12/03/2014

IES Terrassa Hanane Grija

UF3: ADMINISTRACIONS

PÚBLIQUES TEMA 3: L’ADMINISTRACIÓ LOCAL

1

L’Administració local .................................................................................................... 2

El municipi....................................................................................................................... 2

Municipis de regim comú ............................................................................................. 3

Municipis de regim comú II ....................................................................................... 3

Municipis de regim comú III ..................................................................................... 3

Municipis de regim comú IV ....................................................................................... 4

Municipis de gran població I ...................................................................................... 4

Municipis de gran població II .................................................................................... 5

Competències dels municipis ...................................................................................... 5

Règim municipal especial: El consell obert .............................................................. 6

La província .................................................................................................................... 6

Òrgans de govern necessaris ..................................................................................... 6

Òrgans complementaris i competències .................................................................. 7

Règims provincials especials ...................................................................................... 7

Exercicis i activitats finals.........................................................................................8

2

L’organització i el funcionament dels municipis.

La província.

Organització del govern local a Catalunya.

L’Administració local

Article 147 de la constitució: “l’Estat s’organitza territorialment en

municipis, en províncies (...)”

L’Autonomia local és administrativa, no política, perquè no té potestat

legislativa, només reglamentària.

Hi ha entitats locals que poden ser creades per les CC.AA.

Tipus d’ens locals

Entitats locals necessàries

Entitats locals possibles

Municipis

Províncies

Illes

Mancomunitats de municipis

Àrees metropolitanes

Comarques

Ens locals menors: veïnats,

parròquies, barris, pedanies

El municipi

El govern i administració o dels municipis correspon als ajuntaments,

integrats pels alcaldes i els regidors.

Els regidors són elegits pels veïns del municipi mitjançant el sufragi

universal.

Els alcaldes són elegits per regidors (o pels veïns).

Hi ha dos règims d’organització municipal:

3

- Municipis de regim comú.

- Municipi de gran població.

Municipis de regim comú

Batlle o alcalde

Son candidats tots els regidors que encapçalen les llistes del seu partit.

És proclamat batlle el candidat que obté la majoria absoluta dels vots dels

regidors.

Si ningú aconsegueix la majoria absoluta, serà el que hagi obtingut més vots.

En cas d’empat es resol per sorteig.

L’alcalde pot ser destituït mitjançant una moció de censura o qüestió de confiança.

Municipis de regim comú II

Atribucions de l’alcalde:

Dirigir el govern i l’administració municipal.

Representar l’ajuntament

Nomenar i cessar els tinents d’alcalde i els membres de la junta de govern

local.

Convocar i presidir les sessions del Ple i de la Junta de Govern local.

Dictar bans, fer complir les ordenances i els reglaments municipals.

Dirigir la política municipal.

Ser el cap superior del personal de la corporació.

Aprovar l’oferta de treball públic.

Decidir empats amb el vot de qualitat.

Municipis de regim comú III

Ple municipal

Integrat per tots els regidors i presidir per l’alcalde. El nombre de regidors depèn

de la població de cada terme municipal.

Atribucions:

Elegir i destituir l’alcalde.

Controlar i fiscalitzar els òrgans municipals de govern.

Aprovar el reglament orgànic i les ordenances municipals.

Crear entitats locals menors.

4

Aprovar la plantilla de personal.

Aprovar i modificar els pressupostos.

Aprovar els plans urbanístics.

Votar la moció de censura i la qüestió de confiança.

Municipis de regim comú IV

Tinents d’alcalde: son els regidors que haurien de substituir l’alcalde si es

necessari. Son nomenats i separats per l’alcalde.

Junta de Govern local: formada per l’alcalde i un nombre de regidors no superior a

1/3 del total. Nomes existeix en municipis de mes de 5000 habitants (amb

exempcions). Son nomenats i separats per l’alcalde.

Comissió Especial de Comptes: li correspon l’examen, l’estudi i l’informe dels

comptes aprovats en el Ple. Participen tots els grups polítics del Ple de forma

proporcional.

Comissió Especial de Suggeriments i Reclamacions: es crea per la defensa dels

drets dels veïns davant de l’Administració municipal.

Hi pot haver òrgans complementaris establerts pels municipis o les CC.AA. Per

exemple: regidors delegats, comissions informatives, consells sectorials, juntes

municipals de districte o representants personals.

Municipis de gran població I

Aplicable a:

Municipis de mes de 250.000 habitants

Municipis capitals de província, capitals autonòmiques o seus d’institucions

autonòmiques.

Municipis amb una població superior a 75.000 habitants amb circumstancies

especials.

Cabildos insulars canaris amb una població superior a 175.000 habitants, i

en alguns casos superiors a 75.000.

Òrgans necessaris en els ajuntaments: el Ple, les comissions del Ple, l’alcale,

els tinents d0alcalde i la junta de govern local, els districtes, l’assessoria

jurídica, el consell social de la ciutat i la comissió especial se suggeriments i

reclamacions.

5

Municipis de gran població II

En el Ple es debaten les polítiques locals. No té les funcions executives i

administratives del municipis de regim comú.

Les comissions del Ple estan formades pels membres dels grups polítics en

proporció als regidors que tenen en el Ple. Els correspon l’estudi l’informe o la

consulta del assumptes que es tracten al Ple.

L’alcalde té menys atribucions executives que en els municipis de regim comú, ja

que la Junta de Govern local té unes funcions executives més amplies. Poden

formar part de la junta de govern local persones que no siguin regidors, sempre

que no superin 1/3 dels membres del Ple.

Els districtes són divisions territorials dotades d’òrgans de gestió per impulsar la

participació ciutadana. La creació i regulació dels districtes correspon al Ple i la

presidència a un regidor.

El Consell Social de la ciutat està format per representants de les organitzacions

de econòmiques, socials i professionals de veïns més representatives. Haurà

d’emetre informes i estudis en matèria de desenvolupament econòmic social,

planificació estratègica i grans projectes urbans.

La Comissió Especial de Suggeriments i Reclamacions té les mateixes funcions

que en els municipis que es regeixen pel regim comú.

L’assessoria jurídica és responsable de l’assistència jurídica a l’alcalde i a la Junta

de Govern local. El titular el nomena la Junta de Govern local entre els funcionaris

de qualsevol Administració pública llicenciat en Dret.

Competències dels municipis

El municipi, per a la gestió dels seus interessos i en l’àmbit de les seves

competències, pot promoure tota classe d’activitats i prestar tots els serveis

públics que contribueixen a satisfer les necessitats i les aspiracions dels veïns. E

tot cas, com a mínim ha de prestar, per si sol o associat amb altres, els serveis

següents:

- En tots els municipis: enllumenat públic, cementeri, recollida

d’escombraries, neteja viària, abastiment domiciliar d’aigua potable,

6

clavegueram, accés als nuclis de població, pavimentació de les vies

públiques i control d’aliments i begudes.

- En municipis amb mes de 5.000 habitants també: parc públic,

biblioteca pública, mercat i tractament de residus.

- En municipis amb més de 20.000 habitants també: protecció civil,

prestació de serveis socials, prevenció i extinció d’incendis i

instal·lacions esportives d’ús públic.

- En municipis amb més de 50.000 habitants també: transport

col·lectiu de viatgers i protecció del medi ambient.

Règim municipal especial: El consell obert

- Els municipis amb menys de 100 habitants i els que tradicionalment

comptin amb aquest singular règim de govern i administració.

- Els municipis en què ho faci aconsellable la seva localització geogràfica,

la millor gestió dels interessos municipals o altres circumstàncies.

En aquest tipus de règim municipal, el govern i l’administració del municipi

correspon a un alcalde i una assemblea veïnal, de la qual formen part tots els

electors. Ajusten el seu funcionament als usos, costums i tradicions locals i, en el

seu defecte, a l’establert a les Lleis estatals i autonòmiques sobre règim local.

La província

La província és una entitat local amb personalitat jurídica pròpia, determinada per

l'agrupació de municipis i una divisió territorial per al compliment de les

activitats de l'Estat.

El territori espanyol està dividit el 50 províncies, els límits de les quals

només es poden modificar per llei orgànica.

El govern i administració de les províncies són responsabilitat de les

diputacions.

Les diputacions estan integrades per uns òrgans necessaris i altres

complementaris.

Òrgans de govern necessaris

7

El president de la Diputació és un òrgan unipersonal encarregat de representar la

Diputació i dirigir el Govern i l’Administració provincials. És escollit pel Ple de la

Diputació.

El Ple de la Diputació està integrat pels diputats provincials, elegits cada quatre

anys entre els regidors dels ajuntaments que conformen la província.

Entre les seves funcions destaquen: elegir i destituir el president, controlar els

òrgans de govern provincials, aprovar el reglament orgànic i les ordenances,

aprovar els plans generals de carreteres, el projecte d’obres i la seva contractació.

Els vicepresidents nomenats pel president entre els membres de la Junta de

Govern. Substitueixen el president en cas que sigui necessari.

La Junta de Govern està formada pel president i un nombre de diputats no

superior a 1/3 del total de diputats provincials.

Assisteix el president en l’exercici de les seves funcions i les competències que li

siguin delegades.

Òrgans complementaris i competències

Òrgans de govern complementaris:

- Diputats delegats, Consells sectorials i altres òrgans. Són similars als

òrgans municipals.

Competències de l’Administració provincial:

- Coordinació dels serveis municipals.

- Assistència i cooperació jurídica, econòmica i tècnica a tots els municipis.

- Prestació de serveis públics de caràcter supramunicipal.

- Foment i administració dels interessos particulars de la província.

Règims provincials especials

Comunitat uniprovincials

- Astúries, Cantàbria, Madrid, Múrcia i La Rioja

Les CC.AA. assumeixen les funcions de les diputacions provincials.

8

Navarra és l’única comunitat uniprovincial que compta amb un Diputació Foral i un

Parlament Foral.

Comunitats insulars

Illes Balears: té 3 Consells insulars que equivalen a les diputacions.

Els tres consells formen el Consell General Inter insular.

Canàries: cada illa compta amb un Cabildo, que equival a una diputació. Els cabildos

insulars formen dues comunitats provincials Inter insulars.

País Basc

Cada província basca compta amb una Diputació Foral i unes juntes generals.

EXERCICIS

1. Busca quin es l’alcalde de terrassa i els seus regidors?

L’alcalde

Jordi Ballart i Pastor. Alcalde de Terrassa (PSC), investit el 10 de desembre de 2012.

Nascut a Terrassa el 8 de febrer del 1980. Llicenciat en Ciències Polítiques (UAB).

Actualment és Primer Secretari del PSC a Terrassa i membre del Consell Nacional. A

l’Ajuntament de Terrassa, del qual n’és regidor des del 2005, ha estat Tinent d’Alcalde de

Planificació Urbanística i Territori (Urbanisme, Obres Públiques, Mobilitat, Via Pública i

Seguretat Ciutadana) i regidor de Presidència, de Relacions Institucionals, d’Imatge i

Comunicació, de Participació Ciutadana, de Solidaritat i Cooperació i de Joventut.

Regidors delegats

L'Alcalde pot delegar l'exercici d'algunes de les seves atribucions en els membres de la

Junta de Govern, i també pot conferir delegacions especials per a encàrrecs específics, a

favor de qualsevol regidor o regidora.

Els regidors-delegats tenen les atribucions que s’especifiquen a la respectiva resolució de

delegació, i les exerceixen d’acord amb el que en ella s’estableix, en el marc de les normes

del capítol III del títol tercer del Reglament Orgànic de l’Ajuntament de Terrassa.

L'acord de delegació ha de determinar els assumptes que aquesta comprèn, les potestats

que es deleguen i les condicions concretes del seu exercici.

Àrea de Presidència:

Juan A. Gallardo

Presidència, Relacions Internacionals, Premsa i Comunicació

9

Observatori Econòmic i Social (OEST)

Lluïsa Melgares

Participació Ciutadana, Districte i Equipaments Cívics

Teresa Casals

Solidaritat i Cooperació Internacional

Almudena Almagro

Polítiques de Gènere i Usos del Temps

Àrea de Planificació Urbanística i Territori

Carme Labòria

Urbanisme, Habitatge, Obres Públiques, Via Pública, Policia Local i Mobilitat,

Trànsit i Transport Públic

Habitatge Terrassa

Egarvia

Pedro Domínguez

Manteniment Urbà, Parcs Urbans, Neteja Viària i Recollida i Tractament de

Residus

Eco-Equip

Eva Herrero

Medi ambient, sostenibilitat i salubritat, Protecció Civil, Manteniment de

Camins, Protecció del Medi i Enllumenat Públic

Josefina Soler

Pla de Baris de la Maurina

Àrea d'Hisenda i Serveis Generals

Alfredo Vega

10

Hisenda, Organització i Recursos Humans, Serveis Jurídics, Patrimoni,

Contractació, Tecnologia, Logística i Qualitat i Sistemes d'Informació i Atenció

Ciutadana

Vapor Universitari de Terrassa

Àrea de Serveis a les Persones, Cohesió i Benestar Social

Manuel Pérez

Educació

Alfredo Vega

Esports

Amadeu Aguado

Cultura i Normalització Lingüística

Antoni Salvadó

Serveis Socials, Joventut i Lleure

Lluïsa Melgares

Ciutadania, Drets Civils i Polítiques Socials d'Habitatge

Josefina Soler

Salut i Promoció de la Gent Gran

Àrea de Promoció Econòmica i Innovació

Amadeu Aguado

Promoció Econòmica i Innovació, Promoció de Sòl Industrial, Comerç, Mercats i

Fires

Orbital 40

Parc Audiovisual

Prointesa

ACTE

Juan A. Gallardo

Societat del Coneixement i Universitat

11

Teresa Casals

Turisme

José Manuel Jiménez

Ocupació i Consum

2. Busca el significat del terme municipal i població d’un municipi?

Terme municipal: Un terme municipal (T.M.), en Espanya, es el territori, perfectament

delimitat, d’un municipi; el territori al que s’extreu l’acció administrativa d’un ajuntament.

http://es.wikipedia.org/wiki/T%C3%A9rmino_municipal

Població d’un municipi: El conjunt de persones inscrites en el padró municipal constituïen la

població del municipi. Los inscrits en el padró municipal son els veïns del municipi

http://www.seguridadpublica.es/2008/04/el-municipio-concepto-y-elementos-del-

municipio-poblacion-territorio-y-organizacion/

Activitats finals:

MP10 UF3

Unitat 4: L'Administració Local

ACTIVITATS FINALS

1. Especifica quants municipis existeixen a l'Estat Espanyol i quina proporció a

Catalunya.

El nombre de municipis que hi ha a Espanya és de 8.119 municipis i a

Catalunya hi ha 947 municipis que es un 11.6 % del total.

2. Quantes províncies hi ha a l'Estat Espanyol? Quina és la Comunitat

Autònoma amb més províncies i quina amb menys?

A l’estat espanyol hi han 50 províncies. La comunitat amb mes províncies es

Castella i lleó i les que tenen menys son varies (son illes balears, Cantabria,

Madrid, Murcia, la Rioja...)

3. Què significa entitat local?.

Es una administració local que gestiona àmbits d’actuació d’un municipi dels

ajuntament i mes d’un municipi de la diputació.

Les entitats locals constitueixen l’Administració local, la més propera als

ciutadans, que formen fonamentalment les províncies, els municipis i les illes

12

(entitats locals territorials, l’existència de les quals és necessària o

imperativa).

4. Quines potestats tenen atribuïdes les entitats locals?

Tenen atribuïdes les potestats Parlamentaries, Administratives i

Executives dins de les competències pròpies les competències atribuïdes.

5. Quins tipus d'entitats locals coneixes?

Entitats locals necessàries:

- Municipis

- Províncies

- Illes

Entitats locals possibles:

- Mancomunitats de municipis

- Àrees metropolitanes

- Comarques

- Ens, locals menors: veïnats, parròquies, barris, pedanies.

6. Quins són els règims d'organització municipal que hem estudiat?

- Municipis de règim comú.

- Municipis de gran població.

- Consell obert

7. Què és el padró municipal?

És un registre administratiu on consten els veïns d'un municipi.

8. Quins òrgans municipals han d'existir obligatòriament en tots els

ajuntaments?

- L’alcalde

- Tinents de l’alcalde

- El Ple

- Junta de govern local

- Comissió especial de comptes

- Comissió especial de suggeriments i Reclamacions

9. Recorda que vol dir terme municipal. Fes constar la definició.

Un terme municipal (T.M.), en Espanya, es el territori, perfectament

delimitat, d’un municipi; el territori al que s’extreu l’acció administrativa

d’un ajuntament.

10. Com és escollit l'alcalde d'un municipi? Explica el procés de forma breu.

L’alcalde es escollit mitjançant sufragi universal cada 4 anys i s’escull en

funció del partits i el vots, els 24 regidors del ple amb majoria absoluta

s’escull el primer de la llista d’algun partit polític.

11. Quines són les atribucions del batlle?

Dirigir el Govern i l'Administració municipal.

13

Representar l'ajuntament

Nomenar i cessar els tinents d'alcalde i els membres de la junta de

Govern local.

Convocar i presidir les sessions del Ple i de la Junta de Govern local.

Dictar bans, fer complir les ordenances i els reglaments municipals.

Dirigir la policia municipal.

Ser el cap superior del personal de la corporació.

Aprovar l'oferta de treball públic.

Decidir empats amb el vot de qualitat.

12. Què és el ple municipal i quines atribucions té?

El Ple municipal esta integrat per tots els regidors i presidit per l'alcalde. El

nombre de regidors depèn de la població de cada terme municipal.

Atribucions: • Elegir i destituir l'alcalde.

• Controlar i fiscalitzar els òrgans municipals de govern.

• Aprovar el reglament orgànic i les ordenances municipals.

• Crear entitats locals menors.

• Aprovar la plantilla de personal.

• Aprovar i modificar els pressupostos.

• Aprovar els plans urbanístics.

• Votar la moció de censura i la qüestió de confiança.

13. Què és la Junta de Govern Local? .

La Junta de Govern Local és un òrgan col·legiat necessari del govern municipal

que, sota la presidència de l’alcalde, està integrat per un nombre de regidors

no superior al terç del nombre legal dels membres corporatius, nomenats i

separats lliurement per aquell, donant-ne compte, posteriorment, al Ple.

14. En un Ajuntament format per 12 regidors, quants podran formar part de la

Junta de Govern Local?

Podran formar part de la junta de govern local com a màxim 4 regidors

perquè, es un terç dels regidors totals.

15. Quines són les competències dels Ajuntaments?

Coordinar dels serveis municipals

Assistència i cooperació jurídica, econòmica i tècnica a tots els

municipis

Prestació de serveis públics de caràcter supramunicipal

Foment i administració dels interessos particulars de la província.

16. Quan es considera un municipi de gran població? Quins són els seus òrgans

necessaris?

Municipis de més de 250.000 habitants

14

Municipis capitals de província, capitals autonòmiques o seus

d'institucions autonòmiques.

Municipis amb una població superior a 75.000 habitants amb

circumstàncies especials.

Cabildos insulars canaris amb una població superior a 175.000 habitants,

i en alguns casos superior a 75.000.

Els seus òrgans necessaris en els ajuntaments: el Ple, les comissions del Ple,

l'alcalde, els tinents d'alcalde i la Junta de Govern local, els districtes,

l'assessoria jurídica, el Consell Social de la ciutat i la Comissió Especial de

Suggeriments i Reclamacions.

17. Quines atribucions té l'alcalde en un municipi de gran població?

L'alcalde té menys atribucions executives que en els municipis de règim

comú, ja que la Junta de Govern local té unes funcions executives más

àmplies.

18. Què són els districtes en l'organització municipal?

Els districtes són divisions territorials dotades d'òrgans de gestió per

impulsar la participació ciutadana. La creació i regulació dels districtes

correspon al Ple i la presidència a un regidor.

19. Defineix Província. Com s'anomena l'òrgan encarregat del seu govern i

administració?

La província és una entitat local amb personalitat jurídica pròpia,

determinada per l'agrupació de municipis i una divisió territorial per al

compliment de les activitats de l'Estat. Son les diputacions.

20. Quins són els òrgans necessaris de l'organització provincial? I els

complementaris?

Els necessaris son:

President de la diputació

Ple de la diputació

Vicepresidents

Junta de govern

Els complementaris son:

Òrgans de govern complementaris

Competències de l’administració provincial

21. Quines són les competències de l'Administració Provincial?

Coordinació dels serveis municipals.

Assistència i cooperació jurídica, econòmica i tècnica a tots els

municipis.

15

Prestació de serveis públics de caràcter supramunicipal.

Foment i administració dels interessos particulars de la província.

22. Explica quins són els règims d'Administració Provincial Especial.

Comunitats uniprovincials

Astúries, Cantàbria, Madrid, Múrcia i La Rioja

Les CC.AA. assumeixen les funcions de les diputacions

provincials.

Navarra és l’única comunitat uniprovincial que compta amb una

Diputació Foral i un Parlament Foral.

Comunitats insulars

Illes Balears: té 3 Consells insulars que equivalen a les diputacions.

Els tres consells formen el Consell General Inter insular.

Canàries: cada illa compta amb un Cabildo, que equival a una

diputació. Els cabildos insulars formen dues comunitats

provincials Inter insulars.

País Basc

Cada província basca compta amb una Diputació Foral i unes juntes

generals.

23. En un municipi que compta amb una població inferior a 100 habitants, quin

règim especial seria el més adequat per dur a terme la millor gestió dels

interessos municipals?

El consell obert que conte alcalde i assemblea.

24. Què són les comarques? Especifica quines són a Catalunya?

Es una divisió territorial que compren diversos municipis. Son 41 comarques

a Catalunya.

25. Defineix vegueries?

És el territori sobre el qual tenia potestat un veguer, autoritat delegada del

comte o vescomte, i posteriorment del rei, amb jurisdicció subsidiària en

territoris de l'Església o baronies.

16