accents#563 - diaridegirona.cat · «las crÓnicas de narnia: el prÍncipe caspian» els...

12
Accents #563 Viatge a un passat desconegut FUNNY GAMES NAOMI WATTS ES POSA A LES ORDRES DE HANEKE EN EL REMAKE DEL SEU PROPI FILM Convertit en un dels directors de cinema europeu amb més prestigi entre la crítica i el públic, l’austríac Michael Haneke fa el salt cap a la gran indústria de Hollywood per oferir-nos Funny Games, una nova versió de la pel·lícula que el mateix director va rodar deu anys enrere i que fou, en certa manera, el film que el va fer saltar les fronteres del seu petit país per donar-se a conèixer a tot Europa. Ara, amb aquesta nova versió, Ha- neke pretén que el públic nord-ame- ricà també gaudeixi (si es pot dir així) d’aquesta inquietant i torbadora mos- tra de violència gratuïta que esquitxa tot el film. El primer Funny Games, en tractar-se d’una producció més aviat modesta, amb actors desconeguts i, so- bretot, no rodada en anglès, va fer que la pel·lícula passes totalment de puntetes pels cinemes d’Estats Units. D’aquesta manera, el director s’ha en- voltat d’actors de renom, d’una pro- ducció força elevada i de la llengua de la globalització per assegurar-se que el públic nord-americà s’acosti a aquest exercici terrorífic. Per tots aquells que no hagin vist la primera versió, caldrà explicar-los que la història de Funny Games es resumeix en poques parau- les: una família de classe mitjana es dis- posa a passar unes setmanes de va- cances a la seva segona residència. Un cop allí, se’ls presenten a casa un pa- rell de joves que diuen ser els nous ve- ïns. Les intencions d’aquests individus son clares i brutals: segrestar a la família en la seva pròpia llar i sotmetre’ls a tot tipus de tortures pel simple fet de di- vertir-se. Cal avisar, doncs, que Funny Games no és una pel·lícula, per dir-ho d’alguna manera, per a tots els públics: el director pretén amb aquestes ele- vades dosis de violència explícita i sense motius sotmetre a l’espectador a una experiència malsana, gairebé com si fossin ells els torturats. El mo- tiu d’aquesta nova i, per sort, única ex- periència nord-americana de Haneke radica, precisament, en mostrar a la so- cietat americana una violència que res té a veure amb la que sol consumir aquest tipus d’espectador. Haneke, el qual va acceptar el projecte amb la con- dició que fos Naomi Watts l’actriu pro- tagonista, sorprendrà a aquell espec- tador que s’introdueixi per primera ve- gada en aquest film en concret i en el personal món del director en general (un món format per títols com La pia- nista o Caché (Escondido). Pels que ja han vist la primera versió, un avís: Haneke, tal com va fer Gus Van Sant amb el Psicosis de Hichcock, copia fil per randa i pla per pla la pel·lícula de referència, fet que pot decebre a més d’un si espera quelcom nou d’aques- ta versió. CARLES RIBAS LA FITXA Estats Units, França, Alemanya i Itàlia. 2007. Color. 111 min. Direcció i guió: Michael Haneke. Fotografia: Darius Khondji. Intèrprets: Naomi Watts, Tim Roth, Michael Pitt, Brady Corbet, De- von Gearhart, Boyd Gaines, Siobhan Fa- llon Hogan, Robert LuPone. Albèniz Centre (Girona). ESTRENA Més crescudets Els protagonistes de «Las crónicas de Narnia» tornen a l’aventura en aquest món màgic, ara amb el príncep Caspian >PÀG 3 LLETRES El salze d’Haruki L’autor de «Tokio Blues», el japonès Haruki Murakami, torna a les llibreries amb «El salze cec i la dona adormida» >PÀG 6 FESTIVAL Castelló sona fort REM, Editors, Jeff Mills o Iggy & The Stooges passaran aquest cap de setmana pel Dr Loft 05.00 >PÀG 8 DIARI DE GIRONA DIARI DE GIRONA Diari de Girona Suplement d’Oci i Cultura DIVENDRES, 4 DE JULIOL DE 2008

Upload: duongtuyen

Post on 28-Oct-2018

217 views

Category:

Documents


0 download

TRANSCRIPT

Accents#563

Viatge a un passat desconegutFUNNY GAMES�NAOMI WATTS ES POSA A LES ORDRES DE HANEKE EN EL REMAKE DEL SEU PROPI FILM

Convertit en un dels directors decinema europeu amb més prestigientre la crítica i el públic, l’austríacMichael Haneke fa el salt cap a lagran indústria de Hollywood peroferir-nos Funny Games, una novaversió de la pel·lícula que el mateixdirector va rodar deu anys enrere ique fou, en certa manera, el filmque el va fer saltar les fronteres delseu petit país per donar-se aconèixer a tot Europa.

Ara, amb aquesta nova versió, Ha-neke pretén que el públic nord-ame-ricà també gaudeixi (si es pot dir així)d’aquesta inquietant i torbadora mos-

tra de violència gratuïta que esquitxatot el film. El primer Funny Games, entractar-se d’una producció més aviatmodesta, amb actors desconeguts i, so-bretot, no rodada en anglès, va ferque la pel·lícula passes totalment depuntetes pels cinemes d’Estats Units.D’aquesta manera, el director s’ha en-voltat d’actors de renom, d’una pro-ducció força elevada i de la llengua dela globalització per assegurar-se que elpúblic nord-americà s’acosti a aquestexercici terrorífic. Per tots aquells queno hagin vist la primera versió, caldràexplicar-los que la història de FunnyGames es resumeix en poques parau-les: una família de classe mitjana es dis-posa a passar unes setmanes de va-

cances a la seva segona residència. Uncop allí, se’ls presenten a casa un pa-rell de joves que diuen ser els nous ve-ïns. Les intencions d’aquests individusson clares i brutals: segrestar a la famíliaen la seva pròpia llar i sotmetre’ls a tottipus de tortures pel simple fet de di-vertir-se. Cal avisar, doncs, que FunnyGames no és una pel·lícula, per dir-hod’alguna manera, per a tots els públics:el director pretén amb aquestes ele-vades dosis de violència explícita isense motius sotmetre a l’espectadora una experiència malsana, gairebécom si fossin ells els torturats. El mo-tiu d’aquesta nova i, per sort, única ex-periència nord-americana de Hanekeradica, precisament, en mostrar a la so-

cietat americana una violència queres té a veure amb la que sol consumiraquest tipus d’espectador. Haneke, elqual va acceptar el projecte amb la con-dició que fos Naomi Watts l’actriu pro-tagonista, sorprendrà a aquell espec-tador que s’introdueixi per primera ve-gada en aquest film en concret i en elpersonal món del director en general(un món format per títols com La pia-nista o Caché (Escondido). Pels que jahan vist la primera versió, un avís:Haneke, tal com va fer Gus Van Santamb el Psicosis de Hichcock, copia filper randa i pla per pla la pel·lícula dereferència, fet que pot decebre a mésd’un si espera quelcom nou d’aques-ta versió.

CARLES RIBAS

LA FITXAEstats Units,

França, Alemanyai Itàlia. 2007.

Color. 111 min.

Direcció i guió: Michael Haneke.

Fotografia: Darius Khondji.

Intèrprets: Naomi Watts, TimRoth, Michael Pitt,Brady Corbet, De-

von Gearhart, BoydGaines, Siobhan Fa-llon Hogan, RobertLuPone.� Albèniz

Centre (Girona).

ESTRENAMés crescudetsEls protagonistes de «Lascrónicas de Narnia» tornen al’aventura en aquest món màgic,ara amb el príncep Caspian >PÀG 3

LLETRESEl salze d’Haruki L’autor de «Tokio Blues», eljaponès Haruki Murakami, tornaa les llibreries amb «El salze cec i la dona adormida» >PÀG 6

FESTIVAL

Castelló sona fortREM, Editors, Jeff Mills o Iggy & The Stooges passaran aquest cap de setmana pel Dr Loft 05.00 >PÀG 8

DIA

RI D

E GI

RON

A

DIARI DE GIRONA

Diari de Girona Suplement d’Oci i CulturaDIVENDRES, 4 DE JULIOL DE 2008

Girona 5.30 8.30Platja d’Aro 5.30 8.30

Girona 4.00 6.10 8.20 10.30Platja d’Aro 8.20 10.30

Girona 4.00 7.00 10.15Platja d’Aro 4.00 7.00 10.15

Girona 4.00 6.15 8.30 10.40Platja d’Aro 4.15 7.15 10.15

Girona 4.00 6.10 8.20 10.30Platja d’Aro 4.00 6.10 8.20 10.30

Girona 4.30 6.30 8.30 10.30Platja d’Aro 4.00 6.10

Girona 4.30 6.30 8.30 10.30 Girona 4.15 7.15 10.15Platja d’Aro 4.15 7.15 10.15

Girona 4.15 6.15Platja d’Aro 4.15

Girona 8.20 10.40Platja d’Aro 6.10 8.20 10.30

Girona 4.30 6.30 8.30 10.30 Girona 4.30 7.30 10.30Platja d’Aro 4.15 7.15 10.15

* Sessions golfes els divendres, dissabtes i vigílies de festius

Pàrquing gratuït • Telèfon 24 hores: GIRONA 972.207.152 - PLATJA D’ARO 972.826.697 • Venda d’entrades per Internet: www.cinesocar.com

02PUBLICITAT AccentsDIVENDRES, 4 DE JULIOL DE 2008 | Diari de Girona

CINEMA 03AccentsDiari de Girona | DIVENDRES,4 DE JULIOL DE 2008

La història interminable

El crepuscle de les deesses

La segona de les novel·les de C.S.Lewis sobre un món fantàsticpoblat d’éssers mitològics i tiransmedievals arriba a la pantalla granen una superproducció queinsisteix en la vindicació més omenys explícita dels valorscristians i una narrativa que beutant d’«El senyor dels Anells» comde les produccions infantils deDisney.

L’èxit de la primera part, molt irre-gular de ritme i definitivament fallidaen dibuix de personatges, es pot atri-buir sense gaires complexos al bon mo-ment de forma que travessava l’aven-tura èpica juvenil. Ara, després dels fra-

cassos d’Eragon i La brúixola daura-da, s’ha de veure si el director AndrewAdamson aconsegueix superar les de-ficiències narratives i oferir un pro-ducte una mica més contundent. Lacrítica nord-americana no ha estatdel tot destructiva, però li continuen re-traient que la cosa s’allargui gairebédues hores i mitja.Ha passat un any des que els protago-nistes salvessin Narnia i s’acaben de-cidint a tornar-hi, encuriosits per coms’ha gestionat el seu regne. El proble-ma és que un any a la Terra és l’equi-valent a . a la dimensió paral·lelai, és clar, hi han passat moltes coses. Lamés vistosa és que Narnia està de nousotmesa a un tirà, en aquest cas el ReiMiraz. El nebot d’aquest, Caspian, li-

dera un grup de rebels disposats a totper la pau i els protagonistes acabensent l’estímul que necessitaven perenfrontar-se a la repressió. La clau dela victòria passa per trobar el lleó As-lan, confinat a les terres de Miraz, i aixòporta els herois a un viatge ple de pe-rills. Georgie Henley, Skandar Key-nes, William Moseley, Anna Popple-well, Liam Neeson, Ben Barnes, elmexicá Damián Alcázar, Peter Dink-lage, Vincent Grass i Warwick Davis –protagonista de Willow- encapçalen unrepartiment que també inclou els es-panyols Alicia Borrachero i SimónAndreu. Per cert, que la tercera entre-ga de la saga, El viaje de los caídos, tin-drà un nou director: el veterà MichaelApted.

PEP PRIETO

Per molts de nosaltres, el nom deSílvia Pérez ens ha de sonar,forçosament, estrany. Resulta, però,que aquesta dona va situar-se enl’Olimp de la «jet-set» argentinadels anys setanta, i va esdevenir unaautèntica estrella de la televisió i elcinema realitzats a Buenos Aires

El temps, ja se sap, passa factura i laSílvia no n’és una excepció. La realit-zadora Anahí Berneri recupera a En-carnación l’estela perduda de Pérez enun film fet a la seva mida. I es que En-carnación no deixa de parlar-nos deltemps fugisser i l’èxit caduc. Erni Le-vir, actriu que va de cap a caiguda ques’ha de guanyar la vida com pot en

anuncis televisius de segona fila, con-fia, malgrat els seus cinquanta anysacabats de fer, a redreçar la seva car-rera artística. El seu ingenu optimismepatirà un greu accident en el momenten què viatgi al seu poble d’origen perconèixer a la seva neboda amb l’excusade celebrar l’aniverari d’aquesta lolitade quinze anys. Tots els fantasmesdel passat, aquells que semblavenamagats, apareixeran de cop i voltatransfigurats en la persona d’aquestanoia que té moltes coses en comúamb la veterana actriu.Encarnación fou guardonada amb elPremi FIPRESCI (Crítica Internacional)en el darrer Festival de Donosti, fet queconvida a fer un cop d’ull a aquest in-teressant film.

CARLES RIBAS

«LAS CRÓNICAS DE NARNIA: EL PRÍNCIPE CASPIAN»� ELSPERSONATGES CREATS PER C.S. LEWIS TORNEN A LA PANTALLA GRAN DE LA MÀD’ANDREW ADAMSON DESPRÉS DE L’INESPERAT ÈXIT D’«EL LEÓN, LA BRUJA YEL ARMARIO».

ENCARNACIÓN�LA DIRECTORA ARGENTINA ANAHÍ BERNERI ENS EXPLICA LA HISTÒRIA D’UNA ACTRIU QUE VA DE CAP ACAIGUDA QUE ENCARA PENSA A REDREÇAR LA SEVA CARRERA PROFESSIONAL

LA FITXAEUA, 2008. Tí-tol Original: The

chronicles of Nar-nia: Prince Cas-

pian. Gènere:Aventures fantàs-

tiques. DireccióAndrew Adamson.Intèrprets: Georgie

Henley, SkandarKeynes, WilliamMoseley, Anna

Popplewell, LiamNeeson, Ben Bar-nes, Alicia Borrac-hero. � Albèniz

Centre, Oscar(Girona), Cine-

box (Salt), Lau-ren (Blanes), Fi-

gueres, Olot,Kyton, Arinco

(Palamós), Oscar(Platja d’Aro),

Roses

FANTÀSTICLa taquilla. Per

sota de les expec-tatives. Disney seles prometia molt

felices amb aquestretorn a Narnia,

però el cert és queel film no superaràels 150 milions dedòlars de recapta-

ció als Estats unitsi dependrà del ta-quillatge interna-

cional per resultarrendible. El motiu

no és cap altre quela dura competèn-cia que han repre-sentat dos herois

molt més carismà-tics: Iron Man i In-

diana Jones.

LA FITXAArgentina.

2007. Color. 93 min.Direcció:

Anahí Berneri.Gènere: Drama.

Interpretació: Sil-via Pérez, MartinaJuncadella, Lucia-

no Cáceres, InésSaavedra, FabiánArenillas, Osmar

Núñez, Guió: Anahí Berne-

ri, Sergio Wolf,Gustavo Malajo-vich, Dolores Es-

peja.Producción: Diego

Dubcovsky i Da-niel Burman.

DIARI DE GIRONA

BIENVENIDO A FA-REWELL-GUTMANN

Espanya, 2008. 110 min. Direcció: Xavi Puebla.País: Espanya.Any: 2008.Duració: 106 min.Gènere: Drama.Interpretació: Ana Fernández (Adela),Lluís Soler (Fernando), Adolfo Fer-nández (Lázaro), Héctor Colomé (Lú-ger), Pep Anton Muñoz (Santiago),Sergio Caballero (Martín), Marta No-votna (Nadia).Guió: Xavi Puebla y Jesús Gil Vilda.Producción: Jordi Domingo.Música: Mikel Salas.Fotografia: Ángel Luis Fernández.Muntatge: Jordi Suárez.� Cines Olot.

Inspirada sense voler-ho dir massaen l’exitosa obra teatral de Jordi Gal-ceran El mètode Grönholm, Bienveni-do a Farewell-Gurmann ens plantejauna història basada a assolir el po-der d’una empresa de la manera quesigui. Així doncs, tal com ens explical’obra de teatre, en aquest cas enstrobem davant una important i sol-vent empresa farmacèutica en laqual queda, per culpa o gràcia d’unamort imprevista, una plaça de direc-tiu vacant. A conseqüència d’aquestfet, tots els aspirants al nou i lucratiucàrrec faran tot el possible –ja siguimaltractar, ja sigui rebaixar-se– peraconseguir una butaca desitjadaamb constància i baba. Xavi Puebla, director que va debutaramb la gens menyspreable Noche defiesta, crea amb Bienvenido a Fare-well-Gutmann una aposta seguraque, a més a més, es beneficia d’unsolvent repertori: Ana Fernández(actriu que demostra, pel·lícula apel·lícula, la seva grandesa), Lluís So-ler (un dels intèrprets d’El MètodeGrönholm) i Adolfo Fernández donenel millor d’ells mateixos en aquestfilm que es mou entre la comèdia i eldrama. El Festival de Màlaga, bonpols a l’hora de valorar pel·lícules, vadecidir premiar Ana Fernández per laseva interpretació.

CARLES RIBAS

ALTRES ESTRENES

Tieta i neboda estableixen una relació d’amor i odi.

DIARI DE GIRONA

RIVALES����� Estados Unidos. 2008. Co-lor. 112 min. Títol original: «Rivales». Direc-ció: Fernando Colomo. Intèrprets: Ernesto Al-terio, Gonzalo De Castro, Santi Millán, KiraMiró, Juanjo Puigcorbé, Maria Pujalte, JorgeSanz, Rosa Maria Sardá, Goya Toledo. Oscar(Girona), Cinebox (Salt), Lauren (Bla-nes), Figueres, Oscar (Platja d’Aro),Roses. Fins i tot quan erra el tret, Fer-nando Colomo és un dels més regulars i co-herents directors de comèdia del cinemaespanyol. D’entrada, és dels pocs que s’a-treveixen a donar-li al gènere un prisma decontemporaneïtat molt lloable, ja sigui enles tensions sentimentals dels personat-ges o en la seva indissoluble condició demetàfores de la societat espanyola. Enaquest context, Rivales resulta tot un mirallper a dos debats absolutament vigents:per una banda, l’eterna contraposició entreCatalunya i Espanya i, per l’altra, el futbolcom a imatge d’aquesta dicotomia i tantesaltres d’aquest país. Temes, per cert, moltd’actualitat gràcies als èxits de la selecciónacional de futbol. A partir d’aquí, Rivalesfa figa en dos aspectes: el traç excessiva-ment gruixut del perfil dels dos bàndols –era necessari, per exemple, que un dels ca-talans fos un empresari del cava?- i, per da-munt de tot, la confusió entre subversió iestripada. Si bé hi ha escenes vodeviles-ques que brillen (gràcies, en gran part, a l’a-portació d’intèrprets com Gonzalo de Cas-tro o Ernesto Alterio), d’altres recorden mésdel compte a una determinada sàtira nacio-nal que tampoc no cal que sigui revisada.Com a mínim, però, Colomo insisteix a volerparlar d’aquí i ara, i això ja el fa mereixedorde la visita . PEP PRIETO

����� OBRA MESTRA

���� MOLT BONA

���BONA

��INTERESSANT

�REGULAR

�DDOLENTA

PASO DE TI�����Estados Unidos. 2008. Color. 112 min. Títol original: «Forgetting Sarah Marshall». Direcció: Nicholas Stoller. Guió: Jason Se-

gel. Intèrprets: Jason Segel, Kristen Bell, Mila Kunis, Russell Brand. Oscar (Girona), Cinebox (Salt), Lauren (Blanes), Figueres,Olot, Kyton (Palamós), Oscar (Platja d’Aro), Roses. Hi ha una tendència una mica inquietant a demanar-li a qualsevol comè-dia de la factoria Apatow un nivell de qualitat que bona part de les pel·lícules nord-americanes d’aquest gènere no assoleixen percasualitat. Per tant, Paso de ti s’ha de veure com el que és: un divertimento estrictament alimentari que entronca amb les inquie-tuds d’aquest guionista, productor i director però que no pretén dir l’última paraula sobre res. Del que es tracta, en essència, ésd’esbudellar, un cop més, les dificultats que té l’individu modern per afrontar les seves frustracions sentimentals i sexuals. El pro-tagonista de Paso de ti –Jason Segel, divertit en algunes ocasions, carregós en altres- acaba perdent la xicota per excés de vene-ració; un defecte, d’altra banda, totalment comprensible tractant-se de Kristen Bell. El cas és que aquest personatge acaba de re-fugiant-se al paradís hawaià per superar el tràngol i, vés per on, allà hi ha la noia amb el seu nou company, un impagable cantantbritànic que monopolitza sense manies alguns dels millors moments de la funció. El joc de casualitats no acaba de rutllar, sobre-tot perquè el director acaba sucumbint a la temptació paisatgística, però s’ha de reconèixer que domina prou bé el tempo d’algunsgags. La redempció del protagonista es veu a venir d’una hora lluny, tot i que la conclusió –com a Virgen a los 40, com si es tractésd’un musical- està resolta amb gràcia i la imatge d’un penis flàccid esdevé més que solvent per resumir els traumes de tota unageneració . PEP PRIETO

CRÍTIQ

UES

ELS E

STR

EN

ES D

E LA

SET

MA

NA

PASSA

DA

OH, JERUSALÉNFrança, Regne Unit, Itàlia, Grècia,

Israel i EStats Units. 2006. Color.128 min. Direcció: Elie Chouraqui.Gènere: Drama.Interpretació: J.J. Feild (Bobby Gold-man), Saïd Taghmaoui (Saïd Chahine),Maria Papas (Hadassah), Patrick Bruel(David Levin), Ian Holm (Ben Gourion),Toyah Feldshuh (Golda Meir), Mel Rai-do (Jacob), Cécile Cassel (Jane), MhairiSteenbock (Cathy), Elie Chouraqui(Isaac Roth).Guió: Elie Chouraqui i Didier Lepê-cheur; basat en la novel·la de Domini-que Lapierre i Larry Collins.Producció: André Djaoui, Elie Choura-qui, Jean-Charles Lévy, Jean Frydman iAndy Grosch.Música: Stephen Endelman.Fotografía: Giovanni Fiore Coltellacci.Albéniz Plaça (Girona), Figueres,Kyton (Palamós).

Tornant a les pel·lícules de gransproduccions i d’adaptar best-sellersconfiant amb el prestigi de la literatu-ra, ens arriba Oh, Jerusalén, una pel·lí-cula que ens porta als anys de la cre-ació de l’estat de Israel.Si no en vam fer prou amb Éxodo, Oh,Jerusalén ens parla de la història dedos amics –un jueu, l’altre àrab- ques’han de separar en el moment enquè les Nacions Unides decideix do-nar carta blanca als jueus per fer idesfer unes terres al seu gust. Òbvia-ment, el noi àrab surt escaldat i l’a-mistat es perd a causa de uns metresquadrats de terra d’aquella anomena-da santa.Basada en l’obra de Larry Collins i Do-minique Lapierre, Oh, Jerusalén s’afe-rra a un repartiment artístic interna-cional per a convidar-nos al seu visio-natge. Des del mític Ian Holm fins aSaïd Taghmaoui, passant per J.J. Fieldo Maria Papas, la pel·lícula ens ofereixdues hores de drama intens amb lesllicències històriques corresponents ioportunes, tot plegat per crear unad’aquestes perilloses co-produccionsinternacionals, és a dir, pel·lícules quebusquen no emprenyar massa a nin-gú i que, per aquest mateix motiu, as-soleixen una elevada manca de críti-ca i ambició històrica, fet que no sa-tisfà ni a propis ni a estranys.

ALTRES ESTRENES DIARI DE GIRONA

LOS CRONOCRÍMENES�����España. 2007. Color. 88 min. Dirección y guión: Nacho Vigalondo. Fotografía:

Flavio Martínez Labiano. Música: Chucky Namanera. Intérpretes: Karra Elejalde, Na-cho Vigalondo, Candela Fernández, Bárbara Goenaga, Juan Inciarte. Oscar (Girona).

Nacho Vigalondo deu ser un tipus llest, com demostra l’expectació que ha creat elseu primer llargmetratge. Com altres aspirants a prodigis del cinema espanyol, ha or-dit una enrevesada trama al voltant dels salts en el temps i les seves paradoxes, queens recorda remotament la segona i aparatosa pel·lícula d’Alejandro Amenábar, Abrelos ojos. Una declaració d’intencions sobre l’ingeni d’aquells que volen demostrar labrillantor en un cinema cada vegada més fressat. Fins i tot s’assemblen en el fet que,com a Amenábar, Tom Cruise ha comprat els drets per adaptar Los cronocrímenes, se-gur que impressionat pel mateix efectisme argumental de l’autor de Los otros. Enaquest debut, Vigalondo demostra que és millor guionista que director i que actor,respectivament. El guió parteix d’una idea interessant que és capaç d’articular unthriller original amb un home normal i corrent atrapat per unes estranyes circumstàn-cies que ens porta vells ecos del Hitchcock de Con la muerte en los talones, a la qualcosa s’uneix un trasfons cientifista propi de la sèrie B dels anys cinquanta. Peròaquesta original escriptura dóna algunes puntades sense fil, deixant costures soltesa càrrec de la indulgència de l’espectador. La direcció, que és capaç de crear una at-mosfera suggerent amb els mínims mitjans i quatre actors —és literal—, no encertaamb una direcció d’actors imprecisa i poc rigorosa. Però pitjor resulta veure el mateixVigalondo deambular per la pantalla en un personatge sense credibilitat, per demos-trar-nos que el seu lloc és a l’altre costat.

DdG

CartelleraLA PROGRAMACIÓ

DELS CINES DEGIRONA A LA

PÀGINA 61 DE

04 CINEMA AccentsDIVENDRES, 4 DE JULIOL DE 2008 | Diari de Girona

Tel. 972 41 01 10ALBÉNIZ CENTRE

Tel. 972 41 06 60ALBÉNIZ PLAÇA

4.00 - 6.15 - 8.30 - 10.4518 anys

11

4.30 - 8.00 - 10.3018 anys

22

4.15 - 8.3513 anys

33

6.25 - 10.4513 anys

33

4.00 - 6.15 - 8.30 - 10.45Versió catalana Apta

44

4.15 - 6.25 - 8.35 - 10.457 anys

55

4.15 - 6.25Apta

66

8.35 - 10.4513 anys

66

4.00 - 6.15 - 8.30 - 10.457 anys

77

4.15 - 6.25 - 8.35 - 10.4513 anys

88

5.00 - 8.00 - 10.30Apta

99

4.30 - 7.15 - 10.00Apta

1100

4.00 - 6.15 - 8.30 - 10.4513 anys

1111

4.30 - 8.00 - 10.4013 anys

1122

4.25 - 6.30 - 8.35 - 10.4013 anys

1133

PUBLICITAT 05AccentsDiari de Girona | DIVENDRES, 4 DE JULIOL DE 2008

06LLIBRES AccentsDIVENDRES, 4 DE JULIOL DE 2008 | Diari de Girona

Un japonès en el MediterraniUN RECULL DELS CONTES D’UN DELS ESCRIPTORS MÉS GRANS DEL PANORAMA DE LES LLETRES ACTUALS

La primera novel·la d’Antonin VarenneLes torres bessones acaben

d’ensorrar-se i París tremola davant delterrorisme islàmic quan la policiadescobreix el cadàver d’un pintorfastuosament esquarterat en un tallerde Montmartre. Contra què actua aquestassassí, que pela al cap de poc unmestre del collage i un músicpostmodern? | DdeG

ANTONIN VARENNEAllò que heu paritCLUB EDITOR, 337 PÀGINES

El vincle entre la mort i el com s’ha viscutHohl va començar a escriure aquest

relat el 1926, però no el va donar peracabat fins el 1975, l’any de la sevapublicació. Diverses dècades per a ungrapat de oàgines cristal·lines, on poesiai filosofia conviuen en estreta intimitat,que expliquen els avatars de dosescaladors disposats a arribar al cimd’una muntanya que se’ls resisteix. | DdeG

LUDWIG HOHLEscaladaMINÚSCULA, 105 PÀGINES

Una novel·la sobre les ments corruptesMikael, periodista i fundador de la

prestigiosa revista econòmica Milleniumés acusat i condemnat per difamaciód’un dels empresaris més importants.Abans, però, el patriarca d’una altra deles sagues escandinaves més poderosesli demana que investigui la desaparició40 anys enrere de la seva neboda. | DdeG

STIEG LARSSONEls homes que no estimavenles donesCOLUMNA, 625 PÀGINES

París del 68 vist quaranta anys desprésAvui, el maig del 68 continua sent un

referent històric i imaginari, recordat ambnostàlgia o displicència i, en tot cas, clauper a una generació que després aturariael poder polític i cultural a tota Europa.Però, què va passar aleshores? Va estarFrança a punt d’entrar en una guerra civilo es va lliurar tan sols a una immensateràpia col·lectiva? | DdeG

MAVIS GALLANTLos sucesos de mayoALBA, 215 PÀGINES

De l’autor d’«El President a París»Un teixit de complicitats, d’amistats i

de viències entre personatges queapareixen, reapareixen o s’esvaeixen enuna successió de relats, breus o moltbreus, combinats en un tapís desituacions que descobreixen unacombinació d’atmosferes, espais i tempsdiversos. Sempre amb el jardí de lestortugues com a punt de referència. | DdeG

JORDI PEÑARROJAEl jardí de les tortuguesLLIBRES DE L’ÍNDEX, 128 PÀGINES

La crisi de la ciència a la societat actual«Estudiar ciències ja no sedueix».

Aquest titular de premsa és l’eix d’aquestpenetrant assaig dedicat al declivi de laciència i la cultura científica en la societatoccidental. Observador de la situació desde la seva doble vessant de científic iperiodista, Elías adverteix que la principalcausa d’aquesta decadència es troba enla cultura mediàtica moderna. | DdeG

CARLOS ELÍASLa razón estranguladaDEBATE, 478 PÀGINES

HARUKIMURAKAMI

TRADUCCIÓ D’ALBERT NOLLA

El salze cec i la dona

adormidaEMPÚRIES,

351 PÀGINES

Explicar l’èxit de l’obra del japonèsHaruki Murakami (Kyoto, ), acasa nostra, és gairebé impossible.Sens dubte, l’obra d’aquest escriptorinfluït pels autors anglosaxons i peljazz, és una de les carreres literàries demés qualitat i profunditat de les lletresactuals. I demostra que crítica i públic,fins i tot, coincideixen.

El lletraferit no esdevé un candidatmés sòlid al Nobel de literatura peruna única raó: la seva edat. Aquest gu-ardó es pressuposa que es dóna a au-tors ja en l’etapa final de la seva vida,i no és al cas. A casa nostra, Muraka-mi té la sort de tenir uns traductorsimpecables. A Tusquets, la traducto-ra Lourdes Porta fa una feina ex-cel·lent. Dóna gust llegir els seus tre-balls.

Murakami té un grapat de novel·lesexcel·lents. Crónica del pájaro que dacuerda al mundo, potser la seva mésgran novel·la, és una obra que, tot i laseva grandària, és un àgil viatge per lamemòria de guerra del Japó, des del’esguard d’un personatge amb unavida trencada, un divorciat que des-cobreix que encaixant les peces delpassat pot entendre el seu amor. To-kio blues és un viatge per l’adoles-cència i l’aprenentatge vital. Sputnik,mi amor, una altra meravella, ensparla dels amors obsessius i comaquests de vegades ens redimeixen dela nostra mediocritat i ens fan millors.Gran, molt gran.

Els personatges de Murakami viuenal límit. Transgredeixen fronteres mo-rals, i realitzen viatges mentals inte-riors que els trastoquen. I els fan

completament diferents. Les sevessituacions són sempre sorprenents.Utilitza elements surrealistes, com lapresència de gats que parlen o ocellsestranys, per mostrar els límits delnostre món. I com aquest és fràgil, ino tan tancat i controlat com vol-dríem.

El llibre ressenyat, El salze cec i ladona adormida, ens permet iniciar-nos en la seva vessant d’autor de re-lats. Murakami, a la introducció, ensexplica que ell es considera tan con-tista com novel·lista. I, efectivament,als seus relats trobem no poquesclaus de la seva carrera de novel·lis-ta. En els contes, Murakami veu de lesimatges i els finals poètics d’un Car-ver. Ell mateix cita com a influènciesdeclarades Txèkhov o Scott Fitzgerald.I una influència que no sol dir peròque és important, és la del gran Ken-zaburo Oé, el mestre de les lletres ja-poneses.

La traducció, directament del ja-ponès, és d’Albert Nolla, i els relats sónemplaçats en ordre cronològic, deforma que veiem la recerca d’un es-til propi i la maduresa. Hi ha, fins i tot,un relat inèdit al Japó, Els crancs. Pelsqui som fans de Murakami, ens ser-veix també per descobrir com treba-lla l’autor. Atès que alguna de les his-tòries, les que desprenen més força, imés estranyesa, acaben formant partde les novel·les.

A El salze cec i la dona adormidatrobem un relat d’iniciació vital, aon un jove adult i el seu cosí, a travésd’una visita a l’hospital, connectaranamb el món de faules tan grat al ja-ponès. A Birthday girl, una jove cam-

brera haurà de formular un desig da-vant d’un follet que ara és un avi. Licanviarà la vida, o tot és una broma?La vida com a somni. L’home de gelpodria ser un relat signat per MaryShelley, encara que aquest té moltmés força poètica i ens parla de les bo-geries que fem per amor. Els crancsens mostra els perills de les indiges-

tions, les arrugues ocultes de la vida.A Els gats menjahomes tenim l’argu-ment d’una de les seves novel·les.Un japonès perdut en una illa grega.Troben alguna cosa més exòtica? Re-lats que els murakians apreciaran.L’autor utilitza, doncs, la narrativabreu per catapultar-se a la ficció méselaborada.

MOISÈS DE PABLO

L’autor, Haruki Murakami (Kyoto, 1949).

FICC

IÓ E

N C

ATA

LÀ 1�El joc de l’àngel CARLOS RUIZ ZAFÓNPLANETA

2�L’últimpatriarcaNAJAT EL HACHMIPLANETA

3�El noi delpijama deratllesJOHN BOYNEEMPÚRIES

4�Els homes queno estimavenles donesSTIEG LARSSONCOLUMNA

5�Vida i destíVASSILI GROSSMANGALAXIA

NO

FIC

CIÓ

CAT

ALÀ

1�El secretRHONDA BYRNEENTRAMAT

2�El món grocALBERT ESPINOSAROSA DELS VENTS

3�Plató i unornitorincentren en unbarDANIEL KLEINLA CAMPANA

4 �Amors altamentperillososWALTER RISOCOLUMNA

LA CONFECCIÓ D’AQUEST LLISTAT HA ESTAT POSSIBLE GRÀCIES A LA COL·LABORACIÓ DE LA LLIBRERIA GELI, DE GIRONA

Els més venuts

LLIBRES 07AccentsDiari de Girona | DIVENDRES, 4 DE JULIOL DE 2008

La història de dos germans vampirsStefan Salvatore, el nou alumne de

Fell’s Church, arrossega amb ell un mis -teriós passat i també algú que no mésdesitja venjança: el seu germà Damon;són més que germans de sang i el seuodi excedeix les barreres del temps... Araintenten reproduir un mor tífer triangleamorós que té en el seu centre Elena, lanoia més popular de l’institut. | DdeG

L.J. SMITHDespertarDESTINO, 250 PÀGINES

Premi L. Colomer de Novel·la HistòricaEl descobriment d’un manuscrit

misteriós entaforat en el pilar d’unaqüeducte de prop de Beseit és el puntde partida d’un viatge fantàstic.Ambientada al sud de la Franja dePonent, el llibre fa de l’escenari delMatarranya un pont entre el present i lasocietat convulsa de finals del s.XI. | DdeG

SILVESTRE HERNÁNDEZ I CARNÉEl manuscrit de Wadi Al-AbmarVIENA, 160 PÀGINESCent anys que van transformar Catalunya

A mitjan s. XIX, el jove Marc Bosom,obligat a buscar-se la vida a la capitalcatalana, va canviar els aires de laCerdanya pel brogit de Barcelona. Lajugada li va sortir bé i aviat va convertir-se en un empresari respectat pel ram deles arts gràfiques, un pare de família queva viure la transformació que la indus tria -lització va suposar per a la ciutat. | DdeG

FRANCESC CABANESLes catedrals de cotóPROA, 252 PÀGINES

Un nou cas de Lord Peter WimseyEn aquesta ocasió lord Peter Wimsey i

Harriet Vane, recent casats, es disposena passar una idíl·lica lluna de mel en unamansió de la campanya. Tot semblaanunciar uns dies de pau i descans finsque Butler, el majordom, troba el cadàverdel propietari de la casa en el celler. Espresenta així el primer cas d’assassinatper al recent consagrat matrimoni. | DdeG

DOROTHY L. SAYERSLuna de mielLUMEN, 490 PÀGINES

Criteris per ocupar-se avui dels nens Aquest llibre de Jaume Funes Artiaga

està dirigit tots aquells que s’ocupendels nens i dels adolescents, ja siguinsimples ciutadans o professionals. Contéalgunes idees útils i pretén fer possibleuna actualització permanent de lesseves formes de treballar, d’educar od’estimar els joves en aquestes edatstan difícils. | DdeG

JAUME FUNES ARTIAGAEl lugar de la infanciaGRAÓ, 257 PÀGINES

La crònica del rei en versió de F. MachirantAdaptació d’una de les quatre grans

cròniques de la literatura medievalpensada per al món de l’ensenyament.Es tracta d’un text a mig camí entre lesmemòries i l’autobiografia, narra lesgestes militars i polítiques de Jaume I elConqueridor, i també les petitesanècdotes i les experiències més íntimesde la vida quotidiana del monarca. | DdeG

JAUME ILlibre dels fets BROMERA, 271 PÀGINES

5�Paraules quecurenÀLEX ROVIRAPLATAFORMA

FICC

IÓ C

AST

ELLÀ

1�El juego delángelCARLOS RUIZ ZAFÓNPLANETA

2�El niño con elpijama de rayasJOHN BOYNESALAMANDRA

3�El asombrosoviaje dePomponio FlatoEDUARDO MENDOZASEIX BARRAL

4�Una lectoranada comúnALAN BENNETTANAGRAMA

5�Un mundo sinfinKEN FOLLETTPLAZA& JANÉS

NO

FIC

CIÓ

CA

STEL

LÀ 1�El secretoRHONDA BYRNEURANO

2�El pensamientonegativoRISTO MEJIDEESPASA CALPE

3�AmoresaltamentepeligrososWALTER RISOPLANETA

4�EspejosEDUARDO GALEANOSIGLO XXI

5�AnticáncerDAVID SERVANESPASA

Llegir l’assaig que ara presenta Akalés assistir a l’encontre entre dos pe-culiars creadors: el director més per-sonal del nostre cine, Agustí Villa-ronga, i una de les narradores i es-pecialistes en gènere fantàstic méseminents del panorama cultural i aca-dèmic, Pilar Pedraza. Per descomptat,noms que refresquen l’anodí món ci-nematogràfic i editorial: cada un ambel seu.

Com es deia en algun article rela-tivament recent, a Espanya es fa uncinema molt vell, quasi tan vell i mo-nòton com el dels Estats Units. Men-tre esperem els pròxims tòpics almo-dovarians –rebregats, tot i que sem-pre genials–, hem d’acontentar-nos amb aquelles comèdies casposes iconvencionals que aconsegueixentraspassar el gran crivell dels exhibi-dors gràcies a la tan injuriada quota

de pantalla. Potser perquè el proble-ma del cinema espanyol sigui el pro-blema del públic espanyol, no delsseus creadors.

Agusti Villaronga és creador d’uncine tan personalíssim com ple de re-ferències culturals que Pilar Pedrazasap desgranar gràcies a la seva abso-luta erudició en allò que fa referènciaa literatura, art i cinema fantàstics, deterror i, per descomptat, heterodo-xos. La filmografia del cineasta ma-llorquí està a un pas d’allò que ensprodueix malestar, inquietud, por;aquella frontera, tantes vegades visi-tada pels mestres del terror i del mis-teri, que s’ha estat anomenant allò si-niestre: «Allò que, havent de roman-dre ocult, s’ha revelat», com va dirSchiller.

Amors maleïts, sadomasoquisme,la culpa i la seva expiació, allò artifi-cial, allò religiós i allò sacríleg, tot s’u-

neix en el maremàgnum de descon-cert i estranyesa que produeixen lesseves pel·lícules. Tras el cristal, mésque cap, però també 99.9, El mar,Aro Tobulkin, Al-Mayurka, El niño dela luna; totes elles disposades per si-tuar-se en els límits del buit, de l’a-bisme i del caos.

En el breu assaig s’analitza l’obradel creador mallorquí des dels múlti-ples temes i materials que maneja enla seva cinematografia. La perversió,com a reflexió sobre el mal, la vio-lència i les relacions víctima-botxí,ens retornen al món del Marquès deSade, portat a la pantalla per Pasolinio al surrealisme dels primers treballsde Buñuel. Com Joseph Conrad, Vi-llaronga s’endinsa en l’horror, «enl’embriaguesa de l’anomia i del pànic»en pel·lícules com Tras el cristal, pro-tagonitzada pel vell i pedòfil naziKlaus o a Aro Tobulkhin, assassí múl-

EVA SOLER

tiple d’origen hongarès. El desig, am-bigu, intens o desordenat, vivifica elsjoves amants que juguen a l’aniquila-ció i a l’èxtasi excedint-se, transcen-dint-se en l’acte amorós, on es perd lasoledat de l’ésser. Potser és la parellaRamallo-Tur d’El mar la que millorrepresenta aquesta visió de l’amor,gairebé mai heterosexual i, per des-comptat, mai institucionalitzat. Quanta la dona, Pedraza explica les múlti-ples facetes que revelen una caracte-rització certament moderna. Com-plexos sempre, els personatges fe-menins mai apareixen estereotipats:«Son portadoras de una mirada ins-tintiva que, a veces, resulta fatal paraellas mismas». Prop de l’ancestralitat,d’allò arcaic i allò salvatge, sovint apa-reix representada la bruixa-santa,dona situada entre el bé i el mal, pos-seïdora del misterio d’allò sagrat oocult.

Qui llegeixi aquest breu llibre–sense haver visitat el cine de Villa-ronga– quedarà atrapat per una es-pècie de curiositat morbosa cap el tre-ball del cineasta mallorquí. Pocs ma-tisos s’escapen a la lúcida mirada dePilar Pedraza i poc quedarà al lectorper comprendre en aquesta obra tanaudaç com la d’Agustí Villaronga.

PILAR PEDRAZA

AgustíVillarongaAKAL, MADRID, 2008

Allò bell i allò sinistreL’ENCONTRE ENTRE LA NARRATIVA DE PILAR PEDRAZA I EL CINEMA D’AGUSTÍ VILLARONGA.

GRÉGOIRE BOUILLIEREl invitado sorpresaMONDADORI, 129 PÀGINES

Com superar els daltabaixosQuan una tarda de 1990 sona el telèfon, Grégoire Bouillier no pot imagi-

nar que qui el truca és la dona que el va abandonar anys enrere sense niuna paraula. Com tampoc endevinar el motiu de la trucada: res de discupeso explicacions, sinó una invitació per a una festa d’aniversari. D’una donaque ni tan sols coneix: l’artista Sophie Calle. El invitado sorpresa és la histò-ria real de com un home va superar una pèrdua amorosa, va aprendre a esti-mar de nou, va recuperar la seva fe en la literatura i es va gastar els dinersd’un mes de lloguer en una ampolla de Margaux del 64. El llibre ens diu quesom humans, tenim el cor trencat, estem tristos i alegres en la nostra deses-peració; però tot i així, no perdem l’esperança i creiem en els miracles| DdeG

ANNE BOGARTLa preparación del directorALBA, 165 PÀGINES

La «bíblia» del teatreLa preparación del director és una disecció fascinant i estimulant del

repte que suposa la direcció teatral. L’autora s’expressa amb un enorme co-neixement del coratge que requereix crear Art en majúscules, aprofundinten cadascuna de les set àrees que, al llarg de la seva carrera, va identificaren un primer moment com a impediments, però, alhora, després d’una mira-da més atenta, va descobrir que eren eines potencials de la creació artísti-ca. El llibre ofereix una visió única dels verals del procés de la direcció tea-tral, tot i que aquests són també aplicables a altres àmbits artístics. Cap al-tre títol sobre l’art del teatre s’aproxima amb tanta claredat al fet creatiuoferint tanta comprensió, experiència i inspiració. | DdeG

08LLIBRES AccentsDIVENDRES, 4 DE JULIOL DE 2008 | Diari de Girona

REM, IGGY & THE STOOGES,EDITORS, JEFF MILLS ....Dr. Loft 05.00CASTELLÓ D’EMPÚRIES

Diumenge 6 de juliol, 05.00hores. � 70 €.

Per a un horari com el del Dr Loft

calia fer-se amb protagonistes decategoria, i és que no és fàcil a trau-re la gent a una sèrie de festivalsque comencen a les cinc de lamatinada d’un diumenge. JeffMills. Iggy & The Stooges, Editorso REM, entre molts altres artistes,s’encarreguen de donar aquestacategoria al festival.

Entre aquests altres artistes quedesfilara per la Costa Brava aquestcap de setmana hi ha Common,Dominique Costa, Felix Da Hou-secat, Gossip, Pete Rock, The Co-urteeners o The Requesters.

El veterà Iggy Pop es reinventaa sí mateix amb la seva banda detota la vida: The Stooges. Qua-

ranta anys d’amistat amb el diablenomés poden acabar en una cosa:un pacte que manté Iggy amb lamateixa furia que destil·lava a FunHouse.

Per la seva banda, el complexunivers dels no menys mítics REMbarreja amb l’esperit do it yourself,preocupacions altermondialistas,misticisme i teoria del caos. Duesanècdotes curioses: el seu nom, es-collit a l’atzar fullejant un diccio-nari, és l’abreujament de Rapid EyeMovement, que defineix una fasedel somni; i la seva cançó ‘Stand’va ser la primera música que va so-nar a la superfície de Mart en el. El potent tema SupernaturalSuperserious és l’estàndard en for-ma de single del seu catorzè elapéAccelerate, produït per JacknifeLlig.

ANA RODRÍGUEZ

Arriba el festival que neixquan els altres ja acabenCASTELLÓ D’EMPÚRIES SE SUMA A NOMS COM GLASTONBURY O BENICÀSSIM AMB EL DR. LOFT 05.00, UN FESTIVAL QUE COMENÇA BEN ENTRADA LA MATINADAI QUE ACABA AMB LES PRIMERES LLUMS DE L’ENDEMÀ

DIARI DE GIRONA

GIRAThe Ting ThingsELS NENS MACOS DEL POP BRITÀNIC

El duet The Ting Tings, elsnous nens macos del pop britànic,porten a Espanya en la seva giraeuropea per presentar a Madrid iBenicàssim el seu primer disc, WeStarted Nothing, un treball quesona a pop desenfadat i garatgeramb el que han assolit el númerou de les llistes angleses. «Ensagrada definir la nostra músicacom ‘pop do-it-yourself’ perquèho fem tot nosaltres, sense gaireremasterització ni ornament; totmolt intuïtiu i molt honest», ex-plica en un perfecte espanyol Ju-les De Martino, de pare italià imare anglesa però que ha viscutalgun temps a Múrcia.

Els dos, Jules i Katie, són de

Salford, un poble prop de Man-chester, i comparteixen passióper la música indie, beat pop i dis-co, un primer grup fallit anomenatDear Eskiimo («que ens va omplirde frustració i amb el qual vamperdre molts amics») i, sobretot,molta sorpresa davant l’èxit d’a-quest debut discogràfic. «Ensagrada fer cançons i que la gentles escolti, però això no ens hoesperàvem. Hem anat a la nostrabola i això és el que volem seguirfent», afegeix Katie White, perso-nal veu del duet, qui també hadissenyat la portada del disco.

Apunts

PLUJA D’ESTRELLES A CASTELLÓ El DrLoft és una més de les ofertes defestivals d’estiu, ambl’avantatge que és al’Empordà. Els nord-americans REM són un delsgrans caps de cartell. Iggy& The Stooges comparteixenaquest «honor» amb els deMichael Stipe. Jeff Millstambé és un dels noms ambmés ressò internacional delcartell del Dr Loft, tot i que en un altre estil de música.

3

1

2

�2 3

1

The Ting Things.

FESTA MAJOR 2008 Sant Martí Vell����������� DIVENDRES 4 DE JULIOL19:00 h. Escenari lliure de música antiga

Organitzat per Daniel Regincós amb col·laboració de l’Ajuntament de Sant Martí Vell22:00 h. Espectacle REVETLLA MÀGIA i amb alguna sorpresa més... (resultat dels Tallers per la Festa)

Seguidament, balls tradicionals amb ELS GROULLERS01:00 h. NIT JOVE

����������� DISSABTE 5 DE JULIOL18:00 h. Animació infantil a càrrec de PEP PUIGDEMONT i COMPANYIA23:00 h. Gran Ball de Nit amb ELS MÀGICS

����������� DIUMENGE 6 DE JULIOL11:00 h. Ofici solemne cantat per la coral Sant Esteve de Bordils. Seguidament, audició de sardanes

amb la Cobla CERVIANENCA19:00 h. Havaneres amb el grup PEIX FREGIT

restaurantde la riera

sant martivellTERRASSA AL BOSC • MENÚ I CARTA D’ESPECIALITATS • MENÚ PER A NENS

DIJOUS NIT «ASADO ARGENTINO»• TEMPORADA D’ESTIU OBERT CADA VESPRE

I DISSABTE I DIUMENGES AL MIGDIA• ESPAI APTE PER A CASAMENTS I CELEBRACIONS

Ctra. Bordils a Corçà, km 4 - Tel. 972 49 02 11 - SANT MARTÍ VELL - www.restaurantlariera.com

MÚSICA 09AccentsDIARI DE GIRONA | DIVENDRES, 4 DE JULIOL DE 2008

En una divisió pròxima a la que ju-guen Josh Rouse i Ron Sexsmith, AimeeMann continua destacant com una com-positora solvent, efectiva, de cert caireclàssic i profunda inspiració, joguinejantamb el perillós tall del mainstream, peròsempre caient del costat, diguem, «delsbons». Més emotiva a les peces lentes(It's over, Columbus Avenue) i amb pun-tuals dianes (Borrowing time, The greatbeyond o Ballantines), resol un nou i sòlidlliurament amb gran sobrietat però senseexcessos de mestria. (POP D’AUTOR) |

JESÚS SÁEZ

Aimee Mann@#%&*! SMILERSSUPEREGO/¡POP STOCK!

�����

Que Mick Hucknall abandoni tempo-ralment la disciplina de Simply Red perencarar el seu primer disc en solitario, ique aquest sigui un disc de tribut aBobby «Blue» Bland, fa pensar més enun enfocament alimentari que trencador.De totes maneres, el disc es debat entreel soul de traç gruixut (Farther up theroad), el blues ben entès (I wouldn’t treata dog) i un classicisme situat en algunpunt entre Otis Redding i Stevie Wonder,on millor funcionen les revisions (I’m fartoo gone, Cry, cry, cry). (FUNK-SOUL-BLUES) | J.S.

Mick HucknallTRIBUTE TO BOBBY

SIMPLY RED/PIAS

�����

És una de les grans bandes del rockargentí, en actiu des de finals dels vui-tanta, però és ara quan Los Piojos espresenten en el nostre país, amb aquestrecopilatori (CD + DVD en viu) que s’edi-ta de cara a la seva gira espanyola d’oc-tubre. Una bona oportunitat per prendreel pols a una formació versàtil, que pas-sa sense traumes del rock de barra bra-va al mig temps melancòlic, sense dirque no als arranjaments llatins o elstocs rollingstonians, inevitables en elsgrups portenys. Una banda a conèixer.(ROCK) | E.G.

Los piojosLOS PIOJOS

EL FAROLITO/K INDUSTRIA

�����

Cinc anys portaven The Offspringsense editar cançons noves. I potser elsseus seguidors no se sentin defraudatsamb aquest disc, perquè, bàsicament,ofereix més del mateix, tot i que amb ma-tisos que cal tenir en compte. El grup maiha fet grans àlbums, però encertava sem-pre amb un parell de singles, i aquí brillenper la seva absència. Res comparable aPretty fly (for a white guy), Self steem oShe’s got issues. A canvi, un tema ambacústiques (Kristy, are you doing Okay?) iun altre glam metal (Stuff is messed up).El principi del final?. (ROCK) | E.G.

The OffspringRISE AND FALL,

RAGE AND GRACESONY/BMG

�����

EmmylouHarris

ALL I INTENDED TO BE

NONESUCH/WARNER

�����

Limitats ja a la presència de Corin Din-gley i Wendy Stubbs, el quart disc d’Alphacomença magistralment amb una precio-sitat titulada Stargazing, a l’alçada delsAir més brillants, però es dilueix de micaen mica entre ampul·lositats orquestrals iambients eteris, que a vegades funcio-nen (Push), i la majoria no. Apareixerienaquí comparacions amb Craig Armstrong,o fins i tot Burt Bacharach, però enaquest cas els arranjaments es mengenles cançons, i els anteriors mai ho perme-trien. Puntuals llamoecs entre molt detedi. Una pena. (POP) | J.S.

AlphaTHE SKY IS MINE

GREEN UFOS

�����

Els canvis de formació (nou guitarris-ta i bateria) i de segell (de No Tomorrowa Wild Punk) no han afectat Suzy y losQuattro, que des del riff que obre el seunou Lp (hereu de The Clash) es dediquena retre homenatges a tortes i a dretes: aThe Cars a Donna Donna, a Blondie a Toolate, al glam en H.A.T.E!, a Phil Spector aMaybe I wrong, al doo-woop en la sorpre-nent Henry Rollins... És obvi que no haninventat res, però sonen frescos i els so-bra passió, entusiasme, convicció i credi-bilitat. Uneixin-se a la seva festa.(PUNK-POP) | E.G.

Suzy y losQuattro

STICK WITH IT WILD PUNK RECORDS

�����

Un gran retorn

Sorprèn que el seu nom no aparegui més sovint quan els joves cadells del country alternatiuparlen de les seves influències, sobretot perquè Emmylou Harris va aprendre al costat de GramParsons, el gran renovador del gènere. En tot cas, quaranta anys de trajectòria ininterrompudaavalen la seva aportació a un estil tradicional que la seva magnífica veu i la seva capacitatinterpretativa han redimensionat amb freqüència. Reclamada habitualment per companys comNeil Young, Bob Dylan o Elvis Costello, no gravava en solitari des de l’any 2003, així que All Iintended to be marca un retorn en tota regla, accentuat per la presència en la gravació de músicsque treballen amb ella des de la dècada dels setanta. Es nota en el so (produeix Brian Ahern, ambqui no gravava des del 1983), en la selecció de cançons o en el duet amb Dolly Parton (Gold), peròsobretot en aquella sensibilitat especial que té per convertir en vellut sonor cada nota que canta.Mai és tard per descobrir a Emmylou Harris, i aquest és un disc magnífic per fer-ho (COUNTRY) |

EDUARDO GUILLOT

����� INDISPENSABLE

���� NOTABLE

���RECOMANABLE

��FLUIX

�PRESCINDIBLE

DISCOS

EL PRIMER DISC EN SOLITARI DE LA CANTANT D’ALABAMA DES DEL’ANY 2003 CONTÉ UN GRAPAT D’EXCEL·LENTS CANÇONS COUNTRY

PALAFRUGELLFESTIVAL DE JAZZ DE LA COSTA BRAVA

Kenny Barron i Jerry González, a l’octubre La catorzena edició del Festival de Jazz Costa Brava de

Palafrugell se celebrarà entre el 10 i el 12 d’octubre ambuna variada programació de concerts i activitats que tindranlloc en diversos escenaris de la població. L’organització ésconjunta entre l’Ajuntament de Palafrugell i la Fundació Llo-friu, i compta amb la direcció artística de Mas i Mas. El festi-val es presenta amb dues programacions diferenciades;l’Off Festival i el Festival pròpiament. L’Off Festival es farà adiversos locals de restauració, en els quals una selecció degrups de tendències ben diverses dins el món del jazz oferi-ran les seves actuacions. Tindrà lloc el cap de setmana pos-terior al de celebració del festival. Les actuacions principals,al Teatre Municipal, oferiran, el dia 10, el jazz-fusió de JerryGonzález Quintet amb Antonio Mesa i la participació espe-cial de la cantant palafrugellenca Sílvia Pérez. I el dia 12serà el trio del pianista nord-americà Kenny Barron qui ensintroduirà dins les darreres tendències musicals post-bop.La direcció del Festival segueix apostant per la combinaciódel jazz més tradicional amb nous grups emergents a l’esce-na catalana. Així, comptem amb el jazz més contemporanide Llibert Fortuny amb la formació Triphasic i amb orques-tres de caire més tradicional com La Locomotora Negra.Ambdues formacions actuaran al Centre Fraternal els dies10 i 11 d’octubre, respectivament. El diumenge, dia 12, amigdia, La Barcelona Big Latin Band oferirà a Plaça Nova elseu particular homenatge a Xavier Cugat.. | DdeG

CASTELL- PLATJA D’AROFESTIVAL D’ESTIU NITS DE JAZZ

JTret de sortida amb Jaume Vilaseca Quartet L’onzena edició del festival Nits de Jazz a Castell - Platja

d’Aro comença avui a la nit i preveu un total de dotze con-certs gratuïts – quatre més que a les primeres nou edicions -que tindran com a escenari la Platja Gran de Platja d’Aro elsnou primers (zona de Cavall Bernat), cada divendres a lesonze de la nit: del 4 de juliol al 29 d’agost; i els tres darrersen el marc de la Sala Polivalent de Castell d’Aro el 12 de se-tembre, el 31 d’octubre, i el 5 de desembre. Obrirà el Festi-val Jaume Vilaseca Quartet. La formació desenvoluparà l’es-pectacle batejat com a Jazznesis, un projecte de jazz-fusióamb ritmes llatins, brasilers i, fins i tot, flamencs que tambéha vist la llum en forma de disc. El propers concerts d’aquestjuliol seran d’Ignasi Terraza Trio (11 de juliol), Five in Orbit(18 de juliol), la Big Band Jazz Maresme (25 de juliol). EStàper organitzat per la Regidoria de Cultura de l’Ajuntamentde Castell – Platja d’Aro.

Planning

10ART AccentsDIVENDRES, 4 DE JULIOL DE 2008 | Diari de Girona

QUÈ TÉ CADAQUÉS QUE LA FA ESPECIAL A LA MIRADA DELSARTISTES? COM POT SER QUE AQUEST RACÓ DE MÓN SEGUEIXIACUMULANT LA MILLOR I MÉS EXTENSA OFERTA CULTURALDURANT L’ESTIU EMPORDANÈS? LA RESPOSTA ÉS ESQUIVA...

Potser perquè va ser la última a serdescoberta –i profanada pel turismede masses–, o potser perquè encaramanté traces d’aquella innocènciapescadora que li va permetre sobre-viure sense ensurts irreparables finsa finals del segle dinou, Cadaqués se-gueix essent la Meca persistent de l’art,un indret filtrat per la mirada delsDuchamp, Hamilton, Bombelli, Dalíi companyia o, més encara, una based’operacions que es manté viva grà-cies a l’activitat d’un grup d’artistes(Koyama, Pere Bellès, Nobuko Kihira,Gustau Carbó…) que, d’alguna ma-nera, també fan de galeristes o d’ani-madors culturals quan l’ocasió horequereix. De fet, hom no pot evitarpercebre Cadaqués com una raraavis (se la compara amb una gavinaamb les ales esteses) que esixteix almarge d’aquest empordanet artísticque basa la seva estratègia, la majoriade vegades, en traslladar l’oferta deBarcelona al lloc on els barcelonins es-tiuegen i, per contra, en desmantellar

la parada un cop les bondats de l’es-tiu deixen pas a la veritat climatològicaque sempre anuncia la Tramuntana.I és que malgrat Torroella de Montgríi Palafrugell (en gran mesura gràciesals espais de la Fundació Vila Casas),Sant Feliu de Guíxols, Monells, Cole-ra, Casavells o Camallera són, com sesol dir, cites ineludibles per als amantsde l’art de temporada, el miracle em-pordanès només és possible gràcies auna suma de coincidències (aïlla-ment, autoconsciència, relativa saluturbanística comparada amb els al-tres…) que Cadaqués, de moment,concentra amb insospitada rellevàn-cia.Parlant de miracles: l’artista i assagistaAntoni Llena prologa el catàleg de laa Edició de Mini Print que recull elstreballs gràfics de més de sis-cents ar-tistes de tot el món amb un text titu-lat, precisament, Mini miracle: «Feraflorar energies artístiques –escriuLlena–, donar-los difusió, empeltar-les, contrastar-les i catalogar-les és unacte de fidelitat a un llegat rebut, un

acte d’amor redoblat, un miracle». Nimés ni mens: des de fa vint-i-set anys,Mercè Barberà organitza des de laseva Galeria Fort una «festa míni-ma» nodrida gràcies a les aporta-cions dels participants a un concursbasat en l’economia de mitjans i en l’a-cotació de les mides de les obres pre-sentades ( x cm). L’esforç desíntesi per part dels autors i l’accessi-bilitat econòmica de les obres són, alfinal, dues conseqüències lògiques del

EUDALD CAMPS

E. CAMPS

COL·LECTIVAGaleria Només Art, Girona.

Carrer Pou Rodó, 21. � Del 19de juny al 12 de setembre.De dimarts a dissabte de 12 a14 i de 17 a 20h.

�CARLES DELCLAUX

Fundació Rodríguez-Amat,Les Olives. Garrigoles. � Del20 de juny al 20 de juliol. Ho-raris: consultar tel. 972 76 8293.

Carles Delclaux, a banda de laseva tasca com arista, ha creatun mètode d’ensenyament deltapís que aplica des del 1984 al’Escola Municipal d’Art del Cen-tre Cultural la Mercè de Girona.Dins la trajectòria professionalde Carles Delclaux destaca laseva col·laboració amb autorscom Tarraths, Subirachs, Miró,Grau Garriga, Comadira, Beules,Marcel Martí o Cuixart. Actual-ment, la producció artística per-sonal de Delclaux es mantéallunyada de l’escola catalanade tapís i es mostra més prope-ra a la línia oberta per Jean Lur-çat. | E. CAMPS

Utilitzant el concepte mític delaberint, la Galeria Només Art deGirona proposa una exposiciócol·lectiva d’estiu amb 12 artis-tes participants que abasten unampli ventall de tècniques i dis-cursos. Fotografies, dibuixos,pintures, escultures, muntatgesvisuals i la presentació d’unacol·lecció de mobles dissenyatsper Kel Doménech amb el nomde El moble històric avantguar-dista, serveixen de punt de par-tida per explorar l’univers creatper Dèdal. | E. CAMPS

COL·LECTIVA FAUVISTESMuseu d’Art Mosern de Ce-

ret. Bd. Maréchal Joffre, 8. �Del 22 de juny al 12 d’octu-bre. Cada dia de 10 a 19h. Inf.+33 (0)4 68 87 27 76.

L’exposició Fauves hongrois1904-1914 realizada pel Mu-seu d’Art Moern de Ceret, el Mu-seu Matisse de Le Cateau-Cam-brésis i el Museu de Belles Artsde Dijon, en col·laboració amb laGaleria Nacional Hongaresa deBudapest, té com a objectiu pre-sentar i fer conèixer al públic eltreball d’aquests artistes, moltsd’ells encara desconeguts, quevan revolucionar la pintura delseu país a l’entrar en contacteamb els nous corrents pictòricsdel segle XX, en especial el fau-visme. | E. CAMPS

FRANCIS BACONCollections de St-Cyprien,

Sant Cebrià (Catalunya Nord).Plaça de la República. � Del 30de juny al 21 de setembre .Cada dia de 10 a 12 i de 15 a19h.

L’exposició Accions a l’Uni-vers, dels artistes David Bes-tué i Marc Vives –es va poderveure en part dins el programade projectes de Maribel LópezGallery a Berlín– vol ser una re-flexió sobre la idea de l'espai,explorant realitats físiques id’altres de mentals tot fent unrecorregut per diferents no-cions filosòfiques. La mostraocuparà l’Espai ZER01 d’Olot,situat a la planta baixa del Mu-seu Comarcal de la Garrotxa,fins el 20 de juliol. | E. CAMPS

Als responsables de lesCol·leccions de Sant Cebrià nosembla preocupar-los les di-mensions de la seva petita lo-calitat costanera a l’hora deprogramar exposicions de pri-mer ordre. Actualment, perexemple, acullen una extensaselecció d’obra gràfica del con-tovertit artista Francis Bacon(va néixer a Dublin però, a totsels efectes, pot ser consideratanglès): es tracta de més d’u-na cinquantena d’estampesoriginals que reflecteixen l’in-tens univers pulsional del seuautor. | E. CAMPS

DAVID BESTUÉ I MARC VIVES

Espai ZER01, Olot. Carrerde l’Hospici, 23. � Del 17 demaig al 20 de juliol. D’11 a 14i de 17 a 20h. Dilluns tancat.

El mestre Fita no amaga lesseves motivacions: «Aquestaexposició és fruit d’haver po-gut disposar d’uns fulls depasta de paper que feia molttemps que guardava...»; i, comun Demiürg, ha convertit lesasèptiques pàgines en noveszoomòrfies que estimulen laimaginació. Com sempre, el do-mini de la tècnica calcogràficaés un dels seus principals ar-guments. | E. CAMPS

DOMÈNEC FITAFundació Fita, Girona. Ca-

rrer Hortes 22. � Del 12 dejuny al 31 de juliol. De 17 a20h. Dilluns tancat.

Cadaqués o la Mecapersistent de l’art

El miracle deMiniprint

Des de fa mésd’un quart de se-gle, Mercè Barberàorganitza des delTaller Galeria Fortel Mini Print Inter-nacional.

ART 11AccentsDIARI DE GIRONA | DIVENDRES, 4 DE JULIOL DE 2008

projecte de Barberà. A banda del miracle del Mini Print (acasa nostra no hi ha gaires efemèridesculturals que superin el quart de se-gle de vida ininterrompuda), la restade galeries o espais d’art es mouen en-tre la nostàlgia de la cita anacrònica deregust invariablement dalinià (Museui Casino), i la supervivència més ra-cional. Des del glamour resucitatparla, per exemple, l’històrica GaleriaCadaqués Dos: a partir del de ju-liol tornarà a escenificar una col·lec-tiva de luxe amb noms com JoanBrossa, Denis Hollingsorth o AlfredoJaar mentre que, per acabar la breutemporada (fins a finals de setembre),acollirà una mostra individual deClare Langan, valor emergent ques’està consolidant com una apostasegura de l’art europeu contempora-ni. De la gasivitat de qualitat al treballrigorós dilatat en el temps: la GaleriaMarges-U, dirigida pels també artris-tes Gustau Carbó i Nobuko Kihira,

desplega el seu sentit comú expositiuamb mostres com les que recent-ment han protagonitzat Pere Bellès iMontse Costa, o la que, a partir dedemà dissabte, comptarà amb la pre-sència de la «Niebla family» (és el tí-tol de l’invent), és a dir, amb les pin-tures sempre contundents de JosepNiebla, amb els paisatges fets de vi-bracions de color de Glòria Llonch i,com a contrapunt, les joies d’Eva Lo-zano Llonch. Al costat d’aquestes dues galeries i dela «super col·lectiva» Mini Print (in-sistim: imprescindible), altres espaisintenten afirmar-se en la complexageografia del Cap de Creus: destaca laGaleria Patrick J. Donken, amb autorscom Lailla Thomas, Vitali o Koyamai l’espai Siart que presenta els paisat-ges mentals i remotament surrealis-tes –per dir-ne d’alguna manera– ima-ginats per Gonzalez d’Egara. Són, en definitiva, mes de mitja dot-zena de possibilitats latents...

E. CAMPSE. CAMPS

COL·LECTIVAGaleria Cyprus Art, Sant

Feliu de Boada. � Del 7 dejuny al 7 d’agost. Tel. 972 6341 15.

El títol de l’exposició d’AnnaBrugada pot ser un bon indica-dor de les seves intencions: Dela terra a l’aigua, potser, per in-vertir aquell primer viatge fetdes de l’aigua cap a la terraamb la finalitat de recuperaruna mirada primigènia que, alfinal, és sinònima a la restitucióde la realitat. Els seus paisatgessón un intent de repensar elgènere. | E. CAMPS

Si algú té ganes de saberque succeeix quan se li dema-na a un heterogeni grup depintors que ofereixin la sevaversió plàstica del Paradís, potvisitar, a partir de demà, la Ga-leria d’Art Cyprus de Sant Feliude Boada. Aquest espai ésuna de les cites clàssiques dela programació artística delsmesos d’estiu. D’entre totesles propostes, destaca un ho-menatge al desaparegut Gui-novart o treballs com els deNarcís Gironell, Uclés, Isao oRoca Sans. | E. CAMPS

ANNA BRUGADAGaleria Fons d’Art, Olot.

Carrer Bisbe Guillamet, 4. �Del 4 de juliol a l’1 d’agost .Horaris: consultar tel. 972 2700 01

L’aparença reposada delstreballs escultòrics de Casamor(1907-1979), magistralmentexpressada en una obra prime-renca com és La noia del càntir,ens remet als grans peus deles primeres pageses mironia-nes, plataformes sòlides quemantenen un ferm contacteamb la terra i la tradició, ambuna memòria atàvica que mésque «comprendre» cal incorpo-rar «naturalment»; l’esculturade Casamor, en darrera instàn-cia, es basa en el plaer per laforma i el volum. | E. CAMPS

ANTON CASAMORMuseu de l’Empordà, Fi-

gueres. Rambla, 2. � Del 26d’abril al 12 de juliol. De di-marts a dissabte d’11 a 19h.Festius d’11 a 14h.

La pintura d’estivill suposauna profunda reflexió al vol-tant del cos humà i la seva re-lació amb les marques que elpas del temps hi imprimeix o,també, els diferents símbolsque fan possible la nostra su-pervivència en tant que éssershumans. El seu univers, al ma-teix temps, arrela amb força enuna tradició barroca que, decap manera, està renyida ambla mirada contemporània. Unaàmplia selecció dels seus tre-balls ocuparà el mític Monestirde la Porta Ferrada fins el pro-per 10 d’agost. | E. CAMPS

ESTIVILLMonestir de Sant Feliu de

Guíxols. Plaça del Monestir. �Del 5 de juliol al 10 d’agost.De dimarts a dissabte de 10 a13 i de 17 a 20h. Festius de 10a 13h.

A mig camí de la pintura i lail·lustració, l’artista d’orígen ar-gentí Julio César Ovejero transi-ta amb absoluta llibertat per unmón aparentment anodí d’im-portants ressonàncies eroti-ques i festives. Amb tot, la lleu-geresa només és aparent: elcomponent sinistre és sempreuns ombra present en els seustreballs pictòrics. | E. CAMPS

OVEJEROGaleria Omnium Ars, Platja

d’Aro. Galeries Albatros, 125.� Del 28 de juny al 18 de ju-liol. Diari d’11 a 14 i de 17 a20,30h. Divendres al mati tan-cat.

Una visita superficial pot sug-gerir a l’espectador que aqueststres artistes no tenen res a veu-re entre ell. Res més allunyat dela realitat: des dels seus respec-tius llenguatges, Uz, Isern iRoyo exploren les possibilitatsdels materials amb els que handecidit treballar. Vidre i escultu-ra, en el cas de la barceloninaUz, i pintura i paper pels seuscompanys de sala. Es tracta detres exposicions molt notablesque són un bon aparador perveure les diferents opcions quepot pendre la cultura visual con-temporània. | E. CAMPS

MÒNIKA UZ, ISERN I RÓMULO ROYO

Can Mario, Palafrugell. Pla-ça de Can Mario, 7. � Del 14de juny al 14 de setembre.Diari de 17 a 21,30h. Dimartstancat.

Per a tots elspúblics

Espais com laGaleria Marges-U,el Casino l’Amistato la més jove Gale-ria Siart, fan quel’oferta de Cada-qués sigui una deles més diverses iriques de l’estiuempordanès.

Perill, 3. GIRONA • Centre Comercial Espai Gironès. SALT

REBAIXES

FINS AL 50% DE DTE.

5 de juliol . . . . . . . . . . . . . RRecords12 de juliol . . . . . . . . . . . PPa d’Àngel19 de juliol . . . . . . . . . . LLatin Swing26 de juliol . . . . . . . . . . CContinental

2 d’agost . . . . . . GGrup Pla de Dalt

BON ESTAR, BON SOPAR I BONA MÚSICA PER BALLARPer a més informació i reserves al tel. 972 57 00 05

EDICTEÀREA D’URBANISME

Aprovat inicialment per acord de la Junta de GovernLocal en sessió de data 20 de juny de 2008 el Pla deMillora Urbana per ampliació de l’edificació auxiliar al’Hotel Santa Marta, promogut per l’entitat HOSAMA,SA. i redactat per l’arquitecte Carles Subirà i Papell.Se sotmet l’expedient a informació pública pel terminid’un mes a partir de l’endemà de la darrera publicaciód’aquest edicte al BOP de Girona i al Diari de Girona.L’expedient es podrà consultar en els Serveis d’Urba-nisme de l’Ajuntament, situats a l’Avgda. de les Ale-gries, núm. 8-10, en horari d’atenció al públic, de 10 a14 h, i si s’escau s’hi podran presentar al·legacions.

Lloret de Mar (la Selva), 26 de juny de 2008Josep Valls i Méndez

Regidor d’Urbanisme, Obra Pública i Activitats

DdG

GIRONATaller de Mandales A les12 del matí i a 2/4 de 6 de latarda, taller de Mandales a laSala de tallers de la FundacióLa Caixa.

GIRONABalls A la nit , a la sala deball de Girona, actuació delconjunt MaraCaibo.

SILSBalls A 2/4 d’11 de la nit,balla amb el grup Si Fa Sol.

GIRONAMúsica Antiga A les 8 delvespre, a la Catedral de Girona, Música a l'entorn dels setgesde Napoleó (1808-09). MúsicaAntiga de Girona i OrquestraClàssica de Catalunya.

Música Call A 2/4 de 7 de latarda, al Centre Bonastruc ÇaPorta, Museu d’història delsjueus, Tardes de música al Call.Actuacions de l'Agrupació deCant Coral de les ComarquesGironines .

VALL D’EN BASClàssica A les 10 de la nit, al’església de Sant Esteve d’enbas, actuació de l’orquestra deCambra de la Vall d’en Bas.

BLANESFestival d’estiu A les 10 dela nit, al al Santuari de la Marede Déu del Vilar, i dins del XIIIFestival d’Estiu de Blanes.Con-cert del Cor de Cambra SotaPalau.

BLANESFira artesana Durant tot eldia, al Passeig de la MestrançaFira d’artesania

GIRONABalls A la tarda , a la sala deball de Girona, actuació delconjunt MaraCaibo.Balls A les 5 de la tarda, alCentre Cívic Sant Narcís, Ballper a la gent gran .

SILSBalls A les 6 de la tarda, a laSala La Laguna, ball amb Fe-rran Prunell.

SARRIÀ DE TERBalls A les 6 de la tarda, al’Esplai El Coro ball amb el duetFamily.

VERGESBalls A les 6 de la tarda, alPavelló Esports – Pepi Palome-ras de Verges, ball a càrrec delmúsic Harmonia.

GIRONA

Música Celta A les 10 de lanit, a la Catedral de Girona, Al-tan. Música celta irlandesa.

Concert A les 11 de la nit, ala Carpa Nummut del passeigde la Devesa, actuació d’IsaacUlam. Acústic. Dintre del ciclede concert Petit Festival d'Es-tiu 2008.

GIRONADanses catalanes A partirde les 8 del vespre fins a les10 de la nit, al Centre Cívic deSant Narcís, Vine a ballar: ambDanses tradicionals d’arreu deCatalunya i les terres occita-nes.

GIRONAClub de lectura A les 8 delvespre, a la Biblioteca Just M.Casero, lectura del llibre «Comunes vacances», de l’escripto-ra d’Imma Monsó.

GIRONADiàleg A les 8 del vespre, alAuditori Palau de Congressosde Girona fi del cicle de Dià-legs amb una conversa a tresbandes entre màximes autori-tats culturals del Brasil (Sr. Gil-berto Gil, ministre de Cultura) ide Catalunya (Sr. Joan ManuelTresserras, conseller de Cultu-ra i Mitjans de Comunicació)que dialogaran a partir d’unmotiu de sortida: La culturacom a eina de progrés.

GIRONAXerrada A les 7 de la tarda,a la Casa de Cultura de Girona,«La llibertat d’expressió al Ma-grib», a càrrec d’Alí Lmrabet.

GIRONAMonòleg A les 11 de la nit,a la Carpa Glop’s, Albert Boira(La Cocina de los Monólogos) .

LLAMBILLESFesta Major A les 10 de lanit, representació de l’obra«Amor a totes les edats» deNicasi Camps a càrrec del grupde teatre Cassanenc.

GIRONATaller d’estiu A 2/4 de 12del matí, al Museu d’Arqueolo-gia de Catalunya Sant Pere deGalligants, Els vitralls. Una ar-tesania d’època medieval. Ta-ller d’estiu.Jocs A les 6 de la tarda finsa les 8 del vespre, a la casetade la Devesa: centre d’educa-ció ambiental i recursos edu-catius, amb l’activitat Anem ajugar a la Devesa.

GIRONA

Cinema A 1/4 d’11 de la nit,a la Pl. Josep Pla, Projecció deCuento de verano.

GIRONAConcert A les 8 del vespre,a l’Auditori del Centre CulturalLa Mercè, concert dels alum-nes de cant del Conservatoride Música Issac Albéniz.

GIRONABaba Ganoush A 2/4 de 7de la tarda, al Centre Bonas-truc ça Porta, Museu d’històriadels Jueus, Baba Ganoush.Adaptació de contes curts, acàrrec d'Helena de Solà .

GIRONACinema A les 10 de la nit, alcarrer Carles de Bolos, Cinemaa la fresca: Projecció del filmSpiderman 3.Cinema A les 10 de la nit, alParc Central, projecció de Cine-ma a les palmeres: Zeitgeist(v.o.s.e.) .

GIRONACantautors A les 11 de lanit, al Lola Cafè, concert La nitdels cantautors .IX Festival de Músiques Reli-gioses i del Món

A les 8 del vespre, a la Ca-tedral de Girona, Olivier Ver-net, orgue. J.S. Bach: Toccata ifuga en re menor .Música A les 11 de la nit, ala Carpa Glop’s de la devesa,actuació de Los Fulanos.

GIRONACinema A 1/4 d’11 de la nit,a la plaça Santa Eugènia, cine-ma a la fresca: Ratatouille .Cinema A les 8 del vespre, alMuseu del Cinema, projeccióNight of the Living Dead (Lanoche de los muertos vivien-tes), de George A. Romero .

GIRONACants Sagrats A les 9 delvespre, a la Catedral de Girona,Divna (Sèrvia). Cants bizantins .Bolo a les palmeras A les 8del vespre, al Parc Central, 3Neuròtic Monos.

BANYOLESNarradors A les 10 de la nit,a la Llibreria l’Altell, tindrà llocla 10a Nit dels narradors.

GIRONAActes literaris A les 10 de lanit, al Centre Cívic Sant Narcís,L'opi d'un hivern. Música, cuina ipoesia: Sonsotons, música, poe-sia i art culinari. Jordi Fornos,Jordi Ballesteros i Marina Garcia.

GIRONAMúsica A les 10 de la nit, ala Catedral de Girona, QawalNajmuddin Saifuddin & Bro-thers. Música sufí Paquistan.Percussió A les 11 del matí,al Palau de Congressos, Barba-tuques. Percussió corporal(concert familiar) .

SANTA COLOMA DE FARNERSCicle de Paraules Nocturnes

A les 10 de la nit, al Pati delVent d’Aram, «Paraules noc-turnes» amb el poeta Sebas-tià Alzamora.

Literatura

DIVENDRES 11

Festivals

DILLUNS 7

Música

Música

Literatura

Música

Audiovisuals

DIJOUS 10

Música

Audiovisuals

Infantils

DIMECRES 9

Música

Audiovisuals

Infantils

DIMARTS 8

Teatre

Conferències

Xerrades

LiteraturaDansa

Balls

DIUMENGE 6

Fires

Concerts

Música

Balls

Infantils

DISSABTE 5

Agenda de la setmana

7/07/08 GIRONAEspectacle del pallasso Marcel Sol

A les 7 de la tarda, a la plaça dels Banys Àrabs, la com-panyia Marcel Gros realitzarà l’espectacle «Marcelo Sol».Un espectacle senzill, elemental i original! On un pallasso,el Marcel, que no vol estar sol... es presenta amb tota laseva sensibilitat, bestiesa i innocència. Jugant a fer espec-tacles, agafa la música, la màgia, el mim...

DIARI DE GIRONA

6/07/08 GIRONAClausura de l’Expo Mundial de Figures

Des de les 10 del matí fins a les 5 de la tarda, al Palaude Fires, darrer dia de l’Exposició mundial de figures histò-riques. Considerada com l'esdeveniment més importantd'aquesta afició: el modelisme i el miniaturisme històric ifantàstic. Per la seva condició de concurs mundial, desta-ca l'important nombre d'obres presentades.

DIARI DE GIRONA

Accents#563COORDINA Ana Rodríguez

A/E [email protected]

Peix i marisc fresc de la costaEl nostre restaurant ofereix un ambient agradable i la possibilitat de disfrutar de la millor cuina marinera, quejuntament amb l’acurat servei i l’originalitat dels nostres plats elaborats amb els millors productes de la terra,farà les delicies dels paladars més exigents i sorprendrà els més curiosos. És, en resum, una cuina plena de gus-tos i sensacions, de la qual us recomanem, entre d’altres, les mariscades, els peixos al forn, lesmàgnífiquesgraellades de peix, els arrossos de peix, marisc i cabra de mar, els combinats de peix i marisc, les garotes de Pa-lamós, les cloïsses gallegues, les cabres de les Ries, les escopinyes, les navalles, els cargols de mar, els popetsde Palamós, el pop a la gallega, etc.

Obrim de 13 a 17 hores i de 20 a 24 hores. No fem festa setmanal.Autovia de Sarrià de Ter • Tel. 972 17 00 62 / 972 17 05 21 • SANT JULIÀ DE RAMIS

Restaurant

MARISQUERIAJJ. Blanco

12ÚLTIMA AccentsDIVENDRES, 4 DE JULIOL DE 2008 | Diari de Girona

DIMECRES 9 DE JULIOL

Música balcànicaEl Festival de Músiques Religioses i del Món

La Catedral de Girona acollirà dimecres a les 10 de la nitl’actuació de Boban & Marko Markovic Orkestar. Reconegudainternacionalment arran de la seva participació en la músicade les pel·lícules d'Emir Kusturica de mitjan anys noranta, laxaranga zíngara del trompetista serbi Boban Markovic ésuna de les més cèlebres dels Balcans. Una música vital isempre sorprenent que ho converteix tot en festa.