39200 informacions 201 · 2010. 1. 19. · reportatge informacions 03 l’agència d’acreditació...

Fotònica,el poder de la llum. pàg. 3

Acreditar el personal investigador. pàg. 6

Mateo Valero:viure per la recerca. pàg. 10

Octubre 2007www.upc.edu

220011

informacions

Arquitecturadiminuta

39200 INFORMACIONS 201 22/10/07 17:29 Página 1

http://www.upc.edu

La UPC ha iniciat la millora amb profun-ditat dels seus òrgans de comunicació.Els canvis a l’Informacions en són unaprimera mostra. En vindran més, i deconsiderable entitat.En efecte, el Consell Social desenca-denà ja fa mesos un procés de reflexiósobre aquest assumpte, compartitprimer amb els serveis i instàncies alsquals concernia directament, i assumitdesprés pel mateix Consell de Direcció.Aquest procés desembocarà en unacompleta reformulació de les interfíciescomunicatives de la UPC. Hi haurà unareconcepció del web, en la forma i en elfons (nova estructura més orientada alvisitant, disseny i navegació molt millo-rats, cercador potent, intranet més efec-tiva, sala de premsa i biblioteca, etc.), escrearà un sistema de televisió IP(Internet), es potenciarà l’oficina virtual(tota mena de gestions a través de laxarxa) i es crearà una xarxa social de laUPC (comunitats d’usuaris amb interes-sos compartits). Així, doncs, a final de2008 la UPC tindrà una nova imatge i,sobretot, noves eines comunicatives.Les interfícies comunicatives, com lapell dels organismes, són estructuresfisiològicament capitals. Recobreixen isón responsables de l’aspecte, certa-ment, però més que res es comportencom a membranes semipermeables. Les

interfícies comunicatives, en efecte, sónresponsables de regular els fluxos d’in-formació. Creen i mantenen diferen-cials, en funció dels quals circuleninstruccions i, doncs, es generenrespostes. Sense membranes regu-ladores no hi ha organització, no existeixinterior ni exterior, desapareixen elsorganismes. Semblantment, sense unainterfície comunicativa adequada alstemps i a les circumstàncies no hi hainteracció entre les organitzacions i elsseus contextos socials.La semipermeabilitat bidireccional ésbàsica per tal que la membrana no escomporti com un mera closca. La closcaaïlla, la membrana relaciona. Moltswebs són closques acolorides queresponen preguntes que no formulaningú. La nova interfície comunicativade la UPC aspira a la bidireccionalitat,vol vehicular inquietuds i informacions, ivol treure’n conclusions. Per tant, volaprendre del mateix procés. Caldràdotar-la d’una tecnologia adequada,però sobretot de voluntat participativa.És un repte important, que de momentja ha mobilitzat moltes voluntats. Al llargdel curs que ara comença se n’aniranesdevenint els primers resultats ope-ratius. En gran mesura, l’èxit dependràde la coralitat. Des d’ara, invito tothom aenrolar-s’hi.

Una novainterfíciecomunicativa

tribuna

sum

ari

02 informacions

CON

TACT

EN

OM

Ram

on F

olch

EM

AIL

pre

side

nt.c

onse

llsoc

ial@

upc.

edu

TELÈ

FON

93 4

01 6

1 00

RAMON FOLCHPresident delConsell Social

02 tribunaUna nova interfície comunicativaRamon Folch, president del Consell Social

03 reportatgeCertificacions de la innovació, segells d’excel·lència

04 des de la portadaL’arquitectura en miniatura35 maquetes de l’ETSAV al nou museu de la Cité de París

06 cognosFotònica,el poder de la llum

08 panorama

10 avatars, la vida a la UPCEntrevista a Mateo Valero, investigador i director del Barcelona Supercomputing Center

11 respostesQuè és un llamp?

espaisLAB: protectors dels sonsmarins

12 l’entrevista“La universitat ha de crear l’ambient on l’estudiantat arrisqui sense por”, entrevista a Tina Seeling, directora de l’Stanford Technology Ventures Program

Edició i redacció Oficina de Mitjans de Comunicació Tel. 93 401 61 [email protected] www.upc.edu/revistainformacionsDisseny i maquetacióLacuinaFotografiaJordi Pareto

Foto de PortadaTour Albert Foto: ©Andres Flajszer


http://www.upc.edu/revistainformacionsmaito:[email protected]:[email protected]:[email protected]

reportatge

informacions 03

L’Agència d’Acreditació en Investigació, Desenvolupament i Innovació Tecnològica, AIDIT,ha certificat per primera vegada el personal investigador d’una empresa. El resultat a curttermini per a l’empresa és la reducció de la quota que ha de satisfer a la Seguretat Social,però els avantatges a llarg termini van molt més enllà.

Certificacions de la innovació,segells d’excel·lència

CON

TACT

EN

om A

gènc

ia d

’Acr

edita

ció

en In

vest

igac

ió,D

esen

volu

pam

ent

i Inn

ovac

ió T

ecno

lògi

ca,A

IDIT

EM

AIL

aid

it@ai

dit.c

omW

EB

ww

w.e

-aid

it.co

mTE

LÈFO

N93

413

76

32 /

91

332

75 6

0

Els experts expliquen que, sovint, undels trams més foscos de la innovacióés la gestió d’aquest fenomen estratè-gic per al progrés industrial i econòmicd’un país. La majoria de les empreses notenen sistematitzat aquest procés, el dela innovació, que podria ser el seucomodí cap a l’èxit.Conscients de la manca d’instrumentsde política tecnològica adreçats a esti-mular l’R+D i, en particular, la innovació,les universitats politècniques de Madridi de Catalunya –la UPM i la UPC– vancrear l’any 2000 l’Agència d’Acreditacióen Investigació, Desenvolupament iInnovació Tecnològica, AIDIT.Amb una trajectòria avalada pels mésde 1.300 projectes empresarials derecerca certificats, l’Agència es consoli-da com un nou instrument de foment dela innovació: des d’aquest setembre,l’AIDIT és la primera entitat certificadoradel personal que, en el si d’una empre-sa, es dedica únicament i exclusivamenta fer R+D+I.CCS Agresso ha estat la primera empre-sa a rebre aquesta certificació que liproporciona la seguretat jurídica depoder reduir un 40% la quota que satis-fà a la Seguretat Social pel seu personaldedicat a la recerca; en total, 65 perso-nes que treballen cimentant la inno-vació en tecnologies de la informació. Lacertificació reconeix els requerimentstècnics definits pel Govern, a través delReial decret de 278/2007, publicat elfebrer passat. Per a Teresa Nicolau,directora financera de CCS Agresso, lacertificació és més que una fórmula perestalviar diners. “Per a l’empresa és unsegell d’excel·lència i un reconeixemental seu capital humà. L’interès no estàúnicament en la bonificació en la quotaa la Seguretat Social: va més enllà, jaque té conseqüències sobre la imatgede l’empresa i és una valorització delcapital humà”, afirma.

L’AIDIT és la primera entitat que ha dis-senyat i atorgat aquesta certificació, queproporciona una seguretat en l’aplicacióde l’incentiu. La bonificació s’aplica a lacotització al règim general de laSeguretat Social pels treballadors delsgrups 1, 2, 3 i 4 que dediquen tota la jor-nada laboral a les activitats de recerca,

desenvolupament i innovació tecnològi-ca, tant en el cas de contractes inde-finits com el de pràctiques. Pel que fa alpersonal amb un contracte temporalper obra o servei, la bonificació noméses pot aplicar quan el contracte té unadurada mínima de tres mesos.

El procés de certificació del personalinvestigador d’una empresa es basa enla valoració de l’estructura organitzativade l’R+D+I de l’empresa, del mateix per-sonal que realitza aquest tipus d’activi-tats i de les activitats i projectes que espoden considerar en el marc de l’R+D+I.El procediment previ a la certificacióinclou una anàlisi exhaustiva de la do-cumentació que proporciona l’empresai d’una auditoria in situ.Per a la directora de l’AIDIT, AnnaSánchez, “el capital humà és, precisa-ment, un dels elements clau en la cercade l’excel·lència en l’R+D i la innovació”,els quals ha batejat com les 3P: elsprojectes, els processos i les persones.“La certificació del personal investi-gador –afegeix– no és només una possi-bilitat de bonificació en les cotitzacions iun estalvi econòmic, sinó que represen-ta un valor afegit tant per a la carreraprofessional de les persones com pera la gestió interna del coneixement il’increment del capital intangible del’organització.”

El coneixement delpersonal investigadoruniversitari esdevé clau en l’acreditació de la innovacióempresarial

Aval universitari per a la innovació L’AIDIT ha estat la primera entitat de certificació de projectes d’R+D+I,l’única empresa pública de certificació creada en l’àmbit universitari i laprimera acreditada per l’Entitat Nacional d’Acreditació, ENAC. Per sego-na vegada ha aconseguit innovar en els seus serveis i també haesdevingut la primera entitat reconeguda oficialment com a certificado-ra de personal investigador.Les certificacions que atorga l’AIDIT són de tres tipus: els certificats deprojectes d’R+D+I, que permeten l’aplicació de deduccions fiscals en l’im-post de societats amb total seguretat jurídica i en el marc del l’RD4/2004; els sistemes de gestió d’R+D+I, segons la norma UNE-166.002:2006, i, des del mes de juliol, l’activitat del personal investigador,a partir de l’RD 278/2007. Amb una àmplia experiència en múltiples sec-tors de la ciència i la tecnologia, l’AIDIT disposa d’un potent grau deconeixements, ja que s’insereix en dues universitats politècniques. Tan-mateix, compta amb la col·laboració d’altres universitats de referència.


http://www.e-aidit.commailto:[email protected]

Destresa, habilitat, qualitat, domini delmaterial... són alguns dels trets quecaracteritzen els models que construeixl’equip del Taller de Maquetes del’Escola Tècnica Superior d’Arquitecturadel Vallès (ETSAV). El resultat de quatreanys de treball minuciós d’aquest tallers’exposa ara, amb tot l’esplendor, al fla-mant museu de la Cité de l’Architectureet du Patrimoine de París, el primer granmuseu del món dedicat a l’evolució del’arquitectura i el naixement de l’urba-nisme, que va inaugurar recentment elpresident francès, Nicolas Sarkozy.El Taller de Maquetes ha construït, per al’ocasió, 35 de les cent maquetes ques’exposen en aquest museu de 23.000 m2,situat al Palau de Chaillot, al davant de laTorre Eiffel. Els treballs de l’ETSAVomplen dues de les tres galeries delmuseu. “Són el punt d’unió i la columnavertebral de les tres galeries”, com diu ladirectora del Taller, Laura Baringo. A lagaleria de pintura mural, 18 maquetesen guix reprodueixen, a mida natural,frescos d’ermites romàniques i cate-drals gòtiques de França, com ara lamagnífica rèplica de la catedral de Saint-Étienne de Cahors, construïda en guix aescala 1:33, on es mostra clarament l’in-terior de l’església i la reproducció deles pintures. Aquesta maqueta va acom-

panyada d’una altra que mostra lasituació de la catedral dins del poble.A la galeria d’arquitectura moderna icontemporània (1851-2001) –de la qualun dels comissaris ha estat el professorde l’ETSAV Fernando Marzà–, un conjuntde 15 maquetes en guix, plàstic i metallexpliquen l’estructura, les relacionsespacials i els detalls constructius d’o-

bres de grans figures de l’arquitectura.Edificis tan emblemàtics com la Unitéd’Habitation de Marsella, de Le Cor-busier; un habitatge de la Rue desAmiraux de París, de Henri Sauvage; laTour Albert, el primer gratacels de la ciu-tat del Sena, de l’arquitecte ÉdouardAlbert; la Tour Nobel, disseny de Jean deMailly a Neully, o el barri Antigone, a

Montpeller, projectat per Ricardo Bofill.El conjunt de maquetes construïdes pera aquest nou museu, on s’espera lavisita de mig milió de persones l’any,proposa un recorregut cronològic del’arquitectura des de l’edat mitjana finsals nostres dies, i també temàtic, ja querepassen les grans obres de la industria-lització, l’arquitectura moderna, elsgratacels, els edificis d’esport i oci,l’habitatge social, els edificis governa-mentals i el naixement de l’urbanisme iles grans avingudes.El reconeixement internacional obtingutamb el projecte del museu de la Cité deParís consolida la trajectòria del Tallerde Maquetes de l’ETSAV com un delspocs “obradors” de l’arquitectura a peti-ta escala que ha apostat, alhora, pertres àmbits que es retroalimenten: ladocència, la recerca i l’àmbit professio-nal.Tot i que en un moment determinat, arafa uns 15 anys, semblava que les tec-nologies digitals de renderització i dis-seny en 3D havien de condemnar al’oblit l’especialitat de construcció demaquetes arquitectòniques, treballscom el del museu de París demostrenque aquesta tècnica “és més actual inecessària que mai”, apunta LauraBaringo, directora del Taller.

La construcció d’un conjunt de 35 maquetes arquitectòniques per al museu de la Citéde l’Architecture et du Patrimoine de París, inaugurat al setembre, fan més viu que maiel treball del Taller de Maquetes de l’ETSAV, una tasca minuciosa a cavall entre la tradicióartesana i les noves tecnologies de representació gràfica.

FOTO La maqueta méscomplexa ha estat lareproducció a escalade l’edifici de HenriSauvage a la Rue desAmiraux de París,a través de la quals’explica la relacióentre l’espai públic i l’espai privat.

Les maquetes ajuden a entendrel’estructura, les relacions espacials i els detalls constructius d’obres singulars de l’arquitecturacontemporània

des de laportada

04 informacions

CON

TACT

EN

OM

Tal

ler

de M

aque

tes

de l’

ETSA

VE

MA

IL m

aque

tes@

etsa

v.up

c.ed

uW

EB

ww

w.e

tsav

.upc

.edu

/maq

uete

s/TE

LÈFO

N93

401

79

03

L’arquitectura en miniatura ©Andres

Fla

jsze

r


http://www.etsav.upc.edu/maquetes/mailto:[email protected]

La maqueta, igual que el dibuix, és unestil d’expressió dels espais i els volumsprojectats, i la persona que les cons-trueix és un transmissor i alhora uncreador, que participa en tota la faseprojectual de l’obra. El domini de la tèc-nica és el secret d’aquests orfebres del’arquitectura en miniatura, que hanincorporat els avantatges de les novestecnologies de representació gràfica,però que mantenen la tradició artesanadel treball fet a mà. El maquetista, coml’orfebre, el forjador o l’escultor, ésessencialment un artesà.

“El coneixement de tècniques construc-tives, l’experiència amb els materials i laseva elecció ens apropen a l’essènciadel projecte”, afirma Laura Baringo, queno dubta a afirmar quin ha estat el tre-ball més especial d’aquest projecte: larèplica en miniatura de la fàbrica dexocolata Menier, un edifici amb estruc-tura d’acer construït per Jules Salnier, el1871, i situat a Noisel-sur-Marne, alsafores de París. “És interessant perquè através de dues seccions es mostra tot eldetall de la pintura de la façana i del’estructura metàlica de l’edifici”.

FOTO La galeria d’arquitectura moder-na i contemporània(1851-2001), on s’hiexposen 15 maquetesfetes per l’ETSAV,proposa un recorregutcronològic des de lesconstruccions medie-vals fins a les delsnostres dies.

FOTO ESQUERRAProfessionals de l'arquitectura i l'enginyeria i estu-diantat d'arquitecturatreballen al Taller deMaquetes.

FOTO DRETADues maquetesreflecteixen la trans-formació de Parísamb el Pla urbanísticde Haussman.

“El coneixement detècniques construc-tives, l’experiènciaamb els materials i la seva elecció ensapropen a l’essènciadel projecte”

informacions 05

Del modernisme de Gaudí a la fortalesa del CaireCreat els anys noranta, amb una vocació marcadament docent, el Tallerde Maquetes de l’ETSAV ha anat evolucionant fins a esdevenir un espaide formació i recerca. Un espai en el qual l’estudiantat té l’oportunitatde conèixer i analitzar els edificis projectats i explorar els volums cons-truïts.L’equip pluridisciplinar del taller –format per 12 persones, professio-nals de l’arquitectura i l’enginyeria i estudiantat d’arquitectura– mantéuna forta activitat professional amb diverses entitats. Són conegudesles reproduccions que han fet d’obres d’Antoni Gaudí, maquetes cons-truïdes a diferents escales i materials, que es poden veure a la Pedrera,dins l’Espai Gaudí de Caixa Catalunya, i que ajuden a entendre l’arqui-tectura del mestre modernista. Altres treballs destacats s’han realitzatper encàrrec del Centre Georges Pompidou de París, la Fundació Miró,l’ONCE o el Museu de la Ciència i de la Tècnica de Terrassa, entre d’al-tres.Actualment, estan construint dues maquetes del castell de Síria i lafortalesa del Caire, per a una exposició de la Fundació Aga Khan, ambseu a Zuric; els treballs viatjaran en una mostra itinerant per 20 ciutatsdels Estats Units.

©A

ndre

s Fl

ajsz

er©

And

res

Flaj

szer


FOTO La fotònica ésindispensable en lamajoria dels equipsde precisió científica,tecnològica i industrialemprats en les bran-ques de les nanotec-nologies, els microsis-temes òptics i els bio-xips.

Els mestres de la fotònica modelen cadadia la llum per aconseguir avenços enàrees com la medicina, la biologia, lescomunicacions, el transport i la informàti-ca. Per començar, han aconseguit atra-par les cèl·lules del cos humà amb el ques’anomenen pinces òptiques. La llum nonomés transporta energia sinó quetambé pot fer força sobre els elements.Aquestes dues característiques li perme-ten atraure i immobilitzar objectes tantpetits com una cèl·lula viva sense fer-hicap mal. Aquesta presó lumínica permetestudiar, per exemple, com i en quant detemps les cèl·lules absorbeixen els fàr-macs anticancerígens, i conèixer-ne aixíl’eficàcia en el tractament contra laleucèmia. També ajuda a detectar mésràpidament malalties que es troben enles primeres fases de desenvolupament,com ara la malària. Els glòbuls vermellsinfectats canvien de forma i quan sónatrapats per les pinces òptiques giren de

manera diferent que els glòbuls vermellssans. Així es detecta, d’un en un, quinssón els glòbuls infectats.La llum també ha demostrat que potveure allò que altres tècniques no podenpercebre. A través d’una gran varietat detècniques d’espectroscòpia es pot dife-renciar, per exemple, quines cèl·lules sónsanes i quines són cancerígenes. Cadasubstància té una empremta lumínicaúnica: quan s’hi enfoca llum, l’ona quereflecteix és diferent i individual. Ésl’anomenat espectre Raman. Així,algunes substàncies de les cèl·lules can-cerígenes produeixen una ona de llumdeterminada que delata la presència de

la malaltia i en facilita el tractament ambteràpies fotòniques molt poc invasivesque no danyen les cèl·lules bones. Amés, l’exploració d’òrgans interns, comara el cor o les artèries, ara és més fàcilamb l’ajuda de catèters òptics que trans-porten la llum a qualsevol indret del coshumà per detectar-hi el principi d’unamalaltia o el mal funcionament d’algunòrgan.L’espectre Raman també serveix peridentificar els pigments de les obres d’arti detectar-ne possibles falsificacions icatalogacions errònies, perquè cada pig-ment emet una ona de llum diferentsegons la composició (informació mole-cular). “La tècnica utilitzada, –segonsSergio Ruiz, professor del Departamentde Teoria del Senyal i Comunicacions–,analitza si els pigments que s’han fetservir en l’obra d’art són coherents ambels que, per dades històriques, va utilitzarl’autor del quadre”. El professor Ruiz i el

seu grup de recerca treballen amb obresd’art de diferents museus, com ara elPicasso i el Museu Frederic Marès deBarcelona, per analitzar pigments de lesobres desconeguts fins ara. Per exemple,han demostrat que Picasso va utilitzar,l’any 1901, al quadre titulat Margot el pig-ment verd maragda, 20 anys després quefos prohibit per la seva elevada toxicitat.Les noves tècniques fotòniques tambémilloraran la qualitat de vida dels dia-bètics. Sense punxades, i només amb unsensor fàcil d’usar, podran mesurar elnivell de glucosa a la sang. El pacient dis-posarà d’un dispositiu làser que dirigiràcap a l’ull i les característiques de la llumque retorni serà l’indicador dels nivells deglucosa de la sang.La dermatologia –en la diagnosi i el trac-tament del càncer de pell–, l’oftalmologia–a través de la cirurgia refractiva amblàser per impulsos–, l’odontologia i la car-diologia són unes altres de les àrees de lamedicina en les quals la fotomedicina i lallum làser ha ajudat a fer grans passes.“El potencial de les tecnologies fotòni-ques en el camp de la medicina tot justcomença. La capacitat de veure, analitzari manipular, amb una precisió senseprecedents, de les noves tècniques enaquest camp, situa aquesta ciència en unlloc privilegiat en la medicina del futur”,assegura Lluís Torner, director de l’Institutde Ciències Fotòniques (ICFO).

La revolució de la fibra òptica En el camp de les comunicacions, lafotònica ha propiciat més d’una granrevolució. Fa cinquanta anys, nomésuns quants privilegiats podien parlarsimultàniament entre Europa i els EstatsUnits. Avui, s’estableixen diàriamentmilions de connexions de veu, dades iimatges a un cost molt baix entre elsdos continents a través d’Internet. I totgràcies a la fibra òptica. “Ha estat l’einaclau que –segons Lluís Torner– ha fetpossible el desenvolupament d’Internetper a tothom a escala planetària”. Unamateixa fibra, que no és més gran queun cabell, permet enviar alhora grans

Detectar la presència de cèl·lules cancerígenes, descobrir quantitats ínfimes de contaminantsal medi ambient i mesurar el nivell de glucosa a la sang sense punxades és cada vegada mésfàcil gràcies a les noves eines que la fotònica ens proporciona: la ciència i la tecnologia quefan ús de la llum.cognos

06 informacions

El poderde la llum

Les pinces òptiquesatrapen cèl·lulesvives, cromosomes o neurones i ajudenen l’avenç de la lluita contra elcàncer i la malària© I

CFO

/ Im

atge

s de

Lui

s M

onte

sdeo

ca


FOTO El làser tambés’ha utilitzat en mis-sions espacials per fermapes topogràfics de la Terra, de Mart i de la Lluna.

quantitats d’informació a qualsevolindret del món, gairebé de forma instan-tània. I no es barregen, perquè cadascu-na està codificada de manera diferent.“Quasi totes les comunicacions actualsde llarga distància es fan a través de lafibra òptica, per això els oceans estanplens de cables de fibra òptica”, explicaJuan Pérez, professor del Departamentde Teoria del Senyal i Comunicacions iinvestigador de l’ICFO.Una altra gran revolució protagonitzadaper la fotònica va ser l’aparició del disccompacte (CD) els anys vuitanta, un nousuport digital òptic utilitzat per emma-gatzemar qualsevol tipus d’informació(àudio, vídeo i documents). El CD guardala informació en format digital i per fer-ho utilitza un sistema binari (0 i 1), quees desxifra amb el làser que contenenels reproductors de CD. Des d’ales-hores, la fotònica és una part indispen-sable de molts productes quotidians.Les càmeres digitals, les impressores iles noves pantalles de plasma són unpetit exemple de la seva empremtaactual, que també abasta molts proces-sos industrials.

La frontera quànticaEls fotons de la llum poden transportarinformació encriptada, que es pot enviara través dels cables de fibra òptica, perestablir comunicacions completamentsegures. És l’anomenada criptografiaquàntica que ajudarà a millorar laseguretat de les transmissions de dadesprivades. Els principis de la física quànti-ca també són la base dels futurs ordi-nadors quàntics. “Aquestes màquinestindran usos molt particulars i faran càl-

culs a velocitats extraordinàries”, explicael director de l’ICFO. Actualment noméssón prototips i estan als laboratoris mésavançats del món, com l’Institut MaxPlanck d’Òptica Quàntica a Garching,Alemanya, que dirigeix el premi príncepd’Astúries i doctor honoris causa per laUPC Ignacio Cirac. L’investigador man-resà ha fet algunes de les contribucionsmés importants en aquest camp, queproporcionaran avenços molt importants

en el disseny de nous materials a escalamolecular i en nanotecnologia. “La fron-tera quàntica ajuda a explorar territorismai trepitjats per la humanitat”, afirmaLluís Torner.L’equip d’Ignacio Cirac, que col·labora

activament amb l’ICFO, també estàimmers en la teletransportació quànti-ca: una línia de recerca que semblainspirar les novel·les de Harry Potter iles aventures de Star Trek. Han aconse-guit que es traspassin les propietatsd’una partícula a una altra de mésallunyada. Els experts ho anomenenentrellaçament quàntic, que permet queles propietats d’un àtom apareguin desobte en un altre. Fins ara, els científicshan aconseguit traspassar propietatsquàntiques d’un àtom a un altre queestava a prop i també entre fotons dellum que estaven separats per quilòme-tres de distància. Un dels darrers èxitsha estat teletransportar les propietatsde la llum a la matèria. “La teletrans-portació entre la llum i els àtoms seràuna eina bàsica per poder fer repetidorsi per assolir comunicacions quàntiquesa grans distàncies”, apunta Juan Pérez.

Lluita contra la contaminació El que sí que és una realitat és utilitzar lespossibilitats que ofereix la fotònica perlluitar contra la contaminació, tant d’ali-ments com de l’atmosfera. Els profes-sionals de l’enginyeria treballen perdesenvolupar sensors que, fent servir lallum, detectin quantitats ínfimes de subs-tàncies contaminants, tòxiques o explo-sives. “El repte és fer-ho de forma ràpidai eficaç en indrets on hi ha control d’ali-ments, al transport públic i fins i totals aeroports, per on passen cada diamilions de persones i de productes”,aclareix el professor Pérez. Aconseguir-ho obrirà noves portes a la fotònica, elfutur de la qual passa pels avenços quees facin els propers anys. Un progrés enel qual treballen diferents departaments iinstituts de la Politècnica i que actual-ment només limita el poder de la llum. CO

NTA

CTE

NO

M In

stitu

t de

Ciè

ncie

s Fo

tòni

ques

(IC

FO)

EM

AIL

sec

reta

riat@

icfo

.es

WE

B h

ttp:

//w

ww

.icfo

.es

TELÈ

FON

93 5

53 4

0 01

informacions 07

“La frontera quànticaexplorarà territorismai trepitjats per lahumanitat”

Llum d’alarmaRadars de radiofreqüència i òptics instal·lats al voltant de la Terra con-trolen les constants vitals del planeta, proporcionant informació con-tínua sobre la temperatura, la humitat i l’estat del mar i dels boscos.Alguns radars òptics –lidars– contribueixen a mesurar el gruix de lacapa d’ozó i monitoritzen la pol·lució que hi ha al cel de les grans ciu-tats, així com determinats contaminants, que poden afectar la salut dela població. Un grup de recerca de la Politècnica, coordinat pels pro-fessors del Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions AdolfComeron i Francesc Rocadenbosch, treballa per determinar les dis-tribucions de les partícules en suspensió a l’atmosfera, els aerosols,mitjançant tècniques lidars. L’equip investiga amb altres 21 institu-cions europees, dins la xarxa europea EARLINET de lidars d’aerosolsavançats. Els avenços en aquest camp milloraran les prediccions delsmodels numèrics climàtics que ajuden a preveure el clima del futur.

© N

ASA


http://www.icfo.esmailto:[email protected]

El curs 2007-2008 s’obre amb una reflexió sobre el disseny i la tecnologia universals

La conferència Tecnologies al servei detotes les persones, que va impartirTeresa Palahí, delegada territorial del’ONCE a Catalunya, va ser el tema cen-tral de la inauguració del curs 2007-2008, el 28 de setembre passat.En la seva lliçó, Palahí reflexionavasobre els conceptes d’accessibilitat idisseny universal. “Quan es dissenyapensant en persones discapacitades”,va insistir Palahí, “hi guanyen tots elsusuaris i el conjunt de la societat”. Enaquest sentit, el rector Antoni Giró varecollir la demanda de fer un ‘manual debones pràctiques’ que ajudi a crear tec-nologies, espais físics i virtuals accessi-

bles per a tothom, una proposta queestà en la línia de les directrius del Pladirector per a la igualtat d’oportunitats,aprovat recentment i que recull l’es-tratègia de la Universitat en matèriad’accessibilitat.L’acte d’inauguració de curs va ser pre-sidit pel rector Antoni Giró, acompanyatper la comissionada d’Universitats iRecerca de la Generalitat de Catalunya,

Blanca Palmada, pel president delConsell Social, Ramon Folch, i per lasecretària general, Ana Abelaira, que vapresentar la Memòria del curs anterior.Durant la cerimònia es va lliurar el 8èPremi UPC per a Treballs de Recerca deBatxillerat i els premis extraordinaris dedoctorat, així com les Medalles de Platade la Universitat.www.upc.edu/noticies

El gener de 2008, el Centre Universitari de la Visió (CUV) es traslladarà a unes novesinstal·lacions a Terrassa i passarà a ser una clínica oftalmològica amb un serveiassistencial dedicat a l’atenció visual integral. Comptarà, per a això, amb la col·lab-oració dels oftalmòlegs del Centre Internacional de Medicina Avançada (CIMA) deBarcelona per crear unitats d’atenció oftalmològica i de cirurgia refractiva.L’acord de col·laboració amb la clínica CIMA també preveu impulsar la recerca endiversos sistemes òptics compensadors, tecnologies per ajudar a persones ambvisió baixa i prevenció i tractament de la miopia.L’estudiantat de l’Escola Universitària d’Òptica i Optometria realitzarà pràctiques ala nova clínica i coneixerà de més a prop camps professionals com ara els tracta-ments de preoperatori i postoperatori en la cirurgia refractiva.El CUV preveu l’atenció a 10.000 pacients l’any a partir del 2013 i tindrà una àreaespecial d’atenció a persones sense recursos.www.cuv.upc.es

Salut visual integral amb el CentreInternacional de Medicina Avançada

panorama

08 informacions


http://www.upc.edu/noticieshttp://www.cuv.upc.es

La Fundació UPC formaràtècnics i administratius de la Generalitat de Catalunya

Mineria més sostenible

informacions 09

Impulsar la innovació i la sostenibilitat en l’àmbit de l’enginyeria minera és la raó deser de la nova Càtedra Iberpotash, creada per la UPC i l’empresa Iberpotash. Ambseu a l’Escola Politècnica Superior d’Enginyeria Minera (EPSEM), la nova càtedra,sota la direcció del professor Joaquim Jesús Edo Tomàs, s’orienta a realitzarprojectes de recerca i innovació destinats a millorar els processos derivats del’activitat minera i reduir-ne l’impacte ambiental.Estudiar com optimitzar la ventilació subterrània i com garantir la seguretat de lesinfraestructures sobre el terreny miner són alguns dels projectes previstos en elmarc de la Càtedra Iberpotash. També s’elaborarà una base de dades que integri lalegislació específica minera i la reglamentació industrial aplicable a la mineria depotassa. Així mateix, des de la Càtedra s’impartirà formació específica en enginye-ria minera i s’atorgaran beques.Telèfon de contacte: 93 877 72 44

Aliments amb més ganxoRecuperar i promocionar varietats agrí-coles tradicionals i d’elevat valor gas-tronòmic com la mongeta del ganxet, lacarxofa del Prat, els tomàquets deMontserrat o el calçot de Valls. Aquestaés la missió de la Fundació MiquelAgustí, impulsada per l’Ajuntament deSabadell i la UPC.Des de la Fundació, es fomentarà unaagricultura sostenible i de qualitat, i

s’estendrà un model d’explotació queaprofiti les finques agrícoles periur-banes per conrear-hi productes autòc-tons. Per a això, es compta amb la llargaexperiència de l’Escola Universitàriad’Enginyeria Tècnica Agrícola de Bar-celona i del Parc Agrari de Sabadell, quetreballen des de fa temps en aquestcamp.Telèfon de contacte: 93 552 11 14.

La Fundació UPC ha estat seleccio-nada per Al-Pi Telecomunicacions,proveïdora de serveis de veu i video-conferència de la Generalitat deCatalunya, per desenvolupar un pla deformació que doni resposta a lesnecessitats formatives sorgides al’Administració catalana arran de laimplantació de nous serveis tecnolò-gics. El pla preveu la formació semi-presencial d’uns 60.000 tècnics i

administratius durant el període 2007-2010. A més, la Fundació UPC orga-nitzarà trimestralment les “Trobadestecnològiques GenCat”, que consisti-ran a reunir professionals de laGeneralitat de Catalunya relacionatsamb la tecnologia per debatre sobreles novetats, les tendències o les pràc-tiques que ja s’estan duent a termearreu del món en l’àmbit de les TIC.www.fundacio.upc.edu/

Estudiantatbecat alsEstats Units i el CanadàGràcies a les beques Vodafone,aquest curs 2007-2008, 13 estu-diants de l’ETSETB fan una estadaen universitats de referència alsEstats Units i el Canadà. Aquestesbeques de mobilitat, que s’ator-guen per primer cop a Catalunya,arran d’un conveni signat per laFundació Vodafone España i la UPC,a través de l’ETSETB, permeten al’estudiantat ampliar els estudis enles àrees de les tecnologies de lainformació i la comunicació en cen-tres destacats dels Estats Units i elCanadà.El programa, dotat amb 60.000euros, inclou tres tipus d’ajutseconòmics: el finançament de lesestades d’un any acadèmic, l’esta-da mínima de 6 mesos per realitzarel projecte de fi de carrera i el definal de màster, i l’estada curta. Entots tres casos, els estudiants hiadquiriran formació i l’experiènciaenriquidora d’estudiar a l’estranger,elements cada cop més valoratsper les empreses que busquen ta-lents.www. etsetb.upc.edu


http://www.fundacio.upc.eduhttp://www.etsetb.upc.edu

10 informacions

Un dia per a Mateo Valero...Em llevo a les 7.30 hores del matí i faigbicicleta estàtica uns 45 minuts escol-tant música.

Amb quina música comença elmatí?Ufff, sobretot ranxeres (riu). Però tambéescolto ABBA, Sabina, Serrat, LluísLlach... que m’animen molt. Desprésvaig a comprar el diari i el pa, i des de favint i escaig anys, esmorzo en un barque hi ha al costat del campus. És unmoment tranquil per llegir el diari.

I comença el seu dia a la UPCSí. La meva feina ha canviat molt. Abansem passava el dia investigant però desde la creació del Barcelona Supercom-puting Center faig molta burocràcia. Defet, vaig poc al Departament d’Arquitec-

tura de Computadors. M’he posat com afita que, a partir d’aquest curs, dedicaréles tardes a la recerca, però no sé si hopodré complir.

Com ha canviat la seva vida des queva arribar a la UPC?Vaig arribar l’any 1974 amb 22 anys coma professor de l’Escola de Telecomuni-cació que hi havia a Barcelona, al carrerSant Pere Més Baix. Em passava el diafent recerca, no tenia compromisos, nitrucades de telèfon, no hi havia Internet.Ara estem contínuament connectats, éscom una droga.

Què enyora dels seus inicis?Tenir temps per llegir molts articles iparlar amb la gent. Fa molt temps queno puc fer això d’estar cansat d’estudiari dir: anem a fer un cafè! Això és unluxe!

Què valora del camí recorregut?Valoro haver-me trobat amb gent tanbona a la Universitat i al Departament.Aquí vam començar de zero, no hi haviadiners per investigar. Valoro la quantitatde fites que hem aconseguit entre tots,entre totes les escoles... Per exemple,acabava de crear-se Telecos, Informà-tica, i Camins. Si recordem Sant PereMés Baix, les parets queien. La il·lusió demolta gent s’ha transformat i hem fetuna universitat bastant raonable. És untreball de molta gent i ha valgut la penaviure-ho.

Va arribar amb la il·lusió de fergrans projectes?Vaig arribar amb la il·lusió de continuartreballant. Sempre m’ha agradat moltdedicar-hi moltes hores. Jo em passavael dissabte i el diumenge estudiant. Sócaixí d’avorrit!!

Des de la seva arribada, com haevolucionat la Universitat?Quan jo hi vaig arribar, la UPC s’acabavade crear. Des de llavors ha canviatmoltíssim. Crec que un dels trets dife-renciadors de la UPC, i potser no està béque jo ho digui, és que tenim centrespunters com per exemple Camins,Telecos, la Facultat d’Informàtica... Crecque són els millors d’Espanya. Estic moltorgullós de tota aquesta gent, ja que totsvam començar a investigar molt ràpida-ment.Crec que l’entrada a la Unió Europea

també va ser clau. Quan t’apugen elllistó, o corres més o t’asfixies! Pensoque la UPC ha respost al repte de quali-tat, comparat amb els nostres col·legueseuropeus o del món.S’ha publicat que no hi ha cap universi-tat espanyola entre les 200 primeres delmón en temes de recerca. Ni entre les2.000! Aquesta és la realitat, fet que noimplica que no hi hagi grups petits quepuguin competir amb el millor grup de lamillor universitat nord-americana.

Què ha significat la creació delBarcelona Supercomputing Center-Centro Nacional de Supercompu-tación?Significa molt. Primerament és un exem-ple de col·laboració institucional. Vamcomençar l’any 1984-1985. L’any 1991 escrea el CEPBA, el primer matrimoni entreel Ministeri d’Educació i Ciència, laGeneralitat de Catalunya i la UPC, i finsque hem aconseguit el que ara tenim. Ésun reconeixement a moltes personesamb una gran potència investigadora.Un cop ha estat aquí ha significat que,per primer cop, Espanya té un superordi-nador i esdevé un punt de col·laboracióentre l’empresa i la Universitat.

Al llarg dels anys ha rebut moltspremisJo crec que els premis els donen a lespersones i és injust. Quan et donenpremis és perquè has tingut gent bona alteu costat, és un reconeixement col·lec-tiu. Si algú creu que té un ‘capet privile-giat’, crec que s’equivoca.

No fan que deixi de tenir els peus aterra?Jo crec que no. I quan dic que el que mésm’agrada és el del col·legi del meupoble, és veritat. Aquest últim, el premiEckert-Mauchly 2007, no m’ho podiacreure! Crec que no em mereixo tant ique els premis criden els premis. Però,egoistament, són tots benvinguts!

El seu futur a la Universitat...M’agradaria continuar com estic, peròtambé entenc que la Universitat estàcanviant. No ho digueu però penso queem quedaré sempre a la UPC, sóc unarbre més que va fent arrels en aquestacasa! Estic molt agraït a la UPC,m’agradaria ser aquí moltíssims anysmés A mi, si em volen matar que emjubilin. Bé... Potser no... No ho sé.

Mateo Valero és el primer investigador espanyol i el segon d’Europa que ha rebut el premiEckert-Mauchly, l’equivalent al Premi Nobel del disseny de computadors. Però de tots elspremis rebuts, el director del Barcelona Supercomputing Center prefereix el reconeixementdel seu poble natal, Alfamén (Saragossa), que va donar el seu nom a l’escola pública. Si s’hade definir d’alguna manera, diu que és professor de la UPC des de l’any 1974.

CON

TACT

EN

OM

Mat

eo V

aler

o C

orte

sE

MA

IL m

ateo

@ac

.upc

.edu

WE

B w

ww

.bsc

.es/

TELÈ

FON

93 4

13 7

7 16

avatarsla vida a la UPC

“...o corres més o t’asfixies!”


http://www.bsc.es/mailto:[email protected]

respostes

espais

informacions 11

“Davant la possibilitat que ens caigui unllamp a sobre, primer de tot hem d’aban-donar els llocs de risc, hem d’ajuntar elspeus i posar-nos les mans a les but-xaques. Un bon refugi seria l’interior delcotxe –explica Ricard Bosch, delDepartament d’Enginyeria Elèctrica–.Òbviament –continua–, és millor evitar-los.”En condicions atmosfèriques propícies,de manera més habitual a l’estiu, dinsdel núvol es genera una separació decàrregues: les negatives se situen a labase del núvol, i les positives, a la partsuperior. El potencial elèctric dins delnúvol és, generalment, d’uns quants mi-lions de volts. Aquest efecte produeix uncanvi similar i de la mateixa dimensió,però de polaritat oposada, a la superfíciede la Terra. El camp elèctric entre la basedel núvol i la superfície de la Terra és tanalt que es creen petites descàrregues

des del núvol, anomenades líders depas. Quan aquests líders s’apropen a lasuperfície de la Terra es genera un fluxascendent de càrrega positiva. Quant ellíder de càrrega i el flux es troben, estanca el circuit i es genera el llamp, ambuna descàrrega entre 10 kA i 200 kA.“On cauen més llamps és al camp.Enmig d’una tempesta, mai no ens hemde posar sota un arbre. El llamp busca elpotencial de terra, però si la muntanyaés de roca i no el troba, busca passosd’aigua, o arbres, ja que l’arbre és aiguai és prominent respecte del seu entorn;per això és tan perillós”, confirma RicardBosch.

Els parallamps vigilen la ciutat“Un parallamps, en realitat, no para capllamp. Tot el contrari: crida els llamps iels dirigeix cap allà on no poden fer mal.De fet, és un conductor del camí del

núvol cap a terra”, aclareix l’investigador.Benjamin Franklin, inventor del para-llamps, feia un experiment per explicar elfuncionament d’aquest aparell. “Franklinagafava una caseta de cartró i dipositavaa l’interior un recipient ple d’alcohol. Totseguit hi enviava una descàrrega elèctri-ca i la casa s’encenia. Per evitar-ho,agafava un filferro i el connectava amb labase metàl·lica de la caseta. La descàrre-ga elèctrica passava pel filferro i la casano s’encenia, amb la qual cosa esdemostrava que la descàrrega passavapel conductor”, explica Ricard Bosch.Tots els edificis públics tenen o hauriende tenir un parallamps com a sistema deprotecció. “Normalment es posen enllocs de risc, com ara a les puntes delsedificis. Quan hi ha una tempesta elèctri-ca, és on probablement cauran elsllamps”, afirma el professor del Departa-ment d’Enginyeria Elèctrica.

El Laboratori d’Aplicacions Bioacústi-ques, LAB, aporta solucions tecnològi-ques per reduir la degradació acústicaque pateixen els ecosistemes marins del’oceà Atlàntic nord i del mar Mediterrani.Per aconseguir-ho, l’equip interdiscipli-nari i internacional de científics quel’integren desenvolupa, entre altres acti-vitats de recerca, un sonar passiu queajudi a evitar que els vaixells col·lisioninamb els cetacis.Des del LAB també s’estudien els efectesnegatius del soroll d’origen humà en lacapacitat auditiva dels cetacis.En aquesta línia, estan elaborant el mapaacústic de la costa catalana, que mos-trarà la petjada sonora del transportmarítim i de la presència humana, i queserà el primer pas per definir mesureslegislatives de control.www.lab.upc.es

Què és un llamp?

LAB: protectors dels sons marins

CON

TACT

EN

OM

Ric

ard

Bos

ch T

ous

EM

AIL

bos

chee

.upc

.edu

WE

B w

ww

.dee

.upc

.edu

/es

TELÈ

FON

93 4

01 6

6 96

El LAB impulsa una associació i un web des delqual s’escolten els sons delmar i se n’explica l’origen:www.sonsdemar.eu


mailto:boschee.upc.eduhttp://www.dee.upc.edu/eshttp://www.lab.upc.es

Directora de l’StanfordTechnology VenturesProgram i de l’StanfordEntrepreneurshipNetwork. L’any 1989 va crear les Roundtableon EntrepreneurshipEducation, un seguit deconferències anuals ques’organitzen al voltantdel món i que reuneixenexperts de renom inter-nacional per reflexionarsobre com es potfomentar la innovació i la mentalitat emprene-dora a les universitats.

TinaSeeling

Emprenedora, científica i consultora d’empreses de biotecnologia, és doctora enNeurociència per la Universitatde Stanford i experta en neu-ropsicologia i neurofarmacolo-gia. Tina Seeling té una àmpliaexperiència en la creació d’empreses i compagina la seva activitat acadèmicaamb la formació d’estudiantaten creativitat i innovació. Ambla seva voluntat divulgadora,ha escrit llibres d’èxit i ha creatjocs per apropar la ciència alsmés petits.

Per què les universitats han de formar en innovació? La universitat no sols ha de formar un bon enginyer ouna bona enginyera i ensenyar tecnologia, sinó queha de proporcionar a l’estudiantat les eines perquèsàpiga com transferir la recerca que desenvolupa i lesidees innovadores al mercat. Quan jo estudiava, aixòno passava. Ningú no em va explicar què podia feramb allò en què estava investigant. I ara això ha decanviar. La universitat ha d’aportar els coneixementsnecessaris perquè l’estudiantat vegi oportunitats inoves sortides a cadascun dels problemes que se’lsplanteja, a través de la capacitat emprenedora i inno-vadora que la universitat li ha ensenyat.

Existeix aquesta consciència al sector universitari?Quan va néixer l’REE, l’any 1989, el debat tenia com atema central per què s’havia d’ensenyar una mentali-tat emprenedora a les universitats. Ara, ningú no esqüestiona que cal ensenyar innovació, sinó que eldebat gira entorn a la forma de fer-ho. L’interès perfomentar aquests coneixements és present a tot elmón. Ho constatem contínuament a les diferents edi-cions de l’REE. Internet i l’accés a la informació actualtambé ha ajudat molt a estendre aquests valors.

Com ha de promoure la innovació,la universitat?Ha de crear l’ambient ideal perquè l’estudiantats’arrisqui i prengui decisions sense por a fer-ho mala-ment. El món real no li permet cometre cap error,però en canvi, a la universitat pot ser emprenedor iinnovador sense córrer cap risc. Així, provant, potaprendre de si mateix i dels seus errors, desenvolu-par habilitats i competències, i descobrir si vol sero no un emprenedor o una emprenedora. Ambaquesta base, aquests professionals sabran reaccio-nar i avançar-se als problemes que se’ls plantegi enel món real, i tindran més eines per ajudar al desen-volupament social.

Qui ho ha de fer?Tota la universitat, des del professorat fins al consell dedirecció. Tothom ha d’estar involucrat de forma trans-versal en el foment de la innovació entre l’estudiantat.No hi ha un model únic. Les idees i les propostes podennéixer de qualsevol racó de la institució, però el mésimportant és que tots han d’estar implicats per trobarconjuntament el seu model per desenvolupar la inno-vació en el teixit social i econòmic del seu entorn. Cadaregió té unes necessitats diferents, i és en aquest con-text, que ha de treballar la universitat.

Com fa Standford amb Silicon Valley?Exacte. La Universitat de Stanford és molt permeableamb l’exterior i té una relació constant amb les empre-ses de Silicon Valley. Els professionals en actiu vénen ala Universitat a impartir-hi classes i fer-hi xerrades al’estudiantat, els quals alhora visiten les empreses, hifan pràctiques i hi treballen. Aquesta comunicació ambel sector professional, els permet conèixer les necessi-tats empresarials i donar respostes amb la transferèn-cia de coneixement i tecnologia.

Què diferencia els Estats Units d’Europa?Tot i que cada país té les seves característiques, aEuropa no hi ha tants incentius per promoure la inno-vació i la emprenedoria. Al vell continent, s’hi valoramés la publicació d’articles en revistes de referència iel professorat està concentrat en la recerca i en la sevadisciplina. Sense incentius, és difícil canviar aquestamentalitat i introduir-hi els nous valors. Però és neces-sari que es faci l’esforç.

Com ha fet la UPC? Sí, perquè la Politècnica, a través del Programa Innova,ha tingut l’habilitat d’implicar tots els agents que con-tribueixen a fomentar la innovació dins i fora de laUniversitat. Tot i aquest esforç, el professorat encarano és plenament conscient de la importància defomentar l’emprenedoria per desenvolupar més inno-vació. I cal que canviï aquesta mentalitat.

l’entrevista

“La universitat ha de crearl’ambient on l’estudiantatarrisqui sense por”Tina Seeling defensa que la universitat ha de fomentar la innovació i la culturaemprenedora. Ho fa des de la seva experiència a la Universitat d‘Stanford, la mared’empreses com Hewlett-Packard, Yahoo!, Google i Sun Microsystems, i a través deles Roundtable on Entrepreneurship Education (REE), que ella i els seus col·labora-dors organitzen arreu del món. Aquest any, l’REE ha desembarcat a la Politècnica, dela mà del Programa Innova, que l’ha organitzat per primer cop a la zona de laMediterrània.

Dip

òsit

lega

l B-1

7.37

1-89


39200 informacions 201 · 2010. 1. 19. · reportatge informacions 03 l’agència d’acreditació...

Documents