explica'm una rondalla! - mòdul de literatura ges 1 (cfa tona)

Explica’m una rondalla!

Mòdul de Literatura - GES 1

Josep Miquel Arroyo

Centre de Formació Permanent d’Osona Sud (2011)

Literatura CFPOS (CFA Tona/CFA Centelles) GES 1 (curs 2010-2011)

2

Explica'm una rondalla! - Mòdul de Literatura GES 1 por Josep Miquel Arroyo Baena se encuentra bajo una Licencia Creative Commons Atribución-NoComercial-LicenciarIgual 3.0 España.

http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/3.0/es/

http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/3.0/es/


3

LA LITERATURA POPULAR (1 de 4) La rondalla A les terres de parla catalana, els contes populars reben sovint el nom de rondalla. La rondalla és una narració popular destinada habitualment a entretenir els infants. Combina elements realistes i quotidians amb d’altres de meravellosos i llegendaris, i transmet un ensenyament moral. Els personatges són arquetípics: bons i dolents, però també hi intervenen éssers fantàstics com els gegants, els nans, animals que parlen, etc. El llenguatge utilitzat és planer, col·loquial i amb les característiques de la varietat dialectal de la zona. Les rondalles formen part de la narrativa tradicional de transmissió oral, és per això que acostumen a tenir unes fórmules que en remarquen l’oralitat: Fórmules d’inici: Això era i no era... Hi havia una vegada... Vet aquí en aquell temps que les bèsties parlaven i les persones callaven... Fórmules de final: Catacric catacrac, conte contat conte finit. Vet aquí un gat, vet aquí un gos, vet aquí que el conte ja s’ha fos. I si no són vius, són morts, i si no són morts són vius; i al cel mos vegem tots plegats. Amén. Els elements essencials del conte popular i la rondalla són els següents: · un personatge principal o heroi · una situació difícil · un objectiu · un antagonista o personatge oposat a l’heroi · un terrible perill que amenaça l’heroi El personatge principal ha de resoldre sempre una situació difícil amb un objectiu determinat. L’antagonista intentarà impedir-li i l’heroi es trobarà amb diferents perills. Al final, però, sempre vencerà el protagonista. Autors del XIX i del XX com Marià Aguiló, que va ser un gran folklorista, Antoni Maria Alcover que va recopilar les Rondalles mallorquines, o Joan Amades, molt conegut pel Costumari català, una obra molt extensa que recull la història de les tradicions i els costums de Catalunya.


4

Diferència entre la rondalla i la llegenda Les llegendes i les rondalles són històries fantàstiques que surten de la tradició oral, és a dir, no tenen autor conegut. Des del principi dels temps les persones s'han inventat històries per explicar-se el món. Tant les llegendes com les rondalles poden tenir elements reals. La diferència principal entre ambdues és que les rondalles estan especialment destinades a l'entreteniment dels infants, en canvi, la llegenda és una història per a un públic més ampli. A Catalunya en tenim un grapat, de llegendes i rondalles.


5

Classificació de les rondalles Hi ha tres grans grups: a) Les rondalles meravelloses: Hi intervenen éssers humans dotats de facultats sobrenaturals i objectes posseïts de virtuts màgiques. b) Les rondalles d'animals: Els protagonistes són animals personificats, la fam és quasi sempre el mòbil que provoca el conflicte. c)Les rondalles de costums: Aquestes es consideren més tardanes en el temps que les meravelloses i, per això, poden reflectir millor els modes de vida de la societat agrària. Hi intervenen persones que es comporten de manera humana i resolen els conflictes plantejats sense cap ajuda meravellosa. Característiques de les rondalles Les rondalles es caracteritzen, en termes generals, per tenir una estructura fixa, pel tipus de personatges que hi apareixen i per les fórmules que els narradors utilitzen per obrir i tancar el relat. a) Estructura narrativa fixa: Esquema narratiu que agrupa els diferents fets o seqüències narratives en cinc moments:

Situació inicial: Presentació d'alguns dels participants de la narració i de les seues circumstàncies.

Conflicte: qualsevol fet o acció que modifica la situació inicial.

Acció: Reacció d'algun dels participants per intentar resoldre el conflicte. És la seqüència o la part més important de la narració.

Resolució: El resultat de les accions precedents.

Situació final: Tornada a una situació estable diferent de la inicial.

b) Tipus de personatges que apareixen A les rondalles hi sol haver 7 tipus de personatges (tot i que no sempre apareixen tots): l'heroi, el fals heroi, l'agressor, el donant de l'objecte màgic, la víctima, i els auxiliars de l'heroi. L'heroi reacciona davant de les exigències del donant per poder disposar dels objectes màgics i es casarà amb la princesa: té com a antagonista l'agressor que s'enfronta amb el protagonista o participa en el combat. El donant és el més habitual en les rondalles meravelloses i s'encarrega de transmetre l'objecte màgic a l'heroi. L'auxiliar és el personatge que ajuda el


6

protagonista. En les rondalles meravelloses té un caràcter màgic o sobrenatural. En les rondalles meravelloses sempre apareix una dona en el paper de princesa que és qui exigirà la realització de les tasques més difícils, imposarà una marca que diferenciarà l'heroi dels altres personatges, descobrirà així al fals heroi i acabarà casant-se amb l'autèntic heroi, matrimoni que transformarà l'heroi en un ésser madur i poderós. c) Fórmules que els narradors utilitzen per obrir el relat i tancar-lo. A les rondalles s'utilitzen una sèrie de marques formals constants entre les quals hi destaquen les fórmules d'iniciar i tancar el relat. Aquestes fórmules ofereixen una gamma molt variada i delimiten un espai textual on diversos fets especials poden tenir lloc. Són fórmules fixes utilitzades sempre de la mateixa manera i amb escasses variacions. Les més habituals són frases curtes com: "Hi havia una vegada..." O d'altres més precises: "Vet aquí en aquell temps que les bèsties parlaven i les persones callaven..." Frases com aquesta representen l'abandonament del món concret de la realitat, i l'endinsament en un món on tot és possible. Pel que fa a les fórmules de tancament, aquestes tornen l'oient/lector al món concret. Igual que les anteriors contenen mots fossilitzats de termes màgics: "Catacric, catacrac, catacrac, catacric, conte contat, conte finit." "Una reina tenia tres filles, una mandarina, una tarongina, una melmelada i aquesta història s'ha acabada."


7

EXERCICIS 1) Llegeix aquest text narratiu. Respon les preguntes:

Tres jovenets Això era i no era un rei que un dia es passejava. Al costat d’unes casetes troba un vell que plorava com un nen petit. —Germanet, ¿i què teniu, què feu aquests plors? —¿Què he de tenir? —respon el vell— ¡Que el meu pare m’ha pegat! —¿Què em dieu, ara? —exclama el Rei, fent-se creus— ¿Que encara es viu el vostre pare ? —Sí, senyor. —¿I on és? —S’escalfa a la vora del foc. El rei entra cap a la cuina, i no em creureu si us dic que hi troba un altre vell, molt més vell que l’altre, de bon tros. —¿Com és que heu pegat al vostre fill? —Doncs perquè ha contestat malament al meu pare —contesta el vell sense moure’s de la llar de foc. —¡El vostre pare! —diu el rei, amb els cabells de punta— ¿I com és això? ¿Que encara és viu el vostre pare? —I tant, gràcies a Déu. —¿I on és ? —Al llit, pobret, ja no es pot moure. I amb això que el rei entra dins la cambra, i ¡ja ho crec que hi era dins el llit l’altre vell! Ja no era d’aquest món. El qui plorava a fora tenia vuitanta anys; el qui li havia pegat, en tenia cent, i el del llit corria els cent vint. ¡Això ja es diu durar més que un mànec de cullera!

(text adaptat) a) A quin gènere narratiu pertany aquest text? b) Explica les característiques d’aquest tipus de text: acció, personatges, etc.


8

c) Explica el punt de vista d’aquesta narració. En quina persona gramatical està escrita? d) Troba-hi les expressions d’inici i final de la història. Troba-hi les expressions que indiquin oralitat. 2) Ara intentem esbrinar de quina manera apareixen les característiques de les rondalles en la que tu has de llegir. Per fer-ho, contesteu les preguntes següents: * La meva rondalla pertany al grup (encercla l’opció que s’adigui més): a) Les rondalles meravelloses: Hi intervenen éssers humans dotats de facultats sobrenaturals i objectes posseïts de virtuts màgiques. b) Les rondalles d'animals: Els protagonistes són animals personificats, la fam és quasi sempre el mòbil que provoca el conflicte. c) Les rondalles de costums: Hi intervenen persones que es comporten de manera humana i resolen els conflictes plantejats sense cap ajuda meravellosa. Justifica la teva selecció. * L’estructura narrativa de la meva rondalla és:

Situació inicial:

Conflicte:

Acció:

Resolució:

Situació final:


9

* En la meva rondalla, hi apareixen: L'heroi: El fals heroi: L'agressor: El donant de l'objecte màgic: La víctima: Els auxiliars de l'heroi: (Repassa els apunts per saber de quina manera es relacionen entre ells) * Les fórmules per obrir i tancar la meva rondalla són: Inici: Final: Tenint en compte la informació que has extret, la classificació i les característiques de la rondalla, redacta un text explicant com aquestes característiques es produeixen en el conte que heu escollit.


10

LA LITERATURA POPULAR (2 de 4) Com explicar contes 1) Què creus que aporta l’explicació dels contes als nens/es? 2) Bryant classifica els contes en quatre categories:

1. Contes de fades: Comprenen totes les narracions d’aventures, hi

apareguin o no les fades, i són un element imprescindible per a que l’oient s’introdueixi en la literatura i pugui apreciar-la plenament. Aquest contes poden ser morals, si transmeten a l’oient coneixement popular o idees, i contes que no pretenen inculcar cap tipus de pensament, ans el contrari, que sigui l’oient qui tregui les seves pròpies conclusions.

2. El conte burlesc: Aquells que narren històries divertides, inclús absurdes. El seu principal objectiu és entretenir i fer riure, tot i que podem trobar-hi certs continguts morals amagats darrera les exageracions dels personatges.

3. Paràboles de la naturalesa: Es basen en fets científics, i permeten a l’oient vegi el món des d’un punt de vista diferent al seu, ja sigui en el context social, geogràfic o personal. Això facilita que el nen aprengui valors com l’empatia o la generositat.

4. El relat històric: Els que narren fets o biografies passades, generalment de gran transcendència. Procuren entretenir, alhora que fomenten valors positius i enalteixen accions nobles i desinteressades, fent que el nen humanitzi la història.

En quina categoria hi posaries el teu conte? Per què? Per què vas triar aquest conte? Què et va moure a escollir-lo?


11

3) Segons Bryant, els nens busquen en un conte:

Acció ràpida i contínua: El text ha de ser lleuger i cada paràgraf ha de ser rellevant, ja que els nens estan pendents del que fan els personatges. Les descripcions o les explicacions poden restar-li interès al conte.

Senzillesa i misteri: Els lectors han de poder visualitzar la història, i per això el contar ha de basar-se en objectes i personatges quotidians, que siguin coneguts per l’oient però que fora del seu context l’atrapin i el motivin a escoltar el relat.

Elements reiteratius: Tot i que no és un element indispensable, les repeticions, en diferents graus, ajudarà als oients a entendre perfectament el conte. A més, l’esforç mental que necessitaran per seguir l’encadenament de les repeticions sense perdre’s els estimularà positivament i els motivarà a esforçar-se.

Revisa el teu conte i explica breument com la teva rondalla podria potenciar aquestes característiques. 4) Quins recursos podem fer servir per adaptar el conte i perquè els nens entenguin i segueixin amb atenció el conte? Apunta’ls en el quadre de sota. Per què utilitzaries aquests recursos? De tots aquests recursos, tria els que consideris importants per al teu conte.

Explicació del relat

Llengua Llenguatge corporal

Recursos visuals

Recursos sonors

Altres


12

5) Tenint en compte la informació que has extret, redacta un text explicant quins recursos són els ideals per a la narració del teu conte. Justifica la teva selecció amb les reflexions que han anat sorgint a la classe i amb les característiques del públic al qual explicareu la història. El text ha de tenir entre 200 i 300 paraules.


13

LA LITERATURA POPULAR (3 de 4) Quina mena de contacontes sóc? a) Tria una afirmació de cada apartat per mirar de definir els teus trets com a parlant.

1. Parlo amb una intensitat adequada. 2. Parlo fluix, gairebé no se’m sent. 3. Parlo massa alt.

4. Des d’un punt de vista gramatical, m’expresso correctament. 5. Crec que quan parlo tinc moltes interferències lèxiques i gramaticals, però no les detecto. 6. Detecto interferències lèxiques i gramaticals amb el castellà.

7. Vocalitzo bé. 8. Vocalitzo i remarco els sons exageradament. 9. Vocalitzo poc.

10. Quan parlo en públic, tendeixo a mirar tot l’auditori. 11. Quan parlo en públic, em costa mirar l’auditori. 12. Quan parlo en públic, miro només una persona.

13. A l’hora de cohesionar el discurs oral, faig servir els pronoms relatius (el qual, ...), les conjuncions (i, ni, o, però, ...) i els pronoms febles adequadament. 14. A l’hora de cohesionar el discurs oral, tinc dificultats per utilitzar els pronoms febles, les conjuncions i els pronoms relatius. 15. A l’hora de cohesionar el discurs oral, a vegades, oblido alguns pronoms i utilitzo les mateixes conjuncions.

16. En general, la meva pronúncia és correcta. 17. Tinc dificultats a l’hora de pronunciar alguns sons. 18. Em costa pronunciar la majoria de sons.

19. El meu discurs és àgil i fluid. 20. El meu discurs no és gaire fluid.

21. L’entonació és adequada i natural. 22. L’entonació és monòtona. 23. L’entonació és emfàtica.

24. Considero que quan parlo, utilitzo una velocitat adequada. 25. Quan parlo, vaig massa de pressa. 26. A l’hora de parlar, vaig a poc a poc.


14

27. Faig les pauses adequades al discurs. 28. No tinc consciència de quan faig pauses. 29. Faig pauses innecessàries. 30. Faig pauses quan se m’acaba l’aire.

31. El meu vocabulari és ric i precís. 32. Quan parlo, tinc poca varietat lèxica i tendeixo a repetir una mateixa paraula diverses vegades. 33. Tinc dificultats a trobar les paraules adequades.

34. Tinc facilitat a l’hora d’expressar les idees. 35. En alguns contextos, em costa concretar les idees. 36. En general, em costa concretar les idees rellevants.

37. Em sento bé parlant en públic. 38. Tinc nervis abans de començar a parlar en públic. 39. Quan parlo en públic, em costa molt controlar els nervis.

40. Acabo sempre les oracions. 41. Procuro acabar les oracions. 42. Deixo frases sense acabar.

43. Considero que sé ordenar les idees quan parlo. 44. Reconec que no sé ordenar les idees. 45. Em costa ordenar les idees quan parlo.

Com hauràs comprovat, en aquesta enquesta es demanava de quina manera utilitzem els aspectes que intervenen en la locució (pronúncia, vocalització, entonació, intensitat, velocitat, ritme, pauses, elements de comunicació no verbal i actitudinals, ordre de les estructures gramaticals del discurs, etc.). b) És clar que no és el mateix parlar que narrar. Per això, et proposem que analitzis aquest vídeo en què la coneguda contacontes Anna Roca ens explica una part de la història del soldatet de plom. Tria una afirmació de cada apartat per mirar de definir els seus trets com a contacontes. Comenta després les respostes amb la resta de la classe.


15

1. Parla amb una intensitat adequada. 2. Parla fluix, gairebé no se’m sent. 3. Parla massa alt.

4. Des d’un punt de vista gramatical, s’expressa correctament. 5. Crec que quan parla té moltes interferències lèxiques i gramaticals, però no les detecta. 6. Detecta interferències lèxiques i gramaticals amb el castellà.

7. Vocalitza bé. 8. Vocalitza i remarca els sons exageradament. 9. Vocalitza poc.

10. Quan parla en públic, tendeix a mirar tot l’auditori. 11. Quan parla en públic, li costa mirar l’auditori. 12. Quan parla en públic, mira només una persona.

13. A l’hora de cohesionar el discurs oral, fa servir els pronoms relatius (el qual, ...), les conjuncions (i, ni, o, però, ...) i els pronoms febles adequadament. 14. A l’hora de cohesionar el discurs oral, té dificultats per utilitzar els pronoms febles, les conjuncions i els pronoms relatius. 15. A l’hora de cohesionar el discurs oral, a vegades, oblida alguns pronoms i utilitza les mateixes conjuncions.

16. En general, la seva pronúncia és correcta. 17. Té dificultats a l’hora de pronunciar alguns sons. 18. Li costa pronunciar la majoria de sons.

19. El seu discurs és àgil i fluid. 20. El seu discurs no és gaire fluid.

21. L’entonació és adequada i natural. 22. L’entonació és monòtona. 23. L’entonació és emfàtica.

24. Considero que quan parla, utilitza una velocitat adequada. 25. Quan parla, va massa de pressa. 26. A l’hora de parlar, va a poc a poc.

27. Fa les pauses adequades al discurs. 28. No té consciència de quan fa pauses. 29. Fa pauses innecessàries. 30. Fa pauses quan se li acaba l’aire.

31. El seu vocabulari és ric i precís. 32. Quan parla, té poca varietat lèxica i tendeix a repetir una mateixa paraula diverses vegades. 33. Té dificultats a trobar les paraules adequades.


16

34. Té facilitat a l’hora d’expressar les idees. 35. En alguns contextos, li costa concretar les idees. 36. En general, li costa concretar les idees rellevants.

37. Se sent bé parlant en públic. 38. Té nervis abans de començar a parlar en públic. 39. Quan parla en públic, li costa molt controlar els nervis.

40. Acaba sempre les oracions. 41. Procura acabar les oracions. 42. Deixa frases sense acabar.

43. Considero que sap ordenar les idees quan parla. 44. No sap ordenar les idees. 45. Li costa ordenar les idees quan parla.

c) Escriu en forma de llistat quines són les característiques lingüístiques i discursives que ha de tenir un bon contacontes.


17

d) Tenint en compte aquestes característiques i les respostes triades en el primer exercici, quins elements creus tu que necessitaràs reforçar per a la narració del conte? Explica-ho en un text d’unes 200-300 paraules.


18

LA LITERATURA POPULAR (4 de 4) Quina mena de contacontes he estat? – Exercici d’autoavaluació final 1) En primer lloc, revisa els textos del teu portafolis i, després, selecciona una de les tres intervencions enregistrades i explica per què creu que és la millor. 2) Torna a contestar l’enquesta de l’activitat 4 per definir-te com a contacontes. Marca si en la teva intervenció final has tingut en compte els aspectes orals que hi trobaràs a continuació en la seva intervenció. Posa una X en cas afirmatiu i negatiu. Afegeix-hi també evidències o mostres que justifiquin la teva opinió.

Característi-

ques Aspectes que cal avaluar

SÍ

NO

EVIDÈNCIES

ADEQUACIÓ

El model de llengua és adequat i té en compte el destinatari i el tema S’ha aconseguit l’objectiu comunicatiu que es proposava S’ha aconseguit en l’interlocutor l’efecte volgut, tenint en compte la intencionalitat

COHERÈNCIA

El discurs conté les parts bàsiques: situació inicial, conflicte, acció, resolució, situació final Les idees es presenten de forma clara i ordenada No hi ha idees irrellevants ni contradiccions


19

S’ajusta al gènere o a la tipologia que es demanava És clar, eficaç i natural L’extensió és suficient

COHESIÓ

Les construccions sintàctiques són clares Hi ha una adequat ús dels connectors textuals Les frases són acabades Utilitza diversos mecanismes de substitució, de referència i/o de repetició (reiteracions). Conté un repertori lèxic ric, variat i precís, senzill, tot evitant mots generals (tema, fet, cosa....) Utilitza les fórmules d’inici i de comiat pròpies de les rondalles.

CORRECCIÓ

Les estructures morfosintàctiques són pròpies del català Les formes lèxiques (paraules i frases fetes) respecten la normativa estàndard

PRONÚNCIA

La pronúncia dels sons vocàlics és genuïna La pronúncia dels sons consonàntics és genuïna

LOCUCIÓ

La vocalització és bona


20

La intensitat és adequada L’entonació és adequada a la situació comunicativa La velocitat és adequada Les pauses són adequades

COMUNICACIÓ NO VERBAL

Presenta un feedback positiu en la mirada amb els interlocutors Gesticula bé És adequat el moviment corporal Adopta una bona positura

3) Un cop emplenada, comparar-la amb el text final del dossier 4, en el qual vas escriure quins elements necessitaves reforçar per a la narració del conte. Has reforçat aquests elements en la teva intervenció final? Justifica-ho. (entre 250 i 400 paraules). 4) Quina nota creus que es mereixes? Justifica-ho.


21

ANNEX

1) Com explicar un conte (esquema).

2) Com explicar contes, de Sara C. Bryant.

3) Fitxa d’avaluació oral (8 còpies).

4) Fitxa d’avaluació assaig general.

5) Prova de validació.


22

1) Com explicar un conte (esquema)


23

2) Com explicar contes, de Sara C. Bryant. COM EXPLICAR CONTES (resum) Un conte és, en primer lloc i essencialment, una obra d’art. Un conte bonic està destinat a encisar, tant com una estàtua bonica o un quadre bell. La seva funció consisteix a produir joia. Causar alegria; i mitjançant aquesta alegria, exercitar i nodrir l’esperit [...] Per tant, explicar contes és, abans que tot, un art de distreure; com passa amb el teatre, la seva finalitat immediata és el plaer de l’auditori; el seu plaer, en primer lloc; la seva instrucció després. [...] He pogut entendre la tria d’uns infants als quals, recentment, se’ls va demanar que triessin els seus contes predilectes. La pregunta va ser feta per diverses persones a molts d’infants de diferents categories, individualment o per grups. Pel que fa a la classe dels més petits, la resposta va ser: Els tres óssos, Els tres porquets i El conte de la vella i el seu porc. Un breu examen d’aquestes tres històries ens en revela una característica comuna: la rapidesa en l’acció. Constantment hi passa alguna cosa. Cada paràgraf de la narració és un esdeveniment. No s’hi perd temps en explicacions o en descripcions pintoresques o sentimentals. No es tracta pas del que pensava la gent, o del que sentia, sinó del que feia. Un altre caràcter comú: tal com rellegiu aquests contes tan breus, us adoneu que cada esdeveniment ofereix un quadre complet a la imaginació, i aquests quadres són formats pels elements més simples. Són els que l’infant ja coneix. Es tracta de coses que veu o sent cada dia, tenyides, però d’una ombra de misteri, cosa que les fa més agradables. Per exemple, en el conte dels Tres óssos hi surten objectes ben familiars: una casa, cadires, llits, plats... Però són els plats, els llits, les cadires i la casa de tres óssos. Vet aquí l’element meravellós, i amb aquest lleuger matís n’hi ha prou per transformar l’escena. Un tercer element característic són una certa quantitat de repeticions. Tenim aquí, doncs, ben definits, tres caràcters comuns a aquests contes que els infants estimen tant: acció ràpida i seguida, imatges familiars tenyides de meravella, i més o menys, repeticions. [...] COM CAL EXPLICAR ELS CONTES? Vet aquí una pregunta molt breu que exigeix una resposta molt llarga. Però intentarem sintetitzar. Què cal “exigir” a un narrador: ningú no pot descriure un quadre que no ha vist o interpretar el que no ha comprès. El narrador ha d’assimilar la història per poder-la explicar; cal aprendre’s el conte. Cal conèixer la història en els detalls més íntims i assimilar-la tan completament que arribi a convertir-se en una mena d’experiència personal. Compte, l’assimilació no vol dir pas memorització.


24

Preneu-vos seriosament el conte que expliqueu. Per molt absurd que us sembli, encara que el trobeu massa ple de repeticions inútils, recordeu que si val la pena explicar-lo, val la pena explicar-lo bé, i tracteu-lo amb respecte. Expliqueu-lo simplement, lògicament, dramàticament i amb entusiasme. Tingueu calma, en un orador no hi ha res més lleig que una excessiva rapidesa en l’exposició. Resumint, l’èxit en l’art de narrar comprèn la simpatia, la comprensió i l’espontaneïtat. Cal apreciar el conte i, servint-se de la imaginació, deixar-se dominar per l’esperit del conte, cal dir-lo amb tot el cor, senzillament, vivament, joiosament. Des que és ben petit, l’infant espera abans d’anar-se’n a dormir sentir que li dieu a cau d’orella les paraules màgiques: “Hi havia una vegada...”

Fragments de COM EXPLICAR CONTES de Sara C. Bryant


25

RESUM DE L’ARTICLE COM EXPLICAR CONTES, DE SARA C. BRYANT Sara Cone Bryant introdueix el llibre remarcant la importància d’explicar contes. Ressalta com el narrador ha de gaudir i viure el conte, ja que aquesta és la única forma d’arribar a l’auditori i fer-lo partícip del seu goig. El conte, com explica l’autora, iniciarà al nen en el món de l’art i la bellesa. En l’entorn escolar, reforçarà la confiança i un bon ambient entre alumnes i el mestre, i inculcarà o reforçarà en els més petits el saber escoltar. A més, com s’exposa al final del llibre, els contes són especialment útils per a ensenyar la llengua materna, motivar l’ús del llenguatge correcte i ensenyar una expressió oral correcta i clara. Bryant classifica els contes en quatre categories:

5. Contes de fades: Comprenen totes les narracions d’aventures, hi apareguin o no les fades, i són un element imprescindible per a que l’oient s’introdueixi en la literatura i pugui apreciar-la plenament. Aquest contes poden ser morals, si transmeten a l’oient coneixement popular o idees, i contes que no pretenen inculcar cap tipus de pensament, ans el contrari, que sigui l’oient qui tregui les seves pròpies conclusions.

6. El conte burlesc: Aquells que narren històries divertides, inclús absurdes. El seu principal objectiu és entretenir i fer riure, tot i que podem trobar-hi certs continguts morals amagats darrera les exageracions dels personatges.

7. Paràboles de la naturalesa: Es basen en fets científics, i permeten a l’oient vegi el món des d’un punt de vista diferent al seu, ja sigui en el context social, geogràfic o personal. Això facilita que el nen aprengui valors com l’empatia o la generositat.

8. El relat històric: Els que narren fets o biografies passades, generalment de gran transcendència. Procuren entretenir, alhora que fomenten valors positius i enalteixen accions nobles i desinteressades, fent que el nen humanitzi la història.

Establir una classificació de contes segons l’edat és molt difícil, però els contes de fades solen ser adients per nens d’entre 7 i 8 anys, mentre que les paràboles de la naturalesa i els relats històrics són ideals quan els nens comencen a qüestionar-se tot allò que els envolta. El primer pas per explicar un conte és elegir-lo. L’autora ens explica, basant-se en les preferències dels nens, algunes de les característiques que aquests busquen en un conte:


26

Acció ràpida i contínua: El text ha de ser lleuger i cada paràgraf ha de ser rellevant, ja que els nens estan pendents del que fan els personatges. Les descripcions o les explicacions poden restar-li interès al conte.

Senzillesa i misteri: Els lectors han de poder visualitzar la història, i per això el contar ha de basar-se en objectes i personatges quotidians, que siguin coneguts per l’oient però que fora del seu context l’atrapin i el motivin a escoltar el relat.

Elements reiteratius: Tot i que no és un element indispensable, les repeticions, en diferents graus, ajudarà als oients a entendre perfectament el conte. A més, l’esforç mental que necessitaran per seguir l’encadenament de les repeticions sense perdre’s els estimularà positivament i els motivarà a esforçar-se.

Un bon exercici per seleccionar correctament un conte és visualitzar-lo, aconseguir captar els matisos, les característiques del seu contingut per transmetre’l a l’auditori. El material en literatura infantil sigui limitat, però els nens no tenen cap problema en escoltar un conte que ja coneixen, i l’acceptaran de bon grat. Un cop seleccionada una narració o un conte, en ocasions, el segon pas serà adaptar-lo. Per exemple, si un relat és massa llarg, caldrà prescindir de les trames secundàries, personatges inútils i aquells detalls irrellevants que no aporten res a l’argument principal. La finalitat és unir el plantejament i el desenllaç a través d’un trama ràpida i àgil conformada pels fets imprescindibles del relat. Si amb aquestes modificacions encara no l’hem escurçat suficient, caldrà intentar abreujar alguns passatges o ometre els menys transcendents. Si pel contrari tenim una narració massa curta, caldrà ampliar-la, inventant detalls interessants que siguin consistents amb la història que s’explica. En aquests casos, cal anar amb compte amb els afegits, i tenir cura de la preparació del final: cal que el desenllaç transmeti la sorpresa i l’emoció que s’espera d’un conte. En ambdós casos, caldrà mantenir una continuïtat lògica, que el conte constitueixi un objecte únic, un estil senzill i que tingui un desenllaç ben preparat. Fetes la selecció i l’adaptació, arriba el moment d’explicar el conte. La figura més important és, òbviament, la del narrador, qui haurà d’haver assimilat el conte per poder explicar-lo. Si el narrador no sent cap mena d’interès pel relat, si no se sent disposat a transmetre’l o no li entusiasma, no aconseguirà motivar o implicar al públic, i fracassarà en el seu objectiu d’entretenir. Més enllà d’això, el narrador ha de conèixer perfectament el conte. Un moment de dubte, oblidar un fet essencial i haver de recapitular o una repetició


27

involuntària poden arruïnar una narració. Tot i que és preferent conèixer el relat més que memoritzar-lo, hi ha excepcions en que és necessari saber-se perfectament el text, com quan és particularment bell o característic. Abans d’iniciar el relat, el narrador pot repassar-lo breu i mentalment per recordar-ne l’essència i aconseguir transmetre-la de bon principi. Per a que la narració arribi correctament a tothom és preferible que els oients s’asseguin en un semicercle no massa extens, que hi hagi silenci abans d’iniciar el relat i un cop començat no pausar la narració si no és per un cas de força major. Per a una correcta narració cal:

Utilitzar expressions senzilles.

Narrar els fets de manera lleugera i amb expressions curtes i paraules clares.

Fer us de la veu, el cos i el moviment per recolzar la narració. Per exemple, ens podem valdre de la modulació de la veu, la mirada inquieta o la gesticulació per marcar correctament la forma dramàtica de les situacions, sempre que s’utilitzi de forma natural.

Aconseguir una narració tranquil·la, sense presses i mostrar-se confiat i segur en tot moment.

Anticipar les bromes i deixar temps per assaborir-les.

Evitar parlar massa alt per així prevenir l’esgotament tan del narrador com del públic.

No forçar la veu buscant tons afables o tranquils, ja que sol acabar amb veus monòtones, tímides o desagradables.

Si el narrador es cansa enmig d’una narració o ha d’explicar un conte que en aquell moment no li ve de gust, l’autora aconsella fingir per no fer decaure l’ambient, sobretot si el públic està concentrat. El final ha de ser contundent i efectiu i per norma general és millor no recitar una moralina innecessària, ja que podria resultar avorrida als oients i deixar-los amb una sensació ambigua. Finalment, Bryant relata les pautes per dur a terme uns exercicis que es realitzen en una escola de Providence i que serveixen per potenciar la creativitat i l’expressió dels alumnes a través d’un conte. Aquests exercicis són: deixar que els nens expliquin el conte, que el representin teatralment o que facin treballs manuals sobre el relat, com ara dibuixos o retalls dels personatges principals.


28

3) Fitxa d’avaluació oral (5 còpies) FITXA D’AVALUACIÓ ORAL


29

1) Tria i justifica una d’aquestes tres opcions per a definir la teva intervenció oral: a) He aconseguit del tot l’objectiu de l’activitat (produir oralment un fragment de la meva rondalla). b) He fet una correcta intervenció, però encara l’hauré de millorar en alguns aspectes. c) No estic molt content/a amb la meva intervenció. Encara tinc algunes dificultats i necessitaria practicar-la més. 2) Fes una reflexió sobre el resultat final de la teva intervenció a partir dels comentaris dels companys i del professor. Tingues en compte les qüestions següents: He fet un guió per poder preparar-me el discurs davant dels meus companys? He assajat abans de presentar-lo? He tingut en compte tots aquells aspectes que contribueixen a una bona locució? He considerat tots els aspectes discursius i comunicatius?


30

FITXA D’AVALUACIÓ ORAL


31



32



33



34



35



36



37



38



39



40

4) FITXA AVALUACIÓ ASSAIG GENERAL Marca si el company que has d’avaluar ha tingut en compte els aspectes orals que hi trobaràs a continuació en la seva intervenció. Afegeix-hi també evidències o mostres que justifiquin la teva opinió.

Característiques

Aspectes que cal avaluar EVIDÈNCIES

ADEQUACIÓ

el model de llengua és adequat i té en compte el destinatari i el tema s’ha aconseguit l’objectiu comunicatiu que es proposava s’ha aconseguit en l’interlocutor l’efecte volgut, tenint en compte la intencionalitat

COHERÈNCIA

el discurs conté les parts bàsiques: situació inicial, conflicte, acció, resolució, situació final les idees es presenten de forma clara i ordenada no hi ha idees irrellevants ni contradiccions s’ajusta al gènere o a la tipologia que es demanava és clar, eficaç i natural l’extensió és suficient

COHESIÓ

les construccions sintàctiques són clares hi ha una adequat ús dels connectors textuals les frases són acabades


41

Utilitza diversos mecanismes de substitució, de referència i/o de repetició (reiteracions). conté un repertori lèxic ric, variat i precís, senzill, tot evitant mots generals (tema, fet, cosa....) Utilitza les fórmules d’inici i de comiat pròpies de les rondalles.

CORRECCIÓ

les estructures morfosintàctiques són pròpies del català les formes lèxiques (paraules i frases fetes) respecten la normativa estàndard

PRONÚNCIA

la pronúncia dels sons vocàlics és genuïna la pronúncia dels sons consonàntics és genuïna

LOCUCIÓ

la vocalització és bona la intensitat és adequada l’entonació és adequada a la situació comunicativa la velocitat és adequada les pauses són adequades

COMUNICACIÓ NO VERBAL

presenta un feedback positiu en la mirada amb els interlocutors gesticula bé és adequat el moviment corporal adopta una bona positura


42

Fes una reflexió sobre el resultat final de la teva intervenció a partir dels comentaris dels companys i del professor. Repassa la graella anterior i comenta quins han estat els punts forts i quins són els punts que cal millorar de cara a la intervenció final (entre 250 i 400 paraules).


43

5) EXERCICI DE VALIDACIÓ 1) Descriu el teu procés de treball. Redacta com has viscut la preparació de la narració del conte des de l’inici. Tingues en compte les respostes que has donat al llarg dels exercicis de l’assignatura. Com a pauta, pots utilitzar aquestes preguntes. No contestis les preguntes, estic demanant una redacció. La redacció ha de tenir com a mínim entre 500 i 750 paraules:

- Per què vas triar aquest conte? Què et va moure a escollir-lo? - Quins són els meus punts forts i els meus punts febles com a parlants? - Quins elements havies de reforçar abans de fer la narració del conte? - Per què no vaig seguir el procés? Explica els motius que et van fer interrompre el procés de preparació de la narració del conte i com et van afectar en la preparació del conte. - Quins van ser els meus punts forts i els meus punts febles com a contacontes en la intervenció final? Justifica-ho amb evidències. - Vas reforçar els elements que havies previst que reforçaries en la teva intervenció final? Per què? - Si tornessis a explicar el conte, què milloraries? Per què?


44

explica'm una rondalla! - mòdul de literatura ges 1 (cfa tona)

Documents