80549902 la galera batxactivitats de llengua

BAT

ACTIVITATS DORTOGRAFIALlengua catalana i literatura 1

NORMES DS Accentuaci de la e i la o

2Llengua catalana i literatura 1

BAT

Encercla amb vermell la sllaba tnica i amb blau la sllaba o sllabes tones de cadaparaula:

timbal pudor angelet

visita cmera finestra

orquestra fuster cotxe

explicar pasta cadira

quadern rebut revisor

taula cinta panxa

piscina pintor llibreta

Llegeix aquestes sries de paraules. Identifica la sllaba tnica i la sllaba tona decada paraula i comprova que les paraules de cada grup contenen els sons indicats.Desprs, afegeix una paraula ms a cada grup.

[] [] [] [] [] [] a-ra a-ll ser-ra pa-re des-cans ce-ba pa-la lle-vant pe-ra

[] [] [u] [] [] [] ti-ra fu-ra ho-ra fi-ra su-ma for-a pin-ta plu-ja po-ble

[] [ ] [] [e ] [o ] [] a-l tam-b sor-ra al-berg pa-per po-ma ad-vers cen-drer tor-re

IHG

FED

CBA

U

T

S

R

Q

P

OH

I

J

K

L

M

NG

F

E

D

C

B

A

2

1

La tonicitat fa referncia a laccent dintensitat. En un mot hi ha una sllaba que es pronuncia ambms intensitat que les altres, s a dir, t el cop de veu ms fort: s la sllaba tnica. La resta desllabes del mot sn les sllabes tones.

ca-sa lli-bre-ta tor-nar es-cric

T A A T A A T A T

En catal, no tenim els mateixos sons en posici tnica que en situaci tona.

En posici tnica trobem els sons: [] [] [e] [i] [] [o] [u] En posici tona trobem els sons: [] [i] [u] Fixat en la relaci entre la posici (tnica/ tona) i el so que apareix:

El cap del Pep s ros La Isabel s tossuda

A T A T T T A A A T T A T A

[] [] [] [] [e] [o] [][i][][] [e] [u][u][]



BAT

Encercla la sllaba tnica de cada paraula i identifica quin so cont. Desprs, escriucada paraula en la casella adequada:

esquena penyora barbamec estmac enfora esperar balenadestrossa espetec persona paperam agafar trentena deshora angelet

Completa cada casella amb la sllaba adequada. Fixat que la distribuci de sons detotes les frases s la mateixa. Desprs, llegeix les frases en veu alta parant moltaatenci a pronunciar els sons correctament.

Pinta la casella que correspon a les sllabes tniques. Desprs transcriu els sonsvoclics de cada sllaba i llegeix les frases adequadament.

salatsvantdelsbanpre

5

4

3

[ ] [ ] [ ] [ ] [ ] [ ] [ ] [ ] [ ] [ ] [ ] [ ]

Els es ca mar lans de la ca la dA la cant

Els re sen tants de la la del Lle

Els des ar re de la da Bal cans

Els des en can tats de la ra a dels Ge gants

Els es par de nyers de la tre pa den Ca br

El ca val ca ment de la lle va dels bar bers

El re fer ma ment de la tre va dels guer rers

El des mem bra ment de la fes ta dels bar quers

[ ] [ ] [ ] [ ] [ ] [ ] [ ] [ ] [ ]

[ ] [ o ] [ ] [ ] [ ] [ ]

esquena



BAT

Segons el criteri de la tonicitat (ms o menys intensitat de la veu), els sons es distribueixen en dossistemes: el sistema tnic i el sistema ton.

Sistema tnic Sistema ton

Aquesta reducci de sons (de set sons tnics a tres sons tons) es produeix a causa de les transfor-macions segents:

Els sons tnics [ ], [ ], [ e ] es transformen en el so [ ] en posici tona:pal palet gel gelada rec regarT A T A T A

[ ] [ ] [ ] [ ] [ e ] [ ] Els sons tnics [ ], [ o ] es transformen en el so [ u ] en posici tona:

fort fortalesa tomb tombarT A T A

[ ] [ u ] [ o ] [ u ]

Encercla la sllaba tnica de cada paraula. Desprs transcriu els sons voclics de cadaparaula tenint en compte els sons que cont cada sistema (tnic i ton).

prem-sa es-pe-rar e-le-men-tal abs-te-nir-se

me-l cam-pa-na des-or-de-nar des-a-llot-jar

set-ze em-pen-ta ron-car ho-me-not

tos-sut hor-ro-rs es-cor-xa-dor ca-se-ta

Escriu tres paraules que continguin els sons indicats en cada cas:

P

[][e]

OK

NJ

M

LHD

GC

B F

IEA

2

1

ie

o

u i

u

[ ] [ ] [ ]

pa-ta-ta

[ ] [ ] [ ]

es-pel-ma

[ ] [ e ] [ ]

re-ben-ta

CBA

[ ] [ ] [ ]

ex-pli-ca

[ ] [ ] [ ]

es-mo-la

[ ] [ o ] [ ]

re-tor-na

[ ] [ u ] [ ]

re-bu-da

GFED



BAT

Indica la sllaba tnica de cadascuna de les paraules primitives i les derivadessegents. Desprs transcriu els sons voclics:

ar-bre ar-bre-da ar-bris-s ar-bust

mel me-ls mel-me-la-da me-li-flu

pa-per pa-pe-re-ra pa-pe-ret pa-pe-ram

bosc bos-cat-ge bos-quet bos-cam

ronc ron-ca-dis-sa ron-quet ron-ca-da

Ara, completa aquesta frase:

El so que correspon a la sllaba tnica duna paraula primitiva

en les paraules derivades.

Indica quin canvi de sons es produeix quan es desplaa laccent dintensitat enaquestes formes verbals. Transcriu tots els sons voclics de cadascuna:

ba-llo ba-lla-va ba-lla-rem ba-llant ba-lls

pen-so pen-sa-ri-a pen-ss pen-sa-ves pen-sant

te-mo te-mem te-mi-a te-me-r te-ment

cor-do cor-da-r cor-da-va cor-da-ri-a cor-dant

tor-no tor-na-r tor-na-ves tor-nes-sis tor-na-ven

Colloca els mots segents, segons els sons voclics que presentin, a la graella que elscorrespongui:

ara teva paller persa anar parell parent casa trenta tretzedescans sencer fase renec venda rentat advers herba

[o ][] [u][][i][][][][][]

5

E

D

C

B

A

E

D

C

B

A

4

3

[ a ] [ ] [ ] [ a ] [ ] [ ] [ ] [ ] [ e ] [ ] [ ] [ e ]



BAT

Lortografia socupa destablir les correspondncies entre els sons i les grafies, s a dir, explica comsescriuen els sons de la llengua.

La correspondncia entre sons i grafies voclics s la segent:

Els sons tnics no presenten problemes ortogrfics. Cada so sescriu amb una grafia. Els sons tons [] i [u] presenten problemes ortogrfics perqu cadascun es pot representar amb

dues grafies diferents:

[ ] a / e ala, pare[ u ] o / u brutor, mortal

Subratlla totes les grafies a i e del text segent. Desprs, classifica les paraules que lescontenen en les graelles adients segons el so que representen:

Alg ha dit que Buthan s, segurament, lltim parads del segle XX. Cer-

tament aquest pas, separat dels seus vens a causa de la geografia tan in-

accessible, t quelcom de misteris. Un lloc encara apartat del ritme

frentic del progrs hum, on el budisme estricte ordena la vida dels seus

habitants.

1

Sons tnics Grafies

[ ] a[ ] e[ e ] e[ i ] i[ ] o[ o ] o[ u ] u

Sons tons Grafies

[ ] a, e[ i ] i[ u ] o, u

Sona [ ] Sona [ ]e oberta

Sona [ e ] e tancada

Sona [ ] vocal neutra

alg

NORMES DS Els verbs heure, jeure, nixer, treure


BAT

Aquests verbs alternen les vocals a/e en tot el paradigma verbal: neixo, naixem; jec, jaur; treuen, trauran.Per saber quina forma hem de triar, hem de seguir la norma segent.

Escrivim E quan s tnica: neixo, trec, jeus, neix, treu. Escrivim A quan s tona: naixia, traiem, jaur, trauran.Fixat, per exemple, en el paradigma dels temps segents:

Jo trecTu treusEll treuNos. traiemVos. traieuElls treuen

Nota: Els derivats daquests verbs segueixen el mateix model dalternana a/e Retreure, bestreure, distreure, contreure, extreure, renixer.

Jo naixiaTu naixiesEll naixiaNos. naixemVos. naixeuElls naixien

Jo jeguiTu jeguisEll jeguiNos jaguemVos. jagueuElls jeguin

Treu tuTregui ellTraguem nos.Traieu vos.Treguin ells

Encercla la sllaba tnica daquestes formes verbals i omple els buits amb a o e:

Torna a escriure les frases segents tot canviant la persona gramatical segons sindica:

No trec els ulls daquest quadre. Mencanta!

(Nosaltres)

Naixem en leterna primavera.

(Jo)

Sempre jec al sof de casa.

(Vosaltres)

No li retrec mai res.

(Nosaltres)

D

C

B

A

2

1

tr urs

j c

n ixia

n ixi

j urem

tr u

j gui

tr iem

extr c

n ixerem

distr guis

n ixeu

j gut

distr t

j ient

bestr c

n ixeria

contr gui

retr urem

tr gui

j guda

distr tes

distr uria

contr uria

distr ure

n ixer

contr gui

n scuts

n squeren

extr t

contr u

tr ia

n ix

n squ

tr gui

distr ur

j ia

tr ur

extr iem

tr t

tr ient

extr ies

contr gu

distr gu

bestr ies

bestr iem

distr ia

distr ure

n ixi

n ixent

extr urs

j guemM

L

K

J

I

H

G

F

E

D

C

B

A



BAT

Completa la conjugaci dels temps segents:

Fes quatre rodolins amb els quatre verbs segents: treure, nixer, jeure i distreure. Enun hi ha dhaver la forma tona i en laltre la tnica. Fixat en lexemple:

Sc nascut al gener Va nixer pel maig i per aix sc home de b. i quan plora ho fa a raig.

Completa cada frase amb la forma verbal adient:

Vigileu-lo b, no li (treure) els ulls de sobre.

Sempre sequivoca perqu es (distreure) amb qualsevol cosa.

Si no (nixer) ms criatures, la poblaci senvelleix.

Has de complir els teus compromisos si no vols que tho

(retreure).

Nosaltres sempre (jeure) amb la manta.E

D

C

B

A

5

D

C

B

A

4

3

jo trec

tu treus

ell o ella treu

nosaltres

vosaltres

ells o elles treuen

jo tregui

tu treguis

ell o ella tregui

nosaltres

vosaltres

ells o elles treguin

jo jegui

tu jeguis

ell o ella jegui

nosaltres

vosaltres

ells o elles jeguin

jo jaur

tu jaurs

ell o ella jaur

nosaltres

vosaltres

ells o elles jauran

jo naixia

tu

ell o ella naixia

nosaltres

vosaltres

ells o elles naixien

jo

tu

ell o ella

nosaltres naixem

vosaltres naixeu

ells o elles neixen

EC

D FB

A



BAT

Torna a escriure aquest text, substituint els signes fontics per les grafies adequades:

Lany 1985 l[]s []xp[]dicions qu[] inv[]sti-gav[]n []l continent gl[]at d[] l[]ntr -tid[] []dv[]rti[]n lopini mundial: []n []lcel []ntrtic hi h[]vi[] un forat. D[] fet []lforat []s fei[] cad[] v[]gad[] ms grandes d[] 1980[]l cap d[] poc dh[]ver d[]mostrat qu[][]f[]ctiv[]ment []l forat []ntrtic []xis -ti[], daltr[]s ci[]ntfics []visav[]n qu[],[]l pol oposat, s[] n[]stav[] formant unaltr[]. []l cel s com un immens oce []nmoviment. Cad[] prim[]vera []quest ocecre[] un r[]mol g[]gant qu[] []s con-centr[] [] l[]ntrtid[] on van [] p[]rartot[]s l[]s substnci[]s qu[] []fect[]n loz:s []ll on, d[] m[]ner[] []st[]cional, []spot []pr[]ciar []l forat: s un[] []utntic[]lcer[] []ri[]. []quest fet indic[] qu[][]st d[]s[]p[]r[]ixent l[] cap[] doz[]n tot []l pl[]net[], i []ix s molt greu.

Completa cada paraula amb a o amb e i justifica ortogrficament la resposta:7

6

n ixia

sabat s

obri n

esc mpar

encendr

cuin

mon stir

NORMES DS Particularitats de les formes verbals (o/u)


BAT

Si trobem el so de u tona al radical duna forma verbal, busquem la 1a o la 3a persones del presentdindicatiu perqu sn sempre tniques.

portava porta corria corro fumaria fumo ruixar ruixo [ u ] [ ] [ u ] [ o ] [ u ] [ u ] [ u ] [ u ]

Completa cada forma verbal amb o o amb u i justifica ortogrficament la resposta:

Omple els buits amb o o u i escriu al costat de cada forma verbal una altra en la qualla sllaba que has completat ocupi la posici de sllaba tnica:

Les samarretes vermelles de lequip de Vermont Road van mplir ( ) el camp de

Harrison. Lextrem va comenar la correguda per la banda i Doug Gibbons c rria

( ) al seu darrere per intentar tallar-li la cursa. Lextrem continuava avanant i

Doug f rava ( ) la marxa com podia: per amb una finta rpida cap a la

dreta, lextrem el va esquivar i es va llanar cap a la porteria.

Els darrers minuts de la primera part, els de Vermont van j gar ( ) molt b,

amb un Dave que empenyia lequip endavant fent bones passades des del centre del camp, per

la defensa del Harrison era bona i sabia suf car ( ) els atacs sense que hi hagus

cap ocasi de gol. El xiulet va s nar ( ) al final de la primera part i Ray i el

senyor Raines van anar a tr bar-se ( ) amb els companys de lequip.

-Molt b, seieu i descanseu- els va dir lentrenador.

I tots es van asseure o aj pir ( ) disp ats ( ) a esc ltar

( ) el que els havia de dir. Ray es va sentir marginat per primera vegada quan es

va ad nar ( ) que els consells que d nava ( ) el senyor Raines

anaven dirigits a lequip per no al dotz jugador, que sho mirava des de la lnia de banda.NIGEL HINTON, Laccident

Transcriu el so que representa la grafia o en les paraules daquest embarbussament:

Bta picota picot de bta, qui no dir bta picota picot de bta no beur vi de la bta.

ompleo

3

2

1

p saria

p gem

t rnaria

esf maria

p nxaves

NORMES DS Els verbs sortir, tossir, cosir, collir, escopir


BAT

Aquests verbs alternen la vocal o/u en tot el paradigma verbal: surto, sortia; cus, cosir; cull, colliria. Escrivim u quan s tnica: surt, escup, tusso, cull. Escrivim o quan s tona: sortia, escopir, tossiria.Fixat, per exemple, en la conjugaci dels temps segents:

Jo surtoTu surtsEll surtNos. sortimVos. sortiuElls surten

Els derivats daquests verbs segueixen el mateix model dalternana o/u.Descosir, sobresortir, escollir, recollir.

!

Jo sortirTu sortirsEll sortirNos. sortiremVos. sortireuElls sortiran

Jo cusiTu cusisEll cusiNos. cosimVos. cosiuElls cusin

Jo colliaTu colliesEll colliaNos. collemVos. colleuElls collien

Encercla la sllaba tnica daquestes formes verbals i omple cada buit amb o o amb u:

Escriu les oracions segents en present:

Cosia i descosia, li encantava de fer anar lagulla.

La gent, quan sortia, escopia a terra.

Sempre tossia quan recollia la cendra.C

B

A

2

1

!

c sir

rec lli

rec llirs

desc sim

c ll

esc piria

sobres rt

desc sir

esc p

s rt

c sir

esc ps

esc pint

s rten

sobres rti

c llirem

t sss

s rtis

esc pirem

rec llissis

s rts

desc s

t ssint

desc sint

c sint

c ll

s rtiria

t ssi

esc lliries

c ss

desc sissis

desc ss

rec llint

c sis

desc sir

rec llint

c lli

s rtir

rec llo

s rten

t s

esc piN

M

L

K

J

I

H

G

F

E

D

C

B

A

NORMES DS Els verbs sortir, tossir, cosir, collir, escopir


BAT

Completa els temps verbals segents amb les formes que hi falten:

Escriu en pretrit imperfet les oracions segents.

No surto perqu tusso massa.

Recull la botiga perqu els clients escullin b la roba.

Mentre elles cusen nosaltres recollim la roba estesa.

Fes vuit rodolins amb els verbs segents: sortir, tossir, cosir i collir. En un hi ha dhaverla forma tona i en laltre, la tnica.

C

5

B

A

4

3

Jo surto

tu surts

ell o ella surt

nosaltres

vosaltres

ells o elles surten

jo tusso

tu tusses

ell o ella tus

nosaltres

vosaltres

ells o elles tussen

jo

tu

ell o ella

nosaltres cosem

vosaltres coseu

ells o elles

jo collia

tu collies

ell o ella collia

nosaltres

vosaltres

ells o elles collien

jo escollir

tu

ell o ella

nosaltres escollirem

vosaltres

ells o elles escolliran

jo reculli

tu recullis

ell o ella reculli

nosaltres

vosaltres

ells o elles recullin

EC

D FB

A

No surtis sense monedersi a les rebaixes alguna cosa vols fer.

Sortir amb en Joani estrenarem la disfressa de Son Goan.

C

B

A

NORMES DS Interferncies catal-castell: a/e, o/u


BAT

Hi ha algunes paraules que en catal sescriuen amb e o amb a i en canvi en castell sescriuen ambuna altra grafia.

Per exemple, avera (en castell) i avaria (en catal).

Com que es tracta de sons de vocal neutra que cap norma no resol, cal retenir-les b a fi de no come-tre incorreccions.

Sescriuen amb a afaitar davant ambaixada rancor arravatar rac assass sanefa avaluar Sardenya avaria

Sescriuen amb e assemblea esprrec ebenista punxegut efeminat rfega emparar resplendor enyorar revenja estendard santedat esternudar segent honestedat seguretat litre sergent meravella treball monestir verns

Completa cada paraula amb a o e:

Feia una respl ndor en aquell r c!

Ledifici de l mbaixada s una m ravella.

Com m nyoro!

Aquesta s nefa shauria de v rnissar.

Lass mblea s mpar en la fora de la ra.

El v rns fa est rnudar.

L mbaixador valu amb r ncor el tr ball fet.

Lass ss atac amb una rf ga de metralladora.

El s rgent t mal geni per tr balla amb honest dat.

Sa Sant dat respl ndia de goig.

No pogu af itar-se perqu lav ria deix la casa sense corrent.

Sc d vant del port de S rdenya.

El s rgent crid: -Que passi lass ss s gent!

Ha fet un bon tr ball en el servei de segur tat.

La r splendor del sol enlluernava lest ndard.

El meu cos nyorava el silenci del mon stir.

Sarr vat amb violncia i lass mblea es dissolgu.

He v rnissat la s nefa de lhabitaci.

L mbaixada ha quedat com una petita m ravella.

Contract dos ass ssins perqu es fessin crrec de la rev nja.

Aquest mon stir s una m ravella de larquitectura medieval.

Aquell r c guanyar molt si hi pintes una s nefa.V

U

T

S

R

Q

P

O

N

M

L

K

J

I

H

G

F

E

D

C

B

A

1



BAT

Busca a la sopa de lletres deu paraules de la llista anterior i fes una oraci amb cada una:

Corregeix les errades que trobis en aquestes oracions:

Passo lestiu en un rec de Serdenya.

Aquests esprracs sn una maravella.

Lembaixador safeitava en una cella del monastir.

Sc devant del monastir de Pedralbes.

El sargent detingu lassess devant lambaixada.

Ning no ha evaluat encara el cost de laveria.

El capell sampar en el secret de confessi.

La resplandor del sol maravella els estrangers.H

G

F

E

D

C

B

A

3

J

I

H

G

F

E

D

C

B

A

2

T T U G E X N U P M

E N Y O R A R O A E

R E S P L E N D O R

I R I L J O A U S A

S A B K M X L L I V

S R O U I L I I N E

A A R A C O G O R L

S P B Y J I R J E L

S M N R A U L A V A

A E Z A N B C B L U



BAT

Hi ha un grup de paraules en els quals les grafies o/u no coincideixen en catal i en castell. Per exemple, bufetada (en catal) i bofetada (en castell).

Sescriuen amb u

ateneubufetadabutxacafetusfocusfrummuntanyamuntarmussolporus

ritusubornsufocarsuperbsuportartipustramuntanatrofeuturment

Tnica:triomftombaplomaestoigtona: assortiratordiravorrir-sebordellbotifarrabrixolacobrircalorscaptolcomplirttol

cnsolembotitEmpordescndolescopirescrpolesdrixolestrafolarifonamentgovernHongriaJoanjoglarjoguinajoventutnodrirtombar

pndolpodrirpolirpolsarrtolretoladorrigorsrobRomaniarossinyolrostirsofrirsorgirsospirsostreuretamborettorr

Sescriuen amb o

Omple cada buit amb o o amb u:

Les m ntanyes de lEmpord s porten la tram ntana.La j ventut de latene es n dreix de b tifarres i t rr.s un t rment veure els r ssinyols r stits.El cns l de R mania s del tot estraf lari.No c mplia amb els rit s, era un descregut.S spirava t rbat pel record de les j guines de la infantesa.Estava av rrit de menjar ass rtits demb tits.M ntava i desm ntava els mobles, era rig rs i p lit.Hi ha un rt l que indica el cam dH ngria.

Busca a la sopa de lletres deu mots de la llista anterior i fes una frase amb cadascun:

I

H

G

F

E

D

C

B

A

2

1

A I R A T R O P U S

B H S U M O P L A N

I J O M U N T A R L

C O B R I R Y M R T

O V G N A N M I I N

L E I C A N R I R E

M N R T N R E E F M

T T N M O O U T O R

F U U V I N N M S U

M T A N F M O I R T J

I

H

G

F

E

D

C

B

A

NORMES DS Usos dels temps verbals


BAT

Cal fer atenci als usos dels temps verbals segents:

1. Pretrit perfet i pretrit indefinitAquests dos temps mantenen una oposici quant a s i funcions.

2. Linfinitiua) Linfinitiu, a diferncia del castell, no t valor imperatiu.

No pisar el csped *No trepitjar la gespa

Per indicar obligatorietat, cal utilitzar:

Limperatiu en frases afirmatives: Fes la feina!

El present de subjuntiu en frases negatives: No facis el ruc!

b) s incorrecte ls que fa el castell dintroduir nova informaci amb un infinitiu seguit de la con-junci que.

I, per acabar, *dir que hem estat felicitats per la conselleria de treball.Cal introduir-la amb un altre tipus de construcci:

I, per acabar cal dir que / hem de dir / voldrem dir-vos...

3. El gerundiLs del gerundi s correcte quan expressa una acci anterior o simultnia a la de loraci principal:

Treballa escoltant msica / Anant per la carretera, trobars un gat.Ls del gerundi, en canvi, s incorrecte quan expressa una acci posterior a la de loraci principal.

Corria a molta velocitat *estavellant-se contra una paret.Correcta: Corria a molta velocitat i es va estavellar contra una paret.

Completa les oracions segents. Conjuga el verb indicat en el pretrit perfet o elpretrit indefinit.

Aquest mat jo un pl tard.

La setmana passada vosaltres a veure el partit de futbol

Durant aquest mes us unes deu vegades.

Avui, de matinada, jo un malson.

El meu avi al segle passat.

Aquesta tarda les meves amigues i jo a jugar un partit de volei.

Durant aquesta setmana els conductors dautobs vaga.

Construeix tres oracions que expressin ordres afirmatives amb els verbs segents. Fesservir la segona persona del plural i limperatiu:

Reciclar:

Lluitar:

Llenar:

Combatre: E

D

B

A

ferG

anarF

nixerE

tenirD

barallar-seC

anarB

aixecar-seA

2

1

PRETRIT INDEFINIT

Expressa un fet molt recent que es percepcom a present.

Aquest mat hem fet tard a lescola. Expressa un fet que abasta el moment en qu

sexpressa el parlant.

Al llarg daquest segle els canvis socials han estat espectaculars.

PRETRIT PERFET

Expressa un fet passat.Ahir vam anar dexcursi.

Expressa un fet situat fora de lmbit en qu sesitua el parlant.

Els ibers poblaren la pennsula durant uns quants segles.



BAT

Construeix tres oracions que expressin ordres negatives. Fes servir la segona personadel plural i el temps present de subjuntiu:

Trepitjar:

Contaminar:

Malversar:

Completa les construccions segents amb una oraci introduda per un gerundi.Comprova que lacci que expressa el gerundi sigui anterior o simultnia a la del verbde loraci principal:

Va esperar en Joan

Torna a casa

Va guanyar la cursa

Treballa

Corregeix les construccions de gerundi incorrectes que trobis en aquestes oracions:

Corre vencent tots els obstacles.

Cuina escoltant les notcies.

Sanim mirant el partit.

Comenaren lexcursi cansant-se de seguida.

Reb el xec mirant-lo amb delit.

Juga pensant en la final del torneig.

Ensopeg caient estrepitosament.

Corregeix les construccions dinfinitiu incorrectes que trobis en aquestes oracions:

No s saludable menjar a deshora.

I tamb recordar que el partit es jugar el mes que ve.

Ser millor callar, no fos cas que partssim peres.

I, sobretot, tenir cura del material que heu llogat.

Finalment, esperar que tot funcioni segons el pla previst.E

D

C

B

A

G

F

E

D

C

B

A

D

C

B

A

C

B

A

6

5

4

3



BAT

1. En les oracions compostes cal fer atenci a la correlaci de temps verbals que es produeix entreloraci principal i loraci subordinada.

ORACI PRINCIPALPresent dindicatiuVull

Pretrit indefinitHan decidit

Pretrit perfetVan demanar

Condicional simpleVoldria

Condicional compostHauria volgut

ORACI SUBORDINADAPresent de subjuntiuque trobis un xicot

Present de subjuntiuque es construeixi una escola

Imperfet de subjuntiuque construssin una escola

Imperfet de subjuntiuque tots hi participssiu

Pret. plusq. de subjuntiuque tots hi hagussiu participat

FORMES INCORRECTES

*Present de subjuntiu*que construeixin una escola

*Present de subjuntiu*que tots hi participin

*Pret. plusq. en la principal*Hagus volgut

ORACI SUBORDINADAPretrit imperfetSi tornaves aviat

Pret. imp. de subj.Si tornessis aviat

Pret. plusq. de subj.Si haguessis tornat aviat

ORACI PRINCIPALCondicional simpletho explicaria tot.

Condicional simpletho explicaria tot.

Condicional composttho hauria explicat tot

FORMES INCORRECTES

*Pret. plusq. de subj.*tho hagus explicat tot.

Completa les sries segents. Fes latenci a ls dels temps verbals.

Vol que anem a sopar plegats.

Voldria Hauria volgut

Sestima ms que fem les paus. Sestimaria ms Shauria estimat ms

Magrada que sortim. Magradaria Mhauria agradat

Completa les oracions segents amb el temps verbal que correspongui.

Si em feies pet, jo (dedicar un poema)

Si mhaguessis trobat abans, tu (estalviar un problema)

Si fes el que li dic, no (tenir tants problemes)

Si haguessin arribat abans, no (menjar tan malament)

Si thaguessis aixecat abans, no (perdre lautobs)

Si no fumessis tant, (trobar-se millor)

Si no fossis tan desconfiat, (tenir ms amics)

Si haguessis estalviat ms, (comprar una casa) H

G

F

E

D

C

B

A

C

B

A

2

1

2. Oracions condicionalsCal fer molta atenci en ls de temps verbals en les oracions condicionals.

NORMES DS Els verbs ser i estar


BAT

Els verbs ser i estar presenten, en alguns casos, vacillacions quant a ls dun o altre verb. Els usos principals sn els segens:

SER Existncia dun subjecte.

La vida s aix. Les coses sn com sn. Esdeveniment dun fet.

La cita ser a les deu. El recital s dem. Localitzaci o situaci en lespai.

En Pep s a casa. Els llibres sn al tercer prestatge.

Estat com a caracterstica definidora:

LAnna s nerviosa. La Joana s tranquilla. Oracions passives.

El concert ha estat susps. El seient s reservat.

Ls del verb ser per indicar localitzaci o situaci en lespai s laspecte que ocasiona ms con-flicte a causa de la interferncia amb el castell, que utilitza el verb estar.

!

CATAL

On s en Pere? No el trobo enlloc!Els catlegs sn a lagncia.No s on sn les claus.

CASTELL

Dnde est Pedro? No lo encuentroLos catlogos estn en la agencia.No s dnde estn las llaves.

ESTAR Localitzaci en lespai (estada temporal).

En Joan sest uns dies a Mallorca. Tota la setmana en Marc estar en un congrs.

Estat com a caracterstica transitria.

En Joan est nervis, dem ja estar ms tranquil. Est dret, no para mai.

Com a verb auxiliar seguit de gerundi, trobar-se en el curs de fer una cosa.

La Carme est llegint. Els infants estan jugant.

Completa aquestes endevinalles amb els verbs ser o estar:

Completa les oracions segents amb la forma adequada dels verbs ser o estar:

On en Quim? Fa hores que el busco!

En Joan tres dies a Eivissa.

Aquest germ teu un petit desastre!

En Quim estudiant a la biblioteca.

No s mai on la caixa deines.

Aquesta filera reservada per a les autoritats.

El recital a punt de comenar.

La meva professora de llengua una persona molt seriosa.

Laigua del mar salada.I

H

G

F

E

D

C

B

A

2

1

!

Sempre al mateix lloci humida.

Quan buida mitja,quan somple plena i mitjai quan mitja mitja.

(jo) en un balc, en una escala,i en un terrat. de pedra,

de fusta, i de ferro.

La llum la meva marei (jo) fill de la foscor;un francs mon parei ma ptria tot el mn.

D

B

CA

NORMES DS Alternatives a lo


BAT

El catal presenta un sistema darticle compost per dos elements:

el (mascul) la (femen) El castell, en canvi, disposa de tres articles:

el (mascul) la (femen) lo (neutre)

CATALEL (mascul) el pa, lhome, larbreLA (femen) la poma, laigua, la feina

A conseqncia del contacte entre llenges, el lo castell ha penetrat en el sistema de larticle catal.A fi de corregir aquesta interferncia, cal veure els usos de larticle lo castell i els recursos de qudisposa el catal per evitar-lo.

Primer s: Funci abstractivaEl lo castell posa de manifest un mats dindefinici. Representa un valor neutre:

lo que pas / lo del aceite / lo que te dije

Recursos

a) Larticle el.

b) Els demostratius aix i all

c) Les expressions la cosa, el fet, el cas, las-sumpte

d) Un substantiu equivalent.

e) Reestructuraci de loraci.

ExemplesNo s lo que pasNo s el que va passar.

Lo que firmaste no tiene validez.All que vas signar no t validesa.

Lo del presidente fue un escndalo.Lassumpte del president fou un escndol.

No distingue entre lo bueno y lo malo.No distingeix entre la bondat i la maldat.

Lo que ms me molesta es su risa.Em molesta, sobretot, la rialla que t.

CASTELLEL (mascul) el vino, el chico, el sillnLA (femen) la manzana, la vidaLO (neutre) lo bueno, lo que hice

Tradueix al catal aquestes oracions:

Lo de tu to es un gran problema.

No s lo que le pasa por la cabeza.

Tenemos que arreglar lo de las multas de tu primo.

No me vuelvas a hablar de lo de ayer.

Lo que ms dao me hizo fue su actitud de provocacin hacia los dems.

Lo del trabajo tendr consecuencias para todos.

Nadie sabe nada de lo nuestro.

No sabes lo que te conviene.H

G

F

E

D

C

B

A

1



BAT

Segon s. Funci intensivaEl lo castell pot tamb destacar lelement al qual acompanya i intensificar la qualitat que presenta:

Lo bien que lo pas! lo pas muy bien.

Els recursos de qu disposa el catal per evitar aquest s sn els segents:

RECURSOS

a) ms / menys

b) tan com

c) com de / que que

d) que n ... de

e) quant

Tercer s. Formant part de modismesEl lo castell tamb es troba en un gran nombre de modismes. Els principals sn:

EXEMPLESVen lo ms pronto posible.Vine al ms aviat possible.

Anda lo ms de prisa que puedas.Camina tan aviat com puguis.

Lo bonito que era!Com era, de bonic! Que bonic que era!

Lo chulo que era!Que nera, de fatxenda!

Quin sabe lo lejos que est!Qui sap quant lluny s!

Corregeix les formes de larticle lo que apareixen en aquestes frases:

No timagines lo car que era aquell pas.

Escriu-me lo ms aviat que puguis.

No saps lo b que ens ho passarem junts.

Lo difcil que s trobar un bon xicot!

No pots fer-te una idea de lo rpid que corria.

He comprovat lo estrany que s aquest cos teu.

Lo divertit que va ser!G

F

E

D

C

B

A

1

CASTELL

a lo grande

a lo lejos

a lo largo y a lo ancho

a lo loco

a lo mejor

lo dems

lo ms mnimo

por lo dems

por lo visto

CATAL

en gran

a la llunyania

de cap a cap

a la babal

potser

la resta

gens ni mica

aix de banda

pel que sembla

CASTELL

en lo referente a

en lo sucesivo

por lo menos

a lo sumo

de lo lindo

por lo sano

por lo civil

lo mejor de lo mejor

por lo general

CATAL

pel que fa a

dara endavant

si ms no

pel cap alt

dall ms b

en sec

civilment

el bo i el millor

en general



BAT

No recorda lo malament que ho vam passar.

Vine lo ms dhora que puguis.

No saps lo tendre que s quan vol.

Fes-ho tot lo b que spigues.

Tradueix aquestes oracions:

Ha viajado a lo largo y ancho del pas.

En lo sucesivo tendrs que espavilarte solo.

A lo sumo tendr un par de trajes nuevos.

Por lo visto tiene las ideas muy claras.

No me importa lo ms mnimo.

Por lo general es un buen alumno.

A lo mejor tienes suerte y sale contigo.

La carretera se divisaba a lo lejos.

Siempre pide lo mejor de lo mejor.

Siempre haces las cosas a lo loco.

Nos lo pasamos de lo lindo.

Tienes que cortar por lo sano.

Se casaron por lo civil.

Por lo menos dselo en mano.

Todo lo hace en grande.

K

J

I

H

O

N

M

L

K

J

I

H

G

F

E

D

C

B

A

2



BAT

Subratlla els determinants daquesta carta al director. Indica a quina classe pertanyen:

Jard desolatFaune mutilat / brollador eixut / jard desolat / de ma joventut. Aix comena una de

les ms boniques poesies del mallorqu Joan Alcover. Jard desolat s, en aquest estiu tan

sec, laspecte dels nostres arbres. Ens diuen, des del servei competent, que no patim. Jo,

ja fa uns quants dies que pateixo. En els meus dies de joventut, els nostres arbres, els vells

plataners dels nostres carrers, no perdien la fulla fins a la tardor. I en aquells anys tam -

b patem una pertinaz sequa, com sens deia amb el llenguatge de lpoca. Recor -

do com cada dia, pel meu carrer, un dels ms llargs de lEixample, un home carregat amb

una mnega omplia daigua els sots dels arbres. Laigua lagafava dun trepill que hi ha -

via a la vorera. Daix sen deia regar, i no hi feia poca barrila, la mainada!Avui, dissabte 14 dagost de 1999

Escriu la forma darticle que convingui en cada cas:

Escriu la forma de preposici + article que calgui:

Corregeix els lo amb estructures diferenciades:

Sestima ms fer lo ms difcil.

Lo bona que va quedar aquella paella!

Mai no li explicarem lo que va passar entre nosaltres.

Lo simptic que era!

No mimporta lo ms mnim.

No saps lo lluny que vam arribar!

Lo que pensava ho segueixo mantenint.G

F

E

D

C

B

A

6

5

4

3

iniciaci

alarma

incredulitat

efa

nica

infidelitat

hostilitat

indecncia

universalitat

indiferncia

essa

ndia

espera

hostatge

inquietud0

N

M

L

K

J

I

H

G

F

E

D

C

B

A

Vinc hort.

Vaig hospital.

Corro boscos.

Passejo obaga.

Torno mercat.

Camino ombra.

Ho dono petits.

La crido altaveu.

Sc escola.

Vinc estaci.

El ven quiosc.

Dorm ombra.

Li dna conserge.

Ho fa engrs.

Ho escalfa avi.0

N

M

L

K

J

I

H

G

F

E

D

C

B

A

NORMES DS Formes no personals del verb


BAT

El gerundi s una forma verbal que acaba sempre amb les consonants nt.

Cal vigilar descriure la grafia t perqu, generalment, no es pronuncia.

Segons la conjugaci a la qual pertany el verb lavocal anterior s diferent:

primera conjugaci ant: cantant, saltant, tornant.

segona conjugaci ent: perdent, estenent, rient.

tercera conjugaci int: tenint, dormint, venint.

Escriu el gerundi de cada verb. Desprs, inventa una frase a partir de cada gerundi.

Tornar

Recollir

Perdre

Seduir

Maleir

Explicar

Pensar

Venir

Cosir

Tmer

Conduir

K

J

I

H

G

F

E

D

C

B

A

1

catal

-nt

cantantcorrentdormint

castell

-ndo

cantandocorriendo

durmiendo

NORMES DS Formes no personals del verb


BAT

Els principals verbs que presenten participis i gerundis irregulars sn:

INFINITIU PARTICIPI GERUNDI INFINITIU PARTICIPI GERUNDIabsoldre absolt absolent entendre ents entenentadmetre adms admetent establir establert establintatendre ats atenent fondre fos fonentaparixer aparegut apareixent imprimir imprs imprimintaprendre aprs aprenent moldre mlt molentbeure begut bevent obrir obert obrintcaldre calgut calent ofendre ofs ofenentcaure caigut caient pertnyer pertangut pertanyentcobrir cobert cobrint plaure plagut plaentcomplir complert complint poder pogut podentcomparixer comparegut compareixent pretendre prets pretenentconixer conegut coneixent resoldre resolt resolentcrrer corregut corrent riure rigut rientcoure cogut/cuit coent romandre roms romanentcreure cregut creient sofrir sofert sofrintdescloure descls descloent suspendre susps suspenentdir dit dient treure tret traientdur dut duent vncer venut vencentempnyer emps empenyent venir vingut venint

Completa les oracions segents amb la forma de participi del verb indicat:

Haur lexamen dangls.

Hem la mandra.

Havia enamorar-me.

Hem un bon nano.

Hem la lli.

Ha lenigma.

Hauran la revista.

Havien els canelons.

Ha la seva promesa.

Havia els ferits.

Han palplantats.

Ha els llavis.

Completa les oracions amb les formes de gerundi dels verbs indicats:

Anem el que pensem.

Estic els mots encreuats.

Aneu els malalts.

Estem una cosa de no dir.

Anem larmari.

Ests logaritmes.aprendreF

1

empnyerE

sofrirD

atendreC

resoldreB

dirA

descloureL

romandreK

atendreJ

complirI

durH

imprimirG

descobrirF

aprendreE

conixerD

pretendreC

vncerB

suspendreA

2

NORMES DS quan/quant


BAT

Omple cada buit amb la paraula adequada:

nois vindran a la festa?

arribi el bon temps, sortirem.

temps fa que no vns al parc?

llibretes has de comprar?

Torna et sembli.

gent que hi ha!

Compta fan tres i tres.

Digues-me amb nois has sortit.

No s tornar.

Completa cada refrany amb quan, quant o quants i explica qu vol dir:

El rector no es recorda de era escol.

Pepa la rampelluda, que tot veu se li antulla.

en va deixar el rei Herodes!

Llegeix aquest dileg i omple cada buit amb la paraula adequada:

Ei, Pol, no s vegades the trucat aquest mat, s, s, uns cops,

doncs cap a quarts de nou, no ho s volia avisar-te que aquest mat sortia

de casa mhe trobat en Quim i mha donat dues entrades per al concert dels Ja tho dir.

Que valen? Doncs, ni un duro, que me les ha regalades!

quantesquantsquantaquantquan

C

B

A

quantesquantsquantaquantquan

3

2

I

H

G

F

E

D

C

B

A

1

QUAN

- Fa referncia al temps.- s invariable.- Ho podem substituir per

en quin moment.

Quan arribar?

No mha dit quan sortirem.

QUANT

- Fa referncia a la quantitat.- T flexi de gnere i de nombre: quant, quanta, quants, quantes.

Quant val?

Quanta gent vindr?

Ja s quants nois serem.

Quantes noies han arribat?

catal

quan

quant

castell

cuando / cundo

cuanto / cunto

callis, tho explicar tot.

et posis nervis, crida ben fort!

quilmetres has de fer?

costa tot plegat?

prendrs una decisi?

No s amics vindran.

euros dius que val aix?

Avisam arribis.

dies falten perqu acabi lany?R

Q

P

O

N

M

L

K

J

NORMES DS tan/tant


BAT

Completa les oracions segents amb les formes tan o tant.

No corris !

Vine aviat com puguis.

Si triga , marxar.

Era vell que no podia caminar.

s silencis com un gat.

Vindr si vols com si no vols.

Penso en tu

No remenis el cul.

Magrada el teu vestit!

No thi acostis , que et cremars.

No siguis fresc!

s bo que mel menjar tot.

No vulguis crrer .

Encercla i corregeix la forma equivocada de cada filera de frases:

a) Fa tan fred! b) No corris tant! c) Treballa tan b!

a) No tenfadis tant! b) Fa tan el ximple! c) Arriba sempre tan tard!

a) s tant ruc! b) No et pentinis tant! c) No mengis tant!

a) Em crida tant! b) No mabracis tan fort! c) El recordo tan!

a) Mestima tant! b) No riguis tan! c) Pinta tan b!

Inventa una continuaci per a cada oraci:

Si menges tan

Si menges tant

Camina tan

Camina tant

Mhan dit que parlen tan

Mhan dit que parlen tant

C

B

A

3

5

4

3

2

1

2

M

L

K

J

I

H

G

F

E

D

C

B

A

1

TAN

- Sescriu davant dadjectiu o adverbi.

s tan bonic! Corre tan rpid!

TANT

- Sescriu en els altres casos.

No mengis tant. Tant que lestimava!

catal

tan

tant

castell

tan

tanto

Magrada que faci fred.

que lesperava!

No embrutis la cuina.

Magrada que siguis efica.

En Quim no s esquerp com en Pol.

No tel miris !

Com podeu menjar !

Est trista que no s com consolar-la.

No embrutis !

Sempre vas brut?

s valent

Per qu tel mires ?

Estic amonat que no s si men sortir.Z

Y

X

W

V

U

T

S

R

Q

P

O

N

NORMES DS Pronoms relatius


BAT

FORMESEls pronoms relatius sn: que, qu, qui, on, el qual, la qual, els quals i les qualsFUNCIONSEls pronoms relatius acompleixen dues funcions:

a) Pronominalitzen un element que ha aparegut anteriorment anomenat antecedent.b) Enllacen dues oracions.

The presentat un amic. Lamic s argent.The presentat un amic que s argent.

TIPUS DE CLUSULA QUE INTRODUEIXENEls pronoms relatius introdueixen dos tipus de clusules:

a) Adjectives: clusules que ocupen el lloc dun adjectiu, fan la funci de C. N i lantecedent del pro-nom s proper.

La situaci que et plantejo s difcil.b) Substantives: clusules que ocupen el lloc del substantiu, fan funcions prpies del substantiu i

no tenen antecedent o s de tipus genric (la gent, les coses).

Els que surtin a la nit no saixecaran. / Parlam del que vulguis.FUNCI DEL PRONOMEl pronom relatiu, com a pronom que s, realitza una funci sintctica dins la clusula subordinada.

La simpatia que tens s postissa. El noi de qui the parlat s el meu fillol.CD CP

Subratlla lelement repetit de cada parell doracions, substitueix-lo per un pronomrelatiu i colloca la segona oraci dins la primera:

Hem fet un pacte. El pacte no es pot trencar.

Tinc un assumpte entre mans. No et puc encara parlar de lassumpte.

La ciutat s bonica. Jo visc a la ciutat.

La noia s argentina. Jo em vaig associar amb la noia.

El dia va ser inoblidable. Ens vam conixer aquell dia.

Identifica les clusules relatives. Digues si sn substantives o adjectives i assenyala lafunci de loraci i la funci del pronom.

El que fas pertany al mn de la fantasia. O P

La carta que has rebut s estrangera. O P

En Pep no s el que sembla. O P

Lliurarem un premi a qui el mereixi. O P

Qui surti amb el tren de les cinc arribar massa dhora. O P

He tingut un somni que mha impressionat molt. O P

No entenc el que dieu. O P G

F

E

D

C

B

A

E

D

C

B

A

2

1



BAT

ANTECEDENT

Lantecedent del pronom que pot ser:a) Personal

El voluntari que et vaig presentar treballa a Ghana.b) No personal

La joia que li vaig regalar em va costar un ull de la cara.

CONSTRUCCIONS

El pronom que apareix en les construccions segents:a) Que: La idea que tinc s genial.b) Article + que: El que fas mavorreix.c) Prep. + art. + que: No tadones del que fas.

EQUIVALNCIES

El pronom relatiu que es pot substituir per el qual, la qual, els qualsi les quals en les clusules adjectives explicatives.

El conductor, que havia begut massa, no sadon del cop.el qual

CONSTRUCCIONSINCORRECTES

a) s incorrecte substituir el pronom que per el qual, la qual en lesclusules adjectives especificatives.

*El conductor el qual havia begut massa

b) La construcci prep. + art. + que s incorrecta quan es pot substi-tuir per prep + art. + qual.

*Els alumnes amb els que treballo sn vitals.amb els quals

En canvi, s correcta quan es pot substituir per aquell/a/s/es, aix/ all que.

No pensis tant en el que et preocupa.all que

No treballis amb els que et critiquen.aquells que

Subratlla el pronom relatiu de cada oraci, buscan lantecedent i digues si s personalo no personal:

Els plnols que ha fet larquitecte no sajusten a les nostres necessitats.

Va trobar una mossa que el va dur pel bon cam.

Va tornar a veure una pellcula que havia vist a la infantesa.

La gent que va apressada sol viure en tensi.

Va regirar uns calaixos que lompliren de records.

Va reclamar la custdia del fill que tingu amb la Neus.

No s conscient de la quantitat de problemes que tenim.

Laprenent que vas acomiadar treballa a la botiga de la competncia.

Va fer uns pastissets que ning no podr imitar.

Digues la funci del pronom de les clusules relatives de lexercici anterior:

IFC

I

H

G

HEB

GDA

F

E

D

C

B

A

2

1



BAT

Omple cada buit amb la construcci adient:

que (prep.) + art. + que prep. + art. + qual

fas no es correspon dius.

La festa vas organitzar va ser un xit.

No crec gens dius.

La crnica has fet s molt polmica.

No es recorda li vam prometre.

Ha entrevistat un actor fa el pi mentre contesta les preguntes.

No sadona pot arribar a fer.

Fa sempre creu que s legtim.

Digues a quin tipus doraci pertanyen les clusules de lexercici anterior: substantiveso adjectives.

Substitueix el pronom relatiu que per el qual all on sigui possible:

Les persones que passen lestiu a la platja han de vigilar les cremades del sol.

Aquella tarda, que va ploure tant, la recordo amb alegria.

La butaca, que est espatllada, sempre em toca a mi.

No ha fet els deures que li vaig recomanar.

El pis que mha tocat dherncia s grandssim.

Corregeix les construccions incorrectes que trobis en aquestes oracions:

Leina amb la que treballo s perillosa.

No pensis en el que than dit.

La conferncia en la que vas participar tingu ress a la premsa.

El llibre en el que tant has treballat no podr ser publicat enguany.

Es burla del que fa tothom.

No sap del que parla.

La pressi a la que ens han sotms s fora mida.

FC

HEB

GDA

G

F

E

D

C

B

A

E

D

C

B

A

H

G

F

E

D

C

B

A

6

5

4

3



BAT

ANTECEDENT

CONSTRUCCIONS

EQUIVALNCIES

QUa) No personal

La bibliografia ambqu treballes s slida.

a) preposici + queLa ploma amb qu es-crius s carssima.

QUIb) Personal

El noi amb qui surtss un fatxenda

a) QuiQui no vulgui venirb) article + quiEls qui vinguin shopassaran b.

c) Preposici + quiLagent amb quicollabores s corrup-te.

ONa) No personal(lloc)El cam per on passos ple de roselles.

a) OnEl poble on passo les-tiu s molt avorrit.

b) preposici + onLindret don vinc smolt acollidor.

a) Preposici + quLempresa on treballo

en qub) Prep. + art. + qualLempresa en la qualtreballo

CONSTRUCCIONS INCORRECTESa) prep. + art. + qui s incorrecta quan es pot substituir per prep. + art. + qual.

*La noia de la qui et parlo es diu Blanca.de la qual

b) prep. + art. + qui s correcta quan es pot substituir per aquell/a/s/es que:No et refis dels qui parlen molt.

daquells quic) Cal fer atenci a ls colloquial que representa amb el relatiu que construccions que necessiten

prep + qu/ qui.La situaci *que et parlo s compromesa.

La situaci de qu et parlo s compromesa.A fi de no equivocar-se, cal situar de forma ordenada els elements de la clusula. Aix veiem si elverb demana preposici i quina preposici demana: Jo et parlo de la situaci.

Omple cada buit amb la construcci adient:

qui art. + qui prep. + qui prep. + qu on prep. + on

fan la festa sn els meus amics.

No s la ra et queixes.

La ciutat visc s olmpica.

La persona lluitem s molt influent.

La drecera passo cada dia s plena de maduixeres.

No saps les mentides em refereixo.

Les coses li parles no sn prou entenedores.

El poble vaig nixer t mar i muntanya.

Donarem el premi faci prou mrits per obtenir-lo.

tingui les idees clares que parli.J

I

H

G

F

E

D

C

B

A

1

Les construccions prep + qu i prep. + qui espoden substituir per les construccions prep. +art. + qual.Les eines amb qu treballo sn deficients.

amb les quals



BAT

Digues a quin tipus doraci corresponen les clusules de lactivitat anterior.

Subratlla totes les possibles construccions de pronom relatiu:

El tren (en el que / que / en qu / en el qual) hem viatjat fa massa soroll.

Els teus nebots (qui / de qui / dels quals) tant parles, sn aqu.

Els bastons (amb qu / amb els que / amb els quals) camines taguanten prou b.

Els amics (dels que / dels qui / de qui / dels quals) et refiaves than trat.

La situaci (en la que / en qu / en la qual / que) et trobes s fruit de latzar.

El descontrol (en qui / en qu / en el que / en el qual) has viscut no t nom.

El parany (en qu / en el qual / en el que) hem caigut s obra dels teus.

El llac (on / en el que / en qu/ en el qual) ens hem banyat s molt gran.

Linfant (amb el que / que / amb qui / amb el qual) jugaves sha fet gran.

No conec els secrets (als que / als quals / a qu) et refereixes.

Substitueix les construccions amb pronom relatiu per daltres dequivalents:

La font on hem begut t un doll daigua de colors virolats.

El xiquet amb qui jugaves ha caigut i sha fet mal.

El forn on compro el pa cada dia fa unes pastes sensacionals.

Lagent a qui et vaig presentar treballa en moltes agncies.

Lhabitaci on he passat els millors moments s la dels meus germans.

Substitueix el relatiu que per altres construccions en cas que no sigui correcte. A fi deno equivocar-te, compon ordenadament els elements de la clusula:

Lalumne que vam lliurar el premi va fer un plagi.

El pressupost que em baso sestableix a partir de les despeses de lany passat.

La gent que et burles s ms competent que no pas tu.

El professor que vas adrear-te ha fet una tesi excellent sobre aquest tema.

A

D

C

B

E

D

C

B

A

J

I

H

G

F

E

D

C

B

A

IFC

HEB

GDA

5

4

3

2



BAT

ANTECEDENTAquests pronoms relatius poden tenir lantecedent personal o no personal.

Susen preferentment:

a) En construccions que altrament serien ambiges:

El pare de la Marta, el qual sha presentat a oposicions, s un bon comptable.b) Quan lantecedent s lluny.

CONSTRUCCIONSa) Substituint les construccions prep + qui / qu

El ve amb qui parlaves s de la broma.amb el qual

La causa per qu lluites s una utopia.per la qual

b) Substituint el pronom que en les clusules adjectives explicatives.Aquelles persones, que tenen fills, viuen atrafegades.

les qualsc) En la construcci de relatiu possessiu, s a dir, quan el pronom relatiu acompleix la funci de com-

plement del nom

La Marta els germans de la qual sn uns dropos ha fet un bon curs.Construcci: Nom + preposici + el qual, la qualCONSTRUCCIONS INCORRECTESQuan el pronom relatiu fa de CN s incorrecta qualsevol altra construcci que no sigui:

Nom + prep. + el qual*La Marta que els germans sn uns dropos

els germans de la qual

Insereix la segona oraci dins la primera tot pronominalitzant lelement repetit. Indicala funci del pronom relatiu.

He begut en una font. Laigua de la font era fresqussima.

Vam conixer un soldat. La cara del soldat tenia moltes marques.

He fet un pacte. Els termes del pacte sn de compliment estricte.

Hem acabat un treball. Les illustracions del treball sn una primcia.

He comprat ous. La qualitat dels ous est garantida.

Mhan regalat unes flors. Lolor de les flors sescampa per tota la casa.

Corregeix les construccions incorrectes:

Vam beure en una font que laigua estava contaminada.

Hem trobat una pedra que les arestes sn finssimes.B

A

2

A

F

E

D

C

B

1

MS ACTIVITATS Vocalisme: els sons tons


BAT

Omple cada buit amb a o e i justifica ortogrficament la resposta.1

Classifica els mots segents en la taula segons el nombre de sons de vocal neutra quecontenen. Desprs, llegeix les paraules en veu alta pronunciant-les adequadament.

margalida bregar magnanimitat caadora cansament replantejar zonaplataforma caseta pelegrinatge ase esgargamellar-se regenerador

parlamentria transcendental resta predeterminista maridatge espellissament recaptador perceptible malabarista pastisseria elasticitat rebequeria

magatzematge irreflexiva esgarrapada remenadissa

Transcriu els sons voclics tnics de les paraules destacades daquesta frase. Desprs,llegeix-la en veu alta.

Un rus que tenia un ris ros, sestava al ras sense fer res.

3

2

espelm s

torr

nim

rour

poet

1 so [ ] 2 sons [ ] 3 sons [ ] 4 sons [ ] 5 sons [ ]



BAT

Llegeix aquest poema i contesta les preguntes.

LElionor

LElionor tenia les ganes de plorar

catorze anys i tres hores ni aquella irreprimible

quan va posar-se a treballar. sensaci de solitud.

Aquestes coses queden Les dones deien que el que li passava

enregistrades a la sang per sempre. era que es feia gran i aquells mals

Duia trenes encara es curaven casant-se i tenint criatures.

i deia: s, senyor i bones tardes. LElionor, dacord amb la molt svia

La gent se lestimava, predicci de les dones,

lElionor, tan tendra, va crixer, es va casar i va tenir fills.

i ella cantava mentre El gran, que era una noia,

feia crrer lescombra. feia tot just tres hores

Els anys, per, a dins la fbrica que havia complert els catorze anys

es dilueixen en lopaca quan va posar-se a treballar.

grisor de les finestres, Encara duia trenes

i al cap de poc lElionor no hauria i deia s senyor i bones tardes

pas sabut dir don li venien

MIQUEL MART I POL

FONTICA

Fes les activitats segents a partir de les paraules del poema:

Transcriu tots els sons de vocal neutra del poema.

Transcriu tots els sons de u tona.B

A

1

4



BAT

Busca exemples dels sons segents.

Pensa un altre mot que rimi amb cada paraula de la llista que has elaborat en lactivitatanterior:

trenes penes[ ][ ] [ ][ ]

ORTOGRAFIA

Fes les activitats segents:

Completa la taula amb paraules del poema que continguin el so [ ].

Justifica ortogrficament les grafies en negreta daquestes paraules:B

A

D

1

C

posar-se

curaven

plorar

[ ] [ ]

Noms i adjectius Formes verbal

Singular Plural Terminaci Arrel

Mascul Femen ltima lletra Penltima lletra

[ e ] [ ] [ o ]

MS ACTIVITATS Consonantisme


BAT

Transcriu els sons consonntics daquest embarbussament i pronuncialadequadament.

Explica, a partir daquests exemples, la fontica i lortografia dels sons oclusius a fi demot.

Omple els buits amb les grafies que corresponguin. Justifica, al costat, la normaortogrfica.

uaresma

pi es

esno

ineu

illicitu

delin ent

tren ar

paque

fille

rpiJ

I

H

G

F

E

D

C

B

A

3

2

1

cub / cap fred / pet mag / groc

rab / esquerp clid / sort llarg / metllic

Una gallina xica, tica, mica

camacurta i ballarica,

va tenir sis fills xics, tics,

mics, camacurts i ballarics;

si la gallina no hagus estat

xica, tica, mica, camacurta i

ballarica, els sis fills no

haurien estat xics, tics, mics,

camacurts i ballarics.



BAT

Llegeix el text i contesta les preguntes que hi ha a continuaci:

Tres teories de lextinciActualment hi ha tres teories sobre les causes de lextinci del mamut,que es calcula que va tenir lloc fa uns 8.000 anys:1. La sobreexplotaci. Es basa en la hiptesi que lsser hum va caar

el mamut fins a extingir-ne lespcie. Dna suport a aquesta teoria elfet que shan trobat nombrosos ossos de mamut a les cavernes habitadesper tribus primitives. Per, alhora, no shan trobat prou armes pergarantir que tenien capacitat de caar.

2. El canvi climtic. Una segona teoria afirma que lextinci es va produirper un canvi de clima que va introduir modificacions irreversibles enlhbitat del mamut, tant en la seva cadena alimentria com en laseva capacitat per sobreviure.

3. La malaltia. Una teoria afirma que els humans podrien haver introdutalguna malaltia que va delmar els mamuts.No obstant aix, els experts creuen ms probable que la desaparicies degui a la combinaci de ms duna daquestes causes.

El Peridico (31-X-99)

Escriu tres paraules del text que continguin el so de e oberta ([ ]) i tres quecontinguin el so de o oberta ([ ]).

[e oberta]

[o oberta]

Transcriu els sons de [ ] que trobis en aquesta frase:

Actualment hi ha tres teories sobre les causes de lextinci del mamut.

Pensa i escriu tres paraules que rimin amb prou:

PROU

Justifica ortogrficament les grafies en negreta daquestes paraules:

cavernes teoria tenien calcula

Explica per qu larticle la no sapostrofa en el sintagma la hiptesi. Pensa i escriucinc exemples ms en qu larticle la no sapostrofa per la mateixa ra.

Justificaci:

Altres exemples:

Assenyala les sllabes tniques i tones del segon pargraf del text.F

E

D

C

B

A

4



BAT

Busca en aquesta sopa de lletres deu paraules que contenen els sons [ s ] i [ z ]:

Ara, escriu les paraules que has trobat i justifica ortogrficament les grafies querepresenten els sons de essa sorda i essa sonora:

Pronuncia b les tirallongues segents. Desprs, escriu-les en lletres:

[ ls kz zmln l bek ls sks ]

[ lz ztrz ls sstrs sustn zstrs ]

[ l kz si ks m molt trs sot l slz l bs ]

[ ls srz lz rz z men ls srz o fn lz rs ]

[ lz is son sis ]E

D

C

B

A

6

5

R E C A N A Z I P

S E D O T Z E I A S

P E S A R O I S I E

A S I I O I S S I M

S D A N S A C O M I

S O S I D T O E Z O

C I N I A P I O L Z

P A S N A D O R P I

O G U I O N A A Y N

A N O Z A M A P I C

Paraula Justificaci ortogrfica



BAT

Llegeix el text segent i contesta les preguntes que hi ha a continuaci:

Per la majoria dexperts en el llenguatge, lespcie humana s lnica que pot disposar duninstrument de comunicaci tan sofisticat. Per aquests experts, els humans som els nics sserscapaos de fer servir el llenguatge com un codi simblic i creatiu. No obstant aix, estudisrecents semblen posar en dubte aquestes creences. Les investigacions shan dut a terme amb elprimat ms intelligent i ms semblant a lhome, conegut per ximpanz pigmeu, encara que elsexperts prefereixen anomenar-lo bonobo, ja que en realitat no s un ximpanz ni tampoc spetit. Duna banda, els estudis han revelat que aquests bonobos sn capaos dutilitzar, en unentorn de laboratori, un sistema de smbols segons el seu criteri i sense recompensa.De laltra, sha descobert que en el seu medi natural aquests ximpanzs utilitzen certs signes de lamateixa manera que els ssers humans fem servir els senyals de circulaci, per indicar a qualsevolindividu itineraris o lexistncia dun perill.

El Peridico, 29 de mar de 1998

Encercla les sllabes tniques que apareixen en aquesta frase:

Per la majoria dexperts en el llenguatge, lespcie humana s lnica que pot disposar duns instruments de comunicaci tan sofisticat.

Transcriu els sons voclics dels mots segents:

experts prefereixen mateixa perill dubte humans laboratori criteri ximpanz home primat estudis

Escriu dos mots que rimin amb cadascun dels segents:

intelligent

pigmeu

experts

instrument

Posa cinc exemples extrets del text seguint les indicacions:

la grafia o sona [ ]

la grafia o sona [ o ]

la grafia o sona [ u ]

D

C

B

A

7



BAT

Explica qu s un dgraf i posan cinc exemples del text.

Dgraf:

Exemples:

Busca en el text dos exemples de diftong creixent i dos altres de diftong decreixent:

Diftong creixent:

Diftong decreixent:

Transcriu fonticament els sons consonntics que apareixen destacats en negreta altext:

Explica lortografia de les grafies subratllades del text.

Digues per qu la forma tan en el context tan sofisticada no porta t final.

Explica la diferncia de significat entre aquestes dues paraules:

revelar:rebellar:

Busca al text:

Tres paraules agudes sense accent: Tres paraules planes sense accent: Tres paraules esdrixoles: Dues paraules amb accent diacrtic:

K

J

I

H

G

F

E

majoria

espcie



BAT

Busca en aquesta sopa de sons dotze mots distributs de la manera segent: nhi hatres amb cadascun dels sons segents [], [], [t] i [t]. Escriu-los a la graella de msavall i justifica ortogrficament la resposta:

Prepara aquest dictat seguint les regles del joc den Quim. En primer lloc, llegeix el textfixant-te b en les paraules subratllades. En tres minuts has de memoritzar el lloc queocupen les paraules i les grafies que contenen. Desprs, tapa el text i completa el queapareix a continuaci.

Ja tho deia que al jard den Jordi trobarem el metge i el jutge amb mal de fetge recollintfeixes. Per els vam trobar al garatge den Jaume preparant el boix de Nadal. Hi havia moltadisbauxa perqu al jutge li va caure sutge a sobre i, com que s un xerraire, es va estarqueixant tota la tarda com un ximplet.

tho deia que al den trobarem el i el amb mal

de recollint . Per els vam trobar al den preparant el

de Nadal. Hi havia molta perqu al li va caure a sobre

i, com que s un , es va estar tota la tarda com un .

9

8

z u s p i z pt n i k o b r u r rm o n m e t p i u s i t p i w

p j z d k w es i w t t i km i t s u l p t tt o t n k k z i s k

d o r s i t p ip u p r m d p d p t i o u

Forma fontica Forma grfica Justificaci ortogrfica



BAT

Llegeix atentament el poema i contesta les preguntes que apareixen a continuaci:

Can del faroner

Transcriu fonticament els sons voclics tnics dels quatre primers versos del poema:

El faroner del Cap de Creus Duu barba llarga fins als peus

encn el foc amb llum de lluna. i mai no menja ni una engruna.

Digues amb quin mot rimen al poema les paraules segents. Transcriu els sons voclics de la rima:

creus lluna far

naufragis donzella escull

Indica les elisions i sinalefes que apareixen en aquest poema.

Escriu dos exemples del text que continguin diftong decreixent:

Digues quin tipus daccent cont la forma t del text i explica per qu saccentua.E

D

C

B

A

D F

EC

B

A

10

El faroner del Cap de Creus

encn el foc amb llum de lluna.

Duu barba llarga fins als peus

i mai no menja ni una engruna.

Fa tres mil anys que vetlla el far

i ja ha viscut set-cents naufragis.

T la mirada al fons del mar

i sempre canta mals presagis.

El faroner del cap de Creus

ja sols espera una donzella:

Vindr vermella fins als peus,

en una barca amb bona estrella.

Potser ja no es fondr als esculls

ni es desfar contra la terra.

Portar lalba al fons dels ulls

i avanar cap a la terra.

El faroner del Cap de Creus

encn el foc amb llum de lluna.

Duu barba llarga fins als peus

i mai no menja ni una engruna.

MIQUEL DESCLOTLarbre de la mona. Ed. Barcanova

[ w]



BAT

Destria els mots del text que contenen els sons segents:

oclusiu vibrant mlt.dental vocal alveolar vocalsord sonor

lateral nasalpalatal vocal alveolar vocalsonor sonor

fricatiu oclusiu vibrantvocal alveolar bilabial vocal alveolar vocal

sord sord sonor

Escriu dos exemples del text en qu la grafia g representi el so [ ] i dos ms en els quals representi el so [ g ]:

Escriu dos exemples del text en qu la grafia c representi el so[ s ] i dos ms en qu representi el so [ k ]:

Justifica ortogrficament les grafies en negreta de les paraules segents:

Aprn el poema de memria i recital fent atenci a lentonaci i a la pronncia adequadadels sons.

J

I

H

G

F

donzella

menja

can

llarga

presagis

[ ] [ ]

[ s ] [ k ]



BAT

Completa cada paraula amb l o ll:

La inte igncia dels a acantins s i imitada.

La co ecta que va fer el co ega al co egi fou co ossal

Lidi i amb la Cami a s i egtim.

La egaci que es troba a la carpeta li a s nu a.

T una fa era per co eccionar ga icismes.

Escriu n, nn, m, mm, mp per completar cada paraula:

LA a qued co oguda a causa de la su tuositat de la impre ta.

Ha ca viat la fiteatre i ha quedat exe t de pagar impostos.

La Susa a ha dibuixat una circu ferncia i ensa.

Lassu te de la fitri que va te tar els co vidats amb a fetamines va ser

un escndol.

Lempre ta de Jerusale s pere e en el te s.

Completa cada mot amb la grafia adequada:

/ ar: Desprs de preg a Al prepar un bon sop .

/ er: La Rosa tingu un af amb el port i sorganitz un bon merd .

/ er: Va arribar al pis cinqu sense al i no va pod prendre ni un caf .

/ ir: En Mart recoll el pat i va part cap a Tahit .

/ or: Amb molta trist un seny a lavi tocava el tamb mentre

xarrupava el porr .

/ or: Sempre diu aix i all per la veritat s que la fl li ha fet sortir

el pl del c . / ur: En dej s tab pensar en el fut .

Posa la hac on calgui:

Avui s un dia benaurat perqu hem aniilat lenemic a Montjuc.

A Montcada i Reixac totom ha exalat aire contaminat.

Air vaig trobar lam que buscaves a livernacle.

A Montblanc han issat una bandera exuberant.

Alesores arrib el boemi menjant cacauets.E

D

C

B

A

13

12

G

F

E

D

C

B

A

E

D

C

B

A

E

D

C

B

A

14

11



BAT

Indica els emmudiments i les sensibilitzacions que hi hagi en aquests refranys:

Sant Arnau tanca el vent amb clau.

Entre marit i muller, embolicar-shi s mal fet.

Daiguardent i malvasia, cal fer-ne barreja, Maria.

Amb les dones i amb el mar sha de saber navegar.

Del vint-i-u al vint-i-nou, empaita el cabirol.

Digues si les afirmacions segents sn vertaderes o falses:

Prepara aquest dictat. En primer lloc, subratlla les consonants geminades. Desprsllegeix-lo diverses vegades atentament i demana a alg que tel dicti:

La immensa majoria dil.legals passen la frontera de manera fraudulenta.

Connecten amb xarxes internacionals que col.loquen els immigrants innocents

en llocs il.lcits. Tenen lal.licient de fer una vida digna i tranquil.la per

aquesta fal.lera s la major part de vegades una simple il.lusi.

16

E

D

C

B

A

17

15

Totes les paraules que comencen per col- geminen la ela com per exemple collecci, collaboraci

Els mots aquarella i franella presenten rima consonant.

Davant de b, p i m escrivim m tret dels mots enmig,tanmateix i benparlat.

Les paraules que comencen amb anfi- i circun- sescriuen amb n.

Tots els derivats de compte sescriuen amb mp.

Geminar consisteix a doblar la consonant.

Els sons oclusius a fi de mot sensordeixen tret dels mots club i fred.

Els sons fricatius i africats a fi de mot se sonoritzen quan els segueix una vocal.

Un emmudiment consisteix a no escriure un so que pronunciem.

Una sensibilitzaci consisteix a pronunciar un so que generalment no sona.

J

I

H

G

F

E

D

C

B

AV F

V F

V F

V F

V F

V F

V F

V F

V F

V F



BAT

Llegeix atentament aquest poema i contesta les preguntes de ms avall:

Vaca sussa

Encercla les sl.labes tniques de la primera estrofa del poema.

Posa exemples de diftong del text que continguin els sons segents:

[w]: [w]:

[w]: [w]:

[w]: [j]:

Pensa tres mots que rimin amb:

brau:

pudent:

fet:

cega:

Escriu els mots del text que continguin so de [ ] i de [ ] i pronuncials adequadament:D

C

B

A

18

Quan jo membranco en una causa justacom En Tell sc adusta i arrogant:prou, sha acabat! Aneu al botavantvs i galleda i tamboret de fusta!

La meva sang no peix la noia flacani samistana amb el caf pudent.Vs no sou qui per grapejar una vaca,ni un ngel que baixs expressament.

Encara us resta la indefensa cabra,que sempre ha tingut una nima desclau.A mi no em muny ni que sacosti amb sabre!Tinc banyes i escometo com un brau.

Doncs, ja ho sabeu! He pres el determini,lhe bramulat per comes i fondals,i no espereu que men desencaminila llepolia dun manat dalfals.

Que jo mateixa, si no fos tan llega,en lletra clara contaria el fet.Temps era temps hi hagu una vaca cega:jo sc la vaca de la mala llet!

PERE QUART

Bestiari. La Galera

[ ] [ ]



BAT

Escriu exemples del text en qu la grafia o es pronunci de la manera segent:

so [ ]:

grafia o so [ o ]:

so [ u ]:

Escriu exemples del text en qu la grafia e es pronunci de la manera segent:

so [ ]:

grafia e so [ e ]:

so [ ]:

Transcriu el so de les grafies en negreta. Fixat en el so (sord o sonor) que segueix.

sc adusta vs i galleda tamboret de fusta

sc la vaca peix la noia baixs expressament

tingut nima manat dalfals fos tan

bramulat per comes i fondals

Posa exemples del text de mots que continguin els sons segents:H

G

F

E

oclusius

bilabial dental velar

sord sonor sord sonor sord sonor

prou

fricatius

labiodental alveolar palatal

sord sord sonor sord sonor

MS ACTIVITATS Consonantisme: casos particulars


BAT

Corregeix les errades de les oracions segents i justifica ortogrficament les solucions:

No ha fet gaire fred.

Sescriu amb hac perqu s una forma del verb haver. Es pot substituir per havia.

Ens em trobat molt sols.

Ha retrobat lamic que tan enyorava!

No ho podrem fer cap altra dia.

Em cantat molt i estic afnic.

Magrada perqu treballa tant b!

Men vaig ha Pars.

La nostre situaci s fora difcil.

No a fet res del que havem decidit!

Quant arribi el fred, encendrem el foc.

Prepara el dictat que tens a continuaci. En primer lloc, subratlla les formes segents:

LAlceste ens ha citat a tota una colla de la classe per aquesta tarda,

en acabat de dinar, al solar, no gaire lluny de casa. LAlceste s amic

meu, est gras que peta, li agrada molt menjar, i si ha dit de trobar-

nos s perqu el seu pare li ha comprat una pilota de futbol nova i

farem un partit terrible. s maco, lAlceste.

Ens hem trobat al solar a les tres de la tarda, rem divuit. Calia

decidir com formar els equips perqu fssim el mateix nombre de ju-

gadors a cada banda. Lrbitre ha estat fcil. Hem triat lAgnan.

SEMP-GOSCINNY, El petit Nicolas

em / hema / ha

2

J

I

H

G

F

E

D

C

B

A

1

MS ACTIVITATS Consonantisme: casos particulars


BAT

Encercla la paraula o expressi incorrecta de cada fila i explica la causa de laincorrecci:

a) Ha despavilar molt. b) Tinc que anar al metge c) Havia de pensar-mho

a) Casi ho has endevinat. b) s freqent tenir por. c) s un treball de qualitat.

a) No hi ha ninguna soluci. b) No tinc cap problema. c) No coneixeu cap mag?

a) A ms, tinc pressa. b) I ell, a ms a ms, c) Tinc mal de coll ser puntual. i adems mal dorella.

a) Des de que he arribat, b) Ho sap des del primer c) Hi anirem des dall. sc el ms feli! moment.

a) Vosaltres comenceu, b) Ja hem acabat, la resta c) Tu i jo marxem, els dems els altres ja shi afegiran. lenllestirem dem. ja ens trobaran.

a) Thas adonat del problema b) No sadona de les c) Aviat em vaig donar conta que tenim? qualitats que t. de les dificultats que t.

a) No tinc que dir-te res ms. b) Havia de resoldre c)

80549902 la galera batxactivitats de llengua

Documents