Dijous, 29 d’octubre de 2015núm. 2.907

www.diarimes.com

Un centenar d’esportistes en la Jornada d’Esport Adaptat al Complex EducatiuESPORTS Esportistes amb discapacitat i sense ella es van reunir per gaudir d’una gran quantitat de modalitats esportives durant tot el dia. P20

Alguns dels joves que ahir van practicar activitat esportiva en el marc de les jornades, promogudes per Tarragona 2017.

CRISTINA AGUILAR

TARRAGONA

Els pescadors, impotents davant la negativa de pagar vedesReclamen entre 6.000 i 15.000 euros pendents per any. P4

REUS

Aida Folch i el grup Apache inauguraran la Fira Centre ComercialL’esdeveniment tindrà lloc el pròxim dijous al vespre. P8

Un 34% dels difunts de la ciutat de Tarragona han estat incinerats enguanySOCIETAT Tot i així, poques famílies opten per sepultar les cendres en els columbaris i només es registra una dotzena de concessions anuals. P2

TARRAGONA

Les càmeres de videovigilància de la Part Baixa funcionaran a finals d’anyEs tracta d’un total de 24 dispositius col·locats, molts, en fanals. P3

CAMP DE TARRAGONA

El CRT PortAventura acollirá tres casinos al CTI com a màximMelco retira la candidatura que havia presentat. P11

TARRAGONACiU, PP i ERC volen que l’alcalde doni la cara pel cas Inipro. P6

REUSEls preus dels panellets no variaran tot i el fort encariment que té l’ametlla. P9

La ciutat commemora els 160 anys de la Guàrdia Urbana. P10

CAMP DE TARRAGONADaniel Masagué assegura que el van amenaçar de no sortir de la presó si no dimitia com a alcalde de Torredembarra. P12

El Vendrell augmenta la pressió fiscal en un 1% per família . P13

ESPORTSEl Còrdova, pròxim rival del Nàstic, ha canviat la forma de jugar. P17

El Morell cau derrotat contra el Sabadell B per la mínima (0-1). P19

ESPECIAL

AVUI

2 diarimés 29/10/2015 TARRAGONA

Mariona ForcatIncinerar els difunts és una opció més que des dels anys 90 ha anat a l’alça. En el cas de Tarragona, després d’una progressiva pujada des de la instal·lació del forn cre-matori el 1993, ja fa uns set anys que es manté en un 40% del total d’enterraments que es registren a Tarragona. Amb el que portem d’any, a la ciutat hi ha hagut 958 defuncions i, d’aquestes, en 514 casos les famílies van optar per la incineració, fet que representa un 34%. «És una tendència que s’ha estabilitzat després d’anys de pujada», comenta Ignasi Puig, conseller delegat de Serfum i ge-rent del Cementiri de Tarragona.

Les dades que hi ha fins al moment del 2015 mostren un balanç molt similar al del 2014. Durant l’any passat, Tarragona va registrar fins a 1.508 defun-cions i, en 482 dels casos, la fa-mília va optar per la incineració. En termes percentuals, significa un 31% d’incineracions del total d’enterraments.

Tot i que la incineració va a l’alça, les xifres també mostren un tímid creixement de les famí-lies que opten per fer-se amb un columbari al cementiri —nín-xols de mida més reduïda on es guarden les urnes cineràries—. «És un percentatge molt petit. Estem parlant d’unes deu o dot-ze concessions de columbaris anuals», explica Puig, que afe-geix que en la gran majoria dels casos «les famílies opten per tirar les cendres a algun lloc. Bé sigui perquè el difunt ho havia dema-nat en vida o perquè la família ho prefereix».

Però, tot i el ritme de creixe-ment lent de concessions de co-lumbaris, s’ha de tenir en comp-te que, en molts nínxols també

s’hi enterren urnes. Durant el 2015, al Cementiri de Tarragona s’han enterrat, entre nínxols i co-lumbaris, fins a 503 difunts que havien estat incinerats. En el cas del 2014, van ser fins a 482 ciu-tadans. «D’aquesta manera, no és visible que el difunt ha estat incinerat. Només ho saben els registres i la família», explica.

En aquest sentit, Puig valora que l’Estat espanyol és un dels països més avançats en respectar la decisió de la família. El gerent explica que, per exemple, a Ale-manya, és obligatori enterrar les cendres al cementiri. «Si es volen enviar unes cendres d’Alemanya cap a Tarragona, s’ha de certifi-car el trasllat i, en tot moment, és

la funerària qui assegura que les cendres seran enterrades», ex-plica. «És una regulació més que, en definitiva, és perquè la gent pagui», valora Puig satisfet amb la llibertat que es dóna a l’Estat espanyol. «Al final són unes cen-dres d’una persona i ha de ser la família qui decideixi què en vol fer», afegeix. Tot i això, Puig sí

que entén que hi hagi una regu-lació amb el destí de les urnes. «S’entén que les persones pro-peres vulguin escampar les cen-dres, però no es pot fer el mateix amb les urnes. En aquesta zona molta gent opta per llençar-les al mar i després coneixem casos de persones que s’han trobat urnes a les platges», explica Puig. Des dels Serveis Funeraris de Tarra-gona recomanen a les famílies destruir l’urna un cop hagin llen-çat les cendres i també ofereixen el servei de què les portin al Ta-natori i allí se n’encarreguen de

portar-les a la deixalleria.Les raons per optar per la inci-

neració, segons explica Puig, són molt variants: «Tothom t’explica alguna història, ja sigui perquè era la voluntat prèvia del difunt, perquè la família ho decideix o altes raons. És difícil de termi-nar».

Ara bé, segons Puig, la raó eco-nòmica també pot ser un dels factors. «Lògicament, incinerar els difunts és més econòmic per-què el que surt més car de tot és la concessió dels nínxols», argu-menta, tot i que, també afegeix que «si el difunt ja disposa d’un nínxol familiar, resultarà més cara la incineració».

Cementiri obert des de dissabtePer tal de facilitar les visites al cementiri de Tarragona el dia de Tots Sants, un any més s’adequa-rà el recinte per fer-lo més ac-cessible. El recinte roman obert ininterrompudament des de les nou del matí a les set de la tarda des de dissabte passat i mantin-drà aquest horari fins al dia 2 de novembre.

En relació als accessos, els dies 31 d’octubre i 1 i 2 de novembre l’entrada no serà per la carretera dels Pallaresos, sinó per l’accés del Camí del Llorito. L’objectiu és facilitar l’entrada a les persones amb mobilitat limitada i descon-gestionar l’accés principal. D’al-tra banda, l’empresa municipal de transports incrementarà els horaris de la línia 6, la que va fins al cementiri.

Finalment, en relació a les misses, a la capella del cementi-ri se celebrà el Sant Rosari el dia 1 de novembre a les quatre de la tarda i el dia dos la Santa Missa serà a les vuit i a les deu del matí i a les dotze del migdia.

CRISTINA AGUILAR

Actualment, el Cementiri de Tarragona disposa d’uns 400 columbaris disponibles dels prop de 900 que hi ha construïts.

CEMENTIRI

Les famílies opten per la incineració dels seus difunts en un 34% dels casos Des de fa uns set anys que el percentatge es manté estable, després d’un progressiu creixement des de que es va instal·lar el forn crematori el 1993

Moltes persones que opten per la incineració no porten les cendres al cementiri

Enguany, a Tarragona s’han enterrat en nínxols i columbaris fins a 503 difunts incinerats

Ignasi Puig: «Som un dels països més respectuosos amb la voluntat de la família»

RedaccióEl Grup Polític d’Esquerra Re-publicana de Catalunya (ERC) a la Diputació de Tarragona de-fensarà aquest divendres al Ple tres mocions. La primera dema-na l’anul·lació de la sentència del judici sumaríssim de Lluís

Companys, l’únic president de-mocràtic assassinat a Europa al segle XX.

La segona moció d’ERC ex-pressa la defensa al dret del po-ble a decidir el seu futur, mostra el suport i la solidaritat amb el president Artur Mas, la vicepre-

sidenta Joana Ortega i la conse-llera Irene Rigau, encausats per haver posat les urnes al procés participatiu sobre el futur po-lític de Catalunya del 9 de no-vembre de 2014, i rebutja la ju-dicialització que fa l’Estat contra el dret a decidir dels catalans.

L’última moció expressa el recolzament a les víctimes de la Talidomida i en particular a l’Associació de Víctimes de la Talidomida d’Espanya (AVITE). Es tractava d’un sedant que pal-liava les nàusees i vòmits a les embarassades, però van comen-çar a néixer un nombre elevat de nadons amb greus malfor-macions en braços i/o cames.

ERC reclama l’anul·lació de la sentència del judici de Companys

DIPUTACIÓ

Presentarà dues mocions més al proper ple

329/10/2015 diarimés TARRAGONA

El creuer Sea Cloud visita per primer cop el Port de Tarragona

El creuer de luxe Sea Cloud farà escala avui i per primera vegada al Port de Tarragona amb uns 50 passatgers i 59 tripulants a bord. El vaixell atracarà a les instal·lacions de Port Tarraco a les vuit del matí matí, procedent de Barcelona i salparà direcció València a la tarda. És s l’onzè creuer de l’any de Tarragona Cruise Port Costa Daurada, una destinació que aquesta temporada ha re-but més d’11.500 passatgers.

Comença la segona edició del Cicle de Cinema, Música i Psicologia

La segona edició del Cicle de Cinema, Música i Psicologia del Col·legi de Psicòlegs de Tarragona, amb col·laboració amb l’Ajuntament, engega avui. Es projectaran pel·lícules relacionades amb el món de la música i es faran col·loquis amb la presència de músics i psicòlegs, amb l’objectiu de reflexionar sobre el paper de la música i les emocions. Durant quatre dijous, a dos quarts de sis de la tarda, a la sala d’actes de l’Antiga Audiència, es po-dran veure les pel·lícules I Feel Good, Searching for a Sugar Man, El pianista i El Conci-erto. Hi participaran els mú-sics Gessamí Martín, Xavier Vallverdú, Maria Parra i Rosa Odena i els psicòlegs Jaume Descarrega, Josefí Pons, Ana Gutierrez i Pep Alcañiz.

Anna FortunyLes càmeres de videovigilància de la Part Baixa seran una reali-tat a finals d’any. L’Ajuntament de Tarragona està acabant d’en-llestir la tramitació per adjudicar el projecte d’aquests dispositius, que fa més de set anys que s’an-helen. El consistori va fer una invitació a set empreses per tal que presentessin una oferta, ja que l’import total permet que el tracti mitjançat un procediment negociat sense publicitat. En total es tracta d’un contracte de 202.796,40 euros, 100.000 euros menys dels que s’havien previst inicialment. Fins a 24 càmeres se situaran, majoritàriament en fanals, en una quinzena de vies pròximes a la zona portuària.

Després de la Mesa convo-cada per classificar les ofertes presentades, l’Ajuntament ja ha requerit al licitador que ha obtingut major puntuació que presenti la documentació neces-sària en un termini de deu dies. Així, una vegada s’obtingui els detalls complementaris i es revi-sin, ja es podrà adjudicar i signar el contracte. Des del consistori calculen que, a finals d’any, ja es podran iniciar els treballs. Tot i això, encara faltarà l’aprovació del Pla de Seguretat i Salut.

Vuit anys a l’esperaCal recordar que el novembre de l’any passat s’havia anunciat que el projecte sortia a informació pública i, a principis d’aquest es-tiu, es van enllestir les bases de la licitació. Tot i això, cal remarcar que els dos mandats anteriors van tancar-se sense que aquest projecte veiés la llum.

En aquell moment, el regidor de Seguretat, Carles Castillo, va atribuir l’endarreriment a una falta de recursos humans per

poder tirar endavant el projecte i tots els tràmits que comportava.

A més, un altre impediment per desencallar la proposta es devia a l’espera per rebre el visti-plau de la Comissió de Videovigi-lància del TSJC.

També cal tenir en compte que, l’any 2007, quan encara governava Convergència i Unió amb coalició amb el Partit Popu-

lar, la promesa d’aquesta instal-lació ja era una realitat. Amb l’entrada de Ballesteros, el nou alcalde va assegurar que aques-tes estarien instal·lades en qua-tre o cinc mesos.

No obstant això, en obtenir el permís de la Generalitat, es van adonar que la caserna de la Guàrdia Urbana no tenia la tec-nologia adequada per controlar

les càmeres i no va ser fins a fi-nals del 2013 que l’Ajuntament va inaugurar una nova caser-na que possibilitava el control d’aquests dispositius. Aleshores van replantejar la necessitat de la seva instal·lació al costat dels nous equipaments.

Així, van topar que, en replan-tejar el projecte, el permís neces-sari ja havia caducat. Ara bé, Car-

les Castillo també va reconèixer i justificar que, en aquell moment, el consistori va preferir retardar-se en el temps per tal d’estalviar prop d’un 40% del pressupost inicialment previst.

L’ús de càmeres de videovi-gilància ha provocat diversitat d’opinions entre el veïnat i, en diverses ocasions, s’ha reclamat aquesta instal·lació en zones com Ferran.

D’Apodaca a l’estació de trensLes 24 càmeres es disposaran en 15 carrers compresos entre Apodaca, carrer Reial i entorn i l’estació de trens. La distribu-ció contempla que vuit aparells de seguretat se situïn a diverses façanes, en alçades de 3, 4,5 i 7 metres.

Aquests punts seran en un edifici de les escales del Palau de Congressos, la plaça dels Carros i els carrers Pau del Protectorat, Barcelona, Reial i Misericòrdia. Ara bé, la majoria dels aparells se situaran en fanals dels carrers Orosi, Cartagena, Sant Magí, Re-bolledo, Anselm Clavé, Comerç, Barcelona, Apodaca, Pau del Pro-tectorat, Arquitecte Rovira, Unió i també en la plaça de la Pedrera.Aquestes càmeres estaran co-nectades amb la comissaria de la Guàrdia Urbana, des d’on es supervisaran les imatges i es tin-dran les gravacions.

El projecte té un cost de poc més de 200.000 euros i s’adjudicarà en poques setmanes

Les càmeres se situaran a una alçada d’entre 3 i 6,5 metres en una quinzena de vies

SEGURETAT

Les càmeres de videovigilància de la Part Baixa s’instal·laran a finals d’anyEls 24 dispositius es col·locaran majoritàriament en fanals, però també en façanes d’edificis de la plaça dels Carros

C/Orosi – C/Apodaca C/Comerç

C/Cartagena – C/Rebolledo Plaça de la Pedrera

C/Cartagena – C/V. De Misericòrdia C/Apodaca – C/Barcelona

C/Sant Magí C/Barcelona – C/Pau del Protectorat

C/Sant Magí - C/V. De Misericòrdia C/Orosi - C/Pau del Protectorat

C/Rebolledo C/Pau del Protectorat (direcció Palau)

C/Apodaca – Pl. dels Carros Escales Palau Congressos

Plaça dels Carros C/Pau del Protectorat (direcció Pl. Carros)

C/Reial C/Arquitecte Rovira

C/Anselm Clavé C/L’Unió

Punts d’instal·lació de les càmeres

CRISTINA AGUILAR

4 diarimés 29/10/2015 TARRAGONA

RedaccióEl Centro Internacional Santan-der Emprendimiento (CISE) ha anunciat l’ inici de la nova con-vocatòria per la VII edició del Programa YUZZ Joves amb idees per l’impuls del talent jove i la generació d’idees innovadores.

La convocatòria per participar en el programa romandrà ober-ta fins al 30 de novembre i les persones interessades podran presentar la seva candidatura a través del formulari disponible a www.yuzz.org.

Els 20 seleccionats a Tarrago-

na s’incorporaran al programa i es podran beneficiar de l’accés a un centre d’alt rendiment ubi-cat a les instal·lacions munici-pals del Tarragona Impulsa on comptaran amb un espai físic per desenvolupar la seva idea i podran relacionar-se amb altres emprenedors, rebre formació impartida per experts professio-nals i ser assessorats per tutors individuals. Una vegada finalit-zat el procés, el millor empre-nedor del centre de Tarragona viatjarà a Silicon Valley on se li oferirà l’accés a rondes de fi-nançament, assessorament en internacionalització i contacte amb inversors.

YUZZ convoca la VII edició i ofereix vint places per Tarragona

EMPRENEDORIA

El programa ofereix formació i suport a joves

Convoquen el ple que ha d’aprovar el Pla parcial on ha d’anar el centre comercial Ikea

El Ple extraordinari del proper divendres tractarà de l’apro-vació definitiva del Text re-fós del Pla parcial urbanístic 10 on s’implantarà el centre comercial IKEA i l’accés a l’Anella Olímpica on es de-senvoluparan els Jocs Medi-terranis del 2017. L’aprovació definitiva del Pla parcial, que ja va rebre el vistiplau de la Comissió d’Urbanisme de la Generalitat el mes de juliol, és imprescindible per tramitar administrativament i aprovar durant els propers mesos els projectes d’urbanització i de reparcel·lació definitius, per part de l’Ajuntament. Hom preveu que a finals d’abril es-tiguin aprovats els projectes d’urbanització i reparcel·lació definitius. Aleshores, Smhau-sa començarà la licitació de les obres d’urbanització del PP-10 en aquesta zona de Campclar, a tocar de la T-11. El Pla Parcial té una superfície de 302.784 m2, dels quals, prop de 68.000 es destinaran a usos comer-cials i 30.829 a residencial. La resta de la superfície de l’àm-bit està destinada a equipa-ments, espais verds i sistema viari. Redacció

A.FortunyDiversos veïns del carrer Ven-tallols denuncien la manca de neteja i el perill que suposa la concentració de coloms a un edifici tancat, situat en el nú-mero 9. Un dels afectats de la zona, Arnau Clavera, assegura que «l’edifici és propietat del BBVA i s’hi acumulen centenars de coloms que embruten tot el carrer». Clavera lidera el bar La Ramona i lamenta que «portem molt temps amb aquesta situa-ció, és molt habitual veure com els nens juguen tirant-se els ous d’aquests ocells, cosa perillosa».

L’edifici s’ha convertit en un «niu» i un espai de proliferació d’aquesta espècie, destaca el veí. Així, assegura que «la brutí-cia dels coloms embruta el car-rer però també les finestres i els balcons dels edificis del costat».

Una veïna de la zona explica que «s’hi poden acumular fins a 200 coloms, però també gats». Es pot observar com els ocells es col·loquen als balcons i s’acu-mulen dins de l’edifici buit –no-més es conserva la façana de l’immoble i algunes bigues in-

teriors de l’estructura–. Alguns veïns remarquen que «hem pre-sentat diverses queixes, però no hi ha manera que ens facin cas».

La problemàtica dels coloms continua registrant bona part de les queixes de la Part Alta.

Des de l’Ajuntament de Tarra-gona calculen que a la ciutat hi ha 50.000 coloms. Les mesures per fer-hi front arriben també de la mà del Port de Tarragona. Al mes d’agost ja havien captu-rat 12.000 exemplars.

Anna FortunyLa impotència es pot llegir al ros-tre dels pescadors de Tarragona. Així és com la majoria d’arma-dors i mariners han viscut les de-claracions del secretari general de Pesca, Andrés Hermida, asse-gurant que l’Estat no pagarà les ajudes corresponents a les vedes dels dos darrers anys, que han dut a terme les embarcacions d’arrossegament i les del peix blau. Al llarg del 2014 i aquest any, els pescadors de la demar-cació de Tarragona han deixat de pescar durant dos mesos, cada temporada.

«Estem molt enfadats, ja no sabem què fer», lamenta An-dreu Domènech, de l’embarcació Maria Ferré Dos. Destaca que, al llarg dels dos darrers anys, «ens havien fet creure que la Unió Eu-ropea havia donat uns diners per

començar les aturades, però nin-gú sap on estan». Així, creu que la possibilitat de mobilitzar-se o arribar a fer vaga és pràcticament nul·la, atès que «amb prou feines podem viure treballant, si ens aturem i fem vaga no sé de què menjarem».

Per la seva banda, el patró de l’embarcació Sord, Andreu Gar-cía, defensa que «encara no te-nim una reacció clara des de la confraria, ens haurem de reunir i veure què passa». A més, con-fia que «de cara a finals d’any, després de les festes, posem l’as-sumpte sobre la taula i intentem que el govern canviï d’opinió».

El ministre va anunciar la ma-laurada notícia aquest dimarts, en la vuitena Jornada Científica de la Tonyina que es va celebrar a l’Ametlla de Mar. Va defensar que «difícilment» el sector pes-

quer pot reclamar les ajudes per les parades voluntàries dels dos darrers anys perquè «encara no s’ha aplicat el programa opera-tiu» que ha de regir el reparti-ment del fons europeu marítim

i de pesca. D’altra banda, des de l’embarcació Ivaraxa, el seu pa-tró, Ivan Amores, creu que «hem d’actuar, cal fer alguna protesta o denunciar-ho». Aquesta em-barcació se sustenta en el treball de quatre mariners. Així, Amores calcula que tenen 12.000 euros pendents de cobrar. A més, su-bratlla que «l’última vegada que vam cobrar l’ajuda ja vam rebre un percentatge inferior, ja ens

van retallar part de la compen-sació». En el cas d’embarcacions més grans, com la Sord, espe-raven cobrar 15.000 euros per anys. Aquests diners havien de servir per «arreglar l’embarcació i per viure durant aquests dos mesos que no tenim sou», ex-plica Andreu Garcia. Els afectats coincideixen a destacar que «si no trobem noves ajudes, haurem d’acabar plegant».

PORT

Els pescadors viuen «impotents» la negativa de l’Estat de pagar les vedesEn funció de la dimensió de la barca, reclamen entre 6.000 i 15.000 euros pendents per any

CRISTINA AGUILAR

Una de les embarcacions d’arrossegament de Tarragona, afectada per l’anunci del Ministeri.

Hi ha diversitat d’opinions entre els armadors sobre la possibilitat de fer vaga

CRISTINA AGUILAR

L’edifici està ple de brutícia i excrements dels ocells.

Denuncien l’acumulació de coloms i brutícia al carrer Ventallols

VEÏNAL

La propietat de l’edifici del número 9 no estaria controlant la neteja

A.FortunyLa capella del Santíssim de la Catedral acollirà demà a les vuit del vespre una missa de celebració de la Mare de Déu de Palestina de l’Ordre Eqüestre del Sant Sepulcre de Jerusalem. Des de l’ordre de Tarragona, Maria

Mercè Martorell explica que «la missa l’oficiarà l’arquebisbe Jaume Pujol i és un dels actes principals de la nostra ordre». Els membres de l’ordre també duran a terme un sopar en ho-nor a la celebració. Martorell detalla que «som una ordre que

ve de l’època de les croades amb la reconquesta de Jerusalem». Així, un altre dels seus actes principals el duen a terme el Di-vendres de Pasqua, quan «fem un acte conjunt amb l’Agrupa-ció d’Associacions de Setma-na Santa i duem a terme actes com un concert amb el Cor Jove Schola Cantorum».

Martorell destaca que, en aquests moments, «és molt im-portant protegir els cristians que pateixen a Terra Santa. Per això, tots els nostres esforços es tradueixen en aportacions eco-nòmiques, sobretot destinades a escoles, i també per a hospitals i per protegir el patriarcat».

La Catedral celebra una missa en honor a la Mare de Déu de Palestina

RELIGIÓ

És la patrona de l’Orde Eqüestre del Sant Sepulcre

529/10/2015 diarimésPUBLICITAT

6 diarimés 29/10/2015 TARRAGONA

RedaccióDesprés que el passat 9 d’octu·bre la Guàrdia Civil escorcollés diverses dependències de l’Ajun·tament de Tarragona i que di·lluns es procedís a la detenció de l’exgerent de l’Institut Municipal de Serveis Socials (IMSS), el por·taveu del grup municipal de CiU, Albert Abelló, va reclamar ahir a l’alcalde Josep Fèlix Ballesteors que «doni la cara» pel cas Inipro. Una exigència que el portaveu del Parit Popular a l’Ajuntament, Alejandro Fernádez ahir també va fer extensiva. Finalment, des d’ERC van demanar a l’alcalde que convoqui la Junta de Porta·

veus per donar resposta a totes les incertes que envolten el cas».

«Tarragona no es mereix un alcalde que s’amagui i no doni explicacions quan hi ha proble·mes, ell és el màxim responsable municipal», va manifestar Abe·lló, que lamenta que «el nom de la ciutat de Tarragona s’estigui veient perjudicat per un cas de presumpta corrupció». D’altra banda, el portaveu de CiU va qualificar «d’ocurrències i d’in·conseqüents» les declaracions de la tercera tinent d’alcalde en les quals excusava la «mala pra·xi» amb «la greu crisi social».

Abelló també va recordar que

la qüestió del cas Inipro «sempre hi ha hagut una absoluta manca de transparència» per part de l’equip de govern i va assegurar que, si finalment la justícia cer·tifica irregularitats en la contra·ctació de persones en l’àrea de Serveis Socials de l’Ajuntament, el grup municipal de CiU «exigi·rà responsabilitats al més alt ni·vell». Finalment, el portaveu de CiU va mostrar el suport del seu grup municipal als treballadors i treballadores de l’IMSS.

Per la seva part, el portaveu popular també va exigir la com·pareixença de l’alcalde. «Fins ara havíem estat prudents per edu·

cació, ja que l’alcalde havia estat dos mesos de baixa. Però ara que està recuperat, exigim una explicació sobre el cas», va dir Fernández, que al mateix temps va augurar «incertesa del futur de l’alcalde».

Fernández també va valorar les explicacions del portaveu de l’equip de govern socialista, Be·goña Floria, i les va titllar de «ri·dícules» i «d’un insult a la intel·ligència». «Aquí hi ha imputats per delictes de l’administració pública i la feina de Ballesteros és donar la cara en els moments difícils. És el que hauria de fer un bon líder».

El portaveu popular també va voler mostrar por a què la histò·ria es repeteixi. «Tot s’assembla molt a l’etapa final de Joan Mi·quel Nadal, amb imputats i delic·tes de corrupció», va dir i també va afegir que «el més greu és que encara queden tres anys i mig de mandat».

Finalment, el grup municipal d’ERC, en la mateixa línia, van valorar ahir que han esperat, «prudentment», que l’alcalde comparegués per donar expli·cacions a la ciutadania sobre el cas INIPRO, i consideren «in·nacceptable que encara no ho hagi fet» «El conjunt de fets que

s’han succeït en els darrers dies, registres, imputacions, la dimis·sió del cap de gabinet d’alcaldia i la candidatura de Ballesteros al Senat; estan provocant un seguit de reaccions entre l’opinió pú·blica que perjudica greument la imatge de Tarragona».

Les reaccions dels grups mu·nicipals arriben després que ahir es fessin públiques sis im·putacions més en relació al cas Inipro. Es tracta de l’administra·dor d’Inipro, Ricard Campàs, del consultor José Gallet, així com de Mario Granados, Enrique Miró, Daniel Fernández i del militant socialista Alejandro Caballero, als quals se’ls imputa delictes contra l’administració pública.

El cas parteix d’una denúncia de la CUP a la fiscalia, l’any 2013, en què s’apuntava que l’empre·sa Inipro es va adjudicar uns treballs relacionats amb serveis d’ajuda i d’integració d’immi·grants de l’Ajuntament de Tar·ragona l’any 2010 i que aquests s’haurien prorrogat irregular·ment els anys 2011 i 2012.

POLÍTICA

CiU, PP i ERC reclamen a Ballesteros que doni explicacions del cas IniproTant Abelló com Fernández coincideixen a criticar les explicacions del cas de Floria, i Ricomà vol una Junta de Portaveus

Redacció El diputat al Congrés durant la X Legislatura, Alejandro Fer·nández, va explicar ahir que «aquests quatre anys de govern han estat complicats, però des·prés d’uns inicis amb decisions difícils han acabat de manera satisfactòria tant a nivell tarra·goní com espanyol». Fernán·dez va assegurar que «durant aquesta legislatura s’ha reduït la taxa d’atur, s’han desencallat infraestructures pendents i s’ha ajudat els ajuntaments i les fa·mílies tarragonines. Per tot això, podem dir que la província de Tarragona està avui molt millor que al 2011».

El diputat popular va explicar que «a la nostra província s’ha passat d’un 29% d’atur a un 20’5%, augmentant l’afiliació a la Seguretat Social en 30.000 persones, unes xifres que de·mostren que s’ha acabat la des·trucció de llocs de treball i l’inici de la creació de feina».

En infraestructures, Alejan·dro va recordar que «l’any 2010, el ministre Blanco va paralitzar totes les infraestructures, inclo·ent la T11 i l’A27, dues obres im·portants per a la província que ens vam comprometre a desen·callar i que hem complert». «La T11 fa mesos està finalitzada i de l’A27 s’han inagurat dos trams,

el tercer està a punt de finalit·zar·se i l’últim ja compta amb partida pressupostària», va dir. El diputat popular va assenyalar que «hem complert els nostres compromisos i, a més, hem po·sat diners per la variant de l’A7 de la Mora a la Pobla, s’han pro·jectat onze rotondes a la N340 al

seu pas per les Terres de l’Ebre per millorar la seguretat, hi ha sis milions d’euros per la N420 a Marçà i s’ha inaugurat també la variant de l’Aldea. Som consci·ents que hi ha moltes coses en·cara per fer, però és indubtable que les infraestructures estan molt millor ara que al 2011».

Va recordat que «s’han inver·tit més de 300 milions d’euros en la construcció del Corredor del Mediterrani al seu pas per la província, i el Port de Tarrago·na té una aportació del Govern d’Espanya de 35 milions d’euros, sent el port espanyol que més di·ners rep a nivell relatiu».

CEDIDA

El diputat, Alejandro Fernández, durant la valoració de la X Legislatura al Congrés.

Fernández: «La província de Tarragona està avui molt millor que al 2011»

CONGRÉS

El diputat popular fa balanç de la X Legislatura

Els cursos de llengua i cultura xineses de la URV amplien l’oferta de formació

La Universitat Rovira i Virgili incorpora de nou l’ensenya·ment del xinès per a la comu·nitat universitària i per al pú·blic. Es pot aprendre pas a pas, d’acord amb el pla curricular internacional d’ensenyament del xinès, i de manera molt pràctica, amb una companyia lingüística per a la conver·sa. Els cursos proporcionen l’aprenentatge de la llengua i de la cultura i costums, S’ofe·reixen els cursos que corres·ponen als certificats HSK1, HSK2, HSK3 i HSK4. Són: Bà·sic 1 (d’octubre a febrer), Bà·sic 2 (de febrer a juny), Bàsic 3 (d’octubre a juny) i Intermedi 2 (d’octubre a juny). Les clas·ses es fan en horari de tarda al campus Catalunya, i hi ha un descompte del 10% per a la comunitat universitària.

El Consorcio actuarà a l’Auditori August el proper 7 de novembre

Dins la seva gira de comiat Nuestros besos quedaran, El Consorcio ha programat un concert a la ciutat. El proper 7 de novembre a les vuit del vespre a l’auditori August del Palau de Congressos acollirà el grup musical nascut al 1993 després de la seva trajectòria a Mocedades. Les entrades ja estan a la venda a través de Ticketmaster, Carrefour, Fnac i Halcón Viajes amb uns preus d’entre 25 i 30 euros.

RedaccióLa Universitat Rovira i Virgili (URV) rebrà més d’un milió d’eu·ros del Ministeri d’Economia i Competitivitat per a la contra·ctació de personal de suport a la recerca. En concret, s’ofereixen 29 places en diversos grups de recerca i unitats de gestió de la

recerca. Les persones seleccio·nades obtindran un contracte laboral en pràctiques, a jornada completa, amb una durada de dos anys. La retribució anu·al bruta serà d’entre 17.000 i 22.000 euros, en funció de la plaça.

Els candidats poden ser ti·

tulats universitaris (diplomats, llicenciats, graduats, enginyers o arquitectes) o titulats de for·mació professional (tècnics), segons les places. L’edat màxima per optar a les beques de recerca és de 29 anys i és necessari no estar treballant ni rebent cap ac·ció formativa ni educativa.

També cal tenir la nacionali·tat espanyola, ser ciutadà de la Unió Europea resident a Espa·nya, o estranger amb permís de residència i treball. Els aspirants han de registrar·se al Sistema de Garantia Juvenil per poder optar a les convocatòries, i han de complir tots els requisits del

programa.La Garantia Juvenil és una

iniciativa a nivell europeu per reduir l’atur juvenil. La URV ha obtingut finançament per a aquestes places a través d’una convocatòria d’ajuts en el marc del Pla Estatal d’Investigació Ci·entífica i Tècnica i d’Innovació 2013·2016. L’objectiu és inserir joves a l’atur en el mercat la·boral i formar·los en el suport a la recerca. En aquest enllaç (http://www.urv.cat/recerca_in-novacio/programes/mineco/em-pleo_joven/2014/index.html es pot consultar tota la informació sobre aquesta convocatòria a la Universitat.

La URV contractarà 29 joves a l’atur per fer suport a la recerca de la universitat

OCUPACIÓ

Rebrà més d’un milió d’euros del Ministeri d’Economia i Competitivitat per finançar-ho

729/10/2015 diarimésPUBLICITAT

8 diarimés 29/10/2015 REUS

Susanna CasesQueda a penes una setmana perquè La Fira Centre Comercial obri portes. Mentre a l’avinguda Sant Jordi, centenars d’operaris continuen treballant a tot drap per ultimar els treballs –acces-sos i enjardinament inclosos–, es van coneixent els primers detalls de la gran festa d’inauguració, que tindrà lloc dijous que ve al vespre.

El director general de Metro-vacesa, Carlos García León; el director general de Comerç de la Generalitat, Josep Maria Re-casens; i l’alcalde de Reus, Carles Pellicer, seran els encarregats d’inaugurar l’espai, en un acte que serà presentat per l’actriu reusenca Aida Folch.

Amb photocall inclòs, la inau-guració començarà a dos quarts de vuit del vespre, amb la recep-ció de la comitiva i els convidats. A les vuit del vespre s’iniciarà un recorregut per les instal·lacions i poc abans de dos quarts de nou del vespre tindran llocs els par-laments, que donaran pas a un espectacle i al còctel.

Tot i que encara queden mol-tes sorpreses i detalls per desvet-llar, com a tancament de la gran festa inaugural, Metrovacesa oferirà un concert a la plaça exte-rior, a partir de dos quarts d’onze de la nit, amb el grup Apache –grup de versions de culte per als amants del prop i del rock de tots els temps–, obert a tota la ciutat.

HorarisI després de la inauguració, di-vendres al matí La Fira Centre Comercial obrirà finalment les seves portes al públic, amb 41.700 metres quadrats, dels quals 28.642 són de superfície llogable, i amb pràcticament el 100% dels espais ocupats.

En total, hi haurà una setante-na de locals, distribuits en quatre

plantes: -1, 0 (a peu de carrer), 1 i 2. Els compradors trobaran una oferta combinada de moda i cal-çat, telefonia, estètica i perfume-ria, complements, així com una jogueteria, supermercats, cafe-teries i restaurants i un bowling.

Així, La Fira atraurà noves marques que encara no eren presents a la demarcació de Tar-ragona, com Sprinter (Roba es-portiva) i Sfera (Moda); i també d’altres no establertes encara a la capital del Baix Camp, com Zara

Home, H&M i Ozone (bowling). La zona comercial obrirà de

dilluns a dissabte de deu del matí a deu de la nit, mentre que la zona d’oci i restauració –a l’úl-tima planta– obrirà de dilluns a dijous de deu del matí a mitjanit; divendres, dissabte i vigília de festius, fins les dues de la mati-nada; i els diumenges d’onze del matí a la mitjanit.

L’aparcament, gestionat per Reus Mobilitat i Serveis, estarà obert les 24 hores oferint 853 places repartides en dues plan-tes. La política de preus serà la mateixa que a la resta de pàr-quings municipals de la ciutat: un màxim diari de 4 euros. La Fira, però, obsequiarà amb la primera hora gratuïta a tots els clients que facin una compra su-perior als 5 euros.

L’edifici compta amb diverses mesures d’aprofitament energè-

tic, com la instal·lació fotovol-taica i solar tèrmica, que pro-porcionarà un estalvi energètic del 70%; il·luminació amb LED, etc. Pel que fa a la climatització, el centre disposarà d’un sistema que permet la regulació de tem-peratura en totes les estacions de l’any, que permetrà estalviar fins un 30% d’energia en clima-tització. A més, l’edifici comptarà amb xarxa Wi-Fi, sales de lactàn-cia o préstec de cadires per a per-sones amb mobilitat reduïda.

Metrovacesa preveu que el Centre Comercial La Fira pugui donar feina diàriament a més de 600 persones: entre 550 i 600 llocs de feina directes i entre 100 i 150 d’indirectes.

Si es passeja entorn el parc Sant Jordi, un ja es pot comen-çar a fer la idea de quina serà la fotografia definitiva de la zona després d’anys d’obres.

El concert del grup de versions serà obert a la ciutadania i començarà a dos quarts d’onze

PROMOCIÓ

La Fira ultima una festa inaugural amb Aida Folch i el grup ApacheEl director general de Metrovacesa, el de Comerç de la Generalitat i l’alcalde inauguraran l’espai

OLÍVIA MOLET

Els operaris estan treballant per enllestir els treballs a l’interior i a l’exterior.

L’edifici oferirà xarxa Wi-Fi, sales de lactància o préstec de cadires, entre altres

Mor un motorista de 60 anys a una de les sortides de la T-11

SUCCESSOS

Un motorista va morir ahir a la tarda a la carretera T-11, al seu pas per Reus. Els serveis d’emergència van rebre l’avís de l’accident a tres quarts de sis de la tarda. Per causes que s’es-tan investigant, el conductor va perdre el control del vehicle al quilòmetre 4 de la carretera esmentada i va sortir de la via. En l’accident va perdre la vida i no hi va haver cap més vehicle implicat, segons informen els serveis d’emergència. Concre-

tament, l’accident es va produir a la rotonda de sortida de la car-retera en direcció al municipi de Riudoms i el polígon Agro-Reus de la capital del Baix Camp. Tres patrulles dels Mossos d’Esqua-dra, dues dotacions de Bombers i dues ambulàncies del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) han actuat al lloc dels fets. Com a conseqüència de l’accident, hi va haver talls de trànsit en al-guns carrils al llarg de la tarda. L’home tenia 60 anys.

La Jornada Ocupa’t i Emprèn arriba el proper dia 19

ECONOMIA

La Jornada Ocupa’t i Emprèn tindrà el proper 19 de novembre a les instal·lacions de firaReus de l’edifici Tecnoparc. Pel que fa a les conferències, destaca la sessió plenària «Petits em-prenedors en un món de grans corporacions. Jo també hi puc competir!» durant la qual l’eco-nomista i emprenedor reusenc Josep Anton Aliagas explicarà la seva experiència en el món digital i de les TIC. Durant la jornada també es plantejaran

temes com de quina manera es pot assegurar l’èxit de la nova empresa, com fer per treure el màxim profit a Linkedin (la xarxa social per excel·lència del món professional) i quines són les habilitats personals i d’equip necessàries per emprendre un negoci. Un altre dels actes serà el networking per a empreses amb la metodologia LEGO Se-rious Play. També es lliuraran els Premis ReusEmpresa i els Premis FP ReusEmpresa 2015.

Les oportunitats de negoci a Flandes, a la Cambra

ECONOMIA

La Cambra continua amb les propostes centrades en l’àmbit de la internacionalització que, de manera periòdica, ocupen la programació d’activitats. Així la propera setmana, concreta-ment el dijous 5 de novembre, hi haurà una sessió per desco-brir les oportunitats de negoci que ofereix la regió de Flandes, una de les àrees econòmiques més dinàmiques del món, amb una de les majors rendes per càpita gràcies a una economia

moderna i a la inversió estran-gera de grans companyies, que es van ubicar a la zona a partir de la segona meitat del segle XX. Anvers, Gant, Lovaina o Bruges són ciutats plenes de be-llesa i història, que a més oferei-xen infinitat d’oportunitats en l’àmbit empresarial. La sessió serà conduïda per Dick Verlee, Conseller Econòmic i Comer-cial a la Delegació de Flandes de l’Ambaixada de Bèlgica a Madrid.

929/10/2015 diarimésREUSCòdol Educació ofereix visites teatralitzades al campaner el proper diumenge

Diumenge dia 1 de novembre a la tarda, un vell campaner de la Prioral, sortit de la nit dels temps, convidarà els visitants a tocar les campanes per tal de recordar les persones estima-des que ja no hi són. Al llarg de tres visites teatralitzades –a les sis, a dos quarts de vuit i a dos quarts de nou del vespre–, a la llum de les espelmes, aquest campaner misteriós desvet-llarà algunes de les llegendes i dels secrets més amagats del campanar de Reus. Dalt de tot de la torre, el personatge reunirà el grup sota la cam-pana major, la Petra Clàudia, i oferirà castanyes calentes, pa-nellets i un traguet de vi dolç. Cada passi tindrà una durada aproximada d’una hora. Les entrades es poden comprar a través del web de Còdol Edu-cació a 5 euros. Amb aquesta iniciativa, Còdol Educació pre-tén reivindicar les tradicions pròpies d’aquí com ara els di-ferents tocs de campanes o la castanyada. Està documentat arreu de Catalunya, que la nit del dia 1 al dia 2, les campanes tocaven a morts per anunciar la Commemoració dels Fidels Difunts.

Susanna CasesÉs temps de panellets, castanyes i moniato. Segons la previsió del Gremi de Pastisseria, a Catalu-nya es compraran enguany un 3% més de panellets i vora 900 pastisseries catalanes elaboraran prop de 250.000 quilos d’aquest dolç de Tots Sants.

A Reus, forns i pastisseries ja n’ofereixen aquesta setmana de tots els gustos. Això si, al mateix preu que els altres anys: entorn als 40 euros el quilo dels de pi-nyons i sobre els 30 euros el qui-lo de les altres varietats. Davant l’actual context econòmic, amb una tendència a l’alça a fer-ne a casa, i la política de preus dels supermercats i les grans superfí-cies, pastissers i forners descar-ten augmentar-ne el preu, tot i l’encariment de l’ametlla.

I és que segons l’Observa-

tori de Preus del Departament d’Agricultura en base als preus de la Llotja de Reus –la referèn-cia en el sector–, el quilo-gra d’ametlla marcona –la que més s’utilitza en l’elaboració dels pa-nellets– estava fixat en 7,90 eu-ros fa dues setmanes –l’ametlla llargueta a 7,65–. L’última setma-na d’octubre de l’any passat, la Llotja de Reus va fixar el preu de l’ametlla en 5,95 euros el quilo de gra i la mitjana del 2010 al 2014, també a finals d’octubre, es va situar en 4,60 euros.

«Els preus s’han de mantenir si en volem vendre, tenint en compte que als supermercats estan quasi regalats i que molta gent s’ho fa a casa», comenta el president del Gremi de Forners del Baix Camp i propietari del Forn Cabré, Joan Cabré.

Els pastissers de Reus confien

en matenir les vendes, que aug-mentaran, sobretot, els dos últi-mes dies abans de Tots Sants, és a dir, aquest cap de setmana. «Hi ha la tendència cada dia més de fer-ho a casa perquè a les escoles també se’n fan. Però hi ha clients que vénen i diuen: jo n’he fet però prefereixo aquests», explica Maria Teresa Domingo, propie-tària de la Pastisseria Caelles.

Si bé no poden competir amb el preu, els pastissers tradicionals

ofereixen qualitat, i de la bona. «El client, si paga aquest preu, ha d’estar segur que paga una cosa bona i de màxima qualitat, sense cap additiu», continua Domingo. De fet, la Pastisseria Caelles és un dels establiments que forma part del segell de qualitat Panellets ETG (Especialitat Tradicional Garantida), un distintiu agroa-limentari que empara aquells productes agrícoles i alimenta-ris amb unes característiques

específiques quant a mètodes tradicionals de producció. Des de la Pastisseria Caelles, a més, trituren ells mateixos l’ametlla marcona amb la què elaboren els panellets, igual que al Forn de Pa Huguet, on ja tenen encàr-recs i clients. «Hem mantingut el preu de l’any», explica Pilar Hu-guet, destacant que compte amb ametllers propis, a partir dels quals poden fer les elaboracions més dolces i, també, tradicionals.

SOCIETAT

Els panellets mantindran el preu tot i l’encariment de l’ametllaEls forns i pastisseries alerten de la diferència entre els tradicionals i els fets industrialment

OLÍVIA MOLET

Pilar Huguet, de la Pastisseria Huguet, amb una de les varietats més famoses: la de pinyons.

10 diarimés 29/10/2015 REUS

RedaccióEn el marc de la celebració de la festivitat de Sant Miquel, festa patronal de la Guàrdia Urbana, i quan es commemoren els 160 anys de la fundació del cos mu-nicipal de seguretat, l’alcalde de Reus, Carles Pellicer –que en aquest mandat té les compe-tencies en matèria de seguretat ciutadana–, va lliurar ahir a la plaça del Mercadal les distinci-ons a diferents membres del cos de seguretat municipal. Així, es van lliurar 9 medalles de bronze

i 14 de plata en reconeixament a 15 i 25 anys de servei prestats al cos, respectivament. També es va distingir un sergent, per la seva intervenció quan es troba-va fora de servei donant suport al vigilant –també distingit– i la dependenta d’un supermercat, els quals estaven sent amenaçats per un toxicòman amb una xe-ringa, el passat 10 d’abril de 2014; i a sis agents pels fets ocorreguts el 28 d’agost al passeig Miseri-còrdia, on una cambrera va ser agredida i que gràcies a la inter-

venció dels agents van evitar que l’agressor continués agredint-la, van auxiliar-la i, posteriorment, van col·laborar amb els Mossos d’Esquadra en la detenció de l’agressor. Per aquests fets també va ser condecorat un veí de Reus amb la medalla al mèrit ciutadà.

Entre altres, també es va dis-tingir dos agents que el passat 18 de maig van evitar que una menor de 13 anys es precipités al buit des del pati de llum del seu domicili on havia sortit.

Pel que fa a components d’al-

tres cossos de policia, es va reco-nèixer a tres agents de la Policía Nacional pel servei realitzat el 24 d’agost en el qual i estan fora de servei amb les seves respec-tives famílies, localitzen i dete-nen l’autor d’un robatori amb

violència i intimidació comés en una gelateria; i a tres membres de l’oficina d’Anàlisi Fiscal de la Guàrdia Civil de Tarragona pel servei realitzat conjuntament amb la unitat d’Investigació de la Guàrdia Urbana de Reus per

desmantellar un punt de venda de droga a Mas Pellicer.

També es va reconèixer la tas-ca del sotsinspector de la Policia Nacional, de dos voluntaris de Protecció Civil i de diferents càr-recs dels Mossos d’Esquadra.

INSTITUCIONAL

Reus reconeix la tasca de la Guàrdia Urbana en el seu 160è aniversariCoincidint amb la celebració de Sant Miquel, festa patronal del cos, es van lliurar distincions i reconeixements a representants de diferents cossos

OLÍVIA MOLET

L’alcalde, Carles Pellicer, va passar revista ahir al cos municipal, format per 153 agents.

Bicicamp organitza una trobada dissabte per sumar gent i nous projectes

L’any 2010, en una petita ma-sia molt a prop de Reus, un grup de persones van iniciar un camí per convertir el ter-ritori en un espai amable per a les bicicletes. Començava a pedalar el projecte Bicicamp, que pel camí ha anat afegint moltes més persones. Cinc anys després, des de l’entitat fan una crida per pujar a la bicicleta i continuar pedalant. Per això, Cal Massó acollirà el dissabte 31 d’octubre, a partir de les dotze del migdia, una trobada amb tot de persones que volen que formin part d’un projecte compartit, col-laboratiu i il·lusionador per «omplir de bicicletes els car-rers de les nostres ciutats». «A Bicicamp hem pensat que des-prés de cinc anys de projectes, rutes, activitats, i de compar-tir quilòmetres amb moltes persones, toca reinventar-nos. I ho volem fer amb les petites estones de molta gent, com-partint coneixement, experi-ències i converses», expliquen des de l’entitat. «Per això el dissabte, tot gaudint d’un ver-mut, et volem explicar quines són les idees que tenim al cap, els projectes que tenim entre mans, les il·lusions que mouen el nostre ànim i com en pots formar part. Per a que hi apor-tis la teva petita estona, el teu coneixement, la teva il·lusió, el teu gra de sorra», afegeixen. Una de les properes sortides de Bicicamp serà el proper 8 de novembre, amb dues rutes de 50 i 23 quilòmetres amb l’oli com a fil conductor.

Creu Roja recull 1.500 quilos d’aliments en una nova campanya solidària

L’assemblea de Creu Roja a Reus ha recollit 1.500 quilos d’aliments gràcies a les dona-cions de la campanya Desayu-nos y Meriendas #ConCora-zón, que s’ha desenvolupat el passat divendres i dissabte al supermercat Simply de la ca-pital del Baix Camp. La cam-panya és una iniciativa que va arrencar l’any 2013 per les empreses del Grupo Auchan (Alcampo, Simply, Oney e Im-mochan) amb la col·laboració de Creu Roja i Un juguete Una ilusión, la finalitat de la qual és millorar la qualitat de vida de les famílies amb dificultats socials. En el conjunt de la de-marcació s’han recollit 2.488 quilos d’aliment sumant les donacions recollides en els cinc supermercats Simply on va tenir lloc la campanya.

Borja de Riquer inaugura el curs al Centre de Lectura

La sala d’actes Emili Argilaga del Centre de Lectura acolli-rà avui, a dos quarts de vuit del vespre, la lliçó inaugural del curs acadèmic 2015-2016: «Una història amagada: els negocis de Francesc Cambó a la CHADE», a càrrec de Borja de Riquer Permanyer, catedrà-tic d’Història Contemporània de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). La pre-sentació anirà a cura de Mercè Costafreda Felip, historiadora.

RedaccióLa segona edició del Reus Te-atre Musical, festival de teatre musical de petit format, tornarà al Bravium Teatre del 10 al 13 de desembre. El festival arrencarà el 10 de desembre amb una pro-jecció d’una pel·lícula musical que serà escollida pel públic a través d’un concurs a la xarxa

social Instagram. A continuacióes farà una festa de presenta-ció del festival al Pub Pilée. El divendres 11, a partir de les deu del vespre, hi haurà el primer espectacle Something’s Coming, un tribut a Somheim a càrrec de Joan Vázquez, actor de mu-sicals com Hair, Mamma Mia, Rent, etc. El dissabte dia 12, a

dos quarts de set de la tarda, és el torn de la recuperada Cia. Me-mory amb l’espectacle Una Ron-da d’Arthur Schnitzler amb can-çons de Cole Porter. I la cloenda del festival serà el diumenge dia 13 amb Psicalíptiques Producci-ons amb l’espectacle La Carme-ta del Paral·lel, espectacle pro-tagonitzat per l’actriu reusenca

Alba Aluja Mollar. Pel que fa a les entrades, fins al 31 de no-vembre o exhaurir existències es podran adquirir abonaments per 15 euros amb una bossa de regal. Aquests abonaments ja es poden comprar al mateix Teatre Bravium de dilluns a dimecres de sis a vuit de la tarda. També als punts de venda oficials del festival: la botiga Terra de Còmic o la Pastisseria Mare Molas. A partir de l’1 de desembre les en-trades per cadascuna de les dife-rents funcions tindrà un preu de 10 euros, els abonaments 25 i la projecció de cinema 1 euro. L’or-ganització remarca l’alta partici-pació de propostes rebudes.

El festival de teatre musical torna al teatre Bravium al desembre

CULTURA

Fins al 31 de novembre es poden comprar abonaments per 15 euros

S. Cases«Que cadascú es plantegi: Quina excusa tinc per no anar a donar sang?». Així va fer una crida ahir la regidora de Salut, Montserrat Vilella, a participar en la 12ena Marató de Donació de Sang que acollirà avui de nou a nou el teatre Fortuny, amb l’objectiu d’arribar als 800 participants, després de l’èxit de l’any passat, amb 868 donacions.

A més de poder reservar l’hora prèviament –www.do-narsang.gencat.cat–, enguany s’ofereix un codi QR mitjançant el qual els donants podran viat-jar de forma gratuïta a qualsevol de les línies de Reus Transport

per apropar-se al Fortuny. Di-marts ja hi havia 250 reserves i el Banc de Sang i Teixits instal·larà 40 lliteres, en una jornada que mourà desenes de voluntaris i personal sanitari.

Precisament, la presidenta de l’Associació de Donants de Sang del Baix Camp, Mari Boqué, va detallar ahir els nombrosos regals i vals de descompte que s’enduran cap a casa els donants –entrades per veure el futbol, ampolles de vi i vermut, galetes i vals de descompte per diferents experiències al territori–, en una jornada que comptarà amb diferents activitats d’animació –havaneres, country, gegants,

cronetes i tambors, castells, etc.–

«Reus va ser la primera ciutat de Catalunya en acollir una ma-rató de donació de sang i conti-nua sent la ciutat que concentra més donacions en un sol dia», va comentar ahir el cap del Banc de Sang i Teixits del Camp de Tar-

ragona i Terres de l’Ebre, Enric Contreras, recordant que «cada dia es necessiten 1.000 donaci-ons». «Avui (ahir), a Catalunya té sang per 9 dies. La marató arriba ens ajuda, tenint en compte que sortirm de l’estiu i ens apropem al Nadal, èpoques quan les do-nacions baixen», va detallar.

CEDIDA

Enric Contreras, Mari Boqué i Montserrat Vilella.

La Marató de Donació de Sang vol superar les 800 donacions

SOCIETAT

Avui, al teatre Fortuny, de nou a nou

1129/10/2015 diarimés CAMPDETARRAGONA

RedaccióEl macrocomplex de turisme i oci que es construirà als terre-neys del Centre Recreatiu i Turís-tic (CRT) PortAventura tindrà un màxim de tres casinos, després que Melco hagi retirat la candi-datura conjunta amb Veremonte que havia presentat a la primera fase del concurs públic obert per la Generalitat per optar a alguna de les llicències de joc, segons avançava ahir El País i confir-maven fonts del departament d’Economia.

D’aquesta manera, només opten ara a aconseguir alguna d’aquestes llicències les candi-datures de Melco en solitari, d’Hard Rock i de Peralada. Són els tres grups que passaran a la segona fase del concurs que no s’obrirà fins que no s’aprovi de-finitivament el Pla Director Ur-banístic (PDU) dels terrenys del CRT, una aprovació que podria produir-se a finals d’any o prin-cipis del 2016.

Segons avançava ahir El País,

Melco va comunicar a la Borsa de Hong Kong els seus plans que la societat BCN Integrated Resorts 2, compartida amb Vere-monte, no optés a participar en el projecte de la Costa Daurada.

Manté la seva candidatura única i, segons el comunicat de Melco, la zona és un terreny d’oportuni-tats pel sector del joc i les apos-tes. Segons el comunicat que re-cull el rotatiu, «Espanya presenta

una oportunitat única amb forts fonaments per desenvolupar un mercat del joc de classe mundi-al». Destaca el «creixent atractiu de l’àrea que envolta el projecte» (en referència a PortAventura i

a la pròxima apertura de Ferra-riLand) i la capacitat de Catalu-nya d’atreure turistes d’arreu del món. Melco destaca les oportu-nitats que s’obren pel grup a la Costa Daurada.

Segona faseEls grups que queden de la pri-mera fase del concurs per optar a les llicències hauran de col-laborar en el disseny conjunt del complex, ja que el Govern va fi-xar en les bases del concurs que cadascuna de les autoritzacions ha d’estar vinculada a un com-plex turístic integrat (CTI), és a dir el conjunt d’unitats de negoci que conformen uns serveis turís-tics integrats que inclouen allot-jaments, centres de convencions i de congressos, zona comercial i teatres, etc. Cada sol·licitud haurà d’incloure una proposta de CTI, que pot estar configura-da com una oferta unitària que inclogui un únic CTI, o com una oferta unitària que inclogui més d’un CTI.

CRISTINA AGUILAR

El complex turístic integrat s’ha de construir als peus de PortAventura, a tocar de la C-31-b.

ACNLa Federació d’Associacions de Veïns de Tortosa presenta-va ahir, un acord institucional amb què s’insisteix en la millora de les infraestructures viàries a l’Ebre. En concret, el document exigeix la construcció «priori-tària» del tram ebrenc de l’A-7, com a infraestructura «irrenun-ciable» per al territori. També la gratuïtat de l’AP-7 mentre l’autovia no estigui feta, deixant obert el debat sobre quin tipus d’alliberament de peatges s’ha d’aplicar. El document el signen 11 entitats socials i econòmi-ques, entre els quals transpor-tistes i conductors, sindicats, empresaris i comerciants i uni-versitats. L’acord vol pressionar per la celeritat de solucions per reduir el col·lapse i la sinis-tralitat de l’N-340. La prioritat d’aquest acord institucional és la construcció del tram ebrenc pendent de l’A-7 entre l’Hospi-talet de l’Infant, al Baix Camp, i la Jana, al Baix Maestrat. Men-trestant, es reclama la gratuïtat de l’AP-7, deixant obert per al debat quin tipus de model de

gratuïtat s’hauria d’aplicar. La reclamació «màxima» de les entitats és l’alliberament de peatges tot i que hi ha «consci-ència que podria ser inviable, si es tenen en compte interessos econòmics de les parts». «Re-clamem la gratuïtat total però si han de ser bonificacions,

que siguin les màximes per als camioners», deia el president de la Federació d’Associacions de Veïns de Tortosa, Josep Bau-bí, perquè «no paguin els plats trencats d’aquesta polèmica que els governs han sigut incapaços de resoldre en els últims anys», afegia.

CedIdA

El document amb les demandes fou presentat ahir.

Les entitats signen l’acord per demanar la gratuïtat de l’AP-7

TERRES DE L’EBRE

El document exigeix la construcció prioritària de l’A-7 al tram ebrenc

RedaccióEl sindicat Manos Limpias ha demanat al titular del jutjat del Vendrell que investiga les pre-sumptes comissions a CDC per l’adjudicació d’obres públiques que imputi el director general de la Fundació ACS, Manuel de

Andrés, i el director general a Catalunya, Jordi Pineda. Urba-ser és l’empresa d’ACS dedica-da, entre d’altres, la gestió de manteniment dels espais pú-blics, com zones verdes vials. En un comunicat, Manos Limpias reclama, en ultima instància,

que també s’encausi el màxim responsable de la constructo-ra ACS, Florentino Pérez. Així mateix, també sol·licita la im-putació del president de Cirsa, Manuel Lao.

Manos Limpias es va presen-tar com a acusació popular del cas en el jutjat del Vendrell. Jordi Duran, empresari d’Urbaser, va ser detingut després de tornar d’un viatge a l’estranger i va quedar posteriorment en lliber-tat. Urbaser està sent investiga-da en el cas Petrum perquè una UTE en què participava va gua-nyar l’any 2011 el concurs públic de l’Ajuntament d’Olot pel ser-vei de recollida d’escombraries.

Manos Limpias demana que s’imputi el director de la Fundació ACS

CALAFELL

Es presenta com acusació al cas Petrum

RedaccióEl Museu de l’Esmalt Contem-porani de Salou fa un quart de segle d’ençà que es va inaugurar. Coincidint amb la Festa Major del 30 d’octubre, avui s’obre al públic una mostra commemo-rativa que obrirà les portes a les

vuit del vespre a la Torre Vella de Salou. L’exposició exhibeix un recorregut d’aquests 25 anys de trajectòria del museu i es podrà visitar del 29 d’octubre fins al 5 de desembre en horari de sis a vuit de la tarda. A la sala de baix del museu s’hi podrà veure un

recull de les darreres obres in-corporades al Museu. A més a més, hi hauran uns esmalts en record i homenatge als esmal-tadors que durant el darrer any ens han deixat.

Mentre que a la sala de dalt s’hi emplaçarà una exposició de nous esmalts, concretament dels set premiats a les Biennals, conjuntament amb la impressió d’alguns cartells de les Biennals. Abans de la creació del Museu, a Salou, l’any 1985, es varen ini-ciar unes exposicions biennals d’esmalts en caràcter nacional, i les dels anys següents esdevin-gueren ja de caràcter internaci-onal.

El Museu de l’Esmalt Contemporani celebra 25 anys a Salou

CULTURA

Avui s’obre una mostra commemorativa

TURISME

El CRT PortAventura només acollirà un màxim de tres casinos al CTIMelco retira la candidatura que, amb Veremonte, havia presentat a la primera fase del concurs públic per optar a una llicència

Cambrils participa en la campanya solidària amb Tindouf

El Consell de Cooperació Cambrils Ciutat Solidària col·labora amb la campanya d’emergència per les greus inundacions que han tingut lloc darrerament al camp de refugiats de Tindouf. Amb la campanya es busca recollir mantes, roba d’abric, medica-ments i menjar. Les persones que vulguin col·laborar en la recollida solidària es poden di-rigir a algun dels punts de re-collida habilitats al municipi.

Baixada de Trastos a Valls aquest dissabte 31 d’octubre

Un total de 16 vehicles s’han inscrit a la cinquena edició de la Baixada de Trastos que organitzen Valls Jove i l’associ-ació juvenil vallenca Big Fam. Enguany s’ha fet coincidir la Baixada de Trastos amb la castanyada i així la particu-lar cursa de vehicles d’aquest dissabte dia 31 d’octubre pel Barri Antic coincidirà amb el concert gratuït al Centre Cul-tural que compta amb la col-laboració de Superevents.

12 diarimés 29/10/2015 CAMP DE TARRAGONA

Vicente M. IzquierdoL’exalcalde de Torredembarra, Daniel Masagué, va tractar ahir l’actualitat més recent sobre el cas Petrum que es refereix a les comissions del 3% que hauria cobrat CDC, així com detalls de la seva detenció, l’estiu passat, quan encara era batlle torrenc. Ho va fer en una entrevista al programa El Món a RAC1, on va tractar també el seu empreso-nament després de ser detingut a l’Ajuntament per diversos de-lictes.

«No sortiràs si no dimiteixes». Això li va dir algú, segons asse-gura el mateix Masagué, mentre estava empresonat. L’exbatlle no va desvetllar qui el va amenaçar d’aquesta manera, tot i que sí va apuntar que «el secretari no vo-lia que jo tornés a ser alcalde», tot reconeixent la mala relació que hi havia entre ells dos. Tam-bé assegura que el van amena-çar dient-li que «tu mateix, et faran una moció de censura», si finalment decidia no dimitir.

Masagué també va detallar que, després que ell deixés el govern, Montserrat Gasull, la regidora d’ERC que va destapar el cas, i Enrique Grangel, alcalde des fins a les eleccions municipals, fan fer canvis de categoria a l’Ajunta-ment «perquè el secretari pogués cobrar més i, a més, tingués més

competències» per, així, «poder decidir més».

Masagué també es va referir a les declaracions de Josep Rull, coordinador de CDC, qui va asse-gurar fa algunes setmanes en el mateix programa que «no posa-ria la mà al foc per Masagué», tot i que sí ho faria «per altres perso-

nes». A aquest fet, l’antic alcalde de Torredembarra va contestar que «Josep Poblet també està imputat i continua sent alcalde de Vila-seca i president de la Di-putació».

També va tenir paraules Dani-el Masagué per a l’home que el va denunciar, un extreballador seu. «A la meva empresa hi havia un àrab radical que m’estava en-fonsant», diu. Es tracta de Rachid El Ghzaoui. Masagué detalla que ell li va esbotzar que «t’enfons-aré la família, la vida i la feina». El Ghzaoui treballava en la seva empresa de panificació, la qual

ha passat de tenir un centenar de treballadors a comptar només amb una vintena.

«Ni un euro»Masagué també deixa ben clar durant l’entrevista que «no m’he emportat ni un euro», tot i que reconeix que la seva empresa va tenir contacte amb Teyco: «Vam fer una transacció, però potser no era massa correcte, no ho tornaria a fer». Això sí, remarca que no és cap delicte tenir tractes amb Teyco.

Continuant amb el cas de Teyco, Masagué va tractar la polèmica del pàrquing Filadors. Reconeix que hi va haver un sobrecost, però per tres raons: «Estava pressupostat en 2,5 mi-lions, i va acabar pujant 500.000 o 600.000 euros més perquè s’havien de realitzar microper-foracions perquè els edificis més alts no es veiessin afectats, per mancances del projecte i perquè la pedra era més dura del que s’havia previst».

CEDIDA

Daniel Masagué, als estudis de ‘RAC1’.

«A la meva empresa hi havia un àrab radical que m’estava enfonsant», recorda Masagué

POLÍTICA

Masagué diu que el van amenaçar amb no sortir de presó, si no dimitiaL’exalcalde de Torredembarra també assegura en una entrevista que «el secretari no volia que jo tornés a ser alcalde»

A més, reconeix que «la meva empresa va fer una transacció amb Teyco, no ho tornaria a fer»

RedaccióL’ajuntament de Roda de Berà reduirà l’impost sobre béns im-mobles (IBI), arran del procés d’actualització del valor cadas-tral que el Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques ha instat a realitzar al consistori i que suposarà un increment del 10% del valor sobre la base im-posable. La mesura es preveu

que serà aprovada pel Ple de l’Ajuntament avui a la tarda en sessió ordinària, atès que aquest punt de l’ordre del dia va obtenir dilluns, durant la comissió in-formativa, el suport dels grups de Ciutadans i d’Iniciativa per Catalunya els verds-Esquerra Unida i Alternativa. Segons l’equip de Govern, es vol evitar «que aquesta mesura repercu-

teixi en la butxaca del contribu-ent», motiu pel qual ha proposat la baixada d’aquest gravamen per tal que la quota es vegi, en la major part dels casos, com-pensada i congelada. El tipus impositiu es reduirà de l’1,23 a l’1,12%. Una família que pagava una quota anual de 517,14 euros amb l’anterior tipus impositiu (1,23%), a pagarà 516,3 euros.

Roda reduirà l’IBI per compensar l’augment del valor cadastral

MUNICIPAL

El tipus impositiu baixarà de l’1,23 a l’1,12%, aplicant la rebaixa

CEDIDA

La mesura serà aprovada en el plenari d’aquesta tarda.

RedaccióLa rebaixa d’un 1% del rebut de l’IBI i la creació d’una taxa per actuar contra els habitatges de-socupats de manera permanent i injustificada i que es puguin destinar a lloguer social són les modificacions de les ordenan-ces fiscals per a l’exercici 2016 que va aprovar l’ajuntament de la Torre ahir. El plenari apro-

vava la creació d’una nova taxa corresponent a la tramitació administrativa dels expedients dels habitatges en situació de desocupació injustificada amb la finalitat de requerir als propi-etaris que corregeixin aquestes situacions, amb les multes co-ercitives i sancions que preveu la llei. Aquesta taxa municipal quedaria fixada en 800 euros.

Cada requeriment per incompli-ment seria de 150 euros, mentre que les multes que imposa la llei són a partir de 3.000 euros. És sobre les bosses d’habitatges desocupats de les entitats ban-càries que es preveu la concen-tració de tots els esforços per tal de mobilitzar els habitatges buits per a destinar-los a lloguer social.

Torredembarra multarà els habitatges desocupats injustificadament

MUNICIPAL

Serà de 800 euros i els requeriments per incompliment seran de 150

AnnA F.- AjuntAmEnt

La nova taxa va ser presentada ahir.

L’Ajuntament del Vendrell fa públic el Cens Electoral entre el 2 i el 9 de novembre

L’Ajuntament del Vendrell posa a disposició dels ciuta-dans, entre el 2 i el 9 de no-vembre, un servei informàtic i personalitzat de consulta al Cens Electoral vigent, a les ofi-cines municipals. Es pot con-sultar l’oficina SAC de la plaça Vella, número 1, els dilluns, di-mecres i dijous de vuit del matí a tres quarts de tres i de cinc a set i, els divendres de vuit a tres quarts de tres i els dissab-tes de deu a un quart de dues. A l’Oficina SAC de l’avinguda de la Generalitat, número 32, es pot consultar de dilluns a divendres de vuit del matí a tres quarts de tres. I, a l’Oficina d’Empadronament Municipal a l’avinguda Catalunya, núme-ro 1, de dilluns a divendres en-tre nou i dos quarts de tres la tarda dels dilluns de cinc a set.

La marca Visita Valls cobra embranzida a les xarxes socials Twitter i Facebook

La marca Visita Valls ha ex-perimentat un gran augment de presència a les xarxes so-cials d’internet en els darrers mesos, i especialment un alt grau d’influència a Facebook i a Twitter. L’anàlisi de les dades obtingudes durant el darrer cap de setmana, coincidint amb la Fira de Santa Úrsula, ho confirmen. Concretament, la viralitat a les xarxes de la marca Visita Valls ha registrat unes xifres molt significatives durant el cap de setmana cas-teller. Només a Twitter, s’han registrat més de 500 esments directes entre dissabte i diu-menge. Entre aquests esments directes, destaquen les fotos de la diada castellera de Santa Úrsula. Al Facebook de Visita Valls setmana passada s’han superat els 5.600 «m’agrada».

Obert fins divendres el termini del concurs fotogràfic de Vila-seca

Fins demà encara hi ha temps per tal de participar al concurs fotogràfic de l’Ajuntament de Vila-seca en memòria del fotògraf Albert Itúrria. El con-curs premiarà les fotografies sobre espais singulars i guar-niments florals del municipi. Els premis per a la categoria d’adults són de 700 euros per al primer, 350 euros per al se-gon i 175 euros per al tercer. A la infantil hi ha cinc premis, dotats amb material escolar.

1329/10/2015 diarimés CAMPDETARRAGONA

RedaccióSalou ha aprovat la millora i renovació de les instal·lacions del pavelló poliesportiu Salou-Centre de cara als Jocs del Me-diterrani Tarragona 2017, ja que el municipi serà seu de la modalitat de Taekwondo. El pavelló, inaugurat l’any 1991, ha estat objecte d’un projecte de millora per part dels serveis tècnics municipals en el que es recullen les principals actuaci-ons a desenvolupar, com ara la neteja de l’exterior de la façana de l’edifici amb aplicacions de vernissos antigrafitis i altres elements; renovació total del parquet esportiu existent i de les instal·lacions de fontaneria de les dutxes dels vestidors, la independització de la climatit-zació de les sales o la renovació de l’enrajolat i del taulell d’en-trada, entre d’altres aspectes. El pressupost de l’obra puja als 344.755 euros i es finança amb càrrec a una subvenció de la Di-putació. Tots els grups polítics van votar ahir favorablement

l’actuació de millores al pavelló.D’altra banda, un altre dels acords que es va adoptar per unanimitat al ple fou l’aprova-ció definitiva de l’ordenança de sorolls i vibracions del mu-nicipi junt amb el nou mapa de capacitat acústica. Fins ara, l’Ajuntament disposava d’una ordenança municipal per a la protecció del medi ambient i contra l’emissió de sorolls i vi-bracions aprovada l’octubre de 1992. El marc normatiu en ma-tèria de contaminació acústica i d’espectacles públiques i re-creatives s’han vist modificats substancialment en els darrers dotze anys. Així, segons el regi-dor de Gestió de Territori, Marc Montagut, s’ha fet un gran tre-ball per adaptar-se a les norma-tives vigents i l’ordenança satis-fà bàsicament tres necessitats: s’adapta als canvis normatius, millora la qualitat acústica del territori i defineix i completa el control de l’aplicació del docu-ment de protecció de soroll del codi tècnic de l’edificació.

Salou aprova el projecte de millora del pavelló poliesportiu

MUNICIPAL

Dóna llum verd a la nova ordenança de sorolls

Dues persones resulten feriden per un incendi a una empresa

L’ARBOÇ

Dues persones van resultar feri-des ahir de diversa consideració per cremades després de l’in-cendi d’una cinta de reciclatge d’aerosols en una empresa de l’Arboç, segons van informar els Bombers de la Generalitat, que van rebre l’avís poc després d’un quart de quatre de la tarda. A més, el foc, que va ser apagat pels mateixos treballadors, va afectar dos dipòsits de dissol-vents. Un dels treballadors va patir cremades entre el 20% i

el 30% del cos i va ser traslladat a l’Hospital de la Vall d’Hebron, mentre que l’altre va ser eva-cuat a l’Hospital del Vendrell. L’empresa, dedicada al reciclat-ge, està situada al carrer Tallers del Polígon del Foix. Un cop al lloc, els Bombers, que van mobilitzar tres dotacions, van acabar de revisar i extingir l’in-cendi. També hi van treballar dues ambulàncies del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) i els Mossos

Constantí premiarà la contractació d’aturats

BONIFICACIONS

L’Ajuntament de Constantí augmentarà fins als 50.000 eu-ros la quantitat destinada a sub-vencionar aquelles empreses que contractin aturats inscrits a la borsa de l’Oficina de Treball municipal (empadronats des de fa més d’un any al municipi), així com també els incentius als nous emprenedors i la creació de noves empreses al munici-pi. El Ple de l’Ajuntament de Constantí va aprovar dimarts unes bases reguladores per a la

concessió d’incentius a les em-preses i nous emprenedors, per tal de promocionar i fomentar l’ocupació. Després que en l’an-terior convocatòria es destinés una quantitat de 14.500 euros a aquesta línia de subvencions, per aquest any 2015 s’ha incre-mentat aquesta partida fins als 50.000 euross, dels quals la quantitat de l’incentiu a les em-preses per a noves contractaci-ons passa de 700 a 3.000 euros per persona contractada.

RedaccióUns 200 efectius van participar ahir al primer gran simulacre d’un incendi forestal que la Di-recció General de Prevenció, Ex-tinció d’Incendis i Salvaments, i la Direcció General de Protecció Civil, del Departament d’Inte-rior, va organitzar a l’entorn de la població de Querol. L’exerci-ci va simular un incendi, en un 15 de juliol, a uns 600 metres al sud-oest de la població. Durant el simulacre, els Bombers van haver de fer front a una sèrie de circumstàncies paral·leles a les pròpies tasques d’extinció de l’incendi. La proximitat del foc i la situació de Querol en la

línia d’avanç del front, direcció nord-est, va obligar els efec-tius a protegir el nucli i establir el confinament preventiu dels seus veïns. D’altra banda, també van rebre l’avís que dos veïns, de Mas Querassó, havien resultat ferits, en intentar apagar el foc que afectava el seu cobert. En aquest sentit, van ser els efec-tius del GEM (Grup d’Emergèn-cies Mèdiques) dels Bombers de la Generalitat, que van evacuar els ferits de la zona calenta fins a l’ambulància del SEM (Sistema d’Emergències Mèdiques).

També es va haver d’atendre un avís d’uns grup de 25 excur-sionistes que es trobaven a la

zona i demanaven ajuda i infor-mació per poder fer una evacua-ció segura. I paral·lelament, una patrulla dels Mossos d’Esquadra va alertar que es trobava en un possible atrapament i, a causa del canvi de vent i de la nova direcció que pren l’incendi, cap a l’est del punt d’inici, diverses urbanitzacions es veuen afec-tades.

Amb tot aquest seguit d’ac-cions, tant d’extinció com de rescat i protecció, els Bombers de la Generalitat van provar la coordinació entre els diferents grups actuants i van posar a pro-va aspectes tan importants en la gestió d’un incendi forestal com són l’activació, la coordinació i el control dels recursos operatius, així com la seva ubicació.

bombers

Dos-cents efectius participen en el primer gran simulacre d’incendi

EMERGÈNCIES

Es va organitzar a l’entorn de Querol

RedaccióEl Ple de l’Ajuntament del Ven-drell va aprovar dimarts, de for-ma provisional, les ordenances fiscals per a l’any 2016, que supo-sen un augment de l’1% de mit-jana. Segons l’alcalde, Martí Car-nicer «les millores introduïdes en la gestió municipal haurien permès finançar les noves pro-postes per a l’any 2016 sense ne-cessitat d’incrementar els tributs municipals, però això no ha estat possible per diverses variaci-ons de la normativa estatal». En concret, segons detallava, per la reducció de la participació en els tributs de l’Estat, per l’increment d’un 1% del sou dels funcionaris previst en els pressupostos de l’Estat, a més del retorn que s’ha de fer del 50% de la paga extra de Nadal del 2012 que se’ls va suprimir. Tot plegat suposarà un desequilibri no previst d’un milió d’euros. El govern del Vendrell proposava un augment molt mo-derat dels tributs (d’un 1% per a una família tipus), una compen-sació amb mesures de caràcter social que millorin la situació de les rendes baixes, un major con-trol de la despesa i oferir suport a l’activitat econòmica en el marc de les competències municipals.

En concret, l’Impost de Béns Immobles tindrà un augment de l’1,8%, passant del tipus de gravamen actual de l’1,09% a l’1,11%. En el pressupost del 2016 el govern preveurà un programa de subvencions de l’IBI per a les

rendes baixes, després de tenir en compte les propostes de di-versos grups municipals. La taxa de l’aigua quedarà congelada, ja que finalment, i després de ne-gociacions entre els grups muni-cipals, no s’aplicarà l’increment del 0,8% previst, «malgrat ser un

augment autoritzat per la comis-sió de preus i que hagués generat uns 40.000 euros addicionals», segons informava el Govern.

D’altra banda, les ordenances de l’any 2016 incorporaran una nova tarifa per a comunitats de veïns i la taxa de clavegueram també quedarà congelada.

El govern també va proposar reactivar l’activitat econòmica amb bonificacions en la tarifa de l’Impost de construccions (ICIO) en un 50% per a les rehabilita-

cions. Va proposar bonificar el 90% de l’IBI durant tres anys per a les noves construccions destinades a activitats econòmi-ques i diferenciar les taxes per activitats econòmiques segons la dimensió dels establiments re-duint l’import per a les de menor superfície. L’aprovació provisi-onal de les ordenances es va fer per majoria simple, amb 9 vots a favor (PSC, CiU, ERC), 5 en con-tra (PxC, SP) i 7 abstencions (C’S, SSP i PP).

El consistori vendrellenc incorporarà una nova tarifa per a comunitats de veïns

ECONOMIA

El govern del Vendrell augmenta la pressió fiscal un 1% per famíliaDiversos motius, com l’augment del sou dels funcionaris un 1%, obliguen al creixement moderat

cedida

Les ordenances van ser aprovades per majoria simple, amb els vots a favor de PSC, CiU i ERC.

Els bombers participant a la pràctica, ahir.

14 diarimés 29/10/2015 CATALUNYA-ESPANYA-MÓN

ACNLa Mesa va paralitzar ahir tem-poralment la proposta de reso-lució de Junts pel Sí i la CUP per iniciar el procés d’un estat inde-pendent després que C’s i PSC haguessin registrat una petició de reconsideració d’aquesta pro-posta. El PPC també dóna suport a aquesta petició tot i que no ho va poder impulsar formalment perquè encara no s’ha constituït com a grup parlamentari.

Per prendre una decisió defi-nitiva la Mesa ha d’escoltar pri-mer l’opinió de la Junta de Por-taveus però, segons el reglament, aquesta Junta no es pot reunir fins que tots els grups parlamen-taris estiguin constituïts, i el PPC encara no ho ha fet. D’altra ban-da, la Mesa va denegar, amb els vots de JxSí i CatSíQueEsPot, la petició d’informe jurídic formu-lada per C’s i PSC per determinar la legalitat del text independen-tista.

Això vol dir que, com a d’ho-ra, la Junta de Portaveus no es

reunirà fins al mateix dia 6 de novembre i que difícilment po-drà celebrar-se un ple per a votar la declaració d’inici del procés abans del 9 de novembre, que tindrà lloc el primer debat d’in-vestidura del president de la Ge-neralitat.

Fonts de la Mesa van admetre ahir que podria donar-se el cas que al matí del 9 de novembre es votés la proposta de resolució de Junts pel Sí i la CUP, i a la tarda, iniciar el debat d’investidura.

Aquestes mateixes fonts van obrir la possibilitat que la Junta

de Portaveus sigui convocada abans que el PPC s’hagi cons-tituït com a grup parlamentari però convidant-hi els seus dipu-tats. Entenen que ara mateix hi ha una col·lisió de drets sobre la taula: d’una banda, el dret de tots els grups a ser representats als

òrgans de decisió de la cambra i, de l’altra, el dret a tirar endavant propostes parlamentàries amb tanta rapidesa com com les nor-matives permeten.

Lluny de compartir aques-ta interpretació del reglament, fonts de Ciutadans, PSC i PPC recorden que les normes són cla-res i no deixen marge a convocar una reunió de la Junta sense ha-ver-se constituït prèviament tots els grups.

Tramitació d’urgènciaEn paral·lel, la Mesa del Parla-ment va admetre a tràmit la peti-ció de Junts pel Sí i la CUP perquè la seva proposta de resolució es tramiti pel procediment d’urgèn-cia. Així, si la reconsideració del text fos denegada, els grups dis-posarien de dos dies hàbils per presentar-hi esmenes.

Informe jurídic, denegatEn canvi, es va rebutjar —amb els vots de Junts pel Sí i Catalu-nya Sí que es Pot— la petició de

C’s i PSC, subscrita també pels parlamentaris del PPC, de de-manar un informe als serveis jurídics de la cambra per deter-minar la validesa legal del text de JxSí i l’esquerra independentista. Segons fonts de la Mesa, JxSí i CatSíQueEsPot consideren que la presència dels lletrats del Par-lament a les reunions de la Mesa ja són suficients per avalar-ne la seva adequació als marcs legals vigents. Una decisió durament criticada pels membres de la Mesa tant de Ciutadans com del PSC, així com pel representant del PPC.

Proposta de SíQueEsPotD’altra banda, el màxim òrgan de govern de la cambra ha acceptat l’admissió a tràmit de la proposta de resolució de Catalunya Sí que es Pot sobre la celebració d’un referèndum pactat i «urgent» i un pla de rescat social, i la seva tramitació pel caràcter d’urgèn-cia. Un cop publicat aquest text al Butlletí Oficial del Parlament, els grups tindran dos dies hàbils per presentar-hi esmenes.

A la que ha estat la segona re-unió de la Mesa del Parlament d’aquesta XI legislatura també hi van assistir els diputats Enric Mi-llo (PPC) i Anna Gabriel (CUP), en representació de les dues forma-cions que no hi tenen represen-tació. Totes dues forces podran participar de les trobades però sense dret a vot.

PARLAMENT

La Mesa suspèn temporalment la resolució d’independènciaL’òrgan de govern del Parlament ha d’escoltar la Junta de Portaveus abans de decidir si es pot seguir tramitant

ACN

La Mesa del Parlament reunida ahir, amb els representants del PPC i la CUP.

ACNEl president espanyol, Mariano Rajoy, i el secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, van di-nar plegats ahir a La Moncloa per abordar conjuntament la situació a Catalunya, segons van informar els equips de co-municació de Presidència i del

PSOE a través de comunicats id-pentics. Durant el dinar, que no s’havia publicitat prèviament, tots dos van acordar «treballar coordinadament el defensa de la Constitució, la unitat nacional, la sobirania nacional i la igual-tat entre els espanyols», segons consta a la nota. Rajoy té previst

reunir-se en breu també amb el president de Ciutadans, Albert Rivera, per abordar la resposta al procés sobiranista, segons va avançar ell mateix en una entre-vista a la Ser on va advertir que «no li tremolarà el pols» a l’hora d’utilitzar tots els instruments jurídics i polítics al seu abast.

Tots dos van expressar de ma-nera clara la seva ferma oposició als passos que està fent el Parla-ment pel que fa al procés sobira-nista i en especial a la proposta de declaració de ruptura que han registrat Junts pel Sí i la CUP.

El líder del PSOE va aprofitar la presentació de les bases de la

proposta de reforma de la Cons-titució per titllar-la de «provoca-ció antidemocràtica» que «me-reix la condemna política més severa» i que demostra «manca de respecte al veredicte de les urnes», que segons el seu criteri no avalen el procés.

Rajoy, per la seva banda, es va referir a la qüestió per terce-ra vegada consecutiva en una entrevista a la Cadena Ser on ha assegurat que no dubtarà a uti-litzar totes les eines al seu abast per garantir la unitat d’Espanya, des de les noves potestats de què disposa el Tribunal Constitu-cional per suspendre els qui no compleixin les seves resoluci-

ons, a l’ús de l’article 155 de la Constitució, que permet la sus-pensió de l’autonomia.

El president ja havia anunciat en aquesta mateixa entrevista la seva intenció de convocar els líders del PSOE i de C’s a La Mon-cloa per abordar la situació a Ca-talunya, i també havia avançat que no es donarien a conèixer les trobades fins que s’haguessin produït. D’aquesta manera s’es-pera que en les pròximes hores convoqui també a La Moncloa Albert Rivera. No ho farà amb el líder de Podem, Pablo Iglesi-as, perquè «està a favor del dret d’autodeterminació i liquidació de la sobirania nacional».

Rajoy i Sánchez s’emplacen a treballar junts «en defensa de la unitat nacional»

POLÍTICA

Van dinar junts i el president espanyol preveu veure’s en breu amb el líder de C’s, Albert Rivera

EfeLa jutge de Barcelona que in-vestiga la fortuna oculta per l’expresident de la Generalitat, Jordi Pujol, va demanar ahir a l’Audiència Nacional que li de-talli quins delictes imputa al seu primogènit, Jordi Pujol Ferruso-

la i en quin estat es troba la cau-sa, abans de decidir si li remet el cas.

La titular del jutjat d’instruc-ció número 31 de Barcelona va enviar aquest requeriment al jutge de l’Audiència Nacional, José de la Mata, que investiga

Jordi Pujol Ferrusola per supo-sades comissions milionàries, després que la Fiscalia li hagués demanat que s’inhibeixi a fa-vor seu perquè s’uneixin dues causes. La defensa dels Pujol, exercida per l’advocat Cristóbal Martell, s’oposa que sigui l’Au-diència Nacional la que assu-meixi les dues investigacions en una causa única i retreu a la Fis-calia Anticorrupció que plantegi aquesta possibilitat, sense ni tan sols concretar els indicis pels quals els casos estarien relaci-onats. La magistrada demana a De la Mata «una relació succinta dels fets que estan sent investi-gats».

El jutge que investiga Pujol vol informació del cas contra el seu fill

JUDICIAL

Demana informació a l’Audiència Nacional

ACNLa Central Sindical Indepen-dent i de Funcionaris (CSIF) va desconvocar ahir a la tarda la vaga d’examinadors de la Direc-ción General de Tráfico (DGT) després d’obtenir garanties de seguretat i un acord per rebre

compensacions econòmiques per la càrrega de feina. Els exa-minadors acaben així amb 32 dies d’aturades consecutives. En matèria de seguretat, els treballadors han aconseguit el compromís de la DGT per tal que el resultat dels exàmens

sigui comunicat directament al professor de l’autoescola mai en presència de l’alumne. Així ma-teix, la DGT s’ha compromès, segons els sindicats, que en un termini de dos mesos els resul-tats siguin fets públics a la web.Pel que fa a la retribució, el sin-dicat indica que la directora de la DGT s’ha compromès a apro-var una productivitat especial transitòria, que es reflectirà a la nòmina per compensar l’excés en la càrrega de feina. La retri-bució entrarà en vigor el gener.De la mateixa manera, la direc-tora s’ha compromès a fer una declaració pública de que els exàmens no seran privatitzats.

Els examinadors de trànsit desconvoquen la vaga amb compensacions

LABORAL

Tenen més seguretat i millores a la nòmina

2 diarimés 29/10/2015 EL SECTOR QUÍMIC

Anna FerranEl dinamitzador econòmic per excel·lència de Tarragona. Així es pot resumir l’impacte que la indústria química té sobre el nostre territori. És ben sabut per tothom la importància cabdal que té aquest sector a la demar-cació, fins al punt de convertir-se en un dels trets definitoris de Tarragona. Però és interessant fer un pas més enllà d’afirmaci-ons recurrents sobre el pes de la química en el conjunt tarragoní, i apropar-nos a la seva realitat, tot fent una radiografia que mos-tra l’estat actual del sector a casa nostra.

El de Tarragona és el pol quí-mic més important del sud d’Eu-ropa. La seva situació estratègica, les sinergies amb la resta d’agents de la zona i l’aposta constant de les empreses presents l’han con-vertit en un referent europeu i espanyol. De fet, la indústria qu-ímica de Tarragona representant el 50% de la producció química catalana i el 25% de la química espanyola, a banda de liderar els rànquings a escala mediterrània. I és justament aquesta posició de referència la que permet explicar la resta d’indicadors que definei-xen la presència de la indústria química al territori.

10.000 llocs de treballs direc-tes i indirectes i 35.000 llocs de

treball induïts. Aquestes són les xifres sobre l’ocupació que gene-ra el sector químic a Tarragona. De fet, es calcula que 1 de cada 3 llocs de treball als municipis on hi ha present la indústria té

algun tipus de relació amb la química. A tot això cal sumar-hi el fet que a l’àmbit estatal la con-tractació indefinida al sector se situa al 95%, cosa que demostra que és una font d’ocupació esta-

ble i qualificada.

Primer exportador del territoriLa química és el sector que més ven a l’exterior des de Tarragona. Amb un 55% del total, copsa més

de la meitat de les exportacions que es fan des del territori. I és que més de la meitat de la pro-ducció que es fa a les indústries del territori es destina a vendes a l’estranger. Europa és la princi-

pal destinació d’aquestes expor-tacions, amb un 84% del total. França, amb un 16,6%, Alema-nya, amb un 13%, i Itàlia, amb un 12%, són els tres països on més s’exporten els productes químics fets a Tarragona.

Les sinergies i l’estreta relació que des de sempre han mantin-gut la química amb el Port de Tar-ragona ha jugat un paper clau en el foment de les exportacions. De fet, aquesta indústria protagonit-za el 60% dels moviments que es

fan al Port i ambdós agents com-parteix el projecte ChemMed per atreure noves inversions.

Compromís amb la sostenibilitatLa sostenibilitat és un dels pi-lars de la indústria química i un bon exemple és l’ús creixent de l’aigua regenerada. La Planta d’Aigua Regenerada augmenta any rere any la seva producció i es calcula que el 2017 estarà treballant al 100% de la seva ca-pacitat, quan reciclarà 6,8hm3, l’equivalent al total d’aigua de consum domèstic de tot un any a la ciutat de Tarragona.

XIFRES

El sector químic a Tarragona és el principal motor indústrial i econòmicLa radiografia sobre l’estat de la química mostra un cop més el pes que té en l’economia de la regió, suposant el 55% de les exportacions tarragonines

Un de cada tres llocs de treball als municipis amb química té relació amb el sector

El sector a TGN genera 10.000 llocs de treball directes i indirectes

El sector a TGN genera 35.000 llocs de treball induïts

TGN representa 25% de la Producció Química Espanyola i 50% de la Catalana

El sector representa el 55% de les exportacions de Tarragona

TGN és el pol químic més important del sud d’Europa

El sector químic a Espanya representa el 12,8% del PIB Industrial

El 60% dels moviments al Port de TGN provenen de la Indústria Química

L’AEQT està formada per 33 companyies nacionals i internacionals

El consum d’aigua regenerada serà de més de 6hm3 l’any 2017

DADES DE LA INDÚSTRIA PETROQUÍMICA A TARRAGONA 2015

CEDIDA

La indústria química genera 10.000 llocs de treball directes i indirectes, i 35.000 d’induïts.

329/10/2015 diarimésEL SECTOR QUÍMIC

RedaccióOptimista amb el futur del sec-tor, però plenament conscient dels reptes que la indústria qu-ímica de Tarragona té per en-davant. El president de l’Asso-ciació d’Empreses Químiques de Tarragona (AEQT), Jesús Loma-Ossorio, constata que «Tarragona té un sector fort i un entorn idoni» per potenciar aquesta feina, i la creació del clúster ChemMed ha esdevin-gut una eina clau per seguir potenciant-lo. Loma-Ossorio, però que les empreses s’han d’adaptar als nous temps per seguir sent competitives.—El passat mes d’abril va ser reelegit com a president de l’AEQT. Com valora la seva re-elecció?—Molt positivament, amb molta il·lusió. Es tracta de continuar un projecte que ve de lluny i que té la missió, entre d’altres, donar continuïtat a les sinergies crea-des durant els 50 anys que fa que existeix aquesta indústria a Tar-ragona, construir-ne de noves i emprendre nous rumbs amb projectes que tinguin encara més cohesió, com pot ser el mateix cas de ChemMed.—En quin estat de salut es tro-ba l’AEQT?—Jo crec que bona. L’AEQT ha crescut amb la indústria i ha madurat amb ella adaptant-se als canvis de la societat. L’Asso-ciació és, i ha de ser, una eina que doni resposta a les necessitats de les empreses que la confor-men, ha de fer ‘sector’. I aquest és el nostre repte: tenir un espai de creació mancomunada que doni com a resultat millores per al creixement sostenible de les companyies associades. Al ma-teix temps ha de servir de nexe d’unió entre el sector i la societat.—I el sector químic tarragoní?—Doncs amb molts de reptes de futur, però també conscient de quins aspectes cal millorar si volem tenir continuïtat. Tarrago-na té un sector fort i un entorn idoni, i això ens fa ser optimis-tes. Però cal no oblidar que el sector és canviant, que els eixos geoeconòmics estan movent-se i que cal ser competitius per ga-rantir el demà en un continent com l’europeu. No podem baixar del tren de la competitivitat en matèries tan importants com el preu de l’energia o les infraes-tructures.—Quantes empreses hi ha as-sociades actualment a l’asso-ciació?

—Som 33 associades, que repre-sentem el 50% de la producció química a Catalunya, el 25% dins d’Espanya i que configuren a Tarragona el complex més im-portant del sud d’Europa i de tota l’àrea mediterrània.—Quines són les línies estra-tègiques que se seguiran en aquest mandat?—La missió és treballar per cre-ar un espai millor per tal que les empreses puguin desenvolupar la seva activitat competint inter-nacionalment. Volem seguir cre-ant sinergies en infraestructures, millorant conjuntament amb l’entorn, fer força per aconseguir millores en la competitivitat i, sobretot, ajudar al desenvolupa-ment comú d’una indústria sos-

tenible.—A principis d’aquest mes, es va presentar el pla estratègic de ChemMed. Quina trajectòria ha fet el clúster fins ara?—El clúster ha tingut una missió clarament de posicionament de marca. Hem treballat per pro-jectar Tarragona al món com un destí idoni per a l’atracció d’in-versions. Sense deixar la labor que tenim interna, dins d’Espa-nya, d’aconseguir un marc de competitivitat a l’alçada dels nostres competidors europeus.—Ja s’han pogut observar re-sultats de la feina feta pel clús-ter?—Tenim ja declaracions d’inte-rès d’empreses per instal·lar-se a Tarragona. Això reconforta la fei-

na feta i, a la vegada, ens demos-tra que som un territori atractiu. Però ho hem de ser més.—Quina són les estratègies a seguir d’ara endavant per ChemMed?—Pel que fa al clúster, amb el nou pla estratègic, hem marcat un camí molt ben definit. Hi ha quatre àrees de treball, de les quals en pengen 12 línies estratè-giques i 30 accions a dur a terme. Totes ells per tal d’atraure inver-sió industrial, no exclusivament química, i consolidar el nostre li-deratge en el sud d’Europa i l’àrea mediterrània.—Quins resultats s’esperen, pel que fa al sector, per aquest exercici 2015 que s’està a punt d’acabar?

—Fa pocs dies Feique va publicar nous resultats, referents a 2015. Entre ells, destaca un creixement del sector químic a Espanya del 3,6%, així com un augment de les exportacions d’un 3% i una generació d’ocupació de 15.000 nous llocs de treball durant aquest any.—Per últim, quins són els rep-tes de futur del sector químic a Tarragona?—Com deia hem de consolidar aquesta capitalitat dins del mapa del sud d’Europa. Per això hem de créixer i adaptar-nos als rep-tes de l’avui i del demà, compe-tint amb els altres clúster d’Eu-ropa. I ho farem de la mà de les empreses i dels altres agents que ens acompanyen en el projecte ChemMed. La clau serà la recon-versió cap als productes d’alt va-lor afegit, treballar el know-how i la R+D+i Per això comptem amb un equip excel·lent de professio-nals, que aportaran al clúster des de les empreses, les institucions o altres socis com és, sens dubte, la Universitat Rovira i Virgili.

«Hem treballat per posicionar Tarragona al món com un destí idoni per invertir-hi»

CEDIDA

Jesús Loma-OssorioPresident de l’AEQT

Loma-Ossorio remarca la importància d’assegurar la capitalitat de Tarragona dins del mapa del sud d’Europa

Pel president de l’AEQT, l’associació ha de «tenir un espai de creació mancomunada per millorar el creixement sostenible dels associats».

Tenim declaracions d’interès d’empreses per instal·lar-se a Tarragona. Això demostra que som un territori atractiu

No podem baixar del tren de la competitivitat en matèries com el preu de l’energia o les infraestructures

Perfil

Director general de Covestro, antiga BMS

Jesús Loma-Ossorio va reelegit en el càrrec de president de l’AEQT el passat 29 d’abril, en el que està sent el seu segon mandat. Loma-Ossorio és llicenciat en Ciències Químiques per la Univer-sitat de València i PDD per l’IESE. Actualment és el director general de Covestro, abans Bayer MaterialScience per a la regió Ibèrica i és director de l’àrea de Producció i tecnologia de poliuretà per al Centre i Sud del continent Europeu.

En el si de l’AEQT, Jesús Loma-Ossorio ha estat membre de la junta direc-tiva des del 2004.

Hem de créixer i adaptar-nos als reptes de l’avui i el demà, competint amb els altres clústers d’Europa

4 diarimés 29/10/2015 EL SECTOR QUÍMIC

RedaccióDivuit mesos després de la seva constitució, el clúster químic de la Mediterrània, ChemMed Tarragona, segueix projectant aquest territori a l’exterior, amb la voluntat d’atraure noves in·versions.

Sota el motor de l’AEQT (As·sociació Empresarial Química de Tarragona), el Port de Tarra·gona i Aitasa (Aguas Industria·les de Tarragona); i amb la col·laboració de més de 30 agents implicats amb la indústria quí·mica del territori, on es troben centres d’investigació, formació, coneixement, sindicats, altres agrupacions empresarials o les administracions públiques; ChemMed Tarragona ha realit·zat fins a dia d’avui una feina directament relacionada amb el branding, intentant posicionar la marca Tarragona com un des·tí idoni per a futures inversions industrials. Durant aquest any i mig de vida el clúster químic ha visitat fires, trobades sectorials i ha organitzat visites a Tarragona amb aquesta finalitat. Aquest 2015 han destacat sortides com les de l’EPCA (la trobada anual de l’European Petrochemicals Association, que reuneix 4.000 professionals vinguts de tot el món) o el Logichem (Una fira logística celebrada a Anvers), i organitzant esdeveniments com

la trobada anual de TankBank (professionals de l’emmagatze·mament de líquids) o una dia exclusiu per a les principals con·sultories que operen en el sector

químic a nivell mundial. Aquesta darrera, que va reunir a Tarra·gona 25 consultors i assessors el passat mes de juliol, va significar apropar al món de ChemMed

una peça clau en l’atracció d’in·versions, ja que aquestes consul·tories són el soci habitual de les empreses a l’hora de cercar no·ves localitzacions per a les seves

inversions.

Química i molt mésAquest exercici de recerca em·presarial per atraure noves

indústries a Tarragona no con·centra els seus esforços en el sector de la producció química tradicional. En aquesta ocasió, el clúster ha volgut reivindicar el paper també important de la indústria complementària. Un tipus de fàbrica que pot encai·xar en l’entramat empresarial tarragoní i que pot contribuir a la cadena de valor dels polígons químics d’aquest territori. Des de les activitats relacionades amb l’empaquetament dels produc·tes que aquí es fabriquen fins a l’atracció de transformado·res que converteixin la matèria prima en productes de consum

existeix una gamma molt ex·tensa d’indústries que podrien encaixar perfectament dins del territori ChemMed.

Valor afegitDins de les línies estratègiques del clúster, i tenint en compte les aproximacions de quin és el camí que pot seguir la indústria del futur en un territori com Euro·pa, Tarragona aposta clarament pel seu know-how i per un gran entorn tecnològic i investigador com a principals potencials per atraure produccions d’alt valor afegit. Companys de viatge com la Universitat Rovira i Virgili, el Centre Tecnològic de la Química de Catalunya (CTQC) o l’Institut Català d’Investigació Química (ICIQ) doten al territori d’un entorn privilegiat, que fa més atractiu el fet de poder·hi desen·volupar produccions d’alt valor afegit.

CLÚSTER QUÍMIC

ChemMed esdevé la marca industrial de Tarragona al mónEl clúster químic segueix endavant en el seu camí d’atracció d’inversions, promocionant el territori en fires i trobades sectorials

El clúster reivindica que la indústria complemetària també té el seu encaix

Fins ara, el clúster ha fet una tasca de branding, per tal de posicionar Tarragona com un destí idoni per a futures inversions industrials.

CEDIDA

RedaccióPer segon any consecutiu, ChemMed ha estat presenta a l’edició anual de l’EPCA (Euro·pean Petrochemical Associati·on), un esdeveniment de relle·vància internacional què és el punt de trobada per excel·lència del sector químic a Europa.

El president del Port de Tarra·gona, i vicepresident de Chem·Med Tarragona, Josep Andreu; el director general del Port i tre·sorer de ChemMed Tarragona, Francesc Sánchez; la directora Comercial i Desenvolupament de Negoci, Genoveva Climent; i Eva Canals, responsable de Re·lacions Institucionals de l’AE·

QT han liderat la representació del clúster a Berlín, en aquest important fòrum de la química on han dut a terme reunions i networking amb empreses qu·ímiques (productores, d’emma·gatzematge i de transport).

Les reunions han estat en·focades a posar de relleu la projecció internacional de ChemMed Tarragona, presen·tar l’oferta de serveis i noves inversions en infraestructures estratègiques, donar a conèixer la nova infraestructura inter·modal, així com les connexions i serveis que actualment ofereix el Port en la logística ferroviària amb el seu hinterland.

Tarragona, present a l’European Petrochemical Association

PROMOCIÓ

S’ha promocionat la marca ChemMed

529/10/2015 diarimésEL SECTOR QUÍMIC

RedaccióDes de principis d’aquest mes d’octubre el Clúster ChemMed Tarragona té aprovat el nou Pla Estratègic, que ha de dibuixar les línies principals de les properes passes de la pròpia organització. Durant un any, gairebé des del moment de la seva constitució, tècnics de les entitats tractores i assessors externs especialistes en la matèria han treballat en aquest document, que ha buscat concretar àrees de treball, línies estratègiques i accions a dur a terme, per tal d’acomplir amb la missió per la qual ChemMed va néixer.

En el document s’estableixen quatre grans àrees, com són la d’’Organització i Serveis’, la de ‘Màrqueting i Relacions Institu-cionals’, la de ‘Desenvolupament de Negoci’ i la d’’Investigació i Innovació’. Quatre àrees que es tradueixen en 12 línies estratègi-

ques i, aquestes, a la vegada, en 30 accions a desenvolupar d’ara endavant.

Un altre dels apartats impor-tants d’aquest Pla Estratègic ha estat la definició del DAFO, que ha posat sobre la taula de-bilitats, amenaces, fortaleses i oportunitats. Entre aquesta llista d’elements i conjuntures en des-taquen, per exemple, l’amenaça que suposen els mercats asiàtics i d’Orient Mitjà; o la fortalesa que suposa combinar la indústria ja existent, un port de primer nivell i un entorn científic d’excepció.

En definitiva, un Pla Estratè-gic que persegueix l’objectiu del clúster, que no és altre que atrau-re inversió, i, així, donar resposta a la visió que té ChemMed, i que passa per la consolidació del li-deratge sobre aquesta indústria, des de Tarragona, sobre tota la zona del sud d’Europa i el Medi-terrani.

El Pla Estratègic com a full de ruta

Presentació del Pla Estratègic de ChemMed, a principis d’aquest mes d’octubre.

CEDIDA

6 diarimés 29/10/2015 EL SECTOR QUÍMIC

ELECTRICITATCLIMATITZACIÓTELECOMUNICACIONSGASFONTANERIA

NAU PRINCIPAL: C. Carbó, núm 7. Nau 6 Polígon Riuclar. TarragonaTENDA:C. Tarragona, 12 Baixos. TorredembarraTel.: 977 55 09 22 Fax: 977 54 09 30mail: installum@installum.comwww.installum.com

Som proveïdors homologatsde la indústria química

RedaccióNo és cap corrent nova de pen-sament. Viure en harmonia amb l’entorn és quelcom molt impor-tant per a poder créixer, fer arrels i generar convivència. I la Indús-tria ho sap. Aquest punt d’equi-libri entre empresa i societat es crea de moltes maneres, però so-bretot amb la cultura del diàleg. Més enllà de les campanyes de comunicació dirigides des de les empreses a l’entorn, les compa-nyies del sector químic tarragoní porten anys treballant canals, no només per comunicar, sinó que serveixin sobretot per escoltar. I els panells públics assessors en són un dels seus principals exemples.

Els PPA (Panells Públics As-sessors) són un punt de trobada entre la societat civil i el propi sector. Es tracta d’un grup de treball format per persones re-presentatives de la societat civil, que té com a principals objectius exercir de canal de diàleg perma-nent entre la indústria i el seu entorn, identificar i transmetre les preocupacions del veïnat a les empreses (siguin en matèria de seguretat, medi ambient, gene-

ració d’ocupació, etc...), debatre aquestes preocupacions amb el punt de vista corporatiu, dema-

nar respostes a l’empresa i fer arribar aquestes respostes a la resta de la societat que envolta la

indústria. Les persones que conformen

aquests PPA són de perfil hetero-

geni, i intenten representar la re-alitat que conviu al voltant de les empreses, ja sigui en referència a atributs territorials, d’edat, de perfil professional, etc... creant, així, un grup que pugui represen-tar qualsevol segment de la soci-etat que conviu amb la indústria.

Actualment són 5 els panells

que treballen de manera conti-nuada al voltant de la indústria química. Les companyies BASF, Covestro (antiga Bayer), Dow i Repsol disposen de grups de treballs propis, mentre que, des-prés, l’Associació Empresarial Química de Tarragona (AEQT), en té un que abraça tot el sector.

El dia a dia dels panells, que

són òrgans que, com a mínim, es reuneixen un cop per trimestre, combina els temes que són d’in-terès per l’empresa (aquells mis-satges que vol fer arribar) amb les preocupacions dels propis panelistes i, per tant, de la socie-tat. Els membres del PPA, doncs, proposen temes o exposen preo-cupacions, a les quals l’empresa busca persones adequades que puguin aprofundir sobre el tema en qüestió, per tal de resoldre els dubtes i les incògnites que tinguin els representants de la societat.

Sense anar més lluny, i arran de l’incident a l’empresa Nitrico-max el passat maig, el panell pú-blic de l’AEQT va organitzar una reunió amb els panelistes, repre-sentants veïnals, representants de l’empresa i personal del cos de Protecció Civil; per tal d’explicar què va passar, com es va actuar i perquè es va fer així. Es tracta d’un exercici de transparència i diàleg, per rebre inputs i trans-metre’n d’altres. Un esquema d’escoltar, comunicar i millorar que es reprodueix en tots i cada un dels 5 panells abans esmen-tats.

CEDIDA

Imatge dels membres del Panell Públic Assessor de l’AEQT.

TRANSPARÈNCIA

El diàleg com a motor de creixementEls panells públics assessors (PPA) són una eina clau en el desenvolupament i la relació de la indústria amb el seu entorn

Escoltar, comunicar i millorar és l’esquema que segueixen els cinc panells assessors

Els PPA exerceixen de canal de diàleg permanent entre la indústria i l’entorn

CEDIDA

729/10/2015 diarimésEL SECTOR QUÍMIC

D’esquerra a dreta i de dalt a baix, imatges dels membres dels PPA de BASF, Dow, Repsol i Covestro.

CEDIDES

8 diarimés 29/10/2015 EL SECTOR QUÍMIC

RedaccióUn dels principals fabricants de polímers del món té una nova identitat. I és que des del passat 1 de setembre, Bayer MaterialSci-ence opera sota el nom de Coves-tro. L’empresa, que és legalment i econòmicament independent, segueix sent una filial de Bayer AG, cosa que ha permès que aquesta última centri el seu ne-goci de manera exclusiva en les ciències de la vida.

El 6 d’octubre Covestro va començar a cotitzar a borsa, tot i que Bayer manté el 69% de les accions. Patrick Thomas, CEO de Covestro explica que «la inde-

pendència ens permetrà poten-ciar els nostres punts forts amb més rapidesa, eficàcia i flexibi-litat davant de la competència mundial».

Fer un món millorEl llançament de Covestro ha suposat un canvi en la identitat corporativa de la companyia, respecte de la que abans presen-tava Bayer MaterialScience. Així doncs, la visió empresarial és ara «Fer del món, un lloc millor». Patrick Thomas comenta que «complim amb aquesta visió, inspirant innovació i impulsant el creixement a través de tecno-

logies i productes que beneficiïn la societat i redueixin l’impacte mediambiental». Aquesta decla-ració d’intencions s’ha convertit en l’eslògan de la marca Covestro i explica molt bé el canvi que s’ha produït en el logotip de l’empre-sa, que destaca pels seus colors. I és que el color i l’optimisme que desprèn mostra l’actitud de la companyia davant del món.

Productes versàtilsCovestro treballa amb indústri-es clau de tot el món, com l’au-tomobilística, la constructora i l’electrònica, així com amb les indústries relacionades amb el

mobiliari, els articles esportius i el sector tèxtil. Amb els seus productes i solucions d’aplicaci-ons, la companyia ajuda a donar resposta als grans desafiaments

actuals, des del canvi climàtic fins a l’escassetat de recursos, l’augment de la mobilitat i la ur-banització, fins al creixement de la població i el canvi demogràfic.

La cartera de productes de

Covestro inclouen matèries pri-meres per a espumes de poliu-retà d’alta qualitat que, en forma d’escumes flexibles, s’utilitzen principalment en mobiliari, ma-talassos i seients d’automòbils, mentre que, en forma d’escu-mes rígides, serveixen per aïllar edificis i equips de refrigeració. Covestro també produeix poli-carbonat plàstic d’alt rendiment, un material molt versàtil que s’utilitza en components d’au-tomoció, estructures de sostres o dispositius mèdics, entre al-tres aplicacions. Aquesta cartera queda completada amb els pro-ductes químics especialitzats,

que inclouen matèries primeres per a recobriments, adhesius i pel·lícules.

Covestro a EspanyaA l’Estat espanyol, la companyia compta amb un equip d’aproxi-madament 330 professionals que es reparteixen als dos centres de treball de la companyia a Espa-nya, ubicats a Tarragona i Barce-lona (Zona Franca). La direcció de la companyia ha decidit tras-lladar la seu de Barcelona a La Canonja, que ha passat a conver-tir-se oficialment en la seu social de Covestro a Espanya.

La fàbrica de Covestro a Tarra-gona és un dels punts de referèn-cia dins de la indústria química espanyola. I és que s’hi troben la planta de MDI, dedicada a la producció d’isocianats (produc-te previ per a la fabricació de poliuretà) i la Casa de Sistemes, especialitzada en la fabricació i comercialització de sistemes de poliuretà, que actualment ofe-reix els seus serveis a una dotze-na de països.

COVESTRO

Covestro, antiga Bayer Material Science, aposta per la innovacióLa companyia va canviar la seva identitat el passat 1 de setembre per «potenciar els seus punts forts davant la competència»

Tarragona s’ha convertit en la seu a Espanya i la fàbrica ofereix els seus serveis a 12 països

Solucions sostenibles per afrontar els desafiaments globals

Esgotament de recursos

Els recursos naturals s’estan esgotant, però la deman-da global d’energia està en augment. Davant d’aquesta

situació, Covestro desenvolupa diverses solucions per fer cotxes més eficients, per reduir el consum energètic dels habitatges i per impulsar la tecnologia vinculada amb les

energies renovables.

Mobilitat

El nombre de vehicles que circularan al món es multiplicarà per quatre l’any 2050. Aquest augment comportarà, de retruc, un augment de les emissions de diòxid de carboni, cosa que encara propiciarà més

l’escalfament global així com l’esgotament de les energies no renovables. Per reduir l’impacte d’aquest desafiament, els productes i materials de Covestro ajuden a construir vehicles més lleugers, cosa que afavoreix la reducció de

combustible.

Canvi demogràfic

La xarxa Knowledge and Innovation pronostica que algú nascut el 2030 podrà arribar als 130 anys, cosa que augmenta exponencialment l’esperança de vida de les

persones. En aquest context, els materials creats per Covestro treballen per promoure la salut i el benestar de

les persones.

Creixement de la població

El món suma 1 bilió de persones cada 14 anys, segons Zeit online. L’increment de la població mundial suposa un dels majors desafiaments als quals el nostre planeta

haurà de fer front al futur, ja que l’escassetat d’aigua i ali-ments pot posar en risc l’equilibri dels recursos naturals

que el planeta ens ofereix. Per això, Covestro presenta diverses solucions per tal de millorar el subministrament

de menjar, que van des de refrigeradors, fins a conteni-dors d’aigua potable, passant pel packaging.

Urbanització

El 1960, hi havia dues megalòpolis (ciutats amb més de 10 milions d’habitants) al món. Ara bé, nombrosos

estudis preveuen que l’any 2030 n’hi haurà un total de 41, a causa del creixement de la població. Els productes de

Covestro ajuden a millorar els habitatges i també faciliten l’abastament d’aigua i aliments.

Revolució digital

El 2030, la potència dels ordinadors es veurà multipli-cada exponencialment respecte de la que presenten en l’actualitat. Davant dels reptes que planteja la revolució

digital, Covestro desenvolupa materials que milloren l’eficiència dels dispositius electrònics. A més a més, els materials que crea la companyia per aquest sector també

ofereixen un disseny més atractiu dels dispositius així com més seguretat, cosa que fomenta el concepte de user

friendliness.

EL SECTOR QUÍMIC 929/10/2015 diarimés

10 diarimés 29/10/2015 EL SECTOR QUÍMIC

Tarragona, ciutat intel·ligent de la Mediterrània

TRIBUNA

A Tarragona, des d’un bon inici vam entendre la concessió dels Jocs Mediter-ranis de 2017, com una oportunitat per accelerar les lògiques i dinàmiques de transformació en les que estava immer-sa la ciutat. El nostre projecte de ciutat intel·ligent prenia com a detonador els avantatges competitius que pot oferir aquest esdeveniment, amb la voluntat que ens deixi un llegat no només infra-estructural, sinó de posicionament de

la ciutat en un món global, i de cons-trucció d’una economia i una societat del coneixement. En moments de crisi econòmica i de replantejament del mo-del productiu, entenem que els Jocs ens obren una privilegiada porta cap al món, i en especial cap a la Mediterrània, una de les regions emergents, que en la prò-xima dècada esdevindrà un mercat de-cisiu per a Europa i el món. I una Medi-terrània que tindrà nom de ciutats, i que trobarà en les formes modernes de di-plomàcia –la diplomàcia local;la diplo-màcia corporativa; la universitària; la de la societat civil organitzada en col·legis professionals, en cambres de comerç, en entitats cíviques...- formes d’interrelació i sinergies, per al seu desenvolupament i creixement.

El ressò dels tràgics esdeveniments que s’estan vivint a Pròxim Orient, fa que calgui impulsar amb més èmfasi, si cal, el Mediterrani ciutat; inclús encara diria més, estic convençut que en el Me-diterrani de les ciutats intel·ligents hi ha la clau de l’estabilitat, la democratitza-ció i el creixement econòmic d’aquesta complexa regió, que concentra totes les mirades globals del món. Hem defen-sat que hi ha un model propi de ciutats smart de la Mediterrània. Així ho vam afirmar, acompanyats de Jeremi Rifkin, en la Declaració de Tarragona de les Ciutats Intel·ligents de la Mediterrània, el 2012, on asseguràvem que “enfront del model ideal global de ciutat smart, les ciutats del Mediterrani ens caracte-

ritzem per sumar a la voluntat de con-vivència democràtica i cohesió en soci-etats obertes, la necessitat de processos de transformació econòmica que, atents a les exigències ambientals, ens perme-tin gaudir de les formes de qualitat de vida i la diversitat d’identitats i expressi-ons culturals que ens caracteritzen”.

La visió del Mediterrani ciutat com a regió emergent en un món polièdric i global assenyalant que, en la dècada vinent, la regió Mediterrània està cri-dada a ocupar el lloc que li correspon en l’economia global, en un procés que inexorablement haurà d’estar marcat pel respecte al medi i per avançades po-lítiques ambientals, per l’eficiència i l’es-talvi energètic, i per la utilització de les noves tecnologies, la innovació, el co-neixement i la creativitat, que determi-

naran millors nivells de qualitat de vida, major cohesió social i una governabilitat participativa i democràtica.

Des d’aquest punt de partida, no és estrany entendre per què en la concep-ció Smart Mediterrània, la ciutadania se situa al centre del model. Les Smart Citi-es inicialment respongueren a una visió de les grans companyies multinacionals per comercialitzar noves aplicacions i infraestructures TIC en l’entorn local. Aquestes primeres iniciatives van tenir, però, l’encert d’entendre i fer visible que la ciutat seria l’espai de transformació i innovació on es produirien els grans canvis i les més grans realitzacions del futur. Avui el concepte d’Smart City ha canviat significativament. Smart ja no és sinònim de tecnologies. Avui parlem de ciutats en moviment, ciutats que es repensen i es reinventen. Avui no po-dem parlar de ciutats intel·ligents sense parlar d’estalvi i eficiència energètica, de sostenibilitat, d’horts urbans, d’aire més net, de ciutats saludables, de millor mobilitat, d’administració més transpa-rent i més propera. Avui, i això és deter-minant, una ciutat smart és aquella que facilita la millor qualitat de vida i dóna més oportunitats als ciutadans, des d’una planificació integrada, transversal i sostenible del desenvolupament urbà. Tecnologia sí, però no la tecnologia per la tecnologia, autoreferenciada.

Podríem resumir-ho dient que una ciutat intel·ligent és aquella en què pre-nen cos les tres grans transformacions

que estan mancant el moment actual: una revolució ecològica, ambiental i de sostenibilitat, basada en la generació i l’eficiència energètica i el reciclatge, però també en un consum responsable i una actitud d’estalvi i postabundàn-cia; una revolució democràtica, fent la presa de decisions i la gestió municipal més transparent interactuant amb els ciutadans permanentment, facilitant la interlocució i la corresponsabilitat cívi-ca amb la ciutadania; i finalment una re-volució en emprenedoria, en autogestió, en creació i imaginació per aportar valor afegit a allò que fem: innovació produc-tiva i social.

I coherentment amb aquestes idees, hem agafat com a línies de treball del nostre projecte cinc eixos marcats per la mediterraneïtat: l’aigua, l’estalvi, el reaprofitament i la cura per a la seva qualitat; la mobilitat urbana sostenible; la salut, els hàbits de vida saludables i la nutrició; el patrimoni i el turisme cul-tural; i finalment l’eficiència energètica. Partim d’alguns actius diferencials com és la presència al territori d’indústries químiques que poden desenvolupar un concepte de química mediterrània, ba-sat en la sostenibilitat i la incorporació de sensòrica als materials, en la lògica de l’Internet de les coses; una densitat d’activitats logístiques al voltant del Port; i una indústria turística que troba en el patrimoni romà un dels seus mo-tors, i en les formes i hàbits de vida me-diterrània un dels seus atractius.

Santiago CaStellàDirector de la Càtedra tarragona Smart Mediterranean City de la Universitat Rovira i Virgili

«Una ciutat smart és aquella que facilita la millor qualitat de vida i dóna més oportunitats als ciutadans»

«La Mediterrània serà en la pròxima dècada un mercat decisiu per a Europa i el món»

D’esquerra a dreta i de dalt a baix, l’Smart Parc Tabacalera, dissenyat segons els criteris de sostenibilitat i d’eficiència energètica; l’Amfiteatre de Tarragona i el sistema de telemesura d’Ematsa.

CEDIDES

1129/10/2015 diarimésEL SECTOR QUÍMICMERCÈ RIPOLL

Anna FerranUna refineria singular i diferent de la resta de plantes de pro-cessament de cru. Aquesta és la millor carta de presentació d’Asesa. Així ho explica el di-rector general de la companyia, Javier Sancho: «És una refineria diferent, dissenyada per tractar crus pesants i extrapesants. Pro-cessem crus que la resta de refi-neries no poden processar». Les xifres de rendiment parlen per si soles; i és que per cada tona de cru, s’extreu un 70% de betum asfàltic, producte que ells fabri-quen i que és component clau en l’elaboració d’asfalt.

La seva trajectòria -enguany celebra el seu 50è aniversari- juntament amb la implicació que té amb el territori - que es mate-rialitza amb l’aposta per la for-mació dual, el mecenatge, i el seu compromís mediambiental- han fet de la planta d’Asesa és un re-

ferent històric dins del complex químic tarragoní.

Minimitzar l’impacte industrial«Som gent de Tarragona, que vi-vim i ens estimem Tarragona, i volem contribuir amb la millora de l’entorn i minimitzant l’im-pacte de l’activitat industrial», constata Sancho. En els últims anys, Asesa ha estat centrada justament en aquest aspecte i mostra d’això són tots els esfor-ços i inversions que s’han dut a terme en el marc del pla estratè-gic 2012-2016.

«Actualment, podem dir que les emissions que estem fent a l’atmosfera de productes con-taminants són ja la mínima ex-pressió i ho podem dir amb tota la seguretat perquè enguany vam engegar un projecte molt impor-tant que ha suposat la substitu-ció de tot el combustible líquid de la refineria en combustible

gasós, cosa que ens converteix en una refineria neta», explica Sancho.

A aquest fet, cal sumar-hi que la companyia ha assolit una sèrie de compromisos per reduir les emissions de CO2, el consum energètic i el consum d’aigua. Pel que fa a aquest últim punt, el director general comenta que «Asesa és l’única empresa del polígon que ha substituït com-pletament tota l’aigua de l’Ebre utilitzada pels seus processos per aigua regenerada de la planta d’Aitasa».

Innovació i exportacióL’adapatació als nous temps i la reinvenció formen part dels darrers anys d’història de la companyia. Fent un repàs a la seva trajectòria, Javier Sancho explica que fins al 2009, Asesa donava resposta a les demandes del mercat intern. Ara bé, la crisi

econòmica i l’aturada de les in-versions en obres públiques els va obligar a buscar nous mercats pel seu producte, amb l’objectiu de mantenir la competitivitat. Actualment, més del 80% de la seva producció es destina a l’exportació, i comercialitzen el seu betum asfàltic a més de 30 països, d’Europa, del nord d’Àfri-ca i d’Amèrica. Per aconseguir aquest canvi, la investigació ha resultat clau, i és que les condici-ons climàtiques de cada país exi-geixen diferents especificacions per tal que l’asfalt asseguri una correcta conducció.

Continuar pel camí de l’I+D és un dels reptes de futur que encara Asesa, juntament amb la reducció dels costos productius i l’augment de l’eficiència, consta-ta el directiu. Pel que fa als reptes del sector a Tarragona, Sancho ho té clar: «Les empreses han de saber adaptar-se a un entorn que és volàtil. Per això cal que siguem flexibles, per poder ser més com-petitius».

ASESA

Asesa compleix 50 anys d’innovació i compromís amb TarragonaLa companyia està especialitzada en la producció de betum asfàltic, component bàsic en l’elaboració d’asfalt per a carreteres

El 80% de la seva producció es destina a l’exportació i comercialitza a 30 països

Asesa ha substituït l’aigua de l’Ebre per aigua regenerada de la planta d’Aitasa

Javier Sancho, al costat del monument del 50è aniversari.

12 diarimés 29/10/2015 EL SECTOR QUÍMIC

RedaccióEl director del Complex Industri-al de Repsol a Tarragona, Josep Francesc Font, i el de Responsa-bilitat Corporativa de la compa-nyia, Eduardo García Moreno, han presentat el nou Pla de Sos-tenibilitat del complex. Aquest document, corresponent a 2015, reforça el compromís de Repsol amb la sostenibilitat i la transpa-rència, i respon formalment i sis-temàticament, a les expectatives dels grups d’interès al voltant de la refineria.

Presentat al Paranimf de la Universitat Rovira i Virgili el passat 8 d’octubre, el Pla consta de 37 accions amb indicadors de seguiment agrupades, per matè-ries, en set programes: segure-tat, medi ambient, participació activa i desenvolupament de la comunitat, pràctiques laborals,

pràctiques justes, drets humans i governança. Encara que moltes d’aquestes accions ja s’estaven duent a terme, el Pla 2015 les ha reforçat, tot incorporant noves mesures.

Entre les 37 acciones compro-meses, destaquen:

-Alliberar cabal ecològic al riu Gaià. Es col·laborarà amb l’Agèn-cia Catalana de l’Aigua en la re-cuperació del cabal ambiental del riu Gaià.

-Protegir la biodiversitat de l’entorn. Es desenvoluparan ac-cions com la plantació de massa arbòria a la llera del riu Franco-lí, la recuperació d’entorns de la presa del Gaià o la instal·lació de biòtops a la zona costanera.

-Reduir les emissions de CO2.

Es completaran i gestionaran les accions del Pla de reducció d’emissions de CO2 assignades

al Complex Industrial.-Protegir la qualitat de l’aire.

Es protegirà mitjançant una sè-rie d’accions, com un Programa de reducció d’emissions, i una anàlisi històrica de la qualitat de l’aire en comparació amb altres entorns.

-Col·laborar en iniciatives so-cials, culturals, educatives i es-portives. Es mantindran diversos programes de col·laboració amb les institucions i col·lectius de l’entorn.

-Impulsar la figura del Panel Públic Assessor. S’impulsarà el seu treball com un canal de dià-leg permanent entre la societat i Repsol perquè contribueixi als objectius de transparència infor-mativa del Complex Industrial.

Aquests plans s’estan realit-zant en els cinc complexos in-dustrials d’Espanya: Cartagena, El pla tambè inclou la instal·lació de biòtops a la zona costanera.

REPSOL

Repsol reforça el seu compromís amb la sostenibilitat amb l’entorn tarragoníEl Pla de Sostenibilitat 2015 del Complex de Tarragona recull un total de 37 accions agrupades en set programes que estan relacionats amb el medi ambient, la seguretat, la governança, el desenvolupament de la comunitat, les pràctiques laborals i els drets humans

CEDIDA

1329/10/2015 diarimésEL SECTOR QUÍMIC

A Coruña, Tarragona, Puerto-llano i Petronor. A aquests se sumen el pla corporatiu i els de països (Espanya i Portugal, Bo-lívia, Brasil, Colòmbia, Equador, Estats Units, Veneçuela, Perú i Trinitat i Tobago). Tots ells seran per primera vegada anuals, s’ali-nearan amb els plans de negoci i els objectius de la companyia i es renovaran cada dotze mesos amb noves accions.

Compromís mediambientalLes activitats relacionades amb el respecte envers el medi ambi-ent ocupen una part destacada de les 37 accions que agrupa el Pla de Sostenibilitat 2015. De fet, suposen un total d’11 accions a dur a terme. I és que Repsol en-foca les seves activitats cap a la minimització dels impactes en l’entorn. En el Complex Indus-

trial de Tarragona, es processen grans volums d’hidrocarburs per convertir-los en productes. La proporció de la producció i l’ali-neament de la companyia sobre medi ambient ha promogut una incorporació de mesures i inver-sions molt altes -el complex tar-ragoní inverteix 20 milions d’eu-ros en aquest camp-, per complir el seu compromís en aquesta matèria.

L’alliberament cabal ecològic del Gaià, la millora de l’eficiència energètica, la prevenció d’im-pactes i dels riscos potencials als terminals marítims, al sòl i a les aigües subterrànies, la protecció de l’aire i de la biodiversitat de l’entorn, entre altres, són accions concretes que donen resposta a un conjunt d’expectatives que tenen els agents amb qui d’una manera o d’una altra Repsol hi té relació i que la companyia ha de tenir en compte en dur a terme la seva activitat. Les dues línies generals que desenvolu-pen aquestes expectatives estan focalitzades en la reducció de les emissions i en la gestió dels resi-dus; dos aspectes que impliquen un comportament responsable amb el medi ambient i que han d’estar totalment interioritzats en el si de Repsol.

El Pla, el segon que fa l’empresa, identifica i respon a les expectatives de la societat sobre l’activitat del Complex Industrial

Repsol informarà públicament del grau d’acompliment de les accions compromeses en el primer trimestre de 2016

L’alliberament del cabal del Gaià és una de les accions a fer.

RedaccióLa implicació i la col·laboració entre Repsol i el territori és un dels pilars que fonamenten el Pla de Sostenibilitat 2015 del Complex Industrial de Tarrago-na. La seva importància és tal que es dedica tot un programa a la participació activa i al de-senvolupament de la comunitat, amb un total de 8 accions com, per exemple, la col·laboració amb la universitat i altres cen-tres de recerca de l’entorn, les pràctiques pels estudiants, l’im-puls del Panell Públic Assessor com a fòrum de participació ciutadana, o la participació en els esforços col·lectius per a la protecció del medi ambient.

Ara bé, la participació no no-més es té en compte després, sinó que també en la fase prèvia a l’elaboració del Pla de Sosteni-bilitat 2015. I és que s’ha elabo-rat a partir d’una sèrie d’estudis d’identificació d’expectatives que inclouen més de 700 entre-vistes i enquestes amb represen-tants de grups interessats en les activitats de la companyia, com a institucions públiques, socie-tat civil i empleats.

Aquestes expectatives han es-tat analitzades pel Comitè de Di-recció del Complex i agrupades en programes -set en el Pla de 2015- que es corresponen amb les matèries fonamentals de la responsabilitat corporativa que

concerneixen a l’activitat de la companyia a Tarragona.

El Pla de Sostenibilitat és el resultat d’incorporar aquestes expectatives en el procés de pre-sa de decisions. Amb ell, Repsol reforça la seva visió de la res-ponsabilitat corporativa, que és aquella que voluntàriament as-sumeix més enllà del legalment exigible, tot responent a les ne-cessitats específiques de l’espai en què opera.

Per això, la companyia ha explicat els eixos amb els quals treballarà als diferents actors del seu entorn i ha dut a terme presentacions del Pla davant dels treballadors del complex, davant dels mitjans de comu-

nicació (a la seu del Col·legi de Periodistes) i a la societat en general (al Paranimf de la Uni-versitat Rovira i Virgili). Repsol informarà públicament del grau d’acompliment de les accions compromeses en el primer trimestre de 2016 i, tenint en compte el caràcter participatiu d’aquesta iniciativa, convida a qualsevol ciutadà o institució a compartir propostes i formular preguntes o comentaris.

Amb aquest enfocament, Repsol reforça la seva visió de la responsabilitat corporativa, que és aquella que voluntàriament assumeix, independentment del que és legalment exigible, tot contribuint a l’interès general.

Un pla participatiu que s’ha presentat als diferents agents socials del territoriS’han fet més de 700 entrevistes i enquestes per identificar les expectatives de l’entorn

De dalt a baix, imatges de la presentació als treballadors del complex i a la societat tarragonina, feta al Paranimf de la URV.

CEDIDESCEDIDA

14 diarimés 29/10/2015 EL SECTOR QUÍMIC

RedaccióBASF Espanyola va commemo-rar el passat 4 de juliol el 150è aniversari de la companyia amb els seus col·laboradors en un acte a la Tarraco Arena, en el qual hi van participar més de 1200 treballadors de l’empre-sa, la majoria dels quals dels centres de producció de Tarra-gona, Can Ràbia. Castellbisbal, l’Hospitalet, Rubí, Zona Franca i Utrera. El segon esdeveniment de celebració del 150è aniversa-ri va tenir lloc el dia 25 del ma-teix mes a Guadalajara, on els col·laboradors de Guadalajara, Mejorada i Cabanillas van poder

gaudir també d’un dia inoblida-ble.

L’acte va començar amb la benvinguda d’Erwin Rauhe, màxim responsable de les acti-vitats del grup al Sud d’Europa i conseller delegat de BASF Es-panyola, seguida d’una taula de debat sobre el passat i el futur de la companyia on hi van partici-par A. Berg, Site Manager Tar-ragona i Manufacturing Com-munity Iberia; K. Byczkowska, responsable de les activitats comercials de BASF a Espanya i Portugal i G. Alonso, responsa-ble de Relacions Institucionals i Human Resources Country Ma-

nager, i que va ser moderat per reconegut presentador David Cantero. Durant la part insti-tucional de l’esdeveniment, els representants de la companyia van remarcar la importància del treball en equip i de la innovació conjunta.

Erwin Rauhe, vicepresident i conseller delegat de BASF Espa-nyola, va subratllar que «és una gran alegria compartir amb tots els treballadors la celebració del nostre 150 aniversari. El nostre èxit durant tants anys mostra la creativitat i la determinació dels treballadors de BASF, els del passat, i els del present. Ara

tenim la vista posada en un fu-tur prometedor. Treballarem junts per trobar respostes a al-gunes de les preguntes més im-portants del futur. D’aquí que el lema del nostre aniversari sigui: ‘Creació conjunta – cocreació- i celebració’».

BASF Espanyola ha estat un dels sis països escollits dins del Grup BASF a escala mundial per realitzar el programa complet de les iniciatives Creator Spa-ce del 150è aniversari. Aquest inclou una de les sis úniques parades a tot el món del Crea-tor Space tour a Barcelona, així com la possibilitat de participar

al lloc web Creator Space on-line. Aquesta plataforma inte-ractiva pot trobar-se a l’adreça www.creator-space.basf.com. «Volem que el nostre aniversari sigui l’inici d’alguna cosa nova i apuntem a provar noves formes de treballar junts al llarg dels pròxims anys, tant dins de BASF com amb les persones externes a la companyia. Veiem el pro-grama Creator Space com una gran oportunitat perquè BASF s’apropi encara més als seus grups destinataris», ha consta-tat Erwin Rauhe.

La història de BASF va co-mençar el 1865 amb la produc-

ció de tints. Pocs anys després s’hi va sumar la producció d’amoníac per a fer fertilitzants. Després, s’hi va afegir la pro-ducció de plàstics. Des d’ales-hores, la cartera de productes de la companyia ha continuat desenvolupant-se permanent-ment i actualment inclou des de productes químics, plàstics, performance productes, pro-ductes per a la protecció dels cultius fins a petroli i gas. BASF proporciona productes i soluci-ons a clients de gairebé totes les indústries i els hi dóna suport amb investigació i innovacions constants.

BASF

BASF celebra 150 anys d’èxits amb la seva plantillaLa Tarraco Arena Plaça va ser l’escenari escollit per acollir l’acte de commemoració de l’aniversari, que va reunir més de 1.200 treballadors dels centres de producció que la companyia té a Catalunya

1529/10/2015 diarimésEL SECTOR QUÍMIC

Imatges de diferents moments de l’acte de celebració del 150è aniversari amb els treballadors a la Tarraco Arena Plaça.

CEDIDES

16 diarimés 29/10/2015 EL SECTOR QUÍMIC

Anna FerranEl món necessitarà un 30% més d’aigua l’any 2030. Aques-ta és l’estimació que pronosti-ca l’ONU. I és que l’organisme internacional preveu que per aquestes dates caldrà un 40% més d’energia i un 50% d’ali-ments. I per produir aquestes de-mandes, òbviament, caldrà més aigua. Aquest panorama ha fet que la preocupació pels costos de l’aigua vagi in crescendo en els darrers temps i bona mostra d’ai-xò és el fet que, entre 2011 i 2014, les companyies han invertit 84 mil milions de dòlars en millorar l’eficiència en la gestió de l’aigua, segons un estudi publicat al Fi-nancial Times. Per això, la inves-tigació sobre l’aigua i l’eficiència energètica està ocupant una po-sició cada cop més predominant.

Tarragona compta des de 2011 amb el centre de referència a escala mundial en investiga-ció sobre tecnologia de l’aigua: el Centre Global Tecnològic de

l’Aigua de Dow Water & Process Solutions (DW&PS). Verónica García Molina, la directora del Departament Tècnic de Dow Water a Europa, explica que els projectes d’investigació que es duen a terme al centre tarragoní van justament en la línia de la reducció del consum energètic a l’hora de produir aigua i en la disminució del consum de pro-ductes químics per aconseguir aquesta aigua.

Tres aigües, un centreDow Water & Process Solutions disposa de vuit centres d’inves-tigació, tres dels quals a la zona EMEA (Europa, Orient Mitjà i Àfrica): un a París, un a Aràbia Saudita i el tercer, a Tarragona. Aquest últim, «és el més impor-tant no només dins l’empresa, sinó que també a escala mun-dial», afirma García Molina. Els motius que expliquen la relle-vància del centre són dos. D’una banda, el tipus d’investigació que

s’hi fa és investigació aplicada. «Tenim unes instal·lacions molt semblants a les que tenen els nostres clients a les seves em-preses», comenta la directiva qui afegeix que «les investigacions que duem a terme no són del ti-pus que es fan en un petit labora-tori amb tubs d’assaig, sinó que són investigacions en plantes de producció d’aigua».

D’altra banda, tot el treball que es realitza es fa amb aigua real, concretament, amb tres ti-pus d’aigües. La planta compta amb una canonada que la con-necta amb el Port, mitjançant la qual obté aigua del Mediterrani. També té accés directe a l’aigua de l’Ebre i a les aigües residuals de la planta de Vila-seca. De fet, la possibilitat de poder treballar amb els tres tipus d’aigua expli-ca perquè es va escollir Tarrago-na com la ubicació perfecta per instal·lar aquest centre d’I+D+I.

La planta es va inaugurar el 2011 i aleshores funcionava un

40% respecte del que funciona ara. Aquesta ampliació s’ha po-gut fer gràcies a la construcció de nous equips de grans dimensi-ons, que permeten que el centre tracti aproximadament 10.ooo m3 d’aigua al dia, xifra equiva-lent a la que utilitza diàriament una ciutat de 100.000 habitants. Tota l’aigua es tracta amb finali-tats purament de recerca, motiu pel qual tota es llença al mar. En aquest sentit, la cap del Departa-ment Tècnic comenta que «ens hem plantejat la possibilitat de reutilitzar l’aigua dins de la in-dústria, però no ens podem com-prometre a produir una aigua de la mateixa qualitat sempre, per-què això va en funció del projec-te en què estiguem treballant».

De projectes a productesEls projectes de recerca que s’es-tan fent al centre de Dow Water ja han donat el seu resultat en forma de diversos productes. Concretament, s’han creat dues membranes d’osmosis interna: Seamaxx, que s’utilitza per des-salar aigua de mar i que permet del 10% del consum energètic en el procés, i ECO, que fa un pro-cés similar en aigua de riu i que redueix el consum en un 30%. A més, també han creat els mòduls d’ultrafiltració Integraflo i Inte-graflux. «Són idees de persones d’aquest centre, que han nascut aquí i això ens enorgulleix molt», conclou Verónica García Molina.

DOW

La planta de Dow Water, referent mundial en tecnologia de l’aiguaEl centre es caracteritza per treballar amb tres tipus d’aigua i per unes instal·lacions que permeten fer-hi investigació aplicada

CRISTINA AGUILAR

La planta de Dow Water & Process Solutions compta amb una cinquantena de treballadors i produeix al dia 10.000 m3, aigua suficient per abastir una ciutat de 100.000 habitants.

Verónica García Molina és actualment la cap tècnica de Dow Wa-ter & Process Solutions a Europa. Aquesta enginyera química és l’encarregada de liderar l’equip de 50 persones, que duu a terme les investigacions que es desenvolupen a la planta.

Verónica García, cap tècnica de Dow Water

CRISTINA AGUILAR

EL SECTOR QUÍMIC 1729/10/2015 diarimés

18 diarimés 29/10/2015 EL SECTOR QUÍMIC

RedaccióMASA va implantar-se a Tarra-gona a la dècada dels 60, en un moment en la qual la indústria química estava immersa en el seu desenvolupament. Aques-ta companyia disposa d’am-plis mitjans i d’experiència en la gestió i execució de plantes

industrials en totes les seves especialitats tant mecàniques com d’electricitat i instrumen-tació.

La qualificació del seu perso-nal, així com les instal·lacions d’oficines, tallers, magatzems i taller de calibratge dels quals disposa la seu tarragonina

d’aquesta empresa li permeten dur a terme amb solvència els treballs que demanda la indús-tria, que passen per l’enginyeria de manteniment, l’operació i manteniment integral d’instal·-lacions, la fabricació d’equips i tancs d’emmagatzematge, els muntatges industrials, la gestió

de parades programades, la ne-teja industrial, trasllats de ma-quinària «clau en mà», etc.

En l’actualitat, el grup MASA és una empresa líder en el sec-tor, fet que queda demostrat amb la seva àmplia represen-tació nacional i internacional: Tarragona, Barcelona, Alge-sires, Galícia, Huelva, Madrid (seu central), Bilbao, Puertolla-no i Tenerife, Algèria, Argenti-na, Brasil, Mèxic, Portugal, Mar-roc i Qatar. Més informació a la delegació de Tarragona, Polígon Industrial Francolí, Parcel·la 27, Nau 11, al telèfon 977 54 40 20 i al web www.masagrupo.com.

ESTABLIMENT RECOMANAT

Masa ofereix solucions integrals per al manteniment industrialL’empresa es caracteritza per la qualificació del seu personal i la solvència dels seus treballs

RedaccióClariant ha apostat clarament per la sostenibilitat, aportant una forma de treballar pròpia del segle XXI. Aquest nou mètode pensa en el present i en el futur té com a pilars principals les per-sones, el medi ambient i la ges-tió responsable (people, planet, performance, respectivament). Clariant és conscient que les empreses són part de la societat i que estan formades per perso-nes, motiu pel qual les seves acti-vitats han d’anar encaminades a millorar i protegir el benestar de les persones, sent respectuosos amb l’entorn i el medi ambient.

Gestió de la sostenibilitatL’aposta de Clariant per la sos-tenibilitat és clara i inequívoca i ve dirigida des de l’alta direc-ció d’aquest grup empresarial. Mostra d’això és la creació del departament Corporate Sustai-nability and Regulatory Affairs (CSRA), que s’integra en l’estruc-tura organitzativa des del nivell

corporatiu més alt fins a les seus regionals de Clariant, entre les quals s’inclou, òbviament, la fili-al espanyola.

El departament està format per professionals experts en seguretat, salut, medi ambient, tutela de producte i sistemes de gestió, que estan treballant a temps complet per tal que les operacions i productes de la com-panyia siguin sostenibles, que els seus treballadors tinguin llocs de treball segurs, que es respecti el medi ambient en les seves activi-tats i que el seu entorn social col-labori positivament amb Clari-ant. Un exemple d’aquesta tasca són els reconeixements recents que Clariant Ibèrica ha rebut en seguretat i formació dual, gràci-es a un projecte de col·laboració amb instituts de l’entorn de les instal·lacions de l’empresa.

Dins de l’índex Dow JonesTotes les activitats d’aquest nou departament estan encamina-des a complir amb els tres pilars

fonamentals de Clariant. Pel que fa a la gestió (performance), el CSRA dóna suport a tota l’orga-nització per tal que les activitats siguin sostenibles. Un exemple d’això és la inclusió de la compa-nyia com una de les més sosteni-bles dins del Dow Jones Sustaina-bility Index, un baròmetre que qualifica les empreses més soste-nibles del sector i que avalua ex-

haustivament tots els nivells de les organitzacions en matèria de sostenibilitat (recursos humans, compres, producció, medi ambi-ent, seguretat, etc.).

Reduir l’impacte ambientalRespecte el pilar del medi am-bient (planet), la companyia té establerts una sèrie de compro-misos a mig termini de reducció

dels principals impactes ambi-entals de les seves activitats (de-nominats Goals 2025). Cada any es publiquen als Sustainability Report i regularment es realitzen projectes i accions per aconse-guir la seva reducció en cada centre de treball.

A més a més, Clariant poten-cia aquells productes que són respectuosos amb el medi ambi-

ent i que ajuden a millorar l’im-pacte ambiental durant el seu cicle de vida. Per fer-ho ha creat el segell Ecotain, que indica que un producte ofereix avantatges en termes de sostenibilitat. Un exemple d’aquests productes són els Texcare, que es fabriquen al centre de Tarragona i que mi-lloren l’ús de l’energia i el con-sum de l’aigua en el sector de la

detergència.

Cuidant els seus treballadorsEl tercer pilar, les persones (pe-ople) és el més important, ja que fa referència a les persones. Clariant té cura dels seus treba-lladors, proporcionant llocs de treball segurs. Des de 2007, s’han reduït en un 70% els accidents a Clariant i treballant perquè els

accidents siguin zero, amb pro-grames a escala global enfocats a la millora del comportament davant de la seguretat, com AvodingAccidents@Clariant. En aquest sentit afirmen des de l’empresa: «La seguretat sempre és el primer».

A més a més, proporciona directrius que fomenten el res-pecte, la igualtat d’oportunitats,

la transparència i la integritat dels seus treballadors a tots els nivells. D’aquí sorgeixen el Codi de Conducta i el Pla d’Igualtat de la companyia. La formació con-tínua també és fonamental. «Els treballadors de Clariant som el principal actiu de la companyia i la nostra formació és un bene-fici per ambdues parts», afirmen fonts de l’empresa.

La seguretat, una prioritatPel que fa a la seguretat, aques-ta és un valor essencial per a Clariant i, com a tal, s’integra a tota l’estructura organitzativa i a tots els nivells de la companyia. Els sistemes de seguretat, salut i medi ambient són excel·lents i els professionals que els im-plementen i els revisen, un dels grans actius de l’empresa. «Per molt bo que sigui un sistema, no serveix de res si el personal no viu la seguretat i no la té as-similada com la prioritat numero ú», constaten. En aquest sentit, afegeixen que «per aquest motiu, els premis rebuts últimament en aquest àmbit són un reconeixe-ment a tot el personal de Clariant que viu, aplica i treballa tenint la seguretat sempre present i per davant de tot. Quan es parla de seguretat no s’ha d’abaixar mai la guàrdia, per molts premis que rebem, ans al contrari, aquests reconeixements ens animen a continuar treballant en aquest sentit».

CLARIANT

Persones, Medi Ambient i gestió, els pilars de la sostenibilitat de ClariantLa companyia, que ha estat inclosa dins de Dow Jones Sustainability, ha creat un departament que regula aquest aspecte

Amb el segell Ecotain, Clariant potencia aquells productes que respecten el medi ambient

Ha rebut reconeixements en formació dual gràcies a la col·laboració amb instituts de l’entorn

Des de 2007, ha reduït els accidents laborals en un 70% i treballa perquè siguin zero

RedaccióL’Associació Empresarial Quí-mica de Tarragona vol apropar encara més les aportacions que fa aquest sector a la societat que l’envolta, i per aquest motiu ha engegat una campanya en els seus canals socials sota el parai-gua de l’etiqueta #SabiesQ.

Amb aquest hashtag es po-dran trobar setmanalment in-formacions, curiositats, referèn-cies històriques i dades sobre la contribució que fa la Indústria Química a la societat. Des de les darreres troballes en investigaci-ons a dades sobre l’impacte que té aquest sector al Camp de Tar-

ragona, passant per usos i apli-cacions dels productes que se’n deriven, i que trobem en el nos-tre dia a dia de manera constant.

La campanya es duu a ter-me principalment a Facebook i Twitter, tot i que també té pre-sència a Youtube i LinkedIn. L’objectiu és divulgatiu i peda-

gògic, a la vegada que vol obrir noves vies de comunicació amb l’entorn més proper. A més dels continguts propis, la campanya també difón articles i publicaci-ons especialitzades en el sector, i que ajuden a ampliar els conei-xements que té la població sobre els reptes de la indústria.

CEDIDA

L’AEQT apropa la química mitjançant les xarxes socials amb l’etiqueta #SabiesQ

DIVULGACIÓ

Amb aquest hashtag es podrna trobar setmanal informacions, curiositats i xifres sobre la indústria

Imatge d’alguns dels missatges de la campanya a Twitter.

1929/10/2015 diarimésEL SECTOR QUÍMIC

Nitricomax, empresa líder en la producció d’àcid nítric

MAXAM

Fa dos anys va unir-se al grup Maxam, dins l’unitat de nitro química

RedaccióNitricomax es dedica a la inves-tigació, desenvolupament, fabri-cació i comercialització d’àcid nítric concentrat i dèbil des de 1970. Des de fa dos anys, forma part del Grup Maxam, en el qual duu a terme un paper vital en la seva unitat de negoci de nitro química (Maxam Chem).

En aquest últim bienni, Nitri-comax ha realitzat importants inversions per ampliar el rang de concentracions i poder atendre a les necessitats i requisits dels seus clients. La versatilitat que ofereix el poder personalitzar el grau de concentració, permet a l’empresa respondre a qualse-vol demanda d’àcid nítric, sigui quina sigui la seva posterior

aplicació (fertilitzants, fabricació d’explosius, espumes, conserva-ció de sistemes de rec per gota a gota, teclats d’ordinador, pro-cessos productiu de productes làctics, processos productius de productes alcohòlics, para-xocs).

La clau del seu treball està en una activitat contínua d’I+D+I i dels seus alts estàndards de qua-litat, tot buscant una evolució constant entre els seus processos productius per garantir aquesta qualitat en els seus productes.

Logística i eficiènciaLa seva localització estratègica, al costat del Port de Tarragona i de l’estació intermodal de ferro-carril, fa que Nitricomax treballi no només sota la variable de

quantitat sinó que també en base el termini d’entrega de les seves comandes.

La gestió de comandes rep un tracte preferent, cosa que explica el perquè d’una resposta imme-diata i d’un èmfasi escrupolós en la qualitat del producte, el servei logístic i l’atenció al client. Amb una capacitat de càrrega de 15 a 20 cisternes al dia i amb expe-riència nacional i internacional en el transport ADR, Nitrico-max ofereix una solució integral d’entrega del producte, garantint els màxims nivells de qualitat, transport i atenció.

De fet, els seus elevats nivells d’exigència i la cura de l’atenció al client són la clau d’un resul-tat del 98% d’entregues en els

termes de quantitat, terminis i nivells de qualitat marcats.

Grup MaxamNitricomax forma part de Ma-xam Chem, la unitat de negoci dedicada a produir matèries pri-meres (nitrat amònic, nitrocel-lulosa i àcid nítric). Aquest grup

té més de 140 anys d’història, des de la seva fundació per Alfred Nobel el 1872.

Maxam és líder en productes (explosius civils i sistemes d’ini-ciació) i serveis de voladura per a mineria, pedreres i construcció, cartutxos i pólvora per a ús es-portiu, productes per la indústria

de defensa i seguretat; matèries primeres en l’activitat nitroqu-ímica i solucions en matèria de medi ambient. Està format més de 140 companyies als cinc con-tinents. Hi treballen 6500 perso-nes en instal·lacions productives de 50 països i venen a més d’un centenar.

Imatges de diferents sectors on l’àcid nítric juga un paper fonamental.

CEDIDES

És sobradament conegut que el Camp de Tarragona té, essencial-ment, dos motors econòmics com són el turisme i la gran indústria. Ambdós conviuen perfectament i la prova més evident és que Por-tAventura –i els futurs Ferrari Land i BCN World- està a tocar del po-lígon sud. I només uns pocs quilòmetres al nord s’ubica el polígon nord, a tocar de La Pobla de Mafumet.

És per això que, com a veïns i com a testimonis directes de l’acti-vitat industrial que ens envolta, hi tenim una relació molt directa, ja que molts dels nostres veïns treballen en les diferents empreses del polígon industrial i, per tant, aquesta activitat té una gran repercus-sió en les economies familiars de La Pobla, així com en altres muni-cipis del voltant.

Ara bé, si tots –administració, associacions, ciutadans- volem que aquest motor no vegi minvada la seva potència, si volem assegurar-nos el futur econòmic del nostre territori, necessàriament hem de disposar dels millors recursos i infraestructures per a que, com a so-cietat, tinguem el major nombre possible d’eines.

En aquest sentit, cal que realitzem un procés de millora que per-meti donar un bon servei a les empreses de tota mena que conviuen amb nosaltres i, per tant, facilitar-los la seva activitat. En aquest sen-tit, les comunicacions són un factor clau, que avui dia té dos grans temes pendents sobre la taula: d’una banda, l’A-27, que recentment ha vist inaugurat el tram entre La Pobla i Valls, però que ha de seguir

progressant per completar el tan desitjat eix Mediterrani-Cantàbric.I d’una altra banda, el tantes vegades reclamat, desitjat i necessitat

corredor del Mediterrani que, junt amb el problema del cost energè-tic, són els principals reptes que, com a societat, hem de resoldre per garantir un futur pròsper a les generacions actuals i futures.

En això treballem.

L’èxit futur comença en la pròpia exigència

LA POBLA DE MAFUMET

JOAN MARIA SARDÀAlcalde de La Pobla de Mafumet

Si volem assegurar-nos el futur econòmic del nostre territori, necessàriament hem de disposar dels millors recursos

Les comunicacions són un factor clau, que avui dia té dos temes pendents sobre la taula: l’A-27, i el corredor del Mediterrani

RedaccióEl Col•legi Santa Teresa de Je-sús de Tarragona ha estrenat la nova edició del Teens ‘Lab 2015 que, durant dues setmanes, tor-narà a portar als laboratoris de l’ETSEQ (Escola Tècnica Supe-rior d’Enginyeria Química) de la URV a més de 300 estudiants de 3r de l’ESO. Al programa Te-ens ‘Lab de BASF, els estudiants d’educació secundària experi-menten en primera persona el que se sent en ser científics per unes hores i, posteriorment, vi-siten el centre de producció de BASF a Tarragona per conèixer i entendre la importància de la química no només al nostre ter-

ritori, sinó també en la nostra vida diària.

El Teens ‘Lab es desenvo-lupa en col·laboració amb el projecte APQUA i es basa en diferents grups d’experiments. En activitats com el ‘Laberint de les substàncies’, estudien les característiques dels materials i descobreixen que, tot i que dos substàncies tinguin el ma-teix aspecte, es poden distingir i identificar aplicant mètodes d’investigació físics i químics. A més de determinar el seu pH i la seva densitat, experimenten amb propietats com la solubili-tat, la capacitat de fermentació, i el color de la flama.

El Teens’Lab de BASF torna a reunir joves i química als laboratoris

FORMACIÓ

Aquesta és la segona edició del programa

20 diarimés 29/10/2015 EL SECTOR QUÍMIC

Una relació positiva i cordial

Cada territori acostuma a fonamentar la seva base de creixement en una o altra activitat econòmica. N’hi ha que basen el seu creixement en el comerç, n’hi ha que potencien els seus atractius turístics i d’altres, com Perafort i Puigdelfí, que s’aixequen sobre els fonaments d’una indústria química ple-nament consolidada.

Als anys 70, va ser quan aquesta indústria va començar a erigir-se com la gran potencialitat del nostre territori i, des de llavors, no ha parat de de-mostrar que la seva fortalesa, era real. Un treball ben fet, des del respecte al medi ambient i a la so-cietat que envolta el polígon industrial, acompa-nyat per unes importants inversions de millora i expansió, han fet valer la indústria química a casa nostra.

Perafort i Puigdelfí és un dels molts exemples de pobles que han estat capaços d’evolucionar de manera paral·lela al creixement industrial. Som doncs, molts els municipis que hem pogut fusi-onar els interessos dels nostres habitants amb les demandes de la industria que ens envolta, i la manera en què ho hem aconseguit ha estat des del respecte i la comprensió. En aquest sentit, els uns, han acceptat viure a prop d’aquestes empreses i, els altres, han complert amb escreix i rigor els paràmetres necessaris per desenvolupar la seva tasca econòmica.

Des de Perafort i Puigdelfí, estem convençuts

que aquesta és la manera que tenim per fer créi-xer els nostres municipis. Sabem que les admi-nistracions han de motivar les inversions en els territoris que representen i, per tant, donar suport als sectors econòmics que generin riquesa i ocu-pació. D’aquesta manera, es garanteix la relació cordial i positiva de la que en parlàvem abans i de la que se’n beneficien tant els habitants, com les indústries químiques. A més, cal tenir present que la implantació d’aquestes empreses suposa una constant inversió en millores de les infraestructu-res existents al territori, un fet que, de nou, no fa

més que validar la necessitat de que tots plegats, recolzem les indústries que conformen el pol quí-mic de Tarragona.

Perafort i Puigdelfí té clar que continuarà tre-ballant en aquesta línia d’actuació, la qual fins al moment, sempre ha estat positiva. Esperem que la resta de municipis del territori comparteixin aquesta manera de veure les coses i se sumin al compromís de recolzar el sector químic, el qual té un reconegut pes econòmic en el nostre entorn.

PERAFORT I PUIGDELFÍ

JOAN MARTÍ PLA I PLAAlcalde de Perafort i Puigdelfí

La implantació d’aquestes empreses suposa una constant inversió en infraestructures

Sobre la qualitat del nostre aireEL MORELL

A qualsevol zona industrial, i encara més si visualment aquesta con-té xemeneies, és important disposar d’una informació clara, respon-sable i veraç de la qualitat de l’aire que ens envolta, per a la tranquil-litat dels ciutadans.

L’Ajuntament del Morell està compromès amb aquest tema i, per això, junt amb Constantí, Perafort i Vilallonga, l’any 2013 va encar-regar i va difondre un estudi sobre la situació de l’aire a la zona nord del Camp de Tarragona.

I l’any següent, El Morell ha continuat amb aquesta política i ha encarregat un estudi complementari a la Universitat Politècnica de Catalunya. Al novembre en farem públic els resultats. Paral·lelament s’han fet o s’estan plantejant altres estudis similars a càrrec d’empre-ses, de les incineradores de residus urbans i de residus industrials, d’ajuntaments i de la Diputació.

La Generalitat ha creat la Taula de Qualitat de l’Aire al Camp de Tarragona, que hauria de ser la solució a aquesta multiplicació d’es-tudis ambientals, a través de la gestió d’un estudi complet i conclo-ent dels polígons nord i sud, que aglutini les inquietuds i perspec-tives de tots els estudis parcials. Aquest estudi ens ha d’aportar la tranquil·litat necessària, si és que els indicadors mostren que tenim un aire de qualitat o, en cas contrari, cal adoptar mesures correcto-res per millorar el nostre aire i gaudir-lo plenament.

Sens dubte, això ens afavorirà a tots. Als ciutadans, per raons òb-

vies. A les administracions, perquè estarem complint amb la nostra obligació. I a les pròpies indústries, perquè només la informació ge-nera confiança i, amb aquest estudi global, podran tenir un marc de garantia per a la seva activitat.

PERE GUINOVARTAlcalde del Morell

El Morell està compromès amb l’estudi de la qualitat de l’aire i, per això va encarregar un estudi sobre la situació de l’aire al nord del Camp de Tarragona.

La Taula de la Qualitat de l’Aire hauria de ser la solució a la multiplicació d’estudis mediambientals, que aglutini les perspectives de tots els estudis parcials

2129/10/2015 diarimésEL SECTOR QUÍMIC

RedaccióELIX Polymers, empresa quími-ca ubicada a Tarragona, té una capacitat instalada de 180 quilo-tonelades per any, compta amb més de 250 treballadors i gràcies a les inversions realitzades es-pecialment els últims anys, s’ha convertit en una de les empreses líders d’Europa en especialitats d’ABS.

Sustenta la seva gestió sobre tres pilars fonamentals: serveis a mida, innovació per la sostenibi-litat i productes d’alta qualitat. A més, disposa de les certificacions ISO 9001, ISO 14001 i ISO 50001, cosa que li permet ratificar la responsabilitat del sector químic amb la sostenibilitat ambiental.

Un dels principals valors de l’empresa és el capital humà, motiu pel qual fomenten el de-senvolupament professional dels seus treballadors mitjançant la formació continua, la participa-ció activa i el treball actiu. Noelia Vázquez, directora de Recursos Humans, comenta: «Enguany s’han realitzat diferents forma-cions en seguretat, formacions tècniques específiques i d’habili-tats de gestió, cosa que ens per-met enfortir el nostre equip amb una alta capacitació en la gestió de l’empresa».

ELIX Polymers se centra en identificar oportunitats de mi-llora i de generació de valor al mercat dels termoplàstics mit-jançant la investigació i el de-senvolupament d’una cartera de productes més sostenibles.

Per això, últimament ha intro-duït al mercat una nova genera-ció de productes ABS reforçats amb fibres naturals de fusta, denominats ELIX ECO ABS-NF,

destinats als sectors de l’auto-moció i del moble.

«Hem realitzat proves amb aquest material en tecnologia d’impressió 3D. Els resultats han estat molt positius pel que fa a l’aspecte estètic i de processa-bilitat del material. Estem molt orgullosos amb tot el procés d’investigació realitzat per obte-nir el nou ECO ABS», puntualitza Antoni Prunera, director de Qua-litat i Nous Negocis d’ELIX.

Recentment la ciutat de Fri-edrichshafen (Alemanya) ha acollit Fakuma, una de les fires

del plàstic més importants d’Eu-ropa. ELIX Polymers ha tingut una notable participació, amb la presentació dels seus últims projectes com la introducció de materials High Heat, resistents a les altes temperatures i dirigits al sector de l’automoció; el nou ELIX ECO ABS-NF; l’experiència de col·laboració amb BMW, que s’ha materialitzat amb l’exhibi-ció d’un panel complet amb una guantera fabricada amb ELIX ULTRA 4105, així com altres projectes emmarcats en mercats claus per aquesta companyia.

ELIX POLYMERS

ELIX Polymers respon a les demandes del mercat i es basa en la sostenibilitatEl capital humà és un dels seus principals valors, motiu pel qual fomenten el desenvolupament professional dels seus treballadors

CEDIDA

Estand d’Elix a Fakuma i ECO ABS-NF emprats en impressió 3D.

SYG aposta per l’orientació al client i l’escolta activa del mercatL’empresa encapçala el mercat de distribució de material elèctric a la demarcació de Tarragona

EMPRESA RECOMANADA

RedaccióDes de 1965, SYG és l’empresa de Tarragona que encapçala el sector de la distribució de material elèctric. La seva inde-pendència juntament amb l’as-sociació amb Electroclub –grup líder espanyol de distribuïdors independents de material elèc-tric- i a Imelco – el seu homò-leg a escala internacional – els posiciona com l’empresa líder a casa nostra. La seva missió consisteix a ajudar als seus clients, col·laborant conjunta-ment a millorar el seu negoci i oferint-los una àmplia gam-ma de serveis i productes. Per aquest motiu, fugen del tracte empresarial fred i que aposten per convertir la relació amb cada client en una experiència personalitzada que aporti valor immediat així com satisfacció a ambdues parts.

Amb un total de 80 treballa-dors, SYG disposa de sis centres operatius: el magatzem i les ofi-cines centrals al Polígon Riuclar de Tarragona i cinc delegacions a Reus, Valls, el Vendrell, Vila-

nova i la Geltrú i Cadis. SYG posa a disposició dels

seus clients diferents departa-ments: material elèctric, instru-mentalització, telecomunica-cions i seguretat, il·luminació, noves tecnologies i eficiència energètica, automatismes, proteccions, quadres i control, i sistemes d’automatització. Cadascun compta amb profes-sionals qualificats i comercials avalats pels anys d’experiència.

A la professionalitat de SYG cal sumar-li la renovació con-tínua dels seus processos in-terns i la frescor que aporten els seus enginyers i tècnics que els acompanyen contínuament. Així doncs, és una empresa en constant evolució que manté vius els seus valors fonamen-tals: l’orientació al client, l’es-colta activa del mercat, l’hones-tedat i la vocació pel servei.

Imatge de l’exterior de les instal·lacions tarragonines.

CEDIDA

22 diarimés 29/10/2015 EL SECTOR QUÍMIC

RedaccióDes dels seus inicis l’any 1984 i al llarg dels més de 30 anys d’ex-periència en el sector, el princi-pal objectiu de Rejillas Tarraco ha estat sempre donar el millor servei als seus clients. Entre les seves especialitats es troben la fabricació de reixa metàl·lica

(Tramex), tant industrial com decorativa; l’elaboració d’esgla-ons i passarel·les i ventilacions, amb diversos acabats com per exemple, en ferro galvanitzat i inoxidable.

A més a més, també realitzen tot tipus de malles, com malla electrosoldada, tela ondulada,

tela per sedassos, metall ex-pandit decoratiu i deploye. Així mateix, Rejillas Tarraco també subministra mobiliari urbà, xapa de diversos tipus, portes de ferro per a tancats, tallafocs, portes basculants de pàrquings i portes de ballesta, en tots els acabats i reixes.

La diversificació dels seus serveis permet que aquesta em-presa arribi a sectors tan diver-sos com el siderúrgic, alimenta-ri, miner, urbanístic, hoteler, de la construcció o petroquímic, entre altres.

Un equip de professionals format per especialistes de gran experiència i capacitació els atendran, tant en les demandes dels seus serveis, com per resol-dre dubtes o oferir informació en l’aplicació i muntatge dels seus productes. Més informa-ció al web www.rejillastarraco.com, al e-mail rtarraco@tinet.org o al telèfon 977 54 45 07.

ESTABLIMENT RECOMANAT

Tramex, cercats i reixes per a tots els sectors, a Rejillas TarracoDurant els més de 30 anys d’activitat, l’empresa sempre ha primat el servei al client

Redacció—S’acaba de presentar el pla estratègic del clúster químic. Què preveu aquest pla per La Canonja?—El Clúster ha posat sobre la taula el full de ruta que estableix les àrees de treball, línies estratè-giques i accions a realitzar amb l’objectiu únic i comú d’atraure noves inversions en el territori i garantir el futur de la indústria química a Tarragona. En aquest sentit, la Canonja col·laborarà en tot allò que faci falta per mante-nir i augmentar les inversions de les indústries al nostre territori.—Quins beneficis ha portat la feina feta per ChemMed fins ara al municipi?—De moment pocs, estem co-mençant a treballar i crec que els beneficis es veuran a llarg termini. Encara no podem fer va-loracions però si podem dir que anem en la direcció correcta per aconseguir el que es pretén.—Sovint es parla d’estratègia i d’objectius en afrontar el tema de la indústria química i la seva relació amb l’entorn, però, quin és el dia a dia i la relació dels canongins i canongines amb aquesta indústria?—Nosaltres fa gairebé 45 anys que convivim amb les quími-ques. Des dels anys 70 que es van començar a implantar en la nos-tra zona, la convivència ha estat molt bona. De fet, la indústria dóna feina a molts canongins i sempre l’hem vist com una gran oportunitat. Som conscients que com a municipi químic hem de treballar conjuntament per garantir el desenvolupament, la prosperitat i la seguretat dels nostres veïns i del nostre terri-tori.—Des del consistori han impulsat el coneixement

d’aquesta indústria entre els estudiants de secundària amb el programa d’orientació pro-fessional ‘Què fer després de l’ESO?’. Quina ha estat la seva acollida? Es mantindrà per aquest curs 2015 - 2016?—Clar que es mantindrà en els pròxims anys. De fet aquest pro-grama es va pensar per fer veure als estudiants les sortides profes-sionals que tenen al seu davant i que de vegades no en són cons-cients.—Tots els grups municipals amb representació a l’Ajunta-ment van presentar una moció conjunta sobre el control de la qualitat de l’aire. Quin és l’ob-jectiu d’aquesta moció?

—En la moció es ratifica el com-promís de l’Ajuntament de la Canonja en contribuir de forma activa al pla de treball de la tau-la territorial sobre la qualitat de l’aire i l’impacte de les emissions atmosfèriques procedents de la indústria petroquímica al Camp de Tarragona. També es promou-rà l’entesa amb els ajuntaments veïns, com Tarragona, Vila-seca i Salou. La moció recull que un dels objectius serà avaluar la si-tuació real de la qualitat de l’aire i especialment, la identificació d’aquells compostos més difícils de controlar. En l’acord signat pels quatre grups municipals es demana al govern de Catalunya que el concurs o concursos per

l’execució dels estudis que deri-vin de les actuacions acordades a la taula territorial sobre la quali-tat de l’aire es portin a terme du-rant el primer trimestre del 2016.—Finalment, s’han complert les previsions que es tenien per aquest 2015 en termes del sec-tor químic a La Canonja?—A nosaltres, com a municipi, ens agradaria que les indústries continuessin apostant pel nostre territori, augmentant les seves inversions i sent capaços de ge-nerar-ne de noves. Les institu-cions i els governs hem d’estar al costat de les químiques, faci-litant els tràmits i la burocràcia i intentant que els interessos si-guin comuns.

«Els beneficis de ChemMed es veuran a llarg termini»

CEDIDA

Roc MuñozAlcalde de la Canonja

Muñoz remarca el treball conjunt entre municipi i indústria per garantir la «prosperitat» del territori

Roc Muñoz, alcalde de la Canonja.

2329/10/2015 diarimésEL SECTOR QUÍMIC

RedaccióEspanya acollirà per primera ve-gada el congrès EuChemMS, la cita europea més important que reuneix als químics del conti-nent i d’altres parts del món per debatre les últimes novetats, innovacions i el futur de la quí-

mica sota l’eslògan: «Chemistry: Shaping the Future».

La sisena edició se celebra-rà de l’11 al 16 de setembre de 2016 a Sevilla i es preveu que hi assisteixin entre 2.000 i 3.000 congressites i tindrà entre 50 i 80 empreses patrocinadores

relacionades amb la química. Pel que fa a aquest últimes, ja han confirmat la seu patrocini algunes companyies amb seu a Tarragona com Dow o Repsol, així com altres empreses com ara CEPSA, Tècnicas Reunidas, Royal Society of Chemistry i el Ministeri d’Economia.

Està organitzat per l’Associ-ació Nacional de Químics d’Es-panya (ANQUE) i la federació EUCHEMS. Compta amb el suport de Feique, SusChem, la Societat Catalana de la Química i el Fòrum Química i Societat. La Xarxa Europea de Joves Qu-ímics també tindrà un paper re-llevant amb diverses activitats.

El congrés EuCheMS se celebrarà per primera vegada a Espanya

CONGRÈS

És una de les cites destacades del continent

RedaccióEntre 2004 i 2013, la taxa d’atur juvenil en la Unió Europea va passar del 18 al 23%, mentre que a Espanya ho havia fet del 23 al 55%. Aquestes dades van portar la Unió Europea a assenyalar l’ocupació juvenil com un dels objectius prioritaris de la seva estratègia “Europa 2020”. L’ob-jectiu consistia a assolir, l’any 2020, una ocupació del 75% de la població amb edats compre-ses entre 20 i 64 anys. I una de les apostes per assolir aquest objectiu era reforçar la forma-ció professional i dotar-la d’una major implicació amb les em-preses. Fruit d’aquesta aposta va sorgir la Formació Professional Dual, en la qual l’Institut Comte de Rius és un dels centres cap-davanters a nivell estatal. L’any 2015, les dades recollides a l’in-forme Inserció Laboral dels En-senyaments Professionals 2014 evidencien que l’aposta de la UE ha estat encertada: ha augmen-tat l’ocupació entre els estudi-ants d’FP i més encara entre els estudiants d’FP dual.

L’Institut Comte de Rius és centre de referència a Tarragona en la formació professional en el sector de la família Química i centre d’excel·lència d’altres ci-cles formatius de famílies com ara Transport i Manteniment de Vehicles, Fabricació Mecànica, Edificació i Obra Civil i Electri-citat i Electrònica. Actualment, l’Institut oferta en modalitat dual els següents cicles formatius: CFGS Química Industrial, CFGS Laboratori d’Anàlisi i Control de Qualitat, CFGS Automatització i Robòtica Industrial i CFGS Dis-seny en Fabricació Mecànica,

en conveni amb empreses líders del sector químic, petroquímic, elèctric i metal·lúrgic. És de des-tacar la participació en projectes conjunts amb altres instituts de l’estat i que alguns dels projectes duals que es realitzen són d’àm-bit transnacional.

En total, l’Institut té al voltant de 1400 alumnes, dels quals 1150 estudien cicles de formació pro-fessional i la resta Batxillerat, Cursos d’Accés a cicles forma-tius i FP Bàsica. Dels alumnes que estudien cicles de formació professional, el 35% ho fa en modalitat dual, on l’Institut i les

empreses són coresponsables en la seva formació teoricopràctica, de la qual fan entre 900 i 1200 hores de formació a l’empresa, retribuïdes amb beca o contracte laboral.

El desenvolupament de pro-jectes de formació professional dual ha suposat per l’Institut Comte de Rius una major moti-vació per l’alumnat, una millora en la inserció laboral com a con-seqüència d’un major contacte amb les empreses, un enforti-ment dels vincles i coresponsa-bilitat de l’entorn laboral amb la formació professional i una millora en la transferència de co-neixements entre els experts de les empreses i professionals de l’Institut, traduint-se tot plegat en una millora de la formació i qualificació de l’alumnat.

FORMACIÓ

Comte de Rius, un espai d’oportunitats duals: formació i ocupacióEl 35% dels alumnes que estudien formació professional en aquest centre educatiu de Tarragona ho fan cursant la modalitat dual

CEDIDA

L’institut i les empreses són corresponsables en la formació.

Aquest centre educatiu és capdavanter en Formació Professional Dual a nivell estatal

24 diarimés 29/10/2015 EL SECTOR QUÍMIC

RedaccióMai t’has preguntat per què la carn envasada es manté vermella al supermercat? O com és possi-ble que l’enciam es mantingui cruixent una vegada tallat i en-vasat? La resposta són els gasos, una sana alternativa als additius i conservants.

Present a 31 països arreu del món, Messer Ibérica, és una em-presa gasista amb 45 d’anys d’ex-periència al Camp de Tarragona. Amb seu i plantes de producció al municipi de Vila-seca, així com una altra planta d’envasament al Morell, Messer subministra els gasos de tres formes diferents: en camions cisterna, ampolles i a través del gasoducte. Gràcies a les seves plantes de fracciona-ment, Messer pot separar l’aire en els seus tres gasos principals: nitrogen, oxigen i argó. A aquests gasos obtinguts de l’aire, s’unei-xen d’altres provinents de fonts naturals o industrials, com el di-òxid de carboni, l’heli o l’acetilè. Amb tots aquests gasos, Messer pot oferir solucions a un ampli ventall d’indústries, des de la metal·lúrgica fins a l’alimentària i de begudes, passant pel sector medicinal, automobilístic, me-diambiental, electrònic, de la

construcció, de la investigació i de l’oci, entre d’altres.

Els principals clients de Messer es troben al polígon petroquímic de Tarragona, on la companyia proveeix a les grans indústries a través de la seva xarxa de gaso-ducte de 90 km. Perquè aquest subministrament sigui fiable, en els darrers anys s’han realitzat moltes inversions. En 2014, es va instal·lar una liquadora i un tanc de grans dimensions per garantir la millora en el subministrament i emmagatzematge de gasos.

Tot és possible amb el gas apropiat: tallar, soldar, cremar, escalfar, fondre, moldre, prem-sar, injectar, netejar, esterilitzar, refrigerar, cristal·litzar, man-tenir fresc i salvar vides, entre moltes altres utilitats. Els ga-sos estan presents en la nostra quotidianitat, fins i tot a l’hora d’alimentar-nos amb productes frescos i de qualitat. Gasos com el diòxid de carboni, el nitrogen o l’oxigen ofereixen múltiples avantatges a la indústria alimen-tària: augmenta la vida útil dels productes, conserva la qualitat dels aliments, millora la presen-tació, minimitza l’ús d’additius i conservants, permet una major flexibilitat d’envasat i distribu-

ció, a més de la reducció de pèr-dues econòmiques que tot això comporta.

Aliments frescos més tempsEls processos de Messer, com per exemple el procés Variomix®, fan que la refrigeració de les mescladores en el processament de la carn sigui més ecològiques i eficients. D’altra banda, i en re-lació amb la indústria alimentà-ria, Messer va instal·lar el passat juliol un equip de producció de gel sec (així és com s’anomena

el CO2 en forma sòlida). Aquest nou producte presenta nombro-sos avantatges a l’hora de trans-portar aliments, conservar ma-tèries primeres, refrigerar el raïm a la verema, elaborar còctels i altres begudes, entre d’altres.

El gel sec també permet una àmplia varietat d’aplicacions com ara el transport de fàrmacs i òrgans, la neteja criogènica i, fins i tot, crear efectes escènics en concerts i espectacles en tea-tres, així com en altres esdeveni-ments.

MESSER

Els gassos de Messer, una alternativa sana als conservantsL’empresa compta amb plantes de producció a Vila-seca i d’envasament al Morell

cedida

Imatge de la planta de producció de Messer.

RedaccióLa Sala d’Actes del CSIC acollirà la 13 edició del Dia de la Quími-ca, una celebració creada per diferents organismes i associa-cions scetorials i professionals del sector químic a Espanya amb l’objectiu d’impulsar la di-vulgació de la ciència química i la seva indústria i sensibilitzar a la societat sobra la seva contri-bució a la millora de la qualitat de vida.

El Fòrum Química i Societat, els membres del qual van solici-tar l’establiment oficial del Dia de la Química, coordina l’orga-nització anual d’un esdeveni-ment commemoratiu que, des 2003, s’ha celebrat en diverses ciutats de l’Estat.

En aquesta ocasió i amb mo-tiu de la commemoració del X Aniversari de la creació del Fòrum es pronunciarà la confe-rència magistral «Glicofullere-nos: Superboels de sucre contre el virus de l’Ebola», a càrrec de-Nazario Martín. Martín és ca-tedràtic de química orgànica a

la Universitat Complutense de Madrid i director adjunt d’IM-DEA Nanociència i és especi-alista en nanoestructures de carboni. Des del mes de març presideix la Confederació de Societats Científiques d’Esap-nya (COSCE), que agrupa a més de 80 associacions espanyoles.

A banda d’aquesta conferèn-cia, l’efemèride també incloiurà un acte de reconeixement als diferents presidents del Fòrum Química i Societat. El Dia de la Química és el marc d’entrega de diferents premis de reconei-xement professionals, científic i acadèmic. En l’edició d’en-guany, s’entregaran el VI Premis SusChem Joves Investigadors Químics, en la categoria INNO-VA; el el Premi a L’Excel·lència Química del CGCQ iEl Premi ANQUE de l’Any al Reconeixe-ment Corporatiu i Professional.

Fins ara, Salamanca, Alcalà de Heneras, Barcelona, Valèn-cia, Tarragona, Oviedo, Burgos, Murcia, Granada i Santander han acollit la cita.

El Dia de la Química 2015 serà el pròxim 16 de novembre a Madrid

EFEMÈRIDE

Es commemorarà el Fòrum Química i Societat

Messer premia el millor estudiant del MBA de la URV

FORMACIÓ

Durant l’acte inaugural de la 21a edició del Màster en Direc-ció i Gestió d’Empreses (MBA) de la URV, el passat 22 d’octu-bre, Messer Ibèrica va fer un reconeixement públic al millor expedient acadèmic de la 18a edició. L’alumne Álvaro Vidal Mata va ser guardonat amb el premi promogut pel fabricant de gasos industrials.

Aquest premi, que ja comp-ta amb la tercera edició, forma part del marc de col·laboracions

de Messer amb la URV. El gasis-ta participa activament en la promoció d’estudiants d’en-ginyeria química de l’ETSEQ mitjançant un premi per al millor projecte dels alumnes de 2n curs i la participació en el programa Work Experience per a estudiants de màster de l’ETSEQ. La conferència inau-gural, que va tenir lloc al Centre de Transferència i Innovació (CTTI), va anar a càrrec del pu-blicitari Jordi Palomar. Redacció

EL SECTOR QUÍMIC 2529/10/2015 diarimés

26 diarimés 29/10/2015 EL SECTOR QUÍMIC

Treballar junts, però ser de diferents empreses, no ha de generar més riscos i que els existents han de controlar-se per a tots. Això és el que cal tenir en compte, el que ha de ser la premissa de treball entre tots els implicats. I si ho volem vestir com a compliment de legalitat, la pròpia legislació ho recull com a una obligació des de fa anys - el pròxim 10 del novembre en farà 20 anys de la seva publica-ció, a la Llei de prevenció de riscos laborals-.

Aquest aspecte, fins i tot, es contempla quan s’han de fer els plans d’emergència interior o d’autoprotecció, que s’elaboraran prèvia consulta amb el personal de l’establiment i els treballadors d’em-preses subcontractades o subcontractistes a llarg termini, punt que consta en la publicació el passat dia 21 d’octubre referent a l’aprova-ció de mesures de control dels riscos inherents als accidents greus en els quals intervinguin substàncies perilloses (RD 840/2015).

La tasca de coordinació de les activitats a l’àmbit industrial és ha-bitual, difícil en alguns casos, que ha de ser acurada i continuada, constant, dia rere dia, ja que un risc potencial existent no descansa i quan la prevenció falli, es materialitzarà amb allò que no es vol, els

danys a les persones. Treballar és una obligació, la salut també.En les relacions entre empreses principals i contractistes, del sec-

tor que siguin, és habitual sentir parlar de coordinació empresarial, ja que aquest és el terme que utilitza la normativa. Aquesta coordina-ció, de vegades -massa vegades-, es tradueix en intercanvis de docu-mentació i en crear documents enregistrats que justifiquin que la in-formació dels riscos i la prevenció s’ha transmès entre les empreses,

però, el que moltes vegades passa es que aquesta prevenció no arriba adequadament al treballador que està exposat al risc.

Tota empresa s’ha de plantejar aconseguir efectivitat en integrar la prevenció en tot el que es fa i en totes les persones de l’empresa o d’altres empreses que hi participen. Si cal assessorament per part d’especialistes, doncs cal recórrer-hi, com en qualsevol altre cas que l’empresa necessiti portar a bon port una necessitat.

La persona que treballa en una empresa que té cura de la preven-ció, se sent més implicada amb l’empresa, ja que està clar que se la té en compte, i per tant, els resultats de la seva activitat i, de retruc, la de tot l’equip humà, segur que son més positius.

La coalició per a controlar el riscSP ACTIVA

LLUÍS BALSELLSR+D+I SP Activa

Tota empresa s’ha de plantejar aconseguir efectivitat en integrar la prevenció de riscos en tot el que es fa

RedaccióSegons les previsions realitzades per la Federació Empresarial de la Indústria Química Espanyola (FEIQUE), el sector químic espa-nyol (CNAE 20 i 21) registrarà un creixement de la seva xifra de ne-gocis del 3,5% el 2015 que arri-barà fins al 3,7% el 2016, situant la facturació en 58.368.000 d’eu-ros per a aquest any i en 60.540 milions el 2016.

Amb aquestes previsions, el creixement acumulat de la xifra de negocis des de l’any 2008 (el

sector va patir el 2009 el major impacte de la crisi) fins a 2016 és del 21,7%. El sector és, des de 2013, el segon sector industrial més gran i genera el 12,4% del PIB Industria,l fonamentalment recolzat en la seva capacitat d’ac-cés als mercats internacionals.

Tal com ja es va començar a reflectir en la xifres registrades el 2014, el creixement de la in-dústria química espanyola, si bé continua estant apuntalat per la seva activitat en els mercats internacionals, està veient im-

pulsat també per la recuperació del consum i demanda interna de productes químics. El mercat interior ha adquirit protagonis-me en línia amb el ritme que s’han pres en el primer semes-tre de l’any la pròpia economia espanyola i el consum intern en general. Aquesta consolidació ha vingut sobretot impulsada pels principals sectors demandants de la indústria química com són la Construcció, l’Automòbil o la indústria Agroalimentària.

Per la seva banda, les expor-

tacions seguiran experimentant una progressió positiva, amb una estimació de creixement en 2015 del 3% fins als 32.920 milions d’euros i del 3,5% el 2016 fins als 34.070 milions d’euros. És a dir, que més del 56% de la xifra

de negocis es generarà en el mer-cat exterior. Així, amb aquestes estimacions, les vendes interna-cionals hauran aconseguit des de 2008 a 2015 un creixement acumulat superior al 40%, que arribarà fins al 45% el 2016.

Alemanya, França, Itàlia i Por-tugal continuen sent els princi-pals demandants europeus de la indústria, recuperant en tots ells quota de mercat. Fora de les fronteres europees són EUA i Xina els països on més s’exporta.

SECTOR

FEIQUE preveu que la xifra de negoci augmenti un 3,5% enguanyL’organisme també estipula la previsió de creixement pel 2016 en un 3,7%, fins arribar als 60.500 milions d’euros

CRISTINA AGUILAR

L’impuls de la recuperació i del consum intern ha afavorit aquesta consolidació.

RedaccióDiversos representants del mo-del de FP Dual, d’Alemanya, han visitat les instal·lacions de Dow a Tarragona. La trobada ha consistit en un Seminari de tre-ball conjunt basat en iniciatives i intercanvi de bones pràctiques en matèria de FP per a perfils professionals de la Indústria Química i Serveis Auxiliars. Els visitants procedeixen de la regió alemanya de Saxònia – Anhalt i han estat acompanyats per diversos membres perta-nyents a ChemMed Tarragona.

«La formació dual permet millorar la motivació, l’apre-nentatge, el rendiment i facili-

tar la incorporació dels alum-nes al mercat laboral; pel que fa a l’empresa, propicia atreure alumnes cap a perfils especia-litzats, per poder d’adaptar els continguts lectius a les neces-sitats de l’organització», explica Alfred Arias, responsable d’In-novació i Formació a Dow.

Després de conèixer el mo-del de FP Dual a Catalunya, la delegació alemanya ha mostrat especial interès pels aspectes relacionats amb les estades de professors, procedents dels instituts, en les companyies. A més, han destacat l’exhaustiva preparació i implicació dels tu-tors d’empresa.

Representants de l’FP Dual alemanya visiten Dow Tarragona

FORMACIÓ

Van destacar la implicació dels tutors d’empresa

2729/10/2015 diarimésEL SECTOR QUÍMIC

Anna FerranParadigma del model d’empresa B2B (business to business). Grup Solarca fa gairebé 30 anys que es dedica als serveis de neteges qu-ímiques i bufats de vapor i d’aire, una activitat molt específica que els ha permès ser líders al sector. «La majoria d’indústries, siguin del sector petroquímic, alimen-tari, energètic, etc., han de fer uns processos químics que asse-gurin que els seus equips estan en les millors condicions per ser arrencats o per mantenir el seu rendiment», explica la directora de producció de la companyia, Cristina Carreres. Aquesta po-sada a punt és la base del seu negoci.

Un negoci internacional«Al llarg d’aquests anys Solar-ca ha evolucionat moltíssim. He vist néixer el projecte des de l’embrió. Al començament del nostre viatge, érem sis persones que funcionàvem com un equip

de treball i ara som una plantilla d’un centenar de treballadors», comenta Carreres. Aquesta ex-pansió s’ha pogut dur a terme gràcies a la combinació d’un alt grau d’especialització més una ferma aposta per la internacio-nalització.

Amb seus a una dotzena de països, entre els quals destaquen Qatar, Estats Units, Singapur o França, l’empresa opera a un total de 59 països. El director internacional, Joan Farriol, afir-ma: «L’aposta per la internaci-onalització era el camí lògic de creixement per a Solarca, un cop ens vam consolidar com el principal proveïdor en l’àmbit estatal». Farriol comenta que justament han estat els clients nacionals els qui els han ajudat a trobar oportunitats de negoci a l’estranger. Actualment, estan fent una aposta decidida cap a mercats com el d’Orient Mitjà o el del Sud-est asiàtic.

Andrés Sola, el responsable de

la regió d’Àsia, comenta que les diferències legislatives i culturals són un fet quan un s’introdueix en aquest mercat, motiu pel qual disposar de proveïdors locals fia-bles i un bon coneixement de la competència esdevenen factors claus.

Innovació diària«Un factor clau per al reconei-xement de Solarca per part dels clients ha estat sempre l’aposta per la millora contínua, suporta-da entre altres coses per l’esforç realitzat en l’àmbit d’I+D», con-sidera Joan Farriol. En aquesta línia, Carreres afegeix: «Ser una empresa amb una activitat molt especialitzada ens ha obligat a ser molt valents. Sovint ens enfrontem a problemàtiques sobre les quals encara no s’hi han trobat solucions i això re-quereix fer investigació diària. L’I+D està completament interi-oritzat en la nostra activitat». El laboratori que l’empresa té a les

seves instal·lacions a la Selva del Camp és clau a l’hora de realitzar aquesta investigació, segons ex-plica Jèssica Boyer Gasull, la res-ponsable d’aquest. «És des d’aquí on aportem la millor solució per tirar endavant els projectes amb els temps pactats».

Nous horitzonsEnguany, Solarca s’ha incorporat dins del grup alemany Befesa. El director comercial del grup, Apolinar Abascal, explica que «la integració de Solarca dins de la Divisió de Serveis Mediambi-entals de Befesa forma part de la seva estratègia de creixement. Solarca aporta les qualitats d’una empresa líder al sector amb un excel·lent know how i una planti-lla altament qualificada». A més, la incorporació suposa pel grup alemany l’accès als mercats asià-tics id’Orient Mitjà, on Solarca ja hi està establert.

Ara mateix, «estem compar-tint el millor de cadascú per im-plantar-ho i que la projecció sigui millor», comenta la directora de producció. Carreres, però, creu que el futur que tenen endavant és el mateix de sempre: «millorar cada dia, descobrir nous mercats i consolidar clients». La directiva conclou: «Hem de mantenir la nostra especialització i focalitzar la nostra energia en ser bons en el que fem. El nostre sistema de treball ens ha funcionat sempre i seria un error canviar-lo».

SOLARCA

Solarca: model d’especialització i internacionalització empresarial L’empresa, que està a punt de complir 30 anys, es dedica a les neteges químiques i bufats d’aire i vapor per equips industrials

cedides/mercè ripoll

A dalt i a la dreta, imatges de les instal·lacions de Solarca a la Selva del Camp. A l’esquerra, projecte industrial a Colòmbia on Solarca va executar les neteges químiques.

mercè ripoll

Cristina Carreres, directora de producció de Grup Solarca.

EL SECTOR QUÍMIC28 diarimés 29/10/2015

1529/10/2015 diarimésCATALUNYA-ESPANYA-MÓN

AgènciesEl titular del Jutjat d’Instrucció número 2 de l’Audiència Nacio-nal, Ismael Moreno, es va decla-rar ahir competent per investigar la manipulació dels motors diè-sel de Volkswagen a fi d’alterar el registre d’emissions, i ha de-manat informació als ministeris d’Indústria i Agricultura i al grup alemany. D’altra banda, la direc-ció de Seat va comunicar ahir als sindicats que a finals de novem-bre no té intenció de renovar un grup de 90 treballadors tempo-rals provinents d’ETT que des de l’estiu cobrien les suplències per vacances de la línia de fabricació de l’Audi Q3.

En una interlocutòria dictada ahir, el jutge imputa Volkswagen com a persona jurídica i, per això, li demana que designi un repre-sentant que haurà de personar el proper dia 10 de novembre acompanyat per un advocat i un procurador. El jutge ha reclamat al Ministeri d’Indústria, Energia i Turisme tota la informació que

s’hagi reunit fins ara, inclòs el dictamen de l’Agència Mediam-biental dels Estats Units (EPA).També li demana un informe sobre dictàmens pericials que s’hagin efectuat per corroborar el de l’EPA i informes que hagin rebut sobre la matèria, del Grup Volkswagen i d’altres entitats in-volucrades.

De la mateixa manera, dema-na al Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient els dictàmens pericials que hagi pogut realitzar dels vehicles su-posadament manipulats, amb l’objecte de determinar el seu grau d’emissions nocives.

A Volkswagen li reclama tots els comunicats oficials emesos sobre aquest assumpte, la relació dels vehicles afectats a Espanya, l’organigrama de la filial espa-nyola i el llistat de les mesures adoptades per a esmenar el que ha passat. També li demana la identificació de l’empresa a la qual es va encarregar la fabrica-ció del programari i un informe

sobre la instal·lació del programa informàtic.

Fonts del Grup Volkswagen van declinat ahir fer cap valora-ció sobre l’esmentada imputa-

ció. L’obertura de les diligències prèvies es produeix després que el passat 29 de setembre el Sin-dicat Manos Limpias presentés una querella contra diversos di-rectius del Grup Volkswagen a Espanya per delictes contra els consumidors, el medi ambient i la hisenda pública, estafa i falsi-ficació documental.

Un dia després es va traslladar

la querella al Ministeri Fiscal per-què decidís si el jutjat era compe-tent en la investigació. Mentres-tant, l’Associació Internacional antifrau per a la defensa d’afec-tats per motors Volkswagen, la de Perjudicats per entitats finan-ceres i la del Defensor del pacient també es van querellar contra el consorci automobilístic.

El passat 15 d’octubre, el Mi-nisteri Fiscal va decidir que el jutjat d’Ismael Moreno era com-petent per investigar el cas i va emplaçar a practicar una sèrie de diligències per demanar in-formació del Grup Volkswagen i dels ministeris d’Indústria i d’Agricultura.

Acomiadaments a SeatLa direcció de Seat va comunicar ahir als sindicats que a finals de novembre no té intenció de re-novar un grup de 90 treballadors temporals provinents d’ETT que des de l’estiu cobrien les suplèn-cies per vacances de la línia de fabricació de l’Audi Q3. En to-

tal l’empresa té contractats 440 eventuals i els sindicats sospiten que els 350 treballadors restants acabin també fora de Seat a me-sura que vencin els contractes. Aquesta seria una de les línies per les que apostaria la compa-nyia per dur a terme un pla de re-estructuració que preveu reduir anualment 100 milions d’euros de costos, segons informen fonts sindicals. Des del comitè d’inter-centres van assegur que la mesu-ra és «precipitada».

La mesura es va comunicar als representants dels treballadors a primera hora, en una reunió molt tensa, segons van explicar alguns dels líder sindicals que hi han participat. Feia mesos que els sindicats reclamaven «acla-rir» la situació d’un gruix impor-tant de treballadors temporals i havien posat sobre la taula la possibilitat que passessin a for-mar part de la plantilla de Seat. Fonts sindicals asseguren que la mesura no té «cap lògica» des del punt de vista de la producció.

El Jutjat d’Instrucció 2 ha demanat informació sobre Volkswagen a Indústria i al grup

JUDICIAL

L’Audiència Nacional investigarà Volkswagen pel cas de les emissionsSeat vol reduir costos en 100 milions d’euros l’any i preveu prescindir dels treballadors temporals, segons els sindicats

Seat té intenció de no renovar un grup de 90 treballadors que cobrien suplències

EfeLes Forces Armades van localit-zar ahir sota el mar la cabina de l’helicòpter del Servei de Recer-ca i Rescat (SAR) de l’Exèrcit de l’Aire que va desaparèixer dijous passat a l’Atlàntic a uns 74 qui-lòmetres del Sàhara Occidental, segons van informar fonts de

Defensa.El jutge militar que s’encarre-

ga del cas va autoritzar a l’ope-ratiu de rescat a que intentés hissar a la superfície l’Superpu-ma, amb totes les precaucions necessàries, atès que en aquesta zona de l’oceà hi havia males condicions de mar. El ministre,

Pedro Morenés, va transmetre la notícia a la base de Gando (Gran Canària) als familiars dels tres militars que tripulaven l’aparell: el capità José Morales Rodríguez, el tinent Saül López Quesada i el sergent Jhonander Ojeda Alemany.

L’aparell va caure al mar so-

bre les tres i cinc de la tarda quan tornava a Gran Canària de participar en unes maniobres d’entrenament al Senegal, des-prés de fer escala a Mauritània.El pes de la recerca sota l’aigua el va portar fins ahir a la nit un equip de 20 bussos de l’Armada, amb el suport de dos robots sub-

marins d’un vaixell noruec que treballava per al Ministeri de Fo-ment des de fa mesos al sud de Gran Canària per completar el segellat de les fuites del pesquer rus enfonsat Oleg Nayenov.

Els treballs van rebre ahir a la nit el reforç de dos caçamines, el Túria i el Segura, que van es-combrar constantment amb els seus equips de sonar els fons marins en una franja de 24 qui-lòmetres de llarg per 20 d’ample delimitada a partir de les coor-denades que va transmetre l’he-licòpter quan va caure al mar. El jutge territorial de Las Palmas, encarregat de les investigacions, va aixecar el secret de sumari.

Troben la cabina de l’helicòpter enfonsat a l’Atlàntic des de feia sis dies

INTERNACIONAL

L’aparell del Servei de Rescat i Recerca va caure al mar quan tornava a Gran Canària

L’Estat Islàmic va ordenar l’atemptat en què van morir 102 persones a Ankara

L’organització jihadista Estat Islàmic (EI) va ser la responsa-ble del doble atemptat suïcida que el passat 10 d’octubre va deixar 102 morts a Ankara i que va tenir la intenció d’im-possibilitar les eleccions del proper 1 de novembre, va afir-mar ahir la Fiscalia turca.La intenció d’aquest atemptat, i d’altres que es van planificar, era forçar que se suspengues-sin les eleccions generals i crear una situació de caos i inestabilitat general a Tur-quia, ha informat la Fiscalia en un comunicat, accessible a la pàgina web del Ministeri de Justícia. La Fiscalia ha pogut establir aquesta dada després d’investigar l’abundant mate-rial digital del que va confiscar la Policia en les seves batudes , si bé fins ara només ha pogut desxifrar el 5%. «Aquesta or-ganització (EI) havia desenvo-lupat una estructura de model de cèl·lules amb centre a Gazi-antep», la major ciutat del sud-est de Turquia, no lluny de la frontera siriana. Les cèl·lules a Turquia «havien rebut permís per efectuar accions contra el Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK).

ACNEl Palau de la Música Catalana va respondre ahir al vespre l’in-forme publicat per la Sindicatu-ra de Comptes que criticava la gestió de l’entitat i del Consorci després de l’esclat de l’escàndol el 2009. En un comunicat, el Pa-lau va assegurar que les irregula-

ritats detectades per la Sindica-tura són anteriors a l’any 2012, quan es van reorganitzar els òr-gans de govern i gestió, i que ara ja estan solucionades. L’informe alertava «d’incidències« en la comptabilitat entre el Consorci, la Fundació i l’Orfeó, i d’una ges-tió «confusa» de la plantilla, de

les subvencions públiques i dels diners rescabalats per part del jutjat que investiga Fèlix Millet i Jordi Montull.

L’escàndol del 2009 va sumir l’entitat en una situació «ex-cepcional» durant dos anys que ha afectat el desenvolupament de l’entitat. En aquesta primera

etapa de «transició i de confusió absoluta» amb les tres entitats esmentades, es va donar priori-tat a la investigació per posar a disposició del jutge tota la infor-mació necessària.

També hi havia la principal voluntat d’endreçar i netejar la institució, en un context de

«caos» jurídic, organitzatiu i fi-nancer, amb l’objectiu de man-tenir l’activitat del Palau de la Música Catalana amb la màxima normalitat possible, mantenir la major part dels llocs de treball i redreçar la imatge de la institu-ció.

Durant aquest període, l’en-titat va prendre decisions de caràcter «urgent» empeses per la necessitat de solucionar pro-blemes i situacions totalment imprevistes, sempre amb el vis-tiplau dels òrgans de govern de les institucions afectades, i per tant, de les administracions pú-bliques representades en aquest organisme.

Des del Palau de la Música asseguren que les irregularitats ja estan resoltes

SEGURETAT

La Sindicatura de Comptes havia publicat un dur informe en el qual alertava de noves irregularitats

Nou detinguts en la nova operació dels Mossos d’Esquadra pel cas Pandora

Els Mossos d’Esquadra van detenir ahir al matí nou de-tencions en el marc de la nova operació relacionada amb el cas Pandora i van estar prac-ticant deu escorcolls domi-ciliaris en habitatges i locals, alguns d’ells ocupats, de la ciutat de Barcelona, a més de dos domicilis de Manresa. Se-gons fonts policials, tots els registres estarien relacionats amb integrants de l’organitza-ció Grupos Anarquistas Coor-dinados (GAC). En concret, la policia els va relacionar amb l’autoria de diversos atemptats explosius i incendiaris els anys 2012 i 2013 i alguns d’ells, van afegir, van posar en greu perill la integritat física de les perso-nes. El jutge va decretar el se-cret de les actuacions. L’ope-ració d’ahir va iniciar-se a primera hora del matí i un dels punts registrats va ser l’Ateneu Llibertari de Sants, fins on s’hi van desplaçar diverses dotaci-ons dels Mossos d’Esquadra. A més, van produir set escorcolls més en altres punts de Barce-lona i dos més en habitatges de Manresa. El registre a l’Ateneu Llibertari de Sants va acabar al migdia.

16 diarimés 29/10/2015 SOCIETAT

FELICITACIONS Envia el text i la foto de qui vulguis felicitar a publicitat@mestarragona.com

¡Feliz cumple, Lionel! Ya tienes 6 añitos. Espero que lo pases genial. Papa, mama y tu her-manita June.

Este chico de ojos azules cum-ple años hoy, tu familia te de-sea un feliz día. Muchas felici-dades Jose.

Avui és l’aniversari de la Laia.Per molts anys carinyo!!! L’única cosa que no surt  “és allò” que no deixes d’intentar.Mama, papa, Abril i Judit.

Per molts anys a la princesa de la casa. Avui la Laia fa 8 anys. T’estimem molt!!!

Avui aquesta dona tan espe-cial es jubila. Ara a gaudir del més bo de la vida... Molts pe-tons!!!

Avui el Biel fa 2 anyets que va sortir del forat, ¡guapo per molts anys! et desitjen els teus pares, avis i tota la família. Ets la joia de casa nostra, un petó-molt gran.

GENT DEL TERRIOTRI

Quatre escoles visiten les Coves de l’Espluga del Francolí

Diverses escoles han visitat aquests dies les Coves de l’Espluga del Francolí, entre aquestes les escoles (d’es-querra a dreta i de dalt a baix: l’Escola Pere Manyanet de Reus, l’escola Pràctiques de Tarragona, l’escola Montoliu de la Riera de Gaià i l’escola Cèlia Artiga de Reus.

Celebració conjunta de les Noces d’Or al Vendrell

Diumenge 25 d’octubre l’Ajun-tament del Vendrell va reunir les parelles del municipi que en-guany feien el seu cinquantè ani-versari de casats. En total van ser 16 parelles que van celebrar el seu casament durant l’any 1965 i que l’Ajuntament va convidar a un dinar de germanor i els va fer l’entrega d’una placa comme-morativa de les seves noces d’or. Felicitats a totes.

1729/10/2015 diarimésESPORTS

Vicente M. IzquierdoEl Gimnàstic de Tarragona es trobarà aquest dissabte, a partir de les sis de la tarda, un Còrdo-

va que va decidir canviar la seva forma de jugar amb el pas de les jornades. Els andalusos, que re-bran els tarragonins al Nuevo Arcángel, van començar la tem-porada amb la idea de proposar un joc atractiu, amb la possessió de la pilota com a signe d’identi-tat, tot i que els resultats el van obligar a canviar dràsticament el seu estil.

Les derrotes contra el Leganés i l’Alcorcón van motivar que, amb un mes de competició dis-putat, els andalusos compren-guessin que havien de practicar un altre tipus de futbol per poder treure endavant els partits. Així, el seu cos tècnic va prendre la de-cisió d’armar un equip ben rocós al darrere, i buscar contraatacs efectius que poguessin fer mal als seus rivals.

La pilota aturada també és un dels majors perills del rival del Nàstic d’aquest dissabte, ja que assagen desenes de formes de fer mal als rivals d’aquesta ma-nera. Així, els de Vicente More-no hauran d’estar molt atents a qualsevol córner o acció propera a l’àrea que els pugui fer mal.

El futbolista més perillós de tots els que conformen la plan-tilla cordovesa és, sense dubte, Pedro Ríos. Aquest jugador ac-tua d’extrem dret, però ha hagut de variar la seva forma de jugar després dels darrers canvis. Ja no està tan alliberat com abans i, per aquest motiu, es veu obligat a ajudar molt en tasques defen-sives a l’equip. Per la seva banda,

en defensa, apareix Stankevi-cius, un clàssic del futbol espa-nyol que, en el final de la seva carrera, s’ha vist reconvertit de central a lateral dret amb l’únic objectiu de dotar de major con-sistència a la rereguarda. El fet que Stankevicius hagi de jugar

en una posició diferent a la seva habitual motiva que el mateix Pedrio Ríos es vegi obligat a aju-dar en tasques defensives i, així, perd gran part de la seva capaci-tat sorpresiva en atac.

El Còrdova actua amb un clar 4-4-2, en el qual els centrecam-

pistes es prodiguen més per la seva capacitat de treball que per la seva presència ofensiva, fet que motivarà que Vicente Mo-reno es vegi obligat a reforçar el centre del camp si vol tenir més opcions de guanyar. El Nàstic està acostumant els seus afici-onats en les darreres jornades a acuar amb un 4-3-3, amb tres centrecampistes nats, i això motiva que el Còrdova-Nàstic d’aquest dissabte pugui esde-venir una autèntica batalla a la medular.

En atac, el màxim perill dels cordovesos és Florin, futbolista que ha anotat quatre dianes en el que va de temporada. Quatre gols dels tretze que ha marcat un equip que, amb deu jornades dis-putades, ha encaixat fins a dotze dianes, dues més de les que ha rebut el Nàstic fins ara. A la taula classificatòria, el Còrdova està si-tuat a la segona posició, amb di-nou punts sumats, tres més dels que té actualment un Nàstic que, sisè, viu a la zona de promoció d’ascens a Primera Divisió.

El fubolista més perillós del Còrdova és Pedro Ríos, ara més sacrificat en tasques defensives

FUTBOL

Els jugadors del Còrdova, durant un entrenament ahir, sota la pluja.

DIARIO CÓRDOBA

El Còrdova ha canviat la seva forma de jugar al futbol sobre la marxaEls andalusos, pròxims rivals del Nàstic, han abandonat la possessió per jugar a esperar al darrere i buscar contraatacs

Florin és el màxim artiller dels cordovesos, anotant quatre dianes en els deu partits disputats

Sancions

Raúl Agné i vuit futbolistes, sancionatsEl Comitè de Competició de la Real Federació Espanyola de Futbol va sancionar amb tres partits de suspensió a Raúl Agné, entrenador del Tenerife expulsat per protestar en la tro-bada enfront d’Osasuna, corres-ponent a la desena jornada de la Segona Divisió, i amb un total de vuit jugadors. El col·legiat andalús Figueroa Vázquez va mostrar la targeta vermella el tècnic de l’equip de Tenerife en el minut 89 del partit, jugat a l’Heliodoro Rodríguez López, per «protestar de forma osten-sible i reiterada una decisió» arbitral, «llençant el recipient de guardar ampolles i donant-li cops de peu posteriorment», segons reflecteix l’acta arbitral. El comitè ha aplicat l’article 120 del Codi Disciplinari per decidir la sanció a Agné, qui després de ser expulsat es va dirigir cap a l’àrbitre assistent número u «increpant-ho, havent de ser subjectat per integrants de la seva banqueta perquè es retirés del terreny de joc», segons l’in-forme arbitral. A més, els futbo-listes sancionats són Víctor Díaz (Leganés), Sergio Mora (Alabès), Héctor Yuste (Mallorca), Michel (Almeria), André Leao (Valla-dolid), Raúl Càmera (Tenerife) i Carlos Moreno (Mirandés), per acumulació d’amonestacions; i Alberto Jiménez (Tenerife), que va ser expulsat en el minut 51 de la mateixa trobada davant Osa-suna, per propinar un cop de colze a un rival.

Elx

Juan Serrano: «No fan falta fitxatges, tenim la millor plantilla»El president de l’Elx, Juan Ser-rano, va presentar ahir les jor-nades de donació de sang que es portaran a terme divendres i dissabte al Martínez Valero, Durant la seva compareixença va manifestar que «l’equip ho està fent bé en un percentatge molt alt. Hem estat capaços de superar el sotrac». A més, va afegir que «tenim la millor plan-tilla de Segona Divisió A, no fan falta fitxatges». Així, va tranquil-litzar la seva plantilla.

SEGONA A

EfeLa plantilla del Gimnàstic va mostrar ahir la seva satisfacció per la continuïtat del tècnic, Vicente Moreno, al que es va vincular amb un possible fitxatge per part del Llevant. Els jugadors estan convençuts que l’èxit de l’equip es deu, en gran manera, al gran tècnic. «Personalment, crec que és un dels millors tècnics que he tingut. Cada dia apre-nem tots d’ell igual que segur ell aprèn de nosaltres», va manifestar un dels veterans de la plantilla, Iago Bouzón, que s’ha incor-

porat a la disciplina gran aquest estiu.Aliè als rumors que van sacsejar a l’equip

al principi de setmana, el conjunt català té la vista posada en l’importantíssim xoc del proper dissabte a Còrdova.

La plantilla sap que l’equip andalús, se-gon a la taula classificatòria de Segona A amb tres punts més que el Nàstic, és un dels grans favorits per tornar a Primera divisió, i per això buscaran treure alguna cosa positi-va en l’Arcángel.

«Sempre sortim amb la idea de proposar

i guanyar, volem el protagonisme, però sa-bem que el partit contra el Còrdova serà di-fícil pel nivell dels jugadors que ells tenen», va alertar Bouzón, exjugador del conjunt an-dalús i que forma, al costat de Pablo Marí, la parella de centrals titular del conjunt tarra-goní. El gallec és un dels futbolistes que més ràpidament ha convençut Vicente Moreno, sent l’única incorporació d’aquest estiu que es pot considerar, a dia d’avui, com a titular indiscutible, gràcies al seu rendiment i al seu lideratge.

La plantilla del Nàstic mostra la seva felicitat per la continuïtat a la banqueta de Vicente MorenoIago Bouzón diu que «sempre sortim amb la idea de proposar i de guanyar»

18 diarimés 29/10/2015 ESPORTS

Vicente M. IzquierdoEdgar Hernández s’ha guanyat com-pletament el cor dels socis i aficio-nats del CF Reus. El davanter és el mà-xim artiller dels

roig-i-negres en el que va de temporades, ja que ha aconse-guit marcar sis gols en els deu partits que ha disputat el seu equip.

Aquestes dianes han ajudat el seu equip a enlairar-se fins a la segona posició a la taula classi-ficatòria, una situació que deixa els reusencs en molt bon lloc i a només dos punts del lideratge, posició que actualment ocupa el Cornellà, amb 23 punts. El da-vanter es mostra molt satisfet del rendiment que està oferint el seu equip fins ara, i també recorda que la passada campanya el CF

Reus va disputar la promoció d’ascens per primera vegada a la seva història, i que aquesta situa-ció ha motivat que enguany l’exi-gència s’hagi vist incrementada. «Al començament de temporada s’ha creat una gran il·lusió, tant a la Lliga com a la Copa del Rei, però hem d’anar pas a pas, partit a partit», manifesta el davanter, el qual sap que la Segona Divisió B és una categoria força canviant i que ningú es pot confiar tot i protagonitzar una bona ratxa.

«L’any passat vam començar bé, vam tenir una ratxa dolenta, i vam acabar també molt bé. Hem crescut molt com a bloc, i els companys que han arribat nous han ajudat molt des del princi-pi», explica el futbolista, el qual avisa que no tot serà un camí de roses en l’intent del conjunt reu-senc d’assolir la Segona Divisió A. Per aquest motiu, vol llençar

un missatge a l’afició, perquè estigui tranquil·la i pugui gaudir de la temporada reusenca sense nervis: «Sabem que hi haurà mo-ments en què no estarem tant bé, però s’ha de tenir paciència».

A nivell personal, Edgar Her-nández assegura sentir-se molt estimat a Reus, ja que «des del primer dia que vaig arribar em van tractar magníficament. És una gran família, em trobo com a casa. Estic molt orgullós d’haver fet aquest pas, d’haver fitxat pel Reus. Estic molt content».

Edgar és un futbolista que necessita sentir-se estimat, amb molta confiança, i és llavors quan demostra tot el seu potencial, el potencial d’un dels millors da-vanters de la Segona Divisió B, tal com ja va demostrar en èpoques passades amb la samarreta del Sant Andreu.

«Aquesta temporada ha estat

bona a nivell personal, de gols. També em trobo molt bé física-ment i amb molta confiança, ja

que si un davanter fa gols li va molt bé», argumenta el jugador roig-i-negre.

Finalment, el punta deixa ben clar que està molt content del pas que va fer fitxant pel Reus, ja que «no penso que fos un pas enrere. Potser sí en categoria, però no a nivell personal. Sabia que venia a Reus per recuperar la confiança. Tant de bo puguem pujar a Segona A i gaudir-ne moltes temporades».

«Em trobo molt bé, ja que a un davanter li va molt bé marcar gols», diu Edgar

El jugador afegeix que «sabia que venia a Reus per recuperar la confiança»

FUTBOL

Edgar Hernández: «Estic molt orgullós d’haver fitxat pel Reus»El davanter ha igualat la seva marca golejadora amb els reusencs, anotant sis gols en el que va de temporada i alçant el seu equip a la segona plaça

Edgar Hernández s’està confirmant com un dels màxims golejadors del campionat.

XAVI GUIX/CF REUS

Cues a les taquilles del club per comprar entrades pel partit de Copa del Rei contra l’Atlètic de Madrid

Les taquilles de l’Estadi van omplir-se ahir de socis que van voler retirar la seva entrada de cara al partit de Copa del Rei. A més, també hi va haver altres abonats que van acostar-se a l’Estadi per poder reservar entrades. Cal recor-dar que fins diumenge al vespre totes aquelles persones que siguin sòcies del CF Reus poden retirar una entrada pel partit de Copa de la seva mateixa localitat. Aquesta segona entrada té un preu de 40, 60 o 80 euros, depenent de la zona del camp on els socis hagin pagat la seva localitat. Els preus per als socis seran de 20, 30 o 40 euros, també depenent de la zona.De bon matí, les taquilles del Reus van presen-tar una imatge que feia temps que no es veia, potser des dels partits de promoció d’ascens a

Segona A de la temporada passada. Desenes de socis van fer cua per poder retirar la seva en-trada i, d’aquesta manera poder assistir a una cita més que històrica, on el seu equip mesura-rà forces contra un dels millors equips no tan sols de la Lliga Espanyola, sinó del continent europeu.Els socis tindran també fins diumenge per po-der reservar aquesta segona entrada, i serà en-tre dilluns i dimarts quan el club farà públic si tothom en pot disposar o no. Des de dimecres, les taquilles obriran al públic per comprar les entrades pel públic general, i serà aquí quan s’acabarà d’omplir el camp. Cal recordar que el Morell i el Cambrils, els filials, tindran el ma-teix tractament d’un soci. Socis del CF Reus, fent cua per poder comprar la seva entrada.

XAVI GUIX/CF REUS

1929/10/2015 diarimésESPORTS

TENNIS

El Club Tennis Tarragona ja viu la seva setmana del tennis femení. Era dimarts i el CTT ja tenia totes les components de l’equip femení que dis-putarà el Campionat d’Espanya per equips de primera categoria a les seves instal·lacions. Ahir

van dur a terme una doble jornada d’entrena-ments, dirigida pel seu capità Fernando Elvira. A la tarda les jugadores es van presentar davant de la pedrera tennística del club i els petits van pilotejar amb elles.

El CT Tarragona viu la seva setmana del tennis femení

CEDIDA PÀDEL

El jugador del Tarragona Pàdel Indoor Guillem Figuerola va aconseguir, juntament amb la seva parella, Marc Geli, el Super Gran Slam del CTC Castelldefels, que es va disputar aquest passat cap de setmana. Ambdós es van imposar a la pa-

rella formada per Marc Niño i Marc Pastor, per un resultat de 6-1 i 6-4. Figuerola també s’ha ad-judicat durant aquest 2015 els Grand Slams del Pàdel Indoor de Lleida i de l’Star Pàdel. Figuerola és una de les màximes promeses del pàdel.

El vallenc Guillem Figuerola aconsegueix el triplet

CEDIDA

RedaccióEl CD Morell no va poder sumar la tercera victòria consecutiva en Lliga, i ahir va caure derrotat per un ajustat 0-1 davant d’un Saba-dell B que va gaudir de més ocasi-ons de gol, però que va liquidar el partit en els primers segons.

El duel va començar de ma-nera trepidant. Quan encara els espectadors no s’havien assegut a les seves localitats un bon xut de Ñito des de fora l’àrea gran entrava pel pal llarg de la porteria defensada per Raúl.

El domini va continuar sent visitant i al min 16 Manel va tenir un ú contra ú que Raúl va des-viar amb el cos per damunt del travesser. A la sortida del córner novament Manel va rematar de cap i, aquesta, la va desviar nova-ment Raúl.

Passat l’equador de la primera part la pilota la va seguir seguit

tenint el filial del Sabadell, sense ocasions clares però si amb apro-ximacions a l’àrea local. Al minut 41 una jugada d’estratègia va aca-bar amb gol local però aquest ha estat anulat per l’àrbitre decre-tant fora de joc.

La segona part va començar sense un dominador clar. Tot i

això al minut 61 Saddik es va en-dinsar pel lateral de l’àrea gran però ha rematat alt.

Dos minuts després, el visitant Max va respondre a l’avís del Morell amb un xut molt perillós que Raúl ha desviat a córner. Les ocasions es van alternatri al mi-nut 66 Bicho, que debutava avui

com a titular amb el Morell, xu-tava desviat des del balcó de la frontal de l’àrea.

Posteriorment el ritme de par-tit va baixar d’intensitat, però al minut 88 un altra vegada Manel ha fet lluir Raúl amb una bona intervenció. Al min. 90 l’àrbitre va assenyalar el final: 0-1.

FUTBOL

El Sabadell liquida el Morell a l’iniciUna diana dels visitants quan encara no s’havia disputat ni un minut de joc deixa els homes de Joan Antoni Pallarès sense puntuar

Una acció de joc durant l’enfrontament d’ahir, al Municipal del Morell.

OLÍVIA MOLET

morell 0sabadell b 1Morell. Raúl, Ángel, Jusi (Óscar, 53’), Sangrà, Miranda, Prince, Xavi Jaime (Sardà, 77’), Bicho, Samu, Adrià (Ori-be, 53’) i Saddik.Sabadell. Aliaga, Diego, Peña, Este-lles, Pol, Marc (Jadir, 60’), Max (Es-panyol, 76’), Adri, Manel, Ñito i Cesc (Borreda, 71’).Gols. 0-1, Ñito (1’).Àrbitre. Adrià Picazo Hernàndez. Va mostrar la targeta groga als lo-cals Bicho, Samu, Óscar; i als visi-tants Marc, Diego, Jadir i Borreda.Incidències. L’Estadi Municipal del Morell va acollir uns 250 especta-dors.

Pallarès: «A la segona meitat no hem interpretat bé el partit»L’entrenador del Morell, Joan Antoni Pallarès, va declarar des-prés de l’enfrontament que «no mereixíem guanyar, ja que no hem xutat a porta durant els 90 minuts. Ara bé, el gol als 30 segons ens ha penalitzat moltíssim. Sabíem que si jugàvem des del darrere podíem patir». «Hem volgut evitar que ens jugues-sin per dins. Hi ha hagut una estona a la primera part que hem jugat bé, però a la segona meitat no hem estat capaços d’inter-pretar el partit», va sentenciar el tècnic, el qual ja només pensa en el partit d’aquest diumenge, on el Morell visitarà el Júpiter, un dels «cocos» de la categoria.

CLASSIFICACIÓ

Equip Pts J G E P GF GC

1.Prat 24 11 7 3 1 24 9

2.Gavà 22 11 6 4 1 20 11

3.Júpiter 21 11 6 3 2 19 12

4.Montañesa 19 11 6 1 4 18 14

5.SabadellB 18 11 5 3 3 16 8

6.Granollers 18 11 5 3 3 15 12

7.Ascó 17 11 5 2 4 14 13

8.Figueres 16 11 4 4 3 16 9

9.Manlleu 16 11 5 1 5 12 13

10.Cerdanyola 15 11 4 3 4 14 13

11.Vilafranca 15 11 4 3 4 17 20

12.Europa 14 11 3 5 3 15 9

13.Palamós 13 11 3 4 4 12 19

14.Terrassa 13 11 4 1 6 12 23

15.SantAndreu 12 11 3 3 5 14 16

16.MORELL 11 11 3 2 6 11 18

17.Rubí 11 11 3 2 6 9 20

18.Masnou 10 11 2 4 5 10 17

19.Santfeliuenc 8 11 1 5 5 9 15

20.Peralada 7 11 1 4 6 9 15

RESULTATSJornada11,3aDivisió

Gavà-Granollers 1-0Palamós-Júpiter 2-1Montañesa-Manlleu 3-1Cerdanyola-Peralada 3-0Ascó-Europa 1-1Vilafranca-Prat 1-1Figueres-Terrassa 3-1Masnou-Santfeliuenc 2-2MORELL-SabadellB 0-1SantAndreu-Rubí 6-0

PRÒXIMAJORNADAJúpiter-MORELLRubí-Montañesa

Granollers-MasnouPrat-Figueres

Manlleu-CerdanyolaPeralada-Ascó

SabadellB-SantAndreuTerrassa-Gavà

Santfeliuenc-PalamósEuropa-Vilafranca

LES DADES

20 diarimés 29/10/2015 ESPORTS

Vicente M. IzquierdoEl Complex Educatiu –antiga Laboral– de Tarragona es va convertir ahir en tota una festa esportiva. Joves de totes les edats es van aplegar a l’indret per po-der prendre part en activitats tan diverses com bàsquet en cadi-ra de rodes, tir amb arc, futbol, tennis taula, esgrima o pàdel. En total, uns 100 joves de totes les edats que van poder prendre part en activitats en les quals hi van prendre part tant esportistes amb discapacitat com d’altres que no en tenien.

Des de les deu del matí, aquest centenar d’esportistes van anar passant per les diverses zones d’acció, on els esperaven moni-tors i integrants dels Jocs Me-diterranis 2017, els quals van vigilar de prop tot el que succeïa tant dins del pavelló com fora, als patis.

Bito Fuster és una de les res-ponsables dels Jocs Mediter-ranis, i també va estar present en tot moment en les activitats d’ahir. L’exesportista va manifes-tar una hora després d’arrencar la proposta que «aquesta jorna-

da neix d’un projecte europeu on Tarragona 2017 hi participa, amb l’objectiu de crear la norma-tiva de l’esport integrat. Hi pre-nen persones amb discapacitat i sense, totes elles en un mateix equip».

Fuster explica que aquestes activitats arrelen d’aquesta pro-posta a nivell europeu: «Dife-rents països van fer propostes

per crear aquesta normativa i ara s’ha creat una normativa base. Aquí volem posar en pràctica tot el que es va treballar i la clau és que això no mori aquí. Volem que les entitats que treballen amb persones amb discapacitat

puguin integrar aquestes normes a la pràctica».

Difusió«La nostra responsabilitat ha estat de fer de difusors. Els Jocs Mediterranis no només seran deu dies, sinó que tot el que els envolta anirà més enllà, i aquesta és una de les nostres aportaci-ons», sentencia.

Una de les principals artí-fex d’aquesta jornada és Dolors Aguas, la qual també va presen-ciar de ben a prop les activitats que es van desenvolupar al Com-plex Educatiu. Aguas explica que «totes les entitats que hi partici-pen ja col·laboren amb Tarrago-na 2017 a través de la Comissió per a Persones amb Discapacitat. Aquesta comissió està dividida en tres àrees, com són volunta-riat, activitats i infraestructures. Totes les persones que formem part de l’àrea d’activitats han participat en aquesta activitat».

A més, Dolos Aguas detalla que «la idea és que hem de fer difusió de les bondats del re-glament d’esport integrat. Hem volgut portar una experiència pràctica i han de ser les pròpies entitats del territori les que han de proposar aquests actes en la seva oferta esportiva».

JOCS DEL 2017

La primera Jornada Local d’Esport Integrat aplega 100 esportistesEl Complex Educatiu de Tarragona va concentrar una gran activitat durant tot el dia

Alguns dels més joves van practicar esgrima, una de les activitats més demandades.

CRISTINA AGUILAR

Dolors Aguas: «Hem de fer difusió de les bondats d’aquest nou reglament per a esport integrat»

Bito Fuster: «La jornada neix d’un projecte que neix per crear una nova normativa»

RedaccióEls Jocs Mediterranis Tarragona 2017 van voler expressar pú-blicament ahir l’enhorabona a l’atleta paralímpic tarragoní Gerard Descarrega qui, junta-ment amb el seu guia Marcos Blanquiño, van aconseguir la segona plaça en els 400 metres, categoria T11.

El jove atleta, de només 21 anys, està actualment com-petint a Doha, ciutat seu dels Mundials Paralímpics d’Atletis-me, on ha batut el rècord d’Eu-ropa en pista en la categoria dels 400 metres. En paraules de Javier Villamayor, regidor dels Jocs Mediterranis, «vull felicitar Gerard Descarrega per la seva professionalitat i l’èxit assolit. Arribar a aquest nivell competi-tiu és fruit d’un gran esforç, de-dicació i superació d’obstacles. És un honor per nosaltres que Gerard sigui veí de Tarragona i porti el nom de la ciutat a nivell internacional fins al cim de l’elit de l’esport. I estem convençuts que la seva tasca i el seu talent

esportiu servirà d’exemple pels qui venen darrere. Li desitgem que segueixi acumulant èxits tant en aquest mundial com en totes les competicions que vin-dran a partir d’ara».

L’any 2017 el programa es-portiu dels Jocs Mediterranis inclourà tres proves paralímpi-ques: natació masculí i femení 100 metres lliures (S10), atletis-me masculí 1.500 metres cadira de rodes (T54) i atletisme feme-ní 800 metres cadira de rodes (T54). A més, es treballa no no-més per potenciar l’esport del territori, sinó també per ser un referent en integrar tothom en l’esport i fer que aquest arribi a un major nombre de persones, convençuts que els valors de l’esport no tenen fronteres. Clar exemple d’això és la celebració avui mateix del Dia de l’Esport Integrat i la feina que des de fa temps es realitza en el marc de la Comissió per a Persones amb Discapacitat dels Jocs que tre-balla per adaptar infraestructu-res o tasques de voluntariat.

Tarragona 2017 felicita l’atleta medallista Gerard Descarrega

JOCS MEDITERRANIS

Els Jocs inclouran tres proves paralímpiques

RedaccióEl Patronat Municipal d’Esports de Tarragona prepara la pròxi-ma sortida del programa Tarra-gona, vens a la muntanya?, que tindrà lloc el dia 8 de novembre a El clot del Cirerer, a La Morera de Montsant.

L’itinerari serà La Morera del Montsant-Grau de la Grallera-Serra Major-El Piló dels Senya-lets-Pi del Cugat-Barranc de la Font Pudent-Clot del CIRER- Comellar de l’Obac dels Frares-Pi del Cugat-Serra Major-La Morera de Montsant. Es tracta d’un Itinerari de 9 quilòmetres de recorregut amb un desnivell positiu acumulat que sobrepas-sa els 450 metres, transitant per senders força fressats però amb abundància de còdols.

El Clot del Cirer és un indret singular de la Serra de Mont-sant que es configura com una clotada molt ampla a redós dels ondulats relleus de la Serra Major, a sota mateix on creix el solitari Pi el Cugat, solcada pel comellar de l’Obac dels Frares

i el barranc de la Font Pudent que, en aiguabarrejar-se, inici-en el barranc de la Falconera. L’indret, on es forma una gran plana herbat, es troba envoltat de balmes on els pastors arre-ceraven els ramats i un petit salt d’aigua que es despenja per la paret de conglomerat i que es recull en uns bassis de fusta. El seu nom prové de molt antic, de quan al lloc hi havia hagut cirers, que avui ja no existei-xen, i en el seu lloc hi trobem dos noguers de considerables dimensions.

L’activitat arrencarà a la Morera de Montsant seguint el camí del Grau de la Grallera, on passa l’antic camí de Montsant, també conegut com el camí de la serra o camí ral de la Morera a Ulldemolins. En arribar al llom de la serra seguirà pel camí de capçada per arribar al Grau de Salfores des d’on baixarem res-seguint el curs del barranc de la Font Pudent fins arribar al Clot, on els participants procediran a visitar l’indret.

El Patronat d’Esports prepara la caminada a la Morera de Montsant

POLIESPORTIU

Es desenvoluparà el 8 novembre

ATLETISME

L’alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, va rebre ahir l’atleta i ex regidora tarragonina Natalia Rodríguez en re-coneixement per haver ingressat a la Real Orden del Mérito Deportivo, en la categoria de Medalla de Plata, per la seva tra-jectòria esportiva. És la més alta distinció espor-tiva que atorga el Govern Espanyol.

Ballesteros felicita Natalia Rodríguez

CEDIDA

2129/10/2015 diarimésOPINIÓLes cartes al Diari Més, poden fer-les arribar a la redacció per correu (carrer Manel de Falla, 12, baixos. 43005 de Tarragona o carrer Alcalde Joan Bertran, 30. 43202 de Reus), o mitjançant el correu electrònic (redaccio@mestarragona.com o redaccio@mesreus.com). El diari es reserva el dret de publicació de les cartes i de no donar resposta a les mateixes. Les cartes no seran retornades i no han de superar el màxim de vint línies. Les cartes han d’anar signades indicant el número de D.N.I. i el telèfon de contacte.

Edita: Tamediaxa, S.A.DL: T-1609/2001issn: 1579-5659

Director General:Carles Abelló

Cap de publicitat:Contxi JoanDisseny editorial:Carles MagranéCap de distribució:Jaume Cañada

Directora: Sílvia Jiménez.[redaccio@mestarragona.com] Redacció: Mariona Forcat, Anna Fortuny, Vicente Izquierdo, Susanna Cases, Mònica Pérez. Especials: Laura Gómez. Tancament: Mario López. Fotografia: Cristina Aguilar, Olívia Molet. Edició de publicitat: Sara Sorando. Distribució: Marta López. Administració: Núria Clos.Publicitat: Maria Molleda, Mercè Ripoll, Silvia Sanjuan i Jordi Font.[publicitat@mestarragona.com]Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.

Distribució controlada:

Manel de Falla, 12, baixos.43005 TARRAGONA977 21 11 54 Fax 977 23 68 83

C/Monterols, 36, 2n.43201 REUS977 32 78 43 Fax 977 59 07 47

Amb la col·laboració de:

www.diarimes.com - www.facebook.com/DiariMes

La política no es fa als jutjatsTRIBUNA

Emparat per milers de ciutadans i per alcal-des de tota la geografia catalana Artur Mas va entrar al jutjat a prestar declaració per posar urnes i obrir escoles perquè un 9 de novem-bre, el poble català votés en una consulta no vinculant sobre si volia o no seguir formant part del Regne d’Espanya, la posada en esce-na no podia haver estat millor dissenyada, el dia que Mas va entrar als tribunals, era el dia del 75 aniversari de l’assassinat de Lluís Com-panys, President de la Generalitat, al fet que va ser afusellat després d’un judici farsa dels militars franquistes el 15 d’octubre de 1940.Sembla clara que la ceguesa política segueix ancorada en els dirigents del PP, que lluny de veure que la judicialització d’aquest proble-ma, és un error greu, que van començar ells l’any 2006, quan el van portar davant els tri-bunals la reforma de l’Estatut d’ Autonomia de Catalunya, una reforma que vull ressaltar, va votar el poble català dins el marc jurídic que estableix la Constitució Espanyola; i que en una sentència el 2010, el Tribunal Consti-tucional va retallar, atribuint-se la potestat de trencar mitjançant una sentència la voluntat del poble català expressada a les urnes.

I és que la ceguesa ha continuat fins a ex-trems insospitats d’acord amb els esdeve-

niments, assentant davant els tribunals, els que posen urnes als col·legis públics perquè la gent voti, perquè això segons les lleis de la nostra democràcia, és un delicte preguntar al poble sense permís del govern central.

A mi em sembla lamentable a la vegada que molt trist, veure com els qui governen el Regne d’Espanya «manum militarum» i que al dictat d’Angela Merkel canvien la sa-cro santa constitució de 1978 per garantir als banquers i especuladors seves inversions, obvien el crit de dos milions de catalans que a les urnes han dit prou, que en la consulta van dir prou, que cada 11 de setembre han sortit pacíficament a dir prou a tanta impo-

sició, d’acord amb un consens escrit en part per qui van col·laborar amb els botxins de la democràcia a Espanya de l’any des de 1936 fins al consens del 1978.

Em sembla lamentable que ara el govern de dretes, per obtenir vots a Espanya en les eleccions del 20D ens faci servir com a espe-ró als catalans per als seus votants, i posi la unitat i la sobirania del poble espanyol per davant, quan aquesta sobirania va ser venu-da pel rescat per Bankia i la resta de caixes que van portar a la ruïna el país, per glòria i grandesa dels representants entre d’altres, de partits polítics que les van gestionar. No re-cordo haver sentit parlar de sobirania del po-

ble als polítics del PP quan van votar a favor de canviar l’article 135 de la constitució que va suposar, posar primer al capital i després a les persones.

Perquè al meu entendre, portar a Mas da-vant els tribunals només ha servit per fabri-car més independentistes, uns independen-tistes que abans no existien, i encara pitjor és el que planegen des de la cúpula del PP, que ara amenacen als catalans amb aplicar l’ar-ticle 155 de la constitució, per frenar els de-sitjos d’independència del poble català. Fent això acabarien per trencar del tot el Regne d’Espanya, i obriran un procés d’auto liquida-ció del país, i és que, si ens treuen la llibertat

de tenir un govern elegit pel poble català de forma legítima, ens estaran donant una raó comuna als d’esquerres i els de dretes de tot encuny, que el millor que es pot fer d’aques-ta Espanya trencada, és anar-se’n i construir una nació nova i pròspera a la qual jo cada dia el veig més sentit perquè ni el federalisme del PSOE / PSC, ni el recentralisme de Ciutadans, la involució social del PP, ni la indefinició de Podem em serveixen com a projecte de futur per a mi i per la meva família, cada vegada veig més clar que els qui tenen clar cap a on van són els independentistes, només neces-sito que m’expliquin quin país ens proposen i llavors acabi abraçant el seu projecte.

Antonio GArciA LeALSecretario de la AAVV tancat iii

Portar Mas als tribunals només ha servit per fabricar més independentistes

Em sembla lamentable que ara el govern de dretes ens faci servir com esperó

CARTES

Inundacions als campaments i responsabilitat espanyolaAquests dies els campaments de refugiats sahrauís a Algèria han patit pluges torrenci-als insòlites al desert, i les tendes i cases de fang on viuen els refugiats han estat devas-tades empitjorant les condicions, ja de per si dures i humiliants, d’una població que viu depenent de l’ajuda humanitària.

Els sahrauís fa 40 anys que estan espe-rant recuperar el seu país, el Sàhara Occi-dental, de l’ocupació per part del Marroc. És l’última colònia que queda a l’Àfrica. Els sahrauís van parar la guerra el 1991 confiant que l’ONU compliria amb el promès refe-rèndum d’autodeterminació, però Marroc el bloqueja i aprofita per usufructuar els recursos naturals de la zona, on hi ha, per exemple, les mines de fosfats més grans del món!

I resulta que era una colònia espanyola, i el 1975, quan Franco moria, l’Estat espa-nyol va abandonar la colònia sense brin-dar el dret d’autodeterminació al poble colonitzat, i entregant el país a Marroc i Mauritània, però finalment només Mar-roc s’ha aprofitat de la situació per ocupar el territori i esdevenir el nou colonitzador. Malgrat que Espanya segueix essent la po-tència colonial vigent segons els tractats internacionals i podria obligar el Marroc (administrador de facto) a acceptar el refe-rèndum pendent, però Espanya prefereix cedir als xantatges marroquins en matèria econòmica, d’immigració i de terrorisme, i dir que el nostre rei és amic del seu (un dès-pota que té els territoris ocupats del Sàhara Occidental sota règim de terror, ocupació i tortura). Però com que la fraudulenta sorti-

da d’Espanya de la colònia va passar a la fi del franquisme, els habitants de l’Estat es-panyol sembla que vulguem oblidar aquell episodi i no afrontem la nostra responsa-bilitat històrica envers la gent del Sàhara Occidental. Ara plorem per les inundacions que pateixen els 160.000 refugiats sahrauís a Algèria, igual com plorem que els refugi-ats sirians arribin desesperançats a Europa, però ni ens ocupem de la guerra a Síria, ni ens ocupem que es pugui fer el referèndum d’autodeterminació al Sàhara Occidental. Igual com tampoc sembla que preocupi que el Marroc ocupi, torturi, reprimeixi i discri-mini socialment i econòmica els sahrauís que viuen als territoris ocupats. I passant per alt tot això, se signen acords comerci-als preferencials, per part d’Espanya i de la Generalitat, amb la monarquia alauita sen-se exigir-los el respecte dels drets humans. Com si els sahrauís no fossin dignes de ser tractats com humans. Espanya farà algun dia alguna cosa en l’àmbit internacional al respecte? O seguirà actuant com un zero a l’esquerra sense fer-se responsable del que ha fet i fa?

El dia que els sahrauís perdin la paciència i tornin a la guerra, i el 90% de la gent hi vol tornar, llavors comptarem molts morts i ens lamentarem de tenir una cruenta guer-ra a tocar de casa i que pesarà sobre les nos-tres consciències en els annals de la història per sempre més.

Jordi oriola Folch

El documental de la Tarraco romanaHa sido una maravilla el documental que nos ha ofrecido La 2 sobre las construccio-

nes de la Tarraco romana. A mí me avisaron a través del móvil y yo lo pasé a todos mis amigos. No lo vi anunciado en ninguna par-te. Supongo que la gran pantalla que hay en la Rambla Nova se habrá hecho eco de este documental, pero yo no lo he visto. Tam-poco sé si TV3, la televisión que pagamos todos, se ha molestado en informar de este magnífico trabajo.

Habrá que averiguarlo, pero mucho me temo que no. Están ocupados en otras co-sas y me parece que lo estarán por mucho tiempo. Aprovechando esta ocasión me atrevo a sugerir que rehabiliten el Banco de España y puedan ofrecer documentales como éste y otros muchos contando cosas de Tarragona, ya que en Cartagena sí tienen un hermoso local-museo donde cuentan la historia de su ciudad.

Nuestras Fiestas de Santa Tecla, Con-cursos de Castells, Tarraco Viva, Semana Santa, y otros acontecimientos podrían mostrarse al visitante y tendrían una visión más amplia de nuestra ciudad, que no en vano, es Patrimonio de la Humanidad. Un Centro de Interpretación Turística como en Cartagena es lo que nos hace falta y en el Banco de España cabe esto y un Centro Cívico para los habitantes de Tarragona Centro, ya que los barrios y otras zonas ya lo tienen. Añadiendo un bar-restaurante en la planta baja, ya tienes todo el edificio ocupado y dando un servicio que en estos momentos Tarragona no tiene, pero lo ne-cesita con urgencia. Atentos ahora al se-gundo capítulo de este documental, no nos lo podemos perder.

Mª elisa Aragonéstarragona

Per què es presenta la proposta de resolució per iniciar el procés d’un estat independent tot i ser conscients del risc que succeís el que, finalment, va acabar succeint? La Mesa la va paralitzar temporalment ahir després que C’s i PSC registressin també una petició de reconsideració d’aquesta proposta. El PPC també dona-va suport a aquesta petició tot i que no la va impulsar formalment perquè encara no s’havia constituït com a grup parlamentari. Segons es coneixia ahir, per prendre una decisió definitiva sobre la proposta de Junts pel Sí i la Cup, la Mesa ha d’escoltar primer l’opinió de la Junta de Portaveus però, segons el reglament, aquesta Junta no es pot reunir fins que tots els grups parlamen-taris estiguin constituïts, i el PPC encara ahir no ho havia fet. Són els passos que s’han de seguir i que es coneixien ahir, però només públicament. Els grups encarregats de presentar la proposta de resolució bé sabien que es podrien trobar amb aquest obstacle. Sense haver-se resolt l’escull, però, de la investidura de Mas, els grups sobiranistes s’afanen en exhibir mostres de tirar enda-vant el procés. Però no és el moment d’exhibir múscul davant el govern de l’Estat, sinó de demostrar que els catalans són capaços d’arribar a acords per molt difícils que siguin.

Temps per arribar a acords i aparcar les exhibicions polítiques

EDITORIAL

+ CONFIDENCIAL

Distinció per la megafoniaCom cada any, la plaça del Mercadal va reunir el màxim de polici-es per metre quadrat durant la celebració de la festa patronal de la Guàrdia Urbana, Sant Miquel. L’alcalde de Reus, Carles Pellicer, va passar revista i va lliurar les distincions als membres del cos de seguretat municipal en reconeixement als serveis prestats, als serveis distingits, al mèrit professional i al mèrit ciutadà. Qui no es va meréixer aquesta distinció va ser la megafonia, que va fer la guitza al llarg de l’acte. Després que en altres ocasions, com la Festa Major, hagi passat desapercebuda, els sons «empipadors» per la majoria que va deixar anar ahir no van passar desaperce-buts i van enterbolir la solemnitat del moment, amb agents, no només de la Guàrdia Urbana, sinó també d’altres cossos –Mos-sos d’Esquadra, la Guàrdia Civil i la Policia Nacional–, així com representants polítics, de gala (a més de familiars fotografiant el moment). Les estelades que llueixen a la plaça del Mercadal en les «grans ocasions» tampoc s’ho va perdre.

22 diarimés 29/10/2015 GASTRONOMIA

HORARI:

RESTAURANT MASIA FONTSCALDES

Carrer de la Font, 7. Fontscaldes-Valls Telèfon: 977 612 836 / 609 319 630 Correu electrònic : informacio@masiafontscaldes.com

Des d’octubre, obert tots els caps de setmana i festius. A partir del mes de desembre, obert tots els dies excepte els dimarts, per descans setmanal.

Calçotades

Menú i carta

Banquets, celebracions,

festes familiars...

L’autèntica calçotada de Valls amb el millor preu i qualitat en una autèntica masia catalana. En el Restaurant Masia Fontscaldes, pot gaudir i degustar aquest àpat que fa ja molts anys, uneix familiars i amics essent una festa al voltant d’una taula. Lentament, de mica en mica i de boca a boca, El Restaurant Masia Fontscaldes, s’ha anat situant com un dels millors establiments de l’Alt Camp i avui ja es conegut arreu de Catalunya i altres contrades per les seves Calçotades.Regentat pels seus propietaris Jaume Villasevil i la seva esposa Anna M. Vall, ofereixen l’Autentica Calçotada de Valls amb productes de la nostra terra i d’alta qualitat. Calçots amb salsa, pa torrat, carn de xai, botifarra negra amb fesols, carxofes a la brasa i una típica crema catalana són alguns dels plats característics que s’hi poden degustar.

LA TABERNA DEL TEMPLE

Carrer de Salines, 5. Tarragona, 43004Telèfon: 627 52 15 64Web: facebook.com/tabernadeltempletarragona

De dimarts a dissabte, a partir de les 19:00 hores.HORARI:

Cerveses medievals

Esdeveniments i sopars de

grups

Reviure l’esperit medieval és possible a la Part Alta de Tarragona. La Taberna del Temple és un bar-restaurant especialitzat en menjars i cerveses d’aquesta època. Situat a les antigues cavallerisses del Circ, aquest establiment temàtic organitza esdeveniments, sopars de grups i sopars d’empresa, en un ambient únic que combina a la perfecció l’essència antiga de l’Edat Mitjana amb la modernitat d’avui en dia.

EL RACÓ DEL PESCADOR

Carrer Gravina, 61-63. Tarragona, 43004Telèfon 977 24 21 69 Correu electrònic: raco_pescador@hotmail.com

De dimarts a diumenge, al migdia i a la nitHORARI:

Especialitats en arrossos i

suquets

Menús per 20 euros

Tot el gust del mar al plat. Aquesta és la proposta que presenta El Racó del Pescador. Aquest restaurant, situat al Serrallo, està especialitzat en arrossos, suquets, romescos i alls cremats. El marisc també ocupa una part important dels seus menús i cartes. Tots els plats estan cuinats al moment, cosa que assegura la seva qualitat. Una atmosfera 100% marinera, amb antigues fotografies de pescadors, completa l’experiència.

RedaccióEls espanyols consumeixen una mitja de 4,9 quilos de pasta a l’any. Un 28% de la població en cuina un cop per setmana, tot i que una àmplia majoria –el 41% - assegura que la prepara dues vegades, i el 22% constanten que ho tres cops per setmana. Aquestes són algunes de les xifres que es desprenen de l’es-tudi ‘Espanyols i pasta’, elaborat pel pastificcio Lucio Garofalo, fàbrica artesana de Gragnano (Nàpols). Malgrat les dades, l’es-tudi també indica que a Espanya encara no se sap com s’ha de preparar un bon plat de pasta, respectant al màxim el produc-te. Per això, Lucio Garofalo in-

clou en l’estudi vuit punts que no s’han de fer al cuinar pasta.

En primer lloc, adverteix que a l’aigua de coure la pasta no se li pot afegir oli ni qualsevol altre ingredient que no sigui sal. També prohibeix rentar la pasta amb aigua després d’es-córrer-la, ja que al fer-ho es perd gairebé tot el seu midó i els seus nutrients. Els italians conside-ren un pecat consumir la pasta cuita del dia anterior, i és que per ells elaborar la pasta esde-vé tot un ritual. De la mateixa forma, tampoc s’ha d’esperar hores a menjar la pasta un cop preparada. Ells se la mengen al moment i si s’ha de retrasar el seu consum, la reserven en l’ai-

gua de cocció.

Macarrons, els preferitsPel que fa als spaguetti, l’ordre és clara: «Que ni li passi pel cap partir-los». I afegeixen dues normes més: «mai s’ha de com-

binar la pasta amb el pollastre» i «la carbonara no porta ni nata ni bacon». Els vuit punts con-clouen amb un consell sobre la salses: la pasta no ha de nedar

enmig de salsa, cada plat té la seva proporció justa.

A més a més, l’estudi indica que els macarrons (92%) i els spaguetti (90,5%) són els ti-

pus de pasta més utilitzats, que acostumen a anar acompanyats per salsa de tomàquet i format-ge, bolonyesa o carbonara. Ara bé, a Itàlia es fabriquen més de

120 formes diferents de pasta, cosa que sumat al gran nombre de salses, dóna més versatilitat a un dels ingredients amb més es-sència de la dieta mediterrània.

ALIMENTACIÓ

Vuit consells per preparar la pasta com un veritable italiàUn estudi mostra que el 41% dels espanyols cuinen aquest ingredient dos cops per setmana

Els italians consideren un pecat consumir la pasta cuita del dia anterior La diversitat de formes i de salses fan de la pasta un aliment molt versàtil.

cedida

CUCURUTXO

Avinguda de Ramón y Cajal, 57. Tarragona, 43001Telèfon: 631 74 78 30Busca’ns a Facebook: Cucurutxo Tarragona

De dimarts a diumenge, de 8:00 a 22:00HORARI:

Concepte‘fried food’

Esmorzars i berenars a base

de xurros i porres

Un univers gastronòmic dins d’un cucurutxo. Aquesta és la proposta de Cucurutxo, un nou establiment ubicat a l’avinguda Ramón y Cajal de Tarragona. Tempures, croquetes, broquetes, peixet fregit són algunes de les especialitats del local, que va més enllà del salat en el seu concepte fried food, per oferir també esmorzars i berenars a base de xurros, porres, croissants, brownies i pastissos de pastanaga

2329/10/2015 diarimésGASTRONOMIA

RESTAURANT PUNT I A PART

Cuirateries, 2. 43003 TarragonaTelèfon 977 91 05 86Correu electrònic: puntiapartrestaurant@gmail.com

Obert als migdies de les 13:30 h a les 15:45 h i a la nit de les 20:15 h a les 23:00 h.Diumenges i dilluns nit tancat

HORARI:

Cuina de temporada

Productes de qualitat

Reivindicar l’essència de la cuina mediterrània. Aquest és l’objectiu del restaurant Punt i a part. Obert des de finals d’agost, l’establiment es presenta com la nova proposta gastronòmica de la Part Alta tarragonina. Per aconseguir ser un restaurant mediterrani, les seves creacions es basen en la suma de bon producte, ben tractat i ben servit, cosa que assegura la màxima qualitat.Els productes de proximitat i els productes de mercat són els fonaments de la cuina d’aquest restaurant, motiu pel qual els aliments de temporada defineixen els menús i cartes de Punt i a part. Per la tardor, els bolets, les verdures del moment, les carns i el peix seran alguns dels imprescindibles. Un ambient tranquil on poder gaudir d’una cuina feta amb cura complementa la proposta de Punt i a part.

RESTAURANT SOL-RIC

Via Augusta, 227. 43007 TarragonaTelèfon 977 23 20 32Correu electrònic: solric@restaurantsolric.com

De dimarts a diumenge, tots els migdies entre 13 i 16 h i divendres i dissabtes a la nit, de 20:30 a 23 h. Diumenge nit i els dilluns, descans setmanal. Tancat per vacances fins el dia 19.

HORARI:

Especialitat en plats de peix i

maric

Aparcament gratuït per als

clients

El restaurant Sol-Ric és un dels establiments de restauració més característics de Tarragona. Amb més de 50 anys d’experiència, ofereix als seus clients la possibilitat de degustar l’essència del Mediterrani, amb els millors productes de proximitat. Sol-Ric està especialitzat en la cuina de peix i marisc, que es compra diàriament a la subhasta. Les carns són seleccionades d’entre els millors proveïdors i el seu xef s’ocupa personalment del seu hort 100% natural. Tot això assegura la qualitat dels seus menús i cartes i demostra la seva ferma aposta pel concepte slow food, basat en la idea de menjar bé, sa i sense presses. Aquest restaurant complementa les seves àmplies propostes culinàries amb una atenció exquisida als seus clients, cosa que assegura les ganes de tornar-hi.

RESTAURANT THAI SALOU

Barbastre, 13 - local 2. 43007 SalouTelèfon 977 35 04 06 - Reserves al 640 22 96 87Correu electrònic: thaisalou@gmail.com

Obert divendres nit de 19:30 a 24:00 hores i caps de setmana de 13:30 a 16:00 i de 19:30 a 24:00 hores.Entre setmana tancat.

HORARI:

Cuina 100% tailandesa

Especialitat en woks i curris

Oferir una cuina 100% tailandesa. Aquest és el propòsit del Restaurant Thai. El local disposa d’una sala interior per a una cinquantena de persones, que està decorada amb motius típics de la cultura tailandesa, com són els budes i els elefants. A més, també disposa d’una terrassa. En la seva carta, s’hi poden degustar entrants com brotxetes de pollastre al curri o rotllets orientals, cruixents amb pasta fresca, arrossos i llagostins, a més dels plats principals que es basen principalment en els woks i els curris, tant verds, vermells o grocs, que combinen molt bé amb pollastre o vedella.El restaurant posa a l’abast un menú de migdia amb entrant, plat principal i postres per 14,50 euros, i un menú especial de nit amb degustació d’entrants, plat principal i postres per 19,90 euros, sense beguda.

RESTAURANT LA NOVA TAVERNA

Plaça de la Font, 31. 43003 TarragonaTelèfon 977 21 39 18 / 630 21 14 73Correu electrònic: info@lanovataverna.com

De dimarts a dissabte, de 13:00 a 16:00 hores i de 20:00 a 24:00. Diumenges, de 13:00 a 16:30 hores.Diumenges a la tarda i dilluns, tancat.

HORARI:

Menús personalitzats

per a grups

Productes de proximitat

Degustar la cuina mediterrània en un entorn ple d’història. Aquesta és la proposta que presenta el restaurant La Nova Taverna. Situat a l’emblemàtica Plaça de la Font de Tarragona, l’establiment està sota la càvea de la façana meridional del circ romà. El restaurant ofereix dos menús diaris, un de tapes i un altre que consta de primer plat, segon plat i postres, a un preu molt assequible. A més a més, també té un menú de nit i d’una àmplia carta. Tant la carta com els menús consten de plats casolans, fets amb productes frescos i de proximitat. La Nova Taverna, que disposa de tres menjadors (dos interiors i la terrassa), està especialitzat en l’elaboració de menús personalitzats per a grups. Aquest cap de setmana, tots aquells que vagin a sopar podran tastar panellets d’elaboració pròpia i moscatell.

24 diarimés 29/10/2015 DEFUNCIONSDEFUNCIONS

ReusJaume Borràs Camps. Ha mort a l’edat de 72 anys. El seu funeral serà avui a les 9:15h a l’església de Sant Francesc. Urbano del Amo Rey. Ha mort a l’edat de 88 anys. La seva cerimònia de comiat serà avui a les 16h al Tanatori.Belén Romero Sáez. Ha mort a l’edat de 93 anys. El seu funeral serà avui a les 17:15h a l’església de Sant Josep.

Vila-secaAngelina Borràs Llavoré. Ha mort als 79 anys. El seu fune-ral serà avui a les 10 h. a la par-ròquia de Sant Esteve.

2529/10/2015 diarimésSERVEISAVUI FELICITA ALS QUE ES DIUEN: Narcís i Eusèbia.

URGÈNCIESBombers .........................................................................112Emergències ...................................................................112Urgències (Ambulàncies)...............................................112CAMBRILSAjuntament.................................................... 977 79 45 79Policia local .................................................... 977 79 45 66Centre d’Assistència Primària (CAP) .............977 36 30 74SALOUAjuntament.................................................... 977 30 92 00Policia local .................................................... 977 30 92 12VILA-SECAAjuntament.................................................... 977 30 93 00Policia local .....................................................977 30 93 16Ambulatori ..................................................... 977 39 40 27TORREDEMBARRAAjuntament.................................................... 977 64 00 25CAP ................................................................. 977 64 38 09Policia local .................................................... 977 64 60 05

TELÈFONS D’INTERÈS

CINEMA. CartelleraTARRAGONA / OCINE TARRAGONA

1 Del revés -inside out- 16:15 / matinal dg: 12:00 1 Golpe de estado 16:00 1 El nuevo testamento 18:10 1 El desconocido 20:30 - 22:40 / golfa dv i ds: 00:452 El, yo y Raquel matinal dg: 12:00 2 Paranormal activity 16:00 - 18:15 - 20:30 - 22:40 / golfa dv i ds: 00:403 Marte -3D- 16:15 - 19:15 - 22:15 4 Hotel Transilvania 2 -català- 16:00 - 18:00 - 20:00 / matinal dg: 12:15 4 El rey de la habana 22:00 5 Atrapa la bandera -català- matinal dg: 12:00 5 Atrapa la bandera 16:15 - 18:15 5 Segon origen 20:15 - 22:30 / golfa dv i ds: 00:406 La cumbre escarlata 16:00 - 18:15 - 20:30 - 22:45 / matinal dg: 12:15 / golfa dv i ds: 00:457 Hotel Transilvania 2 -3D- 17:15 - 19:15 7 El corredor del laberinto 21:45 8 Los minions matinal dg: 12:00 8 Everest -3D- 16:00 8 Everest 18:15 - 20:30 - 22:45 9 Regresión 16:00 - 18:15 - 20:30 - 22:40 / golfa dv i ds: 00:4510 Pan -català- matinal dg: 12:00 10 Pan -3D- 17:15 10 Los miércoles no existen 19:30 - 22:00 / golfa dv i ds: 00:3011 Mi gran noche 16:15 - 18:15 - 20:15 - 22:15 / matinal dg: 12:15 / golfa dv i ds: 00:5012 Pan 16:00 - 18:15 - 20:30 / matinal dg: 12:15 12 El coro 22:45 13 Marte 17:15 - 20:00 - 22:40 / matinal dg: 12:00 / golfa dv i ds: 00:1514 Blackmass 16:00 - 18:15 - 20:30 - 22:45 / matinal dg: 12:00 / golfa dv i ds: 00:4014 Cicle cinc: la casa màgica 16:15 15 Marte 18:30 - 21:30 16 Hotel Transilvania 2 16:30 - 18:30 - 20:30 - 22:30 / matinal dg: 12:00 / golfa dv i ds: 00:154 Hotel Transilvania 2 -dimarts versió original- 20:00 6 La cumbre escarlata -dimarts versió original- 20:30 8 Everest -dimarts versió original- 16:00 12 El coro -dimarts versió original- 22:45 14 Black Mass -dimarts versió original- 18:15 15 Marte -dimarts versió original- 21:30

YELMO PARC CENTRALAtrapa la bandera ds, dg i dc: 15:30 Black Mass dv: 19:15 - 22:00 / ds i dg: 00:30 - 16:45 - 19:15 - 22:00

/ dl i dj: 17:35 - 20:00 - 22:30 / dt: 17:35 - 22:30 / dc: 16:45 - 19:15 - 22:00 Black Mass V.O.S.E. dt: 20:00 Hotel Transilvania 2 (3D) 17:30 Hotel Transilvania 2 dv, dl, dt i dj: 18:15 - 20:20 - 22:15

/ ds, dg i dc: 16:15 - 18:15 - 20:20 - 22:15 La cumbre escarlata diariament excepte ds i dg: 19:30 - 22:10 / ds i dg: 00:35 - 19:30 - 22:10 Marte (The martian) (3D) ds i dg: 00:15 Marte (The martian) dv: 18:15 - 21:00 - 23:45 / ds: 15:30 - 18:15 - 21:00 - 23:45

/ dg i dc: 15:30 - 18:15 - 21:00 / dl, dt i dj: 19:00 - 22:00 Mi gran noche dv, dl, dt i dj: 18:10 - 20:30 - 22:45

/ ds i dg: 00:55 - 16:00 - 18:10 - 20:30 - 22:45 / dc: 16:00 - 18:10 - 20:30 - 22:45 Pan: Viaje a Nunca Jamás dv, dl, dt i dj: 18:00 / ds, dg i dc: 15:45 - 18:00 Regresión diariament excepte ds i dg: 20:15 - 22:40 / ds i dg: 00:50 - 20:15 - 22:40

VILA-SECA / OCINE VILA-SECA1 Hotel Transilvania -3D- ds i dg: 17:00 / dl a dj: 17:301 El corredor del laberinto: las pruebas 19:301 Everest 22:00 / dv i ds: 00:302 Black mass dv: 18:15 / ds i dg: 16:00 - 18:15 / dl a dj: 17:30 - 20:00 - 22:152 Paranormal activity: ghost dimension dv, ds i dg: 20:30 - 22:30 / dv i ds: 00:403 Atrapa la bandera dg: 16:00 / dl a dj: 18:003 La cumbre escarlata dv, ds i dg: 18:00 - 20:15 - 22:30 / dl a dj: 20:00 - 22:153 Golpe de estado dv i ds: 00:403 Hotel Transilvania ds: 16:154 Hotel Transilvania dv i ds: 18:15 / dg: 16:15 - 18:154 Marte (the martian) dv, ds i dg: 20:15 / dv i ds: 23:304 La casa mágica (v. cat -cicle cinc) ds: 16:155 Marte (the martian) dv: 19:15 - 22:15 / ds i dg: 16:15 - 19:15 - 22:15 / dl a dj: 19:00 - 22:006 Los miercoles no existen ds i dg: 17:00 / dl a dj: 22:006 Mi gran noche dv, ds i dg: 20:00 - 22:00 / dv i ds: 00:006 Hotel Transilvania dl a dj: 18:00 - 20:007 Paranormal activity: ghost dimension dv: 18:00 / ds i dg: 16:00 - 18:00

/ dl a dj: 18:00 - 20:00 - 22:007 Black mass dv, ds i dg: 20:00 - 22:20 / dv i ds: 00:408 Mi gran noche dv: 18:30 / ds i dg: 16:20 - 18:30 / dl a dj: 18:30 - 20:30 - 22:308 Hotel Transilvania dv, ds i dg: 20:30 - 22:15 / dv i ds: 00:159 Pan (viaje a nunca jamás) ds i dg: 16:00 - 18:10 / la resta: 18:109 Regresion 20:15 - 22:30 / dv i ds: 00:4010 Segon origen -vose- ds i dg: 16:0010 Marte (the martian) -3D- 18:10 - 21:30 / dv i ds: 00:30

REUS / REUS PALACE (Més informació al telèfon 977 776 638)1 Mi gran noche 16:00 - 18:15 - 22:40 1 Marte 20:10 4 Pan: viaje a Nunca Jamás 16:00 4 La cumbre escarlata 18:15 - 20:304 Transilvania 2 22:30 5 Transilvania 2 16:15 - 18:15 - 20:15 5 Marte 22:15 7 El marido de mi hermana 16:00 - 18:15 - 20:30 - 22:30 8 Un dia perfecte per volar 16:00 - 20:30 8 El segon origen 18:15 - 22:30

EL VENDRELL / OCINE (OCINE. 902 170 831 / 977 660 778)Black mass 15:45 - 18:10 Mi gran noche 20:30 - 22:30Black mass 20:00 - 22:30Mi gran noche 16:00 - 18:00 Regresion 16:00 - 18:15 La cumbre escarlata 20:15 - 22:30Golpe de estado 16:15 Marte 18:30 Los miercoles no existen 22:00Pan (el viaje de Nunca Jamas) 16:00 Paranormal activity: ghost 18:15 - 20:15 Hotel Transilvania 2 22:15Hotel Transilvania 2 16:30 - 18:30 - 20:15 Paranormal activity: ghost 22:15Marte 16:30 - 19:15 - 22:00Everest 16:00 Pan (el viaje de Nunca Jamas) 18:15 Marte -3D- 20:30

VILALLONGA DEL CAMP / de Cinema del Centre Recreatiu Irrational man dg: 17:00 - 19:00

TELEVISIÓ. Programació

06:00 Notícies 3/2408:00 Els Matins13:30 Espai Terra14:00 Telenotícies comarques 14:30 Telenotícies migdia 15:40 Cuines15:50 La Riera16:35 Divendres19:10 El Faro, cruïlla de

camins20:10 El gran dictat21:00 Telenotícies vespre 22:00 Polònia22:40 .Cat 00:20 Diaris de vampirs01:10 Ventdelplà02:00 Ritmes a l’estudi03:00 Jazz a l’estudi04:00 Blues a l’estudi05:00 Jazz a l’estudi

TV312:18 Batecs de natura12:34 Per avió13:25 Formatges del món 13:50 La cuina de Rachel Khoo14:16 Els tresors de Sarah Wiener15:00 La Xina salvatge15:49 El gran Rift16:42 Timbavati, l’èpica dels

felins17:35 Thalassa17:55 Formatges del món18:18 La cuina de Rachel Khoo18:44 Els tresors de Sarah Wiener19:33 L’home més fort del món20:00 Esport Club21:01 Biketrial21:38 Cliff diving22:31 Temps d’aventura23:00 Efectivament

ESPORT 312:25 Els pingüins de Madagascar13:10 Bugs Bunny i els seus

amics13:50 Shin Chan15:00 Dibuixos17:00 Ella Bella Bingo17:35 MIC19:30 Info K19:45 La família del Súper 320:05 Tom i Jerry20:55 Bola de drac CANAL 3321:20 La Riera22:00 Tria3322:10 Quarts de nou22:40 Latituds23:05 Tria3323:20 El documental00:10 Extres

CANAL SUPER3

06:30 Telediario matinal08:30 Los desayunos de TVE10:05 La mañana13:20 Torres en la cocina14:00 Informativo territorial14:30 Corazón15:00 Telediario 116:00 Informativo territorial16:15 El tiempo16:25 Acacias 3817:20 Seis hermanas18:20 Centro médico18:50 Esto es vida19:35 España directo20:30 Aquí la Tierra21:00 Telediario 221:50 El tiempo22:15 Águila Roja23:45 El siglo de Águila Roja00:15 Fabricando Made in Spain

TVE106:15 Las noticias de la mañana09:00 Espejo público12:20 Karlos Arguiñano en tu

cocina12:45 La ruleta de la suerte14:00 Los Simpson15:00 Noticias15:45 Deportes16:00 El tiempo16:30 Amar es para siempre17:30 El secreto de Puente Viejo18:45 Ahora caigo20:00 ¡Boom!21:00 Noticias21:30 Deportes21:40 El tiempo21:45 El hormiguero22:40 Velvet02:30 Campeonato europeo de

póker

ANTENA308:30 España en comunidad09:00 Pueblo de Dios09:30 Aquí hay trabajo10:00 La aventura del saber11:00 Paraísos cercanos12:00 Mañanas de cine: ‘La

estanquera de Vallecas’13:45 Cómo hemos cambiado14:45 Planeta comida15:45 Saber y ganar16:20 Grandes documentales18:00 Documenta219:00 Tardes de cine: ‘El caballero

Don Quijote’20:45 Cómo hemos cambiado21:00 ¡Atención obras!21:55 Historia de nuestro cine:

‘La hora bruja’23:50 En portada00:35 La 2 Noticias

TV2

07:00 El zapping de Surferos08:30 Billy el exterminador09:30 El último poli duro10:30 Alerta Cobra12:20 Las mañanas de Cuatro14:10 Noticias Cuatro14:50 El tiempo14:55 Deportes Cuatro16:00 Hawai 5.018:30 Las reglas del juego20:00 Noticias Cuatro21:00 Deportes Cuatro21:15 El tiempo21:30 Gym Tony22:35 Mentes criminales03:20 Puro Cuatro04:00 Shopping05:15 Puro Cuatro

CUATRO06:00 Minutos musicales07:15 ¿Quién vive ahí?09:05 Crímenes

imperfectos10:30 Historias criminales11:30 Informe criminal12:20 Al rojo vivo14:00 La Sexta Noticias14:55 Jugones15:30 La Sexta meteo15:45 Zapeando17:15 Más vale tarde20:00 La Sexta Noticias20:45 La Sexta meteo21:00 La Sexta Deportes21:30 El intermedio22:30 Cine: ‘Muere otro día’01:00 Cine : ‘Marabunta’01:45 Crímenes imperfectos02:10 Comprando en casa

LA SEXTA06:30 Informativos Telecinco08:55 El programa de Ana Rosa12:45 Mujeres y hombres y

viceversa14:15 Cámbiame15:00 Informativos Telecinco15:35 Deportes15:45 El tiempo16:00 Sálvame Limón17:00 Sálvame Naranja20:10 Pasapalabra21:05 Informativos Telecinco21:35 Deportes21:45 El tiempo21:50 Gran Hermano 1601:45 Gran Hermano 1602:45 Premier Casino, la ruleta

VIP05:00 Fusión sonora

TELECINCO

14:30 Qüestió de fons15:00 Notícies migdia15:30 Actius16:00 Notícies migdia16:30 Aventura’t17:00 Notícies migdia17:30 Gaudeix la festa18:00 Notícies migdia18:30 Qüestió de fons19:00 Notícies en xarxa19:30 Esports en xarxa20:00 Notícies vespre20:30 Avui per demà21:00 Notícies vespre21:30 Avui cambrils22:00 Notícies vespre22:30 Pica lletres23:00 Notícies vespre23:30 Actius00:00 Notícies vespre

CANAL REUS TV07:00 8 de 807:30 Rumbo al inglés08:30 Culture vultures09:30 Televenda12:30 Cazatesoros13:30 Arucitys16:30 Trencadís19:30 8 al dia22:30 Gran cinema: Venjador

PARAMOUNT ChANNEL10:25 La historia del cine: una

odisea11:50 Aladino13:40 El guerrero americano III15:30 Marcelino, pan y vino17:25 Cinexpress17:50 El gran MacLintock20:20 Hombres de hierro22:30 Una historia de violencia

8TV12:30 L’entrevista: Erwin Rahue

Vicepresident BASF Española

13:00 Saló de Plens 14:00 Notícies 12 14:30 Saló de Plens 15:30 L’entrevista: Erwin Rahue

Vicepresident BASF Española

16:00 Notícies 12 16:30 Reemissió 18:00 Notícies 12 18:30 Saló de Plens 19:30 Esports en xarxa 20:00 Notícies 12 20:30 Auditori 1.2 21:30 Gaudeix la Festa 22:00 Notícies 12 22:30 Auditori 1.2 23:30 Gaudeix la Festa

TAC 12

L’HORÒSCOP

Sincereu-vos amb un familiar al qual heu fet mal. Sigueu respectu-osos amb ell i això implica que cone-gui tots els motius del vostre enuig.

21/03 al 20/04

És possible que aconseguiu una mica de diners en un joc d’atzar o per qualsevol altra via. L’impor-tant serà en què decidiu invertir.

21/04 al 21/05

Concreteu tan específ icament com pugueu les tasques que teniu en relació amb cert projecte pel qual us sentiu una mica desbordats.

22/05 al 21/06

En el moment menys esperat del dia rebreu una trucada o un mis-satge que ho can-viarà tot. Us do-naran una bona notícia.

22/06 al 23/07

Si percebeu que l’actitud de la vos-tra parella varia una mica respecte d’ahir, és que heu passat per alt al-guna cosa impor-tant.

23/11 al 21/12

Avui assumireu més coses de les que podeu fer i això té els seus riscos: no us dei-xeu arrossegar per l’estrès que això us provoqui.

22/12 al 20/01

Certs records, ac-tivats per trobar-vos amb algú del passat o per llegir un missatge, fa-ran que us sentiu una mica nostàl-gics.

21/01 al 19/02

Si us truquen per fer-vos un sug-geriment no li di-gueu que no. És bo que deixeu un temps per refle-xionar abans de donar-li contesta.

20/02 al 20/03

Ara no és el mo-ment de prendre una decisió en re-lació amb alguna cosa que us preo-cupa: espereu que arribi el dia per-fecte.

24/07 al 23/08

Us farà falta més concentració de l’habitual per dur a terme un nou projecte i per això haureu d’evitar totes les possibles distraccions.

24/08 al 23/09

Serà un dia en què hi haurà espai per passar-ho bé amb amics, fer coses que no us perme-teu normalment. Serà important que improviseu.

24/09 al 23/10

Si valoreu fer un viatge i prendre unes merescudes vacances, potser ha arribat el mo-ment de fer-ho acompanyats de la família.

24/10 al 22/11

ÀRIES TAURE BESSONS CRANC

LLEÓ VERGE BALANÇA ESCORPÍ

SAGITARI CAPRICORN AQUARI PEIXOS

AGENDA

TARRAGONA. Cinema: «Projecció del documental ‘Economia Col·lectiva’». Serveis Territorials de Cultura de la Generalitat. A les 17.30 h.

REUS. Taller: «Brain Gym». Centre Cívic Llevant. A les 17.30 h.

TORREDEMBARRA. Exposició: «‘Absència’ de l’Associació d’artistes tallers 03 de la Part Alta de Tarragona». Durant tot el mes. Sala Lluís d’Icart.

CAMBRILS. Exposició: «Fotografies del Barri de l’Eixample». Fins el 30 d’octubre al Casal Municipal de la Gent Gran.

FARMÀCIES

TARRAGONA:

Roig, Carme - Sabate, Joan . Rovira i Virgili, 30. Tlf. 977216609 (servei diürn i nocturn).

Garcia, M. Teresa - Plana, Virginia. Sant Benildo,10 LA GRANJA (Torreforta) ZONA OEST. Tlf. 977549790 (servei diürn).

REUS:

Esteve Tarrago, Silvia. Mila Fontanals,2. Tlf.977754775

Guillen-Navàs-Sentis-Villanueva - Av. Països Catalans, 116 dreta - 977 322 751 (24 hores)

26 diarimés 29/10/2015 CLASSIFICATSIMMOBILIÀRIA

• Venda

Tarragona

VENDA PIS CENTRE TARRA-GONA c/ Mallorca 17. Exterior, totalment reformat i per estrenar (tancaments, instal·lació elèctrica i recent pintat). 4 dormitoris, cui-na, bany, traster i pàrquing per a

dos cotxes al mateix edifici. Im-port:145.000€. Tel. 615.065.095 –Jordi-

¡¡GRAN OCASIÓN!! APARTA-mENTO CAmbRIlS cerca Salou 2ª línea. Preciosas vistas mar, 3 habitaciones, gran terraza, par-quing, cocina nueva, etc. Particu-lar. Tel. 626.028.418

• Lloguer

Tarragona

C/ PONS D’ICART, pis reformat de 3 dormitoris, sala-menjador amb balcó, cuina de gas amb encimera, 1 bany, exterior, sense ascensor, semi-moblat, comu-nitat i aigua inclosa. 425 €/mes nouhabitatconfort.com Telf. 977 22 90 96 - 609 309 507

COmTE DE RIuS, pis semi-nou de 5 dormitoris, sala-menjador amb balcó, cuina de gas amb electrodomèstics, 2 banys , exte-rior, sol, ascensor i amb mobles . Comunitat inclosa 700 €/mes nouhabitatconfort.com Telf. 977 22 90 96 - 609 309 507

C/ SEVIllA, PIS SEmI-NOu de 4 dormitoris, sala-menjador, cui-na de gas natural amb galeria, 2 banys (banyera i dutxa), exterior, ascensor i comunitat inclosa. 480 €/mes nouhabitatconfort.com Telf. 977 22 90 96 - 609 309 507

PERE mARTEll, despatx de 80 m2, reformat, de 3 sales + recep-ció i 2 banys, moblat i equipat + pk coche petit o 3 motos , 300 €/mes nouhabitatconfort.com Telf. 977 22 90 96 - 609 309 507

C/ mENDEz NúñEz, pis refor-mat de 2 dormitoris + 1 vestidor, sala-menjador amb balcó, 2 banys, cuina officce amb vitro, exterior, sol. Comunitat inclosa 450 €/mes nouhabitatconfort.com Telf. 977 22 90 96 - 609 309 507

uNIO, PIS DE 2 DORmITORIS, sala-menjador amb balcó, cuina, 1 bany, 1 servei, exterior, ascen-sor, calefacció a gas, assolellat. Comunitat inclosa 400 €/mes nouhabitatconfort.com Telf. 977 22 90 96 - 609 309 507

SANT PERE-El SERRAllO, PIS reformat de 2 dormitoris, sala-menjador, cuina americana, 1 bany, bomba de fred/calor, ex-terior, assolellat i amb traster al terrat. Comunitat inclosa 300 € - nouhabitatconfort.com Telf. 977 22 90 96 - 609 309 507

Altrespoblacions

VIlA-SECA, PARC DE lA Riera- C/ Heura, local-despatx a entresol de 180 m2, instal·lacions fetes. 650 €/mes - nouhabitatconfort.com Telf. 977 22 90 96 - 609 309 507

REuS-zONA VElòDROm, PIS SEmI-NOu de 1 dormitori, sala-menjador, cuina americana amb vitro, 1 bany, exterior, assolellat, moblat i amb pk i traster. Zona comunit amb piscina. Comunitat inclosa. 380 €/mes nouhabi-tatconfort.com Telf. 977 22 90 96 - 609 309 507

Venda Oficines, Terrenys, Naus,

Pàrquings

VENDO PARCElA (El CAS-TEllOT) urbanizable. Parcela

600m2. Vistas muy bonitas. Pre-cio: 130.000€. Tel. 608.179.436

Lloguer Oficines, Terrenys, Naus,

Pàrquings

TARRAGONA. AlquIlO PARkING Ferrer i Durán cerca EO Idiomas. 70€. Noches. Tel. 629.824.236

REuS. lOCAl PARA AlmACÉN 20m2. Buena ubicación. 75€. Tel:666.140.989

VIlA-SECA (Al COSTAT mER-CAT i resid avis) bar-restaurant de 110 m2, totalment equipat i per entrar, bomba fred/calor, tendals 700 €

NOuhAbITATCONfORT.COm TElf. 977 22 90 96 - 609 309 507

TREBALL

SE PRECISA SRTA 35 A 45 AñOS. Buena presencia, dotes comer-ciales para franquicia de estética en Tarragona. Todo el año. luzpulin@gmail.com

SE PRECISA TRANSPORTISTA, montador de muebles autóno-mo, para empresa líder en el sector y dependienta con expe-riencia en el sector del mueble. Enviar datos de contacto a rrhhs-avenfe@gmail.com

PRECISAmOS OfICIAlA DE PEluquERÍA con experiencia, buen sueldo + comisiones. En-viar C.V. jeannina_s@hotmail.com Tel. 977 36.03.07

NECESITAmOS VENDEDORES DEl EuRObOlETO PARA TA-RRAGONA. Tel: 977 23.58.12 - 675 393 078.

¡¡GANA DINERO RÁPIDO!! SI eres chica joven, atrevida te pue-de interesar. Información whats-sap 645.503.078

REFORMES

CARPINTERO, EbANISTA. ECO-NÓmICO. Tel: 693.775.316

AlbAñIlERIA. Realizamos toda clase de trabajos. Presupuestos sin compromiso. Sr. Codina. Tel. 636.05.37.55/609.240.935 /977 54.12.34

INSTAlACIONES VICENTE VIlChES. ElECTRICIDAD, fon-tanería, mantenimiento aparta-mentos, comunidades, porteros electrónicos, boletines. Tel. 626.663.432

ENSENYAMENT

PROfESSOR DE CANT OfEREIX classes d’òpera, sarsuela i qual-sevol gènere clàssic. Oportunitat d’entrar a cantar en un cor. Tel. 699.256.731 / 977 34.51.84

TRASPÀS

TARRAGONA. PER JubIlACIÓ ES TRASPASSA NEGOCI molt cèntric, 150 m2, Xiquipark-Ca-fetería-Forn. Tel. 977 22.58.12 / 649.585.982

TARRAGONA. SuPERmER-CADO Av. Roma zona Eroski, plano funcionamiento. Tel. 670.904.958

AlCOVER. SE TRASPASA bAR-RESTAuRANTE. Por cambio de negocio. Tel: 977 76.07.57

SE TRASPASA CENTRO DE ESTÉTICA con peluquería en pleno funcionamiento. Tel. 676.093.077

AMISTAT

AGENCIA-mAISOl. Vols TRO-bAR la teva parella estable? Serietat, honestedat. Tel. 695.410.052. w w w .maisol.com

buSCO PAREJA SEñORA a par-tir de 60a. Sin problemas. Para bailar, viajar, etc. Posible relación estable. Tel: 602.146.439

AGENCIA uRIbET. ENCON-TRAR AmISTAD o pareja. Psico-logía social. Tel. 671.327.565

ALTRES

INGRESOS EXTRAS ACTIVIDAD INDEPENDIENTE Nombre, lo-calidad y teléfono: j.francesc@outlook.com

VENC llENYA D’OlIVERA. Tel. 630.347.036

PROFESSIONALS

TAPICERO RÁPIDO, ECONÓmI-CO. ClÁSICO profesional. Mue-bles hostelería. Tel. 691.586.879

MOTOR

TAROT

mAESTRO TOuRENA Soluciona todos problemas: amorosos, en-fermedades, trabajo, impotencia sexual. ¡¡RESulTADOS 2 DÍAS!! Tel. 610.324.179

TAROT CARlA. Sólo necesito fecha de nacimiento. Te atiendo personalmente. Precio máx: red fija 1.21€/min. – red móbil 1,51€/min. 806.517.132

AuTÉNTICO VIDENTE. Rápi-do, eficaz, garantía. ChAmÁN AfRICANO resuelve todo tipo problemas: Amor, enferme-dad, matrimonial, depresión, mal de ojo y limpieza. Tel: 675.057.432

TAROT PAquITA. DA SOluCIO-NES a tus dudas de amor, pa-reja, salud, trabajo y dinero. Tel. 806.544.007

MASSATGES

NATAlIA SIN PRISAS. Masaje profesional erótico. Económico. Discreto. Salidas. Final feliz… a tu gusto. Tel. 628.892.397 – SALOU–

mASAJE TERAPEuTICO, sensi-tivo. 22€ (Zona Joan XXIII) Tel. 647.757.630 ¡¡REPETIRÁS!! LIDIA.

SOfÍA 24A masajista profesio-nal. Final feliz. Tel. 636.619.863

CATAlANA mADuRITA. mA-SAJES PROfESIONAlES. Final feliz. Tarragona. Tel. 688.212.405

CATAlANA ATRACTIVA... Masa-jista profesional madura. Aparta-mento privado. Horas concerta-das. Tel. 635.365.209

RELAX

PRECIOSA JOVENCITA. SERVI-CIOS COmPlETOS. Sin prisas. Francés, besitos, ducha erótica y más... Discretísimo. Placer 100%. Reus. Salidas. Tel. 699.242.637

NIñERA SOlITA. 30€. Tarrago-na. Tel: 697.851.568

AlquIlO hAbITACIONES por horas en Reus. Suites confor-tables para relax, especial pare-jas. Climatizado y discreto. Tel. 615.383.697

PISO fRANCESA. Jovencitas profesionals LAIA y JESSICA. Reus. Tel. 632.700.362

REllENITA, mADuRITA. Sí a todo... Tel. 693.731.224

ChICAS CAlIENTES buscan relaciones esporádicas. Tel. 803.544.009

fRANCESA. mASAJISTA DIPLO-MADA. Todos servicios, sin pri-sas. REUS. Tel: 632.794.912

JOVENCITA POlACA ANA. Sexo caliente...Tel: 650.801.498

NOVEDAD TRANSEXuAl. Sí todo. El Tancat -VENDRELL. Tel: 631.535.337

20€. TEl: 977 78.12.30

ANASTASIA ESPAñOlA. 40€ - 1h. Tel: 642.172.192

NENAS GuAPAS, CALIENTES... Tarragona. Tel: 977 21.26.12

CASA NICOl 30€. Reus. Tel. 698.788.062

SARRAl. ChICA ESPAñO-lA Discreto. 10 -20.30h.Tel: 669.436.810

REuS. mARITXEll catalana, ma-dura. Tel. 688 313 590

JESSY ANDAluzA. Recibo sola. Tel: 653.613.385

ClAuDIA mASAJISTA. Con fi-nal feliz. Recibo sola. Reus.Tel: 688.372.056

CASA ANA. Juventud y madu-rez. Reus. Tel:877.068.170

mARITXEll 23A. Besos. Griego. Tel: 617.185.029

VENTA ObrA NuEVA EN plENO cENTrO dE TArrAgONA. comte de rius, al lado de la rambla. 125m2 útiles, 4 habitaciones y 2 baños. con solárium. Más información en 977.2147.13

SE AlQuIlAN pISOS NuEVOS EN TArrAgONA.

pisos exteriores de 1 a 4 habitaciones

en el complejo royal Tarraco, cercano a la

universidad. gimnasio y piscina. comunidad

incluida. parkings desde 25€/mes. descuento para residentes en el

gimnasio. desde 450€/mes. 977.21.47.13. royal.

promysa.com

ATENcIóN INVErSO-rES, VENTA dE pISOS NuEVOS exteriores de 1 y 2 dormitorios en Ta-rragona ciudad. desde 75000 euros. rentabi-lidades anuales entre el 5% y hasta el 6,5% solo por renta. Tasa de ocupación superior al 90%. Excelente in-versión. posibilidad de comprar el piso vacío o con inquilino y con-trato de obligado cum-plimiento. 977.21.47.13

VENTA dE lEÑA NIZA-------------------------------

lEÑA dE grAN cAlIdAd

ENcINA, OlIVO, AlMENdrO.

MuY buEN prEcIO

--------------------------------TElS: 645 454 675

691 663 847

Se hacen todo tipo de mantenimien-to, colocación de osmosis, descalci-ficadoras, electri-cidad, fontanería, carpintería, contra-incendios, pintura.Tel. 615891932

SE AlQuIlA dESpA-cHO-OFIcINA en el vivero empresarial del complejo royal-Tarraco. El vivero dis-pone de 13 oficinas de distintos tama-ños, salita de espera, sala de reuniones, baños y parking. Es-pacio de coworking para autónomos. Sin costes de alta. par-king incluido. dere-chos especiales para el complejo deporti-vo. desde 150€/mes. 977.21.47.13

llOgO plAçA dE pArQuINg c/Vio-lant d’Hongria, 9 de Sant pere i Sant pau. preu: 30€/mes.Tel. 619.802.730

SE prEcISA ESTI-lISTA cON ExpE-rIENcIA. TEl. 977 31.62.13

rEuSES llOguEN lOcAlS

cOMErcIAlS cÈNTrIcSc/Sardana plaçes comte

de reus i pastoretaInformació

c/MONTErOlS 8 ENTlO.rEuS TEl. 977 34 27 84

geforu@gmail.com

2729/10/2015 diarimésCLASSIFICATSINÉS 45a. Citas ocasionales. Discreción. Tel: 678.956.345

CaSa PILI. Las mejores chicas!!! Reus. Tel. 633.805.896

aBUELa SEXY “30€”. Tarragona centro. Tel: 615.480.455

NOVEDaD NIñata cañera JES-SICA. Fiestera, juguetona. Tel: 608.112.493

taRRaGONa. BOMBONEtS GUaPOS!!! Españolas i Catalanes. Tel: 634.021.303 whatsApp

20€. 1/2H. Chica en alquiler. Tel: 686.526.657

¡¡1ª VEZ!! SUPERPECHOS Na-tURaLES joven guapísima. 20€. 24h. Reus. Tel: 634.838.843

aLINa!!! GaRGaNta PROFUNDA francés insuperable. 20€. 24 hrs. Tel: 603.425.437 -REUS-

¡NOVEDaD! LaURa brasileña. 23 añitos. Sexy, atrevida. Tel. 638.185.062.- 24horas-

MUñEQUIta CHOCOLatE. Dulce masaje 25€ completo. Reus. Particular. Tel: 631.876.964

BIaNCa CaRIñOSa. Reus. Tel. 632.028.041

RUBIa fIEStERa DIaNa. Pla-cer sin límites. Tel: 648.514.855 - 24h-

¡¡¡NOVEDaD!!! SORaYa árabe. Viciosa juguetona. 24hrs. Tel: 636.737.720

CaSa CRIStINa. Catalanas. Latinas. Jovencitas. Tarragona. Tel: 977 21.49.29

CHICa ÁRaBE. COMPLEta. tEL. 693.689.953

CaSa ROSER. NOVEDAD 18 añitos!!!! Tel: 698.483.981

REUS. VENEZOLaNa caliente. Pechugona, 46a, francés na-tural y doble penetración. Tel. 654.499.093

MaDURIta. RECIBO sóla. Máxi-ma discreción. Tel. 698.390.293

SEñORa MaDURIta. Cariño-sa. Para señores solventes. Tel. 634.690.215

REUS MaDURIta. Discreción. Tel. 672.872.216

HaBItaCIONES aLQUILER. Ta-rragona y Salou. Tel: 628.984.219

¡¡REaLMENtE SÓLa y DESNU-Da!! Rubia viciosa, 20€. 24h. Reus. Tel. 625.837.798

EMPRESaRIa RUSa EJECUTIVA no profesional, rigurosa discre-ción. Chalet privado. CREIXELL. Tel. 691.087.230

aNa Mª MaSaJISta. Madu-rita. Todo de todo. Reus. Tel: 602.628.2556

MODELO EN PaRO. NaO-MI fiesta total. 24 hrs. Tel: 638.303.969

VaNESa RELLENIta. Córrete en mi boquita... Reus.30€. Tel. 698.788.062

¡¡¡NOVEDaD!!! MULatIta SEXY... Recién llegadita!! Pregun-tar por SOFIA. Tel: 682.106.781 - 24hrs-

¡¡¡SEGUR LaRa!!!. Rubia Bra-sileña. Fiestera. Todos servicios. Tel: 672.948.139

HECHa PaRa EL PLaCER... LUCÍa. Sexo a tope. Tel: 638.076.098 – 24 hrs-

¡¡¡NOVEDaD!!! CaRLa grandes pechos naturales. 24 hrs. Tel: 676.680.160

PROfESORa DE RUSO en paro. Todos servicios. No se cobran extras. SEGUR. 653.103.491

¡¡¡SEGUR SaRa!!!. Brasileña cachonda. Todos servicios. Tel: 603.119.896

¡¡¡DaNIELa NUEVa REUS!!! Máxima discreción. Tel: 688.284.029

¡¡¡NOVEDaD taRRaGONa!!! Brasileña caliente, completísima. 30€. Tel: 688.371.090

tIa Y SOBRINa. Masaje 4 ma-nos en camilla. Final feliz. 50€. Tel: 603.208.543

¡¡NOVEDaD LUCIaNa!! Brasile-ña, morena, pechugona. Desde 20€. Tel. 691.295.255

DELIa ItaLIaNa 22 años. Da-NIELa española y penetración sin goma. Tel. 688.231.746

tEtONa JOVENCIta. 50€. Tel: 622.357.275

CINQUENtONa RUBIa EXUBE-RANTE. Tel: 683.422.625

La PINEDa. ESPAÑOLA. Discre-to. Tel. 689.948.342

LESLIE ¡¡NUEVa en La PINE-Da!! Particular. Económico. Tel. 658.090.644

¡¡NOVEDaD!! LUCIa. Todo terreno, fiestera total. Tel: 638.076.098 – 24 hrs-

diarimés

28 diarimés 29/10/2015 A L’ÚLTIMA

L’ACUDIT Napi

23º

Estat del celCel serè o poc ennuvolat per bandes de núvols alts i mitjans que seran més abundants de matinada i durant la segona meitat de la jornada.

PrecipitacionsNo s’esperen precipitacions.

VisibilitatVisibilitat bona en conjunt. Es formaran algunes boirines mati-nals a valls del terç nord.

VentEl vent bufarà fluix amb alguns cops moderats de component nord i oest. Durant les hores centrals del dia el vent girarà a com-ponent sud fluix.

ELTEMPS

13ºMàxima Mínima

Nivell mitjà

SUDOKU

Completeu el taulell, dividit en nou quadrats,

omplint les cel·les buides amb un número de l’1 al 9, sense repetir

cap número en una mateixa fila ni en una mateixa columna, ni

dins de cada quadrat.

Joan A. TorreblancaSi el col·legi Sagrat Cor de Tarragona guanya el concurs de vídeos de Repsol Racing Tour, ano-menat, #EquipoRep-solEnMiCole, dins de dues setmanes exactes, més con-cretament el dijous 12 de novembre, tot l’equip de motoci-clisme de la compa-nyia espanyola, amb Marc Márquez i Dani Pedrosa al capdamunt, de-sembarcarà a Tarragona per visitar als alumnes del centre educatiu del carrer de Santa Joaquima de Vedruna. La visita es produiria quatre dies després del desenllaç del campionat al circuit de Valencia-Cheste i quan suposadament tota la polémica que ha envoltat a l’estrella de l’equip, el lleidatà Marc Márquez, amb el seu ex-ídol, Va-lentino Rossi, per la puntada de peu del circuit de Sepang, es comenci ja a digerir. «El tema de les motos està a l’ordre del dia i amb la polèmica que hi ha hagut, encara tenim més ganes de rebre a Márquez i donar-li el nostre suport», comentava a Diari Més, Jordi Brescoli, el professor que ha coordinat aquesta iniciativa.

Tot i que el focus d’atenció recau en aquests moments en el pilot de Cervera, en cas de gua-nyar el concurs de vídeos, també passaria pel centre concertat el campió de dues de les tres últimes carreres disputades —victòria al Japó i a Malàisia—, Dani Pedrosa. Al seu costat hi serien també Toni Bou, Jaime Busto i Takahisha Fujina-mi. Però tot plegat no deixa de ser un supòsit i una fantasia dels alumnes, ja que primer cal gua-nyar el concurs. I en què consisteix exactament això dels vídeos? Doncs Repsol demana que els centres educatius un vídeo on «un grup d’alum-

nes del centre re-alitzen un desafi-ament per equips, inspirant-se en els reptes ja realitzats per l’Equip Repsol Honda de MotoGP». El Sagrat Cor ha op-tat per vincular-ho a un nou projecte que està germinant: el seu nou Hort Ecolò-gic. El clip explica la història d’un petit de P-5 que té gana i vol

menjar faves, així doncs, la professora els presen-ta a tots els alumnes el repte de crear i cultivar un hort per aconseguir-ne. La peça finalitza amb tots els nens i nenes de P-5 i 2n de primària que han participat, convidant als dos campions de motociclisme a venir a menjar-les amb ells. I sí, les tan poc populars faves tenen una explicació, «hem plantat faves perquè és l’època», aclaria Brescoli.

De moment, tot i que es presenten escoles de tot Espanya, i els del Sagrat Cor van quarts a les votacions amb més de 15.000 vots des de di-lluns —70.000 en té el primer— no estaria de més que el motorhome de Repsol memoritzés al GPS el codi postal del centre, el 43002, perquè el guanyador en vots no es converteix matemàtica-ment en el vencedor. L’important, segons expli-quen des del col·legi tarragoní, és quedar entre els 10 primers per passar a la següent fase, on un jurat avaluarà l’originalitat, la creativitat i d’altres aspectes. Amb tot, les votacions per al públic ge-neral són obertes fins al dilluns que ve.

Lluny de competicions, el que compta és «que els alumnes s’ho han passat bomba fent de pa-gès», comentava Brescoli, tot intentant assere-nar-los, «els hi explico que si no guanyem no passa res. L’any que ve ho tornariem a intentar».

MOTOCICLISME

MÁRQUEZ I PEDROSA

cAP A TARRAGONA

Tots els pilots de l’equip Repsol visitarien la ciutat si el col·legi Sagrat

Cor guanya un concurs de vídeos

El vídeo del col·legi tarragoní, penjat aquest dilluns, ja compta amb més de 15.000 vots.

DIARI MÉS