1. 08/01/2014Discapacitats Treball de:BLINDSIGHT - A CIEGASProfessor: Javier PrezAntonio Fernndez Aragn CFGM (A) 2. 1. Resumeix la pellcula (200 paraules). Explica la histria de sis nens cecs que es van proposar escalar un dels becs situats en la cara nord del *Everest. Per fer-ho van comptar amb l'ajuda de la seva professora, la tamb encega *Sabriye, i de l'alpinista invident *Erik i el seu equip. La gran aventura plena de perills serveix per aprofundir en la realitat que viuen aquests nens en el *Tibet, on sn marginats per la societat. Cadascuna de les histries s colpidora, per encara ho s ms la capacitat de superaci i de gaudir de la vida que tenen els petits. Tracta temes tan rellevants com la necessitat de comunicaci, la capacitat de superaci i el sentit ltim de les coses. L'educadora es pregunta en un moment fins a quin punt s convenient posar als nens en un perill tan gran, ja que la idea original que entenguin que ser cecs no suposa inferioritat pot quedar relegada en detriment del triomf personal que obtindrien els adults i la seva causa. 2. Caracterstiques del protagonista: Erik Weihenmayer Malgrat perdre la seva visi a l'edat de 13, Erik Weihenmayer s'ha transformat en un dels aventurers ms famosos i reeixits del mn. Aquest home, ha obert els ulls i les ments de persones a tot el mn. En 2001, es va convertir en l'nic escalador cec en la histria a arribar al cim de la Muntanya Everest. En 2008, va completar la seva missi d'escalar els Set Cims - el bec ms alt de cadascun dels set continents. Des de llavors, segueix inspirant a uns altres a travs d'accions i fets . El muntanyisme s una de les moltes passions d'aventura en el medi natural de Erik. Ell s un vid escalador de roca que ha ascendit moltes de les rutes clssiques de tot el pas. Li agrada l'esqu alp, i recentment, l' Erik ha estat centrant en aiges braves caiac ... amb l'objectiu final de convertir-se en la primera persona cega en caiac al Gran Can. Erik tamb t una vena competitiva. A ms, ha corregut maratons en Charlotte, l'Havana i Nova York. Ha cursat carreres d'aventura, incloent l'Equip Desafio rtic i Primal Quest. I ell va ser la primera persona cega per completar la carrera de Leadville 100 amb bicicleta de muntanya. En 2011, ell i els seus companys d'equip va competir en el programa de televisi: Expedition Impossible , acabant en segon lloc i guanyar els cors dels afeccionats de tot el pas. 3. Defineix els segents termes: Retinosquisis: s una malaltia de l'ull en la qual la retina es divideix en dos capes, una externa, tamb anomenada coraidea per estar unida a les coraides, i una altra interna per estar a prop de l'honor vtreo. Congnita: S'aplica a la malaltia o malformaci que s'adquireix durant el perode de gestaci o s'hereta genticament dels pares i es pateix des del naixement. Glaucoma: s una malaltia dels ulls que es caracteritza generalment per l'augment patolgic de la pressi intraocular (dins del globus ocular) per falta de drenatge de l'humor aqus i t com a condici final comuna una neuropata ptica que es caracteritza per la prdua progressiva de les fibres nervioses del nervi ptic i canvis en el seu aspecte. 3. 4. Caracterstiques de Sabriye Tenberken; fundadora de la primera i nica escola per invidents del Tibet. Sabriye va nixer en Colnia, Alemanya Occidental. Ella va perdre la vista a poc a poc com un nen a causa de la malaltia de la retina, i els seus pares la van portar a molts llocs perqu ella pogus emmagatzemar fins a molts records visuals, abans de convertir-se en totalment cec a l'edat de 13 anys. Va estudiar Estudis sobre sia Central a la Universitat de Bonn. A ms de Xina de Monglia i moderns, va estudiar moderna i clssica tibetana en combinaci amb la Sociologia i la Filosofia. 5. Nom del pic triat per l'ascensi i altitud? El Lhakpa Ri de 7.045 metres d'alada. 6. Cita els noms i l'altitud dels pics marcats al mapa (1_8). 1- Mont Mckinley 6.194 m 2- Kilimanjaro 5,895 m 3- Aconcagua 6.962 m 4- Mont Vinson 4.897 m 5- Everest 5.892 m 6- Elbrus 5.642 m 7- Aorak/ Mont Cook 3.754 m 8- Puncak Jaya 4.884 m 7. Caracterstiques dels nens/es discapacitats triats per realitzar l'ascensi? Tashi Pasang: Noi de 19 anys, que va nixer en un poble de la Xina, i que als 10 anys el van vendre a una parella xinesa. Va ser traslladat a Lhasa per pregar per ells, per quan Tashi no tenia prou diners, el van torturar. Tashi es va poder escapar i va arribar a unorfe lluitant contra altres nens del carrer que el van colpejar i li van robar els pocs diners que tenia. Tashi es va unir a l'escola el 1999 i va esdevenir un terapeuta de massatge mdic capacitat. Parla xins amb fluidesa i tibetana, i t un angls molt bo. Tenzin: Noi de 15 anys, que va ser molt ben rebut al seu poble natal, i el cap d'aquest poble li va donar el crrec de pasturar els iacs, cosa que va fer que la seva confiana en si mateix i el seu autoestima augments. Tenzin va ser el primer fill en apuntar-se a l'escola el 1996, i durant dos anys va seguir el programa de l'escola preparattia. Parla xins amb fludesa i tibet, el seu angls s increble. Gyenshen: Noi de 17 anys, als nou anys es van quedar cec, en aquell moment tenia una beca per assistir a una prestigiosa escola a Bejing, la qual va ser revocada perqu era un noi cec. Va estar quatre anys amagat a casa seva, ja que la seva ceguera provocava una vergonya molt gran als seus pares. Gyenshen va poder arribar a l'escola a Lhasa grcies a Braille sense fronteres, que el va rescatar i el va afegir a aquesta escola. Kyila: T 18 anys, i la major part de la seva famlia s cega. Kyila i els seus germans es van unir a a l'escola Lhasa el 1999. Kyila va establir la primera clnica de massatges mdics al Tibet. 4. Dachung: T 14 anys, al 2001 es va unir a l'escola Lhasa. Va aprendre a escriure i parlar en xins i tibet. Una persona que no t por a res, i molt exemplar. Sonam Bhumtso: Noia amb 15 anys i va nixer sana i amb vista per poc a poc es va tornar cega. Parla molt b l'angls, el xins i el tibet. 8. Caracterstiques de l'ascensi. Factors que es tenen en compte. Filosofia d'Inclusi. La primera caracterstica de l'ascensi s la que tots els joves tibetans havien de preparar-se, primer amb unes proves d'escalada per tenir el tacte de les roques i poder-se sentir ms segurs de si mateixos i sobretot poder caminar amb dos pals i vigilar els obstacles que trobaven pel cam. La segona caracterstica va ser l'equipament que havien de portar, per aix cadascun tenia el seu propi material i portar noms lo necessari sense carregar-se gaire, encara que algun jove portava masses coses a sobre. S'ha de tenir en compte que al ser joves necessiten molt ms ajut que els adults pel mtode de fora i resistncia, i en cas de material, es poden fer mal a l'esquena per portar molt de pes en aquesta ascensi. Factors que s'han de tenir en compte: - El temps que far, per poder planificar aquest viatje. - Les parades que s'han de fer a causa de l'esgotament i la poca experincia que tenen els joves tibetans. 9. Que pensen els budistes i els nmades dels cecs? Relaci amb les creences i religi. Eren considerats com posseits per dimonis, els nois sn rebutjats pels seus pares, menyspreats pels seus llogarets i marginats per la societat. Molts tamb pensen que la ceguera s el cstig que han de pagar per haver-se portat malament a una altra vida. 10. Concepte: Mal d'alada. Segons la pellcula resumeix que s un sndrome que pateix gent que mor a causa de l'altitud. Per a internet posa el segent: s un sndrome de sofriment, vinculada a una pujada massa rpida en altes altituds, a l'absncia d'aclimataci i a una sensibilitat personal, ms o menys important. Els seus simptomes sn nusees i vmits, insomni, cansament general, lassitud, vertigen, transtors de l'equilibri i la inapetncia. 11. Com valores el no aconseguir la cima? Doncs ho valoro positivament, dintre de lo negatiu, ja que molta gent pot pensar que haurien d'haver arribat a la cima, i que si no ho han fet, no han aconseguit la seva meta, per jo penso que si que han arribat a la seva meta, perqu han aconseguit lluitar, sofrir, i resistir a moltes coses per arribar el ms amunt possible. Dintre de la seva minusvlua com que s la ceguera, han pogut arribar fins on han arribat, i jo penso que han d'estar molt orgullosos d'arribar fins all.