ERC Acci Granollers 2015Desenvolupament econmicPg. 23 de 23Un comer, un turisme i una agricultura per al millor Granollers

1. COMERLa promoci dun model comercial arrelat a la trama urbana, modern i dinmic, amb una pluralitat doferta competitiva i equilibri entre formats, s una pea essencial per a la cohesi social, la coherncia urbanstica, la identitat i latractiu duna ciutat com Granollers. En aquest sentit, larticulaci i el reforament dels eixos comercials urbans, aix com la promoci i la millora de les polaritats comercials substantives, basades en loferta de producte de consum quotidi que normalment es configuren al voltant dels mercats municipals o, en determinats municipis, al voltant dels mercats no sedentaris, han de ser la lnies definitries de la nostra activitat municipal.s per aquest motiu que des dERC Acci Granollers estem convenuts que la creaci de grans superfcies comercials allades dins dels polgons industrials crea molt problemes a la ciutat, mes enll dels pocs impostos municipals que pugui aportar. La desertitzaci comercial de les zones habitades, la destrucci de llocs de treball en el comer ciutad, ls obligatori del vehicle privat per a desplaar-se fins a la nova rea comercial, amb el conseqent perjudici per al medi ambient (en un Granollers lder en nivell de contaminaci ambiental), o la prdua de superfcie de polgon industrial per a captar noves empreses punteres en la indstria del coneixement, sn quatre clares raons per a defensar que s a linterior de la trama urbana de la ciutat on cal dedicar els esforos i recurs municipals per a la millora del comer de Granollers.Amb aquest objectiu, pren fora dotar als municipis de nous instruments, com poden ser els Business Improvement Districts que es coneixen al mn anglosax com una forma habitual de gesti de les rees comercials de les grans ciutats, en els quals actors privats -com comerciants i empreses- assumeixen el rol de gestors duna rea determinada, de manera que sestableix una fluida collaboraci pblico-privada per gestionar lespai. Els objectius que persegueix aquest ens sn promoure i dinamitzar lrea comercial, millorar-ne la gesti, oferir serveis i cercar sinergies positives. La iniciaci s voluntria per part dels mateixos comerciats i es tramita per mitj duna consulta en la qual els mateixos comerciats i empresaris de la zona afectada decideixen si la volen constituir o no. A posteriori, la pertinena a aquest ens s obligatori de tots els comerciants i empreses, els quals hauran de sufragar una taxa. Per dur a terme aquest ens caldr desenvolupar una llei del Parlament de Catalunya que introdueixi aquest nou mecanisme en el nostre ordenament jurdic.A Granollers tamb som pioners en el comer, amb una experincia ben interessant, amb el tancament de la illa de vianants. La nostra ciutat sha convertit en un referent com a ciutat amb comer de qualitat, amb diversos premis tant per a lAssociaci de comerciants i de serveis Gran Centre Granollers, amb la seva aposta per fer comer, cultura i ciutat, com pel mateix Ajuntament, amb les actuacions urbanstiques al centre de la ciutat, i amb moltes visites de collectius de comer daltres ciutats darreu del mn.Per tot aix, des dERC Acci Granollers pensem que el treball estret entre aquestes associacions i ladministraci s un primer esgla de la collaboraci pblico-privada, i que caldr seguir potenciant el model comercial granoller, lluitant contra la imposici de grans superfcies, fomentant lassociacionisme comercial, innovant en propostes que facin atractiu lurbanisme dilla de vianants viva i dinmica, ampliant-la al centre i replicant-la a altres eixos de la ciutat.Tot i amb aix, els darrers anys hem vist com Granollers va perdent la seva singularitat comercial, i hi ha el risc dassemblar-se cada vegada ms a qualsevol eix comercial. Els temps canvien molt rpid, res no s igual, i en poc temps podem passar dun model dxit de comer local a un model de franqucies.

OBJECTIUSPer tot aix, cal plantejar-se els segents objectius en relaci al comer de ciutat: Reforar el model comercial propi de Granollers, ms enll de les franqucies, potenciar i defensar el comer urb de proximitat com a mecanisme per afavorir la dinamitzaci i la vitalitat del municipi. Garantir la definici dun model comercial estratgic de Granollers, que identifiqui i potenci els eixos comercials, larticulaci de loferta municipal en el context del territori al qual pretn donar servei i labastiment de les noves rees de creixement urb en el mateix terme municipal. Assegurar que, en la definici de les trames urbanes consolidades, als efectes de la planificaci dimplantaci comercial, es t prou en compte la preservaci dels eixos comercials preexistents, en adequat equilibri amb la necessitat del provement en proximitat dels nous desenvolupaments urbanstics i la convenincia dafavorir la diversitat de formats comercials a cada territori. Impulsar l'aplicaci de noves formes de gesti del centre comercial, que permetin superar les limitacions del model actual de dinamitzaci comercial i consolidin la concertaci publico privada, mitjanant limpuls duna Comunitat de Cooperaci Econmica Urbana, a semblana dels BID anglosaxons, com a comunitat de gesti comuna dactivitats econmiques mixtes. Afavorir entorns comercials basats en la diversitat doferta proposant, si sescau, els instruments urbanstics ms adients en cada cas plans dusos, plans especials, etc. per a evitar la configuraci de guetos o zones de comer monotemtiques que no tinguin a veure amb el model comercial general de cada municipi. Promoure la creaci dentorns urbanstics amables pel comer, amb especial atenci a les illes de vianants. Fomentar i donar suport a les fires tradicionals i artesanes per tal destablir canals de comercialitzaci dels productes de la terra i contribuir, aix, a la creaci duna marca catalana de productes de qualitat amb denominaci dorigen. Proposta de generar una marca/denominaci dorigen per al comer vinculat a Granollers. Garantir els instruments necessaris per crear marques de qualitat de productes catalans sigui quin sigui el sector productiu i donar-los a conixer a l'exterior. Impulsar el paper de Granollers com a capital del Valls Oriental, facilitant la implementaci de comeros vinculats a productes de la comarca. Vetllar per la disciplina de mercat i la igualtat de condicions de competncia entre operadors comercials com a element de defensa dels drets de les persones consumidores. Facilitar la informaci sobre els locals buits i agilitzar, en la mesura que sigui possible, les tramitacions amb altres rees municipals. Buscar espais de dileg i collaboraci amb les entitats de comerciants per generar accions dactuaci conjuntes (fires, jornades, setmanes temtiques...). Suport en formaci, creativitat, rethinking i facilitaci de gestions davant ladministraci. Promoure activament ls de la llengua catalana en el comer urb, tant a la retolaci com a latenci al client, difonent el missatge que lidioma s un valor afegit a la qualitat del servei.

PROPOSTES DACTUACI1. COMER DE CIUTATOrganitzaci i planificaci comercial Impulsar el Frum de Comer i Turisme de Granollers com lespai de planificaci, execuci, participaci i avaluaci destratgies i poltiques de ciutat envers el consum i el turisme. El Frum de Comer i Turisme es va crear loctubre de 2002 com un rgan de representaci dels interessos pblics i privats en lmbit del comer. Fou una primera experincia local en la concertaci pblic-privada, que tenia com a missi el permetre una gesti que garants una coordinaci i cooperaci adequada entre els diferents agents implicats i les poltiques pbliques i privades del sector. El Frum de Comer i Turisme de Granollers ha destar integrat: per tots els agents locals implicats: representants de les administracions local i autonmica en les diverses matries de la seva competncia, agents del sector, associacions empresarials, associacions de comerciants, empreses i comeros interessats a ttol particular, etc. amb la presidncia delegada a una persona representant del mn del comer i/o turisme, no poltic. I entre les seves funcions, shi ha de comptar amb: Reforar els serveis municipals de lmbit del comer i el turisme; definir el Pla dactuaci municipal en lmbit del comer i del turisme, i tots els plans que sen derivin. aprovar el pressupost dedicat a comer i turisme; realitzar el seguiment de laplicaci dels diversos plans i programes; avaluar les poltiques de comer i turisme del municipi. Celebraci d'un ple anual sobre comer i turisme amb rendiment de comptes, proposta i seguiment d'indicadors, propostes i estratgies consensuades i compartides entre agents socials; elaboraci d'un programa d'indicadors i objectius per a fer seguiment acurat del tema. s des del Frum de Comer i Turisme on Granollers ha de poder tenir veu en els aspectes de planificaci comercial, amb el POEC (Programa d'orientaci per als equipaments comercials de Granollers). Des dERC Acci Granollers remarquem la nostra oposici a la construcci de cap superfcie comercial fora de la trama urbana consolidada del municipi de Granollers, tal i com ha definit la Generalitat de Catalunya. Crear lOficina tcnica de comer i turisme, gestionada des de Granollers Mercat i amb els recursos humans i econmics adequats, com a unitat de treball municipal que proposi una visi unitria de totes les accions que es puguin desenvolupar en lmbit econmic. Desenvolupar un Servei datenci als comerciants, amb la principal missi dunificar les competncies que afecten el sector comercial llicncies, controls, aspectes urbanstic i el foment dun comer de proximitat. Mantenir la figura de lAssessoria tcnica comercial a nivell municipal.

Facilitaci administrativa Emprendre s un cam difcil per definici, s un cam ple dobstacles. Cal suprimir barreres en tots els cicles de vida duna empresa. Granollers ha de ser la ciutat on emprendre s fcil. Proposem un Pla de xoc per a la simplificaci administrativa, reduint el temps necessari per tramitar llicncies dobertura i trmits relacionats amb els petits emprenedors. Ladministraci ha de facilitar/agilitzar els processos, tant online com ontime.A Canad, quan un emprenedor demana obrir un negoci, ho pot fer des del primer dia que presenta la llicncia contractant una plissa que el cobreixi entre el moment de presentar-la sollicitud i el moment daprovaci daquesta. A Londres, per internet pots muntar una empresa per 75 en dos hores. A Holanda, per un euro. Al 2012, segons els indicadors de ciutat, el temps de tramitaci d'una llicncia d'activitat va ser de 3,4 mesos. A pasos com Frana o Alemanya, es port obrir un negoci en un mxim de 15 dies. Creiem que cal reduir el temps de tramitaci dels expedients de llicncies d'activitats fins a arribar a un punt on determinats negocis es puguin obrir en 24 hores Posar en marxa un Punt d'Atenci a l'Emprenedoria, on es pugui tramitar la creaci d'una nova empresa i tenir l'alta en menys de 48 hores, fent 22 trmits d'un sol cop. Les formes jurdiques que es poden acollir a aquest servei sn Societats de Responsabilitat Limitada (SL), Societat Limitada Nova Empresa (SLNE) i Treballador/a Autnom/a. Constituci d'empreses i inici d'activitat Impulsar Bonificacions fiscals del preu de les terrasses pels negocis amb dificultats econmiques. Facilitar la transmissi familiar de lactivitat comercial. Analitzar els ndexs de situaci dels carrers per tal dajustar la tributaci a la rendibilitat comercial real de la zona. Estudiar la limitaci en les zones comercials principals de la ciutat, de lestabliment dactivitats no lligades al comer o a loferta ldica o cultural.

Dinamitzaci comercialEn aquests moments, Granollers disposa de 4 associacions formals de comerciants. Al mateix temps, per, hi ha diversos barris de la ciutat que les mateixes associacions de vens tamb collaboren en la gesti comercial en nom de les botigues del barri. Conv doncs estructurar lorganitzaci de lassociacionisme comercial, adaptant-la a les noves situacions viscudes amb la crisi. Estudiar en el Frum de Comer lestructuraci i impuls de les associacions de comerciants de la ciutat, per evitar ineficincies. Fomentar lassociacionisme comercial entre els comeros de la ciutat. Recuperar la figura del dinamitzador comercial de zona, dacord amb les associacions de comerciants, professionalitzant-la i dotant-la dinstruments per a desenvolupar-la. Impulsar un Pla de potenciaci i dinamitzaci del comer de ciutat, dotant de recursos la dinamitzaci comercial al barris. Granollers s una gran potencialitat com a ciutat comercial, i l'ajuntament ha de collaborar en atraure gent a Granollers, eliminant traves al desenvolupament del comer de ciutat. Estudiar la viabilitat de la creaci duna Targeta del Comer de la Ciutat, on sigui possible que totes les persones titulars de la mateixa la puguin usar per a descomptes en qualsevol comer. Impulsar el Certificat de Qualitat de comer de proximitat a la ciutadania, com a marca que identifiqui la ciutat i el model de comer amb denominaci dorigen Granollers. Afavorir el desenvolupament i modernitzaci del comer de barri, com a mesura per millorar loferta comercial de la ciutat i reequilibrar el territori de Granollers. Redefinir les dotacions comercials del barri de Can Gili, per tal de recuperar el comer com a eina de servei als seus habitants i de relaci social al barri. Potenciar el sector comercial dels diversos barris de la ciutat (Congost, Can Bassa, Lledoner, etc.), amb laplicaci del Programa de millora comercial de barris. Aprofitar latractivitat del centre comercial com a motor del comer a tota la ciutat, amb propostes com: Crear un nou potencial de comer als carrers de segon nivell del centre, Concertaci amb el sector privat per adequar els baixos d'aquests carrers i convertir-los en locals comercials, de la mateixa manera que s'ha fet al carrer Sant Jaume. Obrir un debat entre el sector privat, l'administraci pblica i la societat civil sobre com potenciar i augmentar el nmero de locals comercials al centre per evitar que s'incrementi el preu del m2 i evitar aix que noms les franqucies tinguin accs a aquests espais. Potenciar que en aquest segon nivell de carrers els nou joves impulsors del sector comercial tinguin ms oportunitats per obrir els seus negocis. Impulsar la creaci de zones comercials agrupades, s a dir, potenciar que en determinats carrers es desenvolupi un determinat tipus de comer. Gesti especialitzada de lilla de vianants, a travs de la implantaci del model de lexcellncia comercial, inspirada en els BIDs anglosaxons, on la cooperaci entre el sector pblic i privat, ns leix principal de definici. Els darrers anys hem vist desaparixer molts locals histrics, fos per la manca de successi o per la inviabilitat del negoci. Per evitar la desaparici de ms locals histrics, proposem la redacci d'un Pla de protecci i suport dels establiments emblemtics, amb l'objectiu reconixer la importncia d'aquestes botigues singulars i collaborar en la seva preservaci i promoci.

Mobilitat, aparcament i senyalitzaci Ampliar progressivament lilla de vianants al centre de la ciutat (veure programa dUrbanisme) i, al mateix temps, potenciar els pols datracci a les diferents zones comercials de la ciutat, amb la potenciaci de noves illes de vianants i, simultniament, la gesti del transport pblic i el pla daparcaments. Actualitzar el Pla daparcaments, facilitant que afavoreixi el comer urb, tant al centre com a totes les rees urbanes amb una presncia destacada de lactivitat comercial. Impulsar la vinculaci del prquing i les compres a botigues, tenir un descompte si s fa s de la ciutat (comprant, anant al teatre, etc.). Estudiar noves frmules innovadores per a realitzar la crrega i descrrega a les zones de vianants de la ciutat, per tal dharmonitzar les necessitats dels establiments comercials amb la dinmica de passeig dels vianants, mitjanant la creaci duna estaci de transferncia de les mercaderies dels diferents vehicles pesants a vehicles impulsats ecolgicament que farien el repartiment als diferents establiments. Reduir costos daparcament en els dies despecial inters comercial (caps de setmana, nadal, reis, etc.) i repartir els costos entre l'Ajuntament i les associacions de comerciants. Crear una nova senyalitzaci de les zones comercials, per tal que sidentifiqui i sorienti els visitants cap a les diverses zones comercials. Relacionar la nova senyalitzaci comercial amb la senyalitzaci patrimonial i histrica i de serveis (aparcaments, equipaments, etc.) de la ciutat.

Campanyes singulars Promocionar el calendari anual dactivitats del conjunt dassociacions de comerciants de la ciutat, per promocionar la marca de Granollers ciutat de comer. Coordinar amb el conjunt desdeveniments (esportius, culturals, socials) de la ciutat, per atreure pblic daltres mbits. Establir un Programa de promoci de leix comercial de Granollers a altres ciutat, generant circuits comercials. En especial, a La Roca Village i el Circuit de Catalunya, per la seva proximitat. Establir relaci amb eixos comercials daltres ciutats, per a generar sinergies. Comenant per la conurbaci de Granollers Promoure lOpen Night com una festa de ciutat, collaborant en la potenciaci dels valors del comer responsable i solidari, i ampliant el camp dacci a altres zones comercials de la ciutat. Recuperar la Setmana del Comer, per tal dincrementar latractivitat comercial de Granollers arreu de Catalunya, i dafavorir el creixement del nombre de comeros que participin de lassociacionisme comercial. Impulsar campanyes a lestil al barri hi ha de tot, amb ledici de guies comercials de cada zona de la ciutat. Transformar els locals comercials buits de Granollers en aparadors de botigues situades fora de leix comercial de la ciutat o en finestres de Granollers que ens permeten ensenyar llocs emblemtics de la ciutat, dibuixant als vidres espais emblemtics de Granollers, juntament amb la fotografia i ubicaci del lloc.Lobjectiu s que els propietaris dels locals situats al centre cedeixin aquests espais al comer dels barris per tal de millorar la imatge comercial i aconseguir un recorregut que faci ms agradable el passeig i la compra. Al mateix temps, obligar a mantenir en bon estat els locals comercials buits. Ajuts per a incentivar lobertura de locals buits. Promoure la campanya de comer i cultura Granollers Galeria d'Art per millorar la imatge comercial, fomentar l'ocupaci de locals buits i mostrar les obres de diferents artistes locals. El projecte combinaria comer i cultura en un marc contemporani i convertiria espais comercials en venda o lloguer en sales efmeres, que acullin obres de diferents artistes granollerins, i de diferents disciplines. Es programarien visites on fer un recorregut per tots els locals en determinats dies en els que els espais estarien obert al pblic. La resta de dies els locals romanen tancats per amb les persianes amunt per poder admirar les peces des de l'exterior dels locals. Obertura duna pop up store, un espai doci i compra alternatiu, una botiga de botigues, un espai efmer on shi poden trobar els productes ms actuals i descobrir les noves tendncies de la m dels comeros de Granollers. Ha de ser un espai amb carcter, amb personalitat, un espai original on tots els productes de les botigues que hi participin estiguin a la venda. Impulsar la campanya Granollers Causa Efecte, per explicar la histria que hi ha darrera una compra i compartir-la travs de les xarxes socials o de les llibretes d'emocions que es trobarien a les botigues, amb la intenci de buscar el rerefons de cada compra, perqu darrere de qualsevol compra hi ha una petita o gran histria, especial o quotidiana, una experincia, una emoci. Elaborar un Pla de Seguretat en el comer de la ciutat, coordinat entre Policia local i les associacions de comerciants, per tal de reduir lndex de robatoris.

Formaci i millora continuada del sector comercial Desenvolupar el Projecte dintegraci de la formaci en comer de Granollers, com a eina estratgica per a la ciutat per millorar la qualitat i eficincia del nostre model comercial, i convertir la nostra ciutat com a referent europeu en la formaci en el camp del comer (veure el programa de Formaci Professional). Treballar per millorar la dignificaci de la professi del dependent del mn del comer per millorar les habilitats de les persones que treballen en aquest sector, establint noves frmules contractuals, que tinguin en compte la conciliaci de la vida familiar i laboral. Implementar un programa de desenvolupament de les noves tecnologies en el mn del comer, per tal de millorar la competitivitat dels establiments comercials. Impulsar cursos especfics de capacitaci en la gesti comercial, en el Centre Tecnolgic i Universitari de Granollers, per tal del millorar leficincia i la rendibilitat dels establiments comercials. Impulsar subvencions per assistncia tcnica, amb el finanament del cost de la contractaci de serveis externs per a la millora del desenvolupament de lactivitat empresarial (organitzaci, comercialitzaci, TIC, producci,...). Les empreses contractades podran ser qualsevol sempre que la seva direcci fiscal estigui a Granollers o al Valls Oriental. Programa formatiu Sales Management. Sessions impartides per experts per tal d'acompanyar i assessorar a empresaris en el procs de gesti i direcci de vendes, a travs de sessions prctiques en un entorn motivador i dinmic. El programa t com a objectiu reforar l'argumentaci comercial dels participants per tal d'afrontar la tasca comercial amb ms confiana, Impulsar un programa que ofereixi formaci en gesti empresarial i noves tecnologies adaptada a les necessitats dels professionals dels comeros i serveis de proximitat. Aquest programa constaria de cpsules i tallers formatius gratuts de 3 hores de durada que responguin a les necessitats actuals dels comeros. Els tallers s'impartiran als diferents centres cvics de la ciutat i en horaris adaptats als comerciants i paradistes. Els objectius del programa sn: Conixer les noves tendncies del sector i renovar el negoci. Descobrir les oportunitats que Internet i les xarxes socials ofereixen al petit comer. Aplicar la informtica i millorar la gesti del negoci. Aprendre les eines per interpretar els nmeros de lempresa

Granollers, vila de mercatsEl rol dels mercats municipals en el desenvolupament local va tenir un paper molt rellevant durant els darrers segles. Daix, a Granollers en sabem un munt. Amb lauge dels nous formats comercials, en ocasions ha perdut aquest paper destacat que tradicionalment ha servit per a la socialitzaci de les collectivitats. Per tant, cal que continun desenvolupant la tasca de dinamitzaci econmica. Ats la importncia que t l'alimentaci en la salut, cal vincular els mercats municipals com a centres de promoci dels hbits saludables, amb una funci primordial de la formaci en els centres escolars. En aquest sentit, els mercats han desdevenir potenciadors de lagricultura que utilitzi sistemes de producci respectuosos amb l'entorn i que garanteixi alhora la mxima seguretat alimentria dels productes de proximitat i de qualitat. Impulsar la dinamitzaci, la modernitzaci i la viabilitat econmica dels mercats municipals. Vincular la promoci i la dinamitzaci dels mercats municipals als eixos comercials existents. Promoure el consum de productes de qualitat, de la terra, autctons, de proximitat i de temporada, identificant l'origen del producte a l'mbit geogrfic on es comercialitza, especialment els agrcoles. Promoure les cooperatives de consum de l'agricultura que utilitzi sistemes de producci respectuosos amb l'entorn i que garanteixi, alhora, la mxima seguretat alimentria i alimentaci saludable, com ara productes de la terra i agricultura ecolgica. Per assegurar la viabilitat del sector agrari, hem dapostar per a qu totes les produccions arribin als mercats i que sigui el consumidor, en funci del seu criteri, que compri un o altre tipus de productes. En aquest sentit, hem de partir de la base que tots els productes alimentaris que entren a la cadena sn sans, bons i segurs, siguin de producci ecolgica o obtinguts amb altres criteris. Promoure tallers i xerrades als mercats municipals posant en valor lalimentaci segura i saludable. Establir un programa de xerrades a les escoles per educar els petits i joves i donar-los criteri per a que segueixin una alimentaci saludable. Donar a conixer les iniciatives de desenvolupament dels productes de proximitat i de temporada (Slow food i Quilmetre 0) , tamb pel que fa a roba, electrodomstics, ... ms enll de lalimentaci. Vetllar per la protecci de les zones de conreu davant la urbanitzaci excessiva del territori. Instituir a Palou un parc agrari que permeti donar valor a lespai agrari i al sector primari. Vetllar per la supervivncia de les petites explotacions familiars de carcter agrcola i/o ramader. Vetllar per lentorn fsic on es desenvolupen els mercats no sedentaris i per la seva continutat com a canal de distribuci propi que compleix unes funcions daccessibilitat, proximitat, amplitud doferta, competitivitat en preu, dinamitzaci municipal i punt de trobada i socialitzaci ciutadana. Potenciar els mercats de venda no sedentria com a canals de comercialitzaci de qualitat, amb incidncia en els circuits curts de distribuci alimentria i plenament integrats en la realitat comercial dels municipis. Desenvolupar poltiques formatives dels professionals del sector per a garantir el futur del mercat i dels seus marxants. Creaci duna normativa sobre bones prctiques en la manipulaci dels productes en els mercats no sedentaris. El tractament que donen als productes (manipulaci, exposici al sol, etc.) fan que moltes vegades sels acabi identificant com a mercats de segona. Realitzar lestudi funcional dels mercats ambulants de Granollers(dijous al centre i dissabte a Can Bassa) per determinar la seva reubicaci (si sescau), redistribuci i millora qualitativa del mateix. S'hauria de fer un gran pacte entre els comerciants sedentaris i els no sedentaris sobre com redistribuir el mercat, que pot passar des de fer canvis d'ubicacions de forma que les botigues no tinguin al costat parades ambulants que venguin el mateix tipus de mercaderia, a canvis de localitzaci del mercat (sense sortir del centre). Estudiar les sinergies possibles amb el mercat del diumenge de Canovelles. Unificar i simplificar les ordenances de comer. Impulsar un Pla de millorar la imatge circuits de circulaci, informaci, aparcaments, descrrega, unificaci de tipologia de parades, sistemes de recollida, etc.- dels mercats ambulants de Granollers i la comarca. Posar en marxa un sistema de repartiment i recollida de contenidors orgnics a restaurants, productors, fruiteries, etc., aix com a les parades de menjar dels mercats sedentaris(dijous al centre i dissabte a Can Bassa). Millorar les actuacions inspectores sobre comer per tal de garantir els drets dels consumidors i la disciplina de mercat. Crear la figura de lInspector de comer, per tal de supervisar, entre daltres, el compliment de la llei dhoraris comercials, la llei dequipaments comercials i la llei de normalitzaci lingstica, aprovades per la Generalitat de Catalunya. Impulsar el treball conjunt amb lrea de seguretat ciutadana per tal deliminar la venda no sedentria illegal. Acordar un Pla de promoci dels mercats de Granollers, a la porxada i altres places, que inclogui senyalitzaci, sistemes didentificaci, informaci, etc. per tal que la gent pugui saber qu es far, quan, i de quin tipus. Potser unificant visualment els tipus de mercat -d'alimentaci, d'artesania, de brocanters, etc. Estudiar la destinaci dels diners originats pels preus pblics sobre mercats es reinverteixin en la millora dels mateixos mercats. Comenat per un percentatge . Impulsar un mercat de lartesania a Granollers, amb productes artesans de qualitat.

Mercat municipal de Sant CarlesEl Mercat Municipal de Sant Carles s la porta dentrada per ponent a la zona de vianants del centre de la ciutat, millorada la legislatura 2003-2007 a proposta dERC, amb les obres de transformaci de la Plaa de la Caserna en zona de vianants. La potencialitat que planteja aquesta situaci estratgica, juntament amb la qualitat dels producte fresc que ofereixen els paradistes actuals, han de convertir el Mercat, en una locomotora comercial per a la ciutat de primer ordre. s per tot aix que, per la propera legislatura, des dERC - Acci Granollers proposem: Traspassar, a nivell dorganitzaci municipal, la gesti del mercat municipal, amb els recursos humans i econmics adequats, de lrea de serveis i via pblica a lrea de desenvolupament econmic i formaci professional, per tal de potenciar la visi destratgia comercial de futur del Mercat de Sant Carles. Elaborar un Pla de millora i potenciaci del mercat municipal, que contempli: Reforma integral completa o per fases de lespai fsic del mercat de Sant Carles, consensuada amb la majoria dels paradistes del mercat, i amb la participaci econmica de lAdministraci. Obres de millora del soterrani del mercat. Millorar laccessibilitat (acord ds de laparcament situat en front del Mercat i supressi de barreres arquitectniques en les entrades al Mercat que ho necessitin). Millorar la senyalitzaci del Mercat a la ciutat. Adequar els horaris per facilitar laccs dels clients joves al Mercat. Crear un servei de repartiment conjunt a domicili. Programa de promoci comercial, per a la seva difusi. Promoure la construcci dun restaurant vinculat a lespai del mercat, en primera planta, que potenci la cuina de mercat. Implementar les noves tecnologies. Garantir el manteniment adequat. Reduir la fiscalitat sobre traspassos de les parades dels mercats.

Consum responsableLes persones consumidores sn les que donen sentit als mbits que hem analitzat fins ara. No s possible aconseguir que prosperi cap poltica de les descrites sense una participaci activa daquests actors en la seva definici. s imprescindible acabar amb la dicotomia client/consumidor. No t sentit percebre al client com lamo i senyor del mercat i al consumidor com ladversari contra el qual cal estar previngut. Cal que tant els consumidors com els empresaris i comerciants coneguin i uns reclamin i els altres apliquin el conjunt de normes que regulen les seves relacions.Malauradament en els darrers temps la crisi ha generat diversos problemes que han tingut una gran afectaci sobre les persones consumidores (preferents, desnonaments, pobresa energtica, habitatges ds turstic....) que no han trobat estructures estables per la seva soluci. Cal que per a aquests grans problemes, sobretot els vinculats als serveis bsics, existeixi una medicaci obligatria prvia a la via judicial que intenti solucionar-los. Per tot aix, des dERC Acci Granollers proposem: Promocionar el consum responsable. Fer pedagogia del consum, fent actuacions concretes de formaci tant als escolars, -com les efectuades la legislatura 2003 a 2007 a proposta dERC al Mercat de Sant Carles-, com als consumidors en general. Promoure les iniciatives de comer just i solidari i la seva popularitzaci. LAjuntament ha de realitzar, des de la mateixa OMIC, campanyes i activitats formatives deducaci per al consum, especialment a les escoles, i entre els collectius de consumidors. Promoure tallers i xerrades als mercats municipals posant en valor lalimentaci segura i saludable. Establir un programa de xerrades a les escoles per educar els petits i joves i donar-los criteri per a que segueixin una alimentaci saludable. Vetllar per la disciplina de mercat i la igualtat de condicions de competncia entre operadors comercials com a element de defensa dels drets de les persones consumidores. Facilitar al comer informaci i formaci sobre el medi ambient, augmentant la conscienciaci i sensibilitzaci general. Impulsar el reciclatge, facilitant la tasca al comerciant amb assessorament i suport tcnic directe per part del municipi. Aix mateix, sha de vetllar perqu els productes comercialitzats a Granollers segueixin criteris i valors de responsabilitat social en el comer, com sn: Consum ecolgic, sostenible, que no suposi malbaratament de recursos; Comer just, amb el respecte als pasos productors del tercer mn; Productes que no suposin lexplotaci infantil en la seva realitzaci; Joguines no sexistes i no violentes, en campanyes nadalenques; Etc.

Defensa dels drets dels consumidors Per vetllar pels drets dels consumidors, des dAcci Granollers proposem la potenciaci de lOficina Municipal dInformaci als Consumidors (OMIC), tot ampliant els seus serveis a empresaris i comerciants en aquells aspectes que afecten els drets de les persones consumidores, amb tasques dassessorament, campanyes dinformaci i la possibilitat de trametre denncies. LOMIC ha de disposar de la capacitat de realitzar estudis i campanyes sobre sectors concrets, en els quals es detecti que no sasseguren els drets dels consumidors o que el comer que shi practica no s de la qualitat anunciada. Al mateix temps, proposem la creaci a Granollers duna Junta Arbitral de Consum, com a sistema darbitratge extrajudicial i voluntari, que permet a consumidors i empresaris resoldre amb carcter vinculant i de manera rpida i gratuta les diferncies sorgides en la relaci comercial, amb un procediment de mediaci de conflictes, confidencial i gratut, que ajuda al fet que les parts elaborin el seu propi acord de conformitat als seus interessos, i amb la finalitat de seguir la relaci comercial. El laude, sentncia que dicta el collegi arbitral (que s el tribunal que resol els conflictes), s executiu i obliga les parts. Aquesta s una via que es planteja com a pas previ a la via arbitral de consum. La Junta Arbitral de Consum de Granollers shauria dinstallar en el mateix local que lOficina de Defensa del Ciutad i lOficina Municipal dInformaci als Consumidors, aprofitant els recursos, alhora que es concentren els diversos organismes per a la defensa dels ciutadans. Fer difusi de les Juntes Arbitrals de Consum com soluci de prestigi, prctica i gratuta de soluci de conflictes entre empresaris i consumidors. Per a potenciar larbitratge caldr una campanya per tal que els comeros de la ciutat sadhereixin al sistema arbitral de consum, signant un comproms dadhesi que facilita la Junta Arbitral de Consum de Catalunya, i que comporta el lliurament dun distintiu perqu lempresa en faci publicitat. Fomentar lassociacionisme dels consumidors, a partir de les associacions de defensa de consumidors i usuaris existents, o fomentant societats o cooperatives de consumidors i usuaris.

Comer en catal Promoure activament ls de la llengua catalana en el comer urb, tant a la retolaci com a latenci al client, difonent el missatge que lidioma s un valor afegit a la qualitat del servei. Realitzar un programa sota el ttol de El catal al comer i a la indstria que consistir en una campanya, primer informativa, per sensibilitzar el comer i la indstria locals sobre la retolaci comercial en catal. Un cop fet el treball de carrer, sencetar una segona fase dirigida als comeros que no compleixen la normativa, i sels marcar uns terminis dadaptaci per arribar, finalment i si cal, a la fase sancionadora.2. TURISMEEl sector del turisme ha evolucionat molt favorablement els ltims anys al nostre pas i ha esdevingut un punt fort de leconomia catalana. En aquest sentit, entenem el turisme comuna font dingressos, per tamb com un fet cultural que promou la interrelaci de les persones de diferents cultures i que ens permet mostrar la nostra cultura i manera de ser al mn.Lobjectiu que ens plantegem s que la marca Catalunya sigui coneguda arreu de mn com un dest del turisme de qualitat, cultural, sostenible, saludable i responsable. Per tant, cal estar amatents amb leclosi que est tenint la massificaci del turisme en diferents parts del pas, de manera que, a vegades, aquesta massificaci collideix amb els interessos dels vens. Per altra banda, cal posar en valor a la vinculaci del turisme amb el fet nacional catal, lanomenat turisme identitari. I tamb cal buscar les sinergies amb el territori, no noms en el nostre municipi. Des dERC Acci Granollers apostem perqu els pasos catalans en el seu conjunt, i els seus pobles i ciutats, reactivin la capacitat productiva del sector turstic i consolidar el pas com a destinaci capdavantera a Europa en general i a la Mediterrnia en particular.I Granollers no en pot quedar al marge, daquest repte. Cal aprofitar els elements de lentorn ms proper Barcelona, el Circuit de Catalunya, la Roca Village, lespai natural del Montseny- per posicionar-se com una ciutat amb capacitat per acollir els visitants i oferir-los la seva hospitalitat. A ms, ha dactuar com a centre duna comarca amb molt de potencial datracci, pel seu entorn natural, la seva vitalitat cultural, esportiva i econmica i perqu sha preparat durant molt de temps per oferir serveis gastronomia, hostaleria, ...- de qualitat.Catalunya, i tamb Granollers, es troben en condicions dexercir un lideratge en matria de desenvolupament turstic, basat en la planificaci del coneixement, la qualitat i la diversitat de productes i destinacions, que facin de la innovaci i la sostenibilitat els seus eixos motors. Les bases daquest desenvolupament passen per: Un model de desenvolupament turstic fonamentat en la innovaci, la competitivitat i la sostenibilitat econmica, social, cultural i mediambiental. Afavorir el desenvolupament ordenat i amb sentit estratgic del sector turstic i del conjunt de les seves empreses i activitats, per millorar-ne la contribuci a la riquesa i locupaci del territori, desenvolupant sectors clau i trets diferenciadors del municipi, com la cultura i el patrimoni. Consolidar un model de promoci turstica pblic i privat, amb capacitat de resposta, adaptaci i orientaci vers la demanda. Vetllar per la qualitat de vida dels residents, la qualitat de locupaci i la gesti dels impactes socials, culturals i mediambientals de lactivitat turstica. Fomentar el desenvolupament territorial de productes turstics diferenciats i competitius vinculats a la identitat i al patrimoni cultural tangible i intangible del municipi.

OBJECTIUS Entendre el turisme com un sector estratgic per al futur de la ciutat. Guanyar atractivitat turstica. Vetllar i promoure el coneixement del visitant sobre la ciutat, tant pel que fa al patrimoni histric com a les installacions i oportunitats doci. Reforar la imatge de Granollers com a capital de comarca i ciutat dinmica de Catalunya en diversos mbits: esport, cultura, comer i negocis. Afavorir el desenvolupament ordenat i amb sentit estratgic del sector turstic i del conjunt de les seves empreses i activitats, per millorar la seva contribuci a la riquesa i locupaci del territori, desenvolupant sectors clau i trets diferenciadors del municipi, com la cultura i el patrimoni. Potenciar la qualitat com a concepte bsic de diferenciaci i competitivitat del municipi com a destinaci turstica. Conscienciar-nos de les potencialitats i limitacions de la capacitat que tenim datreure turisme, sense complexos i sense voler copiar altres models que no siguin coherents amb els valors del nostre municipi. Desenvolupar un marc de collaboraci que afavoreixi la integraci dels diversos sectors del teixit social que intervenen en loferta turstica del municipi: potenciaci del comer urb, cultura gastronmica, etc. Potenciar el desenvolupament turstic implicant el sector privat i avanar aix cap a models de gesti en qu les decisions i el finanament siguin compartits pels diversos agents presents en el sector, tant pblics com privats.

PROPOSTES DACTUACI Planificaci turstica Impulsar el Frum de Comer i Turisme de Granollers com lmbit de concertaci sobre el Turisme a Granollers i els municipis de lentorn entre els diferents agents pblics i privats implicats del sector. El Pla Estratgic de Granollers ja va establir el turisme com una de les lnies estratgiques que calia potenciar. Cal, doncs, desenvolupar les propostes estratgiques en turisme a la ciutat, de manera transversal amb els altres plans que desenvolupen el Pla Estratgic. Elaborar el Pla Estratgic de Turisme de Granollers, alineat amb la resta de Plans de Turisme i estratgies de pas i comarca. Tenir present tamb els municipis de la conurbaci i lentorn. Elaborar un projecte turstic responsable per al municipi a partir de les potencialitats naturals, culturals, patrimonials i econmiques existents, dins del marc de turisme sostenible definit per la Organitzaci Mundial del Turisme: respectus amb el territori, promotor de desenvolupament integral i consolidador de la identitat nacional, amb tots els elements de singularitat possible, i dacord amb les directrius i poltiques nacionals turstiques. Entendre la promoci del municipi com a una conjunci de valors econmics, socials, culturals, de lleure. Desenvolupar un marc de collaboraci que afavoreixi la integraci dels diversos sectors del teixit social que intervenen en loferta turstica del municipi: potenciaci del comer urb, cultura gastronmica, etc. Potenciar el desenvolupament turstic implicant el sector privat i avanar aix cap a models de gesti on les decisions i el finanament siguin compartits pels diversos agents presents en el sector, tant pblics com privats. Estudiar i desenvolupar lencaix del municipi dins dels grans projectes turstics impulsats per la Generalitat de Catalunya, com ara les rutes turstiques nacionals i el Pla de Recursos Turstics Intangibles. Collaborar amb la resta dadministracions en la promoci turstica del municipi com a via doptimitzaci dels recursos que shi dediquen. Definir una estratgia de posicionament internacional de Granollers aprofitant latractivitat de la marca Barcelona i el posicionament de Catalunya. Per a aix caldria reforar el Pla de Projecci Exterior de Granollers, alineant-lo amb els plans nacionals de turisme. Estudiar lencaix de Granollers dins el mapa de les grans rutes turstiques nacionals de Catalunya. Collaborar amb la resta dadministracions en la promoci turstica de Granollers com a via doptimitzaci dels recursos que shi dediquen. Els recursos que han servit de factor datracci turstica es poden per, malmetre fcilment, sovint a causa de la mateixa afluncia de turistes. Per tant, lAjuntament ha de valorar a cada moment la gesti ms adequada dels recursos naturals, patrimonials i culturals de la poblaci per tal de garantir el seu manteniment a mig i llarg termini. Cal fer una especial atenci a limpuls del turisme mediambiental, cultural i relacionat amb el patrimoni histric, que trenqui el turisme estacional, i que permeti lallargament de lactivitat econmica i orienti el turisme local de manera que no posi en perill ni la qualitat del servei ofert ni la sostenibilitat general.

Servei de promoci turstica Impulsar el Frum de Comer i Turisme de forma que permeti la presa de decisions conjuntes en el marc de la dinamitzaci turstica i participar dels consorcis i patronats supralocals. Desenvolupar el Servei de promoci turstica de Granollers, com a eina imprescindible per dur a terme les activitats esmentades, lligat a la regidoria de Promoci Econmica, Comer i Turisme, a travs de Granollers Mercat, duplicant els seus recursos humans i incrementant anualment els seus recursos econmics. Millorar els serveis de lOficina dInformaci, en concessi a una empresa privada, disposant sobretot, de dades actualitzades sobre els serveis dallotjament, restauraci, transports, lleure, meteorologia i emergncia de la mateixa ciutat. Cal tamb ladaptaci de lhorari datenci al pblic daquestes oficines a les necessitats del turisme, que s el destinatari del servei. Continuar amb lassistncia (en solitari o a nivell comarcal) a les fires de turisme dirigides als professionals del sector o b als turistes potencials (com per exemple el Sal Internacional del Turisme a Catalunya, SITC, o The Global Meetings & Incentives Exhibition (EIBTM) amb el producte Granollers Reunions. Cercar noves oportunitats i potencialitats turstiques del municipi basades en la identitat i la creativitat de la seva ciutadania turisme literari, histric, genealgic, paisatgstic, gastronmic, esportiu, mediambiental, ... Afavorir la integraci dels diversos esdeveniments locals, com ho sn els mercats i les fires, dins loferta turstica del municipi. Els mercats i les fires actuen sovint com a motor que atrau el turisme de proximitat i de qualitat: Festa Major, Circuit, Fira Ascensi, mercat del dijous a Granollers i diumenge a Canovelles, etc. Promoure un calendari anual de grans actes comercials, esportius i culturals amb lobjectiu de donar a conixer els municipis i que aquests esdevinguin dinmics. Crear una nova senyalitzaci turstica i comercial de la ciutat, per posar en valor els punts d'atracci turstica i serveis de la ciutat. Definir i produir una srie de productes sota la marca de Regals de Granollers com a elements de difusi de la nostra ciutat que qualsevol turista pugui adquirir com a record de la seva visita a la nostra ciutat. Millorar contnuament i de forma permanent el sistema dinformaci turstica, mitjanant la senyalitzaci i els punts dinformaci, creant nous punts dinformaci turstica de la ciutat en llocs estratgics, mitjanant ls de les noves tecnologies (panells dinformaci digitals al carrer, sistema bluetooth o similar, en hotels, estacions de tren, autobs, Circuit de Catalunya, etc.). Fer servir les noves tecnologies com a eines de promoci i difusi, i facilitadores del turisme local. Cal treballar el posicionament dels espais web turstics fent xarxa amb els allotjaments, aix com crear geoportals accessibles des dels dispositius mbils, que poden oferir informaci sobre notcies, lagenda dactes, el temps, els comeros, loferta de restauraci, etc. A ms de potenciar el web Visit Granollers, i adoptar el .cat, millorar ladaptaci de la pgina web municipal i de Granollers Mercat als interessos turstics. Realitzar frums de debat sobre el futur i les possibilitats del sector. Vetllar per tal que el conjunt de lactivitat municipal contribueixi a potenciar els valors datractiu turstic de la ciutat (neteja de carrers, cura de faanes, enjardinaments, potenciaci dequipaments esportius, activitats culturals, etc.).

Serveis turstics Actualitzar els diferents materials turstics editats en legislatures anteriors, com han sigut el plnol turstic de la ciutat, la guia turstica de la ciutat, la guia gastronmica de Granollers, etc. Oferir un nou servei de visites guiades a la carta a travs de la utilitzaci d'audio-guies individualitzades que ofereixin la possibilitat de realitzar les diferents rutes turstiques de la ciutat en solitari. Millorar i crear una xarxa de camins i vies verdes, enllaant amb les poblacions venes, per donar altres possibilitats i models de desenvolupament turstic al municipi. Crear una agenda dactes electrnica setmanal per posar a disposici dels clients de les diferents installacions hoteleres de la ciutat, i de la prpia oficina dinformaci. Estudiar les activitats de lleure i doci a Granollers, per tal de potenciar les que poden representar un atractiu turstic. Assessorar les entitats de la ciutat que realitzen accions amb possibilitat de creixement (esportives, culturals, socials), per exemple en cas de setmana, per tal que puguin promocionar la ciutat i oferir paquets de pernoctaci i restauraci en els establiments de la ciutat. Crear paquets turstics que incloguin allotjament, restauraci i accs gratut als equipaments culturals locals. Difondre aquests paquets a travs dels portals web i oferir-los a les agncies de viatge especialitzades. Donar resposta a la problemtica dels habitatges ds turstic i garantir la convivncia daquestes activitats amb els vens de lindret on se situen. Vetllar perqu tots els allotjaments turstics i els negocis complementaris estiguin donats dalta com a tals, per garantir tant la qualitat del servei com la reputaci del municipi. Potenciar el turisme de reunions

Formaci i foment del turisme Desenvolupar un programa de formaci i sensibilitzaci turstica, dirigit als diferents agents privats i pblics vinculats a la potenciaci del negoci turstic de la ciutat, com poden ser hotels, comeros, tcnics municipals, etc. Assegurar que la part de la taxa turstica que es queda al municipi sigui destinada a la formaci de les persones que estan al servei del turisme, amb lobjectiu de millorar la qualitat al servei. Fomentar la creaci dempreses del sector turstic, especialment les propostes dautocupaci de joves estudiants de turisme.

Al mateix temps, des dERC Acci Granollers fem una srie de propostes dactuaci de Turisme especfiques per mbits:Eix de la Cultura Promoure, dacord amb les entitats culturals, paquets turstics que permetin donar a conixer els elements culturals i patrimonials de Granollers. Potenciar el treball realitzat a travs de la Xarxa de Turisme Industrial de Catalunya (XATIC), creada lany 2006 i de la qual en som fundadors, per tal de millorar la promoci i la difusi del turisme industrial com una aposta turstica i cultural estratgica de la ciutat. Estudiar la possibilitat de realitzar un servei de visites a linterior de les diferents cases modernistes de titularitat privada de la ciutat, previ acords amb els seus propietaris. Potenciar la participaci de Granollers en el Protocol de la Ruta Europea del Modernisme, del qual en som socis fundadors, amb la realitzaci a la nostra ciutat trobades i sessions plenries. Consolidar i incrementar la difusi de les visites guiades i comentades que es porten a terme actualment amb la collaboraci del Museu de la ciutat, Roca Umbert Fbrica de les Arts i Can Jonch, Centre de Cultura per la Pau: Palou. Paisatge rural, paisatge cultural Granollers, ciutat bombardejada Les xemeneies i les fbriques Visita l'adoberia d'en Ginebreda Granollers, modernista i noucentista Granollers, vila medieval i moderna Granollers, ms enll del ferrocarril Crear noves rutes turstiques per posar en valor els diferents elements existents a la ciutat. Per exemple, la ruta turstica sobre els Refugis de Granollers, fent visitables els diversos refugis mantinguts de la ciutat, ms enll de les jornades de portes obertes dels refugis que es fa amb motiu de l'aniversari del bombardeig. Convertir el refugi de la plaa Maluquer i Salvador un centre dinterpretaci del bombardejos sobre la poblaci civil en poca de guerra, incorporant-lo a una futura ruta turstica nacional de Catalunya. Generar una oferta artesana de qualitat vinculada a elements estratgics i emblemtics de la ciutat com a carta de presentaci al visitant, proposant a diferents artesans que cren objectes exclusius i per a diferents tipus de pblic (productes propis, de qualitat i disseny, inspirats en el paisatge, en els monuments i en els edificis caracterstics de la ciutat: modernisme i patrimoni industrial, festes i cultura popular, esglsies i llegat medieval, ... ). Dissenyar i promoure una ruta decoturisme a Granollers, recuperant la visita guiada i comentada a lAiguamoll de Can Cabanyes, amb la collaboraci del Museu de Cincies Naturals La Tela, valorant el nostre patrimoni natural.

Eix dels Negocis Potenciar el servei de Granollers reunions, iniciat la legislatura 2003-2007, que t com a objectiu facilitar totes les tasques dorganitzaci de congressos i reunions de negoci a la nostra ciutat, mitjanant lassessorament i laportaci de coneixement i experincia dels actors implicats del sector serveis. Potenciar de forma clara lorganitzaci desdeveniments firals, un de nou per any, especialment per a professionals, per tal incrementar el nombre de visitants a la nostra ciutat. Potenciar el turisme de reunions en el programa Meeting Granollers, amb els segents serveis: Assistncia amb personal especialitzat (guies, intrprets...) Distribuci de documentaci i publicacions en diferents idiomes Distribuci de material audiovisual en diferents idiomes Oferta d'objectes promocionals de qualitat, inspirats en el patrimoni turstic Organitzaci de visites i rutes a la carta, per a grups i empreses Collaboraci en esdeveniments especials, recepcions, festes... Collaboraci/assessorament en allotjament, restauraci i serveis de suport als participants Fomentar la creaci d'una empresa / cooperativa / servei d'interlocuci per a promoure la celebraci de qualsevol activitat relacionada amb el turisme de reunions i /o esdeveniments i amb els organitzadors daquestes trobades, amb serveis com: Assessorament Lallotjament i altres serveis adreats a lorganitzaci de congressos, reunions i viatges dincentiu Coordinaci de visites dinspecci per a organitzadors desdeveniments Actuar dinterlocutor amb les empreses associades i les institucions locals Coordinar el lliurament del material turstic entre els assistents, plnols, Guies de ciutat, targetes de viatges, bosses i diferent material divulgatiu Tramitar bonificacions en transports Elaborar la documentaci per a la presentaci de candidatures per a congressos Assessorament en els programes socials del congrs

Eix de Gastronomia Posicionar Granollers com a referent i capital gastronmica del Valls Oriental i com a ciutat dinters gastronmic a Catalunya Dinamitzar el turisme gastronmic, en collaboraci amb els agents pblics i privats. Crear una Comissi Gastronmica per promocionar la gastronomia i els productes de proximitat amb la collaboraci de destacats cuiners vallesans, gremis de comerciants i d'hostaleria, Associaci Mercat Sant Carles, Consorci de Turisme del Valls Oriental, collectius vinculats a la gastronomia, etc. Recuperar i valorar els productes autctons, tpics de la nostra comarca i en especial, els de Palou- per redescobrir les tradicions, les nostres arrels i treballar-les amb innovaci i creativitat. Potenciar els nivells ocupacionals i la formaci professional del sector gastronmic Afavorir la millora de les infraestructures turstiques relacionades amb l'oferta gastronmica Desenvolupament daccions de promoci i divulgaci, amb lorganitzaci de jornades i activitats per difondre els productes: Jornades Gastronmiques del bolet, del tomquet, etc. Crear un Farmers's Market del Valls Oriental

Eix del Comer Organitzar la festaGranollers s Mercat, com a gran activitat ldico-cultural i datracci turstica, un cop lany a la ciutat, on es posi en valor la importncia que ha tingut histricament el mercat i el comer a la nostra ciutat, i que es desenvolupi per les places i carrers que tenen noms relacionats amb aquesta part de la histria, com la plaa de lOli, la plaa de les Olles, la Plaa dels Cabrits, o la Plaa dels Porcs. Estudiar i arribar a acords amb indstries ubicades a la ciutat per tal de fer de la indstria viva de la ciutat un producte de turisme industrial, ms enll de les visites que les escoles ja realitzin, com ja sest fent a diferents ciutats de Frana amb molt dxit de visitants. Incloure dins les rutes turstiques les visites a empreses industrials de la ciutat, orientades principalment a escolars, recuperant el patrimoni industrial i difonent les activitats econmiques. Recuperar i potenciar la Setmana del Comer per tal dincrementar latractivitat comercial de Granollers arreu de Catalunya, i dafavorir el creixement del nombre de comeros que participin de lassociacionisme comercial. Promocionar la qualitat del comer tradicional i dels mercats-dels dijous a Granollers i diumenges a Canovelles- com a elements datractivitat turstica a nivell de Catalunya. Analitzar la possibilitat daprofitar la potncia del mercat dels diumenges a Canovelles per generar una continutat dins el terme municipal de Granollers, amb una temtica ms especialitzada, com poden ser els mercats de Londres (model Candem).

Eix de lEsport Des dERC Acci Granollers volem convertir Granollers en un referent europeu en lmbit de la promoci de lactivitat fsica i lesport com a eina educativa de promoci de la salut, al mateix temps que es converteix en un sector tractor per als serveis, el turisme i el comer. (Veure els programes dEsports i Salut). Organitzar activitats datractiu turstic a nivell internacional relacionades amb el mn de latletisme, com congressos, fires o altres esdeveniments, aprofitant latractiu esportiu de la Mitja Marat. Aprofundir la relaci amb el Circuit de Catalunya, per tal aprofitar el seu atractiu turstic, establint paquets turstics que donin a conixer Granollers i els seus atractius. Organitzar activitats datractiu turstic a nivell internacional relacionades amb el mn de lhandbol, com congressos, fires o altres esdeveniments, aprofitant latractiu esportiu de la Granollers Cup. Coordinar i difondre el calendari esportiu de les entitats, com a ciutat amb capacitat dacollir manifestacions esportives de nivell. Promoure la realitzaci a Granollers desdeveniments esportius, ms enll de lhandbol, amb les federacions catalanes dels diversos esports. Impulsar, des del sector turstic de la ciutat i dacord amb el sector associatiu, la construcci a Granollers dun Alberg de Joventut, que combinaria la seva activitat amb la de residncia per a esportives, i facilitaria especialment moments del calendari en qu se celebren manifestacions esportives a la ciutat, intercanvis destudiants, etc. (Veure el programa de Joventut).

3. GRANOLLERS CIUTAT DE FIRESLa vocaci i tradici firal de la nostra ciutat s ben antiga. Les fires sn una oportunitat per promocionar la ciutat i generar activitat econmica, i Granollers en t una llarga experincia, que parteix amb el nostre mercat dorigen medieval, que es potencia amb la fira de lAscensi, i que a principi daquest segle intenta adaptar-se als nous models firals. El Parc Firal va suposar un canvi de paradigma que encara no ha arrelat en la ciutat potser per la llunyania del centre, potser per la manca dun espai firal estable. Limpacte de la Fira de lAscensi, no ens ha de fer deixar de banda la possibilitat de generar mltiples fires sectorials ms modestes, que vagin creixent a mesura que la proposta va arrelant, comptant sempre amb la iniciativa dels agents privats, en collaboraci amb ladministraci.Per aix, des dAcci Granollers ens proposem ampliar el calendari desdeveniments firals i aprofitar els diferents espais que ofereix la ciutat per promocionar nous esdeveniments firals i acompanyar als promotors privats en la seva organitzaci.Tenim que impulsar un veritable canvi en la Fira de lAscensi, un canvi que aprofiti el potencial productiu de la comarca i el potencial histric que ha tingut. Crear el Consorci de Fires i Congressos de Granollers, i amb un model de participaci mixta entre ladministraci pblica i els representants del sector empresarial. Impulsar la nova marca Fires, Mercats i Congressos de Granollers. Creaci de noves fires a la ciutat de caire monogrfic, una nova fira per any, en espais cntrics. Algunes daquestes fires podrien ser: Fira de productes per al comer Fira de productes de Palou, Quilmetre 0, de mercat Fira de rebaixes. Fira de vehicles Fira del joc de taula i estratgia Fira dels instruments musicals nous i de segona m Fira de lAtletisme, durant el cap de setmana de la Mitja Marat Fira de lHandbol, durant el cap de setmana de la Granollers Cup Granollers ha de repensar la Fira de lAscensi i buscar la seva especialitzaci, impulsant una fira que sigui referent a nivell comarcal i atractiva per als ciutadans i per als expositors. Cal repensar la fira amb els seus quatre eixos estratgics. Lagricultura i la ramaderia, com origen de la Fira de lAscensi La gastronomia, com a punt duni de productors de qualitat de la comarca i el sector de lhostaleria Loci, el turisme, el motor i el lleure, com a sectors econmics en creixement constant en els futurs anys El sector del comer i els serveis locals i comarcals, com a sectors econmics de fort pes i qualitat a la ciutat Treballar conjuntament amb els agents econmics i socials de la ciutat i comarca, per tal desdevenir seu de mltiples i diferents fires i congressos, com un motor dinamitzador de lactivitat econmica de la ciutat. Potenciar els diferents espais municipals, com la Porxada el mercat per excellncia-, els pavellons esportius, el Teatre Auditori, la Fbrica de les Arts, com a seus de noves fires sectorials a la ciutat. En aquest sentit, lexperincia de Roca Umbert amb el Boda Market, el MAC o el Fira Guiat pot servir de referent. Convertir el Mercat de lAudiovisual de Catalunya - MAC en una fira de referncia a nivell de laudiovisual digital de proximitat a Europa. Transformar la Llotja del Vehicle Clssic en la fira ms important del motor clssic dels Pasos Catalans. Impulsar la fira dantiguitats com un referent a Catalunya. Recuperar i convertir el Mercat del Colleccionisme i Maquetisme del Parc de Ponent Acabar el Parc Firal, amb els serveis necessaris de la part sud. Desenvolupar un Programa per a la potenciaci de lactivitat firal de les empreses, facilitant els serveis per a lexposici, difusi i comercialitzaci dels productes i serveis que es mostren en una fira. Potenciar la formaci de les empreses en lmbit firal, aprofitant la realitzaci dels cicles formatius de Grau Superior de Comer i Mrqueting que es fan a lIES Carles Vallbona. Transformar la Fira de Nadal aportant un nou valor a la ciutat, transformar una fira de productes de qualitat i de productes de proximitat. Convertir-la en un referent a nivell comarcal.

4. AGRICULTURALa preservaci de lespai agrari, ents com lespai destinat a lagricultura i la ramaderia que t com a motiu dactivitat la producci daliments, s una necessitat per assegurar, al mxim nivell que es pugui, la sobirania alimentria del nostre pas.Esdev prioritat, avui, disposar dun sector agrari potent i competitiu, que permeti treballar i desenvolupar conceptes com el del consum de temporada, de proximitat i el consum de producte autcton. Tal repte fa que, en lmbit nacional per tamb en el municipal, shagin de plantejar poltiques de comercialitzaci i distribuci que permetin escurar els canals darribada al consumidor. Es tracta tamb de fer arribar produccions locals, valorades pels consumidors, com un element de dinamitzaci econmica basada en parmetres de qualitat i arguments de compra de sostenibilitat econmica, territorial i ambiental.El territori de Catalunya es distribueix en un 64 % de massa forestal i un 26 % de sl agrcola, mentre que el 10 % restant s de sl urbanitzat (6,50 %) i sl sense vegetaci (3,50 %). Amb aquesta distribuci del territori, gran part de lagricultura de Catalunya es pot considerar periurbana, ja que, en ms o menys mesura, es desenvolupa al voltant de les zones habitades. En tal situaci, els ajuntaments tenen una importncia cabdal a lhora de definir, preservar i potenciar aquests espais, creant les condicions que hi assegurin la continutat de lactivitat agrria i, per tant, la producci daliments, assegurant-se, al mateix temps, el manteniment dun espai no construt al voltant de la densitat urbana, que lactivitat agrria contribuir a la conservar amb laplicaci, en el dia a dia, de mesures i prctiques que permetin assegurar la sostenibilitat del medi i, per tant, el futur de lentorn i de lactivitat.A Granollers, lespai de Palou representa la nostra aportaci fonamental- al manteniment i pervivncia del sector agrari. s vital garantir la preservaci de tot Palou, i la potenciaci de les activitats que desenvolupin el sector primari, de qualitat. Per tot aix, i com a mesures de foment de la producci agrria, des dERC Acci Granollers proposem:

Foment de lagricultura Vetllar per la protecci de les zones de conreu davant la urbanitzaci excessiva del territori. El planejament urbanstic dels ajuntaments ha de protegir els espais agraris que, per les seves caracterstiques, permetin el desenvolupament duna activitat econmica agrria viable i competitiva, que sn les condicions que nasseguren la continutat. Acompanyar, promoure i facilitar acords entre agents pblics i privats per posar en marxa nous projectes de producci agrria de proximitat i de temporada. Estudiar la qualificaci de Palou com a Parc Agrari, que permeti donar valor a lespai agrari i al sector primari en general, espais que sn la base pel desenvolupament de conceptes com el de productes de proximitat i de temporada. Vetllar per la supervivncia de les petites explotacions familiars de carcter agrcola, ramader i pesquer, estudiant bonificacions fiscals a lactivitat. Facilitar canals de distribuci, als productors del municipi i de la zona, mitjanant mercats municipals o altres canals que es puguin impulsar, aix com emprendre accions que afavoreixin la venda directa i escurcin la cadena entre la producci i el consumidor. La difusi de lagricultura entre els ms petits i joves contribueix al coneixement i a lenfortiment del sector i de lactivitat que desenvolupa. Es planteja lorganitzaci i coordinaci, mitjanant el Consell Escolar Municipal, dactuacions conjuntes entre centres escolars (en grups o tots, dependent del municipi), per donar a conixer el sector i lactivitat que desenvolupa, des de la perspectiva de la producci. Impulsar els propostes del Pla estratgic de Palou que fomenten la preservaci i dinamitzaci del paisatge agrari i l'economia local. Fomentar la creaci de nous horts a Palou: facilitant la implantaci de sistemes de lloguer despai per a horts, per part dempreses agrries; ampliant els horts municipals oferts, dedicats a lagricultura ecolgica. Actualment, sofereixen 95 parcelles en els horts municipals, en sis sectors de reg per degoteig automatitzat. Per a aix, caldr modificar el Reglament dels horts municipals, exigint els criteris dagricultura ecolgica en els nous horts oferts. Facilitar lelaboraci de vins amb Denominaci dOrigen dAlella, ats que el municipi de Granollers forma part del Consell Regulador de la Denominaci d'Origen d'Alella, ja que les terres de conreu de la serra de Llevant presenten unes caracterstiques idnies per a la producci de vinya. Impulsar la creaci dun Banc de llavors locals de la comarca, que permeti preservar, recuperar i posar en valor un valus patrimoni que ha estat a punt de desaparixer, que sest gestant entre l'Ajuntament de Granollers, l'associaci Llavors Orientals, el Consell Comarcal, l'Ajuntament de Santa Eullia de Ronana, i el Museu de Cincies Naturals. Potenciar la formaci ocupacional i professional del sector agrari.

Promoci de productes agrcoles Potenciar la marca "Productes de Palou, que distingeix els aliments de Palou, a Granollers, elaborats de manera respectuosa amb la salut de les persones i el medi ambient. Posicionar Granollers com a referent i capital gastronmica del Valls Oriental i com a ciutat dinters gastronmic a Catalunya, per limpuls dels Productes de Palou. Impulsar la marca Productes de Palou en els mercats de la comarca. Promoure el consum de Productes de Palou entre els restaurants i famlies del Valls. amb lorganitzaci de jornades i activitats per difondre els productes (Fira i jornades Gastronmiques del tomquet, de la mongeta del ganxet, del vi DO dAlella, del formatge, etc.). Promoure, en les cooperatives de consum, el consum de Productes de Palou, vetllant que sutilitzin sistemes de producci respectuosos amb l'entorn i que es garanteixi la mxima seguretat alimentria i alimentaci saludable, com ara productes de la terra i agricultura ecolgica.