Tona-Tona-tecnoautobiografiatecnoautobiografia

Tota una vida plena d’experiències

Vaig néixer, gràcies a Vaig néixer, gràcies a la tecnologia, ja que la tecnologia, ja que quan la meva mare quan la meva mare estava embarassada estava embarassada de 8 mesos, els metges de 8 mesos, els metges van decidirvan decidir treure’mtreure’m de de la la sevaseva panxapanxa perquèperquè sinósinó tindriatindria problemesproblemes

Jo era la única nena de la casa, i juntament amb els meus dos germans grans i el meu avi vaig descobrir què era la tecnologia.

Recordo aquelles tardes, al sofà de casa, veient bonanza i berenant pa amb oli i sucre, desprès d’haver fet els deures amb els meus germans.

Aquells caps de setmana, que anava amb la meva mare a llogar una pel·lícula al videoclub i sempre volia emportar-me Mary Poppins.

Quan ja era una mica més gran i vaig aprendre a programar el vídeo va ser tot més fàcil

Han canviat molt aquests aparells, jo recordo tenir 4 o 5 canals, en canvi ara amb la TDT es pot escollir entre un centenar.

Teníem el menjador ple de cintes de vídeo que fèiem servir un munt de vegades, que de tant fer-les servir es veien malament i les havies de llençar, en canvi ara tenim un disc dur extern de 500 Gb on hi caven gairebé totes les pel·lícules de la meva infància

El meu primer contacte amb els ordinadors va ser una consola de jocs que li van regalar als meus germans, la MSX, els jocs s’havien de carregar amb unes cintes de cassette i et donava temps a sopar abans no poguessis jugar.

Tots a casa ens vam “viciar” fins i tot la meva mare ens demanava una estona l’ordinador per matar “marcianitos”

Al cole, un dia a classe de música ens van portar a l’aula d’informàtica. Ens volien ensenyar un programa nou, es deia Músic, era un programa que necessitava el sistema operatiu Windows 3.1 i que servia per escriure partitures i si desprès li donaves a la tecla adequada sonava la melodia que havies escrit.

A mi això m’encantava, ja que a casa teníem un ordinador que per entrar a Windows havies d’escriure c:win i per mi saber utilitzar l’ordinador era com si fos tota una professional

Més endavant van venir els treballs de l' institut, on escanejàvem les fotos per posar-les al treball, quan encara anàvem a la biblioteca per consultar llibres, i quan encara no teníem accés al gran google

Ara fer un treball des de casa és molt més fàcil, només has d’obrir l’ordinador i connectar-te a la xarxa

Desprès van venir els viatges, conèixer gent, i fer allò tant màgic que ja no faig mai, enviar una carta per explicar com va la vida. Era tant especial comprar sobres, segells i esperar resposta un mes més tard de l’altre persona.

Ara en canvi em passo el dia enviant mails, sms i l'últim “vici”, el facebook, amb el que he retrobat gent a la que feia anys que no veia i de la que no sabia res fins ara

Ara em costa sortir de casa, sense el mòbil, la targeta de crèdit al moneder, connectar-me a veure si tinc correu i si marxo molts dies necessito una motxilla només per aparells i cables per carregar totes les seves bateries, però que hi farem. Tot això fa que estigui una mica més a prop de la gent que tinc una mica més lluny

TonaTona

Nota personal: la cançó no té res a veure amb les imatges, però és un petit homenatge a aquella persona amb qui tants cops la vaig cantar, que tantes coses em va ensenyar i que tants i tants cops em va cuidar, i a qui tant he recordat fent aquest treball, el meu avi.

Per si algú no sap quina cançó és: “Ojalà” de Silvio Rodríguez