a newspanel.appsocialhub.com/uploads/managemagazine/11/iqs30.pdf · y de josep mª fusté, jugador...

46
BUTLLETÍ INFORMATIU DE L’AIQS BOLETÍN INFORMATIVO DE LA AIQS MAIG 2001 MAYO A 30 news ASOCIACIÓN DE QUÍMICOS DEL INSTITUTO QUÍMICO DE SARRIÀ DELEGADOS DE LA PROMOCIÓN 2001 ENTREVISTA A ÍÑIGO BABOT, RESPONSABLE DE LAS TARDES A-IQS BEATIFICACIÓN MULTITUDINARIA EN ROMA DE FRANCESC CASTELLÓ, ANTIGUO ALUMNO DEL IQS Enginyeria, Química i Esport Enginyeria, Química i Esport

Upload: others

Post on 24-May-2020

2 views

Category:

Documents


0 download

TRANSCRIPT

B U T L L E T Í I N F O R M A T I U D E L ’ A I Q S B O L E T Í N I N F O R M A T I V O D E L A A I Q S

MA

IG 2

00

1M

AY

O A 30

newsA

SO

CIA

CIÓ

N D

E Q

UÍM

ICO

S D

EL

IN

ST

ITU

TO

QU

ÍMIC

O D

E S

AR

RIÀ

DELEGADOS DE LA PROMOCIÓN 2001ENTREVISTA A ÍÑIGO BABOT, RESPONSABLE DE LAS

TARDES A-IQSBEATIFICACIÓN MULTITUDINARIA EN ROMA DE

FRANCESC CASTELLÓ, ANTIGUO ALUMNO DEL IQS

Eng inyer ia ,Qu ímica i Espor t

Eng inyer ia ,Qu ímica i Espor t

S U M A R I OS U M A R I

2

30

President: Lluís Seguí i Garriga

Vicepresident: Jaume Árboles i Muntadas

Secretari: Josep Beumala i Griño

Sotssecretari: Máximo Hidalgo i Villarroya

Tresorer: Ramon Escamilla i Montlleó

Sotstresorer: Íñigo Babot i Gutiérrez

Vocals: Magda Faijes i Simona, Germán Fañanás

i Lanau, Rafael Queralt i Teixidó, Xavier Tomàs i

Morer, Teresa Vidal i Llucià

A-IQS

Via Augusta, 390

08017 Barcelona

Tel. 93 203 89 00. Fax 93 205 62 66

Tel. i fax directe 93 280 42 76

Web: http://www.aiqs.es

e-mail: [email protected]

Secretari General Tècnic: Anton Mª Sitjes

Coordinació editorial: BPMO Edigrup

Dipòsit legal: B-37419-97

JUNTA DIRECTIVA ASSOCIACIÓ DE QUÍMICS DE L’INSTITUT QUÍMIC DE SARRIÀ

A-IQS esmiembro dela EUROPEANFEDERATIONOF CHEMICALENGINEERINGdesde 1974

3. Editorial / Editorial

4. Francesc Castelló / Francesc Castelló

6. Enginyeria, Química i Esport /

Ingeniería, Química y Depor te

10. Medi ambient / Medio ambiente

12. Tardes A-IQS / Tardes A-IQS

22. Entrevista Íñigo Babot / Entrevista Íñigo Babot

25. Grup d’Experts / Grupo de Exper tos

28. Promoció 2001 / Promoción 2001

35. Notícies A-IQS / Noticias A-IQS

36. Notícies associats / Noticias asociados

40. Premis P. Salvador Gil, S.I. / Premios P. Salvador Gil, S.I.

46. Aniversaris de Promocions / Aniversarios de Promociones

25

28

38

12

6

Foto Vaticano de portada: Observatore Romano

E D I T O R I A LE D I T O R I A LPreside

ENHORABONA A LAPROMOCIÓ 2001

El passat 11 de març vam assis-tir a Roma a la beatificació del nos-tre company Francesc de PaulaCastelló. Sense dubtar-ho ni un mo-ment, fins i tot diria que, creencesa part, aquell dia es va posar demanifest el valor de moltes persones, entre elles enFrancesc, que van defensar els seus ideals i van arri-bar a morir per ells. És difícil pensar en assemblar-s’hi, però que bonic que seria que la defensa delsideals d’humanitat, caritat, solidaritat i respecte fosuna meta per a tots. Aquella celebració va ser un diamolt especial per a tots nosaltres.

Gràcies, Francesc, per recordar-nos que hi ha quel-com més que allò que ens ocupa el dia a dia de la vi-da quotidiana. Gràcies per recordar-nos que els tèc-nics també sentim un ideal superior.

Per altra banda, les activitats de l´A-IQS continuena ritme vertiginós. Els Grups Professionals, el Grupd´Experts, les Tardes A-IQS... Des d’aquí vull donarles gràcies a tots els qui s’esforcen tant perquè aixòsigui així.

I, un cop més, voldria destacar una realitat: elfort apropament, cada vegada més important, del’A-IQS als joves de les darreres promocions, aixícom als actuals estudiants de l’IQS. D´una ma-nera especial, avui vull felicitar la Promoció 2001:ja sou uns autèntics professionals, benvinguts al’A-IQS! ❏

Fins aviat

Lluís Seguí

President de l’A-IQS

ENHORABUENA A LAPROMOCIÓN 2001

El pasado 11 de marzo asistimosen Roma a la beatificación de nues-tro compañero Francesc de PaulaCastelló. Sin dudarlo ni un momen-to, incluso diría que, creenciasaparte, ese día se puso de mani-

fiesto el valor de muchas personas, entre ellas Fran-cesc, que defendieron sus ideales y llegaron a morirpor ellos. Es difícil pensar en parecerse a ellos, peroqué bonito sería que la defensa de los ideales de hu-manidad, caridad, solidaridad y respeto fuera unameta para todos. Aquella celebración fue un día muyespecial para todos nosotros.

Gracias, Francesc, por recordarnos que hay algomás que lo que nos ocupa el día a día de la vida co-tidiana. Gracias por recordarnos que los técnicostambién sentimos un ideal superior.

Por otra parte, las actividades de la A-IQS continú-an a un ritmo vertiginoso. Los Grupos Profesionales,el Grupo de Expertos, las Tardes A-IQS... Desde aquíquiero dar las gracias a todos los que se esfuerzantanto para que esto sea así.

Y, una vez más, querría destacar una realidad: elfuerte acercamiento, cada día más importante, de laA-IQS a los jóvenes de las últimas promociones, asícomo a los actuales estudiantes del IQS. De maneraespecial, hoy quiero felicitar a la Promoción 2001: yasois unos auténticos profesionales, ¡bienvenidos a laA-IQS! ❏

Hasta pronto

Lluís Seguí

Presidente de la A-IQS

3

BEATIFICACIÓ MULTITUDINÀRIA

Francesc Castelló, després de traslladar-se d’Ala-cant a Lleida per estudiar el batxillerat al Col·legi delsGermans Maristes, va començar els seus estudis al’IQS, i abans que acabés la carrera ja el van nome-nar químic de la fàbrica Cros de Lleida. Després demilitar en diversos moviments de l’Església, va morirafusellat el 1936 a causa de la seva fe, quan noméstenia 22 anys.

Pel que fa a la beatificació, el papa Joan Pau II vapresidir una solemne eucaristia a la plaça de SantPere del Vaticà davant més de 25.000 fidels, moltsd’ells vinguts de diversos indrets de Catalunya. Tot

BEATIFICACIÓN MULTITUDINARIA

Francesc Castelló, después de trasladarse de Ali-cante a Lérida para estudiar el bachillerato en elColegio de los Hermanos Maristas, empezó sus es-tudios en el IQS y, antes de terminar la carrera, fuenombrado ya químico de la fábrica Cros de Lleida.Tras militar en diversos movimientos de la Iglesia,murió fusilado en el año 1936 a causa de su fe,cuando tan sólo contaba con 22 años.

Por lo que respecta a su beatificación, el PapaJuan Pablo II presidió una solemne eucaristía en laplaza de San Pedro del Vaticano ante más de25.000 fieles, muchos de los cuales habían llegadode diversos lugares de Cataluña. Acto seguido seinició el rito de beatificación, al que asistieron (ade-más de una delegación del IQS) el cardenal-arzobis-po de Barcelona, Mons. Ricard Maria Carles; elobispo de Lérida, Mons. Francesc Xavier Ciuraneta;el arzobispo de Valencia, Mons. Agustín García-Gas-co; y el arzobispo de Tarragona, Mons. Lluís Martí-nez Sistach.

Eucaristía en el IQSAparte de la beatificación en Roma, el IQS quiso ce-

lebrar, unos días antes, una eucaristía en homenaje aFrancesc Castelló en la Capilla del Col·legi Sant Igna-si, presidida por el obispo auxiliar de Barcelona, JoanCarrera. Tras la eucaristía, la Sala Multimedia del Quí-

F R A N C E S C C A S T E L L ÓF R A N C E S C C A S T E L L Ó

4

30

EL PASADO 11 DE MARZO, 233 MÁRTIRES ESPAÑOLES DE

LA PERSECUCIÓN RELIGIOSA DURANTE LA GUERRA CIVIL

FUERON BEATIFICADOS EN EL VATICANO EN UNA CEREMO-NIA MULTITUDINARIA. ENTRE ELLOS, 27 ESTABAN VINCU-LADOS A DIÓCESIS CATALANAS, COMO ES EL CASO DE

FRANCESC DE PAULA CASTELLÓ I ALEU, QUIEN FUE ALUM-NO DEL IQS, DE LA PROMOCIÓN 1933.

EL PASSAT 11 DE MARÇ, 233 MÀRTIRS ESPANYOLS DE LA

PERSECUCIÓ RELIGIOSA DURANT LA GUERRA CIVIL VAN SER

BEATIFICATS AL VATICÀ EN UNA CERIMÒNIA MULTITUDINÀ-RIA. ENTRE ELLS, 27 ESTAVEN VINCULATS A DIÒCESIS

CATALANES, COM ÉS EL CAS DE FRANCESC DE PAULA

CASTELLÓ I ALEU, EL QUAL VA SER ALUMNE DE L’IQS, DE

LA PROMOCIÓ 1933.

D’esquerra a dreta, el pare Enric Puig, S.I.; el pare Jesús Renau,S.I.; el bisbe auxiliar de Barcelona, Joan Carrera; el Dr. Lluís Vic-tori, S.I., i mossèn Gerard Soler, vicepostulador de la causa.

Foto

ced

ida

per

Jord

i Cur

có /

Cat

alun

ya C

ristia

na

F R A N C E S C C A S T E L L ÓF R A N C E S C C A S T E L L Ó

seguit es va iniciar el ritu de la beatificació, en el qualhi van ser presents (a més d’una delegació de l’IQS)el cardenal-arquebisbe de Barcelona, Mons. RicardMaria Carles, el bisbe de Lleida, Mons. Francesc Xa-vier Ciuraneta, l’arquebisbe de València, Mons. Agus-tín García-Gasco, i l’arquebisbe de Tarragona, Mons.Lluís Martínez Sistach.

Eucaristia a l’IQSA banda de la beatificació a Roma, l’IQS va voler

celebrar, uns dies abans, una eucaristia en home-natge a Francesc Castelló, a la Capella del Col·legiSant Ignasi, presidida pel bisbe auxiliar de Barcelo-na, Joan Carrera. Després de l’eucaristia, la SalaMultimèdia del Químic va acollir un acte sobre la vidade Francesc Castelló, en el qual van participar el Dr.Lluís Victori, S.I., president de la Junta de Patrons del’IQS, mossèn Gerard Soler, vicepostulador de la cau-sa, el pare Jesús Renau, S.I., Provincial de la Com-panyia de Jesús, i el pare Enric Puig, S.I. ❏

mico albergó un acto sobre la vida de Francesc Cas-telló, en el que participaron el Dr. Lluís Victori, S.I.,presidente de la Junta de Patronos del IQS; mosénGerard Soler, vicepostulador de la causa; el padre Je-sús Renau, S.I., Provincial de la Compañía de Jesús;y el padre Enric Puig, S.I. ❏

5

30

El bisbe de Lleida, Mons. Francesc Xavier Ciuraneta, en el moment de demanar a Joan Pau II la beatificació de Francesc Castelló.

Foto

: O

bser

vato

re R

oman

o

SONETO DEDICADO AL BEATOFRANCESC DE P. CASTELLÓ

Tocayo eres de Borja y de Javier,y hermano de los dos en santidad,supiste convertir en realidadque pudieras el Cielo merecer.

Preferiste el martirio padecerproclamando tu fe con dignidad,y tu ejemplo de amor a la Verdad,debemos por excelso agradecer.

Muy pronto en los altares te veremos,y ante Dios y su madre intercesióntus colegas con fe te pediremos.

Pues somos de la misma profesión,obligado es pensar que te tendremosdel Químico Instituto por Patrón.

Francisco Teixidó Diego

(Promoción 1947)

ENGINYERIA, QUÍMICA I ESPORT:FUTBOL

Coordinada per Lluís Seguí, president de l’A-IQS, laxerrada va comptar amb les ponècies de Txiqui Be-guiristain, ex-membre del mític Dream Team del F. C.Barcelona, i de Josep Mª Fusté, jugador del Barça alsanys 60 i retirat el 1972. Lluny de ser una conferèn-cia convencional, va resultar una xerrada interactivaentre públic i conferenciants, amb discussió, tecni-cismes, vivències i un cert toc d’humor en molts mo-ments. Una mica de tot: també va haver-hi absències,com la de Josep Guardiola, que es va disculpar mit-jançant una carta que Lluís Seguí va llegir al principide la conferència. A mesura que la xerrada avançavaes parlaven de diversos temes en l’àmbit futbolístic:la pilota, les botes, la gespa, les proteccions... LluísSeguí introduïa els temes i, seguidament, tots dos ex-futbolistes donaven el seu punt de vista amb referèn-cia a l’evolució dels materials en el futbol.

Les contribucions almón futbolístic per partde l’Enginyeria i la Quími-ca han estat partícepsde l’espectacle. Fustéexplicava que quan ell vacomençar, les botes, pelmaterial de què eren fe-tes, deixaven butllofesals peus; o les pilotes,que estaven cosides demanera que podien fertraus al cap. Les pilotes

INGENIERÍA, QUÍMICA Y DEPORTE:FÚTBOL

Coordinada por Lluís Seguí, presidente del A-IQS, lacharla contó con las ponencias de Txiqui Beguiristain,ex-miembro del mítico Dream Team del F.C. Barcelona,y de Josep Mª Fusté, jugador del Barça durante losaños 60 y retirado en el 1972. Lejos de tratarse de unaconferencia convencional, resultó una charla interactivaentre público y conferenciantes, con discusión, tecni-cismos, vivencias y un cierto toque de humor en mu-chos momentos. Un poco de todo: también hubo au-sencias, como la de Josep Guardiola, quien se disculpómediante una carta que Lluís Seguí leyó al principio dela conferencia. A medida que avanzaba la charla, se ha-bló de diversos temas pertenecientes al ámbito futbo-lístico: la pelota, las botas, el césped, las proteccio-nes... Lluís Seguí introducía los temas y, seguidamen-te, ambos ex futbolistas daban su punto de vista conreferencia a la evolución de los materiales en el fútbol.

Las contribuciones almundo futbolístico porparte de la Ingeniería y laQuímica fueron partíci-pes del espectáculo. Fus-té explicaba que, cuandoél empezó, las botas, porel material del que esta-ban hechas, dejaban am-pollas en los pies; o quelos balones podían provo-car heridas en la cabeza.Los balones pesaban en-

N O T I C I A S A - I Q SN O T Í C I E S A - I Q S

6

EL CICLO DE CONFERENCIAS DE INGENIERÍA, QUÍMICA Y

DEPORTE ORGANIZADAS POR EL IQS Y LA A-IQS PROSI-GUIÓ EL PASADO LUNES 7 DE MAYO EN EL MARCO DE LA

CELEBRACIÓN DE LOS 150 AÑOS DE INGENIERÍA

INDUSTRIAL. LA TEMÁTICA DE DICHA CONFERENCIA FUE EL

FÚTBOL Y SU EVOLUCIÓN GRACIAS A LA MEJORA DE LOS

MATERIALES QUE INFLUYEN EN EL TERRENO DE JUEGO Y

FAVORECEN EL ESPECTÁCULO.

EL CICLE DE CONFERÈNCIES D’ENGINYERIA, QUÍMICA I

ESPORT ORGANITZADES PER L’IQS I L’A-IQS VA CONTI-NUAR EL DARRER DILLUNS 7 DE MAIG DINS DEL MARC DE

LA CELEBRACIÓ DELS 150 ANYS DE L’ENGINYERIA

INDUSTRIAL. LA TEMÀTICA DE LA CONFERÈNCIA VA SER EL

FUTBOL I LA SEVA EVOLUCIÓ GRÀCIES A LA MILLORA DELS

MATERIALS QUE INFLUEIXEN EN EL TERRENY DE JOC I AFA-VOREIXEN L’ESPECTACLE.

Josep Ma. Fusté Txiqui Beguiristain Lluís Seguí

N O T I C I A S A - I Q SN O T Í C I E S A - I Q S

pesaven entre 320 i 360 grams, però, si plovia,s’omplien d’aigua i acabaven amb un pes molt supe-rior que suposava un hàndicap per als jugadors. Txi-qui Beguiristain argumentava que les botes que por-tava quan va començar a jugar es feien grans amb lapluja, cosa que s’havia de solucionar amb “l’avança-díssima tècnica” de posar-se tres parells de mitjonsen comptes d’un. Aquests són alguns dels exemplesque es van comentar, coses que avui han evolucio-nat de tal manera que ja no ocorren.

Les pilotes han evolucionat en el cuir i en el cosit, totafavorint la seva aerodinàmica i el seu toc, i evitantque facin mal. Les botes, per la seva banda, hanavançat amb els tacs d’alumini i amb el cuir, fent méssensible el toc i més adaptable i còmode el peu. Altresavenços sobre els quals es va parlar van ser les pro-teccions i les begudes isotòniques. A nivell personal,Beguiristain no es va mostrar excessivament partidaride prendre aquestes begudes durant el partit, però síque va destacar l’adaptabilitat de les proteccions i lacobertura de la cama i el turmell, una evolució que, se-gons ell, dóna seguretata l’esportista. No obs-tant, Fusté va especifi-car que ell no sabia nisabria jugar amb protec-cions, malgrat que avuisón obligatòries.

La conferència va gau-dir de dos punts can-dents que la van fermés interessant del queja era. El primer puntd’inflexió va donar-se enel moment en què va in-tervenir Jaume Porta, elqual va aportar, a més de conceptes i explicacionsteòriques, un matís de color a la xerrada. Porta, queva ser presentat per Lluís Seguí, és fabricant de colo-rants per a les samarretes, amb experiència en elsector de la pell, i va destacar l’evolució que va supo-sar el polièster, que no es degrada, és resistent ipràctic per als fabricants per imprimir-hi lletres o di-buixos, malgrat que no és excessivament transpira-ble. També va ressenyar el desenvolupament dels co-lorants, que ja no són irritables per a la pell quan estàen contacte amb la fibra.

Finalment, Lluís Seguí va concloure l’acte, desprésd’una hora i mitja de xerrada entre ponents i assis-tents, tot afirmant que l’objectiu de la sessió s’haviaacomplert amb un to distès, entretingut i molt parti-cipatiu. ❏

tre 320 y 360 gramos, pero, cuando llovía, se llena-ban de agua y acababan con un peso muy superiorque representaba un hándicap para los jugadores. Txi-qui Beguiristain argumentó que las botas que calzabacuando empezó a jugar se hacían grandes bajo la llu-via y se veía obligado a solucionarlo mediante la“avanzadísima técnica” de ponerse tres pares de cal-cetines en vez de uno. Estos son algunos de los ejem-plos que se comentaron, cosas que han evolucionadode tal manera que hoy en día ya no ocurren.

Los balones han evolucionado en el cuero y en lascosturas, en provecho de la aerodinámica y el toque, ypara evitar que causen daño. Las botas, por su parte,han avanzado con los tacos de aluminio y con el cuero,se han vuelto más sensibles al toque, y más adaptablesy cómodas para el pie. También se habló de otros avan-ces como las protecciones y las bebidas isotónicas. Anivel personal, Beguiristain no se mostró excesivamen-te partidario de tomar estas bebidas durante el partido,pero sí destacó la adaptabilidad de las protecciones y lacobertura de la pierna y el tobillo, una evolución que, en

su opinión, da seguridadal deportista. No obstan-te, Fusté especificó queél no sabía ni sabría ju-gar con protecciones, pormucho que hoy en día se-an obligatorias.

Se plantearon en laconferencia dos puntoscandentes que la hicie-ron aún más interesan-te, si cabía. El primerpunto de inflexión sedio en el momento en elque intervino Jaume

Porta, quien aportó, además de conceptos y explica-ciones teóricas, un matiz de color a la charla. Porta,que fue presentado por Lluís Seguí, es fabricante decolorantes para las camisetas, con experiencia en elsector de la piel, y destacó la evolución que supusoel poliéster, que no se degrada, es resistente y prác-tico para los fabricantes, para imprimir letras o dibu-jos, aunque no es excesivamente transpirable. Tam-bién reseñó el desarrollo de los colorantes, que yano son irritables para la piel cuando se halla en con-tacto con la fibra.

Finalmente, Lluís Seguí concluyó el acto, tras unahora y media de charla entre ponentes y asistentes,afirmando que el objetivo de la sesión se había cum-plido, en un tono de distensión, entretenido y muyparticipativo. ❏

7

ENGINYERIA, QUÍMICA I ESPORT:MUNTANYA I ESQUÍ

Un total de cinc ponents van explicar els avantat-ges i els avenços que s’havien assolit en confort i se-guretat pel que fa a la pràctica de l’alpinisme i els es-ports de muntanya. Coordinada pel conegut alpinistacatalà Conrad Blanch, la conferència va comptar ambla presència de Santi Esteva (director comercial deRossinyol), Juan Gardella (director comercial de Grifo-ne), Andoni Olabarri (responsable de producte enl’àmbit de l’esquí alpí a Rossinyol), Jesús García (ge-rent i director de Boreal) i Carles Vallès (alpinista, i undels primers catalans a coronar el cim més alt delmón, l’Everest).

Els representants de Rossinyol van remarcar l’evo-lució dels productes i els materials i la incidència enla qualitat dels esquís en relació amb la comoditat,les sensacions, l’adaptabilitat i la torsió. Per la sevabanda, Juan Gardella, de Grifone, va destacar elsavenços i les aplicacions de la Química i l’Enginyeriaa la protecció, lleugeresa i fiabilitat de la roba demuntanya. El director de Boreal, fabricant de calçatesportiu de muntanya, Jesús García, va parlar de laimportància dels materials en les peces destinadesals peus, i com les noves tecnologies permeten fa-bricar botes amb més qualitat i confort.

Per últim, Carles Vallès, alpinista d’experiènciaprofessional, va destacar que, gràcies a l’evoluciódels materials, els alpinistes i aficionats a la mun-tanya poden marcar-se projectes més agressius, per-què les innovacions garanteixen un millor confort,una pràctica més fàcil i menys arriscada de l’esporti una major seguretat. ❏

INGENIERÍA, QUÍMICA Y DEPORTE:MONTAÑA Y ESQUÍ

Un total de cinco ponentes explicó las ventajas y losavances que se habían producido en confort y seguri-dad por lo que respecta a la práctica del alpinismo y delos deportes de montaña. Coordinada por el conocidoalpinista catalán Conrad Blanch, la conferencia contócon la presencia de Santi Esteva (director comercial deRossinyol), Juan Gardella (director comercial de Grifo-ne), Andoni Olabarri (responsable de producto en elámbito del esquí alpino en Rossinyol), Jesús García(gerente y director de Boreal) y Carles Vallès (alpinista,y uno de los primeros catalanes que coronaron la cum-bre más alta del mundo, el Everest).

Los representantes de Rossinyol destacaron la evo-lución de los productos y los materiales y su incidenciaen la calidad de los esquíes en relación con la como-didad, las sensaciones, la adaptabilidad y la torsión.Por su parte, Juan Gardella, de Grifone, resaltó losavances y las aplicaciones de la Química y la Ingenie-ría a la protección, ligereza y fiabilidad de la ropa demontaña. El director de Boreal, fabricante de calzadodeportivo de montaña, Jesús García, habló de la im-portancia de los materiales en las prendas destinadasa los pies, y de cómo las nuevas tecnologías permitenfabricar botas con más calidad y confort.

Por último, Carles Vallès, un alpinista con expe-riencia profesional, destacó que, gracias a la evolu-ción de los materiales, los alpinistas y aficionados ala montaña pueden marcarse proyectos más agresi-vos, porque las innovaciones garantizan un mayorconfort, una práctica más fácil y menos arriesgadadel deporte y una seguridad mayor. ❏

N O T I C I A S A - I Q SN O T Í C I E S A - I Q S

8

POR LA TARDE DEL PASADO 26 DE ABRIL SE ABRIERON

LAS PUERTAS DE LA SALA MULTIMEDIA 1 DEL IQS PARA

DAR LUGAR, EN EL MARCO DE LA CELEBRACIÓN DE LOS

150 AÑOS DE INGENIERÍA INDUSTRIAL EN ESPAÑA, A LA

CONFERENCIA A PROPÓSITO DE LA UNIÓN DE LA INGENIERÍA

Y LA QUÍMICA CON EL MUNDO DEL ALPINISMO Y EL ESQUÍ.

EL VESPRE DEL DARRER 26 D’ABRIL ES VAN OBRIR LES

PORTES DE LA SALA MULTIMÈDIA 1 DE L’IQS, PER DONAR

LLOC, EN EL MARC DE LA CELEBRACIÓ DELS 150 ANYS

D’ENGINYERIA INDUSTRIAL A ESPANYA, A LA CONFERÈNCIA

A PROPÒSIT DE LA UNIÓ ENTRE L’ENGINYERIA I LA QUÍMICA

AMB EL MÓN DE L’ALPINISME I L’ESQUÍ.

Conrad Blanch Andoni Olabarri Juan Gardella Santi Esteva Carles Vallés Jesús García

N O T I C I A S A - I Q SN O T Í C I E S A - I Q S

ENGINYERIA, QUÍMICA I ESPORT:VELA

La vela va comptar amb la presència, com a coor-dinador, de Pere Lluís Millet, Químic IQS, mentre quela presentació de l’acte va anar a càrrec de Mª Jose-fa Blanco. Hi van actuar com a ponents Javier Pa-mies, Enginyer Naval, i Toni Tió, director de Quantum(Quantum Sail Design Group, QSDG) Europa.

Pere Millet, plata en 470 a Montreal 76, va establirla correlació d’idees que ha donat origen a aquestessessions: deixar constància de la relació existent en-tre enginyeria, materials i esport.

El següent torn de paraula corresponia a JavierPamies, que va oferir als assistents un breu recor-regut per la història de la construcció naval, centraten els vaixells per a regates. Des dels vaixells defusta fins als actuals, construïts amb materialscompostos, cada vegada més ràpids i lleugers, iamb una major resistència, han passat molt pocsanys. La irrupció dels nous materials en el món dela nàutica ha representat, per a aquest esport,l’aproximació al límit en la utilització de la innova-ció, quelcom que podem comprovar en l’última edi-ció de la Copa Amèrica.

Després va intervenir-hi Toni Tió, especialista en lafabricació de veles i propietari de Toni Tió Velas S.A.,qui va parlar de l’enorme canvi que ha representatper a la fabricació de veles l’aparició dels ordinadorsi els nous teixits. Actualment, el disseny d’una velapassa per quatre fases: disseny, estudi de la vela,elecció del teixit i fabricació. ❏

INGENIERÍA, QUÍMICA Y DEPORTE:VELA

La vela contó con la presencia, como coordinadorde Pere Lluís Millet, Químico IQS, mientras que lapresentación del acto corrió a cargo de Mª JosefaBlanco. Actuaron como ponentes Javier Pamies, In-geniero Naval, y Toni Tió, director de Quantum (Quan-tum Sail Design Group, QSDG) Europa.

Pere Millet, plata en 470 en Montreal 76 estable-ció la correlación de ideas que ha dado origen a es-tas sesiones: dejar constancia de la relación exis-tente entre ingeniería, materiales y deporte.

El siguiente turno de palabara recayó en Javier Pa-mies, que ofreció a los presentes un breve recorri-do por la historia de la construcción naval, centradaen los barcos de regatas. De los barcos de maderaa los barcos actuales, construidos con materialescompuestos, cada vez más rápidos, ligeros y conmayor resistencia, han pasado muy pocos años. Lairrupción de los nuevos materiales en el mundo dela naútica ha supuesto para este deporte la aproxi-mación al límite en la utilización de la innovación,algo comprobable en la última edición de la CopaAmérica.

Más tarde intervino Toni Tió, especialista en la fa-bricación de velas y propietario de Toni Tió Velas S.A,que habló del enorme cambio que ha supuesto parala fabricación de velas la aparición de los ordenado-res y los nuevos tejidos. En la actualidad el diseño deuna vela pasa por cuatro fases: diseño, estudio de lavela, elección del tejido y fabricación. ❏

9

EL 8 DE MAYO TUVO LUGAR LA TERCERA Y ÚLTIMA DE LAS

JORNADAS DEDICADAS POR IQS A LA CELEBRACIÓN DEL

150 ANIVERSARIO DE LA INGENIERÍA INDUSTRIAL EN

ESPAÑA (1850-2000). EL DEPORTE SOBRE EL QUE SE

CENTRABA ESTA SESIÓN ERA LA VELA Y, COMO EN LAS DOS

ANTERIORES, SE TRATABA DE CONSTATAR LA RELACIÓN

EXISTENTE ENTRE LA QUÍMICA Y LA INGENIERÍA CON, EN

ESTE CASO, EL MUNDO DE LA NAÚTICA.

EL 8 DE MAIG VA TENIR LLOC LA TERCERA I ÚLTIMA DE LES

JORNADES DEDICADES PER L’IQS A LA CELEBRACIÓ DEL

150 ANIVERSARI DE L’ENGINYERIA INDUSTRIAL A

ESPANYA (1850-2000). L’ESPORT EN QUÈ SE CENTRA-VA AQUESTA SESSIÓ ERA LA VELA I, IGUAL QUE EN LES

DUES ANTERIORS, CALIA CONSTATAR LA RELACIÓ QUE EXIS-TEIX ENTRE LA QUÍMICA I L’ENGINYERIA AMB –EN AQUEST

CAS– EL MÓN DE LA NÀUTICA.

Toni Tió Pere Lluís Millet Mª Josefa Blanco Javier Pamies

EL PROBLEMA DELS PURINS

Els fems i els purins són uns subproductes del’activitat ramadera que estan constituïts fonamen-talment per una barreja de la femta i l’orina delsanimals, a la qual s’afegeixen altres materialsusats en l’estabulació, com són el jaç, l’aigua deneteja i restes d’aliments.

El pas a la ramaderia intensiva, enfocada cap ala màxima producció, conjuntament amb la intro-ducció de productes alimentaris per al bestiar defora del país, ha donat lloc a unes grans quanti-tats de dejeccions ramaderes i ha descompensat,en determinades zones, la relació entre la produc-ció de fems i/o purins i els requeriments d’adobsper a l’agricultura. Això implica que passin a tenirla connotació de materials excedentaris i, pertant, residuals. A més, contenen nitrogen en laseva composició, i els nitrats resultants poden serobjecte d’assimilació per part dels vegetals, aixícom l’increment de la seva concentració en aigüessuperficials o subterrànies. Els purins, actualmentsobredosificats als camps de conreu o vessatsirracionalment als cursos d’aigua, afecten dia adia els medis edàfic, aquàtic i atmosfèric de la co-marca d’Osona. De totes maneres, aquests purinssegueixen tenint, si es fan servir racionalment, ca-racterístiques idònies com a adobs.

Hi ha un conjunt de solucions destinades no tansols a donar a l’ecosistema comarcal un funciona-ment estable momentani i una sostenibilitat a curttermini, sinó una potencialitat de desenvolupamentsostenible a llarg termini. La primera d’elles és la im-plantació de bones pràctiques agrícoles i ramaderesque aprofitin els fems i els purins per a l’agriculturaen tota la superfície agrària útil comarcal. La segonamesura ja s’està portant a terme actualment, gràciesal Banc de purins. Es tracta de la redistribució de lesdejeccions ramaderes per tota la comarca, de formaque les zones deficitàries de fems i purins n’obtin-guin els necessaris gràcies al transport.

EL PROBLEMA DE LOS PURINES

El estiércol y los purines son unos subproductos dela actividad ganadera que están constituidos funda-mentalmente por una mezcla de los excrementos y laorina de los animales, a la cual se le añaden otros ma-teriales usados en la estabulación, tales como el le-cho, el agua de limpieza y los restos de los alimentos.

El paso a la ganadería intensiva, enfocada hacia lamáxima producción, junto a la introducción de pro-ductos alimentarios para el ganado de fuera del país,ha dado lugar a grandes cantidades de deyeccionesganaderas y ha descompensado, en determinadas zo-nas, la relación entre la producción de estiércol y/opurines y el requerimiento de abonos para la agricul-tura. Eso implica que pasen a tener la connotación demateriales excedentarios y, por lo tanto, residuales.Además, contienen nitrógeno en su composición, ylos nitratos resultantes pueden ser objeto de asimila-ción por parte de los vegetales, así como el incre-mento de su concentración en aguas superficiales osubterráneas. Los purines, actualmente sobredosifi-cados en los campos de cultivo o vertidos irracional-mente en los cursos de agua, afectan día a día losmedios edáfico, acuático y atmosférico de la comarcade Osona. De todas formas, estos purines siguen te-niendo, si se utilizan racionalmente, característicasidóneas como abono.

Hay un conjunto de soluciones destinado no tan só-lo a dar al ecosistema comarcal un funcionamientoestable momentáneo y una sostenibilidad a corto pla-zo, sino una potencialidad de desarrollo sostenible alargo plazo. La primera de ellas es la implantación debuenas prácticas agrícolas y ganaderas que aprove-chen el estiércol y los purines para la agricultura entoda la superficie agraria útil comarcal. La segundamedida ya se está llevando a cabo actualmente, gra-cias al Banc de purins. Se trata de la redistribución deles deyecciones ganaderas por toda la comarca, deforma que las zonas deficitarias de estiércol y purinesobtengan los necesarios gracias al transporte.

10

ENMARCADO EN LAS CONFERENCIAS BIMENSUALES SOBRE

TEMAS CONCRETOS QUE ORGANIZA EL GPMA (GRUP

PROFESSIONAL DE MEDI AMBIENT) DEL A-IQS, EL PASA-DO MARTES 16 DE ENERO SE INVITÓ AL SR. JOSEP TURET

I CAPELLAS, DIRECTOR DEL SART (SERVEI D’ASSAIGS I

RECERCA TECNOLÒGICA) DE LA UNIVERSITAT DE VIC,QUIEN PRONUNCIÓ UNA PONENCIA EN LA SALA BLAVA DEL

IQS BAJO EL TÍTULO DE “LA PROBLEMÀTICA DELS PURINS

A LA COMARCA D’OSONA”.

EMMARCAT DINS LES CONFERÈNCIES BIMENSUALS SOBRE

TEMES CONCRETS QUE ORGANITZA EL GPMA (GRUP

PROFESSIONAL DE MEDI AMBIENT) DE L’A-IQS, EL

DARRER DIMARTS 16 DE GENER ES VA CONVIDAR EL SR.JOSEP TURET I CAPELLAS, DIRECTOR DEL SART (SERVEI

D’ASSAIGS I RECERCA TECNOLÒGICA) DE LA UNIVERSITAT

DE VIC, QUE VA DUR A TERME UNA PONÈNCIA A LA SALA

BLAVA DE L’IQS SOTA EL NOM DE “LA PROBLEMÀTICA

DELS PURINS A LA COMARCA D’OSONA”.

M E D I O A M B I E N T EM E D I A M B I E N T

En tercer lloc, és possible el tractament d’aquestsmaterials residuals per obtenir una fracció sòlidacompostable i rica en fitonutrients, la qual és expor-table fora de la comarca d’Osona com a fertilitzant, iuna fracció líquida assimilable en els conreus. Elstractaments que tenen més possibilitats d’imple-mentació per la relació qualitat-preu són els se-güents: tractaments físics de tamisatge o filtració ide sedimentació; tractaments amb coadjuvants mi-crobiològics, seguits d’un procés de separació de fa-ses com els anteriors; tractaments fisicoquímics decoagulació i floculació, en els quals els coagulants ifloculants provoquen l’aglutinació de gran part de lamatèria orgànica en flòculs que després seran sepa-rats; i tractaments biològics de nitrificació-desnitrifi-cació, en què el creixement microbià de bacteris ni-trificants i desnitrificants produeix una fuita de N2 debona part del contingut en nitrogen del líquid tractat.

Finalment, també existeix el negoci de produir ener-gia elèctrica per cogeneració a partir del consum d’uncombustible fòssil. En aquest aspecte, la comarcad’Osona comptarà amb dues plantes de cogeneraciói cadascuna tractarà el combustible, evaporant aiguadels purins cap a l’atmosfera i obtenint-ne una fracciósòlida seca (20 % d’humitat), la qual hauria de sortirde la comarca. Cal dir que els autors de la ponènciavan apostar per aquesta quarta línia en l’ús de tracta-ments de vessant més ecològica, i per tant, tambéd’una major sostenibilitat per al medi ambient, tot ique aquesta opció no resulti tan “bon negoci”.

També van assenyalar que és molt importantconsiderar la integració en una mateixa planta detractament de diferents processos que copien lesactivitats que es donen a la natura, com els pro-cessos físics de separació, la digestió metanogè-nica, la nitrificació-desnitrificació i el compostatge.Si s’organitzen harmònicament, donen solucionsidònies dins del funcionament i el dinamisme nor-mal dels ecosistemes. ❏

Marc Mestre i Campi (Promoció 1996)

En tercer lugar, es posible el tratamiento de estos ma-teriales residuales para obtener una fracción sólida com-postable y rica en fitonutrientes, la cual es exportablefuera de la comarca de Osona como fertilizante, y unafracción líquida asimilable en los cultivos. Los tratamien-tos que tienen más posibilidades de implementación porla relación calidad-precio son los siguientes: tratamien-tos físicos de tamizado o filtración y de sedimentación;tratamientos con coadyuvantes microbiológicos, segui-dos de un proceso de separación de fases como los an-teriores; tratamientos fisicoquímicos de coagulación yfloculación, en los cuales los coagulantes y floculantesprovocan la aglutinación de gran parte de la materia or-gánica en flóculos que más tarde se separarán; y trata-mientos biológicos de nitrificación-desnitrificación, en losque el crecimiento microbiano de bacterias nitrificantes ydesnitrificantes producen una fuga de N2 de gran partedel contenido en nitrógeno del líquido tratado.

Finalmente, también existe el negocio de producirenergía eléctrica por cogeneración a partir del consumode un combustible fósil. En este aspecto, la comarca deOsona contará con dos plantas de cogeneración, y ca-da una tratará el combustible, evaporando agua de lospurines hacia la atmósfera y obteniendo una fracciónsólida seca (20 % de humedad), la cual debería salir dela comarca. Cabe decir que los autores de la ponenciaapostaron por esta cuarta línea en el uso de tratamien-tos de tipo más ecológico y, por tanto, también de unamayor sostenibilidad para el medio ambiente, aunqueesta opción no resulte tan “buen negocio”.

También se comentó que es muy importanteconsiderar la integración, en una misma planta detratamiento, de diferentes procesos que copienlas actividades que se dan en la naturaleza, comolos procesos físicos de separación, la digestión meta-nogénica, la nitrificación-desnitrificación y el compos-taje. Si estos procesos se organizan armónicamente,dan soluciones idóneas dentro del funcionamiento y eldinamismo normal de los ecosistemas. ❏

Marc Mestre i Campi (Promoción 1996)

M E D I O A M B I E N T EM E D I A M B I E N T

11

NOUS PROFESSIONALSPER A UN MÓN GLOBALITZAT

El responsable de les Tardes de l’Associació deQuímics de l’Institut Químic de Sarrià, Íñigo Babot, vaencarregar-se de moderar els tres ponents en l’acteque portava per títol: Exigències formatives de l’em-presa per afrontar els reptes de la nova economia irespostes de la Universitat.

Antoni Negre va començar la seva exposició adver-tint que vivim una etapa de canvis tecnològics trans-cendents que afectaran les estructures organitzati-ves de les empreses. Com a conseqüència, cal ferl’esforç d’adaptar-se a la realitat econòmica present,si es vol aprofitar amb èxit les oportunitats de nego-ci que ofereix la globalització. “Quines competènciessón necessàries per treballar a l’e-business? Cal quea les Universitats s’hi preparin bons professionals,amb voluntat d’aprendre permanentment; a més, elsalumnes han de conèixer les tècniques del màrque-ting i les possibilitats que ofereix Internet”, va asse-gurar Negre.

NUEVOS PROFESIONALESPARA UN MUNDO GLOBALIZADO

El responsable de las Tardes de la Asociación deQuímicos del Instituto Químico de Sarrià, Íñigo Ba-bot, se encargó de moderar a los tres ponentes en elacto que llevaba por título: Exigencias formativas dela empresa para afrontar los retos de la nueva eco-nomía y respuestas de la universidad.

Antoni Negre comenzó su exposición advirtiendoque vivimos una etapa de cambios tecnológicos tras-cendentes que afectarán a las estructuras organiza-tivas de las empresas. En consecuencia, hay que ha-cer el esfuerzo de adaptarse a la realidad económicapresente si se quieren aprovechar con éxito las opor-tunidades de negocio que ofrece la globalización.“¿Qué competencias son necesarias para trabajar enel e-business ? En las universidades debe preparar-se a buenos profesionales, con voluntad de aprenderpermanentemente; además, los alumnos tienen queconocer las técnicas de marketing y las posibilidadesque ofrece internet”, aseguró Negre.

T A R D E S A - I Q ST A R D E S A - I Q S

12

“LA NUEVA ECONOMÍA EXIGE LA CREACIÓN DE PROFESIONA-LES CON CAPACIDAD PARA ADAPTARSE A LOS CAMBIOS TEC-NOLÓGICOS QUE SE ESTÁN PRODUCIENDO EN NUESTRA

SOCIEDAD. ADEMÁS, ES NECESARIO APLICAR TODAS LAS

POSIBILIDADES QUE OFRECE INTERNET EN LA ESTRATEGIA

EMPRESARIAL SI SE QUIERE SER COMPETITIVO EN UN MUN-DO GLOBALIZADO.” ESTA AFIRMACIÓN FUE COMPARTIDA EL

PASADO 18 DE ENERO POR EL PRESIDENTE DE LA CAMBRA

DE COMERÇ, INDÚSTRIA I NAVEGACIÓ DE BARCELONA,ANTONI NEGRE, EL DIRECTOR GENERAL DEL IQS, ENRIC

JULIÀ, Y EL DIRECTOR DE EXTENSIÓN UNIVERSITARIA DE

INGENIERÍA Y ARQUITECTURA DE LA SALLE, JOSEP PIQUÉ.

“LA NOVA ECONOMIA EXIGEIX LA CREACIÓ DE PROFESSIO-NALS AMB CAPACITAT D’ADAPTAR-SE ALS CANVIS TECNOLÒ-GICS QUE S’ESTAN PRODUINT A LA NOSTRA SOCIETAT. AMÉS, CAL APLICAR TOTES LES POSSIBILITATS QUE OFEREIX

INTERNET A L’ESTRATÈGIA EMPRESARIAL, SI ES VOL SER

COMPETITIU EN UN MÓN GLOBALITZAT.” AQUESTA AFIRMA-CIÓ LA VAN COMPARTIR EL PASSAT 18 DE GENER EL PRE-SIDENT DE LA CAMBRA DE COMERÇ, INDÚSTRIA I

NAVEGACIÓ DE BARCELONA, ANTONI NEGRE; EL DIRECTOR

GENERAL DE L’IQS, ENRIC JULIÀ; I EL DIRECTOR

D’EXTENSIÓ UNIVERSITÀRIA D’ENGINYERIA I ARQUITECTURA

DE LA SALLE, JOSEP PIQUÉ.

Antoni Negre Dr. Enric Julià

T A R D E S A - I Q ST A R D E S A - I Q S

D’altra banda, Antoni Negre no va deixar passarl’oportunitat d’advertir sobre els riscos que compor-ta la inversió en noves tecnologies, perquè aquestés un terreny abonat per a l’especulació. Fins queno entrem en un període de maduresa, necessarien tot sector productiu, l’inversor sempre cercarà elbenefici ràpid i deixarà de banda l’economia tradi-cional.

Per la seva banda, Josep Piqué va explicar que l’ob-jectiu de La Salle consisteix a potenciar els valorsdels professionals en actiu mitjançant la transmissióde coneixements i experiències en el terreny de lesnoves tecnologies. Es persegueix la formació conti-nuada. “El nostre centre ha assumit un compromísen ferm amb la societat i les persones per a tota lavida”, va dir el director d’Extensió Universitària d’En-ginyeria i Arquitectura de la Salle.

Així mateix, Piqué va parlar de l’edifici del Parc d’In-novació Tecnològica i Empresarial de La Salle, situata la cantonada de Quatre Camins amb Lluçanès, comsi es tractés del nou Liceu. La Salle ha destinat unes200 persones a aquest centre per a tasques de re-cerca i desenvolupament. Tot un repte tècnic al ser-vei de la societat catalana.

“Les empreses no volen només que formem bonsprofessionals; a la Universitat, també ens demanenque els alertem sobre el desenvolupament de lestecnologies que puguin incidir en el futur de maneradecisiva en el mercat”, va assegurar Piqué.

En opinió del director d’Extensió Universitàriad’Enginyeria i Arquitectura de La Salle, cal que elsalumnes puguin desenvolupar dins les empreses elsprojectes que prèviament hagin dissenyat a la Facul-tat. Perquè, d’aquesta manera, s’obté un nivell deformació òptim, tant des del punt de vista teòric comdel pràctic. Finalment, Josep Piqué va parlar dels ne-gocis.com que s’estan creant, en aquests mo-ments, amb l’objectiud’aprofitar les possibili-tats que ofereix la xar-xa. Des del seu punt devista, el futur del mer-cat passa pel desenvo-lupament de comerçelectrònic.

Així mateix, Enric Juliàva considerar que l’Ins-titut Químic de Sarrià tédos clients clau: l’estu-diant i l’empresa.“Adaptem el nostre plad’estudis a les exigèn-

Por otra parte, Antoni Negre no perdió la oportu-nidad de advertir sobre los riesgos que comportainvertir en nuevas tecnologías, ya que es terrenoabonado para la especulación. Hasta que no en-tremos en un período de madurez, necesario entodo sector productivo, el inversor buscará siem-pre el beneficio rápido y dejará de lado la econo-mía tradicional.

Por su parte, Josep Piqué explicó que el objetivo deLa Salle consiste en potenciar los valores de los pro-fesionales en activo mediante la transmisión de co-nocimientos y experiencias en el terreno de las nue-vas tecnologías. Se persigue la formación continua.“Nuestro centro ha contraído un compromiso firmecon la sociedad y con las personas para toda la vi-da”, dijo el director de Extensión Universitaria de In-geniería y Arquitectura de La Salle.

Asimismo, Piqué habló del edificio del Parque de In-novación Tecnológica y Empresarial de La Salle, si-tuado en la esquina de Quatre Camins con Lluçanès,como si se tratara del nuevo Liceo. La Salle ha des-tinado a unas 200 personas a este centro en laboresde investigación y desarrollo. Todo un reto técnico alservicio de la sociedad catalana.

“Las empresas no sólo quieren que formemos bue-nos profesionales; en la universidad también nos pi-den que les alertemos sobre el desarrollo de las tec-nologías que puedan incidir en el futuro de forma de-cisiva en el mercado”, aseguró Piqué.

Para el director de Extensión Universitaria de Inge-niería y Arquitectura de La Salle es necesario que losalumnos puedan desarrollar en las empresas los pro-yectos que previamente diseñaron en la facultad.Porque de ese modo se obtiene un nivel de forma-ción óptimo, tanto desde el punto de vista teóricocomo práctico. Por último, Josep Piqué habló de losnegocios.com que se están creando, en estos mo-

mentos, con el objetivode aprovechar las posi-bilidades que ofrece lared. Desde su punto devista, el futuro del mer-cado pasa por el desa-rrollo de comercio elec-trónico.

Asimismo, Enric Juliàconsideró que el Insti-tut Químic de Sarrià tie-ne dos clientes clave:el estudiante y la em-presa. “Adaptamosnuestro plan de estu-

13

Josep Piqué

cies del mercat cada cinc anys i provem de captar lesnecessitats de les empreses per tal d’oferir-los res-postes efectives”, va dir Julià.

A continuació, el director general de l’IQS va parlardel sistema d’estudis que desenvolupa el seu cen-tre, i que consisteix a donar a l’alumne una formacióbàsica sòlida per crear després especialistes tot-te-rreny. Enric Julià també remarcava que hem d’apren-dre a comunicar les nostres capacitats professio-nals, si volem participar dels projectes que s’efectuïna l’empresa.

Així mateix, el director general de l’IQS va comen-tar que els nous professionals han d’estar dispo-sats a viatjar pel món, per tal d’aprofitar les oportu-nitats de negoci que ofereix el món globalitzat. Vivimuna nova realitat laboral que pateix canvis perma-nents en les seves estructures. Cal que l’universita-ri s’ajusti a aquest model i treballi en un ambientd’actualització permanent dels seus coneixementsacadèmics. Els màsters de l’Institut Químic de Sa-rrià estan pensats per cobrir tot tipus de mancancesprofessionals. ❏

dios a las exigencias del mercado cada cinco años ytratamos de captar las necesidades de las empresaspara ofrecerles respuestas efectivas”, dijo Julià.

A continuación, el director general del IQS habló delsistema de estudios que desarrolla su centro, y queconsiste en dar al alumno una formación básica sóli-da para crear después especialistas todoterreno. En-ric Julià también señaló que debemos aprender a co-municar nuestras capacidades profesionales si que-remos participar de los proyectos que se efectúenen la empresa.

Asimismo, el director general del IQS comentó quelos nuevos profesionales tienen que estar dispues-tos a viajar por el mundo para aprovechar las oportu-nidades de negocio que ofrece el mundo globalizado.Vivimos una nueva realidad laboral que sufre cam-bios permanentes en sus estructuras. El universita-rio necesita ajustarse a este modelo y trabajar en unambiente de actualización permanente de sus cono-cimientos académicos. Los másters del Institut Quí-mic de Sarrià están pensados para cubrir todo tipode carencias profesionales. ❏

T A R D E S A - I Q ST A R D E S A - I Q S

14

T A R D E S A - I Q ST A R D E S A - I Q S

CARRERES PROFESSIONALSEN UN MÓN QUE CANVIA

Jorge Grande va començar la seva exposició totafirmant que convé que estiguem desperts, si volemaconseguir un lloc de treball que satisfaci les nostresaspiracions professionals. “En acabar la carrera,t’inclines per trobar un determinat tipus de feina,però les circumstàncies, a vegades, determinen quedescobreixis unes altres opcions laborals que mai nohavies imaginat. Cal tenir en compte aquest factor,perquè l’experiència pot resultar gratificant”, va co-mentar Grande.

Segons el director general de Solvay Benvic Ibérica,l’aspirant a un lloc de treball ha de preparar bé lesentrevistes, valorar les seves pròpies qualitats i sersincer amb ell mateix pel que fa a les seves aptitudsprofessionals. D’altra banda, convé no perdre el con-tacte amb els companys de la facultat, perquè sem-pre et poden orientar sobre possibles ofertes quedesconeixies.

“Hem de tenir una obertura de pensament total ical que ens adaptem al canvi. Sabem on treballemavui, però no tenim idea del nostre futur, a causa de

CARRERAS PROFESIONALESEN UN MUNDO CAMBIANTE

Jorge Grande inició su exposición afirmando queconviene estar despiertos si queremos conseguir unempleo que colme nuestras aspiraciones profesiona-les. “Cuando acabas la carrera te inclinas por en-contrar un determinado tipo de trabajo, pero las cir-cunstancias en ocasiones determinan que descu-bras otras opciones laborales que nunca habías ima-ginado. Este factor hay que tenerlo en cuenta, por-que la experiencia puede resultar gratificante”,comentó Grande.

Según el director general de Solvay Benvic Ibérica,el aspirante a un puesto de trabajo debe prepararbien las entrevistas, valorar sus cualidades y ser sin-cero consigo mismo sobre sus aptitudes profesiona-les. Por otra parte, conviene no perder el contactocon los compañeros de la facultad, porque siemprete pueden orientar sobre posibles ofertas que desco-nocías.

“Debemos tener una apertura de pensamiento to-tal y necesitamos adaptarnos al cambio. Sabemosdónde trabajamos hoy, pero no tenemos idea sobre

15

“TRABAJAR SIGNIFICA APRENDER. CUANDO EMPIEZAS A

TRABAJAR EN UNA EMPRESA TIENES QUE SER HUMILDE Y

NO DEBES CAER EN EL SÍNDROME DE LA INUTILIDAD. SE

REQUIEREN TRES CONDICIONES PARA QUE UNA PERSONA

ALCANCE SUS OBJETIVOS PROFESIONALES: AUTOESTIMA,HUMILDAD Y CAPACIDAD DE APRENDIZAJE.” ESTA TESIS

FUE COMPARTIDA EL PASADO 8 DE FEBRERO POR EL

DIRECTOR GENERAL DE SOLVAY BENVIC IBÉRICA, JORGE

GRANDE, EL DIRECTOR GENERAL DE SA SENPERE, DAVID

MANCHÓN, Y POR LA DIRECTORA DEL DEPARTAMENTO DE

COMPORTAMIENTO HUMANO DE LA ORGANIZACIÓN DEL

IESE, NURIA CHINCHILLA, EN LA CONFERENCIA PRIMERAS

ETAPAS DE LA CARRERA PROFESIONAL EN UNA EMPRESA.

“TREBALLAR SIGNIFICA APRENDRE. QUAN COMENCES A

TREBALLAR EN UNA EMPRESA, HAS DE SER HUMIL I NO

CAURE EN LA SÍNDROME DE LA INUTILITAT. CAL ACOMPLIR

TRES CONDICIONS PERQUÈ UNA PERSONA ASSOLEIXI ELS

SEUS OBJECTIUS PROFESSIONALS: AUTOESTIMA, HUMILITAT

I CAPACITAT D’APRENENTATGE”. AQUESTA TESI VA SER

COMPARTIDA EL PASSAT 8 DE FEBRER PEL DIRECTOR GENE-RAL DE SOLVAY BENVIC IBÉRICA, JORGE GRANDE; EL

DIRECTOR GENERAL DE SA SENPERE, DAVID MANCHÓN; I

LA DIRECTORA DEL DEPARTAMENT DE COMPORTAMENT

HUMÀ DE L’ORGANITZACIÓ DE L’IESE, NURIA

CHINCHILLA, A LA CONFERÈNCIA PRIMERAS ETAPAS DE LA

CARRERA PROFESIONAL EN UNA EMPRESA.

Dr. Jorge Grande David Manchón Dra. Nuria Chinchilla Jordi Martí

la inestabilitat laboral en què ens trobem”, va co-mentar Jorge Grande.

D’altra banda, Grande va parlar de la importànciadel domini de l’anglès i la informàtica per al desen-volupament dels negocis. “Què exigeixen avui lesgrans corporacions? Bàsicament, volen gent empre-nedora, inconformista, atenta a l’evolució del co-merç electrònic, amb capacitat per liderar equips detreball i disposada, no solament a adaptar-se al can-vi, sinó que, a més, busquin la manera de provocar-lo”, va afirmar el director general de Solvay BenvicIbérica.

Tot seguit, David Manchón va parlar de la seva tra-jectòria professional i va referir-se al temps en què vatreballar com a director general de finances a Ges-tetner. “Després de superar múltiples problemes detipus econòmic, vaig aconseguir de crear un grup detreball cohesionat, i vam arribar a facturar 7.000 mi-lions de pessetes l’any. Tot i que sembli contradicto-ri, mai no vaig pensar que acabaria treballant en elsector de les finances”, va explicar Manchón.

David Manchón és un directiu que s’encarrega dela selecció del personal, té en compte la formació il’experiència dels candidats, però, sobretot, valorael temps que aquests han passat treballant en unacompanyia. “Si els aspirants no tenen una experièn-cia mínima d’un any en l’exercici d’un càrrec dinsd’una empresa, perdo tot l’interès de conèixer laresta de la seva trajectòria professional”, va comen-tar el director general de SA Senpere. De tota mane-ra, és difícil d’apreciar la qualitat humana d’un em-pleat a través del seu currículum vitae, i, per aquestmotiu, cal dur a terme un gran nombre d’entrevistespersonals.

Finalment, David Manchón va parlar dels factorsque influeixen a l’hora de trobar feina, i va destacarquatre punts que cal tenir en compte: “La formacióinflueix un 30 %, l’experiència un altre 30 %, els va-lors personals un 30 %, i la sort hi contribueix en un10 %. Els estudiants amb una capacitat intel·lectualmitjana solen arribar més lluny que els qui obtenennotes brillants, perquè coneixen bé el valor de l’es-forç i la superació personal.”

Després, Nuria Chinchilla va comentar als assis-tents que les primeres etapes dins del món laboralno determinen de manera considerable el nostre fu-tur professional.

Per iniciar el seu col·loqui, va presentar un estudisobre la mobilitat laboral que demostra que el 25 %dels alumnes de l’IESE canvien d’empresa abansque passi un any, perquè es creen unes expectativesque després no s’acompleixen. En opinió de Nuria

nuestro futuro, debido a la inestabilidad laboral exis-tente”, comentó Jorge Grande.

Por otra parte, Grande habló de la importancia deldominio del inglés y de la informática para el desa-rrollo de los negocios. “¿Qué exigen hoy las grandescorporaciones? Básicamente quieren gente empren-dedora, inconformista, atenta a la evolución del co-mercio electrónico, con capacidad para liderar equi-pos de trabajo y dispuesta no sólo a adaptarse alcambio, sino que además busquen la manera de pro-vocarlo”, sentenció el director general de Solvay Ben-vic Ibérica.

Acto seguido, David Manchón habló de su trayecto-ria profesional y se refirió al tiempo en que trabajócomo director general de finanzas en Gestetner .“Después de superar múltiples problemas de tipoeconómico, conseguí crear un grupo de trabajo cohe-sionado, y llegamos a facturar 7.000 millones de pe-setas al año. Aunque resulte contradictorio, nuncapensé que trabajaría en el sector de las finanzas”,explicó Manchón.

David Manchón es un directivo que se encarga dela selección del personal, tiene en cuenta la forma-ción y la experiencia de los candidatos, pero sobretodo valora el tiempo que han pasado trabajando enuna compañía. “Si los aspirantes no tienen una ex-periencia mínima de un año desarrollando un cargoen una empresa, pierdo interés por conocer el restode su trayectoria profesional”, comentó el directorgeneral de SA Senpere. De todos modos, es difícilapreciar la calidad humana de un empleado a travésde su currículum vitae y, por ese motivo, resulta ne-cesario hacer un gran número de entrevistas perso-nales.

Por último, David Manchón habló de los factores queinfluyen a la hora de encontrar un trabajo, y destacócuatro puntos que hay que tener en cuenta: “La for-mación influye un 30 %, la experiencia otro 30 %, losvalores personales un 30 % más, y la suerte contribu-ye un 10 %. Los estudiantes con una capacidad inte-lectual mediana suelen llegar más lejos que los quetienen unas notas brillantes, porque conocen bien elvalor del esfuerzo y de la superación personal.”

Más tarde, Nuria Chinchilla comentó a los asisten-tes que las primeras etapas en el mundo laboral nodeterminan de forma considerable nuestro futuroprofesional.

Para iniciar su coloquio presentó un estudio sobrela movilidad laboral que demuestra que el 25 % delos alumnos del IESE cambian de empresa antes deque pase un año porque alimentan muchas expecta-tivas que después no ven cumplidas. En opinión de

T A R D E S A - I Q ST A R D E S A - I Q S

16

T A R D E S A - I Q ST A R D E S A - I Q S

Chinchilla, les empreses busquen persones hones-tes, emprenedores, treballadores i amb una gran ca-pacitat de comunicació.

“Les companyies tenen en compte si els candidatsdisposen d’una bona preparació tècnica i emocional,i si tenen una cosmovisió clara sobre el tipus d’ini-ciatives que desenvoluparan en el cas que els triïnper dur-les a terme”, va afirmar la directora del De-partament de Comportament Humà dins l’Organitza-ció de l’IESE.

“El món es mou a un ritme cada vegada més acce-lerat. Cal que ens adaptem amb rapidesa al canvi entots els àmbits de la nostra existència, donat que lesfórmules que van servir en d’altres moments podenquedar obsoletes. Però cal viure el canvi des de lamaduresa i l’estabilitat personal, a fi que no ens hisentim arrossegats”, va dir la directora del Departa-ment del Comportament Humà dins l’Organització del’IESE. ❏

Nuria Chinchilla, las empresas buscan personas ho-nestas, emprendedoras, trabajadoras y con gran ca-pacidad de comunicación.

“Las compañías tienen en cuenta si los candidatosdisponen de una buena preparación técnica y emo-cional, y si tienen una cosmovisión clara sobre el ti-po de iniciativas que van a desarrollar en el caso deque sean elegidos para llevarlas a cabo”, sentencióla directora del Departamento de ComportamientoHumano en la Organización del IESE.

“El mundo se mueve a un ritmo cada vez más ace-lerado. Debemos adaptarnos con rapidez al cambioen todos los ámbitos de nuestra existencia, ya quelas fórmulas que sirvieron en su momento puedenquedar obsoletas. Pero el cambio es necesario vivir-lo desde la madurez y la estabilidad personal, parano sentirnos arrastrados”, dijo la directora del De-partamento de Comportamiento Humano en la Orga-nización del IESE. ❏

17

QUÍMICOS: ¿SALVADORES O SALVADOS?

Lluís Comellas inició el debate hablando de los estu-dios específicos que se desarrollan en el IQS para pre-servar el bienestar de nuestro entorno ecológico. En es-te sentido, destacan las licenciaturas de Ciencias Quí-micas, Ingeniería Química e Ingeniería Industrial. Asi-mismo, en los estudios de postgrado se llevan a cabolabores de investigación y de servicio a las empresascon el objetivo de eliminar los niveles de contaminaciónque generan cuando liberan grandes cantidades deenergía. “En los últimos 10 años, el 12 % de los traba-jos finales de curso, el 17 % de las tesis doctorales y el17 % de los trabajos sobre investigación medioambien-tal están relacionados con la búsqueda de nuevas so-luciones que ayuden al equilibrio del ecosistema”, co-mentó el catedrático de Análisis Cualitativo del IQS.

Según Lluís Comellas, la actividad química es im-portante para mantener nuestro nivel de vida y parasolucionar los problemas graves de contaminaciónno química que generan las industrias.

Por ejemplo, el efecto invernadero se debe al usoque se hace de la energía por combustión fósil, paralo que Comellas propone gestionar los residuos deforma eficaz. Otro caso: la población y la industria ge-neran contaminación en el suelo y la alternativa, eneste caso, estriba en fabricar productos biodegrada-bles no tóxicos. La tecnología de los productos quími-cos está jugando un papel esencial en la lucha contrala polución industrial y ambiental. La industria quími-ca se está convirtiendo en el “médico de la polución”.

Acto seguido, Máximo Hidalgo aseguró que los me-dios de comunicación descubren la cara oscura de laquímica, pero informan poco del bienestar que nos pro-porciona esta ciencia en el día a día. Por tanto, se hacreado una situación injusta que conviene reparar pron-to. “La sociedad rechaza la industria química sin cono-cerla lo suficiente”, dijo el district manager de NalcoS.A., el cual añadió que “la química contribuye en lamejora de la alimentación y la higiene y es la protago-

ELS QUÍMICS: SALVADORS O SALVATS?

Lluís Comellas va iniciar el debat parlant dels estu-dis específics que es duen a terme a l’IQS a fi de pre-servar el benestar del nostre entorn ecològic. Enaquest sentit, destaquen les llicenciatures de Cièn-cies Químiques, Enginyeria Química i Enginyeria In-dustrial. Així mateix, en els estudis de postgrau esduen a terme labors de recerca i de servei a les em-preses amb l’objectiu d’eliminar els nivells de conta-minació que generen quan alliberen grans quantitatsd’energia. “En aquests últims 10 anys, el 12 % delstreballs finals de curs, el 17 % de les tesis doctorals iel 17 % dels treballs sobre investigació mediambien-tal es relacionen amb la cerca de noves solucions quecontribueixin a l’equilibri de l’ecosistema”, va comen-tar el catedràtic d’Anàlisi Qualitativa de l’IQS.

Segons Lluís Comellas, l’activitat química és im-portant per mantenir el nostre nivell de vida i per so-lucionar els problemes greus de contaminació no quí-mica que generen les indústries.

Per exemple, l’efecte hivernacle es deu a l’ús quefem de l’energia per combustió fòssil, per a la qualComellas proposa una gestió eficaç dels residus. Unaltre cas: la població i la indústria generen contami-nació en el sòl i l’alternativa, en aquest cas, es trobaen la fabricació de productes biodegradables no tò-xics. La tecnologia dels productes químics està te-nint un paper essencial en la lluita contra la pol·lucióindustrial i ambiental. La indústria química s’estàconvertint en el “metge de la pol·lució”.

Tot seguit, Máximo Hidalgo va assegurar que els mit-jans de comunicació descobreixen la cara fosca de laquímica, però informen ben poc del benestar que ensproporciona aquesta ciència en el dia a dia. Per tant,s’ha creat una situació injusta que convé resoldre deseguida. “La societat rebutja la indústria química sen-se conèixer-la prou”, va dir el district manager de Nal-co S.A., i va afegir-hi que “la química contribueix a lamillora de l’alimentació i la higiene, i és la protagonis-

T A R D E S A - I Q ST A R D E S A - I Q S

18

“LOS QUÍMICOS TENEMOS MALA REPUTACIÓN PORQUE NO

SABEMOS COMUNICARNOS CON LA SOCIEDAD, SE DICE QUE

UTILIZAMOS UN LENGUAJE CRÍPTICO QUE PROVOCA RECELO EN

EL RESTO DE LA POBLACIÓN. DE AHÍ SE DERIVAN MUCHOS DE

NUESTROS MALES”. ESTA AFIRMACIÓN FUE COMPARTIDA EL

PASADO 1 DE MARZO POR EL DIRECTOR DEL PROGRAMA DE

ANÁLISIS AMBIENTALES Y BIOLÓGICOS DEL CNCT-INSHT,XAVIER GUARDINO, EL CATEDRÁTICO DE ANÁLISIS CUALITATIVO

DEL IQS, LLUÍS COMELLAS, Y POR EL DISTRICT MANAGER DE

NALCO S.A, MÁXIMO HIDALGO, EN LA CONFERENCIA

QUÍMICOS: ¿VERDUGOS O SALVADORES DEL MEDIO AMBIENTE?

“ELS QUÍMICS TENIM MALA REPUTACIÓ, PERQUÈ NO SABEM

COMUNICAR-NOS AMB LA SOCIETAT, ES DIU QUE FEM SERVIR

UN LLENGUATGE CRÍPTIC QUE PROVOCA RECELS EN LA RESTA

DE LA POBLACIÓ. D’AQUÍ ES DERIVEN MOLTS DELS NOSTRES

MALS. AQUESTA AFIRMACIÓ LA VAN COMPARTIR EL PASSAT 1DE MARÇ EL DIRECTOR DEL PROGRAMA D’ANÀLISIS AMBIENTALS

I BIOLÒGIQUES DEL CNCT-INSHT, XAVIER GUARDINO; EL

CATEDRÀTIC D’ANÀLISI QUALITATIVA DE L’IQS, LLUÍS

COMELLAS; I EL DISTRICT MANAGER DE NALCO S.A., MÁXIMO

HIDALGO, A LA CONFERÈNCIA: QUÍMICS: BOTXINS O SALVA-DORS DEL MEDI AMBIENT?

ta essencial, mitjançant els productes farmacèutics,de la lluita contra les malalties i de la millora de la qua-litat de vida fins a edats molt avançades.”

D’altra banda, Hidalgo va remarcar que, a fi d’esten-dre àmpliament l’aplicació de principis ètics entre lesindústries i de proporcionar eines per tal de posar-losen pràctica, la indústria química desenvolupa a tot elmón un programa internacional conegut com a “Res-ponsable Care” (que a Espanya s’anomena “Compro-miso de Progreso”), l’objectiu del qual és millorar laseguretat i incrementar la protecció de la salut i delmedi ambient. “Cadascun dels màxims executius deles companyies que s’adhereixen al programa assu-meix el compromís signat i públic d’aplicar els princi-pis ètics bàsics del programa i nomena un coordinadorque es responsabilitzarà del seu desenvolupamentdins l’empresa”, va assegurar Máximo Hidalgo.

Més tard, Xavier Guardino va comentar als assis-tents que, a la indústria química, hi ha professionalsbons i dolents, com a qualsevol altre àmbit laboral.“Les empreses són les primeres interessades a sal-vaguardar el medi ambient, perquè, d’aquesta ma-nera, obtenen més beneficis econòmics”, va dir eldirector del programa d’anàlisis ambientals i biològi-ques del CNCT-INSHT. En opinió de Guardino, el pro-blema dels químics prové del fet que utilitzen un ti-pus de llenguatge inintel·ligible per a la resta de lapoblació, que creu que es tracta d’una ciència ocul-ta. Però el ciutadà no percep que la química, entretotes les ciències, és la que es pot aplicar amb méseficàcia per resoldre els problemes a escala huma-na, com és el cas de l’alimentació, el vestit, la saluti la higiene. Cal adreçar-se a la física si es volen es-cindir àtoms, a l’astronomia si cal descobrir un foratnegre, i a la química si hem de fabricar sabates no-ves (tant si són de cuir com de cautxú o plàstic, laseva fabricació depèn de processos químics).

“Cal tenir en compte que els desastres naturalsprovoquen més contaminació que l’acció de l’home”,va dir Xavier Guardino per justificar la bondat de la in-dústria química davant dels qui la critiquen de mane-ra visceral. ❏

nista esencial, mediante los productos farmacéuticos,en la lucha contra las enfermedades y en la mejora dela calidad de vida hasta edades muy avanzadas.”

Por otra parte, Hidalgo señaló que con el fin de ex-tender ampliamente la aplicación de principios éticosentre las industrias y de proporcionar herramientas pa-ra ponerlos en práctica, la industria química desarrollaen todo el mundo un programa internacional conocidocomo “Responsable Care” (que en España se denomi-na “Compromiso de Progreso”) cuyo objetivo es mejo-rar la seguridad e incrementar la protección de la saludy del medio ambiente. “Cada uno de los máximos eje-cutivos de las compañías que se adhieren al programaasume el compromiso firmado y público de aplicar losprincipios éticos básicos del programa y nombra a uncoordinador que se responsabilizará del desarrollo delmismo en la empresa”, aseguró Máximo Hidalgo.

Más tarde, Xavier Guardino comentó a los asistentesque en la industria química existen buenos y malosprofesionales, como en cualquier otro ámbito laboral.“Las empresas son las primeras interesadas en sal-vaguardar el medio ambiente, porque de ese modo ob-tienen más beneficios económicos”, dijo el director delprograma de análisis ambientales y biológicos delCNCT-INSHT. En opinión de Guardino, el problema delos químicos estriba en que utilizan un tipo de lengua-je ininteligible para el resto de la población, que creeque se trata de una ciencia oculta. Pero el ciudadanono percibe que la química, entre todas las ciencias, esla que se puede aplicar con mayor prestancia para re-solver los problemas a escala humana, como es el ca-so de la alimentación, el vestido, la salud y la higiene.Hay que dirigirse a la física si se desea escindir áto-mos, a la astronomía si se quiere descubrir un agujeronegro y a la química si necesitamos fabricar zapatosnuevos (tanto si son de cuero, de caucho o de plástico,su fabricación depende de procesos químicos).

“Hay que tener en cuenta que los desastres natu-rales provocan más contaminación que la acción delhombre”, dijo Xavier Guardino para justificar la bon-dad de la industria química frente a aquéllos que lacritican de un modo visceral. ❏

T A R D E S A - I Q ST A R D E S A - I Q S

19

Germán Fañanás Máximo Hidalgo Dr. Xavier Guardino Dr. Lluís Comellas

COM PODEM TROBAR UN BON DIRECTIU?

Ignacio Macaya va iniciar la ronda d’intervencionsamb una reflexió, d’acord amb la seva experiènciaprofessional, de les competències que les empresesvaloren més en un directiu. Va remarcar que no n’hiha prou amb una llicenciatura universitària, perquècal cursar un MBA en una escola de negocis presti-giosa, com és el cas de l’IESE o d’ESADE.

“Els meus clients busquen persones que domininl’anglès i que tinguin experiència de la gestió d’em-preses. Volen professionals que hagin ocupat ante-riorment càrrecs directius rellevants en altres corpo-racions i que tinguin un coneixement estratègic amplidel sector on treballen”, va comentar el soci de Rus-sell Reynolds Associates. Així mateix, Macaya va par-lar d’una característica fonamental per arribar a serun bon directiu: la capacitat de lideratge. Aquestaqualitat consisteix a saber extreure el millor de cadaempleat; a motivar i il·lusionar tot l’equip de col·la-boradors i saber delegar en els altres unes determi-nades responsabilitats que agilitin les tasques del’empresa.

“Cal no oblidar un altre factor important que és lacapacitat de comunicació i l’ús de les noves tecnolo-gies. Un directiu ha de saber transmetre la informa-ció dins de l’empresa per tal d’orientar tot el seuequip vers l’èxit”, va dir Macaya, que va finalitzar laseva intervenció tot comentant que els seus clientscerquen directius que tinguin capacitat per provocarel canvi i siguin tenaços davant les situacions mésadverses.

Tot seguit, Carlos Zazurca va criticar la universitatperquè “exerceix sobre els alumnes una actitud pocmotivadora”. També va advertir que els estudis uni-versitaris no determinen l’èxit o el fracàs professio-nal de les persones, sinó que l’experiència laboral ésla millor de totes les escoles.

¿CÓMO ENCONTRAR UN BUEN DIRECTIVO?

Ignacio Macaya inició la ronda de intervencionescon una reflexión, de acuerdo con su experiencia pro-fesional, de las competencias que las empresas va-loran más en un directivo. Señaló que no basta contener una licenciatura universitaria, ya que resulta ne-cesario cursar un MBA en una escuela de negociosprestigiosa, como es el caso del IESE o de ESADE.

“Mis clientes buscan personas que dominen el in-glés y que tengan experiencia en la gestión de em-presas. Quieren profesionales que hayan ocupadocon anterioridad puestos directivos relevantes enotras corporaciones y que tengan un conocimientoestratégico amplio del sector en el que trabajan”, co-mentó el socio de Russell Reynolds Associates.

Asimismo, Macaya habló de una característica fun-damental para llegar a ser un buen directivo: la ca-pacidad de liderazgo. Esta cualidad consiste en sa-ber extraer lo mejor de cada empleado; en motivar eilusionar a todo el equipo de colaboradores y en sa-ber delegar en los demás determinadas responsabi-lidades que agilicen las tareas en la empresa.

“No se debe olvidar otro factor importante como esla capacidad de comunicación y el uso de las nuevastecnologías. Un directivo tiene que saber transmitir lainformación dentro de la empresa para orientar a to-do su equipo hacia el éxito”, dijo Macaya, el cual fi-nalizó su intervención comentando que sus clientesbuscan directivos que tengan capacidad para provo-car el cambio y que sean tenaces ante las situacio-nes más adversas.

Acto seguido, Carlos Zazurca criticó a la universi-dad porque “ejerce sobre los alumnos una actitudpoco motivadora”. También advirtió que los estudiosuniversitarios no determinan el éxito o el fracaso pro-fesional de las personas, sino que la experiencia la-boral es la mejor de todas las escuelas.

T A R D E S A - I Q ST A R D E S A - I Q S

20

“ADEMÁS DE EXPERIENCIA, LOS DIRECTIVOS DEBEN TENER

UNA SÓLIDA FORMACIÓN UNIVERSITARIA Y UNA VISIÓN ESTRA-TÉGICA DEL SECTOR EN EL QUE TRABAJAN SI QUIEREN OCUPAR

UN CARGO DE RESPONSABILIDAD EN UNA EMPRESA.” CARLOS

ZAZURCA, SOCIO DIRECTOR GENERAL DE HEIDRICK &STRUGGLES ESPAÑA, IGNACIO MACAYA, SOCIO DE RUSSELL

REYNOLDS ASSOCIATES, Y JOSÉ MANUEL ESTÉVEZ, SOCIO

DIRECTOR DE SEELIGER Y CONDE NBI, REALIZARON ESTA

AFIRMACIÓN CONJUNTA EN LA CONFERENCIA ALTA DIRECCIÓN:BUSCADORES Y BUSCADOS, CELEBRADA EL 22 DE MARZO

PASADO EN LA SALA DE ACTOS MULTIMEDIA DEL IQS.

“A MÉS D’EXPERIÈNCIA, ELS DIRECTIUS HAN DE TENIR UNA

SÒLIDA FORMACIÓ UNIVERSITÀRIA I UNA VISIÓ ESTRATÈGICA

DEL SECTOR ON TREBALLEN, SI VOLEN OCUPAR UN CÀRREC DE

RESPONSABILITAT DINS D’UNA EMPRESA.” CARLOS ZAZURCA,SOCI DIRECTOR GENERAL DE HEIDRICK & STRUGGLES

ESPANYA; IGNACIO MACAYA, SOCI DE RUSSELL REYNOLDS

ASSOCIATES; I JOSÉ MANUEL ESTÉVEZ, SOCI DIRECTOR DE

SEELIGER Y CONDE NBI, VAN REALITZAR AQUESTA AFIRMACIÓ

CONJUNTA A LA CONFERÈNCIA ALTA DIRECCIÓ: BUSCADORS I

BUSCATS, CELEBRADA EL PASSAT 22 DE MARÇ A LA SALA

D’ACTES MULTIMÈDIA DE L’IQS.

T A R D E S A - I Q ST A R D E S A - I Q S

Així mateix, el soci director general d’Heidrick &Struggles Espanya va comentar, de manera detalla-da, les diferències i similituds entre un empresari iun directiu. Segons va dir, tots dos han de saber as-sumir els riscos oportuns que permetin la consecu-ció d’uns objectius concrets en benefici de l’empre-sa. Sense riscos no hi ha resultats, i sense resultatsno s’assoleix la realització personal.

“A diferència dels Estats Units, els executius es-panyols temen el fracàs, perquè els fa por de perdreel paraigua de la multinacional per a la qual treba-llen. Per a aquest tipus de professionals, és més im-portant tenir un alt càrrec que ser un professionalque assumeix riscos. El capital més important dequalsevol persona és la seva experiència laboral i lasatisfacció d’haver assolit els objectius que prèvia-ment s’ha marcat”, va remarcar Carlos Zazurca.

Tot seguit, José Manuel Estévez va comentar queés difícil de trobar directors generals que no haginsofert una crisi en algun moment de la seva trajectò-ria laboral. “Quan passes per una crisi, cal que t’hienfrontis amb claredat, si vols trobar la solució mésadequada. A diferència dels Estats Units, a Espanyano pots deixar la teva feina sense haver-ne trobadauna altra, perquè el mercat t’ho penalitza. És una pe-na”, va manifestar Estévez.

José Manuel Estévez també va parlar de la neces-sitat de buscar alternatives quan la gestió de l’em-presa no és la més adequada. Si es dóna aquestcas, el propietari de la societat i els seus executiushauran de treballar junts fins a definir un projecteque redreci la situació per tal de rendir comptes demanera satisfactòria davant dels accionistes.

“A vegades, un director general sofreix una crisiperquè, a la feina, suporta grans tensions cada dia.Això succeeix freqüentment en el món de l’automò-bil i de la indústria de l’acer. Però no tot és negatiu,perquè el fet d’exercir labors directives en una em-presa automobilística et proporciona molta expe-riència sobre la gestió de la producció”, va dir JoséManuel Estévez a tots els qui eren presents a la sa-la d’actes. ❏

Asimismo, el socio director general de Heidrick &Struggles España comentó, de forma detallada, lasdiferencias y similitudes que existen entre un empre-sario y un directivo. Según sus palabras, ambos tie-nen que saber tomar los riesgos oportunos que per-mitan la consecución de unos objetivos concretos enbeneficio de la empresa. Sin riesgos no hay logros, ysin logros no existe la realización personal.

“A diferencia de los Estados Unidos, los ejecutivosespañoles tienen miedo al fracaso porque temen per-der el paraguas de la multinacional para la que tra-bajan. Para este tipo de profesionales es más impor-tante tener un alto cargo que ser un profesional queasume riesgos. El capital más importante de cual-quier persona es su experiencia laboral y la satisfac-ción de haber conseguido los objetivos que previa-mente se ha marcado”, señaló Carlos Zazurca.

Acto seguido, José Manuel Estévez comentó quees difícil encontrar directores generales que no ha-yan sufrido una crisis a lo largo de su trayectoria la-boral. “Cuando pasas por una crisis, tienes que en-frentarte a ella con claridad si quieres encontrar lasolución más adecuada. A diferencia de los EstadosUnidos, en España no puedes abandonar tu trabajosin haber conseguido otro porque el mercado te pe-naliza. Es una pena”, manifestó Estévez.

José Manuel Estévez también habló de la necesi-dad de buscar alternativas cuando la gestión de laempresa no es la más adecuada. En ese caso, elpropietario de la sociedad y sus ejecutivos deben tra-bajar juntos hasta definir un proyecto que reflote lasituación para rendir cuentas ante los accionistas deforma satisfactoria.

“En ocasiones, un director general sufre una crisisporque en el trabajo soporta grandes tensiones a dia-rio. Esto ocurre con frecuencia en el mundo del auto-móvil y en la industria del acero. Pero no todo es ne-gativo, puesto que desempeñar labores directivas enuna empresa automovilística te proporciona muchaexperiencia sobre la gestión de la producción”, dijoJosé Manuel Estévez a todos los presentes en la sa-la de actos. ❏

21

Ignacio Macaya Íñigo Babot José Manuel Estévez Carlos Zazurca

ÍÑIGO BABOT: “JA TENIM UN PROGRAMADE CONTINUÏTAT D’ALT NIVELL”

El nou cicle de Tardes A-IQS va començar l’octu-bre, ja fa uns quants mesos. Quina valoració en facom a responsable i coordinador?

Estem molt contents de la manera com van les co-ses. Per a aquest curs va preparar-se un format moltdiferent dels d’altres edicions: 15 Tardes pre-progra-mades sense excepció des de l’inici de curs. Ante-riorment, les Tardes es presentaven a mesura ques’anaven preparant, al llarg de l’any, i tan sols ambun mes o un mes i mig d’antelació.

Coordinar tot això és molt complicat, però responmolt millor als paràmetres dels anomenats Progra-mes de Continuïtat, Programes d’Actualització o Pro-grames de Reciclatge que es realitzen en altres cen-tres molt prestigiosos com IESE, ESADE o Institutd’Empresa, i als quals, des d’aquest any, l’IQS no had’envejar res. Volíem tenir el nostre propi Programade Continuïtat, de molt alt nivell, i creiem que ho hemaconseguit plenament.

Quin grau d’acceptació ha tingut aquest cicle en-tre els assistents?

El millor era preguntar-ho a ells mateixos, i això és elque hem fet. Després de cada sessió es reparteixen

ÍÑIGO BABOT: “YA TENEMOS UN PROGRAMADE CONTINUIDAD DE ALTO NIVEL”

El nuevo ciclo de Tardes AIQS empezó en Octubre,hace ya unos cuantos meses. ¿Qué valoración hacecomo responsable y coordinador?

Estamos muy contentos de cómo marchan las co-sas. Para este curso se preparó un formato muy di-ferente de los presentados en otras ediciones: 15Tardes pre-programadas, todas ellas, desde el iniciode curso. Anteriormente, las Tardes se presentabanconforme se iban preparando, a lo largo del año y só-lo con un mes o mes y medio de antelación.

Coordinar todo esto es muy complicado, pero res-ponde mucho mejor a los parámetros de los llama-dos Programas de Continuidad, Programas de Actua-lización o Programas de Reciclaje que se realizan enotros centros muy prestigiosos como IESE, ESADE oInstituto de Empresa, y a los que, desde este año, elIQS no tiene nada que envidiar. Queríamos tenernuestro propio Programa de Continuidad, de muy altonivel, y creemos haberlo conseguido plenamente.

¿Qué grado de aceptación ha tenido este ciclo en-tre los asistentes?

Lo mejor era preguntárselo a ellos mismos, y así lohemos hecho. Tras cada sesión se reparten unas en-

T A R D E S A - I Q ST A R D E S A - I Q S

22

ÍÑIGO BABOT ES INGENIERO INDUSTRIAL POR LA UPC,ADEMÁS DE LICENCIADO EN CIENCIAS QUÍMICAS POR EL

IQS Y PDG POR IESE. ACTUALMENTE ES DIRECTOR

GENERAL DE GEOPLANETA, S.A. (GRUPO PLANETA).DESDE QUE SE FORMÓ LA NUEVA JUNTA DE LA

ASOCIACIÓN, ES VICETESORERO, Y TAMBIÉN COORDINADOR

DE LAS TARDES A-IQS. AHORA, TRAS 10 TARDES ORGA-NIZADAS, NOS HABLA DE LA RESPUESTA DE LOS ASISTEN-TES Y VALORA MUY POSIT IVAMENTE ESTE NUEVO

PROGRAMA DE CONTINUIDAD CREADO POR LA ASOCIACIÓN.

ÍÑIGO BABOT ÉS ENGINYER INDUSTRIAL PER LA UPC, A

MÉS DE LLICENCIAT EN CIÈNCIES QUÍMIQUES PER L’IQS IPDG PER IESE. ACTUALMENT ÉS DIRECTOR GENERAL DE

GEOPLANETA, S.A. (GRUP PLANETA). DES QUE VA FOR-MAR-SE LA NOVA JUNTA DE L’ASSOCIACIÓ, N’ÉS SOTSTRE-SORER, I TAMBÉ COORDINADOR DE LES TARDES A-IQS.ARA, DESPRÉS DE 10 TARDES ORGANITZADES, ENS PARLA

DE LA RESPOSTA DELS ASSISTENTS I VALORA MOLT POSITI-VAMENT AQUEST NOU PROGRAMA DE CONTINUÏTAT CREAT

PER L’ASSOCIACIÓ.

T A R D E S A - I Q ST A R D E S A - I Q S

unes enquestes de qualitat, en les quals es fan 8 pre-guntes als assistents. Hi ha una escala de valor per acada resposta (de 1 a 7 punts), i, després d’haver-secelebrat 10 Tardes, els resultats poden considerar-semolt positius. Hem tingut un total de 697 assistènciesi una mitjana de 70 assistents per Tarda, la qual ésmolt elevada si la comparem amb altres centres degran prestigi, tractant-se d’un primer any. A 414 en-questes i amb un màxim de 7 punts per resposta, l’in-terès de les ponències ha estat puntuat amb un 6,32de mitjana (90 %); els coneixements dels ponents so-bre el tema tractat han obtingut un 6,48 (93 %); la uti-litat de les sessions ha obtingut una classificació mit-jana de 6,09 punts (87 %), i l’opinió general de les Tar-des, una mitjana de 6,35 (91 %).

Naturalment, també ens han posat alguna nota do-lenta, però la veritat és que la gran majoria han estatbones o molt bones.

Quin ha estat el perfil d’aquests assistents?La majoria d’assistents, jo diria que un 90 %, són

membres de l’A-IQS. Les Tardes es divideixen en 5 ci-cles i els perfils-mitjans dels participants responenamb força fidelitat a aquesta segmentació: Cicle Carre-ra Professional, associats de mitjana edat i associatsveterans; Cicle Incorporació al Món Laboral, asso-ciats molt joves; Cicle Noves Tecnologies, associatsjoves i de mitjana edat; Cicle Medi Ambient, asso-ciats de totes les edats; i Cicle Cultural, associats demitjana edat i associats veterans.

Quina és la seva valoració dels ponents?Són un total de 64 persones, totes molt prestigio-

ses, molt reconegudes en les seves professions i ve-ritables especialistes en els temes que han exposat.Entre ells hi ha assistit el cardenal Carles, el presi-dent de la Cambra de Comerç, el president d’AigüesTer-Llobregat, el director general de la incubadorad’Internet més important d’Espanya, tres dels HeadHunters millors i més coneguts del país, investiga-dors d’IESE o Stanford, i molts més.

Els propis ponents queden molt satisfets amb eldesenvolupament de les sessions i la participaciódel públic. Això ens assegura que, molt probable-ment, voldran tornar-hi un altre any, i així s’afavoreixel prestigi de l’A-IQS.

Existeix algun aspecte menys positiu que vulguiremarcar?

Bé, potser trobo a faltar una mica de participaciódels alumnes que encara estudien a l’IQS. Crec queseria molt positiu que comencessin a incorporar-se

cuestas de calidad en las cuales se realizan 8 pre-guntas a los asistentes. Existe una escala de valorpara cada respuesta (de 1 a 7 puntos) y, tras 10 Tar-des celebradas, los resultados pueden considerarsemuy positivos. Hemos tenido un total de 697 asisten-cias y una media de 70 asistentes por Tarde, la cuales muy elevada, comparándola con otros centros degran prestigio y tratándose de un primer año. En 414encuestas y con un máximo de 7 puntos por respues-ta, el interés de las ponencias se ha puntuado con un6,32 de media (90 %); los conocimientos de los po-nentes sobre el tema tratado han obtenido un 6,48(93 %); la utilidad de las sesiones ha obtenido una ca-lificación media de 6,09 puntos (87 %) y la opinión ge-neral de las Tardes, una media de 6,35 (91 %).

Por supuesto, también nos han dado alguna malanota, pero lo cierto es que la gran mayoría han sidobuenas o muy buenas.

¿Cuál ha sido el perfil de estos asistentes?La mayoría de asistentes, yo diría que un 90 %,

son miembros de la A-IQS. Las Tardes están dividi-das en 5 ciclos y los perfiles-medios de participantesestán respondiendo con bastante fidelidad a estasegmentación: Ciclo Carrera Profesional, asociados

23

a activitats de l’Associació i a relacionar-se ambcompanys d’estudis que ja es troben en plena acti-vitat professional, sobretot havent-hi Tardes pensa-des especialment per a ells (per exemple, totes lesd’Incorporació al Món Laboral i alguna de NovesTecnologies), i que, de segur, els resultarien moltinteressants.

Tindrà continuïtat aquest Programa de TardesA-IQS?

Això han de decidir-ho els 11 membres de la Juntade la qual formo part. Cal analitzar-ne els resultats ipreparar accions per a l’any proper. Però, un cop vis-tos els resultats, m’atreviria a dir que aquest Progra-ma podrà continuar i perfeccionar-se en cursos suc-cessius. ❏

de mediana edad y asociados veteranos, Ciclo Incor-poración al Mundo Laboral, asociados muy jóvenes,Ciclo Nuevas Tecnologías, asociados jóvenes y demediana edad, Ciclo Medio Ambiente, asociados detodas las edades, y Ciclo Cultural, asociados de me-diana edad y asociados veteranos.

¿Cuál es su valoración de los ponentes?Son un total de 64 personas, todas ellas muy pres-

tigiosas, muy reconocidas en sus profesiones y ver-daderos especialistas en los temas que han expues-to. Entre ellos han asistido el cardenal Carles, el pre-sidente de la Cambra de Comerç, el presidente de Ai-gües Ter-Llobregat, el director general de la más im-portante incubadora de internet en España, tres delos mejores y más conocidos Head Hunters del país,investigadores de IESE o Stanford, y muchos más.

Los propios ponentes están quedando muy conten-tos con el desarrollo de las sesiones y con la partici-pación del público. Eso nos asegura que muy proba-blemente querrán volver otro año, y favorece así elprestigio de la A-IQS.

¿Existe algún aspecto menos positivo que quieraremarcar?

Bueno, quizá eche de menos algo más de partici-pación de alumnos que aún están estudiando en elIQS. Creo que sería muy positivo que empezasen aincorporarse a actividades de la Asociación y a rela-cionarse con compañeros de estudios que ya estánen plena actividad profesional. Máxime cuando exis-ten Tardes especialmente pensadas para ellos (to-das las de Incorporación al Mundo Laboral y algunade Nuevas Tecnologías, por ejemplo) y que, seguro,les resultarían muy interesantes.

¿Tendrá continuidad este Programa de TardesA-IQS?

Esto les corresponde decidirlo a los 11 miembrosde la Junta de la que formo parte. Deben analizarselos resultados y preparar acciones para el próximoaño. Pero vistos los resultados, me atrevería a ade-lantar que este Programa podrá continuar y perfec-cionarse en sucesivos cursos. ❏

T A R D E S A - I Q ST A R D E S A - I Q S

24

G R U P O D E E X P E R T O SG R U P D ’ E X P E R T S

INVESTIGACIÓ I GESTIÓ

Quants anys fa que està vinculada a l’IQS?Quasi 20 anys amb regularitat fixa. Ara bé, molts

més si els comptem des que vaig acabar els estudisi vaig començar a col·laborar a mitja jornada quan te-nia els fills petits.

I com és que mai ha impartit classes?No tinc vocació de docent. Crec que la docència re-

quereix capacitat de comunicació i vocació, i a mi emmanquen les dues coses. Em vaig poder permetrededicar-me exclusivament a la investigació, bàsica-ment al servei de les indústries.

I ara s’encarrega dels cursos de postgrau.Sí, després de col·laborar en diverses seccions

del departament d’Orgànica, vaig incorporar-me aldepartament d’Enginyeria Química, seguint ambels serveis tècnics per a les indústries. Aquí emvan donar l’oportunitat de realitzar la tesi doctoral,un projecte interromput des de feia més de vintanys. Des de 1995 m’encarrego de la part de lo-gística i d’organització de tots els cursos de post-grau a l’IQS.

Sembla que vostè és incansable, perquè s’ocupatambé de la borsa de treball.

Sí, és un servei que sempre s’ha ofert a l’alumnede l’IQS, i actualment l’assumeixo jo. Està dirigit ex-clusivament a la recerca de la primera feina dels es-tudiants acabats de llicenciar. Quan tenen una micamés d’experiència, van a l’A-IQS. Porto la borsa detreball tant dels químics com de la Facultat d’Econo-mia. Dins la borsa de treball hi ha dues línies dife-rents, però complementàries: una és la recerca de

INVESTIGACIÓN Y GESTIÓN

¿Cuánto hace que está vinculada al IQS?Casi 20 años con regularidad fija. Ahora bien, son

muchos más si los contamos desde que acabé losestudios y empecé a colaborar a media jornada cuan-do tenía los hijos pequeños.

¿Y cómo es que nunca ha impartido clases?Carezco de vocación docente. Creo que la docencia

requiere capacidad de comunicación y vocación, y yocarezco de ambas. Me pude permitir dedicarme ex-clusivamente a la investigación, básicamente al ser-vicio de las industrias.

Y ahora se encarga de los cursos de postgrado.Sí, después de colaborar en varias secciones del

departamento de Orgánica, me incorporé al departa-mento de Ingeniería Química, siguiendo con los ser-vicios técnicos para las industrias. Aquí me dieron laoportunidad de poder realizar la tesis doctoral, unproyecto interrumpido desde hacía más de veinte

25

30

LA DRA. MERCHE MANRESA (PROMOCIÓN 1969) ES

INGENIERA QUÍMICA, ESPECIAL IDAD ORGÁNICA, Y DOC-TORADA EN 1993 EN INGENIERÍA QUÍMICA. DESPUÉS

DE UNOS AÑOS DE DEDICACIÓN A LA INVESTIGACIÓN

COMO SERVIC IO A LAS INDUSTRIAS, ACTUALMENTE SE

OCUPA DE LA GESTIÓN Y ORGANIZACIÓN DE MASTERS,CURSOS DE POSTGRADO, DE LA BOLSA DE TRABAJO,ADEMÁS DE REPRESENTAR AL IQS EN IMPORTANTES

FERIAS EUROPEAS DEL SECTOR. ESTA VERSATIL IDAD LA

CAPACITA PARA APORTAR AL GRUPO DE EXPERTOS UNA

VIS IÓN MUY AMPLIA Y GLOBAL.

LA DRA. MERCHE MANRESA (PROMOCIÓ 1969) ÉS

EN G I N Y E R A QU Í M I C A , E S P E C I A L I T A T OR G À N I C A , I

D O C T O R A D A E L 1993 E N EN G I N Y E R I A QU Í M I C A .DESPRÉS D’UNS ANYS DE DED ICAC IÓ A LA INVEST IGA -C IÓ COM A SERVE I A LES INDÚSTR IES, ACTUALMENT

S’ENCARREGA DE LA GEST IÓ I ORGAN ITZAC IÓ DE MÀS-TERS, CURSOS DE POSTGRAU, DE LA BORSA DE TRE -BALL, A MÉS DE REPRESENTAR L’ IQS EN IMPORTANTS

F IRES EUROPEES DEL SECTOR. AQUESTA VERSAT I L I TAT

LA FA CAPAÇ D’APORTAR AL GRUP D’EXPERTS UNA

V IS IÓ MOLT ÀMPL IA I GLOBAL.

feina i l’altra són les pràctiques en empreses per alsalumnes.

Les pràctiques també inclouen empreses a l’es-tranger?

Sí, n’hi ha algunes. Es contacta sobretot amb em-preses d’Alemanya, França i Anglaterra, i també al-guna d’Itàlia. Aquests intercanvis es canalitzen i fi-nancen a través de beques de la Unió Europea, i ésper això que hi ha més dificultats per contactar ambempreses dels Estats Units o Canadà.

I els químics d’aquí troben feina a l’estranger?Sí, a Alemanya, per exemple, hi ha una gran man-

cança de químics, però als joves encara els costamolt anar a viure a un altre país. Jo crec que ho hand’aprofitar, perquè, si no ho fan ara, quan ho faran?

Quina diferència hi ha entre un màster i un postgrau?El màster és un programa de major duració que un

postgrau, i acostumen a apuntar-s’hi persones quebusquen una reorientació professional i desitgenaprofundir en temes concrets, o bé volen especialit-zar-se dins d’una àrea determinada, com el mediambient o el sector alimentari.

años. Desde 1995 me encargo de la parte de logís-tica y organización de todos los cursos de postgradoen el IQS.

Usted parece incansable, porque se ocupa tam-bién de la bolsa de trabajo.

Sí, es un servicio que siempre se ha ofrecido alalumno del IQS, y actualmente lo asumo yo. Estádirigido exclusivamente a la búsqueda del primertrabajo de los estudiantes recién licenciados.Cuando ya tienen más experiencia, acuden a la A-IQS. Llevo la bolsa de trabajo tanto de los químicoscomo de la Facultad de Economía. Dentro de la bol-sa de trabajo existen dos líneas distintas perocomplementarias: una es la búsqueda de trabajo, yla otra, las prácticas en las empresas para losalumnos.

¿Las prácticas también incluyen empresas en elextranjero?

Sí, hay algunas. Se contacta sobre todo con em-presas de Alemania, Francia e Inglaterra, y tambiéncon alguna de Italia. Estos intercambios se canali-zan y financian a través de becas de la Unión Euro-pea, y por ello se encuentran más dificultades pa-ra contactar con empresas de Estados Unidos oCanadá.

¿Y los químicos de aquí encuentran trabajo en elextranjero?

Sí, en Alemania, por ejemplo, hay gran escasez dequímicos, pero a los jóvenes todavía les cuesta mu-cho irse a vivir a otro país. Yo creo que deben apro-vechar la oportunidad, porque si no se desplazanahora, ¿cuándo lo harán?

¿Qué diferencia existe entre un máster y un post-grado?

El máster es un programa de mayor duración queun postgrado, y suelen cursarlo personas que bus-can una reorientación profesional y desean profundi-zar en temas concretos o quieren especializarse enáreas determinadas, como por ejemplo el medio am-biente o el sector alimentario.

Tengo entendido que también participa en las fe-rias ACHEMA y ECOMED.

ACHEMA es la feria más importante de la industriaquímica a nivel mundial, y el IQS participa en elladesde hace varias ediciones. Se celebra cada tresaños en Frankfurt, y yo estoy allí, informando acercadel IQS. Por otra parte, también participamos en

G R U P O D E E X P E R T O SG R U P D ’ E X P E R T S

26

30

ECOMED-POLUTEC, el Salón de la Industria del Me-dio Ambiente en Barcelona.

¿Cuándo le propusieron formar parte del Grupo deExpertos?

Bastante recientemente. El Sr. Máximo Hidalgo melo pidió, pero la verdad es que no me considero ex-perta, porque mi trabajo es muy disperso y no puedoprofundizar en muchos temas. Ahora bien, si puedoayudar a algún compañero, lo haré con mucho gusto.Tal vez aportaré una visión más global que la perso-na que se encuentra dentro de la misma empresacon una tarea específica.

¿Y qué le parece esta iniciativa?Me parece muy acertada. Con ello la Asociación

permite un valioso intercambio y el acceso a expe-riencias y ayudas entre las personas que forman elcolectivo. Desde aquí quiero animar a todos los aso-ciados a que utilicen este servicio, el cual supone ungran valor añadido a todas aquellas prestacionesque ofrece la Asociación. ❏

Tinc entès que també participa a les fires ACHE-MA i ECOMED.

ACHEMA és la fira més important de la indústria quí-mica a nivell mundial, i l’IQS hi participa des de fa và-ries edicions. Es fa cada tres anys a Franckfurt, i josóc allà, donant informació de l’IQS. D’altra banda,també participem a ECOMED-POLUTEC, el Saló de laIndústria del Medi Ambient a Barcelona.

Quan li van proposar si volia formar part del Grupd’Experts?

Bastant recentment. El Sr. Máximo Hidalgo m’hova demanar, però la veritat és que no em conside-ro experta, perquè el meu treball és molt dispers ino puc aprofundir en gaires coses. Ara, si jo pucajudar a algun company, encantada de fer-ho. Pot-ser aportaré una visió més global que la personaque està dins de la mateixa empresa amb una tas-ca específica.

I què li sembla la iniciativa?La trobo molt encertada. Amb ella l’Associació per-

met un valuós intercanvi i l’accés a experiències iajuts entre les persones que formen el col·lectiu. Desd’aquí vull animar a tots els associats a utilitzaraquest servei, el qual suposa un gran valor afegit a to-tes aquelles prestacions que ofereix l’Associació. ❏

G R U P O D E E X P E R T O SG R U P D ’ E X P E R T S

27

30

Josep Aleu FabréBrais Alfaya GonzálezMaria Montserrat Álvarez GrimaVíctor Álvarez MercadalArantzazu Ametlló López de AbechucoEduardo Andrés MartínezMarta Aznar IbáñezEduardo Aznárez SalvatierraPatrícia Babot PeyretAnna Badia RoigMarta Belío ChesaJosefa Bosch CabreraAna Buj MonforteVíctor Bultó CarullaVictòria Buxalleu MiràndelsPablo Cancela AlonsoÁlex Capmany MorenoJuan Carmona MartínezFrancesc Carné ClaveriaPatricia Carreras FarréIgnacio Carreras ViñualesMaria Casas AmoribietaAlejandro Catalina Martínez de LunaXavier Cava MartínezSandra Cirera AntichAlbert Codony FerréMª de los Ángeles Conde MartínezRomán de Cruylles de P. MiguelSílvia Cusó MasIgnacio Dolando PérezÀngels Doménech TorrentMarc Elías SanllehyNoemí Enguita AlbetAna Escamilla SorianoTeresa Fernández MenéndezGerardo José Ferreiro BarbeitoSandra Fiol IglesiasManuel Flores RomeroFerran Font SorianoVanesa Frías MasalíasSergi Gabàs GutiérrezNatàlia Galiana BallesterFanny Galimany RoviraMario Garma ObregónMónica Giménez BonetAntonio Gómez GarcíaMarc Josep González LluciàGemma Gotor NavarraIban Grau PérezJordi Grau Segarra

PROMOCIÓ 2001

César Gregorio BallesterosMaria Estela Guallar LatorreNuria Guix GalceránAlexandra Hernan GalobartJavier Hernández RobledaDario Jaén FernándezFernando Jover MuleroJoana Llopis LloveraLaura López GarcíaAndreu Mendoza AlcobéJoan Miravitlles GultresaMeritxell Molist FustéMartí Monrás PuigMarta Nogué TióGerard Novell LeruthPatricia Oller IbarsJordi Palaudelmàs CarlesAlberto Palomo SturlaLaura Pardo PérezJosep Parés TerrazoEsther Pomar GraciaXavier Poy QuintanaConcepción Puchol CamposMaría Obdulia Rabal GraciaAna Ramos MasanaCristian Raso MartínezJordi Rifà PujolNúria Rigat VilaGuidré Ruiz AceroAna Sala RocaImmaculada Salas RouraMaría Ángeles San Martín PlaBlanca San Miguel RivaNuria Sánchez EscribáBárbara Sanz MedinaManel Serra ReyFerran Serrat MulàCarlos Severri MoyaJordi Solà OllerJoan Suades SolerCarme Tomàs EscuderoEnrique Manuel Torres FabiáNúria Tricàs RosellEugenio José Usandizaga CarrascoCristina Ventayol CortésJordi Vidal TasaNatalia Villagrasa SilanesJavier Villarrubia DerquiJordi Virolés Suñer

PROMOCIÓN 2001

P R O M O C I Ó N 2 0 0 1P R O M O C I Ó 2 0 0 1

28

30

P R O M O C I Ó N 2 0 0 1P R O M O C I Ó 2 0 0 1

29

30

PROMOCIÓN 2001

PRESENTACIÓ DE L’A-IQSA LA PROMOCIÓ 2001

Jaume Àrboles, actual vicepresident de la Juntade l’A-IQS, va ser el primer a dirigir-se als joves dela promoció 2001, per dir-los que entre tots l’ob-jectiu és construir una Associació activa i de futur.Per aconseguir això, va explicar que era necessariformar una xarxa entre tots els membres de l’As-sociació, una networking que serveixi per ajudar-se els uns als altres. Àrboles també va remarcarque l’Associació està treballant molt intensamentper ajudar els associats en tots els aspectes, i vadestacar la feina feta a la Borsa de Treball, lesTardes A-IQS, el Grup d’Experts, la revista “Afini-dad” i l’acostament a les futures promocions, en-tre d’altres.

PRESENTACIÓN DE LA A-IQSA LA PROMOCIÓN 2001

Jaume Àrboles, actual vicepresidente de la Juntadel A-IQS, fue el primero en dirigirse a los jóvenesde la promoción 2001, para decirles que, entre to-dos, el objetivo es construir una Asociación activa yde futuro. Explicó que, para conseguirlo, es necesa-rio formar una red entre todos los miembros de laAsociación, una networking que sirva para que seayuden los unos a los otros. Àrboles también seña-ló que la Asociación está trabajando muy intensa-mente para ayudar a los asociados en todos los as-pectos y destacó el trabajo realizado en la Bolsa deTrabajo, las Tardes A-IQS, el Grupo de Expertos, larevista “Afinidad” y el acercamiento a las futuraspromociones, entre otros.

Acto seguido, Íñigo Babot, responsable de las Tar-des A-IQS y vicetesorero de la Junta, preguntó a losmiembros de la Promoción a qué querían dedicarsedespués de terminar la carrera. Y lo hizo como intro-ducción de los datos del mercado laboral actual queles ofreció: “El 50 % de los puestos de trabajo se con-siguen por contacto directo con la persona que con-trata, el 30 % mediante agencias de colocación y el20 % a través de los periódicos. De aquí la importan-cia de crear una Asociación fuerte, con una gran do-sis de corporativismo”, explicó. También dijo que, amedida que aumenta la edad, también aumenta eltanto por ciento de tareas que se encuentran por con-tacto directo, y concluyó la explicación con una frase

P R O M O C I Ó N 2 0 0 1P R O M O C I Ó 2 0 0 1

30

30

FUE EL DÍA DE LA PRESENTACIÓN FORMAL DE LA

ASOCIACIÓN A LA PROMOCIÓN QUE AHORA FINALIZA, Y QUE

EMPIEZA EL DIFÍCIL VIAJE HACIA EL MUNDO LABORAL.TODOS LOS MIEMBROS DE LA A-IQS EXPLICARON CON PRO-FUNDIDAD LAS DIVERSAS ACTIVIDADES QUE LLEVAN A CABO

PARA AYUDAR A LOS NUEVOS PROFESIONALES A ABRIRSE UN

CAMINO PROFESIONAL. SE DIO UNA BUENA COMUNICACIÓN

ENTRE TODOS Y, AL FINALIZAR, APLAUSOS Y APERITIVO.

VA SER EL DIA DE LA PRESENTACIÓ FORMAL DE

L’ASSOCIACIÓ A LA PROMOCIÓ QUE FINALITZA I QUE

COMENÇA EL DIFÍCIL VIATGE CAP AL MÓN LABORAL. TOTS

ELS MEMBRES DE L’A-IQS VAN EXPLICAR AMB PROFUNDI-TAT LES DIVERSES ACTIVITATS QUE DUEN A TERME PER

AJUDAR ELS NOUS LLICENCIATS A OBRIR-SE UN CAMÍ PRO-FESSIONAL. HI VA HAVER UNA BONA COMUNICACIÓ ENTRE

TOTS, I, AL FINAL, APLAUDIMENTS I APERITIU.

Jaume Àrboles Íñigo Babot Máximo Hidalgo Magda Faijes Lluís Comellas Anton M.ª Sitjes

P R O M O C I Ó N 2 0 0 1P R O M O C I Ó 2 0 0 1

Tot seguit, Íñigo Babot, responsable de les Tar-des A-IQS i sots-tresorer de la Junta, va demanarals membres de la Promoció què volien fer desprésd’acabar la carrera. I ho va fer com a introducció deles dades que els va oferir del mercat laboral ac-tual: “el 50 % dels llocs de treball s’aconsegueixenper contacte directe amb la persona que us contrac-ta, el 30 %, per agències de col·locació, i el 20 % através dels diaris. D’aquí la importància de crear unaAssociació forta, amb una gran dosi de corporativis-me”, va explicar. També va dir que, a mesura queaugmenta l’edat, també augmenta el tant per cent defeines que es troben per contacte directe, i va acabarl’explicació amb una frase molt il·lustrativa del pro-blema a què s’enfronten els nous profesionals del’IQS: “no només s’ha de ser bo en la feina, sinó tam-bé semblar-ho”.

El mateix Babot va presentar als assitents,encara alumnes d’últim curs, el cicle de TardesA-IQS, del qual és responsable. Va destacar-neels cinc cicles (incorporació al món laboral, cul-tural, carrera professional, noves tecnologies imedi ambient) i va comentar que l’assistència ales Tardes pot ser molt profitosa per a ells, jaque poden conèixer de prop el món de l’empresai aprendre molt de les persones que formen elsector.

Magda Faijes, vocal de la Junta i responsable delcontacte amb les futures promocions, va explicar lafeina que ha fet l’Associació en aquest sentit, i va de-manar als alumnes que ja acaben que fessin arribara l’A-IQS qualsevol dubte o comentari que volguessinfer sobre el seu futur i el funcionament de l’Associa-ció. Magda Faijes també va explicar que l’A-IQS té laintenció d’explicar el seu funcionament als alumnesde cursos cada vegada més inferiors, per tal d’evitarque només sigui a 5è curs quan hi tenen contacte is’assebenten de les activitats i els avantatges del’Associació.

Tot seguit, Máximo Hidalgo, sots-secretari de laJunta i coordinador del Grup d’Experts, va explicarque amb aquesta iniciativa l’Associació pretén ajudarels nous llicenciats a orientar-se en el món laboral.Amb un total de 62 persones i moltíssimes àrees detreball, el Grup d’Experts és un fòrum d’idees i con-sells al qual qualsevol associat pot accedir.

Finalment, el Dr. Lluís Comellas, degà de Quími-ques de l’IQS, va agrair a l’Associació la feina feta enl’aproximació a l’alumnat i va dir als membres de lapromoció 2001 que les diverses activitats de l’A-IQSsón molt importants perquè “us acosten al món pro-fessional”. ❏

muy ilustrativa del problema al que se enfrentan losnuevos profesionales del IQS: “No basta con ser bue-no en la profesión; también hay que parecerlo”.

El propio Babot presentó a los asistentes, todavíaalumnos de último curso, el ciclo de Tardes A-IQS, delque él mismo es responsable. Destacó sus cinco ci-clos (incorporación al mundo laboral, cultural, carreraprofesional, nuevas tecnologías y medio ambiente) ycomentó que la asistencia a las Tardes puede resul-tar muy provechosa para ellos, ya que les permite co-nocer de cerca el mundo de la empresa y aprendermucho de las personas que forman el sector.

Magda Faijes, vocal de la Junta y responsable delcontacto con las futuras promociones, explicó la ta-rea que ha realizado la Asociación en este sentido,y pidió a los alumnos que ahora terminan que comu-nicasen a la A-IQS cualquier duda o comentario quetuviesen acerca de su futuro y del funcionamiento dela Asociación. Magda Faijes también explicó que laA-IQS tiene la intención de explicar su funcionamien-to a los alumnos de cursos cada vez más inferiores,para evitar que esperen al 5º curso para entrar encontacto y conocer las actividades y ventajas de laAsociación.

Acto seguido, Máximo Hidalgo, subsecretario de laJunta y coordinador del Grupo de Expertos, explicóque, con esta iniciativa, la Asociación pretende ayu-dar a los nuevos licenciados a orientarse en el mun-do laboral. Con un total de 62 personas y muchísi-mas áreas de trabajo, el Grupo de Expertos es un fo-ro de ideas y consejos al que puede acceder cual-quier asociado.

Finalmente, el Dr. Lluís Comellas, decano de Quí-micas del IQS, agradeció a la Asociación la tarearealizada en el acercamiento al alumnado, y dijo alos miembros de la promoción 2001 que las diver-sas actividades de la A-IQS son muy importantesporque “les acercan al mundo profesional”. ❏

31

30

ENTREVISTA ALS DELEGATSDE LA PROMOCIÓ 2001

Quina idea teniu de l’Associació?Jordi Vidal: S’han fet unes quantes xerrades. Van

començar a principis d’aquest any. A nosaltres, per-sonalment, van fer-nos una reunió a començamentsdel curs, i després n’hem tingut unes quantes ambtota la classe.

Manel Serra: Aquest any ho han fet diferent. Per-què abans només feien una reunió fins al final, unapresentació oficial. I ara ens han fet una presentacióals delegats, a la classe, i la presentació oficial.

J.V.: Hi ha hagut més contacte, aquest any.

Quina idea us va quedar de l’A-IQS a la presenta-ció oficial?

J.V.: Els experts van presentar-nos el que havia deser l’Associació. Ara estan fent això de les Tardes A-IQS, que també està enfocat cap a nosaltres, i crecque és força positiu.

M.S.: Jo crec que, en aquests últims temps, l’Asso-ciació ha progressat força. Entenc que ara fa moltesmés coses per als estudiants del Químic, com les Tar-des i altres conferències. Quan fèiem primer, perexemple, no havíem sentit parlar de l’Associació. Arala gent de tercer ja hi ha col·laborat, i considero queaixò és important.

Quina utilitat té l’Associació per a vosaltres?Eduardo Andrés: El fet que, tot i que hagis acabat,

no abandones l’IQS, sinó que mantens un llaç ambels de la teva promoció, amb gent de promocions su-periors, amb gent d’anys passats, el trobo molt po-sitiu. Es crea una mena de sentit de gremi, decol·lectiu.

M.S.: Pertànyer a l’Associació de l’IQS implica que,en firmar un projecte, ja no ets un qualsevol. Ja tensuna associació al darrera, que no és com un col·legi,

ENTREVISTA A LOS DELEGADOSDE LA PROMOCIÓN 2001

¿Qué idea tenéis de la Asociación?Jordi Vidal: Han hecho varias charlas. Empezaron a

principios de este año. A nosotros, personalmente,nos hicieron una reunión a principios de curso, y des-pués hemos tenido varias con toda la clase.

Manel Serra: Este año lo han hecho diferente. Por-que antes sólo hacían una reunión hacia el final, unapresentación oficial. Y ahora nos hicieron una pre-sentación a los delegados, a la clase, y la presenta-ción oficial.

J.V.: Ha habido más contacto, este año.

¿Qué idea os quedó de la A-IQS en la presentaciónoficial?

J.V.: Los expertos nos presentaron lo que sería laAsociación. Ahora están haciendo lo de las Tardes A-IQS, que también está enfocado hacia nosotros, ycreo que es bastante positivo.

M.S.: Yo creo que en los últimos tiempos la Asocia-ción ha progresado bastante. Entiendo que ahora hacemuchas más cosas para los estudiantes del Químico,como las Tardes y otras conferencias. Cuando hacía-mos primero, por ejemplo, no habíamos oído hablar dela Asociación. Ahora la gente de tercero ya ha colabo-rado con ella, y considero que esto es muy importante.

¿Qué utilidad tiene la Asociación para vosotros?Eduardo Andrés: El hecho de que por haber acaba-

do no abandonas el IQS, sino que mantienes un lazocon los de tu promoción, con gente de promocionessuperiores, con gente de años pasados, lo encuentromuy positivo. Se establece una especie de sentidode gremio, de colectivo.

M.S.: Pertenecer a la Asociación del IQS supone quecuando firmas un proyecto ya no eres uno cualquiera.Ya tienes a una asociación detrás, que no es como un

P R O M O C I Ó N 2 0 0 1P R O M O C I Ó 2 0 0 1

32

30

Manel Serra Eduardo Andrés Jordi Vidal

P R O M O C I Ó N 2 0 0 1P R O M O C I Ó 2 0 0 1

però sí que atorga un cert prestigi, perquè ets algúque realment sap què és el que fa.

Com valoreu la formació que heu rebut a l’IQS?E.A.: Jo crec que és molt bona, sobretot per la

banda de l’experiència. Fa possible que no et cen-tris en la part teòrica. Seria molt senzill, i alhoramolt negatiu, que es quedés tan sols a la bandateòrica. La pràctica et permet pensar més enllà delpaper i dels llibres, i serà això el que et trobis en elmón laboral.

M.S.: Les hores de pràctica que es fan a l’IQS ique no trobes en una altra Universitat. Es tractamolt, i hi ha molt treball pràctic rera totes les expli-cacions que es fan al llarg del curs. Són molts anysal laboratori, des de segon, i moltes hores de labo-ratori cada dia.

El passat 28 de març, l’empresa de Recursos Hu-mans ADC va fer una conferència per a vosaltres,per parlar-vos de la vostra entrada al món laboral.Què us va semblar?

J.V.: Va ser una ajuda important, sobretot per a lanostra entrada al món laboral, allò de la presentacióde currículums, cartes, entrevistes i tota la resta.

M.S.: Van venir dues persones d’ADC, una empre-sa dedicada a la selecció de personal, i van explicarquè cal posar i què cal no posar en un currículum. Amés, es podien lliurar currículums a la secretaria del’Associació i te’ls corregien, la qual cosa consideroque és un gran ajut per a tots nosaltres. ❏

colegio, pero sí que da cierto prestigio, ya eres alguienque realmente sabe lo que está haciendo.

¿Qué valoración hacéis de la formación que ha-béis recibido en el IQS?

E.A.: Yo creo que es muy buena, sobre todo por laparte de la experiencia. Permite no centrarse en laparte teórica. Sería muy sencillo y a la vez muy nega-tivo, el dejarlo solamente del lado teórico. La prácticate permite pensar más allá del papel y de los libros, yesto será lo que te encuentres en el mundo laboral.

M.S.: Las horas de práctica que hay en el IQS, yque en otra Universidad no tienes. Se trata mucho yhay mucho trabajo práctico detrás de todas las expli-caciones que se dan a lo largo del curso. Son mu-chos años en laboratorio, desde segundo, y muchashoras de laboratorio cada día.

El pasado 28 de marzo la empresa de RecursosHumanos ADC realizó una conferencia para voso-tros, para hablaros de vuestra entrada al mundo la-boral ¿Qué os pareció?

J.V.: Fue una ayuda importante, principalmente paranuestra entrada en el mundo laboral, lo de la presen-tación de currículums, cartas, entrevistas y todo eso.

M.S.: Vinieron dos personas de ADC, una empresadedicada a selección de personal, y explicaron lo quese debe y no se debe poner en un currículum. Ade-más, se podían entregar currículums en la secretaríade la Asociación y te los corregían, lo cual consideroque es una ayuda importante para todos nosotros. ❏

33

30

EDUARDO ANDRÉS, DELEGADO DE QUÍMICA ÓRGANICA,TIENE ANTE SÍ VARIOS CAMPOS ANTE LOS QUE ENFOCAR

SU FUTURO: LAS EMPRESAS FARMACÉUT ICAS, LAS

EMPRESAS DE AROMAS, DE PRODUCTOS NATURALES O DE

ESENCIAS.

MANEL SERRA, DELEGADO DE INGENIERÍA QUÍMICA, TIE-NE MUY CLARO SU OBJETIVO DE FUTURO MÁS INMEDIATO:SEGUIR ESTUDIANDO PARA SACARSE EL TÍTULO DE

INGENIERO INDUSTRIAL Y ASÍ TENER DOS CARRERAS DIFE-RENTES. DESPUÉS QUIERE HACER EL TRABAJO FINAL DE

CARRERA Y, FINALMENTE, EMPEZAR A TRABAJAR.

JORDI VIDAL, DELEGADO DE QUÍMICA ANALÍTICA, TIENE

MUY CLARO SU FUTURO: INCORPORARSE AL MUNDO LABO-RAL. AUNQUE TODAVÍA NO HA DECIDIDO EN QUÉ SECTOR, SÍ

TIENE SEGURO QUE BUSCA UNO QUE LE OFREZCA LA POSIBI-LIDAD DE LLEGAR A OCUPAR CARGOS DE RESPONSABILIDAD.

EDUARDO ANDRÉS, DELEGAT DE QUÍMICA ORGÀNICA, TÉ

DAVANT SEU DIVERSOS CAMPS VERS ELS QUALS POT ENFO-CAR EL SEU FUTUR: LES EMPRESES FARMACÈUTIQUES, LES

EMPRESES D’AROMES, DE PRODUCTES NATURALS O

D’ESSÈNCIES.

MANEL SERRA, DELEGAT D’ENGINYERIA QUÍMICA, TÉ

MOLT CLAR EL SEU OBJECTIU DE FUTUR MÉS IMMEDIAT:SEGUIR ESTUDIANT PER OBTENIR EL TÍTOL D’ENGINYER

INDUSTRIAL I, AIXÍ, TENIR DUES CARRERES DIFERENTS.DESPRÉS VOL FER EL TREBALL FINAL DE CARRERA I, FINAL-MENT, COMENÇAR A TREBALLAR.

JORDI VIDAL, DELEGAT DE QUÍMICA ANALÍTICA, TÉ MOLT

CLAR EL SEU FUTUR: INCORPORAR-SE AL MÓN LABORAL.TOT I QUE ENCARA NO HAGI DECIDIT EN QUIN SECTOR, SAP

SEGUR QUE EN BUSCA UN QUE LI OFEREIXI LA POSSIBILI-TAT D’ARRIBAR A OCUPAR CÀRRECS DE RESPONSABILITAT.

N O T I C I A S A - I Q SN O T Í C I E S A - I Q S

JOVES ASSOCIATS AMB INICIATIVA

Alexis Pey és enginyerquímic (Promoció 1998) iva ser premi Pare Salva-dor Gil d’Enginyeria Quí-mica, una matèria de laqual actualment estàfent la tesi a l’IQS. Per laseva banda, Alfredo Álva-rez es enginyer químic(Promoció 2000) i actual-ment està treballant enel TFC.

Tots dos estan millorant la web de l’Associació(www.aiqs.es), per fer-la més àgil, útil, i amb mésavantatges per als associats, a més d’aconseguirque cada associat disposi d’un mail de l’Associació,i crear un directori dels associats que s’actualitziconstantment.

Aquestes millores acabaran a l’octubre, i tantl’Alexis com l’Alfredo pensen que la web és el primercontacte que molta gent externa té amb l’Associa-ció, i per això van decidir millorar-la. Tot un exemplea seguir. ❏

JÓVENES ASOCIADOS CON INICIATIVA

Alexis Pey es ingenieroquímico (Promoción 1998)y fue premio Padre Salva-dor Gil de Ingeniería Quími-ca, una materia de la queactualmente está hacien-do la tesis en el IQS. Porsu parte, Alfredo Álvarezes ingeniero químico (Pro-moción 2000) y actual-mente está trabajando enel TFC.

Ambos están mejorando la web de la Asociación(www.aiqs.es), para hacerla más ágil, útil, y con másventajas para los asociados, además de conseguirque cada asociado disponga de un mail de la Aso-ciación, y crear un directorio de los asociados que seactualice constantemente.

Esas mejoras acabarán en octubre, y tanto Alexiscomo Alfredo piensan que la web es el primercontacto que mucha gente externa tiene con laAsociación, y por eso decidieron mejorarla. Todoun ejemplo a seguir. ❏

35

30

ALEXIS PEY Y ALFREDO ÁLVAREZ TUVIERON LA IDEA DE

MEJORAR LA PÁGINA WEB DE LA A-IQS Y LA JUNTA RECIBIÓ

SU PROPUESTA CON LOS BRAZOS ABIERTOS. ELLOS DOS

SON EJEMPLOS QUE AYUDAN A CREAR UNA ASOCIACIÓN ACTI-VA, QUE SE MUEVE Y QUE FOMENTA EL CORPORATIVISMO.

ALEXIS PEY I ALFREDO ÁLVAREZ VAN TENIR LA IDEA DE

MILLORAR LA PÀGINA WEB DE L’A-IQS I LA JUNTA VA REBRE

LA SEVA PROPOSTA AMB ELS BRAÇOS OBERTS. ELLS DOS

SÓN EXEMPLES QUE AJUDEN A CREAR UNA ASSOCIACIÓ ACTI-VA, QUE ES MOU I QUE FOMENTA EL CORPORATIVISME.

NOUS SOCIS DES DEL05.02.01 AL 23.04.01 Álvarez Valdivia, Alfredo (00)Barrera Núñez, Mª del Carmen (99)Barroso Beltrán, Juan Manuel (00)Bosch Pagans, Jorge (00)Casal Comendador, Ángel (00)Cordero Minguella, Héctor (00)Davi Sallés, Cristina (00)Deu Sandoval, Edgar (00)Fernández Suárez, Marta (00)Ferraz Albiol, David (94)Flors Ong, Cristina (00)Garcés Carazo, Natàlia (00)Gil Figueras, Mª Carme (87)Griful Millet, Isidro Jaime (00)Gros Sorrius, Magali (99)Haro Gonzalvo, Javier de (99)

Heras Heras, Jaume (99)Jové Martí, Iban (00)López Castro, Norma (00)Margarit Bel, Núria (00)Marín Bueno, María Eugenia (00)Martínez Portillo, Joana (00)Mateu Badiella, Marta (00)Merten, Frank Thomas

(licenciado en Química EFH-2000)Mont Casellas, Núria (00)Ortíz Terré, Anna (97)Pérez Javierre, Francesc Xavier (00)Pérez Mariano, Jordi (00)Polo Lerin, Emma (00)Pons García, Manuel (99) Pons Juliá, Albert (00)Porta Sánchez, Arturo (91)Ramos Pérez, Víctor (00)

Richart Ramón, Alicia (99)Roma Vives, Elisabet (00)Romero Vivas, Sandra (00)Sánchez Gómez, Miriam (97)Schuler Civit, Elisabeth (96)Soravilla Allende, Javier (00)Ventura Benítez, Meritxell (00)

SOCIS DIFUNTSSr. Miquel Margarit Tayá

(Promoció 1946), el dia 22.2.01

TROBADES I SOPARSDE PROMOCIONSDe l’1 al 4 de juny, trobada de la

Promoció 19659 i 10 de juny, trobada de la

Promoció 1981

PASSIÓ PER LA RECERCA

Per què va decidir de deixar la recerca università-ria i encaminar-se a la indústria?

En tornar de la meva estada postdoctoral al Ca-nadà, vaig treballar durant un temps com a investi-gador associat a l’IQS. Amb 32 anys, i ja pare de fa-mília, vaig decidir d’avaluar una altra vegada les op-cions que m’oferia la indústria, i l’opció de Henkel vasemblar-me atractiva i amb futur.

Se sent satisfet amb la seva ocupació actual?Crec que, per a un investigador de veritat, la tran-

sició des de la Universitat al món de la indústria éssempre traumàtica. Tot investigador jove s’ha depermetre el somni d’investigar dins de l’entornacadèmic, amb plena llibertat i sense la contínuanecessitat de justificar l’interès comercial delsseus projectes. Però la realitat és més complexa iforça menys idíl·lica, així com les regles del mercat.Si estic satisfet amb la meva situació? Rotunda-ment, sí. Estic disposat a acceptar les regles deljoc, i la R+D a empreses com Henkel comporta be-neficis interessants.

Quines funcions ha exercit a Henkel?Des d’abril de 1998 treballo per a la divisió de De-

tergents de Henkel (Düsseldorf, Alemanya). Henkelés coneguda a Espanya a causa de productes degran consum com Dixan, Vernel, Fa i Pritt, però, a es-

PASIÓN POR LA INVESTIGACIÓN

¿Por qué decidió dejar la investigación universita-ria y encaminarse a la industria?

De vuelta de mi estancia postdoctoral en Canadátrabajé durante un tiempo como investigador asocia-do a IQS. Con 32 años, y ya padre de familia, decidíevaluar otra vez las opciones que me ofrecía la in-dustria, y la opción de Henkel me pareció atractiva ycon futuro.

¿Se siente satisfecho con su ocupación actual?Creo que para un investigador de verdad, la transi-

ción de la Universidad al mundo de la industria essiempre traumática. Todo investigador joven debepermitirse tener el sueño de investigar dentro delentorno académico, con plena libertad y sin la conti-nua necesidad de justificar el interés comercial desus proyectos. Pero la realidad es más compleja ybastante menos idílica, así como las reglas del mer-cado. ¿Satisfecho con mi situación? Rotundamentesí. Estoy dispuesto a aceptar las reglas de juego, yel I+D en empresas como Henkel comporta bonosinteresantes.

¿Qué funciones ha desempeñado en Henkel?Desde abril de 1998 trabajo para la división de De-

tergentes de Henkel (Düsseldorf, Alemania). Henkeles conocida en España por productos de gran consu-mo como Dixan, Vernel, Fa o Pritt, pero a nivel globalaglutina cinco grandes grupos de negocio: adhesivos,cosméticos, detergentes, limpieza industrial e institu-cional y productos químicos (Cognis). De los 56.000trabajadores empleados en la empresa, 3.800 traba-jan directa o indirectamente en investigación.

En la empresa, primero estuve en el departamentode Márketing de Henkel Ibérica (HIBSA) en Barcelo-na, y luego fui el responsable de desarrollo de lim-piadores de HIBSA, trabajando en los laboratorios.De allí pasé a incorporarme al grupo de Innovaciónde Henkel en la sede central de Düsseldorf, conocidointernamente como INVENT (Innovations and NewVENtures Task force). Desde febrero de 2001, cuan-

N O T I C I A S A S O C I A D O SN O T Í C I E S A S S O C I A T S

36

30

CARLES MALET (PROMOCIÓN 1989) ES INGENIERO

QUÍMICO POR IQS Y DOCTOR POR LA UNIVERSITAT

RAMON LLULL. SE DEFINE COMO UN APASIONADO DE LA

INVESTIGACIÓN, PERO HACE DOS AÑOS LO DEJÓ POR LA

INDUSTRIA. EN LA ACTUALIDAD TRABAJA EN ALEMANIA, EN

LA DIVISIÓN DE DETERGENTES DE HENKEL.

CARLES MALET (PROMOCIÓ 1989) ÉS ENGINYER QUÍMIC

PER L’IQS I DOCTOR PER LA UNIVERSITAT RAMON LLULL.ES DEFINEIX COM A APASSIONAT DE LA RECERCA, PERÒ FA

DOS ANYS QUE VA DEIXAR-HO PER LA INDÚSTRIA.ACTUALMENT TREBALLA A ALEMANYA, A LA DIVISIÓ DE

DETERGENTS DE HENKEL.

N O T I C I A S A S O C I A D O SN O T Í C I E S A S S O C I A T S

cala global, aglutina cinc grans grups de negoci: ad-hesius, cosmètics, detergents, neteja industrial i ins-titucional, i productes químics (Cognis). Dels 56.000treballadors de l’empresa, 3.800 treballen directa-ment o indirecta en la recerca.

A l’empresa, vaig estar primer en el departamentde Màrqueting de Henkel Ibérica (HIBSA) a Barcelo-na, i després vaig ser el responsable de desenvolu-pament de netejadors de HIBSA, treballant als labo-ratoris. D’allà vaig passar a incorporar-me al grupd’Innovació de Henkel a la seu central de Düssel-dorf, conegut internament com a INVENT (Innovationand New VENtures Task force). Des de febrer del2001, en què vaig concloure la meva tasca a IN-VENT, segueixo treballant com a International R&DManager a la central, en el desenvolupament de pro-ductes de neteja.

Què el motiva per seguir investigant?Crec que un investigador es pot motivar fàcilment

davant de qualsevol cosa nova o desconeguda. La re-compensa és aprendre contínuament, crear o revelarallò que abans no existia o no es coneixia, ja siguidesxifrar el genoma humà o revelar les sorprenentspropietats superconductores del borur de magnesi, odesenvolupar un nou producte de gran consum. El fetde treballar en Química Aplicada m’obliga a seguir eldesenvolupament de disciplines diverses de la quí-mica sota una perspectiva àmplia i pensar com elsnous avenços tecnològics poden donar lloc a produc-tes per a la majoria del públic.

Segueix en contacte amb l’IQS?Per a mi, l’IQS és, primerament, l’escola, el lloc

on he invertit voluntàriament més de deu anys de lameva vida, i que, sens dubte, ha marcat profunda-ment la meva trajectòria professional, i fins i totpersonal. En segon lloc, segueix sent un punt detrobada amb professors que s’han convertit enamics i amb companys que s’han convertit en pro-fessionals. Actualment, segueixo sent membre del’Associació. ❏

do acabó mi trabajo en INVENT, continúo trabajandocomo International R&D Manager en la central, en eldesarrollo de productos de limpieza.

¿Qué le motiva a seguir investigando?Creo que un investigador es fácilmente motivable

por cualquier cosa nueva o desconocida. La recom-pensa es aprender continuamente, crear o revelar loque no existía o no se conocía antes, ya sea desci-frar el genoma humano, revelar las sorprendentespropiedades superconductoras del boruro de magne-sio, o desarrollar un nuevo producto de gran consu-mo. El hecho de trabajar en Química Aplicada meobliga a seguir el desarrollo en diferentes disciplinasde la química bajo una perspectiva amplia y pensarcómo los nuevos avances tecnológicos pueden tra-ducirse en productos para la mayoría del público.

¿Sigue en contacto con IQS?Para mí IQS es, en primer lugar, la escuela, el lugar

en el que voluntariamente invertí más de diez añosde mi vida y que sin duda ha marcado profundamen-te mi trayectoria profesional, e incluso personal. Ensegundo lugar, para mí continúa siendo un punto deencuentro con profesores que se han convertido enamigos y con compañeros que se han convertido enprofesionales. En la actualidad, sigo siendo miembrode la Asociación. ❏

37

30

LA CIÈNCIA APLICADAALS RECURSOS HUMANS

Vostè va ser molts anys professor a l’IQSSí, de Física General a primer, durant 13 anys. Feia

tota la part de mecànica de la física. Primer vaig serajudant del Dr. Gassiot i després em van oferir ferl’assignatura de Física General.

Després va ser secretari del Químic. En què con-sistia la seva feina?

El secretari diríem que és el que fa de notari de to-ta la institució. És el que porta tots els controls deles reunions que s’han de fer, aixeca actes, i, d’al-guna manera, certifica els estudis que tenen tots elsalumnes. També té cura dels arxius dels alumnes.M’hi vaig sentir molt a gust, perquè era el nexe entreels usuaris i la institució. Recordo molt especialmentquan anava a fer promoció de l’IQS a les escoles, i in-tentava transmetre allò que el pare Montagut m’ha-via ensenyat: que, a més de la part tècnica, també hiha la part més humana.

Va ser el pare Monta-gut, que el va animar aagafar la direcció delCentre de Càlcul?

Sí. És un enamorat dela informàtica i em vaproposar dirigir el Cen-tre. La veritat és quevam passar moments di-fícils, informatitzant totala institució, però tambéva ser gratificant. Tení-em els primers ordina-dors, un 11/30, quecrec que va ser el primer

LA CIENCIA APLICADAA LOS RECURSOS HUMANOS

Usted fue profesor del IQS durante muchos añosSí, de Física General en primero, durante 13 años.

Me encargaba de toda la parte de mecánica de la físi-ca. Primero trabajé como ayudante del Dr. Gassiot yluego me ofrecieron la asignatura de Física General.

Después fue secretario del Químico. ¿En qué con-sistía su labor?

Podemos decir que el secretario hace las veces denotario de toda la institución. Él es quien lleva el controlde las reuniones que se convoquen, levanta actas y, dealgún modo, certifica los estudios de todos los alum-nos. También tiene a su cuidado los archivos de losalumnos. Me sentí muy a gusto, porque era el nexo en-tre los usuarios y la institución. Recuerdo muy espe-cialmente cuando iba a promocionar el IQS en las es-cuelas e intentaba transmitir lo que el padre Montagutme había enseñado: que, además de la parte técnica,también hay que tener en cuenta la parte más humana.

¿Fue el padre Monta-gut quién le animó aasumir la dirección delCentro de Cálculo?

Sí. Es un enamoradode la informática y mepropuso que dirigiera elCentro. La verdad esque, al informatizar todala institución, pasamospor momentos difíciles,pero también fue gratifi-cante. Teníamos los pri-meros ordenadores, un11/30, que creo que

N O T I C I A S A S O C I A D O SN O T Í C I E S A S S O C I A T S

38

30

JOSEP M. RIERA ES INGENIERO QUÍMICO (PROMOCIÓN

1970) Y DOCTORADO EN QUÍMICA CUÁNTICA DESDE EL AÑO

1974. LICENCIADO EN CIENCIAS QUÍMICAS POR LA UAB EN

LA ESPECIALIDAD DE QUÍMICA FÍSICA, FUE DIRECTOR DEL

CENTRO DE CÁLCULO DEL IQS, SECRETARIO ACADÉMICO,PROFESOR DURANTE 17 AÑOS Y, DESDE 1990, DIRIGE UNA

EMPRESA DE RECURSOS HUMANOS. SIEMPRE ENCUENTRA

ANTIGUOS ALUMNOS QUE LO RECUERDAN CON AFECTO Y OPI-NA QUE, EN UNA ORGANIZACIÓN, LO IMPORTANTE ES LOGRAR

QUE LAS PERSONAS SE ENTIENDAN Y CONSEGUIR QUE, A

NIVEL PERSONAL, 2+2 SUMEN MÁS QUE 4.

JOSEP M RIERA ÉS ENGINYER QUÍMIC (PROMOCIÓ 1970)I DOCTORAT EN QUÍMICA QUÀNTICA EL 1974. LLICENCIAT

EN CIÈNCIES QUÍMIQUES PER LA UAB EN L’ESPECIALITAT

DE QUÍMICA FÍSICA, VA SER DIRECTOR DEL CENTRE DE

CÀLCUL DE L’IQS, SECRETARI ACADÈMIC, PROFESSOR

DURANT 17 ANYS, I, DES DEL 1990, DIRIGEIX UNA

EMPRESA DE RECURSOS HUMANS. SEMPRE ES TROBA

ANTICS ALUMNES QUE EL RECORDEN AMB AFECTE, I,SEGONS ELL, EN UNA ORGANITZACIÓ ES TRACTA QUE LES

PERSONES S’ENTENGUIN I ACONSEGUIR QUE A NIVELL PER-SONAL, 2+2 FACIN MÉS DE 4.

N O T I C I A S A S O C I A D O SN O T Í C I E S A S S O C I A T S

d’aquell tipus a Espanya en una universitat. Ocupavatota una sala, funcionava amb targetes perforades,tenia 8K de memòria, 0,5 K de disc dur i se li haviade fer un manteniment molt freqüent i complicat.

I després de la tècnica, es va decantar cap als Re-cursos Humans

Abans vaig estar en empreses de control de quali-tat, i des de l’any 1990 sóc propietari d’una empre-sa dedicada als Recursos Humans que es diu Orga-nización, Calidad y Proyectos. Però no és tan diferentdel que feia abans. He anat evolucionant des d’allòmés matemàtic i abstracte a una altra cosa tambémolt abstracta i espiritual, que és tractar amb perso-nes. I la part tècnica m’ha servit molt, perquè la gentha d’estar motivada i animada, però també ha d’es-tar recolzada per tècniques adequades.

En una empresa, els tècnics en poden saber molt,d’allò que fan, però de vegades els falta saber trac-tar les persones, relacionar-se i organitzar equips degent, fer-los funcionar. I això és el que jo faig, i demoment estic content amb els resultats. Sempre dicque en una organització 2+2 mai fan 4, perquè si nos’entenen sumen menys de 4, i si s’entenen, sumenmés de 4. La gent vol que 2+2 sempre facin més de4, i aquí està la dificultat. ❏

fue el primero de ese tipo que hubo en una Univer-sidad española. Ocupaba toda una sala, funcionabacon tarjetas perforadas, tenía 8K de memoria, 0,5Kde disco duro y requería un mantenimiento muy fre-cuente y complicado.

Y después de la técnica se decantó por los Re-cursos Humanos

Anteriormente había trabajado en empresas decontrol de calidad, y desde el año 1990 soy propie-tario de una empresa dedicada a los Recursos Hu-manos que se llama Organización, Calidad y Proyec-tos. Pero no es algo tan distinto de lo que hacía an-tes. He ido evolucionando desde lo más matemáticoy abstracto hacia otra cosa también muy abstracta yespiritual, que es el trato con personas. Y la partetécnica me ha servido mucho, porque la gente tieneque estar motivada y animada, pero también necesi-ta el respaldo de técnicas adecuadas.

Puede que los técnicos de una empresa dominenmuy bien su materia, pero a veces no saben tratarcon las personas, relacionarse y organizar equipos,lograr que funcionen. Y eso es lo que yo hago, y porel momento estoy satisfecho con los resultados.Siempre digo que, en una organización, 2+2 jamássuman 4, porque, si no se entienden, suman menosde 4, y, si se entienden, suman más de 4. La gentequiere que 2+2 siempre sumen 4, y en ello radica ladificultad. ❏

39

30

P R E M I O S P . S A L V A D O R G I L , S . I .P R E M I S P . S A L V A D O R G I L , S . I .

40

PREMIS P. SALVADOR GIL, S.I. Establerts per l’acord de l’Assemblea General de

l’Associació de Químics, el dia 12 d’abril

de 1959, per enaltir la memòria del P. Gil

(Promoció 1919), director de l’IQS (1934-1957), i

concedits als alumnes que hagin realitzat el millor

Treball de Final de Carrera.

CELIA AMELA I JOSEP IRURRE

En què consisteix el teu TFC?Celia Amela: Consisteix en l’estudi de la reacció de

Michael catalítica enantioselectiva entre els malonatsi la calcona, usant com a catalitzadors complexos de-rivats de l’auxiliar anomenat TADDOL, complexat ambbor i liti. També es va intentar desenvolupar la síntesid’estructures dendrimèriques que continguessinaquesta estructura taddòlica per a la seva posterioraplicació com a suport quiral en la reacció de Michaelque s’estudia.

Josep Irurre: La quiralitat és una propietat que pre-senten alguns compostos químics, la imatge espe-cular dels quals és insuperposable (com les duesmans, la dreta i l’esquerra), i a cadascuna de lesdues estructures se’ls anomena enantiòmers. Totsels productes quirals que interaccionen amb subs-trats que també ho són, com les proteïnes i els car-bohidrats en el cos humà, ho fan de manera especí-fica, amb la qual cosa usualment només actua undels dos enantiòmers.

El 75 % dels fàrmacs que hi ha al mercat són sintè-tics, i, entre aquests, un 30 % són quirals, i, alhora,entre aquests, un 20 % són racemats; és a dir, mescladels dos enantiòmers (dextre i levo). I només sónenantiopurs aproximadament entre un 10 % i un 15 %.És a dir, que dels dos només n’hi ha un d’actiu; l’al-tre és inactiu, o bé causa problemes d’efectes se-cundaris o al·lèrgics. I si és innocu i no actua, està

PREMIOS P. SALVADOR GIL, S.I.Establecidos por acuerdo de la Asamblea General

de la Asociación de Químicos, el día 12 de abril

de 1959, para enaltecer la memoria del P. Gil

(Promoción 1919), director del IQS (1934-1957),

y concedidos a los alumnos que hayan realizado

el mejor Trabajo de Fin de Carrera.

CELIA AMELA Y JOSEP IRURRE

¿En qué consiste tu TFC?Celia Amela: Consiste en el estudio de la reacción

de Michael catalítica enantioselectiva entre los ma-lonatos y la calcona, usando como catalizadorescomplejos derivados del auxiliar llamado TADDOL,complejado con boro y litio. También se intentó de-sarrollar la síntesis de estructuras dendriméricasque contuviesen dicha estructura taddólica para suposterior aplicación como soporte quiral en la reac-ción de Michael en estudio.

Josep Irurre: La quiralidad es una propiedad quepresentan algunos compuestos químicos, cuyaimagen especular es insuperponible (como las dosmanos, derecha e izquierda), y a cada una de lasdos estructuras se les llama enantiómeros. Todoslos productos quirales que interaccionan con sus-tratos que también lo son, como las proteínas y loscarbohidratos en el cuerpo humano, lo hacen deforma específica, con lo que usualmente sólo actúauno de los dos enantiómeros.

El 75 % de los fármacos existentes en el mercadoson sintéticos y, entre estos, un 30 % son quirales y,a su vez, entre estos, un 20 % son racematos; es de-cir, mezcla de los dos enantiómeros (dextro y levo). Ytan sólo son enantiopuros aproximadamente entre un10 % y un 15 %. Es decir, que de los dos sólo hay unoactivo; el otro es inactivo, o bien causa problemas deefectos secundarios o alérgicos. Y si es inocuo y no

P R E M I O S P . S A L V A D O R G I L , S . I .P R E M I S P . S A L V A D O R G I L , S . I .

41

diluint l’enantiòmer actiu, per això la tendència ésanar substituint aquells fàrmacs que són racematspels productes enantiopurs.

Per síntesi convencional s’obté la mescla de totsdos al 50 %, o racemat. El problema rau a separar-los,o bé a sintetitzar directament un dels enantiòmers. Ala secció d’Estereoquímica es va descobrir un catalit-zador nou i eficaç, amb el qual es va aconseguir unasíntesi asimètrica, que va ser la base del seu TFC.

Què es desprèn de la conclusió a la qual has arri-bat amb el teu TFC?

C.A.: El meu TFC formava part d’una tesi doctoral apartir de la qual es van obrir diferents camins, en elsquals actualment estic treballant. Entre aquests, undels més interessants és acabar de corroborar el me-canisme de la reacció d’inducció asimètrica proposat.

J.I.: El meu primer objectiu del TFC era científic, és adir, investigació pura, no aplicada. Encara que hi hagil’objectiu llunyà de la problemàtica industrial existentper obtenir productes enantiopurs, tant en el TFC comen la tesi s’ha d’investigar el mecanisme de la induccióasimètrica, el mecanismeque fa que la substàncias’obtingui òpticament pu-ra, i no un racemat.

Per què et vas decantarper aquest projecte?

C.A.: Quan vaig estu-diar l’assignatura referi-da a aquest tema, ques’imparteix al cinquècurs, em va interessarmolt. A més, havia sentit

actúa, está diluyendo al enantiómero activo, por loque la tendencia es ir sustituyendo aquellos fármacosque son racematos por los productos enantiopuros.

Por síntesis convencional se obtiene la mezcla de losdos al 50 %, o racemato. El problema radica en sepa-rarlos, o bien en sintetizar directamente uno de losenantiómeros. En la sección de Estereoquímica se des-cubrió un catalizador nuevo y eficaz, con el cual se logróuna síntesis asimétrica, que fue la base de su TFC.

¿Qué se desprende de la conclusión a la que hasllegado con tu TFC?

C.A.: Mi TFC formaba parte de una tesis doctoral apartir de la cual se abrieron varios caminos, en los queactualmente estoy trabajando. Entre ellos, uno de losmás interesantes es acabar de corroborar el mecanis-mo de la reacción de inducción asimétrica propuesto.

J.I.: El primer objetivo del TFC era científico, es decir,investigación pura, no aplicada. Aunque exista el objeti-vo lejano de la problemática industrial existente para ob-tener productos enantiopuros, tanto en el TFC como enla tesis hay que investigar el mecanismo de la inducción

asimétrica, el mecanismoque hace que la sustanciase obtenga ópticamentepura, y no un racemato.

¿Por qué te decantastepor este proyecto?

C.A.: Cuando estudiéla asignatura referida aeste tema, que se impar-te en quinto curso, meinteresó mucho. Además,había oído hablar de ca-

CELIA AMELA CORTÉS HA SIDO GALARDONADA CON EL

PREMIO P. SALVADOR GIL, S.I., DEL DEPARTAMENTO DE

QUÍMICA ORGÁNICA, POR SU TRABAJO SOBRE SISTEMAS TAD-DOLATOS Y DENDRÍMEROS COMO PROMOTORES DE LA ADICIÓN

DE MICHAEL ENANTIOSELECTIVA DE MALONATOS A LA CALCO-NA. ACTUALMENTE ESTÁ REALIZANDO UNA TESIS QUE PROSI-GUE CON LA INVESTIGACIÓN LLEVADA A CABO EN EL TFC.EL DR. JOSEP IRURRE PÉREZ ES CATEDRÁTICO DE

QUÍMICA ORGÁNICA DEL IQS Y HA DEDICADO LA MAYOR

PARTE DE SU CARRERA CIENTÍFICA PROFESIONAL AL TEMA

DE LA QUIRALIDAD, TRATADO DESDE DIVERSOS PUNTOS DE

VISTA, ABORDANDO INICIALMENTE EL PROBLEMA DE LA

RESOLUCIÓN DE ENANTIÓMEROS Y LUEGO EL ESTUDIO DE

LA SÍNTESIS ASIMÉTRICA.

CELIA AMELA CORTÉS HA ESTAT GUARDONADA AMB EL

PREMI P. SALVADOR GIL, S.I., DEL DEPARTAMENT DE

QUÍMICA ORGÀNICA, PEL SEU TREBALL SOBRE SISTEMES

TADDOLATS I DENDRÍMERS COM A PROMOTORS DE L’ADDI-CIÓ DE MICHAEL ENANTIOSELECTIVA DE MALONATS A LA

CALCONA. ACTUALMENT ESTÀ FENT UNA TESI QUE CONTI-NUA AMB LA INVESTIGACIÓ DUTA A TERME EN EL TFC.EL DR. JOSEP IRURRE PÉREZ ÉS CATEDRÀTIC DE QUÍMICA

ORGÀNICA DE L’IQS I HA DEDICAT LA MAJOR PART DE LA

SEVA CARRERA CIENTÍFICA PROFESSIONAL AL TEMA DE LA

QUIRALITAT, TRACTAT DES DE DIFERENTS PUNTS DE VISTA,ABORDANT INICIALMENT EL PROBLEMA DE LA RESOLUCIÓ

D’ENANTIÒMERS I DESPRÉS L’ESTUDI DE LA SÍNTESI

ASIMÈTRICA.

P R E M I O S P . S A L V A D O R G I L , S . I .P R E M I S P . S A L V A D O R G I L , S . I .

42

parlar de casos reals en què el tema de la quiralitathavia jugat un paper molt important, i em va atraurela possibilitat de poder treballar en aquest camp.

Quina ha estat la part més difícil?C.A.: Per mi, el més difícil ha estat no desanimar-me,

ja que quan entres per primer cop en un laboratori ésquan realment t’adones de com n’és de difícil portar aterme una investigació, perquè sempre sorgeixen pro-blemes inesperats. Pel que fa a l’aspecte químic del tre-ball, el que em va ser difícil, i de fet no ho vaig arribar aaconseguir, va ser el desenvolupament de noves es-tructures dendrimèriques que sostinguessin el TADDOL.

Què ha significat per a tu l’obtenció del premi?L’esperaves?

C.A.: Sabia que els premis existien, però no mel’esperava. Per això, quan vaig rebre la carta queme’l notificava, em va sorprendre i alegrar. Pensoque aquests premis són una manera de reconèixer lalabor d’investigació que es du a terme en el Químic,i la feina que això comporta. Jo he tingut la sort queme’l concedissin, però crec que molts dels treballsque es presenten són molt bons i interessants.

Vull agrair al Dr. Irurre la possibilitat que em vadonar de fer el TFC i la tesi en la secció d’Estereo-química, i a l’Associació, haver-me concedit elpremi.

J.I.: També és una satisfacció per a mi. En la mevallarga història a l’IQS, em sembla que el de la Celiaés el quart o cinquè Premi P. Salvador Gil de la sec-ció d’Estereoquímica, que dirigeixo, dins del departa-ment de Química Orgànica. ❏

sos reales, en los que el tema de la quiralidad habíajugado un papel muy importante, y me atrajo la posi-bilidad de poder trabajar en este campo.

¿Cuál ha sido la parte más difícil?C.A.: Para mí, lo más difícil ha sido no desanimarme,

ya que cuando entras por primera vez en un laboratorioes cuando realmente te das cuenta de lo difícil que esllevar a cabo una investigación, porque siempre surgenproblemas inesperados. En cuanto al aspecto químicodel trabajo, lo que me resultó más difícil, y de hecho nollegué a conseguir, fue el desarrollo de nuevas estruc-turas dendriméricas que sostuviesen el TADDOL.

¿Qué ha significado para ti la obtención del pre-mio? ¿Lo esperabas?

C.A.: Sabía que los premios existían, pero no me loesperaba. Por eso, cuando recibí la carta que me lo no-tificaba, me llevé una sorpresa y una alegría. Pienso queestos premios son una forma de reconocer la labor deinvestigación que se lleva a cabo en el Químico, y el tra-bajo que ello supone. Yo he tenido la suerte de que melo concedieran, pero creo que muchos de los trabajosque se presentan son muy buenos e interesantes.

Quiero agradecer al Dr. Irurre la posibilidad que meha dado de realizar el TFC y la tesis en la sección deEstereoquímica, y a la Asociación, el haberme conce-dido el premio.

J.I.: También es una satisfacción para mí. En milarga historia en el IQS, me parece que el de Celiaes el cuarto o quinto Premio P. Salvador Gil de lasección de Estereoquímica, que dirijo, dentro deldepartamento de Química Orgánica. ❏

P R E M I O S P . S A L V A D O R G I L , S . I .P R E M I S P . S A L V A D O R G I L , S . I .

43

PREMIS P. SALVADOR GIL, S.I. Establerts per l’acord del’Assemblea General de l’Associació de Químics, el dia 12 d’abril de 1959, per enaltir la memòria del P. Gil (Promoció 1919), director de l’IQS (1934-1957), i concedit als alumnes que hagin realitzat el millor Treball de Final de Carrera.

CRISTINA TERESA TEIXIDOR,ENRIC JULIÀ I Mª ROSA RAUSELL

Pots explicar quin tema tracta el teu TFC?Cristina Teresa: És un treball de prospectiva tec-

nològica del sector químic espanyol, i més concreta-ment dels subsectors d’Agroquímica, Química BàsicaOrgànica i Primeres Matèries Plàstiques. Es tracta deveure quina és la situació d’aquests subsectors i es-tudiar quines són les necessitats i possibilitats dedesenvolupament futur. Vam analitzar el sector desde diferents àmbits: legislatiu, econòmic, tecnològic,mediambiental i social.

Enric Julià: Éstà dins d’un projecte encarregat pelMinisteri d’Indústria (actual Ministeri d’Innovació iTecnologia) que forma part d’una xarxa d’estudis deprospectiva de tots els sectors a nivell nacional. ElMinisteri vol potenciar el teixit industrial del país, il’IQS és la institució, a Espanya, encarregada d’ana-litzar el sector químic.

Quina metodologia heu fet servir?C.T.: Una metodologia utilitzada a altres països,

com el Japó o Alemanya, que s’anomena DELPHI; ésuna metodologia interac-tiva i consta de diversesparts. Primer s’entrevis-ta gent del sector i des-prés, a partir d’aquestainformació, s’elabora unqüestionari. Aleshoress’envia el qüestionari aempreses i gent del sec-tor, i un cop s’han rebutles respostes se’ls tornaa enviar el qüestionariamb les respostes mitja-

PREMIOS P. SALVADOR GIL, S.I.Establecidos por acuerdo de la Asamblea General de laAsociación de Químicos, el día 12 de abril de 1959, para enaltecer la memoria del P. Gil (Promoción 1919),director del IQS (1934-1957), y concedidos a los alumnos que hayan realizado el mejorTrabajo de Fin de Carrera.

CRISTINA TERESA TEIXIDOR,ENRIC JULIÀ Y Mª ROSA RAUSELL

¿Puedes explicar de qué tema trata tu TFC?Cristina Teresa: Es un trabajo de prospectiva tec-

nológica del sector químico español, y más concreta-mente de los subsectores de Agroquímica, QuímicaBásica Orgánica y Materias Primas Plásticas. Se tra-ta de ver cuál es la situación de estos subsectores yestudiar cuáles son las necesidades y posibilidadesde desarrollo futuro. Analizamos el sector desde di-versos ámbitos: legislativo, económico, tecnológico,medioambiental y social.

Enric Julià: Se encuentra dentro de un proyecto en-cargado por el Ministerio de Industria (actual Ministeriode Innovación y Tecnología) que forma parte de una redde estudios de prospectiva de todos los sectores a ni-vel nacional. El Ministerio quiere potenciar el tejido in-dustrial del país, y el IQS es la institución encargada enEspaña de analizar el sector químico.

¿Qué metodología habéis empleado?C.T.: Una metodología empleada en otros países

como Japón o Alemania que se llama DELPHI; esuna metodología interac-tiva y consta de variaspartes. Primero se entre-vista a personas del sec-tor y luego, a partir deesta información, se ela-bora un cuestionario. En-tonces se envía el cues-tionario a empresas ypersonas del sector y,una vez se han recibidolas respuestas, se lesvuelve a enviar el cues-

P R E M I O S P . S A L V A D O R G I L , S . I .P R E M I S P . S A L V A D O R G I L , S . I .

44

nes de tothom. Això es fa perquè, quan vegin les res-postes d’altres, si es ratifiquen en la seva és quen’estan molt segurs, i sinó és que no ho tenien clar,al principi. D’aquesta manera ens assegurem quetothom respon d’una manera molt reflexionada i se-gura. Finalment s’elaboren els resultats i les conclu-sions, els quals donaran pas a uns escenaris o indi-cadors de futur del sector o subsectors analitzats.

I a quines conclusions vau arribar?C.T.: És molt difícil de dir, ja que, com he comentat

abans, l’estudi és molt ampli i està dividit en diver-sos àmbits.

E.J.: Tot i això, a nivell global podem dir que el me-di ambient és una preocupació cada vegada més es-tesa a la indústria. Recordo una frase d’una personaque vam entrevistar, que va dir: “l’impacte mediam-biental d’una gran indústria química no hauria de sermés gran que un bloc d’edificis que fa lleig”. L’aspi-ració és tendir cap al residu zero.

Una altra conclusió és que les plantes químiquescada vegada es van automatitzant més.

C.T.: Però això no s’ha d’entendre com que esprescindeix de les persones, sinó que s’han de reci-

tionario con las respuestas medias de todo el mun-do. Esto se hace para que, al ver las respuestas deotros, si se ratifican en la suya significa que estánmuy seguros, y si no, es que no lo tenían claro alprincipio. De esta forma nos aseguramos de que to-do el mundo responda de manera muy reflexionaday segura. Finalmente se elaboran los resultados ylas conclusiones, los cuales darán paso a unos es-cenarios o indicadores de futuro del sector o sub-sectores analizados.

¿Y a qué conclusiones llegasteis?C.T.: Es muy difícil decirlo, porque, como ya he co-

mentado, el estudio es muy amplio y se divide en va-rios ámbitos.

E.J.: Con todo, a nivel global podemos decir que elmedio ambiente es una preocupación cada vez másextendida en la industria. Recuerdo una frase de unapersona a la que entrevistamos, que dijo: “El impac-to medioambiental de una gran industria química nodebería ser más grande que el de un bloque de edifi-cios que queda feo”. La aspiración es tender al resi-duo cero.

Otra conclusión es que las plantas químicas se au-tomatizan cada vez más.

C.T.: Pero esto no debe entenderse como que seprescinde de las personas, sino que estas deben re-ciclarse y necesitan más formación para adaptarse alos cambios tecnológicos.

Por otra parte, también existe una tendencia a lafusión y concentración de grandes empresas delsector.

¿Pensabais recibir el premio?C.T.: Yo, la verdad, no. Había oído hablar de este

premio, pero no sabía bien en qué consistía ni aquién se daba. Fue una sorpresa muy agradable.

CRISTINA TERESA TEIXIDOR DAL PONT HA SIDO GALARDONA-DA CON EL PREMIO P. SALVADOR GIL, S.I. DEL DEPARTA-MENTO DE GESTIÓN EMPRESARIAL. MIENTRAS REALIZABA EL

TFC, TEIXIDOR CURSABA UN MÁSTER EN GESTIÓN DE

EMPRESA INDUSTRIAL, Y ACTUALMENTE BUSCA TRABAJO.EL DR. ENRIC JULIÀ ES INGENIERO QUÍMICO (PROMOCIÓN

1966) Y DOCTOR EN INGENIERÍA QUÍMICA POR EL IQS(1974). TODA SU TRAYECTORIA PROFESIONAL SE HA DESA-RROLLADO EN EL ÁMBITO DE LA I+D, EN EMPRESAS COMO

HISPANO QUÍMICA O LUCTA. ES DIRECTOR GENERAL DEL IQSDESDE EL AÑO 1994 Y ACTUALMENTE IMPARTE LA ASIGNA-TURA DE GESTIÓN DE LA INNOVACIÓN TECNOLÓGICA.

CRISTINA TERESA TEIXIDOR DAL PONT HA ESTAT GUARDO-NADA AMB EL PREMI P. SALVADOR GIL, S. I. DEL DEPARTA-MENT DE GESTIÓ EMPRESARIAL. MENTRE REALITZAVA EL

TFC, TEIXIDOR FEIA UN MÀSTER EN GESTIÓ DE L’EMPRESA

INDUSTRIAL, I ACTUALMENT ESTÀ BUSCANT FEINA.EL DR. ENIC JULIÀ ÉS ENGINYER QUÍMIC (PROMOCIÓ 1966)I DOCTOR EN ENGINYERIA QUÍMICA PER L’IQS (1974).TOTA LA SEVA TRAJECTÒRIA PROFESSIONAL S’HA DESENVOLU-PAT EN EL CAMP DE L’I+D, EN EMPRESES COM HISPANO

QUÍMICA O LUCTA. ÉS DIRECTOR GENERAL DE L’IQS DES DE

L’ANY 1994 I ACTUALMENT IMPARTEIX L’ASSIGNATURA DE

GESTIÓ DE LA INNOVACIÓ TECNOLÒGICA.

P R E M I O S P . S A L V A D O R G I L , S . I .P R E M I S P . S A L V A D O R G I L , S . I .

45

clar i necessiten més formació per adaptar-se alscanvis tecnològics.

D’altra banda, també hi ha una tendència cap a lafusió i la concentració de grans empreses del sector.

Us esperàveu rebre el premi?C.T.: Jo, la veritat és que no. N’havia sentit a par-

lar, però no sabia ben bé en què consistia ni a qui esdonava. Va ser una sorpresa molt agradable.

E.J.: El cas de la Cristina és especial, perquè ellaés Enginyera Química, però el seu TFC ha estat dirigitdes de la Facultat d’Economia de l’IQS, de la qual jotambé sóc professor, i aquest tipus d’estudis deprospectiva són propis d’Economia.

El treball és brillant, i està molt ben exposat i ex-plicat.

Per què vas triar aquest tema?C.T.: Jo tinc una formació tècnica com a Enginyera

Química, però aquest treball no només em permetiaestar dins del laboratori, sinó també investigar la re-alitat de la indústria, veure quina és la seva pro-blemàtica real. Crec que és una visió més global. Amés, també he fet un Màster en Gestió, i aquest te-ma m’anava molt bé.

Quina ha estat la part més gratificant del TFC?C.T.: La part de les entrevistes, i també l’elabora-

ció de les conclusions i escenaris finals. La part deparlar amb la gent, de comu-nicar-te i anar rebent ínputsva ser molt enriquidora.

Com us relacionàveu du-rant el treball?

E.J.: Teníem reunions pe-riòdiques de seguiment.Tots tres –la Cristina, laDra. Rosa Rausell i jo– anà-vem junts a les entrevistes.Va ser un treball d’equip. ❏

E.J.: El caso de Cristina es especial, porque ella esIngeniera Química, pero su TFC ha sido dirigido des-de la Facultad de Economía del IQS, de la que yo tam-bién soy profesor, y este tipo de estudios de pros-pectiva son propios de Economía.

El trabajo es brillante, y está muy bien expuesto yexplicado.

¿Por qué elegiste este tema?C.T.: Yo tengo una formación técnica como Inge-

niera Química, pero este trabajo no sólo me permiteestar dentro del laboratorio, sino también investigarla realidad de la industria, ver su problemática real.Creo que se trata de una visión más global. Además,también he cursado un Máster en Gestión y este te-ma me iba muy bien.

¿Cuál ha sido la parte más gratificante del TFC?C.T.: La parte de las entrevistas y también la ela-

boración de las conclusiones y escenarios finales. Laparte de hablar con la gente, de comunicarte y de irrecibiendo inputs fue muy enriquecedora.

¿Cómo os relacionabais durante el trabajo?E.J.: Teníamos reuniones periódicas de seguimien-

to. Los tres –Cristina, la Dra. Rosa Rausell y yo mis-mo– íbamos juntos a las entrevistas. Fue un trabajode equipo. ❏

JAUME CIFUENTES (PROMOCIÓ 1975)

Moment històric que millor recordesEl final del franquisme i la recuperació de les lliber-

tats i l’autonomia per Catalunya. També l’assassinatd’en Carrero Blanco, el procés de Burgos del 70,l’execució de Puig Antich el 74, i la lliga del Barçad’en Cruyff el 74!

I a l’IQS?Recordo amb especial il·lusió, com si fos ara, el

meu primer dia de classe. També quan vaig aprovarel primer curs, i, sobretot, la defensa del TFC al de-partament de Física, amb el Dr. Condal.

Professors que recordes amb més afecteEl P. Lluís Victori, amb qui em va unir una forta

amistat, més enllà de l’IQS, i va ser present en mo-ments molt importants de la meva vida. També tincun record inesborrable del Dr. Lluís Condal, el Dr. Mi-quel Gassiot, el Dr. Obiols, el Dr. Pascual...

L’assignatura més difícilLa Química Orgànica. Era un problema de “quími-

ca” (dolenta).Quina música escoltaves?La mateixa que ara: Crosby Stills, Nash & Young,

Eric Clapton, JethroTull, John Mayall, The Doors,Emerson Lake & Palmer, King Crimson, Rolling Sto-nes i Raimon.

La pel·lícula que t’agrada mésPer sobre de totes, “2001, una odissea a l’es-

pai”.L’anècdota que recordes millorA Física de 1r, amb el P. Corbella, fent un pro-

blema del famós Sears-Zemansky sobre un para-caigudista, es va iniciar un fort debat sobre quans’havia de comptar que el paracaigudes estavaobert. Després de molta discussió el P. Corbellase’n va a la porta, l’obre i la deixa superajustada;es gira i pregunta: “¿Esta puerta cómo está:abierta o cerrada?”, i un li contesta: “¡Está entre-abierta!” ❏

JAUME CIFUENTES (PROMOCIÓN 1975)

Momento histórico que mejor recuerdasEl final del franquismo y la recuperación de las li-

bertades y la autonomía para Cataluña. ¡También elasesinato de Carrero Blanco, el proceso de Burgosdel 70, la ejecución de Puig Antich en el 74 y la ligadel Barça de Cruyff en el 74!

¿Y en el IQS?Recuerdo con especial ilusión, como si fuese aho-

ra, mi primer día de clase. También cuando aprobé elprimer curso y, sobre todo, la defensa del TFC en eldepartamento de Física, con el Dr. Condal.

Profesores que recuerdes con mayor afectoEl P. Lluís Victori, con quien me unió una sólida

amistad, más allá del IQS, y estuvo presente en mo-mentos muy importantes de mi vida. También guardoun recuerdo imborrable del Dr. Lluís Condal, el Dr. Mi-quel Gassiot, el Dr. Obiols, el Dr. Pascual...

La asignatura más difícilLa Química Orgánica. Era un problema de (mala)

“química”.¿Qué música escuchabas?La misma que ahora: Crosby, Stills, Nash & Young,

Eric Clapton, JethroTull, John Mayall, The Doors,Emerson Lake & Palmer, King Crimson, Rolling Sto-nes y Raimon.

La película que más te gustaPor encima de todas las demás: “2001, una odi-

sea del espacio”.La anécdota que mejor recuerdasEn Física de 1º, con el P. Corbella, realizando un

problema del famoso Sears-Zemansky sobre un pa-racaidista, se inició un fuerte debate acerca del mo-mento en el que había que considerar que el paraca-ídas se había abierto. Tras muchas discusiones, el P.Corbella fue hacia la puerta, la abrió y luego la dejócasi cerrada; se volvió y preguntó: “¿Esta puerta có-mo está: abierta o cerrada?”, y alguien respondió:“¡Está entreabierta!” ❏

A N I V E R S A R I O S D E P R O M O C I O N E SA N I V E R S A R I S D E P R O M O C I O N S

46

30

LA PROMOCIÓN 1975 CELEBRA ESTE AÑO SU 25º ANI-VERSARIO Y, A PARTIR DE UN BREVE TEST REALIZADO A

JAUME CIFUENTES, PODEMOS SABER CÓMO VIVIÓ ESTA

PROMOCIÓN SU ÉPOCA DE ESTUDIANTE EN EL IQS.

LA PROMOCIÓ 1975 CELEBRA AQUEST ANY EL SEU 25È

ANIVERSARI I, A PARTIR D’UN PETIT TEST A JAUME

CIFUENTES, PODEM SABER COM VA VIURE L’ÈPOCA D’ES-TUDIANT A L’IQS AQUESTA PROMOCIÓ.

A N I V E R S A R I O S D E P R O M O C I O N E SA N I V E R S A R I S D E P R O M O C I O N S

25 ANYS DE LA PROMOCIÓ 1975

El 2000 hem celebrat que fa 25 anys vam acabarla carrera. Molts de nosaltres vam començar els es-tudis a l’IQS l’any 1969, un any després dels fetstranscendents del maig del 68 al nostre país veí,França. Crec que aquest esdeveniment i els dels úl-tims anys de la dictadura van marcar bastant la nos-tra postadolescència.

En aquells anys no tot va ser química, a l’IQS, tam-bé va haver-hi assemblees, les tancades de la Uni-versitat, el procés de Burgos, l’execució injusta deSalvador Puig Antich, córrer davant dels “grisos”...Tot això ens va fer obrir ells ulls davant de la into-lerància, la censura i tantes altres injustícies, i ens vaenriquir humanísticament. Recordo que van ser anysd’important creació rockera (Rolling Stones, KingCrimson, Pink Floid i d’altres que estaven en el seumillor moment), de lectura de poetes inconformistes(Walt Whitman), d’anar als festivals de cine de Ceretper poder veure pel·lícules prohibides aquí, etc.

Es pot pensar que era difícil trobar aquestes inquie-tuds en un centre privat com l’IQS, i més en aquellstemps, però, a més de formar-nos com a professionals,la major interacció professor alumne (en alguns casos)també potenciava la formació humanística.

Potser els anys ens han fet ser més conserva-dors, però estic segur que la llavor de l’inconfor-misme plantada llavors ens ha fet quelcom mésagosarats en aquesta vida. En els sopars que s’hananat fent de tant en tant hem gaudit recordant lapart positiva d’aquells anys i ens ho hem passatd’allò més bé, per això us animo a tots perquè elsfem més sovint. ❏

Francesc Blanch (Promoció 1975)

25 AÑOS DE LA PROMOCIÓN 1975

En el 2000 hemos celebrado que hace 25 años ter-minamos la carrera. Muchos de nosotros empezamoslos estudios en el IQS en el año 1969, un año des-pués de los hechos trascendentes del mayo del 68 ennuestro país vecino, Francia. Creo que este aconteci-miento, así como los de los últimos años de la dicta-dura, marcaron bastante nuestra postadolescencia.

En aquellos años no todo fue química en el IQS,también hubo asambleas, los encierros en la Univer-sidad, el proceso de Burgos, la ejecución injusta deSalvador Puig Antich, correr delante de los “grises”...todo aquello nos abrió los ojos frente a la intoleran-cia, la censura y tantas otras injusticias, y nos enri-queció humanísticamente. Recuerdo que fueron añosde importante creación rockera (Rolling Stones, KingCrimson, Pink Floyd y otros que se hallaban en su me-jor momento), de lectura de poetas inconformistas(Walt Whitman), de ir a los festivales de cine de Cereta ver películas que aquí estaban prohibidas, etc.

Podría pensarse que era difícil hallar estas inquietudesen un centro privado como el IQS, y todavía más en aque-llos tiempos, pero, aparte de formarnos como profesio-nales, la mayor interacción profesor alumno (en algunoscasos) también potenciaba la formación humanística.

Quizá los años nos han vuelto más conservadores,pero estoy seguro de que la semilla del inconformis-mo que se plantó entonces ha hecho que fuéramosalgo más osados en esta vida. En las cenas que sehan celebrado de vez en cuando hemos disfrutado alrecordar los aspectos positivos de aquellos años ynos hemos divertido mucho. Por ello os animo a to-dos vosotros a celebrarlos con mayor frecuencia. ❏

Francesc Blanch (Promoción 1975)

47

30