ERC - Acci Granollers 2015Medi AmbientPg. 18 de 18Una poltica mediambiental per al millor Granollers

INTRODUCCI La defensa del medi s un dels principals referents dactuaci dERC, tal i com queda reflectit en els seus propis estatuts. Aquest concepte tant ampli cal entendrel en la seva globalitat ja que tot all que afecta al medi ambient incideixin en tots els aspectes de la vida de les persones, de la seva activitat i del seu desenvolupament.s per aix que el programa de medi ambient que proposem sha dentendre com el marc necessari de tota lactivitat humana, definida dins un model global de desenvolupament sostenible. Sembla poc realista que sigui respectus amb lentorn i que pugui garantir la solidaritat entre generacions i entre tots els pasos del mn. Avui vivim amb preocupaci i molta alarma lescalfament del planeta i els efectes que lactivitat humana t sobre el clima i tots els mbits naturals. Actualment es parla destratgies de mitigaci i adaptaci al canvi climtic. Alhora estem immersos en una lluita constant pel domini dels recursos naturals i per la cura de la salut de les persones associada a ls i a labs daquests recursos. Podrem parlar, per una banda de ls insostenible que fem dels recursos naturals i lenergia, i de la consegent necessitat de fer-ne un s racional i eficient. I per una altra banda, dels efectes cada cop ms ben documentats de la contaminaci sobre la salut aix com dels seus costos econmics i humans, per la qual cosa s imprescindible millorar la qualitat ambiental. La humanitat est indefectiblement lligada a levoluci del nostre planeta i aquesta evoluci est ntimament lligada a la cura que les persones en tenim. Per aix els objectius del programa de medi ambient esdevenen, sense cap mena de dubte, prioritaris. Aquests objectius noms poden ser assolibles a travs dun s ms racional dels recursos disponibles, renovant i reciclant tots aquells recursos que sutilitzen, ordenant el territori de forma que safavoreixi un desenvolupament social i econmic ms equilibrat i adequat als potencials de cada regi i sobretot amb un canvi de cultura que ens apropi cada dia ms a una nova manera dentendre el desenvolupament i sobretot caminar vers la creaci duna conscincia crtica que vagi ms enll de la cultura del estalvi i el reciclatge.Amb la voluntat de participar activament en la construcci daquest model alternatiu, des dERC Acci Granollers considerem lajuntament com un element clau pel fet de ser el nivell dadministraci ms proper al ciutad. Aix permet ser ms sensibles a les seves necessitats i, alhora, tenir ms capacitat dimplicar als ciutadans en la cura del propi entorn i en el desenvolupament daquesta cultura. Aquesta visi global i transversal del medi ambient ha dimpregnar tota lacci poltica en qualsevol dels diferents mbits dactuaci municipal. Alhora que cal estudiar i analitzar les problemtiques ambientals en tota la seva complexa interrelaci, per poder actuar en les causes i no tant en les conseqncies.Tamb hem de tenir present que no podem separar lacci municipal que es faci a Granollers amb lacci que es porta a terme en els municipis de lentorn, ja que la natura i les seves problemtiques i afectacions no coneixen els lmits dels pobles. Per aquest motiu, entenem que Granollers, com a capital del Valls Oriental, ha de liderar conjuntament amb el Consell Comarcal, un procs per a garantir la preservaci de lentorn natural de la comarca en totes les seves dimensions.A Granollers, des de fa anys shi du a terme un treball molt rellevant de protecci de la biodiversitat, amb el Museu de Cincies Naturals La Tela al capdavant, i que ha perms, per exemple, la recuperaci de lespai natural del riu Congost o la preservaci de Palou com a espai agrari. Malauradament, tot aquest esfor es veu contradit, per exemple, pels alts nivells de contaminaci atmosfrica, o per la voluntat de remetre lespai de Palou amb el nou Pla Director del Circuit de Catalunya i, si anem una mica ms enll, per lamenaa constant de construcci del Quart Cintur al bell mig de la plana vallesana. Per tant, des dERC Acci Granollers creiem que no es pot abaixar la gurdia, i que cal seguir empenyent per treballar pel medi ambient duna ciutat que no val aturar el seu ritme dactivitat. Per aix, caldr impulsar poltiques que incideixin realment en una nova manera dentendre la relaci amb el medi, de conscienciar a tothom de com des de Granollers podem contribuir a un desenvolupament sostenible global, de la importncia dels petits gestos i esforos quotidians, a casa o a lempresa, demprendre mesures innovadores de reducci del consum, de reduir al mxim els residus que generem, duna mobilitat molt menys contaminant i molt ms sana, ... I que aix ho hem de fer entre tots, amb el Consell del Medi Ambient al capdavant, liderant lAjuntament i compartint amb les empreses, les entitats i associacions de tot tipus, les escoles, els municipis vens, i tothom qui creu que la nostra ciutat es mereix canviar ...En resum, si de veritat estimem els nostres filles i fills, si els volem deixar un Granollers millor que el que ens hem trobat nosaltres, ens cal fer un esfor gegant i emprendre la millora mediambiental com el principal repte que la ciutat encara per al seu futur.

OBJECTIUS Apropar-nos a ls racional dels recursos per afavorir un desenvolupament social i econmic ms equilibrat i un canvi de cultura que ens apropi a una nova manera dentendre el desenvolupament. Fomentar unes relacions en harmonia amb el medi cap a un desenvolupament sostenible dels pobles i ciutats catalanes. Protegir i regenerar els espais naturals, el paisatge forestal i agrari de Palou i, especialment, el riu Congost i les serres de Llevant i de Ponent, avanant cap a una Anella Verda a lentorn de Granollers i liderant a nivell comarcal la protecci i regeneraci despais naturals. Impulsar un canvi radical en la generaci de residus i la contaminaci, com a gran repte de ciutat. Impulsar la cooperaci pblico-privada per tal de promoure la innovaci mediambiental. Donar suport a les entitats i productors que treballin per a implementar sistemes que ens permetin apropar-nos a la sobirania alimentria, fomentant el consum de productes de proximitat. Implicar tota la poblaci en les qestions relacionades amb el medi ambient, cercant no noms la seva participaci, sin tamb la seva complicitat, impulsant una conscincia crtica ms enll de la cultura de lestalvi i el reciclatge.

PROPOSTES DACTUACI1. ORGANITZACI I PLANIFICACILa Regidoria de Medi Ambient i Sostenibilitat En general, el medi ambient pel seu carcter global sha de relacionar amb totes les rees municipals per aquest motiu la regidoria de Medi Ambient ha de ser un servei amb visi transversal, en connexi amb el conjunt de la gesti municipal, i ha dactuar segons els segents criteris: Incloure la Sostenibilitat en el nom i les competncies de la regidoria. Impulsar i donar un relleu especial a la integraci i adequaci dactivitats per garantir la conservaci del medi ambient. Consolidar un equip de tcnics especialitzats amb una visi global de les qestions ambientals, i en constant formaci tcnico-jurdica. Incrementar la conscincia i preocupaci pels aspectes ambientals entre el conjunt de responsables municipals, poltics i tcnics. Assessorar, legalment i tcnicament, a qualsevol servei que dugui a terme actuacions que tinguin algun tipus dincidncia sobre lentorn, i treballar coordinadament, en especial amb els serveis durbanisme, dactivitats i de salut. Promoure el compliment de la legislaci mediambiental, propiciant lelaboraci dauditories ambientals i energtiques, a traves dels diferents serveis implicats. Impulsar laplicaci de criteris ambientals en tot el conjunt de lactuaci municipal i ciutadana. Participar en el planejament i ordenaci urbanstica, lelaboraci de les diferents ordenances municipals, assessorant sobre els aspectes mediambientals. Incorporar latorgament de les llicncies dactivitat a la Regidoria de Medi Ambient i Sostenibilitat. Actualment, lOficina de llicncies d'activitats t per funciones l'habilitaci d'installaci i exercici al municipi d'activitats amb incidncia ambiental o de tipus comercial-industrial (comunicaci prvia, llicncies, permisos i autoritzacions ambientals), aix com el control i resoluci de denncies per molsties produdes per activitats (soroll, olors, emissions, etc.). A ms, la Regidoria de Medi Ambient i Sostenibilitat ha desdevenir el catalitzador de la participaci ciutadana en aquest mbit i el principal impulsor de la informaci i leducaci ambiental, ams de ser linterlocutor de lAjuntament amb la ciutadania, organismes pblics, entitats i collectius i organitzacions no governamentals en qestions mediambientals. Creaci duna Oficina de Sostenibilitat, per impulsar les poltiques mediambientals per al conjunt de la ciutadania, assessorament i acompanyament de projectes, foment de projectes empresarials, etc.

Consell del Medi AmbientEn el moment en qu es va establir el Consell del Medi Ambient, hi havia la voluntat de convertir-lo en un veritable organisme participat de defensa del Medi Ambient a la ciutat. La prctica diria i la rutina lhan convertit en un espai com molts altres organismes municipals- on els responsables poltics es limiten a explicar all que ja han fet, sense plantejar en realitat un procs participatiu i de discussi amb els agents interessats. Aix, de la voluntat de validar prviament tots els plans urbanstics de la ciutat, hem passat a qu projectes tant importants com el Pla Director del Circuit de Catalunya ni tan sols sigui explicat a posteriori, un cop aprovat, tot i que recull propostes tan desastroses per al medi natural com la substituci de part de la plana de Palou per espais de servei (karting i cmping). Per tot aix, des dERC Acci Granollers proposem: Impulsar de manera efectiva el Consell del Medi Ambient, com a espai efectiu de participaci de totes les persones i grups interessats en la cura del medi ambient i les persones. Un consell amb capacitat dexecuci i regulaci, amb la participaci dadministraci, agents econmics i socials, entitats ambientals, educatives, venals, etc.El Consell de medi ambient ha destar integrat: per tots els agents locals implicats: representants de les administracions local i autonmica en les diverses matries de la seva competncia, entitats mediambientals, agents econmics i socials, associacions venals, ciutadans interessats a ttol individual, etc. amb la presidncia delegada a una persona representant del mn del mn mediambiental, no poltic. I tindria com a funcions: Reforar els serveis mediambientals municipals, i la seva feina de prevenci, detecci i impuls de les poltiques mediambientals; Impulsar lAgenda 21 del medi ambient i tots els plans i programes que sen derivin. aprovar el pressupost dedicat a medi ambient; realitzar el seguiment de laplicaci dels diversos plans i programes; avaluar les poltiques mediambientals del municipi. Celebraci d'un ple anual sobre medi ambient, amb rendiment de comptes, proposta i seguiment d'indicadors, propostes i estratgies consensuades i compartides entre agents socials; elaboraci d'un programa d'indicadors i objectius per a fer seguiment acurat del tema. Incorporar els representants dels municipis de la conurbaci, per disposar duna mirada mediambiental global de lentorn. El Consell del medi ambient ha de disposar duna lnia de subvencions per a entitats amb objectius mediambientals per fomentar lassociacionisme en lmbit del medi ambient dentitats que tinguin cura tant del territori com de les persones. Mantenir en funcionament la Comissi municipal de patrimoni, com a responsable de la gesti del Pla especial de protecci del Patrimoni Natural. Aquesta comissi, formada per les rees municipals amb incidncia sobre el patrimoni de la ciutat (urbanisme, medi ambient, cultura, serveis, educaci, turisme, Museu de Granollers), sha dobrir a entitats i associacions i particulars interessats en la protecci del patrimoni. Potenciar el servei destudis del Pla Estratgic de Granollers com a Observatori de sostenibilitat municipal. Tots els indicadors de sostenibilitat hauran destar treballats en dades obertes, a labast de la ciutadania.

Agenda 21 del Medi Ambient Revisar lAgenda 21 del Medi Ambient, adaptant-la a la nova situaci socioeconmica. Reformular els projectes mediambientals que shi proposen tenint en compte la nova conjuntura i continuar desenvolupant-la. Incorporar la relaci entre crisi econmica i crisi ecolgica, amb aspectes com la pobresa energtica, el reciclatge de productes, etc. Incorporar el comproms dactuaci davant del canvi climtic (escalfament del planeta), des de la perspectiva duna ciutat mitjana catalana, que passa pel disseny de poltiques de mobilitat, energia i edificaci. Promoure i vetllar pel desenvolupament de l'Agenda 21 i altres normatives dmbit local com el Pla de Mobilitat Urbana, o el Pla dacci per lenergia sostenible (PAES), definint estratgies, plans, objectius i marcant prioritats. Al mateix temps, lAgenda 21 del medi ambient tamb ha dincorporar una mirada ambiental sobre els diversos Plans estratgics i sectorials de la ciutat. Alinear poltiques mediambientals amb la conurbaci, amb lAgenda 21 mediambiental del Valls Oriental, i tamb a nivell nacional i europeu. Per a aix, cal considerar la collaboraci sistemtica amb la resta dinstitucions i administracions, a nivell comarcal, nacional, estatal i europeu. Promoure el treball en xarxa, aix com la participaci especfica en xarxes i projectes europeus de carcter mediambiental. Iniciar el procs de debat sobre els aspectes mediambientals de les poblacions que formen la conurbaci de Granollers, especialment per la coordinaci dels projectes inclosos dins lAgenda 21 local que afecten als municipis vens. Iniciar el procs de debat sobre lAgenda 21 del Valls Oriental, a desenvolupar-se a partir del Consell Comarcal, com a espai de concertaci i coordinaci per a la planificaci i desenvolupament destratgies i projectes amb visi supramunicipal. Adherir-se, participar i impulsar en xarxes internacionals de ciutats relacionades amb temes ambientals i de sostenibilitat. Fomentar lorganitzaci peridica desdeveniments tcnics, cientfics o divulgatius dabast internacional sobre temes ambientals especfics. Procurar la signatura de convenis i collaboracions amb entitats cientfiques i universitries en matria mediambiental. Cercar les coincidncies amb les nostres poltiques ambientals i les dmbit europeu per a adherir-nos a programes europeus mediambientals que ens facilitin lintercanvi dexperincies i limplementaci de les nostres poltiques mediambientals.

2. ACTUACI MEDIAMBIENTALGesti mediambientalLAjuntament ha de ser exemple en laplicaci de les mesures mediambientals de les que vol que la ciutat simpregni. Per a aix, proposem: Impulsar la implantaci de sistemes de gesti ambientals (ISO 14000) per als serveis municipals i ampliar la integraci de sistemes a la certificaci de sistemes de gesti energtica (ISO 50001). Ampliar-ho a totes les dependncies i serveis municipals; Incloure com a requeriment en els criteris dadjudicaci de contractes. Incorporar elements de valoraci i prescripcions de carcter ambiental, ecolgic i social en tots els Plecs de Condicions dels contractes municipals en tots els processos de contractaci i compra pblica, especialment els de serveis. Aix, qualsevol nou producte o servei haurien de ser plenament respectuosos amb el medi ambient. Incloure aspectes de Compra Pblica Innovadora aplicades tamb al medi ambient en tots els processos de contractaci. Impulsar lexigncia dun Informe municipal previ de Sostenibilitat en tots els projectes municipals, analitzant el possible impacte ambiental de cada proposta i impulsant una veritable transversalitat de les poltiques municipals.

Inspecci i control mediambiental El control mediambiental dactivitats econmiques s un dels principals instruments municipals per a garantir el respecte pel medi ambient. Per a aix cal: Impulsar el control de la llicncia dactivitats i disciplina urbanstica. Potenciar els sistemes de gesti informtica per al control dactivitats GIS, base de dades, aplicatius especfics, tablets, sensors, etc. La tramitaci eficient dels expedients, amb la possibilitat de fer-ne seguiment per part dels usuaris. La realitzaci de campanyes especfiques dinspecci i control, que promoguin lactuaci preventiva. Al mateix temps, proposem la creaci de la Unitat Ecolgica dins la Policia local, (com a patrulla verda). Aquesta unitat de la policia haur de disposar dels coneixements (formaci) i mitjans dactuaci (mecanismes de detecci), per tal dactuar sobre aspectes mediambientals (sorolls, abocaments illegals, etc.), especialment enfocada a la prevenci.

Reducci de la incidncia ambiental de les dependncies i serveis municipals Reducci de la incidncia ambiental en la construcci dedificis i equipaments, a traves de laplicaci de diferents mesures en la seva construcci i/o reforma i la corresponent certificaci deficincia energtica. Aplicaci de tcniques darquitectura bioclimtica, que permeten reduir la despesa energtica associada a les necessitats de climatitzaci. Maximitzaci de la energia solar trmica i, si s possible, introducci de sistemes de cogeneraci. Prioritzar la utilitzaci de materials saludables i ambientalment sostenibles. Evitar la utilitzaci de materials de construcci nocius (derivats damiant, PVC, derivats de CFC, etc.). Fomentar espais per a laparcament de bicicletes en els nous edificis. Garantir espais especfics per a la selecci de brossa, dins dels edificis residencials, locals de negocis i comeros de nova construcci. Reducci de limpacte visual en edificis (colors, rtols i banderoles a les faanes, antenes).

El planejament urbanstic vigent i els usos del sl (veure programa dUrbanisme)La incidncia directa que lurbanisme t en la millora de la qualitat de vida de les persones i en la qualitat del entorn natural s ms que evident. Per aix desenvolupem en el programa municipal durbanisme lobjectiu de la millora de lentorn urb, per una ciutat de dimensions humanes, i proposem diferents actuacions per al planejament dins del programa de medi ambient. Elaborar un Pla del verd urb, que inclogui propostes com: Creaci de noves zones verdes als barris i despais de pacificaci, sense cotxes. Impulsar una experincia pilot de Barri Verd. Convertir-lo en un barri eficient des del punt de vista de la gesti energtica, la gesti de residus, zones verdes, integraci amb la biodiversitat, etc. Generar zones desmortement de la pressi (buffers), a partir de reforestacions perimetrals creant pantalles d'arbres per frenar la pressi humana en les zones agrcoles i naturals (Can Bassa, Font verda, Lledoner, l'Hostal, Can Gili, Tres Torres, etc.). Millora de lestndard de zona verda / habitant. Impuls del Pla de gesti de larbrat urb, amb laplicaci de la Norma Granada. Utilitzaci dadobs orgnics, aprofitant les restes vegetals de la prpia poda. Establir pautes de disseny de lespai pblic en base a integrar tots els usos que es volen a la via pblica (contenidors, mobiliari urb, pas de vianants, pas de bicicletes, aparcaments, ombra, neteja viria, escossells, circulaci rodada, etc.). Realitzaci destudis sobre la contaminaci de sls a totes les empreses que utilitzen productes txics o perillosos (especialment olis, combustibles, tintes, etc.), en collaboraci amb lAgncia de Residus de Catalunya. Realitzaci dun cens de dipsits i cisternes soterrats en terrenys industrials, aix com del seu estat.

Contaminaci atmosfricaEl desembre del 2014, la Comissi Europea amenaava de denunciar al Tribunal de Justcia de la Uni Europea, a Luxemburg, lelevada contaminaci ambiental que pateixen des de fa anys les comarques del Valls i el Baix Llobregat i, en concret, les ciutats dEl Prat de Llobregat i Granollers. A la nostra ciutat, el problema s lexcs de partcules en suspensi, les PM10, que superen alguns dies els mxims marcats per la UE. La Comissi alertava que no sest protegint els ciutadans de la contaminaci per partcules que van superar el mxim perms, des del 2005 fins al 2012 com a mnim al Baix Llobregat i al Valls. Per tant, identifiquem el repte de la contaminaci atmosfrica com el principal problema mediambiental de Granollers, al qual cal fer-hi front de manera decidida. Per a aix, proposem: Promoure un Pacte ciutad per afrontar el repte de la contaminaci atmosfrica, proposant objectius, plans dacci i mesures de seguiment i avaluaci. Difondre el Sistema dindicadors sobre contaminaci ambiental, amb dades obertes, relatives als dies, llocs, contaminants, ... Ampliar el nombre destacions meteorolgiques que permetin la captaci de partcules i altres informacions sobre contaminaci (soroll, etc.). Donar a conixer la informaci de forma instantnia per internet. Entre les propostes mediambientals, la principal ha de fer possible conixer quins sn els principals problemes de contaminaci i la seva incidncia en la salut de les persones. Per aix, la promoci de la salut i la millora mediambiental de la ciutat estan estretament lligats (veure el programa de Salut) i calen actuacions concretes a aquest nivell. Desenvolupar el Pla de vigilncia atmosfrica de la contaminaci i de la seva repercussi sanitria en la poblaci (sobretot, a nivell de mobilitat i industrial), remarcant la necessitat dactuar ms decididament per reduir les emissions a latmosfera. Desenvolupament de mesures del Pla de millora de la qualitat de laire, aprovat recentment per Govern de la Generalitat per a tots els municipis de menys de 100.000 habitants declarats despecial protecci de lambient atmosfric, com s el cas de Granollers. Impulsar el treball conjunt amb els municipis de la conurbaci i a nivell comarcal. Portar a terme la vigilncia de la contaminaci acstica provocada per cotxes, motos, obres, establiments comercials... per tal que no sobrepassi el nivells mxims permesos per la legislaci. Mantenir els controls en totes les aiges de consum pblic (xarxa, pous, fonts) i establir un control de les aiges residuals. Establir un control de la procedncia dels animals que es venguin als establiments, per comprovar si s'ajusten a la normativa vigent de protecci d'animals, fent un control dels possibles animals malalts o infectats. Portar a terme un control de les poblacions de coloms evitant els sistemes que portin a la seva mort: esterilitzaci dins el menjar, reducci de possibilitats de reproducci com forats de cases, etc. Assessorar a les persones que s'hagin de despendren de qualsevol animal i oferir-los la possibilitat de cercar una soluci conjunta, especialment pel que fa a la fauna no autctona. Mesures concretes per palliar les SQM (sensibilitat qumica mltiple) i altres malalties o problemes de salut lligades a lemissi de radiacions o contacte amb productes qumics Dins del Pla de Transport, aplicaci de mesures per a evitar la contaminaci en tots els vehicles pblics (autocars, taxis, vehicles municipals, ambulncies, bombers, etc.). Campanya de substituci progressiva de combustibles actuals per combustibles ms nets. Promoure un Frum ambiental dempreses com element de comproms, anlisi i desenvolupament de poltiques de sostenibilitat dins lmbit empresarial (en temes sobretot de contaminaci atmosfrica i altres temes). Impulsar un Programa dactuacions de control i establiment de mesures correctores sobre les empreses contaminants. Plantejar propostes de fiscalitat orientades a reduir la contaminaci atmosfrica.

Mobilitat, transport i circulaci (veure programa de Mobilitat)La mobilitat per Granollers hauria de tenir en compte prioritriament les persones. A la nostra ciutat els vianants sovint pateix disfuncions, principalment en les vies del nucli antic, pel fet que moltes voreres sn estretes, la regulaci semafrica est pensada bsicament per als vehicles motoritzats, el mobiliari urb est mal collocat, els vehicles aparquen damunt la vorera i les condicions ambientals son poc favorables (soroll i gasos de combusti de vehicles).Calen actuacions per millorar les condicions dels vianants, guanyant espai per anar a peu, millorant els accessos, limitant la velocitat dels vehicles i controlant els aparcaments sobre les voreres.Per tot aix, hem preparat un programa especfic de mobilitat. ..., que inclou el foment de ls de la bicicleta com a element a impulsar principalment la propera legislatura. ...El programa inclou limpuls prioritari de lAjuntament com a principal impulsor de la nova mobilitat, promovent la mobilitat en bicicleta, fomentant el transport pblic i promovent ladquisici de vehicles de nova generaci sostenible. Des dERC Acci Granollers tamb proposem especficament lelaboraci dun Pla municipal de foment del vehicle elctric, tenint present que les emissions del vehicles, especialment de gasoil, sn el principal focus demissi de contaminaci atmosfrica, i orientat a incrementar la flota granollerins de vehicles (cotxes, Vam, camions, bicicletes) elctrics, sobretot per a la flota municipal.

Mesures fiscals Per tal dadaptar la fiscalitat municipal a criteris de sostenibilitat, proposem destablir un pacte poltic pel qual es pugui reduir els impostos locals a aquells persones i empreses que menys contaminen i que ms reciclen. Aquest acord inclouria la possibilitat dadequar la fiscalitat per als casos de: noves empreses que sinstallin, amb projectes concrets de millora ambiental. indstries que puguin certificar que no contaminen, o que disposin de sistemes de gesti mediambiental certificats. empreses amb sistemes de prevenci de riscos i plans demergncia. Estimular la reducci del consum denergia i leficincia energtica, aix com la introducci denergies renovables: a indstries que presentin una auditoria energtica i un Pla de reducci valorat. a empreses que utilitzin energies renovables o cogeneraci, en el perode damortitzaci Regular la taxa de laigua, de forma exponencial, segons el volum consumit, i segons ls (industrial, domstic, agrcola). Bonificacions en la taxa descombraries per als comeros que sacullin al Pla de Recollida dEmbalatges en Origen. Aplicaci de sistemes de bonificaci a travs de les ordenances fiscals per als comeros i indstries que sadhereixin als convenis de collaboraci per a la reducci de residus. Variaci de preus en zona blava segons tipus vehicle. Al mateix temps, caldria impulsar mesures ambientals en el conjunt dordenances fiscals municipals, en totes les rees i serveis municipals de forma transversal.

3. ELS SISTEMES NATURALSCal que la poltica municipal sobre lentorn natural i urb tingui com a prioritries les mesures de protecci del medi natural. Impulsar el Pla Especial de Protecci i gesti del patrimoni natural, assegurant la seva aplicaci i establint plans de xoc per a evitar la degradaci de lentorn: camins daccs motoritzat, plans de forestaci, control dactivitats extractives, etc. El Pla especial de protecci i gesti del patrimoni natural s un instrument de planificaci especfica dels espais naturals i elements botnics dinters municipal que pretn conservar-los, protegir-los i divulgar la seva existncia educant els ciutadans en el seu respecte i gaudi. El Pla especial est constitut per diversos documents: El catleg dels Espais Naturals d'Inters Municipal (ENIM) El catleg dels Elements Botnics d'Inters Municipal (EBIM) Les normes urbanstiques del pla especial de protecci i gesti del patrimoni naturalEn conjunt, els espais inclosos en aquests catlegs representen aproximadament un territori de 131.85 hectrees (58.1 ha de superfcie de protecci i la resta formen part de l'mbit complementari de gesti). Amb la identificaci i regulaci d'aquests espais es pretn: Protegir el patrimoni natural, per no fer una planificaci de les rees de sl no urbanitzable Protegir els punts amb rellevncia paisatgstica Conservar la xarxa de camins interiors i de connexi entre espais Establir un vincle amb la histria i els valors socials, culturals i patrimonials dels propis espais naturals Tot i amb aix, des dERC Acci Granollers ens plantegem el repte de crear una anella verda a lentorn de la conurbaci de Granollers. I per aix creiem que cal avaluar les poltiques definides fa anys, i adequar a les circumstncies actuals, tenint present el ritme actual de contaminaci, reducci despais naturals, etc., aix com les previsions de creixement. Ampliar els Catlegs dEspais Naturals i dElements Botnics dInters Municipal, aix com dels criteris dincorporaci de nous espais i elements botnics a protegir. Elaborar un Pla de Gesti de les rees forestals que permeti la neteja i reforestaci dels boscos del nostre terme municipal, ampliant i protegint la seva superfcie (Sant Nicolau, Mol dels Capellans, can Pags, can Many, can Riera, Can Ferran ...). Implicar la ciutadania, a partir de lAgrupaci de Defensa Forestal ADF Montseny Congost per tal de promoure la prevenci dincendis forestals. Creaci d'una pantalla d'arbres autctons allant les vies dels ferrocarrils, carreteres (Palou, autovies, rondes, circuit, etc.) per tal de minimitzar el seu impacte tant en sorolls com en fums sobre el medi. Confeccionar un estudi dels corredors biolgics i de les principals barreres actuals i futures. Cercar i executar formules per recuperar i preservar la xarxa de corredors biolgics i mostrar una oposici clara la construcci de barreres a aquests corredors, com el Quart cintur. Continuar amb el Programa de revegetaci de la llera del riu Congost i els seus afluents. Recuperaci del bosc de ribera i creaci dun parc semiforestal, el ms semblant al bosc de galeria, amb camins dins de la zona urbana del riu Congost amb a funci bsica de via de pas de fauna a travs del municipi. Recuperaci dels canyissars i altres ambients naturals fora de la zona urbana, com a hbitat per donar acollida a la biodiversitat especialment ornitolgica . Fomentar els debats de Conca entre municipis del curs fluvial, per endegar actuacions encaminades a garantir la permanncia dels boscos de ribera, el sanejament de les aiges i la recuperaci de les zones humides. Adequaci dels marges i riberes del Carbonell com a zona verda: implantaci duna verneda. El Museu de Cincies Naturals La Tela ha de liderar lelaboraci dun inventari de zones on hi ha llocs d'importncia per a la fauna i aplicar actuacions de protecci i millora del seu entorn (tant a nivell urb com extra - urb). Continuar generant elements de difusi i coneixement de la fauna dels entorns naturals del nostre municipi, com sn els psters editats pel Museu de Cincies Naturals La Tela sobre la fauna dels espais naturals de Granollers. Crear un ndex sobre la Diversitat Biolgica, realitzant-ne un seguiment constant. Impulsar el projecte de CBMS, gestionat des del Museu de Cincies Naturals La Tela sobre el seguiment de les papallones a nivell de Catalunya, i generar una estaci de seguiment de papallones en lmbit de Can Cabanyes, apostant pel seguiment biolgic, com a eina de conscienciaci i indicaci de canvi (per exemple CBMS, ICO, criptogmia, entomologia, ...) Continuar potenciant el Centre dInterpretaci de la natura de Can Cabanyes, com a espai de trobada amb el medi natural del municipi, completant-lo amb un espai dobservaci ornitolgica i un itinerari dobservaci de papallones. Protecci de la fauna existent a la ciutat i rodalies. Protecci de nius, en poques de cria i control al mercat setmanal de la venda danimals no permesos, preservaci dedificis que disposen de colnies danimals dinters faunstic (rat-penats, orenetes, falciots, mussols, etc.). Fomentar la biodiversitat urbana, com a ecosistema. I incidir en la conservaci en diferents graus segons lescala urb/periurb.

La protecci del mediEl medi natural no t una gesti planificada, pateix unes afectacions urbanstiques, dinfraestructures viries i dactuacions incviques que amenacen els valors singulars que aporta. Per aix, cal definir mesures per a la protecci del medi natural. Obligatorietat dincorporar un projecte de regeneraci per a tots el projectes dobra que generin talussos o rases, garantint el seu correcte arbrat i condicionament posterior. Creaci duna Unitat ecolgica, de protecci ambiental, dins la policia local, per tal de vetllar per la protecci del medi natural.

4. ELS SISTEMES RURALS I URBANS Recuperaci del cabal hdric per aconseguir la recuperaci dels sistemes fluvials, estudiant quines sn les necessitats d'aigua i el seu possible estalvi optimitzant els recursos. Estudi i regeneraci de laqfer alluvial del riu Congost, a travs del control del cens de les captacions i elaboraci dun inventari de captacions privades i municipals, establint noves zones de bombejament per abastament i reduint les captacions no legals (en horts, indstries, etc.) Un cop portada a terme lordenaci dels horts del marge del riu, conv gestionar ladopci de mesures de cultiu ecolgic en el reglament establert per a la gesti dels horts municipals. La senyalitzaci adequada dels camins, amb indicadors dorientaci, ditineraris variables, de distncia entre punts, tot cercant un objectiu pedaggic, per assolir un ampli coneixement dall que ens envolta. Senyalitzar les varietats botniques de lindret, de la toponmia local tradicional i de la histria o caracterstiques del mateix. Limitar les podes, fer-les ms selectives i menys nombroses, orientant el creixement dels arbres cap a la calada per crear l'efecte tnel i mantenint l'aparena natural dels arbres sempre que sigui possible. Aprofitar les restes vegetals de les podes per fer adob. Eliminaci d'herbicides i pesticides de sntesi i reducci dels adobs qumics. Potenciar la funci de les espcies d'ocells i mamfers (rat-penats) com a insecticida natural, amb la collocaci de caixes niu per tots els parcs, jardins i altres zones adients i la protecci de zones on nidifiquen insectvors com les orenetes o els falciots. Aplicar sistemes naturals de contenci de plagues (com ara feromones, fitopesticides ...) Abandonar la idea de places dures, donat a les noves creacions un caire de zones naturals, tipus parcs ecolgics amb menys gespa i ms vegetaci autctona, espcies ms resistents a les condicions del clima i amb menys demanda hdrica, impulsant la xerojardineria, com la ms adequada per a les zones ms seques,optimitzant al mxim tots els recursos, en especial l'aigua, i establint un balan ptim entre els recursos disponibles i les necessitats que ha de satisfer unjard. Aquests espais han de sorgir tamb amb lobjectiu daugmentar el volum de massa verda a la ciutat per tal que actu de pantalla acstica i de pulmons naturals. Dissenyar els parcs de nova creaci (Parc de Pins, Parc de La Bbila, etc.) com espais semi-boscosos, que mantinguin la biodiversitat tant botnica com faunstica, ms semblants a boscos que a parcs urbans, amb camins per bicis i itineraris per fer esport. Una zona daquestes caracterstiques pot ser la llera del riu Congost en el seu pas pel nucli urb entre el Barri de lHostal i Palou Fomentar, tal com es fa amb el Projecte de Calendari Verd de Primavera, que la gent tingui cura de les plantes als balcons, patis i jardins, promovent la collocaci d'espcies autctones, millorant aix la imatge de la ciutat i collaborant a l'augment de la biodiversitat d'espcies vegetals i animals. Des de l'Ajuntament sha de proporcionar consell i ajuts (per exemple, caixes nius).

Lespai agrari de PalouDes dERC Acci Granollers estem convenuts del paper fonamental que el consum de productes frescos del camp t en la salut humana i en la seva qualitat de vida, estretament lligada a la qualitat i salut dels productes que consumim. Per aix, pensem que cal avanar vers un canvi de conreu, apostar definitivament pel conreu ecolgic i per la sobirania alimentria, garantint al mateix temps una presncia major de la diversitat animal i vegetal. L'actual conreu intensiu i qumic no ens pot conduir ms que a un major empobriment del sl, la desaparici de la diversitat al camp i la contaminaci dels aqfers. Plantejar un ambicis Pla Agrari del Valls, lligat a Gallecs i altres zones dagricultura periurbana de la regi, amb el que es podria desenvolupar lespai agrari de Palou. Ampliar lrea dinfluncia de lespai agrari de Palou, incloent les serres de Ponent i Llevant, on tradicionalment i actual, shi porta a terme activitat agrcola. Treballar de forma conjunta amb els propietaris de Palou per tal de dinamitzar lespai agrari del Pla de Palou amb lobjectiu de mantenir i potenciar lactivitat agrcola, a travs dun model de desenvolupament rural i mediambiental que integri el sector primari i el terciari. Treballar conjuntament amb els propietaris de Palou per tal de definir diferents lnies de treball com ara: A nivell socioeconmic per tal que es pugui generar ocupaci i possibilitats de negoci. Potenciar la qualificaci professional i la capacitaci tcnica per a desplegar una agricultura ecolgica i per endegar el procs dintegraci dels sector primari i el terciari. Millorar la qualitat i varietat dels productes i la capacitat per a comercialitzar-los en diferents estats ( producte frec o b transformat) Establir les condicions dinfraestructures, tcniques per a una bona gesti de lespai. Crear instruments reguladors de la producci agrria local, per assolir una agricultura de qualitat i ecolgica. Incentivar la reforestaci dels marges dels camps creant l'efecte de closes, beneficis per a la biodiversitat com per la producci dels camps. Apostar per agricultura urbana (horts urbans destinats a tasques socials) i agricultura periurbana (fomentaci consum agrcola i ramader de proximitat), i de foment de la distribuci de cadena curta per al consum de productes de proximitat, associant-la a lagricultura ecolgica i de Quilmetre 0. Promoure econmicament lagricultura i ramaderia de Palou: Fomentar estratgies de promoci i comercialitzaci que converteixin el mercat interior en el principal mercat dels productes autctons mitjanant el suport de les noves tecnologies i la concertaci amb el sector turstic local. Promoure i rellanar fires i cicles gastronmics, aix com la participaci del municipi en la promoci local i comarcal. Promoure la denominaci de Productes de Palou, treballant per la seva protecci, i altres segells de qualitat agroalimentria i ambiental a nivell local i supramunicipal.

5. LES INFRAESTRUCTURES I SERVEIS RELACIONATS AMB EL MEDI AMBIENTLabastament daigua Promoure la nova cultura de laigua, amb campanyes destalvi daigua a tota la ciutadania. Establir programes destalvi intens de laigua destinada a s domstic i pblic, amb lobjectiu de reduir-ne el consum. Incorporar sistemes destalvi daigua als edificis municipals. Programa subvencionat de canvi daforament a comptador en els habitatges que encara utilitzen aquest sistema de subministrament daigua. Pla de substituci del rec agrcola tradicional per sistemes de regadiu ms eficients, amb la participaci dels sectors implicats i ajuts pblics. Planejar amb lACA la revisi, regulaci i seguiment de les concessions de les captacions daigua vigents per a usos agrcoles i industrials per garantir els cabals ecolgics dels cursos fluvials i els diferents usos de laigua. Cal prendre com a mesura la installaci, en totes les captacions, de comptadors que permetin controlar les extraccions reals. Elaboraci de plans per a la reutilitzaci de les aiges residuals depurades en lagricultura, el rec de parcs i jardins, i en la neteja de la via pblica. Aprofitament de laigua de la depuradora per a reg i la neteja viaria . Programa de control de la qualitat dels pous dabastament (problema generalitzat de nitrats) i la connexi a la xarxa bsica dabastament daigua. Millora del servei dabastament daigua i de les infraestructures pbliques dabastament, especialment a polgons industrials i xarxa contra incendis . Desenvolupament deines de control de la concessi i reducci de les prdues. Realitzaci duna auditoria a la xarxa daigua del municipi. Pla dinversions i manteniment de la xarxa daigua municipal, amb control informatitzat, que contempli la gesti informatitzada. Realitzar controls sobre les condicions demmagatzematge a les granges i daprofitament agrcola de les dejeccions ramaderes. Introduir indicadors biolgics en la mesura de la qualitat de laigua que incloguin les aiges, els invertebrats i els peixos. Seguir impulsant el Laboratori municipal per a la realitzaci de control de laigua Actualment el laboratori realitza gaireb exclusivament analtiques d'aigua (de bany, d'aixeta, superficials, riu, aiguamoll, etc.) i de legionel.la (en installacions municipals, escoles, etc.). (Veure programa de Salut Pblica).

El consum denergia Plantejar un Pacte ciutad per afrontar el repte de la reducci del consum denergia, com a canvi tic per a entre ladministraci i els ciutadans, apostant per la reducci i leficincia energtica ms enll della mateixa i de bracet de la ciutadania, fomentant la pedagogia i nous hbits de consum, amb lassessorament ciutad, i cercant resultats premiats amb la fiscalitat. A partir de lelaboraci del Pla dacci per lenergia sostenible PAES, cal establir un Pla deficincia energtica i ds denergies renovables i acordar sistemes per a portar a terme lestalvi energtic i ls denergies renovables, com ara: Establir un Sistema dindicadors sobre consum i estalvi energtic, amb dades obertes, relatives al consum per equipament, carrer, dies, hores, etc. Impulsar plans destalvi energtic en tots els edificis pblics, ms enll dels municipals. Realitzar auditories energtiques, Planificar la incorporaci denergies renovables, Realitzar campanyes divulgatives Portar a terme formaci especfica sobre estalvi energtic, els avantatges de larquitectura bioclimtica, lallament dels habitatges i els ajuts daltres administracions. Promoure plans especfics per a totes les escoles, equipaments culturals i esportius. Informar i assessorar sobre mesures destalvi energtic i de cogeneraci, tant per a la indstria com per a la llar, amb la collaboraci de les comunitats de vens. Assessorar per a fer els trmits per lobtenci dajuts daltres administracions. Revisi de projectes constructius dedificis municipals per tal que incloguin actuacions en matria destalvi denergia i dintroducci denergies renovables. Establir sistemes per a reduir el consum denergia en lenllumenat pblic, ampliaci per tota la ciutat del sistema de control computeritzat de la xarxa de l'enllumenat pblic per reduir el consum. Canvi progressiu d'aparells i llums per altres de baix consum. Programa especfic en el sector industrial per a la promoci de leficincia energtica i reducci del consum denergia, amb bonificacions parcials per a estimular la introducci denergies renovables. Promoci de sistemes solars trmics en edificis i habitatges. Promoci a empreses per a la instauraci de cogeneradors / trigeneradors. Instar a les empreses elctriques a remodelar i prendre mesures de correcci d'impacte ambiental de les torres elctriques i connexions al seu pas per Granollers. Mantenir i continuar el Pla de soterrament del cablejat elctric i telefnic de les faanes. Promoure la innovaci en lmbit del consum, lestalvi i leficincia energtica, entre les empreses de la ciutat, els centres escolars, les empreses concessionries, etc. Impulsar ladministraci 2.0 per a facilitar tots els trmits i gestions. LAjuntament, com a principal i ms gran consumidor delectricitat de la ciutat, per tamb amb la perspectiva de producci denergia, haur de valorar les possibilitats de comercialitzaci de lenergia generada, arribant a acords amb empreses del sector, de cara a una millor gesti energtica de la ciutat.

Les aiges residuals Continuar amb la renovaci de canonades antigues de la xarxa de clavegueram. Potenciaci del Programa de Manteniment Preventiu a la Xarxa de Clavegueram i construcci de tancs de retenci daiges pluvials. Realitzaci del tractament terciari a lEstaci Depuradora dAiges Residuals (EDAR) de Granollers. Reutilitzaci daiges depurades. Establiment duna lnia de cogeneraci dels fangs de lEDAR de Granollers. Diversificaci del dest dels fangs de lEDAR de Granollers. Augment de la inspecci i control sobre establiments industrials i impuls de sistemes dautocontrol per part de les prpies empreses. Control i vigilncia dels abocaments illegals al riu tant de caire industrial com urbans, ja siguin lquids o slids, amb l'objectiu final ser el de apropar-nos a labocament "0" de contaminaci.

Els residus Promoure un canvi dhbits generals en la poblaci, apostant per un motor de canvi tic, basat en la precauci, prevenci i control de les causes, amb campanyes de sensibilitzaci a totes els nivells. Estudi dun sistema ms efica pel que fa a la recollida selectiva de les escombraries, en especial el sistema del porta a porta, portant a terme una prova a un barri de la ciutat abans dimplementar-lo. Revisi del Plec de Condicions Tcniques del servei de recollida descombraries per a fer-la possible. Proposta que alguns destabliments actun tamb com a punts de recollida de certs residus. Per exemple, les gasolineres i tallers mecnics, per a la recollida dolis; les grans superfcies dalimentaci, per a la recollida de cartr, vidre i matria orgnica; les botigues delectrodomstics per a la recollida de piles, etc. Impulsar la valoritzaci dels residus municipals, amb accions com: Integraci de les dades de valoritzaci local. Realitzaci de taules sectorials amb establiments de generaci singular de residus. s de productes reciclats en les dependncies municipals. Mostreig regular de fraccions valoritzables a la brossa convencional. Promoci de la participaci dempreses en la recollida selectiva. Promoci de la recollida porta a porta de paper i cartr. Recuperaci de la matria orgnica i la inorgnica de les deixalles urbanes. Reducci dels sistemes passius (abocadors). Fomentar la minimitzaci dels residus i el seu impacte. Establir convenis de collaboraci entre lAjuntament i els diferents sectors comercials locals per aplicar mesures de reducci de residus. Per exemple, manteniment dels envasos reutilitzables en bars i restaurants, etc. Aquests acords shan destendre amb els distribudors per garantir loferta de productes reutilitzables. Pla de Retorn dEmbalatges en Origen, a travs del comproms entre comerciants i consumidors, amb bonificacions en la taxa de recollida descombraries. Ajudar a les empreses locals i/ o comarcals perqu implementin sistemes per a recuperar els envasos dels seus productes (iogurts La Cleda, Cervesa Art, ...) Treball amb les grans empreses de productes pre-elaborats per tal que utilitzin envasos reciclables en els seu productes i que estableixin sistemes de recuperaci daquests Control dels residus especials en els residus municipals a travs de la realitzaci de taules sectorials amb establiments generadors de residus especials en els residus municipals. Projecte Comer Verd, per tal dintroduir criteris mediambientals (especialment la disminuci de residus) dins del sector comercial. Arribar a acords amb els diferents gremis per tal de plantejar solucions als seus residus. Incentivar les relacions de les indstries amb la borsa de subproductes per tal de facilitar el reciclatge i la reutilitzaci dels seus residus. Promoci de ls de materials reciclats de residus de la construcci, a travs de la modificaci dels Plecs de Condicions Tcniques dobres pbliques i les condicions dobres privades locals. Ampliar el control dels residus sanitaris a altres activitats sanitries (veterinaris, dentistes, medicina privada, etc.), a travs de lEstabliment dun protocol de relaci amb la Junta de Residus i el Departament de Sanitat i Seguretat Social. Fomentar la gesti de residus sanitaris entre tots els centres sanitaris privats i promoci dun Programa de gesti i substituci dels termmetres de mercuri. Establir un protocol de relaci amb lOficina Comarcal del Departament de Ramaderia, Agricultura i Pesca. Control i seguiment de fems i purins, de productes fitosanitaris i adobs emprats als sls agrcoles de Granollers, a travs dun Programa danlisi de sls. Analitzar la possibilitat dutilitzar els fangs resultat de la depuraci daigua per a usos agrcoles. Valoraci de les empreses collaboradores de ladministraci tamb en funci de criteris mediambientals (generaci / minimitzaci / reciclatge de residus).

La contaminaci acstica Actualitzar el Mapa del soroll de la ciutat. Establir un Sistema dindicadors sobre contaminaci acstica, amb dades obertes, relatives als nivells de soroll en diversos moments, punts de la ciutat, etc. Installaci de forma progressiva de mesures correctores acstiques a les vies dalta intensitat de trnsit, i especial aplicaci de mesures correctores al Circuit de Catalunya. Continuar amb lasfaltat amb materials porosos de les vies amb elevada intensitat de trnsit per evitar els problemes de soroll. Sollicitud destudis previs de soroll per a les activitats sonores tant al carrer (msica, etc.), com en locals pblics ( bars, sales de concret...) i establiment daccions per a la seva minimitzaci. Installaci de pantalles acstiques a la vora de les lnies de ferrocarril al seu pas pel nucli urb. Promoci de la insonoritzaci de tallers mecnics, habitatges i oficines a les vies ms sorolloses. Control de soroll en establiments sensibles propers a vies delevat trnsit (escoles, centres sanitaris).

La contaminaci i limpacte visual Elaborar i editar el Mapa de la contaminaci visual de Granollrs. Disminuci de la contaminaci lumnica nocturna continuant amb la substituci dels fanals de lenllumenat pblic per lmpades, menys contaminants i aplicant una reducci de la potencia de les lluminries. Creaci de barreres verdes, per corregir limpacta visual dels polgons. Actuaci sobre edificis de colors inadequats i sobre les antenes dels edificis (parabliques, etc.), elaboraci del mapa urbanstic de colors.

El risc ambiental Actualitzaci constant del Pla Bsic dEmergncies, aix com dels manuals dactuaci mediambiental per a cadascun dels riscos contemplats. Control del pas i estacionament de mercaderies perilloses, seguiment de les empreses de risc i adaptaci de la Llei de Prevenci de Riscos. Control dels traats aeris i subterranis dels subministraments energtics i cablejat en general. Actualitzaci del Pla dEmergncia Exterior de Repsol Butano i elaboraci del cens municipal dempreses necessitades dun Pla dEmergncia. i realitzaci de jornades de portes obertes a les indstries amb Pla dEmergncia. Campanya per a lelaboraci de Plans dEmergncia a les empreses, i dimplantaci de sistemes de prevenci de riscos mediambientals a les empreses.

6. EDUCACI I INFORMACI AMBIENTALEducaci mediambientalDacord amb els centres educatius, les entitats lligades al mn de leducaci (Casal del mestre, Centre de Recursos Pedaggics, etc.), les entitats relacionades amb el medi ambient i la cultura de la sostenibilitat i amb el Departament dEnsenyament, es portaran a terme programes i activitats formatives en referncia a leducaci mediambiental. Vetllar i promocionar la formaci dins de les escoles dels temes de medi ambient i de natura, donant suport per formar persones que coneguin, respectin i es responsabilitzin vers l'entorn. Elaboraci de programes d'educaci ambiental a les escoles relacionats amb els horts escolars i els menjadors ecolgics. Estudiar la possibilitat de crear un Centre de Natura, que actu com a escola de natura tant per a la creaci de cursos de caire naturalista per a tcnics, naturalistes, bilegs i la gent interessada; com per a centre deducaci i esplai en temes mediambientals i naturals per tots els infants de Granollers interessats en el tema. Estudiar la possibilitat de la creaci d'una Escola Taller de Medi ambient collaborant amb les ja existents a la comarca. Realitzar cursos de formaci sobre Medi Ambient als treballadors de l'Ajuntament, principalment a tots aquells que hi tinguin una relaci ms directa. Creaci, dins la programaci de Valls Oriental TV i Rdio Granollers, dun programa sobre aspectes mediambientals de la ciutat. Dins del Pla per a la mobilitat, elaborar el Programa dinformaci sobre mobilitat sostenible, realitzar la campanya dinformaci per fomentar ls de la bicicleta i continuar la celebraci del Dia europeu sense cotxes, el 22 de setembre, dins la Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura. Potenciar les diferents activitats deducaci, formaci i informaci que realitzen els diferents serveis i organismes municipals: Impulsar un programa dinformaci del medi natural, des del Museu de Cincies Naturals La Tela, que inclogui la implantaci ditineraris ambientals i de lleure. Les activitats deducaci ambiental que es realitzen al Centre dInterpretaci de la natura de Can Cabanyes, conjuntament entre el Servei de Medi Ambient i el Museu de Cincies Naturals La Tela. Continuar la collaboraci, mitjanant convenis, amb la gesti als parcs naturals del pas. Impulsar els projectes de recerca existents (papallones, petits mamfers, rat-penats) Treballar per ser reconegut com una de les seus de referncia del Museu Nacional de Cincies Naturals. Treballar per tal que el Museu de Cincies Naturals La Tela pugui ser reconegut com a Centre de Recerca. Potenciar el Centre de documentaci del Montseny com a espai dinformaci i recerca sobre aspectes relacionats amb el medi ambient. Impulsar la informatitzaci i digitalitzaci del fons i documentaci continguda en el Centre de documentaci del Montseny. Promoure la creaci d'una entitat ciutadana Amics de La Tela, per aproximar els ciutadans a les seves activitats, i ajudar al finanament de les activitats del Museu de Cincies Naturals La Tela. Aprofitar lespai de la Trmica de Roca Umbert per a impulsar la conscienciaci sobre aspectes destalvi i eficincia energtica.

Informaci mediambiental Elaborar un Pla dinformaci sobre emergncies i realitzaci de simulacres, a diferents nivells (risc general, a nivell municipal, per centres, empreses, etc.). Realitzaci de diferents campanyes informatives: Campanya dinformaci sobre residus, amb campanyes especfiques sobre: envasos de vidre retornables, productes reutilitzables, reparables i de llarga durada. Campanya dinformaci a les indstries, empreses de serveis i comeros, i campanyes sectorials (restauraci, automoci, electrodomstics, etc.) Campanya educativa sobre productes fitosanitaris i adobs. Campanya de difusi de mesures fiscals per a empreses amb reducci / eliminaci / reutilitzaci de residus. Campanyes i actuacions encaminades a conscienciar i educar al consumidor a abandonar costums anti-ecolgiques (cabs de la compra, envasos retornables o reciclables, bosses de paper, etc.) Campanya dinformaci sobre mesures de prevenci de la contaminaci atmosfrica (trnsit, domstic, industrial) Campanya dinformaci sobre ls de laigua en lmbit domstic i industrial i en els mbits sectorials (bugaderies, etc.) Informaci als ciutadans sobre les tecnologies de baix consum existents al mercat (electrodomstics, sistemes dilluminaci, etc.). Campanya de sensibilitzaci sobre el soroll i la contaminaci lumnica. Potenciar i millorar lEstaci Meteorolgica de Granollers, a banda de recollida sistemtica de dades, com a espai per a lestudi i coneixement del medi atmosfric. Potenciar el telfon verd com a mitj de relaci amb els problemes mediambientals de la ciutadania, aix com per via digital. Potenciar el Programa de control danimals domstics: a travs de campanyes per fomentar ladopci danimals abandonats. a partir de millorar el cens danimals domstics a partir de la recollida danimals domstics, amb lobjectiu de disminuir la poblaci de gossos i gats rodamn, i evitar els abandonaments. Cal recordar el xip electrnic com a mesura identificadora.