unitat 1 - psicologia
DESCRIPTION
unitat 1 psicologia curs monitorTRANSCRIPT
CURS DE MONITORS
MÒDUL 1PSICOLOGIA
UNITAT 1UNITAT 1
L‘ESTRUCTURA
MULTIDIMENSIONAL DEL NEN
2
UNITAT 1
L’ESTRUCTURA MULTIDIMENSIONAL DEL NENIntroducció
Aquesta primera unitat de psicologia pretén
proporcionar a l’entrenador una visió més
amplia del nen jugador de futbol i de les
circumstancies que l’envolten en aquesta
primera presa de contacte amb l’esport
competitiu. En aquest procés iniciàtic, el
infant veu afectat el seu procés de
creixement, maduració i desenvolupament
aquestes dimensions sobre el seu procés de
creixement, maduració i desenvolupament
personal.
El nen no és només un individu que pràctica
esport i competeix, doncs aquesta visió
reduccionista ens limita i ens aparta
totalment de la perspectiva formativa icreixement, maduració i desenvolupament
tant en les diferents dimensions físiques,
psicològiques i socials que conformen la seva
personalitat.
La multidimensional del jugador
La pràctica esportiva en aquesta etapa
d’iniciació l’hem de pensar com un mitjà a
través del qual el nen té la possibilitat i l'
oportunitat de coneixes millor a sí mateix i
on aquest pot experimentar i posar de
manifest diferents capacitats físiques,
coordinatives, cognitives, emocionals,
socials, etc, afectant
totalment de la perspectiva formativa i
educativa que hauria de tenir un entrenador
en aquestes primeres etapes inicials en les
que, com hem dit abans, el nen està creixent,
madurant i desenvolupant-se personalment.
Cada nen és un individu únic i irrepetible en
sí mateix, en totes i cadascuna de les seves
dimensions biològiques, motores, cognitives,
afectives, etc. Les característiques físiques,
genètiques, l’entorn social i cultural on creix,
les experiències viscudes, el ritme
3
d’aprenentatge, de creixement, maduració i
desenvolupament a diferents nivells el fan
diferent a la resta.
El nen, a través de l’esport, desenvolupa
habilitats socials, psicològiques i físiques i
promou el seu sentit de competència, a més
“jo”, elabora el seu propi auto concepte i
desenvolupa la seva autoestima dins del
que podem considerar com un procés
permanent en la formació de la seva pròpia
personalitat. Aquest procés es dona en un
context determinat i sota unes condicions
no només biològiques, també culturals i
UNITAT 1
L’ESTRUCTURA MULTIDIMENSIONAL DEL NEN
d’adoptar un estil de vida actiu que
contribueix al seu benestar físic i psicològic.
És un espai on el nen aprèn a respectar
unes regles, a afrontar les seves
desil·lusions i decepcions, a fer front a les
adversitats i a superar les seves pròpies
limitacions, a assumir normes i
responsabilitats, a resoldre conflictes de
manera constructiva, a conviure i
relacionar-se amb els altres, a treballar en
equip, a prendre decisions, etc.
En aquestes primeres etapes el nen
comença a desenvolupar una imatge del seu
propi
socials de manera que ambdues interactuen
afavorint o condicionant el
desenvolupament del nen.
Quan sabem que un nen està
preparat per la pràctica de l’esport?
Considerem que un nen està preparat per la
pràctica esportiva quan ha assolit un cert
nivell en el seu procés de desenvolupament
referit a l’adquisició de coneixements
específics de l’esport que practica,
4
habilitats, valors, o comportaments dirigits
a competir.
Aquest aprenentatge és únic i propi de cada
individu, i el veritable repte de l’entrenador
en aquestes edats inicials, és el d’adequar
les tasques a realitzar a les diferents
característiques pròpies de cada nen, tenint
Uns mesos de diferència poden resultar
importants en quant a l’existència de grans
diferències entre els nens d’aquesta primera
etapa. Aquests diferents ritmes de
creixement i maduració, així com la seva
participació i habilitats en el futbol, són
utilitzats pel nen per comparar-se amb els
companys i així saber quin és el seu estatus
UNITAT 1
L’ESTRUCTURA MULTIDIMENSIONAL DEL NEN
característiques pròpies de cada nen, tenint
en compte el que és el seu procés de
creixement, maduració i desenvolupament.
Tot i que els nens s’agrupen en les
competicions per edats cronològiques,
existeixen grans diferències en els processos
de creixement i maduració biològics entre
els nens d’aquestes edats. Aquestes
diferències es fan evidents entre els 11 i 16
anys en nens i entre els 9 i 14 anys en
nenes. Podem veure diferències molt grans
entre nens de les mateixes edats
cronològiques.
companys i així saber quin és el seu estatus
dins el grup. És un període de petits i grans
canvis on l’esport passarà a tenir una
implicació important en la vida del nen, ja
que serà en aquesta etapa quan aquest
comenci a elaborar el seu auto concepte
(com es veu i què pensa de sí mateix) i a
desenvolupar la seva autoestima (la relació
afectiva que té cap a sí mateix) a través de
les experiències que viurà, i la informació
que recollirà sobre qui és ell.
Per considerar si un nen està preparat o no
5
per la pràctica d’un esport específic, en
aquest cas el futbol, no podem deslligar ni
tractar de manera aïllada els factors
relacionats amb el creixement i maduració
sense tenir present les condicions
ambientals, culturals, socials i familiars sota
les quals aquest es desenvolupa, i que sens
dubte afavoreixen o dificulten la oportunitat
es produeixen ritmes diferents no només de
creixement i maduració, sinó també
d’aprenentatge, amb la qual cosa
l’entrenador haurà d’adaptar-se a aquestes
circumstàncies respectant la diferència de
ritmes i adequant l’entrenament a les
capacitats i habilitats de cada individu.
UNITAT 1
L’ESTRUCTURA MULTIDIMENSIONAL DEL NEN
dubte afavoreixen o dificulten la oportunitat
o la possibilitat del nen a l’hora de practicar
aquest esport.
Les circumstancies socials que envolten al
nen interactuen amb el creixement i
maduració d’aquest, de manera que no tots
els nens respondran de la mateixa manera a
les mateixes condicions ambientals, per tant
és important que com a entrenadors, es
tingui present en tot moment aquesta
perspectiva bio cultural, entenent que tot i
les edats semblants que poden tenir els
nens,
De quina manera influeix l’entorn en
l’auto concepte i el
desenvolupament de l’autoestima
del nen?
En l’etapa d’iniciació, i ja al voltant dels 7
anys, els nens comencen a desenvolupar
sentiments d’autovalua i d’autoestima i
busquen de manera activa informació sobre
les seves pròpies competències a través de
les diferents interaccions socials que es
6
produeixen. És a partir d’aquest procés de
socialització quan el nen comença poc a poc
a elaborar i a desenvolupar l’auto concepte
de sí mateix.
Hem de tenir present que aquesta és una
etapa delicada pel nen sobretot pel que fa
al seu desenvolupament motriu, i que el fet
adults (pares i entrenadors) com els
companys els hi proporcionen tant implícita
com explícitament.
Podem diferenciar clarament tres fonts d’on
el nen obté aquesta informació:
La primera font d’on el nen obté informació
UNITAT 1
L’ESTRUCTURA MULTIDIMENSIONAL DEL NEN
al seu desenvolupament motriu, i que el fet
d’involucrar-se en competicions implica una
avaluació social constant i particularment
intensa i important sobre si és o no
competent, és a dir, sobre si ho fa bé o és
hàbil, o no.
En aquesta etapa inicial, els nens encara no
han viscut moltes experiències en relació a
la competició i per tant no saben molt bé
com competeixen, si ho fan bé o no. És per
aquest motiu que encara mostren certa
dependència a la informació que tant els
La primera font d’on el nen obté informació
sobre la seva vàlua, és a partir de la
comparació que fa en relació als seus
companys sobre les seves habilitats.
Aquesta comparació comença a ser
important a partir dels 4-5 anys i es
potencia dels 6 als 9, i es centra
principalment en habilitats motrius. Si la
percepció que té el nen és la de ser una
persona físicament competent, afectarà
positivament la seva autoestima, es
divertirà més, i mostrarà més interès per les
activitats que realitza i per les relacions amb
els companys. 7
El comportament que els entrenadors i
pares mostrin cap a ell serà també una altra
font d’autoavaluació del nen. Les persones
significatives del seu entorn més immediat
amb els seus comentaris, comportaments o
reaccions molts cops de manera no
intencionada, com poden ser les de
satisfacció, rebuig, vergonya, aprovació,
creences o expectatives d’aquestes figures
importants del seu entorn.
En relació a això, no podem passar per alt
d’altres formes no tan directes on se li està
proporcionant al nen informació sobre la
seva vàlua, com per exemple amb el grau de
participació durant un partit o competició,
UNITAT 1
L’ESTRUCTURA MULTIDIMENSIONAL DEL NEN
satisfacció, rebuig, vergonya, aprovació,
etc., porten al nen a avaluar-se de manera
positiva o negativa, afectant sobre el seu
auto concepte i la seva autoestima.
Aquestes persones significatives de l’entorn
del nen, acostumen a generar-se unes
expectatives sobre el que ells perceben com
a un resultat d'èxit o no i és a partir
d’aquesta valoració que li fan saber al nen a
través de comentaris, comportaments i
reaccions, si aquell ha estat un resultat
esperat o no, de manera que el nen
internalitza el que és un bon o mal resultat
relacionant-ho amb les
participació durant un partit o competició,
el fet de si és titular o es queda a la
banqueta, si juga més o menys, etc.
Finalment la tercera font d’on el nen obté
informació és directament a través dels
comentaris directes que realitzen les
persones significatives pel nen, sobre la que
ha estat la seva actuació.
Quan el nen participa d’una competició,
quan més sensació real o percebuda
d’avaluació social hi ha per part d’aquest,
8
més pot sentir amenaçada la seva
autoestima i generar-li un excés d’estrès
psicològic que pugui acabar manifestant-se
en ansietat.
Davant d’aquest tipus de situacions en què
l’avaluació externa és amenaçant per
l’autoestima, el nen utilitza comportaments
observacions crítiques sobre la seva
actuació, si que afectaran el
desenvolupament de la seva autoestima.
És en aquesta etapa on és important que
l’entrenador ensenyi i ajudi al nen a revisar i
redefinir si cal, el significat del que aquest
entén per èxit i fracàs. Aquesta tasca
UNITAT 1
L’ESTRUCTURA MULTIDIMENSIONAL DEL NEN
l’autoestima, el nen utilitza comportaments
per protegir-se, com per exemple;
comparant-se amb companys menys hàbils
o competents que ells, per aconseguir una
avaluació favorable i protegir la pròpia
autoestima.
Una experiència dolenta o de fracàs, a
menys que aquesta hagi estat humiliant, no
té perquè afectar al nen sempre que es doni
de manera aïllada, però una valoració
constant d’aquest on es repeteixin el mateix
tipus d’experiències emocionalment
negatives, com són les excessives
entén per èxit i fracàs. Aquesta tasca
educativa implica un treball centrat en els
valors educatius de cooperació, amistat,
relació entre iguals, relació amb adults,
guanyar i perdre, la cultura de l’esforç o de
donar el millor de sí mateix, el respecte per
les regles de joc, per l’àrbitre, pel rival, pel
joc net, etc., així com d’altres aspectes que
afavoreixin el seu procés de creixement,
maduració i desenvolupament com a
persona.
9
Quins factors podem considerar que
influeixen en la pressió competitiva del
nen?
Les primeres experiències relacionades amb
l’esport competitiu tenen un profund efecte
en la vida del nen i un gran impacte en la
seva autoestima. Aquestes en molts casos
Els entrenadors, al igual que els pares, es
converteixen en models de comportament
per al nen, i exerceixen una gran influència
sobre aquest. És per aquest motiu
important poder-li oferir al nen, dins de la
nostra tasca educadora, un model de
comportament, tant verbal com no verbal,
adequat als valors i actituds que creiem són
UNITAT 1
L’ESTRUCTURA MULTIDIMENSIONAL DEL NEN
seva autoestima. Aquestes en molts casos
condicioraran que aquest es plantegi
l'abandonament de la pràctica de l’esport.
Un dels objectius que ha de tenir
l’entrenador en l’etapa d’iniciació és el de
reduir la pressió competitiva que pugui
sentir el nen. Les conseqüències negatives
de l’estrès competitiu i especialment els
resultats negatius associats a aquests,
inclouen una baixa autoestima, una elevada
ansietat, i un comportament més irritable i
agressiu, a més d’augmentar el risc de lesió.
adequat als valors i actituds que creiem són
necessaris per al seu bon desenvolupament
i que corresponguin a l’etapa en la que el
nen es troba i no en un excés de
professionalisme on premi el resultat per
damunt d’altres valors educatius.
És important remarcar, com hem dit en
apartats anteriors, que els comportaments
dels entrenadors i com els nens els
interpretin afectarà a com aquests avaluïn
les seves experiències esportives fins el
punt de continuar o abandonar la pràctica
de l'esport.10
Les avaluacions de les que hem parlat amb
anterioritat són un altre factor determinant
en la pressió competitiva a la que es veu
abocada el nen. Moltes de les avaluacions
que ens trobem en un camp de futbol amb
nens d’aquestes edats, acostumen a ser
crítiques més que de suport i amb ple de
missatges confosos cap als nens en forma
competitiva ens portarà a veure en el camp
nens que no es diverteixen jugant, rígids,
amb excés de tensió corporal, que cometen
constants errors inclús d’habilitats sobre les
que tenen cert domini i que en condicions
sense pressió executarien correctament.
A tots aquests factors d’estrès competitiu
UNITAT 1
L’ESTRUCTURA MULTIDIMENSIONAL DEL NEN
missatges confosos cap als nens en forma
d’instruccions, correccions i comentaris
diversos que, molts cops, poc tenen a veure
amb el joc i la competició.
És important assenyalar que un entorn que
no doni suport a l'infant afectarà l’estrès
competitiu del nen i per tant el seu
rendiment. Tanmateix, un entorn
excessivament protector, limitarà al nen a
desenvolupar mecanismes igualment
estressants per aquest. En ambdós casos la
pressió
A tots aquests factors d’estrès competitiu
dels que hem parlat, cal afegir-li l’estrès
propi de ser nen en aquestes edats com són
l’escola, les pressions dels companys a
través de bones o males relacions, la
incompatibilitat d’activitats entre l’esport i
d’altres tasques pròpies de l’edat que poden
generar estrés, etc.
Quines són les motivacions que
porten al nen a jugar a futbol o a
abandonar?
11
Quan un nen comença un esport ho fa per
una decisió normalment compartida amb
els pares.
En la majoria de casos si preguntéssim als
entrenadors de futbol de nens que s’inicien
en la pràctica d’aquest esport el perquè han
triat el futbol en comptes de qualsevol altre
domini de les habilitats esportives. Més
endavant amb l’edat, els factors
motivacionals es diversifiquen.
Diferents estudis mostren que les
motivacions dels nens per la pràctica
esportiva són moltes i molt variades, i tenen
a veure amb d’altres aspectes que no estan
UNITAT 1
L’ESTRUCTURA MULTIDIMENSIONAL DEL NEN
triat el futbol en comptes de qualsevol altre
esport, segurament la majoria d’aquests
respondrien que el motiu principal és
perquè els agrada.
Com sabem que a tots els nens el que
realment els motiva és el futbol en sí
mateix, si tot just s’estan iniciant en aquest
esport?
Podem dir que en els nens menors de 10
anys i fins els 11 o 12 anys les motivacions
principals són divertir-se i sentir plaer pel
joc, entretenir-se, i progressar en el
a veure amb d’altres aspectes que no estan
directament vinculats al futbol directament,
com pot ser el voler jugar amb d’altres nens,
divertir-se, superar-se (Skubic, 1956),
aprendre nous moviments tècnics, estar en
bona forma física, jugar amb amics (Sapp i
Haubenstricker, 1978). Un altre estudi amb
una mostra de 1100 nens ens mostra que
les motivacions principals dels nens per la
pràctica esportiva es relacionen amb el
superar-se, entretenir-se, adquirir noves
habilitats motrius, posar-se reptes i estar en
bona forma (Gill i Cols., 1983).
12
Pel que fa als estudis realitzats sobre els
motius d’abandonament de la pràctica
esportiva es centren sobretot en el conflicte
d’interessos (Fry i Cols., 1981; Gould i Cols.,
1983; McPherson i Cols., 1980; Sapp i
Haubenstricker, 1978) això vol dir que un
elevat nombre de nens decideixen provar
no es sent suficientment competent per
causa del tipus d'activitats a realitzar. És a
dir, sent que no pot donar resposta al que
se li demana, afectant això la seva
autoestima i realitzant comportaments
d’evitació on no s’hagi d’enfrontar a les
seves pròpies limitacions, o bé quan en el
UNITAT 1
L’ESTRUCTURA MULTIDIMENSIONAL DEL NEN
elevat nombre de nens decideixen provar
d’altres activitats o d’altres esports,
responent a la pròpia naturalesa curiosa del
nen que s’apassiona per una activitat durant
un breu període de temps, oblidant-la
posteriorment de manera brusca. D’altres
raons invocades pels nens a l’hora de
justificar l’abandonament de la pràctica
esportiva, en aquest cas del futbol, és degut
al caràcter o enfocament massa seriós o
professionalitzat que l’entrenador li dona al
futbol fent que el nen perdi l’interés en no
divertir-se. També succeix quan el nen,
nen es dona una percepció de que no
progressa o no millora. Finalment un altre
aspecte important motiu d’abandonament
que caldrà tenir molt present, serà
l’existència d’una mala relació o de relacions
conflictives amb l’entrenador.
No tots els nens que formen part de l’equip
ho fan perquè el futbol els hi agrada, sinó
que poden existir tants motius com nens hi
ha a l’equip. Això requereix per part de
l’entrenador formador-educador d’una visió
global i amplia i d’una revisió exhaustiva de13
les seves pròpies expectatives en aquest
nou rol com a entrenador, i entendre que
està treballant per educar i formar no
només a jugadors de futbol sinó sobretot a
persones i que el seu veritable repte no és
només el d’aconseguir bons resultats, sinó
el d’aconseguir que cada nen es diverteixi
donant el millor de sí mateix dins de les
el comentat anteriorment i si amb la pròpia
curiositat del nen per provar d’altres esports
o activitats que generin un conflicte
d’interessos o incompatibilitat horària.
Cal tenir present, que per la majoria
d’aquests nens i nenes aquesta és la
primera presa de contacte que tenen amb el
UNITAT 1
L’ESTRUCTURA MULTIDIMENSIONAL DEL NEN
donant el millor de sí mateix dins de les
seves pròpies possibilitats.
Tots sabem sobre els beneficis saludables,
tant físics com psicològics que té la pràctica
de l’esport. És per tant important que el nen
continuï practicant-lo i que en cas d’abandó
no sigui a causa d’una visió massa
professionalitzada de l’entrenador, ni degut
a una mala relació d’aquest amb el jugador
o a haver generat un clima inapropiat de
treball. Si el nen decideix abandonar que
sigui per aspectes que no tenen a veure
amb
primera presa de contacte que tenen amb el
que és la pràctica esportiva en competició, i
per tant és important generar una
experiència positiva en el nen/a a través
d’una relació de respecte cap a aquest/a,
proporcionant-li una preparació adequada i
de qualitat, adaptant l’entrenament a les
seves capacitats o habilitats, realitzant
entrenaments divertits, generant un clima
adequat de treball sense crits, ni càstigs que
facin que el nen/a percebi l’error com una
amenaça i li generi por a tornar-ho a repetir,
en comptes de donar-li ànims i crear un
clima de confiança14
on aquest/a senti que l’error forma part del
seu procés d’aprenentatge i visqui l’error
com un aspecte a superar i no com una cosa
a témer.
UNITAT 1
L’ESTRUCTURA MULTIDIMENSIONAL DEL NEN
15