biblioteca informacions. núm 13. juliol 1996 · 2000. 5. 16. · 2 biblioteca informacions...

Hi trobareu:

3 Navegant a Atlanta

5 Novetats dels projecteseuropeus

6 Exposició: La universitat escriu

6 Revistes dels ultramars, a la Biblioteca de Lletres

7 Localització de publicacions periòdiques d’un àmbit geogràfic

8 Nous grups de millora a les biblioteques de la UAB

10 Recursos per matèries a Internet: física

12 Fons d’Història Local

13 La Gran Enciclopedia de los Hongos

IBLIOTECB AIn ormacionsPublicació del Servei de Biblioteques de la UAB. Núm. 13. Juliol de 1996

ISSN

113

0-93

18

Servei de BibliotequesUniversitat Autònoma de Barcelona

Ja funciona el Catàleg Col·lectiude les Universitats de Catalunya

( C C U C )

Bibl infor 13 corregit 28/6/96 15:50 Página 1

2 Biblioteca Informacions

El Consorci prepara altres novetats per als pròxims mesos, de les quals anirem


Publicació del Servei de Biblioteques

de laUniversitat Autònoma

de Barcelona

Núm. 13Juliol de 1996

Dipòsit legal: B-6.440-91 ISSN: 1130-9318

Han coordinat aquest número:

Vicenç AlluéNúria Balagué

Rosa FediJoan Gómez Escofet

Juan Morer

Disseny i maquetació:Jaume Brey

Edició i impressió:Servei de Publicacions

de la Universitat Autònoma de Barcelona

08193 Bellaterra(Barcelona)

Adreça:Biblioteca InformacionsServei de BibliotequesUniversitat Autònoma

de Barcelona

Edifici A08193 Bellaterra (Spain)

Tel.: (3) 581 10 15Fax: (3) 581 20 00

E-mail: [email protected]

BIBLIOTECA INFORMACIONS pot serobtingut en format electrònic(Acrobat) al Web de la UAB:http://www.uab.es/bib-inf.htm

IBLIOTECB A In ormacions

Els articles signats són responsabilitat dels autors i no representen necessàriament l’opinió

de BIBLIOTECA INFORMACIONS.

Recentment s’ha constituït el Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya,encara que, de fet, ja funcionava des de la primeria d’enguany. El nou Consorci estàformat per les universitats públiques catalanes més la Biblioteca de Catalunya,amb el patrocini del Comissionat per a Universitats i Recerca. Té com a objectiupromoure nous projectes d’interconnexió i col·laboració en matèria de bibliotequesper tal d’optimitzar els recursos i oferir un servei millor. Per gestionar-lo s’ha creatuna oficina tècnica sota la direcció de Marta Tort, anterior cap de ProcessamentTècnic del Servei de Biblioteques de la UAB.

Els primers mesos han estat dedicats a realitzar les tasques de creació del CatàlegCol·lectiu de les Universitats de Catalunya (CCUC), que inclourà els registresbibliogràfics de totes les entitats participants (UAB, UB, UPC, UPF, UdG, URV,UdL, UOC i Biblioteca de Catalunya). En data 13 de maig, la nova base de dadesenglobava un total d’1.034.096 referències, un cop descomptats els duplicats i quanencara no s’hi havien incorporat els registres de la Biblioteca de Catalunya. Aquestesreferències equivalien a 1.803.957 exemplars de monografies i a 92.892 col·leccionsde revistes. Aquestes xifres són una fita important perquè, per primera vegada aEspanya, s’ofereix als usuaris una base de dades bibliogràfica amb més d’un miliód’entrades, una xifra ja equiparable a la d’altres comunitats internacionals.

Cal advertir que no es tracta d’un fons estàtic, sinó que, des del 4 de març, lamajor part de les institucions consorciades –entre elles, la UAB– cataloguensimultàniament els documents en els seus antics catàlegs i en el nou CatàlegCol·lectiu. Això permetrà als usuaris conèixer en temps real l’oferta documental queels ofereixen les principals biblioteques especialitzades de Catalunya. Aquestaoferta no es limita solament als llibres, sinó que també inclou altres suports, comels audiovisuals i els fons de totes les revistes que es reben. Per a cada referència s’indicaen quines institucions es pot trobar.

El nou CCUC utilitza el programari VTLS, adoptat igualment per totes lesuniversitats públiques catalanes i per la Biblioteca de Catalunya; per aquesta raó,la seva consulta no ha de representar cap problema per als usuaris de l’Autònoma.

Durant el mes de juny, s’ha obert al públic la consulta del catàleg. Us hi podeuconnectar fent un telnet a l’adreça atenea.upc.es (adreça provisional), i tambédes del catàleg de les biblioteques de la UAB utilitzant la comanda /REMOTE.

Ja funciona el Catàleg Col·lectiu de les Universitats de Catalunya (CCUC)

donant compte a BIBLIOTECA INFORMACIONS.Miquel Térmens


Us convidem a un viatge als Estats Unitsd’Amèrica (EUA) a través de les xarxestelemàtiques, que ens portarà a conèixerla propera seu dels XXVI Jocs Olímpicsde l’era moderna: Atlanta.

No cal creuar l’Atlàntic: la xarxaInternet ens posa a l’abast tota menad’informació sobre Atlanta. On ésAtlanta? Com és la ciutat on tindran llocels propers Jocs Olímpics? Quines alter-natives culturals ofereix? Com van elspreparatius dels Jocs? On podem comprarles entrades o qualsevol record dels Jocs?Veniu amb nosaltres i tindreu resposta atotes aquestes preguntes.

Navegant a Atlanta

Per situar-la geogràficament, Atlantaes troba al sud-est dels EUA, concreta-ment a l’estat de Geòrgia.

GeòrgiaHi ha diversos Webs que ens poden proporcionar informaciósobre aquest estat. N’hem seleccionat dos que són forçainteressants.

All Things Georgia, que es troba a l’url http://www.kinekom.com/georgia.

Aquest Web ens dóna enllaços amb diverses ciutats del’estat, inclosa Atlanta (http://www.atlanta.com/), i altresciutats que són subseus olímpiques, com Athens, situada a 104 km d’Atlanta i que acollirà les finals de futbol(http://www.athenstown.com/), i Savannah, a 400 km d’Atlanta,on es faran les proves de vela (http://www.city.net/countries/united_states/georgia/savannah/). A més, tambépodem accedir a diverses entitats acadèmiques, esportives,culturals i d’entreteniment de l’estat.

L’altre Web que cal destacar és Georgia Web Guide, que estroba a l’url http://www.atlantagames.com/south/gaweb.htm,on podem trobar, gairebé, tots els enllaços possibles amb altresWebs institucionals o que ofereixen informació puntual sobrequalsevol aspecte d’interès a l’estat de Geòrgia: informaciógeneral, regional, cultural i d’entreteniment, música, esportsi recreació, mitjans de comunicació, d’empresa, educació,
tecnologia, govern i serveis públics; hi ha, fins i tot, Webs depersones particulars.
Entre tots els accessos possibles que ens ofereix aquest Web,

us interessa consultar el de les Biblioteques Universitàries de l’estat de Geòrgia, l’adreça del qual és http://scarlett.libs.uga.edu.

I el de les institucions universitàries següents: Georgia Tech(http://www.gatech.edu); University of Georgia (http://www.uga.edu); Georgia State University (http://www.gsu.edu);Emory University (http://www.cc.emory.edu).

Seguint la nostra ruta turística per l’estat de Geòrgia, podemanar a visitar els Jardins Botànics de Geòrgia (http://www.olympus.net/gardens/ga.htm), les Jekyll Island and St. SimonsIsland (http://www.webrunner.com/webrun/lcmn/lcmn.html),o la formació granítica més gran del món, l’Stone MountainPark (http://www.gatech.edu/3020/stone/MAIN.HTM), situat ala ciutat de Columbus, subseu de les competicions de softbol.

AtlantaLa capital de l’estat és considerada la ciutat de l’esport, de lescomunicacions, dels negocis, de l’art i la cultura, de l’educaciói dels arbres (City of trees). És una ciutat amb una importantcàrrega històrica als Estats Units. És considerada el bressoldels drets civils. Per comprendre millor la seva personalitatpodem visitar l’Atlanta History Center (http://www.
atlhist.org/).
Podem obtenir vistes panoràmiques de la ciutat a través de:



The Virtual Tourist (http://www.virtual.com/), o de l’AtlantaGraphic City Guide (http://www.city.net/countries/united_states/georgia/atlanta/).

Altres recursos culturals que ens ofereix la ciutat i que podem visitar són: High Museum of Art (http://isotropic.com/highmuse/highhome.html), on podem trobaruna col·lecció d’art contemporani, art decoratiu, fotografies,etc. Al Michael C. Carlos Museum (http://www.cc.emory.edu/CARLOS/carlos.html), situat a l’Emory University, podemadmirar les col·leccions d’art antic, americà, egipci, asiàtic,etcètera.

Si de dia visitem museus, de nit podem anar a l’òpera: The Atlanta Opera (http://isotronic.com/atlopera/ophome.html), a gaudir de l’Atlanta Symphony Orchestra(http://isotropic.com/symphony/oarts.html), o al teatre:Atlanta Shakespeare Company (http://www.mindspring.com/~lynne/as/), Alliance Theatre Company (http://isotropic.com/alliance/allhome.html), o aprofitar el bontemps per gaudir del teatre al carrer: Theatre in theSquare (http://www.mindspring.com/~bdavis/season.htm).

Si aquesta oferta cultural no us convenç, podeu trobar unconjunt d’altres alternatives visitant The Arts of Atlanta(http://www.interaxis.com/acvb/acvb_art.html).

Una guia de Webs d’Atlanta també la trobem a l’adreçasegüent: Atlanta Web Guide (http://www.webguide.com/tour.html). I, a través de l’url Conventions and VisitorsInformations (http://www.com/acvb/index.html), tambéaccedim a informació de caràcter lúdic i cultural, a una guiade restaurants, d’hotels, etc.

Continuant el nostre viatge, ens aturarem en l’esdevenimentmés important que tindrà lloc a Atlanta entre els dies 19 dejuliol i 4 d’agost de 1996: els Jocs Olímpics del Centenari.

Totes les preguntes que us podeu fer relatives a l’organització
dels Jocs tenen resposta al Web de l’Atlanta Committee for theOlympic Games (ACOG) (http://www.atlanta.olympic.org/welcome).
Inclou informació general, venda d’entrades, informació sobreels esports que hi participaran i les instal·lacions esportives quealbergaran els Jocs, informació sobre el Festival Olímpic de lesArts, un calendari de competicions, informació sobre viatges,venda de productes oficials, l’itinerari del relleu de la torxaolímpica, patrocinadors, voluntaris, etc.

La celebració dels Jocs Olímpics ha originat una quantitatincomptable de Webs, que van des de la venda d’entrades perals Jocs Olímpics, fins a Webs d’empreses immobiliàries iparticulars que ofereixen allotjament per als dies dels Jocs,diaris i revistes especialitzades que ofereixen informació sobrel’organització dels Jocs, com SportsZone, Sports Illustrated,Sports & Leisure, disponibles a través d’http://www.mgal.com/sports/sportscentral.html, o l’Atlanta Olympic Report(http://www.ajc.com/).

També podem consultar altres Webs que informen sobreAtlanta’96 en general:

http://www.com-stock.com/davehttp://www.mindspring.comhttp://www.gatech.edu/olympics/intro.htmlhttp://www.atlantagames.comhttp://www.guide96.com

Per fer un vol per Atlanta i les instal·lacions esportives,visitarem el Web Atlanta VR (http://www.atlantaVR.com), iens esplaiarem un cop arribem a la Vila Olímpica (http://www.ee.gatech.edu).

Altres Webs d’interès són els que donen informació sobreel relleu de la torxa (http://www.uwmb.org/olympics/cities.html), i el que informa sobre el 1996 International Pre-Olympic Scientific Congress, Dallas, Texas, 10-14 July 1996 (http://www.coe.unt.edu/khpr/iposc/index.htm), i els JocsParalímpics’96 (http://www.trms.ga.net/paralympics.html).

Si volem comprar entrades per veure les cerimònies o algunacompetició, anirem al The 1996 Olympic Games TicketCentre (http://sales.atlanta.olympic.org). També podemllogar una casa o un apartament a les adreces següents:http://www.iss.net/rent,http://intownprop.com,http://www.atlantadirectory.com/olympics/rental.

Els principals patrocinadors dels Jocs donen més infor-mació sobre Atlanta dins dels seus propis Webs. Entre altres, hi ha: Coca-Cola (http://www.cocacola.com/); IBM(http://www.ibm.com/News/Olympics); UPS (http://www.ups.com/olympic/olympic.html); AT&T (http://www.att.com/olympic_games).

I, si voleu tenir algun record bonic d’aquest viatge, podeucomprar alguna samarreta dels Jocs o la mascota Izzy a labotiga següent: The Games Store (http://www.otging.com/games_store).

Dolors Aparicio i Berta CerezuelaCentre d’Estudis Olímpics i de l’Esport

Projecte BORGES». El tema desperta força interès en el sector professional de


De bibliothecisDe b

Novetats delsprojectes europeus

FASTDOC (Fast Document Ordering and Document Delivery)Durada: febrer 1994 - març 1996

El projecte FASTDOC ha arribat al seu final havent acomplertel seu objectiu d’implementar un servei extremament ràpid (deuminuts) de comanda i recepció d’articles de revista, de formatotalment automatitzada.

Els resultats del projecte es van fer públics en untaller organitzat per la Universitat de Patras (Grècia) del4 al 6 de març passat. El programa del Workshop onElectronic Document Ordering and Delivery incloïapresentacions de treballs d’altres projectes europeus inac ional s . L’as s i s tència va ser d’uns c inquantaprofessionals de diversos països europeus. La UAB vapresentar els resultats de l’avaluació del sistema i delservei a través de l’anàlisi de les dades obtingudesdurant la segona fase de proves entre octubre de 1995i gener de 1996, i d’un test comparatiu de diferentsproveïdors. El títol d’aquesta presentació és «FASTDOCexpectations and results: some statistical data». Lesactes del taller les publicarà la Universitat de Patras perencàrrec del Consorci del Projecte FASTDOC, i serana dispos ic ió de qualsevol persona que hi es t iguiinteressada.

Posteriorment, va tenir lloc l’avaluació final, que va resultarclarament positiva. Els avaluadors, convidats pel Programa deBiblioteques de la Comissió Europea, eren William Tuck iAlexandra Papazoglou.

El sistema desenvolupat durant el projecte FASTDOC esconvertirà properament en un servei comercial ofert directamentper l’Institut Beilstein i també a través de l’ordinador centralSTN. Cobrirà literatura especialitzada de l’àrea de químicaorgànica, des dels anys seixanta fins a l’actualitat. Així mateix,
servirà com a referència per a la implementació de serveissemblants en altres àrees de coneixement.
Biblioteca Informacions 5

MECANO (Mechanism of Automatic Comparison of CD-ROM Answers with OPACs)Durada: febrer 1994 - juny 1996

S’han portat a terme les proves de la versió alfa del programadesenvolupat en el projecte MECANO amb les bases de dadesFrancis i MLA. L’informe dels resultats ha servit per incorporarmillores substancials a la versió beta, que actualment ja ésdisponible a la Biblioteca de Lletres.

El programa MECANO és capaç de contrastar elsresultats de cerques en quatre bases de dades disponiblesen CD-ROM: Francis, MLA, Kluwer Datalex i SocialSciences Citation Index, amb una taula estructuradadels fons locals de les biblioteques de la UAB. En unprocés que dura menys d’un minut, l’usuari pot obteniruna relació dels articles que es troben disponibles a lesdiferents biblioteques, amb una descripció completa delsfons de cadascuna, així com la signatura topogràficade cada títol. D’aquesta manera, s’aconsegueix unestalvi de temps considerable en la localització de lab ib l iogra f i a nece s sà r i a pe r rea l i t za r e l s t reba l l sacadèmics.

BORGES (Automated Information Filtering and Profiling)Durada: gener 1995 - juliol 1996

La versió alfa de BORGES s’ha provat i avaluat a la UniversitatAutònoma de Barcelona. A través de l’anàlisi dels resultatsd’una enquesta de satisfacció dels usuaris i dels rastres internsdeixats pel programa, s’ha obtingut informació valuosa quepermetrà la implementació de millores en la versió beta delprograma.

BORGES s’aplica bàsicament a la informació provinent degrups de news i cal tenir en compte les característiques d’aquestafont d’informació per valorar-ne els resultats. Les proves defiltratge de pàgines web presenten problemes organitzatiusaddicionals, ja que impliquen servidors externs a la UAB, i aquestfet requereix tenir en compte les limitacions imposades pel trànsitde xarxa i pels administradors dels servidors en qüestió.

El projecte BORGES es va presentar en públic a Barcelonaen el seminari Experiències Pràctiques del Servei d’Obtencióde Documents, organitzat per SOCADI el dia 11 de març de1996, amb el títol «Accés a la informació disponible a Internet:

la documentació.



DECOMATE (Delivery of Copyright Materials to End-users)Durada: març 1995 - febrer 1997

La primera fase del projecte, que correspon al desenvolupamentdel programari, ha finalitzat el 15 de maig de 1996. Actualment,el Centre de Processament de Dades (CPD) està treballant enla implementació local d’aquest programari, de manera queles proves amb usuaris reals puguin dur-se a terme alcomençament del proper curs acadèmic.

El 16 d’abril va tenir lloc a Tilburg la primera avaluació delprojecte DECOMATE, amb la presència de William Tuck iJohn MacKenzie Owen com a tècnics convidats pel Programade Biblioteques. La valoració va ser molt positiva, amb especialmenció del disseny del mòdul d’estadística realitzat a la UAB.El punt més crític per a tots els participants han estat lesnegociacions amb els editors, els quals encara no tenen unapolítica clarament definida de contractes, i alguns tot justestan posant a punt la seva infraestructura tècnica de proveïmentd’articles en format electrònic.

Actualment, la UAB ha signat contractes amb els editors

http://www.lse.ac.uk/decomate/

possible convertir-la en una tradició acadèmica anual, cada

Elsevier Science i Kluwer Academic Publishers, els quals han

Exposició:

La

universitat

escriu

començat a lliurar el seu material.

Núria Gallart

La Biblioteca de Ciències Socials, amb motiu de la diada deSant Jordi, ha organitzat, del 23 al 30 d’abril, l’exposició La
universitat escriu: catàleg dels llibres disponibles publicats per lacomunitat universitària adscrita a la Biblioteca de Ciències Socialsdes de 1994 fins ara. La inauguració va tenir lloc el dia 23, amb
la presència de degans, professors, bibliotecaris i altres mem-bres de la comunitat universitària, i va consistir en unes paraulesdel coordinador de la Biblioteca, doctor Salvador Cardús iRos, i en la presència d’una convidada especial, Mercè Canela,una antiga bibliotecària de la Facultat de Ciències Econòmiquesi Empresarials i reconeguda escriptora de novel·la infantil i ju-venil, que va evocar antics i nous records de la nostra univer-sitat.

L’exposició, que recollia 197 obres, estava organitzada de ma-nera que els visitants podien agafar i fullejar els llibres, sistemaque permet acostar-los més al lector. Se’n va publicar un catà-leg, que és a disposició de tothom que hi estigui interessat.

A continuació, recollim les paraules del doctor Cardús en laseva introducció al catàleg, i que reflecteixen la finalitat del’exposició: «La intenció de l’exposició és doble.

D’una banda, volem contribuir a donar a conèixer aquestaactivitat tan pròpia del món universitari, l’escriptura, tant enla seva vessant acadèmica com en la literària, i que, afortuna-dament, té unes proporcions més que notables. I, és clar, vo-lem situar la nostra biblioteca al centre d’aquest reconeixe-ment. D’altra banda, ens agradaria que es prengués consciènciade la importància que té fer present la nostra producció escri-ta a les lleixes de la biblioteca que tenim al nostre servei. Al cap-davall, ser presents al catàleg de la nostra biblioteca, a mésd’acostar-nos a la resta de la comunitat universitària, i gràciesa les tecnologies de consulta de què disposem, significa serpresents arreu del món. Confiem que l’èxit de la mostra faci

Revistes dels ultramars a la Biblioteca de Lletres*

No és usual que des de les universitats es produeixin treballsque apliquin amb procediments propis de la biblioteconomiael resultat de recerques d’ordre conceptual i defugin elsparàmetres de la compartimentació acadèmica. Aquesta és lamajor virtut del catàleg presentat per dues autores que noprocedeixen del camp de la biblioteconomia, sinó, tal com ellesmateixes expliquen a la presentació de l’opuscle, «d’una pràcticaacadèmica on el medievalisme no ha estat solament entès com

vegada més completa i exhaustiva, i que esdevingui un punt detrobada esperat per tothom».

la recerca unidireccional del passat occidental». Aquestapràctica, conduïda per Miquel Barceló, és la que ha permès laconceptualització dels «ultramars».


*


El catàleg recull vuitanta títols de revistes de la Bibliotecade Lletres de la UAB, seleccionats en funció d’uns criteris queles autores especifiquen en la mateixa presentació: «Totes lespublicacions que fan referència a les societats que, essent “lesaltres” també són “aquesta”». Si passem revista a les publicacionscatalogades, ens adonem que es refereixen essencialment arevistes sobre els països de la Mediterrània oriental, el Magreb,el Pròxim i l’Extrem Orient, la característica comuna delsquals seria la seva aportació a l’occident europeu des del’islamisme i la cultura jueva.

El catàleg editat es va tancar al mes de maig de 1995, peròn’és prevista una revisió periòdica per tal d’anar-lo actualitzanti per introduir-hi les noves adquisicions de la biblioteca. Cadaregistre presenta una descripció bibliogràfica i un abstractdividit en tres aspectes: àmbit geogràfic, paraules clau i contingut.Una qüestió que cal destacar positivament és la dels criteris quehan utilitzat les autores per omplir els registres de paraulesclau i de contingut, de forma que ambdós es complementen.Les paraules clau recollides intenten reproduir el vocabulariemprat per les mateixes publicacions, mentre que el contingutinclou l’apreciació subjectiva de les autores respecte del’enfocament de la revista en qüestió.

Un altre aspecte que facilita la utilització del catàleg ésl’índex temàtic, que recull les paraules clau que anteriormenthan estat registrades. Podria trobar-s’hi a faltar, en canvi, un

índex dels títols de revistes catalogades, per bé que la sevaordenació alfabètica i la manejabilitat de la publicació no el fanimprescindible.

El fet que la publicació no se circumscrigui fàcilment en lescompartimentacions acadèmiques en voga explica, d’entrada,l’interès que pot suscitar la publicació en investigadors iestudiosos de diferents disciplines. És clar, a més a més, quel’actualitat de l’interès pels «altres» –massa sovint resultat delrefús als «altres»– constitueix un valor afegit a la publicació quepresenten les dues becàries de l’Àrea d’Història Medieval.

Localització de publicacionsperiòdiques d’un àmbit geogràfic

Hi ha a les nostres biblioteques una colla de publicacions quese’ns fa difícil de localitzar i d’identificar. Pensem en el cas d’unbutlletí, que ha publicat un estudi que ens interessa llegir,però del qual no sabem ni el nom ni l’associació que l’hapublicat; només el coneixem perquè parla d’Anoia.

És tan sols un exemple, però es podria extrapolar a qualsevolpublicació d’àmbit local, comarcal, nacional o internacionali que no tracti d’una matèria concreta sinó d’informaciógeneral.

El catàleg en línia del Servei de Biblioteques de la UAB permetlocalitzar pel lloc de publicació els periòdics i les revistes d’unaàrea determinada, és a dir, fer la cerca per zona geogràfica.

La cerca es fa amb z/ com se cerca un títol amb t/ o unautor amb a/:

z/espanya, catalunya, segarra, cervera

si volem una publicació d’aquesta ciutat; però també podemfer:

z/espanya, catalunya, bages

i ens ofereix totes les poblacions del Bages. Semblantment, es

Arbués, Clara / Batet, Carolina. Les revistes dels ultramars. Un catàleg de revistes de laBiblioteca de Lletres de la UAB. Bellaterra: Servei de Publicacions de la UAB, 1996.

55 p. ISBN 84-490-0534-5.

pot cercar la resta de Països Catalans, que estan subdividits percomarques.



La cerca dins d’Espanya es fa:

z/espanya galicia pontevedra, vigo,

o, si el nom de la província i el de la capital coincideixen:

z/espanya navarra pamplona,o també:

z/espanya madrid.

Els altres països, depenent de la seva divisió geopolítica:

z/regne unit gal·les cardiff,z/estats units d’amèrica califòrnia san francisco.

La cerca cal fer-la en el mateix ordre que apareix en els exemples.Aquí en podeu veure un:

z/espanya catalunya bages

Heu cercat: z/espanya catalunya bages

1> 1 Espanya Catalunya Bages Callús

2. 16 Espanya Catalunya Bages Manresa

3. 2 Espanya Catalunya Bages Moià

4. 1 Espanya Catalunya Bages Monistrol de Montserrat

5. 2 Espanya Catalunya Bages Sallent

6. 3 Espanya Catalunya Baix Camp Cambrils

7. 14 Espanya Catalunya Baix Camp Reus

8. 1 Espanya Catalunya Baix Camp Selva del Camp

M. José Borras

préstec sense interrupció de 9 a 21 h.

Lluís Cucurella

Nous grups de milloraa les biblioteques de la UAB

Al novembre de 1995 es va endegar la segona etapa de grupsde millora de la UAB, un cop avaluats els grups de millora quehavien participat a la primera fase pilot del projecte, impulsatper la Gerència al final de 1996, en el qual intervenia l’Àread’Alumnes, les gestions acadèmiques i el Servei de Biblioteques.

Els resultats de les tres biblioteques (BIBLIOTECA

INFORMACIONS, núm. 10 (1995): 9) que van participar en lafase pilot han estat positius. El tema «Localització del material

bibliogràfic en una biblioteca» va ser enfocat des de duesperspectives diferents per la Biblioteca de Ciències i la Bibliotecade Formació de Professorat.

Les accions destinades a millorar la situació de la Bibliotecade Ciències es concreten amb la senyalització de la bibliotecaamb plànols, l’elaboració d’una guia per seccions, la impressió

amb notes explicatives d’un registre bibliogràfic dels terminals,i la campanya «Deixa el llibre al carro»; a partir d’ací, l’accessibilitatdels usuaris als llibres de la Biblioteca de Ciències s’ha aconseguitamb un increment que arriba al 77,78% en un primer períoded’anàlisi, i al 72,26% en un segon període, que coincideixamb la incorporació dels alumnes de primer curs, respecte al26,82% d’accessibilitat que hi havia abans d’implantar lespropostes de millora.

La Biblioteca de Formació de Professorat va emprendre,paral·lelament, quatre accions, que consistien en l’elaboraciód’uns punts de llibres de colors referents a àrees de coneixementi a la CDU, el plànol de la biblioteca, la retolació de les àreesde coneixement, i la redistribució equitativa de l’ordenació dellibres; el desconeixement per part dels usuaris de la localitzaciód’un document s’ha reduït considerablement, ja que tan solsun 1,09% dels usuaris han fet preguntes respecte d’aquestaqüestió, davant del 17,5% dels usuaris que preguntaven sobrela localització d’un document abans de la implantació de lamillora.

La Biblioteca de Ciències Socials va analitzar el tema «Comoptimitzar el procés d’ordenació de llibres» i el va concretar endues accions de millora, que consistien a instal·lar una prestatgeriaamb capacitat per a 700-800 llibres, i a redistribuir els tornsd’ordenació; amb aquestes accions, s’ha aconseguit que el 91%dels usuaris enquestats manifestin que troben més fàcilment elsllibres, i una reducció de cinc hores en la col·locació de llibres.Aquests resultats han permès que la biblioteca tingui obert el

Durant el mes de maig d’enguany, i dins de la segona etapadel projecte, s’ha fet la presentació del grup de millora sobre



l’optimització de l’espai a la Biblioteca de Ciències, amb el títol«L’ús adequat de la biblioteca: la biblioteca com a sala deconsulta». Les accions de millora proposades consisteixen afacilitar una papereta a l’usuari a fi de reservar-li el lloc deconsulta durant trenta minuts com a màxim, la distribució defullets explicatius sobre la campanya i l’existència de salesd’estudi alternatives, i rondes de personal per zones.

Un altre grup de millora ha estat el de la «Reducció del nivellde soroll a la Biblioteca de Ciències». Les línies d’actuació s’hanconcretat en la col·locació d’un cartell amb la gràfica del nivellsonor amb les variables de zones i decibels, la difusió d’un fullinformatiu sobre el soroll a la biblioteca, la campanya del silenci«Parla per fer-los callar», punts de llibre per al préstec quecontenen els eslògans més significatius de la campanya delsilenci, i la col·locació de cartells als bancs del passadís exteriorque envolta la Biblioteca indicant les zones de silenci i de descans.

Aquests dos grups es troben en la fase d’implantació il’avaluació s’efectuarà durant el segon semestre d’enguany.

Un resum de totes les actuacions i els resultats que es vagingenerant dels grups de millora el podreu trobar al web de laUAB sota l’epígraf de Grups de Qualitat, inclòs dins l’apartat
de Gerència.
Rosa Fedi

Memòria del Servei de Biblioteques 1995Està a punt d’aparèixer la Memòria del Servei de Bibliotequescorresponent a l’any 1995. A continuació us oferim lesdades bàsiques, que són àmpliament comentades al’esmentada Memòria.

1. Estructura i organització

SERVEIS CENTRALS

Direcció, projectes, tres seccions centralitzades, Arxiu General• Nombre de biblioteques al Campus de Bellaterra . . .11• Nombre de biblioteques al Campus de Sabadell . . . . .1• Nombre de seccions de la Biblioteca de Medicina

a les unitats docents hospitalàries . . . . . . . . . . . . . . . .4• Reglament del Servei de Biblioteques (reglament aprovat

per la Junta de Govern de la UAB el 20 de juliol de 1995)• Organització (direcció, caps de biblioteca, coordinadors,

comissió d’usuaris de biblioteca, comissió general d’usuaris
del Servei de Biblioteques)
2. Recursos2.1. Recursos humans (a 31 de desembre de 1995)

Cos d’arxius i biblioteques (grup A) . . . . . . . . . . . . . . . . . 1

Ajudants d’arxius i biblioteques (grup B) . . . . . . . . . . . .67

Administratiu (grup C) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .1

Auxiliars administratius grup D) . . . . . . . . . . . . . . . . . . .58

Subalterns (grup E) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .2

Laboral grup 1 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .1

Laboral grup 2 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .1

Laboral grup 3 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .1

Laboral grup 4 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .1

Laboral grup 5 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .18

TOTAL . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .151

2.2. Recursos bibliogràfics i documentals (a 31 de desembre de 1995)

Nombre de llibres . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .615.631

Nombre de col·leccions de revistes . . . . . . . . . . . . . .31.504

Nombre d’unitats de material no llibrari . . . . . . . .252.509

2.3. Locals (a 31 de desembre de 1995)

Nombre de places . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .3011

Nombre de metres quadrats . . . . . . . . . . . . . . . . . . .18.921

Nombre de metres lineals de prestatgeries . . . . . . . .37.678

3. Evolució d’usuaris i préstecs

Any . . . . . . . . . . . . . . . . .Usuaris . . . . . . . . . . . . .Préstecs

1988 . . . . . . . . . . . . . .1.452.700 . . . . . . . . . . . .224.806

1989 . . . . . . . . . . . . . .1.901.924 . . . . . . . . . . . .236.261

1990 . . . . . . . . . . . . . .2.433.280 . . . . . . . . . . . .240.003

1991 . . . . . . . . . . . . . .2.824.461 . . . . . . . . . . . .241.859

1992 . . . . . . . . . . . . . .2.831.847 . . . . . . . . . . . .221.240

1993 . . . . . . . . . . . . . .3.415.143 . . . . . . . . . . . .292.080

1994 . . . . . . . . . . . . . .3.996.506 . . . . . . . . . . . .369.805

1995 . . . . . . . . . . . . . .4.229.041 . . . . . . . . . . . .415.303



Recursos per matèriesa Internet: físicaEn aquest petit escrit sobre els recursos de física a Internet, enscentrarem no a donar-ne una llista, cosa que al nostre parer hadeixat de tenir sentit, atès l’augment que han experimentat enels últims mesos, sinó a descriure un projecte que deixariaaquesta llista poc útil i obsoleta des del principi: el projecteTIPTOP. A més, comentarem el funcionament dels e-printarchives o arxius automatitzats de preprints, que podrien haverestat el primer pas cap a la biblioteca virtual que es preveu dinsdel projecte TIPTOP. I, per acabar, donarem una llista dels grupsde discussió (news) relacionats amb la física i que es reben a laUniversitat.

The Internet Pilot to Physics (TIPTOP)1, o la guiade la física a Internet, és un esforç internacional percrear una font unificada i «bibliogràfica» dels recursosa Internet per a la física i les ciències que hi estanestretament relacionades. El projecte no solamentbusca promoure la física entre els científics, sinótambé a la indústria, a l’escola, entre els estudiantsi, en general, entre les persones interessades en la físicai les ciències naturals. Ofereix un servei gratuït,públic i canviant d’acord amb les necessitats de lacomunitat que l’utilitza i alhora el desenvolupa, jaque qualsevol té la possibilitat de contribuir alprojecte.

Això significa que entre els seus serveis inclou una llistadels recursos de física a Internet, així com de matèriesrelacionades, a través del servei anomenat Physics Around theWorld2, del qual neix i al qual actualment engloba. S’hi podentrobar llistes d’institucions i grups de recerca amb possibles llocsde treball i subvencions; un calendari de conferències; informaciósobre material informàtic relacionat amb la ciència; les llistesde les revistes i dels arxius electrònics de física publicatsactualment a Internet; llistes de fonts de recursos educatius;companyies i patents; i moltes altres fonts d’informació depossible interès.

A més d’això, inclou altres subprojectes, com:The Living Encyclopedia of Physics3, que és unintent de crear un estàndard de referènciacomprehensiu dins del camp de la física. Podria

Bases de dadesBase

arribar a ser la primera enciclopèdia virtual sobre físicai està íntimament relacionada amb The Net Advance

of Physics4, que també pretén ser una enciclopèdiaque reuneixi articles d’investigació i de divulgaciósobre física per accés directe a través de la xarxa, imanté enllaços amb els arxius virtuals existents.The Virtual Laboratory5, que és un recull deprogrames fets per diferents persones d’arreu del mónper visualitzar des del moviment parabòlic fins al’scattering quàntic.

I altres serveis com: The Official Conference Announcement Facility,que ofereix la possibilitat de donar a conèixer atot el món la realització de conferències, escolesd’estiu i tallers.

O una base de dades d’ofertes de treball: Jobs On-Line Database.

Atès l’esperit integrador i emprenedor d’aquest projecte, aixícom la vivacitat amb què s’està portant a terme, sembla quepot ser de força utilitat per a tota la comunitat de gentinteressada en la física, i per això hem volgut remarcar la sevaimportància aquí. Explicarem, seguidament, en què consisteixi com funcionen els arxius virtuals de preprints (e-print archives).Aquests es van iniciar fa temps i han canviat la forma en quèes comuniquen els científics d’algunes àrees, i també hanpropiciat iniciatives sobre la biblioteca virtual abans esmentada.

Iniciat a l’agost de 1991 i creat per Paul Ginsparg6, el primerarxiu virtual automatitzat de preprints, hep-th, estava pensat comuna forma de donar a conèixer resultats de forma ràpida (i d’aquíve el nom inicial que se’ls va donar: bulletin board o taulerd’anuncis), dins d’una comunitat científica específica i reduïda:uns cent seixanta físics teòrics que treballaven en teories de cordes.Amb aquesta finalitat, utilitzava l’eina de comunicacions mésestesa llavors: el correu electrònic.

Una màquina connectada a la xarxa:• rebia preprints (els articles que es distribuïen entre els

diferents centres per correu ordinari abans de sortirpublicats a les diferents revistes d’investigació);

Creixement de la utilització del ‘e-print archive’ de xxx.lanl.gov


• els emmagatzemava;• en distribuïa una llista dels rebuts diàriament als

subscriptors interessats;• permetia cerques d’informació dins dels

emmagatzemats;• servia els preprints sota petició.

L’eficàcia i l’agilitat que té aquest procés automàtic d’em-magatzematge i distribució va fer que el nombre d’usuarisaugmentés ràpidament; s’hi van incloure altres temes relacionatsamb la física teòrica i es van haver de crear altres e-print archivesespecialitzats en altres disciplines. Un preprint podia ser llegitamb aquest sistema l’endemà de ser acabat pel seu autor, la qualcosa permetia un flux més ràpid de les idees. També milloraval’agilitat en l’accés i la recerca d’informació: moltes personesgeogràficament disperses podien obtenir preprints sense moure’sde la cadira i realitzar cerques en els preprints emmagatzematssimultàniament. El nombre d’e-print archives ha crescutnotablement (se’n pot obtenir una llista al projecte TIPTOP7),i ara s’hi inclouen disciplines tan poc afins a la física teòrica coml’economia o la computació i la lingüística. La seva utilització,a més, s’ha disparat (Figura 1). Actualment, la màquinaservidora de preprints original (que conté uns quants temes) témés de vint-i-cinc mil usuaris de més de setanta països diferents,i es processen més de quaranta-cinc mil transaccions diàries.Tot això va contribuir a potenciar la publicació de les revistesa Internet.

La idea inicial, que encara funciona, era senzilla. La màquinaremota rebia missatges electrònics amb un subject que era unaordre. A continuació donem una llista d’algunes de les ordresi el que permeten.

Ordre Permethelp demanar ajuda sobre les ordres permeses

i els serveis prestatssubscribe subscriure’s al bulletin board per a la

recepció diària de les noves submissions; es rep només l’abstract dels preprints rebuts o els preprints sencers

put submetre un preprint per arxivar-lo al bulletin board

find ordenar una cerca de determinades paraules als abstracts dels preprints rebuts

get obtenir una còpia per correu electrònic de qualsevol dels preprints emmagatzemats.

Els usuaris reben missatges com a resposta als que ells hanenviat, amb els resultats de les seves ordres. Enguany, a més del’accés mitjançant correu electrònic, es permet l’accés amb

8
FTP i qualsevol browser que entengui el protocol HTTP ,com Netscape. D’aquesta manera, els usuaris tenen un accéssenzill a cerques dins l’arxiu electrònic.
Cada vegada hi ha més arxius de preprints automatitzatsamb nous temes, i a més existeixen arxius de grans institucions,com el CERN, DESY, etc., a tots els quals es pot accedirmitjançant el projecte TIPTOP abans esmentat. És previsible,d’altra banda, que en el futur s’aconsegueixi una veritablebiblioteca virtual.

Per acabar, i tenint en compte que l’esmentat projecteTIPTOP engloba gairebé tots els recursos de física a Internet,ens agradaria singularitzar els enquadrats dins de les news.Aquests no caben en el projecte i ofereixen, com a fòrums dediscussió, una forma més viva de comunicació que els e-printarchives, que estan pensats com a mitjà seriós de divulgació dela investigació. Els grups de news relacionats amb la física quees reben a la nostra universitat són: alt.sci.physics.acoustics, alt.sci.physics.new-theories, bionet.biophysics, bionet.prof-society.biophysics,sci.med.physics,sci.physics, sci.physics.accelerators, sci.physics.electromag, sci.physics.computational.fluid-dynamics,sci.physics.fusion, sci.physics.particle,sci.physics.plasma, sci.physics.research, sci.physics.cond-matter, es.faenet, k12.ed.science, sci.astro,sci.astro.fits, sci.astro.hubble, sci.astro.planetarium,sci.astro.research, soc.culture.scientists, cern.lep.

Marià BaigJosé A. Coarasa

1 http://www.tp.umu.se/TIPTOP/2 http://www.tp.umu.se/TIPTOP/PAW/3 http://www.tp.umu.se/TIPTOP/LEP/4 http://web.mit.edu/afs/athena.mit.edu/user/r/e/redingtn/www/netadv/welcome.html5 http://www.tp.umu.se/TIPTOP/VLAB/6 Paul Ginsparg. First Steps Towards Electronic Research Communication.«Computersin Physics». Vol. 8, no. 4, Jul-Aug 1994, p. 390-396. http://xxx.
lanl.gov/blurb/pg96unesco.html7 http://www.tp.umu.se/physics-services/physics_publ2.html8 http://xxx.lanl.gov/



Fons d’Història LocalUna base de dades d’històriade Catalunya a Internet

El Fons d’Història Local és una base de dades bibliogràfica quepretén ser un catàleg retrospectiu de la bibliografia existent sobrela història local de Catalunya. Des del 1987, aquesta informacióha estat recollida de les biblioteques més importants del país perpart del Servei de Documentació d’Història Local de Catalunya,del Departament d’Història Moderna i Contemporània de la UAB,sota la direcció del doctor Borja de Riquer.

Àmbit temàtic

La informació cobreix l’àrea de la història local, amb unenfocament ampli que inclou l’àmbit de les ciències humanesi socials i n’engloba els aspectes polítics, socials, econòmics,religiosos, institucionals, culturals, etc.

Tot i que els límits de la base de dades se circumscriuen ala història local, la varietat i la qualitat de la bibliografia reunidaha fet que se sobrepassin aquestes fronteres i que la base de dadesFons d’Història Local s’hagi transformat en una base de dadesd’història de Catalunya.

Volum de la informació, fonts i cobertura cronològica

En aquesta primera versió, la base de dades aplega unes trenta-cinc mil referències bibliogràfiques. S’hi inclouen llibres,fullets, manuscrits, literatura grisa, actes de congressos, memòriesd’entitats, tesis i tesines. Els documents descrits cobreixen elperíode comprès entre el 1700 i el desembre del 1993*. Aquestcriteri regeix tant pel que fa al contingut de les obres com a ladata d’edició.

Cobertura geogràfica

L’àmbit territorial se circumscriu a Catalunya i, dins d’aquestmarc, als estudis centrats en municipis (o ens més petits, comara barris, parròquies, entitats menors, etc.), comarques, regionsnaturals (com un parc natural, un massís, etc.), províncies i altresdivisions administratives, actuals o històriques, com ara lesdiòcesis o els corregiments.

Actualització

Es preveu una actualització anual de la base de dades amb uncreixement proper a les deu mil referències.

A més de l’actualització permanent, els objectius immediatsvan dirigits a superar dues mancances del projecte actual:l’ampliació cronològica de la base de dades amb els documentsanteriors al 1700, i el buidatge de revistes locals i comarcals,
a més de les revistes d’història més importants de Catalunya.Per aconseguir aquests objectius, hem signat diferents convenis
amb alguns centres d’estudis locals i comarcals i amb altresinstitucions (CINDOC del CSIC, Ajuntament de Sabadell,Universitat de Girona, etc.), per fer bases de dades d’àmbitterritorial limitat (local o comarcal) segons els seus interessos,que a la vegada nodriran la base de dades d’història local deCatalunya. D’aquests compromisos, cal destacar-ne el convenisignat amb l’Àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona, laCoordinadora dels Centres d’Estudis de Parla Catalana idiferents centres d’estudis comarcals, la qual cosa fa possiblela creació de bases de dades bibliogràfiques d’àmbit comarcal.

Els primers resultats d’aquest conveni són les quinze mil novesreferències bibliogràfiques que s’inclouran al catàleg del VTLSen la propera actualització, procedents de les bases de dades deles comarques del Baix Llobregat, l’Alt i el Baix Penedès i el Bages,i les ciutats de l’Hospitalet de Llobregat i Sabadell.

Com accedir-hi?

La consulta de la base de dades, gràcies a un conveni amb laDiputació de Barcelona, es pot fer de dues maneres:

1. Amb una connexió a la base de dades del Fonsd’Història Local implementat amb VTLS. Hi ha dues vies:

1.a. Des de qualsevol dels punts de consulta informatitzatsde les biblioteques universitàries catalanes, de lesbiblioteques populars de la Diputació de Barcelona,

Autor: Sastre i PuigTítol: Reflexiones instructivo-apologéticas, sobre el eficaz y se-guro método de curar las calenturaspútridas y malignas inventado por elIlle. Sr. Dr. Dn. Josef de Masdevall,Médico de Cámara de S.M. Católica,dadas a la luz por el Dr. Juan Sastrey Puig del Gremio y Claustro de laUniversidad de Cervera, médico de laVilla de Taradell en el Principado deCatalunya / Juan Sastre y Puig.Publicació: Cervera : Impr. Real y Pontificia Universidad , 1788

Desc.física: 130, 39 p. 21 cmMatèria: Masdevall i Terrades,Josep, 17??-1801Matèria: Malalties infeccioses


o d’altres organismes que també utilitzen VTLS.En tots aquests punts d’accés, rebreu la informaciónecessària per fer la connexió i com fer les vostresconsultes.

1.b. O bé, connectar via Internet, a través del web de laDiputació de Barcelona: WWW.Diba.es

2. Consulta in situ amb els PC del Servei de Documen-tació d’Història Local, trucant prèviament al telèfon581 25 37 per concertar el dia i l’hora. Aquestaconsulta es farà amb el micro CDS/ISIS de la Unesco,un sistema gestor de bases de dades documentals d’altnivell.

Exemple de referència del fons local (al requadre)

Cada registre inclou una part de descripció bibliogràfica (autor,títol, publicació, descripció física, col·lecció i nota), una altrade descripció temàtica o de contingut (matèria) i, per acabar,la biblioteca o les biblioteques on està localitzat el document.

Els camps recuperables són els que fan referència a l’autoriade l’obra, el títol del document, els descriptors temàtics, elsdescriptors cronològics, els descriptors geogràfics i elsidentificadors personals i institucionals.

Carmen García LorésServei de Documentació d’Història Local de Catalunya

* Les properes actualitzacions no estaran restringides a l’època contemporània iincorporaran llibres de totes les èpoques.

La Gran Enciclopedia de los HongosAlgun cop heu anat a buscar bolets i no heu sabut quins uspodíeu endur? Sabeu quins bolets són comestibles i quins noho són? Quantes receptes per cuinar-los coneixeu?Si voleu saber la resposta, podeu consultar La Gran Enciclopediade los Hongos. Aquesta base de dades en CD-ROM la vapublicar CD Projects l’any 1994, i recull un total de 707espècies de fongs diferents. Sabíeu que n’hi haguessin tants?

La informació està ben estructurada i, gràcies a un sistemade pantalles força senzill i atractiu, ens podem anar endinsantdins d’aquest regne. La consulta és força fàcil i àgil. El menúprincipal ens ofereix quatre directoris per escollir:

• directori general
• cerques• identificacions• directori d’altres
El directori general comença amb un arbre on ens apareixentotes les espècies de fongs ordenades per famílies. A partird’aquí podrem anar veient les 707 fitxes micològiques de cadaespècie. Cada fitxa inclou una fotografia, la situació dins de laseva família i el nom del micòleg que el va descobrir. Podemveure’n les característiques: cutícula, porus, barret, espores...i conèixer-ne l’hàbitat, l’època de fructificació i la forma decreixement. També podem saber-ne el nom en set idiomesdiferents (català, castellà, basc...) i els títols de llibres i d’articlesde revista on en parlen.

El segon directori és per fer cerques. Aquesta opció és la queens recorda més la resta de bases de dades, perquè anem fentcerques mitjançant unes condicions que nosaltres mateixoshaurem triat. Així, podrem descobrir quins són els fongs quetenen el barret vermell, quants n’hi ha de comestibles, quin gusttenen, entre altres coses.

La tercera opció és per cerques mitjançant uns identificadors.Ens apareix una sèrie de trenta característiques (anell, consistència,olor...), que podem anar combinant i veure’n el resultat.

L’últim directori, i potser el més curiós, és el d’altres. Aquís’inclou una introducció al món dels fongs, on podem anar triantdiferents lliçons (reproducció, consells per a l’afeccionat...)per anar llegint com si fos una enciclopèdia més tradicional. També podem fer comparacions entre dues espècies queprèviament haurem triat, i veure automàticament o manualmentles diapositives de tots els fongs inclosos en l’enciclopèdia.

En l’apartat de toxicitat podem conèixer quines síndromespoden produir alguns fongs, quins símptomes ocasionen iquin tractament s’hi pot aplicar.

I en l’opció de comestibilitat ens apareixen els consells bàsicsper a la recollida, els mètodes de conservació i el receptariamb la fotografia del plat inclosa. Així, podem aprendre a ferdes d’una amanida de bolets, fins a un remenat o una sopa debolets.

Dins d’aquest boom que hi ha actualment d’enciclopèdiestemàtiques en CD-ROM, de caire entre divulgatiu i científic,aquesta enciclopèdia que us hem presentat creiem que és forçainteressant i recomanable. Consultable a la Biblioteca de
Veterinària.
Cristina Andreu

El proper mes d'octubre ompliremde llibres la Plaça Cívica de la UAB.Obrirem les portes d'un nou establimentABACUS, amb una gran llibreria: novel·la, poesia,teatre, guies de viatge, mapes, llibres d'esports,de ciències socials... i d'altres matèries ques'imparteixen a la UAB.

...omplirem la plaça de llibres

i de papereria,i de música,i de regals,i de...

...

Us hi esperem a tots!


sistemes complementaris: un de correlatiu

Saps que voldir /remote?

/ Remote

1. Catàleg Col.lectiu2. U.Barcelona (modern)3. U.Barcelona (antic)4. U.Politècnica de C.5. U.Pompeu Fabra6. U. de Girona7. U. de Lleida8. U. Rovira i Virgili9. Reservat10. U.Jaume I Castelló11. Xarxa Diputació BCN12. Institut del Teatre13. Fons Història Local14. Consell Consultiu GC15. Inst.Químic Sarrià 16. Dept. Medi Ambient GC

Entreu el número de líniaseleccionada


Deu anys d’Orsis

Amb la publicació del volum 10 de larevista Orsis: Organismes i Sistemes: Revistade Botànica, Zoologia i Ecologia, escompleixen deu anys de treball. Orsis vanéixer l’any 1985 per iniciativa delsprofessors de la UAB Montserrat Brugués,Andrés de Haro, Alejandro Palomo,Ferran Rodà, Joan Roure i Jaume Terradas,del Departament de Biologia Animal, deBiologia Vegetal i d’Ecologia, i s’ha editatdes d’aleshores al Servei de Publicacionsde la UAB.

Fent referència a aquest últim volum,destaquem que els catorze treballs publicatspertanyen a investigadors de la Univ.d’Oviedo, Univ. San Pablo CEU, Univ.de València, North Carolina State Univ.,Lund Univ., Univ. de Girona, Univ. deSevilla i Univ. de Barcelona, i als professors-investigadors de la UAB

La prestatgeriaLa p

R. Salvador, F. Lloret, C. Castell, J. Terrades, C. Casals, R. M. Cros, A. de Haro, T. Munilla, M. J. Corrales,

X. Espadaler, C. Casas i M. Brugués. A més, s’ha publicat un treball inèdit de Josep Vives i Codina, mort el 1993,en homenatge a la seva memòria, amb textadaptat per Creu Casas, sobre els briòfitsdel Baix Solsonès, tema sobre el qual nohi havia res publicat.

Finalment, s’ha de destacar la impor-tant col·lecció de revistes que reben lesbiblioteques de la UAB mitjançantl’intercanvi amb Orsis, que en aquestsmoments ha arribat a 271 títols, queenriqueixen el nostre fons de publicacionsperiòdiques.

Consultable a la Biblioteca de Ciències,la General, la de Medicina i la de Vete-rinària.

Áurea Martínez de Luco

CIS US Serial Set on Microfiche

Bethesda, Md.: Congressional InformationService

Es tracta d’una reproducció en microfitxade documents relacionats amb el Senat ila Cambra de Representants dels EUA.

Per a cada cambra inclou tres subsèries:diaris de sessions (Journals), informeselaborats per comissions parlamentàries(Reports), i textos sobre afers diversospreparats per altres entitats, gover-namentals o no (Documents).

L’obra (molt voluminosa, fins i tottractant-se d’una reproducció micro-gràfica) cobreix de 1789 a 1969, i homen preveu la continuació. La Biblioteca deCiències Socials en disposa de la 51ena ala 60ena legislatura (1889-1909), períoded’especial rellevància en les relacionsEspanya-EUA (guerra de Cuba i de lesFilipines).

La col·lecció s’organitza de maneraaproximadament cronològica. Elscomponents van numerats segons tres

global, un de correlatiu dins de cadascunade les sis subsèries, i un tercer relatiu alegislatura i sessió congressuals. Els índexs

(CIS US Serial Set Index, en paper), quesón tres, fan referència a aquestes xifres:n’hi ha de matèries i de mots-clau, depersones i d’entitats, i un de numèric deReports i Documents.

Consultable a la sala de microformesde la Biblioteca de Ciències Socials.

Ramon Soler i Fabregat

Pregunta-ho a la Biblioteca !

Servei de Publicacions de la UAB

Comandes:

Tel. (93) 581 17 15 - 581 10 22Fax (93) 581 20 00

Trameses: contra reembossament
