el franquisme (1939 - 1975)
TRANSCRIPT
FRANQUISME
1939 - 1977
Franco no instaura una dictadura militar provisional, sinó un règim totalitarid’arrel feixista que acaba amb tots els vestigis de la segona República.
El règim franquista és un règim dictatorial i totalitari, ultranacionalista,ultracatòlic, anticomunista, antidemocràtic, antiseparatista i defensor del capitalisme i la burgesia.
Característiquesgenerals
Concepció unitarista i centralista de l’Estat: ultranacionalisme espanyol que acaba amb les autonomies i persegueix els nacionalismes català i basc.
Brutal repressió de l’oposició: es persegueix i elimina als republicans de manera planificada i es prohibeixen els partits i sindicats.
Control dels mitjans de comunicació: censura prèvia i doble (política i religiosa).
1. CARACTERÍSTIQUES DEL FRANQUISME.
Es crea un partit únic, La Falange, i també un sindicat únic, que incorpora empresaris i treballadors.
Franco és el CAUDILLO, cap d’estat i de govern, de l’exèrcit, GENERALÍSIMO. Gran Culte ala personalitat.
Concentració dels poders en el líder
Franco, a partir de Lleis Fonamentals, aprovades pel ell mateix, són la legislació bàsica de l’Estat franquista (no hi ha Constitució), que l’organitzen jurídicament.
Fur del Treball (1938): s’estableixen sindicats verticals per branques de producció (a imitació de la Itàlia feixista) en què tots els treballadors i empresaris del sector s’integraven obligatòriament al sindicat, controlat per l’Estat, que prohibia qualsevol tipus de negociació col·lectiva, vaga i conflicte (control feixista del moviment obrer en benefici de la burgesia).
Llei Constitutiva de les Corts (1942): aparent parlament amb càrrecs triats per Franco per tal de representar el sindicat i el partit únic, ajuntaments i diputacions o les famílies, però que no té poder legislatiu i és un simple òrgan de col·laboració.
Fur dels Espanyols i Llei del Referèndum Nacional (1945): pretenen aparentar que hi havia llibertats i drets polítics, però és sols una aparença o “maquillatge”, sense garanties.
Franco va triar com a successor a Joan Carles de Borbó, el fill del rei que li hauria tocat regnar a Espanya, Joan.
Llei de Successió (1947): Espanya queda definida com una monarquia sense rei, ja que Franco seria, en últim terme, el que triaria el seu successor.
La societatestà dividida
Les élits econòmiques i socials recolzen el nou règim i recuperen el podereconòmic, social i polític: grans terratinents i empresaris, gran burgesia en general, mitjans i petits propietaris agrícoles, noblesa i església.
Les classes mitjanes es mostren passives i apolítiques.
2. SUPORTS SOCIALS DEL FRANQUISME.
Els sectors populars es senten perdedors de la guerra i tenen por de criticar la política (passivitat i control del règim).
PILARS DEL FRANQUISME
Les influències en el règim franquista vindran des de tres tipus d’autoritats: l’eclesiàstica, la militar i la político-civil.
ESGLÉSIA
El catolicisme conservador, junt al nacionalisme espanyol, serà unade les característiques principals del règim (nacionalcatolicisme): control de la religió, l’educació, i la censura.
Dins de l’església, serà molt important a partir de 1959 la influència de l’Opus Dei, un grup ultracatòlic (molt conservador) i vinculat a la burgesia.
sempre serà fidel al seu Generalíssim i el recolzarà en tot (sols tindrà problemes amb alguns militars monàrquics que volien restaurar la monarquia).
serà el principal grup polític, controlant el partit únic i els sindicats verticals i passant dels seus ideals a una obediència cega al dictador (sols uns pocs discreparan d’ell), fins i tot incorporant als carlins més tradicionalistes dins de FET y de las JONS.
Els monàrquics aniran perdent importància i acceptaran la decisió de que Espanya sigui una monarquia sense rei fins la seva mort, quan es restauraria la monarquia però no en don Joan, sinó en el seu fill Joan Carles (nomenat per Franco) .
EXÈRCIT
FALANGE
Recolza el règim franquista a canvi de tornar a ser l’única religió a Espanya,amb els privilegis que havia tingut abans de la República (i més encara) .
2.1. ELS PILARS DEL FRANQUISME.
Tot i que anirà evolucionant al llarg dels anys, la societat que l’església, amb el vist-i-plau de Franco i els líders franquistes, va ser absulutament masclista, i basada en salvaguardar els privilegis que les classes tradicionalment dominants havien tingut (noblesa o terratinents, clergat i alta burgesia).
La classe obrera quedarà totalment sotmesa a l’amo que li dóna feina. L’església s’encarrega d’inculcar la idea de Paternalisme, mentre que la Falange s’encarrega d’institucionalitzar aquestes diferències socials a partir de les lleis.
2.2. LA SOCIETAT FRANQUISTA.
Es prohibia qualsevol tipus de negociació col·lectiva, vaga i reivindicació dels treballadors
La dóna espanyola perdrà qualsevol protagonisme públic tingut en l’etapa de la segona república, quedant relegada a funcions de la casa, cuidar els nens i convertir-se en una bona cristiana.
Franco i la Falange creen la “Sección Femenina” amb l’objectiu de formar totes les dones d’Espanya, dedicades primordialment a tasques domèstiques i a la maternitat.
L’església, a partir del control en l’educació i de l’assistència obligatòria a missa, es va encarregar d’inculcar els valors del nacionalcatolicisme.
A nivell jurídic, la Falange es va encarregar de fer lleis que sotmessin la dóna completament a l’home, ja sigui pare, marit o germà.
PilarPrimo de Rivera
Los mandamientos de la mujer española
1º. La mujer española y cristiana no concurrirá a espectáculos (cines, teatros y diversiones) que tengan la menor tacha moral.2º. La mujer española y cristiana no frecuentará los cafés y lugares públicos de recreo3º. La mujer española y cristiana no admitirá la compañía de ningún hombre con quien no la una un parentesco muy próximo y jamás se permitirá pasear del brazo de un hombre4º. La mujer española y cristiana no usará vestidos que dejen al descubierto una parte del pecho o de la espalda o se ciñan a las sinuosidades del cuerpo.5º. La mujer española y cristiana no vestirá trajes cortos o sin mangas6º. La mujer española y cristiana no hará uso de pinturas7º. La mujer española y cristiana no estará fuera de casa, ni en casa, sin medias o con medias trasparentes que equivalgan a la desnudez8º. La madre española y cristiana no consentirá que sus hijas o criadas quebranten ninguna de las reglas anteriores de austeridad y modestia.
Agustín Parrado, Arzobispo de Granada. 24 de junio de 1937.
3,55min 1,30min
- "Estamos aquí reunidas sólo para festejar nuestra victoria y honrar a nuestros soldados. Porque la única misión que tienen asignadas las mujeres en la tarea de la Patria es el hogar"
-"Gracias a Falange, las mujeres van a ser más limpias, los niños más sanos, los pueblos más alegres y las casas más claras".
- "Todos los días deberíamos de dar gracias a Dios por habernos privado a la mayoría de las mujeres del don de la palabra, porque si lo tuviéramos, quién sabe si caeríamos en la vanidad de exhibirlo en las plazas".
- "Las mujeres nunca descubren nada; les falta el talento creador reservado por Dios para inteligencias varoniles".
- "La vida de toda mujer, a pesar de cuanto ella quiera simular -o disimular- no es más que un eterno deseo de encontrar a quien someterse".
Pilar Primo de Rivera (presidenta de la “Sección Femenina”)
La joventut, des de ben petita ja eren introduïts en la doctrina i els valors del règim franquista. A més de les tasques portades a terme a les escoles, es va crear una organització juvenil anomenada “Frente de Juventudes”
Els nois i les noies rebien una educació per separat , centrant principalment l’educació dels nois en l’esport i aspectes militars; mentre que la de les noies se centrava en aspectes de la llar, la maternitat i moral cristiana, a més de l’obediència a l’home.
El Frente de juventudes s’encarregava també de vigilar el compliment de les normes del règim als centre educatius i de treball.
AÏLLAMENT INTERNACIONAL.
SEGONA GUERRA MUNDIAL: POSICIÓ A FAVOR DEL NAZISME I FEIXISME.
1939 - 1945
1945 - 1947
3. RELACIONS INTERNACIONALSDEL FRANQUISME.
TRES FASES
OBERTURA INTERNACIONAL A FAVOR DEL BLOC CAPITALISTA DINS LA GUERRA FREDA.
1947 – 1975
SEGONA GUERRA MUNDIAL: POSICIÓ A FAVOR DEL NAZISME I FEIXISME.1939 - 1945
Espanya es declara neutral, però simpatitza amb les potències feixistes, les ajuda d’amagat (submarins alemanys reposen a Espanya, espionatge, matèries primeres,...) i Franco intenta negociar l’entrada en guerra amb Hitler a Hendaia (sud de França). Hitler no accepta.
Espanya es declara no bel·ligerant (no lluita militarment), però sí intervé amb ajudes a Alemanya i Itàlia. Enviarà l’anomenada “División Azul” a lluitar al front de la Unió Soviètica.
3,45min
Antisemitisme: El règim franquista ordenà en 1941 als governadors civils elaborar una llista de los jueus que vivien a Espanya. El cens, que incloïa els noms, dades laborals, ideològiques i personals de 6.000 jueus, va ser, presumiblement, entregat a Himmler i va ser conegut com l’”Archivo judaico”. Amb la caiguda de Hitler, els franquistes van intentar eliminar tot rastre d’aquesta col·laboració.
Himmler i Franco
“Las personas objeto de la medida que le encomiendo han de ser principalmente aquellas de origen español designadas con el nombre de sefardíes, puesto que por su adaptación al ambiente y similitud con nuestro temperamento poseen mayores garantías de ocultar su origen y hasta pasar desapercibidas sin posibilidad alguna de coartar el alcance de fáciles manejos perturbadores”.
Fragment de l’”Archivo Judaico”.
Amb la derrota alemanya, Franco canvia el discurs obertament feixista i insisteix en el caràcter catòlic, conservador i anticomunista del règim.
Els aliats, vencedors en la guerra, aïllen el règim franquista, qualificant-lo de feixista i amenaça potencial, però no l’envaeixen: no l’accepten a l’ONU (1945) ni l’OTAN, la majoriaretiren els seva ambaixadors d’Espanya (1946) i l’aïllen políticament (tancament de la frontera francesa) i també econòmicament.
L’aïllament econòmic no va ser mai total: el petroli i altres productes bàsics continuen arribant i l’Argentina de Perón ajudarà el règim franquista amb blat i carn.
AÏLLAMENT INTERNACIONAL.1945 - 1947
Augmenta la lluita de les guerrilles
republicanes (maquis) a dins delterritori espanyol.
De Gaulle, Roosevelt i Churchill
OBERTURA INTERNACIONAL A FAVOR DEL BLOC CAPITALISTA DINS LA GUERRA FREDA.
1947 – 1975
A partir de l’inici de la Guerra Freda en 1947, EUA i els països capitalistes s’apropen novament a Espanya (control del Mediterrani): voten en contra d’imposar-li noves sancions (1947), s’obren les fronteres amb França (1948) i s’inicien les negociacions amb EUA (1949)
Eisenhower i Franco(1959)
A partir de 1950 Espanya serà admesa en la FAO i en la UNESCO(depenents de l’ONU), essent admesa finalment el 1955 a l’ONU.
Fins 1,05min
El 1953 Espanya signa un nou Concordat amb la Santa Seu: caràcter confessional de l’Estat espanyol (la catòlica com a religió oficial), privilegis per a l’església i el clergat (no paguen impostos i reben ajudes), obligatorietat de l’ensenyament religiós,... a canvi del reconeixement del govern de Franco i el dret d’aquest a proposar bisbes.
El 1953 es signen els acords amb Estats Units: Espanyali ofereix bases militars a EUA a canvi d’ajuda econòmica i militar i de recolzar-la per a entrar en els organismesInternacionals.
LA POSTGUERRA
FEIXISME, AUTARQUIA I MISÈRIA
“DESARROLLISMO”
MODERNITAT
CRISI ITRANSI-
CIÓ
19391939 19591959 19731973
FinalDe la
GuerraCivil
1 Abril19391 Abril1939
20 Novembre
1975
20 Novembre
1975
Mort del Dictador Franco
3. EVOLUCIÓ CRONOLÒGICA DEL FRANQUISME.19771977
Una política econòmica autàrquica
3.1. POSTGUERRA: AUTARQUIA I MISÈRIA. 1939-1959
Els efectes de la Guerra Civil, amb morts, fam, descens de la població activa, exili de treballadors especialitzats, pèrdua d’or i divises, danys al transport i les infraestructures, a més de la baixada de la producció agrícola i industrial, sumat a la corrupció i les errades polítiques dels vencedors franquistes.
Va portar a...
comportant...
Misèria a la població i Racionament dels
aliments més bàsics
3.1.1. POLÍTICA: DICTADURA DE CAIRE FEIXISTA. 1939-1959.
Es caracteritza per tenir tot el control un partit únic anomenat FET de la JONS (Falange Española Tradicionalista y de las Juntas de Ofensiva Sindicalista), producte de la unió de la Falange de José Antònio Primo de Rivera, els Carlistes Tradicionalistes i la resta de forces contràries a la República.
Va instaurar un règim de terror i de repressió per a tots aquells espanyols que s’havien posicionat a favor de la República durant el període anterior.
Aquest partit controlat per Franco va instaurar una dictadura de caire feixita d’extrema dreta, similar a la dictadura feixita de Mussolini. També va crear un grup paramilitar, els falangistes.
L’objectiu era destruir i sotmetre als vençuts en la Guerra Civil (els “enemics d’Espanya”),aplicant-los una violència indiscriminada i planificada fins i tot ja acabada la guerra.
Dues lleis derepressió
La Llei de Responsabilitats Polítiques (1939):per a acabar amb els republicans
La Llei de Repressió del comunisme i la maçoneria (1940):per a reprimir qualsevol intent d’oposició
L’exèrcit és l’encarregat de dur a terme la repressió amb els tribunals militars.
Xifres: més de 150.000 executats (1/3 ja acabada la guerra), al voltant de 300.000 empresonats i molts condemnats destinats a treballs forçats.
L’objectiu era aniquilar l’oposició amb una voluntat d’exemplaritat i càstig, imposant la por i el silenci.
A) UNA REPRESSIÓ INSTITUCIONALITZADA
Papers de Salamancaarxius d'ajuntaments, de la Generalitat, organismes de l'Estat a Catalunya, sindicats, partits polítics, ateneus, diaris, editorials, societats de tot tipus i, fins i tot, biblioteques privades.
L’Estat franquista també confisca i espolia el patrimoni d’exiliats, polítics republicans, sindicats, partits i altres institucions republicanes, que passen a les institucions del règim.
Certes professions es van controlar a partir dels col·legis professionals (periodistes, metges, advocats).
B) L’EXILI REPUBLICÀ A LA PRIMERA FASE DEL FRANQUISME.
La forta repressió franquista portada a terme des de finals de la Guerra Civil espanyola, uns 400000 espanyols republicans van marxar a l’exili cap a França majoritàriament. Van ser internats en camps de refugiats.
Hem de destacar la pèrdua de grans personalitats del món de la política, cultura i la ciència.
Uns anys més tard, un cop el règim franquista es va comprometre a no actuar repressivament, una part dels fugits van tornar de nou a l’estat espanyol.
Una altra part es van mantenir a França amb diversa sort.
Alguns es van quedar a França i van lluitar a favor dels aliats contra els nazis en l’anomenada resistència francesa. Simbol que identificava els
republicans espanyols als camps de concentració nazi.
“Rotspanier”Altres van abandonar França quan va ser ocupada pels nazis i es van refugiar a Gran Bretanya o a Hispanoamèrica, molts a Mèxic..
A nivell polític, les institucions republicanes, el govern basc i la Generalitat catalana van continuar funcionant des de l’exili, principalment Mèxic.
Després de l’afusellament per part dels franquistes del president de la Generalitat de Catalunya, Lluís Companys, amb la col·laboració dels nazis, el 1945 serà substituït ja a l’exili per Josep Irla, i el 1954 serà Josep Tarradellas el que tindrà el càrrec fins el seu retorn a Catalunya el 1977.
Lluís Companys123è president de la
Generalitat de Catalunya
Josep Irla124è president de la
Generalitat de Catalunya
Josep Tarradellas125è president de la
Generalitat de Catalunya
L’oposició dins del país queda arrasada per la repressió i la por després de la Guerra Civil.
Intent deLluita armada
1944-47: augmenta el nombre de maquis amb l’entrada de comunistesdes de l’exterior amb l’objectiu de, combinant-se amb la diplomàcia, forçaruna intervenció dels aliats que havien derrotat el feixisme en la IIa Guerra Mundial per a derrotar a Franco. NO HO ACONSEGUIRAN.
1948-51: l’oposició interior maqui és liquidada quasi totalment i des del’exterior no es plantegen noves accions entre els republicans.
Tot i la repressió i la por, des de 1946 hi ha conflictes laborals i es convoquen vagues generals a Manresa (1946) i el País Basc (1947), però el més significatiu serà la vaga de tramvies a Barcelona en protesta per la pujada de tarifes (1951)
Es produeixen les primeres protestes estudiantils a Madrid i Barcelona (1956-57) i una vaga en Astúries fa que s’imposi l’estat d’excepció en la regió durant quatre mesos (1958)
C) L’OPOSICIÓ AL RÈGIM DURANT LA PRIMERA FASE.
1939-44: poca resistència interior, limitada als guerrillers o maquiscomunistes i anarquistes que resisteixen i lluiten a les zones de muntanya amb accions contra exèrcit i guàrdies civils
Vaga de tramvies (Barcelona, 1951)
La política econòmica del franquisme entre 1939 i 1959 es basarà en l’autarquia: l’aïllament econòmic amb l’estranger, amb la intenció de produir tot el que necessita el país en l’interior d’ell (autosuficiència econòmica), substituint les importacionsper una total intervenció de l’Estat en l’economia.
Retard econòmic respecte a una Europa que creix moltíssim a partir de 1945.
El control delcomerç exterior
TOTAL INTERVENCIÓ DE L’ESTAT en les importacions i exportacions: decideix quins productes són necessaris i dóna els permisos per a comerciar amb l’exterior als grups privilegiats.
Corrupció, escassetat i
encariment dels productes
Creaciód’indústria
Impuls d’indústries considerades d’interès nacional ambajudes i monopolis de mercat, afavorint els pilars franquistes
Preus alts icorrupció
3.1.2. ECONOMIA: COM ÉS L’AUTARQUIA FRANQUISTA? 1939-1959.
PROTECCIONISME contra els productes estrangers amb aranzels.
Es nacionalitza la xarxa de ferrocarrils (RENFE) i es crea l’Institut Nacional d’Indústria (INI, 1941) per a que l’estat fundés empreses que es fessin càrrec dels sectors que no resultaven rendibles per al capital privat (IBERIA, ENSIDESA, ENDESA, SEAT,...)
3.1.3. SOCIETAT: MISÈRIA, RACIONAMENT I MERCAT NEGRE.
La política econòmica autàrquica franquista no acabarà tenint èxit provocant en la població unes condicions de vida molt dures que es caracteritzen per...
MISÈRIA
Fort increment del cost de la vida (preus alts), unit a escassetat de productes i salaris baixos
La fam és generalitzada, augmenta el barraquisme (especialment a les ciutats), i fins i tot la utilització de coves com a cases.
RACIONAMENTEl racionament es basava en l’obligació dels productors (agrícoles sobretot) a vendre la seva producció a l’Estat a preu taxat, que, alhora, la venia també a un preu fixat als consumidors, racionant-la a partir de les cartilles de racionament .
L’Estat controla totalment l’economia interior: concessió de permisos per comerciar amb determinats productes i, sobretot, el racionament d’aliments a empresaris afins al règim franquista.
Aquest racionament, en principi per a fer front a la fam de postguerra, es va allargar fins 1954 per l’escassetat, els baixos preus fixats per al productor i el mercat negre.
MERCAT NEGRE
Una forta pujada dels preus i l’acumulació de capital en poques mans (els estraperlistes).
El mercat negre o estraperlo consistia en amagar part del producte per part del productor i vendre’l il·legalment a un preu molt més alt que el pagat per l’Estat.
Una política econòmica capitalista
3.2. “EL DESARROLLISMO”. 1959-1973
Després del fracàs econòmic i social que va significar la primera etapa franquista de la Postguerra, i havent començat a la dècada dels 50 un apropament polític al bloc de països liderats pels EUA dins de la Guerra Freda, ens trobarem amb...
comportant...
Una millora de les condicions de vida, i una petita entrada a
l’estat del benestar
La dolenta situació econòmica provoca un canvi en el règim: els tecnòcrates de l’Opus Dei guanyen pes i canvien la política econòmica (desarrollismo), amb èxit, però no canvien els característiques dictatorials de la política del règim .
Els canvis econòmics i socials i el context europeu obligaran a Franco a introduir algunes petites reformes polítiques d’obertura del país (modernització de les institucions), però l’objectiu és la continuïtat del règim sense canvis importants .
Els tecnòcrates persegueixen la introducció de millores que suposen progrés econòmic i millores en l’administració, però sense canvis polítics (sense democràcia i amb repressió).
En els governs que van de 1957 a 1974 els catòlics tecnòcrates de l’Opus Dei controlaranl’economia, l’educació, la informació i la justícia, fins a arribar en 1969 a controlar tot el govern, amb Carrero Blanco al seu cap (president del govern a partir de 1970) .
3.2.1. POLÍTICA: DICTADURA AMB PETITES REFORMES . 1959-1973.
Com a neteja d’imatge, es canviarà el nom del partit únic, passant de la Falange al nou Movimiento Nacional.
Carrero Blanco
CERTS CANVIS EN POLÍTICA INTERIOR
Van haver certes reformes laborals, com ara una major participació dels treballadors al sindicat vertical franquista, però sense abandonar-lo del tot.
També es va alleugerir la censura prèvia, però amb fortes multes per a les publicacions que s’atrevien a criticar el règim o a aquelles que “ensenyaven carn”.
Inici de l’estat del Benestar, ampliant la cobertura social amb subvencions per malaltia, jubilacions o viduetat.
Es permetrà la pràctica d’altres religions, però la catòlica continua com a religió oficial, beneficiada econòmicament per l’estat i mantenint el poder decisori que ja tenia.
El 1969, Joan Carles de Borbó jurarà els principis del “Movimiento Nacional”, i és nomenat “Príncep d’Espanya”.
La Comunitat Econòmica Europea es nega a acceptar a l’Espanya franquista, però signa un acord preferencial per a comerciar amb ella.
Es renoven els acords amb els Estats Units de 1953, amb condicions semblants.
En 1956 Espanya es retira del Marroc i en 1968 i 1969 descolonitza Guinea Equatorial i les provincies marroquines del nord d’Àfrica (tan sols queda el Sàhara).
POLÍTICA EXTERIOR
PROVOQUEN...
ANYS 70OPOSICIÓ POLÍTICA AL RÈGIM
Corrupció del ministes
tecnòcrates
L’augment de protestes a tot el país, amb
moltes vagues
Protestes internacionals per la pena de mort que
aplicava Franco
Protestes de part de l’Església: Vaticà, capellans bascos i catalans, més el capellans del barris pobres (“los curas rojos”), en defensa de les classes més necessitades i també contra la pena de mort
MOLTA CONFLICTIVITAT SOCIAL I GRAN OPOSICIÓ POLÍTICA
AL RÈGIM FRANQUISTA
Als anys 60 es desenvolupa de forma clandestina, a l’interior del país i també a l’exili, una oposició política al règim franquista, tant d’esquerra com de dreta liberal democràtica .
El PCE, que no havia desaparegut mai dins d’Espanya, serà el partit més fort de l’oposició, dirigint des de l’exili (Santiago Carrillo), organitzant l’oposició i infiltrant-se en organitzacions com CCOO, d’estudiants, de veïns, culturals...
A l’esquerra del PCE apareixen partits maoistes, trotskistes i comunistes radicals, alguns d’ells propugnant el terrorisme contra el règim i el sistema (el FRAP i els GRAPO)
Santiago Carrillo
Felipe González
El PSOE, menys fort que el PCE, es reorganitzarà a l’interior (junt a UGT) i, finalment, els dirigents joves de dins d’Espanya, amb Felipe González al front.
OPOSICIÓ POLÍTICA CONTRA EL RÈGIM
Tant a Catalunya com a Euskadi, es recomposen els partits nacionalistes, que a l’igual que aNivell estatal, actuaran de manera clandestina des de l’interior del país com des de l’exili.
OPOSICIÓ POLÍTICA NACIONALISTA CONTRA EL RÈGIM
Al País Basc, a més del PNB se suma ETA, amb el terrorisme com a arma contra el règim.
Josep Tarradellas (ERC)125è president de la
Generalitat de Catalunya
Jordi Pujol (CDC)126è president de la
Generalitat de Catalunya
A Catalunya, a més d’ERC, se suma el nacionalisme de centre-dreta de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) i de dretes d’Unió Democràtica de Catalunya (UDC).
CONFLICTIVITAT LABORAL CONTRA EL RÈGIM
La Llei de Convenis Col·lectius de 1958 contemplava l’elecció d’enllaços sindicals per part dels treballadors per a negociar amb els patrons, dins del sindicat vertical, però continuava mantenint el control sobre els treballadors
EL 1962, una forta vaga dels miners asturians reclamant millores salarials, s’estén al País Basc i Catalunya
Aquests sindicats protagonitzaran una conflictivitat social cada vegada major, demanant millores laborals i salarials, però també un canvi polític, i tindran el recolzament de partits polítics clandestins (PCE sobretot), universitaris i el sector progressista de l’església.
CCOO (nou sindicat comunista clandestí), així com la UGT socialista aprofiten la llei per a infiltrar-se en el sindicat vertical i negociar amb els patrons, combinant vagues (acció il·legal) amb accions legals.
EL MÓN ESTUDIANTIL CONTRA EL RÈGIM
El moviment estudiantil també protagonitzarà protestes contínues des de 1956, amb nous sindicats estudiantils clandestins formats ja per joves que no havien viscut la Guerra Civil i que s’oposen al Sindicato Español Universitario (SEU, falangista)
Aquest pla intentava passar d’una economia tancada i controlada totalment per l’estat, a una economia internacional, amb l’entrada de capital privat estranger.
3.2.2. ECONOMIA: MODERNITAT I CAPITALISME 1959-1973.
Degut al fracàs de l’economia autàrquica franquista, els nous ministres tecnòcrates de l’Opus Dei decidiran abandonar definitivament aquella política econòmica, i buscaran una obertura a Europa liberitzant l’economia i incorporant-la al sistema capitalista.
PLAN DE ESTABILIZACIÓN (1959)
S’intentarà augmentar el comerç exterior, i sobretot reduir els obstacles (aranzels) per a l’entrada de productes estrangers (importacions).
PLANES DE DESARROLLOL’entrada de capital estranger produirà...
Prèstecs per a noves indústries estatals
Inversió en noves indústries, gestionades directament amb capital estranger (multinacionals).
A més aquests prèstecs i inversions permetrien...
Augmentar la producció, i per tant poder-la vendre a l’exterior (exportacions).
Construcció d’infrastructures necessàries per al funcionament de la indústria (carreteres, xarxa elèctrica, oleoductes, i nou pantans).
El creixement econòmic espanyol depèn absolutament de l’exterior: sense les importacions de tecnologia, els ingressos per turisme, les divises dels emigrants i la inversió estrangera no hagués estat possible el miracle econòmic espanyol .
Per a pagar aquesta tecnologia i equilibrar la balança comercial es va utilitzar els diners que invertiren empreses estrangeres que s’instal·len a Espanya, els ingressos que generava tot el turisme que començava a arribar a les costes i els diners enviats pels emigrants en Europa.
Europa absorbeix la mà d’obra excedentària d’Espanya, que es veu obligada a emigrar fora del país per a guanyar-se la vida: així Europa evitarà que augmenti l’atur, la pobresa i la conflictivitat social a Espanya .
CONSEQÜÈNCIES EN ECONOMIA: DEPENDÈNCIA DE L’EXTERIOR.
3.2.3. SOCIETAT: MIGRACIONS I SOCIETAT DE CONSUM 1959 - 1973.
Els avenços en l’economia espanyola del període comportaran un canvi en la societat, a nivell de creixement de la població , de millorament del nivell de vida entrant en la societat de consum, i també, amb l’arribada del turisme, una societat més oberta amb una mentalitat més democràtica que l’anterior.
CANVIS DEMOGRÀFICS
Fort augment demogràfic (baby boom) de 30’4 milions (1960) a 35’8 milions (1975)
Causes Natalitat elevada (pel manteniment dels costum històrics)
Descens de la mortalitat (especialment la infantil per les millores sanitàries)
Augment de l’esperança de vida (fins els 70-76 anys), per millores sanitàries,Però també millor alimentació.
Es fa una política natalista que manté alta la taxa de fecunditat (2’8 fills per dona)
Crisi del 1918Grip espanyola
1936- 1939Guerra Civil
DesarrollismeBaby Boom
LES GRANS MIGRACIONSEs creen molts llocs de treball, però no suficients per a tots, de manera que molts Emigren a l’estranger , i també hi haurà una emigració a les zones industrials espanyoles.
Entre 1962 i 1973 més d’1.300.000 espanyols han d’emigrar a buscar-se la vida a altres països més rics: fonamentalment a França, Alemanya i Suïssa.
L’emigració interior (èxode rural) encara és major: quatre milions de persones canvien De lloc de residència, des de les regions agrícoles més pobres (les dues Castelles, Galícia, Andalusia i Extremadura) cap a les zones de major creixement industrial i de serveis (Catalunya, País Basc, Madrid i Com. Valenciana concentren cada vegada més població .
L’arribada de tants immigrants va comportar que molta gent visqués inicialment en condicions dolentes de barraques, però a finals dels anys 60, el govern promocionarà pisos de protecció oficial
MILLORAMENT DEL NIVELL DE VIDA
La millora econòmica impulsada pels tecnòcrates de l’Opus Dei, unit al canvi produït per les migracions interiors espanyoles, va fer possible la pujada del nivell de vida i l’entrada mínima a la societat de consum.
L’increment dels nivellls de renda de les famílies va fer possible destinar part dels diners a la compra de béns de consum (electrodomèstics, automòbil...).
TURISME
La major riquesa dels europeus i les seves vacances pagades, el clima càlid, l’abundància de platges i els preus barats faran créixer moltíssim el turisme, que es converteix en una de les principals activitats econòmiques i que aporta moltes divises i riquesa al país.
A més de mostrar als espanyols la forma de vida europea, que es tractarà d’imitar, canviarà la mentalitat de les noves generacions, demanant cada vegada més una democratització de la vida espanyola.
L’arribada de milers d’europeus turistes va permetre als espanyols prendre contacte amb l’exterior.
“Spain is different”
“Las Suecas”
El canvi social i cultural, unit a la dolenta situació econòmica provocada a tota Europa per laCrisi del Petroli del 1973 no podia ser afrontat per un règim que es negava a atendre les noves reivindicacions democràtiques i tan sols sabia que reprimir.
La crisi final (i la transició democràtica) comença amb l’assassinat de Carrero Blanco per ETA el 20 de desembre del 1973.
El règim es divideix entre els immobilistes, partidaris de reprimir qualsevol intent de canvi (el búnker), i els oberturistes o reformistes, partidaris d’introduir reformes democratitzadores des de dins i crear associacions polítiques .
Aquestes promeses conegudes com “l’esperit de febrer” quedaren en un formalisme: Arias caurà en mans dels immobilistes i no és capaç de dur a terme cap reforma democratitzadora.
Els ministres oberturistes dimiteixen i Arias queda en mans del búnker, que controla el govern, practica la repressió absoluta contra les protestes al carrer i exerceix la violència feixista amb bandes ultres al carrer
Franco nomena nou president del govern a Arias Navarro, qui, en febrer de 1974, es mostra oberturista i promet pluralisme polític (llei d’associacions polítiques), elecció democràtica d’alcaldes i diputacions i reformes sindicals
3.3. CRISI FINAL I TRANSICIÓ 1973-1975.
L’oposició política s’organitza cada vegada millor
Els partits catalans havien creat l’Assemblea de Catalunya (1971) i el consell de ForcesPolítiques (1975)
El PCE forma la Junta Democràtica, junt a CCOO, monàrquics, grups d’extrema esquerra, carlins demòcrates, alguns socialistes
El PSOE la Plataforma de Convergència Democràtica, amb UGT, PNB, maoistes, demòcrates de centre,...
L’amnistia als presos polítics, llibertat política i sindical i democràcia plena
Continua la repressió amb Franco molt malalt en 1975: nova llei antiterrorista molt repressiva i condemnes a mort a membres d’ETA i del FRAP i a anarquistes (Puig Antich)
Augmenten les protestes al carrer i les protestes internacionals contra el règim franquista
A Portugal triomfa la “revolució dels clavells” contra la dictadura , i influencia a Espanya
El problema del Sàhara (1975)
Davant la lluita armada del Front Polisari demanant la independència del Sàhara, Espanya opta per acceptar la descolonització amb un referèndum d’autodeterminació.
Marroc, per a fer-se amb el Sàhara, organitza la Marxa Verda: invasió pacífica perpart de civils marroquins del territori del Sàhara.
Espanya abandona el Sàhara i el deixa en mans de Marroc i Mauritània, començant un conflicte entre el Front Polisari i el Marroc que arriba fins avui dia.
Franco mor el 20 de novembre de 1975 després d’una llarga agonia, deixant un país en crisi: l’expressió “lligat i ben lligat” fent referència a tranquil·la successió i continuïtat del règim franquista amb Joan Carles I no és més que una il·lusió sense fonament del mateix franquisme
1 min
3.3.1 TRANSICIÓ cap a la DEMOCRÀCIA 1975-1977.
1 min
El 22 de novembre del 1975, Joan Carles I va jurar el càrrec de Rei d’Espanya, i va deixar entreveure la seva voluntat de canvi polític molt ràpidament.
L’oposició democràtica va impulsar mobilitzacions i vagues freqüents amb l’objectiu de fer un canvi polític definitiu que comportés l’amnistia dels presos polítics i la recuperació de les llibertats democràtiques. En el cas català es reclamava també la recuperació de l’estatut d’autonomia.
Així, el 1976, va ser nomenat president del govern Adolfo Suárez, un polític del bàndol oberturista franquista. Aquest comença definitivament el camí legal per a acabar amb el franquisme.
El 1976, amb el suport de tota l’oposició, va acceptar una reforma, pactada per totes les forces polítiques democràtiques .
Suárez aprovarà la Llei de reforma política, transformant les corts franquistes en unes corts democràtiques votades per sufragi universal, legalitzant tots els partits polítcs i sindicats el 1977; supriment el partit “Movimiento Nacional”, i decretant dues amnisties polítiques.
3 min