zonasec 118
DESCRIPTION
Diari mensuial i gratuït del barri del Poble-sec de BarcelonaTRANSCRIPT
zonasecPublicació del Poble-sec www.zonasec.cat
Any 17 - Octubre 2013Exemplar gratuït
nº 118
Confíenos la venta o alquiler de su viviendaValoraciones gratuitasReformas de pisos
93 443 61 00 C/ Blai, 1, LocalPisosOh!
(pàg. 7)
Entrevista a Teresa Crespo, presidenta d'Entitats Catalanes d'Acció Social (ECAS)
La participació, a debat
Fo
to:
Cas
telle
rs d
el P
ob
le-s
ec
'Torre de bandarres'
fins a 40* E(Or de 24 quilats)
per gram
0,45 Eper gram
Tamarit, 116* segons cotització del dia
COMPREM OR COMPREM PLATA
Marià Cubí, 78 • Indústria, 146 • Secretari Coloma, 79 • Rosselló, 371
Tels. 665 28 99 9393 426 59 90
Experts criden el teixit associatiutradicional a abandonar els sistemes de participació de l'Ajuntament (pàg. 3)
La seva salut en bones mans
Fo
to: A
na In
és Falco
ne
Les noves formes assembleàries revolucionen la participació veïnal i lideren la crítica social al barri
Els Castellers del Poble-sec guanyen el Concurs7 de Torredembarra després de descarregar el 2d7, el 3d7 aixecat per sota i el 7d7 (pàg. 12)
Ja som més de 130 associats!
SIGUES EL PROTAGONISTA DEL TEU BARRI
NO DEIXIS QUE D’ALTRES PARLIN PER TU
FES-TE’N SOCI: TEL. 619 94 43 [email protected]
Davant la creixent distància entre rics i pobres, Teresa Crespo (Mataró, 1944) denuncia el tipus de societat que estem construint i les retallades que ha patit el Tercer Sector. En motiu del desè aniversari d’ECAS, entrevistem la seva presi-denta que ens alerta de que “un país pot ser més pobre, però no més desigual”.
zonasec nº 118 Octubre 2013
editorial/
Direcció:Enric Mestres
Redacció:Jordi Molina, Ernest Millet, Elena Berlanga, Marta Tello, Enric Mestres
Maquetació:Enric Mestres
Fotografia: Correcció:Ana Inés Fernández Elena Berlanga
Si voleu col·laborar truqueu al telèfon:93 329 99 52 / 699 73 97 79Carrer Elkano, 24-26, baixos08004 BarcelonaE-mail: [email protected]
Il·lustracions:David Vila
Publicitat:Ernest Millet (Tel. 699 271 825)[email protected]
Col·laboracions:Xavier Rodríguez, Maribel Craus, Núria Beltrán, Jordi Llavoré, Josep Mª Torremorell, Castellers Poble-sec, Geganters Poble-sec, Diables del Poble-sec
Dep. Legal: B-39.712/1997
zonasec no es fa responsable de les opinions publicades en aquesta revista.
La tirada d’aquest zonasec és de 6.000 exemplars
zonasec
Aquesta publicació forma part de:
2 Editorial
Amb el suport de:
ODONTOLOGÍA - PRÓTESIS Y ESTÉTICA DENTALODONTOPEDIATRÍA - IMPLANTOLOGÍA
C/ Roser, 21, baixos - 08004 Barcelona - Tel. 93 441 37 20
Clínica Dental Rosal
Llar d’infants des de 4 mesosAmpli horari i 12 mesos de servei (obert tot l’any)Mestres i Educadores espec. en Educació InfantilCuina pròpia, Instal·lacions acollidoresAssessorament pediàtric i psicopedagògic
Av. Paral·lel, 110 - 08015 Barcelona - Tel. 933 290 668www.apolo10.com e-mail: [email protected]
Escola Infantil APOLO 10
Felicitats i moltes gràcies, CC El Sortidor
(sempre independents!)
VENDA A L’ENGRÒS • MATERIAL ELÈCTRIC
FONTANERIA • ELECTRODOMÈSTICS
AIRE CONDICIONAT • SANITARIS
edita: zona sec comunicació
Zumzeig, un nou cinema-bistrot a Sants-MontjuïcA l carrer Béjar, 53, al barri d’Hosta-
francs, lluny de les aglomeracions i del turisme, s’ha posat en marxa una innovado-ra proposta cultural, la sala Zumzeig. En un moment tant difícil per a la cultura, l’aposta valenta de l’Esteban Bernatas, director i pro-gramador de la sala, és aire fresc pel sector.
El projecteL’espai és reduït, 230m² distribuïts en
una sala amb capacitat per a 70 persones i un bistrot amb cabuda per a poc més de 30. Un espai íntim, al qual ha donat forma l’arquitecta Rosa Bassols, on es projecten pel·lícules d’autor i documentals, i en un futur, confessa Bernatas, també videoart. La sala de projeccions es complementa amb el bistrot, un lloc on poder compartir i debatre les impressions i sensacions
entorn del film, mentre es fa un mos o es pren una copa. Arrodoneix el projecte la pe-riòdica participació de cineastes per afavorir la interacció amb el públic.
Les pel·lícules són seleccionades amb cura i per això és mantenen en cartell durant dos mesos aproximadament i en diferents horaris, facilitant que la gent interessada en veure-les pugui assistir. Una manera de combatre el que Bernatas anomena “estrenatitis” i que assegu-ra va a la contra del cinema i la cultura. Amb tots aquests ingredients, Zumzeig, inaugurada el 4 d’octubre, crea l’ambient perfecte per gaudir “d’anar al cinema”. Bernatas té clar que els espectadors són molt més que clients consumidors de pel·lícules, són persones que gaudeixen de l’art del cinema, i amb aquest objectiu va gestar l’espai.
Marta Tello Sala de projecció del Zumzeig (Zumzeig és una nota auditiva, un so oscil·lant que s’escampa, i que cadascú pot interpretar a la seva manera: el so de les abelles, dels borinots, o fins i tot pot ser un so inquietant)
CC El Sortidor: 10 anys al serveis de les personesEs compleixen 10 anys d’un dels espais més emble-
màtics del barri. L’equipament es va posar en marxa el 2003, cinc anys després que es col·loqués la primera pedra. Aleshores, l’actual biblioteca Francesc Boix ser-via de centre cívic improvisat i el barri reivindicava més equipaments al servei dels seus veïns. L’aniversari del CC El Sortidor és també l’aniversari d’una conquesta veïnal i d’una manera d’entendre la cultura de la proximitat que, a poc a poc, ha anat impregnant tot el Poble-sec. El diari ha parlat amb alguns dels protagonistes que van dedicar el millor d’ells mateixos al centre, com el Jordi Romeu o l’Amadeu Quintana, i també amb les noves generacions que han anat agafant les regnes, Gerard Verdés i Hèctor Iburo. Moltes felicitats a tots els qui ho heu fet possible.
Participació ciutadana.“Els canvis fan por, però el treball en xarxa ja està aquí
i ha vingut per a quedar-se”. Ens ho ha dit una de les ac-tivistes de l’Assemblea de Barri amb les quals hem parlat per elaborar el reportatge d’obertura d’aquesta edició. Hem mirat de teixir una aproximació al moment social que viu el Poble-sec. Un barri que treballa des de diferents àmbits per a la cohesió social, la participació veïnal i el manteniment de la seva xarxa de suport mutu. Un barri amb contrapoders i l’esperit crític suficients com per plantejar alternatives des de l’oposició constructiva a un model de ciutat no sempre amable amb els seus ciutadans. En un moment en què determinades elits econòmiques estan venent porcions de la ciutat a capital estranger la radicalitat esdevé la millor de les respostes.
12-O: Res a celebrar.La concentració unionista amb motiu del 12 d'octubre,
Dia de la Hispanitat, a la plaça de Catalunya de Barcelona va defensar, entre d’altres proclames, la “pluralitat de Catalunya”. Però el cert és que només van convocar a l'unionisme espanyolista, no als sectors del catalanisme polític, partidaris de seguir amb Espanya, com podrien ser totes les tonalitats que van des de les socialistes fins a les democristianes, passant fins i tot per les ecosocia-listes. Catalunya és plural, com tots els pobles del món, però els promotors de les concentracions del 12-O no han desitjat mai la pluralitat de Catalunya, ni tampoc la d’Espanya. Els que durant anys han castigat la diferència per una insana necessitat d’assimilar-nos a tots no ens poden donar lliçons de pluralitat.
Fo
to:
An
a In
és F
alco
ne
Octubre 2013 nº 118 zonasec Tema del mes 3
En busca d'una participació ciutadana realEls nous col·lectius assemblearis defensen ''una participació veïnal real'', més enllà dels processos consultius de l'administració amb el teixit associatiu tradicional
A l teixit associatiu tradicional hi ha qui ha mantingut el to i la dignitat al llarg
dels anys, però també els que viuen de les rendes del passat i s'han apoltronat”. És la reflexió d’una activista de l’Assemblea de Barri del Poble-sec, que resumeix la visió que tenen els nous col·lectius assemblearis sobre els models de participació ciutadana més clàssics.
En els darrers anys, dues cultures d’as-sociacionisme conviuen més que no pas s’interpel·len a la vida social del barri. So-bretot d’ençà de l’esclat del 15-M, el teixit associatiu tradicional, aixoplugat sota el paraigües de la Coordinadora d’Entitats del Poble-sec i de les diferents associacions de veïns, ha vist com es consolidaven aliances alternatives.
L’arribada de les assemblees de proximi-tat, l’enfortiment dels ateneus cooperatius —com La Base, al barri— i l’aprofundiment als mercats d’intercanvi —com és el cas del TROCASEC—, han posat de manifest certs canvis a la cultura democràtica. “Apostem per fórmules de participació orientades a generar poder popular, espais col·lectius amplis de participació; s’ha demostrat que les juntes directives que vetllen pels interes-sos de la majoria són més fàcils de controlar per part del poder”, explica un altre membre de l’Assemblea.
La veu de l’experiènciaEl llegat de la vida associativa i veïnal del
Poble-sec, però, es notori i també reivindica el seu paper. Un dels seus exponents més representatius, Amadeu Quintana, avui en una segona línia, reivindica “l’experiència, la seriositat i la unitat de criteri” d’una pla-taforma com la Coordinadora d’Entitats, que va presidir durant tres anys (2009-2012). De fet, diverses veus de l’Assemblea coin-cideixen a remarcar aquesta característica: “des del model tradicional es poden trobar elements d'experiència i de coneixement del territori molt valuosos per a qualsevol pro-posta de canvi social”, explica un portaveu, que cita la Festa Major com a “exemple on es poden articular propostes de coordinació entre col·lectius diversos”.
La distància generacional i les diferèn-cies estructurals entre uns i altres només es poden reduir si existeix un reconeixe-ment mutu. Aquest és el punt de partida de l’anàlisi de l’experta en moviments socials, Iztiar González. L’ex-regidora de Ciutat Vella i impulsora del projecte col·laboratiu ‘Parla-ment Ciutadà’ creu que la funció dinamitza-dora i de crítica al sistema d’aquests nous
col·lectius “és exactament la mateixa que van fer les associacions de veïns durant el franquisme”.
Horitzontalitat i noves einesEl mateix Quintana admet que se sent
atret per “la frescor i la utopia” dels nous col-lectius, que els compara amb els moviments llibertaris dels anys 60 amb els quals “sem-
pre va ser complicat conviure-hi”. I és que aquests grups han trobat en l’horitzontalitat el mètode d’expressió més representatiu i han aprofundit en el diàleg social a través de xarxes socials, sovint vistes com un escull per les entitats convencionals, més acos-tumades a la comunicació vertical amb els seus associats. “La presa de decisions s'ha democratitzat amb les noves tecnologies d’una manera tan revolucionària com ho va ser la impremta en el seu moment”, explica una de les activistes.
Abandonar el clientelisme?La principal crítica dels col·lectius gira
al voltant de la “relació clientelar” que s’ha anat generant durant anys entre les asso-ciacions veïnals i el teixit associatiu amb l’administració. “Han caigut a la trampa d’assistir als espais de participació de l'ad-ministració, que només pren les decisions estratègiques als despatxos del consistori o, segurament, als de la seu de La Caixa”.
La solució passa ara per “abandonar el sistema formal de participació de l’Ajun-tament”. És la proposta que llança Iztiar González, que insta les associacions de veïns de la ciutat a replantejar-se la seva funció, després que ella mateixa abandonés la regidoria de Ciutat Vella desenganyada de la política institucional. “Cal un gest formal per deixar la falsa participació d’aquest sistema i concentrar-se en una participació real”. Una radicalització de les formes que Quintana, a títol personal, comparteix amb matisos: “com menys subvencionat estigui el teixit associatiu, millor, però quan es té personal a càrrec no és tan fàcil dir “no” com quan no es té res a perdre”.
S’ha de reinventar el paper de les asso-ciacions de veïns? És un bon camí a seguir l’esperit crític de les assemblees? És la cultura social dels barris la que pot impulsar l’aprofundiment de la democràcia? El llegat associatiu del Poble-sec i l’activisme dels seus col·lectius assemblearis poden donar resposta a unes preguntes incertes, però trepidants.
Jordi Molina
A dalt, una compareixença de la Coordinadora d'Entitats del Poble-sec.A baix, reunió de l'Assemblea de Barri
Fo
tos:
An
a In
és F
alco
ne
4 xxx zonasec nº 118 Octubre 20134 Participació
Fa temps que em volta pel cap el record de la inauguració dels espais per a terrasses al llarg del carrer Blai, en aquell temps recentment convertit en zona de vianants. Eren uns moments de novetat que feia goig de veure els diferents espais per a terrasses tant ben marcats en el terra, amb les seves cantonades blanques. I veure com, en general, l'espai era respectat, i fins els que passàvem miràvem de mal ull a aquells que no complien.
Teníem altres problemes, com per exemple els pilons que es torçaven o queien al més petit cop, o els retràctils que no funcionaven com calia (ni ho fan ara, tot s'ha de dir). Però les terrasses estaven bé. Lamentablement això va ser flor d'un dia (o de dos, que al principi encara s'en va repintar alguna), però actualment, la situació es realment esperpèntica, amb cadires i taules posades a qualsevol lloc, amb dimensions del mes variat ima-ginable, especialment en el que respecta als tendals.
Amb el nombre totalment desbordat de barets de "montaditos" que viuen de les terrasses i que si ho haguessin que fer a l'espai interior no passarien de paradetes, l'aspecte és del tot del tercer món.
No es podria almenys recuperar l'ordre repintant pe-riòdicament (o pintant per primer cop) l'espai autoritzat? Seria molt d'agrair que almenys per un costat poguessin passar dues persones, una al costat de l'altra.
La introducció de les Teràpies Naturals al Poble-Sec comença a un petit consultori en el carrer Salvá, pròpiament es deia Consultori Salvá. En Guifre Mir, regentava en aquell temps el consultori, successor del fundador Wifredo Mir. Gairebé, han sigut poques persones que no hagin passat per la consulta encara que fos per fer qualsevol consulta de salut. En Guifre, temps enrere són po-ques les escales del Poble-Sec que no hagi pujat per donar Assistència Primària. Més tard apareix Montserrat Cobo esposa d´en Guifre, vinculada al barri gràcies a l´avia.
“Vàrem ser pioners en oferir serveis de medicina alternativa al Poble-Sec i perquè ens coneguessin vàrem picar molta pedra, gràcies al boca-orella i més de 30 anys treballant al barri ha pogut ser factible al que ens dediquem, treballar per donar un servei de salut natural al barri”.
Des del carrer Salvá han passat pel carrer Blai per acabar a la Plaça del Sortidor on des del centre HOMEONATUR–SALUT per qui ho desitgi, pot passar per preguntar qualsevol dubte sobre la seva salut, on miraran de trobar solució o si més no, millorar el seu trastorn o malaltia.Un dels seus serveis estrella és el de la Homeopatia. De forma resumida la homeopatia és una teràpia natural sense efectes secundaris capaç d'equilibrar l’organisme per qualssevol desajust tant per excés com per defecte. Altres serveis:Homeopatia, Psicohomeopatia, Homeopatia per a la Dona, Homeopatia Infantil, Acupuntura, Auriculoteràpia, Naturopatia, Dietoteràpia, Dietes Personalitzades, Nutrició Natural, Mesoteràpia Homeopàtica. També efectuem Anàlisis Clínics per a totes les mútues. ¿Per què Teràpies Naturals i no d’altres?Parteix de raons personals, és a dir, després de passar situacions adverses i no trobar resultats adients recorrim a d’altres teràpies, veient en poc temps i sense mermar la salut resultats curatius. Per això decidim aplicar al mateix que a nosaltres ens ha anat bé als altres. ¿Com actua, què és la Homeopatia i per a qui és adient?És una teràpia natural no agressiva que tracta a la persona com un tot. Quan hi ha un desequilibri apareixen signes i simptomes als quals anomenem malaltia, doncs la homeopatia no tracta la malaltia en si, sinó busca la causa originària del desencadenant de la patologia, tenint en compte el biotip, personalitat i característiques peculiars e individuals de cada ser humà, sent el seu estat mental o emocional el que més importància té. La homeopatia és una estimuloteràpia i inmomoduladora natural que actua a diferents nivells, com a tal, estimula els nostres recursos naturals per potenciar o millorar per fer front el que ens desestabilitza sigui per una qüestió física, mental i/o fins i tot genètica. La homeopatia és adient per a qualsevol problema de salut i en qualsevol cicle de la vida, des de nadons i nens fins a les dones embarassades passant per a la gent gran, ja que no té efectes secundaris. ¿D’altres tractaments com la Acupuntura, la Naturopatia per qui ho aconselleu ?Des del sentit comú, la nostra filosofia és integradora i conservadora, partint de que cada persona és diferent i com a tal diferents tractaments, depenent del problema, edat, situació, etc... Podeu vindre a HOMEONATUR-SALUT que està a la Plaça del Sortidor per aconsellar-vos el millor per a vosaltres.
Més informació al nostre web: www.homeonatursalut.comi al Facebook: https://es-es.facebook.com/pages/Homeonatur-Salut/
HOMEOPATIA, ACUPUNTURA I NUTRICIÓ NATURAL AL POBLE-SEC
E l Districte de Sants-Montjuïc no vol autoritzar el XIVè Mercat d'Intercanvi de Trocasec del 20 d'octubre de
2013 a la plaça Navas. Això és el que de manera "oficiosa" han comunicat des de la seu del districte als sol·licitants del permís. Ho han comunicat per mitjà d'un correu en el qual ajornaven una reunió prevista pel 15 d'octubre entre representants del consistori i de Trocasec per negociar l’autorització del mercat. Finalment, la reunió quedava posposada pel 28 d'octubre, vuit dies després de la data de la celebració del mercat.
Amb aquesta actitud, la Direcció de Serveis a les Per-sones i el Territori del Districte de Sants-Montjuïc nega qualsevol possibilitat de diàleg i negociació als veïns i veïnes que autogestionen el Trocasec, sense argumentar cap motiu per a la negativa a donar el permís d’ocupació de la via pública.
Tot i les darreres notícies, des de l’organització es segueix treballant per celebrar el mercat dins la data pre-vista, el 20 d'octubre, a la plaça Navas. De totes maneres, esgotades ja les vies de diàleg amb el personal tècnic, s'ha sol·licitat una entrevista amb la Consellera de Barri i/o amb el Regidor del Districte, en un intent de negociar amb els representants polítics el permís del mercat.
Trocasec compta amb catorze edicions de mercats
d'intercanvi celebrades i quatre anys d'història. Va néixer del Pla Comunitari de Barri en el marc de la Comissió de Convivència i Coneixement Mutu i a partir del 2011 veïns i veïnes del barri es van fer càrrec de la seva autogestió. Durant aquest temps s'han anat generant relacions entre altres col·lectius, d’on han nascut projectes com el Mi-nitroc, una xarxa d'intercanvi específica al voltant de la maternitat i la infància. Trocasec ha col·laborat també amb la Comissió de Salut del Pla Comunitari en l’organització de les jornades Equilibradament: eines per tenir cura de la nostra salut mental, i ha teixit xarxa amb el programa d'Enllaç de Serveis Socials del Poble-sec.
Per tot això, malgrat que des de l’organització s'es-gotaran totes les possibilitats de negociació que hi hagi a l'abast, els veïns i veïnes tenim la determinació de defensar el Trocasec, que a hores d’ara ja s’ha convertit en patrimoni del veïnat del Poble-sec.
Com sabeu, l'objectiu del mercat és recopilar tots aquells objectes que tingueu per casa i que ja no useu i donar-li una segona vida per intercanviar-los amb una altra persona que sí que els hi en donarà ús, tot compartint una jornada de trobada i convivència a l’espai públic.
Així doncs, us convidem a participar, més que mai, al XIV Mercat d'Intercanvi de Trocasec que es celebrarà el dia 20 d'octubre a partir de les 11h a la plaça Navas. Us hi esperem!
#assembleapoblesec
El Mercat d’Intercanvi de Trocasec troba obstacles per celebrar la seva XIVa edició
Les terrasses al llarg del carrer Blai
Carta al director
Jaume Rodo i de la Muela
Octubre 2013 nº 118 zonasec Actualitat 5
El centre cívic El Sortidor s’ha convertit en un equi-pament fonamental del Poble-sec; dinamitza el barri, afavoreix les xarxes de col·laboració, fomenta espais de relació i impulsa la cultura de proximitat.
L ’equipament es va posar en marxa l’any 2003, cinc anys després que es col·loqués
la primera pedra, com a resposta a les de-mandes prioritàries sorgides al 'Pla de futur del Poble-sec', tal com recorda Jordi Romeu, President Honorífic de la Coordinadora d'Enti-tats del Poble-sec, entitat cogestora de centre cívic. En aquell moment el barri no tenia equi-paments i l’actual biblioteca Francesc Boix era l’espai que es feia servir a mode de centre cívic, però tenia mancances d’organització i d’espai. Amadeu Quintana, que va agafar la codirecció per part de la Coordinadora, recorda que ja inicialment es va plantejar com objectiu del centre ser una eina al servei dels ciutadans individuals i dels que estaven organitzats, i ser un aliat del seu treball i les seves necessitats.
CreixementAl llarg d’aquests anys El Sortidor ha anat
creixent fins a arribar a l’actual situació, en què es troba ben bé al límit. Dóna servei a entitats i veïns, però les dimensions del centre i el creixement del barri han fet que es quedés petit. Amb l’objectiu de descongestionar-lo, comenta Anna Maria Massó, Consellera de participació del Districte, es va impulsar la creació de l’equipament Albareda. Tot i així, i com succeeix poques vegades, sembla que
tothom, entitats, veïns i administració estan satisfets amb el funcionament i el servei de l’equipament que s’ha convertit en el punt neuràlgic del barri. La fórmula de cogestió, impulsada pel Regidor del Districte quan es va crear l'equipament, Pere Alcober, sembla també ser la més interessant per a tothom i un mètode positiu perquè la direcció del centre estigui a prop dels destinataris del servei. Tot i així, fonts properes a la gestió del centre con-sideren que s’han de definir millor els criteris de cogestió per millorar l’efectivitat.
Proximitat
El Sortidor es diferencia de molts altres centres cívics per la forta implicació de les
entitats, degut en part a la proximitat amb els veïns i al model de cogestió establert. Tant és així que, admet Gerard Verdés, ex codirector del centre i membre dels Caste-llers del Poble-sec “pel veïns és com l’ajun-tament del barri”. L’actual codirector Héctor Iburo, afegeix en la mateixa línia que “dóna resposta a les inquietuds dels veïns” i ho fa a través de quatre eixos: la programació de tallers, el suport a les entitats, el suport a la creació i el projecte A Taula.
La celebracióLa festa dels 10 anys s’ha estructurat amb
activitats al carrer que combinen actuacions tradicionals amb noves propostes; segons la
Núria Aguadé, codirectora del centre cívic, l’objectiu és portar la festa fora de les portes del centre, per apropar-la a tots els veïns i mostrar l’esperit de l’equipament.
La cita serà el divendres 25 d’octubre a partir de les 18.30h amb una festa per a tothom, en què hi haurà actuacions de l’esbart dansaire Renaixença, taller de castellers, ball de gegants, tabalers, activitats de l’entitat Tomàs Tortajada i de Marabal. A més, després dels parlaments institucionals, a les 21.30h, tindrà lloc un espectacle de dansa aèria a càrrec de Sheila Ferrer i una vídeo-projecció. La celebració finalitzarà amb un aperitiu.
Marta Tello
El centre cívic El Sortidor fa 10 anys
Fo
to:
An
a In
és F
alco
ne
Jordi Romeu, per la Coordinadora d'Entitats i Pere Alcober, regi-dor del Districte, en la signatura del conveni de cogestió (4-6-2004)
Fo
to:
Jord
i Mo
ta
El centre cívic El Sortidor és una eina al servei del territori i al seu voltant passan la majoria d'iniciatives socials del barri
E s presenta un cicle de pel·lícules que d’alguna manera evoquen aspectes de la
ciutat que ja no existeixen o que han evoluci-onat inexorablement. Són “altres Barcelones”. Les sessions tindran format de cinefòrum, amb una introducció i posterior col·loqui. És una activitat gratuïta. Les places són limitades.
El dimecres 30 d'octubre, a les 19 h es presenta: La camisa de Christa Leem, de la directora Leonor Miró.
La pel·lícula tracta del Paral·lel als anys
70. Quan a Barcelona allò popular s’alinea amb l’avantguarda. La mare de Christa, l’exvedet Carmen Wernoff, recorda amb emoció les tri-bulacions de la seva filla a les nits d’El Molino i el seu paper de musa de la modernitat artística barcelonina. Christa ens va mostrar el cos nu, blanc, lleuger i prematur per descobrir-nos l'ànima transparent i lliure.
A mitjans dels 70, Christa Leem va inventar un art. Abans, moltes altres artistes s'havien tret la roba i, en plena agonia del règim franquista,
vedettes, actrius, cantants, famoses i aspirants van saltar la tanca repressiva del nacionalca-tolicisme i es van despullar. Però Christa ens va mostrar el cos nu, blanc, lleuger i prematur per descobrir-nos l'ànima transparent i lliure.
Christa s'havia criat en una família d'artistes de circ i de music hall. El documental construeix la seva història a través de les intervencions de la seva mare, la Carme Picot (Carmen Wernoff), una popular vedet, el periodista Pablo Dalmases, el crític de circ Jordi Jané, l'agitador cultural
Joan Estrada, la veu en off de la mateixa Christa en diverses entrevistes de ràdio, els seus espectacles i fotografies i els espais barcelonins on va transcórrer la seva vida en l'actualitat. De mica en mica, el perso-natge de l'"stripper" va guanyant carisma i la seva absència va cobrant força, sobretot gràcies al testimoni de la Carme, mare, gran admiradora i presentadora d'alguns dels seus espectacles.
Cicle de cinema al centre cultural Albareda: 'Una certa Barcelona'
CC Albareda
zonasec nº 118 Octubre 20136 Actualitat
El centre cívic El Sortidor ofereix la mostra de tallers del Poble-sec
32, 33, 34, 35,42, 43, 44, 45 y 46
Zapatos de mujer de talla
www.soniadiaz.esAtención al cliente:Tels. 691 282 846 / 96 506 63 77
5E
dto. CODIGO DE CUPON: PSECVálido hasta 31/12/2013
ESCOLASAGRAT COR
LLAR D'INFANTS (Autoritzada pel Departamanent d'Ensenyament)
ESTIMULACIÓ DE LES CAPACITATS DELS INFANTSAPRENENTATGE EXPERIMENTATIU I MANIPULATIUTRACTE PERSONALITZATPERSONAL TITULATSUBVENCIONADA
DES DELS4 MESOS
TAMBÉ OFERIM:INFANTIL I PRIMÀRIA (Concertada)ESO (en Centre Col·laborador)
C/ Aldana, 1 (cantonada Borrell)Telèfon 93 441 02 [email protected]
E n Peret Reyes, gitano, fill del carrer de la Cera i primogènit del famós cantautor de
rumbes Pere Reyes, va presentar el passat 4 d’octubre el seu primer CD a la discoteca Plata-forma. Nebot de Ramunet Reyes 'El Marchoso', net de la balladora 'Tia Pi' i besnet del mitològic 'Toqui' en Pere Reyes (fill) ha portat a la sang la famosa rumba catalana contagiada per la seva família. Constant i pacient, en Reyes (fill) ha esperat el seu moment per llançar-se amb se-guretat a d’alt de la tarima. Davant d’un públic entregat i acompanyat en el escenari pel grup de rumba del seu pare, va interpretar 'Arriba con él' de J. Ruiz Venegas & A. Santiesteban y 'Caramelos' de Roberto Puentes, dos rumbes molt conegudes. En Peret Reyes treballa a la Fundació Artesà on son famoses les seves actuacions en aniversaris de companys.
'El Candeli' presenta el seu primer treball a la discoteca Plataforma
U s donem la benvinguda a la mostra de tallers del Poble sec. Al llarg d’aquest
dies els artistes del Poble-sec ens mostraran la part més íntima del seu treball creatiu: el taller i el procés. Aprofiteu aquests dies per entrar, descobrir i gaudir d’aquests tallers que la resta de l’any no solen estar oberts al públic.
L’objectiu de Tallers Oberts del Poble-sec és que aquesta diversitat de creadors que té el barri obrin les portes dels seus tallers (molts d’ells treballen tot l’any amb la persiana abaixada) un cap de setmana llarg (divendres, dissabte i diumenge) per a que els veïns del barri i de tota la ciutat els coneguin a ells i puguin gaudir dels treballs que realitzen. Així també es dóna suport a aquest sector econò-mic emergent a la zona i s’apropa el món de l’art i la cultura al veïnat.
En aquesta edició de Tallers Oberts del Po-ble-sec, programada pel 8, 9 i 10 de novembre, compta amb una participació de 26 tallers i galeries obertes que aplegaran no menys de 30 creadors locals. Paral·lelament, diversos d’aquests espais programaren activitats lúdi-ques paral·leles per amenitzar als visitants, tant amb tallers d’arts plàstiques, com activitats per a infants, representacions, concerts....
Moltes d’aquestes activitats les trobarem en la ja tradicional Nit blanca, la nit del 9 de novembre, on podreu visitar els espais de La Contra. Centre de Creació, al carrer Purísima Concepció, 9, l’ESPAI LOLA, Taller d’art cre-atiu, Pedreres,12 i BOHEMIUS sala cultural, Tapioles, 37, obriran les seves portes a la nit. Us hi esperem!
18.30 h Balls de cultura popular i tradicional 19.00 h Taller obert de castells 19.30 h Ball de gegants 20.00 h Taller obert de percussió21.00 h Tabalada21.20 h Parlaments21.30 h Espectacle de dansa aèria i vídeo projecció21.45 h Aperitiu Activitats paral·leles a la plaça del Sortidor
Celebració 10è aniversaridel Centre Cívic El Sortidor
Divendres 25 d’octubre
Col·laboren:Castellers del Poble-sec, Diables del Poble-sec, Gegants del Poble- sec, Tabalers del Poble-sec, Renaixença, Marabal, Centre Cultural Tomàs Tortajada, Sheila Ferrer i Dídac Casadella.
MONTSERRAT AGUIRRE CANYADELLFARMACÈUTICA
C/ Elkano, 70 • Tels. 93 441 60 91 94 • 08004 Barcelona
SÚPER OFERTESen Flyers publicitaris
Tamany A5 (148 x 210 mm)
5.000 exemplars 160 E 20.000 exemplars 450 E 50.000 exemplars 910 E100.000 exemplars 1.430 E
Tamany A6 (148 x 105 mm)
5.000 exemplars 120 E 20.000 exemplars 300 E 50.000 exemplars 525 E100.000 exemplars 845 E
Tamany A4 (díptic a A5)(210 x 297 mm) plegat
5.000 exemplars 350 E 20.000 exemplars 995 E 50.000 exemplars 1.900 E100.000 exemplars 3.000 E
Tamany A4 (tríptic)(210 x 297 mm) plegat
5.000 exemplars 380 E 20.000 exemplars 1.050 E 50.000 exemplars 2.050 E100.000 exemplars 3.150 E
Altres formats (210 x 100 mm)
30.000 exemplars 585 E60.000 exemplars 930 E
Formats minis (148 x 70 mm)
30.000 exemplars 485 E60.000 exemplars 730 E
Tel. 699 73 97 79
Paper estucat de 115 grs.Impressió color per les 2 cares
També podem fer el dissenyTambé podem fer la distribució
Altres tipus d'impressos
Faci conèixerel seu negoci
Fundació Artesà
'El Candeli' i el grup de rumba catalana CC El Sortidor
Octubre 2013 nº 118 zonasec L’Entrevista 7
l’entrevista per Jordi Molina
Teresa Crespo, presidenta d'Entitats Catalanes d'Acció Social (ECAS)
‘‘Els més pobres estan al marge de les polítiques socials’’La satisfacció de la Teresa Crespo (Mata-ró, 1944) pel desè aniversari d’ECAS no amaga la preocupació per la situació so-cial del país. Ho resumeix amb claredat i contundència: “un país pot ser més pobre, però no més desigual”. Davant la creixent distància entre les rendes més altes i les classes populars, la presidenta d’aquesta federació denuncia el tipus de societat que estem construint i les retallades que ha patit, però no paït, el Tercer Sector.
Els rics s’han fet més rics i els pobres, més pobres. En això, Espanya i Catalunya són iguals. Les dades dels darrers dos anys ens diuen que a Espanya i Catalunya ha crescut la desigual-tat. En situació de crisi, caldria repartir millor la riquesa i no aprofitar aquesta greu conjuntura econòmica per incrementar la desigualtat. El que més ens preocupa a ECAS és que, segons les dades de l’enquesta de Condicions de Vida, les darreres polítiques socials han beneficiat més als sectors benestants que no pas als més necessitats. Avui, els més pobres es troben al marge de les polítiques socials.Com és possible?Les famílies més pobres estan rebutjant be-ques perquè, sovint, s’han de fer càrrec d’un copagament que no poden assumir. És el cas de les beques menjador, per exemple. L’admi-nistració assumeix una part, però la que recau a les famílies no la pot cobrir tothom. El mateix ha passat en l’ajut a les famílies amb fills a càrrec. Abans era una prestació garantida i ara hi ha un topall que depèn de la renda. Podríem parlar també de la creixent vulnerabilitat dels immigrants, de com s’ha restringit l’accés al PIRMI o dels límits de la llei de dependència.
Les retallades han colpejat amb duresa el Tercer Sector.En els darrers tres anys, el volum de retallades del Govern ha estat molt important. Per què no hem fet accions més decidides en contra de l’economia submergida? S’ha posat l’ac-cent a les polítiques de retallades i no s’han centrat esforços fer pagar més a qui més té. Programes socials que estaven funcionant han desaparegut. L’administració ha cregut que allò que no era obligatori, no calia fer-ho. S’han eliminat serveis complementaris en un moment en què les entitats ens trobem amb més gent necessitada d’atenció. Menys recursos, però més demanda. Una contradicció que ha generat angoixa, però també solidaritat.En temps de crisi, som més solidaris?Segurament ja no veiem tan lluny els pobres. De vegades, els tenim a casa, són família o amics propers. Potser això ha ajudat a sensibi-
litzar més la gent, almenys així ho hem viscut nosaltres. Sovint ens diuen que, tot i no poder donar gaire, avui més que mai volen ajudar. La situació, però, és dramàtica.Hem arribat a la situació actual per una manca de valors?Sí, però també de drets. Abans dels valors, vénen els drets. I, avui dia, el dret a una vida digna s’ha diluït en una economia capitalista que busca el benefici individual. Hem de tre-ballar perquè es facin economies pel bé comú. Sinó, difícilment tindrem una societat justa, equitativa i on la pobresa no vagi augmentant.Creu que un estat propi resoldria el pro-blema?Des d’ECAS no ens decantem per cap posició. Representem a més de 90 entitats i creiem que cadascuna ha de tenir la percepció de la situació que li sembli. El que sí que pensem és que s’estan produint una sèrie de situaci-
ons entre l’Estat i el Govern que compliquen l’aprofundiment en les polítiques socials i l’obtenció de recursos per impulsar-les.Com diu, ECAS aplega unes 90 entitats a les quals hi ha prop de 8.500 professionals i uns 7.500 voluntaris atenent més de 795.000 per-sones anualment. Objectius a curt termini?Seguir sent útils a les entitats. Potenciar-les i apoderar-les. Seguir al costat de la gent que ho necessita i ser capaços d’incidir po-líticament. Potser ens cal insistir a fer més aliances. Tenir capacitat de resposta comuna i oferir més serveis a l’abast de totes les entitats. ECAS encara ha de créixer molt en aquesta capacitat de fer xarxa.I a llarg termini?Avançar cap a un país més just i més solidari socialment parlant. L’objectiu de l’Agenda de Lisboa ens deia que l’any 2020 hauríem d’ha-ver reduït un 10% la pobresa a la UE. Això ja és una utopia. No hauria de ser tan complicat reduir un 10%. Però, lluny d’aconseguir-ho, han augmentat les diferències.La bona notícia és la lluita dels moviments socials i el treball del Tercer Sector. ECAS compleix 10 anys donant veu als que gai-rebé mai se’ls escolta.Vam començar sense saber on arribaríem i amb fortes tensions. Era un moment en què el tercer sector estava en ple procés d’estructuració. Hi havia una sèrie d’entitats que no tenien representativitat a les federacions que hi havia aleshores i van sorgir diverses iniciatives, tres principalment. ECAS és el fruit de l’esforç i del consens de totes aquestes plataformes incipients. Una unió que podria haver sortit bé o malament, però que a dia d’avui ens ha donat coherència. A tots ens unia l’objectiu de lluitar per una societat més justa i igualitària.
Teresa Crespo, a la seu d'ECAS, que celebra 10 anys
Fo
to:
An
a In
és F
alco
ne
Mesas para sus celebraciones de empresa y familiares hasta 70 personas
Cocina tradicionalgallega y mediterránea
Reservas: Tel. 93 325 91 71Horario: de Lunes a Sábado
de 13 a16 y de 19,30 a 24 horasCerrado todos los Lunes (todo el día) y
Domingos (solo por la noche)
Lleida, 7 - 08004 Barcelona / www.riasdegalicia.com / [email protected]
MOUNT EVEREST RESTAURANTENEPALÍ
C/ Viladomat, 8008015 Barcelona
Teléfono933 251 464
zonasec nº 118 Octubre 20138 Associació de Comerciants
Octubre 2013 nº 118 zonasec Convivència 9
Mariscades - ParrilladesCombinats - Carns gallegues
GALIZA - CATALUNYA
Menú diari: 10E
Dissabtes i diumenges: 15E
BRASERIA MARISQUERIA
Av. Paral·lel, 99 • Reserves: Tel. 93 441 30 71
Obert de 7 matí a 1,30 matinadadivendres i dissabtes fins les 2 matinada
Des de la comissió de Joves del Pla Comunitari del Poble-sec es realit-zarà la segona trobada del concurs 'Zona Game' per a joves del barri d’entre 12 a 24 anys.
L a primera edició va tenir lloc el 10 de juliol del 2013 al Centre Cultural Albareda, amb
l’assistència d’un total de 20 joves més els tècnics de les entitats organitzadores. Degut a la bona acceptació dels joves, la comissió ha decidit realitzar una segona edició que tindrà lloc el divendres 8 de novembre, de 17.30 a 20h al Centre Cultural Albareda.
Els objectius de la trobada són: Dinamitzar un punt de trobada per a joves d'entre 12 a 24 anys, crear un espai lúdic on puguin conèixer nova gent i compartir experiències i interes-sos comuns, donar eines perquè els joves
A rriba una altra vegada el temps de la tardor i els i les adolescents del barri
necessiten un espai on trobar-se i on reu-nir-se, en definitiva, on relacionar-se i gaudir del seu temps.
L’adolescència és una etapa de descobri-ment i en mig d’aquesta recerca d’identitats, al carrer Concòrdia, 35 trobem un equipament municipal on l’adolescent pot trobar resposta a l’avorriment i a la incertesa.
L'Espai12@16 porta 7 anys dinamitzant als adolescents del barri del Poble-sec, oferint un espai de convivència i de respecte on cada participant pugui trobar o proposar l’activitat o taller que més li pugui agradar o motivar.
Partint del centre d’interès dels ado-lescents, disposem d’un estudi de gravació per a que els artistes del barri comencin a composar i enregistrar les seves cançons. En col·laboració amb el CEIP Mossèn Cinto Verdaguer tenim per segon any consecutiu
Segona trobada del concurs 'Zona Game' per a joves
siguin autònoms i s’impliquin directament en activitats; en el procés de planificació, organització i realització de la trobada.
En aquest segon concurs de jocs multimè-dia s’organitzaran tres activitats simultànies a tres sales contígües al CC Albareda. Hi haurà un espai pel campionat per equips (formats per quatre persones majors de 16 anys) de Counter Strike, una altra sala amb el concurs de Dance Dance Revolution i per últim, s’ha introduït una tercera activitat que serà de competició amb la Wii Sports. Les inscripcions gratuïtes es realitzaran a partir de la setmana d’abans a l’Espai 12@16 (carrer Concòrdia, 35) i també el mateix dia mig hora abans de començar al Centre Cultural Albareda. Amb iniciatives d’aquest tipus volem captar l’atenció dels joves, crear unes activitats motivadores per a ells i fomentar la seva participació al barri.
Pla Comunitari del Poble-sec
el nostre equip de futbol masculí i de voley femení. Disposem d’una àmplia varietat de material tecnològic (ordinadors, càmera HD, plats DeeJay, WII, edició de vídeo...) per a que l’adolescent pugui crear i mostrar les seves habilitats i la seva creativitat.
Tampoc descuidem els aspectes formatius i les demandes de reforç escolar dels i de les adolescents. Disposem d’un espai específic pel reforç escolar. D’aquesta manera cada tarda, de 17 a 20.45h, els adolescents del Poble-sec disposen del seu lloc on conèixer i fer noves amistats, passar-s’ho bé i proposar tot allò que vulguin per a que enmig d’aquesta borrasca que s’anomena crisi, trobin un espai òptim i acollidor per gaudir d’un bon lleure.
Si a la tardor trobes a faltar el sol... vine a buscar-lo a l’Espai 12@16.
Aitor Echebarria ManresaDirector Espai 12@16
Espai 12@16, un espai original per a adolescents
L’espai de joc, l’únic al bar-ri basat en la metodologia Waldorf, destaca la impor-tància dels vincles afectius en la criança dels infants.
E l Monstre de Paper és un espai de joc al Poble-sec que va sorgir fa tres anys de la
voluntat d’un grup de pares que buscaven un espai on poder compartir experiències amb els seus fills i d’altres infants. La Parròquia de Lourdes cedeix l’espai a l’associació de dilluns a divendres en horari de matí, on es treballa conjuntament amb una educadora, l’Anna Vilarroig, i una auxiliar.
L’Anna és tècnica especialista en Educació Infantil i ens explica que la peculiaritat del Monstre de Paper és la seva metodologia, basa-da en l’acompanyament respectuós, el foment de la calma i la tranquil·litat: “Els tres primers anys de vida són bàsics per a la confiança dels infants, és per això que s’han d’evitar els sobreestímuls”. I precisament això és el que proclama la metodologia Waldorf. L’Anna ens explica segons aquesta metodologia, els infants han de viure en un ambient lliure i creador, i
que en aquest punt és bàsica la col·laboració entre educadors i pares: “En aquest punt són primordials els vincles afectius que s’establei-xen entre educadors, famílies i infants”.
Continuïtat a l’associacióDesprés de tres anys, toca fer balanç. Els
nens i nenes que van començar fa tres anys ja han passat a formar part de l’escola pública o privada i els pares hi estan satisfets. De fet, són ells mateixos els qui ajuden l’Associació per la Criança Compartida Monstre de Paper a continuar tot explicant la seva pròpia expe-riència a Centres d’Atenció Primària i grups de lactància. És precisament el boca-orella el que els ha donat a conèixer i gràcies al qual poden avui dia continuar amb la seva activitat. L’Helène, a banda de formar part de l’associació MARA (associació per al suport a la maternitat), s’ha implicat directament en l’autogestió de l’Associació per la criança compartida Monstre de Paper enguany, i tant ella com els seu fill han començat a assistir a l’espai. “El que més valoro de tot plegat és que els nens se senten com a casa”, i és que entre altres coses, el fet de conèixer tant l’educadora com la metodologia
en què s’hi basa, li aporta una confiança que sovint no troba a d’altres espais. “A l’aula no són més de 13 nens i aquesta atenció especi-alitzada que hi poden dedicar és un reflex de la qualitat educativa”.
El Monstre de Paper inicia el seu tercer curs
L'espai de joc Monstre de Paper, el curs passat
Fo
to:
An
a In
és F
alco
ne
Per a més informació: Anna Vilarroig: Telèfon 686 565 [email protected]: El Monstre de Paper-Associació per la Criança compartidahttp://www.monstredepaper.blogspot.comElena Berlanga
10 zonasec nº 118 Octubre 2013Economia
economia/opinió per Josep Maria Torremorell
L'agressió a Catalunya no s'atura
PRODUCTOS CÁRNICOS COLOM, S.L.ESTABLIMENT RECOMANAT PEL
CONSELL CATALÀ DE LA PROMOCIÓ AGRÀRIA I ECOLÒGICA
Vedella, porc, pollastre, xai,formatge i més productes
Central:Blasco de Garay, 42 baixos08004 BarcelonaTel. Botiga: 93 441 51 42Fax: 93 441 68 63Mòbil: 620 91 96 96E-mail: [email protected]
Vallhonrat, 2708004 BarcelonaTel. 93 325 61 42
Preus especials de vedella de Girona certificada i carn ecològica del Pirineu
40è aniversari de les nostres botigues al Poble-secC/ Elkano, 24-26, baixos08004 Barcelona
Tels. 93 329 99 5293 443 21 72
ADVOCATSConsulti
amb els nostres
Si vosté téproblemes amb:
el treball, el pis, la família, les administracions públiques
(Hisenda, Ajuntament, Seguretat Social...)
Preus molt asequiblesDemaneu horaa la Sra. Anna
Miquel M. Palou JounouAna Vélez Costa
Mireia Alcázar CutiéAdvocats
[email protected]@palouijounou.com www.palouijounou.com
www.facebook.com/Assessoria.Palou.Jounou
E n el panorama econòmic internacional l’avanç dels Estats Units és estable però es veu amenaçat pel xantatge del par-
tit republicà al president, en no voler aprovar els pressupostos si aquest no retira la llei que garanteix assistència mèdica als 50 milions de nord-americans que ara no en tenen, perquè la consideren “socialista” i fins i tot “comunista”. A l’eurozona, els indicadors de setembre confirmen la tendència positiva. L’indicador de sentiment econòmic es mou a l’alça en el tercer trimestre a gairebé tots els països i sectors, fet que indirec-tament afavoreix l’economia espanyola i catalana. Això no obstant, l’optimisme del govern espanyol és pura propaganda quan els plans estratègics de la banca treballen amb la hipòtesi d’una “normalització” econòmica a partir del 2018. L’FMI ha fet pública la previsió de creixement de l’economia estatal el 2014: un 0,2%, en front de la previsió governamental del 0,7%. Això vol dir que no hi haurà ni nous ingressos per a la hisenda públi-ca ni baixarà l’atur. De fet, els indicadors econòmics continuen marcant retrocessos, si bé inferiors als de fa un any (retroces-sos en qualsevol cas). Això significa que som a prop de tocar fons, i quan ho fem ens hi arrossegarem una bona temporada.
Els pressupostos generals de l'estat per al 2014A la metròpoli s’han presentat els pressupostos de l’estat per
al 2014 que, en paraules del conseller d’economia Mas-Colell, són una nova agressió a Catalunya. Com a mostra, un botó: en els
darrers tres anys, l’aportació a Catalunya per a cultura ha baixat un 75%. Tot plegat forma part del genocidi cultural i lingüístic de l’estat espanyol: anomenen lapao al català de la franja; neguen l’escolarització en valencià a 400.000 alumnes, mentre clamen al cel perquè 23 castellanoparlants no poden fer immersió en castellà a Catalunya; i fan servir les Balears com a banc de proves pel definitiu assalt a Catalunya, que és l’última etapa del pla genocida. El pressupost també garanteix que mai més es congelaran les pensions: pujaran un 0,25% gairebé sempre, és a dir, ens prenen per imbècils. La partida per a investigació també augmenta: un 39,5% per a la militar i un 1,3% a la civil (medicina, indústria, agricultura, medi ambient, etc.).
Ja comencen a treure el nas els botiflers d'avui diaA casa nostra la minoria sigil·losa de l’alta burgesia ca-
talana ha començat la seva campanya botiflera, arran de les ocurrències d’en Pere 'Napoleó' Navarro i del candidat a futur ambaixador espanyol a Catalunya, José Antonio Durán y Lérida. Això no és nou. Ja va passar el 1714, quan aquestes elits van marxar a Mataró, o el 1936 (amb una situació més complexa). Recordeu que Cambó va passar de demanar au-tonomia a finançar a Franco. I passa a tots els països abans d’independitzar-se: apareixen els botiflers que prioritzen la seva butxaca. Per exemple, a la portada de 'La Publicitat' del 12 d’agost de 1924 (la podeu trobar a internet), Eugeni Xammar, corresponsal a Ostrava de Moràvia, escrivia un article titulat La indústria txecoslovaca i els seus problemes on explica la resistència de les elits industrials del país a la independència. Qui són aquests botiflers avui? Doncs, el club del pont aeri, la patronal casposa (Foment del Treball), el comte de Godó i altres llepaculs reials, els Lara i altres “españolistos”... Per cert, el 26 de gener de 1939 les tropes franquistes van prendre Barcelona amb un sol tret. Efectivament, quan es van desplegar per la ciutat, el capità legionari José Manuel Lara Hernández, va disparar un tret contra el cartell de Cinema Catalunya que hi havia al Poblenou. Després fundaria l’editorial Planeta. Ja veieu el seu fill... De tal buc tal eixam o, com diria ell, “de tal palo tal astilla”. Independència o mort.
E l proper dijous 31 d'octubre a les 19 hores la Companyia La Maratonda in-
terpretarà la comèdia musical 'Fantasmas' al centre cultural Albareda. L'espectacle es troba en la campanya "No siguis només un espectador de la vida, participa!" engegada per la companyia, per tal de recollir material per a diverses entitats. En aquest cas, la col·laboració s'estableix amb Bona Voluntat en Acció. Les persones que assisteixin a veure l'espectacle, que serà gratuït, podran portar aliments i material de drogueria que serà entregat a l'entitat. Gerard Verdés, gestor de projectes a Bona Voluntat, valora molt positivament la iniciativa que servirà de "reforç a la campanya habitual" de recollida de material per a les famílies amb menys recursos del barri, ja que, destaca Verdés, en els darrers anys ha augmentat considera-blement el nombre de famílies usuàries del servei: fa dos anys es repartien 25 tones d'aliments i ara la xifra està en unes 36 tones.
La Núria Girona, directora del centre cultural Albareda, s'ha mostrat entusiasmada amb el projecte, de poder col·laborar amb
El musical 'Fantasmas' se solidaritza amb Bona Voluntat en Acció al centre cultural Albareda
el barri i de fer xarxa amb altres entitats; per aquest motiu, es planteja obrir una nova línia de col·laboració arran de l'experiència amb La Maratonda i poder introduir la pro-posta a d’altres actes culturals. La Com-panyia La Maratonda va néixer l’any 2002 amb el propòsit solidari de representar un espectacle de creació pròpia i poder acaptar fons per a la Fundació Guné. L'experiència va ser un èxit i ara que la companyia assaja al centre cultural Albareda ha volgut traslladar la proposta al barri, amb una perspectiva més professional, per implicar-se i implicar els espectadors amb la seva comunitat. La responsable de comunicació, Estrella León, apunta en aquest sentit que "tots junts po-
dem fer molt més que de forma individual".Marta Tello
'Fantasmas': al Centre cultural AlbaredaDijous 31 d'octubre, a les 19 horeshttp://ccivics.bcn.cat/albareda
Octubre 2013 nº 118 zonasec 11 Entitats
Centre d’Estudis Sant Francesc XavierLLAR D’INFANTS (des de 3 mesos)
PRIMÀRIA - ESOANGLÈS - INFORMÀTICA
MITJA PENSIÓ
Bóbila, 26-32 - 08004 Barcelona - Tels. 93 424 57 91 / 93 325 93 32CENTRE HOMOLOGAT PER LA GENERALITAT DE CATALUNYA
BRASERÍAAlmejas, pulpo gallego,
gambas, padrón, calamarcitosCOCINA A LA VISTACarnes gallegas y pescadosEN BRASA NATURAL
Margarit, 24 / Tel. 93 329 70 74 / 08004 BCN (Poble-sec) / www.omeular.es
El club no pot assumir les despeses que genera la competició amateur i haurà de prescindir del primer equip el que resta de curs.
E l retorn del primer equip de la UE Poble-sec ha estat només un miratge. La junta del
club, encapçalada pel president Josep Garcia, ha decidit retirar el conjunt sequista només dues jornades després d’haver iniciat la cam-panya a la Quarta Divisió. La notícia suposa una decepció notable per una afecció que el passat mes de gener, en plena temporada 2012-2013, va haver de pair que el ‘Sec’ abandonés la Tercera Divisió, també per motius econòmics.
Segons les explicacions dels responsa-bles del club, l’elevat cost que suposen les instal·lacions de la Satalia —un dels camps regionals més cars de la ciutat— i les des-peses de la competició amateur han estat
R aons Públiques treballa des de 2009 per la construcció de l’espai públic a través
de la participació ciutadana, i des del 26 de setembre compta amb un local al Poble-sec per dur a terme la seva activitat. Es troba situat al carrer Concòrdia, 30 i s’ha creat a través d’un treball conjunt dels integrants de l'entitat, amb la col·laboració dels veïns, a més de comptar amb mitjans com Verka-mi. El local s'ha concebut també per donar cabuda a un espai de participació veïnal, i per aquest motiu s'ha instal·lat a l'entrada una exposició sobre el barri amb material aportat per persones i entitats del Poble-sec, i s'han posat en marxa sistemes per recollir les seves impressions i necessitats.
Grup interdisciplinari
Raons Públiques està integrat per 11 per-sones que provenen de disciplines diferents: educadors socials, arquitectes, urbanistes, antropòlegs i dissenyadors que es coordinen per participar de les comissions del barri, dur a terme un debat amb els ciutadans i entitats de diversa índole, recollir les seves necessitats, buscar maneres de donar-hi resposta i posar-les en pràctica; ja que tenen
Raons Públiques s'estableix al carrer Concòrdiaclar que la comunitat ha de ser partícip de la construcció de la ciutat.
Processos participatius
Amb anys d'experiència, a Raons Pú-bliques han pogut comprovar els beneficis dels processos participatius i han pogut veure-hi també les dificultats. Necessiten que el seu model de participació sigui entès per les administracions i alhora comptar amb la confiança dels veïns, ja que posen en funcionament un model de treball que manifesta la importància de la col·laboració de ciutadans i administracions, i descobreix la importància de conèixer les necessitats de les persones que fan ús de l’espai públic, per tal que la seva transformació no generi nous conflictes.
Raons Públiques ha dut a terme pro-jectes a diversos barris de Barcelona, i també a ciutats espanyoles, i ha participat a xerrades a nivell Europeu. Actualment està treballant en la dinamització de l’es-pai públic per a la definició d’usos de la cobertura de les vies de Sants.
Marta Tello
les causes principals d’una decisió “trista, però necessària”, tal i com ho valora el co-ordinador del futbol base i membre de la junta directiva, Juli Rubio. “Entrenàvem al camp del Bon Pastor i només podíem jugar a casa els diumenges a les 20h, una hora molt
La UE Poble-sec tampoc tindrà primer equip aquesta temporada
complicada per atreure els nostres seguidors fins al camp de la Satalia”.
Enfortir el futbol formatiu Ara, totes les perspectives del club passen
per consolidar l’aposta del futbol base. Sobretot,
després de l’experiència de l’any passat amb els dos equips alevins, que van guanyar els seus respectius campionats. Enguany, però, la competició s’ha iniciat amb mal peu arran de dues retirades: la de l'equip benjamí —que haurà de jugar a la lliga escolar— i la dels dos alevins; totes dues per manca de jugadors. Pel que fa als resultats, si els infantils perdien en el seu debut davant la PB Cinc Copes (2-5), tampoc no van tenir un millor inici els juvenils, que van caure contra el Guinardó (1-9). En la segona jornada, però, els infantils han reaccio-nat guanyant 3-5 a la UE Llefià, mentre que els juvenils han tornat a caure: 4-0 davant el Sant Ignasi Sarrià. Els veterans, que l’any passat van culminar un curs molt meritori, segueixen sent els subministradors d’alegries per un club que les necessita. Després de tres jornades, els més experimentats de la casa sumen dues victòries i una derrota.
Reparació de l’AutomòbilRevisió i Reparaciód’Aire Acondicionat
Olivera, 28 - 08004 BarcelonaTel. 93 325 58 06
Mòbil 609 32 67 30
Tel. 699 271 [email protected]
www.zonasec.cat
ANUNCIA’TAL ZONA SEC
J.M.
L'equip aleví, al final de la passada campanya
Fo
to:
An
a In
és F
alco
ne
Fo
to:
UE
Po
ble
-sec
L'equip de Raons Públiques i usuaris de 'Baixem al carrer' comenten com veuen el barri
12 zonasec nº 118 Octubre 2013Entitats
Castellers del Poble-sec:A punt pel salt
Castellers del Poble-secAssajos oberts: Dimarts (Escola Ferran Sunyer, Viladomat, 2)
i divendres (Centre cívic El Sortidor) de 19 a 22hLocal Social: Can Bandarra (Pg. de Montjuïc, 70, baixos - Tel. 653 11 34 96)
[email protected] / www.castellersdelpoblesec.catTwitter: @Bandarres
Els propers 1, 2 i 3 de no-vembre, els Diables del Poble-sec organitzem la III edició de la Fira Medieval.
E n aquesta edició canviem d’escenari. La plaça de Les Navas i la plaça dels
Ocellets es convertiran en una petita ciu-tat comtal en la que es duran a terme un munt d’activitats. A continuació tro-bareu un tastet d’aquestes ac-tivitats:Divendres, 1 de novembre:11 hores. Jocs Med ieva l s a càrrec de l’Es-cola de Cava-llers.20 hores. Pas-sejada de torxes i tabals: Hem caçat la bruixa!21 hores. VIII Trobada de Malabars i de Ceptrots.Dissabte, 2 de novembre:11.30 hores. Jocs Medievals a càrrec de
P reparats... llestos... ja! El 10 de novembre, i al carrer Blai, arriba un moment clau pels
Castellers del Poble-sec. Deu anys després d’esdevenir colla de 7, els 'bandarres' poden convertir-se en colla de 8. Com? Doncs des-carregant el primer quatre de vuit de la seva història. Això seria com si el Poble-sec de futbol hagués arribat a segona A (a primera hi pujarem quan fem nous), com si El Molino o les Tres Xemeneies fossin declarats béns d’interès nacional, o com si el Serrat actués al Secasac (més voldria ell!).
Els Castellers del Poble-sec ja quasi hem fet tota la feina. Hem fet tot el necessari a ni-vell d’assaig (el quatre de vuit sense la pinya), hem fet els castells de set pisos més difícils en repetides ocasions i de manera solvent i, fins i tot, el passat diumenge 6 d’octubre vam guanyar el Concurs7, el campionat cas-teller de les colles de 7 pisos. El 4d8, com ja us hem anat anunciant, és el nostre pròxim repte. I ja pica la porta.
No ignoris el timbre, baixa al carrer Blai el
diumenge 10 a les 12h i ascendeix de cate-goria, declara’t bé d’interès nacional, escolta paraules d’amor senzilles i tendres o, sim-plement, fes costat a la família més gran del Poble-sec en un dels moments més importants de la seva història. Totes juntes ho farem pos-sible. Tots junts tocarem el cel.
DIADA DE TARDOR: Diumenge 10 no-vembre, C/ BLAI, 12H.
Els Castellers del Poble-sec s’enduen el Concurs7 després de descarregar el 2d7, el 3d7 aixecat per sota i el 7d7.
E l blau cel va ser la tonalitat que es va imposar al mosaic multicolor de la plaça
del Castell de Torredembarra. Els castellers del Poble-sec van certificar la seva crei-xent evolució en aconseguir el títol que els acredita com a guanyadors del Concurs7, un certamen que ja suma la seva novena edició i que està pensat per destacar la bona feina de les colles petites. Els bandarres van descarregar a la segona ronda el 2d7, el millor castell que es va poder veure en una intensa jornada castellera.
“Vam plantejar la diada amb els nostres millors castells a l'abast: 3d7ps, 2d7 i 7d7, i va ser suficient per endur-nos la victòria. A més, vam posar-hi la cirereta amb tres pilars de 5 simultanis, un repte nou per a nosaltres.
No volíem arriscar, sinó fer la nostra actuació, passar-ho bé i, si guanyàvem, doncs encara millor”, explica Quim Pérez, relacions públi-ques i membre de la colla.I és que els de la camisa blau cel van marcar el ritme des de la primera ronda i van descarregar un bon 3d7 aixecat per sota. En la segona, van completar una gran torre de set, que va aixecar un dels
aplaudiments del dia. Per arrodonir-ho, van completar un bon 7d7 que els donava, quan encara quedava bona part de concurs, el primer lloc i signaven la millor actuació de la història del Concurs7.
Cap als castells de vuit“Ens sentim pletòrics no només pel títol,
sinó perquè el resultat evidencia que la colla té més que dominats els castells de set pisos, i el salt als castells de vuit és imminent”. Dit i fet. El proper dia 10 de novembre, els Caste-llers del Poble-sec tenen previst obsequiar el barri amb el seu bateig en els castells de vuit pisos. La cita serà al carrer Blai: “esperem que l’eufòria de la victòria ompli de gent els assajos i, com no, també les actuacions”, conclou Pérez.
Mossegant els talons dels bandarres, els Castellers de la Sagrada Família, que arriba-ven amb els millors registres, es van haver de conformar amb el segon lloc. El bronze va ser pels amfitrions, els Nois de la Torre. Algunes de les colles —eren 12 en total— van completar la millor actuació dels seus historials i d’altres van estrenar castells que no havien fet mai, la qual cosa encara atorga més mèrit a la colla castellera del barri, que estrena les seves vitrines amb el primer gran reconeixement.
Els 'bandarres' tenyeixen de blau cel Torredembarra
Els castellers del Poble-sec a Torredembarra Jordi Molina
Diables del Poble-sec:III Fira medieval
l’Escola de Cavallers i Tallers Infantils.19 hores. Passejada de torxes i tabals. Cre-mem la bruixa!20 hores. I Trobada d’amics d’en Sírius. Diumenge, 3 de novembre:11.30 hores. Jocs Medievals a càrrec de l’Escola de Cavallers i Tallers Infantils.12 hores. Passeig de tota la família comtal
amb el seu se-guici: Gegants, Castellers i Es-bart Dansaire.
A m é s a més, durant tot el llarg cap de setmana, troba-reu una àmplia oferta de pro-ductes artesans en les 34 para-des que faran de la plaça de Les Navas un autèntic mercat medieval, on es barrejaran tradi-ció i festa. Us hi esperem a tots.
No falteu a aquesta cita que ja s'ha convertit en tot un clàssic en el calendari de festes del nostre barri.
4de7 net, fet en assaig el 20 de setembre
Fo
to:
Cas
telle
rs P
ob
le-s
ec
Fo
to:
Cas
telle
rs P
ob
le-s
ec
Octubre 2013 nº 118 zonasec 13
Ara fa anys
Cultura
24-10-1843. Nou bombar-deig des de Montjuïc contra les Drassanes
Xavier Rodríguez
L a incipient industrialització de Barcelona, dins d’unes muralles que recloïen fàbriques i vivendes, en condicions
insalubres, amb sous miserables, llargues jornades de tre-ball i conflictivitat creixent, donà com a resultat els primers moviments obrers de rebel·lia i reivindicació, enfront de condicions tan adverses. Els moviments socials originats a Catalunya entre 1833 i 1843 s’han denominat tradicionalment com a bullangues populars.
L’any 1840, acabà la primera guerra Carlina i el victoriós general liberal-progressista Baldomero Espartero arrabassà la regència a Maria Cristina, que havia de regir el país fins que la seva filla Isabel II fos major d’edat. Aquest període es-devingué una dictadura militar, malgrat el qualificatiu polític del general liberal. De fet, els liberals tenien tres branques: moderats, progressistes i republicans.
A Barcelona, el novembre de 1842 s’inicià una revolta popular, que donà el control a les classes populars i que barrà l’accés als estrets carrers barcelonins a les forces d’ordre públic. La bullanga fou reprimida brutalment, amb el bombardeig de la ciutat des del castell de Montjuïc, el 3 de desembre. Es van llençar sobre Barcelona més de mil bombes i projectils durant més de 13 hores per atemorir els seus habitants. El resultat fou terrible: centenars d’edificis
destruïts, milers de morts, repressió sistemàtica sobre el moviment obrer i una multa de dotze milions de pessetes, a càrrec de la ciutat. Espartero pronuncià una frase històrica: ''a Barcelona hay que bombardearla cada cincuenta años''.
Aquesta acció ferotge suposà, però, el principi del final de la seva regència, perquè provocà que progressistes, moderats i republicans s’unissin per derrocar-lo. El maig de 1843, el coronel Prim inicià a Reus un pronunciament que demanava la decla-ració de la majoria d’edat d’Isabel II i la destitució d’Espartero.
El juny, a Barcelona es creà una Junta Suprema Provisi-onal de Govern de la Província, que aglutinà una Comisión del Pueblo, l’Ajuntament i la Diputació. Era una junta inter-classista, amb personatges de diversos estaments: l’Abat Safont, monjo i professor de física, advocats, fabricants, agricultors... El moviment va agafar la denominació popular de Jamància (del romaní, jamar: menjar). Aquesta Junta aspirava a proposar reformes polítiques i econòmiques de signe democratitzador; i demanava que es reunís a Madrid una Junta central, on estiguessin representades les juntes de totes les províncies; per aquest motiu es denominà centra-lista. De fet, era un assaig per crear un moviment centrípeta que portes la representativitat democràtica instaurada en la perifèria barcelonina al govern central de Madrid.
Algunes de les propostes de la Junta de Barcelona eren:
eliminació de la partida del pressupost destinada a la Casa reial, supressió del caps polítics designats pel govern central, reducció de l’exèrcit a només 50.000 homes, llibertat religiosa, contribucions sobre articles de sump-tuaris, prohibició d’impostos sobre els articles de primera necessitat, establiment d’un asil per a obrers malalts o lesionats pel treball, llibertat d’impremta, despolitització del nomenament i cessament de funcionaris...
El juny, Prim entrà a Barcelona, rebut amb entusiasme. El general Serrano arribà a la ciutat i fou nomenat per la Junta cap de govern provisional, amb la promesa de portar totes les propostes a la reunió de la nova Junta central a Madrid. De fet, en arribar a la capital, Serrano destituí a Es-partero, però no va complir cap de les propostes acceptades i convocà eleccions a corts ordinàries, tancant qualsevol procés constituent. Prim fou nomenat general i comte de Reus i governador militar de Barcelona, per tal de controlar el moviment social. Arribat el moment i amb una creixent oposició popular, Prim no dubtà a iniciar un setge molt més llarg i agressiu que el d’Espartero de l’any anterior. La ciutat fou atacada, no sols des del castell de Montjuïc, sinó que també des del Fort Pius, la Ciutadella, Gràcia i la Barceloneta. Després de llançats més de 12.000 projectils, el resultat fou la destrucció de gairebé un terç de les cases de la ciutat i la mort d’unes 300 persones; tot i que, escarmentada pels bombardejos de l’any anterior, Barcelona era mig buida. Aquests nefastos fets comportaren que poc després, i a instàncies del mateix Prim, la ciutat iniciés l’enderroc de les muralles i la posterior aprovació del projecte urbanístic de l’Eixample de Cerdà. Dels bombardejos de Barcelona de 1843, ara fa 170 anys.
(Porque todostenemos derechos)Seguro Legal
60E año
porque pagando tan solo 60E al año, usted podrá realizar 12 consultas a nuestros abogados
Blai, 9 local 08004Rocafort, 147 08015Av. Generalitat, 36 08754
934 418 278932 263 730936 731 686
Barcelona
El Papiol
Todos tus problemas tienen soluciónporque pagando tan sólo 60E al año, usted podrá
realizar 12 consultas a nuestros abogados
VISÍTANOS EN NUESTRAS OFICINAS
Tel. 934 418 278www.rentinmobiliaria.com
El grup musical assaja des de fa mesos al centre cívic El Sortidor.
E ls Ol’Green es defineixen com a producte barceloní a base de música i bon humor.
Es tracta d’un grup vocal de gent peculiar, que fa pocs mesos van rebre l’oportunitat per part de TV3 de formar part del concurs musical Oh Happy Day!, en què una selecció de corals de Catalunya competeixen per proclamar-se campions de la primera edició del programa.
Són actualment 15 cantaires els qui formen part d’Ol’Green, a més d’una banda de 3 músics, director escènic, directora musical i tresorera. En els seus tres anys de vida han actuat a audi-toris, casaments, festivals de música o indrets a l’alçada del Palau de la Música. Tot i això, una de les coses que més els agrada són els concerts
gratuïts al carrer, que consideren laboratori de proves i que defineixen com a part important del seu caràcter. Ara, tenen l’oportunitat de demostrar el seu talent a tota Catalunya amb la seva participació al programa de TV3.
Un grup vinculat al Poble-secFa pocs mesos que els Ol’Green han es-
tablert com a seu d’assajos el centre cívic El Sortidor, i és que tot i que els membres que conformen el grup són de tota l’àrea metropo-litana de Barcelona, cada vegada són més els integrants que hi viuen al Poble-sec. Ara, amb la participació al concurs, la freqüència d’assajos ha augmentat fins a veure’s gairebé triplicada, és per això que cada vegada més, podem veure els seus integrants rondant pel barri. L’objectiu principal del grup és gaudir i fer gaudir al públic; emocionar i no deixar indiferent. En aquest
sentit, sembla que ho estan aconseguint, la participació al programa televisiu està donant bons resultats i a dia d’avui continuen superant fases, tot i que no sabrem fins el proper 21 de
Els Ol'Green participen al programa Oh Happy Day! de TV3desembre si resulten el grup guanyador. Des del ZONA SEC els desitgem que tinguin tota la sort del món!
Elena Berlanga
Fo
to:
Ol'G
reen
14 zonasec nº 118 Octubre 2013
dermofarmàciaveterinària - homeopatia - ortopèdia
fòrmules magistrals
Paral·lel, 131 - 08004 BarcelonaTelèfon 93 289 21 90
farmàciaF. IGLESIAS HUIX
CLÍNICA VETERINÀRIA
Cultura
Blai, 28-32 T 659 048 394 08004 Barcelona
Bona teca i bona cara al Poble Sec
cine amèricaGravity (Director: Alfonso Cuarón)
per Núria Beltrán
Fotograma d'aquest film que té versió en 3D
Trobareu en aquesta columna periodística la veu i les reflexions de persones ateses des del Centre de Dia del Poble-sec, especialment persones sense sostre.
Veus del carrerLa calle habla
Obert tots els diesde 20 a 2h
(caps de setmana 2.30h)
CARRER MARGARIT, 1808004 BARCELONATEL. 933 297 618
Ronteca con mas de 80 variedades diferntes, cocktails, cervezas de importación, zumos tropicales naturales, exposiciones, rugby y la mayor selección de músicas del mundo en Barcelona.
desbanalizando desde 2007 / desconcertando desde 2010
D irigida pel mexicà Alfonso Cuarón i coguionitzada amb el seu fill Jonas, Gravity està esdevenint la pel·lícula
imprescindible per aquesta tardor especialment en la seva versió en 3D.
La Dra. Ryan Stone (Sandra Bullock) és una brillant en-ginyera mèdica que comparteix la seva primera expedició a l’espai amb el veterà astronauta Matt kowalski (George Clooney). El que sembla aparentment una missió senzilla i rutinària, es convertirà en un autèntic desastre quan el transbordador que ocupen els protagonistes es vegi afectat per la brossa espacial provinent de la destrucció d’un satèl-lit rus. A partir d’aquest punt els astronautes iniciaran una cursa d’obstacles per recuperar el contacte amb la Terra i la pròpia supervivència. Des del primer moment l’espectador es veu immers en una aventura emocionant, en una expe-riència visual extraordinària on s’aconsegueix la sensació
de trobar-se també flotant en la immensitat de l’espai. Ens trobem davant d’una de les millors interpretacions de San-dra Bullock amb una imatge física potent i alhora un esperit sensible que es capaç de transmetre’ns les seves angoixes i les seves pors. D’altra banda George Clooney aporta tot el seu talent per fer de contrapunt amb un personatge que destil·la ironia i humor i que resulta clau en un dels punts d’inflexió del film. Si tots aquests aspectes els embolcallem amb una hipnòtica banda sonora el resultat és espectacular.
Gravity no és ciència-ficció, ni tan sols pretén tenir tot el rigor científic, és una història humana de lluita per sobreviure en l’espai, un prodigi tècnic amb una gran força sensorial. Es tracta doncs d’una pel·lícula comercial de qualitat, una obra narrativament senzilla però complexa visualment.
Soy madrileño y vivo en Barcelona desde hace años, mejor dicho, actualmente malvivo por las calles de esta gran ciudad a la que amo con toda mi alma. Hace unos días la vi llorar y me uní a ella en su dolor por la barbarie que se había producido en mi tierra y en la de todos. Lloré con mi más enérgica repulsa y rechazo, pero también me uní a otro pequeño grupo que apenas se oyó su grito de impo-tencia al conocer la muerte de un amigo que por desgracia ya no está entre nosotros, Francisco Monje. A pocos les sonará su nombre pero miles de personas le conocieron por su apodo (El Gallo de las Ramblas). ¡SÍ! Ese personaje de Las Ramblas que pasa las horas en ellas de una forma digna pero muchas veces poco apreciada para poder vivir. Acabó su vida tirado en sus bancos como un pobre perro, consumido por el maldito dolor y la gangrena, un amigo que solo buscó la compasión del amanecer siguiente aunque ese amanecer jamás llego para él. Con todo mi dolor y el de las personas, te pido perdón por no haber conseguido que recuperaras otra vez tus an-sias de vivir y tus sueños de un mundo más humano. Allá donde te encuentres descansa en paz porque al fin harás realidad tus sueños. Francisco Monje (El Gallo de Las Ramblas), en mi nombre y en el de ellos, gracias por enseñarnos a conocer la humildad. Tu amigo...
Botiga i Oficina: Parlament, 35 • 08015 BarcelonaTels. 93 441 08 66 - 93 443 99 77 / Fax 93 443 98 18
www.serralleriasoyma.come-mail: [email protected]
La FrançaHostal per a parelles
intimitat, discreció i luxe
www.lafransa.com
C/ La França Xica, 40Tel. 93 423 14 17
J.L.G.R.
Octubre 2013 nº 118 zonasec 15
Conillamb ceba
zona fogons
Cultura
Maribel Craus
La nostraveritable història
La críticaliterària
Jordi Llavoré
Roser, 19 - Telèfon: 93 441 51 88
Fontrodona, 22 - 08004 (Poble-sec)
Baluard, 36 - 08003 (Barceloneta)
Tel. 699 271 [email protected]
www.zonasec.cat
ANUNCIA’TAL ZONA SEC
ROSTISSERIAPIZZERIA
MENÚS A
6E i 6,95E
Menjars preparatsa qualsevol hora
Faci les seves comandesal TEL. 93 443 80 83
Horari: de dimarts a divendresde 12 a 16 h. i de 18 a 22 h.
Dissabtes, diumenges i dillunsde 12 a 17 h.
C/ BLAI, 51
L a carn de conill és molt lleugera i saludable, ja que no te greix. Avui
uns presentem una recepta fàcil i eco-nòmica, que es pot cuinar amb temps, i assaborir l’endemà.
Ingredients:1 conill trossejat8 cebes 1 got de vi blancsaloli d’oliva llorermarduix
Elaboració:Salem i, en una paella amb l’oli ca-
lent, daurem els talls de conill. Els retirem i, en el mateix oli, sofregim les cebes tallades en juliana. Hi afegim la cabeça d’alls sencera i les herbes. Ho coem du-rant uns 10 minuts; hi incorporem el co-nill i el vi. Rectifiquem de sal i ho deixem coure, fins que la ceba estigui confitada. Servim molt calent. Bon profit!
Ara Llibres ens porta, a tocar de la com-memoració dels 300 anys de la Guerra de
Successió, una reedició revisada i ampliada de la Història de Catalunya al revés, d’en Jordi Creus (editor de la revista Sàpiens) i en Francesc Ribera, Titot (cantant de Brams, Mesclat i Aramateix).
En aquesta obra, publicada per primer cop el 2002 a La Magrana, es parteix de la premis-sa contrafactual de què hagués passat si la Batalla d’Almansa hagués estat guanyada pels valencians i, així, s’hagués evitat l’ocupació borbònica dels Països Catalans. A partir d’aquí, els autors ens expliquen els darrers tres-cents anys amb una combinació d’humor, ironia i rigor històric que farà gaudir a qualsevol lector interessat en la història del nostre país.
Creus i Ribera ens mostren, des d’un pro-fund rigor acadèmic, com hagués estat tot plegat si la funesta Guerra de Successió ens hagués estat favorable. I així descobrim com el Decret de Nova Planta o el Tractat d’Utrecht, van ser positius per al nostre poble –que no ha estat mai sota sobirania espanyola ni francesa, com ens han volgut fer creure fins avui−. Els
autors demostren la seva perícia en el noble art de fer riure la gent, a l’elaborar una enjo-gassada trama per on desfila una llarga corrua de personatges reals com en Rafael Casanova, l’Anselm Clavé, el president Macià, el general Moragues, Napoleó o un tal Jordi Pujol (un dels líders més destacats del Partit Socialista d’Alliberament Nacional).
Aquesta paròdia àcida de la nostra història és el revers de la dissortada realitat que hem hagut de patir durant tantes i tantes dècades, i serveix per a fer-nos veure com de diferent hagués estat el nostre passat –i el nostre present− si les coses haguessin anat d’una manera diferent. Potser encara som a temps de canviar el nostre futur, oi?
El pare Lelu
Fins el 25 d'octubre. Exposició Abans de Can Farrero al Centre Cívic Casa del Rellotge (Pg. Zona Franca 116, Jardins de Can Farrero). Fins el 31 d'octubre. Oberta al públic una exposició: L'art del ferro. Una mostra realitzada conjuntament amb la Biblioteca Francesc Can-del, de les obres en ferro realitzades pel veí i artista de la Marina, Benito Maín. Lloc: Biblioteca Francesc Candel. C/ Amnistia Internacional, 10. Horari de la Biblioteca. Entrada gratuïta20 d'octubre. Pessejada: El cementiri jueu medieval de Montjuïc i el ritus funerari.Guiarà Dominique Tomasov. Lloc de trobada: Sant Pau del Camp. Carrer de Sant Pau, 101. Hora: 11 h. del matí. Activitat gratuïta.28 d'octubre. Conversa amb Benito Maín.Lloc: sala polivalent Biblioteca Francesc Can-del. C/ Amnistia Internacional, 10. Hora: 19 h. Activitat gratuïta
Activitats del Centre d'Estudis de Montjuïc per als mesos d'octubre i novembre del 2013
4 de novembre. S'obre al públic l'exposició: El transport col.lectiu als barris de la Marina. Una mostra fotogràfica sobre la gènesis del transport en aquesta zona tan marginal, realit-zada conjuntament amb la Biblioteca Francesc Candel, que compte amb la col·laboració de Transports Metropolitans de Barcelona i de
l'Arxiu Fotogràfic de Barcelona i té el suport del Districte de Sants-Montjuïc. Lloc: Biblioteca Francesc Candel. C/ Amnistia Internacional, 10. Dies: 4 de novembre al 21 de desembre. Entrada gratuïta24 de novembre. Passejada: La nova fortifi-cació borbònica de Barcelona. Una visita al Castell de Montjuïc. Aquesta activitat forma part del programa de les activitats del tricen-tenari realitzades pels centres de Barcelona i coordinada per l'Institut Ramon Muntaner. Lloc de trobada: davant del Castell de Montjuïc. Hora: 11 h. del matí.28 de novembre. Xerrada: De Can Tunis a Montjuïc. Una història dels transports de la Marina. A càrrec de Ricard Fernandez. Lloc: Biblioteca Francesc Candel. C/ Amnistia Inter-nacional, 10. Hora: 19 h.
CEM
Una de les obres a 'L'art del ferro'
16 zonasec nº 118 Octubre 2013Publicitat