• La transició política a la democràcia (1975-1977)

• Les eleccions a Corts Constituents. La Constitució de 1978.

• L’autonomia de Catalunya (1980-1986). L’Estatut d’Autonomia (1979) Vida política a Catalunya - Eleccions municipals. - Eleccions al Parlament. - Obra legislativa del Parlament.

• L’etapa centrista (1977-1982) La situació econòmica. Els Pactes de la Moncloa. El terrorisme. Fracàs i desintegració de la UCD. El cop d’Estat militar.

• L’etapa socialista (1982-1996) Política interior. Política exterior.

L’origen del canvi polític.

Davant la paralització del canvi el rei va demanar a Arias Navarro que presentés la dimissió (1 de juliol de 1976)

22 de novembre de 1975 Proclamació de Juan Carlos I

Promesa d’apertura política

4 de desembre Confirmació d’Arias Navarro en el Govern

L'oposició democràtica s’agrupà en la Plataforma i Junta Democràtica (la “platajunta”)

Tímides mesures liberalitzadores

Indult parcial Repressió cada vegada més selectiva Democràcia limitada amb la promesa d'ampliar llibertats i drets civils Integració en algun moment l'oposició moderada Modificació d’algunes lleis: creació parlament bicameral, llei de Reunió i Manifestació i llei de dret d'Associació Política

No modificació del Codi penal però

Adolfo Suárez González Llei de reforma política (novembre del 1976)

Legalització partits polítics

Creació d’UCD

La transició política a la democràcia (1975-77)

Des de la mort d’en Franco fins a la promulgació de la Constitució de 1978.

20 de novembre de 1975: mort d’en Franco 22 de novembre: proclamació de Joan Carles rei

d’Espanya. Govern d’Arias Navarro. Immobilisme.

30 de juny de 1976: dimissió d’Arias Navarro. Causes: - agudització de la crisi econòmica (atur, inflació) - deterioro de l’ordre públic - terrorisme, especialment al País Basc - enfortiment de l’oposició

Oposició política. a) Propugna la ruptura democràtica i impulsa mobilitzacions

reivindicatives: amnistia, llibertat, Estatut d’Autonomia, ajuntaments democràtics... En un context d’intensa conflictivitat (vagues...)

b) Alternativa unitària amb la formació de Coordinación Democràtica (Espanya)

Consell de les Forces Polítiques de Catalunya Es plantejava que un govern provisional convoqués eleccions

constituents en un marc democràtic i el restabliment provisional de l’Estatut de 1932 a Catalunya.

30 de juny de 1976: Adolfo Suárez president del govern. - inicia contactes amb l’oposició - tímida amnistia - elabora la Ley de Reforma Política (LRP), que proclamava

la democràcia i la sobirania popular a Espanya, i preveia la transformació de les Corts franquistes en unes Corts bicamerals (Congrés i Senat) elegides per sufragi universal. Desmantellava les institucions franquistes i anunciava eleccions amb la participació de partits polítics.

15 de desembre de 1976: aprovació de la LRP per referèndum L’oposició abandona l’estratègia rupturista i accepta la

monarquia com a forma d’estat. La legalització dels partits polítics comporta l’abandó de les plataformes unitàries i de les mobilitzacions populars.

Les eleccions a Corts Constituents Les primeres eleccions democràtiques es van fixar pel 15 de juny de 1977. Liquidació de la legislació i les institucions franquistes: el Movimiento

Nacional o la CNS (Sindicats). Legalització dels partits polítics. .- UCD, aglutinava el reformisme franquista: democristians, liberals, alguns

socialdemòcrates. (Suàrez) .- Alianza Popular; dreta franquista (Fraga Iribarne, López Rodó) .- PSOE: socialisme democràtic (Felipe González, Alfonso Guerra). .- PCE, legalitzat el 6 d’abril de 1977 (Dolores Ibárurri, Santiago Carrillo).

Les primeres eleccions i la Constitució.

Pactes de la Moncloa

Amnistia Elaboració Constitució

22 de juliol de 1977: inauguració de les Corts Constituients

Pares de la Constitució:

J.P. Pérez Llorca (UCD)

Miguel Herrero y Rodríguez de Miñon (UCD)

Gabriel Cisneros (UCD)

Gregorio Peces Barba (PSOE)

Jordi Solé Tura (PSUC)

Manuel Fraga (AP)

Miquel Roca (Minoria catalana)

Elaboración de la Constitució: negociació entre els principals partits, i gran

pacte nacional, al qual es van sumar l’Eglésia, els sindicats i la patronal

empresarial

Aprovació: Referéndum del 6 de desembre de 1978.

La Constitución de 1978 Ampliar tema

ESTAT ESPANYOL: Societat democràtica Valors llibertat, justícia i igualtat.

Distribució justa de la riquesa Dret a participar en la vida política Libertat i igualtat

Pluralisme polític Estat democràtic i de dret Monarquia parlamentària Estat de les Autonomies Estat del benestar Economia de mercat

Propietat Llibertat de circulació de mercaderies

Características de la Constitución de 1978

Cortes (poder legislatiu): Congrès Senat

Govern (poder executiu): Dirigeix l’administració civil i militar Conduceix la política interior i exterior

Poder Judicial: Impulsor de la justícia. Es crea el Tribunal Constitucional

Rei: Cap de l’Estat Estat de les autonomies:

Acaba amb l’anterior centralisme

División de poderes:

L’Estat de les Autonomies. Un apartat molt important: el títol VIII defineix el concepte

de nacionalitat (“nación cultural carente de Estado”), tot i que restaven confuses les diferències entre nacionalitat i regió. Aquest era un dels problemes bàsics de la nova Constitució: l’organització territorial de l’Estat.

Estructuralment l’Estat espanyol no és ni centralista, ni federal, sinó quasi-federal: és l’anomenat Estat de les Autonomies. Fonamentalment la Constitució preveu dos procediments per accedir a l’autonomia: - Un d’especial per a Catalunya, el País Basc i Galícia, que ja havien tingut Estatuts d’autonomia durant la II República (article 151) - Un d’ordinari, per a la resta de territoris (article 146).

EL PAÍS BASC

Al País Basc la situació fou molt complexa • el moviment nacionalista era més radical i fins ¡ tot independentista i perquè

la política terrorista d'ETA va fer molta pressió. • problema afegit de Navarra, que els abertezales (independentistes) més

radicals volien integrar al Pais Base i una majoria de navarresos no ho acceptava.

• el govern basc a l'exili va considerar que eren els nous diputats elegits a les eleccions del 1977 els que havien de dur a terme les negociacions amb l'Estat.

30-12-1977 un reial decret establí el Consejo General Vasco, que va dirigir Carlos Garaikoetxea, del PNB. • Després de llargues converses amb Suárez, un referèndum va aprovar l'Estatut

(25 d'octubre del 1979), bé que amb el 40% d'abstenció. Hi havia molts bascos que no acceptaven ni la Constitució ni l'Estatut. La nova autonomia del País Basc es va posar a funcionar de seguida.

• El PNB, al poder, aconseguí un concert econòmic avantatjós i la creació d'una policia basca (Ertzaintza).

• El 1980 es van celebrar les primeres autonòmiques a Euskadi i es va formar el primer govern.

José Antonio Aguirre

Carlos Garaicoechea

GALÍCIA - El 1978, per decret del govern, s'instaurà a Galícia un règim preautonòmic; - El 1980 es va aprovar en referèndum l'Estatut d'Autonomia de Galícia i entra en vigor el 1981.

ANDALUSIA Andalusia, com les comunitats històriques va accedir també a l’autonomia per l’article 151 (procediment especial o ràpid). El 1978 el i l'Estat també li atorgà un règim provisional d'autonomia i el seu Estatut va entrar en vigor el desembre del 1981.

LES ALTRES COMUNITATS AUTÒNOMES A la resta de l'Estat es van multiplicar les peticions autonòmiques, però van seguir el procediment comú, segons el qual havien d’esperar cinc anys a assolir el sostre màxim d’autonomia. Entre 1981 i el 1983 van entrar en vigor la resta d’estatuts d’autonomia, a excepció dels de Ceuta i Melilla (1995). Era un sistema uniforme que, irònicament, va ser batejat com a “café para todos".

L’autonomia de Catalunya Un dels problemes bàsics del nou règim democràtic va ser el de l'estructuració del territori, el que s'ha anomenat Estat de les Autonomies. Catalunya el va presentar com un fet prioritari. • Restabliment de la Generalitat Catalunya, deu dies després de les eleccions del juny 1977, els diputats elegits es van constituir en Assemblea de parlamentaris i, com a representants del poble català, es van considerar l'organització idònia per tramitar l'Estatut amb el govern Suárez. A la primera sessió els diputats elegits van demanar - el restabliment de la Generalitat, - la tornada de l'exili del president Josep Tarradellas - l'elaboració d'un Estatut d’Autonomia. El govern central, però, va preferir entendre’s directament amb Tarradellas per tal de treure protagonisme a una Assemblea de Parlamentaris dominada pels partits d'esquerra. Es van reunir a Madrid (juny-juliol). Davant la impaciència del poble català, que es va manifestar massivament la diada de l'11 de setembre (a Barcelona, mes d'un milió de persones) els esdeveniments es van precipitar: el 22 de setembre es va restablir per reial decret la Generalitat i el 23 d'octubre el president Tarradellas torna a Barcelona ("Ja sóc aquí”). El 9 de desembre va nomenar un Consell Executiu, integral per polítics dels principals partits, un primer govern de concentració.

L’Estatut d’Autonomia (1979) Elaboració.

Pel juliol del 1978 una comissió de vint diputats i senadors es va reunir al parador turístic de Sau per redactar l'Estatut. Un cop l'Assemblea de Parlamentaris en va haver aprovat el projecte, es van discutir els articles un per un amb el govern central i directament amb el president Suárez, procés en el qual el projecte fou substancialment retallat, tot i que, en definitiva, el 13 d'agost del 1979 l'Estatut va ser aprovat per la Comissió Mixta del Congrés. El 25 d'octubre del 1979 els ciutadans i les ciutadanes de Catalunya van aprovar en referèndum l'Estatut d'Autonomia amb un 80,1% de vots a favor, entre tots els vots emesos, però amb una gran abstenció, que va assolir el 40,3%. Posteriorment fou ratificat pel ple del Congrés i pel Senat i el 18 de desembre pel Rei.

Havien passat 41 anys des que el general Franco havia derogat, durant la Guerra Civil (abril del 1938), l'Estatut del 1932 Primeres eleccions autonòmiques 20 de març de 1980.

4.- L’etapa centrista

Des de les primeres eleccions democràtiques (15 de juny de 1977) fins a la convocatòria electoral de març de 1979.

Crisi econòmica

- Pujada del preu del petroli des de la crisi mundial de 1973. Impacte a Espanya a partir de 1975. - L’endarreriment tecnològic industrial, el pes de les activitats econòmiques tradicionals (tèxtil, siderúrgia, construcció naval...) i l’elevat consum de petroli que incrementa costos i preus, posen l’economia en una situació de crisi extrema. - Més preocupació per la situació política que econòmica. No s’impulsa la reconversió industrial. Sovint s’incorporen al sector públic empreses privades en crisi per manca de competitivitat. - En conseqüència, augment de la despesa pública i inflació (pujada de preus més elevada de l’Europa occidental). - Caiguda de l’activitat productiva, fallides de empreses i augment de l’atur, especialment a Catalunya.

Els Pactes de la Moncloa

27 d’octubre de 1977: Pactes de la Moncloa entre els principals partits polítics, organitzacions empresarials i sindicats de treballadors. Adopció de mesures conjuntes per a afrontar la crisi:

- devaluació de la pesseta

- política de control monetari i de despesa pública

- reformes de la Seguretat Social i tributària: creació de l’Impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF), seguint l’estructura fiscal dels països europeus i es posaven les bases de la societat del benestar.

Principals objetius dels Pactes de la Moncloa

Reducción del gasto público

política monetaria restrictiva

Devaluación de la peseta

Crecimiento menor de los salarios y reducción de Cuotas a S.S.

LUCHA CONTRA LA INFLACCIÓN

Reforma del presupuesto y control de S.S.

Reforma fiscal

Modernización del sistema financiero

nuevo marco de relaciones laborales

POLÍTICA DE REFORMAS

Eleccions de març de 1979

• Eleccions de març de 1979: resultats semblants al 1977, amb el triomf més ajustat de UCD.

Tot i que el govern afronta la crisi continuant amb una política de consens, s’inicia un creixent qüestionament de la seva actuació. Augmenta el malestar polític i social i l’oposició es va reforçant. • Les eleccions municipals del 1979 es formen ajuntaments

d’esquerres a les grans ciutats. UCD es derrotada a les autonòmiques del P. Basc i Catalunya (1980) El govern, afeblit, comença a posar obstacles en el desplegament autonòmic. (Galícia, Andalusia...)

La crisi s’estengué a l’interior del partit, evidenciant-se les diferències entre els sectors més dretans (reformistes franquistes, democristians, liberals...) i els de centreesquerra (socialdemòcrates...) L’eficàcia de Suàrez en desmantellar el franquisme es va posar en entredit en la construcció de la democràcia: - falta de lideratge en la UCD i com a president de govern: paràlisi de l’acció de govern - el PSOE presenta una moció de censura el maig de 1980 - violència política i terrorisme El 19 de gener de 1981 Suárez presenta la seva dimissió com a president del govern.

El 23-F, l’intent de cop d’estat.

Gener 1981 Dimissió Suárez

Leopoldo Calvo Sotelo

23 Feber 1981 Intent cop d’estat (Tejero)

Gir cap a la dreta i reforçament del centralisme

Eleccions anticipades (octubre del 1982)

• Nou candidat a la presidència del govern: Leopoldo Calvo Sotelo. Mentre s’estava celebrant la sessió d’investidura, es va materialitzar el cop d’estat que la reacció ultra havia anat gestant.

• 23 de febrer de 1981: assalt del Congrés dels Diputats del tinent coronel de la Guària Civil Antonio Tejero. El capità general de València Milans del Bosch treu els tancs al carrer.

• Incertesa fins a la matinada en que el missatge del rei defensant la democràcia i desqualificant els sublevats provoca l’arrestament dels responsables i la recuperació pacífica de la normalitat.

Els governs de la democràcia.

La primera etapa socialista (1982-1996). Eleccions 1982 Majoria absoluta PSOE Felipe González Márquez (president del govern)

Característiques del període

Contenció salarial (combatre la inflació enfrontament amb el moviment sindical. Expropició el holding RUMASA (1983). Procés de concentració de la banca espanyola (fusió d'alguns grans bancs). Sentiment colpista d'alguns sectors de les forces armades. Terrorisme d'ETA (Hipercor de Barcelona). Contactes amb l'organització terrorista i creació dels Grupos Antiterroristas de Liberación (GAL). Triomf del PSOE a les eleccions municipals i autonòmiques del 1983. 1984: modernització de les forces armades, reforma del poder judicial i aprovació llei antiterrorista. Signatura del tractat d'adhesió a la CEE (juny del 1985; en vigor des del gener del 1986). 1985 aprovació llei de reforma de la seguretat social, despenalització parcial de l'avortament i aplicació llei orgànica del dret a l'educació. 1986:aplicació de l'impost sobre el valor afegit (IVA), permanència d'Espanya dins l'OTAN Juny del 1986: Felipe González convocà eleccions generals anticipades.

Eleccions 1982

Participació: 79,97%

Eleccions 1986 Majoria absoluta PSOE

1987: Mobilitzacions socials, (vagues i manifestacions estudiants contra la política educativa).

Març 1987: moció de censura d’Alianza Popular (candidat a la presidència, Antonio Hernández Mancha).

Rebuig moció de censura (195 vots en contra, 67 a favor i 71 abstencions). Segona vaga general contra la política econòmica dels governs socialistes. Trencament dels lligams PSOE - UGT.

Característiques del període

Felipe González Márquez (president del govern)

Eleccions 1986

Participació : 70 %

Eleccions 1986 Majoria relativa PSOE Felipe González Márquez (president del govern)

Característiques del període

Acusacions de corrupció a l'entorn del vicepresident del govern ("cas Guerra“) remodelació govern. Abril 1990: Aznar es coverteix en president del PP. 1993: presumpte finançament il·legal del PSOE. Divisions a l'interior del partit eleccions anticipades el 6 de juny de 1993.

Primera participació del Partido Popular (renovació d’Alianza Popular; Manuel Fraga, president del partit)

Participació: 70 %

Eleccions 1989

El PSOE formà un govern en solitari amb el suport extern de CiU. Acusacions de corrupció sobre el govern, el PSOE i les altes instàncies de l'estat. Dimissió del vicepresident del govern. Implicació i el processament d'antics ministres socialistes en el cas GAL. 1995: aprovació nou codi penal. Fracàs socialista a les eleccions autonòmiques. Presidència espanyola de la Unió Europea al segon semestre del 1995 èmfasi en l'eix mediterrani. Juliol del 1995: negativa de CiU a donar suport als pressupostos del 1996 convocatòria d'eleccions generals anticipades pel març.

Eleccions 1993 Majoria relativa PSOE Felipe González Márquez (president del govern)

Característiques del període

Participació : 76,4 %

Eleccions 1993

Els governs del Partit Popular (1996-2004).

Eleccions 1993 Majoria relativa PP José María Aznar (president del govern)

Característiques del període

Acompliment dels criteris de convergència europea per tal de poder accedir a la moneda única el 1999. Privatitzacions del sector públic. PSOE: crisi de lideratge i divisions internes. La bona marxa de l'economia.

http://electionresources.org/images/maps/es.php?election=1996

Eleccions 1996

Participació: 77,4 %

Eleccions 2000 Majoria absoluta PP José María Aznar (president del govern)

Característiques del període

Creixement economia espanyola. Continuació plantejaments liberalitzadors en economia (sobretot pel que fa a les privatitzacions). Evolució política obertament espanyolista i centralitzadora. A Catalunya es generà un clima d'hostilitat al govern d'Aznar. Política internacional: alineació incondicional amb l'intervencionisme del president nord-americà George W.Bush. Suport a la invasió de l'Iraq i l'enderrocament del règim de Saddam Hussein. Enviament tropes a Iraq durant la guerra. Onada de protestes i manifestacions de gran magnitud. Fort malestar a Alemanya i, molt especialment, França, contraris a la intervenció. Reducció dels fons europeus de cohesió (dels quals Espanya era un dels principals beneficiaris). Relacions tenses amb el Marroc (illot de Perejil). 11 de març de 2004: atemptat terrorista islamista a tres estacions de ferrocarril de Madrid.

Eleccions 2000

Participació: 68,7 %

Eleccions 2004 Majoria relativa PSOE J.L. Rodríguez Zapatero (president del govern)

La segona etapa socialsta (2004-…).

Característiques del període

Retirada immediata de les forces espanyoles de l'Iraq (deteriorament relacions amb EUA i apropament l'eix francoalemany). Modificació del Pla Hidrològic Nacional. Aixecament d'algunes de les restriccions sobre òvuls congelats. Aprovació d'una llei contra la violència sexista i legalització dels matrimonis homosexuals. Intent de recompondre les relacions amb el País Basc i Catalunya. Economia: període de bonança fins a finals de 2007. Posteriorment, crisi hipotecària als EUA que afectà l’economia espanyola. Forta afluència d'immigrants il·legals. Relacions amb la UE: crítiques a la política immigratòria, i a les polítiques proteccionistes envers determinades grans empreses. 2005: Referèndum pel qual Espanya donà un clar suport a la Constitució europea (76%). Signatura del Tractat de Lisboa. Política exterior: contrària a l'estratègia de la lluita antiterrorista global del president G.W.Bush i proposta d'“Aliança de Civilitzacions”. Penetració econòmica espanyola a l'Amèrica Llatina a través de les multinacionals de l'energia i de les comunicacions.

Eleccions 2004

Participació: 75,7 %

Eleccions 2008 Majoria relativa PSOE J.L. Rodríguez Zapatero (president del govern)

Característiques del període

Substitució del ministre d'economia Pere Solbes i entrada de Manuel Chaves a la cartera d'administracions territorials. Aprovció del Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB) reduir la capacitat excessiva de les entitats bancàries i fomentar les fusions de les caixes d'estalvi. Nou projecte de finançament autonòmic (acceptat pel govern català, principal impulsor de la reforma). Enfortiment de les relacions amb França en matèria antiterrorista. Poc pes dins la UE i dificultats de relació amb els EUA. Juny del 2009: eleccions al Parlament Europeu el PP se situà en primer lloc, seguit del PSOE.

Eleccions 2008

Participació: 73,8 %