HISTÒRIA - INS Serra de Marina 1

UNITAT 10: LA CRISI DEL SISTEMA

DE LA RESTAURACIÓ (1898-1931)

10.1 El reformisme dinàstic

10.2 Les forces de l’oposició

10.3 Catalanisme i republicanisme

10.4 La Mancomunitat de Catalunya (1914-

1925)

10.5 La crisi del 1917

10.6 La descomposició del sistema

10.7 La dictadura de Primo de Rivera (1923-

1930)

2

10.1 EL reformisme dinàstic• El primer govern regeneracionista (Silvela, 1899) va

fracassar arran de la repressió de la protesta delscomerciants barcelonins per la pujada d’impostos, elTancament de caixes.

• El 1901 es reprengué el torn dinàstic, i el 1902 s’entronitzàAlfons XIII, major d’edat amb 16 anys. Els nous líders delspartits dinàstics foren Antoni Maura (conservador) i JoséCanalejas (liberal), influïts pel regeneracionisme.

• Maura va intentar una “revolució des de dalt”, reformant lallei electoral (1907), incorporant a la política les classesmitjanes (“masses neutres”), aprovant algunes mesuressocials i d’estímul econòmic; però va caure per lesprotestes arran de la repressió de la Setmana Tràgica.

• Canalejas va practicar un major reformisme social. Fouassassinat el 1912.

*Consultar documents de les pàgines 216 i 217

HISTÒRIA - INS Serra de Marina

10.2 Les forces d’oposició10.2.1 Republicanisme i lerrouxisme

• El republicanisme va ser la força principal d’oposició

parlamentària, però estava dividit. La Unió Republicana

de Nicolás Salmerón va aconseguir coalitzar-se amb

Solidaritat Catalana el 1907, però s’hi va despenjar un

líder puixant a Barcelona, Alejandro Lerroux.

• Aquest propugnava la reforma del sistema mitjançant un

discurs demagògic molt ben acollit per les classes

populars. Reivindicava l’anticlericalisme i l’anticatalanisme

(català = patró explotador). El 1908 va presentar-se a tot

l’Estat encapçalant el Partido Radical.

10.2.2 Carlisme i tradicionalisme

• Les diferents tendències no van reunificar-se fins a la

creació de la Comunió Tradicionalista el 1931.HISTÒRIA - INS Serra de Marina 3

HISTÒRIA - INS Serra de Marina 4

10.2.3 Les forces obreres: socialisme i anarquisme.

• El PSOE va créixer en militància i va aconseguir el seuprimer diputat el 1910. El sindicat socialista UGT va arribargairebé a un quart de milió d’afiliats el 1920. Un sector delsocialisme, simpatitzant del bolxevisme soviètic, va fundarel Partit Comunista d’Espanya (PCE) l’any 1921.

• L’anarcosindicalisme es va aplegar a l’entorn de SolidaritatObrera (1907), una federació que impulsa el 1910 elnaixement del sindicat CNT (Confederació Nacional delTreball). Defensava la promoció d’una vaga generalrevolucionària que acabés amb l’Estat i el capitalisme.

• Liderada per gent com Salvador Seguí (“El Noi del Sucre”),Àngel Pestaña i Joan Peiró, el 1915 era el primer sindicat aCatalunya, València, Saragossa, Andalusia i localitats delnord peninsular. El 1919 ja tenia 700.000 afiliats.

*Consultar documents de les pàgines 218 i 219

10.3 Catalanisme i republicanisme (1901-1909)10.3.1 La consolidació de la Lliga Regionalista

• El partit hegemònic al si del catalanisme de l’època era laLliga Regionalista, amb Prat de la Riba com a ideòleg (Lanacionalitat catalana) i Francesc Cambó com a portaveu alCongrés. Bona part dels dirigents eren possibilistes,partidaris d’acords amb el govern en benefici de lescorporacions econòmiques i d’avenços autonomistes. Elsintransigents abandonaren el partit el 1904, arran d’unavisita del rei que no fou boicotejada pels regidorsbarcelonins. Escindits com Jaume Carner o Lluís Domènechi Montaner crearen el 1906 el Centre Nacionalista Republicà

10.3.2 La coalició Solidaritat Catalana

• El 1905, arran de la publicació d’un acudit irònic, els militarsassaltaren impunement les redaccions de Cu-cut! i La Veude Catalunya. El govern, a més, va elaborar la Llei deJurisdiccions, atorgant a la justícia militar les competències

HISTÒRIA - INS Serra de Marina5

HISTÒRIA - INS Serra de Marina 6

per jutjar els casos considerats d’ofensa contra la pàtria.

• La pressió anticatalanista va esperonar les forces

catalanes (excepte els partits liberal, conservador i

lerrouxista) a presentar-se coalitzades a les eleccions

generals del 1907, sota el nom de Solidaritat Catalana i

amb el “programa del Tivoli”*, obtenint 41 diputats de 44.

Però el projecte no trigà a dividir-se a causa de

l’heterogeneïtat dels grups i del dirigisme de la Lliga. Els

fets de la Setmana Tràgica en consumaren la dissolució.

10.3.3 El catalanisme d’esquerres

• Les diverses forces republicanes d’esquerra a Catalunya

van intentar apropar-se entre elles creant la Unió Federal

Nacionalista Republicana, però el Pacte de Sant Gervasi,

un acord electoral amb els lerrouxistes el 1914, no va ser

del grat dels electors. La UFNR va desaparèixer el 1916.

HISTÒRIA - INS Serra de Marina 7

Alfons XIII Maura

CanalejasPrat de la Riba

Lerroux

Ferrer i

Guàrdia

HISTÒRIA - INS Serra de Marina 8

10.3.4 L’impacte de la Setmana Tràgica de Barcelona

• El 1906 va tenir lloc la Conferència d’Algesires, segons la

qual els Estats espanyol i francès es repartien el Marroc

com a un Protectorat. La població marroquina es revoltà,

obrint pas a la Guerra del Rif, molt impopular a Espanya,

que durà fins el 1926.

• Entre el 25 de juliol i el 2 d’agost del 1909 es visqué a

Barcelona la Setmana Tràgica, una revolta originada pel

descontentament amb la guerra marroquina i per la

mobilització dels reservistes. La prohibició governativa de

les protestes va exacerbar els ànims i es convocà una

vaga general que derivà en una insurrecció generalitzada

amb crema d’edificis religiosos (irresponsabilitat d’alguns

extremistes que manipularen els prejudicis anticlericals

populars) i barricades als carrers.

HISTÒRIA - INS Serra de Marina9

• Només una brutal repressió militar aturà el conflicte, amb

morts, detencions i afusellaments com el de Francesc

Ferrer i Guàrdia, pedagog anarquista i fundador de l’Escola

Moderna, però innocent.

• El govern de Maura caigué amb la crisi, i tots els partits

van desprestigiar-se.

*Consultar documents de les pàgines 220 a 222

Protectorat

espanyol al Nord

del Marroc

HISTÒRIA - INS Serra de Marina 10

10.4 La Mancomunitat de Catalunya (1914-1925)

• La Mancomunitat de Catalunya va ser el primer ensadministratiu català d’ençà el 1714, però només unificava igestionava les atribucions que ja tenien les diputacionsprovincials. Es va aconseguir després d’un llarg procés,l’abril del 1914, sota la presidència de Prat de la Riba,sempre amb majoria de la Lliga Regionalista.

• La seva obra va ser destacada en els camps del’ensenyament (renovació pedagògica, escoles tècniques,etc.), la cultura (Biblioteques Populars, normalitzaciólingüística, promoció museística, etc.), i les obres públiques(millora de les xarxes viària, postal i telefònica; pla d’accióagrària; etc.). Fins a la seva dissolució el 1925, va potenciarla modernització de Catalunya en el context d’endarrerimentgeneralitzat de l’Estat espanyol.

*Consultar documents de les pàgines 223 i 224

HISTÒRIA - INS Serra de Marina 11

10.5 La crisi del 1917• Espanya, al marge del sistema d’aliances europeu, es va

mantenir oficialment neutral durant la Primera Guerra

Mundial. La neutralitat va afavorir l’economia, fent-se grans

negocis a costa de tots dos bàndols. En canvi, es va

desencadenar un procés inflacionari galopant i una forta

tensió social.

• L’any 1917 era palesa una crisi des de diferents vessants:

- Protesta militar: un grup de pressió corporativista a

l'exèrcit, les Juntes de Defensa, començà a reclamar

millors salaris i els ascensos per criteris d’antiguitat.

- Crisi política: en un impasse de les Corts (caiguda del

govern de Romanones), el juliol de 1917 es va reunir a

Barcelona una Assemblea de Parlamentaris per reivindicar

la transformació de l’Estat centralista en un d’autonomista i

HISTÒRIA - INS Serra de Marina 12

la convocatòria d’eleccions a Corts Constituents El

moviment, però, no va tenir continuïtat, ja que requeria

d’una entesa entre regionalistes i antimonàrquics

d’esquerra just quan esclatava una vaga general.

• Crisi social: des del 1916 es mantingué un movimentvaguístic creixent, tot i que desigual geogràfica isectorialment. El ressò de la Revolució Russa de febreresperonà les expectatives revolucionaries entre les forcesobreristes. La vaga general d’agost del 1917 es reprimísense contemplacions per l'exèrcit.

*Consultar documents de les pàgines 225 i 226

10.6 La descomposició del sistema (1917-1923)

• El govern d’Eduardo Dato va caure arran de la crisi (seràassassinat pels anarquistes el 1921). Es succeïren deugoverns en cinc anys, dos d’ells de concentració (dinàstics

HISTÒRIA - INS Serra de Marina 13

i catalanistes), amb interludis de supressió de les garantiesconstitucionals.

• El 1922, desencisats amb el possibilisme de la Lliga i ambla incomprensió de les campanyes per l’autonomia a laresta de l’Estat, a Catalunya aparegueren grupsnacionalistes més radicals com Acció Catalana i EstatCatalà. El catalanisme progressista havia començat arevifar poc abans, el 1917, amb el Partit Republicà Catalàde Francesc Layret i Lluís Companys.

• L’anarcosindicalisme propugnava les vagues generals coma instrument revolucionari que destruís el sistema (la CNTva editar el diari Solidaridad Obrera). El camp andalús vaesdevenir la punta de llança de l’agitació anarquista.

• A Catalunya sorgí el sindicat Unió de Rabassaires el 1922.

• El 1919 es donà la vaga de La Canadenca, quedesencadenà una forta repressió (estat d’excepció, locaut) ila resposta violència d’activistes com Buenaventura Durruti,

HISTÒRIA - INS Serra de Marina 14

Joan Garcia Oliver i Francisco Ascaso (Los Solidarios).

• La Federació Patronal va organitzar bandes de pistolers perassassinar els dirigents sindicals en conxorxa amb lesautoritats, i uns Sindicats Lliures (grocs),. El pistolerisme vadeixar un rastre de més de 800 atemptats entre 1917 i 1923.

• El 1921, un atac marroquí va sorprendre la guarnicióespanyola a Annual*. El desastre va esquitxar l'exèrcit, elgovern i la monarquia.

HISTÒRIA - INS Serra de Marina 15

La Canadenca

Pistola Màuser

Dato amb el Rei

Cotxe oficial de Dato

Buenaventura Durruti

HISTÒRIA - INS Serra de Marina16

10.7 La dictadura de Primo de Rivera• El 13 de setembre de 1923, el capità general de Catalunya,

Miguel Primo de Rivera, va donar un cop d’estat, amb elsuport implícit del rei, escudant-se en la situació de caosdel país (inestabilitat, desgovern, separatisme, ...). Hi haviapor a la demanda de responsabilitats pel desastre d’Annual.

• Va crear un Directori militar que va suspendre el règimconstitucional (cambres legislatives, ajuntaments, etc.), i vaperseguir anarquistes i comunistes. A partir de l’any 1925va governar amb un Directori civil.

• Va crear un partit a l’estil de Mussolini, la Unión Patriótica,que li donés suport social.

• Va actuar conjuntament amb França al Marroc(desembarcament d’Alhucemas, 1925), amb èxit.

• L’Organització Corporativa Nacional va agrupar patrons ilíders sindicals moderats per eliminar els conflictes laborals.La UGT hi col·laborà.

HISTÒRIA - INS Serra de Marina 17

• Va crear milers de llocs de treball amb la realització d’obrespúbliques que haurien de servir per modernitzar lesinfraestructures. En aquest mateix sentit potencià lesexposicions universals de Barcelona i Sevilla del 1929. Totplegat, va provocar un greu dèficit pressupostari, camuflatper la bona conjuntura econòmica del anys 20.

• Malgrat el suport inicial de la Lliga, aviat va mostrar-sel’anticatalanisme del règim: supressió de la Mancomunitat el1925, prohibició dels Jocs Florals, censura, etc.

• L’oposició al règim fou exercida per alguns monàrquics imilitars conspiradors; però, sobre tot, per republicans,anarquistes, comunistes, catalanistes radicals, i bona part dela intel·lectualitat.

• Francesc Macià, dirigent d’Estat Català i exiliat a França,organitzà un projecte d’invasió armada de Catalunya perinstaurar un Estat independent. El novembre de 1926 vaconcentrar-se a Prats de Molló per passar la frontera amb un

HISTÒRIA - INS Serra de Marina 18

grup d’expedicionaris. Els detingueren, però aconseguirenun gran ressò mediàtic.

• Una branca violenta de la CNT creà la Federació AnarquistaIbèrica (FAI) el 1927.

• El desprestigi creixent de Primo de Rivera va decidir el rei asubstituir-lo pel general Berenguer a primers del 1930, i aprometre un gradual retorn al règim constitucional.

• Els socialistes van decidir unir-se a la resta de forcesd’oposició en la signatura del Pacte de Sant Sebastià (agostdel 1930) per l’adveniment de la República.

• Les eleccions municipals d’abril de 1931 donaren la puntillaa la Restauració.

Consultar documents de la pàgina 227 a 235

Exposició Universal de Barcelona, 1929