rubén j. montañés universitat jaume i rj.montanes@gmail · 218 rubén j. montañés cle...

ojs.uv.es/index.php/qfilologia/index Qf Lingstics

La intratraducci dobres dAlxandros Papadiamandis: la qesti lingstica

Rubn J. MontasUniversitat Jaume I

[email protected]

Resum: Alxandros Papadiamandis (1851-1911), considerat el millor prosista grec del seu temps, va escriure sobretot relats curts, i algunes novelles, de les quals la ms coneguda s (Lassassina). Les seues obres estan es-crites en la modalitat lingstica anomenada , purista, artificial-ment culta i arcatzant, prpia de la prosa de lpoca, per oposici a la , demtica, que finalment sha imposat a tots els nivells; lenfrontament entre els defensors daquests models de llengua rep el nom de , qes-ti lingstica; la polmica que ha acompanyat al llarg de les darreres dcades la intratraducci dalgunes de les obres de Papadiamandis al grec demtic pot considerar-sen una seqela. El present article pretn exposar tota aquesta situ-aci i les motivacions i criteris per a lesmentada intratraducci.Paraules clau: Papadiamandis; grec; katharevousa; demtic; intratraducci.

The intratranslation of Alexandros Papadiamandiss works: The linguis-tic question

Abstract: Alexandros Papadiamantis (1851-1911), considered the best Greek writer of his time, wrote mainly short stories and some novels, among which the best known is (The Murderess). His works are written in the form of Modern Greek called , purist, artificially cultured and archaic, typical of the prose in that time, as opposed to , demotic, which eventually prevailed at all levels; the confrontation between the advo-cates of these language forms is called , Greek language question; the controversy that accompanied the intratranslation of some Papa-diamandis works to demotic Greek, made along the last decades, can be seen as a sequel of this language question. This paper aims to explain this whole situation, and the motivations and criteria for such intratranslation.K-words: Papadiamandis; Greek; katharevousa; demotic; intratranslation.

Montas, Rubn J. 2016. La intratraducci dobres dAlxandros Papadiamandis: la qesti lingstica. Quaderns de Filologia: Estudis Lingstics XXI: 215-245. doi: 10.7203/qfilologia.21.9320

ojs.uv.es/index.php/qfilologia/indexmailto:[email protected]

La intratraducci dobres dAlxandros Papadiamandis 217

1. Dadesbiogrfiquesiobra

Alxandros Moskhovakis, conegut com a Papadiamandis, va nixer a lilla de Skathos la ms propera al continent de les Esprades sep-tentrionals el 4 de mar del 1851, tercer de sis fills dAdamndios, sacerdot de lEsglsia Ortodoxa1, i Angelik; la vivncia de lentorn eclesistic en lmbit concret de lilla marcarien de ben menut la seua idiosincrsia i en constituirien lelement fonamental.

La magra situaci econmica de la famlia tingu com a conseqn-cia, entre altres, la seua formaci discontnua i amb entrebancs: primer com a intern al monestir de lAnunciaci, a Skathos; els estudis secun-daris a Calcis, el Pireu i Atenes, ja aleshores guanyant-se uns minvats ingressos donant classes particulars a altres estudiants; tot sol havia aprs francs i angls. En 1872, s a dir, als vint-i-un anys, pass vuit mesos com a novici a Mont Atos, per renunci a professar monjo i va tornar a la capital. Shi matricul a la Facultat de Filosofia de la Univer-sitat dAtenes, contra els consells del seu pare, que lanimava a fer-ho a la de Teologia; en qualsevol cas, mai no arribaria a llicenciar-se.

Comen llavors a viure de traduccions i de collaboracions en di-versos peridics, amb la qual cosa hagus pogut tenir un bon passar, per en poques ocasions va eixir de la misria. Tot i viure ben pobre-ment, sempre en austeres habitacions llogades, repartia entre els neces-sitats gran part dels seus ingressos, nenviava una altra per a ajudar la seua famlia a Skathos i, en general, balafiava els pocs diners que li restaven. La imatge de Papadiamandis en els seus anys dAtenes fou la dun home silent i solitari, per b que estimat per una reduda colla damics, malgirbat, quasi esparracat i alcohlic. Tanmateix, es mantin-gu fidel a lEsglsia Ortodoxa i en fou un fervent practicant, que parti-cipava dhabitud com a salmista a les celebracions litrgiques al temple de Sant Eliseu, vora lgora Romana, al peu de lAcrpolis.

Aquest particular mode de vida li valgu lapellatiu , literalment monjo mund, aplicat habitualment al monjo que, tot i vestir hbit, no resideix en un monestir; per tamb va deteriorar con-siderablement la seua salut. En 1908, amb motiu dels seus vint-i-cinc anys dedicats a les lletres, alguns amics li organitzaren una festa al Cer-

1 Aix explica Papadiamandis; ms que no un pseudnim o un malnom, es tracta duna formaci popular dapellatius, que de fet ha generat molts cognoms. , o s el fill del popa () Adamndios.

Rubn J. Montas218

cle Filolgic Parns, i lhi lliuraren una certa quantitat de diners que havien aplegat; Papadiamandis pag els seus deutes i es compr roba i altres elements de primera necessitat, per deso els precs dingressar a lhospital, i marx a Skathos amb intenci de passar-hi una temporada per refer la seua salut i tornar a Atenes.

Ja no eixiria de lilla. Al principi de la seua estada feia traduccions per guanyar-se la vida, per aviat les mans se li inflaren i escrivia amb molta dificultat. Pass els seus darrers anys ats per les seues germanes, fent passejades solitries per Skathos i sempre fidel cristi practicant. Va morir de pneumnia el 3 de gener del 1911, sense haver vist publica-da com a llibre cap de les seues obres. Al seu enterrament assist noms la gent de Skathos; en conixer-se la notcia de la seua mort, emper, es multiplicaren els homenatges per tot lmbit cultural grec. Tanma-teix, la primera edici de les seues Obres completes no apareixeria fins 19242.

Lobra dAlxandros Papadiamandis es classifica de la segent ma-nera, per gneres i per ordre cronolgic:

1. Novelles ():

(1880) (1883) (1884)

2. Novelles breus ():

(1885) (1893) (1903) (1908)

2 Ledici considerada avui cannica s la de Triandafillpulos (1981).


3. Relats ():

1887 1888

1889

1890

1891

1892 . ,

1893

1894

1895

Rubn J. Montas220

1896 !

1897 1899

1900

1901

1902

1903


1903

1904

1905 .

1906

Rubn J. Montas222

1907

1908

1909

1910

2003 DATACI INDETERMINADA

4. Poemes ():

(1880) (1881) (1881) (1891) (1895) . (1902) (1903) (1879) (1879)


(1892) (1907) (1907) (dataci indeterminada)

Alxandros Papadiamandis fou, doncs, literriament prolfic. Ben cons-cient del seu ofici descriptor, digu a la seua mare: Jo em far escrip-tor; llegir, escriur i no puc fer cap altra cosa. Tamb molt conscient de lorientaci dels seus escrits: Quant a mi, mentre visca, i respire i raone, no deixar dadrear himnes dadoraci al meu Crist, de des-criure amb amor la natura i de dibuixar amb tendresa els vers costums grecs.

Aix, desprs de les novelles amb que sestren literriament, de carcter social ( , Lemigrada) i histric ( , Els mercaders de les nacions, ubicada en les Esprades de la venetocrcia; , La gitaneta, al Peloponns en temps de la Caiguda de Constantinoble), Papadiamandis trob el seu cam en el relat, prolongat a novella breu en quatre ocasions ( , Khristos Milionis; , Guardi dels vaixells en quarantena; , Lassassina3 i , Les ro-sades platges). Els poemes de Papadiamandis sn tots ells dinspiraci religiosa, dedicats a la seua mare i a la Mare de Du; tenen un valor molt inferior, i ell mateix mai no es consider poeta.

Papadiamandis prengu els temes i personatges per als seus relats de la seua infantesa i adolescncia a Skathos, majoritriament, i de la vida als barris humils dAtenes; molt sovint, independentment don se situe el relat, el punt de partida i/o el rerefons s religis. Sobretot en el primer cas pren una importncia senyera, fonamental, la descripci de la natura: el relleu accidentat de lilla, la vegetaci, les costes, la mar Daltra banda, caracteritza tota la seua prosa una profunda descripci psicolgica dels personatges, molt perceptible avui i encara ms notria i sorprenent en la seua poca, a causa de la qual hom lha comparat amb Fidor Dostoievski. Potser fou per aquesta caracterstica, juntament amb lexperincia directa, s a dir, el realisme, que Papadiamandis su-

3 De la qual hi ha dues excellents traduccions al catal, les de Gngora (2009) i Gar-rigasait (2009).

Rubn J. Montas224

per el que hauria pogut quedar-se en uns quadres de costums, fins i tot folklrics; fou el creador indiscutible de la narrativa neogrega (Kesel-pulos, 1994: 23).

Ms de cent anys desprs de la seua mort, la figura de Papadiaman-dis trascendeix lhome, lescriptor, i continua essent un smbol nacional susceptible de conciliar totes les perspectives. Els sectors ms conser-vadors hi veuen el cristi ortodox de pedra picada, que no sols des-criu les cerimnies de lEsglsia sin que hi participa amb unci quasi integrista; els ms progressistes nadmiren els origes humils, la vida sbria, lafany dajudar els pobres entrellucat amb lalcoholisme i una particular bohmia. I en la mesura que aquests sectors sidentificaren, o identifiquen, amb distints models de llengua, Papadiamandis representa el mestratge capa de superar-los tant com levoluci que potser la seua mort va deixar incompleta.

2. La qesti lingstica i la llengua dAlxandros Papadiamandis

Per a definir el model de llengua emprat per Papadiamandis, ens hem de remetre per fora a lanomenada qesti lingstica ( ). Es coneix com a tal lenfrontament entre els partidaris dun model de llengua proper, en lnies generals, a la llengua parlada que es va denominar , demtica, i els duna llengua , purista, que com hem vist va derivar cap a una en realitat ms duna arcatzant, representats, entre daltres, per Evgnios Vlgaris i Nefitos Dukas.

De bon principi el conflicte es va polaritzar, amb comptades excep-cions, entre les quals mereix destacar-se la figura conciliadora de Ada-mandios Korais, partidari duna soluci intermdia que aplicava espe-cialment al lxic; la seua proposta era partir del de la llengua parlada, per corregir-lo i restituir formes que en essncia eren les de la hellenstica. A tall dexemple, noferim el segent quadre:

Motdemtic

Propostade Koras

Propostaarcaitzant


Motdemtic

Propostade Koras

Propostaarcaitzant

Com passa sovint amb les propostes moderades, per benintencionades que siguen, Korais va rebre durssims atacs tant per part dels puristes com dels demoticistes. El seu model de llengua no va tenir xit i al llarg del segle xix va predominar la en les seves variants mai no va ser una sola ms arcaitzants. Skarlatos Vizandios en 1835 pro-pugna la revifada () del grec antic, Panagiotis Sutsos, en 1853, proclama la resurrecci (), i a manera de culmen, a partir de 1862 Konstandinos Kondos reclama una observana estricta de les regles gramaticals antigues.

s tamb a partir daquest moment, emper, en qu la llengua es-crita i la parlada aconsegueixen la seua mxima divergncia, quan co-mencen a aparixer veus urgint, des de perspectives diverses, al seny: Dimitrios Bernardakis planteja la necessitat de simplificar la llengua escrita i Georgios Khatzidakis, considerant irracional la imposici de models lingstics de vint segles abans, prefereix normalitzar i sistema-titzar la llengua parlada. Ambdues propostes partien dextrems oposats, per aix dir-ho, per en definitiva totes dues apuntaven a estendre ponts entre la llengua escrita i la parlada.

Aix les coses, la publicaci en 1888 de El meu viatge ( ) de Giannis Psikharis, va constituir una declaraci demoticista: en nom del progrs de la naci, la llengua demtica ha de ser la seua llen-gua escrita, i sotmetres a una regularitzaci extrema que evite tota ano-malia. Per enriquir el seu lxic, recorrer tant a la llengua antiga com a la , per les paraules que incorpore ho faran, morfolgica i fonticament, segons la llengua demtica.

Aquest ideal responia al demoticisme extrem, i de fet moltes formes lxiques utilitzades per Psikharis (, , , ... per , , , )

Rubn J. Montas226

eren aberrants i avui dia ning les utilitza; per estava ben fonamentat ideolgicament i va obrir el cam per a la dignificaci de la llengua demtica, materialitzat en el seu conreu literari i en els moviments po-ltics i socials tendents a la seua utilitzaci per les institucions de lestat i sobretot la seva introducci en el sistema educatiu (Mackridge, 1985: 9-11).

Si b el triomf en la poesia va ser prcticament immediat, la resta del procs, tant pel que fa a la prosa literria com a la llengua de lad-ministraci i les institucions va ser llarg i desigual. La figura decisi-va per configurar una llengua demtica normativitzada va ser Manolis Triandafillidis: el seu model, en certa manera, va ser un comproms entre la llengua parlada i una grafia en lnies generals etimolgica, as-sentada en la tradici, que evitava la regularitzaci a ultrana pretesa per Psikharis i permetia sense esfor rejovenir paraules del grec antic. Aquest model, que es va aplicar per primera vegada a lescola primria en 1917 lensenyament mitj i superior van continuar utilitzant for-mes ms o menys simplificades de fins al darrer quart del s. xx va ser descrit per la , Gramtica neogre-ga, de Triandafillidis, que amb carcter normatiu va ser publicada per lestat en 1941 i es mant vigent avui, amb les lgiques modificacions que imposa levoluci de la llengua.

Kosts Palams, poeta nacional, representant de la Nova Escola Atenesa, public en 1886 , Les canons de la meua ptria, el to dels quals poemes sacosta a la can dem-tica i estan escrits en llengua genunament demtica; recordem que la primera novella de Papadiamandis aparegu en 1880, i el seu primer relat en 1887. Tot plegat, doncs, la seua producci literria sinsereix en el perode de mxima conflictivitat lingstica, manifestada de vegades amb una virulncia que avui ens sembla incomprensible. A tall dexem-ple, quan el diari Acrpolis va publicar, entre el 9 de setembre i el 20 doctubre del 1901, la versi en llengua demtica del Nou Testament amb el ttol i no lhabitual de lescriptor Alxandros Pallis (1851-1935), els cercles eclesictics i puristes van reaccionar amb tal agressivitat que es van produir a Atenes aldarulls violents entre estudiants, coneguts com , el trgic balan dels quals foren entre vuit i onze morts (segons les fonts), setanta ferits i vint-i-dos detinguts. Aquests esdeveniments van provocar la dimissi del govern de Gergios Theotokis, que noms portava dos anys en el


poder, i de larquebisbe dAtenes, Prokpios Ikonomidis (Evstathia-dis, 2004: B49). Dos anys desprs, arran de lestrena l1 de novembre del 1903 al Teatre Reial dAtenes de lOrestea dsquil en la versi semi-demtica de Gergios Sotiriadis (1852-1942), grups destudiants puristes fanatitzats, instigats sobretot pel professor de lingstica de la Universitat dAtenes Gergios Mistriotis (1840-1916), van dur a terme disturbis, anomenats desprs , de tal magnitud que el govern de Dimtrios Rallis va mobilitzar lexrcit per restablir lordre; amb enfrontaments amb els estudiants, la nit del 8 de novembre, van haver-hi dos morts i vuit ferits (Giatromanolakis, 2003: B41). Esdeve-niments daquesta mena portarien a incloure en 1911 a la Constituci un article segons el qual la llengua oficial de lestat era la , i era punible intentar alterar aquesta situaci (Mackridge, 1985: 9).

Per tal de copsar millor la diferncia entre els dos models de llen-gua esmentats, ms que no recrrer a adjectius que sempre resultaran tendenciosos, sescau lexposici dels trets diferencials, tal com la fa Tobadis (1980: 65-68):

/ [Llengua] purificadora

/ [Llengua] demtica

a) Trets fontics:

Presncia / absncia de la - final. ,

Grups consonntics. (), (), (), (), ()

(), (), (), (), ()

Desplaament / estabilitzaci de laccent als adjectius.

Rubn J. Montas228

b. Trets morfolgics.

Forma de la preposici / + article.

Cas genitiu plural de les formes febles dels pronoms personals.

Desinncies verbals.- --, , etc , , etc

- -- -- -- -- -- -

Manteniment de laugment ton: Eliminaci de laugment ton:- - -- - -- - -- - -- - -

Participis declinables / indeclinables.Participis de present actius, i daorist actius i passius, declinables. Participi de present actiu indeclinable.


c. Derivaci- ()- ()- ()- ()- ()- ()- ()- ()- (), etc

- ()- ()- ()- ()

d. Lxic.Composts paratctics:

Substantius presents a la llengua antiga:

Substantius procedents dinnovacions:

, , etc , etc

Rubn J. Montas230

Adjectius presents a la llengua antiga: Adjectius procedents dinnovacions: ,

Verbs presents a la llengua antiga: Verbs procedents dinnovacions:

Indeclinables presents a la llengua antiga:

Indeclinables procedents dinnovacions:

Com es pot suposar, aquesta dualitat sajusta als dos models ms con-solidats, i admetia gradacions, s a dir, aproximacions i allunyaments: ja hem dit que els arcatzants simposaren i foraren la cap al grec tic del s. v aC, en tant que les propostes de Koras impli-caven un acostament a la llengua demtica. Per laltra banda, la llen-gua demtica que avui es considera estandaritzada es troba molt ms a prop de la del que el demoticisme a ultrana de Psikharis propugnava. La qesti lingstica fou especialment difcil de superar perqu en la prctica no es basava en loposici no en la coexistn-cia de dos models de llengua, unvocs i clarament normalitzats, sin en un ventall de models mal definits, que en una de les distribucions ms citades de la histria de la llengua grega Andr Mirambel definia com un ensemble dusages linguistiques qui tantt sopposent, tantt se combinent i enumerava aix (Mirambel, 1937; citat a Browning, 1969: 112-113):

1. : la llengua purista de lestat.2. : la varietat mixta, semblant a la , per que ac-cepta elements del llenguatge parlat (utilitzada, tant oral com escrita, per intellectuals, cientfics, periodistes i poltics).


3. : la varietat parlada, bsicament amb ele-ments de la . Socialment, la llengua de les classes mitja-nes urbanes.4. : el resultat de levoluci histrica del grec antic; social-ment, utilitzada per la majoria de la poblaci grega.5. 4: el resultat de desproveir la de tots els elements de la , propugnat per certs gramtics el s. xix.

De fet la varietat no s un estat de llengua parallel als altres quatre; i a efectes prctics pot entendres la com una variant de la , i la com una variant de la .

La qesti lingstica, en certa mesura, fou superada per exhauri-ment, ats que cap daquests models podia socialment imposar-se als altres. A certs efectes, tanmateix, es prolong fins els anys 80 del se-gle xx; la fase final va perdre gran part de la seua primera virulncia i es caracteritz per una srie de denominacions de comproms. Quan en 1967 G. Babibiotis i P. Kondos van publicar una gramtica, lano-menaren , Gramtica sincrnica de la llengua comuna neogrega, al prleg de la qual hi ha (Babiniotis Kontos, 1967: 5):

[] La present gramtica examina la llengua comuna neogrega [K ], s a dir, la llengua grega actual, que prov de la composi-ci interna delements daquestes dues formes [] (no llen-ges []) del grec modern, i qu cientficament no pot defi-nir-se ni com a purista [] ni com a demtica [].

Babiniotis va desenvolupar aquesta idea en tot de publicacions, per la idea general s clara i important, per b que puga semblar-nos una finta de denominacions; al s del grec modern no hi ha , sin (Bubenik, 1989: 14)5.

4 El terme s pejoratiu; literalment significa peluda i fou encunyat per defensors de la per a estigmatitzar aquesta variant de la , utilitzada pels collaboradors de la revista literria (Art), molts dels quals duien els cabells llargs, a la moda bohmia de lpoca.5 s a dir, no diglssia, la situaci sociolingstica en qu dos idiomes o parlars sn usats amb valor social diferent, sin dimrfia, si transcrivim el mot, un dimorfisme o coexistncia de dues formes lingstiques.

Rubn J. Montas232

Lautor que ens ocupa, emper, tan anterior a aquests esforos con-ciliadors, no es va implicar massa en la qesti lingstica i mai no ha estat fcil definir la llengua en qu escrivia; s conegut lacostament al tema de Politis (1978: 205):

A la seua llengua Papadiamandis no va fer el pas decisiu de la purista a la demtica, com molts altres de la seua generaci. Tanmateix, la seua llengua purista s totalment personal i particular. Fins i tot desigual. Tot all que dhabitud shi diu, que la llengua de Papadiamandis est influenciada per la llengua de lesglsia, s irresponsable i hom no nha aportat proves. Diria que a la seua llengua hi ha tres graons: als seus dilegs fa servir, calcada quasi fotogrficament, la llengua parlada po-pular [ ], moltes vegades amb particularismes de Skathos. Hi ha una altra llengua per a la narraci, la base de la qual s, sens dubte, la purista, per amb immixti [] de molts ele-ments de la demtica, i aix constitueix potser el seu estil ms personal. I finalment, una estudiada i estricta llengua purista, aquella tramesa per la generaci ms vella de la prosa, que Papadiamandis observa a les descripcions, aix com a les seues digressions lriques.

I hom sempre ha insistit al seu carcter propi:

[] La llengua de Papadiamandis, personal i peculiar, commovedo-ra i bigarradament reveladora, provoc de bon principi ladmiraci malgrat les censures allades i la seua mgia, basada en gran part en lestricta llengua purista, encara sedueix. Caracterstica principal de la llengua de Papadiamandis s la mescla de la llengua popular, sobretot dialectal [] de lilla de Skathos, de la seua ptria particular, per tamb de la llengua popular comuna [ ], i de la culta [], influenciada per la llengua de lesglsia i de la himnografia (Stefos, 2011: 10).

No tots els judicis sobre la figura, lestil i la llengua de Papadiaman-dis van ser tan falaguers; especialment sever i negatiu havia estat el de Konstandinos Dimars (1949: 500-502):

s conservador: el Bizanci conservador en moments de declivi. Odi envers els francs, revolta contra tota modernitat; hem tornat a trobar aquesta postura en una part considerable dels erudits que obraren en el darrer romanticisme.


[] Si hom llegeix un relat de Papadiamandis, el sedueix tant el mate-rial com la presentaci; si en llegeix dos, la impressi minva; si hom en llegeix molts, la bona impressi sesborra no sol a causa de la tcnica unidireccional, sin perqu retroba sovint els mateixos temes, els ma-teixos motius: ni evoluci, ni renovaci tan sols.[] Tanmateix, mentre encara vivia, es cre al seu voltant una llegenda, lorigen de la qual caldria que alg explics: llengua purista, malaptesa, folklore. El que cal per a amigar-se amb la societat grisa dins la qual vi-via, el que cal perqu lenlairassen a smbol els erudits que combatien la llengua demtica i alhora honoraven la investigaci dels costums grecs.

Esdev especialment interessant la profunda admiraci que el poeta Odisseas Elitis, premi Nobel, sentia per lobra de Papadiamandis, del qual va confegir una antologia precedida per un assaig potic, on es refereix a la seua llengua:

La intelligncia potica [ ] de Papadiamandis re-corre les seues pgines, mobilitza i magnetitza els mots, els obliga a tro-bar-se en una frase com laire les flors en un camp. [] Aquests illots de comparacions i metfores que abunden als seus texts [], sense con-vertir-se mai en canons en prosa, de vegades les senzilles descripcions, amb potser noms una anortodxia entremig (la qual tamb s difcil de localitzar a la primera ullada), finalment algunes, per parts desiguals, escomeses de la llengua demtica, inesperades, sn prou per a arrencar aquesta llengua de la gelor i fer onades a la seua superfcie duna ma-nera que no t igual als escrits en prosa de lpoca (Elitis, 1976: 55).

Aquestes consideracions dElitis sn, de fet, representatives dels ca-mins distints que van seguir la prosa i la poesia neogregues. Salvades les distncies cronolgiques, Elitis s la contrapartida de Papadiaman-dis: entengu la llengua grega com a indivisible des dHomer fins avui, com explcitament declarava al Psalm II de la Passi del seu poemari To xion Est, i no dubtava a utilitzar, combinant-les, paraules de totes les poques i de tots els llocs (Montas, 1992: 51). La diferncia fo-namental s que Elitis incorpor tota aquesta diversitat lxica i formal, enriquint-la i dignificant-la, a la llengua demtica, per la qual havia op-tat decididament la poesia ja des de Kosts Palams, qui en 1875 havia presentat a un certamen el malaguanyat poemari , en llen-gua purista, per en 1886 va triomfar amb la publicaci de , en llengua demtica. Tanmateix, Papadiamandis va

Rubn J. Montas234

enriquir de manera semblant la llengua purista, per aquest enriquiment no va ser prou per a salvar-la; producte artificial, viellit des mots ne-ufs, en frase de Mirambel (1964: 417).

3. Necessitat de la intratraducci6. Intratraduccions existents i acollida

Perqu ara arribem a la qesti central daquestes pgines la gradual simplificaci que Papadiamandis va imposar a la seua llengua, la pre-sncia de la llengua demtica, fins i tot dialectal, als dilegs, la incor-poraci de mots demtics, i el fet que fins i tot va escriure alguns relats ntegrament en llengua demtica, no van constituir una soluci de com-proms que evits lextinci de la llengua purista; la total desaparici daquesta el va arrossegar a ell i al gruix de la seua obra. Heus ac el fet fonamental, que no invalida el plantejament de dimrfia que hi feia Babiniotis, per el relativitza: la llengua purista, quan va deixar destar imposada per lestat i ms en general per les estructures de poder, es va extingir sense deixar ms rastre que lesmentada influncia nor-malitzadora o regularitzadora sobre la demtica. Com a diasistema, no ha tingut continuitat ni cap ms conreu; entre els escriptors, no hi ha hagut cap mena de tria.

En conseqncia, a mesura que la llengua purista es va retirar gra-dualment de lensenyament, les noves generacions, que no hi havien rebut cap instrucci, van deixar dentendre-la, perqu els mbits en qu aquesta es va mantenir ms temps eren especialitzats i aliens a la li-teratura. I, pel que fa a Papadiamandis, en 1936 Tellos Agras7 ja hi reflexionava:

6 Entenem intratraducci com la traducci entre diverses varietats diatpiques, dias-trtiques o diacrniques dun mateix codi lingstic. En aquest cas, operarien sistemti-cament els dos darrers criteris, i espordicament el primer.7 Pseudnim dEvngellos Ioannu (Kalabaka, 1899-Atenes, 1944). Als dotze anys ja escrivia en un peridic infantil, on signava com a Tellos Agras, un dels caps de la Llui-ta per Macednia (1904-1908). Llicenciat en Dret a Atenes (1923), treball fins 1927 al Ministeri dAgricultura, i desprs a la Biblioteca Nacional. Va morir durant locupa-ci alemanya, ferit per una bala perduda durant lalliberament dAtenes. Collaborador habitual de revistes dAtenes i Alexandria, la seua obra fonamental sn tres poemaris: (Bucliques i encomis, 1934), (Quotidianes, 1939, Premi Estatal de Poesia en 1940) i (Roses dun sol


s aix que llegisc de vegades pgines de Papadiamandis en un cercle de graduats dels instituts dAtenes. I veig que ha comenat ja a resultar estrany. La seua llengua, la purista, no s noms lanomenada llengua dels diaris [ ]. Molts dels seus mots ja no sescriuen ni als diaris i sn ja desconegudes per al pblic jovenvol. I em fa por, que un dels gaudis de qu es veur privada la joventut de dem, s que no llegir ja Papadiamandis, com la nostra generaci (Aristins, 2015: 11).

Sobretot al llarg dels darrers vint anys hom ha assistit, sobretot a la premsa, a tot de negacions daquest desconeixement, sovint a cr-rec densenyants i fora massa provedes doptimisme entusiasta. La segent s una de moltes per en sembla especialment representativa, pels diversos plecs que cont:

Sha acceptat, ms o menys com un axoma matemtic, que Papadi-amandis s, lingsticament, de difcil comprensi. Sn definitoris, sens dubte, els comentaris del tipus els nostres joves no comprenen la llengua de Papadiamandis, motiu pel qual se suggereix la necessi-tat de la seua traducci [] a la llengua davui. Nasos Vage-ns, tanmateix, considera aquesta percepci ms aviat com a romana-lla [] del paleodemoticisme [], que no com a idea que exhala realisme lingstic (Pantazs, 2000: 24).

En primer lloc, Pantazs situa la qesti a lensenyament, s a dir, el fet que hi haja o no un pblic lector ampli interessat a la lectura de Pa-padiamandis no es considera, o queda com a irrellevant. Implcitament shi reconeix que la seua llengua requereix esfor, i que aquest no pot entendres com a personal del potencial lector, mogut pel seu gust, sin que requereix lesfor pblic encomanat a lensenyament. La idea que hi subjau s que Papadiamandis ha de conservar-se en forma de texts de lectura obligada, com un exercici escolar, i en conseqncia se nha de mantenir la llengua original: no pertoca suggerir, doncs, la traducci a la llengua davui (val a notar que no en diu demtica). La perspectiva no sembla massa estimulant, per sobretot, s poc ope-rativa.

dia, 1966). Autor de nombrosos escrits de crtica literria i traductor de Jean Moreas i Paul Verlaine.

Rubn J. Montas236

Daltra banda, el supsit de la dificultat de comprensi s una roma-nalla del paleodemoticisme. Quasi vint anys desprs del fi oficial de la qesti lingstica, aquest comentari ens mostra la toxicitat a qu aquesta va arribar ms encara si tenim en compte que tant lopi-ni de Pantazs com la de Vagens que shi cita estan escrites en una llengua demtica normalitzada i culta sense estridncies. De quin pa-leodemoticisme parla Vagens, o qu entn per tal, es fa de mal escatir, perqu la intratraducci que shavia fet fins aquell moment duna petita part de lobra de Papadiamandis no havia estat feta precisament segons els postulats de Psikharis, que com hem vist, era partidari descriure en grec tal com se parla en lo dia8

En efecte, en 1997 havia aparegut al peridic semanari la intratraducci del relat de Papadiamandis , s a dir Lamor en la neu per lescriptor Menis Kumandareas9, amb el ttol , , s amant, no vell. El relat en qesti s un daquells que ms elements demtics cont, comenant pel ttol, que en estricta llengua purista seria ; a tall de curiositat, comparem els primers pargrafs de la versi original i la de Kumandareas (1997):

8 No em resistisc a la comparaci entre com escrivia Psikharis i all que declaraven Bonilla i Bernat i Baldov a La Donsayna el 8 de desembre de 1844. Nosatros escribim en valensi tal com se parla en lo dia; de modo que aconte de escriure mitjana posem michana que es com millor senten; aconte de escriure lleig y vaig, posem llech y vach; aconte de roig y goig, posem roch y goch, y aso ho diferenciem de Vich y Munich, escribint Vic y Munic, y aix en lo dems. Ara ya ho saben ben claret: despres no vinga en cuentos algun docte de cuina.9 Menis Kumandareas (1931-2014) va cursar a Atenes estudis inconclosos de filosofia i dret, i dart dramtic; aviat treball com a periodista i en companyies navilieres i dasse-gurances. Des del 1961 ja va viure de les traduccions: guardonat en 1967 i 1997 amb el Premi Nacional de Relat Curt, i en 1975 i 2002 amb el de Novella. Sopos activament a la Dictadura dels Coronels (1967-1974), i en 2012 va signar el manifest ! (Goseu!), de rebuig de les condicions del rescat econmic de Grcia. Va morir a casa seua, assassinat per uns lladres.


, . , -, .

, , , , , , :

, , .

, : .

, , . , , , .

. . -. .

, , , , :

, ... , .

, : - .

. , , , , .

La intratraducci anava precedida per un breu prleg explicatiu de Ku-mandareas, del qual val a destacar la frase i a mida que els anys passaven i veia com els nostres joves hi sentien indiferncia o en troba-ven la llengua com a obstacle insuperable, tant ms creixia al meu en-dins el desig de veurel tradut [ ] al nostre grec davui [ ]), precedit alhora per un subttol revelador:

Menis Kumandareas escull el relat Amor a la neu dAlxandros Pa-padiamandis. I sense importar-li el sacrilegi, tradueix [] al nostre grec actual [ ] la llengua de lescriptor de Skathos. Daltra banda, noms un escriptor podria emprendre aquesta audcia lluitant amb moltes dificultats.

Rubn J. Montas238

Tornem, doncs, a la sacralitzaci de la figura de Papadiamandis i, en conseqncia, de la seua llengua. B valdria, tanmateix, a girar els ulls cap al passat i veure en quina mida la intratraducci era un sacri-legi, i si aquest era nou quan el va cometre Kumandareas. De fet, en 1983 havia aparegut la versi en llengua demtica de per Andreas Karandonis, sense soroll ni polmica, potser perqu es tractava duna novella, escrita en una llengua purista molt estricta, que feia difcil argumentar la seua intelligibilitat, i hom identificava Pa-padiamandis ms amb els relats curts; tal vegada hi compt que ledici fou pstuma, i de manera tcita hom no va voler criticar negativament un difunt recent, molt significat, a ms, polticament10. Per ja en 1941 Fotis Kndoglu11, a prec de Giannis Vlakhogiannis12, havia traslladat

10 Andreas Karandonis (Andros, 1910-Atenes, 1982) public a partir de 1929 estudis sobre Palams i Seferis; en 1935 esdevingu director de la revista (Lle-tres noves), aglutinant de la generaci dels 30, considerada la dels surrealistes grecs, i tradu Apollinaire, Valry, Breton i luard. Desprs de locupaci alemanya es dedic al periodisme, sense abandonar la creaci, en una lnia anticomunista; entre 1949 i 1974 exerc la crtica literria sobretot a la Fundaci Nacional de Radiofonia. Membre per-manent de la comissi dels premis literaris estatals, en 1971 va rebre el I Premi Estatal de la Crtica i en 1972 el Nacional de Literatura.11 Fotis Kndoglu (Aival, antiga Cidnies, avui Ayvalk, 1895-Atenes, 1965). Orfe de pare, seduc en un ambient monstic. En 1913 acced a Belles Arts a Atenes, per als poc marx a estudiar Arts Plstiques a Pars, on collabor amb LIllustration; en 1917 viatj per lEstat espanyol i per Portugal, i en 1918 va publicar la novella (Pedro Kazas), illustrada per ell mateix. En 1919 torn a Aival com a professor de francs i histria de lart; en 1921 prengu part a lexpedici dsia Menor, i en 1922, amb la Gran Catstrofe, es trob refugiat a Lesbos i desprs a Atenes. An llavors a Mont Atos a aprendre iconografia bizantina. Conservador del Museu Bizant dAtenes, des de 1933 enseny histria de lart a lAmerican College. Socup sobretot de lart bizant: conservaci dels frescs de Mistrs, iconografia desglsies i ornamentaci de lAjuntament dAtenes. La seua activitat literria fou tamb intensa; public (Viatges, 1928), (Astrolabi, 1935), , (Aival, la meua ptria, 1963) i va collaborar en moltes revistes de literatura. Va rebre nombrosos guardons, com a pintor i com a escriptor.12 Giannis Vlakhogiannis (Naupacte, 1867-Atenes, 1945). Inici a Atenes estudis de Filologia, que no va concloure; es mantingu donant classes particulars i treballant com a corrector a (Diari), dorientaci progressista; desprs fou redactor a (Llar), de centre-dreta. Mentrestant, va recollir abundant material darxiu sobre el s. xix i especialment sobre la Revoluci del 1821, gran part del qual aconsegu editar. Viatj sovint a Alexandria i a Londres; en 1914 fou nomenat director de lArxiu General de lEstat, fins 1937. Literat prolfic, noms va publicar una petita part, per la situaci econmica precria. Entre 1901 i 1908 edit la revista (Propileus); excell


passatges de (Somieig del 15 dagost) a la llengua demtica; quedaren indits, per hom considera aquesta la primera proposta dintratraducci de Papadiamandis, anima-da per Vlakhogiannis, que nhavia estat el seu amic ms ntim a Ate-nes, i a crrec dun representant del demoticisme ortodox i conservador com ho fou Fotis Kndoglu, qui ho refer a la necrolgica de lanterior, publicada en 1945 a la revista de literatura semiclandestina (Lletres lliures).

Ni Vlakhogiannis ni Kndoglu, doncs, creien trair lesperit de Pa-padiamandis en fer-ne la versi demtica dels seus relats, i la deriva de la seua llengua cap al grec demtic fa pensar que hagus acabat passant a aquest. En qualsevol cas, la seua lectura atenta indica que ls com ja hem vist, relativitzat de la llengua purista com a marc no va ser una tria ideolgica de Papadiamandis; ms aviat anava a la recerca del seu propi model de llengua, i lnic punt de referncia culta de qu disposava era la llengua purista per no dir ltic clssic. Com b fa notar Karageorgiu (2011: 121-122), als relats de Papadia-mandis abunda ls d o amb valor epexegtic, normalment explicant un mot que sent com massa dialectal mitjanant el seu equi-valent culte, p.e. [] , o b [...] , , , . La idea que lanima s aquella que anima tot escrip-tor: fer-se entenidor al major nombre de gent possible i, a manca de codi formalitzat, duna llengua demtica normalitzada, recorre a la purista com una mena de llengua comuna culta. Aquest s, que per a Karage-orgiu (2011: 132) prevenia i anullava, per innecesries, les intratra-duc cions, pot interpretar-se perfectament en sentit contrari, assenyalant com va estar a prop Papadiamandis del pas a la llengua demtica.

En frase de George Steiner, The correction made by the transla-tor is latent in the original, citaci que encapsala lassaig de Giorgos Aristins13 (2015), amb el ttol (

com a prosista, combinant elements de la narrativa histrica i de costums, amb idea de configurar una identitat neogrega en connexi amb el passat. Va escriure sempre en llengua demtica, tant la prosa com la poesia, per mai no va intervenir a la qesti lingstica.13 Nascut a Kozani en 1945, va estudiar a la Universitat dAtenes i a la de Pars IV. Membre de la Societat dEscriptors, la seua obra abasta tots els gneres; hi destaca lassaig, sobretot de crtica literria i teoria de la literatura, i la traducci, entre altres,

Rubn J. Montas240

) (Lanortodox Papadiamandis [petit assaig sobre Lassassina]). En efecte, Giorgos Aristins havia publicat en 2006 la versi de Lassassina en llengua demtica, i en 2015 hi donava totes les raons dhaver-ho fet i hi feia totes les reflexions, que en gran part coincideixen amb aquelles que shan expressat ac en pgines an-teriors.

Que no hi hagus flames purificadores contra aquesta versi de Las-sassina s, sens dubte, senyal que hi havia hagut canvis de perspectiva. Aix, en 2011, a la premsa es llegia un article de Lambrin Kuzeli amb el clar ttol , ; en qu hi havia un to general de resignaci, amb pargrafs com els segents:

Es trasllada [] al grec actual [ ] la His-tria de la naci grega de Paparrigpulos tres vegades, es tradueix [] el Nou Testament al grec demtic i la llengua cor-rent [ ] comena a ser utilitzada en el culte cristi, sintratradueix [], en la seua nova reedici per Estia, fins i tot el manual clssic de temtica grega antiga de Niklaos Tzu-ganatos, perqu els seus comentaris en llengua culta [ ] semblen estranys als lectors actuals, fins i tot si sn lectors de la llen-gua antiga. Daltra banda, canvia lacceptaci daquestes traduccions [].Mentre que lintent de Kumandareas topa amb la intensa reacci crtica del mn literari independentment dubicaci ideolgica, la traducci [] a la llengua demtica dobres de Koras, de Viziins, de Papadiamandis, de Rodis, a la srie Biblioteca Clssica del Nou Hel-lenisme de Lletres Gregues, deu anys desprs, t defensors (Kuzeli, 2011)14.

Els relats de Papadiamandis, emper, que constitueixen el nucli dur de la seua obra, romanen intactes, sense que nhaja aparegut, desprs de la de Kumandareas, cap versi en llengua demtica. Dimi-

de John Steinbeck, Morris West, Graham Greene, Andr Gide i William Faulkner. A banda de Lassassina de Papadiamandis, ha traslladat al grec demtic (En Papatrekhas) dAdamndios Koras.14 Larticle donava notcia de la intervenci al Congrs Papadiamandis, celebrat en el centenari de la seua mort, de Stavros Zubulakis, filleg i director de la prestigiosa revis-ta literria (Nova llar), fundada en 1927, sobre les intratraduccions.


tris Kalokiris15 ha enllestit una selecci de vint-i-cinc relats, per fins al moment queda indita; la causa, en gran part, pot raure a la precria situaci econmica que travessa Grcia els darrers temps.

4. La intratraducci dobres literries gregues com a fenomen genric

Com es deia a larticle de Kuzeli (2011), la intratraducci de textos literaris del s. xix i principis del xx no ha estat un fenomen restringit a Papadiamandis tot i qu, per lesmentada sacralitzaci daquest, sembla que el seu cas ha estat especialment controvertit sin que, en major o menor grau, afecta als grans prosistes daquest perode que van escriure en llengua purista i en algun moment ha suposat un comproms editorial amb voluntat sistemtica. Aix s, emper, una arma de do-ble tall, com amb precisi indicava Nikos Sarandakos (ed. elect.) amb motiu de la intratraducci de La papissa Joana de Rodis per Dimitris Kalokiris (2006):

La present edici no t cap relaci amb les intratraduccions [] fetes a corre-cuita, molt ms perqu es tracta duna srie editorial. Aix duna banda s bo, perqu mostra que hi ha una proposta seriosa, per tamb s dolent. Per qu dolent? Perqu qui edita una srie vol, fatalment, afegir-hi de continu nous ttols. I en una srie de texts intratraduts , els nous ttols, ms en-ll dels evidents Vizins, Papadiamandis, Rodis, els quals en algun

15 Nascut en 1948 a Rthimno (Creta), va estudiar Filologia Neogrega a Tessalnica, on fund la revista literria (Tramvia), aix com les edicions homnimes de literatura i art (1971-1987). A Atenes edit la revista de literatura i arts (Mapa) (1982-1987) i fou cap de redacci i director artstic de la revista cultural (El quart) (1985-1987), fundat pel compositor Manos Khatzidakis. Ha conreat tamb el collage i illustrat diversos llibres infantils. En 1996 va rebre el Premi Estatal de Relat per (El descobriment de lHomrica), i en 2000 per (El Museu dels Nmeros). En 2013 fou elegit president de lAssociaci dEscriptors. La seua obra s extensssima, tant de creaci, en tots els gneres, com de traducci: ha tradut al grec Jacques Prevert, Jorge Luis Borges i Adolfo Bioy Casares, Federico Garca Lorca, William Shakespeare, i ha adaptat a la llengua demtica actual autors antics, com Lluci de Samsata, i contemporanis que havien escrit en llengua purista, com Emmanuil Rodis i Gergios Vizins. Collaborador de lAssociaci Ca-talana de Neohellenistes; aprofite lavinentesa per a agrair-li les seues valuoses orien-tacions i ajuda per a confegir el present article.

Rubn J. Montas242

moment sexhaureixen, o b avanaran per texts desconeguts per a la majoria, o b per escriptors que no tenen gran necessitats dintratra-ducci [] (acceptem, en benefici de la conversa, que hi ha tal necessitat). I tant en un cas com en laltre, tanmateix, aix no s particularment positiu.

Sembla que els esdeveniments han anat per la segona possibilitat: la intratraducci ultrapassa la voluntat de superar lobstacle duna forma lingstica artificial i que ja no sentn, i es confon amb la voluntat dactualitzaci i de simplificaci i afecta a textos escrits en llengua demtica no normalitzada, o amb lxic no estandaritzat, com ara Solo-ms. Posar unes i altres intratraduccions s capcis, per inevitable i fcil, i mena a desqualificar les primeres a causa de les segones (Ziras, 2006) o a veure-hi obscurs interessos editorials (Moskhons, 2006).

Potser les dificultats que per al lector davui presenten casos com el de Soloms, molt ms concretes i en la prctica redudes al vocabulari, shaurien de resoldre amb edicions anotades, o amb glossaris, i no amb intratraduccions que eliminen linters dun original en gran part ente-nedor per a tothom. Aquest, emper, no s lobjectiu daquest article, i ens hi referim ms aviat com a fenomen interessant i curis.

5. Conclusions

La conclusi ms palesa i a lengrs que hom pot traure de tot all que hem exposat s que la intratraducci dels texts en llengua purista ha arribat per a quedar-se, perqu s necessria. Els matisos que la qesti requereix, emper, queden ben exposats per Dimitris Kalokiris (2014) i de fet sn tamb prou simples: tot escriptor t com a propsit ser llegit. Papadiamandis no sols no era una excepci, sin que levolu-ci de la seua llengua prova que tenia ben present aquest propsit, sense elitismes. La intratraducci, en aquest cas, ve a completar lactivitat creativa, a donar el pas que lescriptor no va gosar o no va saber donar.

Aix, tanmateix, comporta un altre objecte danlisi: les conseqn-cies literries de la intratraducci. Ms enll de la caracteritzaci a len-grs que de la llengua de Papadiamandis hem fet com a purista, amb totes les matisacions que calien, les varietats lingstiques hi tenien una distribuci interna ms o menys sistemtica: demtica ms aviat dia-lectal per als dilegs, til per a caracteritzar els personatges; purista


amb immixti per a la narraci; purista arcatzant per a les descrip-cions i les digressions lriques. En quina mesura la intratraducci al de-mtic pot mantenir aquesta distribuci interna, i si la mant, per quins procediments ho aconsegueix, s una qesti despecial inters, a la qual no ens hem referit en cap moment al llarg de les pgines anteriors. Duna banda, precisament per interessant, requereix un espai del qual no disposvem; duna altra, el nostre objectiu era la intratraducci com a fenomen i no les caracterstiques o conseqncies del seu resultat. Aquestes constituran matria a tractar en futurs treballs, que podem preveure extensos.

Per concloure: els factors que soposaven a la intratraducci de Pa-padiamandis eren de carcter social, o si es vol sociolingstic, ms que no filolgics. La sacralitzaci de la figura de lescriptor sestenia a la seua obra, al seu model de llengua, com si fossen una mena de relquies. Fra un atreviment, un evident excs daudcia, afirmar que (ja) no hi ha res sagrat; per sens dubte el temps del culte a les relquies ha passat i no pareix que haja de tornar.

Bibliografa

Agras. 1936. = , ., , , 1936; tamb a , . . (ed.) . Atenes: , 1979.

Aristins. 2015. = , ., . ., . Atenes: .

Babiniotis - Kontos. 1967. = M, . & K, ., . -. Atenes.

Bubenik, V. 1989. Hellenistic and Roman Greece as a Sociolinguistic Area. Amsterdam-Filadlfia: John Benjamins Publishing Co.

Dimars. 1949. = , . ., . Ate-nes: , 19491; , 20009.

Elitis. 1976. = , ., . Atenes: , 1976; Atenes: , 19894.

Evstathiadis. 2004. = , ., : , , 12 de setembre del 2004.

Garrigasait. 2009. Papadiamandis, A., Lassassina, traducci i epleg de Ral Garrigasait. Martorell: Adesiara.

Rubn J. Montas244

Giatromanolakis. 2003. = , ., H , , 2 de novembre.

Gngora. 2009. Papadiamandis, A., Lassassina, traducci dAntoni Gngora. Palma: El Tall Editorial.

Kalokiris. 2006. = , . ., (2 toms). Atenes: .

Kalokiris. 2014. = , ., . : . Ate-nes: .

Karageorgiu. 2011. = , ., , . . Atenes: , pp. 121-134.

Karandonis. 1983. = , , ( [trasllat a la llengua demtica]). Atenes: .

Keselpulos. 1994. = , ., . Tessalnica: .

Kumandareas. 1997. = , ., , , , 27 de juliol.

Kuzeli. 2011. = , . , ;, , 12 doctubre.

Mackridge, P. [1985] 1987. The Modern Greek Language: a descriptive analy-sis of standard modern greek. Oxford/Nova York: Oxford University Press.

Mirambel, A. 1964. Les aspects psychologiques du purisme dans la Grce mo-derne. Journal de psychologie 57: 405-436.

Montas. 1992. Elytis, O., To xion Est, traducci, notcia preliminar i notes de Rubn Josep Montas Gmez. Valncia: Edicions Alfons el Mag-nnim.

Moskhons. 2006.= , . ., . , , , 18 de juny.

Pantazs. 2000. = , ., , , 24 de desembre.

Politis. [1978] 1985. = , ., . Atenes: MIET.

Sarandakos. (e. e.). = , ., , http://www.sarantakos.com/language/papissa.html.

http://www.sarantakos.com/language/papissa.htmlhttp://www.sarantakos.com/language/papissa.html


Stefos. 2011. = , ., , . . Atenes: , pp. 9-12.

Triandafillpulos. 1979. = , . . (ed.) . Atenes: .

Triandafillpulos. 1981-1988. = , ., . , . . , (5 toms). Atenes: .

Ziras. 2006. , A., , , , 4 de maig.

rubén j. montañés universitat jaume i rj.montanes@gmail · 218 rubén j. montañés cle...

Documents