EL VENT. MODELAT

EÒLIC

Yani Zhao & Sara Cardona

4t-A 2011-2012

El vent és el principal agent modelador del paisatge als deserts càlids. Tot i que la seva capacitat erosiva és petita, és important en zones en què el sòl és sec i hi ha poca vegetació.

Els processos erosius

Deflació:

El vent s’enduu els materials més petits i deixa els de mida més gran, de manera que origina un desert pedregós. Aquest procés actua quan la superfície del terreny està sec.

Abrasió eòlica o corrosió:

El vent arrastra sorra i pols contra el sòl i les roques, que els va polint la superfície. Es requereix el transport de material tallant per el vent.

El transport de sediments pel vent El vent transporta grans volums de materials fins a llargues distàncies, ja que porta la sorra més fina i la pols a gran altitud, a la troposfera, on poden quedar-se en suspensió durant setmanes o mesos .

Les grans tempestes de sorra eleven partícules fins a 250 metres d'alçada i avancen amb velocitats que poden arribar a assolir els 200 m/s.

El transport de sediments pel vent és realitzat per rodolament, reptació, lliscament, saltació i suspensió. Els grans grossos ho fan pels tres primers mecanismes citats, els de mida mitjana per saltació i els més fins per suspensió.

Sedimentació eòlica

La sedimentació i les construccions dunars correlatives són les que expressen més comunament la morfogènesi del vent en els dominis àrids i sectors costaners, per l'extensió dels espais que cobreixen, per la diversitat de tipus i per les considerables dimensions que assoleixen a vegades. La sedimentació eòlica produeix acumulacions de sorra i de pols molt característiques.

Dipòsits de loess: És un depòsit groguenc, homogeni, de gra fi i sense estratificar, com una mena d’acumulacions de pols transportada pel vent. Recobreixen grans extensions a les zones perifèriques dels deserts.

Ripples: són arrugues produïdes en sediments sense consolidar anàlogues a les que es formen sota l'aigua, però amb crestes una mica més agudes. Aquestes arrugues(formades per saltació de les partícules) són comuns a totes les superfícies de sorra i acumulacions espaiades entre 5 cm i 2 m, amb alçades de 0,1 a 5 centímetres.

Dunes: Són acumulacions de sorra que poden tenir forma de mitja lluna, tenir la cresta recta o formar-se paral·lelament a la direcció del vent i desenvolupar una cresta sinuosa. Són l’origen dels deserts de sorra. Poden estar separades entre 3 i 600 m i presentar alçades entre 0,1 i 15 metres.

Models de dunes Les varietats més freqüents de dunes són les transversals, barcanes, longitudinals i parabòliques. Totes es desplacen uns 15 m/any, als grans deserts, extenses àrees estan completament cobertes de sorra, se les coneix com mars de sorra o ergs.

Les dunes poden presentar una fascinant varietat de models depenent de factors com:-Subministrament de sorra.-Velocitat del vent.-Variabilitat en la direcció del vent.-Característiques de la superfície per la qual es desplaça la sorra.

Megadunes: Són grans depòsits que poden registrar separacions de 300 m fins a 3 km i alçades de 20 a més de 400 m.

Fi