Organitzaci municipal Pg. 1 de 10

Una organitzaci municipal per al millor Granollers

INTRODUCCIEls reptes municipals davui en dia sn difcils dafrontar amb la rgida estructura actual de lAjuntament, que divideix les responsabilitats de govern en regidories monotemtiques estanques.

Els principals desafiaments que afronta lAjuntament atur, accs a lhabitatge, prestaci de serveis a les persones, seguretat... noms poden obtenir resposta des de plantejaments poltics que tinguin en compte tots els mbits dactuaci del consistori que tenen incidncia en cada un (serveis socials, urbanisme, via pblica, educaci...).

Per aix, apostem per un model de gesti municipal transversal , que estengui a tota l'organitzaci la metodologia dels grups de treball multidisciplinaris que abordin temtiques que impliquen diferents departaments municipals.

Aix mateix, cal adaptar lestructura i el funcionament de lAjuntament a la situaci socioeconmica del moment, emprant, cada cop ms, les eines que la societat de la informaci i del coneixement posa al nostre abast per tal de satisfer les necessitats de la ciutadania, i assolir lajuntament virtual i lobjectiu duna administraci municipal electrnica sense papers.

Per altra banda, cal aplicar sistemes dactuaci municipals que permetin plasmar els valors republicans en la gesti poltica i administrativa , per tal dassolir una ciutat cohesionada i justa socialment, emprenedora, sostenible i de govern obert, primant leficincia, la transparncia, lagilitat administrativa i la proximitat a la ciutadania, tot facilitant a aquesta el mxim dinformaci, participaci, implicaci i coresponsabilitat en la presa de decisions municipal.

Aix, doncs, ens marquem com a objectiu assolir una organitzaci municipal gil, flexible, transparent, que rendeixi comptes, propera a la ciutadania i que solucioni els seus problemes , eliminant les estructures rgides i les formes dactuar opaques. Una estructura municipal a la vegada, per, prou robusta i amb prou mitjans que faci que els objectius de lAjuntament no depenguin, i shagin dassolir noms, grcies a la implicaci i a lesfor del seu personal.

I, per assolir els fins esmentats, s imprescindible, per una banda, alinear i compatibilitzar les estructures poltica i tcnica de lAjuntament, i, per una altra banda, disposar dun model de recursos humans municipal que prioritzi les capacitats del personal, que en faciliti l'adaptaci a una organitzaci municipal moderna i flexible i que lapropi el mxim possible a la ciutadania, trepitjant el carrer tant com faci falta, per damunt de la proximitat poltica del funcionari a la ideologia del partit dominant.

Tot aix sha dassolir en contra de la Llei de racionalitzaci i sostenibilitat de les administracions locals (LRSAL) imposada pel govern espanyol, que erosiona les competncies dels ajuntaments i en dificulta la capacitat de prestar serveis, amb lobjectiu que esdevinguin simples gestories.

OBJECTIUS

Acostar ladministraci als ciutadans, fent-la ms fcil, assequible i transparent, i potenciar mecanismes, i crear-ne de nous si cal, per mitj dels quals la ciutadania pugui opinar sobre els serveis pblics que se li presten i valorar-los, i presentar suggeriments, queixes i reclamacions.

Agilitzar la tramitaci administrativa, simplificant trmits i reduint crregues administratives; reduir el temps de resposta a les sollicituds de ciutadans, ciutadanes i empreses.

Constituir una estructura municipal efica des del punt de vista social , sense duplicar esforos, racionalitzant-ne la dimensi, reforant el paper executiu del Comit Directiu, no augmentant els crrecs de confiana i que no sigui malbaratadora de recursos pblics.

Organitzaci municipal Pg. 2 de 10

Establir un model organitzatiu i de gesti transversal, que permeti un treball conjunt dels diferents mbits dactuaci de lAjuntament que poden incidir en cadascuna de les qestions que ms afecten la ciutadania (atur, accs a lhabitatge, prestaci de serveis a les persones, seguretat...), potenciant els equips multidisciplinaris, als quals es puguin integrar ciutadans i ciutadanes representatius dels sectors afectats.

Modernitzar l'estructura municipal, avanant en la implantaci de ladministraci electrnica en tots els mbits en qu aquesta sigui factible, per tenir un ajuntament ms eficient, efica i sense papers.

Garantir la participaci plural del conjunt de la societat civil en la gesti/presa de decisions municipals, cercant el mxim nivell dimplicaci i de responsabilitzaci de la ciutadania, especialment de les persones ms joves, i augmentar-ne el comproms social mitjanant la potenciaci del voluntariat.

Impulsar els consells de participaci ciutadana, ms cvics i menys poltics, delegant-ne la presidncia a un ciutad o ciutadana i no al regidor o regidora de torn. (Per a aquesta proposta, caldr modificar i adaptar el ROM.)

Garantir el dret de la ciutadania a la informaci municipal, tot vetllant perqu no es produeixin ingerncies poltiques quant al contingut de la informaci que se li faciliti i perqu la qualitat d'aquesta sigui com ms contrastada millor.

Treballar perqu, a escala global, els ajuntaments puguin disposar de prou recursos per atendre les necessitats dels ciutadans i de les ciutadanes.

Treballar conjuntament amb els altres municipis de la conurbaci Canovelles, les Franqueses, la Roca per tal dimpulsar poltiques conjuntes.

Impulsar el treball amb el conjunt dels municipis del Valls Oriental, a travs del Consell Comarcal.

Instar mbits superiors a una reforma de lactual sistema de finanament local , a fi que es puguin fer efectius els principis dautonomia municipal, suficincia financera, responsabilitat fiscal i equitat.

Garantir una gesti que rebutgi les despeses innecessries i sense una finalitat clara, contenint el mxim possible la despesa corrent i prioritzant les inversions en serveis socials bsics.

Prioritzar una poltica de despesa en inversions i en creaci i manteniment de serveis imprescindibles per transformar la realitat social local, a fi que aquesta esdevingui ms justa i amb menys desigualtats.

Prioritzar la dotaci i cobertura dels serveis mnims i bsics en els mbits de la salut, el benestar social, la cultura, leducaci i la promoci econmica.

Conscienciar la ciutadania respecte de la importncia que tenen els aspectes financers i el dest que es dna als recursos pblics que la mateixa ciutadania proveeix mitjanant el pagament dimpostos, taxes, etc., i conscienciar-la de tot all que la ciutat pot perdre si aquests pagaments no es fan efectius.

Disposar duns mitjans de comunicaci pblics locals que siguin una garantia de pluralisme poltic, de participaci ciutadana, de professionalitat, i que garanteixin una informaci municipal vera.

En resum, des dERCAcci Granollers, volem aconseguir una administraci municipal ms eficient, amb un model organitzatiu flexible i de gesti transversal ; de govern obert, s a dir, transparent i amb rendici de comptes, i de governana democrtica, promovent al mxim no noms la participaci de la ciutadania, sin la implicaci i la responsabilitzaci daquesta en la gesti i/o presa de decisions municipals.

Organitzaci municipal Pg. 3 de 10

PROPOSTES DACTUACI

1. Organitzaci municipalLorganitzaci municipal s una estructura complexa a causa, entre daltres factors, de lexistncia duna dualitat destructures tcnica i poltica. Aquesta doble configuraci pot portar, sovint, a la confusi de papers entre una i altra. Per aix, cal saber compaginar, en la mesura adequada en cada moment, el criteri poltic amb el criteri tcnic, ats que ambds sn intrnsecs a lorganitzaci municipal, i igual de legtims.

Per altra banda, el marc legal que regeix lAjuntament, que s complex en si mateix, ha de ser, sens dubte, respectat en tot moment. A la vegada, per, aquest mateix marc legal ha de ser interpretat de manera que no esdevingui una cursa dobstacles en si mateix que vagi en detriment de leficincia. Ha de ser aplicat perqu, respectant sempre la legalitat, permeti assolir el mxim nivell deficincia i deficcia en la gesti administrativa municipal i que faciliti la satisfacci dels interessos de la ciutadania de Granollers, que s lobjectiu ltim que dna sentit a lexistncia del propi Ajuntament.

Per tal dassolir aquest objectiu, cal reorganitzar lestructura del consistori, millorar-ne el funcionament i establir-hi uns protocols procedimentals clars, mitjanant les actuacions segents:

Donar a conixer lorganigrama municipal, tant poltic com tcnic, amb les funcions i responsabilitats detallades.

Potenciar la transversalitat de la tasca municipal a travs de:

la coordinaci entre les persones responsables de les diferents rees mitjanant un comit de gesti municipal, format per tcnics i poltics, i

la creaci de grups de treball multidisciplinaris .

En aquests grups de treball, shi han de poder incorporar ciutadans i ciutadanes, no treballadors i treballadores de lAjuntament, en representaci daquells sectors i moviments ciutadans afectats, dacord amb lmbit dactuaci de cada grup de treball.

Enfocar lestructura de lAjuntament (les diferents rees, serveis i organismes municipals) al treball per projectes.

Reduir les rees i serveis verticals reconvertint-los en rees i serveis horitzontals que afavoreixin la transversalitat i el funcionament en grups de treball multidisciplinaris.

Desenvolupar el pla de qualitat de ladministraci municipal com a eina per aconseguir un consistori que proporcioni uns serveis amb major qualitat, integrant la qualitat en lacci i els principis dactuaci del govern municipal, buscant al mateix temps la implicaci del personal en la millora de la qualitat.

Implantar o mantenir sistemes de gesti de la qualitat, el medi ambient, l'eficincia energtica, en els diversos serveis municipals.

Impulsar la implantaci dun sistema EFQM de qualitat i excellncia en la gesti municipal.

Definir i donar a conixer el catleg de serveis municipals, amb tots i cada un dels serveis que ofereixen els diversos serveis municipals.

Elaborar cartes de servei per als serveis municipals que encara no en tinguin una. Aquest instrument serveix per explicitar, com a objectius de referncia i qualitat que cal millorar contnuament, els compromisos dactuaci que prenen els serveis municipals amb la ciutadania que els fa servir.

Organitzaci municipal Pg. 4 de 10

Portar a terme una gesti transparent des de lAjuntament, a fi de retornar la confiana de les persones en la poltica. Proposem lelaboraci dun pla de transparncia en la gesti municipal que incorpori propostes que facin ms accessible al conjunt de la ciutadania tots aquells aspectes de la gesti municipal que li siguin rellevants, ms enll dels que ja li hagin de ser accessibles per requeriment legal.

En aquesta lnia, valorem molt positivament la recent entrada en funcionament del portal de dades obertes opendata.granollers.cat, el qual cal anar ampliant i millorant constantment en una doble lnia: orientada a la fiscalitzaci de la ciutadania, per tamb a fomentar activitat econmica mitjanant lexplotaci de les dades.

Valorar la funci de la Intervenci General de lAjuntament com un ajut ms en la gesti municipal i com a garantia duna execuci correcta daquesta gesti, i no pas considerar-la com un obstacle. Lagilitzaci de la gesti administrativa municipal ha de ser compatible amb el control i la supervisi, dacord amb la legalitat vigent.

Crear i desenvolupar un pla de modernitzaci de ladministraci municipal , que permeti fomentar la proximitat de l'administraci 24 hores 7 dies a la setmana, mitjanant la realitzaci de tots els trmits en lnia, a fi de millorar latenci al ciutad.

Implantar una estratgia de "zero papers a ladministraci.

Reforar el paper de lArxiu Municipal en la gesti documental electrnica de lAjuntament.

Fomentar la innovaci en ladministraci, a partir de la creaci duna regidoria dinnovaci que inclogui lactual Servei dOrganitzaci, i que tracti sobre tots els processos i aspectes relacionats amb la innovaci en la gesti municipal, no noms la innovaci tecnolgica.

Avanar en la lnia que ciutadans i ciutadanes, entitats i empresa puguin realitzar i consultar telemticament tots els procediments i expedients administratius que els afectin, tant els iniciats per aquests com els iniciats dofici pel consistori, a travs de la pgina web i la seu electrnica de lAjuntament, ls de certificats digitals i lampliaci de lOficina Virtual dAtenci al Ciutad (OVAC), a fi dassolir lajuntament virtual.

Creaci de la figura del gestor de lajuntament virtual, atent a les xarxes socials, al mn 3.0, responsable de la transparncia i les dades obertes.

Potenciar els trmits que es podran realitzar en aquest Ajuntament virtual, a tres nivells dinformatitzaci que, de manera progressiva, vagin augmentant-ne el nivell:

El primer nivell, ha de permetre a les persones interessades imprimir, des dels seus ordinadors, instncies, impresos o documents facilitats des de la pgina web de lAjuntament els quals, un cop emplenats, siguin presentats presencialment davant del Registre Municipal.

El segon nivell, ha de permetre a les persones interessades emplenar telemticament instncies, impresos i documents intelligents des del seu propi ordinador i, un cop emplenats, presentar-los tamb electrnicament.

El tercer nivell, ha de permetre a les persones interessades realitzar, telemticament, gestions de contingut econmic (com, per exemple, pagar impostos, multes i sancions), mitjanant una connexi segura i codificada, que impedeixi que les dades puguin ser interceptades.

Millorar i potenciar lAgenda Electrnica que faciliti la coordinaci de les activitats culturals, educatives, esportives, etc., que tant lAjuntament com les entitats realitzin en equipaments municipals i en la via pblica. Aquesta Agenda Electrnica ha de permetre a les entitats fer, telemticament, les reserves dels espais per dur a terme les activitats i anunciar-les.

Organitzaci municipal Pg. 5 de 10

Reelaborar el Pla dusos dels espais i equipaments municipals , per tal de conixer-ne millor els usos i rendibilitzar el patrimoni municipal, i disposar de la figura dun gestor de recursos que garanteixi que ls de tots els equipaments municipals es faci de la manera ms eficient i millor possible.

Redefinir el Sistema dIndicadors de la Gesti Municipal , que permeti que tots els ciutadans puguin fer un seguiment obert de la qualitat i de leficcia dels serveis prestats, mitjanant la utilitzaci delements informtics que permetin fer-ne un millor seguiment.

Al mateix temps, cal establir un sistema dauditories internes sobre tots els trmits i procediments municipals que afecten la ciutadania.

Aquest sistema de control intern no ha de ser vist, noms, com una fiscalitzaci de la qualitat de la feina duta a terme pel personal de lAjuntament, sin que tamb ha desdevenir una manera de collaboraci i dassessorament de la seva tasca.

El Reglament orgnic municipal

El ROM ha desdevenir una norma amb un contingut prou flexible que permeti cobrir, en tot moment, les necessitats del Govern municipal obert a la ciutadania que volem, dotant lAjuntament delements de democrcia deliberativa i directa que facilitin la major implicaci possible de la societat civil organitzada, i de la ciutadania en general, en la poltica, en la presa de decisions i en la gesti municipals.

El ROM ha de ser una eina que faciliti el pluralisme, el debat, el pacte i la collaboraci com a manera habitual de treballar de lAjuntament, aix com tamb que afavoreixi la transparncia en la gesti municipal i la defensa dels drets de la ciutadania.

Revisar el Reglament dorganitzaci municipal (ROM) , amb vista a adaptar-lo a les noves necessitats i donar-hi prou flexibilitat per incorporar-hi elements de democrcia deliberativa i directa i ms implicaci de la societat civil organitzada i la ciutadania en general a la poltica municipal.

Organismes autnoms i empreses municipals

Els organismes autnoms i les empreses municipals comporten una srie davantatges, com ara la transparncia en la gesti pressupostria, la superaci de l'estructura burocrtica centralitzada i la possibilitat dintegrar en els seus rgans directius persones representants dentitats ciutadanes.

A Granollers disposem de tres empreses pbliques amb aquestes caracterstiques:

Granollers Promocions, SA Granollers Audiovisual, SL

Granollers Escena, SL

Per, tot posant en valor aquests avantatges i a fi devitar de perjudicar-los, cal assegurar que els organismes i empreses municipals estiguin sotmesos, en tot moment, al mateix nivell de control i de transparncia que la resta de lorganitzaci i estructura municipals.

La flexibilitzaci de l'organitzaci municipal mitjanant la diversificaci organitzativa, sobretot quan aquesta comporta utilitzar procediments similars als de la gesti empresarial privada, ha d'estar compensada per una potenciaci parallela dels mecanismes d'informaci i participaci ciutadana que permetin que la ciutadania els controli. Per aquest motiu, cal que la documentaci generada pels organismes i empreses municipals estigui a l'abast de la ciutadania en la mateixa mesura que la resta de lorganitzaci municipal.

Organitzaci municipal Pg. 6 de 10

Participaci en daltres organismes pblics

LAjuntament forma part i participa en diversos consorcis, fundacions i organismes juntament amb daltres ens pblics (ajuntaments, Consell Comarcal, Generalitat...), com a frmula de cooperaci econmica, tcnica i administrativa en la prestaci de serveis locals i/o dinters com.

Decidir la participaci, o sortida, de lAjuntament de Granollers en cadascun daquests organismes compartits sha de fer sota la premissa que aquesta implicaci ha de servir per assolir els tres objectius segents:

una millor eficcia en la gesti del servei pblic corresponent una assignaci ms eficient dels recursos econmics, i

leliminaci de duplicitats administratives.

Per aix, cal procurar sempre que lorganisme compartit quedi adscrit a lens que millor garanteixi lassoliment daquests objectius, encara que lens dadscripci no sigui lAjuntament de Granollers.

No obstant aix, i sens perjudici de vetllar sempre per linters general, la nostra obligaci s defensar, en tot moment, els interessos de la ciutadania de Granollers, ra per la qual cal procurar que la capacitat de decisi i dincidncia de lAjuntament en la gesti i control econmics dels organismes compartits de qu formi part sigui la major possible, especialment quan lorganisme en qesti no estigui adscrit al nostre Ajuntament.

2. Els recursos humansEls recursos humans sn un element central en tota organitzaci prestadora de serveis, com s un ajuntament. En aquest, per, a ms de les parts clssiques existents en tota relaci laboral, la part directiva i la part dels treballadors i treballadores, i ha una tercera part, inserida en la primera daquestes dues, que s la part poltica. Cada una t els propis interessos de grup, sens perjudici de lineludible objectiu de linters pblic general que ha de perseguir lorganitzaci que conforma el conjunt de les tres parts.

Aix, per una banda, l'equip poltic dun ajuntament vol, essencialment, que la maquinria administrativa municipal funcioni, que hi hagi pau social, que es doni resposta a les peticions ciutadanes i que, com a valor de l'organitzaci, prevalgui la imatge de servei al ciutad.

Parallelament, la direcci tcnica de lAjuntament demana obtenir, essencialment, una bona disposici del seu personal, que aquest estigui satisfet i amb la percepci que est ben pagat i que es resolguin les situacions desagradables o conflictives en qu el personal al seu crrec es trobi immers.

Per ltim, i quant als treballadors i treballadores municipals, les seves demandes essencials sn tenir salaris satisfactoris, que se nafavoreixi el creixement i prestigi professionals i que hi hagi un sistema de relacions laborals que els protegeixi de possibles arbitrarietats.

Per satisfer les demandes de totes aquestes parts, lAjuntament ha de disposar dels recursos humans necessaris i suficients per a la prestaci dels serveis pblics que aquell t lobligaci de prestar a la ciutadania de Granollers. A la vegada, per, cal aconseguir que el cost en personal sigui el ms ponderat possible, de manera que es compatibilitzi aquest cost amb lobtenci de resultats mitjanant la mxima optimitzaci dels recursos humans existents (mxim resultat amb el mnim cost).

Per altra banda, la gesti de recursos humans de lAjuntament ha de tenir una visi global de les relacions laborals de lorganitzaci; ha de tractar de manera similar els casos semblants i evitar laplicaci del criteri individual de cada responsable drea o servei. En aquest sentit, el Servei de Recursos Humans ha de ser ms que un simple servei de gesti de nmines i dincidncies vries i aplicar una autntica poltica de foment dels recursos humans .

Organitzaci municipal Pg. 7 de 10

Una bona poltica de recursos humans ha de procurar la satisfacci de les aspiracions i els interessos de les persones, sempre que aquests siguin compatibles amb els interessos i necessitats de l'organitzaci, la finalitat ltima de la qual no s altra que donar satisfacci als interessos generals de la ciutadania.

Aspectes importants que cal cuidar quant a la gesti dels recursos humans sn:

La selecci. Aquesta ha de permetre, aplicant els procediments legalment establerts, escollir les persones ms aptes i competents per a cada lloc de treball. Lorganitzaci municipal ser bona o dolenta en funci de la qualitat dels seus recursos humans.

Per cobrir els llocs de treball vacants, en primer terme caldr cercar la persona idnia per al lloc entre el personal de lAjuntament i, si no s'hi troba, es dur a terme un procs de selecci extern.

La formaci. Ha de facilitar ladaptaci del personal als canvis de lentorn, i als canvis organitzatius i tecnolgics que comporta el procs de modernitzaci de ladministraci pblica. En aquesta direcci cal enfocar el Pla de formaci del personal de lAjuntament.

La motivaci. Cal tenir el personal motivat per dirigir la seva conducta cap a lassoliment de lobjectiu de la prestaci correcta dels serveis municipals. Aquesta motivaci , que no es pot aconseguir noms pagant ms al personal: el salari percebut com a acceptable s element necessari, per no suficient, per a la motivaci.

La negociaci collectiva. Les relacions laborals entre els diferents actors en joc, per una banda la direcci de lAjuntament (tant poltica com tcnica) i per laltra banda els treballadors i treballadores municipals (rgans de representaci, sindicats i els mateixos treballadors i treballadores), han d'estar presidides per un grau dequilibri just entre cessions i beneficis per a uns i altres. Les parts han de percebre que aquest grau dequilibri no est globalment descompensat. En cas contrari, es genera la reclamaci i, en una fase posterior, el conflicte.

La flexibilitat i mobilitat de la plantilla, amb la finalitat de redistribuir els recursos humans entre les diferents unitats, en funci de les necessitats variables de lorganitzaci i de les puntes de feina. A tal fi, cal fer una avaluaci de les crregues de treball de cada rea per tal de disposar dinformaci fiable sobre els dficits i supervits de recurs hum a cada una.

Cal implantar la cultura entre el personal que moure les persones dun lloc a laltre de lorganitzaci s una cosa normal, a fi de vncer la resistncia al canvi. La mobilitat del personal s bona per si mateixa, ats que evita que aquest caigui en la rutina, la qual no ajuda a millorar la prestaci dels serveis, ans al contrari, ajuda a implantar la innovaci.

El rgim retributiu. La poltica salarial dels ajuntaments duns anys en est molt limitada per la normativa i les lleis pressupostries estatals (una mostra ms de lerosi de lautonomia local practicada per ladministraci de lEstat). Cal batallar per recuperar una poltica salarial prpia, ja que disposar daquesta permet captar i retenir bons professionals, corregir diferncies/greuges salarials respecte de lentorn, discriminar el diferent desenvolupament individual quantitatiu i qualitatiu de les tasques i tenir una estructura salarial que faci estimulant per al personal responsabilitzar-se de noves activitats, implicar-se en els objectius, afrontar els problemes, etc.

Com a principal criteri per a la determinaci del nivell salarial, caldria prendre com a referncia la situaci del mercat de treball de lentorn i mantenir uns salaris que permetin captar i retenir el personal qualificat, amb la determinaci duna retribuci mnima que es consideri raonable.

Al mateix temps, cal anar plantejant, progressivament i de manera coherent, un sistema de remuneraci amb una part variable en funci dels resultats , tant respecte dels objectius com dels nivells de qualitat. Per aplicar aquest sistema retributiu, cal constituir una comissi

Organitzaci municipal Pg. 8 de 10

per a lavaluaci dels aspectes retributius flexibles, amb la participaci de totes les parts implicades.

Per tot aix, des dERCAcci Granollers proposem aplicar les mesures segents:

Fer del Servei de Recursos Humans una rea que esdevingui quelcom ms que una simple gestoria, amb una persona al capdavant que sigui un bon professional de la matria capa de desplegar una autntica poltica de recursos humans.

Dotar el personal de totes les eines que li permetin realitzar la seva tasca amb el mxim deficincia i eficcia (per exemple, les persones que realitzen inspeccions al carrer haurien danar provets de tauletes amb accs a plnols i a tota la informaci que els sigui necessria).

Assegurar el compliment, en tot moment, de lobligaci legal de tenir contractat un nombre de treballadors i treballadores discapacitats no inferior al 2 % del total de la plantilla.

LAjuntament no ha dutilitzar, per cap concepte, personal provinent dempreses de treball temporal.

Total transparncia quant a la gesti dels recursos humans, sobretot en relaci amb la selecci del personal i la seva retribuci (tant salarial com en dietes i compensacions) i, especialment, respecte dels crrecs de lliure designaci. Quant a aquests darrers, caldr demostrar la idonetat de les persones escollides per ocupar cada lloc i fer-ne pblics els currculums.

Posar en valor el treball del Comit de Seguretat i Salut Laboral de lAjuntament, i prendre, el ms rpid possible, les mesures necessries per tal deliminar els riscos i problemes detectats, i emprendre les mesures preventives adequades per evitar-los.

3. La planificaciEl Pla estratgic de Granollers

El desenvolupament estratgic s el conjunt d'estratgies elaborades en un mateix territori per orientar-nos envers el futur que volem crear i aclarir l'objectiu central dels diferents agents institucionals que participen en aquest procs. La planificaci estratgica s l'eina bsica per mesurar els esforos que fan les institucions en la recerca de nous objectius i la millora dels seus serveis. En darrera instncia, s la planificaci estratgica la que guia, en molts casos, la dotaci dels recursos necessaris per tal d'assolir els resultats desitjats.

Un pla estratgic s una oportunitat per pensar i definir collectivament la ciutat que volem per al futur. Es concreta en un procs participatiu de diagnosi de la ciutat, de definici dobjectius i de propostes de futur, que donen lloc a un conjunt de projectes i accions concretes concertades entre els agents pblics i privats de la ciutat.

El Pla estratgic de Granollers neix el mes de maig de 1996, amb la voluntat daplicar els principis del pensament estratgic a lentorn pblic o dinters collectiu de Granollers. Amb el lema "Granollers, la vila oberta al futur", sobria un procs que comen amb la determinaci duns objectius i la definici dunes estratgies i poltiques per assolir-los. Un procs pensat per determinar quin tipus de planejament calia fer i per dissenyar el futur desitjat, bo i identificant les vies per aconseguir-ho.

Superat el I Pla estratgic, el document proposta del II Pla estratgic de Granollers es va aprovar el juny de 2010. S'hi recull el model de ciutat que volem i s'hi fan constar vuit valors que han de presidir el desenvolupament de la ciutat, dotze estratgies i quaranta-set projectes dactuaci que es van arribar a concretar.

La iniciativa delaborar el II Pla estratgic de Granollers responia a quatre consideracions:

Molts dels projectes (el 74 %) del I Pla estratgic havien estat assolits.

Organitzaci municipal Pg. 9 de 10

La necessitat de millorar aspectes del I Pla estratgic, com la vertebraci del Pla i la coherncia amb la dinmica de ladministraci municipal i diferents projectes sectorials.

La transformaci de la ciutat i lentorn (per exemple, en el fenomen de la immigraci o els canvis en la mobilitat) anava ms enll de les previsions que shavien fet en el I Pla Estratgic.

El canvi de concepci de la planificaci estratgica respecte de la primera generaci de plans estratgics dels anys 1990.

Circumstncies totes que es donen, en altres parmetres, avui en dia:

Un alt grau dassoliment dels projectes del II Pla estratgic.

Necessitat dajustar ladministraci municipal a noves mirades.

Els canvis de la ciutat i lentorn (la crisi, limpuls de les noves tecnologies, el procs cap a la constituci dun nou estat, etc.).

Les noves visions de la planificaci estratgica.

Per tot aix, des dERCAcci Granollers proposem:

Elaborar el III Pla estratgic de la ciutat, com a pauta per un nou Granollers.

El Pla ha dincorporar tamb els municipis de lentorn: Canovelles, les Franqueses i la Roca (la Torreta).

El III Pla estratgic de Granollers sha dalinear amb altres plans estratgics, com el Pla estratgic de Palou, recentment aprovat, o el Pla estratgic Comarcal, que ha de desenvolupar el Consell Comarcal del Valls Oriental.

Reforar lestructura formal de lOficina del Pla Estratgic, com a element central de lorganitzaci municipal per a la participaci, planificaci, implementaci daccions, seguiment i avaluaci de projectes.

El mateix Pla estratgic ha de ser un exemple dinnovaci en la participaci ciutadana, molt ms enll del Consell Directiu limitat actual. Per aix, proposem la conversi del Consell de Ciutat aprovat recentment en el Consell General del Pla Estratgic .

Convertir el Servei dEstudis del Pla Estratgic en un veritable Observatori dAnlisi de la Realitat de Granollers, en tots i cada un dels mbits (social, econmic, cultural, educatiu, etc.).

Implementar noves mirades metodolgiques, com noves eines danlisi i reflexi estratgica que shan incorporat a l'evoluci de la metodologia estratgica de les ciutats en els darrers anys, el treball per reptes de ciutat, lassumpci del model de xarxes de ciutats innovadores petites i mitjanes, la transversalitat de totes les propostes, les poltiques compartides publicoprivades, etc.

Del Pla estratgic nhan de derivar els diversos plans de la ciutat, en tots i cada un dels mbits. Al mateix temps, el Pla estratgic ha de donar visions de futur als reptes de la ciutat, i la mirada sobre com cal treballar aquests reptes des de cada rea.

Actualment, lAjuntament t elaborats diversos documents i plans amb visi estratgica, que shaurien dalinear tots amb el Pla estratgic de Granollers, com ara:

Pla estratgic de Palou Pla director de la societat del coneixement

Organitzaci municipal Pg. 10 de 10

Pla de projecci exterior de Granollers Pla de voluntariat

I tamb proposem elaborar diversos plans o actualitzar-los, que tamb shaurien dalinear tots amb el Pla estratgic de Granollers, com ara:

Agenda 21 de la Cultura Agenda 21 del Medi Ambient Projecte Educatiu de Granollers Pla dacci social de Granollers Pla de desenvolupament econmic de Granollers Etc.

El Programa dActuaci Municipal PAM

El Programa dActuaci Municipal PAM cont el conjunt dactuacions que lequip de govern acorda desenvolupar durant el seu mandat de quatre anys. Seguint els criteris establerts en la planificaci estratgica, ms enll dun mandat, es detallen les accions, programes, projectes, amb el seu calendari dactuaci, les responsabilitats, els recursos, etc. Actualment, es disposa duna aplicaci limitada per fer-ne un seguiment des del web municipal. Des dERCAcci Granollers proposem:

Desenvolupar el Programa dActuaci Municipal, amb el detall dactuacions, objectius i indicadors de seguiment, mitjanant un sistema informtic obert al web municipal i aplicaci per a mbil.

Generalitzar-ne el seguiment en els diversos consells sectorials i/o territorials.

Impulsar lavaluaci de les poltiques pbliques municipals.