unitat 1 que_es_la_ciencia

Unitat 1: Què és la ciència?

1. Ciència i filosofia

Etimològicament ciència prové del verb llatí scire o sare, que significa

SABER.

En un principi filosofia i ciència van de la mà i la filosofia pretén explicar

les CAUSES del que succeeix.

Filosofia i ciència es separen quan s’introdueix la necessitat de la

EXPERIMENTACIÓ o contrastació empírica i la MATEMATITZACIÓ de la

realitat. Va ser en el Renaixement amb Galileu, Bacon o Descartes que

introdueixen el MÈTODE CIENTÍFIC.

Ciència = Coneixement


El coneixement científic

S’hi arriba a través del mètode científic i constitueix una organització teòrica i

sistemàtica del coneixement del món que explica els fenòmens que observem,

es pot contrastar experimentalment i és capaç d’efectuar prediccions.

Clasificación de las ciencias

Formales Empíricas/experimentalesNaturales Sociales

LógicaMatemáticas

FísicaQuímicaBiologíaGeologíaAstronomíaMedicina…

SociologíaPsicologíaEconomíaHistoriaLingüística…

Básicas Matemáticas, física, química, biología, geología

Aplicadas Arquitectura, medicina, farmacia, ingeniería, informática, antropología, arqueología…


Ciències formals

Es basen en deduccions/raonaments abstractes:

No es basen en l’experiència.

Es centren en argumentacions i raonaments numèrics i simbòlics.

Són l’eina fonamental pel desenvolupament de les ciències empíriques.

Exemples: lògica, matemàtiques

Ciències empíriques

Es basen en l’experiència i es divideixen en dos:

Les Ciències naturals: estudien la naturalesa i els fenòmens que hi tenen lloc.

Exemples: física, astronomia, medicina

Les Ciències socials: es dediquen a l’estudi de l’ésser humà, la seva cultura,

societat, comportament, etc.

Exemples: història, dret, psicologia

També es distingeix entre:

Ciències bàsiques, que estudien la realitat física i proporcionen els

fonaments teòrics de totes les altres ciències.

Exemples: matemàtiques, física, biologia

Ciències aplicades, porten a la pràctica els coneixements desenvolupats

per les altres ciències.

Exemples: medicina, enginyeria, antropologia

Les diferents disciplines científiques estan cada vegada més dividides i

especialitzades, però és necessària la INVESTIGACIÓ

INTERDISCIPLINAR.



2. Epistemologia

Branca de la filosofia que estudia el coneixement i els seus mètodes, valors i límits.

Diferents maneres de concebre el coneixement

Racionalisme: El coneixement es basa en la raó. (Descartes, Pascal)

Empirisme: El coneixement es basa en l’experiència. (Bacon, Hume)

Immanuel Kant → Coneixement = Raó + Experiència (= teoria + pràctica)

Estableix 3 graus de coneixement:

- L’opinió: es considera alguna cosa com a vertadera, però no es té la seguretat de que

ho sigui i s’és conscient de la manca d’objectivitat.

- La creença: convenciment que allò que pensem és veritat, tot i no poder justificar-ho

de manera acceptable ni objectiva.

- El saber en sentit estricte: opinió fonamentada tan subjectivament com objectivament.


• El dogmatisme: doctrina filosòfica segons la qual es poden adquirir coneixements

segurs i universals, i tenir-ne l’absoluta certesa.

• L’escepticisme: teoria filosòfica oposada al dogmatisme; nega el coneixement ja que

dubta que sigui possible un coneixement ferm i segur.

• El subjectivisme: teoria filosòfica que propugna que la veritat depèn del subjecte.

• El perspectivisme: doctrina filosòfica que defensa que cada ésser humà té una visió

de la veritat, sense que això impliqui que sigui subjectiva. (José Ortega y Gasset).

• El criticisme: doctrina filosòfica que admet la possibilitat de trobar la veritat, però

sense que aquesta veritat sigui definitiva, sinó una veritat criticable. (Immanuel Kant)

• El pragmatisme: teoria que relaciona el coneixement amb la seva utilitat pràctica,

identifica la veritat amb la idea de la utilitat

• Etc

L’epistemologia es pregunta si el coneixement és possible. Davant la

possibilitat del coneixement històricament hi ha hagut diferents actituds:


3. Els mètodes de les ciències:

Ciències formals → Mètodes deductius

Ciències experimentals → Mètodes inductius

a) Mètodes o processos d’investigació deductius:

DEDUCCIÓ: Procés de raonament lògic que permet derivar d’una o més

proposicions donades (premisses) una altra proposició que n’és la conseqüència

necessària i lògica (conclusió).

Exemple: Premissa 1: Tots els homes són mortalsPremissa 2: Sòcrates és un homeConclusió: Per tant, Sòcrates és mortal.

La conclusió només evidencia alguna cosa que ja es diu en les premisses.

Exemple: Tots els gats són mamífers. Els mamífers alleten els seus nadons. Per això, quan neixin els gatets que esperem, la meva gata els alletarà.


• En les Ciències Formals:

Premisses AXIOMES

Conclusions TEOREMES

AXIOMA : Proposició o evidència que no és susceptible de demostració.

“Donats dos punts només es pot traçar una única recta”

Un axioma o sistema axiomàtic ha de ser consistent, complet i independent.

TEOREMA: Afirmació que pot ser demostrada com a vertadera dintre d’un marc

lògic.

“ En un triangle rectangle, la hipotenusa al quadrat és igual a la suma

dels catets al quadrat”

“La suma dels tres angles interiors de qualsevol triangle fan 180° "

b) Mètodes o processos d’investigació inductius:

INDUCCIÓ: Raonament en el qual s’arriba a una conclusió general a partir d’un

conjunt de casos particulars o premisses obtinguts a través de l’experiència.

Una inducció pot ser completa o incompleta. (Veure pàg 12)

Exemples:

Els trossos de coure c1, c2, c3..., cn, s’escalfen quan són colpejats amb una pedra.

Els trossos de coure c1, c2, c3..., cn s’escalfen quan són colpejats amb un martell.

El coure s’escalfa quan es colpejat amb un objecte sòlid.

El Segre és un riu i porta aigua. El Ter és un riu i porta aigua. L'Ebre és un riu i porta

aigua. Tots els rius porten aigua



El mètode científic és un mètode HIPOTÈTIC-DEDUCTIU.

Observació i plantejament del problema

Cerca d’informació ( DOCUMENTACIÓ)

Formulació d’hipòtesis

Predicció (Deducció) Models teòrics

Disseny experimental i experimentació (INVESTIGACIÓ)

Anàlisi de dades: (PRESENTACIÓ DE RESULTATS)

Si es confirma la hipòtesi Conclusions Lleis i Teories Científiques

Si no es confirma la hipòtesi Cal formular una altra hipòtesi

Observació i plantejament del problema

Cerca d’informació ( DOCUMENTACIÓ)

Formulació d’hipòtesis

Predicció (Deducció) Models teòrics

Disseny experimental i experimentació (INVESTIGACIÓ)

Anàlisi de dades: (PRESENTACIÓ DE RESULTATS)

Si es confirma la hipòtesi Conclusions Lleis i Teories Científiques

Si no es confirma la hipòtesi Cal formular una altra hipòtesi

Hipòtesi: Possible resposta o explicació.

Llei: Hipòtesi confirmada reiteradament. Proposició universal que descriu un

fet o conjunt de fets i dóna una explicació de per què succeeixen.

Teoria científica : Conjunt de lleis sobre fets empírics interconnectats.

Les hipòtesis s’han de contrastar per verificació o falsació per convertir-les

en lleis o refutar-les.

VERIFICACIÓ: S’actua per inducció. Cal comprovar que tots els casos

verifiquin la hipòtesi.

FALSACIÓ: Consisteix en posar a prova la hipòtesi buscant fets que

demostrin que és falsa. Un sol cas és suficient per “falsejar” la hipòtesi.


Hipòtesis, lleis i teories


4. La investigació científica

Llegiu aquest apartat del llibre (pàgines 15 -18) i

feu-ne un esquema o resum de les idees clau.

Algunes idees a recordar:

Característiques de la investigació científica.

Serendipitat = Descobriment casual o inesperat fet per un investigador en el curs d'una

recerca orientada a altres objectius diferents.

Un exemple va ser el descobriment de la penicil·lina per Fleming. Un cultiu bacterià es va contaminar al laboratori i la seva observació va posar de manifest la capacitat de la floridura per a inhibir el creixement dels microbis. Es descobria així el primer antibiòtic.


El procés de la investigació científica:

Documentació,

Investigació

Presentació dels resultats

Disseny experimental: Variables dependents, independents i estranyes.

Variables independents: les modifica l’investigador

Variables dependents : varien segons les independents

Variables estranyes : alienes a la investigació però que poden influir

en els resultats.

Discussió de resultats: possibles fonts d’error, contrast de resultats amb hipòtesi

inicial i alternatives, evitar dogmatismes, proposar línies d’investigació futures, ...


Llegeix el text següent i identifica les variables dependents, independents i

estranyes:

“L’objectiu d’un experiment era mesurar la intensitat sonora –en decibels- que

absorbeix un tipus de plàstic usat en la construcció per aïllar el soroll. Amb

aquesta finalitat, es va observar la intensitat sonora que absorbia aquest

material plàstic, quan es variaven l’espessor del material o la freqüència acústica

dels sons utilitzats. Els resultats han demostrat que, pel que sembla, els sons

greus (freqüències baixes) s’absorbien millor que els aguts (freqüències altes) i

que, com més espès sigui el plàstic, més absorció hi haurà. No obstant això, els

paràmetres mediambientals incontrolables, com la temperatura, la humitat i la

pressió, han pogut influir en les mesures de l’experiment”


Coneixement ordinari és un conjunt de sabers i creences heretades i

apreses, teòriques o pràctiques, algunes amb base científica i d’altres no

(refranys, proverbis, dites, contes populars, mites, supersticions).

Exemple: “ Beure aigua fa aprimar” “ Qui canta els seus mals espanta”

Pseudociència es caracteritza per usar un llenguatge aparentment científic,

evitar la justificació, presentar resultats no reproduïbles ni avaluables

empíricament; fer passar per científic un coneixement ordinari, i referir-se a

sabers ancestrals als quals només uns escollits hi poden accedir .

Exemple: l’astrologia ( els horòscops)

5. Coneixement ordinari i pseudociència

unitat 1 que_es_la_ciencia

Documents