LA GLOBALITZACI: CAP A UN SISTEMA MUNDIAL

1.- UN SISTEMA MUNDIAL

La globalitzaci s el fenomen de creixent interdependncia econmica,poltica, social i cultural de tots els pasos del mn. Es va iniciar cap els anys 90 del segle XX, i els seus trets principals sn:

Cobertura mundial, grcies a la millora de les comunicacions i dels mitjans de transport Immediata, grcies a les noves tecnologies de la informaci i les telecomunicacions totes les

zones del mn estan connectades en temps real s un fenomen bsicament econmic. Ha transformat les formes de produir, viure i relacionar-se a escala mundial Ha creat una conscincia global, especialment en temes com la sostenibilitat del planeta o

els drets socials i les desigualtats. Aquesta conscincia s'ha estructurat al voltant d'organitzacions dependents de l'ONU i organitzacions de la societat civil (ONG's)

La globalitzaci econmica s'organitza al voltant de tres centres de poder: Estats units, la Uni Europa i Jap, amb centres creixents com Austrlia, l'ndia, la Xina i el Brasil. Les empreses de cada regi tenen rees preferents d'influncia, que no sn fixes ni exclusives.

La globalitzaci econmica presenta tres trets principals: Concentraci de capitals i formaci de grans empreses Defensa de la lliure competncia: segons alguns, la inexistncia de barreres duaneres

afavoreix tothom al regular els preus, per segons d'altres noms t sentit entre pasos iguals, per evitar desequilibris.

Facilitat de moviment dels capitals, mitjanant les borses mundials: els diners s'inverteixen all on les possibilitats de guanys sn ms grans i amb capital estranger es pot finanar el creixement del pas. Per els capitals tamb poden fugir en cas de problemes poltics o econmics, provocant greus crisis de difcil soluci.

2.- LA GLOBALITZACI PEL QUE FA A LA MANERA DE VIURE

La globalitzaci afecta a les maneres de viure de diferents maneres: Adquirim els mateixos productes de consum massiu, estimulats per una potent publicitat.

Entre d'altres coses, aquest productes inclouen el menjar rpid, el cotxes i els resorts turstics.

Els descobriments cientfics i tecnolgics es fan arreu del mn i sn adoptats rapidsimament de forma global.

La globalitzaci tamb implica certs riscos: Les malalties tenen grans facilitats per moure's entre continents grcies als mitjans de

transport de masses, i el seu tractament s molt diferent segons el pas que afecten. Aix, malalties com la sida, convertides en malalties crniques als pasos rics grcies a cctels de medicaments, a molts pasos continuen com a malalties mortals.

El terrorisme global tamb s'ha convertit en una amenaa mundial. Grups terroristes coordinen les seves accions, intercanvien material i activistes i intenten pressionar als governs de manera coordinada.

3.- TECNOLOGIA, COMUNICACI I GLOBALITZACI

El creixement econmic recent es basa en gran mesura al desenvolupament de la recerca cientfica. Els diferents governs dediquen grans sumes a finanar installacions i equipament

d'investigaci. Les empreses tamb dediquen bona part dels seus recursos a la investigaci i la realitzaci de patents. Els principals pasos dediquen un 3% del seu PIB a recerca i captar cervells. Els recursos necessaris per dur a terme aquesta recerca incrementa encara ms l'escletxa entre pasos rics i pobres.

La informtica s'ha convertit en una eina bsica per a multitud de feines, permetent fer-les de forma ms rpida i eficient. El desenvolupament parallel de la informtica i de les telecomunicacions ha perms l'existncia d'autopistes de la informaci, per on circulen textos, msica, imatges...

s possible veure en directe tot el que succeeix al mn, i participar-hi des de la distncia. Internet s l'autopista de la informaci bsica, on es multipliquen les xarxes socials.

La televisi continua com a mitj d'entreteniment i informaci principal. Els programes via satllit fan que les poblacions dels pasos pobres desenvolupin imatges idealitzades de les condicions de vida dels pasos desenvolupats, influint en els fluxos de migraci.

La informaci i l'entreteniment generen riquesa i tenen molta influncia sobre l'opini pblica. Per aix el control de la producci i difusi de continguts informatius i d'entreteniment s l'objectiu bsic de moltes empreses i una preocupaci pels governs.

4.- GLOBALITZACI I DESIGUALTAT (I)

Per poder comparar les condicions de vida i la riquesa dels diferents pasos, s'han cercat diferents indicadors del nivell de vida dels seus habitants. Dos dels ms importants sn el consum de calories (les 2.400 diries sn la quantitat diria necessria, i uns 850 milions de persones no hi arriben). La lnia de pobresa humana (LPH) determina la quantitat de persones que viuen en un pas amb menys diners dels considerats imprescindibles. s un indicador variable segons els pasos, per els seus resultats sn comparables. L'ndex de desenvolupament hum (IDH), a ms d'indicadors econmics (PIB real per capita), inclou tamb indicadors de benestar, com l'educaci i l'esperana de vida.

L'economia global ha generat grans desigualtats econmiques entre unes regions i altres. Als EUA, la UE i Jap la renda per habitant i any era, al 2006, d'uns 35.000 dlars En canvi, la major part de pasos subsaharians i asitics, tenen una renda inferior als 1000

dlars.

5.- GLOBALITZACI I DESIGUALTAT (II)

Les diferncies de benestar entre pasos rics i pobres no paren de crixer. Juntament amb el PIB, altres dos indicadors ho senyalen clarament. L'esperana de vida mitjana als pasos desenvolupats arriba als 78 anys, i als subdesenvolupats noms arriba als 53. A l'frica subsahariana la xifra encara baixa ms, fins els 46 anys, a causa de la incidncia de les guerres, les fams i el SIDA, bsicament. L'educaci tamb marca grans diferncies: als pasos desenvolupats l'alfabetitzaci s prcticament total, i a molts pasos el percentatge de poblaci alfabetitzada s encara mnim. L'accs a l'educaci s obligatori i gratut a molts pasos, i a d'altres es reserva a una elit econmica i social que domina el pas. Les nenes tenen una accs molt limitat a molts pasos.

Ms de 800 milions de persones passen fam al mn, per causes naturals (sequeres, inundacions, glaades, plagues...) i causes humanes (guerres, utilitzaci de terres de conreu per a productes d'exportaci...).

Per contra, als pasos desenvolupats l'obesitat s'ha convertit en una epidmia que afecta pern igual a nens i adults a causa del consum excessiu de calories.

6.- CAUSES DE LA DESIGUALTAT EN UN MN GLOBALITZAT

L'existncia de pasos subdesenvolupats es relaciona amb tres causes principals: els desequilibris demogrfics, la descolonitzaci i la globalitzaci.

Desequilibris demogrfics: La reducci de la mortalitat i el manteniment d'una natalitat molt elevada provoca un continuat creixement demogrfic i l'aparici de societats molt joves demogrficament, que troben que la riquesa creix a un ritme molt ms lent que la poblaci. La falta de llocs de treball i de seguretat provoca l'emigraci de molta d'aquesta poblaci cap als pasos desenvolupats.

Descolonitzaci: la prctica totalitat de pasos subdesenvolupats van formar part d'imperis colonials de potncies europees, i van ser explotats en benefici d'aquestes potncies. Quan van aconseguir la independncia al s. XX disposaven d'escassos recursos materials i la poblaci estava poc preparada. A ms, en especial a frica, es van crear pasos artificials sense respectar ni la geografia tnica ni les tradicions locals. De fet, molts pasos han continuat sota el domini econmic de les seves antigues potncies colonitzadores, que exploten els seus recursos naturals i interfereixen als seus afers poltics. A ms, la descolonitzaci a comportat un seguit de guerres civils que han arrunat els pasos destruint les seves infraestructures de tot tipus, generant fam i milions de refugiats.

La globalitzaci i el deute extern: la globalitzaci es basa a la lliure competncia de les empreses, i els pasos en desenvolupament no poden competir en igualtat de condicions. Els seus recursos naturals sn explotats per empreses dels pasos desenvolupats sense deixar beneficis al pas, i els seus productes no aconsegueixen arribar als mercats internacionals, o ho fan amb preus molt baixos. Tot plegat, obliga a aquests pasos a endeutar-se per aconseguir productes tecnolgics, construir infraestructures, crear serveis... Aquests crdits, concedits pels pasos rics, impliquen uns elevats interessos que llastren les seves economies, fent que una part important dels seus recursos vagin a parar a les economies dels pasos desenvolupats. Quan no es poden pagar els interessos les economies dels pasos subdesenvolupats colapsen. Per poder pagar els interessos, es pugen els impostos a la poblaci, que orienten els pagesos a produccions d'exportaci i provoquen la fam de la poblaci. A ms, la crrega impositiva sobre sous de misria, empobreix encara ms la poblaci del pas.

Per solucionar aquests problemes, hi ha un seguit de propostes per reduir les desigualtats entre pasos desenvolupats i subdesenvolupats:

Condonar el deute extern dels pasos subdesenvolupats: a la majoria de casos, considerant els interessos pagats durant dcades, els crdits ja han estat retornants

Dedicar el 0'7% del PIB dels pasos desenvolupats a collaborar amb el creixement dels pasos subdesenvolupats

Establir un comer just, fent que els productors dels pasos subdesenvolupats rebin un preu just pels seus productes, afavorint aix el seu auto-desenvolupament.