1. CONSTITUCI del 1931Taula estadstica sobre: Les eleccions a Corts constituents a Catalunya (1931) Ens trobem davant d'una taula estadstica treta del nostre llibre de text, Histria, ed.: Vicens Vives, pag. 245, la font de la qual s, M. Risques : Histria de la Catalunya contempornia (1999). La taula ens mostra els resultats de les eleccions de les Corts constituents a Catalunya l'any 1931 per a diversos partits poltics. El text correspon a l'any 1931, inicis de la II Repblica. Les eleccions municipals del 12 d'abril del 1931 van donar la victria a les forces republicanes i aquest triomf va adquirir un carcter de rebuig contra la monarquia. L'any 1930 s'havia arribat al acord anomenat Pacte de Sant Sebasti en el qual s'establia que si guanyaven les eleccions els republicans el rei va decidir abandonar Espanya i s'establiria un govern provisional. Els signants van adquirir el comproms que el nou rgim reconeixeria el dret a l'autonomia de Catalunya, Pas Basc i de Galcia. El rei Alfons XIII va renunciar a la corona i va abandonar Espanya. El 14 d'abril del mateix any es va proclamar la Repblica. A nivell internacional, hi va nixer en un context difcil, ja que el mn havia de plantar cara a la greu crisi econmica arran del crac borsari del 1929. En la taula podem observar diferents partits d'esquerra i els escons obtinguts. El partit amb la majoria d'escons va ser Esquerra Republicana de Catalunya amb 25. La resta ja sn ms inferiors, el segueix el Partit Republic Federal amb 5 escons, Uni Socialista de Catalunya amb 4 escons, Partit Radical Socialista, Independents d'Esquerra, Acci Catalana Republicana i Lliga regionalista amb 3 escons, Partit Radical i Independents de dreta amb 2 i finalment amb 1 PSOE, Esquerra federal i Uni de Rabassaries. La participaci era molt alta, 70,14%. Amb aquestes dades podem interpretar que el partit republic ERC sens dubtes va obtenir una gran majoria grcies a que Catalunya els movia un sentiment identitari amb la Repblica i, en canvi, el partit socialista PSOE tan sols 1 escons. Es pot veure clarament el sentiment identitari amb la repblica, la majoria es per un partit republic i el segueix un altre que tamb s republic. Les persones rebutjaven la monarquia i volien un canvi radical que els ports cap a la Repblica que desitjaven. CONCLUSIONS Desprs de les eleccions municipals i el triomf de la Repblica, com a conclusi podem treure el gran sentiment republic de Catalunya i la necessitat que tenia dun canvi, de la monarquia a la repblica.Taula estadstica: composici de les corts constituents (1931)

2. Ens trobem davant duna taula estadstica sobre la composici de les corts constituents d'Espanya el 1931. La font: Llibre de text, Histria, ed. Teide, pag. 291.Podem observar, per una banda, el nombre de votants (4.385.155), la participaci (70,14%), el total de vots desquerra (2.881.056), de centre (1.165.692) i de dreta (657.872). I per una altra banda els escons que tenien els diversos partits. A lesquerra, la majoria d'escons va ser per el PSOE amb 116 escons. Altres partits desquerra que li seguien eren: el Partido Radical (53), ERC i els coaliats (42), Accin Republicana (26), ORGA (galleguistes) (15) i altres desquerra (8). Al centre la majoria d'escons van ser pel Partido Radical amb 90 escons. Altres partits de centre que el seguien eren: Altres centre (Republicans liberals) (26), Agrupacin Servicio Repblica (16). Per una altra banda, veiem el PNB i altres basconavarresos amb 14 escons i la Lliga Regionalista amb 3 escons. A la dreta, la majoria va ser per Altres amb 94 escons, els segueix Partido Agrario amb 26 i Monrquics amb 1. Amb la taula estadstica podem observar i interpretar que del gran nombre de votants, ms de la meitat, sn desquerres i en canvi la dreta t poca participaci. Aqu podem observar el gran nombre de republicans que hi havia entre la gent.CONCLUSIONS Podem treure la conclusi de que la gran majoria de la poblaci era desquerres, i la gran majoria dels vots, per tant, van ser per a les esquerres. Document: La polmica sobre el sufragi femen 3. Podem observar dos documents trets del llibre de text: Histria ed. Claret pag.175 sobre la polmica que va haver amb el sufragi femen. Un text s de la font: Clara Campoamor, Diari de sessions de les Corts, 30 de setembre de 1931. I laltre: Crnica parlamentria, E, Duch Salvat, per el diari El Diluvio de Barcelona, 18-XI-1933. Amb la proclamaci de la Repblica, l'abril de 1931, la igualtat dels sexes va passar per fi a ser una possibilitat real amb l'aprovaci de la nova constituci. Amb la constituci i les seves mesures, el paper de la dona va deixar de ser un subjecte passiu en la societat per tenir veu prpia i ser subjecte del seu propi dest independent dels seus parents masculins. El nombre d'alumnes es va duplicar en tots els ensenyaments, fins i tot en la universitria. Els canvis legislatius tamb fomentar la incorporaci de la dona en la societat, es va admetre el divorci, es despenalitzar l'adulteri femen, es va normalitzar l's de la dona a la funci pblica, es va admetre a les carreres de Registradors i Notaris i podien exercir la activitat de l'advocacia en igualtat amb els homes i en qualsevol altra activitat relacionada amb l'activitat pblica, aix s, va quedar relegada de les activitats militars. El 1933 hi havia a les Corts sis dones per era en els partits catalanistes i bascos on la dona va aconseguir major quota de poder, a les files femenines del PNB hi havia fins a 20.000 afiliades.El primer text, ens parla de la construcci dun nou rgim sota els principis democrtics , per tant, el fet dexcloure a la dona no s democrtic. Defensa que la dona no s un perill per a la Repblica ja que va reaccionar enfront la dictadura i amb la Repblica. En el segon, en canvi, ens informa de que el cronista era partidari de deixar les dones a part, de que no intervinguessin en les eleccions. En el text es pregunten Estan a caso las mujeres preparades para la reforma poltica en nuestro pas? i es respon No!. Ens indiquen que mentre hi ha una gran quantitat de dones en la indstria predomina els sentiments liberals, en el camp encara hi ha una dona tradicional, al servei del marit, els fills... I aix no s un smbol de la Repblica, es a dir, els papers de la dona tenien de ser diferents i aquest predomini de la dona tradicional era un clar exemple de la continutat de pautes clares de la dictadura i la monarquia anterior.Amb aquests textos podem interpretar la dualitat dopinions de la participaci de la dona. Per una banda, els que estan a favor de que la dona intervingui i els que encara creuen en que la dona no ha dintervindre ja que continua amb el mateix paper de dona tradicional. Podem observar tamb com encara, tot i que la Repblica s un model democrtic, la dona segueix subordinada a la famlia. 4. Document: Constituci del 1931 Ens trobem davant de tres textos sobre la constituci del 1931. El primer text lhem tret del Llibre de text, Histria, ed. Claret, pag.173-74. El segon: Llibre de text, Histria ed. Vicen Vives pag. 268. I el tercer: Llibre de text, Histria, ed. Teide pag.300. La font del primer tex s: Decret publicat a la Gazeta de Madrid, el 15 dabril del 1931.Document 1: declaraci del govern provisional de la Repblica, del 14 dabril del 1931. El 12 d'abril del 1931 s'havien convocat eleccions municipals on la victria va ser per els republicans. El triomf dels republicans va significar, com s'havia acordat en el Pacte de Sant Sebasti, va significar el final de la monarquia d'Alfons XIII. El 14 d'abril es va proclamar la Repblica. A Madrid, els representants dels partits que havien signat el Pacte de Sant Sebasti (republicans, socialistes i nacionalistes) van constituir un govern provisional. Va ser aquest govern provisional qui va convocar les eleccions a les Corts constituents. Aquest govern provisional, a causa de la pressi social per a la Repblica, es va veure obligat a constituir una srie de mesures com l'amnistia general per als presos poltics, llibertats poltiques i sindicals, etc.El text ens indica com el govern provisional de la Repblica afirma davant dEspanya que aquest nou govern no apunta cap a una estructura similar a la que hi havia amb la monarquia, sin a un 5. govern amb bases democrtiques i amb l'establiment com a base de l'organitzaci de l'Estat un seguit de mesures de justcia per Espanya. La qual cosa, vol dir, que el nou govern s'encarregar de la construcci d'un nou model apartat de la monarquia i encaminat a la construcci de la Repblica. En el text podem observar que el govern declar:La llibertat de creences i cultes, sense que lEstat pugui demanar el ciutad una revelaci deles seves conviccions religioses.El govern provisional orientar la seva activitat, no tant sols en el compliment de la llibertatpersonal i en quan a constitut lestatut dels drets ciutadans, sin que aspira a engrandir-los.La propietat privada queda garantitzada per la llei. No podr ser expropiada, sin per causadutilitat pblica i prvia la indemnitzaci corresponent.El govern provisional no ha d'abandonar la Repblica.- En el segon i tercer text ens mostren articles de la constituci del 1931. Les eleccions generals convocades per el govern provisional el 28 de juny va tenir una participaci molt alta. La victria va ser per a la coalici d'esquerres. Els diputats electes van formar les noves corts constituents i el govern va quedar en mans de Niceto Alcal Zamora, com a cap de govern. Les corts van nomenar immediatament una comissi encarregada d'elaborar una constituci. La Constituci va ser aprovada el 9 de desembre del 1931.De tots dos podem treure: La constituci tenia un fort carcter democrtic i progressista, que s fa evident en el primer article del ttol preliminar, que defineix a Espanya com una repblica de treballadors de totes les classes, que sorganitza en un rgim de llibertat i justcia. La constituci declarava que tots els poders 6. emanen del poble i establia els principis segents:LEstat es configura de manera integral, per saccepta la possibilitat de constituir governsautnoms en algunes regions. Tan sols hi ha un Estat, l'Estat espanyol, per saccepta el dreta lliure autonomia.El poder legislatiu resideix en les Corts, constitudes per una sola cambra amb atribucionsmolt amples. Lexecutiu recau en el govern, format pel consell de ministres i el cap degovern, i tamb en el president de la repblica, cap de lEstat i representant institucional. Elpoder judicial es confia a uns jutges independents. Inclou una amplia declaraci de drets i llibertats. I mostra una gran preocupaci pels temessocials.Garantia la igualtat absoluta davant la llei, l'educaci, el treball i la no discriminaci perraons dorigen, de sexe o de riquesa.Sestablia el vot des dels 23 anys i per primera vegada el sufragi femen.Facultat del govern per expropiar bns dutilitat social i definia el treball com una obligacisocial.Finalment, afirmava la lacitat de lEstat, ats que no declarava cap religi com a oficial ireconeixia el matrimoni civil i el divorci.Si citem els articles de la Constituci hem de destacar: Espanya s una Repblica democrtica, sota un regim igualitari i de justcia. El poder dels rgans emanen del poble. No hi ha cap religi oficial i s'accepta la llibertat religiosa. Ning pot ser detingut ni pres si no s per causa de delicte. Lliure circulaci pel territori espanyol. Llibertat d'opinions. El Congrs de Diputats es compon per representats escollits pel poble a travs de sufragi universal, etc.Podem interpretar que ens trobem davant duna constituci democrtica ja que reconeix drets com el sufragi universal, llibertat davant la llei, etc. Un seguit de principis propis democrtics. Conclusions: podem treure com a conclusions que la constituci era necessria per a deixar enrere un perode de descontentament social, per entrar en un nou rgim que es caracteritzes per els principis democrtics que sestableixen en la constituci. Fotografies referida el tema: Discurs del president de la Repblica, N.A. Zamora en la sessi dinvestidura de les Corts constituents. Llibre de text, Histria ed. Teide pag. 289.La fotografia ens mostra el moment en el que el president de la Repblica, Niceto Alcal Zamora, est fent un discurs dinvestidura a les Corts constituents (14 de juliol 1931). Lacompanyen, en el banc de govern (desquerra a dreta), Santiago Casales Quiroga, Manuel Azaa, Fernando de los 7. Rios i Alejandro Lerroux.En la fotografia es veu els escons on estan asseguts diferents poltics d'esquerres, en primer pla, a la nostra esquerra, veiem asseguts politics desquerres, com Santiago Casares Quiroga, Manuel Azaa, Fernando de los Ros i Alejandro Lerroux. A la nostra dreta est el president, dempeus amb la m esquerra alada i la dreta mig alada, prop del pit, dient el discurs de la sessi dinvestidura de les Corts Constituents. En els segents plans, veiem altres desquerres asseguts als escons de lesquerra darrera dels ja anomenats. La intenci daquesta fotografia es captar el moment en que el president est dient el discurs. En aquesta fotografia es representa la sessi dinvestidura de les corts constituents. La fotografia ens mostra una part de la cambra, la part d'esquerres, on estava Zamora dictant el seu discurs d'investidura. Personatge: Niceto Alcal Zamora Informaci treta de: wiquipediaNiceto Alcal-Zamora y Torres (Priego de Crdoba (Espanya) 6 de juliol de 1877 - Buenos Aires (Argentina) 18 de febrer de 1949). Advocat i poltic espanyol, primer president de la Segona Repblica espanyola (1931-1936). Prov del partit poltic Derecha Liberal Republicana Advocat de gran prestigi, va iniciar la seva carrera poltica sent molt jove dins del Partit Liberal del comte de Romanones. Va ser diputat per La Carolina en 1905 i 1907 i sotssecretari de Governaci. Ms tard va passar al sector demcrata dirigit per Manuel Garca Prieto, en el govern del qual va ser ministre de Foment (1917) i de la Guerra (1922). Va ser tamb representant d'Espanya en la Societat de Nacions. Opositor declarat de la dictadura del general Primo de Rivera. El 13 d'abril de 1930 va pronunciar un violent discurs al teatre Apollo de Valncia en el qual va retirar el seu suport i confiana a la monarquia i va propugnar una repblica conservadora, burgesa, recolzada en les classes mitjanes i en els intellectuals. Desprs de les eleccions municipals del 12 dabril el rei Alfons XIII va decidir, desprs del que dictava lacord de Sant Sebasti, que en comptes diniciar una Guerra civil va abandonar Espanya i sen va anar. Alcal-Zamora i Maura garantien la presncia de la viva burgesia conservadora en el 8. govern i la continutat poltica dins d'un rgim diferent. Aquest govern va proclamar la Segona Repblica el 14 d'abril de 1931, de la qual seria president del govern. El govern va haver d'enfrontar-se a la proclamaci de la repblica catalana i als esdeveniments anticlericals del mes de maig. Tamb hi va haver moltes dificultats amb les organitzacions anarquistes que van negar la seva collaboraci amb la nova repblica.La idea del president, per a la nova Repblica, era incorporar a la direcci d'Espanya les noves forces sorgides desprs de la Restauraci i contingudes pels ltims Borbons. Aquesta obertura s'havia de fer des de dalt, suprimint tot el que impeds aquest pas i establint les premisses essencials d'un nou ordre per la via pacfica i parlamentria.