deia que enfocava les seves classes a estudiants de capellà, “para que cuando los curas ha-blen no digan tonterías”, se-gons una frase textual d’ell.

vaig començar la meva tasca molt jove i l’he continuada fins a una edat molt avançada. I el fet que el reconeixement tam-bé sigui pels meus 50 anys de pastoral és important per a mi, perquè la docència i la pastoral han estat dues facetes que sem-pre he volgut mantenir unides en la meva vida professional. Va ser un repte que em vaig plan-tejar de jove: no pensava tenir cap problema per ajuntar do-cència universitària i pastoral. Són complementàries: la cultura i la religió són bones amigues. De fet, he simultaniejat les clas-ses amb la tasca de rector o vica-ri d’una parròquia. La medalla a més parla d’una unió més in-trínseca entre ambdós vessants: la docència s’enriquia amb la consciència pastoral i a aques-ta se li obrien nous horitzons en l’ambient universitari.

Cal tenir en compte que, fa 3 anys, la Generalitat de Catalu-nya em va concedir la medalla Vicens Vives en reconeixement a la meva llarga trajectòria do-cent a la universitat. Però, en

QUÈ SIGNIFICA PER A VOSTÈ QUE LI HAGIN CONCEDIT LA MEDALLA D’OR DEL P. VITÒRIA?Porto 51 anys a l’IQS, de manera que he pogut conèixer les persones que l’han rebuda amb anterioritat, que s’enquadren en dos grups: les que l’han rebuda per mèrits docents i les que l’han rebuda per haver fet accions de mecenatge en favor de l’IQS. Són, doncs, persones que, per les seves actuacions, han estat un referent i una ajuda per a la Institució.Rebre aquest reconeixement sig-nifica que em posen al costat de persones que han estat refe-rents per a mi en la meva vida de docent, la qual cosa és per a mi motiu d’il·lusió i orgull. Sen-tir-me en la línia de professors com el Pare Salvador Gil (el qual admiro molt, perquè el conside-ro l’autèntic fundador de l’IQS modern), el Dr. Condal, una persona d’una gran categoria ci-entífica, o de la resta de guardo-nats (Dr. Muñoz, Dr. Ribosa, P. Ferrer Pi i P. Montagut), que van marcar un abans i un després en la història de l’IQS, em fa mol-ta il·lusió. Per altra banda, no conec ara mateix cap altre professor que es mantingui en actiu després de 50 anys de docència, ja que

“Rebre la medalla del P. Vitòria significa que em posen al costat de persones que han estat referents per a mi en la meva tasca docent”

22-27 a fons_AIQS63.indd 23 04/12/12 13:28

AIQS

NEW

S 63

24IN

DEP

TH A

FON

DO A

FO

NS

És a dir, perquè els capellans sabessin una mica de ciència i no diguessin incorreccions quan predicaven.La meva postura, en canvi, ha estat i és la de no mirar la ci-ència com una cosa perillosa i, al mateix temps, mirar l’estu-diant en tota la seva dimensió humana i intel·lectual. De ve-gades, fracassos escolars tenen el seu origen en problemes hu-mans. Llavors, fer pastoral vol dir posar les persones en condi-cions d’aprendre, perquè men-tre tinguin un buit interior o una manca de sentit absolut de la vida i del que fan, seran inca-paços d’aprofundir en l’estudi. Com a molt aniran aprovant, però mai no estimaran el que fan fins que no els “curis” del seu mal i els ajudis a ser per-sones felices. En el fons, sense una dimensió transcendent, en molts moments ens pot passar que notem que la nostra vida no té sentit.Si un no és plenament persona, tampoc no pot ser un bon pro-fessional. Per sort, la indústria i el món de l’empresa, se n’ha adonat. Així, els estudiants em

posaven sovint com a persona de contacte en els processos de selecció de personal, perquè des de les empreses em demanessin referències d’ells. I la primera pregunta que em feien les per-sones que seleccionaven per-sonal era: “Aquest professional és persona? Té una ètica? És ca-paç de treballar en equip?”. Tot això m’ho preguntaven abans de qualsevol altra cosa relaci-onada amb les seves aptituds (després de tot, si havia acabat la carrera, ja suposaven que, de coneixements, en tenia).Per a mi, la primera tasca del professor ha de ser ajudar els estudiants a formar-se com a persones (cosa que, per al-tra banda, està present a l’ideari de l’IQS). Després ja aprendran tots els coneixe-ments necessaris.Als estudiants que sem-pre van buscant la feina que dóna més diners, per exem-ple, els deia i el dic: la feina que et donarà més diners serà la que tu més t’estimis, la que més t’agradi. Si t’agrada, seràs un bon professional i guanyaràs diners, però si aga-

ESTUDIS• LlicenciatenCiènciesQuímiquesperlaUniversitat

deBarcelona• LlicenciatenFilosofiailletresperlaUniversitatde

Barcelona• LlicenciatenTeologiaperlaFacultatdeTeologiade

Catalunya• DoctorenCiènciesperlaUniversitatComplutense

deMadrid

TRAJECTÒRIA DOCENT A L’IQS• 1961-1971:professordeCàlculNumèriciGràfic• 1971-2005:professordeQuímicaInorgànica• 1971-2005:professordeMètodesElectromètrics

d’Anàlisis• Sotsdirectordel’IQSdesdel1984al1998• CapdelDepartamentdeQuímicaAnalítica

del1980al2005• Desdel1980al1998:responsableacadèmic

del5ècursdeLlicenciaturaenQuímica,IntensificacióenQuímicaAnalítica

• VocaldelaComissiódeRecercadelaURL desdel1991al1998

• Desdel1980al2002:coordinadordelesassignaturesde2ncursdeLlicenciaturaiEnginyeriaQuímica.

• Presidentdel’organismeinternacionalISJACHEM(1997-1999)

• PresidentdelPatronatdelaFundacióIQS (1998-2010)

• VicepresidentdelPatronatdelaFundacióURL del1998al2010

• Actualment:professoremèritdelaURL;membredelcomitèderedaccióirevisord’articlesdelarevistaAFINIDAD

PUBLICACIONSSónmoltnombroses,entrelesúltimes,destaquen:• ProblemesdeQuímicaMineral(1993)• RedoxPotentialModulationinMixedSandwich

Pyrrolyl/DicarbollideComplexes,InorganicChemistry(2002)

• Coordinatingpropertiesofmixedpyrrolyl/dicarbollidecobaltmetallocene-typecomplexes,JournaloftheChemicalSociety,DaltonTransactions (2002)

• Developmentofanoxygensensorformolten44.5%lead-55.5%bismuthalloy,JournalofNuclearMaterials(2002)

PREMIS• MedallaNarcísMonturiol1998delaGeneralitatde

Catalunyaperlamevatascaderecercacientífica• MedallaVicençVives2009delaGeneralitatde

Catalunyaenreconeixementalasevallargatrajectòriadocentalauniversitat

• Medallad’ordelPareVitòriaenreconeixementals50anysdedocènciaipastoralal’IQS

22-27 a fons_AIQS63.indd 24 04/12/12 13:28

25IN

DEP

TH A

FON

DO A

FO

NS

fes una feina només perquè penses que te’n dóna molts, n’acabaràs perdent.Amb tot això, no vull criticar el Pare Vitòria, però la seva vi-sió de l’ensenyament de la ci-ència “para que los curas no digan tonterías” certament no és la meva idea de la docència. Però tampoc no podem obli-dar que ell era, bàsicament, un home fruit del segle XIX i tenia una concepció religiosa pròpia d’aquell segle.

L’APROXIMACIÓ DEL PARE VITÒRIA A LA QUÍMICA, DONCS, VA SER LA D’ALGÚ QUE PENSAVA QUE A L’ENEMIC SE L’HA DE CONÈIXER PER PODER PARLAR-NE AMB PROPIETAT?Jo diria que sí. El vaig conèi-xer quan ell tenia més de 90 anys i ara no tinc la manera de pre-guntar-l’hi, però diria que sí, tot i que potser no faria servir la pa-raula “enemic”. Tenia, això sí, una postura de sospita herètica cap al món de la ciència.

ÉS PER AQUEST MOTIU QUE VOSTÈ CONSIDERA EL PARE GIL COM EL VERITABLE CREADOR DE L’IQS QUE CONEIXEM AVUI?

La manera de fer del Pare Gil eracompletament diferent a la delPare Vitòria. Personalment estic molt d’acord amb la manera de pensar i de fer del Pare Gil . Amb el P. Gil, l’IQS va passar de ser un Centre enfocat fonamen-talment a la defensa de la fe con-tra els atacs de la ciència a ser un Centre de formació de persones.Aquest canvi substancial va pas-sar en vida del fundadorque, malgrat que es va jubilarals 70 anys (el 1934), va viure

fins als 94 i va continuarmolt present a la Institució. Això va ser font d’algunes tensi-ons, ben humanes, per altra ban-da. No és d’estranyar que el PareVitòria digués: “Me han cambia-do el Instituto; yo no fundéesto”. Tenia raó, ell va fundar una altra cosa. Però l’enfocament que va donar el P. Gil a l’Institut,fruit en bona part de l’interès que tenia per la formació de les per-sones, el va fer molt estimat: fins i tot, ja molt malalt i a punt de morir, es preocupava de buscar feina als estudiants.Per tot el que acabem de direl Patronat de l’IQS va conside-rar convenient que s’escrivís la biografia del Pare Gil, i em va fer aquest encàrrec.He de dir que vaig gaudirmolt aprofundint en el seu pen-sament i en la seva vida.També va ser per a mi un mo-tiu d’alegria el fet que, quan es va enviar una còpia del llibre als que havien estat alumnes del Pare Gil, aquests m’anaven dient: “És un acte de justícia, perquè real-ment va ser ell el que ens va aju-dar a créixer com a persones”.Com a curiositat: el Pare Gil va ser el primer a rebre –a tí-tol pòstum– la medalla d’or del Pare Vitòria.

50 ANYS DE DOCÈNCIA… COM HA VISCUT L’EVOLUCIÓ DE LA TASCA DOCENT A L’IQS EN TOT AQUEST TEMPS?L’any 39, quan el Pare Gil va fundar l’IQS modern, el país es-tava en unes condicions molt precàries. El Químic estava des-truït i es va haver de començar de zero. La instrumentació era pobre, perquè el país era pobre. Es va recuperar la majoria dels llibres i del material de l’Institut que durant la guerra havia estat

dispersat per diferents instituci-ons de Barcelona. En aquestes circumstàncies, el Químic el van salvar els professors, que se l’es-timaven de veritat i hi van posar el coll. També els antics gradu-ats varen contribuir a la salvació de l’IQS.A finals dels anys 50, l’arriba-da del Pare Pere Ferrer i Pi, una persona jove i molt ben relaci-onada socialment, va donar un fort impuls al Centre. Així, l’any 1961, el govern dels EUA va fer donació a l’IQS d’una forta aju-da econòmica en forma d’instru-mentació analítica.Això ens va situar en aquest camp una mica per davant de la universitat pública, ja que van arribar aparells dels que no n’hi havia a cap altre lloc. Uns me-sos abans s’havia construït la nau de plantes pilot, per ense-nyar l’enginyeria.A més, en aquella època, va arribar una altra ajuda im-portant, en aquest cas del govern alemany, per a la cre-ació d’una planta de reactors d’altes pressions per assajar reaccions químiques en con-dicions poc habituals.L’any 1965, el pare Ferrer Pitambé va aconseguir el reconei-xement oficial de l’IQS coma centre oficial d’ensenyament Superior d’Enginyeria Química (tot i que el reconeixement dels corresponents títols va trigar uns anys més a fer-se realitat) i va establir els estudis de docto-rat al centre.

PER QUIN MOTIU ELS GOVERNS DELS EUA I D’ALEMANYA FAN AQUESTES IMPORTANTS DONACIONS A L’IQS A PRINCIPIS DELS ANYS 60?Va ser gràcies a la mediació d’antics alumnes vinculats al Centre i amb amistats influ-ents. L’ajuda americana va ve-nir perquè un antic alumne va fer gestions a través del Mi-nisteri d’Educació. Llavors, el pare Montagut es va desplaçar

“Als anys 40 i 50, el Químic el van salvar els professors, que se l’estimaven de veritat i hi van posar el coll”

AIQS

NEW

S 63

22-27 a fons_AIQS63.indd 25 04/12/12 13:28

IN D

EPTH

A F

ONDO

A F

ON

S

Personalment vaig parlar molts cops amb un d’ells, que em va reconèixer que havia armat una revolta, sense raó objectiva, perquè estava estudiant amb “la beca d’un partit”, que li havia tirat en cara que feia temps que no hi havia cap rebombori al Químic: si no en feia alguna de grossa li retiraven la beca.La cosa ha canviat molt avui dia. Els alumnes d’ara fins i tot els trobo massa conformistes; no protesten per res i aguanten el que els caigui al damunt. Aparentment tot els és igual i a vegades sembla que passin de tot. Tampoc no crec que això sigui bo, s’ha de tenir una mica de sang a les venes.

LA TASCA DOCENT ERA VOCACIONAL PER A VOSTÈ?Mentre estava estudiant Quí-mica a la universitat, la situació econòmica a casa meva era molt dèbil i em guanyava la vida do-nant classes particulars. Quan la situació a la família es va es-tabilitzar, en acabar el segon curs, vaig deixar la carrera per fer-me jesuïta. En finalitzar part dels estudis per ser capellà, el

HAURÀ CANVIAT EL PERFIL D’ESTUDIANT, OI?L’ambient al Centre va patir un canvi traumàtic a princi-pis dels anys 70, quan coinci-deixen els ecos que arriben del maig francès del 68 i la reali-tat del final del franquisme al nostre país. L’IQS era un con-tinu d’assemblees i protestes que feien que mai sabessis si acabaries la classe que havies iniciat. Va ser una època molt convulsa i s’havia d’anar molt en compte amb els alumnes perquè, una paraula de més, dita en un to o un altre, po-dia representar un daltabaix. L’ambient estava molt calde-jat i qualsevol guspira inicia-va un foc.Hi havia entre els alumnes, per exemple, la figura dels censors d’exàmens: abans de començar la prova, llegien el qüestionari i, si consideraven que el qüestionari era adequat a l’assignatura, donaven permís per repartir-lo. En cas contrari, el rebutjaven i marxaven tots els alumnes sense fer l’examen.També hi teníem matriculats agitadors professionals.

als EUA per decidir en quin ti-pus d’instrumental es podien invertir els diners que ens do-naven. Un cop feta la inversió, un professor nord-americà va fer una estada d’un any a l’IQS per ensenyar-nos aquelles no-ves tècniques. En el cas de l’ajuda alemanya, es va aconseguir perquè el Pare Sanz Burata era molt amic del cònsol i de l’ambaixador ale-manys, i ho va gestionar tot amb ells.Si abans parlàvem de com ha evolucionat l’ensenyament a l’IQS i dèiem que el primer impuls fort va venir de la mà d’aquestes ajudes dels anys 60, el segon impuls del centre va venir de la mà de la informà-tica, quan el Pare Montagut, els anys 80, va introduir en el Centre aquesta tecnologia.El tercer impuls, canvi o punt d’inflexió va venir la dècada passada, amb la revolució de tot el que és “bio” (bio-química, bioenginyeria, bioè-tica, etc.).

EN TOTS ELS SEUS ANYS COM A DOCENT, TAMBÉ

AIQS

NEW

S 63

26

ELDR.VICToRIVAREBRELAMEDALLAD’oRDELP.VITòRIADEMANSDELPRESIDENTDELPATRoNATDELAFUNDACIóIQS,ENRICPUIGJoFRA,SJ

22-27 a fons_AIQS63.indd 26 04/12/12 13:28

27IN

DEP

TH A

FON

DO A

FO

NS

TAMBÉ COL·LABORA AMB LA REVISTA DE L’AIQS A LA SECCIÓ DE L’ANECDOTARI. VOSTÈ ÉS UNA FONT INESGOTABLE D’ANÈCDOTES DE L’INSTITUT.Sí, però se’m van acabant, per-què n’hi ha algunes que no es poden publicar…Els químics som molt obser-vadors, i més de 50 anys al Químic donen per molt. Qui em va donar més informa-ció va ser el secretari particu-lar del Pare Vitòria, el Germà David Riera que era una per-sona molt simpàtica. Vam co-incidir quan ell ja era molt gran i jo molt jove, i em va explicar multitud d’anècdo-tes que ell havia viscut en primera persona. En aquest moment es podria dir que, en cert grau, represento la memòria històrica de l’IQS, perquè sóc el professor més antic d’aquesta casa i sóc qui més s’ha preocupat de recopi-lar-ne la història.

COM VA ANAR L’ACTE D’ENTREGA DE LA MEDALLA DEL PARE VITÒRIA? COM VA VIURE AQUELL DIA?Va ser un acte que jo definiria com a molt entranyable.Cal felicitar els organitzadors perquè van aconseguir un cli-ma al mateix temps de serie-tat acadèmica i de caire senzill i familiar.Em vaig sentir acompanyat per les més altes autoritats de l’Ins-titut, pels companys de claus-tre, per la família, per molts feligresos de la parròquia i per un munt d’antics alumnes, al-guns vinguts de molt lluny, que feia molts anys que no ha-via pogut saludar.Les paraules que vaig dir esta-ven plenes de sinceritat i crec que van caure bé en aquell ambient senzill i familiar que he comentat.Considero un gran encert ha-ver unit l’homenatge a un vell professor amb l’homenatge a un jove graduat, el Beat Fran-cesc Castelló, que va saber do-nar la vida per coherència amb la seva fe; crec que aquest doble record va reflectir la unitat entre docència i pastoral, que va ser el lema de l’acte.

amb la puntualitat i l’atenció: m’agradava, utilitzant la ma-ièutica socràtica, mantenir-los en tensió i fer-los moltes pre-guntes a classe. A més, en els meus inicis com a docent, era una mica irònic (aquesta face-ta, la de la ironia, la vaig anar abandonant amb els anys; la ironia s’ha de dosificar molt bé en una classe). Suposo que a causa d’aquesta manera de fer hi ha gent que té un mal record de mi. Crec que són minoria, però em sap greu; no era la meva intenció el molestar-los.No obstant això, crec que hi ha un bon grup d’alumnes que em tenen per un bon professor. Ac-tualment, encara estic donant una assignatura optativa d’un pla antic d’estudis que s’acaba el 2013. L’Institut demana cada any als alumnes la seva opinió sobre l’actuació de cada profes-sor. I els meus informes encara són força bons. En això, supo-so que també hi té molt a veu-re el fet que, amb els anys, un es fa més comprensiu (tot i que a classe no em comporto com un avi que malcria els néts).

COM ÉS ARA EL SEU DIA A DIA?Obro l’església de la Flores-ta a les set del matí. A les 7.30 tinc la missa. A les 8.30 en ce-lebro una altra en un col·legi de Sant Cugat i, després, si a la parròquia no sorgeix res (de vegades tinc una tercera missa) vinc cap a l’IQS. Aquí preparo les classes, que impar-teixo a les 10.30 hores, i des-prés de la classe em dedico a escriure (últimament he es-crit un parell de llibres rela-cionats amb l’IQS). A la tarda tinc una visita a la llar d’avis de la parròquia de la Flores-ta i després tinc despatx parro-quial. Alguns dies també porto grups de catequesi de joves i d’adults, amb la qual cosa arri-bo a casa al voltant de les onze de la nit.A més a més, vaig amb el cotxe amunt i avall cada vegada que hi ha una emergència de qualsevol tipus. En fi, que només movent-me per la zona de Collserola faig cada setmana uns 300 quilòmetres.

P. Provincial em va dir: “Hauri-es d’acabar la carrera de Quími-ca i anar a l’IQS”. Vaig acceptar, però em vaig atrevir a posar una condició: que, a més de l’ense-nyament, desitjava tenir una tasca pastoral fixa, ja que era amb aquest objectiu que m’ha-via fet jesuïta. El Provincial ho va acceptar, tot i que em va ad-vertir que compaginar les dues tasques em seria molt difícil. Amb tot, vaig decidir provar-ho. I ara ja porto 51 anys a l‘IQS i 45 a una parròquia (la del Mo-nestir de Sant Cugat del Vallès), i des de fa 6, a més, sóc rector de la parròquia de La Floresta.

QUINA OPINIÓ CREU QUE TENEN ELS SEUS ALUMNES DE VOSTÈ? QUINA EMPREMTA LI AGRADARIA HAVER DEIXAT EN ELLS?Voldria deixar la imatge d’al-gú que s’ha preocupat per ells i pel seu creixement personal. Algunes cartes que rebo d’exa-lumnes m’agraeixen el que ho hagi aconseguit. Però tam-bé reconec que jo era molt dur a les classes i als exàmens. Era molt exigent amb el silenci,

AIQS

NEW

S 63

Voldria deixar la imatge

d’algú que s’ha preocupat

pels alumnes i pel seu

creixement personal

22-27 a fons_AIQS63.indd 27 04/12/12 13:28

AIQS

NEW

S 63

28PR

OFE

SSIO

NAL

GRO

UPS

GRU

POS

PROF

ESIO

NAL

ES G

RUPS

PRO

FESS

ION

ALS

AETEPA (Asociación Española de Técnicos en Pinturas y Afi-nes) organiza el Congreso Eu-rocoat para crear un lugar de reunión en el que los diferen-tes profesionales del sector pue-dan intercambiar experiencias, descubrir las últimas novedades del sector y seguir la evolución del mercado. En el congreso se presentaron un total de 40 co-municaciones, 3 de ellas ple-narias. En esta edición, y por segunda vez, el Grupo Profe-sional de Pinturas (GPP) de la AIQS ha colaborado en la orga-nización del congreso. El presidente de AETEPA, José Javier Gracenea, inauguró el congreso recordando el reto que ha supuesto para la organiza-ción que Eurocoat 2012 se cele-bre en Barcelona este año dada la coyuntura actual. El Congreso Eurocoat 2012 pretende abordar la reduc-ción de costes desde diferen-tes ámbitos: el desarrollo de nuevos productos más coste-efectivos y/o más respetuosos

CON

GRES

O E

URO

COAT

201

2

El c

oste

, ¿có

mo

abor

darl

o de

sde

la in

nov

ació

n? DEL 2 AL 4 DE OCTUBRE SE

CELEBRÓ EN BARCELONA EL CONGRESO EUROCOAT 2012, CON MOTIVO DE LA FERIA DEL MISMO NOMBRE. EUROCOAT ES UN SALÓN INTERNACIONAL ESPECIALIZADO EN LOS MERCADOS DEL SUR DE EUROPA Y NORTE DE ÁFRICA QUE REÚNE A LOS PROVEEDORES DEL SECTOR DE PINTURAS, BARNICES, TINTAS, COLAS Y ADHESIVOS DESDE HACE MÁS DE 35 AÑOS.

con el medio ambiente, la in-novación, la durabilidad, la aplicación, etc. El tema del congreso es de interés gene-ral, ya que la reducción de costes se ha convertido en una constante en el día a día de las empresas del sector.

La situación económica ac-tual se considera ya una nue-va realidad, el nuevo entorno en el que hay que trabajar y al que hay que adaptarse para sobrevivir. El Grupo Profesional de Pintu-ras de la AIQS participó en el Congreso Eurocoat 2012 apor-tando 6 conferencias de dife-rentes profesionales del sector.A continuación se resumen las conferencias aportadas.

La reducción de costes es una constante en el día a día del sector

28-33 grups profesionals_AIQS63.indd 28 04/12/12 13:34

AIQS

NEW

S 63

29PR

OFE

SSIO

NAL

GRO

UPS

GRU

POS

PROF

ESIO

NAL

ES G

RUPS

PRO

FESS

ION

ALS

En esta conferencia, Dupont (el mayor fabricante de TiO2 del mundo con una producción superior al millón de toneladas) explica por qué el TiO2 pierde eficiencia al aumentar su concentración, cómo optimizarlo y qué opciones hay para sacarle el máximo rendimiento sin perder otras propiedades. A grandes rasgos, existen 3 vías para sacar el máximo rendimiento al TiO2 :

(miembro GPP)Quimidroga;

DUPONT

TomásTébar

“Optimización de la dispersión de TiO2 y alternativas para dar opacidad”

En la situación actual, y con los precios que ha llegado a tener el dióxido de titanio (TiO2), los fabricantes de pintura han trabajado en la reducción del uso de TiO2 para que afectase lo mínimo posible a las propiedades finales de la pintura. Una gran variedad de productos conocidos y algunos nuevos han utilizado la posibilidad de la reducción hasta un 30% de la concentración de TiO2 como estrategia de venta.

1º Mejorar el espaciado de las partículas de TiO2 mediante uso de extenders. Esto se conseguirá mediante el uso de ex-tenders con un tamaño de partícula similar al del TiO2 (~400 nm). Para mejorar este espaciado se sustituirán algu-nas cargas de “gran tamaño” (~5 µm) por extenders con un tama-ño como el que se ha mencionado. Con esto se pretender evitar que se acumule TiO2 en los intersticios de las cargas y se pierda efectividad.

2º Uso de polímeros opaciantes. Son polímeros esféricos rellenos de agua que al secarse la pintura se evapora creando huecos de aire repartidos en el film de la pintura. Esto provoca un aumento en la opacidad debido a la dispersión de la luz de este aire y un aumento en la dispersión de la luz del TiO2 debido a la disminución del índice de refracción medio del sistema. Además, también actúan como extenders debido a su tamaño.

3º Mejorar el espaciado de las partículas de TiO2 mediante el uso de TiO2 con recubrimiento. A) Existen grados de TiO2 con

un tratamiento superficial de elevado grosor. Debido al impe-dimento estérico del tratamien-to superficial, se evita que las partículas de TiO2 se acerquen mucho y pierdan eficiencia. Este tipo de grados empiezan a considerarse efectivos a partir de concentraciones del 10%-12% de concentración de TiO2.

B) Existe un nuevo producto en el mercado. Se trata de una resina que se adhiere de mane-ra dirigida al TiO2, creando un espacio entre partículas (como sucede con los TiO2 altamente recubiertos) y optimizando la eficiencia del mismo.

LAS CONFERENCIAS

DEL GPP

28-33 grups profesionals_AIQS63.indd 29 04/12/12 13:34

AIQS

NEW

S 63

30PR

OFE

SSIO

NAL

GRO

UPS

GRU

POS

PROF

ESIO

NAL

ES G

RUPS

PRO

FESS

ION

ALS

A diferencia de otros fenómenos natu-rales, esta puede ser controlada, pero supone un coste anual para la sociedad estimado del 6% del PIB (3% derivado de costes directos y 3% derivado de costes indirectos). En el caso de España, en 2009 las pérdi-das por corrosión alcanzaron un valor de 87.000 millones de dólares, equivalente a la riqueza generada por uno de los principales pilares de nuestra economía: la industria del automóvil.Las maneras conocidas de luchar contra la corrosión y de mantener sus costes bajo control son la creación de una barrera entre el metal y el medio ambiente, el uso de inhi-bidores de corrosión y la protección catódica.El pretratamiento de los metales juega un papel clave en la prevención de la corrosión de las superficies metálicas. Tradicionalmen-te, las capas de pretratamientos han estado basadas en fosfatos, fundamentalmente de hierro y zinc. Sin embargo, se generan muchos lodos y se produce un gran consumo energético y de agua, por lo que el endureci-miento de las regulaciones medioambienta-les está haciendo que el uso de este tipo de recubrimientos sea cada vez menor.Una nueva generación de pretratamientos metálicos basados en óxido de zirconio está llegando al mercado. Se caracterizan por una excelente protección anticorrosiva, una compatibilidad mayor con la conservación del medio ambiente, una mayor eficacia –debido a que el número de etapas del proceso es inferior y los recursos energéticos necesarios, ya sean agua o energía, son menores– y un aumento de la productividad y la eficacia.La combinación de un pretratamiento apro-piado junto con una pintura adecuada es el mejor partner para crear una barrera contra la corrosión.

Se presenta la gama de caolines naturales calcinados SATINTO-NE, desarrollados por BASF y que permiten ahorrar entre un 15% y un 20% de dióxido de titanio en pinturas mates, y la gama de caolines hidratados ASP, que permiten ahorrar el mismo porcentaje en pinturas brillantes y satinadas. Estos grandes ahorros en dióxido de titanio se obtienen sin renun-ciar a las propiedades que el mismo confiere.El uso de estos caolines per-mite, además, mejorar otras propiedades de la pintura, como las resistencias mecánicas o químicas.Esta sustitución de titanio se puede dar sin perder cubriente ni intensidad de color dado el alto brillo de estos caolines (silicatos de aluminio naturales) de entre 90 y 95, con tamaños de partícula que oscilan entre las 0,4 y las 1,5 micras. Se proporcionan indicaciones sobre los porcentajes de sustitución de TiO2.

(profesor área Tecnología de Pinturas del IQS)

HENKEL

AndreuSolans

BASF; Y RICARDO MOLINA

TomVermeulen

“Corrosión: razones, costes y soluciones”

“BASF ‘caolin extenders’ de TiO2”

La corrosión es un proceso natural definido como la degradación de los materiales en el ambiente, principalmente los metales, debido a la tendencia de estos a revertir al estado oxidado.

Desarrollados por BASF para pinturas mates y [semi] brillantes de decoración

28-33 grups profesionals_AIQS63.indd 30 04/12/12 13:34

AIQS

NEW

S 63

31PR

OFE

SSIO

NAL

GRO

UPS

GRU

POS

PROF

ESIO

NAL

ES G

RUPS

PRO

FESS

ION

ALS

Es presenten quatre accions que són un paradigma de la innovació oberta per reduir els costos de forma efectiva i preservar alhora la capacitat d’adaptació de les companyies al mercat. La innovació oberta, en contraposició al model tradicional d’innovar basat en les capacitats internes per trobar solucions per al mercat propi, promou la incorporació de capacitats externes segons convingui en les diferents etapes del procés d’innovació i considera la possibilitat de generar negoci més enllà de l’empresa. Les activitats proposades son:

Es pot començar per qualsevol d’elles, però fàcilment l’exercici d’una ens portarà a les altres i, si es fa sistemàticament, s’entra en un cercle virtuós i es maximitza el benefici.

(membre GPP) CONSULTORIA D’INNOVACIÓ

TECNOLÒGICA

EstherParra

“Quatre accions pràctiques per sobreviure a la reducció de costos”

Les empreses d’avui tenen un repte. Sobreviure a aquesta crisi mantenint encara opcions de futur. Com es pot fer això? Qui sobreviu? Darwin ens dóna la pista quan sentencia que no sobreviuen els més intel·ligents ni els més forts, sinó els que s’adapten millor.

1. Fer créixer l’ecosiste-ma de l’empresa.Per desenvolupar una visió global del sector i contribuir a marcar tendència, cosa que ens permet alinear els nostres recursos i inversions amb les realitats del mercat i fer-les més eficaces. D’altra banda, aconseguir visibilitat i convertir-se en col·laborador preferent per quan la situació millori i sorgeixin projectes d’innovació al sector. Les empreses que durant la crisi no dediquin energies a cuidar el seu ecosiste-ma es trobaran al marge d’aquestes oportunitats i fora del mercat.

2. Transformar alguns dels projectes interns, que la reducció de costos fa ara inviables, en projectes de col·laboració o en projectes externs, i passar a ser-ne clients. La reducció en el cost i en el risc els pot fer viables. El projecte de col·laboració pot arribar a tenir ara més envergadura i, tot i que potser no s’aconsegueix el 100% del benefici potencial del projecte inicial, es pot gaudir d’una part, alhora que s’assegura el desenvolupament d’unes competències que ajuden a mantenir-se en el mercat. Aquest tipus de projectes accedeixen més fàcilment a deduccions fiscals i ajudes públiques que redueixen el cost. A més, desenvolupant el projecte es creen vincles profunds amb agents del nostre ecosistema i això dóna un avantatge competitiu enorme. Finalment, s’alliberen recursos interns que es poden centrar en la resta de projectes interns clau, per la cosa es potencia el focus i es guanya en eficiència.

3. Promoure activitats d’interès comú en associacions i clústers empresarials. Un dels objectius d’aquests entorns és ser punt de tro-bada entre el coneixement sectorial i els fabricants per aconseguir avenços globals. Per portar-ho a la pràctica en el sector de pintures, el GPP està posant en marxa acti-vitats que ajudin a definir accions en col·laboració que promoguin l’especialització i la internacionalització dels fabricants de pintures. Des d’aquí us animem a con-tactar amb el GPP i fer-nos arribar els vostres interessos en aquest sentit.

4. Fer treballar al màxim els actius de propietat intel·lectual. Es tracta de protegir les invencions que es puguin haver desen-volupat soles o en col-laboració i de poder-les llicenciar a tercers, de manera que ens donin un retorn extra.

28-33 grups profesionals_AIQS63.indd 31 04/12/12 13:34

PRO

FESS

ION

AL G

ROUP

S G

RUPO

S PR

OFES

ION

ALES

GRU

PS P

ROFE

SSIO

NAL

S AIQS

NEW

S 63

32

“Alta estabilidad térmica y mayor rentabilidad: la solución de Nubiola para pinturas curadas a elevada temperatura”

En esta conferencia se presentan los óxidos de hierro amarillos y las ferritas de cinc de Nubiola como soluciones coste-efectivas y de altas prestaciones en recubrimientos curados a altas temperaturas.

NUBIOLA

FabianaRequeijo

“Ahorro de costes con el uso de la tecnología de polímeros opacos”

La tecnología Opaque Polymer está diseñada para conseguir opacidad mediante la dispersión de la luz. Consiste en una emulsión core-shell de tamaño de partícula aproximado de 400 nm que no forma film y que encapsula agua en estado húmedo y aire en estado seco, en cavidades de unos 300 nm. Se demuestra que la contribución a la opacidad del Opaque Polymer es más eficiente que la del CaCO3. Además, formulado en pinturas, consigue una distribución más homogénea del TiO2 y potencia la opacidad inherente de este componente. Por todo ello, esta tecnología permite formular reduciendo costes y manteniendo la calidad o mejorando incluso las propiedades en aplicaciones de mueble y carpintería. Para ayudar a los formuladores, se recomiendan técnicas de reformulación.

DOW CHEMICAL COMPANY

JéromeCaron

Ahorro de costes en las aplicaciones industriales sobre la madera con la tecnología de polímeros opacos

Se recuerda que los óxidos de hierro amarillos son pigmentos muy populares debido a su alta resistencia y bajo coste. Sin embargo, a altas temperaturas sufren un cambio de estructura cristalina (de goethita a hematita) que provoca también un cambio de color, por lo que su uso en recubrimientos horneables está limitado.Nubiola ha desarrollado un óxido de hierro amarillo resistente a altas temperaturas (Nubi-fer Y-7050; PY 42) mediante una tecnología de encapsulación. Esta encapsulación consiste en un recubrimiento inorgánico de las partículas de pigmento, que evita el cambio de color a altas temperaturas.Los Nubifer serie K son ferritas de cinc que tam-bién se pueden usar como alternativa a los óxidos de hierro amarillos en sistemas horneables.Se proporcionan ejemplos de formulación, diferencias de color (delta de E) en formulacio-nes curadas a altas temperaturas y ejemplos de reducción de costes al sustituir parcialmente pigmentos más costosos (como el PBr 24, PR 170, PR 254) por el Nubifer Y-7050 o por los Nubifer K, sin alterar las prestaciones del recubrimiento.

28-33 grups profesionals_AIQS63.indd 32 04/12/12 13:34

AIQS

NEW

S 63

33PR

OFE

SSIO

NAL

GRO

UPS

GRU

POS

PROF

ESIO

NAL

ES G

RUPS

PRO

FESS

ION

ALS

Durante la clausura del Congreso Eurocoat 2012 se entregaron tres premios:

Premio Golden Coat de EUROCOAT 2012, para la mejor comunicación de las sesiones científicas a la Dra. Mireia MORELL BEL (Universitat Rovira i Virgili de Tarragona) por su comunicación titulada New epoxy coatings modified with dendritic structures

Premio Francisco CLARAMUNT ‘in memoriam’ de EUROCOAT 2012,para la mejor comunicación presentada en idioma español a la Dra. Pilar CASAS (Byk Chemie GmbH, Oficina de Barcelona) por su comunicación titulada Nuevas estructuras híbridas de polisiloxano poliacrilato para controlar las propiedades superficiales de las pinturas

Premio Juan G. CASTÁN ‘in memoriam’ de EUROCOAT 2012, dotado con 600 €, a la mejor comunicación presentada por organismos públicos de investigación (universidades, institutos tecnológicos, centros de investigación, etc.) a D. Ernesto Baena-Murillo (Color & Vision Group, Universidad de Alicante) por su comunicación Nanopigmentos híbridos: Nuevos materiales para aplicaciones exigentes

Agradecimientos:AETEPA – José Javier Gracenea, Bartolomé Rodríguez y Mª del Carmen GüizaÁrea de tecnología de Pinturas del IQSGPP, en especial, a aquellos miembros que han facilitado las conferencias y a los conferenciantes

Autores:Tais Arp, Esther Grau, Esther Parra, Vicenç Sorribes, Tomás Tebar (miembros del Grupo Profesional de Pinturas)

Para descargar el programa completo del Congreso

Eurocoat 2012: http://www.eurocoat-expo.

com/IMG/pdf/ec2012_programme_bd.pdf

Para finalizar el congreso, se contó con una conferencia ple-naria por parte del director ge-neral de Pinturas Hempel y presidente de ASEFAPI, Juan Guijarrubia, que comentó la evolución del sector y las pers-pectivas de futuro en España. ASEFAPI engloba el 83% en va-lor del mercado de pinturas y tintas en España (2011).Las ventas del sector (1.717 mi-llones de euros) han caído un 2,8% en valor y un 6,3% en vo-lumen en 2011 respecto a 2010,

poniéndose al nivel del año 2000. Se ha perdido todo el cre-cimiento acumulado entre los años 2000 y 2006.El Sr. Guijarrubia comentó las cifras de ventas de 2011 por sec-tores, destacando que el úni-

co sector que creció fue el de las pinturas para automoción (pri-mer pintado y accesorios). Sin embargo, las perspectivas no son tan buenas para este año. Madera, marina y protective son sectores industriales que re-gistraron una caída importan-te en 2011.El sector decorativo ha caído un 7,5% en volumen y un 5,2% en valor en 2011 respecto a 2010. En el primer semestre de 2012 las ventas en el sector decorati-vo han caído con cifras de dos

dígitos, y en el segundo semes-tre se sigue la misma tendencia y se pronostican caídas quizás superiores al 20%. Esta preocu-pante situación económica es la nueva realidad a la que hay que adaptarse y en la que es difícil

hacer previsiones y presupues-tos. Continuará la escasez de crédito y aumentará la morosi-dad. Además, los fabricantes del sector se ven afectados por la aplicación de la Ley 15/2010, de exigido cumplimiento por parte de sus proveedores, pero no se-guida por sus clientes. El sector de pinturas está sobre-dimensionado. Ya se han he-cho muchas reestructuraciones, y cabe esperar que durante este año y el siguiente se produzcan fusiones o desaparezcan em-presas del sector. Sin embargo, el sector está demostrando una gran resistencia, ya que han ce-rrado muy pocas empresas des-de que comenzó la crisis.Ante este panorama, la inno-vación y la capacidad para adaptarse a las exigencias del sector (cumplimiento de nor-mativas, sustitución de ma-terias primas, reducción de costes, sostenibilidad y dura-bilidad) serán claves para so-brevivir y tener éxito en este nuevo entorno.

El sector está demostrando una gran resistencia, ya que han cerrado muy pocas empresas desde que comenzó la crisis

28-33 grups profesionals_AIQS63.indd 33 04/12/12 13:34

AIQS

NEW

S 63

34PR

OFES

SION

AL G

ROUP

S G

RUPO

S PR

OFES

ION

ALES

GRU

PS P

ROFE

SSIO

NAL

S

cuenta con un equipo formado por 500 profesionales, entre in-genieros, licenciados y técnicos especialistas con amplia expe-riencia y cualificación.

MÁS DE 4.000 PROYECTOSDurante estas cuatro décadas, Technip ha llevado a cabo más de 4.000 proyectos de ingeniería y construcción al servicio de la industria española. Estas realiza-ciones, llevadas a cabo con un objetivo claro en cuanto a cali-dad, costes, plazos y respetando la seguridad y el Medio Ambien-te, le han llevado a contar con la confianza de sus clientes, lo que ha permitido alcanzar una posición afianzada en España.

LÍDER EN SERVICIOS DE INGENIERÍA Y CONSTRUCCIÓN

Technip: 40 años al servicio de la industria en España

PUBLIRREPORTAJE

TECHNIP EN ESPAÑA, FUNDADA EN 1972, CON SEDE CENTRAL EN BARCELONA Y DELEGACIONES EN TARRAGONA, MADRID Y A CORUÑA, CUMPLE 40 AÑOS DE PRESENCIA EN NUESTRO PAÍS. ESPECIALIZADA EN DESARROLLAR SERVICIOS DE INGENIERÍA, CONSTRUCCIÓN Y CONSULTORÍA PARA PROYECTOS DE PLANTAS E INSTALACIONES INDUSTRIALES, TECHNIP ES UNA DE LAS PRINCIPALES INGENIERÍAS EN ESPAÑA.

Desde proyectos subsea, offshore hasta onshore, los profesionales que conforman el grupo Tech-nip están constantemente ofre-ciendo las mejores soluciones y las tecnologías más innovadoras para afrontar los desafíos ener-géticos del mundo.Technip encabeza el mercado europeo y es uno de los líderes a nivel mundial en ingeniería para el sector del petróleo y del gas, con una posición muy des-tacada en el resto de sectores y con bases operacionales en los cinco continentes. Actualmente cuenta con 33.000 colaboradores en 48 países y factura 7.000 millones de euros anuales. En España

34-35 publireportatge_AIQS63.indd 34 04/12/12 13:38

AIQS

NEW

S 63

35PR

OFES

SION

AL G

ROUP

S G

RUPO

S PR

OFES

ION

ALES

GRU

PS P

ROFE

SSIO

NAL

S

Desde su creación, Technip ha intervenido en todo tipo de proyectos y obras de instalaciones de proceso, industriales y edificación para los sectores de Refino, Petroquímica, Gas, Química, Química Fina, Energía, Edificación y Farmacia, así como en numerosos estudios de Seguridad Industrial y Medio Ambiente.

CERTIFICACIÓN TOP EMPLOYERSEl grupo Technip ha conseguido la certificación Top Employers Europe 2012, que la acredita, de entre las empresas europeas, como uno de los mejores luga-res para trabajar.

“Technip takes your career further”

Technip es una empresa de referencia en proyectos de ingeniería y

construcción. La internacionalización de sus actividades y el hecho de ser una empresa en continua progresión hacen de Technip una empresa ideal

para que un ingeniero químico se desarrolle y pueda llevar a cabo proyectos de gran envergadura.

En este sentido, el director general de Technip en España, Jerónimo Farnós, afirma: “Technip, líder mundial en gestión de proyectos, ingeniería y construcción, fomenta el desarrollo de jóvenes talentos mediante una continuada labor de formación y ofreciendo la posibilidad de trabajar en proyectos nacionales e internacionales integrados en equipos multidisciplinares. De este modo, el desarrollo de la carrera profesional en Technip es una ventana abierta al mundo que permite un enriquecimiento personal y profesional gracias a la capacidad y experiencia de la compañía, la extensa presencia internacional y la amplia cobertura de sectores y tecnologías”.

Valorada por reconocidos profesionales en su 40 aniversario

“Technip es, sin duda, la empresa en la que a cualquier ingeniero le

gustaría trabajar”.

DR. ENRIC JULIÀ. DIRECTOR GENERAL DEL INSTITUTO QUÍMICO DE SARRIÀ (IQS).

“En el inicio de mi carrera como ingeniero de proyectos,

contar con el apoyo del equipo de Technip significó tener la tranquilidad de un

trabajo bien hecho y un mejor aprendizaje”.

VÍCTOR M. MOLINA CASTRO, DIRECTOR DE INGENIERÍA Y FACILITIES. ALMIRALL, S. A.

“Technip, a través del capital humano que conforma su plantilla, ha sabido

responder a las necesidades de Repsol mostrando

la adecuada profesionalidad y ofreciendo disponibilidad

y flexibilidad para satisfacer las exigentes expectativas

de Repsol”.

FERMÍN INIESTA MAESTRO, DIRECTOR DE PROYECTOS DOWNSTREAM. REPSOL, S. A.

“40 años es un periodo de tiempo importante para una empresa.

Muestra la capacidad de sobrevivir y desarrollarse en todo tipo de

ambientes y entornos”Jerónimo Farnós, director

general de Technip en España

34-35 publireportatge_AIQS63.indd 35 04/12/12 13:38

AIQS

NEW

S 63

36PR

OFES

SION

AL G

ROUP

S G

RUPO

S PR

OFES

ION

ALES

GRU

PS P

ROFE

SSIO

NAL

S

La inauguración de la jorna-da corrió a cargo de Domènech Vila, director general de Ali-mentación, Calidad e Industrias Agroalimentarias de la Genera-litat de Catalunya. Vila apuntó que la alimentación es un sector muy orientado a la exportación que necesita destinar importan-tes recursos a la innovación, y que es una asignatura pendiente en Cataluña y en España, sobre todo en las pymes. En este con-texto, el responsable de la ad-ministración catalana señaló la importancia de la labor que lle-va a cabo el IQS, ya que es en las universidades donde se está po-tenciando la innovación: “En la transferencia de esa innova-ción a las empresas está la clave; de ahí el valor de una jornada como esta”, concluyó Vila.Cogió el relevo el director de la Oficina Catalana del Cam-

GRUPO PROFESIONAL DE MEDIO AMBIENTE

Microalgas e industria: nuevos mercados, nuevas soluciones

LA SALA MULTIMEDIA DEL INSTITUTO QUÍMICO DE SARRIÀ ACOGIÓ EL PASADO 18 DE OCTUBRE UNA JORNADA SOBRE EL USO DE LAS MICROALGAS EN LA INDUSTRIA, ORGANIZADA POR EL GRUPO PROFESIONAL DE MEDIO AMBIENTE DE LA ASOCIACIÓN DE QUÍMICOS E INGENIEROS QUÍMICOS DEL IQS (AIQS). ESTA ES LA CRÓNICA DE LO QUE DIO DE SÍ UN ENCUENTRO QUE REUNIÓ A LOS MEJORES TECNÓLOGOS ESPAÑOLES EN LA MATERIA.

bio Climático, Salvador Samitier, quien recordó que el calenta-miento global del planeta y, por tanto, el cambio climático son un hecho. Samitier hizo un re-corrido por la legislación y los acuerdos internacionales vigen-tes para la reducción de emisio-nes y señaló que España, al no poder alcanzar sus compromi-sos solo con la reducción de emi-siones domésticas, se ve obligada a comprar a otros países menos desarrollados un 20% de crédito extra de emisiones, a un precio de 7 € la tonelada de CO2. La dis-posición adicional décima de la Ley 22/2011 también prevé sis-temas de compensación e inter-cambio de cuotas de emisión de gases de efecto invernadero en-tre las administraciones del Esta-do. Sin embargo, la aplicación en

España de proyectos para la re-ducción doméstica de estas emi-siones se está viendo lastrada, en opinión de Samitier, por la falta de coordinación entre el Estado y las CC. AA.

Emilio Molina, catedrático del departamento de ingenie-ría de la Universidad de Al-mería, expuso en su turno las aplicaciones a diversos sectores industriales que tiene la bio-tecnología de microalgas, en la cual es experto. Existe una in-cipiente industria basada en la biotecnología de microal-gas que se ha ido desarrollan-do lentamente, sobre todo para complementos alimenticios, pero también para acuicultu-ra, cosméticos, etc. Pero, según Molina, lo que está generando ahora una enorme inversión en investigación en todo el mun-do son las perspectivas de pro-ducción de biocombustibles y el uso de CO2 de las centrales eléctricas para reducir los gases de efecto invernadero. No obs-

tante, el conferenciante acla-ró que para que las microalgas puedan entrar en el mercado energético se necesita aumen-tar la capacidad productiva en 4 órdenes de magnitud (104)

Domènech Vila: “En la transferencia de la innovación a las empresas está la clave; de ahí el valor de una jornada como esta”

36-38 grups profesionals_AIQS63.indd 36 04/12/12 13:42

AIQS

NEW

S 63

37PR

OFES

SION

AL G

ROUP

S G

RUPO

S PR

OFES

ION

ALES

GRU

PS P

ROFE

SSIO

NAL

S

para que los costos de produc-ción puedan reducirse en 2 ór-denes de magnitud (102).A continuación, el propieta-rio de la empresa Ingredientes Coloidales, Adolfo Pérez, diser-tó sobre las aplicaciones en la industria alimentaria de las al-gas rojas y, más concretamen-te, de las carrageninas, uno de los principales hidrocoloides uti-lizados en la industria alimen-taria (como agente de textura/gelificante/estabilizante). Los principales consumidores de ca-rrageninas son la industria cárni-ca, los postres y batidos lácteos y las flavoured water jellies. Pérez también habló de otros deriva-dos de algas y microalgas y de su uso como colorantes, como in-

gredientes funcionales o como fuentes de principios activos.

MERCADO DE LOS BIOPOLÍMEROSLa Dra. Elodie Bugnicourt, de la pyme catalana IRIS, habló de las posibilidades de las microalgas en el mercado de los biopolíme-ros y presentó ante el auditorio el proyecto Europe OliPHA para la producción de polihidroxial-canoato (PHA) a partir de los efluentes de molinos de aceite de oliva. Uno de los PHA más co-munes, el polihidroxialcanoato (PHB), es ideal para fabricar pac-kaging de alimentos sostenibles. Actualmente hay poca disponi-bilidad de PHA en el mercado, y el proyecto OliPHA pretende dar un impulso a su producción.

El siguiente conferenciante fue el Dr. Antonio Marcilla, de la Universidad de Alicante, quien aseguró que la aplicación de las microalgas con fines energéti-cos puede convertirse en una posibilidad real cuando la dis-minución de los costes de las distintas etapas implicadas la haga competitiva con otros re-cursos energéticos de precio cre-ciente, o bien cuando se estime que así lo es por motivos estra-tégicos o de otra índole.Por su parte, Frank Rogalla habló de la experiencia de la empresa Aqualia en el aprovechamiento de aguas residuales para el creci-miento de microalgas. “Tratamos aguas residuales de 15 millones de habitantes, y para hacerlo ne-

¿QUÉ ES GREENALTECH?Una empresa de biotecnología centrada en la investigación y explotación de microalgas como biogeneradores de productos naturales de alto valor añadido. Desarrollamos especia-lidades exclusivas e innovadoras, específicas para nuestros clientes: extractos e ingredien-tes funcionales a medida para los mercados nutracéutico y cosmecéutico. Greenaltech S. L. fue constituida en 2009 por 3 socios de largo recorrido en el sector biotecnológico in-dustrial, creando así un equipo multidiscipli-nar enfocado en el desarrollo de soluciones innovadoras a partir del cultivo microlagal. Hoy Greenaltech aglutina expertos en diver-sidad y taxonomía microalgal, en genómica funcional y comparativa, en química analíti-ca-biofuncional y en soluciones de cultivo a escala industrial. Todos trabajan alrededor de un eje común: el desarrollo de especialidades de valor en base al cultivo de nuestra colec-ción de propiedad de microalgas.

¿QUÉ SIGNIFICA TENER UNA “COLECCIÓN DE PROPIEDAD DE MICROALGAS”?

OLGA DURANY, DIRECTORA EJECUTIVA DE GREENALTECH (PROM. 1996)

“La aplicación industrial de las microalgas es un mercado emergente”

Pasa a la página siguiente

36-38 grups profesionals_AIQS63.indd 37 04/12/12 13:42

PRO

FESS

ION

AL G

ROUP

S G

RUPO

S PR

OFES

ION

ALES

GRU

PS P

ROFE

SSIO

NAL

S AIQS

NEW

S 63

38

Greenaltech dispone de una colección propia con más de 150 especies y cepas microalgales, en la que se encuentran repre-sentados prácticamente todos los filos taxo-nómicos y especies descritas de referencia. Pero, además, un 60% de esta colección es de aislamiento propio y más de un 20% pre-senta características extremófilas ligadas al lugar de aislamiento. La idea es que abordar la diversidad de especies es abordar la diver-sidad biosintética hacia metabolitos secun-darios de estructura y/o bioactividad novel, y abordar la diversidad de adaptación per-mite sinergias de ubicación de cultivos y aprovechamiento de fuentes de nutrientes muy interesantes.Esta colección es el principal activo de Gree-naltech. Las microlagas no nos pertenecen ya que, lógicamente, son organismos vi-vos naturales, pero sí es de propiedad el co-nocimiento de nuestra colección, a nivel de potencial biosintético y de adaptación a condiciones ambientales. Tenemos una in-formación sobre estas microalgas que nos permite agilizar de forma muy significativa los proyectos de los que formamos parte.

¿COMO POR EJEMPLO?Nos dirigimos a compañías de los sectores alimentario, cosmético y farmacéutico, bus-cando alternativas naturales de producción a costes competitivos. También a compañías dedicadas a la explotación industrial de mi-croalgas. Nos consideramos un aliado tec-nológico de las mismas, ya que se pueden apoyar en nosotros en la búsqueda de espe-cies y estrategias mejoradas para diversificar producto o aumentar productividades. Po-demos realizar proyectos de colaboración o

investigar a demanda de empresas que ya tienen un mercado consolidado y que bus-can diferenciación en ingredientes o com-ponentes naturales altamente funcionales y de alto valor añadido. Evaluamos si, den-tro de nuestra colección, tenemos potencial para encontrar el tipo de biocompuesto o biofuncionalidad que desean y, si es así, de-sarrollamos la solución productiva según la especialidad.

¿CÓMO SE REALIZAN ESOS CULTIVOS?En Greenaltech trabajamos en biorreacto-res cerrados, bajo condiciones controladas y completamente libres de contaminantes. Disponemos de una planta piloto de pro-ducción microalgal de 100 m2 que nos per-mite optimizar el escalado industrial de cada especialidad en desarrollo.

¿HABLAMOS DE UN SECTOR EMERGENTE? El potencial biosintético de las microalgas es enorme: se calcula que existe más de un mi-llón de especies de una variedad filogenética extraordinaria y desconocida, de las cua-les 39.000 han sido descritas y catalogadas, y apenas 15 están siendo explotadas indus-trialmente. Estamos convencidos de que se trata de un sector emergente y con alto po-tencial de innovación de producto.

¿CUÁLES SERÍAN LAS VENTAJAS DE ESTOS PRODUCTOS PRODUCIDOS A PARTIR DE MICROALGAS?Son soluciones diferenciales en su origen (microorganismos marinos / fotosintéti-cos), naturales y muy competitivas en pre-cio y en calidad.

cesitamos un gran consumo de energía. Las algas siempre se ha-bían visto como un enemigo, por lo que en la depuración de aguas se evitaba su proliferación. Aho-ra, en cambio, se les proporciona CO2 con el objetivo de conver-tirlas en biocombustible: culti-vamos algas y depuramos aguas al mismo tiempo”. También el Dr. Raúl Muñoz, de la Universi-dad de Valladolid, afirmó que el uso de microalgas y bacterias en la depuración de aguas residuales agroindustriales irá en aumen-to, ya que “se necesita mucha energía y, en el futuro, deberá ser energía verde sí o sí”. La siguien-te ponente fue Olga Durany, de Greenaltech (ver entrevista en página anterior). Tras la pausa

para la comida, fue el turno del director general de Fitoplancton Marino, S. L., Carlos Unamunza-ga, que compartió su experiencia en la producción de microalgas para acuicultura, alimentación y cosmética. En este último sec-tor hay gamas de productos que incorporan principios activos de origen marino, pero, según Una-munzaga, las empresas que los co-mercializan no pueden utilizar este claim porque no les es ren-table realizar los costosos proce-dimientos que implica lanzar un producto a través del canal far-ma. Algo similar ocurre con el sec-tor de alimentación: desde 1997, la Agencia Española de Seguridad Alimentaria ha aprobado muy po-cos alimentos nuevos. El proce-

so puede durar tres años, por eso muchos productos no llegan al mercado; las empresas tiran la toalla por los elevados costes.En su turno, el director de I+D de Algaenergy, el Dr. Bernardo Llamas, mostró cómo su empre-sa está investigando para lograr la commodity de la bioenergía, la que hoy en día está más lejos de alcanzar un precio competitivo de mercado, ya que la bioma-sa obtenida de microalgas es de-masiado cara para destinarla a la obtención de biocombustible.Cerró la jornada Jaume Palou, de FCTecnics, que presentó el potencial de la cuenca del río Llobregat (Barcelona) como eje para la implantación de proyec-tos de microalgas.

36-38 grups profesionals_AIQS63.indd 38 04/12/12 13:42

RAQUEL LAFUENTE (PROMOCIÓ 2008)

“Volia experiència internacional”

RAQUEL LAFUENTE ASSEGURA QUE A L’ESTRANGER HA TROBAT “OPORTUNITATS PROFESSIONALS QUE A ESPANYA AVUI DIA SÓN MOLT DIFÍCILS DE TROBAR”. EN LA SEGÜENT ENTREVISTA ENS EXPLICA LA SEVA EXPERIÈNCIA INTERNACIONAL.

QUAN VA SORTIR D’ESPANYA?Vaig marxar a finals del 2008, pocs mesos després d’haver aca-bat la llicenciatura en Química a l’IQS, ja que volia fer el Treball de Final de Carrera en una em-presa a l’estranger i, a ser possi-ble, a Alemanya, per aprendre l’idioma. Volia tenir una experi-ència internacional. Gràcies a la borsa de treball de l’IQS, em va sortir l’oportunitat perfecta al departament d’R+D d’adhesius, a la seu central que Henkel té a Düsseldorf. Així que no m’ho vaig pensar dues ve-gades i vaig fer les maletes! Al principi va ser dur estar fora de casa, lluny de la família i dels amics en un país on no coneixia la llengua, però he de dir que

estic molt contenta de la deci-sió que vaig prendre en aquell moment. Durant aquesta etapa de la meva vida vaig treballar amb gent d’un alt nivell tècnic dels quals vaig aprendre moltíssim, tant tècnicament com perso-nalment. També vaig començar a fer amics d’arreu, amb molts dels quals encara mantinc con-tacte i ens veiem de tant en tant. Finalment, també vaig aconseguir aprendre l’alemany!

QUANT DE TEMPS PORTA FORA? Doncs entre unes coses i les al-tres... Aquest ja és el quart any! El temps passa molt ràpid! A principis del 2011, vaig can-

AIQS

NEW

S 63

39TH

AT’S

THE

WAY

THE

Y AR

E A

SÍ S

ON A

IXÍ S

ÓN

DAVANT LA CASA ROSADA,

A BUENOS AIRES

39-41 aixi son_AIQS63.indd 39 03/12/12 13:36

AIQS

NEW

S 63

40TH

AT’S

THE

WAY

THE

Y AR

E A

SÍ S

ON A

IXÍ S

ÓN

viar de departament dins de Henkel a Düsseldorf i vaig es-tar treballant durant 6 mesos al departament d’R+D de de-tergents líquids. Després, cap a meitat del 2011 vaig obtenir la meva primera feina a Reckitt Benckiser a Itàlia, a prop de Ve-nècia, on estic treballant actual-ment al departament d’R+D de detergents líquids com a R&D Associate. En aquesta nova em-presa he crescut molt professi-onalment i en molt poc temps, ja que he adquirit molta expe-riència en formulacions tant a nivell de laboratori com a es-cala industrial, i he liderat pro-jectes internacionals, a més de ser la responsable d’un labora-tori amb un equip de tècnics al meu càrrec.

QUINES VAN SER LES COSES QUE MÉS LI VAN XOCAR AL PRINCIPI DE VIURE FORA?D’Alemanya em van xocar di-ferents coses. La primera de totes és el fred que pot fer a l’hi-vern (jo vaig arribar al desem-bre) i que, per molt que faci un sol ben lluent a les 12 del mig-dia, la temperatura no puja més de -5 °C i no sents l’escalfor del sol a la cara. El fet de veu-re tot els rius gelats tampoc aju-da que tinguis menys sensació de fred... Després, el que també em va xocar molt és el “respec-te” al transport públic: ningú no l’agafa sense bitllet encara que no hi hagi control d’accés. També em va sorprendre molt l’afició que tenen a fer esports a l’aire lliure. Es preocupen molt per mantenir una vida sana... encara que costa molt trobar peix fresc!Em va sorprendre molt positi-vament l’ambient que es respi-ra a Düsseldorf, on la gent surt a qualsevol hora amb qui sigui (família, amics, companys de feina) a fer una cervesa i a pas-sar una bona estona.

I ARA SE SENT PLENAMENT INTEGRADA A ITÀLIA? A Itàlia és molt fàcil sentir-se com a casa, i més al Vèneto, on es parla el venecià, un dialecte que és molt semblant al català. En molt poc temps ja parlava italià fluidament, cosa que facilita molt més la integració

A LA PLAÇA DE SANT MARC,

A VENÈCIA

amb la gent local. Pel que fa al menjar, també és molt semblant al de casa i es pot trobar gairebé de tot (aquí hi ha molt peix fresc!). Al viure en un poble, es fa més fàcil conèixer la gent i tenir una relació estreta. A la feina també tinc companys fenomenals i, a poc a poc, he anat coneixent altres catalans amb qui preparem paelles o inclús calçotades!

VOL TORNAR A ESPANYA?La meva idea era marxar a l’es-tranger un anyet o dos i des-prés tornar a casa. Tanmateix,

a l’estranger he trobat oportu-nitats professionals que a Espa-nya avui dia són molt difícils de trobar i que m’han fet créi-xer en molts aspectes. Evident-ment, m’agradaria tornar algun dia ja que allà tinc tota la meva família i molts dels meus amics,

però penso que encara no és el moment! Ara mateix, fa un pa-rell de setmanes que, temporal-ment i per motius de feina, visc a Buenos Aires. La idea és tornar a Itàlia a principis de l’any vi-nent. Crec que encara sóc jove i tinc molt per descobrir!

QUÈ ÉS EL QUE MÉS ENYORA DE CATALUNYA? A part de la família i els amics... el bon temps a l’hivern i algu-nes coses de menjar com el fuet, el pernil i el Cola Cao! A l’es-tranger també enyores més les tradicions catalanes (Sant Jordi,

els panellets, Sant Joan...) i les emissores de ràdio que més es-coltava quan estudiava!

AMB QUÈ ES QUEDARIA D’ITÀLIA I QUÈ CANVIARIA? Amb les pizzes, les pastes i la bona qualitat de vida! Al Vèneto

“Gràcies a la borsa de treball de l’IQS, em va sortir l’oportunitat perfecta per a mi al departament d’R+D d’adhesius a la seu central que Henkel té a Düsseldorf”

39-41 aixi son_AIQS63.indd 40 03/12/12 13:36

AIQS

NEW

S 63

41TH

AT’S

THE

WAY

THE

Y AR

E A

SÍ S

ON A

IXÍ S

ÓN

hi ha uns paisatges fenomenals i viure en una caseta al costat del canal on pots sortir a córrer quan vulguis i sentir-te segur surtis l’hora que surtis no té preu.Canviaria la importància que se li dóna a l’aparença en Itàlia, que és molta. Aquesta necessitat d’aparentar impedeix moltes ve-gades conèixer la gent a fons, i això és una llàstima.

QUINES COSES D’ESPANYA I ITÀLIA AJUNTARIA PER FER UNA COMBINACIÓ PERFECTA? Ajuntaria el menjar i el clima de Barcelona amb els paisatges i la tranquil·litat de Venècia, a més del fet de poder sortir a fer es-port a l’aire lliure només sortir de casa.

EN QUÈ L’HA INFLUÏT POSITIVAMENT LA SEVA EXPERIÈNCIA A L’EXTERIOR? El fet de viure a l’exterior t’obre molt la ment, ja que t’obliga a integrar-te en un país i una cul-tura que no és la teva, a apren-dre a respectar-la i a arribar a entendre-la. Si, a més, treballes en un ambi-ent internacional, arribes a co-

nèixer persones de tot el món, per la qual cosa l’efecte d’apre-nentatge es multiplica. Ser lluny de casa no sempre és fàcil, però aprens a ser independent i en cada moment de dificultat crei-xes pel simple fet de no tenir la família a prop: només estàs tu per resoldre la situació. A més a més, m’ha permès aprendre dues llengües en menys de dos anys!

POT EXPLICAR-NOS ALGUNA ANÈCDOTA DERIVADA DE LA SEVA SITUACIÓ D’“ESTRANGERA”?D’Alemanya, em quedo amb un diumenge d’hivern en què el tramvia no podia continuar perquè hi havia massa neu a les vies i es va aturar a mig camí, just en una parada on hi havia un grup de persones que esta-ven fent una barbacoa a la ma-teixa parada i s’havien portat la ràdio i fins i tot havien tret el sofà de casa! A mi, amb -14 °C al carrer, no se m’hagués ni pas-sat pel cap!D’Itàlia hi ha moltes anècdotes a l’hora de fer gestions administratives, que sempre es converteix en una excursió amunt i avall!

ESQUIANT A LES

DOLOMITES AMB ELS AMICS

39-41 aixi son_AIQS63.indd 41 03/12/12 13:37

DR. ENRIC JULIÀ I DANÉS

“Escric per a mi i per a les persones del meu entorn”EL DR. ENRIC JULIÀ VA DEIXAR EL CÀRREC DE DIRECTOR GENERAL DE L’IQS EL PASSAT 1 DE SETEMBRE, DIVUIT ANYS DESPRÉS D’HAVER-NE PRES POSSESSIÓ. LA FACETA PROFESSIONAL DEL DR. JULIÀ ÉS, DONCS, FORÇA CONEGUDA AL QUÍMIC. PER AIXÒ AQUESTA VEGADA HEM VOLGUT DEIXAR-LA DE BANDA I PARLAR AMB ELL DE LES SEVES AFICIONS QUE, COM COMPROVAREU, SÓN MOLT VARIADES.

AIQS

NEW

S 63

42TH

AT’S

THE

WAY

THE

Y AR

E A

SÍ S

ON A

IXÍ S

ÓN

42-43 aficio_AIQS63.indd 42 03/12/12 17:57

AIQS

NEW

S 63

43TH

AT’S

THE

WAY

THE

Y AR

E A

SÍ S

ON A

IXÍ S

ÓN

SABEM QUE VOSTÈ TÉ MOLTES AFICIONS, ENS LES PODRIA EXPLICAR?Encara que sembli estrany per a moltes persones, la meva pri-mera afició ha estat la feina. Sempre m’ha agradat allò al que m’he dedicat i per a mi tre-ballar ha estat un plaer i no una càrrega.A part, he tingut i tinc moltes aficions. La primera és la col-lecció de segells: en tinc una molt completa de segells usats d’Espanya i una altra de segells nous de química, sobre la qual ja es va publicar un article a la revista Química e Industria l’any 2008, signat per la nostra asso-ciada Concepció Roca.M’agrada molt l’esport. He estat directiu de la UE Horta, on es fa natació, waterpolo, hoquei patins, patinatge artístic i bàsquet. Quan vaig ser directiu, el club tenia 5.000 associats. Vaig ser president de la secció d’hoquei patins i em van concedir la medalla de plata de la federació catalana d’aquest esport.També m’agrada molt el cinema i tinc una col·lecció bastant completa de westerns. Però suposo que vostè està interessat en la meva altra afició, que és escriure.

QUAN ES VA ESTRENAR COM A AUTOR?És una pregunta difícil de contestar. Penso que això ve de la formació escolar i de l’afició a llegir. Comences a escriure relats, poesies, cartes, articles i informes. Passar per l’IQS és una bona escola pel que fa a redactar treballs científics (Treball Final de Carrera, la tesi doctoral…). Si ens referim a l’IQS, a l’èpo-ca de la carrera, juntament amb altres companys escrivíem ar-ticles a la revista dels estudi-ants dels anys 62-64. Més tard, quan era membre de la junta

de l’Associació i vicesecretari, vaig ser responsable del butlle-tí de l’AIQS, on molts dels arti-cles eren meus, alguns signats i d’altres no. Ara bé, si com a autor es refe-reix a llibres publicats que es venen en llibreries, haig de dir que ho he fet ocasionalment, però jo no tinc l’afició d’es-criure per publicar. El fet va succeir com a conseqüència de l’aparició d’un llibre a l’Ara-gó que duia per títol Naciona-lismo y Regionalismo en Aragón (1866-1942), d’uns historia-dors aragonesos, en el qual es parlava del germà de la meva àvia materna, Gaspar Torrente, com un dels líders aragonesos. Això em va animar a investi-gar sobre el que havia fet i es-crit aquest familiar, cosa que em va portar a escriure el meu primer llibre, el 1988, que duia per títol Gaspar Torrente, entre

Catalunya i l’Aragó. Uns anys després, el 2008, i sobre el ma-teix tema, vaig escriure en col-laboració amb el periodista Joaquim Monclús el llibre Gas-par Torrente. Estat Català-Esta-do Aragonés.

LI DEDICA MOLT DE TEMPS A AQUESTA AFICIÓ? TINDRÀ MÉS TEMPS ARA QUE HA DEIXAT LA DIRECCIÓ DE L’IQS?Com he comentat abans, escriu-re m’agrada, però no amb l’ob-jectiu de publicar. Més aviat ho faig per a mi i per a les persones del meu entorn. Contestant la seva pregunta, de ben segur que dedicaré més temps a aquesta activitat a partir d’ara.

UN AFICIONAT A L’ESCRIPTURA ACOSTUMA A SER TAMBÉ UN AFICIONAT A LA LECTURA, OI? QUÈ LLEGEIX I QUINS SÓN ELS SEUS AUTORS PREFERITS?Efectivament sóc un aficionat a la lectura. M’agraden els lli-bres d’història política, princi-palment d’Espanya i Catalunya a partir de l’Edat Mitjana, però molt especialment els que co-breixen el període que va des de la Guerra Civil Espanyo-la fins avui. També m’agraden les bones novel·les, escrites en castellà o en català segons la llengua original de l’autor, o traduïdes al català si són d’au-tors estrangers. A més, llegeixo llibres sobre pensament religi-ós, principalment catòlic. En aquest moment estic llegint Història de Montserrat, d’Anselm Albareda i Josep Massot, i Colo-quios nocturnos en Jerusalén, dels

jesuïtes cardenal Carlo M. Mar-tini i George Sporschill. Tinc una biblioteca molt àmplia, que em farà fora de casa, però no estic centrat en cap autor en particular, procuro llegir el mi-llor de tots.Com pot veure no tindré temps per avorrir-me...

“Vaig ser president de la secció d’hoquei patins de la UE Horta i em van concedir la medalla de plata de la federació catalana d’aquest esport”

42-43 aficio_AIQS63.indd 43 03/12/12 17:57

Cuina, Química i Gastronomia

LA DARRERA ETAPA EN LA CADENA ALIMENTÀRIA ÉS LA PREPARACIÓ DELS ALIMENTS PER PODER SER ASSIMILATS COM A NUTRIENTS PEL SISTEMA DIGESTIU. SÓN POCS EL PRODUCTES QUE CONSUMIM TAL COM ELS TROBEM A LA NATURA, COM LES FRUITES I ALGUNES VERDURES. LA MAJORIA HAN DE SER SOTMESOS A TRACTAMENTS, COM SELECCIONAR LES PARTS COMESTIBLES, ASSEGURAR LA CONSERVACIÓ O COMBINAR-LOS SEGUINT TRADICIONS CULTURALS, AMB L’OBJECTIU FINAL DE GAUDIR DELS VALORS SENSORIALS I NUTRITIUS.

44PE

RSON

AL O

PINI

ON O

PINI

ÓN P

ERSO

NAL

OPIN

IÓ P

ERSO

NAL

AIQS

NEW

S 63

Els cuiners fan la selecció dels materials, sobre els quals apli-quen les tècniques culinàries fins a presentar el plat a tau-la i aconseguir la satisfacció del consumidor. Cuinar per a grans col·lectius com escoles, hospi-tals, empreses, presons, etc., és cuinar a l’engròs, amb criteris més industrials que domèstics segons les recomanacions dietè-tiques per a cada col·lectiu. En les darreres dècades s’han con-solidat les indústries alimen-tàries dedicades a l’elaboració de precuinats i plats preparats per comercialitzar i consumir amb un tractament mínim, ate-nent així els canvis socials en

44-45 opinio personal_AIQS63.indd 44 03/12/12 13:38

litat per interpretar els gus-tos del client i ha de tenir els coneixements tècnics per or-ganitzar els treballs a la cui-na i aconseguir la combinació adient a cada cas. Els conei-xements per cuinar s’adquirei-xen amb temps, practicant al costat de professionals (o de l’àvia) i participant a escoles de restauració. Portes enfora

de la cuina cal mantenir la co-municació amb els proveïdors d’aliments i de noves tecno-logies, tot fomentant l’agude-sa en la capacitat de percepció sensorial i en el seguiment de les tendències gastronòmiques de la societat. Les cultures que més han influ-ït en la història de la humanitat han deixat, entre altres valors, un tipus de cuina pròpia, basa-da en les tradicions de la comu-nitat dominant i en el sistema agroalimentari del país d’origen. L’actual globalització es mani-festa amb la disponibilitat a tot arreu de menjars i begudes pro-cedents d’altres llocs, fins i tot alguns són ja referents univer-sals; també trobem arreu del planeta ofertes, més o menys genuïnes, de moltes arts culinà-ries. La conseqüència és en dos sentits, un que dóna més valor a la gastronomia local i tradici-onal, però també creix una gas-tronomia universal, resultat de la bigarrada xarxa d’experiènci-es alimentàries. La televisió i les revistes de-diquen espais a consells i re-ceptes per cuinar, com una experiència fàcil i divertida, tot i que en la pràctica resulta complex, sobretot si hi posem il·lusió per superar els resul-tats (sensorials, preu, temps...) de l’última vegada en què vam preparar aquell plat.

JOSEP OBIOLS,PROFESSOR EMÈRIT DE L’IQS

AIQS

NEW

S 63

45PE

RSON

AL O

PINI

ON O

PINI

ÓN P

ERSO

NAL

OPIN

IÓ P

ERSO

NAL

tothom entén. La incorporació de noves tecnologies (microo-nes, fred...) i de nous ingredi-ents (additius) a les pràctiques culinàries facilita la innovació i la creativitat dels cuiners.La Química permet el coneixe-ment de la composició dels ali-ments a nivell molecular, cosa que ajuda a interpretar les ca-racterístiques sensorials i la re-

activitat en les combinacions i tractaments culinaris. La Fisico-química proporciona bases cientí-fiques de procediments habituals i rutinaris, com per exemple la re-ologia en la preparació d’emulsi-ons o la textura en la panificació. El punt de vista i la terminologia química va més enllà de la cuina (“cuina molecular”) i és utilitzat en altres ciències com la Nutrició i la Dietètica.La gastronomia com l’art d’apre-ciar el menjar i les begudes apli-cant els sentits corporals per captar les sensacions, principal-ment gust, olor, textura i color, és el marc cultural on cal situar la cuina; de fet, el menjador i la cui-na són peces comuns a la casa.

CRUÏLLA ENTRE CIÈNCIA I ARTEls estímuls percebuts en punts concrets del nostre cos són transmesos a través del sis-tema nerviós al cervell, on són processats (interpretats) se-gons els coneixements i la cul-tura de cada persona, cosa que provoca una resposta (valora-ció) subjectiva de l’aliment, a diferència de la valoració en base a una mètrica científica (no subjectiva) emprada per a la recepció a la cuina (quilo-grams, litres, composició qu-ímica, etc.). Aquesta doble valoració situa la cuina en una cruïlla entre la ciència i l’art, amb la conclusió que cuinar és una activitat de tipus artesanal (“cuina casolana”) amb ten-dència a convertir-se en artísti-ca (“cuina d’autor”).El cuiner ha de tenir sensibi-

Les ciències experimentals troben en la cuina i la gastronomia un camp d’estudi excel·lent per confirmar i il·lustrar les teories científiques

els hàbits de consum. Aques-tes indústries, amb l’aplicació de tecnologies avançades, solen dedicar-se a una única gamma d’aliments (carnis, pasta, con-serves vegetals, etc.); un exem-ple és la preparació de pernil llescat, envasat en bosses de plàstic al buit i sotmès a altes pressions hidrostàtiques per a la seva conservació. Les ciències experimentals, es-pecialment la Química, la Física i la Biologia, troben en la cuina un camp d’estudi excel·lent per confirmar i il·lustrar les teories científiques, tot aplicant-les als resultats que els cuiners aconse-gueixen de forma artesanal que

44-45 opinio personal_AIQS63.indd 45 03/12/12 13:39

Avui voldria recordar alguns detalls que van marcar la rela-ció entre el P. Vitòria i els seus alumnes actuals i antics. Pel que he pogut arribar a saber al llarg dels anys, diria que el P. Vitòria mostrava cap a ells un sentiment paternal, amb el cai-re que tenia aquest terme al se-gle XIX, mostrant autoritat i severitat. Per part dels alumnes, el definiria com de respectuo-sa veneració cap a un pare al qual sempre van conèixer com un ancià venerable i distant. En llegir la seva autobiografia, sempre m’ha fet l’efecte d’una persona que ja va néixer gran, fins i tot en la manera de pen-sar i escriure quan era jove. In-tentaré reflectir aquesta realitat d’un pare ple d’autoritat que genera una respectuosa vene-ració en els seus fills en tres pe-tits fets de la seva vida, de caire molt diferent.El primer l’hem de situar en els tenebrosos dies del comença-ment de la Guerra Civil, el ju-liol de 1936. Tots els professors jesuïtes de l’IQS eren de vacan-ces a Mallorca i van quedar aï-llats de la zona republicana. El P. Vitòria vivia sol a l’Ins-titut, sense treure’s la sotana, que l’identificava com a religi-ós. Deia que no li feia res que el matessin, però que si es treia la sotana no quedaria clar el ca-ràcter martirial de la seva mort.

Un jove estudiant, Pere Ribo-sa –més tard gran col·laborador del P. Salvador Gil en la fun-dació del Departament d’En-ginyeria Química i excel·lent professor– li feia veure el pe-rill que corria i se’l volia endur a casa seva. Mentrestant, li feia companyia moltes hores.Però el P. Vitòria estava entos-sudit en què no havia fet cap mal i que si moria seria un màr-tir de la fe. Finalment el P. Pro-vincial, el P. Alfred Mondria, que vivia a l’exili a Itàlia, li va fer arribar l’ordre de vestir de

AIQS

NEW

S 63

46CO

LLEC

TIO

N O

F ST

ORI

ES P

EQUE

ÑO

ANEC

DOTA

RIO

PET

IT A

NEC

DOTA

RI

El P

. Vit

òria

i el

s an

tics

alu

mn

es

El problema no estava en l’es-port en ell mateix, sinó en la in-dumentària que portaven els que el practicaven. Ell conside-rava que tots els estudiants de l’IQS eren uns cavallers, i deia textualment: “Es indigno que un caballero corra en calzonci-llos a la vista de todo el mun-do”. Per aquest motiu aprofitava l’avinentesa quan algú, tot ju-gant, prenia mal per fer apos-tolat. Quan veia algun alumne amb una cama enguixada o anant amb crosses li deia: “Me alegro mucho de este accidente; ojalá te sea muy molesto y así decidas no practicar nunca más esta práctica tan vergonzosa e indigna de un alumno de este centro”. Temps era temps! Era un pare fet a l’antiga!

LLUÍS VICTORI, SJ

paisà i amagar-se. Aleshores el P. Vitòria va obeir a contracor i en Pere un vespre el va anar a buscar i, tot jugant-se la vida, va caminar pels carrers foscos i poc transitats de Sarrià i el va portar a casa seva. Allà la seva mare li va arreglar la millor ha-bitació de la casa. Cal dir que en aquells moments, si en un dels molts registres que feien els anarquistes haguessin descobert l’amagatall del P. Vitòria, hauria mort tota la família; de manera que el que va fer la Sra. Ribosa i el seu fill és realment heroic. Al cap d’uns quinze dies, després d’haver-li aconseguit un pas-saport del Consolat de Colòm-bia, en Pere va tornar a jugar-se la vida i el va acompanyar fins al port, on va embarcar-se en el vaixell Principesa Giovanna, que el va portar a Gènova. Ju-gar-se la vida per una persona significa tenir una gran venera-ció per ella.Passant a un estil més festiu, re-cordaré breument dues anèc-dotes de la seva relació amb els alumnes. Tenia el costum de fe-licitar tots els estudiants el dia del seu sant patró. Però cal te-nir present que el P. Vitòria te-nia un estil de vida i uns horaris totalment monacals. Es lleva-va a dos quarts de cinc del matí i, després de resar el breviari, fer una hora de pregària i celebrar la missa, a quarts de set comen-

çava la seva jornada laboral. Quan s’esqueia la data del sant d’algun alumne, la primera cosa que feia era telefonar-lo. Podeu comprendre l’esglai de la famí-lia en sentir el telèfon a aquella hora tan intempestiva; pensa-ven en alguna desgràcia i resulta que era la felicitació del director per un noi que en aquells mo-ments no sabia com respondre, com a conseqüència de l’ensurt que l’havia tret del llit.Finalment, voldria recordar com s’enfadava en saber que algun alumne practicava algun esport.

Voldria recordar com s’enfadava en saber que algun alumne practicava algun esport (...) el problema estava en la indumentària

46-47 anecdotari_AIQS63.indd 46 03/12/12 17:59

Bones FestesFelices Fiestas

Merry Christmas

46-47 anecdotari_AIQS63.indd 47 03/12/12 17:59

SabadellProfessional

El banc de les millors empreses. I el teu.

Una cosa és dir que treballem en PRO dels professionals. Una altraés fer-ho:

CompteExpansió PRO.T’abonem el 10% de la tevaquota d'associat*.- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -

Més de

+ + +0 3% Gratis 1.300comissions de devolució dels teus rebuts la targeta de crèdit i de dèbit. oficines al teu servei.d’administració i domèstics principals, fins a unmanteniment. màxim de 20 euros al mes.

- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -

Al cap i a la fi, som el banc de les millors empreses. O el que és el mateix,el banc dels millors professionals: el teu.

Truqui’ns al 902 383 666, organitzem una reunió i comencem a treballar.

sabadellprofessional.com

*Fins a un màxim de 100 euros l’any.

ASOCIACIÓN DE QUÍMICOS E INGENIEROS DEL INSTITUTO QUÍMICO DE SARRIÁ

48 contra_AIQS63.indd 48 03/12/12 13:43