eleccions generals 2008

48
la P alanca MARÇ 2008 Núm. 306 Preu 2,20 PUBLICACIÓ D’ARTESA DE SEGRE I COMARCA Eleccions Generals 2008

Upload: others

Post on 28-Nov-2021

3 views

Category:

Documents


0 download

TRANSCRIPT

Page 1: Eleccions Generals 2008

la PalancaMARÇ 2008 Núm. 306 Preu 2,20

PUBLICACIÓ D’ARTESA DE SEGRE I COMARCA

Eleccions Generals 2008

Page 2: Eleccions Generals 2008
Page 3: Eleccions Generals 2008

la Palanca

3

la P

alan

ca

PUBLICACIÓ DELS MUNICIPIS D’ARTESA DE SEGRE,VILANOVA DE MEIÀ, CUBELLS, ALÒS DE BALAGUER,FORADADA I DEL POBLE DE MONTCLAR

L’AGENDA. METEOROLOGIA

EDITORIAL. Temps de sequera

NOTICIARICarod-Rovira visita Montsonís. Breus.Matança del porc a Baldomar

MUNICIPIS. Teatre a Vilanova de Meià

NOGUERA

VIATGES. Polònia, un poble entranyable

FUSTA. El consum de fusta és un bé ambiental

CARTES A LA REDACCIÓPasqua 1958, Ermita del Pla. Nota d’agraïment. Sobrel’antena d’Alentorn. Un curs d’informàtica interessant

ESPORTSJoan Solé, campió d’Espanya de tir. Resultats esportius defebrer. Nou equip de BTT Bassella-MC Segre-Conor

INFORME. Gerard Costa, premiat

TEMA DEL MESEleccions Generals 2008

IN MEMORIAMRecordant la meva germana Carme

PARLEN LES ENTITATSCentenari de l’escoltisme (II). 175 agraïments.Teatre: El gran dia

PARTITS POLÍTICSL’apunt del PSC-PM... Encara no fa nou mesos i jal’han parit

RACÓ CULINARICrema de pastanaga, coco i gingebreNOTÍCIES DE LA BIBLIOTECAActivitats a la Biblioteca

FA 25 ANYSMarç de 1983

DE COLLITA PRÒPIAProblemes amb l’autoritat!

MÚSICA, MESTRE!Activitats de l’ Aula Municipal de MúsicaRecorregut Caramelles 2008

INFORMACIÓ MUNICIPAL D’ARTESASessions del Ple, acords de la Junta de Govern i infor-mes d’Alcaldia

LES REGIDORIES INFORMEN

HUMORPOESIAAl Club de Bitlles de Gàrzola

PALANC-OCI

IMATGES D’AHIRRefer el pont de Salgar.1957

4

5

6

13

34

41

44

45

16

33

Eleccions Generals 2008

Des de 1977, ja són deu les vegades quehem acudit a les urnes en unes EleccionsGenerals. La victòria ha estat novament pelPSOE. A Catalunya, els socialistes han gua-nyat sempre en les eleccions a Corts espa-nyoles.

Fotos: Josep M. Espinal

12

27

31

37

10

26

9

43

11

23

24

46

38

Page 4: Eleccions Generals 2008

4

la P

alan

ca

Agenda ciutadana Actes que sabem que es faran

LLLLL’Ag’Ag’Ag’Ag’Agendaendaendaendaenda

Fonts: Ajuntament d’Artesa de Segre, Ajuntament de Vilanova de Meià, Ajuntament de Foradada i Servei Meteorològic de Catalunya.

MeteorMeteorMeteorMeteorMeteorolooloolooloologiagiagiagiagia

Fonts: Registres Civil d’Artesa de Segre, Arxiprestat d’Artesa deSegre, Ajuntament de Foradada i Ajuntament de Vilanova de Meià.

FEBRER

Municipi d’Artesa de Segre

Naixements:dia 18: Llum Llobet i Serradell, filla de Benjamí i de Núria

Defuncions:dia 1: Rosa Batlle i Baró (92 anys),

natural de Tudela de Segredia 19: Carme Serra i Piqué (65 anys),

natural d’Artesa de Segredia 25: Antoni Cercós i Alodes (80 anys),

natural d’Artesa de Segredia 27: Francesc Torredeflot i Codina (89 anys),

natural d’Alentorn

Fins al 18 de març:Termini de presentació d’obres al 19è Premi de Nar-rativa Breu d’Artesa de Segre (Bases a la BibliotecaMunicipal o a la pàgina web www.artesadesegre.cat).Organitza: Ajuntament d’Artesa de Segre (veure pàg.21 i 26)

16 de març:A les 18h, a la Pl. Ajuntament, Ballada de sardanes.Organitza: Amics de la Sardana d’Artesa de Segre (veu-re pàg. 21)

23 de març:- Tradicional Cantada de Caramelles pels carrersd’Artesa. A les 13h, a la Pl. Ajuntament. Organitza:Associació Coral la Dàlia Blanca (veure pàg.39)- Al Local Social de La Travessa d’Anya, a les 18:30h,actuació del Clown Miquelet (veure pàg. 7)

24 de març:Aplecs de dilluns de Pasqua a l’ermita de Sant Salva-dor d’Alentorn, al santuari de Salgar i a l’església deLa Vedrenya

26 de març:- A la Biblioteca Municipal d’Artesa, a les 17:30h,L’hora del conte i, a les 22:00h, reunió del Club deLectura (veure pàg. 33)

6 d’abril:Al Local Social de La Travessa d’Anya, a les 18:30h,Ball de tarda amb Josep Maria Oriol (veure pàg. 7)

18 d’abril:A les 22:00h, Xerrada amb Matthew Tree. Organitza:Comissió 300 (veure pàg. 9)

23 d’abril:- Diada de Sant Jordi- A la Dàlia Blanca, a les 20:30h, Homenatge aRossend Marsol “Sícoris”. Organitza: Club de Lec-tures Artesenc

FEBRER

Municipi de Vilanova de MeiàTemperatura mitjana del mes: 7,8°Temperatura màxima: 18,8° (dia 23)Temperatura mínima: -0,4º (dia 1)Dies amb precipitacions: 6Precipitació màxima: 4,2 mm (dia 3)Total precipitacions: 13,2 mm

Municipi de ForadadaDies amb precipitacions: 3Precipitació màxima: 5 mm (dies 3 i 25)Total precipitacions: 14 mm

Municipi d’Artesa de Segrea) Observatori Pl. AjuntamentTemperatura mitjana del mes: 7,9°Temperatura màxima: 21 (dia 23)Temperatura mínima: -5º (dia 10)Dies amb precipitacions: 3Precipitació màxima: 5 mm (dia 3)Total precipitacions: 13 mmb) Observatori BaldomarTemperatura mitjana del mes: 4,4°Temperatura màxima: 15,2° (dies 11 i 18)Temperatura mínima: -7,6º (dia 2)Dies amb precipitacions: 6Precipitació màxima: 6,7 mm (dia 3)Total precipitacions: 21,8 mm

Page 5: Eleccions Generals 2008

5

la P

alan

ca

EditorialEditorialEditorialEditorialEditorial

Membre de

Dipòsit Legal: L - 283 - 1981

EDITA: Associació Cultural la Palanca

CONSELL DE REDACCIÓ I ADMINISTRACIÓRamon Giribet i BonetaBartomeu Jové i SerraMiquel Regué i GiliSergi Valls i JovéAnna M. Vilanova i Alentorn

SUPORT INFORMÀTICJosep M. Espinal i Aubet

MAQUETACIÓLa Palanca

FOTOGRAFIALa Palanca

SUBSCRIPCIONS I PUBLICITATApartat de Correus 30 d’Artesa de SegreTelèfon 973 40 11 58

REDACCIÓ I ADMINISTRACIÓEdifici Escoles Velles. Sala La PalancaApartat de Correus 30 - 25730 ARTESA DE SEGRE

IMPRIMEIXNORPRINT - Artesa de Segre

TIRATGE850 exemplars

SUBSCRIPCIÓ ANUAL20 euros (preu a l’Estat espanyol i a Andorra)30 euros (preu estranger)

ADRECES INTERNEThttp://www.lapalanca.orgcorreu electrònic: [email protected]

-Premi Tasis-Torrent al millor reportage publicat a laPremsa Comarcal Catalana 1997.

-Premi al Foment de la Cultura. Noguerenc de l’any 1998.

-Premi Pica d’Estats al millor reportatge local depromoció turística 2004.

NOTA: La Palanca està oberta a totes les col·laboracions,encara que no hagin estat sol·licitades. Amb tot, solaments’admetran els escrits signats amb el nom, cognom,domicili i DNI de l’autor.El Consell de Redacció es reserva el dret de publicar lescol·laboracions.«LA PALANCA» no fa seves, necessàriament, les opinionsi criteris expressats pels seus col·laboradors.

Amb la col·laboració del Departament de Cultura de laGeneralitat de Catalunya, l’IEI de la Diputació de Lleida,el Consell Comarcal de la Noguera i l’Ajuntament d’Artesade Segre.

La nova cultura de l’aigua¿Què passa quan dues o més persones es troben i no acaben d’encer-tar un tema de conversa adient o amb el qual se sentin a gust? Ques’acaba parlant del temps. Que si fa més fred o més calor que el diaanterior, que a veure si plourà o no plourà... Doncs bé, arribada certa hora de la matinada sense que se’ns acu-dís un tema adequat per a ser tractat en aquesta secció d’opinió, eramoment de prendre una decisió dràstica. La revista a punt d’acabar-se de maquetar i d’enviar a la impremta i nosaltres sense cap menad’inspiració! Propostes que no convencen, temes poc substancials,altres ja tocats recentment, alguns sobre els quals es disposa de pocainformació... Què farem? I si parlem del temps? Amb això de la se-quera... Dit i fet. Mans al teclat i l’editorial va agafant forma. La veritat és que això de la sequera comença a ser preocupantperquè ja portem uns tres anys seguits en què les precipitacions nosón gaire generoses amb el nostre país. No plou ni quan toca ni ontoca. Les estacions tradicionalment plujoses, sobretot la tardor, noens regalen l’aigua desitjada. I, a més, no plou a les capçaleres delsrius i els pantans es van buidant a poc a poc, d’any en any, sensepossibilitats de recuperar-se. No només es tracta de la preocupació que el tema pot generar en-tre els nostres agricultors i ramaders, que és molt important. No no-més és l’augment del perill d’incendis i de desertització, que tambéés molt important. Ara, a més, perilla això que se’n diu l’aigua deboca. O sigui que, si la cosa va per aquest camí, no tindrem ni aiguaper beure. I això és molt greu! Es parla d’una nova cultura de l’aigua. Molts no sabem ben bé niquè vol dir aquesta expressió, però sona bé, no? Sí, però voleu dirque no seria més aviat la vella cultura de l’aigua? Perquè els nostrespadrins bé prou que en sabien d’estalviar aigua! No els quedava altreremei, ja que no tenien xarxes d’abastament d’aigua que els fes arri-bar el preuat líquid a les cases, ni grans canals de reg amb els qualsinundar els seus camps... Potser tants anys d’anar a l’ample ens ha de servir de reflexió enaquests moments difícils. De tot se n’aprèn. De moment, esperantque vinguin temps millors, el que està clar és que ens hem d’estrè-nyer el cinturó.

Col·laboradors/es del mes: Ramon Orpinell, Carme Barril, JordiTrepat, Iolanda Masanés, Antònia Estrada, Joan Giribet, Ramon Ros,Jordi Regué, Carlos Pérez, Àlex Trepat, Ferran Marín, David Berral,AEiG Mare de Déu del Pla, Comissió 300, Jordi Serradell, Bibliote-ca Municipal, Noemí Farré, Jordi Morera, Eva Maza, Pere Serra,Virgilio Gabaldon, Jordi Alins, David Fusté, Ramon Monfà, JordiEsteban

Page 6: Eleccions Generals 2008

6

la P

alan

ca

NoticiariNoticiariNoticiariNoticiariNoticiari

l passat dissabte 23 de febrerel vicepresident de la

Generalitat de Catalunya JosepLluís Carod-Rovira, va venir devisita amb la seva senyora TeresaComas, al Castell de Montsonís. El propietari del castell Carles deMontoliu, Baró de l’Albi, els vaacompanyar durant tot el recorreguti va poder explicar-los amb detall lesactivitats que es desenvolupen desdel propi castell de Montsonís i desde la Fundació Castells Culturals deCatalunya que ell presideix. Josep Lluís Carod-Rovira iCarles de Montoliu es coneixen defa molts anys des que van col·laboraren el projecte d’agermanamentCatalunya - Califòrnia dins l’àmbitde l’Associació d’Amics de Gasparde Portolà, de la que ara també éspresident Carles de Montoliu, Baróde l’Albi. Aquesta associació volcontinuar potenciant aquesta relació itreballar en una ruta temàtica queseguirà els llocs de Lleida que hantingut relació amb Gaspar de Portolànascut a Os de Balaguer i Pere Fagesnascut a Guissona, descobridors igovernadors de Califòrnia. Durant la visita van poder comentar

entre d’altres temes, qüestionsrelacionades amb la cultura i amb elpatrimoni ja que ambdós són uns gransconeixedors d’aquestes matèries.Carod-Rovira va mostrar molt d’interèspels vells documents exposats a lesparets del castell, i durant la seva estadava aprofitar per signar una de les bótes

del celler deixant constància del seupas pel castell. Des de la torre d’homenatge vapoder gaudir de les esplèndidesvistes sobre Artesa de Segre i elMontsec i en acabar la visita vasignar el llibre d’honor del castellon va escriure literalment: “Ambagraïment a l’amic Carles deMontoliu, Baró d’Albi, perl’acolliment de què hem estatobjecte en el seu castell, per la sevadedicació per recuperar el passathistòric del país, a través de larehabilitació de castells, per obrir-los al públic, i per organitzar-hitambé els recitals de “Música alsCastells”! Amb tot l’afecte i respecterepublicà davant la noblesacatalana! Signat per Carod-Rovira,Vicepresident de la Generalitat iTeresa Comas”. En sortir va coincidir amb un

grup de visitants que li van demanarde fer-se una foto de record i li vandesitjar molts èxits polítics i molta sorten els comicis del dia 9 de marc de2008.

Ramon Orpinell Vilarroig

Carod-Rovira visita Montsonís

Planta de biogàs a MontargullL’empresa “Agrícola Montargull”, dins el municipi d’Artesa deSegre, inaugurarà aquest mes de març una planta de biogàs, la pri-mera de la Noguera i després de la de Vilasana, serà la segona d’Es-panya d’aquestes característiques. Es tracta de transformar els purinsque produeixen les granges de porcs en gas metà que és el que faanar el motor. Quan la planta estigui en ple funcionament, que seràd’aquí un parell de mesos, produirà 500 Kw/hora i aigua calentaper la calefacció de les 5 granges de l’empresa. El propietari, AntoniCairol Berengueres, ha estat pioner en aquesta iniciativa empresa-rial i vendrà tota la producció a la companyia Fecsa-Endesa. Ésuna molt bona solució per a transformar el purín porcí, gran pro-blema de la ramaderia actual, en font d’energia neta, en aquest cas,electricitat.

L’església de Rubió de Baix declarada BCILLa Generalitat ha declarat l’església de Rubió de Baix Bé Culturald’Interès Local (BCIL). Així passa a formar part de l’inventari depatrimoni arquitectònic català, junt a altres 20 edificis o monumentsdel municipi de Foradada que ja ho eren.

Noves oficines de les regidoriesEl passat mes de desembre es van iniciar les obresd’adequació de les noves instal·lacions de les ofi-cines de les regidories, situades al primer pis del’Ajuntament d’Artesa, on abans hi havia l’antigasecretaria. S’han habilitat tres espais: una oficina(amb espai d’atenció al públic), un despatx pelsregidors i una sala per a reunions, els quals vanentrar en funcionament el 4 de març.

El delegat del govern visita ArtesaMiquel Pueyo, delegat del govern de la Generali-tat a Lleida, va fer una visita oficial a Artesa elpassat 13 de febrer. El va rebre l’alcalde MingoSabanés, i va mantenir una reunió de treball ambl’equip de govern. Els temes tractats van ser l’ar-ranjament de l’edifici de l’ajuntament, l’acabamentdel Casal Cultural i la variant d’Artesa. Pueyo vamostrar molt interès per aquestes obres i va mani-festar que tindran tot el seu suport.

E

Page 7: Eleccions Generals 2008

7

la P

alan

ca

NoticiariNoticiariNoticiariNoticiariNoticiari

Matança del porc a Baldomarn any més, i ja en són vint-i-sis,Baldomar ha celebrat una de les

seves festes més esperades i més po-pulars: la matança del porc. Com sempre, el darrer dissabte defebrer, enguany el dia vint-i-tres, elsveïns i veïnes de Baldomar han fet pos-sible la celebració d’aquest dia. De bon matí, es van començar a ferels preparatius per a la matança del porcque, com sempre, dóna la M. Àngelsde la granja La Roureda, a qui volemagrair la seva col·laboració. Després de fer el “mandongo”, vampoder compartir el dinar un centenar decomensals i així vam arribar a les vuitdel vespre on els veïns i veïnes deBaldomar, acompanyats d’aquells quiens van visitar, vam degustar la llonga-nissa i la botifarra, acompanyades depa amb tomàquet i vi. La bonança del temps permeté po-der gaudir de més estona a la plaça dela Font i així compartir entre tots aques-ta festa. A més, es va fer un sentit re-cordatori per na Mercè Sellart, traspas-sada el novembre passat, la qual passa-va al davant en l’organització i en lestasques derivades d’aquesta festa. Des de la Junta Veïnal volem agraira totes aquelles persones que, amb laseva feina, han fet possible que un anymés puguem gaudir d’aquesta tradici-onal festa. És ben segur que, sense lacol·laboració de tots plegats, no podriahaver estat possible. Gràcies a tothom.

Text: Carme BarrilFotos: Jordi Trepat

U

Dia: diumenge 23 de marçHora: 6,30 tarda

ACTUACIÓ DEL CLOWN MIQUELETPallasso imprevisible, tendre, entremaliat,

trapella i poèticEntrada gratuïta per a tothom

Organitza: La Travessa d’Anya

ANYA BALLDia: diumenge 6 d’abrilHora: 6,30 tarda

Com cada primer diumenge de mes,familiar tarda de ball amenitzada pel reconegut músic

Josep Maria OriolEntrada gratuïta per a tothom

Organitza: La Travessa d’Anya

ANYA

Page 8: Eleccions Generals 2008
Page 9: Eleccions Generals 2008

9

la P

alan

ca

MunicipisMunicipisMunicipisMunicipisMunicipis

Teatre a Vilanova de Meiàeia temps que a la sala del nostreCasal Municipal no s’hi

representava cap obra de teatre. La gent s’arreplegava un dia enconcret per gaudir una bona estonad’aquest art escènic, i ara ja havia ganesde tornar a recordar aquells diespassats. La sala va poder tornar a rememorarvells temps el passat dia 9 de febrer,quan l’Associació de Dones “La Comade Meià”, en col·laboració ambl’Ajuntament de Vilanova de Meià, vaorganitzar la representació de l’obra“El retaule del flautista”, posada enescena pel grup de teatre Bell-Camp del’esbart alguairenc i dirigida per CarlesBenseny. L’obra, escrita per Jordi Teixidorl’any 1968 i que obtingué el premi deJosep M. de Segarra, va tenir moltaacceptació per part del públic assistent,prop d’unes 90 persones, el qual vaaplaudir fortament els actors, que varenrepresentar l’obra d’allò més bé i que,si més no, van fer que tots passéssimuna divertida tarda d’hivern. Esperem que molt aviat puguemtornar-ho a repetir.

Text: Iolanda MasanésFoto: Antònia Estrada

F

La Comissió 300 organitza una conferència i presentaciódel darrer llibre de l’escriptor anglo-català

Matthew Treeel qual tots recordem al programa emès per TV3 anomenat Passatgers

La conferència es farà el dia 18 d’abril a les 21:30h en un lloc encara per determinar.

L’escriptor és una persona amb molta ironia i sentit de l’humor britànic. Ens farà un repàs de totes lesseves vivències des que va arribar al nostre país i va decidir adoptar el català com a llengua vehicular.

Us hi esperem!

Page 10: Eleccions Generals 2008

10

la P

alan

ca

La NoLa NoLa NoLa NoLa Noguerguerguerguergueraaaaa

25 anys d’Arxiu ComarcalL’Arxiu Comarcal de la Noguera compleix el seu 25è ani-versari i va iniciar-ne els actes de celebració amb un curs degenealogia. El taller Com fer un arbre genealògic va serimpartit els dies 22 i 29 de febrer, a càrrec de Xavier Mora iGiné, professor i membre de la Societat Catalana de Genea-logia, Heràldica, Sigil·lografia, Vexil·lologia i Nobiliària.

Consorci del MontsecEl 29 de febrer, el Consorci del Montsec va presentar duesnoves rutes, la del trencalòs i la de l’àliga, que agrupen untotal de 14 itineraris ornitològics, per tal de dinamitzarturísticament la zona del Montsec. Els visitants poden re-córrer, a peu i en bicicleta, més de 150 quilòmetres de rutes.

Pla d’activació turística

Institucions i entitats del Montsec estan treballant en un plad’activació turística i cultural, que està previst que es pre-senti a la propera convocatòria de projectes de cooperaciótransfronterera INTERREG IV (Programa Operatiu de Co-operació Territorial Espanya-França-Andorra 2007-2013).S’està desenvolupant juntament amb entitats de la comarcadel Pallars Jussà i està coordinat per la Universitat Autòno-

ma de Barcelona. Els objectius fonamentals del projecte sónla dinamització econòmica d’aquestes zones i la fixació dela població resident a través de l’adequació de l’oferta patri-monial i d’activitats, la creació d’oferta laboral directa i l’in-centiu a la iniciativa privada.

BiblionadonsLa Biblioteca de Balaguer està duent a terme la Biblionadons,activitat adreçada als infants d’1 a 4 anys, i que s’emmarcadins del projecte Nascuts per llegir. Aquests activitat té coma objectiu despertar les inquietuds dels futurs lectors mitjan-çant l’explicació de contes amb titelles i cançons.

ExpoautoEls dies 1 i 2 de març es va celebrar a Balaguer una novaedició d’ Expoauto. Un total de 17 expositors van represen-tar 21 marques automobilístiques en un certamen molt con-solidat en el programa de les fires de Balaguer.

Preixens ja té associació de donesLa població de Preixens ha creat una associació de dones,formada per un total de 57 sòcies. Alguns dels actes queestan organitzant són: tallers, manualitats, cursos de català,d’informàtica, tallers de sardanes, sortides i dinars populars.Una de les primeres reivindicacions de la nova associacióha estat la necessitat d’un local per a desenvolupar la sevaactivitat, cosa que els hi han acceptat, acollint l’associacióen una de les sales del Consistori de la localitat, que actual-ment està en obres.

Tornarà el cine a Balaguer?L’ajuntament de Balaguer està estudiant la possibilitat derecuperar les sessions de cine a la sala d’actes de l’ajunta-ment. S’han iniciat contactes amb la Filmoteca de Catalunyai el Circuit Urgellenc per poder implantar un cicle de cine-ma amb continuïtat.

Anna M. Vilanova

Page 11: Eleccions Generals 2008

11

la P

alan

ca

VVVVViaiaiaiaiatgtgtgtgtgeseseseses

Polònia, un poble entranyableinalment, després de compartirdiverses experiències (algunes

d’inconfessable immoralitat, com perexemple cantar cançons incompren-sibles envoltat de vodka i amics peruna estona), vaig poder viatjar aaquest país d’intrincades emocions. Polònia, oh Polònia!, tantes vegadescitada per nosaltres, encara que en unto còmic, és de fet una gran descone-guda. Poca gent hi ha estat, menys l’hanarribat a comprendre, i jo per comen-çar la gran tasca de fer-m’hi un lloc alcor, hi he hagut d’anar tres vegades. El primer que arriba als sentits aPolònia és el fet que la seva llengua ésforça complicada per a nosaltres: de fet,és inaccessible. És per això que, si noet mous amb un traductor experimen-tat, ho pots passar bastant malament.Els textos, els rètols, les indicacions,són totalment alienes a nosaltres, i mésencara la manera com estan presenta-des, que de fet no ens importa perquèno les entenem. Però si les poguéssimentendre, no estarien ordenades comnosaltres esperem. Per començar, agafem el cotxe i cer-quem una adreça. Arribem a un encre-uament i llegim els pobles que fiquenen els panells. Després, mirant en elmapa on suposadament ens trobem, in-tentem situar-nos i orientar-nos. Al capde mitja hora, arribem a la conclusióque aquells pobles no hi són, al mapa.Però tampoc estan indicats en elspanells cap dels pobles més grans quehi ha en la mateixa direcció. Fins queuna experimentada nativa troba llum onno hi era: el poble és un, de petit, queestava just en la direcció, però que defet és el que es fa servir per a orientar-vos. Però qui el coneix aquell poble, elcapellà? Sembla ser que treballen mésper coneixement, per saber on són lescoses, com aquell a qui el desordre im-periós de la seva casa, taula o magat-

zem, no és més que un ordre ben defi-nit, i que sap perfectament on està elfull de paper amb aquells escrits im-portants, però que ningú més seria ca-paç d’esbrinar com trobar-ho. Aixís’orienten els polonesos en les sevescarreteres, que d’altra banda no passende ser carreteres, fins i tot les princi-pals. Només tenen el carril d’anar i elde tornar, i ja està. Més trànsit que no-saltres, però cap autovia. Bé, en tenen30 km. Potser una mica més. Però dei-xem això a banda i us n’explico unaaltra de bona, de cotxes i carreteres. Vasper una carretera polonesa i has trobatja les indicacions necessàries per aga-far aquell trencant tan necessari per ano perdre’s. Ho tens tot controlat i, desobte, apareix la indicació. Ok, et dius,ara l’agafaré. I veus que passa un tren-cant pel teu costat, just a sota del rètolque acabes de veure. Serà com queaquest trencant ja era el trencant quetocava i estava esperant feia estona? Nopot ser. No serà. Doncs sí, finalment, sí

és. Quan et passa el que aquí et des-cric, amic lector, et passa justamentaixò, que et passes... el trencant... finsque no aprens a sortir just quan davantteu apareix el... panell/trencant. Bé, la qüestió no és si et perds o no.La qüestió és quant de temps tardes enrecuperar el lloc, en situar-te, en retro-bar el fil. I anar saltant de pèrdua enpèrdua. És el món en acció, el món enmoviment. I quan arribes a un destí, molt tard imolt perdut, si trobes alguna alternati-va, agafa-la. I demà serà un altre dia. Ivet aquí que en aquell lloc ben segurpodràs menjar-te un bon surek, unasopa d’aquestes denses, consistents,amb llonganissa i ou a dins... que n’hiha per a ressuscitar un mort. A Polòniano hi ha horaris per a menjar, els res-taurants estan oberts tot el dia. I fins la propera estada a Polònia,amics meus.

Joan Giribet i Carlí

Palau de Cultura, Varsòvia

F

“Fill meu, la felicitat està feta de petites coses: un petit iot, una petita mansió, unapetita fortuna...”“El secret de la vida és l’honestetat i el joc net, si pots simular això, ho has aconseguit”

Grounxo Marx, actor estadounidenc (1890-1977)

Page 12: Eleccions Generals 2008

FustaFustaFustaFustaFusta

12

la P

alan

ca

La fusta i el medi ambient

PREGÀRIA DE L’ARBRESóc la fusta del bressol, del llit, de la taula,de les portes i de les bigues de la casa.El mànec de l’eina de treball, el bastó de la vellesa.El pal senyer de les il·lusions i esperances,El fruit que nodreix i sodolla la set;L’ombra benefactora,El refugi dels ocells que netegen els camps d’insectes.La formosor del paisatge, l’encís de l’horta,El senyal de la muntanya i el llindar del camíL’escalf de la llar a l’hivernEl perfum que embauma l’aire que respirem,L’oxigen que vivifica la sang,La salut del cos, l’alegria de l’ànimaEl taüt que t’acompanya al fossar.Estima’m, respecta’m, no em causis cap mal...

Aquesta bonica pregària -o poesia- (és l’arbre que ens par-la i sembla que demana ajuda) la vaig “copiar” del frontisd’una font que hi havia a Sant Hilari Sacalm (La Selva),encara que no hi figurava l’autor. Un bon dia, un amic ale-many que va venir a casa nostra la va llegir i em va dir queal seu país existia una poesia molt semblant, però que alparlar de l’autor deia que era traduïda o copiada d’una d’es-panyola (guardo l’original alemany). Agrairia que si algunamable lector en sap l’autor m’ho faci saber.

La lectura d’aquesta poesia em porta a pensar en la granquantitat de “coses” u objectes que es fan derivades de l’ar-bre, o de la fusta.(començant per aquest paper). Crec, doncs,que seria interessant repassar-ne algunes d’elles i, per tant,durant els propers mesos i per commemorar aquest 75 ani-versari de la nostra empresa, que us deia el mes passat,intentaré escriure quelcom sobre els treballs basats en lafusta o els seus derivats.

L’acer, fou el ma-terial de cons-trucció del segleXIX

I el formigó el delsegle XX

La fusta serà eldel segle XXI

Alex de Rijkt ,arquitecte

(ArchitectsJournal)

El consum de fusta és un béambientalConsiderats tots els factors del seu ci-cle de vida, el comportamentmediambiental de la fusta és superioral de d’altres productes empleats en laconstrucció: necessita menys despesaenergètica en la seva producció, és na-tural, les seves restes son biodegrada-bles, es pot reciclar, és un excel·lentaïllant i no es tòxica, a més de fixarCO2 en el seu creixement.

Informe AthenaAquest informe va estudiar l’impacteambiental que originava una casa de223 m2 utilitzant tres tipus d’estructu-res: de biguetes de fusta, metàl·liques ide formigó. Es van analitzar sis parà-metres i els resultats sempre col·locaren

Fusta Metall FormigóEnergia (Gj) 255 389 562Quantitat recursos utilitzats (Kg) 121.804 138.501 234.996Escalfament global potencial (Kg CO2) 62.183 6.453 93.573Volum toxicitat crítica de l’aire 3.236 5.628 6.971Volum toxicitat crítica de l’aigua 407.787 1.413.784 876.189Restes sòlides (Kg) -abans de reciclar- 10.746 8.897 14.056

Construccióamb fusta microlaminada

realitzada perl’Expo de Hannover

Page 13: Eleccions Generals 2008

13

la P

alan

ca

FustaFustaFustaFustaFusta

la fusta com el material de construcciómes ecològic i menys contaminant.

En un segon informe es va tractard’estudiar els quilograms de CO2emesos per m3 en cada un delsmaterials estudiats en la construcció,incloent el reciclatge (emissions netesde CO2 incloent també l’efecte delcarboni).

Font: R.T.S. Environmental Reportingfor Building Materials 1998-2001 andMinistry for Environment. Denmark

Ramon Ros i CanosaNota: Totes les dades tècniques d’aquest article, han sortit de la revista Directoriode la Madera (editat per AEIM)

CarCarCarCarCartes a la Rtes a la Rtes a la Rtes a la Rtes a la Redaccióedaccióedaccióedaccióedacció

Pasqua 1958. Ermita del PlaMirant un àlbum de fotos, ara ques’acosta la Pasqua, em va cridar l’aten-ció la que adjunto amb aquest escrit.Era l’abril de 1958, en un aplec del di-marts de Pasqua a l’ermita del Pla, unafesta que malauradament s’ha perdut. La foto només té 50 anys –quasires!–, però això no tindria gaire impor-tància si no es donés la circumstànciaque hi podem veure representades qua-tre famílies de botigues que han fet his-tòria a Artesa de Segre. Estic parlantde Cal Josepet, Cal Petit, Cal Serra iCa l’Espinal. Aquesta última és l’únicaque té continuïtat avui dia. Tot seguit explico qui són les perso-nes que apareixen a la foto, sempred’esquerra a dreta. A la part superior,darrere de tot: Lourdes Roca i CarmeMases (Barcelona). Drets: Ventura deCal Petit (pare), Maria Vilalta (L’Hospi-talet), Angelina Ribes, Mercè Giribet,M. Àngels Blanch (la petita de Cal Jo-sepet), Pepita de Cal Rebolleda, Roser

Mianes i Carme Serra (a la qual de-dico un record molt especial desprésdel seu recent traspàs). A baix, asse-guts: Els germans Ventura i VicençRoca de Cal Petit, els germans Josep

M. i Felicià Espinal, i els germansMagí i Joan Serra. El temps passa. Els records queden.

Mercè Giribet

Nota d’agraïmentEl passat dia 2 de febrer vaig patir unaccident de trànsit, sense més conseqüèn-cies que les materials. De tota manera,

voldria donar les gràcies als conductorsque em van auxiliar, als Bombersd’Artesa, als Mossos d’Esquadra i al ser-

vei d’ambulàncies, així com als amics ifamiliars pel seu suport.

Elsa Gili Noguera

Page 14: Eleccions Generals 2008
Page 15: Eleccions Generals 2008

15

la P

alan

ca

CarCarCarCarCartes a la Rtes a la Rtes a la Rtes a la Rtes a la Redaccióedaccióedaccióedaccióedacció

Sobre l’antena d’AlentornA l’atenció del responsable de l’article“Queixes veïnals a Alentorn per unaantena”, aparegut a l’exemplar de LaPalanca núm. 350 del mes de febrer de2008. Havent llegit el contingut de l’arti-cle abans esmenat, s’ha observat un

petit malentès sobre la ubicació de laantena. Aquest article situa l’antena“vora el cementiri del poble”. Si “vora”significa “al costat o a prop del cemen-tiri”, la definició de “vora” –en aquestcas– és incorrecte, ja que l’antena “estàdins del cementiri”.

Per una altra part, si el significat de“vora” vol dir “dintre” del cementiri, l’au-tor d’aquestes ratlles demana disculpes. Atentament i agraint el temps.Alentorn, a 24 de febrer de 2008

Jordi Novau Pérez

Un curs d’informàtica interessantEl passat dimarts 26 de febrer, un grupde 10 noies i nois vam concloure uncurs d’informàtica, organitzat per laBiblioteca Municipal d’Artesa de Segrei subvencionat per la Regidoria de Cul-tura de l’Ajuntament de la ciutat. La duració del curs va ser de 20 ho-res, repartides en dos temes. Les 10primeres hores es van dedicar al pro-grama Excel de Microsoft (full de càl-cul) i les 10 hores restants les vam de-dicar a l’estudi i pràctica del programade lliure disposició Gimp, especialitzaten el retoc, creació i tractament de lesimatges. El curs ha estat molt intensiu i inte-ressant, dirigit pel professor Eduard, enuna de les aules de l’Acadèmia Inde-

pendent Soft. Cada alumna i alumnehem disposat d’un ordinador individu-al, que facilita l’atenció i la pràctica dela classe, aprofitant el temps al cent percent. Des d’aquí el grup d’informàtica

volem donar les gràcies a la BibliotecaMunicipal, a la Regidoria de Cultura, al’Acadèmia Independent Sotf i, per su-posat, al mestre Eduard.Moltes gràcies.

Cal Rellotger

Page 16: Eleccions Generals 2008

16

la P

alan

ca

EsporEsporEsporEsporEsportststststs

Joan Solé, campió d’Espanya de tirany 2007, Joan Solé i Puigarnauva quedar campió de Tir d’Alta

Precisió a Llarga Distància, en lesmodalitats Bench Rest o BR-50,Varmint i Fusell de Repetició. ElJoan va néixer a Artesa, el seu pareera l’Àngel del Camió i vivien al cos-tat de la ferreteria Badia amb la sevafamília. La gent el recordarà per haver treba-llat a l’Ajuntament i a la notariad’Artesa, on un notari –creiem que erael Sr. Cabadés–, en traslladar-se, se’lva emportar a la seva nova notaria deBarcelona, en considerar-lo una perso-na de confiança i eficaç. Era cap a lameitat dels anys 70. Fins llavors, el Juanito –com se’lconeix a Artesa– havia estat treballanta la Biblioteca d’Artesa. Junt amb altragent, havia col·laborat en la publicaciód’un butlletí cultural local de poca du-rada. També havia estat a la Junta delClub de Lectures, on havia fet la feinade contactar i portar a Artesa cantants iescriptors famosos, organitzar sessionsde cine fòrum, etc. Per la seva condi-ció de persona senzilla, però, escolliapassar desapercebut, mentre que a d’al-tres ja els hi anava bé de sortir i pre-sentar els personatges. De tant en tant, en alguna festa o pelscarrers d’Artesa, el trobem i fem unaxerradeta. Un dia assolellat de la pas-sada tardor, el vàrem trobar per la car-retera. Ja ens havia parlat de la sevaafecció al tir, però aquell dia ens vaampliar la informació sobre la seva ac-

tivitat esportiva. Li vam preguntar quant de temps feiaque participava en competicions de tir.Ens digué que mai li havia passat pelcap la idea de competir fins l’any 2005,quan es va comprar una carrabina delcalibre 22 1r.

Experiència internacionalDurant la darrera setmana del mesd’agost de l’any passat, participà alCampionat del Món d’Alta Precisió aViena (Àustria), formant part de la Se-lecció Espanyola de Tir. La seva valo-ració de l’actuació no va ser massabona. Diu: “La meva primera sortida aun Campionat Mundial és la següent:esportivament malament, no vaig po-der superar els nervis, val més no par-lar-ne, però ha estat una experiència queem servirà de molt. Per la resta, vivèn-

cies, contactes amb altres tiradors demolt nivell, ambient... va ser fabulós”.

El Bench RestLi preguntem què és el Bench Rest(recolzat al banc) i ens explica que ésuna pràctica que va néixer als EUA,derivada del sistema que feien servir elscaçadors per a centrar els seus rifles decacera. La competició consisteix en cinc tan-des de cinc trets, a més dels d’entrena-ment de cada tanda. Al contrari del quepugui semblar, no s’han de fer 10 tretscentrats, sinó que s’han de disparar 5trets a la diana, fent la màxima agrupa-ció; és a dir, fer el primer tret i que elsaltres quatre restants passin pel mateixforat. Com que això és molt difícil, gua-nya sempre l’agrupació més petita delscinc trets. Li demanem què creu que es neces-sita per a practicar el Bench Rest. Co-menta que cal disposar d’una carrabi-na del 22 1r o un fusell de gros calibre.També fa falta la corresponent mira te-lescòpica, un suport al davant (que solésser una torreta per recolzar el canó) iun sac petit de sorra per a repenjar laculata.

Més dades tècniquesA més, hi ha les següents modalitats:- Fusell amb mires obertes, Caçera,Fusell de Repetició, Varmint i el BR-50. Es pot participar a les competici-ons amb diferents tipus d’armes, és adir: a la modalitat mires obertes, sense

L’

Page 17: Eleccions Generals 2008

17

la P

alan

ca

EsporEsporEsporEsporEsportststststs

El palmarès de Joan Solé

Modalitat BR-50- 3r en la Tercera Fase de la Copa Presidente (Tarragona, 2005).- 3r al Trofeu de la Generalitat (Tarragona, 2006).- 3r al Campionat d’Espanya (Tarragona, 2006).- 3r en la Tercera Fase de la Copa Presidente (Riba-roja de Túria, València, 2006).

Modalitat gros calibre- Sotscampió de Catalunya Varmint Pesat (Tarragona, 2007).- Campió de Catalunya de Varmint (Tarragona, 2007).- 2n lloc en la Primera Fase de la Copa Presidente, en Fusell de Repetició (Tarragona, 2007).- 21è lloc en la Tercera Fase de la Copa Presidente (Riba-roja de Túria, València, 2007).- Sotscampió d’Espanya, en Varmint Pesat (Torres de Segre, 2007).- Campió de la Copa Presidente (2007).

cap mira telescòpica, s’hi solen utilit-zar fusells militars, Mauser, CarlGustav i altres.- Modalitat de caça: amb qualsevol ri-fle de caça i una mira telescòpica de 6augments, segons el pes de l’arma se-ran Standard i Open. També el rifle derepetició que podrà ser, així mateix,Standard o Open. La modalitat Varmint,lleuger o pesat, en què es competeix a

100 o a 200 metres. Fins aquí, totes ambcalibres grossos. I per últim, la modali-tat esmentada abans de BR-50, ambcalibre 22 1r, a la distància de 50 me-tres.

ResumintCom ja hem explicat, el Joan Solé vaquedar campió de Catalunya de Varmintl’any 2007. Aquest mateix any, també

va quedar campió de Tir d’Espanya enles modalitats BR-50, Varmint i Fusellde Repetició.

Endavant, Juanito! Sols et resta,aquesta vegada sense nervis, que gua-nyis el Campionat d’Europa d’enguany.

La Palanca

En aquesta diana hi ha cincimpactes. El Bench-Rest oAlta Precisió busca ajuntar elsimpactes el més possible.

www.lalalalalapalancapalancapalancapalancapalanca.cat

Page 18: Eleccions Generals 2008
Page 19: Eleccions Generals 2008

19

la P

alan

ca

Resultats esportius de febrer

Informació facilitada per Jordi Regué, Carlos Pérez,Àlex Trepat i Ferran Marín

EsporEsporEsporEsporEsportststststs

BÀSQUETCENG

Sènior masculí. Territorial ACENG Coop. Artesa - CB Balaguer 72 - 64CN Tàrrega - CENG Coop. Artesa 60 - 70CENG Coop. Artesa - P. Fragatina 69 - 80CB Sort - CENG Coop. Artesa 63 - 68

Sènior masculí. Territorial BCB Almacelles - CENG Calvet 70 - 47CB Mollerussa - CENG Calvet 63 - 41CENG Calvet - CB Bellvís 29 - 56CB St. Guim - CENG Calvet 53 - 37

Júnior masculíCENG Alexan - P. Fragatina 78 - 63CB Secà St. Pere - CENG Alexan 29 - 77CENG Alexan - CB Cappont 71 - 60

Cadet masculíCN Tàrrega - CENG JR Miró 80 - 55BAC Agramunt - CENG JR Miró 97 - 62CB Cervera - CENG JR Miró 72 - 58

Infantil masculíCENG SUR - BC Andorra 18 - 69CB Alpicat - CENG SUR 59 - 45CENG SUR - CB Sort 66 - 16CB Cervera - CENG SUR 42 - 86

Mini MasculíCENG Miró - CB Balaguer 68 - 52BAC Agramunt - CENG Miró 82 - 48CENG Miró - CB Bellvís 42 - 44Cappont - CENG Miró 98 - 48

Cadet femeníCB Lleida - CENG Jubete 62 - 29CENG Jubete - P. Fragatina 33 - 38

Infantil femeníCENG Aquí Natura - CB Alpicat 45 - 46CB Mollerussa - CENG Aquí Natura 23 - 62CENG Aquí Natura - CB Cervera 51 - 48

Mini FemeníCB Ponts - CENG Olis Macià 65 - 17

JuvenilCE Artesa S. - AEM 0 - 7Bordeta - CE Artesa S. 2 - 2

CadetBellpuig - EFAP 2 - 2EFAP - Ivars 1 - 2

InfantilEFAP - At. Segre 0 - 3Bellpuig - EFAP 2 - 3

AlevíPardinyes - EFAP 1 - 6EFAP - Oliana 5 - 2

FUTBOLEFAP (Escola de futbol Artesa-Ponts)

Benjamí AEFAP - Guissona 3 - 2EFAP - Pardinyes 11 - 0

Benjamí BEFAP - Tremp 4 - 6Lleida - EFAP 4 - 6

PrebenjamíEFAP - AEM 5 - 1Pla d’Urgell - EFAP 0 - 3

CE Artesa de Segre. Primera Regional. Grup 5De la jornada 19 a la 22

Andorra - CE Artesa S. 1 - 0Torrefarrera - CE Artesa S. 1 - 0Castelldans - CE Artesa S. 3 - 0CE Artesa S. - Juneda 1 - 1 (J. Aumedes)

Classificació de l’equipPartits guanyats: 7 Empatats: 7 Perduts: 8Gols a favor: 30 Gols en contra: 281r: Guissona (48 punts). 10è: CE Artesa (28 punts).

FUTBOL SALACENG. Preferent Catalana. Grup 5

De la jornada 17 a la 19

CENG Gañán Artesa S. - Linyola 3 - 8P. Barça Ciutat de Lleida - CENG Gañán Artesa S. 5 - 1CENG Gañán Artesa S. - Bar Morenos Lleida 5 - 10

“L’hegemonia política ha comportat sempre una forma o altra d’hegemonia lin-güística”

Joan Fuster - escriptor (1922-1992)

Page 20: Eleccions Generals 2008

20

la P

alan

ca

EsporEsporEsporEsporEsportststststs

Nou equip de BTT “Bassella-MC Segre-Conor”ls inicis del nou equip de com-petició de BTT de les nostres

contrades varen ser el passat dia 15de novembre de 2007, quan en unatrobada “secreta” al taller de motosi bicicletes del Pascuet a Ponts, gentamb moltes ganes de treballar pelBTT i il·lusió per tirar endavant unprojecte engrescador, proposaven lesseves millors idees. Aquest va ser el punt de partida delque ara, tres mesos després, ja ha dei-xat de ser un projecte per passar a seruna realitat, aquest és el nou equip decompetició de BTT Bassella-MCSegre-Conor. De la mà de la secció de BTT delMoto Club Segre, Motos Pascuet, lamarca de bicicletes Conor i l’Ajunta-ment de Bassella, després de molts con-tactes i de demanar esponsorització ainfinitat d’empreses i institucions, s’haaconseguit reunir material i fons sufi-cients per afrontar la temporada de BTT2008 tant a nivell de Catalunya comestatal. L’equip està format pels lleidatansAlbert Aubet (junior), Oriol Badia (sub-23), Josep M. Puigpinós (sub-23) iÒscar Berral (elit), els quals correranamb el model BTT CONOR WRC1Carbon Team. Així, el passat 9 de febrer a les 10hores va tenir lloc la presentaciód’aquest nou equip de BTT. L’acte va

tenir lloc al local social d’Aguilar delmunicipi de Bassella, cedit gentilmentper l’Ajuntament de Bassella i on es vacelebrar un esmorzar típic Moto ClubSegre a càrrec dels voluntariosos mem-bres del club, que va finalitzar amb unimportant reportatge fotogràfic a càrrecde l’inigualable Agustí Cucurulls. A la presentació van assistir-hi algunsdels espònsors i autoritats representantsde les entitats oficials que recolzenl’equip, principalment: Generalitat deCatalunya (Núria Ramon, representantterritorial de la Secretaria General del’Esport), Diputació de Lleida AraLleida (Camil Gómez, assessor d’es-

ports), Ajuntament de Bassella (XavierEsteve, alcalde), Ajuntament d’Artesade Segre (Mingo Sabanés, alcalde),Ajuntament de Coll de Nargó, Coope-rativa d’Artesa de Segre (Josep Canal,president) i BEST. L’equip va tenir la seva primera pro-va el passat 17 de febrer a la Copa In-ternacional de BTT Gran Premi Massi-UCI que es va celebrar a Banyoles(Girona) i on van aconseguir molts bonsresultats. El fet que aquesta competi-ció atorgui punts UCI va provocar lapresència de varis corredors internaci-onals, amb el consegüent augment delnivell de la prova, a la qual va assistir-hi un total de 450 corredors en diferentscategories. Tot i això, els nostres cor-redors van tenir un paper destacat:- Josep M. Puigpinós: 4t sub-23 (2ncorredor nacional de la categoria)- Oriol Badia: 12è sub-23- Albert Aubet: 8è júnior (6è corredornacional)- Òscar Berral: 30è elit, després d’anardurant 4 de les 5 voltes entre els 25primers El primer pòdium es va aconseguirel passat 24 de febrer, quan dos delsmembres de l’equip, Josep M.Puigpinós i Òscar Berral, van debutara la Copa Catalana Internacional de Ma-rató de BTT a Fals. En aquesta, l’OriolBadia no va poder córrer per prescrip-ció del seu entrenador i l’Albert Aubets

E

Page 21: Eleccions Generals 2008

21

la P

alan

ca

EsporEsporEsporEsporEsportststststs

per no tenir l’edat suficient per partici-par-hi. Però de totes maneres, els dosparticipants van poder classificar-se iaconseguir una destacada actuació:Josep M. Puigpinós va quedar 2n ensub-23 i en setè lloc de la general il’Òscar Berral aconseguí el 13è elit. La propera cursa, el diumenge 2 demarç a Avilés (aquest article es publi-carà a posteriori), essent la segona delCampionat Superprestigi Massi, onl’equip Basella-MC Segre-Conor podràtornar al complet. L’equip també competirà als Cam-pionats de Catalunya, Campionatsd’Espanya i a la primera prova de laCopa del Món que se celebrarà aAndorra. En nom de la secció de BTT delMoto Club Segre, volem donar les grà-cies a tots els espònsors que han col·-laborat a fer possible l’equip de BTTBassella-MC Segre-Conor: Conor,Ajuntament de Bassella, Ajuntament deVilanova de Meià, Ajuntament d’Artesade Segre, Ajuntament de Coll de Nargó,Diputació de Lleida-Ara Lleida, Mo-tos Pascuet, Seur, Cooperativad’Artesa, Ongrup-La Botiga de l’Ai-gua, Hotel Can Boix, S.I.P. OutdoorActivities, Cicles Pagès-Rubí.

Text i fotos: David Berral

19è PremiNarrativa Breu

Artesa de Segre 2008

Podeu recollir o sol·licitar les basesa l’ajuntament (tel. 973 40 00 13) o

a la Biblioteca (tel. 973400754) d’Artesa de Segre.

Termini de presentació de les obresfins el 18 de març de 2008

Lloc de presentació a laBiblioteca “Joan Maluquer i Viladot”

Organitza:Ajuntament d’Artesa de Segre – Regidoria de Cultura,

Mitjans de comunicació i EducacióBiblioteca Joan Maluquer i Viladot

Patrocina:Institut d’Estudis Ilerdencs

Col·labora:Generalitat de Catalunya – Departament de Cultura

Ballada de sardanesDiumenge de Rams

16 de marça les 6 de la tarda

a la plaça de l’Ajuntament

En cas de mal temps, la ballada es faràal pavelló poliesportiu

Organitza: Amics de la Sardanad’Artesa de Segre

Col·labora: Ajuntament d’Artesa deSegre

Page 22: Eleccions Generals 2008
Page 23: Eleccions Generals 2008

TTTTTema del Mesema del Mesema del Mesema del Mesema del MesInfInfInfInfInfororororormememememe

23

la P

alan

ca

Gerard Costa, premiatartesenc Gerard Costa va rebredos importants premis el passat

23 de gener. Costa resideix a la ciu-tat de Walmer, prop de Dover, i és uncol·laborador habitual compromèsamb les tasques de la seva comuni-tat. Així, va estar honorat amb dosprestigiosos premis del Rotary Club. La notícia diu que el Gerard (Gerrypels amics) és natural de Catalonia, enaquest cas, de Cal Costa d’Artesa. Ésun membre molt actiu del Rotary Clubdel Sud de Foreland, Anglaterra, i el seuexcel·lent treball en la promoció del seuClub, construint i tenint cura de la sevawebsite, i pel fet de promocionar-la ambmolts contactes internacionals, ha es-tat reconegut amb el Certificat del Pre-mi de Mèrit. Aquest premi característic i no mas-sa corrent, lliurat pel Districte 1120 deRotary, va ser presentat pel passat go-vernador del Districte, Norman Jones,en una trobada especial a Dover. ElGerry no coneixia aquest fet, per la qualcosa els membres del Club li tenien pre-parada una sorpresa extrareservada. El president del Club, Peter West, varevelar que tot havia estat preparat engran secret, per tal que el premi delRotary a Gerry resultés el més granhonor, com ho és la Dignitat de PaulHarris (Paul Harris va ser el fundadorel 1905, del moviment Rotary). Aquestsegon premi va arribar de la mà del pre-sident Peter, degudament presentat. Erauna medalla amb dues cintes (blava igroga), que va deixar bocabadat el propiGerard.

Què és el Rotary Club?El Rotary és una associació internacio-nal de líders empresarials i professio-

nals, que proporcio-nen un servei humani-tari, promouen lapràctica d’enlairadesnormes d’ètica en totamena d’activitat quees porti a terme i quea més, contribueixenper norma al desenvo-lupament de la bonavoluntat i la pau almón. Funcionen més de30.000 Clubs Rotarysen prop de 160 països(a Catalunya i a Espa-nya també). Tenen ac-tualment 1.200.000 socis aproximada-ment. El Rotary impulsa la realitzacióde projectes a nivell local, ajudant enproblemes crítics en la actualitat, inclo-sos l’analfabetisme, la pobresa, la pro-liferació de la SIDA i la fam. Entre moltes altres activitats, parti-cipen cada any en programes d’inter-canvi de joves, a prop de 8.000 estudi-ants, sota els auspicis del Rotary. Elprograma permet estudiar a l’estranger,al país de preferència, i conviure ambfamílies durant un any. A més, amb Beques de Bona Volun-tat, el Rotary patrocina anyalment 1.500estudiants universitaris.

El Gerard CostaEls premis eren alhora un reconeixe-ment per la seva tasca com a tresorerde la Societat de Prevenció (i ajuda) delCàncer de Pròstata –vinculada alRotary– i per la seva aportació al Rotarycom a comunicador brillant. També,com ja hem dit, per la seva website iper contribuir enormement al creixe-

ment de contactes internacionals delClub. Cal recordar que el Gerard, per laseva tasca professional –importador iexportador de fruita–, manté contactesde feina i d’amistat amb els països mésimpensats del món. També amb els méspropers com Espanya, França, Itàlia,etc. Com a afició, li agrada molt la foto-grafia. És molt bon fotògraf i fa anysque recull fotos antigues. De la sevacol·lecció ha exposat al públic recent-ment un recull de fotografies amb elnom de Now and Then (Ara i Llavors),que recull fotos antigues comparadestal com són ara en l’actualitat, amb elmateix enfocament. Estan a disposicióde qui ho demani i si algú està interes-sat en alguna, el Gerard li farà arribar. Des d’Artesa i La Palanca, nomésens resta felicitar-lo pels seus premis,que evidencien que escara està fort iferm i al peu del canó. Per molts anys.

Bartomeu Jove i Serra

L’

En Gerard Costa amb la seva esposa Viki

Page 24: Eleccions Generals 2008

24

la P

alan

ca

TTTTTema del Mesema del Mesema del Mesema del Mesema del Mes

Eleccions Generals 2008er desena vegada, els ciutadans iciutadanes de l’Estat espanyol

vam ser convocats a les urnes en unesEleccions Generals (la primera va serel 1977). Es tractava d’escollir 350 diputats idiputades pel Congrés, per una banda,i també 208 senadors i senadores perl’anomenada cambra alta. Al Senat,però, hi ha actualment 51 senadors més,que són els designats pels ParlamentsAutonòmics. La forta bipolarització que es produ-eix sempre en aquestes eleccions, lesdiguem-ne espanyoles, ha arribat a ungrau gairebé insuperable, amb dobledebat televisiu inclòs dels dos aspirantsa la presidència del Govern espanyol.La conseqüència ha estat la poca repre-sentació d’altres partits, especialmentnacionalistes. Els únics que han acon-seguit salvar els mobles són CiU (11diputats, pendents de confirmar en tan-car la nostra edició) i PNB (6 diputats),

mentre que IU i ERC han rebut de va-lent. El cas d’ERC mereixeria un capítola part, ja que fa quatre anys es va pas-sar d’un únic diputat a Madrid fins avuit, fruit d’uns circumstàncies diver-ses i molt especials. Ara, amb només 3diputats, la davallada és forta, però ésel segon millor resultat d’ERC al Con-grés des de la restauració de la demo-cràcia. En definitiva, el PSOE amb els seus169 diputats s’acosta més a la majoriaabsoluta i podrà governar pactant pun-tualment amb qui més li vingui de gust.Catalunya ha tornat a estar decisiva i liha donat fins a 25 diputats a Zapatero(el 2004 eren 21), malgrat l’AVE, lesrodalies, les apagades, la retallada del’Estatut... El PP també ha incrementatla seva representació, passant de 148 a154 diputats, però mantenint la distàn-cia amb els socialistes. A nivell de la demarcació electoral

de Lleida, la nostra, on només es dis-putaven 4 diputats, el PSC-PSOE i CIUhan mantingut els seus diputats, 2 i 1respectivament, mentre que el que vaarrabassar ERC al PP fa quatre anys hatornat a mans d’aquests. Al Senat, l’En-tesa Catalana de Progrés (formada pelsgrups del tripartit) ha obtingut 3 sena-dors i CIU 1. A la pàgina dreta podem veure unquadre amb els resultats d’Artesa alCongrés, on es presenten les dades permeses, els totals i també comparativesamb el 2004 (en nombres absoluts i enpercentatges). La dada més destacadaés la baixada d’un 10,5% en la partici-pació. Mentre CiU i PP tenen poca va-riació en percentatge, els socialistes hanvist un increment del 6,2% i Esquerrauna davallada del 7,5%. En el quadre següent, tenim els re-sultats al Congrés dels municipis de larodalia: Alòs de Balaguer, Cubells, Fo-radada i Vilanova de Meià. Fixeu-vos

P

Page 25: Eleccions Generals 2008

25

la P

alan

ca

TTTTTema del Mesema del Mesema del Mesema del Mesema del Mes

en algunes dades curioses, en relacióamb la resta de municipis de la Nogue-ra: Alòs és on CiU obté el percentatgemés alt (62,9%), a Vilanova passa elmateix amb ERC (32,8%), mentre queForadada es converteix en el segonmunicipi de la comarca (després deCabanabona) en suport al PP amb un22,1%. En el tercer quadre, corresponent alsresultats al Senat d’Artesa, només hiapareix un resum dels vots, ja que elcàlcul de percentatges resulta molt méscomplex en ser llistes obertes. El sena-dor més votat, com ja va passar fa qua-tre anys, ha estat Josep M. Esquerda. Si les nostres previsions no ens en-ganyen, la propera cita amb les urnesserà amb motiu de les Eleccions al Par-lament Europeu, al juny de 2009. Te-nim en compte que venim d’un perío-de realment intens (2003-2008), ambnou vegades que hem pogut anar a vo-tar, el fet que hi hagi 15 mesos de recéssembla que no pugui ser. Repassem:2003, Municipals i Parlament deCatalunya; 2004, Generals i ParlamentEuropeu; 2005, Referèndum Constitu-ció d’Europa; 2006, Referèndum Esta-tut i Parlament de Catalunya; 2007,Municipals; i 2008, Generals.

Text: Ramon GiribetFotos: Josep M. Espinal

Page 26: Eleccions Generals 2008

In MemoriamIn MemoriamIn MemoriamIn MemoriamIn Memoriam

Recordant la meva germana CarmeEl passat dimarts 19 de febrer va morirla meva estimada germana Carme, als65 anys d’edat, desprès de tres anys delluita contra la malaltia. Aquest buit queens ha deixat l’intentarem omplir ambel seu record. De la Carme crec que podem dir queva destacar per la seva bondat, humili-tat, discreció, bona esposa i mare i per

haver estat una treballadora incansable,portant la botiga de CAL SERRA du-rant 39 anys, sempre amb amabilitat iesperit de servei. Agraeixo, en nom de tota la famíliaa artesencs i comarcans, la vostra as-sistència al funeral i les mostres de con-dol i afecte rebudes.

Magí Serra i Piqué

La família Solé-Serra agraeix públicament al personal sanitari i farmacèuticd’Artesa la seva ajuda, bona predisposició i servei immillorable que ens haofert.

Els membres dels Consells de Redacció i d’Administració de La Palanca volem expressar el nostre més sincercondol a la família de Josep Ros, pare del nostre col·laborador Ramon Ros.

Nota de condol

1.Les obres participants hauran d’ésser en català, inèdites i origi-nals. Una mateixa persona pot presentar com a màxim 3 narracions.

2.Les obres es presentaran per duplicat. En les 3 primeres cate-gories poden ser escrites a mà, però amb lletra clara. En la resta, a màquina(o amb ordinador) i a doble espai. Per tal de facilitar la publicació posteriorde les obres, es demana que, en la 6ª i 7ª categoria, s’adjunti l’obra en formatdisquette.

3.En la primera categoria, els concursants presentaran els treballsacompanyats d’un dibuix. En totes les categories restants, l’extensió màxi-ma és de 5 folis per una cara. El tipus de lletra ha de ser Times NewRoman i el tamany 12.

4.Les obres s’hauran de presentar a la biblioteca Municipal finsal 18 de març de 2008. També poden enviar-se per correu:Biblioteca Municipal “ Joan Maluquer i Viladot”Escoles s/n25730 ARTESA DE SEGRETel. 973 40 07 54(de dilluns a divendres de 17h a 21h i dissabte de 11h a 13h).Els participants que vulguin confirmar la recepció de l’obra poden trucar a laBiblioteca.

5.S’estableixen les següents categories:1a categoria: Cicle Inicial d’Educació Primària2a categoria: Cicle Mitjà d’Educació Primària3a categoria: Cicle Superior d’Educació Primària4a categoria: 1r cicle d’ESO5a categoria: 2n Cicle d’ESO6a categoria: Persones nascudes els anys 1988, 1989 i 1990.7a categoria: Més grans

6.En les obres només hi constarà el títol i la categoria, però no hihaurà cap altra dada de l’autor/ a. A més, aniran acompanyades d’unsobre tancat. Fora del sobre hi constarà:- El títol de l’obra- Categoria en què participa Dins del sobre hi haurà les següents dades de l’autor/a:

- Nom i cognoms- Adreça i telèfon- Nom i adreça del centre on estudia (excepte categories 6a i 7a)- Fotocòpia del document d’identitat (només les categories 6a i 7a).

7.El jurat qualificat estarà format per 7 membres. Actuarà com acoordinadora, la Sra. Josefina Paris, responsable de la Biblioteca Municipal.

8.El jurat estarà facultat per a resoldre qualsevol incidència no pre-vista en aquestes bases.

9.El jurat atorgarà un premi per a cada categoria i els accèssits queconsideri convenients. No obstant, pot declarar algun premi desert.Els premis consistiran en:A les categories 1a, 2a i 3a: Lots de llibres i obsequisA les categories 4a i 5a: 100 eurosA la categoria 6a: 250 eurosA la categoria 7a: 500 eurosTots els accèssits obtindran lots de llibres i obsequis.

10.Els resultats del Premi es donaran a conèixer en un acte pú-blic que tindrà lloc al local de la Dàlia Blanca d’Artesa de Segre, eldiumenge 25 de maig de 2008 a les 13h. Els autors i les autores d’obresguardonades hauran d’assistir o bé delegar en alguna persona per a recollirel premi.

11. En el cas, que no es pogués venir a recollir el premi el dia delliurament, es podrà passar a buscar, per les oficines de l’ajuntament (de 9 a14h.) fins el 31 de juliol de 2008.

12.Els originals premiats es guardaran a la Biblioteca Municipal“Joan Maluquer i Viladot” i passaran a ésser propietat de l’Ajuntamentd’Artesa de Segre, el qual es reserva el dret a publicar-los.

13.Els treballs no premiats podran recollir-se a la mateixa Bibliote-ca fins el 30 de juny de 2008. No s’enviaran, particularment, cap dels tre-balls presentats.

14.L’organització es reserva el dret d’alterar les bases. Si això esproduís, s’anunciaria oportunament.

15.El fet de participar en aquest premi suposa l’acceptació de lesseves bases.

Artesa de Segre 1 de febrer de 2008

BASES del 19è CONCURS de NARRATIVA BREU

Termini de presentació de les obres fins el 18 de març de 2008

26

la P

alan

ca

Page 27: Eleccions Generals 2008

27

la P

alan

ca

PPPPParararararlen les Entitalen les Entitalen les Entitalen les Entitalen les Entitatststststs

Centenari de l’escoltisme (II)L’escoltisme a CatalunyaEl 1912, només cinc anys després delprimer campament escolta a l’illa deBrownsea, hi ha un parell de temptati-ves de signe ben diferent per intentarimplantar l’escoltisme a Catalunya. Peruna banda els Exploradores Barcelo-neses, membres d’Exploradores deEspaña (reconeguts per la monarquiaespanyola i regeneracionistes per defi-nició), i per l’altra, els Jovestels deCatalunya propers a les tesis republi-canes catalanes. Els “Exploradores”,centralistes i militaristes, mantindran undiari propi, Cataluña escultista, i unpetit reducte de grups que en temps dePrimo de Rivera esdevenen instrumentde la dictadura, mentre que els Jovestelsacaben desapareixen. També el guiat-ge va tenir una primera aparició efíme-ra, l’any 1913, amb l’aparició de qua-tre grups de Girl Guides en àmbits es-colars femenins de Barcelona. Però esfongué molt aviat i no reapareixeria finsels anys 30. Aquestes primeres experiències noacaben d’arrelar i no és fins al 1927 quel’escoltisme pren una volada seriosa idefinitiva al Principat. És per això ques’ha fixat aquesta data com a base delnaixement de l’escoltisme pròpiamentcatalà, el 75è aniversari del qual se ce-lebrà solemnement fa uns anys. Un puntde partida important és la figura deJosep M. Batista i Roca. El 1927, l’his-toriador i polític barceloní dóna unaconferència al Centre Excursionista deCatalunya amb projeccions sobre lavida dels boy-scouts anglesos que haconegut en directe durant els seus viat-ges. Es declara partidari del mètodeescolta per a l’educació del caràcter dela joventut catalana i inicia una sèriede visites a diferents centres excursio-nistes de pobles i barris de Catalunyaper orientar l’activitat de les seccionsjuvenils cap a les pràctiques escoltes. En l’aspecte social hi havia neguitper un renaixement cultural i cívic i, ésper això, que l’escoltisme genuïnamentcatalà aviat trobà ressò i acollida enmolts grups excursionistes, entitats re-creatives, culturals o de caire religiós.Aquests grups, nascuts després de la

dictadura de Primo de Rivera i afavo-rits a partir del 1931 pel govern repu-blicà, s’agrupen en la Germanor deMinyons de Muntanya –en el cas delsnois– i la Germanor de NoiesEscoltistes (posteriorment Noies Gui-es) –en el cas de les noies. La Institu-ció Catalana d’Escoltisme coordina laGermanor de Minyons de Muntanya ila Germanor de Noies Guies. El 1928se celebra el Primer Campament Ge-neral de Guies i Minyons al Papiol. Dels antics Exploradores Barcelone-ses apareguts al 1912, se n’escindeixenl’any 1933 els Boy Scouts de Catalunya

i les Girl Scouts de Catalunya, perquèExploradores de España els havia ne-gat l’autonomia. El caire dels Boy i GirlScouts (amb separació estricta de se-xes) és catalanista, no depenen de l’Es-tat i fins i tot ofereixen al presidentMacià la presidència honorífica de l’en-titat. El mateix any el diari Cataluñaescultista passa a denominar-seCatalunya escoltista. Cap al 1930 també cal destacar lapresència d’agrupaments confessionalsen el si de la Institució Catalana d’Es-coltisme. De fet “no podem parlar ambpropietat d’escoltisme catòlic o confes-sional en aquella època. Aquests agru-paments formaven part d’una associa-ció aconfessional i no arribà a plante-jar-se la demanda de reconeixement perpart de la jerarquia eclesiàstica d’unescoltisme catòlic com l’existent aFrança i a Bèlgica en aquell moment”.La pertinença a l’Església no fou capobstacle per treballar plegats, cristiansi no cristians, en l’empresa comuna designe nacional i educatiu. De la creació i embranzida d’agru-paments de confessionalitat catòlica sen’ocupa mossèn Antoni Batlle que téinterès en afegir una pinzellada d’evan-gelització a la gran tasca educativa quees feia des dels agrupaments escoltes.Vinculat activament a la Germanor deMinyons de Muntanya i membre delConsell, mossèn Batlle aglutina elsagrupaments confessionals en el si dela Lliga Espiritual de la Mare de Déude Montserrat, sense desvincular-los,però, dels Minyons. La tasca del sitge-tà Antoni Batlle a l’escoltisme és valo-rada per alguns bisbes ja abans de laguerra del 1936. Una mostra d’aquestsuport és la presència dels bisbes de Vic,Solsona i Tarragona en un campamenta Collsacabra, l’estiu del 1933. El ma-teix cardenal Vidal i Barraquer obtéautorització del Vaticà per celebrar lamissa a l’aire lliure en els campamentsde Mn. Batlle. Cal apuntar que, paral·-lelament a l’escoltisme dels agrupa-ments de mossèn Batlle, la resta d’agru-paments de la Germanor de Minyonsde Muntanya, vinculats a entitats ex-cursionistes o ateneus culturals, no es

Baden Powell, fundador de l’escoltisme, amb laseva esposa Olave

Mn. Antoni Batlle amb Josep M. Bastista i Roca,els introductors de l’escoltisme pròpiament catalàal nostre país

Page 28: Eleccions Generals 2008

PPPPParararararlen les Entitalen les Entitalen les Entitalen les Entitalen les Entitatststststs

desentenien pas de l’aspecte espirituali religiós. Antoni Batlle i Mestre neix a Sitgesel 31 de juliol de 1888. Doctorat en fi-losofia i teologia. Exerceix de sacerdoten diferents parròquies i és organista idirector de l’escolania de Gràcia. Inqui-et de mena, segueix les pautes pedagò-giques més avançades, treballa amb

Montessori, estudia arqueologia, astro-nomia, exactes, pedagogia... El 1928coneix Batista i Roca i crea els primersagrupaments escoltes confessionals. Al1936, just baixant de la Pica d’Estatsamb els seus Minyons, ha de fugir capa Suïssa d’on retorna acabada la Guer-ra Civil. Exercint de mestre, reprèn lesactivitats escoltes en la clandestinitat.

Mor el 26 de novembre de 1955. El seuenterrament fou el més multitudinarique hi hagué a Barcelona des de la mortdel president Macià.

Agrupament Escoltai Guia Mare de Déu del Pla

175 agraïmentsa Comissió 300 va participar icol·laborar el 9 de març amb la

campanya de recollida de signaturesproposada conjuntament per la Pla-taforma pel Dret a Decidir i Sobira-nia i Progrés, per tal que la Genera-litat de Catalunya pugui assumir lacompetència de convocar consultespopulars. Recordem que la Constitució espa-nyola prohibeix aquest dret, reconegutper la carta dels dret civils i polítics deles Nacions Unides. 175 ciutadans del nostre municipi irodalia, amb la seva signatura, van ferla petició de més democràcia i més par-ticipació ciutadana en les decisions queens afecten a tots i totes. Demanar laparticipació i l’opinió als ciutadansd’un país hauria de ser un símptomade normalitat de les societatscohesionades i avançades. Darrere d’aquesta iniciativa hi ha ungrup de persones compromeses amb elpaís, amb la cultura, amb el desenvolu-pament i el benestar social. La comis-sió va fer extensible i la continuarà fentla petició de col·laboració amb tots elsgrups polítics i amb totes les entitatscíviques i culturals que representen elnostre teixit associatiu. Per acabar, esmentem que la recolli-da continuarà amb altres esdevenimentslocals propers, aprofitant activitats onhi hagi predisposició a la participacióciutadana.

Comissió 300 anys

L

28

la P

alan

ca

Page 29: Eleccions Generals 2008

29

la P

alan

ca

PPPPParararararlen les Entitalen les Entitalen les Entitalen les Entitalen les Entitatststststs

Teatre: “El Gran Dia”l Grup de Teatre d’Artesa deSegre i les Artesenques Actives

van fer l’estrena mundial de la co-mèdia “El Gran Dia”, els passats 15,16 i 17 de febrer a la Dàlia Blanca. L’obra ha estat escrita pels drama-turgs Jordi Sánchez (“Plats Bruts”) iPep Anton Gómez, els quals van tenirla gentilesa de permetre que fos estre-nada en primícia pel quadre escèniclocal. Es tracta d’una comèdia que tétots els ingredients per triomfar als es-cenaris d’arreu. L’obra va ser interpretada magnífi-cament pels actors i actrius artesencs,que li van saber donar un ritme i unagràcia especials. La comèdia presentauna família que arriba a casa desprésde casar la filla, en una boda que haacabat amb batalla campal entre els fa-miliars del nuvi i de la núvia. El pare, Vicenç (Vicenç Farràs), ha

E

Fitxa tècnica

RepartimentLídia Roca M. TeresaEmma Estrada SílviaIgnasi Gilabert MateuVicenç Farràs VicençSara Canes NúriaÍngrid Llobet Raquel

Equip tècnicVestuari: M. Àngels Gili, DivinaMateoPrimers apunts: Pepita Monell, JoanRocaImatge: Roger MateoCaracterització: Dolors PortilloMobiliari cedit per: Pepita Monell,Joan RocaSo i luminotècnia: Josep Manel GilEscenografia: Xavier Farràs amb EvaCendra, Maribel Colom, Núria Mas-ses i Iolanda MassanaProducció i ajudant de direcció: EvaCendraDirecció: M. Dolors Palet

estat el principal dam-nificat de la batussa,amb un cama i unbraç trencats, però ésel que s’ho pren ambmés sentit de l’humor.La mare, M. Teresa(Lídia Roca), ésl’eterna patidora quemira que tothom esti-gui bé. La núviaegoista, Núria (SaraCanes), només pensaen el seu viatge denoces mentre té la so-gra i el marit a l’hospital. El fill inte-ressat, Mateu (Ignasi Gilabert), i la sevasegona dona, la histèrica Sílvia (EmmaEstrada), només pensen en la dot queels tocarà si els pares es venen la masiaon el pare es descaboria i cultiva elsseus tomàquets i pebrots. I l’altra filla,

la passota Raquel (Íngrid Llobet) cantales quaranta a qui es posa al davant. Tot plegat, una obra plena de con-trastos, de situacions tenses i diverti-des, tan reals com la mateixa vida.

La Palanca

Page 30: Eleccions Generals 2008
Page 31: Eleccions Generals 2008

31

la P

alan

ca

PPPPPararararartits Ptits Ptits Ptits Ptits Políticsolíticsolíticsolíticsolítics

L’apunt del PSC-PM... Encara no fa nou mesos i ja l’han paritl Govern d’ERC presenta untrist balanç i ha perdut tota la

confiança, en tant sols nou mesos degestió. La gota que vesa el got va ser en elPle del 7 de febrer, on es va saber queel POUM ha estat entregat a Urbanis-me amb força defectes de forma i haestat retornat a l’ajuntament perquècompleti l’expedient. Això és “elcolmo”. Però anem per parts. LA PART PO-SITIVA de la seva gestió: Donaríem unaprovat en el tema de la Fira i la FestaMajor, així com Nadal i Carnestoltes.Sempre es pot millorar, però creiem quehan estat esdeveniments positius. LaSala de Vetlles ha estat l’obra més sig-nificativa i necessària que tots esperà-vem. La millora de l’aigua de boca con-tinua i les obres en el carrer MariaAnzizu i algunes d’endarrerides delspobles s’han començat ara. Algunesatencions i el dia a dia van millorar deseguida, tot i que ara s’estanca. LAGESTIÓ NEGATIVA: Sota el paraiguadel “Bon Mingo” (que com a personaningú ho dubta, però ara estem parlantde l’ajuntament), s’amaga l’acció pès-sima d’aquest govern, amb el consenti-ment de l’alcalde. La mentida i el tergi-versar la informació, o el no donar-la,és la seva millor arma. Com a exemple,la informació que l’ajuntament publicaa La Palanca, no coincideix amb la re-alitat. S’ha reclamat en els plens i no ésrectifica correctament. L’administració de l’ajuntament estàfatal. Alguns apunts: no es responenmoltes de les cartes entrades. Les Peti-tes Ajudes de la Diputació, fins i tot del2004, encara s’han de justificar. Elscomptes sense ordre... Tampoc funcio-na la relació amb els pobles: els encàr-recs no es despatxen i no se’ls informabé (com ara que el PUOSC pel 2008-2012 té un límit màxim de subvencióde 60.000 euros, llavors demanen obresper valors molt superiors).

La planificació, el seu gran dèficit.Ni es planifica un tanatori, per d’aquíuns anys fer el canvi i recuperar l’edi-fici de les Monges, ni es vol fer el de-bat dels espais que cauen (Casa Mes-tres, Escorxador...), cap interès amb laNova Residència, frivolitat absoluta enles demandes del nou PUOSC 2008-2012 per pressupostar xifres astronò-miques, i sense voluntat d’acceptar sug-geriments de l’oposició: la distribuciódel Pla d’Inversions Local de la Dipu-tació, les obres demanades al PUOSC,idees per organitzar l’ajuntament tanten la seva administració com en elsserveis tècnics (perquè es necessita, ifins i tot, per estalviar recursos en pro-jectes que pugen més de 225.000 euros.També per vigilar les obres d’ofici,perquè tothom es tracti de la mateixamanera, i se’ns contesta que per aixòno hi ha pressupost. Però, a l’estil de ladreta més rància que tan critiquen, ins-peccionen tant sols, obres relacionadesamb regidors de CiU). Tampoc res enPromoció Econòmica ni Turisme, tot itenir pressupost. Realment els interessa el seu partit:El passat dia 13 de febrer, va venir aArtesa el delegat del Govern de la Ge-neralitat. La premsa n’era sabedora il’oposició no. Altres persones d’ERC,que ni tants sols anaven en la llistamunicipal han fet comandes per l’ajun-tament. I d’altres que no són regidorsentren a l’ajuntament “como Pedro porsu casa”. I pel carrer ens pressionenperquè siguem corderets al seu costat. No es prenen decisions. No es tan-quen els temes. Varis exemples: la mi-llora de la xarxa d’aigua de Collfred,la 2a fase del Casal (encara no ho hanresolt des de l’agost del 2007, quan dis-posaven d’un informe d’un altre puntde vista, per continuar l’obra que tantnosaltres com ells vàrem aturar per dis-crepàncies amb el projecte de CiU), lacreació d’un abocador de runes, ladeixalleria comarcal al polígon (gratis,

però el voler canviar-la de lloc ha en-darrerit el seu inici, i si el 30 de juny nos’ha acabat es perdrà l’ajut), els caminscompromesos i amb els diners, aFolquer, Sant Marc, Vall-llebrera iAlentorn, el resoldre les captacions deVall-llebrera, Vall-llebrerola i les Ma-sies, i Montmagastre, el comprar unprojector per les Artesenques Actives,reiteradament demanat... Algunes mocions no les volen pas-sar pel Ple (muntar una EMD per dotarde capacitat jurídica tots els nuclis quecompleixen amb la Zona de Muntanyai organitzar el Transport per tota la co-marca natural). No es fan les obresaprovades en la modificació del pres-supost 2007, ni vàries de les del paquetgeneral d’aquest pressupost. Ni tan sols hanencarregat les memòries o els projectes,cosa que nosaltres no podem pas fer. Que no us facin creure que els estemfrenant. Es frenen sols per la seva ine-ficàcia i perquè tampoc porten gairesassumptes al Ple (fins aquest 21 de fe-brer, no havien portat res del pressu-post de 2008). Gràcies a nosaltres esva aprovar la modificació de pressupostdel 2007 (on també hi ha la reforma dela Residència Vella, que ells no li voli-en). S’aprovaren també, les ordenancesfiscals i una modificació puntual denormes. L’únic que no hem aprovat haestat el sou de l’alcalde, que en el seumoment ja es va explicar el perquè, iun préstec (per dos cops), donat que hiha desordre i descontrol a caixa i enl’administració d’aquest ajuntament, ino fan res per solucionar-ho. I a sobre,nosaltres que tenim menys regidors queels altres grups, som els culpables detot lo dolent que passa a Artesa.

Josep Galceran i SellartCarme Miquel i Brufau

Membres del Grup municipal PSC-PMa l’Ajuntament d’Artesa de Segre

E

www.lalalalalapalancapalancapalancapalancapalanca.catwww.lalalalalapalancapalancapalancapalancapalanca.org www.lalalalalapalancapalancapalancapalancapalanca.org

Page 32: Eleccions Generals 2008
Page 33: Eleccions Generals 2008

33

la P

alan

ca

Racó CulinariRacó CulinariRacó CulinariRacó CulinariRacó Culinari

RECEPTA

Activitats a la Biblioteca través d’aquestes línies us infor-mem de les darreres activitats re-

alitzades i de les que faremproperament. El dia 27 de febrer va tenir lloc L’ho-ra del conte per a nens i nenes de 4anys. La Josefina Solans ens va expli-car 2 contes. Els colors de l’Àfrica: Unelefant a qui no li agradava el color gris,viatjant en globus va anar descobrinttots els colors. Un cangur a la masia:Van apareixent tots els animals que con-viuen amb el pagès, però ningú sap comés un cangur, l’animal que ha portat delseu viatge a Austràlia. El mateix dia, a les 10 de la nit, ensvàrem reunir per parlar del llibre quehavíem llegit aquest mes: El Celler de

Noah Gordon. Tots vàrem coincidir enquè no arribava al nivell d’altres llibresdel mateix autor, com podia ser El met-ge o L’últim jueu. És una història sen-zilla, planera, de fàcil llegir, on es bar-regen fets reals, com l’assassinat delgeneral Prim, la plaga de la fil·loxera iles lluites carlistes, amb altres produc-te de la imaginació de l’autor. Novel·lasituada a finals del s. XIX. La majorpart de la història té lloc a la comarcadel Priorat, on el protagonista emprènla tasca de cuidar les vinyes dels seusavantpassats amb la finalitat d’aconse-guir un bon vi en lloc de vinagre o vide mala qualitat. Al seu voltant, els ha-bitants de Santa Eulàlia: la Marimar iel seu fill Francesc; en Nivaldo, el bo-

tiguer; en Donat, el seu germà; tots ellspersonatges que poblen aquesta ricanovel·la.

Properes activitats26 de març

L’HORA DEL CONTE :La caputxeta vermella i Margarit elcabrit i la por a les alturesPer a nens i nenes de 3 anysHora: 2/4 de 6 de la tarda

CLUB DE LECTURAComentari de El carrer de les Camè-lies de Mercè RodoredaHora: les 10 de la nit

AA

Notícies de la BibliotecaNotícies de la BibliotecaNotícies de la BibliotecaNotícies de la BibliotecaNotícies de la Biblioteca

Crema de pastanaga, coco i gingebrevui ens introduirem una mica enuna cuina de tradició mil·lenària

i que ha influenciat molt en la cuinaactual a molts països d’Europa degran tradició gastronòmica. És lacuina asiàtica. Molts cuiners l’han adaptat a la sevacuina per la seva gran varietatd’espècies, ingredients i formes decuinar, que són al forn, saltejades,bullides al vapor o fregides. La cuina asiàtica comprèn la Xina,el Japó, l’Índia i Tailàndia. És una cuinamolt sana per la quantitat de vegetalsque s’usen i la poca grassa que té. Elsavantatges són bastants i ésrecomanable saber-los: conté pocshidrats de carboni refinats, l’ús de peixés més elevat (cosa que afavoreix lacirculació i la digestió), es consumeixmolta fruita i verdura fresca, llegums,arròs... i també trobem el te verd quees fa servir en molts dels seus plats.Molts dels ingredients són difícils detrobar i a vegades s’han de substituirper altres de semblants; tot i això, cadacop trobem més productes orientals alssupermercats. Aquest mes la recepta requereix uninstrument bàsic de la cuina oriental i

de la cuina contemporània, el ”wok”.La seva forma és de bol amb els costatsgradualment inclinats. Això fa quetingui una gran superfície de cocció imantingui el calor d’una manerauniforme. Les seves aplicacions

culinàries no solament ens permetenfregir o saltejar, si no també bullir,sofregir i coure al vapor.

Jordi Serradell

INGREDIENTS:

1 cullerada sopera d’oli vegetal1 cullerada petita d’oli de sèsam1 bitxo vermell sense llavors i pelat4 dents d’all matxucades3 cullerades petites de gingebre frescpelat i rallat2 cebes picades1 kg de pastanagues pelades i talladesa rodanxes1 cullerada petita de comí1 cullerada petita de curcuma1 litre de llet de coco500 ml de brou vegetalfulles fresques d’estragó

ELABORACIÓ:

Escalfarem els olis al wok a mig foc,afegirem el bitxo, l’all i el gingebre, iels ofegarem durant uns dos minuts. Afegirem la ceba, la pastanaga, elcomí i la curcuma a sofregir durantuns dos minuts. Abocarem el brou i la llet de coco,i ho farem bullir a foc lent durant uns15 minuts. Després, retirar del foc. Ho ficarem tot en una batedora i hotriturarem fins aconseguir una crema. Ho tornarem a passar al wok perescalfar-la. Finalment, ho servirem en bolsindividuals decorats amb unes fullesd’estragó.

AA

wok

Page 34: Eleccions Generals 2008

34

la P

alan

ca

FFFFFa 25 a 25 a 25 a 25 a 25 AnAnAnAnAnysysysysys

Març de 1983l marge del tema de portada, laproximitat de les eleccions muni-

cipals (8 de maig) ja es deixa notar al’editorial, a l’entrevista amb l’alcal-de i en algunes cartes a la redacció. PORTADA. Dues fotos il·lustren lacelebració del 25è aniversari de l’em-presa que amb el temps s’ha convertiten una de les més emblemàtiques de lacomarca: la Cooperativa d’Artesa. Laque es troba a la part superior ens re-corda les instal·lacions de producció iemmagatzematge de pinso que hi ha-via a la població d’Artesa i que es vantraslladar –ampliades– al polígon in-dustrial El Pla. EDITORIAL. La Quaresma i la sa-lut és una curiosa editorial que comen-ça parlant d’aquest període de la litúr-gia cristiana i continua fent incís en lacoincidència del temps quaresmal ambdiferents iniciatives a favor de la salut,entre les quals destaca unes JornadesMunicipals de Sanitat (organitzades perla Federació de Municipis deCatalunya), una campanya de la Gene-ralitat que té per eslògan “Jo preferei-xo la salut, per això no fumo”, i la notí-cia que el ministre de Sanitat (el recor-dat Ernest Lluch) treballava en un codialimentari espanyol. Acaba recordantque s’acosten les eleccions municipals. LOCAL. La Informació Municipales fa ressò de l’acord del ple de 23 defebrer en què s’adjudica la realitzacióde les Normes Subsidiàries de Planeja-ment a l’equip dirigit per JesúsGandullo Guerrero (dins l’equip hi hal’arquitecte Frederic Armengol iMartín). També s’informa de l’adjudi-cació directa, per qüestió d’urgència, deles obres d’adaptació de l’Escorxadormunicipal a Josep M. Oliva Figueres.Finalment, un avís sobre la sol·licitudd’ajuts a l’IRYDA pels afectats per lariuada que vulguin recuperar terrenys. Josep M. Solans ens ofereix aquestmes un extens Noticiari Local, on des-taquen les referències a la celebracióde Carnaval: el diumenge 13 de febrer,la parella formada per Gemma Gilaberti Elisenda Malé va guanyar el concursinfantil de disfresses; el dimarts 15 defebrer, malgrat el mal temps, unes 3.000

persones van degustarels productes de la ma-tança del porc i, poste-riorment, Pere Borrell(i fill) guanyava elconcurs de disfressesd’adults. Com a curio-sitat, aquell any ens vavisitar Carnestoltes V(sembla que encara noregnava el seu succes-sor Saltasekles). Peraltra banda, el ConsellPastoral Arxiprestal vaacordar passar l’aplecdel Pla (es feia el di-marts de Pasqua) alprimer diumenge demaig, excepte si coin-cidia amb l’1 de maigque passaria al diu-menge següent. LaJove Cambra va inici-ar un curs de pastisse-ria, amb unes 40 per-sones, a càrrec deJosep M. Farràs i ambla col·laboraciód’Antoni Creus del Pub Lennond’Agramunt. Finalment, una notíciaque ha marcat el futur d’Artesa pel quefa al lleure: la darrera sessió del cine-ma Catalunya, el 27 de febrer, amb laprojecció de la pel·lícula Golpemaestro. A Comarca, Solans explica queTudela ha realitzat dues obres impor-tants amb la col·laboració dels veïns:construcció d’una bàscula municipal iabastament d’aigua potable. Afegeixtambé els projectes nous de l’alcaldeJosep Blanch. Per altra banda, s’infor-ma que Foradada va celebrar Carnavalamb un dinar de germanor a base decarn de be a la brasa. DES DEL MIRADOR DELMONTSEC. El nostre encara col·-laborador Ferran Sánchez Agustí escriuEl fòssil, eterna actualitat. Començaexplicant què és un fòssil i quin és l’ori-gen de la vida a la Terra, per centrar-sedesprés en la Pedrera de Meià, un im-portant jaciment paleontològic delMontsec de Rúbies descobert a finals

del s. XIX. CAMP. A L’aigua a perpetuïtat, JoanClua i Caubet explica que la Comuni-tat de regants de Collfred, Vilves, Artesai Montsonís va deixar passar l’actualcanal d’Urgell (construït al s. XIX) persobre d’algunes de les antiguesinfraestructures de l’antiga “segla delsmolins” a canvi del dret perpetu a l’ai-gua reflectit en escriptura pública. Centanys després, el canal va anar aconse-guint suprimir totes les altres concessi-ons fetes en el moment de la construc-ció i, davant el perill que també ho fesamb aquesta Comunitat, acaba dient:“Val la pena defensar els nostresdrets!!” Cal recordar que aquest con-flicte encara avui no s’ha resolt de ma-

LA FITXA

Número: 15Data: març de 1983Preu: 75 ptes.Pàgines: 20

AA

Page 35: Eleccions Generals 2008

35

la P

alan

ca

FFFFFa 25 a 25 a 25 a 25 a 25 AnAnAnAnAnysysysysys

nera definitiva i la lluita del nostres re-gants continua. La marginació de la banda dreta delSegre és un article signat per D.S.G., elqual es lamenta que la comunitat deregants d’Anya i Torreblanca hagi vistdisminuir a la meitat la superfície re-gada al llarg dels darrers 50 anys, en-front de la prosperitat del marge esquer-re del riu. Tot seguit fa una sèrie de re-ivindicacions per tal de millorar aquestasituació. ENTREVISTA. A les dues pàginescentrals, els redactors B.J. i J.S. signenl’entrevista a l’alcalde sota el títol Pas-sem balanç. Vicent Roca i Mianes, elprimer alcalde escollit democràtica-ment després de la dictadura, manifes-ta que un dels temes més conflictius delseu mandat ha estat l’urbanisme i undels grans projectes a estat iniciar elprocés de redacció de les normes urba-nístiques (en aquella època Artesa en-cara no en tenia). En general, fa un re-pàs de les obres realitzades i del funci-onament municipal. Explica que deixal’Ajuntament en bones condicions eco-nòmiques i ofereix la seva experiènciaals membres del consistori que surtinde les urnes al mes de maig, ja que ellno es torna a presentar.

COOPERATIVA. 25è ANIVERSA-RI. Un article sense signar, amb el títolConstitució i evolució, serveix per a ferun breu resum històric de la Cooperati-va d’Artesa i també un repàs de les di-ferents activitats que duu a terme (vi,oli, adobs i fitosanitaris, pinso, ordi, lla-vors, melons, blat de moro, secció decrèdit i subministres). Acaba fent refe-rència als actes commemoratius, entreel 8 i l’11 de març, que van tenir unacloenda amb l’assistència del consellerd’Agricultura, Ramaderia i Pesca,Agustí Carol. ASSOCIACIONS. A l’article Clubde Lectures, assemblea general s’ex-plica els principals acords d’aquestaentitat, la qual tenia a càrrec la Biblio-teca Maluquer i el Museu-Arxiu Co-marcal de la Noguera. Entre d’altres,destaca la sol·licitud d’un local de lesEscoles Velles com a seu social. Resul-ta interessant també la proposta de can-viar el nom de la biblioteca i posar-liJoan Maluquer Viladot (personatge co-negut a Artesa com a Don Juanito). Aixímateix, remarco les propostes per a can-viar també el nom al Museu-Arxiu, jaque la denominació de “comarcal” pre-sentava certes dificultats: Museu-ArxiuComarcal de la Noguera Oriental i

M u s e u - A r x i ud’Artesa de Segrei Comarca (tothomsap, però, que avuies diu Museu delMontsec). Teatre amb “Lasala d’estar”, sig-nat per F.S.C, ser-veix per a fer unasinopsi d’aquestaobra representadaa la Dàlia Blancapel Grup EscènicAgramuntí el dia 8de gener, amb no-

table assistència de públic. Associació Jubilats, signat per LaJunta, anuncia la celebració del segonaniversari del Centre de Jubilats (ubi-cat aleshores a les Escoles Velles,d’aquí la denominació popular de pla-ça del Jubilats en referència a l’anticpati). A més de l’assemblea general, unaconferència i ball. CULTURA. Qui es recorda delsnostres infants i adolescents, de M.Pau, fa una crida a unir esforços peraconseguir que els més joves tinguinun local on poder passar les estonesde lleure. L’últim cine fòrum, de Bartomeu,també es fa ressò i es lamenta del tan-cament del cinema a Artesa. En aquestcas, explica que la darrera sessió decine-fòrum (amb films en català) orga-nitzada per La Palanca va tenir lloc el25 de febrer amb la projecció de Car-ros de foc. CARTES A LA REDACCIÓ. A Unhome d’acció, D. Fusté manifesta comhauria de ser el proper alcalde d’Artesa;mentre que Joan Clua i Caubet, en lacarta Al nostre Ajuntament, es queixaperquè no s’ha buscat cap sistema perfer arribar els anuncis públics a la gentdes de la mort de l’Àngel de ca l’Ai-guader. Finalment, F. Solé i Clotet escriu unacarta sense títol per tal d’aclarir algu-nes dades en relació a una foto queacompanyava la revista núm. 13 (du-rant aquella època es va encartar cadames una foto amb imatges antigues, finsa un total de 17). HUMOR. A Les converses deQuimet i Cosme, un acudit relacionatamb l’expropiació de Rumasa per partdel Govern central i un altre relatiu al“Sindicat” (la Cooperativa). ESPORTS. Noticiari d’escacs, sig-nat per Club d’Escacs, deixa constàn-cia de la realització d’un curs per a nensque va donar com a fruit l’obtenció delcampionat provincial infantil per partde Xavier Vila i Verdeny. A la mateixa pàgina hi trobem un textde M.M.B. amb el títol La joia de servell i, per acabar, dos agraïments alsBombers Voluntaris d’Artesa.

Ramon Giribet i Boneta

Homenatge a Rossend Marsol“Sícoris”

Dia 23 d’abril de 2008a les 20:30 h

a la Dàlia Blanca

Page 36: Eleccions Generals 2008
Page 37: Eleccions Generals 2008

37

la P

alan

ca

De Collita PròpiaDe Collita PròpiaDe Collita PròpiaDe Collita PròpiaDe Collita Pròpia

Problemes amb l’autoritat!a pocs dies, anant a treballar, capa les 8,30 del matí, vaig ser “víc-

tima” d’un control policial a la car-retera per part d’un desplegament demossos dels de metralleta en mà. Un mosso tot equipat m’aixeca l’al-tra mà perquè m’aturi i així ho faig da-vant del meu ensurt en veure tan dis-positiu bèl·lic a la carretera. Bé, conti-nuem. Jo que m’aturo i el mosso enqüestió, metralleta en mà, sense dir-meres ni fer cap senyal (uns segonsangoixants). Llavors a mi em semblaque m’indica que continuï i em posoen marxa... Tot d’una sento una gran patacada alcapó del meu cotxe, que l’agent va do-nar amb la mà (no el va abonyegar decasualitat), tot increpant-me que m’atu-rés i llavors sí que va parlar. Bé, parlarés un dir, va cridar com un esperitat!Que si no havia vist un senyor que emfeia l’alto...!, que si no hi veia o què..!Jo, la veritat, no vaig veure tantes co-ses... i llavors davant el seuemprenyament, només vaig poder bal-bucejar un perdó! Però amb això es veuque no en va tenir prou; em va continu-ar cridant: ni perdó ni res! Ha vist unsenyor amb la mà aixecada, o no l’havist?, cridant com si estès posseït! Des-prés d’això, i sense deixar de cridar iencara amb cara de mala llet em va pre-guntar on anava, i finalment em va dir

que marxés (em va perdonar la vida). Per què explico aquesta experiència?Doncs gairebé per la necessitat de ma-nifestar la meva impotència davantd’aquest fet. Em vaig sentir tan menys-preada, tan poca cosa... Em vaig sentirtan maltractada davant l’arrogància i

la “xuleria “ del mosso que fins i tothauria plorat! Pot semblar una ximpleria, pelsoients (i lectors), però és que la situa-ció era d’una violència i d’un autorita-risme inexplicable! Ara, mirant-ho ambperspectiva pot semblar poca cosa, peròel cert és que vaig arribar tremolant ala feina, i la ràbia i la impotència em vadurar tot el dia. La meva reflexió és: cal tan control,en un lloc i hora com la que era?, caltan armament per un control rutinari?,cal ser prepotent, arrogant i xulo perimposar el teu criteri? Els mossos d’esquadra són una poli-cia democràtica que ha de ser respec-tuosa amb l’estat de dret i que ha d’ajus-tar les seves actuacions a la llei, aixòvol dir generar confiança, promoure

l’entesa i la cordialitat. Aquesta és lateoria i vull creure que actuen habitu-alment sota aquests paràmetres, però enaquesta situació que jo vaig viure d’ai-xò res de res... I crec que no sóc l’únicaque s’ha trobat en situacions d’abúsd’autoritat per part d’alguns agents.

Un uniforme, una pistola, una me-tralleta, no donen la raó a ningú i moltmenys el prestigi d’un col·lectiu.Aquest es guanya en el dia a dia, en elbon saber fer i en l’esperit de servei al’altre, que hauria de ser el nord d’unservidor públic. Us asseguro que no estic ressentidaamb l’autoritat, no hi havia tingut maicap problema, no tinc ni una multa...però sí que tinc més d’una sortida de toper part d’algun mosso d’esquadra queha aprofitat la seva condició per asset-jar, intimidar o fer-se l’interessant da-vant d’una noia. Si alguns agents del’autoritat fan servir la seva tasca peraquestes altres utilitats que s’ho facinmirar!

Noemí Farré Cortadelles

Els mossos d’esquadra són una policia democràticaque ha de ser respectuosa amb l’estat de dret i que had’ajustar les seves actuacions a la llei, això vol dirgenerar confiança, promoure l’entesa i la cordialitat

F

Page 38: Eleccions Generals 2008

38

la P

alan

ca

Música,Música,Música,Música,Música, Mestr Mestr Mestr Mestr Mestre!e!e!e!e!

Activitats de l’Aula Municipal de Músicaquest any és el 15è aniversari del’Associació Catalana d’Escoles

de Música (ACEM), la qual ho volcelebrar amb un concert on hi pu-guin participar els alumnes de lesescoles de música de Catalunya. L’ACEM és una associació senseànim de lucre que actualment engloba110 escoles de música i dansa de totCatalunya, amb l’objectiu de coordinaresforços, intercanviar experiències ielaborar projectes que beneficiïn i ga-ranteixin la qualitat de l’ensenyamentmusical. El dissabte 23 de febrer es va parti-cipar en una Trobada d’Instruments dePercussió a Girona, on 200alumnes de 27 escoles demúsica de diferents pobla-cions de Catalunya van as-sajar les obres que es toca-ran posteriorment en unconcert al Palau Sant Jordide Barcelona amb motiu del15è aniversari. Aquesta Trobada estava apadrinadaper Tactequeté, un grup de percussióformat per set joves que ofereixen unaproposta musical molt pròpia i perso-nal emprant instruments de diferentsprocedències i objectes quotidians.Aquest conjunt musical va donar unaclasse magistral als participants i tre-ballà amb ells diferents aspectes de la

interpretació engrup. El director musi-cal de la Trobadaera el Salvador Bro-tons, el qual tambédirigirà els més de4.000 alumnes queparticiparan al con-cert del Palau SantJordi el pròxim 29de març. Les obres ques’assajaren (Foc,Quinze anys picant i Els quatre ele-ments) han estat creades pel composi-

tor i pianista AlbertGuinovart, que també par-ticipà a la Trobada interve-nint en els assaigs. El dissabte següent, 1 demarç, es va fer una Troba-da d’Instruments de Cordaa Lleida, al pavelló Onze de

Setembre, on 1000 alumnes de 50 es-coles de música d’arreu de Catalunyaassajaren les obres que es tocaran alconcert del Palau Sant Jordi. A l’acte també hi participaren alum-nes d’escoles de dansa que assajarendues coreografies creades per AnnaGriñó i Betsabé Malagarriga, que s’in-terpretaran al concert del març. Aquesta Trobada estava apadrinadapel grup VirusStringQuartet, un quar-tet de corda amb clares referències deljazz, el blues i el funk, la qual cosa de-mostra que amb els instruments de cor-da es poden tocar repertoris que nor-malment estan indicats per a instru-ments elèctrics o amplificats. Aquestconjunt donà una classe magistral alsparticipants i treballà amb ells diferentsaspectes de la interpretació en grup.

El director musical de la Trobada eratambé Salvador Brotons i les obres ques’assajaren (Rondó per quinze anys,Terra i Els quatre elements), han estatcreades igualment per AlbertGuinovart, que també participà en elsassaigs. La funció d’aquestes trobades és, pertant, assajar les obres amb el director,aprendre i intercanviar experiènciesamb un grup de professionals i conèi-xer altres músics del mateix instrument. En aquests actes hi han participat entotal 16 membres de l’Aula Municipalde Música d’Artesa de Segre, entre pro-fessors i alumnes. Finalment, també cal fer referènciaa una altra activitat que es realitzà aArtesa de Segre el cap de setmana del23 i 24 de febrer. Es tracta d’una Tro-bada de flautistes de diferents escolesde música de les terres lleidatanes, co-ordinada i organitzada pel Departamentde Vent de la nostra escola.

Text: Jordi MoreraDirector de l’AMM d’Artesa de Segre

Fotos: ACEM - www.acem.cat

AA

Page 39: Eleccions Generals 2008

39

la P

alan

ca

Música,Música,Música,Música,Música, Mestr Mestr Mestr Mestr Mestre!e!e!e!e!

Recorregut Caramelles 2008

1 Casa del Sr. Batlle (9:30h)2 Av. Maria Anzizu (Cal Bella)3 C/ Balmes amb C/ Antoni M. Claret4 C/ Monges amb C/ Jesús Santacreu5 C/ Ramon Llull amb Pavelló6 C/ Roc del Cudos (esmorzar)7 Ctra. Agramunt (Antiguitats)8 Ctra. Agramunt (Renault)9 Ctra. Agramunt (Plaça Progrés)10 Ctra. Agramunt (Forn de pa Borrell)11 Ctra. Agramunt amb C/ Prat de la Riba12 Cruïlla Ctra de Ponts amb Ctra. Agramunt13 Ctra. Tremp amb C/ Girona14 C/ Prat de la Riba amb Sant Joan15 Plaça del Ball

Trasllat a la plaça del Ajuntament per Bisbe Bernaus, Ctra. Agramunt i C/ Balmes.

Inici a les 9:30hFinal a les 13:00h

Final

Inici

Foto: Jesus Martí

Page 40: Eleccions Generals 2008
Page 41: Eleccions Generals 2008

41

la P

alan

ca

InfInfInfInfInfororororormació Municipal d’Armació Municipal d’Armació Municipal d’Armació Municipal d’Armació Municipal d’Artesatesatesatesatesa

Mes de febrerSESSIONS DEL PLEPle ordinari (07-02-2008)

S’aprova inicialment, per unani-mitat, el projecte de l’obra “Ampliacióde la Residència Municipal”, amb unpressupost d’execució per contracta de81.365,38 euros.

S’aprova, per unanimitat, ratifi-car l’acceptació de la subvenció de74.327,76 euros per l’execució del’obra “Projecte complementari al pro-jecte d’arranjament d’instal·lacions iportada d’aigües en alta al municipid’Artesa de Segre”, atorgada perl’Agència Catalana de l’Aigua.

S’aprova, per unanimitat, apro-var el Plec de Clàusules que regiran lacontractació de l’obra “Projecte com-plementari al projecte d’arranjamentd’instal·lacions i portada d’aigües enalta al municipi d’Artesa de Segre”,amb un pressupost d’execució per con-tracta de 173.599,03 euros i licitar laseva contractació mitjançant tramitacióordinària, procediment obert i forma deconcurs.

S’aprova desestimar l’al·legaciópresentada pel grup municipal de CIUa l’aprovació inicial de les OrdenancesFiscal Municipals que, específicament,fa referència a la número 5 de la Taxaper la recollida d’escombraries.- A favor: 7 vots (5 ERC, 2 PSC)- En contra: 4 vots (CIU)

S’aprova, per unanimitat, adju-dicar l’obra “Arranjament d’ins-tal·lacions i portada d’aigües en alta aArtesa de Segre, fase 2" a AqualiaGestión Integral del Agua SA pel preuofertat de 201.228,81 euros, IVA inclòs.

S’aprova, per unanimitat, proce-dir a la devolució de les fiances defini-tives constituïdes en el seu dia, segonses detalla:- A Construccions Montsec SCCL,2.838,55 euros, per l’obra “Urbanitza-ció del tram final del carrer Prat de laRiba i creació de places d’aparcament”.

- A Llorenç Gastó Baqué i María ElenaSánchez Martínez, 1.360,08 euros, perhaver complert les condicions imposa-des en la licitació de l’alienació deparcel·les al Polígon Industrial El Pla.

S’acorda no aprovar la concer-tació d’una operació de crèdit per l’obra“Casal Cultural, fase 1”.- A favor: 5 vots (ERC)- En contra: 6 vots (4 CIU, 2 PSC)

S’aprova, per unanimitat, apro-var les següents certificacions d’obra:- Certificació núm. 1, per 111.198,14euros, corresponent a l’obra “Vestidorsdel Camp de Futbol d’Artesa de Segre”,realitzada per l’empresa ConstruccionsBelchi, SCCL.- Certificació núm. 1, per 74.350,01euros, corresponent a l’obra “Pavimen-tació C/ Eres i condicionament de larotonda d’entrada a Seró”, realitzadaper l’empresa Áridos Romà SAU.- Certificació núm. 2, per 17.446,52euros, corresponent a l’obra“Remodelació de l’Av. Maria Anzizu,fase 1", realitzada per l’empresa J.F.Riegos SL.Certificació núm. 2, per 8.355,37 euros,corresponent a l’obra “Remodelació del’Av. Maria Anzizu, fase 2", realitzadaper l’empresa J.F. Riegos SL.- Certificació núm. 1, per 27.353,13euros, corresponent a l’obra “Adequa-ció del C/ Mesquita de Baldomar, fase1” realitzada per Joan Terré Ribó.

S’aprova, per unanimitat, apro-var la moció presentada pel grup mu-nicipal del PSC-PM, i consensuada amb

la resta de grups, per a la consecució d’unacord per desencallar la situació actualde la junta administrativa d’Anya.

S’aprova inicialment la modifi-cació puntual de les Normes Subsidià-ries vigents a Artesa de Segre, referenta l’alçada reguladora màxima de l’arti-cle 53.- A favor: 7 vots (5 ERC, 2 PSC)- En contra: 4 vots (CIU)

Ple extraordinari (13-02-2008)

S’aprova, per unanimitat, nome-nar com a integrants de les Meses Elec-torals a les Eleccions Generals 2008, acelebrar el proper 9 de març, els membres,titulars i suplents que han resultat elegits enel sorteig en aquest acte efectuat.

S’aprova, per unanimitat, apro-var la moció presentada pel grup mu-nicipal de CIU, i consensuada amb laresta de grups, per aconseguir un acordde Ple sobre la modificació del serveide la Llar Residència Municipald’Artesa de Segre.

S’aprova, per unanimitat, la cer-tificació núm. 2, per 16.662,61 euros,corresponent a l’obra “Pavimentació C/Eres i condicionament de la rotondad’entrada a Seró”, realitzada per l’em-presa Áridos Romà SAU.

ACORDS DE LA JUNTA DE GO-VERN(extraordinària del dia 13 i ordinà-ries dels dies 21 i 28 de febrer)

S’acorda proposar al Ple l’apro-vació inicial dels Padrons Fiscals cor-responents a l’exercici 2008.

S’aprova el reconeixement decrèdit 1/2008 per un import total de169.794,84 euros.

S’acorda proposar al Ple l’ac-ceptació com a sistema de finançament,a través de l’Institut Català de Finan-ces, de la subvenció del Consell Català

Page 42: Eleccions Generals 2008

InfInfInfInfInfororororormació Municipal d’Armació Municipal d’Armació Municipal d’Armació Municipal d’Armació Municipal d’Artesatesatesatesatesa

42

la P

alan

ca

de l’Esport per a la realització de l’obra“Vestidors del Camp de Futbol”.

S’acorda aprovar, prèviament, elprojecte de l’actuació específica d’inte-rès públic en sòl no urbanitzable per lainstal·lació d’una planta solar fotovoltaicaconnectada a la xarxa de 680,4 kWp, asituar al polígon 25, parcel·la 130, termemunicipal d’Artesa de Segre.

S’acorda aprovar inicialment elPla de Seguretat i Salut de l’obra dePortada d’Aigua en Alta al municipid’Artesa de Segre.

S’acorda proposar al Ple l’adju-dicació de l’obra “Electrificació de l’ex-plotació ramadera El Pla” a Estudios yMontajes Eléctricos SL pel preu ofertatde 36.096,24 euros, IVA no inclòs.

S’acorda proposar a l’alcaldia laconcessió de les següents llicènciesd’obres:- A Ventura Mases Trepat, per canvi-ar mobles i acabats de bany i cuina, icol·locar fals sostre de pladur i parquetal terra de l’habitatge situat en primeraplanta de l’immoble situat a C/ Balmes,21 d’Artesa de Segre.- A Ventura Viladrich Gabernet, per en-derrocar un petit cobert i refer el corres-ponent mur de contenció, situat a laparcel·la 5 del polígon 20, a La Vedrenya.- A Magí Lluch Jou, per a la ampliaciói adequació d’una explotació porcina,

situada al polígon 14, parcel·les 113-116, a Vall-llebrera.

S’acorda proposar a l’alcaldial’autorització de canvi de nom aAngelina Bravo Solé a favor seu, perla concessió d’autorització d’entrada devehicles a través de la vorera, a Ctra.d’Agramunt núm. 56 d’Artesa de Segre,concedida en el seu moment a JosepAntoni Santacreu Bernaus.

S’acorda autoritzar la instal·laciód’una escomesa d’aigua potable:- A Miquel Ferrer Flores, a l’habitatgesituat a C/ Únic, 18, baixos esquerra,de la Colònia la Fàbrica.- A Miquel Gilabert Talavera, a l’habi-tatge situat al carrer Cosme i Damià,35 d’Artesa de Segre.- A ADF Sant Mamet, al dipòsit situat ala Finca Ramoneda a Montmagastre.- A Arcadi Fons SL, a les dues naus in-dustrials situades a C/ Lluís Companys,11a i 11b, del Polígon Industrial El Plad’Artesa de Segre.

S’acorda l’aprovació de les se-güents certificacions d’obra:- Certificació núm. 2, per 40.307,66euros, corresponent a l’obra “Adequa-ció del carrer de la Mesquita deBaldomar” realitzada per l’empresaJoan Terré Ribó.- Certificació núm. 3, per 17.027,22euros, corresponent a l’obra“Remodelació de l’Av. Maria Anzizu,fase 1", realitzada per l’empresa J.F.Riegos SL.- Certificació núm. 3, per 4.682,59 euros,corresponent a l’obra “Remodelació del’Av. Maria Anzizu, fase 2", realitzadaper l’empresa J.F. Riegos SL.

S’acorda proposar al Ple la de-volució de la fiança de 778,42 euros del’obra “Pavimentació de carrers deSeró, 2a fase” a ConstruccionsMontsec, SCCL.

S’acorda avançar el 50% del’import del lloguer anual del local del’Associació de la Gent Gran d’Artesade Segre i Comarca.

INFORMES D’ALCALDIA

La Diputació de Lleida ha ator-gat una subvenció de 11.400,79 eurosper a la realització de l’obra “Pavimen-tació del camí del Pont d’Alentorn a laColònia la Fàbrica”.

Eva Maza i Batlle

Page 43: Eleccions Generals 2008

43

la P

alan

ca

Les RLes RLes RLes RLes Reeeeegidories Infgidories Infgidories Infgidories Infgidories Infororororormenmenmenmenmen

Calendari de recollida d’objectes voluminosos

2n trimestre 2008 (d’abril a juny)

ARTESA DE SEGRE POBLES AGREGATS 9 d’abril (dimecres) 17 d’abril (dijous) 14 de maig (dilluns) 22 de maig (dimarts) 11 de juny (dilluns) 19 de juny (dimarts)

Les persones que necessitin d’aquest servei han de posar-se en contacte amb l’Ajuntament, comunicant elnombre i tipus d’objectes voluminosos, així com l’adreça del lloc de recollida (tel. 973 40 00 13). Gràcies.

No deixeu objectes voluminosos al carrer fora de aquestes dates i sense comunicar-ho!

Ajuntament d’Artesa de Segre

Propera renovació del DNILes persones que hagin de renovar el seu carnet d’identitat i ho vulguin fer a Artesa de Segre, a lesdependències de l’Ajuntament, han de tenir en compte les següents dates per tal de fer la inscripció al’oficina municipal.

Mes per renovar: abrilDates per apuntar-se: del 14 al 31 de març

En el moment de recollir el nou DNI, si ho fa una altra persona, haurà de portar el resguard corresponentdegudament signat.

Ajuntament d’Artesa de Segre

www.lapalanca.CAT www.lapalanca.ORG

Page 44: Eleccions Generals 2008

44

la P

alan

ca

HumorHumorHumorHumorHumor

PPPPPoesiaoesiaoesiaoesiaoesia

Al C

lub

de B

itlle

s de

Gàr

zola

Des de l’inici del clubincomptables pluges han caigut,malgrat les contraposadesel nostre club ha sobreviscut.

Esperances, alegries i il·lusionsper les bitlles catalanes úniques al món,mai ha mancat al nostre clubles ganes que tinguessin ressò al nostre món.

A tots els clubs les bitllestenen tres fases de transició:la primera moltes ganes i poc fruit,la segona ja s’ho creuen i la tercera fan catacluc.

Al nostre club això ha estatuna mica més superat,perquè vàrem ser campions gairebé sense pensar,els altres van afluixar i Gàrzola es va superar.

Al 2004 vàrem guanyarla primera Copa de bitlles catalanesde la nostra Generalitat,guanyant l’Albesa, l’Ivars i altrestambé molt respectats.

Al 2006 la Diputació de Lleidauna altra Copa de bitlles catalanes va crear,surt Gàrzola molt motivat i una altra primera copa,guanyant clubs molt respectats, a Gàrzola es va quedar.

Gàrzola és poble molt petit,menys de quaranta habitants,a la falda del Montsec enclavat,llunyà del món més gran i per tant no recordat.

Amb les bitlles hem aconseguitque siguem més conegutsdegut a l’empenta que hi posemparticipant en totes les competicions.

Per tot això i molt mésal club sempre agrairempel bon comportament demostrat,per tots els seus components.

I sobretot al presidentgràcies continuades al seu afanyque tots li reconeixem,com si d’un heroi es tractés, als seus delers de triomfar.

Virgilio Gabaldon; Gàrzola

Page 45: Eleccions Generals 2008

45

la P

alan

ca

PPPPPalanc-ocialanc-ocialanc-ocialanc-ocialanc-oci

Sense Perdre els Orígensper Jordi Esteban

Jeroglíficper David Fusté

Nom d’una planta.

Problema d’escacsper Ramon Monfà - www.bidmonfa.com

Juguen les blanques

Encreuat per Jordi Alins Rodamilans

Quiosc

De fa uns segles ha anant creixent aEuropa la tradició de dotar les ciutatsde jardins per a ús públic, semblantsals que tenien els palaus de la noblesa.I aviat es va posar de moda construir-hi petites edificacions voltades de co-lumnes i obertes de totes bandes, queservissin per a la recreació i d’aixopluc.Es van fer copiant els kösks turcs, unesglorietes típiques dels seus famosos jar-dins. Per això se’ls va anomenarquioscs. A l’inici als quioscs es venienflors, begudes, diaris. Actualment s’haestès el significat a qualsevol botiga dediaris col·locada al carrer.

Diccionari Etimològic Complementaride la Llengua Catalana VI, 966

(Joan Coromines)

SOLUCIONSEncreuatHORITZONTALS: 1. Arqueologia.- 2. Daura. amarD.- 3. Urà. Ries. M.- 4. Larari. Dalí.- 5. T.Parany. Un.- 6. Ema. Mal. Api.- 7. Re. Maror. As.- 8. Alletar. A. T.- 9. Cols. Altar.- 10. I. I. oT.Lira..- 11. Obsequiador.JeroglíficGira-sol (gira sol).Problema d’escacs1- Ch6, Dxa8 (si gxh6; 2-g7+, Rxg7; 3-Da1++); 2- Cf7+, Rg8; 3- gxh7++

Horitzontals1. Branca de la història que reconstrueix els fets a partir de les deixa-lles.- 2. Recobreix d’una capa d’or. Al revés, entre la tragèdia i la co-mèdia.- 3. Planeta del Sistema Solar. Entrants marítims sinuosos deparets verticals. Mil.- 4. Lloc de la casa romana destinada al culte deldéus lars. Pintor amb bigotis.- 5. Consonant feta amb els dents. Parany.Tants com la unitat.- 6. El nom d’una consonant que equival a mil.Contrari del bé. Vegetal olorós que es pot menjar amanit.- 7. Nota mu-sical que evoca poca cosa. Remor confusa de baralla o protesta. Indivi-du que excel·leix en un esport.- 8. Alimentar amb llet. La primera pre-posició. Consonant martellera.- 9. Plural, planta relacionada arbitrària-ment amb els naps. Taulell on se celebren sacrificis rituals.- 10. Vocalprima com un clau. Vocal iodada. Al revés, qualitat del so. Instrumentmusical o estrofa.- 11. Que fa regals amb facilitat.

Verticals1. Acció d’adulterar.- 2. Estranya, gens freqüent. Fruita que, afortuna-

dament, no creix en un arbre. La primera i més rabassuda de les consonants.- 3. Entre la tercera i la cinquena planta.Contrari de rugós.- 4. Població de la Cerdanya o de l’antiga Sumèria. Argó. La dotzena part de l’any. Tres de dretes.- 5.Vocals assortides. Conjunt d’animals gregaris. Terminació impossible.- 6. Vocal circular. Acabarà rimant. Pronom de sego-na persona.- 7. Tipus de composició poètica medieval. Contrari de riu. Vocal tancada de timbre agut.- 8. Bosc d’oms.Consonant vibrant. Al revés, vegetal que deixa bon gust i mal alè.- 9. Teixit fi amb què es cobreixen ferides. Vocal oberta.Al revés, frase enginyosa amb contingut moralista.- 10. Terminació d’infinitiu. Instrument òptic senzill. Al revés, resa.- 11.Despendre amb seny.

Mat amb tres jugades

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11

1234567891011

Page 46: Eleccions Generals 2008

46

la P

alan

ca

ImaImaImaImaImatgtgtgtgtges d’Ahires d’Ahires d’Ahires d’Ahires d’Ahir

Refer el pont de Salgar. 1957ra el pont de menystrànsit de tots els que hi

havia a la nostra rodalia,motiu pel qual va ser el dar-rer que es va obrar. Depeniade subvencions i el poc di-ner que circulava es destina-va a obres de més servei alpúblic usuari. Per tant, eldiner imprescindible per afer les obres va tardar unpoc més en arribar al pontde Salgar. La subvenció va arribar através de l’ajuntament de Fo-radada, ja que Salgar pertanya aquest municipi. Es va vo-lar el pont de Vernet, el deVall-llebrera i el de les set ar-cades d’Alentorn, que arqui-tectònicament era el més mag-nífic i impressionant de tots, però el deSalgar es va escapar de les voladures. La gran pregunta: Per què no es vavolar el pont del Senill? Els comanda-ments republicans, en retirada, van do-nar l’ordre de voladura. Els soldats vanfer el forat i van posar la dinamita alseu lloc. Sols faltava posar la metxa iel foc. Es va fer tard i ho van deixar perl’endemà. Els dos soldats encarregatses van aixoplugar a cal Bepeta, tocantal pont. Al celler, van trobar menjar persopar i un bon vi a la bóta. Després desopar, van trobar el vi prou bo i es vanemborratxar. La gent de cal Bepeta,amb el Rossend molt jovenet, estavena l’edifici de Salgar. L’endemà al matí,van trobar els dos soldats dormint lamona i, amb les presses de tenir l’exèrcit“nacional” a prop, ningú es va recordard’encendre la metxa i la dinamita es vaquedar al forat sense esclatar. Les obres de Salgar no tenien massaenvergadura. Calia reforçar la base delpont perquè quan hi havia riuades o elriu baixava gros, que era bastant sovint,els arbres i les pedres picaven fort –erala part més estreta del Segre– i feienressonar tota l’estructura. Des de temps immemorial, aquestpont sols tenia construïdes les arcadesgrosses inferiors. Això vol dir que lifaltaven uns tres o quatre metres per

arribar al nivell del camí. Feia una bai-xada i una pujada molt sobtades perarribar al nivell. Aquesta via havia es-tat Camí Ral fins a l’Edat Mitjana i hicirculaven els vianants a peu. Salgar, a més de convent carmelità,havia estat casa d’acollida i també hos-pital, però cap dels dos conceptes té resa veure amb la idea que en tenim avuidia. En temps anteriors, quan no hi ha-via ponts, els frares controlaven unabarca per passar la gent a l’altra bandadel Segre i cobraven peatge. L’encarregat d’aquesta obra va serJosep Freixes Prió, de Cal Freixesd’Artesa, que ja tenia experiència enconstruir ponts més importants. Un pa-leta que hi va treballar durant un tempsés el Josep Camps, el Palla d’Anya. Ambbastides i encofrats improvisats, i comsempre amb no massa mitjans, el 1957van començar les obres amb quatre o cincpaletes i el capatàs. Tenien motos i l’en-carregat anava a dinar a casa, mentre queels paletes dinaven a la cova de baix. Amb bastant rapidesa es van fer elsdaus mestres de les set arcades petitesque es veuen a dalt, que es van anaromplint amb formigó i ferralla, segonsels plànols. Ja sols quedava acabar lallosa a nivell del camí. Per fi la gent deRubió podrien circular amb elscarros per un camí sense alts i baixos.

Es va reforçar les bases del pont i,més amunt, es van construir a l’alturade l’entrada del santuari uns terraplensper protegir els carruatges de les fon-dalades del riu, que a base de segles depassar per l’estret de Salgar, cada ve-gada foradava més avall en no poder-se obrir camí per les roques laterals. Només faltava per l’acabat final: unabarana no gaire complicada que encaraavui aguanta. Va ser la darrera obra delsponts de la rodalia d’Artesa.

Text: Bartomeu Jové i SerraFotos cedides per la família Freixes

E

Page 47: Eleccions Generals 2008
Page 48: Eleccions Generals 2008

La FLa FLa FLa FLa Fotootootootooto

La nit del 4 al 5 de març va deixar precipitacions de neu que van arribar fins a l’alçada de Vilanova deMeià. Aquesta imatge de Vernet, amb el Montsec enfarinat al fons, n’és testimoni. (Foto: J.M. Espinal)