TEMA 5 (a) (U.14)

El franquisme (1939-1975).

Exaltació i propaganda. Propaganda laudatòria. Pretén enaltir la figura

del General Franco com a unificador dels espanyols i salvador de la pàtria.

Monuments, lemes, cartells, mitjans de comunicació...

Repressió de l’oposició L’exili és la solució per a molts davant la política d’execució de desafectes al

règim. Retorn ràpid per Hendaia. Molts soldats tornen i són reclosos en camps de concentració i

sotmesos a processos d’investigació de col·laboració amb la República. Reclusió en camps de refugiats a França, en condicions infrahumanes. Alguns s’afegiran a

la lluita contra el feixisme de la Segona Guerra Mundial i acabaran en camps de treball o d’extermini nazis.

Fugida a Amèrica. Mèxic serà la principal destinació dels republicans.

El nou règim controlarà la població. Creació d’un estat policial militaritzat (de 258000 a 658000 membres dels cossos de

seguretat. Militarització dels tribunals de justícia. Aplicació del codi de justícia militar que permetia

penes més dures i la pena de mort. Llargs processos, tortures, condemnes i execucions (algunes públiques). Depuració de funcionaris. Càrrecs substituïts per persones afins al règim. Manteniment d’un clima de recel, delació i persecució.

Repressió de l’oposició A Catalunya.

Desig de potenciar la unitat d’Espanya: descatalanització i reespanyolització de Catalunya. L’objectiu és fer desaparèixer la identitat cultural catalana.

La llengua catalana només podia ser emprada en l’àmbit privat. Cap institució pública en permetia el seu ús.

Prohibició de tots els símbols propis: la senyera, l’himne, la sardana, ... Canvi dels noms dels carrers i de les poblacions. Registre espanyolitzat dels noms de persona.

Els anys blaus.El règim adopta la imatge feixista mentre Franco ho aprofita per afirmar la seva autocràcia.

Franco integra al seu poder diferents principis i ideals de les formacions polítiques i socials que l’havien portat fins a la Jefatura del Estado.

Aquestes formacions rebran el nom de famílies del règim o movimiento; són l’exèrcit, la Falange i l’Església.

Els anys blaus.

Franco, de formació militar, adopta la visió tradicionalista i unitària d’Espanya: Una, Grande, Libre.

El “espíritu nacional”, els herois de la pàtria i l’entrega per Espanya passen a primer pla.L’afany uniformitzador portarà a reprimir qualsevol indici de particularisme regional: un país, una llengua, una manera de ser.

Sistema autoritari basat en els ideals falangistes antiliberals, antimarxistes i antidemòcrates. Un estat basat en un poder únic, controlat per un únic partit i un sindicat únic que integri tothom.Aquest partit únic ocuparà el càrrecs públics. S’intenta estructurar tothom dins el movimiento: Sección Femenina, Frente de Juventudes...

Basat en un catolicisme practicant radical.L’Estat es declara confessional i dóna a l’Església preeminència absoluta.

Supressió de la legislació laica republicana i control de l’ensenyament per part de l’Església.

Incorporació dels rituals religiosos a la vida ciutadana.

Els anys blaus.Institucionalització de l’Estat autoritari.

Rebuig de qualsevol semblança a les constitucions liberals.Promulgació d’un cos legal mitjançant les “Leyes Fundamentales”en les que es definien els principis autocràtics del nou Estat.

Fuero del Trabajo (1938) promulgat durant la guerra i que definia el sindicat vertical.

Ley Constitutiva de las Cortes (1942). Definia les funcions i el sistema d’elecció de la cambra parlamentària: Sufragi indirecte de les corporacions (sindicats, famílies i municipis) i nomenaments directes de Franco. És la democràcia orgànicademocràcia orgànica.

Fuero de los españoles (1945). La pressió internacional porta a la promulgació d’aquests drets i deures dels espanyols. Només serà un document per apropar-se a l’Europa aliada vencedora de la

Segona Guerra Mundial.

Ley de Referéndum Nacional (1945). Intenta completar la imatge exterior de “democratització” del règim. El poble podrà participar en determinats assumptes de l’Estat. Aquesta aparença democràtica quedava anul·lada per les manipulacions, la propaganda oficial i el fet de que Franco decidís si

es feia la consulta.

Ley de Sucesión a la Jefatura del Estado (1946). Promulgada per les pressions monàrquiques que proposaven a Joan de Borbó com a successor. Franco disposava de la Jefatura vitalícia, i va aprovar la llei però no la va utilitzar fins al 1969.

Franco i la Segona Guerra Mundial. Els suports rebuts per Franco durant la guerra civil per part de les

potències de l’Eix i l’aparença feixista del nou règim espanyol no van impedir que Espanya es declarés neutral en el conflicte de 1939.

No obstant, sempre va col·laborar amb les potències feixistes. El govern de Franco canvia la neutralitat per la política de no-bel·ligerància. Al 1940 va intentar convèncer a Hitler per intervenir en el seu favor a canvi de l’enfortiment de les posicions espanyoles a Àfrica.S’entrevistaran a Hendaia però no arribaran a un acord; malgrat tot Franco no deixarà d’ajudar a Hitler.

Al juny de 1941, surt la División Azul cap al front soviètic. Era un cos de voluntaris que volien ajudar a Hitler a recuperar les posicions perdudes al front rus. Aquest grup de voluntaris seria retirat del front al 1943.

La situació europea era canviant, i Franco s’hi adapta substituint el Ministre d’Afers Exteriors: destitueix Serrano Suñer (pronazi) pel comte de Jordana (anglòfil). Es torna a la política inicial de neutralitat.

Acabada la guerra, Espanya es troba sola defensant les postures feixistes. L’assemblea fundacional de l’ONU no permet la participació ni l’adhesió d’Espanya en aquest projecte.

Franco no convenç quan intenta mostrar una imatge no feixista d’Espanya: al 1946 l’ONU recomana la retirada d’ambaixadors del territori espanyol, provocant l’aïllament internacional.

Espanya queda fora dels ajuts del Pla Marshall de reconstrucció europea.

Autarquia i recessió econòmicaRecessió econòmica provocada pels efectes de la Guerra Civil i per una política econòmica ineficaç.

Població activa delmada per la guerra. Població activa delmada per la guerra.

Molts joves han mort en combat, s’han exiliat, estan detinguts, són presos polítics...Ruralització de la població.Ruralització de la població. Refugi al camp de moltes famílies. Població activa agrària del 50% (retorn a inicis del segle XX).

Intent de control absolutIntent de control absolut:Fixació de preus, racionament del consum, establiment de Fixació de preus, racionament del consum, establiment de quotes de producció, determinació de salaris...quotes de producció, determinació de salaris...

Autarquia:Autarquia:Intent d’autosuficiència econòmica per portar el país a una Intent d’autosuficiència econòmica per portar el país a una independència política (sobretot del context contrari independència política (sobretot del context contrari europeu).europeu).Limitació d’inversió estrangera al 25% del capital d’una Limitació d’inversió estrangera al 25% del capital d’una empresa.empresa.Creació de Creació de l’Instituto Nacional del’Instituto Nacional de IndustriaIndustria que actua en que actua en sectors siderúrgics, químics i naval.sectors siderúrgics, químics i naval.Racionament d’aliments per a la població.Racionament d’aliments per a la població.L’agricultura presenta rendiments inferiors als anys 30.L’agricultura presenta rendiments inferiors als anys 30.Indústria poc productiva. La indústria catalana discriminada Indústria poc productiva. La indústria catalana discriminada davant l’assignació de les quotes productives.davant l’assignació de les quotes productives.Comerç interior afectat per la manca de productes.Comerç interior afectat per la manca de productes.El racionament i els preus fixes de l’estat provoquen El racionament i els preus fixes de l’estat provoquen l’estraperlo o mercat negre.l’estraperlo o mercat negre.La inexistència d’impostos directes obliga l’Estat a emetre La inexistència d’impostos directes obliga l’Estat a emetre Deute Públic (adquisició obligatòria pels bancs) que Deute Públic (adquisició obligatòria pels bancs) que acaben augmentant més els preus.acaben augmentant més els preus.

Primera oposició al règim.Els maquis.

Excombatents de l’exèrcit republicà que reben el mateix nom que els grups que van lluitar en la resistència francesa contra els nazis.

Actuaven amb sabotatges, assalts, pressions... També es van produir enfrontaments amb les forces armades i la Guardia Civil.

El Partido Comunista de España (PCE) intentarà coordinar les actuacions maquis.

Malgrat alguna actuació espectacular com l’ocupació militar de la Vall d’Aran el setembre de 1944, el moviment maqui anirà perdent solidesa.

A l’exili, els grups socialistes i republicans, amb divisions internes, no es posen d’acord per coordinar l’oposició exterior. Tot i això, crearan al 1944 l’Alianza Nacional de Fuerzas Democráticas, on s’inclouen alguns monàrquics.

A l’exili, els grups socialistes i republicans, amb divisions internes, no es posen d’acord per coordinar l’oposició exterior. Tot i això, crearan al 1944 l’Alianza Nacional de Fuerzas Democráticas, on s’inclouen alguns monàrquics.

Els monàrquics proposen el retorn a la monarquia amb Joan de Borbó (fill d’Alfons XIII). El març de 1945 publica un manifest des de Lausana on es proposa com a alternativa. Aquest fet allunya Joan de Borbó de la successió de Franco. Tot i això el seu fill Joan Carles acabarà la seva formació a Espanya sotala supervisió de Franco.

Els monàrquics proposen el retorn a la monarquia amb Joan de Borbó (fill d’Alfons XIII). El març de 1945 publica un manifest des de Lausana on es proposa com a alternativa. Aquest fet allunya Joan de Borbó de la successió de Franco. Tot i això el seu fill Joan Carles acabarà la seva formació a Espanya sotala supervisió de Franco.

El comunisme perd el suport internacional i rep pressions per desmobilitzar l’oposició al règim. Petits grups del PCE, el PSOE i la CNT es mantindran actius convocant vagues i protestes malgrat la repressió.

L’oposició a Catalunya. Intent de mantenir vives les institucions catalanes.

Amb l’execució de Companys el 1940, el nou president de la Generalitat a l’exili serà Josep Irla i Bosch (Mèxic)

Lluita armada. Alguns combatents republicans s’allistaran a les tropes franceses i aliades per

lluitar contra el feixisme, amb l’esperança de que la derrota retornés la República a Espanya.

Activitats d’afirmació nacional.

Defensa de la llengua. Grups clandestins d’ensenyament del català.