administració i gestió d'organitzacions, resum
DESCRIPTION
Resum de l'assginatura d'Administració i Gestió d'Organitzacions, del Grau Multimèdia de la UOC.TRANSCRIPT
ADMINISTRACIÓ I GESTIÓ D’ORGANITZACIONS
CLASSIFICACIONS D’EMPRESES
SEGONS DIMENSIONS
- Micro empresa - Empresa petita
o Plantilla inferior a 50 treballadorso Xifra anual negoci: inferior a 7 milions d’euroso Balança general: inferior a 5 milions d’euroso 25% o més, del seu capital no pertany a cap altra empresa que no correspongui a la
definició de pime o de petita empresa- Empresa mitjana
o Plantilla inferior a 250 treballadorso Xifra anual negoci: inferior a 40 milions d’euroso Balança general: inferior a 27 milions d’euroso 25% o més, del seu capital no pertany a cap altra empresa que no correspongui a la
definició de pime o de petita empresa- Empresa gran
o Plantilla igual o superior a 250 treballadorso Xifra anual negoci: igual o superior a 40 milions d’euroso Balança general: igual o superior a 27 milions d’euros
SEGONS TITULARITAT
- Públiques – En financen amb recursos d’entitats estatals, autonòmiques o locals- Privades – El capital procedeix de l’aportació de particulars- Mixtes – El capital és d’origen tant públic com privat
SEGONS ACTIVITAT
- Industrials – L’activitat principal és la fabricació d’un producte- Serveis – L’activitat principal és la prestació de serveis
SEGONS NOMBRE COMPETIDORS
- Monopoli o Una única empresa proporciona un cert producte / serveio L’empresa pot fitxar els preus de mercat = maximitzar els seus beneficis
- Oligopoli o Unes quantes empreses grans ofereixen el mateix bé (l’automòbil o la banca)o Es dóna a pocs sectors
- Competència monopolística o Molts competidors que són capaços de diferenciar les seves ofertes
o Adquireixen mitjançant la diferenciació una situació similar a la de monopolio Desenvolupen productes innovadorso Poden fixar els preus de manera unilateral
- Competència perfecta o Hi ha molts de compradors i venedors però el producte és uniformeo El benefici de les empreses disminueix
SEGONS FORMA JURÍDICA
Forma Socis Capital Responsabilitat
Societats no mercantils
Comunitat de béns mínim 2 No hi ha mínim legal
Il·limitada
Societat Civil mínim 2 No hi ha mínim legal
Il·limitada
Societats mercantils
Societat col·lectiva mínim 2 No hi ha mínim legal
Il·limitada
Societat responsabilitat limitada
mínim 1 Mínim 3.005,06 Limitada al capital aportat
Societat limitada nova empresa
mínim 5 Mínim 3.012 €Màxim 120.202 €
Limitada al capital aportat
Societat anònima mínim 1 Mínim 60.101,21€
Limitada al capital aportat
Societat comanditària per accions mínim 2
Mínim 60.101,21€
Socis col·lectius: il·limitadaSocis comanditaris: Limitada
Societat comanditària simple mínim 2
No hi ha mínim legal
Socis col·lectius: il·limitadaSocis comanditaris: Limitada
Societats mercantils especials
Societat laboral mínim 3
Mínim 60.101,21€ (SAL)Mínim 3.005,06€ (SLL)
Limitada al capital aportat
Societat cooperativa mínim 3 Mínim fixat als estatuts
Limitada al capital aportat
Societat de garantia recíproca
mínim 150
Mínim 1.803.036,30€
Limitada
Entitats de capital risc
Consell d’adminis
tració: com a
mínim 3
Societats: mínim 1.202.024,20€Capital de risc: mínim 1.652.783,30€
Limitada
Agrupació d’interès econòmic
mínim 2 No hi ha mínim legal
Subsidiària de l’AIE
Agrupació d’inversió Mínim fixat als Limitada
mobiliària estatutsBENEFICIS DE L’EMPRESA
R = I – (C + D)Resultat del període = Ingressos – (Costos producció + Despeses suportades)
SECTORS
- Lucratiu - Tenen per objecte un benefici econòmic destinat als propietaris dels mitjans amb els quals es fa l’activitat
- No lucratiu o No busca la recerca del guany individualo Molt sovint es dirigeixen a causes solidàries
- Públic - La propietat no recau en els seus gestors in cap altra persona individual o jurídica concreta
- Privat – La propietat recau en la col·lectivitat d’individus de l’àrea geogràfica en què la institució actúa.
- Privat i lucratiu - Privat no lucratiu – (Per exemple, les institucions o museus dedicats a artistes)- Públic no lucratiu – El sector públic mai és lucratiu
ÀREES D’ACTIVITAT (DEPARTAMENTS)
TÈCNIC – Formula i produeix els productes o serveis
- Recerca I desenvolupament o Enginyeria del producte – Disseny del producteo Enginyeria de la planta – Disseny d’instal·lacions i manteniment i control d’equipso Enginyeria industrial – Disseny dels processos i mètodes de treball
- Producció o Aprovisionament i torns de feinao Control de qualitat; supervisió del producte
- Tecnològic – Planificació de la capacitat productiva
LOGÍSTICA / COMPRES – Subministrar i produir matèries primeres i productes
- Compres o Matèries primeres, provisionso Maquinària / Equips
- Logística o Recepció matèries primereso Magatzem i inventaris
o Transport de materials
COMERCIAL / MÀRQUETING – Comercialitza els productes o serveis
- Comercial – Fa la venda del producte o serveio Cerca clientso Vendao Informació
- Màrqueting – Analitza el mercat i desenvolupa estratègieso Gestió del producteo Investigació del mercato Gestió de la marcao Promocionso Màrqueting al canal
RECURSOS HUMANS – Selecció i formació de l’equip humà de l’empresa
- Selecció de personal- Promoció interna- Jerarquia de llocs- Incentius
FINANCERA / COMPTABLE
- Financera – Gestió econòmica: cobrament, pagaments, tresoreria, obtenció de fons, etco Previsions de vendeso Previsions de compreso Equilibri financer de l’empresao Evolució d’estocso Previsió d’inversionso Informació econòmica
- Comptable – Recopila les dades econòmiqueso Comptabilitat generalo Comptabilitat interna
ADMINISTRATIVA
- Direcció- Preparació d’informes- Correspondència- Arxiu
TIPUS D’ORGANITZACIÓ
- FORMAL o Planificada segons els rols que han d’exercir les persones dins de l’organitzacióo L’autoritat es reconeguda en l’organigrama de l’empresa o Necessitat de coordinació i interdependència entre les activitatso Les persones treballen pel prestigi que deriva del tipus de treball que desenvolupen
- INFORMAL o Reconeix el grup i les personeso És conduïda per un lídero El líder i el grup exerceixen el seu poder sobre l’organitzacióo Les persones busquen ser acceptades entre elleso Comparteixen objectius, valors, filosofies, etc.o Tenen sentit de pertinença al grupo Les interaccions s’originen del contacte social entre individus
- BUROCRÀTICA o Influència del medi relativament tancadao Departaments amb tasques concretes i mútuament excloentso Coordinació jeràrquica, autoritat jeràrquicao Responsabilitat atribuïda a llocs concrets i rolso Tasques clarament definides i especificades en organigrameso Interacció del superior al subordinato Presa de decisions centralitzada en els nivells alts
- ORGÀNICA o Influència del medi relativament obertao Ambigua i sense claredat de competèncieso Coordinació per interacció interpersonal. Autoritat dispersa i múltipleo Responsabilitat compartida per diversos participantso Tasques definides vagament i determinades per les circumstàncieso Interacció del superior al subordinat i viceversa, també en horitzontalo Presa de decisions descentralitzada a tota l’organització
DISSSENYS ORGANITZATIUS
DISSENY D’ESTRUCTURES CLÀSSICEstructura jeràrquica pura o lineal-Una única línia directa d’autoritat des del punt més alt-Cada persona respon d’un únic cap-Subordinació absoluta de cada persona respecte del seu superior immediat-Sobrecàrrega de les persones-Els comandaments intermedis estan sotmesos a control continu
Estructura funcional-Autoritat als especialistes que decideixen sobre matèries de la seva competència-Cada subordinat rep ordres de diversos caps, cadascun dels quals desenvolupa una funció particular
Estructura mixta, línia staff o consultiva-Els staff són especialistes assessors-Els òrgans staff no tenen autoritat directa sobre ningú es limiten a ajudar els qui ocupen la línia jeràrquica
DISSENY ORGANITZATIU MODERN
Estructura matricial-Té una estructura funcional per producte, procés, client, territori, etc.-Cada rama té un gerent funcional-Competeixen pels recursos limitats
Disseny per projecte-Utilitzat per organitzacions molt tècniques-Els seus components formen part de diversos projectes dintre de la mateixa organització
Disseny lliure de forma o orgànic-L’estructura es presenta de les maneres més diverses-De vegades la departamentalització és substituïda per centres autònoms
MODELS DE DEPARTAMENTACIÓ
- Departamentació numèrica – El que importa és el nombre de persones- Departamentació per territori
o Totes les activitats d’un àrea determinada s’agrupen i tenen un administradoro Dóna prioritat als problemes i mercats localso Aprofita els avantatges localso Proporciona bon camp d’entrenament per a directius generals
- Departamentació per producteso Es creen els departaments en funció de les característiques de fabricació i
comercialització de cada producte o S’utilitza quan les característiques de fabricació entre els productes són molt
diferents- Departamentació per processos
o S’agrupa en un departament la major part del personal que forma un mateix equip (pintura, perforadora, etc.)
o Afavoreix l’activitat productiva dels tallerso S’evita duplicitat d’inversions
- Departamentació per clientso Es divideix l’organització per tipus de clientso Es justifica per la necessitat de conèixer els gustos de cada client en concreto Fa la sensació als clients que són compresos
- Departamentació per temps i horario S’agrupen les activitats d’acord amb el moment del temps en què es fa el treballo És el cas de les empreses de serveis públics
- Departamentació per funcionso S’agrupen d’acord a la similitud de les tasques (vendes, producció, personal, etc.)
ESTRUCTURES ORGANITZATIVES DE PROJECTES
Basada en pocs projectes-Cap cap de projecte té la màxima autoritat-Del cap de projecte depenen els caps de departament i els de servei-El cap de projecte no està subjecte a revisió-S’utilitza aquesta organització per a pocs projectes
Organització funcional-S’ha utilitzat des de molt de temps-El director de la companyia té la màxima autoritat. D’ell depenen la resta dels caps-Es creen departaments agrupant persones amb habilitats similars-Funciona amb una eficiència alta
Director de projecte
Organització matricial-És una barreja entre organització basada en pocs projectes i funcional-La resta de directors depenen del director general-Els recursos humans són compartits entre projectes-Quan un projecte nou comença, el cap de projecte decideix les persones més apropiades per a la feina que cal fer-Els recursos són assignats als projectes temporalment
L’AUTORITAT
NATURALESA DE L’AUTORITAT
- Tradicional o institucionalo Emana de dalt a baix mitjançant un procés de delegació
- Funcional o L’autoritat neix del tipus de treball dut a terme i de les decisions que s’han de
prendreo L’autoritat pertany al treball i se sosté pel treball
- Conductista o del comportamento L’autoritat sorgeix de l’acceptació per part dels subordinatso És delegada des de baix
- Concepció integradora – concilia els diferents aspectes de les tres posicions anteriors
TIPUS D’AUTORITAT
- Personal, institucional o formalo L’exerceix una persona en virtut del seu càrrec o posicióo L’autoritat no es confia a individus, sinó als llocs que ocupen
- Derivada del lloco Aquest tipus d’autoritat no es pot exercitar plenament a causa de restriccions i
limitacions imposades pels superiors- Derivada de la situació
o Aquesta autoritat sorgeix quan una persona es troba en condicions de donar ordres i de ser obeïda en determinades circumstàncies.
o El seu caràcter és temporal i dura fins que s’acaba la situació imprevista o d’emergència
ROLS DELS DIRECTIUS
- Interpersonal o Cap visible – representa l’organitzacióo Cap d’enllaç – Comunica, informao Líder - Relació amb els seus subordinats
- D’informació o Monitor – Rep i recopila informacióo Disseminador – Transmet informacióo Portaveu – Porta informació a l’entorn
- Presa de decisions o Empresario Gestor d’anomalieso Assignador de recursoso Negociador
ESTILS DE DIRECCIÓ
- Autocràtic – Pràcticament pren totes les decisions- Democràtic – Les decisions se sotmeten prioritàriament al grup- Laissez-Faire – El grup gaudeix d’una gran llibertat
TEORIES X, Y i Z
- Teoria X (Douglas McGregor)o Les persones senten repugnància a la feina i l’evitaran sempre que puguino Les persones han de ser obligades a treballar per forçao Han de ser dirigides, amenaçades amb càstigs perquè desenvolupin l’esforç
adequat.o Les persones tenen poca ambició i desitgen seguretat
- Teoria Y (Douglas McGregor)o L’esforç físic i mental en el treball és tant natural com el joc i el descanso Les persones s’han de dirigir i controlar per si mateixes, al servei dels objectius que
es comprometin assoliro Les persones treballen a causa de les compensacions que s’associen al treballo Les persones no tan sol accepten responsabilitats, sinó que en busquen de noves.o Posseeixen capacitat de desenvolupament i capacitat creadora
- Teoria Z (W.G. Ouchi)o Les persones passen gran part de la seva vida en el lloc de treball
o Les responsabilitats són individuals però la participació en les decisions en grup i en consens
o Cultura empresarial basada en l’autonomia i la responsabilitato Confiança en la relació entre les personeso Promoció lenta i a llarg termini
SISTEMES DE L’AUTORITAT
- Autoritari explotadoro És molt autoritario Confia poc amb els subordinatso Motiven mitjançant el temor i el càstigo Les decisions se prenen des dels nivells superiors
- Autoritari paternalo És condescendent amb els subordinatso Motiven amb recompenses però també amb el temor i el càstigo Sol·liciten algunes idees als subordinatso Permeten una certa delegació que controlen amb polítiques
- Amb certa confiança amb els seus subordinatso Fan servir de forma constructiva les idees dels subordinatso Permeten presa de decisions concretes als nivells inferiorso Actuen consultant els subordinats
- Participatiu i democràtico Tenen confiança completa amb els subordinatso Recompensen econòmicament d’acord amb la participació i la integració del grup o Promouen la presa de decisions en tota l’organització
EL FINANÇAMENT DE L’EMPRESA
FONTS DE FINANÇAMENT
- Pròpies - Recursos propietat dels socis de l’empresa i el generats per l’empresa.o Avantatges: llibertat d’aplicació en qualsevol tipus d’actiu.o Inconvenients: Riscos de pèrdua.
- Alienes – Recursos propietat de terceres persones.o Es cedeixen de forma temporal, amb data de devolució i amb l’obligació de pagar
interessos.o Avantatges: Augmenta la rendibilitat del propietari. Hi ha deduccions fiscals.o Inconvenients: Un endeutament elevat i concentrat en pocs creditors condiciona les
decisions de l’empresa, amés, l’obligació de devolució fa necessària la generació de prou fons per al pagament dels deutes.
- Internes o autofinançament – S’obtenen per l’activitat de l’empresa. Augmenten la capacitat d’endeutament de l’empresa. Poden ser:
Les reserves
Les amortitzacionso Avantatges: Proporcionen més autonomia i estabilitat, tenen efecte fiscal positiu i
estimula la inversió.o Inconvenients: Pot fer que els gestors facis ús excessiu de l’autofinançament. El
augment de l’autofinançament redueix els dividends i això pot fer que el preu de les accions sigui més baix en el mercat secundari.
- Externes – Són aportacions fetes des de fora de l’empresa. Poden ser:o Aportacions dels propietaris (socis o propietaris de l’empresa).o Subvencionso Crèdits i préstecso Emprèstits d’obligacionso Lísingo Descompte comercialo Crèdits de proveïdorso Facturatge o factoringo Hisenda pública creditora
EMPRÈSTITS D’OBLIGACIONS – Són préstecs d’un import molt alt que s’han dividit en petites parts per poder arribar als petits accionistes.
HISENDA PÚBLICA CREDITORA - Són els ajornaments de pagaments a la Hisenda pública.
RESERVES – Són beneficis que l’empresa no reparteix entre els propietaris i es queden en l’empresa com a finançament.
- Reserva legal – La llei obliga a transformar part dels beneficis en reserves quan no s’arriba a un mínim.
- Reserva estatutària – Els estatuts poden obligar a destinar part dels beneficis a reserves.- Reserva voluntària – És una reserva que constitueix lliurement l’empresa.
CAPITAL – Representa l’aportació dels socis per a finançar la constitució i el funcionament. Poden ser diners o qualsevol tipus de bé.
- Drets dels socis d’una SAo Participar en el repartiment dels beneficis socials. També es pot acordar no repartir
els beneficis i acumular-los com a reserva.o Dret preferent de subscripció en l’emissió de noves accionso Dret d’assistència i vot de les junteso Dret a impugnar els acords socialso Dret d’informació sobre els assumptes a tractar en la junta d’accionistes
SUBVENCIONS – Són aportacions no reintegrables que fan les administracions públiques.
- Subvencions en capital – Destinades a la compra d’actiu fix: edificis, maquinària, equips informàtics, programes informàtics, etc.
- Subvencions a explotació – Destinades al finançament de l’empresa: matèries primeres o contractació.
PRÈSTEC – El prestatari rep una quantitat de diners del prestador i té l’obligació de tornar-los en un termini establert amb interessos.
- Prestador – Lliura els diners i té dret a la seva devolució més els interessos- Prestatari o beneficiari – rep els diners y té la obligació de tornar-los amb interessos- Principal – Suma de diners prestada- Interessos – Quantitat que resulta d’aplicar un tipus d’interès
CRÉDIT – Una entitat financera atorga a l’empresa el dret d’endeutar-se fins una determinada quantitat, durant un període de temps. L’empresa només pagarà els interessos per les quanties disposades i no per la totalitat del crèdit. El crèdit es pot renovar una vegada ha vençut.
LÍSING – Una empresa cedeix un bé a una altra empresa a canvi del pagament d’una quota d’arrendament. Quan s’acaba el contracte, l’empresa té la possibilitat de convertir-se en propietària del bé si paga una opció de compra.
- Lísing operatiu – Cessió de l’ús d’un bé durant un període de temps determinat- Lísing financer – Cessió del bé a canvi d’un renda periòdica, incorporant l’opció de compra.- Lísing immobiliari – Finançament d’immobles nous destinats a usos empresarials (naus
industrials, locals comercials, oficines, etc.)- Lísing normal – El proveïdor del bé, l’empresa de lísing i l’arrendatari són persones
diferents.- Lease-back – L’empresa lloga mitjançant un contracte de lísing, incorporant una opció de
compra, actius patrimonials, com solars, edificis, etc.
RÉNTING – L’empresa lloga un bé durant un període de temps prefixat, amb la particularitat que el lloguer inclou el manteniment i les reparacions del bé durant el termini de l’operació. Finalitzat el contracte de rènting l’empresa haurà de retornar el bé.
FACTURATGE – L’empresa cedeix el cobrament de les factures dels clients a una societat denominada factor. Aquesta societat anticipa els diners per l’import de les factures cedides. Pot ser de dos tipus:
- Amb recurs: Si el deutor no paga, l’entitat de facturatge li cobrarà el nominal a l’empresa.- Sense recurs: Si el deutor no paga, l’entitat de facturatge assumeix el deute del deutor
sense cap mena de responsabilitat cap a l’empresa.
DESCOMPTE COMERCIAL – És una modalitat de finançament utilitzada per les empreses per anticipar el cobrament de les seves vendes amb cobrament ajornat.
CRÈTIT DE PROVEÏDORS – Són els ajornaments que concedeixen els proveïdors a l’empresa en els pagaments dels seus drets de cobrament. Solen ser de 30, 60 o 90 dies.
COMPTABILITAT FINANCERA
Informa de la situació patrimonial, econòmica i financera de l’empresa.
ANÀLISI PATRIMONIAL – El seu objectiu és l’estudi de l’estructura dels béns, drets, obligacions i net patrimonial de l’empresa. El compte anual que recull aquesta informació és el balanç.
BALANÇACTIU PASSIU
IMMOBILITZAT – Actius destinats a servir d’una manera permanent a l’empresaImmobilitzat material - Terrenys, construccions, maquinària, utillatge, mobiliari, ordinadors, elements de transportImmobilitzat immaterial - Fons de comerç, dret de traspàs, programes informàticsImmobilitzat financer - Participacions en capital d’altres empreses a llarg termini, préstecs a tercer a llarg termini i imposicions en comptes bancaris a més d’un any
NO EXIGIBLE – Capital de l’empresa, els resultats de l’exercici anterior, les reserves i les donacions a fons perdut fetes per administracions públiques.
EXIGIBLE A LLARG – Deutes amb venciment superior a un any. Préstecs rebuts amb un termini de devolució superior a un any.
ACTIU CIRCULANT – béns propietat de l’empresa lligats al cicle d’explotació amb una permanència inferior a un any.Existències - Matèries primeres, embalatges, mercaderies, envasos, material d’oficina o combustiblesRealitzable – drets de cobrament inferiors a l’any. Deutes de clients.Disponible – Diners a la caixa de l’empresa i en els saldos de comptes bancaris
EXIGIBLE A CURT – Deutes amb venciment inferior a un any. Préstecs rebuts amb un termini de devolució inferior a un any. Deutes amb la Seguretat Social i amb la Hisenda Pública.
TOTAL ACTIU TOTAL PASSIU
La finalitat de l’anàlisi patrimonial es saber si l’empresa és solvent i pot pagar els seus deutes a curt termini. Instruments:
- Fons de maniobra – Ens indica la capacitat que té una empresa per a tornar els seus deutes a curt termini. Quan el resultat és >0, l’empresa està equilibrada financerament.
Actiu circulant (AC) – Passiu circulant (PC)Passiu fix (PF) – actiu fix (AF)
- Ràtio de disponibilitat – Relaciona la tresoreria amb els deutes a curt termini. La ràtio ha de ser menor d’1.
Disponible / exigible a curt termini
- Ràtio de tresoreria – Els valors han d’estar entre 0,8 i 1.(disponible + realitzable) / exigible a curt termini
- Ràtio de liquiditat – Cal que sigui superior a 1. El valor ideal és entre 1,7 i 1,9.Actiu circulant / exigible a curt termini
- Ràtio de solvència o garantia – Capacitat real de l’empresa per satisfer els seus deutes. Indica si l’empresa té patrimoni suficient per cobrir els seus deutes en cas que no pugui pagar. Cal que sigui superior a 1.
Actiu / passiu exigible
- Ràtio d’endeutament – Calcula la proporció entre els fons demanats a l’exterior i els fons aportats pels socis. Si és superior a 0,6 l’empresa té excés de deutes. Si és inferior a 0,6 l’empresa té massa fons propis. La situació correcta és 0,6.
Passiu exigible / passiu
- Ràtio d’estructura del deute – Com més petita és la ràtio la qualitat del deute és millor.Exigible a curt termini / exigible total
ANÀLISI ECONÒMICA – té com objectiu l’estudi de l’evolució de l’empresa. El comte anual que recull aquesta informació és el compte de pèrdues i guanys. Instruments:
- Ràtio de rendibilitat econòmica – Cal que sigui positiva. És molt important comparar l’evolució d’aquesta ràtio en el temps.
Benefici abans d’impostos i interessos (BAII) / actiu
- Ràtio de rendibilitat financera – Cal que sigui positiva. És molt important comparar l’evolució d’aquesta ràtio en el temps.
Benefici abans d’impostos (BAI) / fons propis
- Ràtio de rendibilitat de les vendes – Cal que sigui positiva. És molt important comparar amb altres empreses del mateix sector.
Benefici abans d’impostos i interessos (BAII) / vendes
INVERSIONS
TIPUS D’INVERSIONS
- Inversions de reposició (substitució) – Es Tracta d’un canvi d’un bé per un altre igual.- Inversions de racionalització (productivitat) – Es tracta de canvis d’equip que compleixen
la mateixa funció que els anteriors però amb tecnologia diferent. Normalment proporcionen més qualitat.
- Inversions d’expansió – Se centren en la possibilitat d’augmentar la producció.- Inversions estratègiques – Inversions de recerca i desenvolupament, per a l’augment del
benestar, per a la millora del clima social en l’empresa, etc.- Inversions independents – Es poden determinar sense pensar com afectaran a la resta de
les inversions.- Inversions substitutives – Es presenten com a alternatives per a aconseguir un mateix fi.- Inversions complementàries – Són inversions amb un grau mutu de vinculació elevat.
MODELS D’INVERSIÓ
- Models d’inversió estàtics
o Taxa d’estalvi de costos (TAC) - S’expressa en tant per cent anual i s’ha de comparar amb la taxa mínima exigida de rendibilitat.
TAC = Es talvianual de costos(ambnou projecte)Inversióen nou projecte
Exemple TAC = Costos anualsmàquinaantiga−Costos anualsmàquinanova
Inversió no vaen lamàquina−Liquiditat de la vendade lamàquinaantiga
o Taxa de rendibilitat contable (TRC) - S’expressa en tant per cent anual i s’ha de comparar amb la taxa mínima exigida de rendibilitat.
TRC = Beneficinet mitjàanualInversió ennou projecte
o Pay-back (PB) – Ens indica el termini de recuperació de la inversió (en anys o mesos). Mirar pàg. 12 de la PAC 2 d’AGO.
- Models d’inversió dinàmics o Valor actual net (VAN) – Es basa en la premissa que és més valuosa una unitat
monetària avui que demà. Si hi ha un nou projecte d’inversió, acceptar si el VAN és més gran que 0 i rebutjar si el VAN és menor o igual que 0.VAN = - Valor inicial de la quantitat invertida + Valor actual de la renda formada pels fluxos de caixa nets
o Taxa interna de rendibilitat (TIR) – Ofereix un paràmetre per a decidir sobre inversions.Exemple: Calcular la TIR d’una inversió inicial de 400.000€ amb la qual s’obtindran 200.000€ el primer any i 300.000€ el segon. La TIR serà aquella taxa que farà el VAN igual a 0.
VAN = -400.000 + 200.0001+TIR +
300.000(1+TIR )2 = 0
o Índex de rendibilitat (IR) – S’utilitza quan els criteris VAN i TIR donen resultats diferents.
OFERTA I DEMANDA
Corba de la demanda – Existeix una relació negativa entre el preu i la quantitat demandada d’un bé. Si el preu augmenta, la quantitat que es demana disminueix, si el preu baixa, la quantitat que es demana augmenta. Això es denomina la Llei de la demanda.
- Canvis en el nivell de renda
o Béns normals – Quan augmenta el nivell de renda, augmenta el seu consum: viatges, cotxes, etc. La corba de la demanda es desplaçarà cap a la dreta.Si disminueix el nivell de renda, disminueix els seu consum. La corba es desplaçarà cap a l’esquerra.
o Béns inferiors – Quan augmenta el nivell de renda, disminueix el seu consum: productes de qualitat inferior. La corba de la demanda es desplaçarà cap a l’esquerra. Si disminueix el nivell de renda, augmenta el seu consum. La corba se desplaçarà cap a la dreta.
- Gustos dels consumidors o Si els gustos milloren augmentarà la demanda i la corba es desplaçarà cap a la
dreta.o Si els gustos empitjoren, disminuirà la demanda i la corba es desplaçarà cap a la
esquerra.- Preus dels béns relacionats – Si augmenta el preu, disminueix el seu consum i la corba es
desplaça cap a la esquerra. Si disminueix el preu, augmenta el seu consum i la corba es desplaça cap a la dreta.
o Béns complementaris – Són els que el consum d’un d’ells requereix el consum d’un altre( cotxes i benzina)-
o Béns substitutius – Són els que tant uns com els altres fan la mateixa necessitat (cotxes de gas-oil, cotxes de gasolina)
Corba de la oferta
o Preus dels recursos utilitzats per a produir el bé Increment del preu = desplaçament de la corba a la esquerra Disminució del preu = desplaçament de la corba a la dreta
o Nivell de la tecnologia Millora tecnològica = desplaçament de la corba a la dreta Pèrdua tecnològica = desplaçament de la corba a la esquerra
o Preu dels béns relacionats Augment del preu d’un bé substitutiu = desplaçament de la corba a la
esquerra Disminució del preu d’un bé substitutiu = desplaçament de la corba a la
dretao Impostos sobre vendes
Augment dels impostos = desplaçament de la corba a la esquerra Disminució dels impostos = desplaçament de la corba a la dreta
o Nombre d’empreses que ofereixen el bé Augment del nombre d’empreses = desplaçament de la corba a la dreta Disminució del nombre d’empreses = desplaçament de la corba a la
esquerra
TIPUS DE MERCAT
Competència perfecta
- Multitud de compradors i venedors- Totes les empreses produeixen el mateix bé- No existeixen barreres d’entrada i sortida- El joc de l’oferta i la demanda fixen el preu del mercat
Monopoli
- Hi ha una única empresa que produeix i ven el bé i una multitud de consumidors que volen adquirir-lo.
- Existeixen barreres d’entrada i sortida d’empreses al mercat- El monopoli gaudeix del poder de fixar el preu del bé
Oligopoli
- Hi ha unes quantes empreses al mercat- Existeixen barreres a l’entrada de noves empreses- Cada empresa té una quota de mercat per tant per cent.- Existeix un comportament estratègic. S’arriba a acord de cooperació per a decidir el preu- Els acord són inestables en el temps.
INFLACIÓ
És el procés de pujada generalitzada i contínua dels preus d’una economia.
Causes:
- Inflació de demanda – Creixement de la demanda molt major que el creixement de la producció
- Inflació monetarista - Els diner en poder dels agents econòmics creixen més que la producció. Els agents tenen major poder de compra i pressionen els preus a l’alça.
- Inflació de costos
Efectes:
- Pèrdua del poder adquisitiu. Amb una quantitat determinada de monedes es poden comprar cada vegada menys béns i serveis.
- Causa inestabilitat, crea incertesa
RESPONSABILITAT SOCIAL EMPRESARIAL (RSE)
Què és?
- Fer negocis conscients de l’impacte que es pot tenir sobre les persones i el medi ambient- Comença per la pròpia organització i el seu entorn- És una innovació i un avantatge competitiu- És una actitud proactiva (programes formatius, sistemes de gestió mediambiental)- ÉS un compromís sòlid amb els valor socials i mediambientals- Són polítiques concretes - No és acció social
Stakeholders
- Persones o grups que perden alguna cosa si una empesa fa fallida (treballadors i famílies, consumidors, proveïdors, administracions locals)
- Persones que poden influir en la marxa de l’empresa (empleats, consumidors, mitjans de comunicació, competència, agències)
- Els grups que representen interessos que poden ser afectats per operacions de l’empresa ( grups ecologistes, governs, associacions cíviques, etc).
Components de l’RSE
- Nivells funcionals – Implicacions de l’RSE en diferents àrees de gestió.o Alta direcció i relació amb accionistes –Els principis de bon govern corporatiu
informen amb transparència els mercats, compleixen les normes sobre ús d’informació privilegiada i garanteixen els drets dels petits accionistes.
o Empleats i treballadors – El compromís amb la promoció de la no-discriminació, i el mèrit, la conciliació del treball i la vida familiar, integració de treballadors amb discapacitats, prevenir i perseguir qualsevol forma d’abús etc.
o Proveïdors, contractistes i subcontratistes – Control de la cadena de proveïdors per a verificar que les seves operacions no violin els drets basics, com per exemple, la ma d’obra infantil.
o Clients i consumidors – Qualitat, servei i protecció dels públics.o Competència i mercats – Competència lleial i bona fe contractualo Relació amb administracions públiques i compliment normatiu – Evitar la
corrupció administrativa.o Entorn social proper (veïnat de les unitats de negoci) – Aquesta comunitat sofreix
uns efectes que la resta no suporta (acústica, ambiental)o Entorn mediambiental – Consciència de l’impacte ecològic que les activitats
industrials i econòmiques.o Entorn social ampli i organitzacions que representen interessos afectats (ONG)o Mitjans de comunicació social
Nivells de responsabilitat
- Base Piramidal o Responsabilitat econòmica com a baseo Responsabilitat legalo Responsabilitat social i mediambientalo Responsabilitat filantròpica
- Cercles concèntricso Nucli : Stakeholders interns (empleats i accionistes)o 2on cercle: clients, proveïdors, administracions públiques i entorn propero 3er cercle: la resta de stakeholders.
FRANQUÍCIA
FRANQUICIAT
- Drets o Utilització del model de negoci, la imatge corporativa i la marcao Adquirir el saber del franquiciadoro Formació prèvia i permanento Distribució i subministrament dels producteso Exclusivitat territorial
- Obligacions o Pagar el cànon inicial, regles i cànon de publicitato Aplicar el sistema de funcionament del negoci establerto Absoluta confidencialitat de les informacions rebudeso Mantenir la imatge de marca i decoració de la franquíciao Utilitzar els proveïdors homologats
FRANQUICIADOR
- Drets o Percebre un percentatge sobre les vendeso Cobrar els Royaltys
- Obligacions o Comunicar el saber fer de l’empresa al franquiciato Assistència comercia i tècnica al franquiciat
PROTECCIÓ D’UNA IDEA
DRETS DE PROPIETAT INDUSTRIAL – Les creacions són invencions industrials, signes distintius o dissenys industrials
- Invencions industrials o Patents d’invenció
Fomenten la invenció, oferint als inventors un monopoli sobre l’explotació de les seves invencions.
La novetat ha de ser absoluta i mundial i han de tenir una aplicació industrial 20 anys a partir de la data de sol·licitud Manteniment anual Obligació d’explotació: 4 anys des de la sol·licitud o 3 anys des de la
concessió Protecció en el territori nacional
o Models d’utilitat La novetat ha de ser relativa a Espanya 10 anys a partir de la data de sol·licitud Manteniment anual Obligació d’explotació: 4 anys des de la sol·licitud o 3 anys des de la
concessió Protecció en el territori nacional
- Signes distintius o Marques
Definició: Tot signe que serveixi per a distingir al mercat els productes o serveis d’una empresa dels d’una altra.
Durada màxima: indefinida, en períodes de 10 anys renovables. Manteniment cada 10 anys Protecció en el territori nacional
o Noms comercials Definició: Noms propis d’individus, societats o entitats de tota mena que es
dediquen al comerç o indústria en qualsevol de les seves manifestacions. Durada màxima: indefinida, en períodes de 10 anys renovables. Manteniment cada 10 anys Protecció en el territori nacional
o Rètols d’establiment
- Dissenys o Models industrials
Definició: Tot objecte que pugui servir de tipus per a la fabricació d’un producte i que pugui descobrir-se per la seva estructura, configuració, ornamentació o representació.
10 anys renovables per 10 més. En total 20 anys a partir de la data de concessió
Manteniment: quinquennis Novetat mundial i absoluta Protecció en tot el territori nacional
o Dibuixos industrials Definició: Tota disposició o conjunt de línies o colors aplicables amb finalitat
comercial a l’ornamentació d’un producte 10 anys renovables per 10 més. En total 20 anys a partir de la data de
concessió Manteniment: quinquennis Novetat mundial i absoluta Protecció en tot el territori nacional
DRETS DE PROPIETAT INTEL·LECTUAL – Quan les creacions són de caràcter literari, artístic o científic. Atorguen al seu autor un dret moral i patrimonial sobre la seva obra que el protegeix davant el plagi.
- Els drets d’autor o Neixen pel sol fet de la creació originalo La protecció s’ofereix gairebé a tot el móno No fa falta realitzar sol·licituds ni registrat l’obra i pagar taxes per a obtenir la
protecció.o La protecció és limitada en el temps. Normalment la vida de l’autoro El titula dels drets d’autor serà l’autor o grup d’autorso Quan les obres s’han creat sota una relació laboral, els drets d’explotació seran de
l’empresa.o Quan una obra se crea sota iniciativa, coordinació i supervisió d’un editor, aquest
tindrà els drets d’explotació sobre l’obra completa.o El límit temporal és la vida de l’autor més 70 anys.
- Drets d’explotacióo Se reserven exclusivament a l’autoro Aquest té dret a la reproducció total o parcial de la còpiao També te dret a la distribució per la venda, lloguer o qualsevol altra formao La comunicació pública de l’obrao La transformació de l’obrao L’autor original pot cedir els drets d’explotació a un tercer, per contracte de cessió
- Objectes de proteccióo Dissenys i dibuixos tècnicso Codi font i programario Imatges, icones gràfiqueso Manualso Obres derivades
- Titularso Autor/autors originals de l’obra
- Copyright vs Drets d’autor o L’objectiu del copyright és estimular la creativitat, en canvi, el dret d’autor
recompensa el creador i protegeix el vincle que l’uneix a l’obra.o El copyright és propi dels països del common law (Regne Unit, Estats Units
d’Amèrica, Austràlia, etc.), en canvi el dret d’autor és pròpia de països del civil law (Alemanya, França, Itàlia, països llatinoamericans, etc.).
o El copyright no inclou una faceta moral.o El dret d’autor no permet que un productor sigui autor d’una obra cinematogràfica,
sinó és a través d’una cessió.
- Convenis Internacionals o Conveni de Berna per a la protecció d’obres literàries i artístiques (1886).o Conveni de Roma sobre la protecció dels artistes intèrprets, el productors de
fonogrames i els organismes de radiodifusió (1961).o ADPIC – Acord sobre els aspectes de la propietat intel·lectual (Marràqueix 1994).o Tractats Internet d’OMPI (Ginegra 1996).
- Legislació Espanyola o Llei de propietat intel·lectual de 1987o Text refós de la llei de propietat intel·lectual, TRLPI (1996)o Normativa
Competeix a l’estat. Les comunitats autònomes tenen competència d’execució.
- Qui és l’autor? o La persona que crea l’obrao Les persones anomenades jurídiques poden ser titulars de drets d’autor i
beneficiar-se de la protecció legal. Però mai són autors ja que es considera autor la persona natural que crea alguna obra literària, artística o científica.
o Es considera autor (llevat que hi hagi prova en contra) la persona que consta com a tal en l’obra, mitjançant el nom, la signatura o un signe que la identifiqui.
o Quan l’obra és anònima o divulgada sota pseudònim, els drets s’atribueixen a la persona natural o jurídica que la tregui a la llum amb el consentiment de l’autor.
o Si l’obra es fa per encàrrec o com a resultat d’un contracte de treball, l’empresa té els drets de propietat intel·lectual, però de cap manera la condició d’autor.
PLA DE NEGOCI
DEFINICIÓ
- Document que descriu la idea de negoci que ens ha d’ajudar a reflexionar sobre els diferents factors que intervenen en la posada en marxa del negoci.
- Objectius:o Interns: Per als emprenedors, per a analitzar la viabilitat i rendibilitat del negoci.o Extern: carta de presentació davant de tercers. Per a obtenir finançament,
subvencions, captar els primers clients, etc.
ESTRUCTURA D’UN PLA DE NEGOCI
- Característiques del negoci : A qui ens dirigim? Què oferim? Com ho oferim?
- Anàlisi de la situació. Diagnòstic DAFO: Analitzar les debilitats, amenaces, fortaleses i oportunitats. Ens mostra la situació interior de l’empresa i la seva posició en el mercat.
- Objectius . Han de ser:o Quantificableso Reals i factibleso Consistentso Ordenants jeràrquicamento Referir-se a un temps i lloc determinats
- Estratègies . Tenim tres classes d’estratègia:o De costos – Assolir els costos més baixos mitjançant la producció a gran escala.o De diferenciació – Especialització de l’empresa en algun aspecte que la faci única.o D’enfocament – L’empresa es dirigeix a un determinat mercat molt específic.
- Pla d’actuació o Pla de màrqueting
Estudi de mercat – Anàlisi de la informació rellevant sobre els elements essencials d’un mercat.
Estratègies de màrqueting Segmentació: a quina part del mercat es dirigeix l’empresa Posicionament: Com es vol ser percebut respecte als nostres
competidors. Màrqueting MIX o les 4P (producte / preu / distribució (place) /
comunicació (promotion)o Pla d’operacions – Especificació de les necessitats d’infraestructura,
aprovisionament i compres per a desenvolupar l’activitat de l’empresa. Local on s’ubicarà l’empresa Equipament Gestió de compres i estocs Proveïdors
o Pla d’organització i recursos humans Externament: Demostra que el projecte està capacitat per portar-se a la
pràctic Internament
Nombre de persones necessàries per a l’empresa Organigrama de l’empresa Descripció de funcions, tasques i responsabilitats de cada lloc Reclutament i selecció Càlcul dels costos salarials
o Pla juridicoformal – Triar la forma jurídica que millor s’adapti a les característiques del projecte que es vol dur a terme.
Obligatorietat segons el tipus d’activitat
Nombre de socis Responsabilitat dels socis Necessitats econòmiques del projecte Imatge Aspectes fiscals
o Pla economicofinancer Càlcul de les necessitats d’inversió. Capitals necessaris per a posar en marxa
el projecte Finançament de les inversions. La manera com es reuniran els capitals Compte de resultats provisional Pressupost de tresoreria Balanç provisional. Situació de l’empresa en un moment donat. Anàlisi mitjançant provisions. Analitza si l’empresa és viable. Càlcul de les necessitats d’inversió Finançament de les inversions Compte de resultats provisional Pressupost de tresoreria Balança provisional Anàlisi mitjançant ràtios
o Calendari i tràmits
FORMA JURÍDICA
PERSONES FÍSIQUES
FORMA Nombre persones
Capital Responsabilitat Aspectes fiscals
EMPRESARI INDIVIDUAL 1 No existeix límit
Il·limitada IRPF
PERSONES JURÍDIQUES
SOCIETAT NO MERCANTIL
Comunitat de béns Mínim 2 No existeix límit
Il·limitada IRPF
Societat Civil Mínim 2 No existeix límit
Il·limitada IRPF
SOCIETAT Personalistes Col·lectives Mínim 2 No existeix Il·limitada Impost
MERCANTIL
límit de societats
Comanditàries Mínim 2 Mínim 60.101,21€
Col·lectius: Il·limitada Impost
de societatsComanditaris:
Limitada
Capitalistes
Responsabilitat Limitada (SL) Mínim 1
Mínim 3.005,06€
Limitada al capital aportat
Impost de
societats
SL nova empresa
Màxim 5
Mínim 3.012€ Limitada al
capital aportat
Impost de
societatsMàxim 120.202€
Societat Anónima (SA) Mínim 1
Mínim 60.101,21€
Limitada al capital aportat
Impost de
societats
SOCIETAT MERCANTIL RÈGIM ESPECIAL
COOPERATIVES Mínim 3Mínim fixat
en els estatuts
Limitada al capital aportat
Impost de
societats (règim
especial)
LABORALS Mínim 3
Mínim 60.101,21€
(SAL) Limitada al capital aportat
Impost de
societatsMínim 3.005,06€
(SLL)ALTRES SOCIETATS
PERSONES FÍSIQUES:
- L’empresari individual és una persona física que fa en nom propi i per mitjan d’una empresa, una activitat comercial
- El propietari té el control absolut de l’empresa- Respon dels deutes amb tots els seus béns. No hi ha diferència entre els seu patrimoni
mercantil i el civil.- Si l’empresari està casat, el seu cònjuge pot ser afectat pels seus deutes (segons règim
econòmic)- Tributen mitjançant l’impost sobre la renda de les persones físiques.
SOCIETAT NO MERCANTIL
- Comunitat de béns o La propietat pertany de forma indivisa a diferents personeso Es regeix pel Codi Civilo No hi ha aportació mínima obligatòriao No té personalitat jurídicao Els propietaris responen amb el seu patrimoni personal
o Tributen per l’Impost d’activitats econòmiques, l’Impost sobre la renda i l’Impost sobre valor afegit.
- Societat civil o Dues o més persones s’obliguen a posar en comú diners o béns a fi de repartir-se
els guanys.o No hi ha mínim ni màxim per a l’aportació dinerària.o El nombre de socis serà a partir de dos sense límit.o Es parla de socis quan aporten diners o béns i de socis industrials quan aporten
treball o serveis.o Els socis intervenen en la gestió i participen en ls pèrdues i els guanys.o Cada soci és responsable davant tercers segons la seva porció de l’empresa
Societat civil interna – els pactes entre socis es mantenen secrets i són els socis que actuen en el seu propi nom. No té personalitat jurídica.
Societat civil externa – La societat actua en nom propi com a tal entitat. Té personalitat jurídica.
SOCIETAT MERCANTIL
- Societat Col·lectiva o Societat mercantil personalistao Els socis intervenen directament en la gestió i responen de manera il·limitada
davant els deutes socials i participen en els beneficis.o Es preferible un nombre reduït de sociso Personalitat jurídica pròpiao El nom de la societat està constituïda pel nom dels socis o d’algun d’ells. No podrà
incloure noms de persones que no en siguin socis.o La condició de socis no es pot transmetreo Tributen per mitjà de l’impost de societats o el IVA.
- Societat Comanditària o Societat mercantil personalista que es caracteritza per la coexistència de dues
classes de socis: Col·lectius – Responen il·limitadament dels deutes socials i gestionen la
societat. Comanditaris – Responen de forma limitada dels deutes segons l’aportació i
no gestionen la societat.o El nom de la societat ha de tenir relació amb el nom de tots els socis col·lectius o
d’algun d’ellso El noms dels socis comanditaris no poden figurar en el nom de la societat ni
participar en la gestióo Els socis col·lectius estan sotmesos als mateixos drets i obligacions que en la
societat col·lectivao Tributen per mitjà de l’impost de societats
- Societat capitalista
o SL o Societat Limitada Es divideix en participacions iguals, acumulables i indivisibles La responsabilitat dels socis es troba limitada al capital aportat El capital mínim no pot ser inferior a 3.000€ i no hi ha capital màxim. El capital es desemborsa en el moment de la constitució i pot ser en
metàl·lic, béns o drets. Els socis participen en rel repartiment de beneficis i patrimoni resultant de
la liquidació de la societat. Els socis tenen dret en l’adquisició de les participacions de socis sortints. La
condició de soci no es pot transmetre lliurement. Els socis poden participar en les decisions socials i ser elegits com
administradors El socis no responen personalment dels deutes socials. Tributen per mitjà de l’impost de societats
o SL nova empresa És una nova societat limitada pensada per a noves empreses i autònoms que
vulguin consolidar la seva activitat. El capital mínim no pot ser inferior a 3.000€ euros ni superior a 120.202€ El capital només pot estar compost de diners El nombre màxim de socis és de 5. No hi ha mínim El nom de la societat està formada pel nom d’un dels socis fundadors, seguit
d’un codi alfanumèric que permeti la identificació de la societat i que es denomina ID CIRCE.
Es poden emprar uns estatuts socials orientatius que permetin la constitució de la societat en 48 hores (www.circe.es)
o SA o Societat Anònima El capital social està dividit en accions que es poden transmetre lliurement. Els socis no responen davant els deutes socials amb el seu patrimoni
personal Personalitat jurídica pròpia Caràcter mercantil El capital no pot ser inferior a 6.101,21€ i desemborsat almenys en un 25%
del valor nominal de cada una de les seves accions en el moment de la constitució.
Les accions són indivisibles La gestió s’encomana a un grup de persones o administradors. Els socis tenen dret en el repartiment de beneficis socials i en el patrimoni
resultant de la liquidació, d’acord amb la seva participació. Els socis tenen dret preferent de subscripció en l’emissió de noces accions Tributen mitjançant l’impost de societats
SOCIETAT MERCANTIL DE RÈGIM ESPECIAL
- Cooperatives
o Es constitueix per persones que s’associen, en règim de lliure adhesió i baixa voluntària, per a la realització d’activitats empresarials
o És una societat mercantilo La constitució de la societat es fa mitjançant escriptura públicao L’aportació dels socis s’ha de desemborsar en un 25% en el moment de la
subscripció i la resta en el termini que estableixin els estatuts.o Poden ser:
De primer grau – Constituïdes per persones físiques o jurídiques. De segon grau – Constituïdes per dues o més cooperatives.
o El mínim de socis fundadors ha de ser 3 en les de primer grau i 2 en les de segon grau.
o El 20% dels excedents es destinarà a la reserva obligatòria, el 5% al fons d’educació i promoció, i la resta es poden repartir-se entre cada soci en concepte de retorn cooperatiu.
o Se gestiona mitjançant assemblea general i consell rector.o Els socis no responen personalment dels deutes socials.o Tributen mitjançant l’impost de societats.
- Societat Laboral o Almenys el 51% del capital social pertany als treballadors que presten els seus
serveis retribuïts en forma directa, personal i per temps indefinit.o El capital està constituït en forma d’accions o participacions.o Cap soci no pot posseir accions que representin més de la tercera part del capital
social.o Té caràcter mercantilo El nombre mínim de socis fundadors és de 3.o Els treballadors amb contracte indefinit tenen dret a exigir de la societat la seva
inclusió en la classe laboralo Poden ser:
Societat laboral limitada (SLL) Societat laboral anònima (SAL)
ELS CONTRACTES
És un acord entre dues parts. Consisteix en l’acceptació d’una oferta que determini l’abast dels drets i obligacions entre les parts.
Alguns contractes, com la llicència sobre els drets d’autor, han d’estar per escrit.
Tipus de contracte que intervenen en un projecte tecnològic:
- Encàrrec d’un projecte- Amb proveïdors- De desenvolupament d’un programari
- De comercialització de producte acabat
Ha de figurar:
- Limitacions sobre drets de propietat intel·lectual o industrial- Terminis de lliurament- Garanties i responsabilitats- La confidencialitat
PROTECCIÓ DE DADES DE CARÀCTER PERSONAL
Tot fitxer que emmagatzemi dades personals de persones físiques ha d’estar sotmès a la protecció de dades.
Les dades de caràcter personal es defineixen com qualsevol informació concernent a persones físiques, en particular les dades relatives a la ideologia, afiliació, religió i creences, les d’origen racial, salut i vida sexual, així com les relatives a infraccions penals o administratives.
Les cessions de dades a tercers s’han de realitzar amb el consentiment informat de l’interessat; mentre que les transferències internacionals estan permeses únicament en certes condicions.
El responsable ha d’implementar les mesures de seguretat d’índole tècnica i organitzatives necessàries per a garantir la seguretat de les dades objecte de tractament.
Protecció de dades en el sector de les comunicacions
- LSSICE – o Abast
El servei de comerç electrònic i transmissió de dades d’Interneto Intenta regular Internet des d’un enfocament comercialo Obliga els propietaris de webs comercials a incloure les dades d’identificació de
l’empresa de manera perfectament accessible i clara.o Regula el procés de contractació de serveis i compra per mitjans electrònics.o Imposa la necessitat de sol·licitar l’autorització de l’usuari percebre comunicacions
comercials per correu electrònic.o Impedeix la tramesa de comunicacions comercials (spam) sense el consentiment del
destinatario La ciberocupació
Utilització de noms que després són emprats per a activitats de tipus fraudulent o delictiu. Registre de noms d’empreses importants, com Coca Cola o El Corte Inglés amb l’objectiu de vendre’ls a l’empresa que és la propietària legítima. Si aquesta no fa una oferta interessant, publiquen alguna cosa que danyi la seva imatge.
Registre de paraules genèriques La característica és la no-activitat relacionada amb allò que representa el
nom de domini ciberocupat.
- Llei general de telecomunicacions (LGT)o Estableix el marc legal regulador del sector en el qual s’inserirà el projecte.o Imposa diverses obligacions sobre els operadors que explotin xarxes públiques de
comunicacions electròniques, així mateix, regula la responsabilitat dels operadors pels danys,k la informació als usuaris, els seus drets de no cessió i desconnexió, l’anonimat en les comunicacions, l’ús de les seves dades, etc.
o Drets dels consumidors i usuaris finals davant dels operadors.o Estableix una obligació de servei universal: es garanteix per a tots els usuaris amb
independència de la seva localització geogràfica, amb una qualitat determinada i amb un preu assequible.
o Regula l’ús d’ocupació de la propietat pública i privada per a la instal·lació de xarxes.
o Abast: Xarxes de radiodifusió sonora i televisiva Xarxes de televisió per cable Dispositius associats amb aquestes xarxes
SISTEMES D’INFORMACIÓ EN L’EMPRESA
NIVELLS D’ORGANITZACIÓ DE L’EMPRESA
- Sistema de producció o Input – Matèries primereso Output - Productes
- Sistema d’informació / Tecnologies de la informació o Proporciona suport als sistema de producció i n’extreu dades i coneixementso Forma part de la infraestructura de l’empresao Proporciona valor per a tots els processos d’organització
o Representa la manera en què les empreses creen i reparteixen la riquesao Cada empresa té un model d’informació único Mateix sector industrial = models d’informació genèricso Suporta els processos de negoci i l’estructura d’operacions de l’empresa
- Sistema de decisió
EVOLUCIÓ SI/TI
- Origen fins anys 70 o Informàtica centralitzadao Objectiu: suport dels departaments de comptabilitat o administració del personalo Grans sistemes de maquinari amb bases de dades i sistemes operatius propis
- Anys 80 fins principi dels 90 o Els departaments comences a disposar dels seus propis SIo Els usuaris tenen més autonomiao Apareix el sistema UNIX i el PCo Es desenvolupen arquitectures client-servidoro La informàtica es posa al servei de directius i usuariso Els usuaris comencen a guanyar coneixements i poder sobre el SI/TI
- Finals dels 90 fins l’actualitat o La informació és un objecte central de valor per a l’empresao És l’època de la connectivitat entre aplicacionso Augmenta la velocitat de transmissióo Accés brutal a la informació
ESTRATÈGIA SI/TI. ALINEAMENT ESTRATÈC
- Estratègia de negoci o A quins clients es serveixeno Quins productes es serveixeno On va el negoci
- Estratègia de SI o Aplicacions necessàries per a suportar els processos de negociso Informació necessària per a prendre decisions
- Estratègia tecnològica (TI) o Estratègia enfocada a la infraestructura
DIRECCIÓ GENERAL
- Ha d’assegurar que es disposa d’una estratègia global de sistemes i tecnologies de la informació
- Ha de participar en el disseny i implantació d’aquesta estratègia de SI/TI- Ha de conèixer la priorització dels processos per a obtenir avantatges competitius- Ha de veure la informació com un recurs estratègic
- Ha de tenir un model tecnològic clar- Ha d’estar equipat pera dialogar amb la gent de SI/TI- Decisions imprescindibles:
o Establir el rol de les TI i el nivell de despesao Decidir quins projectes informàtics han de rebre la inversió més grano Establir el tipus d’informació i la distribució de l’empresao Definir estàndards, nivell de servei/resposta del negoci i els seus costos i beneficiso Establir avantatges i inconvenients de cada alternativao Aclarir els rols i assignar responsabilitats als gestors de negocis
DIRECCIÓ SI/TI
- Característiques: o Dedica una gran quantitat del seu temps a descobrir i promoure una visió
compartida de com poder influir els sistemes d’informació en els seu negocio És més un home de negoci que no un tecnòlego És agent de canvi i reformadoro Ha de treballar molt a prop dels altres directius de l’empresao Ha d’entendre els problemes de les àrees funcionalso Els proveïdors són els seus socis estratègicso És un arquitecte que crea noves estructureso És un comunicador i un negociador
- Rols o Crea valor per mitjà de socis, clients i proveïdorso Gestiona la informació de dins i fora de l’empresao Assegura l’aplicació d’estàndards dins de l’empresao Capacitat de fer evolucionar les tecnologies de diferents generacions i llenguatgeso Capacitat de treballar amb proveïdors, recursos i cultures de diferents tipuso Transformació de l’organització amb l’ús de la tecnologiao Gestor de relacions, de contactes i de projecteso Negociadoro Agent comercial
XARXA D’EMPRESES I EMPRESA XARXA
XARXA D’EMPRESES
- La innovació tecnològica es considera exògena a l’activitat empresarial- El salari és l’únic element de motivació- Treball repetitiu- Empresa que coordina totes les àrees funcionals
EMPRESA XARXA
- La irrupció de les TIC trenca amb el límit clàssic de la descentralització d’activitats i permet un disseny basat en la interconnexió en xarxa de tots els elements de la cadena de valor.
- Aquest tipus d’empresa es configura en les empreses que es troben en un estadi avançat d’usos TIC.
- L’empresa és un sistema obert, global.- Fomenta la interdependència entre les parts i desdibuixa els límits organitzatius.- Les decisions es prenen depenent de la informació rebuda de l’entorn i dels grups de
persones.- L’empresa xarxa és possible a partir d’un canvi cultural intern, estratègic i organitzatiu.- Visió global de tots els recursos sota una cultura empresarial comuna.- La presa de decisions es basa en el coneixement i no el la jerarquia.- La gestió de la informació es basa en comunicació directa a tot el conjunt de nodes.- Equips de treball multidisciplinars de geometria variable. Una vegada assolits els objectius
es resituen en altres projectes.- Capacitat d’adaptació a diferents cultures empresarials.- Els llocs de treball es dissenyen perquè el factor humà sigui part activa de l’activitat.