terceres jornades sobre produccions agrÍcoles en el … · dels més habituals és el xarop de...

TERCERES JORNADES SOBRE PRODUCCIONS AGRÍCOLES EN EL MARC DEL PROCÉS DE CONCENTRACIÓ PARCEL·LÀRIA I MILLORA DEL REGADIU DE LA CONCA DE TREMP

Informe de Valoracions

Organitza:

Ajuntament de Tremp

Coordina:

Amb la col·laboració de:

Comunitat de Regants i Expectants de la conca de Tremp

Aquesta acció ha estat subvencionada pel Servei d’Ocupació de

Catalunya, en el marc del Projecte “Treball a les 7 comarques” i

cofinançada pel Fons Social Europeu.

1

· INFORME DE VALORACIO

NS ·

Índex -------------------------------------------

Presentació .................................................................................................................................... 2

CONREUS EXTENSIUS DE PANÍS PER A CONSUM HUMÀ .............................................................. 6

EXPERIÈNCIA DE LA COOPERATIVA JOAQUÍN COSTA Y LA LITERA DE BINÉFAR.......................... 13

PLANTACIONS D’OLIVERA EN REGADIU ...................................................................................... 18

NOVES PLANTACIONS D’AMETLLER EN REGADIU ....................................................................... 28

ELS MERCATS AGRARIS: FUNCIONAMENT, VOLATILITAT I ESTRATÈGIES DE FUTUR .................. 42

LA REFORMA DE LA PAC 2014-2020 ........................................................................................... 54

INTRODUCCIÓ AL REG I COMPONENTS D’UNA INSTAL·LACIÓ DE REG ....................................... 58

GESTIÓ DE LES COMUNITATS DE REGANTS ................................................................................ 69

FINQUES EXPERIMENTALS D’AMETLLERS EN REGADIU .............................................................. 74

FRUITA SECA TEIXIDÓ .................................................................................................................. 75

Relació de ponents ...................................................................................................................... 77

2


NS ·

Presentació-------------------------------------

El cicle de les TERCERES JORNADES SOBRE PRODUCCIONS AGRÍCOLES EN EL MARC DEL

PROCÉS DE CONCENTRACIÓ PARCEL·LÀRIA I MILLORA DEL REGADIU DE LA CONCA DE TREMP

és una acció promoguda pel Consell Comarcal del Pallars Jussà i els ajuntaments de Tremp,

Isona i Conca Dellà i la Pobla de Segur. Aquesta acció ha comptat amb la col·laboració de la

Comunitat de Regants i Expectants de la Conca de Tremp, l’Oficina Comarcal del DAAM de la

Generalitat de Catalunya i el Centre de Capacitació Agrària del Pallars. Les Terceres Jornades

sobre produccions agrícoles han estat coordinades pel Centre de Desenvolupament Rural

Integrat de Catalunya.

Aquesta acció ha estat subvencionada pel Servei d’Ocupació de Catalunya, en el marc del

Projecte “Treball a les 7 comarques” i cofinançada pel Fons Social Europeu.

En el marc d’aquestes terceres jornades, s’ha volgut donar resposta a algunes de les qüestions

que es plantegen els pagesos de la conca de Tremp, com són les varietats que es poden

adaptar millor al nou regadiu, els cultius que poden ser més rendibles, la gestió de l’aigua, les

possibilitats de transformació dels productes que s’obtenen o les vies de comercialització.

En aquestes terceres jornades, s’han realitzat cinc sessions que han tractat les següents

temàtiques:

Jornada 1. Conreus extensius de panís. L’experiència de la

cooperativa de Binéfar: panís per a consum humà.

Jornada 2. Plantacions d’olivera en regadiu i noves plantacions

d’ametller en regadiu.

Jornada 3. Els mercats agraris: funcionament, volatilitat i estratègies

de futur. La reforma de la PAC 2014-2020.

Jornada 4. Introducció al reg i components d’una instal·lació de reg.

Gestió de les comunitats de regants.

Jornada 5. L’ametller en regadiu. Sortida per a conèixer plantacions

d’ametller en reg, transformació i comercialització de la producció.

A continuació es presenta el programa i un breu resum de valoracions i conclusions de cada

jornada.

3


NS ·

Fulletó de difusió de les Terceres Jornades sobre Produccions Agrícoles

4


NS ·

Fulletó de difusió de la cinquena jornada de les Terceres Jornades.

5


NS ·

JORNADA 1

Dimarts 30 d’octubre de 2012

- Jaume Lloveras. Catedràtic d’universitat a la UdL Dep. de Producció i Ciència Forestal IRTA-UdL

- Juan José Mallén. Soci de la Cooperativa del Campo Joaquín Costa y la Litera, i President de la Asociación de Amigos de Maíz de Consumo Humano y de Semilla de Alfalfa Aragón

CONREUS EXTENSIUS DE PANÍS I

L’EXPERIÈNCIA DE LA COOPERATIVA DE BINÉFAR EN PANÍS PER A CONSUM HUMÀ

6


NS ·

JORNADA 1

CONREUS EXTENSIUS DE PANÍS PER A CONSUM HUMÀ

Jaume Lloveras. Catedràtic d’universitat a la UdL Dep. de Producció i Ciència Forestal IRTA-

UdL

1. EL BLAT DE MORO

El panís és un aliment bàsic. Es troba entre els cereals més importants al món:

1.- Blat de moro: 844 milions t.

2.- Arròs: 672 milions de t.

3.- Blat: 650 milions de t.

Els cultius transgènics ( blat de moro o la soja) no estan permesos per consum humà a Europa

!!! No obstant, Espanya importa:

1.- Més de 3 milions de Tm. de panís (molt d'ell transgènic pel nostre bestiar).

2.- Entre 3 i 4 milions de Tm. de soja, la gran majoria transgènica.

Imatge d’un gra de blat de moro:

Tipus de blat de moro

Dentat

Flint o panís plata

Popcorn o panís per a crispetes

7


NS ·

Dolç

Blanc

Waxy

Amylomaíz

Panís amb alt contingut en lisina

Per què serveix ?

1.- Aliment humà (directament)

2.- Aliment animal

3.- Industria alimentària

4.- Biocombustibles

Usos actuals del blat de moro:

El blat de moro prové de Amèrica Central.

A Catalunya el blat de moro per a consum humà ha estat un conreu tradicional en algunes

comarques. Les "nostres" varietats? El farro, farina de blat de moro blanc.

El blat de moro s’utilitza en la indústria alimentària i està en molts dels aliments habituals, un

dels més habituals és el xarop de glucosa. El jarabe de glucosa se obtiene por la hidrólisis

enzimática de almidón de distintos productos naturales: del maíz, del trigo… se puede realizar

una hidrólisis parcial o total, dando paso a distintos productos.

….. éste proporciona una dulzura relativa de 40 (el azúcar de mesa tiene un valor de 100, igual

que el jarabe de maíz rico en fructosa), es un producto muy utilizado en la industria con

distintas finalidades, por ejemplo en las masas fermentadas y masas batidas (repostería, etc.),

Unión Europea

Piensos

81%

Industria

Química

10%

Consum

o

Humano

9%

España

Industria

Química

25%

Consumo

Humano

3%

Piensos

72%

8


NS ·

por su acción higroscópica, es decir, es un azúcar que retiene la humedad y conserva los

productos en mejores condiciones por más tiempo….

…..además pues evita la cristalización que se produce en el congelado (helados), es decir, hace

los cristales de hielo mucho más pequeños, casi inapreciables al …

També actualment hi ha nova generació de plantes transgèniques, que aporten millores

nutricionals als grans. Per exemple, panís amb carotenoides.

2. INDICACIONS GENERALS DE LA PRODUCCIÓ DE PANÍS

Despeses de producció del panís en reg (Lloveras, 2012):

Apartat Preu (€/ha)

Preparació del sòl i sembra 200 (136 - 252)

Llavor 230 (176 - 320)

Adobat mineral 444 (288 - 550) (30%)

Fitosanitaris 100 (80 - 120)

Recol·lecció i transport 126

Assecatge 164 (130 - 216)

Aigua + regador 194 (160 – 330)

Total 1.453 € (1.235 -1.635)

Preu del panís a 200 (€/t) (33pts/kg) → 7.200 kg, per cobrir despeses

Preu del panís a 215 (€/t) (36pts/kg) → 6.800 kg

Aspectes principals de l’ecologia del panís:

- Temperatura base: 6-10 ºC

- Temperatura òptima: 25-30ºC

- Temperatura màxima: 40ºC

- Pluviometria: 25 mm-5.000 mm

- Períodes crítics de dèficit hídric

El panís és un dels cultius tradicionals en els regadius de la vall de l’Ebre (≈ 90.000 ha), on

forma part de les rotacions de cultius.

Les produccions de gra (en regadiu): 10-19 Tm/ha.

9


NS ·

Necessita una major inversió que altres cultius.

Dóna (depenent del preu del gra) un major marge brut que altres cultius herbacis.

Per produir panís, es donen les següents recomanacions:

- Preparar i cuidar el sòl adequadament.

- Escollir la varietat adequada i el cicle.

- Adobar correctament.

- Un bon maneig del cultiu (sembra, densitat, etc).

- Volum d’aigua necessària.

- Protecció del cultiu (plagues, malalties, males herbes).

- Collir en el moment adequat.

Es parla de cicles FAO (correlació amb el mínim de dies sembra-maduresa). El cicle mitjà-llarg

(cicle 600-700 FAO), és el que més es fa a Lleida.

10


NS ·

A Catalunya, l’IRTA disposa d’informació de rendiments de panís a partir de diferents assajos de

varietats en diferents territoris de l’àmbit català. A Tremp, però, no hi ha camps experimentals,

caldria extrapolar les dades.

11


NS ·

El cicle depèn de la Temperatura (influencia en el creixement i en el desenvolupament de la

planta) i del fotoperíode (quantitat d’hores de llum).

o TEMPERATURA:

- Influencia en tots els estadis de creixement i desenvolupament

o FOTOPERÍODE:

- Panís respon com a planta de dies curts

- Afecta a la iniciació floral, etc.

- Varietats de cicle curt � insensibles a fotoperíode

Determinació de la integral tèrmica (graus dia): floració, maduresa (capa negra del gra).

o Càlcul de la integral tèrmica:

Tmàx + Tmín UT/Dia = - Tb 2

Tmàx: temperatura màxima diària Tmin: temperatura mínima diària

Tb: temperatura base (6 i 10ºC)

o 4 models:

- Mètode francès: Tb = 60ºC, a partir de les T màximes i mínimes diàries enregistrades.

- Mètode francès: Tb = 60ºC, considerant Tmàx ≥ 30ºC.

- Mètode americà: Tb = 10ºC, a partir de les T màximes i mínimes diàries enregistrades.

- Mètode americà: Tb = 10ºC, considerant Tmàx ≥ 30ºC.

12


NS ·

Classificació de varietats de panís segons el nombre de graus-dia en base 6ºC:

Denominació Mínimin - Máxim

� Ultraprecoces - 1725

� Muy precoces 1726 - 1825

� Precoces 1826 - 1925

� Semiprecoces 1926 - 2075

� Ciclo medio 2076 - 2125

� Semitardios 2126 – 2175

� Tardíos 2176 - 2225

Efecte de la temperatura en la producció de panís:

13


NS ·

EXPERIÈNCIA DE LA COOPERATIVA JOAQUÍN COSTA Y LA LITERA DE

BINÉFAR

Juan José Mallén. Soci de la Cooperativa del Campo Joaquín Costa y la Litera, i President de la

Asociación de Amigos de Maíz de Consumo Humano y de Semilla de Alfalfa Aragón

1. PRODUCCIÓ DE PANÍS PER COMUNITATS AUTÒNOMES

CC.AA

PRODUCCION MAÍZ

2012 2011 2010 2009

PAIS VASCO 3.870 0 1.935 2.829

NAVARRA 202.680 163.963 139.620 153.177

LA RIOJA 6.300 2.750 2.817 4.725

ARAGÓN 503.660 591.722 442.357 541.671

CATALUÑA 406.173 369.249 342.000 371.230

CASTILLA LEON 950.000 1.047.914 888.804 978.363

CASTILLA LA MANCHA 253.656 432.155 280.280 321.430

EXTREMADURA 667.018 559.581 358.857 390.636

ANDALUCIA 383.210 327.800 209.970 248.260

RESTO 122.874 227.066 181.706 363.585

ESPAÑA 3.499.441 3.722.200 2.848.346 3.375.906

2. PRODUCCIÓ DE PANÍS PER PROVÍNCIES A L’ARAGÓ

AMBITO

PAC

2000

PAC

2001

PAC

2002

PAC

2003

PAC

2004

PAC

2005

PAC

2006

PAC

2007

PAC

2008

PAC

2009

PAC

2010

PAC

2011

PAC

2012

HUESCA 38.556 53.037 46.612 50.057 51.496 34.609 31.373 34.886 29.573 36.330 31.141 38.265 32.550

TERUEL 3.551 4.799 4.256 5.050 5.765 5.627 4.509 4.240 3.342 3.522 3.049 3.267 3.159

ZARAGOZA 32.754 41.187 27.642 33.185 33.591 24.747 19.802 21.829 25.330 23.766 17.463 21.584 19.390

ARAGÓN 74.861 99.023 78.510 88.292 90.852 64.983 55.684 60.955 58.245 63.618 51.653 63.116 55.099

14


NS ·

El maneig del cultiu de panís per part de la Cooperativa Joaquín Costa:

1. La despesa de l’aigua de reg té lloc des del mes de març fins a principis d’agost,

aprofitant les tempestes de primavera.

2. Amb la sembra primerenca, s’evita la contaminació per pol·linització d’altres

plantacions properes de blat de moro que no són de consum humà.

3. Amb la sembra primerenca, no tenen atacs del taladre.

4. El panís per a consum humà, en el moment de comercialitzar-lo, el poden destinar a

consum humà o a consum animal, de manera que tenen dues opcions.

5. Que la rendibilitat que s’aconsegueix amb sembres primerenques i en cicles 500 a 600

és igual o superior a la d’altres blats de moro.

6. La comercialització del panís es pot fer al mes de setembre, un mes abans que el panís

procedent de França.

7. Amb aquestes sembres, s’aconsegueix una zona lliure de contaminació, preservant el

medi natural.

A la Cooperativa Joaquín Costa, porten més de 10 anys fent diferents assajos de panís per

estudiar la productivitat i el rendiment, i aconseguir un estalvi d’aigua.

Assaig de panís per a consum humà (2012)

2012

SUPERFÍCIE (ha) 6,22

DENSITAT DE SEMBRA (plantes/ha)� (0,73*0,16) 86.000

DATA DE SEMBRA 20/04/2012

DATA DE COLLITA 02/10/2012

ADOBAT 600 (8-15-15) + 500 UREA

TRACTAMENTS HARNESS GTZ+SPADE

CONS. AIGUA (m3/ ha) ≈ 6.500

010.00020.00030.00040.00050.00060.00070.00080.00090.000

100.000110.000

PAC 2000 PAC 2001 PAC 2002 PAC 2003 PAC 2004 PAC 2005 PAC 2006 PAC 2007 PAC 2008 PAC 2009 PAC 2010 PAC 2011 PAC 2012

EVOLUCION DE LA SUPERFICIE DE MAIZ EN ARAGON (00-12)

HUESCA TERUEL ZARAGOZA ARAGÓN

15


NS ·

Treballen amb la varietat N43, de cicle 600 curt, atès que és el que els ha donat més bons

resultats en els assajos.

16.02916.478

17.652

18.896

12.500

13.500

14.500

15.500

16.500

17.500

18.500

19.500

PR32T83 PR32T16 PR33W82 PR34N43

ENSAYO DE VARIEDADES DEL MAIZ DE CONSUMO HUMANO EN LA ZONA

16


NS ·

A través de la Cooperativa, van crear l’Asociación de amigos del maíz de consumo humano y

semilla de alfalfa de Aragón. L’objectiu és protegir la feina dels agricultors i les produccions dels

cultius foranis invasius i contaminants.

Treballen amb Híbrids.

Per a fer la hibridació, és necessari que grans de pol·len dels pendons femenins (inflorescència

masculina) d’una planta fertilitzin els panots (inflorescència femenina) d’una altra. El panís té

com a característica la fertilització creuada i oberta, de manera que és necessari evitar que les

plantes escollides com a femenines s’autopol·linitzin. Per això, s’utilitza un procediment

anomenat de castració o retirada de l’espiga de la femella abans de l’alliberació del seu pol·len.

Des de l’associació, gràcies a l’experiència de la Cooperativa Joaquín Costa dels últims deu-

dotze anys, s’intenta que l’agricultura sigui el més respectuosa amb el medi ambient, procurant

contaminar el mínim possible i sent respectuosa amb la salut.

Des de l’Associació, es sembra panís de consum humà perquè té aquesta garantia. La

rendibilitat transgènic-no transgènic és la mateixa, el fet de ser transgènic no vol dir que tingui

més productivitat.

En el mercat de l’alimentació, es precisa controlar les llavors mitjançant patents per a generar

dependència.

Ells venen la producció a Syral, una indústria alimentària.

Fan rotació amb alfals. L’alfals l’utilitzen per a fer pinso per animals (a Saragossa hi ha tres

fàbriques de pinso que fan pinso sense soja, el fan amb alfals). A més a més, l’alfals aporta

nitrogen al sòl i s’evita les aportacions de nitrats químics.

17


NS ·

JORNADA 2

Dijous, 8 de novembre de 2012

- Juan Francisco Hermoso. Transferència Tecnològica i Serveis Olivicultura i Fruita Seca. IRTA Mas Bover.

- Xavier Miarnau. Transferència Tecnològica i Assessorament Fructicultura. IRTA.

Plantacions d’olivera en regadiu i noves plantacions d’ametller en regadiu.

18


NS ·

JORNADA 2

PLANTACIONS D’OLIVERA EN REGADIU

Juan Francisco Hermoso. Transferència Tecnològica i Serveis Olivicultura i Fruita Seca. IRTA

Mas Bover.

1. ECOLOGIA

• CLIMA

o Clima mediterrani

o 300-600 mm/any

o Hiverns suaus (-2ºC a 0ºC)

o Estius calorosos (30ºC a 35ºC)

• SÒL

o Adaptació a diversos tipus de sòls

2. SISTEMES DE PLANTACIÓ

• Plantació TRADICIONAL

o 100 arbres/ha (d’1 a 3 peus/arbre)

• Plantació INTENSIVA

o Vibrador: 200-400 arbres/ha (vas alt)

o Collossus: 500-700 arbres/ha

• SUPERINTENSIU (SETO)

o > 1500 arbres/ha

En els últims anys, hi ha hagut una expansió en el cultiu de l’olivera.

2. OLIVICULTURA TRADICIONAL

• Plantacions envellides

• Costos de cultiu elevats (recol·lecció i poda)

• Baixes produccions (1000 a 2.5000 kg/ha en secà, i 3.000 a 5.000 kg/ha en regadiu)

• Rendibilitat econòmica molt baixa

19


NS ·

• Ajudes UE 2014 ?

• Model plantació: 70-120 arbres/ha i 80 m3/arbre

S’estan recuperant algunes varietats tradicionals locals per les propietats nutricionals, riques en

polifenols, que tenen interès a nivell, i podrien ser interessants en el mercat.

PROBLEMÀTICA

• Climatologia adversa: humitat elevada, gelades, vent, sequera, etc

• Problemes fitosanitaris: mosca, repilo, sabonosa, etc

• Sòls pobres

• Plantacions envellides (alternants)

• Varietats tradicionals poc adaptades a l’olivicultura moderna

3. OLIVICULTURA MODERNA

• 200-400 arbres/ha

• Vas: esquelet format per tres branques principals inserides al tronc, amb angles oberts i

branques secundàries sobre aquestes.

• Mac entre línies: 5 a 8 m, i entre arbres: 4 a 7 m

• Entrada en producció: 5-6 anys

20


NS ·

SISTEMAS Y DISEÑO DE PLANTACIÓN 13

• Bones condicions orogràfiques i edafo-climàtiques

• Plantacions mecanitzables

• Costos de cultiu mig-baix

• Altes produccions: 5.000 a 7.000 kg en secà, i 8.000 a 12.000 kg/ha en regadiu

• Bona rentabilitat econòmica

4. PLANTACIONS SUPERINTENSIVES

• > 1.500 arbres/ha

SITUACIÓ ACTUAL

• 100.0000 ha (40% Espanya, origen Catalunya)

• Disponibilitat d’aigua > 2.000 m3/ha

• Plantacions en grans superfícies (>15 ha) i poc accidentats

• Cost d’implantació elevat i major impacte de gelades i sequera

• Problemàtica del cultiu (lluminositat, poda i tractaments fitosanitaris)

• Potencial productiu i rentabilitat en estudi

• Inversions a curt plaç (15 anys, segons latitud)

• Replantació o rejoveniment (marcs dinàmics)

• Palmeta: esquelet format per un eix central amb 3 o 4 pisos formats per branques en

sentit oposat, tot en un mateix pla.

• Marc entre línies: 3,5 a 4,5 m, i entre arbres: 1,25 a 2,5 m

• Entrada en producció: 2-3 anys

21


NS ·

PRINCIPALS AVANTATGES (SETO)

• Ràpida entrada en producció

• Altes produccions durant els primers anys

• Mecanització de la collita

• Recol·lecció ràpida del fruit

• Qualitat del producte

5. OLIVICULTURA ALTA DENSITAT

• Ypsilon: vas de 2 braços, perpendiculars a la línia d’arbres i en les què s’insereixen les

branques secundàries. No és fàcil de formar.

• Marc entre línies: 5 a 7 m, i entre arbres: 2 a 4 m

• Entrada en producció: 4-5 anys.

• Eix central (piràmide o monocon): esquelet format per un eix central i branques

disposades irregularment al voltant del tronc. Facilitat de renovació de branques.

• Marc entre línies: 5 a 6 m, i entre arbres: 2 a 3 m.

• Entrada en producció: 3-4 anys.

22


NS ·

6. ADAPTACIÓ AL MEDI

LA TEMPERATURA COM A FACTOR LIMITANT

• Temperatures hivernals

o Resistència al fred

o Necessitats de fred hivernal

• Temperatures primaverals

o Susceptibilitat al fred

o Necessitats de calor per a la floració

• Temperatures estivals

GELADES. DANYS EN OLIVERES

Els òrgans de l’olivera mostren diferent grau de sensibilitat a la gelada.

Arrels < fulles < brots < gemmes

23


NS ·

En les gemmes afectades:

• Tenen menys inflorescències

• Es desenvolupen amb més espai

• Emeten fulles noves amb deformacions

En troncs i branques

• Esquerda d’escorça i canvi degut a la falta d’elasticitat de l’escorça

• Decoloració de l’escorça (fusta de crema a marró)

• Producció d’exudats pel teixit cortical

• Tuberculosi (la bactèria penetra per les ferides)

En fruits (gelades severes)

• Aparició d’arrugues a l’epidermis

• Pansiment i decoloració del peduncle (tonalitats marronoses)

• Disminució del contingut i qualitat dels olis

En zones amb risc de gelades és important:

• L’elecció de la varietat

• El maneig de la plantació (poda, reg i fertilització)

Les oliveres podades a la tardor pateixen més danys que les no podades.

El risc excessiu després de la recol·lecció provoca majors danys, però els arbres es recuperen

millor.

Aplicacions de N després de setembre retarden l’enduriment.

La resistència està altament relacionada amb l’acumulació de carbohidrats.

En estat de repòs:

• T entre 0ºc i -5º � petites ferides en brots i branques joves per on pot penetrar

malalties i plagues

• T entre -5ºC i -10ºC � poden matar brots i branques joves

• T inferiors a -10ºC –> mort de branques joves i inclús de tota la part aèria

Durant el període de creixement vegetatiu:

24


NS ·

• T lleugerament < 0ºC � danys greus en brots provocant la mort de gemmes i fulles

tendres (recén formades)

• T lleugerament > 0ºC � pot afectar la floració,provocant la formació de flors

incompletes

Durant el creixement i maduració del fruit:

• T < 0ºC � disminueix la producció i la qualitat de l’oli

7. REG

Reg localitat (plantacions d’oli) DOSI MODERADA (1.000 a 2.000 m3/ha)

Increment de: producció / creixement vegetatiu / pes del fruit i contingut d’oli

Recomana consultar el portal Ruralcat. A la Pobla de Segur, hi ha una estació meteorològica.

Influència del reg en la qualitat de l’oli:

• Menor intensitat del color

• Menor contingut en polifenols totals

• Menor estabilitat

25


NS ·

• Menys amarg, picant i astringència

• Major dificultat de maneig d’olives en post-collita (rotures i aplastaments)

8. FERTILITZACIÓ

Oliveres adultes (kg/ha): 80-110 N; 30-50 P2O5; 70-90 K2O

Deficiències minerals: Bor i Ferro

Fertirrigació i adobat foliar (en algunes plantacions)

9. PLAGUES I MALALTIES AL MEDITERRANI

• Plagues més importants: mosca, prays i caparreta

• Malalties més importants: repilo, jabonosa i verticillium

10. RECOL·LECCIÓ

Els mètodes moderns són els vibradors de branques, vibradors multidireccionals de tronc, i

recol·lectors cavalcants.

Determinació del moment òptim:

• Maduració de l’oliva

• Caiguda natural

• Contingut en oli

26


NS ·

• Evolució de la qualitat de l’oli

• Incidència de l’època de recol·lecció en la collita següent

27


NS ·

La tendència avui dia és avançar la recol·lecció.

28


NS ·

NOVES PLANTACIONS D’AMETLLER EN REGADIU

Xavier Miarnau. Transferència Tecnològica i Assessorament Fructicultura. IRTA

1. PRODUCCIÓ MUNDIAL D’AMETLLA

EUA és el principal productor mundial d’ametlla. Espanya es troba a una posició molt llunyana

respecte EUA.

2. PRODUCCIÓ D’AMETLLA A ESPANYA

La situació actual a Espanya es troba molt allunyada de la dels grans productors, EUA i

Austràlia.

29


NS ·

Tot i així, la situació a Espanya està canviant: hi ha noves plantacions en millors condicions,

noves varietats i portaempelts, i nous sistemes de reg, que estan permetent incrementar els

rendiments d’ametlla a Espanya i que pugui ser un cultiu rentable i econòmicament sostenible.

PUNTS CLAU:

És necessari competir en un mercat mundial, cada cop més globalitzat.

El cultiu de l’ametller necessita d’una profunda reconversió per a poder fer front a la

competència dels EUA i altres països.

Les plantacions han de ser competitives, i si no ho són, tard o aviat desapareixeran.

30


NS ·

ASPECTES IMPORTANTS EN LES NOVES PLANTACIONS

MATERIAL VEGETAL: varietats i portaempelts

DISSENY DE LA PLANTACIÓ: comportament agronòmic de les varietats

MANEIG DE LA PLANTACIÓ: plantació i formació

VARIETATS D’AMETLLER

o Floració primerenca: Llargueta, Marcona, Ramillet, Garrigues, etc.

o Floració tardana: Ferragnès, Ferraduel, Guara, Masbovera, Glorieta, Marta, Constantí,

Vairo, Soleta, Belona, etc.

o Floració extra-tardana: Tarraco, Marinada, Mardía, Penta, Tardona

OBJECTIUS DEL PROGRAMA DE MILLORA:

o Floració tardana

o Alta capacitat productiva

o Qualitat del fruit

o Autofertilitat

o Vigor

o Facilitat de formació i poda

o Tolerància a les condicions adverses (gelades, sequera, malalties, etc)

Els nous regadius permeten nous cultius d’ametller. L’ametller s’està veient com un cultiu de

futur.

Cal entendre el cultiu de l’ametller com un fruiter.

VARIETATS IRTA

o Francolí

o Glorieta

o Masbovera

Títol d’obtenció vegetal del

MAPA el 1992

31


NS ·

o Constantí

o Marinada

o Tarraco

o Vairo

VAIRO, MARINADA, CONSTANTÍ I TARRACO

o Alta capacitat productiva i ràpida entrada en producció

o Fruit de qualitat

o Autofertilitat (3) / Pol·linització creuada (1)

o Floració tardana o molt tardana

o Facilitat de formació i poda

Títol d’obtenció vegetal del

MAPA el 2011

32


NS ·

33


NS ·

34


NS ·

AUTOFERTILITAT I POL·LINITZACIÓ

- VARIETATS AUTOESTÈRILS

- VARIETATS AUTOFÈRTILS

Tot i ser varietats autofèrtils, és important que hi hagi abelles, que faciliten la quallada.

+ AGENTS POL·LINITZADORS � MILLORAR EL QUALLAT I LA PRODUCCIÓ

(abelles o Bombus)

35


NS ·

EFECTES DE LES GELADES

36


NS ·

Si hi ha gelades, és important que la flor aguanti!.

Marcona i Llargueta són les més sensibles.

Les varietats noves que floreixen més tard, són més resistents.

A -5ºC, els efectes ja augmenten. Vairo se salva. Amb el fruit quallat, és el moment més

sensible.

PORT DE L’ARBRE

- OBERT

- SEMI-ERECTE

- ERECTE

37


NS ·

Hi ha d’haver un equilibri entre el port i el vigor de l’arbre.

38


NS ·

MALALTIES

PORTAEMPELTS

o Plantacions tradicionals: terrenys marginals / cultiu de secà / terrenys calcaris

o Noves plantacions: problemes de replantació (secà i regadiu) i problemes d’asfíxia

radicular (regadiu)

Material vegetal portaempelts:

o Francs: ametller i presseguer

o Clonals: híbrids i prunera

DISSENY DE LA PLANTACIÓ

o Data de plena floració: primerenca, mitjana, tardana i molt tardana

o Compatibilitat en la pol·linització: autofèrtils i autoestèrils

o Època de maduració: procés de recol·lecció i maneig del reg

o Vigor de l’arbre: marc de plantació, tolerància al secà i maneig del reg i de la

fertilització

MANEIG DE LA PLANTACIÓ

o Tipus de plançó

o Altura de tall (1,10 – 1,20 m)

o Tutor (1,50 m)

o Maneig de plagues

39


NS ·

FORMACIÓ EN ELS PRIMERS ANYS

o Formació 1r any (primavera)

o Engruixir el tronc

o Formar les branques principals

o Pinçar els nous creixements

o Repetir els pinçaments

o Poda en verd:

o Molt important en regadiu

o Des del primer any i aviat

o Estalvi energia i diners, millora l’estructura

o Poda de formació:

o Poda curta: 3.400 kg/ha closca

o 5.100 kg/ha closca

RESULTATS PRODUCTIUS

40


NS ·

EN ELS PROPERS ANYS...

o Plantacions d’alta densitat: 1.5000 kg gra/ha (2n any)

o Tècniques de poda

o Intensitat de poda: poda clàssica, poda llarga o sense poda

o Sistemes de poda: manual o mecànicament

o Sistemes de recollida

41


NS ·

JORNADA 3

ELS MERCATS AGRARIS: FUNCIONAMENT, VOLATILITAT I ESTRATÈGIES DE FUTUR

LA REFORMA DE LA PAC 2014-2020

Dilluns, 12 de novembre de 2012

- Ramon Morell. Professor honorari del Departament de Geografia i Sociologia de la UdL

- Jordi Vidal. Secretari tècnic de JARC Lleida

42


NS ·

JORNADA 3

ELS MERCATS AGRARIS: FUNCIONAMENT, VOLATILITAT I ESTRATÈGIES

DE FUTUR

Ramon Morell. Professor honorari del Departament de Geografia i Sociologia de la UdL

1. LES LLEIS DELS MERCATS

o La llei de King.- Ens diu que els preus agraris reaccionen de manera més que proporcional a

les disminucions i els augments de l'oferta, és a dir una disminució de la producció genera

un increment extrem dels preus, i viceversa. Per aquest motiu, des de sempre, la

intervenció pública ha constituït estocs per permetre la regulació dels mercats i evitar les

alces o les caigudes desmesurades dels preus.

o La llei d'Engel.- Ens diu que l'elasticitat, és a dir, l'increment de la demanda d'aliments a

l'augmentar la renda, varia segons el nivell d’aquesta. Els països pobres tenen una elevada

elasticitat dels aliments, però, segons assenyalava Engel, amb l'augment de renda, aquesta

variable disminueix i se situa per sota de la unitat. Actualment, l'elasticitat de la demanda

de proteïnes animals (carn, llet...) als països en desenvolupament --alguns d'ells entre els

més poblats del món: la Xina, l'Índia, el Brasil, etc.-- és molt elevada i per tant l'augment de

la demanda de matèries primeres agràries està garantit si aquests mateixos països creixen.

o La llei de Turgot.- Afirma que els rendiments del sòl tendeixen a disminuir, és a dir, que

sense la incorporació d'innovacions significatives, el sector agrari tindrà increments de

productivitat cada vegada menors. Segons afirmen els experts, des de mitjans dels anys 80,

la modernització dels sectors agraris s'havia desaccelerat sota el convenciment que no era

necessari incrementar la producció perquè hi havia excedents en alguns dels principals

països productors i el recurs en el mercat mundial estava garantit.

Aquestes tres lleis funcionen, però, amb tota intensitat només en mercats concurrents, en

mercats on els preus resten determinats per aquells. Tanmateix, la realitat no funciona pas

així. Les posicions dominants en els mercats, l’existència dels mercats secundaris, les accions

especulatives, etc. trenquen els principis de la competència i moltes vegades l’alça o baixa dels

preus no és conseqüència dels nivells de l’oferta i/o demanda.

En el cas dels productes alimentaris l’existència d’aquests mercats no concurrents són l’ordre

del dia.

43


NS ·

2. ESPECIFICITATS DEL SECTOR AGRARI AMB INCIDÈNCIA EN ELS PREUS DE MERCAT

• Oferta estacional

• Dispersió de l’oferta

• Distribució en forma de diàbolo

• Poc pes de l’agricultor en la formació de preus

• Dificulta la participació en els valors afegits en la resta del procés

44


NS ·

45


NS ·

Nominal: preu de mercat del producte

Real: deflactat el que li costa al pagès.

El preu real últimament s’està situant molt per sota, com mai hi havia estat.

46


NS ·

47


NS ·

Hi ha sobreproducció de cereals, i en canvi, hi ha població desnodrida.

1 bushel de blat 25,4 quilos Partint d’un canvi de 1 € 1,30 $ en el moment de màxima cotització el blat va arribar als 0’29-0’30 €/quilo 1 bushel de soja 27,22 quilos 1 bushel de blat de moro 27,22 quilos 1 bushel de civada 17,24 quilos

48


NS ·

Uns mercats que es van inventar al segle XIX s’han desenvolupat molt i actuen amb productes

bàsics (arròs, blat, soja), les commodities.

Els mercats de futur del segle XIX asseguraven un preu pel producte i un preu pel comprador.

El comprador fins que arribava el venciment, no pagava el contracte.

Ara en els mercats actuals hi ha uns mercats oficials, però no estan regulats, per exemple, el

mercat de Chicago. Què vol dir que no estan regulats? És important regular els mercats,

perquè els contractes són privats, i com que es fa una opció de compra, es fa en privat, i amb

els privats no s’hi pot intervenir.

Hi ha infinitat de mercats que són OTC (ni oficials, ni regulats, i no tenen espai físic). En aquests

mercats, totes les operacions es fan via ordinador. No hi ha control!

EVOLUCIÓ PREUS EN ORIGEN CEREALS. MITJANES ANUALS. PREU: €/100 QUILOS

BLAT ARRÒS BLAT DE MORO

2005 13,75 22,38 13,79

2006 16,75 23,75 16,08

2007 25,45 24,21 22,02

2008 15,08 32,56 16,95

49


NS ·

2009 15,17 39,40 14,30

2010 21,12 28,13 19,70

2011 20,16 28,43 21,08

EVOLUCIÓ PREUS EN ORIGEN FRUITA FRESCA. MITJANES ANUALS. PREUS €/100 QUILOS

POMA GOLDEN PERA BLANQUILLA

PRÈSSEC GROC

TARDÀ

2005 27,19 37,21 30,11

2006 33,19 39,12 31,10

2007 46,01 52,69 42,39

2008 40,80 54,29 37,30

2009 31,49 58,30 35,19

2010 33,91 49,72 30,41

2011 33,84 43,04 44,96

50


NS ·

EVOLUCIÓ PREUS ORIGEN FRUITA SECA. MITJANES ANUALS. PREU: €/100 QUILOS

AMETLLA MARCONA AVELLANA NEGRETA

2005 171,27 242,95

2006 123,47 190,43

2007 104,74 156,01

2008 108,48 134,14

2009 82,83 105,82

2010 86,08 141,57

2011 82,85 166,32

51


NS ·

EVOLUCIÓ PREUS OLI D’OLIVA. MITJANES ANUALS. PREU : €/100 QUILOS

OLI OLIVA EXTRA

VERGE MENYS 0,8º

ACIDESA

OLI OLIVA EXTRA

VERGE DE 0,8º A 2º

ACIDESA

OLI AMB ACIDESA

SUPERIOR A 2º

2005 321,14 288,58 262,56

2006 384,19 347,08 318,67

2007 325,42 249,52 222,13

2008 255,76 237,69 217,08

2009 197,94 188,76 173,68

2010 200,29 187,83 172,79

2011 193,58 176,33 163,16

EVOLUCIÓ PREUS EN DESTÍ. MITJANES ANUALS. PREUS €/QUILO

POMA

GOLDEN

PERA

BLANQUILLA AMETLLA

PRÈSSEC

GROC

OLI D'OLIVA

MENYS 1º

ACIDESA

2007 1,65 1,72 13,31 2,30 4,10

2008 1,89 1,85 13,21 2,50 3,80

2009 1,66 1,87 12,98 2,17 3,43

52


NS ·

2010 1,58 1,7 12,65 2,31 3,40

2011 1,61 1,62 12,51 2,23 3,34

EVOLUCIÓ DIFERÈNCIA PREUS ORIGEN I DESTI. MITJANES ANUALS I PREU €/QUILO

POMA PERA BLANQ PRÈSSEC GROC AMETLLA OLI OLIVA

origen desti dif. origen desti dif. origen destí dif. Origen destí dif. origen destí dif.

2007 0,46 1,65 1,19 0,53 1,72 1,19 0,42 2,30 1,88 1,05 13,31 12,26 3,25 4,10 0,85

2008 0,41 1,89 1,48 0,54 1,85 1,31 0,37 2,50 2,13 1,08 13,21 12,13 2,56 3,80 1,24

2009 0,32 1,66 1,34 0,58 1,87 1,29 0,35 2,17 1,80 0,83 12,98 12,15 1,98 3,43 1,45

2010 0,34 1,58 1,24 0,50 1,70 1,20 0,30 2,31 2,01 0,86 12,65 11,79 2,00 3,40 1,40

2011 0,34 1,61 1,27 0,43 1,62 1,19 0,45 2,23 1,80 0,83 12,51 11,68 1,94 3,34 1,40

Font: Departament d’Agricultura de la Generalitat, Ministeri d’Economia i Competitivitat i elaboració

pròpia

53


NS ·

EVOLUCIÓ DIFERÈNCIA PREUS EN ORIGEN I DESTÍ

A MENA DE CONCLUSIONS

• Participació del pagès en els processos de distribució i transformació dels productes

alimentaris (com? Treballant associat!).

• A curt termini son probables tensions en els preus internacionals dels productes

alimentaris.

• A llarg termini restarà la seva evolució molt condicionada a la recuperació de l’activitat

econòmica. De continuar el rebot actual de la inflació (també a la zona euro, no només

a Espanya) pot provocar una puja del tipus d’interès, si no canvia l’actual política

d’austeritat.

• Hi ha d’haver intervenció pública, amb regulació específica del mercats de derivats.

Una política fiscal, a més, que ataqui l’especulació esdevé urgent.

• Liberalització consensuada en el marc de l’OMC per eliminar aranzels en el comerç

internacional de productes alimentaris.

• Incrementar les polítiques de reserva d’aliments i accions internacionals en els mercats

de divises per evitar oscil·lacions exagerades d’aquestes.

• Manca una clara definició política: què es vol fer amb el sector agrari català?

54


NS ·

LA REFORMA DE LA PAC 2014-2020

Jordi Vidal. Secretari tècnic de JARC

Les mercaderies agrícoles estan en un mercat global. Els preus de mercat s’han tornat

inestables, no hi ha intervencions en el preu. Quan pugen els preus, el pagès aguanta.

A partir de l’any 1992, el pressupost de la PAC ha anat creixent, però cada vegada també hi ha

més estats membres a la UE. El primer beneficiari és França, el segon, Espanya.

Del 2006 al 2013, els preus dels aliments han pujat. Però el problema és que el sistema es

referenciava en els històrics del 2000-2001-2002.

De la reforma de la PAC, hi ha 2 temes a discutir:

- la quantitat de diners a repartir (fitxa financera)

- la manera com es repartiran

A l’octubre de 2011, s’elaboren 7 reglaments (amb més de 100 fulls cadascun). Per tant, la PAC

ara ja està decidida.

Aquests 7 reglaments, però, deixen algunes coses obertes als estats, i en aquest cas, a les

Comunitats Autònomes.

El mateix RD regula el pagament únic, però les comunitats autònomes poden tenir diferències.

I és que un mateix RD, a l’hora d’aplicar-lo, pot tenir diferents interpretacions segons les

comunitats autònomes.

Al novembre de 2012 s’haurà d’aprovar la fitxa financera. Però si no es tanca la negociació

aviat, la PAC no entrarà l’any 2014, i saltarà a l’any 2015.

L’Ajuda Bàsica només estarà disponible per als Agricultors Actius que tinguin drets en el marc

de la nova legislació.

Els drets de Pagament Únic obtinguts amb la reglamentació anterior seran cancel·lats a partir

de l’1 de Gener de 2014 pels no agricultors actius

¿Què és un “agricultor actiu”?

Almenys el 5% dels seus ingressos provingui de l’Agricultura (excloent els ingressos per PAC)

Aquest concepte no s’aplicarà en el cas de que es rebin menys de 5.000€.

Dins dels 7 reglaments, es parla del primer i del segon pilar.

55


NS ·

PRIMER PILAR � Són els ajuts directes: pagament únic, mesures de mercat, primes a l’oví i al

cabrum, ajuts 100% FEOGA

SEGON PILAR � Són ajuts 50% FEOGA, i 25% Estat+25% Generalitat

Eix 1: plans de millora i incorporació de joves

Eix 2: ajuts agroambientals

Eix 3: agroturisme

Eix 4: GAL

Avui dia, en el context actual, interessa un Pilar 1 molt fort. Però els països que tenen un

pressupost molt fort pressionen pel Pilar 2.

A nivell de regadiu, amb la nova PAC, transformar un secà a regadiu no seria financiable pel

PDR.

El Pilar 2 està regionalitzat per comunitats autònomes. Catalunya, Aragó, Navarra estan a un

bon nivell d’execució del PDR.

El PDR té una programació 2007-2013. Anys període n+2, això vol dir, que si no s’ha gastat tot

el que hi havia, hi ha 2 anys més per a gastar-ho. Però hi ha comunitats autònomes que

apliquen malament el PDR. I ara el PDR el volen fer nacional i així seran tots els territoris iguals

(fins ara, els ajuts agroambientals eren diferents per territoris). Els diners es repartiran per

comunitats autònomes, i Catalunya hi sortirà perdent. La defensa dels interessos dels pagesos

catalans anirà a la baixa. El PDR és l’últim aspecte que es negocia de la PAC. Encara no se sap

com es farà ni quines línies tindrà.

Dins el Pilar 1, desapareix el pagament únic i apareixen les CAPES. Davant d’això, pot passar

que el pagament únic desaparegui del tot, o bé pot ser que es mantingui juntament amb les

capes, fins que el 2020 només hi hagi capes.

Amb aquest sistema de capes, només es donaran ajuts a la gent que hagi fet la DUN 2012. Des

de JARC, es considera que ara no és un bon moment per canviar, hi ha inestabilitat jurídica i no

aconsella fer inversions.

El sistema de capes:

• Renda base: Nous drets

• Pagament per capa “verd”: 30% del sostre anual nacional.

• Ajudes acoblades a la producció: fins a un 5% (ampliable a 10% o més).

• Pagament addicional per zones amb limitacions naturals específiques: fins 5%

• Pagament addicional per Instal·lació de Joves Agricultors: fins 2%

• Esquema simplificat per petits agricultors: fins 10%.

• Pagament específic cotó: 1.400 €/Ha

56


NS ·

El PAGAMENT BASE

_ El model d’ajudes per capes és el més important i es calcularà a nivell d’estat membre o

regió. En el cas de definir regions caldrà que es defineixin seguint els objectius de POTENCIAL

AGRÍCOLA REGIONAL.

_ Es recalcularan nous drets de renta en funció de les hectàrees declarades a 2014 per als

agricultors actius. Fins al 2019 hi haurà una convivència entre els dos sistemes (el nou i el de

drets de càlcul històric).

_ El valor d’aquesta ajuda dependrà únicament de les “ha” que es declarin (nombre de drets) i

variarà cada any.

_ L’ 1 de gener de 2019 a més tardar, tots els pagaments en un EM o en les regions hauran de

tenir un valor unitari uniforme.

Una vegada assignats els DPB només es podran obtenir drets a partir de la reserva nacional o

bé mitjançant transferència.

_ El valor dels DPB podrà variar anualment, ja que es calcula com a quocient entre el sostre

regional dedicat a RPB en cada any (deduint la Reserva Nacional) entre el nombre de drets

sol·licitats.

A partir del 2014 no ens podrem avançar a conèixer el valor exacte del dret pel proper exercici.

Es produirà una transferència de recursos entre explotacions. Tenen un risc especial les

explotacions ramaderes, de regadiu i olivera, ja que tenen uns drets de pagament únic més

elevats.

_ La preocupació de les administracions és no perdre recursos.

Però tot i el cas en que cada comunitat autònoma finalment no perdi recursos, hi haurà una

reassignació interna dels recursos dins la pròpia comunitat autònoma. d’estar en els

agricultors i ramaders i no pas en les Administracions.

57


NS ·

JORNADA 4

INTRODUCCIÓ AL REG I COMPONENTS D’UNA INSTAL·LACIÓ DE REG

GESTIÓ DE LES COMUNITATS DE REGANTS

Dijous, 15 de novembre de 2012

- Joan Girona. Director R+D Programa ús eficient de l’aigua. IRTA

- Sergio Mothe. Enginyer agrònom i assessor de comunitats de regants

58


NS ·

JORNADA 4

INTRODUCCIÓ AL REG I COMPONENTS D’UNA INSTAL·LACIÓ DE REG

Joan Girona. Director R+D Programa ús eficient de l’aigua. IRTA

1. PER QUÈ REGUEM?

Què és important en el maneig del reg ?

o La regulació de l’estat hídric de la planta en tot el seu cicle de cultiu.

o La uniformitat de l’estat hídric de totes les plantes de la parcel·la.

o Que l’aigua de reg arribi a les arrels de la planta.

EL MÈTODE DEL BALANÇ HÍDRIC

ETc = ETo * Kc

Perquè reguem?

• Per aportar aigua a les plantes.

• Perquè aquesta aigua arribi a les arrels

• Perquè totes les plantes estiguin igual de bé hídricament.

• Per regular l’estat hídric de la planta al llarg de seu cicle de conreu.

• Per satisfer els requeriments hídrics (totals) de les plantes.

2. PER QUÈ LES PLANTES NECESSITEN AIGUA?

A través dels estomes de la planta, es perd aigua i entra CO2.

Cicle de la fotosíntesi: relació aigua que s’ha evaporat – producció en biomassa.

59


NS ·

A mesura que es perd aigua, es perd el creixement.

3. RESPOSTA DE LES PLANTES AL BON REG

En funció de com apliquem l’aigua de reg, podem obtenir diferents eficiències.

60


NS ·

Amb poma, amb reg per gravetat, 39 kg i 9.000 m3. Amb reg localitzat, 53,6 kg i 5.400 m3.

Eficiències productives diferents

Segons la FAO, produir 1 kg de pomes costa 70 litres.

Amb millores del reg, s’ha reduït la quantitat d’aigua necessària per fer una poma.

Amb l’ametller, també es pot regar per incrementar eficiències.

4. PER APLICAR L’AIGUA CAL UN BON SISTEMA

EL SÒL ES EL RESERVORI D’AIGUA PER ESSER UTILITZADA PER LA PLANTA AIGUA AL SÒL

Capacitat d’emmagatzemament (litres):

Tipus de sòl % 20 cm 80 cm 300 cm

Arenós 12 24 96 360

Franc 18 36 144 540

Argilós 30 60 240 900

Cal conèixer el tipus de sòl que tenim. AIGUA ÚTIL PER A LA PLANTA

Capacitat de camp CC Punt de marciment PM

61


NS ·

AIGUA DISPONIBLE AL SÒL

AD = CC – PM

AIGUA ÚTIL AU= (CC – PM) / 2 Exemple Panís CONREU: PANÍS REG: COBERTURA TOTAL (aspersió / gravetat) SÒL: Franc argilós CC=0,22 / PM=0,07 FONDÀRIA SÒL: 1,2 m AU = (CC – PM) / 2 � (0,22 – 0,07) / 2 = 00,075

ET = 6 mm/dia o 6 l/ m2·dia

ET = 6 x 20= 120 l/dia Dies de reserva = 1800 l / 120 l/dia = 15 dies

62


NS ·

Exemple Presseguer CONREU: Presseguer REG: Localitzat (4 goters/arbre) SÒL: Franc argilós CC=0.22 / PM= 0,07 FONDÀRIA SÒL= 1,2 m AU = (CC – PM) / 2 � (0,24 – 0,07) / 2 = 00,075

ET = 6 mm/dia o 6 l/ m2·dia ET = 6 x 20= 120 l/dia Dies de reserva = 130 l / 120 l/dia = 1 dia

5. SISTEMES PER APLICAR L’AIGUA DE REG

SISTEMES DE REG

o INUNDACIÓ

o ASPERSIÓ

o GOTER

o SUBSUPERFICIAL

Es pot ajustar el cabal, pendent i llargada de la parcel·la, i segons la permeabilitat del sòl, es

pot aconseguir certa homogeneïtat en el reg. Però no acostuma a passar.

63


NS ·

En el sistema d’inundació, el 50% s’absorbeix per les arrels, el 49% es transpira, el 37% se’n va

per drenatge, el 5% per escorrentiu i el 8% per evaporació.

Eficiència d’aplicació del 25%

Eficiència d’aplicació del 90%

Amb reg subsuperficial, l’eficiència és del 97%, mínima evaporació i escorrentiu.

Eficiències orientatives:

Inundació 0,40-0,65

Aspersió 0,70-0,80

Goter 0,85-0,92

Subsuperficial 0,95-0,98

64


NS ·

6. COMPONENTS BÀSICS D’UN SISTEMA DE REG

SISTEMES DE REG LOCALITZAT

Com funciona i en què es basa el reg localitzat?

o Mullen poc volum de sòl.

o Aporten l’aigua al costat de la planta.

o Formen bulbs humits en el sòl.

o Que la planta tingui sempre una mica d’aigua.

Que hauria de fer el nostre sistema de reg localitzat?

• Aportar l’aigua que la planta demandi.

• Posar-la a disposició de la planta.

• Forma uns bulbs humits adequats al sòl i al conreu .

• Donar a la cada planta la mateixa quantitat d’aigua.

PARTS D’UN SISTEMA DE REG LOCALITZAT

o CAPÇAL DE REG

o CANONADES DE DISTRIBUCIÓ

o LATERALS I PORTA-EMISSORS

o EMISSORS

CAPÇAL DE REG

Es la part central d’un sistema de reg i ha d’assegurar que l’aigua arribi a les canonades i als

emissors en les condicions de netedat, pressió i quantitat desitjades.

Poden ser part del capçal, la bomba, els filtres, els automatismes, els equips de fertirrigació,

etc.

CANONADES DE DISTRIBUCIÓ (Primàries)

Tenen la missió de portar l’aigua des del capçal a peu de parcel·la. Al final de les mateixes

s’instalen hidrants de control i regulació (normalment electrovàlvules i reguladors de pressió)

Poden ser de ferro, PVC, PE, etc., i normalment s’enterran a una fondària de 60 a 90 cm.

CANONADES DE DISTRIBUCIÓ (Secundàries)

65


NS ·

Tenen la missió de portar l’aigua des de les Primàries als laterals porta emissors. O sigui que el

volum d’aigua que han de portar va disminuint amb la distància del seu origen.

Solen ser de PE, i normalment s’enterran a una fondària de 60 a 90 cm.

LATERALS PORTA-EMISSORS

Tenen la missió de portar l’aigua des de les secundàries als emissors, igualment el cabal que

han de portar va disminuint amb la distància del seu origen.

Solen ser de PE, i en funció del tipus de reg poden estar situades en diferents posicions (per

damunt del sòl, enterrades, penjades dels arbres, etc.)

Tipus d’Emissors.

• Goters

• Integrats

• En Línia.

• Incrustats

• Autocompensants.

• Antidrenants

• Enterrats.

• Microaspersors

• Difusors

• De gota grossa.

• Sectorials.

• Altres

• Microtub.

• ........

Normalment situat a prop del punt d’aigua.

Components principals:

• Bomba

• Vàlvula Antiretorn

• Sistema d’injecció de nutrients

• Sistema de filtratge

• Vàlvula General

• Comptador Volumètric d’Aigua

• Programador

• Vàlvules sectorials

CAUSES D’OBTURACIÓ DELS EMISSORS

Causes d’obturació dels emissors:

Físiques: Arena

Argila en suspensió (floculada)

66


NS ·

Químiques: Algues

Bactèries

Matèria Orgànica

Biològiques: Carbonat Càlcic

Precipitació de minerals (Ca, Mg, Fe, Mn, ..

Fertirrigació

Prevenció de l’obturació d’emissors:

Físics - Filtres de gravetat (filtres d’arena)

Biològics - Pressuritzacions

Químics - Tractaments químics

- Tractaments amb àcids

- Tractaments amb clor

- Anàlisis de qualitat de l’aigua

- Filtres pressuritzats

- Control del pH i de la barreja de fertilitzants

- Separadors de sorra i decantadors

7. DISSENY AGRONÒMIC DE LES INSTAL·LACIONS DE REG LOCALITZAT

• Que serveixin per la seva finalitat. • Que aporti l’aigua al costat de la planta. • Que formi els bulbs adequats al conreu. • Que no molesti. • I Altres.

67


NS ·

Determinació de la forma i mida dels bulbs humits. Es funció de: • El tipus de sòl. • El cabal de l’emissor. • El temps de reg. Per això en cada cas s’hauria de fer una petita prova

68


NS ·

69


NS ·

GESTIÓ DE LES COMUNITATS DE REGANTS

Sergio Mothe. Enginyer agrònom i assessor de comunitats de regants

1. MARC NORMATIU DE LES COMUNITATS DE REGANTS

Llei d’aigües (Reial Decret Legislatiu 1/2001)

o Article 81: Els usuaris de l’aigua i altres bens de domini públic hidràulic d’una mateixa

presa o concessió hauran de constituir-se en comunitats d’usuaris. Quan el destí donat

a les aigües sigui principalment el reg, s’anomenaran Comunitats de Regants; en altre

cas, les comunitats rebran el qualificatiu que caracteritzi la destinació de

l’aprofitament col·lectiu.

o Article 82: Les comunitats d’usuaris tenen caràcter de Corporacions de Dret Públic,

adscrites a l’Organisme de Conca, que vetllarà pel compliment dels seus Estatuts o

Ordenances i pel bon ordre de l’aprofitament.

2. DEFINICIONS

Comunitat de regants

“Corporacions de Dret públic, adscrites a l’Organisme de Conca que

constitueixen una agrupació de tots els propietaris d’una zona regable, que

s’uneixen obligatòriament per Llei, per l’administració autònoma i comú de les

aigües públiques, sense ànim de lucre”.

Dotació

“Acció o efecte d’assignar o donar a una finca el dret o la possibilitat de

disposar d’un cabal de reg determinat” (Losada, 1997)

Concessió

“Atorgament governamental que autoritza el volum d’aigua que un sistema de

reg podrà aportar i distribuir a la seva zona regable durant un temps prefixat. La

concessió haurà de ser establerta amb una certa garantia i es materialitzarà en

un dotació real en funció dels recursos hídrics disponibles” (Losada, 1997).

70


NS ·

3. FUNCIONS DE LES COMUNITATS DE REGANTS (CR)

Les C.R. són organitzacions de:

o Representació dels usuaris

o Defensa dels seus interessos davant tercers

o De garantia d’equitat en la distribució del bé

o Recerca de la eficiència en la utilització

o Foment de la modernització

o Foment de la participació dels usuaris en la presa de decisions

Comunitats de regants Per què?

Per a què?

Com?

Per què?

o Per imperatiu legal o Perquè l’aigua és un bé públic i escàs que ha de ser gestionat amb cura o Perquè cal gestionar l’aigua, i per això, fa falta algun tipus d’organització o Perquè l’aigua és també un bé bàsic per l’activitat econòmica que representa

l’agricultura o Perquè els usuaris d’un bé han de participar en la presa de decisions que els afecten

Per a què?

o Per a servir de representació dels usuaris en la relació amb l'Administració o Per a defensar els interessos dels usuaris o Per a facilitar la participació dels agricultors en la presa de decisions o Per a garantir la equitat en la distribució de l’aigua o Per a gestionar correctament un bé públic i escàs o Garantir el subministrament en cabal i pressió necessaris o Cost del m3 el més baix possible o Control dels consums adaptats a les dotacions i necessitats o Reg eficient o Aplicació de criteris ambientals o Aplicació de tècniques que millorin la qualitat de vida dels agricultors o Per a fomentar les explotacions rentables o Per a servir de vehicle de transferència tecnològica o Per a servir de recolzament tècnic dels agricultors

Com?

• Participació dels regants

71


NS ·

• Visió clara de l’instrument que representa la C.R. • Organització interna que separi clarament les funcions de representació, defensa i

fixació d’objectius de la gestió quotidiana • Control del disseny del reg per que s’adapti a les seves necessitats actuals i futures • Control de l’execució de l’obra que posteriorment serà seva • Realització d’un correcte manteniment durant l’explotació per allargar la vida útil • Amb una gestió tècnica i econòmica amb control de costos que minimitzin el preu del

m3. • Garantir un únic preu per m3 a tots els regants • La gestió de l’aigua s’ha d’adaptar al context de la totalitat de la Conca

4. PARTICIPACIÓ DE LA COMUNITAT DE REGANTS EN LES DIFERENTS ETAPES DE LA TRANSFORMACIÓ

FASE PROJECTE

• Control de la filosofia de funcionament

FASE CONSTRUCTIVA

• Control de la qualitat de l’execució

FASE D’EXPLOTACIÓ

• Control tècnic i administratiu

• Seguiment del funcionament dels sistema

• Vigilància en el compliment dels estatuts i resolució de conflictes

• Assessorament, formació i informació

• Servei de Transferència Tecnològica

5. EXEMPLE DE FUNCIONAMENT DE COMUNITAT DE REGANTS AMB EXPLOTADORA

PAPER DE LA COMUNITAT DE REGANTS

o Fixar les tarifes anuals de l’aigua

o L’agricultor demana aigua a la Comunitat de Regants.

o La Comunitat de Regants és la que cobra el rebut del servei.

o Control sobre el correcte manteniment de les infraestructures per part de

l’explotador.

o Assessorament sobre l'ús d’aigua.

o Servei de Transferència Tecnològica.

AGRICULTOR CR EXPLOTADORA

72


NS ·

6. ORGANIGRAMA D’UNA COMUNITAT DE REGANTS

73


NS ·

JORNADA 5

VISITA A EXPERIÈNCIES D’AMETLLERS

EN REGADIU

Dijous, 22 de desembre de 2012

- Xavier Miarnau. Transferència Tecnològica i Assessorament Fructicultura. IRTA.

- Josep M. Teixidó. Gerent de Fruita Seca Teixidó

74


NS ·

FINQUES EXPERIMENTALS D’AMETLLERS EN REGADIU

Xavier Miarnau. Transferència Tecnològica i Assessorament Fructicultura. IRTA

Es mostren les plantacions experimentals de noves varietats d’ametller en reg de l’IRTA a la

finca de l’ECA de les Borges Blanques. En aquestes finques, es poden veure a camp les diferents varietats d’ametllers, el seu port i

vigor, marcs de plantació, sistemes de reg, etc. També es comenten els diferents rendiments

de cada varietat obtinguts al llarg dels anys d’experimentació.

Es tracta de varietats autofèrtils, de floració tardana, amb alta capacitat productiva i amb un

fruit d’alta qualitat. les noves varietats són Vairo, Constantí, Tarraco, Marinada

VAIRO

o Autofèrtil

o Floració tardana

o Molt productiva

o Molt vigorosa

o Bon fruit

o Tolerant a “fusicoccum” i taca ocre

CONSTANTÍ

o Autofèrtil

o Floració tardana

o Productiva

o Vigorosa

o Tolerància a la sequera

o Tolerant a taca ocre i sensible a fusicoccum

MARINADA

o Autofèrtil

o Floració molt tardana

o Molt productiva

o Molt precoç en l’entrada en producció

o Bon fruit

o Tolerant a “fusicoccum”

TARRACO

o Necessita pol·linització creuada (ex. ‘Marinada’)

o Floració molt tardana

o Molt productiva

o Molt precoç en l’ entrada en producció

o Molt fàcil de formar i podar

o Bon fruit. Gran

o Tolerant a “fusicoccum” i sensible a taca ocre

75


NS ·

FRUITA SECA TEIXIDÓ

Josep M. Teixidó. Gerent

Ma. Asunción Roige. SAT Crisol de Frutos Secos

Fruits Secs Teixidó és una empresa familiar de Seròs que es dedica a la comercialització

d’ametlles. L’empresa està integrada a la SAT Crisol de Frutos Secos.

En la visita, s’ensenya el camp experimental de varietats d’ametller que té l’empresa Fruita

Seca Teixidó. Aquest camp es va posar en marxa a principis de l’any 2008 amb l’objectiu de

proporcionar un lloc on es pogués observar in situ el comportament, vigor, port i fructificació

de cadascuna de les varietats d’ametller, i d’aquesta forma, millorar les explotacions dels socis.

Les varietats plantades són: Vayro, Belona, Guara, Lauranne, Penta, Marinada, Tardona, Soleta,

Marta, Constantí i Tarraco. Amb aquest camp, també s’obtenen dades de rendiments de les

varietats al llarg dels anys, i es constata l’alta rendibilitat que ofereix el cultiu de l’ametller en

regadius.

A més a més, també es dóna a conèixer les instal·lacions de l’empresa, des de la secció del

trencat, la selecció, l’obtenció de biomassa a partir de les closques i l’emmagatzematge.

En la visita, es tracten els aspectes de la comercialització de la producció d’ametlla i del mercat

de preus de la fruita seca.

A continuació es mostren les dades productives obtingudes a la SAT Crisol de Frutos Secos i

comercialitzades per Fruita Seca Teixidó.

Dades productives de la col·lecció de varietats any 2012:

76


NS ·

Històric productiu del camp d’assaig de Seròs (Lleida)

Com a conclusió de la visita, es constata que l’ametller en regadiu és un conreu molt interessant, que té pocs requeriments a nivell de maneig i s’obtenen bons rendiments en reg amb les noves varietats modernes d’ametller.

77


NS ·

Relació de ponents

Frutos Secos Teixidó S.L. Josep Mª Teixidó Rosselló. Carretera Granja d'Escarp km 13,850 25183 Seròs (Lleida) Tel. 973 780 008 / 626 498 259 [email protected]

Joan Girona i Gomis Director R+D Programa Ús Eficient de l'Aigua -IRTA Avda Rovira Roure, 199. 25198 - Lleida Tel. 902 789 449 Ext 1511 [email protected]

Jordi Vidal Secretari Tècnic JARC Tel. 973 278 080 [email protected]

Juan José Mallén Playá Cooperativa Joaquin Costa de Binéfar i Asociación de amigos del maiz de consumo humano y semilla alfalfa Aragón Calle de los Olriols, 0 22500 Binéfar (Huesca) Tel. 974 429 527 [email protected]

Juan Francisco Hermoso León Transferència Tecnològica i Serveis d’Olivicultura, Elaiotècnia i Fruita Seca IRTA. Mas de Bover Ctra. Reus-El Morell, km 3,8. 43120 Constantí (Tarragona) Tel. 977 328 424; 627 48 12 36. [email protected]

Jaume Lloveras Vilamanyà Catedràtic de Producció Vegetal de la Universitat de Lleida (UdL). Especialista en Producción de Cultius Extensius i en Producció de Farratges. Tel. 973 702 573

[email protected]

78


NS ·

Ramon Morell Rosell Professor honorari d’Economia Política de la mateixa UdL. Víctor Siurana, 1. 25003 Lleida Tel. 973 70 31 36 [email protected]

Sergio Mothe Martinez Mothe Ingenieros, S.L. Avda. Rovira Roure 17, Entresòl 25006 Lleida Tel: 973 230 661 [email protected]

terceres jornades sobre produccions agrÍcoles en el … · dels més habituals és el xarop de...

Documents