23

Apunts sobre...

Capacitats i discapacitats

“Els Espanyols som iguals davant la llei, sense que pugui prevaler cap discriminació per raó de naixença, raça, sexe, opinió o qualsevol altra condició o circumstància personal o social”Article 14 de la Constitució Espanyola

Aquest article està fonamentat en la igualtat i el respecte a les diferències i per tant en la llibertat de ser i comportar-nos com desitgem.

Però la realitat és que aquesta declaració de principis, a voltes, es queda en un pla totalment teòric. A la pràc-tica, podem observar que hi ha discriminació davant de persones o col·lectius que per un motiu o altra, s’allunyen de les característiques de la majoria.

Estem dins d’una societat que no contempla les diferències, ja siguin ideològiques, de comportament , o per tenir uns trets específics, físics o psíquics diferenciadors.

Per altra banda, les Nacions Unides, calculen que en l’actualitat hi ha més de 500 milions de persones afectades per alguna discapacitat, física, psíquica, sensorial o de salut mental és a dir, al voltant del 10% de la població del món. D’aquestes, vuit de cada 10 viuen en el món desenvolupat i la seva situació en termes generals encara no es pot consi-derar normalitzada. (4/12/2006)

Aquestes xifres són prou importants per considerar-les minoria!

Si més no, prou importants, perquè la majoria hi posi imaginació, recursos, voluntat...

que dignifiqui la seva vida

DiscapacitatÉs possible la convivència?

Tots hi estem implicats RecursosAnnex

5

6

8

1012

DISCAPACITAT

Es diu que una persona té una discapacitat si física o mentalment té una funció bàsica limitada.

En cert sentit... tots tenim discapacitats.Tots som diferents. Tots som especials

a la nostre manera

També podríem dir que, les persones amb una discapacitat que es visibilitza, tenen veritables dificultats per dur una vida quotidiana amb la facilitat dels altres.

El “mon” està pensat per a aquelles persones que no evidencien cap tipus de discapacitat. Això, porta implícit una DISCRIMINACIÓ, ja que tothom, per llei, tenim el dret de gaudir de la vida i de la possibilitat de fer les mateixes coses

Són les barreres més que les discapacitats,les que limiten les persones

Potser es tractaria de “capacitar” les discapacitats. L’ob-jectiu passaria per tenir en compte TOTS els aspectes de les persones amb discapacitats en totes les àrees rellevants, per treballar cap a una societat sense barreres.

Com pot ser que una cosa novacom ara el TGV, no el dissenyin

“accessible” de bon començament?

ÉS POSSIBLE LA CONVIVÈNCIA?

La convivència no és un fet per qüestionar. La convivència no és tant sols possible, és una realitat.

En tota societat hi conviuen persones altes, coixes, morenes, baixes, sordes, primes, rosses, diabètiques, cegues, grosses, amb paràlisi cerebral, amb ulls blaus... Però de tota aquesta varietat, hi ha certs col·lectius que en surten perjudicats.

Les societats no estan pensadesper totes les persones que la composen.

HAS PENSAT mAI...

Com sap una persona cega si el semàfor està en vermell o verd? La majoria no són sonors.

Com pot saber una persona sorda que es troba en una sala d’espera, que l’estan cridant? Normalment et criden per megafonia.

Com pot treure diners d’un caixer automàtic una persona que va amb cadira de rodes? És evident que estan massa alts i no hi arriben.

Com pot jugar a futbol un nen amb problemes de coordi-nació motriu? És habitual que se’l discrimini i no juguin amb ell.

... Per posar alguns exemples... Intenta trobar-ne més. Per poc que hi pensis, et sorprens contínuament.

Possiblement si tots els semàfors fossin sonors, si els caixers automàtics els posessin més baixos, si en totes les sales d’espera hi hagués una pantalla (sonora i visual), si tots plegats tinguéssim més paciència amb els ritmes i les possibilitats de cada persona... Possiblement, faríem que la convivència fos més agradable per tothom.

És ben clar que la única cosa que precisa una persona amb discapacitat és que es tingui en compte la seva necessitat per poder fer allò que volen i poden fer.

“A vegades són pitjors les barreres socials i de comunicació que les arquitectòniques”

TOTS HI ESTEm ImPLICATS...

A part de la importantíssima tasca que duen a terme les diverses i variades associacions que promouen accions concretes, i del no menys important paper que hi ha de jugar els poders públics, també hi ets TU.

La “discapacitat” no és un obstacle insalvablesi hom ho desitja

Hi ha un munt de coses que som “capaços” de fer, que hauríem d’incorporar en els nostres hàbits i que ajudarien considerablement a tothom, digues-l’hi per exemple: • No aparcar en llocs que dificultin el pas• Preguntar a les persones si necessiten ajut per salvar

obstacles (barreres arquitectòniques)• Igual que ens esforcem en fer-nos entendre amb persones

que parlen un idioma diferent al nostre, també podem esforçar-nos a entendre i fer-nos entendre amb persones amb dificultats de parla, dificultats sensorials o amb problemes mentals.

• No fer mai burles de les diferències dels altres....

Segur que si hi pensem se’ns poden ocórrer moltes més idees.

S’ha de tenir en compte que...

La discriminació és una actitud que es basa en prejudicis i que aquests neixen de la malvolença o de la ignorància. No hi pot haver un canvi d’actitud sense coneixement... per tant informem-nos.

“El desconeixement sobre les capacitats que tenen les persones discapacitades,

és la principal barrera en que es tenen que afrontar.”

La persona és un valor per ella mateixa, i no pas per la seva cultura, lloc d’origen, orientació sexual,... o capacitat i característiques físiques o mentals, per tant aprenem a respectar

“La capacitat o discapacitat hauria de ser una característica més i no ha d’eclipsar mai

la persona ni molt menys a les seves qualitats.”

La integració és un procés bidireccional. Totes les persones tenim els mateixos drets i deures. A partir d’aquest principi veurem que no hem d’integrar a ningú, sinó que tots ens hem d’integrar.

... per tot això, qualsevol acció o iniciativa que pensem es pot portar a terme, ha de tenir en compte aquest circuit tancat: informació-sensibilització-actitud.

Finalment, cal tenir molt present, que la mesura de lluita més efectiva contra la discriminació, és i serà sempre la convivència. Les persones amb discapaci-tats han de deixar de ser invisibles i estiguin presents en tots els àmbits de la societat. De la convivència es generen societats més solidàries i disposades a fer un bon projecte de futur que tingui en compte a TOTHOM.

Aquest és el gran repte de les societats que es consideren democràtiques. Aquest és el gran repte personal de cadascú de nosaltres.

HISTÒRIA D’UN CONCEPTE... O HISTÒRIA D’UNA ACTITUD

El nom que se li ha anat donant a les persones que tenien determinades discapacitats, ha anat evolucionant, quasi de forma paral·lela, amb el tractament en que han estat sotmeses.

A algunes societats antigues, com ara el poble d’ Esparta, era habitual l’infanticidi quan observaven “anormalitats” en els nens o nenes. Ho consideraven ofensiu i les titllaven de “no vàlides”.

Amb l’arribada del Cristianisme, es condemna l’infanticidi, però no tenen cap inconvenient en considerar-les endimo-niades, persones amb origen sobrenatural o posseïdes pel dimoni o altres esperits infernals. Els sotmetien a pràcti-ques exorcistes.

Durant els segles XVII, XVIII i XIX, les persones amb disca-pacitats psíquiques eren considerades trastornats i el seu destí eren els manicomis. S’havia de protegir a les persones normals de les anormals. Se’ls anomenava Imbècils, bojos, dèbils mentals... Evidentment l’objectiu era amagar-los de la societat i per tant no rebien cap tipus de tractament.

Al llarg del segle XX, encara podem dir que són persones rebutjades. No cal recordar que foren unes de les principals víctimes del nazisme, o que durant els anys 70, a països tant desenvolupats com Suècia se’ls esterilitzava sense el seu consentiment. Al marge d’alguns termes que des de finals dels vuitanta es consideren degradants i ofensius (idiota, subnormal, anormal, retardat….), es disposa d’una gran varietat lèxica: deficient, disminuït, impedit, invàlid, paralític, discapacitat, minusvàlid…, Tots aquests termes, malgrat que la intenció no sigui dolenta, són usats de forma nominal i per tant projecten una imatge negativa. Sembla com si perdessin la condició de persona, per entrar en un altre “col·lectiu”, al de malalts.

Quantes vegades hem sentit frases com aquesta:

A la xerrada van venir 3 nois, 5 noies i una cadira de rodes

El concepte “normalitat” ha estat molt sovint emprat de manera incorrecta.

És diferent parlar que hi ha nens cecs i nens normals, a dir que, hi ha nens cecs i nens amb una visió

normal El llenguatge ha tendit, des de sempre, a concebre la disca-pacitat com una malaltia.

La constant recerca i evolució del concepte, d’un temps ençà, ens demostra l’interès no només per canviar un conjunt de fonemes, sinó per donar-li a la paraula una dimensió social, d’integració i de respecte.

El poder de les paraules va més enllà del seu signi-ficat lingüístic. Val la pena tenir-ho en compte i no

fer-ne un mal us.

Tot i que es va millorant, queda molta feina per fer, sens dubte. Les entitats hi tenen un paper clau, el marc jurídic, també. Però la tasca diària de tots i totes és el que realment ens farà avançar cap a una convivència i un benestar per a tothom.

El 13 de desembre de 2006, l’Assemblea General de les Nacions Unides va adoptar la Convenció Internacional sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat, per la qual els països que s’uneixen es comprometen a elaborar i posar en pràctica polítiques, lleis i mesures administra-tives per assegurar els drets reconeguts a la Convenció i abolir les lleis, reglaments, costums i pràctiques que constitueixin discriminació.

Espanya ratifica la Convenció de l’ONU i entra en vigència el 3 de maig de 2008. Des d’aquesta data, la Convenció forma part plentament de l’ordenament jurídic espanyol i es invocable davant les autoritats polítiques, judicials i administratives.

ENTITATS DE SABADELL EN L’ÀmBIT DE LES DISCAPACITATS

ADELLSDiscapacitat: psíquicaÀmbit: lleureC/ Puig Major, 63-6508207 Sabadell

AMICSDiscapacitat: psíquicaLleureC/ Luther King, 7508206 Sabadell93.725.43.82www.amics-ong.es

ANDIDiscapacitat: psíquicaLleureC/ de l’Illa, 3 08202 Sabadell 93.725.07.99www.andisabadell.org

FUNDACIÓ PRIVADA ATENDISDiscapacitat: psíquicaÀmbit: ResidencialC/ Montllor i Pujal, 8908208 Sabadell93.717.10.02

ASSOCIACIÓ SALUT MENTAL SABADELLDiscapacitat: Salut MentalÀmbit: RepresentacióC/ Borriana 13, 2n.08202 Sabadell93.727.48.40www.salmensa.org

ASSOCIACIÓ SORDS SABADELLDiscapacitat: AuditivaÀmbit: Representació / LleureC/ Escola Pia, 2608202 Sabadell93.725.75.68www.assabadell.org

AVANDiscapacitat: FísicaÀmbit: Rehabilitació / LleureC/ Joan Amades, 10820693.726.85.29www.amicsdelaneurologia.org

CEE FRANCESC BELLAPARTDiscapacitat: Psíquica / FísicaÀmbit: EducacióC/ La Palma, 14-180820393.745.13.36www.xtec.cat/cee-francescbella-part-sabadell

CEE XALOCDiscapacitat: Psíquica Àmbit: Educació / Formació laboralC/ Puig Major, 630820793.725.83.95www.xtec.cat/esceexaloc

CIPODiscapacitat: PsíquicaÀmbit: Laboral i ocupacionalC/ Himàlaia, 41-5908207 Sabadell93.723.35.99www.ciposccl.com

CIPO FLISADiscapacitat: PsíquicaÀmbit: Laboral i ocupacionalC/ Ramon Llull, 7308203 Sabadell93.712.26.77

SILF ECOMDiscapacitat: FísicaÀmbit: Laboral i ocupacionalCtra. Barcelona, 20808205 Sabadell93.710.36.68

FRATERDiscapacitat: FísicaÀmbit: Representació / LleureC/ Sant Joan, 2008202 Sabadell93.725.75.19www.estudi78.com/e78/frater_bcn.htm

FUNDACIÓ FAMÍLIA I SOCIETATDiscapacitat: Psíquica / FísicaÀmbit: Incapacitació i tutelaC/ Les Valls 28, 1r. Local 208202 Sabadell93.727.70.55

FUNDACIÓ PRIVADA CLAVELLDiscapacitat: PsíquicaÀmbit: Laboral i ocupacionalPl. Laietana, 5308203 Sabadell93.723.68.11

GRUP SIFUDiscapacitat: Psíquica / FísicaÀmbit: Laboral i ocupacionalC/ Les Paus, 8508202 Sabadell93.725.75.27www.gruposifu.com/v_portal/apartados/apartado.asp?te=138

ONCEDiscapacitat: VisualÀmbit: Representació / Laboral i ocupacionalAvda. 11 de setembre, 3808208 Sabadell93.717.54.45www.once.es/new

TAINADiscapacitat: PsíquicaÀmbit: Laboral i ocupacionalC/ Puig Major, 63-6508206 Sabadell93.717.17.18

TEB LLEURE VALLÈSDiscapacitat: PsíquicaÀmbit: LleureC/ Garcilaso, 111-11308201 Sabadell93.725.97.73www.teb.org/contenido.asp?sec=2&pd=47&id=48

XALESTDiscapacitat: PsíquicaÀmbit: Formació / Laboral i ocupacionalPl. Vallès s/n08201 Sabadell93.726.01.52www.xalest.com

XIPRERSDiscapacitat: PsíquicaÀmbit: Residencial / Laboral i ocupacionalC/ Himàlaia, 3908207 Sabadell93.716.03.54

INFORMACIÓ I ASSESSORAMENT

Sabadell Atenció Jove (SAJ). Tel: 93 745 3301saj@ajsabadell.catC/ Blasco de Garay, 19 - 08202 Sabadell Servei d’Atenció a Persones amb DiscapacitatC. de Sant Isidor, 4508206 SabadellTel. 93 723 21 65

Les diferents associacions i entitats relacionades amb la temàtica, les podràs trobar a l’Annex d’aquesta publicació.

BIBLIOGRAFIA I PÀGINES WEB D’INTERÈS

El grup de biblioteques catalanes associades a la Unesco, va editar una guia de lectura, a on s’hi pot trobar tot un seguit de recomana-cions classificats per àmbits:

“El Recull: Entre en el món de les persones amb

discapacitat”

http://www.unescocat.org/ca/recursos/publicacions/entrellat-num--3-annex-guia

Davant l’aspiració i la lluita pacient de les persones amb discapacitats per l’acceptació, la integració i el reconeixe-ment social complet, TOTS HI PODEM FER MOLT.

APUNTS PUBLICATS

0.- Apunts sobre el Servei Municipal d’Informació Juvenil

1.- Apunts sobre Anorèxia i Bulímia

2.- Apunts sobre el Servei Militar obligatori, la prestació social substitutòria i la insubmissió

3.- Apunts sobre el dret d’emancipació

4.- Apunts sobre les noves tecnologies: Internet

5.- Apunts sobre els prejudicis en la sexualitat

6.- Apunts sobre l’Èxtasi

7.- Apunts sobre la cooperació

8.- Apunts sobre les llengües i la diversitat lingüística

9.- Apunts sobre el sexisme

10.- Apunts sobre territori, ciutat i espais naturals

11.- Apunts sobre tribus urbanes

12.- Apunts sobre immigració

13.- Apunts sobre el tabac

14.- Apunts sobre la sida

15.- Apunts sobre la cultura de la Pau

16.- Apunts sobre el Voluntariat

17.- Apunts sobre l’Alcohol

18.- Apunts sobre violència de gènere

19.- Apunts sobre sexualitat sense riscs

20.- Apunts sobre els porros

21.- Apunts sobre les altres addiccions

22.- Apunts sobre Bullying

LES PODEU TROBAR AL SAJ (SABADELL ATENCIÓ JOVE)

Edic

ió 2

010